EL FOGALL

FEST

A M

AJO

R 20

14RE

VIST

A D

E CU

LTU

RA P

OPU

LAR

NÚ

M· 3

1

FESTA MAJOR DE SITGES EN HONOR AL SER ÍNCLIT PATRÓ SANT BARTOMEU, DECLARADA D’INTERÉS NACIONAL PER LA GENERALITAT DE CATALUNYA

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

SumAri04

Pòrtic

06L’AGruPA En vErS

10

inFOrmAciOnS brEuS

13DE cOnvErSA Amb mArtA cAStErAD

14cEntrE D’intErPrEtAció

DE LA FEStAEL cOncEPtE, LES iDEES,

LA PrOPOStA

16un Any DE trEbALL

17L’imAGinAri DE LA FEStA En LES

ArtS i EL PAtrimOni

18JuDici ALS vErSOS DEL

bALL DE DiAbLES DE SitGES LA SàtirA A JuDici

20LA FEStA mAJOr DE SitGES AL cAtàLEG DEL PAtrimOni

FEStiu DE cAtALunyA

21ELS vErSOS SAtíricS

rEcitAtS

21QuAn ES tirA PEL DrEt

i ES JutJA PArt DE LA FEStA

22DESvEnturES DE DOcumEntAL

23EL mODEL FEStiu DEL PEnEDèS-cAmP DE

tArrAGOnA

25bArrAQuES:

un mODEL DE FEStA

26cOm éS EL PAtrimOni

FEStiu DE SitGES?

28FEStA mAJOr En vErSió

‘GLOcAL’

30PrOcéS

DE FEStA mAJOr

32OnADES DE FEStA

33PrOGrAmA D’ActES OFiciAL

DE FEStA mAJOr i SAntA tEcLA 2014

FOGALLRevista de cultura popularNúm. 31 Festa Major de Sitges Agost de 2014

EditaAgrupació de Balls Populars de Sitgeswww.agrupasitges.catinfo@agrupasitges.cat

AdreçaPalau del Rei Moroc/ d’en Bosc, 10-12, 08870 SitgesTel. 93 894 73 75

CoordinaXavier Salmerón i CarbonellDani Piques i RibaltaEdu Sentís i Parelló

Hi han col·laboratPepi Martínez i FontJosep Maria Esteban i PérezXavier Salmerón i CarbonellJoan Duran i FerrerMagí Almirall i HillVinyet Panyella i BalcellsNacho Benazet i NavarroLluís Puig i GordiBall de Diables de Sitges, Colla JoveBall de Diables de Sitges, Colla ABPSDani Piques i RibaltaJordi Cubillos i AlmiñanaXavier Nin i MuñozJoana Fort i BaixerasNúria Escalona i Nicolas Blai Fontanals i ArgenterCarmen Ferret de Querol

Il·lustració de portadaMariona Gens i Franquès

FotografiesArxiu de l’ABPSVisitSitges.comMarga Domingo i LópezGerard López i ChaconJesus Coines i SuñèJordi Prats

Responsable lingüísticaMònica Martin Lucas

Disseny i maquetacióVíctor Bregante

ImpressióGràfiques del Foix SL

L’Agrupació de Balls Popu-lars de Sitges fa constar que el contingut dels articles publicats reflecteix únicament l’opinió de llurs sotasignats.

Amb el suport de:

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

És l’agost de l’any 2028. L’Agrupació està de celebració perquè compleix 50 anys des de la seva fundació. La Plana Est està tota construïda i habitada, i Sitges ja té uns 60.000 habitants. L’entitat, que va patir una baixada de socis a conseqüència de la crisi després de la independència de Catalunya, ja està més que recuperada (igual que el país que recentment ha entrat a la Unió Europea), i afronta amb il·lusió una rehabili-tació del Palau del Rei Moro que permetrà adaptar-se a les noves normatives de conservació i accessibilitat de l’edifici.

L’entitat gestiona el Centre d’Interpretació de la Festa, situat a l’antic Escorxador. Des dels inicis d’aquesta dècada s’ha anat incorporant a l’Agrupació tot el se-guici de balls i entremesos que encara no en formava part: els Gegants Americanos, el Drac, l’Àliga, les dues colles del Ball de Diables, les quatre colles del Ball de Bastons i les Gitanes BT. Els Gegants de la Vila se-gueixen al seu aire. Actualment s’està debatent entre l’Ajuntament, l’ABPS i el Consell de Savis de la Festa si cal suprimir els balls repetits. El Ball de Diables de Sitges ja no fa versos a conseqüència de la sentència desfavorable que va patir l’entitat l’any 2014.

Bé, tornem a la realitat. Els primers paràgrafs són ficció, mai sabem què pot passar en el futur, però sí que hem de ser ambiciosos i saber on volem anar. Què volem que sigui l’Agrupació quan tingui 50 anys? Quin Sitges volem quan passi la crisi econòmica? Quin país tindrem? Quin serà el futur del Palau del Rei Moro? Es farà el Centre d’Interpretació de la Festa que la nostra entitat reclama i per la qual batalla? Què serà tant

dels balls que formen part de l’entitat com dels que no? Com serà la Festa Major d’aquí a uns anys? Què passarà si l’Agrupació perd la demanda interposada per un sitgetà pels versos de la nostra colla de diables?

Podem preguntar molt, però poca cosa respondre. Tot i això cal saber on anem, i les juntes directives i la gent que està cada dia darrere el canó treballen i treballen per l’entitat, per la Festa Major i per la cultura popular, en general. Estem en un procés de debat en què cal aprovar uns nous estatuts i uns reglaments de règim intern dels balls que afrontin el futur més proper. Això és bàsic si volem posar els fonaments per tal que la nostra entitat segueixi creixent, potser no en associats però sí en la qualitat de la nostra pedagogia festiva, i, fins i tot, donant la benvinguda a nous balls existents. Però aquests canvis no els podem fer només els que estem dia a dia entre les parets del Palau, sinó que s’han d’aconseguir, així com les respostes a les pregun-tes, amb l’ajuda de tots els socis i sòcies de l’Agrupa-ció. I per això tots som necessaris.

Arriba una nova Festa Major. Què cal dir d’ella que no sapiguem ja? Ens encanta i ens encantarà, gaudim-la entre tots i fem-la encara més gran.

Bones Festa Major i Santa Tecla!

Junta Directiva de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges

Pòrtic

4

5

L’AGruPA En vErS

Als concerts de la Riberala gent barraques espera.Cabeçuts munten la barra

mentre el poble està de farra.

Hem fet uns nous cabeçutsd’en Rusiñol i en Morera;per donar la benvinguda

a la porta al soci esperen.

Com sempre en Jordi Cubillos,que de tot sap treure punta,

al seu pregó satiritzades del batlle fins la junta.

Pepi Martínez i FontSecretaria de l’ABPS

Repàs a les activitats que s’han dut a terme entre les Festes Majors de 2013 i 2014

6

Escollim la pubilla,enguany la Maria Morillas;

i en un acte més novelll’hereu, Josep Carbonell.

El reconeixement tradicional a un soci de l’entitat

aquest any li han atorgata la Marta Casterad.

Fem un esdevenimentamb un apunt diferent perquè festes peculiars

ens semblin més familiars.

Abans del castell de focs,quan a Sitges s’ha fet fosc,donem sopar als balladorsal mig del carrer d’en Bosc.

Pastorets nets i politsa l’ofrena s’han lluït:

ben seriosos com pertocala bóta fa prou patxoca.

Després del gran cansament ens convé algun refrigeri,per això al pati del Palaumengem un petit tiberi.

Els Pirates de Premià,Fil·loxera a Sant Sadurní,

Blancs i Blaus de Granollers,impossible el rodolí.

Tota una munió d’infantsve a veure vestir els gegants,

mentre miren com babausels guarniments del Palau.

Balladors i balladoresdansen les trenta-sis hores,

i omplen tots els revolts del dringar dels picarols.

7

Per no perdre pistonadai continuar sempre al dia

amb l’Instagram hem creatun concurs de fotografia.

Ha fet trenta-cinc anyetsla colla dels pastorets.

Ballen com a bons germansels d’ara i els veterans.

A la mostra dels infantsla canalla ha estat brillant.I a la matinal ben contents

fan uns balls més que excel·lents.

Per Santa Tecla muntem la festa per a la mainada, amb espectacle, tallersi, és clar, xocolatada.

Les gitanes com es feien antesno tenen un pèl de santes.Fan la barra els gegantersper recollir alguns diners.

Després de la matinalno estaven pas adormides,

les panderetes se’n van a fer l’ofrena eixerides.

No hi manca l’activitatal pati de l’entitat,

després de l’ofici un vermutque té tots els ets i uts.

Espardenyes ens paguemperquè la bossa no sona,però no deixem de ballar

si acompanyem la patrona.

Amb les cames rebentadesdesprés de l’última ballada

celebrem el fi de festa.Totes fossin com aquesta!!!

Amb aires renovadorshem canviat trepitjadors;tot i la gran competènciaacaben entre els millors.

Sònia Ramírez, pubillacomarques de Barcelona.No és una cosa senzilla,

rep la nostra enhorabona.

En una entitat seriosal’assemblea mai fa nosa,per tenir el soci informatde la nostra actualitat.

8

Xavi Huete és un xicotque es veu que està sempre al loro;

ens felicita el Nadaldibuixant el gegant Moro.

La Gemma Biosca refilaamb el Cant de la Sibil·la,

i si voleu més detallaneu a missa del gall.

En el quinto de l’Agrupaa tots els lloros critiquen,i també els hi tiren guixesals afortunats que piquen.

Els models de Carnavalhem posat damunt la taula,

tothom qui volia opinartenia torn de paraula.

Un altre cop la Gallofa,el full que de tot fa mofa,el llegim com poca-soltesesperant el Carnestoltes.

Per celebrar el Carnavalmengem un xató, com cal,

però abans tenim una feina:mirar si és maca la reina.

Quan tenim la panxa plenasurten dos actors a escena:

l’Oriol amb la companyiaenguany d’en Josep Maria.

El dilluns a quarts de setles Shimai fan cabaret,un xou d’improvisació

on cal participació.

En Joan Roca, un noi molt pulcre,ens guarneix el Sant Sepulcre.En Paco amb molta mestria

dirigeix la confraria.

La Carmen Escolanoporta el penó xino-xano.La Conchi i la Paula vanels dos cordons agafant.

Per Pasqua parem l’orellaper escoltar caramelles.De mufló i de moscatellens posem fins al clatell.

Ens ha semblat colossalproduir un documental

que els sentiments va copsantamb un ritme trepidant.

w w w . ag r u p a s i t ge s . ca t

NÚMERO69+6

CARNAVAL2014

La GALLOFA

He rebut un e-mail de la junta directiva on, entre d’altres coses, hi deia: “La � gura de

l’Hereu ens ha portat un despe-sa però cap bene� ci social ni a l’agrupa, ni a Sitges. Si us plau, fes quelcom d’utilitat i encarre-ga’t de coordinar LA GALLOFA”. I aquí em teniu, dirigint la revis-ta que diu quasi tantes menti-des com la premsa cavernària de Madrid.

Per encetar el nou projecte he creat l’empresa LA GALLOFA DE SITGES SL, que es regirà per un consell d’administració del qual en forma part el millor de

cada gremi, i un consell editori-al on hi haurà el millor de cada casa. També hi haurà un nou disseny obra de l’E.100is, nous col·laboradors i d’altres nove-tats. Qualsevol semblança entre el nostre procés de transforma-ció i el d’un setmanari local és pura coincidència.

No repetiré el que diu cada any el carnestoltes de torn refe-rent a disbauxa, mamades (les unes i les altres), borratxeres, fornicacions, etc. Només us dic que seguiu els seus savis con-sells i... que VISCA EL CARNAVAL DE SITGES!

Arribo 2015

RITA BALBOA

Tot i estant a l’Argentina m’he assabentat de l’excitació que corre pel despatxos de la re-gidoria de Tradicions i Festes per la brillant idea de la colla A TOPE de portar l’arribo fora del centre.

Entre milonga i milonga tinc entès que al plec de condicions per optar a organitzar Carnes-toltes 2015 hi haurà una clàu-sula que obligarà a organitzar l’arribo a la Trinitat.

Entre txurrasco i txurrasco m’han escrit que els tractoris-tes no hi estan d’acord, i en acte de protesta l’any vinent tampoc passaran la ITV dels tractors.

CARTES AL DIRECTOR

Joan Traductor Google

CARTA ABIERTA AL MENIS-TRO DEL SAWERT I LA INCUL-TURA.

Malquerido menistro.Adreso estas línies para enviar a pastar barro a ustez i al pede-rasta que practica tocamiento de cataplines a los pequeños infantes compañeros de aula de su hijo en una escuela de esta preciosa localidad medi-terranea. A cascarla.

EDITORIALper L’HEREU

CRÒNICA LOCAL

�La propos-

ta és que la terrassa de

les barbacoes sigui l’esce-nari princi-

pal.

� MAGÍ ALMIRALL

NOTA: No sabem si el xató serà bo ni

si l’espectacle serà un “tru-nyo”, però el tresorer ens in-forma que això és secundari: el que importa és que passeu

per caixa, ELS PREUS SÓN POPULARS I ECONÒMICS.

DIJOUS GRAS 27 DE FEBRER21h. Palau del Rei Moro, XATONADA POPULAR i espectacle d’acudits, mo-nòlegs, música i relats erotics, sota la direcció d’Oriol Nebleza, i amb la visita de Sa Majestat Carnestoltes i la Reina del Carnaval.

Els tiquets estan a la venda a la Copiste-ria “El Pati” (al carrer Illa de Cuba, 10), i es podran adquirir fi ns dimarts 25 de febrer. El preu és de 18 € per als socis de l’ABPS i de 20 € per als no socis.

DILLUNS 3 DE MARÇ20h. Palau del Rei Moro, CABARET AL PALAU amb les SHIMAI; Sharon-ne i Kyra. Són germanes per part de mare i han decidit reunir-se per po-sar-li les piles al món. Irreverents, desvergonyides, amb molt d’humor, guapes, ambicioses i molt professio-nals, sorprendran per la seva capaci-tat de conduir un espectacle on tres quarts d’aquest, és improvisació. Venda d’entrades a Malvasia de Llibres (Carrer Espalter, 20). Preu: 5€ socis, 6€ no socis. Acte organitzat per l’Agrupa-ció de Balls Populars de Sitges i la col-laboració de la Comissió Municipal del Carnaval.

ACTES DE CARNAVAL

ABPS

En un acte molt lloableveiem el tràiler al Cable,

i al cap d’un minutetja està penjat a Internet.

Al Retiro es fa l’estrenaamb tota la sala plena.Autoritats, parlaments

i una allau d’aplaudiments.

Oi que fa bona pintala catifa de les cintes?

Els Nuñez i el Joan treballentot preparant l’ou com balla.

Per Corpus a processósempre hi va l’Agrupació:van moixiganga i gegants

les catifes trepitjant.

Altres pobles i ciutatss’han mostrat interessats

per ésser testimonid’aquest nostre patrimoni.

A la mostra de CalafellSitges també està al cartell.

Són presents amb moltes ganespanderetes i gitanes.

Els Moros amb molta audàciaballen a St. Andreu, Gràcia,

Molins de Rei i Montbrió,valga’m Déu quanta excursió!!!

A Santa Maria del Piamb molta solemnitatles noies de les gitaneshan demostrat qualitat.

Altre cop a Barcelona,motiu el tricentenari,

per lluir-se les gitanesresulta un bon escenari.

Calafell, nova trobada,les cintes són convidades.

Volen veure un angeleti criden els cercolets.

A ballar a la Trinitatla moixiganga ha pujat.

A Campdàsens panderetes ballen totes satisfetes.

Prop de la Festa Majorve el dinar de germanor,

amb gatzara i alegriaens reunim a l’Utopia.

QuintO SOLiDAri AL PALAu

L’AbPS vA rEALitzAr LA SEvA ASSEmbLEA OrDinàriA DE SOciS

EL PALAu DEL rEi mOrO AcOLLí L’ExPOSició SObrE EL cALEnDAri DELS PAGESOSLes entitats que convivim al Palau

del Rei Moro; l’Agrupació, Colla Jove de Castellers, Grup Pessebrista i La Saca, van recaptar 628,30 € al Quinto Solidari que vàrem realitzar a favor de la Marató de TV3. Des d’aquestes línies del Fogall volem agrair a tots el que van venir i so-bretot, als comerços, associacions i botigues de al vila que van col·labo-rar aportant els seus regals.

Amb un acord entre l’Agrupació i el Museu Etnològic de Barcelona, du-rant el mes de desembre es va poder visitar al Palau del Rei Moro una exposició sobre aquesta publicació. El Calendari dels Pagesos és un almanac editat a Catalunya des del 1861. És la publicació actual en llengua catalana que fa més anys que s’edita ininterrompudament, i inclou informació de llunacions, eclipses, visibilitat de planetes, san-toral, celebracions de fires, mercats i festes majors a Catalunya i consells agrícoles i ramaders.

La seva aparició no va ser accidental, i cal contextualitzar-lo en un moment precís i concret de popularització d’aquest tipus de publicacions: la segona meitat del segle XIX. El contingut és pràcticament el mateix que des de fa segle i mig, es segueix editant sense color, sense fotos i sobre paper antic. És l’antítesi de tot el que venen a un quiosc. No gaudeix ni de publicitat ni de subven-cions; malgrat això, la seva tirada és a dia d’avui de 76.000 exemplars. El calendari és un objecte de culte ara que emergeix el gust pel passat i es re-valoritza la tradició.

Al desembre, el Palau del Rei Moro acollí la celebració de l’Assemblea Anual Ordinària de l’ABPS. Al tombar del migdia una quarantena de sòcies i socis s’aplegaren a la Sala Princi-pal de la seu de l’entitat per tal de desgranar un a un els punts de l’ordre del dia.

S’iniciava aquest ordre amb la lectura i aprovació unànime de l’acta de la sessió de l’any passat. Tot seguit, el president de l’entitat, Xavier Salme-rón presentà l’informe relatiu a les nombroses activitats que s’han anat succeint al llarg de l’exercici i que com es ben conegut inclouen el cicle tradicional anual, així com les diver-ses sortides dels balls de l’entitat tant a les festes locals com en d’altres indrets. També el representants del

Grup Pessebrista i LA SACA, tingueren el seu torn per exposar als assistents les seves respectives activitats al llarg de l’exercici.

En el seu torn, el tresorer de l’entitat, Daniel Piques, informà de l’estat de comptes que tot i donar un balanç negatiu, permet a l’agrupació encarar el proper pressupost i exercici amb liquidesa de tresoreria i sense paga-ments pendents. Un altre balanç, aquest cop de socis, situa l’Agrupació amb un total de 1064 associats.

Arribats a aquest punt, la Junta Direc-tiva va proposar als seus associats, l’adhesió a la Declaració pel Dret a Decidir del Parlament de Catalunya, que fou aprovada unànimement.El president de l’Agrupació va infor-mar també els assistents de l’estat dels treballs d’edició del documental de Festa Major promogut per l’entitat. Així mateix, s’informà l’assemblea que l’Ajuntament ja va nomenar la Comis-sió que haurà de redactar el projecte per al Centre d’Interpretació de la Festa promogut des de l’ABPS.

Finalment, es donà compte dels can-vis produïts en el si de la Junta, amb la incorporació de tres nous vocals, la Loreto Baqués, l’Adriana Matas i l’Edu Sentís, així com el comiat de la fins ara vicepresidenta, Mercè Garcia Campillo, per qui el president tingué paraules d’agraïment per la tasca desenvolupada no només en aquesta junta, sinó també en les precedents; i d’en Joan Coleto Molina.

inFOrmAciOnS brEuS

10

èxit DE PúbLic En L’EStrEnA DEL DOcumEntAL ‘SitGES, SEntimEntS DE FEStA’

L’AbPS rEcuPErA EL DOcumEntAL DE tv3; SAnt bArtOmEu AL cAP DE LA viLA

El documental ‘SITGES, SENTIMENTS DE FESTA‘ que l’Agrupació de Balls Populars de Sitges ha produït i que ha estat dirigit per Víctor Bregante, Jordi Aumatell i Xavi Trilla, es va estrenar amb èxit el passat 26 d’abril al cinema de la Societat Recreativa El Retiro de Sitges.

L’audiovisual dura aproximadament 50 minuts i mostrarà a l’espectador com es viuen les 36 hores més intenses pels sitgetans i sitgetanes. Per a la seva realització, s’han enregistrat imatges amb tècniques i punts de vista inèdits. La sessió inaugural es va oferir a més de 500 persones convidades per l’Agrupació, entre les que hi havia mecenes del projecte, autoritats, representants dels balls i dels grallers i col·laboradors en la realització del documental. L’estrena va començar amb els parlaments de l’Elena Ferré, presidenta del Retiro, i d’en Xavier Sal-merón, president de l’ABPS, i l’espec-tacular i divertida interpretació de ‘Les Veïnes’, que amb el seu humor i sàtira, van amenitzar l’acte i, de retruc, van treure la pols als tòpics més populars de la nostra festa. Després del passi del documental, l’acte va cloure amb els parlaments de Lluís Puig, Director General de Cultura Popular de la Gene-ralitat de Catalunya, i de Miquel Forns, Batlle de Sitges.

També al cinema del Retiro, diumenge al matí s’hi van projectar dues ses-sions més, on van assistir-hi unes 700 persones, amb una primera sessió amb un caire molt familiar amb la presència de molts nens i nenes.El DVD de l’audiovisual que incorpora subtítols en català, castellà i anglès, està a la venda i es pot adquirir a la Llibreria ‘Malvasia de Llibres’, a la Copisteria ‘El Pati’, al Quiosc ‘Llapis’, al bar de l’Ateneu Popular de Sitges, a l’oficina de Turisme de la Plaça Eduard Maristany, l’estanc ‘Can Ramos’ de Sant Pere de Ribes i la botiga online www.productesdelaterra.cat. El preu és de 10 Euros. Els socis/es de l’entitat poden adquirir el DVD amb descompte, a un preu de 8 Euros, al Palau del Rei Moro en l’horari de secretaria.

Amb un acord amb Televisió de Ca-talunya, l’Agrupació de Balls Popu-lars de Sitges ha permés recuperar el documental de la Festa Major de Sitges enregistrat l’any 1995, emès pel programa TARASCA del Canal 33 el 5 de novembre del mateix any, per tal de distribuir-lo mitjançant internet de forma gratuïta i accessible per tothom.

La sinopsi del reportatge diu:“El cor dels sitgetans s’exalta cada any amb l’entrada de grallers durant la seva Festa Major, acte que recorda tots els absents.

La memòria i el sentiment també formen part del seu ball més típic, la Moixiganga, el qual escenifica amb vuit quadres plàstics la vida de Crist.Sitges té un altre protagonista viu en el record dels seus carrers i dels seus habitants: el poeta Santiago Rusiñol, que va convertir la vila en un dels focus culturals més importants de Catalunya amb el seu Cau Ferrat. L’escriptor és cada any protagonista de la festa com a un dels capgrossos que participa en cada celebració, com el Carnaval sitgetà, una festa plena de música, de luxe i espectacle.”El documental es pot veure a la pàgi-na web de l’Agrupació: www.agrupasitges.cat

11

DEmAnDA A L’AGruPAció PELS vErSOS DEL bALL DE DiAbLES

La Junta Directiva de l’entitat va trobar oportú tractar els temes amb transparència i afavorint la partici-pació dels seus socis i del poble de Sitges i per això va convocar una roda de premsa per fer públic el nostre po-sicionament i actualitzar la informació que ja vàrem donar en la darrera Assemblea General de socis, en rela-ció a la demanda interposada per un sitgetà a l’Agrupació de Balls Populars de Sitges pels versos del seu Ball de Diables, actualment en coneixement del Jutjat de Primera Instància núm. 2 de Vilanova i la Geltrú (Procediment Ordinari 303/2013). En base a aquesta demanda, que el demandant va interposar inicialment a Barcelona, en data 25-09-2012, l’actor persegueix la condemna d’aquesta Entitat, de forma solidària amb el seu familiar, en LLUÍS ARTI-GAS MASDEU, qui ha vingut desen-volupant el paper de Llucifer del Ball de Diables d’aquesta entitat en els darrers anys.En efecte, sol·licita l’actor es declari que tant aquesta entitat com el soci LLUÍS ARTIGAS MASDEU, han comès una intromissió il·legítima en el seu honor en forma de calumnia, injuria i amenaça suposadament patides arran de les respostes del Llucifer a diversos versos pronunciats amb mo-tiu de la representació del ball parlat dels diables de l’Agrupació, a l’Hort de Can Falç, durant les Festes Majors dels anys 2009, 2010, 2011 i 2012.

Pretén, a més el demandant, que la Jutgessa que coneix del cas condemni solidàriament als demandats a pa-gar-li la quantitat de 17.248,10€, dels quals, 11.248,10€ manifesta, que no acredita, corresponen a indemnització per danys patrimonials/professionals causats i 6.000€, a indemnització per danys morals. Per últim, persegueix el demandant es condemni als deman-dats a publicar, assumint-ne el cost, la sentència a l’Eco de Sitges, qua-tre vegades de manera intermitent (setmana sí, setmana no) i a que sigui la sentència oralment reproduïda a Canal Blau i Ràdio Maricel, en franges horàries de màxima audiència, dues

12

vegades entre setmana i dues en cap de setmana. I, ja per acabar, demana igualment que el Jutjat imposi als demandats l’obligació de gestionar amb Ràdio Maricel l’eliminació dels podcasts que contenen els versos dels diables de l’Agrupació de les darreres quatre Festes Majors, tot això, amb expressa condemna a pagar-li les costes del procés.

Davant la gravetat de la reclamació rebuda, que posa en perill no només els recursos d’aquesta entitat per tirar endavant els seus objectius asso-ciatius, sinó també l’espontaneïtat i caràcter satíric d’una manifestació tradicional i popular tant arrelada al nostre poble, com són els versos dels diables i, de retruc, les diferents manifestacions satíriques presents a la nostra cultura popular (predicots carnavalescs, jotes improvisades, glossa….), aquesta Junta Directiva va reaccionar immediatament. Per una banda, encarregant la defensa del cas a un Lletrat sitgetà de la seva con-fiança; per l’altra, obrint un expedient disciplinari al soci LLUÍS ARTIGAS MASDEU, el qual ha quedat en suspès, a expenses de reobrir-lo tan aviat com recaigui sentència judicial ferma; i, per acabar, encarregant un dictamen pericial, que ha de servir per contex-tualitzar les manifestacions objecte de la controvèrsia.

Una controvèrsia que esdevé, segons es desprèn de les al·legacions del tiet demandant i del nebot codemandat, arran del cost d’un mur de separació (1.500€) en la divisòria de les finques adjacents que els familiars en litigi en són propietaris a Sitges i que el Llucifer demandat li reclama al tiet demandant i que aquest darrer, diu no deure o no voler pagar. Doncs bé, aquest conflicte familiar, que no ha estat possible solucionar amistosa-ment, comporta un potencial risc per les nostres festes i tradicions des del mateix moment en que sotmet a la consideració d’un tercer, aliè a la Festa, la decisió de determinar quin és el llindar del que és o no tolerable de suportar en aquest context festiu.És per això que un dels principals eixos de defensa d’aquesta Entitat a estat el d’apropar el litigi al context que li és propi, extrem que s’ha acon-seguit gràcies a que va ésser estima-da la declinatòria per aquesta Entitat plantejada, en base a la qual es va inhibir el Jutjat de 1ª Instància nº 41 de Barcelona en favor dels Jutjats de Vilanova i la Geltrú.

Entenem que no hi ha base legal per tal que aquesta Entitat sigui condem-nada. En efecte, des de la perspectiva de la responsabilitat directa, que se’ns exigeix de forma solidària, és sabut que la responsabilitat és solidària, quan en són varis els causants del dany, però sempre i quan no es pugui

determinar o identificar la part del dany que és atribuïble a cada un dels agents i en aquest cas, és clarament identificable la persona que va proferir les manifestacions objecte del litigi. Tampoc des de la perspectiva de la responsabilitat vicaria (per fet aliè, és a dir, la dels pares pels actes dels fills, de l’empresari pels actes dels treba-lladors…) es donen les condicions per aplicar analògicament l’art. 1903 del Código Civil. Preocupa no obstant que arrel d’aquest plet les nostres festes i tra-dicions vegin limitada la seva llibertat per fer de la sàtira un component lúdic tan consubstancial de la cultura dels països catalans. Una tradició satírica amplíssima que es manifesta en la literatura, el dibuix, el teatre, els mo-derns xous televisius de sàtira política i esportiva i de la que els nostres balls i entremesos n’han estat sempre un bon exponent. En tant que la defensa de les nostres festes i tradicions constitueix un dels fins principals d’aquesta Entitat ens oposarem fermament a l’atac que suposa la demanda presentada per l’arquitecte sitgetà, la vista pública del qual està prevista de celebrar el proper dia 16 d’octubre a les 10h.

Com et van enredar per venir al Pregó Satíric?Normalment jo hi vaig cada any, però precisament l’any passat no volia anar perquè feia molta calor i no tenia moltes ganes. El meu home, en Pitu, va ser qui em va insistir fins a dir-me que li feien l’homenatge a l’amiga Cristina Saez. Aleshores, evidentment que no hi podia faltar. Després va passar el que va passar, i vaig començar a escoltar coses que associava amb la meva vinculació amb l’entitat, fins que em vaig trobar la grata sorpresa.

Com vas començar a l’Agrupa?Jo vaig començar a les Panderetes, devia tenir uns onze anys. Encara recordo que era el primer assaig al Palau; estaven la Lolin i en Valen. Jo era de les que ens agradava veure els balls blancs, més que els gegants o el foc. Els primers anys els recordo amb molta estima.

I després?Vaig passar al Ball de les Cintes, perquè era un ball que m’encan-tava. En aquell moment, la cap de colla era la Lídia Mestres, i quan ella va plegar jo vaig ser el seu relleu. No ho podria assegurar del cert, però, possiblement, vaig ser de les primeres que va fer l’evo-lució recomanada dins l’entitat, ja que després de les Cintes vaig passar a les Gitanes.

I què tal, les Gitanes?Molt bé, també guardo molts bons records. És, sense dubte, un dels balls més divertits i alegres de la Festa, però he de dir que el ball més dur del seguici és el de les Cintes, ja que carrega molt els músculs bessons. Tinc una anècdota: anava coixa pel carrer Jesús, no hi havia ningú més que una senyora i jo, i ella se’m va oferir a ajudar-me perquè em veia coixa i plorant del mal de peus.

I, quan vas acabar el Ball de les Gitanes, què vas fer?Doncs aquest any en farà deu que vaig deixar de ballar; aleshores em vaig dedicar a veure la festa com a simple espectadora, ja que en la meva època d’adolescent no vaig tenir l’oportunitat. He de dir que els dos primers anys no em sentia ubicada; em sentia estranya, no era el meu lloc. Tot i així, era la cap de colla del Ball de les Panderetes i seguia a la junta directiva de l’entitat, presidida per en Parés.

També vas ser Pubilla de l’Agrupació, oi?Sí, va ser l’any 1993, i podria dir que va ser l’any de la pluja. Va ploure moltíssim per la Verema i va caure un diluvi per Santa Tecla... Sort que van tenir un detall amb nosaltres i ens van deixar sortir a la processó de Santa Tecla amb les Pubilles del 1994, i així tenir l’oportunitat que no vam tenir el nostre any.

Perquè... tu no ets de Sitges, oi?No, jo no sóc de Sitges, Sitges..., tot i que la meva mare és sitge-tana i tota la meva família està aquí, així que, en estiuejar aquí, doncs m’he anat vinculant amb el teixit associatiu de la vila des de ben petita.

Ara estàs amb els Gegants Americanos...Jo feia molts anys que estava apuntada, i em va sortir l’oportuni-tat quan tenia el Marçal (el meu fill), cosa que em va fer pensar si sortir o no; però amb el suport de la família em vaig decidir a tirar endavant. Ho estic gaudint moltíssim. És una altra visió del que són els balls blancs de la Festa Major.

Com veus ara l’Agrupació?Jo la veig molt bé i diferent d’uns anys ençà. Ara veig molta gent que sempre deia que no entraria al Palau, i ara hi entra, i suposo que és conseqüència de la feina d’anar insistint i d’obrir les portes de forma constant, tasca que han fet les diferents juntes des de fa ja molts anys.

Tu que has estat membre de juntes directives i has estat cap de colla, recomanes a la gent d’implicar-se més en la gestió de la Festa?Crec que tothom hauria de passar per una d’aquestes experiències per veure un altre punt de vista, si més no per veure com funciona tot plegat. És una responsabilitat molt important.

DE cOnvErSA Amb mArtA cAStErADSòcia homenatjada durant la Festa Major de 2013

Xavier Salmerón i CarbonellPresident de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges

13

Qui no conegui personalment Marta Casterad, pen-sarà d’ella que és una persona d’un fort caràcter. Segurament el té, però si la coneixes, sabràs que és d’aquelles persones que té un cor enorme i que fa les coses perquè se les estima. Potser ha comès errors, o no, qui no n’ha comès mai? Però ella predica orgu-llosament que sense l’Agrupació no seria la mateixa Marta. La conversa que vaig mantenir amb ella va durar més de mitja hora, impossible de reproduir en aquestes pàgines per falta d’espai. I com us perdreu moltes de les seves vivències i opinions interessantís-simes, us recomano que quedeu un dia amb ella i feu un cafè, perquè de ben segur després de la trobada estareu encantats d’haver-la conegut millor.

Del Centre D’InterpretaCIó De la Festa De sItges:el ConCepte, les IDees, la proposta

Ara fa poc més d’un any, el 29 de juliol de 2013, el Ple del nostre Ajuntament va aprovar la creació de la Comissió Ciu-tadana per a l’aportació d’idees i la definició conceptual del Centre d’Interpretació de la Festa de Sitges. Tancàvem, així, el compàs d’espera, força allargassat, entre el naixement, en el si de l’Agrupació de Balls Populars, de la iniciativa seriosa de fer realitat a Sitges la creació d’un Centre d’Interpretació que exalcés el valor patrimonial del nostre folklore, i el compromís final dels nostres representants de donar el tret de sortida al projecte, tot encarregant-ne la definició. La Comissió, con-sensuada per la Regidoria de Tradicions i Festes i la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Sitges, l’Agrupació de Balls Populars de Sitges i el Consorci del Patrimoni de Sitges —que impulsen conjuntament la creació del Centre—, està forma-da per Miquel Marzal i Ortiz, Jordi Cubillos i Alminyana, Blai Fontanals i Argenter, Eduard Sentís i Perelló, M. Rosa Julià i Carbonell i Ignasi Benazet i Navarro; i està presidida per qui us escriu, Joan Duran i Ferrer. L’equip ha treballat durant un any per elaborar un document que s’ha discutit i acotat en reunions amb representants de les entitats que n’impulsaren la redacció, i que ha estat, finalment, presentat al Consistori i exposat a la ciutadania.

Aquest primer document sobre el futur Centre d’Interpretació de la Festa —que, per altra banda, potser haurà d’anome-nar-se d’una manera més genuïna i arrelada a la realitat de la vila— contempla com a finalitats bàsiques de l’equipament divulgar, exposar i fer pedagogia de la Festa Major de Sant Bartomeu i de Santa Tecla de Sitges, tot posant en relleu els seus elements més característics —materials i immaterials— i fent especial èmfasi en els rituals tradicionals, els balls populars, la imatgeria pròpia i definitòria del folklore sitgetà; i en tot el corpus artístic, literari i bibliogràfic que aquest ha generat. També proposa l’estructuració de l’equipament en un total de cinc àmbits temàtics. Seguint l’ordre en el qual s’ani-rien succeint al llarg d’una visita al Centre, aquests àmbits —concebuts també com espais independents— serien:

1. Rebuda. La Moixiganga: centre de gravetat.2. Microcosmos Sitges.3. La Festa Major: una cosmologia.4. Transcendència.5. Des de fora.

El primer dels espais —La Moixiganga: centre de gravetat— té la funció de sorprendre emocionalment el visitant a través d’un embolcall d’imatges suggeridores, detallistes, de gran força plàstica i expressiva; i d’estímuls sonors provinents, tots ells, de quadres del ball de la Moixiganga, captats des del punt de vista dels balladors i del públic proper. Així, es pretén

transmetre, per una banda, la singularitat, la bellesa i l’auten-ticitat de la Festa Major de Sitges a través d’una de les seves manifestacions folklòriques simbòlicament més potents i definitòries; i, per l’altra, la passió que el poble de Sitges sent, com a col·lectiu, per la seva Festa.

Després de l’impacte sensorial que el primer espai vol causar, el Centre preveu un segon àmbit de caràcter més pedagògic —Microcosmos Sitges—, que ha de permetre a l’espectador situar-se en el context històric de la vila de Sitges, descobrir els principals motors de la seva evolució, copsar-ne l’essència i arribar a entendre els fonaments sobre els quals se sustenta i es justifica la seva tradició cultural i, evidentment, festiva. Per això, aquest segon àmbit s’estructurarà en tres subespais: Paisatge, on se situarà Sitges al mapa tot exalçant la seva singularitat paisatgística, arquitectònica, cultural...; Vida, on s’explicaran les realitats socioeconòmiques de Sitges al llarg de la seva història —la vila turística, la vila industrial, la vila agrícola i la vila marinera—; i, finalment, el subespai Celebrar la vida, que donarà notícia del calendari festiu sitgetà i intro-duirà l’espectador en l’atmosfera dels preparatius de la Festa Major, posant en relleu els valors de cohesió social, sentiment de pertinença a la vila i respecte envers la seva personalitat que aquest treball col·lectiu duu implícits.

L’àmbit central del Centre d’Interpretació, i també el més ampli en espai —La Festa Major: una cosmologia—, serà el dedicat a la Festa Major, entesa com una vertadera cosmolo-gia per als sitgetans. La seva funció serà transmetre la sin-gularitat patrimonial dels seus elements, rituals i estructura, la bellesa estètica de les seves manifestacions, el component emotiu que enclou, i la funció de cohesió social que desen-volupa. Aquest espai central i preeminent s’ha proposat que estigui estructurat en els següents subespais:

— La música en la Festa: situarà l’espectador en el moment de l’Entrada de Grallers amb la finalitat de transmetre la importància de Sitges en el món de la gralla —i, en concret, la funció revitalitzadora que suposà per a la supervivència d’aquest instrument la fundació de l’Escola de Grallers—. S’hi donaran a conèixer les singularitats de les altres músiques que conformen la Festa —la mitja cobla, la cobla i la banda.— L’esclat: la vigília: tot transportant el visitant a les dues del migdia de la vigília de Sant Bartomeu, s’hi explicarà el ritual d’inici de la Festa i la imatgeria festiva que forma part de les cercaviles i processons.— La Diada principal. La Matinal: en aquest subespai es donarà protagonisme al foc, als balls de diables, als versos, etc., i a l’ofrena de flors que marca el caràcter singular de la Matinal de Festa Major.

14

— La celebració religiosa. La Sortida d’Ofici: s’hi explicarà, primerament, el patronatge de Sant Bartomeu i Santa Tecla, i, a continuació, tots els balls blancs que participen en les cer-caviles i processons. També hi haurà, exposada, la imatgeria festiva, i l’espectador podrà trobar-se de manera simulada en una balconada com la de la Casa de la Vila en el punt àlgid de la Festa: la Sortida d’Ofici.— La Moixiganga: aquest subespai pretendrà situar l’espec-tador en l’instant del pas solemne de la Processó de Sant Bartomeu o de Santa Tecla per un dels carrers de Sitges. S’hi aprofundirà en la singularitat del ball de la Moixiganga, un dels principals trets diferencials de la Festa sitgetana.— L’esclat final. L’entrada de Sant Bartomeu: en aquest darrer subespai l’espectador podrà tornar a visitar l’exposició de la imatgeria, però ara a peu pla i amb un canvi radical d’il·lumi-nació i projecció escenogràfica, que el situarà en el moment de l’entrada dels Patrons a l’Església parroquial.

El penúltim àmbit del Centre d’Interpretació —Transcen-dència— estarà dedicat a tot allò que, precisament, dota de transcendència la celebració de la Festa Major de Sitges; és a dir, a tot allò que ha adquirit caràcter de símbol. S’hi demos-trarà com clarament aquest univers simbòlic ha desembocat en creació artística i en la configuració d’una idiosincràsia que Sitges vol potenciar i celebrar per preservar la seva singu-laritat i la seva riquesa material i immaterial. L’espai estarà dividit en quatre subespais: L’origen dels balls: desxifrant sim-bologies, on es descobriran els orígens pagans dels balls i les seves interrelacions amb altres cultures de la Mediterrània, la cristianització del folklore, el significat del vestuari i l’utillat-ge, etc. En el següent, L’art després de la Festa, es posarà en relleu el patrimoni artístic que ha generat o incentivat el fet festiu sitgetà, tant en l’àmbit de la pintura, com en el de la literatura, la poesia, la composició musical, el cartellisme, etc.

A Estudiar la Festa, el següent subespai, es difondrà el corpus bibliogràfic d’estudis sobre el folklore sitgetà. I, finalment, a Transmetre la Festa es mostrarà tot el que Sitges fa en pro de la difusió del folklore i la pedagogia de la tradició: la Matinal de Santa Tecla, les revistes de cultura popular, els programes de Festa Major, l’assignatura Sitges, les sortides dels balls fora la vila, etc.

Finalment, el Centre d’Interpretació de la Festa dedicarà un darrer espai —anomenat Des de fora— a explicar la particu-lar organització de la Festa Major sitgetana: el funcionament de la Comissió municipal, formada per la societat civil, el paper de la Parròquia i de l’Ajuntament, i la importància del tercer sector —l’associacionisme— en l’entramat de la Festa.

Un altre dels aspectes claus del document elaborat per la Comissió ha estat la valoració de possibles emplaçaments del Centre d’Interpretació de la Festa. A petició del govern del municipi, s’han pres en consideració tres espais: l’edifici del Mercat Vell, els edificis del complex de l’antic Escorxador i la zona del Parc de Can Robert, on hi caldria crear un nou edifici. Les conclusions del document fan una clara aposta per la se-gona d’aquestes opcions, i basen aquesta decisió en un seguit de consideracions que erigeixen aquest espai com l’alternativa més realista i amb més possibilitats.

La proposta d’ubicar el Centre d’Interpretació en aquest espai té un seguit d’avantatges clars: l’antic Escorxador és un edifici patrimonial i emblemàtic de la vila que no compta, actual-ment, amb uns usos regulars ni amb una programació d’actes i esdeveniments culturals definida. La seva localització és relativament cèntrica i s’emmarca en una zona revalorada després de l’arranjament del passeig del Port de n’Alegre i del passeig Balmins. Els edificis que es pretenen utilitzar i remo-

delar es localitzen relativament a prop dels principals museus de la vila, i, per tant, del circuit natural de visites culturals. A més, l’accés amb vehicle és senzill i el pàrquing dissuasiu està en un emplaçament proper.

En concret, el document de la Comissió proposa construir el nou Centre d’Interpretació de la Festa ocupant, per una banda, l’interior de l’edifici de l’antic Escorxador, i, per l’altra, remodelant tot l’espai del Casal d’Avis —compatibilitzant l’ús actual amb l’activitat del nou equipament— i l’antiga oficina bancària per poder-hi alçar un nou edifici. També es propo-sa utilitzar i reformular la zona de la plaça dels Artistes per connectar l’edifici de l’antic Escorxador amb l’edifici contigu de nova construcció. En aquest darrer edifici i a la zona de la plaça s’hi emplaçaria tot l’espai expositiu del Centre i la zona de serveis i maquinària. Per altra banda, a l’edifici de l’antic Escorxador s’hi emplaçaria l’espai de recepció i venta d’entra-des, una botiga de productes sobre la Festa i les tradicions, un espai polivalent per a tallers, exposicions temporals..., i una sala-auditori.

Finalment, i sempre tenint en compte que tota aquesta pro-posta estarà subjecta al projecte arquitectònic que s’acabi aprovant i implementant, es podrien habilitar algunes zones de l’actual edifici d’oficines de l’Ajuntament de Sitges —situat darrere l’edifici de l’antic Escorxador— per instal·lar-hi altres

serveis com, per exemple, els despatxos del Centre, sales de reunions, un magatzem d’imatgeria, vestuari i elements fes-tius, o un bar-cafeteria, la qual cosa permetria compatibilitzar el funcionament ordinari del Centre amb la possibilitat que aquest equipament esdevingués un espai per a la creació de sinergies entre els agents implicats en la Festa.

Amb la presentació de la feina feta durant tot aquest any que ens precedeix, la Comissió del Centre d’Interpretació de la Festa es dissol i deixa en mans dels promotors del projecte —no sense la col·laboració sempre entusiasta dels qui l’hem definit— la responsabilitat de fer-lo realitat. Perquè Sitges el necessita si vol fer un pas endavant en pro de la protecció i la projecció (cap endins i cap enfora) de la tradició i el folklore que defineixen el caràcter de la vila, amb tots els valors de cohesió social, celebració de la identitat i dinamització econò-mica i cultural que aquestes duen implícites. Perseverem-hi.

Joan Duran i FerrerPresident de la Comissió Ciutadana per a l’aportació d’idees i la definició conceptual del Centre d’Interpretació de la Festa de Sitges

un Any DE trEbALLEn moments difícils, quan no trobem feina, quan el negoci va de baixa, etc., és important valorar el que tenim; igual que quan anem a una entrevista i apareixem lluint el millor de nosaltres; igual que renovem, repintem o arreglem els aparadors. És justa-ment ara quan hem d’explicar i fer veure què diferencia Sitges de les altres viles, què dóna a Sitges un valor per sobre de les altres. Realment tenim molts motius per estar orgullosos del nostre poble, però un d’ells, sense cap dubte, són les nostres Tradicions i Festes. Valorem, doncs, les nostres Tradicions i Festes, perquè tenen valor i es mereixen que els hi sigui reconegut; visquem-les més i millor i fem que els visitants les gaudeixin i les coneguin.

Per això, ara fa un any, vaig demanar a alguns sitgetans i sitgetanes implicats en la Festa que, de forma voluntària, ens ajudessin a crear un projecte; un projecte que ha anat agafant cos i que anomenem Centre d’Interpretació de la Festa, però que pretén anar més enllà; un projecte per mantenir sempre viva la nostra Festa Major, per mostrar al món el valor de les nostres tradicions, però també per viure-les nosaltres; i, si hi cap, un projecte al servei de les persones que fem la Festa. Així, el Ple Municipal va aprovar per unanimitat la creació de la Comissió que havia de tirar endavant aquesta idea. En Joan Duran, la Maria Rosa Julià, en Jordi Cubillos, en Blai Fontanals, l’Ignasi Benazet, en Miquel Marzal i l’Eduard Sentís, han estat treballant

perquè s’estimen la Festa, perquè s’estimen Sitges, i aquests dies ens presenten el resultat. No us ho perdeu, aneu a veure la presentació pública, llegiu els documents, mireu els gràfics; és una feinada, plena d’estimació i de bones idees. Feina feta, tenim ja un projecte i un full de ruta. Tenim també una proposta d’espai. Ara cal posar-nos a fer més feina, explicar-ho a Sitges i a fora, cercar diners, ajuda, complicitat, que tothom vagi a una per poder fer realitat aquest somni. Us puc assegurar que, tot i tractar-se d’un projecte important, que durarà temps, el veurem en marxa. N’estic segur perquè la il·lusió amb què s’ha dissenyat el projecte s’ha transmès cap a tot el Ple Municipal, cap a les colles, cap a Sitges.

Lluir les millors gales, mostrar que som especials, que fem les coses de forma diferent, que Sitges és un espai físic únic, però també un espai humà extraordinari, extraordinari ara i extraor-dinari des de fa molts anys; això és el que aconseguirem, pas a pas, a poc a poc, però amb la ferma convicció que les nostres tradicions formen part del nostre valor, de la nostra marca.

Magí AlmirallRegidor de Tradicions i Festes de l’Ajuntament de Sitges

16

L’imAGinAri DE LA FEStA En LES ArtS i EL PAtrimOniLa Festa conserva ben vius els referents dels seu imaginari. La seva capacitat d’atracció i evocació és tan forta i tan constant que s’han anat transmetent de generació en generació entre els vilatans i d’estètica en estètica entre els artistes fins avui ma-teix. De les diverses formes de vivència hi ha les que sorgeixen de la mirada dels artistes i aquest fet ens ha llegat un important conjunt d’obres des de mitjans del segle XIX fins l’actualitat. Els llenguatges d’expressió són, també, plurals i s’esdevenen d’acord amb les capacitats de representació de la Festa en totes les se-ves dimensions: pintura, dibuix, fotografia, filmacions, ceràmica, escultura o còmic fins els llenguatges tecnològics més actuals.

Preval, ara per ara, el llegat artístic i patrimonial en relació amb la Festa i els seus elements. Cada època ha posat en valor determinades representacions segons els corrents estètics i les actituds socials. Dues obres exemplifiquen el caràcter fundacio-nal de la representació. L’una és la Processó de Sant Bartomeu (1884) de Felip Massó, expressada amb un alt to de solemnitat. L’altra, del quadre La Festa Major de Joaquim de Miró (1883) on es posa de manifest el seu vessant popular. Ambdues participen del llenguatge realista del naturalisme més enllà de la vinculació luminista i exemplifiquen la transmissió d’un determinat sistema de valors en el que l’esperit de la Festa hi és predominant. Del segle XIX ençà s’han succeït un important nombre de representa-cions fruit de la visió d’artistes ben diversos, des d’Artur Carbo-nell, Lola Anglada, Agustí Ferrer Pino fins a Bruno o Agustí Albors, passant per totes les generacions de dibuixants, pintor, fotògrafs i cartellistes que hi han deixat la seva empremta.

Algunes de les figures més emblemàtiques gaudeixen d’un marcat caràcter artístic i patrimonial, com els Gegants de la Vila, construïts el 1897 segons el disseny del dibuixant i decorador Lluís Labarta i habillats de nou per Artur Carbonell el 1955, i el Drac (1922) obra d’Agustí Ferrer Pino, restaurat per Pep Pascual.

L’imaginari patrimonial de la Festa inclou la representació literària, que compta amb una innumerable tradició poètica i festiva. La literatura popular forma part de la seva essència per mitjà dels versos dels balls parlats, entre els que destaquen els textos del Ball de Pastorets i del Ball de les Gitanes, així com les

versions més antigues del Ball de Diables. Escriptors, poetes i cronistes dels més diversos estils i procedències hi han dedicat algunes de les seves millors en vers i en prosa. Entre els clàssics, els poetes Trinitat Catasús i Salvador Soler i Forment; entre els actuals, David Jou Mirabent i Joan Duran i Ferrer.

L’imaginari de la Festa en les arts i el patrimoni constitueix un capital cultural impressionant per la seva amplitud i qualitat. Un dels reptes i esquers del futur Centre d’Interpretació de la Festa ha de consistir precisament en dotar a aquest conjunt d’elements de visibilitat i interacció. Els projectes que es poden plantejar són amplis, variats i atractius per a tota mena de públics: tant, que la seva riquesa i varietat ens sorprendrà a nosaltres matei-xos. Treballem plegats per fer-ho possible.

Vinyet PanyellaDirectora-gerent del Consorci del Patrimoni de Sitges

LA SàtirA A JuDiciEs defineix la sàtira com una ‘composició poètica que posa al descobert i colpeix, amb l’escarni o amb la burla ridiculitzadora, passions, maneres de viure i comportaments comuns a tota la humanitat, o característics d’una categoria de persones, o d’un sol individu, que contrasten o estan en discordança amb la moral comuna o amb l’ideal ètic de l’escriptor.’ Si bé hom pensa que tota sàtira ha de ser divertida, l’objectiu principal de la sàtira no és l’humor en si mateix, sinó l’atac a alguna cosa que l’autor fortament desaprova, usant l’enginy com a arma i valent-se de recursos com la ironia, el sarcasme, la paròdia, l’exageració, la juxtaposició, la comparació, l’analogia, el doble sentit, etc.

Més enllà de l’ús del foc, un dels trets característics del ball de diables a la zona del Gran Penedès i el Camp de Tarragona són els seus parlaments o versots. Aquest ball parlat, la primera referència del qual la documenta Joan Amades l’any 1150 amb motiu d’unes noces reials, i que representa l’eterna lluita entre el bé i el mal, inclou en el seu recitat, a més dels versos que són propis de l’argument del ball, altres textos que fan referèn-cia, en clau satírica, a persones o esdeveniments de l’actualitat.

El diable, en paraules del folklorista de renom Salvador Pa-lomar, és «un personatge del món festiu que, subjecte a les lleis d’aquest, pot exercir la crítica del món quotidià amb una impunitat de la qual no gaudeix la resta de la comunitat, es-pectadora de les seves gràcies. Com el bufó o el boig, el diable realitza accions inversemblants, pot sortir fora d’ordre i adoptar actituds que trenquen amb la moral, provoca escarnis, fa riure i, sobretot, critica.» I si hi ha un personatge del ball de diables sitgetà que tingui especialment la capacitat de sorprendre, aquest és sens dubte el seu cabdill, en Llucifer. En efecte, men-tre que el text dels versos de cada colla s’edita en uns tríptics que els components dels balls reparteixen a tothom que els hi demana, les respostes que en Llucifer dedica a cadascun dels versos recitats pels seus diables acostumen a ser un colofó en-cara més jocós, fruit de la inspiració o improvisació del moment per part del Llucifer de torn.

Tradicionalment, els sitgetans hem vist el fet de sortir als ver-sos com un motiu d’elogi, com un signe inequívoc que allò que un feia, per bé o per mal, havia estat rellevant, no havia passat desapercebut; d’aquí l’adagi «si no surts als versos dels diables, no ets ningú».

Aquest joc, però, no sempre s’admet. Cada vegada més hi ha qui no aconsegueix establir la necessària distància entre el temps festiu i la quotidianitat. La societat en general ens hem

18

tornat cada cop menys tolerants i més egoistes, i, com una moda més de les que ens han arribat d’Amèrica, cerquem tras-lladar la culpa als altres i ser rescabalats per tots els nostres mals, fet que ha portat inexorablement a un augment de la liti-giositat i al col·lapse dels nostres jutjats i tribunals, un col·lapse que els governs intenten limitar a cop de fixar noves taxes que, en definitiva, frustren la tutela judicial efectiva i fan que només els rics estiguin en condicions de pledejar.

A data actual són ben escassos els precedents jurisprudencials en aquesta matèria, i això és, en gran part, degut al fet que els casos controvertits que han existit han estat resolts en seu extrajudicial mitjançant un acord transaccional amistós que ha posat fi al litigi existent entre les parts confrontades. Aquells, però, que han arribat a ser enjudiciats, han estat resolts de forma favorable pels interessos festius. En efecte, l’Audiència Provincial de Badajoz (secció 3a.) en data 18 d’octubre de 2011 va resoldre, en relació a un cas en què, en el context d’una festa de Carnaval, el denunciant va entendre que se l’havia injuriat, el següent:

«…ha de concluirse, como lo hace la instructora, que esa con-ducta no supera el umbral del ámbito penal pues siquiera la falta requiere de un ánimo injurioso que no se aprecia en este caso. Por tanto, entendemos que no está debidamente justifica-da la perpetración de hecho delictivo alguno. Como recuerda la STS de 19-12-1990, es doctrina pacífica del Tribunal Supremo que el delito de injurias es eminentemente circunstancial y debe atender en todo caso al ambiente, modos o maneras en las que se produce la expresión proferida o la acción ejecutada, para determinar en cada caso si existe el elemento subjeti-vo del injusto que constituye la esencia de esta modalidad delictiva, pues otros animus (singularmente el informandi o el criticandi, también el iocandi y el mismo reivindicatorio o defensivo) pueden aparecer antepuestos y sobreestimables sobre el iniuriandi); así, la propia fiesta gira en torno a la sátira y encierra fuertes críticas sociales, políticas e incluso persona-les a personajes de la vida local o de ámbito superior, exagera-das a veces hasta la auténtica parodia, por lo que ya casi por definición en quienes utilizan esas expresiones o las cantan en público ha de presumirse un ánimo de crítica, de sátira e inclu-so de diversión, patrocinado e impulsado las más de las veces por la administración local, que excluyen el de injuriar, pues no en vano este tipo de celebraciones elevan notablemente el umbral de la crítica y la mordacidad habitualmente permitidas en la convivencia diaria (bastaría un repaso por las Fallas que cada año se queman en Valencia para corroborar esta afirma-ción, algunas de ellas sumamente explícitas en su propósito de ridiculizar al personaje representado; otro tanto podía decirse de los disfraces, coplas y chirigotas de todas las fiestas de Carnaval celebradas en casi todos los puntos de nuestra geo-grafía). Faltando así la acción típicamente antijurídica no encaja la conducta de los denunciados en precepto penal alguno y procede el sobreseimiento de la causa.»

Malauradament, davant la impossibilitat de les parts d’arribar a una solució amistosa que posi fi a la controvèrsia, i un cop celebrada la vista pública del judici aquest octubre, un jutjat

19

vilanoví haurà de pronunciar-se sobre un nou cas en el qual s’enfronten l’ús de la sàtira en les manifestacions festives, com a demostració de la llibertat d’expressió tutelada consti-tucionalment a l’article 20 de la Constitució, i el dret a l’honor, igualment emparat a l’article 18 de la Carta Magna.En aquest cas la controvèrsia ens tocarà de prop, ja que el litigi enfronta un sitgetà amb l’Agrupació de Balls Populars de Sitges i el Llucifer del Ball de Diables de l’entitat.

Més enllà de l’elevada condemna dinerària sol·licitada pel de-mandant, que evidentment seria un daltabaix per a una entitat sense afany de lucre com és l’Agrupació de Balls Populars de Sitges, el més preocupant de tot és la possibilitat que es generi un primer antecedent jurisprudencial que, lluny de considerar que els versos satírics dels diables estan perfectament em-marcats en aquesta excepcionalitat, en aquest àmbit festiu i a l’empara d’una tradició tan secular, consideri que en aquestes manifestacions festives no cal ampliar el llindar de tolerància a suportar. S’obriria una escletxa perillosa que no només afecta-ria els versos dels diables sitgetans, sinó en general, i també d’altres manifestacions festives on la sàtira hi és molt present (predicots del Carnaval, Falles, jotes, glosa, Dames i Vells, Mal-casats, Serrallonga, gitanes, etc.).

Juntament amb aquest motiu, la sentència que recaigui pot establir igualment un precedent en un altre àmbit, el d’exigir responsabilitat vicària a una entitat sense afany de lucre pels actes dels seus socis. Una responsabilitat per fet aliè que és

predicable als pares pels actes dels seus fills, a l’empresari pels actes dels seus treballadors, als tutors pels perjudicis causats pels menors o incapacitats a càrrec seu, i als Centres Docents d’ensenyament no superior pels actes dels alumnes menors d’edat; i que el demandant pretén aplicar per analogia a la rela-ció entre soci i associació.

Tenint en compte el ric teixit associatiu que hi ha a la societat catalana, i molt particularment a la nostra vila, i la importància que té la sàtira en la cultura catalana i dels Països Catalans, és evident que en el plet que ens ocupa hi ha molt més en joc que els interessos particulars i les picabaralles familiars, que són l’origen del conflicte. Sense el reconeixement d’aquesta excepcionalitat de l’espai festiu, la sàtira en les manifestacions festives es veuria greument perjudicada. El nostre patrimoni festiu perdria en gràcia i espontaneïtat, es tornaria previsible, i, com que deixaria de ser transgressor, perdria el sentit que ha tingut tradicionalment.

No hem de fotre’ns amb ningúamb paraules de cap mena,

sinó passar per l’embuti parar el cul i l’esquena.

(Ball de Diables de l’Arboç, 1980)

Nacho Benazet NavarroAdvocat

LA FEStA mAJOr DE SitGES

AL cAtàLEG DEL PAtrimOni FEStiu

DE cAtALunyA

Dins la gran varietat festiva que existeix a Catalunya, destaca entre d’altres la Festa Major de Sant Bartomeu de Sitges, amb tot el seu contingut tradicional de balls populars, imatgeria i balls parlats. Un model de festa que s’ha sabut conservar sense gaires alteracions, almenys des de mitjan segle XIX, amb un contingut tradicional molt ric, uns seguicis populars molt complets i una gran participació popular, característiques que la confirmen com un dels referents del patrimoni festiu del nostre país. El Ball de Diables de Sitges s’emmarca en aquest conjunt d’elements singulars i mani-festacions patrimonials que configuren la festa sitgetana.

La presència de diables a les festes es documenta de forma gene-ralitzada a l’edat mitjana, i sovinteja la seva presència documental a partir del segle XV. Els Balls de Diables existents actualment s’emmarquen en la tipologia de Balls Parlats, habituals a les fes-tes a partir del segle XVIII i un model de representacions de carrer que entronca amb formes teatrals anteriors, en les quals a més de l’art dramàtic s’inclouen la música i la dansa. Els parlaments dels diables ja en aquells temps acomplien una funció de crítica social i política, no solament dins els mateixos Balls de Diables, sinó que també per part dels diables que formaven part d’altres balls parlats, fins i tot els de caire religiós.

En concret, al Gran Penedès i al Camp de Tarragona el Ball de Diables, com a ball parlat amb els seus versots satírics, ja es documenta a l’inici del segle XIX, durant la Guerra del Francès. A Sitges, el Ball de Diables es troba documentat a l’Arxiu Municipal a

partir de l’any 1853, i llevat de molt escasses interrupcions sem-pre ha estat present a la Festa Major i les altres festes locals. La popularitat i l’acceptació d’aquest ball va fer que a mitjan segle XX nasqués a Sitges una segona colla, i una tercera el 1981. Seguint la tradició general, les tres colles existents fan parlaments posant èmfasi en la crítica social, la política i en tota mena d’aspectes locals.

Per totes les seves característiques i pel seu valor patrimonial, el 5 de juny de 1991 la Festa Major de Sant Bartomeu de Sitges va ser declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional per la Generali-tat de Catalunya. L’any 2006 es va crear el Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya, en el qual s’inscriuen i es documenten festes i elements de la festa de tot el país que tenen un valor patrimo-nial. Un cop completada la tasca de documentar exhaustivament la festa i tots els seus elements, s’ha passat a inscriure la Festa Major de Sant Bartomeu de Sitges, amb els seus elements carac-terístics, entre ells el Ball de Diables, en el Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya.

Lluís Puig i GordiDirector de Cultura Popular, Associacionisme

i Acció Culturals de la Generalitat de Catalunya

20

ELS vErSOS SAtíricS rEcitAtS

Els versos satírics recitats pel Ball de Diables de Sitges, amb protagonistes de la vida local, són un fenomen curiós que enfronta les dues cares del poder de la sàtira: la pública i la privada. La cara pública és la que té el protagonisme als versos, ja sigui per raó de càrrec, accions o comportament en la vida quotidiana del poble. I qualsevol persona que hi participi activament hi està exposada i pot ser protagonista per un dia de la sàtira i l’esmolada llengua dels versos dels diables. D’altra banda, la cara privada és la que accepta o no amb naturali-tat ser objecte de qualsevol mena de vers parlat pel Ball de Diables, sempre amb el respecte que tothom es mereix i mai oblidant que, darrere la sàtira, hi ha una burlesca mirada a l’objecte amb la finalitat de divertir.

En ambdues cares es poden traspassar fines línies que poden portar-nos a conflictes. Elevar conflictes personals a motius de sàtira en els versos és un traspàs; no acceptar amb naturali-tat ser objecte dels versos satírics n’és un altre. Traspassar la familiaritat exposant al públic problemes personals és una exa-

geració. Però és una exageració més gran arribar a la denúncia administrativa per solucionar el problema, ja que posa en risc no només el conflicte actual sinó tota una tradició, que es pot veure compromesa per la resolució d’aquest conflicte.

Com a Colla de Diables amb ball parlat defensem la sàtira ro-tunda dels versos de Festa Major, però tenim els nostres propis límits i sempre utilitzem la vida pública com a rerefons dels nostres versos.

Ball de Diables de Sitges, Colla Jove

21

QuAn ES tirA PEL DrEt i ES JutJA PArt DE LA FEStA

Els Diables parlem per Festa Major, però l’ABPS ens ha demanat l’opinió en 1500 caràcters i aquí està.

Entenem les crítiques als versos, fins i tot reconeixem que podem errar, és evident que ningú és perfecte, i encara menys nosaltres. Però no entenem el fet de treure aquests versos de l’àmbit festiu i tradicional. Creiem que és un error judicialitzar-los. Creiem que, si algú s’ofèn per les crítiques, el primer que ha de fer és parlar amb nosaltres, que sempre estem oberts i receptius; som diables, però abans que res persones. Prendre l’actitud de tirar pel dret només indica dues coses: que el que s’ha dit dol, potser per ser veritat, i que hi ha gent a qui li importa poc el sentit de la festa, simple-ment la veu com una altra manera de treure’n profit. Per sort no tothom té l’advocat gratuït, si no es denunciarien les flors del ram de la geganta per al·lèrgia.

Sabem que tenim la responsabilitat de fer d’altaveu dels fets que passen al poble i que resumeixen l’actualitat, només un dia a l’any i com feien d’altres abans que nosaltres, i esperem que es pugui fer després i amb llibertat. Sabem que aquesta responsabilitat és una eina delicada i perillosa, i que fent-la servir estem al llindar subjectiu de què està bé o malament.

Mentre la colla va esmentar el tema, ningú es va queixar. Després de quatre anys es va interposar la denúncia, amb el perill per a la tradició del conjunt del país que implica. Passats uns mesos, l’ABPS decideix fer-ho públic i és en aquell moment quan salten opinions dient que anem errats. Com diuen els que no ens deixen votar: A toro pasado, todos somos Manolete.

Ball de Diables de Sitges, Colla ABPS

Sitges, sentiments de festa és el documental que ha presentat enguany l’Agrupació de Balls Populars de Sitges. Produït per l’entitat mateixa —amb el seu president al capdavant—, i enre-gistrat i editat per una sèrie de joves sitgetans, el producte resul-tant és un conjunt d’imatges espectaculars i irrepetibles amb els mitjans habituals. I és que l’objectiu principal del documental era precisament aquest, actualitzar les imatges disponibles dels nos-tres balls i entremesos més enllà de les que apareixen en el do-cument. Això és perquè una Festa com la nostra, que és puntera en la producció de samarretes, clauers, bosses, barrets, adhesius i marxandatge en general (difícilment trobarem una altra Festa a Catalunya amb una producció de samarretes similar), tenia un gran dèficit pel que fa a les imatges enregistrades, més enllà dels documents domèstics o de les fotografies que cada any fem la mateixa data a la mateixa posició. Hem de retrocedir fins a mi-tjans dels anys noranta per trobar un altre document audiovisual en format de documental, produït aquella vegada per TV3 dins el programa Tarasca, a part d’altres petits reportatges de televi-sions locals. Per ocasions com aquesta és important l’Agrupació, que com a entitat principal de la Festa té una part de responsa-bilitat de mantenir-la i promocionar-la, encara que suposi un risc. I és que aquest ha estat un projecte mastodòntic pels recursos que té l’Agrupació, no només econòmics sinó també logístics, de producció i distribució, publicitaris, etc. I amb poca col·laboració… No és l’objectiu d’aquest escrit denunciar els entrebancs o les situacions absurdes amb què s’ha trobat l’Agrupació durant la producció del documental, sinó simplement mostrar alguns dels disbarats que han anat ocorrent i deixar-los escrits en algun lloc, encara que sigui de forma testimonial.

Part del finançament del projecte ha vingut de Turisme de Sit-ges, que, per mitjà d’un conveni que es va firmar amb l’Agrupa-ció, pagava una part de la producció, a canvi d’exportar el do-cumental fora de Sitges (pel seu interès evident a promocionar la vila) i el passi d’un petit vídeo promocional de Sitges abans de la reproducció del documental... Un vídeo que mai s’ha pogut arribar a passar perquè no existeix. La manca de registres de la Festa Major que comentàvem abans no és un cas excepcional. Podem entendre que Turisme no tingui documents promocio-nals de la Festa, però que no tingui cap vídeo promocional o publicitari del municipi és sorprenent i preocupant, si tenim en compte que és una vila que viu pràcticament en exclusiva del tercer sector i que presumeix de ser puntera en el turisme de qualitat i en la diferenciació.

Aquest finançament de Turisme de Sitges que va trobar l’Agru-pació ja venia rebotat d’un acord previ a què s’havia arribat amb una coneguda empresa cervesera catalana, amb la qual

s’havia acordat la possibilitat de patrocinar el projecte. L’acord va resultar fallit quan l’Ajuntament va informar del seu contracte preferent amb l’altra coneguda empresa cervesera catalana, que impedeix que una altra cervesera utilitzi les festes sitgetanes per a la promoció dels seus productes. Així doncs, l’Agrupació es va trobar en l’estrambòtica situació en què, a més de no rebre ni un cèntim (ni de l’Ajuntament ni de l’empresa), la institució impedia l’acord de patrocini per no perjudicar la pròpia festa. A canvi, l’Ajuntament es va comprometre a buscar una altra via de finançament que, com podia ser previsible, no va arribar mai.

Això sí, el dia de la presentació del documental, la Directora de Comunicació de l’Ajuntament bé que es va espavilar a moure part de la junta de l’Agrupació perquè, segons el seu parer, els llocs establerts per a alguns regidors no eren protocol·làriament correctes. Una decisió que s’hagués pogut entendre en una altra situació, però la feina de distribució de la sala ja l’havia realitzat l’organitzador de l’acte (que no era pas l’Ajuntament), i en cap cas havia situat els regidors en una situació desplaçada. Proba-blement l’únic que va aconseguir va ser que la major part dels presents hi veiessin una actuació oportunista.

No va ser, però, l’única que va desgavellar la presentació. Per sorpresa de tots, i només dos dies abans de presentar-se el documental al públic (un dia després de la inauguració privada), es va haver de traslladar l’emplaçament, que havia de ser el teatre del Prado. El motiu, segons la seva informació, era que l’empresa amb la qual tenien el contracte del cinema va decidir unilateralment finalitzar abans d’hora l’acord i emportar-se la màquina, i era impossible fer el passi amb la que es disposava al Prado. Pocs dies després, però, l’empresa de la concessió, en assabentar-se del succeït, es va posar en contacte amb l’Agrupa-ció argumentant que ells no tenien cap constància de la projecció del documental, i que, d’haver-ho sabut, haguessin esperat uns dies més a retirar la màquina, com ja van fer amb una altra projecció prevista.

Vaivens o imprevistos com aquests són els que succeeixen cons-tantment en aquests àmbits d’altruisme i de col·laboracions, i que poden fer desanimar gent amb bones idees o bons projectes, ja que fan que les coses senzilles esdevinguin complexes i difícils de tirar endavant. Talment com la portada del Fogall d’enguany, on podreu comprovar com vestir les gitanes, les cintes i la resta de balls de l’Agrupació, potser no és tan senzill com ens imagi-nem. Vestiu-los com convé perquè els dies 23 i 24 d’agost facin el goig de sempre i puguem enregistrar-ho una vegada més. Bona Festa Major!

Dani Piques i Ribalta Tresorer de l’ABPS

22

DESvEnturES DE DOcumEntAL

Des de fa anys, tot sovint, en debats o xerrades folklòriques, es fa servir aquest apel·latiu per a il·lustrar alguna reflexió d’algun ball, o d’algun acte o d’alguna festa. Molta gent en parla, donant per fet que aquest model existeix. No hem vist, però, encara, un lloc on es defineixi i es detalli fil per randa el què i el com d’aquest “model”.

De fet, hi ha també qui nega que existeixi com a tal, adduint que aquest podria ser un “model festiu genèric”, aplicable a totes les festes majors del país en general, i aquí acostumen a fer esment als antecedents de la celebració del Corpus, com a model “global” original, i fins i tot a les similituds d’algun dels actes o elements que entenem com a propis del territori en qüestió (Penedès-Camp de Tarragona), amb actes i elements de molt més enllà (paloteados d’Espanya i/o danzas de diablos d’Amèrica del Sud, passant pels “castillos” que encara aixequen grups de dansaires folklòrics de Castella i Lleó).

Precisament, per debatre sobre la presumpta existència d’aquest “model”, fa poc es va celebrar a Sant Quintí de Medina (dins del programa d’un Campus de Cultura Popular) una taula rodona, amb participació d’experts, coneixedors i animadors de la festa, vinguts de poblacions com Reus, Tarragona, Igualada, Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès i Sitges. I val a dir que formant part de l’Institut d’Estudis Penedesencs, hi ha un grup o secció que també malda per a demostrar i definir aquest model.

Aquest escrit no pretén (ni molt menys) demostrar res, vagi per endavant. Ni tampoc vol ser una ponència històrico-folklòrica, ni aprofundir en l’arqueologia de les tradicions festives. Es trac-ta, només, d’aportar tres o quatre idees o elements o detalls per al debat. Procurant, això si, que aquests elements siguin fàcilment assimilables i constatables des del punt de vista del fester que celebra la festa, sense cap necessitat d’esdevenir cap lletraferit del folklore.

Primer detall: La seqüència ritual. Si visiteu i gaudiu de la festa major de poblacions properes (tan del Penedès històric o geogrà-fic, com de zones d’influència ), com Sant Pere de Ribes, Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, L’Arboç, Sant Quintí de Medio-na, El Vendrell, Igualada, Torredembarra, veureu que el corpus principal, el pinyol de la festa, es concentra en uns dies concrets:

vigília, dia gran i l’endemà. En aquest període es repeteixen una sèrie d’actes i fets que, encara que no s’escriguin al paper del programa oficial, tothom sap de memòria, i que, a més, tenen el seu escenari propi de referència que tampoc no canvia.

Un altre detall: El seguici popular. Hi ha qui creu que “el model” es circumscriu exclusivament en el model de seguici, prou similar entre si: balls blancs, figures i entremesos, balls de diables amb parlaments, castells, etc. Amb l’afegitó d’una gran similitud en els vestuaris, en la música i en les coreografies. En aquest sentit, hi ha qui proclama que moltes d’aquestes similituds venen dona-des pel fet que en una època de decadència de la festa, després d’una llarga dictadura (anys 60 i 70 del segle passat), els pobles que tenien interès en revifar la seva festa van haver de prendre exemple (i “model”) d’aquelles poblacions on encara es mante-nia tot plegat prou viu, com pugui ser Vilafranca del Penedès o Sitges. I possiblement això ha tingut la seva notable influència, però també cal dir que en la majoria de llocs on s’ha “recuperat” la festa, també s’ha treballat la recuperació en base a l’estudi de les fonts històriques, arxius i memòria oral.

Altre detall: Tot i que en la despesa de la festa, la part de finançament públic és majoritària, i que forma part dels pressu-postos municipals, i que tots els ajuntaments destinen personal específic a la gestió de les festes, en molts pobles encara es con-serva la figura dels “membres civils” (administradors, pabordes o comissió de festes, com a exemples més propers) encarregats de molt bona part de la programació, recapta de majors ingressos, organització i execució de la festa. O, si més no, la representa-ció popular té un pes específic important en tot l’entramat de la festa. Altra cosa diferent seria la producció tècnica, la gestió d’infraestructures, les previsions de protecció i seguretat, que per lògica competencial, recauen més directament en l’Administració.

Un detall més: La religió. La festa es celebra en honor d’uns sants patrons tutelars, o per a renovar un vot sagrat, o per commemorar un fet miraculós, i en la seqüència ritual hi tenen lloc de privilegi actes religiosos com les completes de la vigília, l’anada a ofici, el solemne ofici, la tornada o sortida, una proces-só religiosa, una arribada o entrada triomfal del símbol religiós (relíquia, figura, o altres), una missa de difunts l’endemà, etc. Cal, en aquest aspecte, remarcar que és difícil trobar altres models

Jordi Cubillos i Almiñana

23

EL mODEL FEStiu DEL PEnEDèS-cAmP

DE tArrAGOnA

de festes en les que el component religiós i el cívic i popular vagin tan lligats, fent quasi impossible dissociar-los.

Un afegitó: L’expansió del model. Si abans s’ha fet esment a èpoques de decadència, cal dir que en l’època de la recuperació (a partir del restabliment dels ajuntaments democràtics, l’any 1979), van ser nombroses les poblacions (moltes d’elles, prou allunyades de les nostres contrades) que van adoptar i, sobre-tot, adaptar, aquest model festiu. I val a dir que, en la majoria dels casos, s’ha mantingut fins avui amb èxit. Tan és així, que si prenem de referència el model històric més ortodox, potser ens n’adonarem que els pobles on es va “recuperar” la festa, en són més fidels i han anat evolucionant i consolidant de forma positi-va. Paradoxalment, hi ha qui pensa que en els llocs on “no calia recuperar res”, en lloc d’evolució, potser hi ha hagut “involució”, quan no, desvirtuació.

Aquesta expansió pot tenir diversos motius lògics: era un dels pocs models de festa compacta i estructurada, i comptava amb el seguiment i recolzament popular allí on es mantenia; el seguici en el seu conjunt i, particularment, algun dels seus elements (castells i diables en són el paradigma), gaudien d’una especta-cularitat fàcilment assimilable arreu; i també cal tenir present que en la recuperació festiva a Barcelona, Cap i Casal, i als seus barris més “potents”, hi van intervenir molt activament persones provinents, justament, de la zona en qüestió. I no es pot bandejar que Barcelona sempre ha estat també un “model” a seguir per a tot, i així, del Penedès a Barcelona, i d’allí cap a amunt.

Es podria seguir amb més detalls a tall d’exemple que susten-tarien la teoria de l’existència del pretès “model Penedès”, si bé els contraris a la teoria, podrien exposar exemples de fets, elements, actes i tradicions que formen part del ritual d’algunes

de les festes majors d’aquesta zona, i que són completament diferents entre si.

En tot cas, allò que és evident és que si us vé de gust fer una mica de turisme i aneu a veure les festes de Tarragona, i de Vilafranca, i “rodalies”, i també visiteu les festes, per exemple, d’Amposta, Tortosa, o de qualsevol bonic poble dels Pirineus, i d’altres indrets fora de la nostra zona, de ben segur que –si més no- arribareu a la conclusió que les primeres tenen molts més elements comuns entre si, i molts més elements diferents amb les segones, oi? Doncs potser d’això se’n pot dir “model”.

M’agradaria, per acabar, reproduir aquí un paràgraf de l’informe tècnic que el Servei de Cultura Tradicional va redactar per a re-colzar la declaració de la Festa Major de Sitges com a festa tra-dicional d’interès nacional, l’any 1991: “La Festa Major de Sitges, respon, tipològicament, a l’estil de Festes Majors comuns a tot el Penedès històric i a les comarques del Camp de Tarragona, unes festes en què el seguici tradicional, amb un gran nombre d’entre-mesos i balls populars és l’eix central de la festa. Cadascuna de les festes majors d’aquest territori de la Catalunya Nova té, però, unes característiques prou distintives i particulars.”

La Festa Major a Sitges és, de ben segur, la festa més estimada i esperada per tots els sitgetans. Sitges gaudeix d’una Festa Major intensa que desprèn una gran quantitat de sentiments i emo-cions, i la seva intensitat queda reflectida sobretot durant els dies 23 i 24 d’agost, és a dir, entre Sant Bartomeu i la seva vigí-lia. Durant aquests dos dies, una gran quantitat d’actes, la major part de caràcter folklòric, omplen l’agenda de tots els sitgetans i mostren el gran patrimoni de la vila i de la nostra Festa Major.

Cada vegada més, però, la Festa Major és molt més que els dies 23 i 24. Any rere any, la Comissió de Festa Major i Santa Tecla ha vist que els actes previs a aquests dos dies tenen un gran segui-ment per part dels sitgetans. Amb la ja tradicional presentació del programa, la venta de samarretes i els assajos per part de les colles de Festa Major, els i les sitgetanes comencen a sentir i viure la festa.

El fet de tenir una Festa Major tan viva és gràcies a la feina de moltíssima gent; a generacions de famílies que han sabut traslladar els sentiments d’avis a pares i de pares a fills; a les colles de Festa Major que mostren i representen l’essència de la festa, acompanyades d’uns imprescindibles músics que recullen la major part de les emocions dels sitgetans; en fi, a una gran quantitat de gent que treballa durant molt de temps per tal de poder gaudir i viure intensament la Festa Major, la qual seria difícil d’entendre sense la feina de les entitats i associacions que treballen per poder completar un programa ric i variat d’activitats.

En aquest sentit, l’any passat es van organitzar per primera vegada les Barraques, un espai de trobada de les entitats i associacions de Sitges per tal de treballar conjuntament i oferir un programa d’activitats que complementi les programades per la Comissió de Festa Major i Santa Tecla. Si donem una ullada a diferents poblacions de la comarca i del país, veurem que les Barraques cada vegada són més presents en les festes majors d’arreu. Aquestes Barraques tenen com a principal objectiu fo-mentar la participació de la gent i de les entitats al carrer, i alho-ra oferir una bona agenda d’activitats a tots els ciutadans. Com deia, les Barraques s’han estès els darrers anys a gran part dels pobles de Catalunya, convertint-se, en molts casos, en el princi-pal pilar de moltes festes majors. A Sitges, però, els actes més folklòrics, juntament amb el castell de focs i les revetlles, són els que han fet que tinguem una Festa Major d’interès nacional. Les Barraques són una oportunitat perquè les entitats i el jovent de Sitges pugui sentir-se partícip de l’organització de la festa.

Models de Barraques n’hi ha molts; normalment els trets ca-racterístics d’aquests actes són que cada entitat o associació disposa d’un espai propi en el qual informa de les activitats

pròpies, que és un punt de trobada per a aquella gent que és de l’entitat o que n’està interessada, i, sobretot, que és un punt de subministrament de beguda i menjar durant els actes que s’organitzen conjuntament. Per tant, un dels principals objectius de les Barraques, a més de fomentar la participació, és treure les entitats al carrer perquè també participin de la festa. A molts pobles, les Barraques van començar com una alternativa a les festes organitzades per les comissions; a d’altres, com Sitges, hi ha una estreta relació entre la comissió i les Barraques, com en l’organització conjunta d’alguns dels seus actes i concerts.

A Sitges, aquest any serà el segon que se celebraran les Ba-rraques, i enguany es mirarà de consolidar el model i s’apos-tarà per poder oferir una gran quantitat d’actes i activitats. De l’experiència de l’any passat segurament els fets més destacats són la participació de les entitats en el projecte i, sobretot, l’acollida que va tenir per part de la gent de Sitges. Un altre fet important en les Barraques és el de treballar conjuntament amb altres entitats i associacions de Sitges, cosa que permet que ens coneguem millor els uns als altres i la manera de treballar de cadascú. Un altre objectiu de les Barraques a Sitges és mirar d’ajudar a finançar les entitats, i encara que aquest no n’és el principal objectiu, cal tenir present que en aquests temps, en què les entitats han vist reduïdes considerablement les seves ajudes per part de l’administració, el fet de donar-se a conèixer i treballar per oferir un servei al poble de Sitges pot suposar una petita font d’ingressos que serveixi per finançar l’entitat en les seves activitats.

En definitiva, les Barraques han arribat a Sitges, igual que a molts pobles del país, per quedar-s’hi. Perquè aquest és un model que fomenta la participació i l’associacionisme i perquè permet que continuem tenint una Festa Major ben viva.

Xavi Nin i Muñoz

25

bArrAQuES: un mODEL DE FEStA

cOm éS EL PAtrimOni FEStiu

DE SitGES?El patrimoni de cultura popular i tradicional de Sitges té un gran valor. La Festa Major de Sitges es basa en un folklore que es manté molt viu, amb una trajectòria i una continuïtat en el temps llarga i envejable. I és, precisament, el poble de Sitges, amb la col·laboració de tots els seus agents, però sobretot gràcies a la gent de la vila, el que ha sabut mantenir aquest patrimoni immaterial, renovant-lo i farcint-lo de sacrifici i alegria. Segura-ment és gràcies a una intuïció popular i als mandats tradicionals, que superen amb escreix qualsevol pla orquestrat per l’admi-nistració per recuperar o mantenir el folklore. Malgrat tot això, hi ha un cert desconeixement del valor d’aquest patrimoni i de la importància de continuar-lo mantenint i cuidant, i aquesta manca de reconeixement es veu reflectida també en una manca de consideració institucional, tant en l’àmbit local com en el nacional i l’internacional.

Partint de la idea que el patrimoni és riquesa, també ho és el patrimoni cultural, que podem anomenar la festa. L’explotació d’aquests valors, que, en realitat, ja existeixen, pot generar be-neficis a curt i a llarg termini, tant en la població com en el teixit productiu. A més, com a bé patrimonial que és, ens cal posar les bases per respectar-lo, conservar-lo i, si es pot, augmentar-ne el valor.

Per tot això, el mes de desembre de l’any passat el Ple de l’Ajun-tament va aprovar un pla d’acció per posar en relleu la riquesa patrimonial i procurar estratègies pel reconeixement de Sitges en la seva feina de conservació i actualització del folklore local. Aquest pla pretén d’incentivar un debat públic sobre el model actual i projectar el que hauria de ser, i ha de posar les bases per a les properes actuacions municipals per tal de posar ordre, a mitjà i llarg termini, als elements festius i a la importància i responsabilitat de cadascun dels agents participants. També vol ser bressol dels nous projectes de desenvolupament de la cultura tradicional i popular que es puguin esdevenir. Quan finalitzi l’apli-cació del pla, s’hauria d’aconseguir tenir un patrimoni festiu ben estudiat, ben catalogat, ben explicat, i reconegut nacionalment, internacionalment i, el que és més important, localment.

Entre els objectius del pla hi ha valorar el patrimoni festiu sitge-tà; promoure i augmentar la participació responsable; fer de la cultura popular un element important per a la imatge exterior de Sitges; i demanar la catalogació de la Festa Major i Santa Tecla com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional en el Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya, i com a Patrimoni Immaterial de la humanitat a la UNESCO.

Per assolir aquests objectius es detallen unes estratègies prin-cipals: la creació d’un Consell del Patrimoni Festiu; l’elaboració d’una publicació actualitzada sobre el patrimoni festiu local; la catalogació del patrimoni festiu en un catàleg local, en el catàleg de la Generalitat de Catalunya i en el de la UNESCO; la creació del Centre d’Interpretació del Patrimoni Festiu sitgetà; i la poten-ciació de l’ensenyament i la divulgació de la cultura popular.

Tot això s’hauria de fer sense oblidar que el Patrimoni Festiu de Sitges ha arribat fins aquí perquè forma part d’una Festa, en majúscules. Intentar preservar el patrimoni en detriment de la voluntat de la festa seria un error, així com ho seria fer la festa deixant perdre el patrimoni. I aquest és el repte principal de les entitats, l’administració i la societat, en general: aconseguir l’equilibri entre festa i patrimoni.

Joana Fort i BaixerasResponsable del Pla d’Acció per a la Valoració del Patrimoni Festiu de Sitges

26

Fm En vErSió ‘GLOcAL’

La Festa Major de Sitges té una llarga tradició, i als sitgetans ens agrada mantenir-la. Però, tot i mantenir les tradicions, el conjunt de la societat actual també ha introduït noves ma-neres de fer en la Festa, tret característic de la societat de la informació, la que el sociòleg Manuel Castells definiria com la societat permanentment connectada per mitjà de xarxes d’informació telemàtiques sense fronteres geogràfiques. Una societat glocal, fusió del seu arrelament local i el seu vessant, obert, per fer xarxa pertot, globalment.

Avui, la majoria de nosaltres —tant els que mirem la Festa des de fora com els que la ballen— portem un telèfon mòbil a la butxaca. Un telèfon que la majoria fem servir poc per trucar. Més aviat són dispositius mòbils que encara mantenen l’essència del telèfon de Bell: fer-nos estar en contacte amb coneguts i des-coneguts. I és que al recurs de la veu hi hem sumat el paraigua dels recursos audiovisuals. Les possibilitats són tantes que la creativitat en el seu ús està a l’abast de tothom.

Però, si gairebé no truquem, com fem servir els dispositius mòbils? En l’esfera íntima, el canal dominant és l’aplicació de missatges WhatsApp, i, en l’esfera pública o semipública (la que compartim), la corona està dividida entre les diverses aplicacions pertanyents a les denominades xarxes socials. En aquest esce-nari, la Festa Major se situaria en l’esfera pública, en les xarxes socials, igual com també és una festa pública i compartida en el terreny físic. Però, des de quan la Festa Major de Sitges forma part de les xarxes socials?

La Festa Major de Sitges és un esdeveniment tan important en el calendari sitgetà que l’any 2011 va ser elegida com a data de llançament de dos nous canals de comunicació de l’Ajuntament de Sitges: Facebook i Twitter. Més endavant arribaria l’obertura d’Instagram. Així doncs, podem dir d’alguna manera que l’any 2011 va ser l’any en què la Festa es va institucionalitzar als mi-tjans socials, tot i que aquesta data no coincideix amb l’entrada de la Festa en aquest espai. Un dels grans trets dels mitjans socials és que tothom hi té cabuda, tant a títol individual com a títol grupal o institucional. La xarxa, igual que la Festa, la fem entre tots, i és per aquest motiu que és molt difícil arribar a mar-car una data concreta de naixement en aquest entorn virtual.

YouTube, la plataforma nascuda l’any 2005 i comprada per Google el 2006, va ser un dels primers espais socials on podem trobar continguts de la Festa Major de Sitges. Són vídeos pen-jats a títol individual per persones que, en el seu moment, van

decidir gravar-ne alguns fragments. Si feu una cerca podreu veure’n les dates de publicació. L’any 2004 naixia Facebook, es-pai on, a poc a poc, i inicialment quan ja havia acabat la Festa, algunes persones abocaven totes les fotografies que havien fet (i també algun vídeo) en àlbums específics. Twitter s’incorpora-va al grup de xarxes per on la Festa s’escampava online l’any 2006, i fou l’espai on els més activistes del moment també van decidir piular la Festa Major. El 2009 arribava Instagram, la plataforma on les imatges de la Festa Major prenien la seva màxima expressió creativa.

Aquests són els espais més concorreguts i generalistes que actualment fem servir, però de ben segur que n’hi ha d’altres on, abans o ara, la Festa Major de Sitges també té la seva representació. Com podem observar, tots aquests espais tenien continguts vinculats a la Festa molt abans que l’esdeveniment i l’Ajuntament tinguessin una representació institucionalitzada, un fet lícit tenint en compte que no tindria sentit comunicar una institució pública allà on no hi són els seus ciutadans. De fet, a aquests espais sempre hi arriben les persones abans que les institucions. Però, a banda de les persones i les institucions, uns altres elements en joc són els diversos balls i les entitats, que representen diferents elements clau de la Festa. Tots ells, abans o després de la institucionalització de la Festa, també han anat creant els seus perfils a les diferents plataformes. No s’ha fet d’una forma ordenada, sinó seguint la iniciativa po-pular, perquè, comprensiblement, abans de la difusió tots ells han hagut d’encaixar moltes altres peces, i aquesta n’és una de complementària. Tot i així, cada vegada més la consciència de la importància d’aquest front de projecció pública glocal és més gran, i s’evidencia en la gestió més acurada i pensada que, a poc a poc, particulars i institucions van consolidant.

Des de l’any 2011 tenim etiquetes (o hashtags) oficials amb les quals marcar el contingut de la Festa Major que compartim públicament a Internet. El hashtag oficial, aquest any #FMSit-ges14, se suma als hashtags populars. Quan no hi havia aquesta etiqueta oficial, el contingut ja existia igualment, i l’etiqueta es creava per la dinàmica pròpia de la xarxa. La que més adeptes aconseguia era la que s’imposava com a etiqueta principal, i a partir d’aquesta es podia veure, a un cop de clic, tot un se-guit d’imatges i missatges vinculats al mateix esdeveniment. D’aquells moments recordo haver fet amics 2.0 (actius a la xar-xa), amb qui encara comparteixo instants. Érem els primers sit-getans que en el seu moment intentàvem alçar la veu i fer saber al món que estàvem de Festa Major. Per sort avui som més, i el

Núria Escalona i Nicolás

28

29

clam és molt més gran, tant dels de casa com dels de fora: som glocal! Estem aprenent a donar-nos a conèixer, i serveix tant per mostrar identitats individuals com col·lectives, la nostra i la de tots els sitgetans, perquè tot allò que pengem té connotacions sobre la imatge que tenim dels altres (i ells de nosaltres), forma part de la nostra reputació.

I arribats aquí, després d’aquest breu repàs de la Festa Major de Sitges en el seu vessant 2.0, podem dir que cada cop som més conscients del que això implica, no només com a eina de visualització, sinó com a eina de cohesió. Els mitjans socials se sumen a altres iniciatives, i, ben emprats, ens permeten crear vincles arreu. L’Ajuntament de Sitges promou el hashtag oficial per mirar que el contingut (imatge, vídeo o text) i els seus crea-dors es trobin i facin pinya. L’Agrupació de Balls Populars va crear l’any passat el primer concurs d’Instagram vinculat a la Festa sota el hashtag #FMSitgesABPS. Sí, són dues iniciatives entre un mar d’elles, particulars i d’institucions. Ni més ni men-ys que això, però mereixen ser reconegudes com un primer pas per a un ús més enllà que el de «ser-hi per ser-hi» o «publicar per publicar». Són dues iniciatives que tenen objectius i preten-sions amb bona intenció; dues iniciatives que són fonament, els primers granets de sorra, de tot allò que pot esdevenir aquest espai si s’aprofita el potencial que intrínsecament té, un po-tencial que entre tots podem construir i explotar en benefici de promoure, donar a conèixer i fer perdurable la Festa Major de Sitges. El seu ús està en les nostres mans, en les de tots, aquí a Sitges i a l’altra punta del món.

PrOcéS DE FEStA mAJOr

Si alguna cosa de bo té fer-se gran, és l’avantatge de poder obrir la sitja de la memòria i triar alguna antigalla que, per a les gene-racions més actuals, pot tenir un cert interès.

Pels volts dels anys setanta, quan es pressentia la fi de la dicta-dura, en aquest país es van començar a incubar coses diferents, i una d’elles fou la Festa Major. Així, podríem convenir que aquella dècada va ser una fita clau que marcà un «abans» i un «després» en la història de la Festa. Documentalment, fins aleshores, i amb això vull dir durant gairebé dos-cents anys, l’estructura folklòrica de la celebració s’havia mantingut pràcticament inalterable. Tant era així que la gent de més edat s’hi referia com «la Festa Major de tota la vida». Era un temps en què, en les comparses al carrer, hi prenia part, a tot estirar, un centenar de persones que repre-sentaven, de manera ritual, els balls populars propis de Sitges.

Com que els temps eren de ballar-la magre, alguns d’aquells dansaires que duien la festa al cor hi participaven amb l’afegitó de guanyar-se unes pessetones extres. Així, els balls, tan bon punt sortien a les dues del migdia del dia 23, i després de com-plimentar l’alcalde i el rector, desfilaven (gegants i drac inclosos) cap a Terramar per anar a fer el ball a les cases dels «senyors». La necessitat que els empenyia era tanta que no paraven de vol-tar fins a empalmar amb la processó de la bandera. Aquella sor-tida de les dues i una capta amb el nom de Llevant de taula, que feien els balls a profit seu i després de l’ofici, eren els motius que donaven corda a algun detractor per afirmar, despectivament, que fer de ballador era «anar a fer el pobre». El poble, però, pas-sava d’aquests romanços, i quan sentia els vint-i-un morterets sortia a resseguir tots els actes del programa. L’aliança entre ba-lladors i públic fou fonamental per crear un ambient de respecte i orgull envers el folklore local. En un temps en què la fotogra-fia i el cinema estaven a l’abast de molt poques butxaques, la transmissió oral de les coreografies i els versos que realitzaven aquells que «anaven a fer el pobre» fou vital perquè Sitges pugui, avui, vanagloriar-se de tenir una col·lecció de balls tradicionals de dilatada història...; però tot això passava a l’«abans». Al «després», dels anys setanta en amunt, es dóna la Festa actual que tots coneixem; és a dir, una comparseria que ha cres-cut fins als cinc-cents components que representen els balls. A diferència d’abans, avui la majoria d’aquests balladors provenen de famílies mig benestants en amunt, la qual cosa justifica que no els hi calgui l’euro per aixecar l’anca. Però, per paradoxes de la vida, ara que s’han doblat els metres lineals d’espectacle, l’interès dels adults pel folklore ha decaigut proporcionalment. En aquesta nova etapa, llevat del jovent, pocs són els que s’atre-

veixen a seguir tots els actes de la festa folklòrica. Això per no citar aquells que es passen el dia a la platja o els que se’n van fora de Sitges, que són un exemple lamentable del poc interès que la Festa genera a alguns. La Matinal, quan els turistes s’au-toeliminen quedant-se al llit, és un bon moment per fixar-se en el públic d’aquí.

Per bé o per mal, els canvis folklòrics s’iniciaren de debò l’any 1971, amb el renaixement de la gralla de la mà de l’Escola de Grallers, i amb l’aparició, el setembre, de la colla Castellers de Sitges. El 1972, la novetat va ser la formació d’un grup de joves per portar El Drac, els quals, amb l’avantatge de no importar-los el factor econòmic, escombraren els mítics Tai Tai, Berrugueta, Palma i Cia., aquells herois de la meva infantesa que, un any, amb un punt d’alcohol de més, fins van arribar a perdre El Drac. El 1973, quan el fuet ja no es comprava a talls, sinó a peces, se suprimiren, definitivament, les subhastes dels balls. El 1974 apa-regueren Els Falcons. El 1976 va néixer l’Agrupació de Balls Po-pulars, amb la idea inicial de protegir el folklore. Com ja sabreu, aquell projecte fou torpedinat per certes pressions, però l’entitat no es rendí i adquirí el compromís de treure al carrer els balls i els entremesos que l’Ajuntament no tenia. En aquest sentit, el 1979, als fundadors de l’«Agrupa» no se’ls va ocórrer res més que emprendre la reconstrucció d’un símil dels Gegants Moros, d’en Querol. Mentre per aquí s’anava reconstruint, des de la Casa Gran es desfeia l’obra, permetent la insòlita presència simultània en la comparseria de dues colles de diables. D’aquesta manera tan irresponsable s’establí un precedent, i així, a la dècada dels vuitanta, l’Ajuntament i la complicitat de l’Agrupació continuaren el nyap amb una clonació innecessària de balls.

Avui, quaranta anys després del canvi, la festa conviu, com pot, immersa en un model fet a mida per als actuants i que dificulta l’accés a les noves generacions. S’ha optat, doncs, per un model que es troba entre una festa major oberta a la participació, com pot ser la de Sant Pere de Ribes, i una festa major mesurada en el rigor folklòric i tradicional, com és la de Vilafranca. La diferèn-cia entre elles és molt clara, i rau en la percepció que es té de la celebració a cada lloc, així com en el raciocini de les persones a qui se’ls ha confiat l’organització. Aquí sí que no hi ha més cera que la que crema. Amb això està tot dit i el resultat salta a la vista. La nostra forma d’actuar sol ser tirar pel camí fàcil, no importa que la via no ens porti enlloc. L’Entrada de Grallers i la durada de les processons en són un bon exemple. Fins ara ningú ha estat capaç de mullar-se amb una provatura seriosa per solucionar uns problemes que fa anys que van a més, i així sembla que se seguirà fins que els actes no acabin convertits en

Blai Fontanals i ArgenterSoci núm. 1

30

una altra cosa. Ara, pel que sembla, toca gastar-nos els quartos fent volar coloms, que és una cosa que se’ns dóna molt bé. Es vol catalogar el patrimoni festiu per elevar el nom de la Festa Major de Sitges al nivell més alt, nacional, internacional, i, si cal, no ens aturarem fins a trucar a la porta de la UNESCO. Això sembla molt més important que reconduir la festa; és creure que el nom fa la cosa i no a l’inrevés. Què hi farem si és el que hi ha!

Res. Alegria i disbauxa, que la vida són quatre dies, i visca Sant Bartomeu, que, si no ha presentat la dimissió, de Sitges encara en deu ser patró!

31

OnADES DE FEStA Carmen Ferret de Querol

POLLEriA LA PrinciPAL nº22mErcAt municiPAL DE SitGES

676 871 528

33

A partir dos quarts de vuit del vespre al Palau del Rei Moro, lectura del PREGÓ SATÍRIC de Festa Major a càrrec de Jordi Cubillos, Críptic. Tot seguit es presen-tarà la Pubilla i l’Hereu de l’entitat i es durà a terme el reconeixement al soci. La festa clourà amb un petit refrigeri i una copa de cava. El pati del Palau serà decorat per gentilesa de CAVA TALINOActe organitzat per l’Agrupació de Balls Populars de Sitges.

A les deu de la nit, a la Fragata, INAU-GURACIÓ DE LES BARRAQUES, orga-nitzades conjuntament per l’Agrupació de Balls Populars de Sitges, l’Ateneu Popular, La Colla Jove de Castellers de Sitges, el Casino Prado Suburense, la Societat Recreativa El Retiro i la SACA, amb el suport de la Comissió de Festa Major i Santa Tecla.

A dos quarts d’onze de la nit a la plaça de l’Ajuntament, PREGÓ DE LA FESTA MAJOR a càrrec de Cisco Arbonés Heredia.El pregó estarà interpretat en Llen-gua Catalana de Signes. En cas de pluja o mal temps, el pregó es farà a l’església parroquial.En acabar, i per celebrar l’inici de la Festa Major, es servirà una copa de cava de Parés Baltà i patrocinat per Perbacco, i un tast de cervesa artesana de La Sitgetana Craftbeer.

Tot seguit, a la zona de Barraques, a la Fragata, CONCERT AMB BUHOS, que culminarà amb alegria la primera nit de la Festa. I a continuació, més música punxada per un grup de DJ’s.

A les set de la tarda, OBERTURA DE LES BARRAQUES a la Fragata, i tot seguit, SUBHASTA DELS RAMS DE LES GEGAN-TES. Essent un dels actes del Micro-me-cenatge d’enguany. Les veïnes seran les encarregades de dinamitzar aquest acte. Acte organitzat amb la col·labora-ció del col·lectiu de les Barraques.

A continuació, i a la mateixa zona de les Barraques, ESPECTACLE DE CIRC amb VOLI QUI VOLI. Festa i animació per a petits i grans. Acte organitzat pel col·lectiu de Barraques.

A dos quarts de vuit de la tarda al Palau del Rei Moro, XERRADA sobre FESTES MAJORS, O NO, PECULIARS DE CATALUNYA, moderada per Joan Ignasi Gómez.Acte organitzat per l’Agrupació de Balls Populars de Sitges.

A dos quarts de nou del vespre al Saló de Plens de l’Ajuntament, acte de cele-bració del NOMENAMENT de DAVID JOU I ANDREU com a fill predilecte de Sitges.

A les nou del vespre a la zona de Barraques, a la Fragata, SOPAR PO-PULAR. Venda de tiquets anticipats a les entitats participants. Acte organitzat pel col·lectiu de Barraques.

A partir de les onze de la nit a la zona de Barraques, a la Fragata, PAPAGA-YO, THE CABRIANS I SYBARITES EN CONCERT, els quals ens faran gaudir fins la matinada. Acte organitzat pel col·lectiu de les Barraques.

A dos quarts de set de la tarda, INAU-GURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ DE LA IMATGE DE SANT BARTOMEU, a càrrec de Mn. Josep Pausas, rector de la parròquia, que romandrà exposada al domicili del Pendonista, senyor Isidre Baqués i Alari, al carrer Germans Maristes número 11, fins el dia de la Vigília a l’hora de la Processó Cívica. Després de la inaugu-ració, l’exposició romandrà oberta fins a les nou del vespre.

A les set de la tarda, OBERTURA DE LES BARRAQUES a la Fragata.

A les nou del vespre als Jardins de la Societat Recreativa El Retiro, LA CA-RRAU I ELS PETS EN CONCERT. Venda d’entrades anticipades al preu de 10€ a El Retiro, Bar El Cable, Janio’s Bar, Ateneu Popular, Malvasia de Llibres, i Perbacco. El mateix dia del concert es podran adquirir entrades a taquilla al preu de 15€.

A partir de les deu de la nit, a la zona de Barraques, a la Fragata, FESTA SONORA AMB DJ’s locals i culminant la nit els DJ’S KIMBERLY I CLARK. Funk, rock, electro, newwave, techhouse, es-pectacle de llums i projeccions que ens faran ballar fins la matinada.Acte organitzat pel col·lectiu de Barraques amb la col·laboració de la Comissió.

PrOGrAmA · FEStA mAJOr 2014DimArtS, 19 D’AGOSt DimEcrES, 20 D’AGOSt DiJOuS, 21 D’AGOSt

34

EXPOSICIÓ DE LA IMATGE DE SANT BAR-TOMEU, patró de la nostra Vila, al carrer Germans Maristes núm.11, des de les onze del matí fins a les dues del migdia i de sis de la tarda i fins que acabi l’acte de lliurament de la Bandera.

A partir de la una del migdia, VERMUT DE FESTA MAJOR al local de l’Ateneu Popular de Sitges, al carrer de Sant Bartomeu núm. 40. L’Ateneu anima a tots els sitgetans i sitgetanes a compartir aquest moment i a celebrar l’arribada de la Festa. Acte organitzat per l’Ateneu Popular de Sitges.

A partir de dos quarts de set de la tarda davant el Palau del Rei Moro, VESTIM ELS GEGANTS MOROS, la La-hia i en Fa-luch. Acte organitzat per l’Agrupació de Balls Populars de Sitges.

A la mateixa hora i davant de l’Escor-xador, SORTIDA DELS GEGANTS DE LA VILA, ELS GEGANTS AMERICANOS, EL DRAC I L’ÀLIGA.

A les vuit del vespre al Palau del Rei Moro, gran ASSAIG DE FESTA MAJOR DE LA COLLA JOVE DE CASTELLERS DE SITGES, obert a tots els sitgetans i les sitgetanes. En acabar l’assaig, es presentarà la Pubilla de la Colla Jove i s’oferirà síndria per tothom.

A dos quarts d’onze de la nit a la Parrò-quia de Sant Bartomeu i Santa Tecla, acte de LLIURAMENT DE LA BANDERA amb recital de poemes i cant dels Goigs de Sant Bartomeu. A continuació, i acompanyats de la sitgetana Agrupació Musical Suburband del Retiro, cercavila fins al domicili de la presidenta de la Comissió: Baluard, plaça de l’Ajunta-ment, Carrer Major, Cap de la Vila, Sant Francesc, Passeig Vilafranca, Avinguda de les Flors, Mestre Antoni Català i plaça Bonaventura Julià.

En arribar la Bandera, SÍNDRIA per a to-thom. La Comissió de Festa Major i Santa Tecla us convidarà a una sindriada, cele-brant la tradició que acostuma a aplegar la família i els amics, tot refrescant-se amb aquesta fruita. Amb el patrocini de “Albert i Anna, fruites i verdures”.

Quan arribi la Bandera, a la mateixa plaça Bonaventura Julià, BALL - CONCERT amb els gaiters Tuterako Gaiteroak, de Tudela.Acte patrocinat per Tabernas El Donostiarra.

A les onze de la nit a l’Hort de Can Falç, CINEMA A LA FRESCA amb la projecció de la pel·lícula PulpFiction. Acte organitzat per Cine Club Sitges.

A dos quarts de dotze de la nit, al Passeig de la Ribera, FESTA “FUCKN-DESTROY DJ SHOW”. Música pels que vulguin gaudir de la nit abans de la vigília.

A partir de les onze del matí i fins a l’hora de la processó cívica, EXPOSICIÓ DE LA IMATGE DE SANT BARTOMEU, patró de la nostra Vila, al carrer de Germans Maristes núm. 11.

A les dotze del migdia, ENTRADA DE GRALLERS pels carrers Sant Francesc, Cap de la Vila, Major i plaça de l’Ajunta-ment. Les diverses formacions oferiran llurs tocades inaugurals en homenatge als fundadors de la Festa Major.

A les dues en punt del migdia des de la platja de La Fragata, ENCESA DELS 21 MORTERETS, a càrrec de la Cobla Sitge-tana, que enguany celebra el seu 50è aniversari, i REPICADA DE CAMPANES.

A la mateixa hora al Cap de la Vila, la Cobla Sitgetana interpretarà les sar-danes La Processó de Sant Bartomeu, d’Antoni Català i Vidal, i La Festa Major, d’Enric Morera i Viura.

A la mateixa hora i des de la plaça de l’Ajuntament, SORTIDA DELS EN-TREMESOS I ELS BALLS POPULARS: Gegants, Cabeçuts, Drac, Àliga, Dia-bles, Bastons, Cercolets, Panderetes, Pastorets, Cintes, Gitanes i Moixigan-ga, acompanyats de Agrupació Musical Suburband del Retiro. En arribar al Cap de la Vila, la Moixiganga farà la seva representació completa.A mesura que arribin a l’Hort de Can Falç -en honor al Batlle, les autori-tats i tot el poble que hi assisteixi- i a l’Hospital de Sant Joan Baptista, les colles faran una actuació de lluïment i es representaran tots els balls amb parlaments (Ball de Diables, Ball de Cercolets, Ball de Pastorets i Balls de Gitanes). Algunes colles actuaran, també, davant la residència geriàtrica Les Magnòlies.

A les sis de la tarda, al Cap de la Vila, ACTUACIÓ CASTELLERA a càrrec de la Colla Jove de Castellers de Sitges.

A les set de la tarda, des de la plaça Bo-naventura Julià, núm. 16, domicili de la Presidenta de la Comissió de Festa Ma-jor i Santa Tecla, Aroa Llorens i Pellicer, PROCESSÓ CÍVICA. Els balls populars, entremesos i músics, acompanyats de Agrupació Musical Suburband del Retiro i de les autoritats, passaran a recollir el tabernacle de Sant Bartomeu al domicili del Pendonista de la Festa Major 2014, el senyor Isidre Baqués i Alari, al carrer Germans Maristes número 11.Recorregut: Plaça Bonaventura Julià, Mestre Antoni Català, Avinguda de les Flors, Verge del Pilar, Camí dels Cape-llans, Camí de la Fita, Plaça Pérez Ro-sales, Olivella, Germans Maristes, Car-denal Vidal i Barraquer, Plaça Hospital, Hospital, Doctor Joan Ramon Benaprès, Sant LLi, Angel Guimerà, Carretera de les Costes, Aragó, Sant Honorat, Isabel Julià, Rafel Llopart, Sant Damià, Sant Sebastià, Davallada, plaça de l’Ajunta-ment i Baluard.

DivEnDrES, 22 D’AGOSt

DiSSAbtE, 23 D’AGOSt · LA viGíLiA

35

A les sis de la matinada des del Ba-luard Miquel Utrillo i Morlius, ALEGRE I FESTIVA MATINAL. En despuntar el dia de Sant Bartomeu, que de Sitges n’és Patró, els entremesos, els balls popu-lars i els músics tornaran a desfilar pels carrers de la vila.Seguint la tradició, la Comissió obse-quiarà a les senyores amb oloroses flors. Tothom que ho desitgi es pot afegir a l’alegre passada de faixes. Només cal anar vestit de blanc, amb espardenyes de betes i dur una faixa. Recorregut: Baluard, Fonollar, Baluard Vidal i Quadras, Port de n’Alegre, Rafel Llopart, Sant Damià, Sant Sebastià, Jesús, Sant Bartomeu, Sant Gaudenci, Sant Josep, Espalter, plaça del Pou Vedre, Bassa Rodona, Joan Tarrida, plaça de la Indústria, Marquès de Mont-roig, Parellades, Cap de la Vila, Major i plaça de l’Ajuntament.

A dos quarts d’onze a l’Església Parro-quial de Sant Bartomeu i Santa Tecla, SOLEMNE OFICI EN HONOR AL QUI DE SITGES ÉS PATRÓ, SANT BARTOMEU APÒSTOL. Presidirà la celebració Mn. Josep Pausas, rector de la parròquia. Enguany, a l’ofertori, la colla del Ball de les Gitanes de l’Agrupació de Balls Po-pulars, en motiu del seu trenta-cinquè aniversari, farà l’ofrena, en nom de tot el poble, al nostre Sant Patró. En acabar la celebració, cant dels Goigs del Sant i veneració de la relíquia.

Acabat l’Ofici, APOTEÒSICA SORTIDA D’OFICI. Desfilada musical amb la Ban-

da, que acompanyarà les autoritats fins a l’Ajuntament. Seguidament actuaran, alhora, tots els balls i els seus respec-tius músics, que junt amb l’Agrupació Musical Suburband del Retiro, i la Cobla Maricel, dibuixaran un dels moments més màgics de la nostra Festa Major.

Després de l’actuació dels balls i entre-mesos, la Banda interpretarà Els Sega-dors, l’himne nacional de Catalunya.

A continuació, a la plaça de l’Ajunta-ment, EXHIBICIÓ CASTELLERA a càrrec de la Colla Jove de Castellers de Sitges.

Acte seguit, SELECTES CONCERTS-VER-MUT DE FESTA MAJOR.Als jardins de la Societat Recreativa El Retiro, actuació de Sitges Big Band, de l’escola de música del Retiro. Als jardins del Casino Prado Suburense, concert de la Cobla Maricel. (En cas de pluja es farà en els teatres de l’entitat corresponent).

A dos quarts de vuit del vespre, des del Baluard, PROCESSÓ EN HONOR DE SANT BARTOMEU. Pas del tabernacle de Sant Bartomeu pels carrers i les places de la vila, acompanyat de tots els sitgetans i les sitgetanes que ho desitgin. Es recorda i s’anima a que el seguici religiós sigui dels dos gèneres. Presidirà aquest acte processional el senyor rector de la Parròquia, Mn. Josep Pausas Mas, i hi assistirà l’Il·lustríssim Ajuntament.

Com és costum, el tabernacle anirà precedit de tots els balls populars, els grallers i Agrupació Musical Suburband del Retiro. El ganfaró parroquial i el ta-bernacle de Sant Bartomeu serà portat pel cos de portants de Sant Bartomeu i Santa Tecla. S’ha designat com a Pendonista de la Bandera de Sant Bar-tomeu al Sr. Isidre Baqués i Alari, qui ha nomenat com a cordonistes al Sr. Isidre Baqués i Molina i a la Sra. Sílvia Baqués i Molina. La Processó de Sant Bartomeu farà el següent recorregut: Baluard, Fonollar, Racó de la Calma, Sant Joan, Davalla-da, Barcelona, Santiago Rusiñol, Jesús, Sant Bartomeu, Sant Gaudenci, Sant Francesc, Cap de la Vila, Parellades, Bo-naire, passeig de la Ribera, Nou, Major, Plaça de l’Ajuntament i Baluard.Al pas de la processó pel passeig de la Ribera, el patró de la vila, acompanyat del seguici religiós, serà saludat amb salves de morterets i tocs de campa-nes. La Cobla Sitgetana interpretarà les sardanes Els Gegants de Sitges i La Processó de Sant Bartomeu, dels mestres Tomàs Gil i Membrado i Antoni Català i Vidal, respectivament.

En arribar la processó al Baluard, els balls i músics envoltaran el tabernacle, fent el darrer homenatge al nostre Patró, mentre esclaten focs artificials i repiquen de valent les campanes durant la més que emotiva ENTRADA DE SANT BARTOMEU A L’ESGLÉSIA PARROQUIAL. A continuació, a dins del temple, pregària de cloenda.

A les portes del temple parroquial els balls rebran la imatge de Sant Barto-meu, la qual, acompanyada per les au-toritats, el Pendonista i els cordonistes, serà col·locada al presbiteri per presidir els actes litúrgics de la diada.

En acabar la Processó Cívica, SOPAR DE COLLES DE L’AGRUPACIÓ al Palau del Rei Moro. Les persones que no partici-pen en cap ball de l’entitat hauran de reservar i abonar, si hi volen assistir, un tiquet de 5€ a la secretaria de l’ABPS abans del dia 21 d’agost.Acte organitzat per l’Agrupació de Balls Populars de Sitges.

A les onze de la nit, des de la Punta, la Fragata, el primer, el segon espigó

i el mar, APOTEÒSIC I MONUMENTAL CASTELL DE FOC a càrrec de Pirotèc-nia Igual SA i amb disseny artístic a càrrec d’Isidre Pañella. Cal recordar que la Traca Final serà el resultat del procés de micro-mecenatge dut a ter-me per tots els sitgetans i sitgetanes que hagin participat. Acte organitzat amb la col·laboració del Club Nàutic Sitges i del Port d’Aiguadolç.

Per viure un CASTELL DE FOC EN CAL-MA, la Comissió habilitarà amb cadires la zona del Passeig de la Ribera entre els restaurants Pic-Nic i Kansas (tocant a mar). Durant el majúscul espectacle pirotècnic els assistents gaudiran d’una degustació de cava. Preu del tiquet: 5€.

Les persones amb mobilitat reduïda entraran de forma gratuïta.

Acabat el castell de foc, BAIXADA DELS BALLS POPULARS PER LES ESCALES DE LA PUNTA, desfilada fins al Monument a El Greco i tornada fins al carrer Nou.

A continuació, al passeig de la Ribera,

REVETLLA SARDANISTA amb la Cobla Sitgetana.

REVETLLA DE FESTA MAJOR amb l’ac-tuació de l’orquestra VIRUS i, seguida-ment, el DJ sitgetà BLACK SUBUR (Xavi Gàzquez), que ens convidaran a ballar fins que gairebé es faci de dia.

DiumEnGE, 24 D’AGOSt · DiADA DE SAnt bArtOmEu APòStOL, PAtró DE SitGES

Tot seguit, davant de l’Ajuntament, BA-LLADA FINAL DE LES BÈSTIES DE FOC I DELS GEGANTS, per acomiadar els actes tradicionals de la nostra Festa Major.

En acabar, FI DE FESTA al Palau del Rei Moro.Acte organitzat per l’Agrupació de Balls Populars de Sitges.

A la mateixa hora, al passeig de la Ribera, GRAN BALL DE FESTA MAJOR amb l’actuació de l’orquestra LA BANDA PUIG i seguit del Dj sitgetà DANI EMPA per acabar de ballar la nit que culminen els actes més tradicionals de la festa.

A dos quarts d’una del migdia, VERMUT DE SANT LLI a La Vall, tot amenitzat amb música en directe, una Jam Ses-sion de Dixieland.Acte organitzat amb la col·laboració de Bar Restaurant La Guineu.

A dos quarts de vuit del vespre a la Pa-rròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla, MISSA EN SUFRAGI DELS DIFUNTS DE LA NOSTRA VILA. Som convidats a re-cordar els qui, amb nosaltres, visqueren amb goig la nostra festa. Preguem per-què visquin l’alegria que mai s’acaba.

A les deu de la nit a la parròquia, CON-CERT D’ORGUE de Sant Bartomeu, a càrrec de Marcel Martínez. Acte organitzat per l’Associació Catala-na de l’Orgue.

A dos quarts d’onze de la nit al passeig de la Ribera, CONCERT - BALL DE SANT LLI amb l’orquestra SATURN, pels que encara els hi queden energies per ballar fins altes hores de la matinada.

A dos quarts de set de la tarda, BALL PER A LA GENT GRAN a l’Hort de Can Falç, amb Josep Delgado.

A un quart d’onze de la nit a la platja de Sant Sebastià, REVETLLA SARDA-NISTA DE CLOENDA amb la Cobla Ma-ricel. Amb un vistós joc de pirotècnia i degustació de coca i vi bo, acomiada-rem la Festa Major.

A dos quarts de set de la tarda a la plaça de l’Ajuntament, EXHIBICIÓ CAS-TELLERA DE FESTA MAJOR, amb les colles Minyons de Terrassa, Xiquets de Tarragona i la Colla Jove de Castellers de Sitges.

DiLLunS, 25 D’AGOStvOt DE LA viLA A SAnt LLi

DimArtS, 26 D’AGOSt DiumEnGE, 31 D’AGOSt

ActES A LES EntitAtS i ALtrES ActivitAtS DE FEStA mAJOrDissabte 16 d’agost al vespre i Diumenge 17 d’agostEn horari de les celebracions de la Parròquia, EXPOSICIÓ DE LA BANDERA DE SANT BARTOMEU.

Dissabte 16 d’agostA les nou de la nit, LUNCH DE FESTA MAJOR al Casino Prado Suburense. Presentació de la nova Pubilla del Casino Prado, Pubilla i Hereu del Carussel, i amb l’artista Lucrecia en concert i l’actuació de Elegibó. Reserves a la secretaria de l’entitat.Acte organitzat pel Casino Prado Suburense.

Dissabte 16 d’agostA les set del vespre a l’Espai Cultural Pere Stämpfli, CONFERÈNCIA “Ves com veig que ens veuen: a veure...”, a càrrec del Jordi Cubillos.Acte organitzat pel Grup d’Estudis Sitgetans.

Dimarts 26 d’agostA les deu de la nit, als Jardins de la Societat Recreativa El Retiro, SOPAR-BALL DE CASATS amb l’artista Banda Sonora i Disco Marín.Reserves a la secretaria de l’entitat.Acte organitzat per la Societat Recreativa El Retiro.

Divendres 29 d’agostA les set del vespre al Saló d’Or del Palau Maricel, presentació de la PEÇA DEL MES “Gegants vells de Sitges”, a càrrec de Miquel Marzal. Acte organitzat pel Consorci del Patrimoni de Sitges.

ActivitAtS ESPOrtivESDimecres, 20 d’agostDe 19.30 h a 21.30 h, Torneig de Festa Major al Camp Municipal d’Aiguadolç: UES (1r equip) – UE TANCAT.Organitzat per la Unió Esportiva Sitges Divendres, 22 d’agostA les vuit del vespre, Torneig de Festa Major al Camp Municipal d’Aiguadolç: Suburense masculí - C.F. Vilanova. Organitzat per Club de Futbol Suburense.

La Xurreria Teruel s’instal·larà al Passeig de la Ribera des del 12 d’agost fins l’1 de setembre.

La Fira d’atraccions estarà oberta del 13 al 26 d’agost al Parc de Can Robert.

Durant els dies 25, 26 i 27 d’agost s’instal·larà una fira de productes artesanals al passeig de la Ribera.

C/ Ramon Dalmases, 1808870 Sitges

Tel: 938 949 713info@iabarcelona.es

www.iabarcelona.com

bOnA FEStA mAJOr!

PrOGrAmA · SAntA tEcLA, FEStA mAJOr PEtitA DE SitGES

A les sis de la tarda a la sala de l’Es-corxador, INAUGURACIÓ del Concurs de Cartells de Festa Major i de Santa Tecla, on estaran exposats tots els dibuixos i cartells que han participat en aquesta primera edició.

A les vuit del vespre, al local de l’Ateneu Popular de Sitges, INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ del II Concurs d’Instagram de Festa Major. Durant l’acte s’entrega-ran els premis als tres primers classifi-cats. L’exposició romandrà oberta fins al 29 de setembre.Acte organitzat per l’Agrupació de Balls Populars de Sitges amb la col·laboració de l’Ateneu Popular de Sitges

A les deu de la nit, als jardins de la Societat Rectreativa del Retiro, CON-CERT de RAMON MIRAVET. Preu de les entrades anticipades 8€, preu per socis 5€. Punt de venta a El Retiro, Bar Janio’s i Sabateria Rosell. El mateix dia del concert es podran adquirir entrades a taquilla al preu de 10€.

Des de les onze del matí i fins les nou del vespre, EXPOSICIÓ DE LA IMATGE DE SANTA TECLA, al domicili de la Pendo-nista, al passatge Morera núm. 2.

Durant l’horari de les celebracions de la Parròquia de Sant Bartomeu i de Santa Tecla, EXPOSICIÓ DEL PENÓ DE SANTA TECLA.

A les deu del matí, concentració de Gegants i Cabeçuts infantils a la plaça de l’Ajuntament. Seguidament, CERCAVILA des de la plaça de l’Ajun-tament, Major, Cap de la Vila, Parella-des, plaça Pou Vedre, Santa Bàrbara i Parc de Can Bóta. En arribar faran una BALLADA conjunta.

Seguidamental Parc de Can Bóta, EXHI-BICIÓ DELS BALLS INFANTILS: Ball de Bastons, Panderetes, Pastorets, Cerco-lets, Cintes, Gitanes i Moixiganga.

A partir de les cinc de la tarda al Palau del Rei Moro, FESTA INFANTIL, amb la lectura del conte animat a càrrec de la Loreto Baqués i l’Anna Mataró, i XOCO-LATADA per a tots els nens i nenes. Tot seguit, VESTIM ELS GEGANTS MOROS davant el Palau del Rei Moro. Acte organitzat per l’Agrupació de Balls Populars de Sitges.

A dos quarts de deu del vespre al Palau del Rei Moro, GRAN ASSAIG de Santa Tecla de la Colla Jove de Castellers de Sitges, amb la presència i la participa-ció del públic.

A les deu de la nit al Casino Prado Suburense, NIT DE LES PUBILLES. Lunch-Ball amb la proclamació de la Pubilla de Sitges 2014.Reserves a la secretaria de l’entitat.Acte organitzat per Foment del Turis-me de Sitges. Amb la col·laboració de Bodegues Torres.

A les dotze del migdia, al Racó de la Cal-ma, CONCERT FAMILIAR a càrrec de JUSTO ROCKS FOR KIDS. Rock and Roll i diversió pels més petits i pels més grans amb un dels rockers més famosos de Sitges. A les sis de la tarda, INAUGURACIÓ de l’EXPOSICIÓ DE LA IMATGE DE SANTA TECLA, Patrona de la Vila, al domicili de la pendonista, Conxi Àlvarez i Pèrez, al pas-satge Morera núm. 2. La inauguració anirà a càrrec de Mn. Josep Pausas, rector de la Parròquia. L’exposició romandrà oberta, aquest dia, fins a les nou de vespre.

A les sis de la tarda, a l’Espai Cultural Pere Stämfli, INAUGURACIÓ de l’Exposició del XVè Concurs de Fotografia de Festa Major. Acte organitzat pel Grup d’Estudis Sitgetans.

En horari de la celebració, a la Parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla, EXPOSI-CIÓ DEL PENÓ DE SANTA TECLA.

A dos quarts de nou de la nit, inici de la NIT DE FOC amb l’ESPECTACLE PIRO-TÈCNIC des de la Plaça de l’Ajuntament i pels carrers del casc antic de la vila a càrrec del Grup Espategafoc.

Seguidament, a la plaça de l’Ajuntament, DEMOSTRACIÓ D’ENCESES de les colles locals de diables (Colla Vella de Diables de Sitges, Colla Jove de Diables de Sitges i Colla de Diables de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges) i de les dues colles convidades: Diables de Vilafranca i Diables i Aristois de Sant Martí Sarroca.

A les deu de la nit, CORREFOC seguint el següent recorregut: carrer d’En Bosc, Davallada, Barcelona, Angel Vidal, Cap de la vila, Parellades, Sant Pau, passeig de la Ribera i Fragata, on es farà ence-sa final i ball. Actes organitzats amb la col·laboració de la Comissió de la Nit de Foc.

En acabar, al mateix lloc, fi de festa amb el CONCERT de La Gossa Sorda, Rumb al Bar i Pd. Tubi&Kollada.Acte organitzar pel col·lectiu La Saca.

DiJOuS, 18 DE SEtEmbrE

DiumEnGE, 21 DE SEtEmbrE

DivEnDrES, 19 DE SEtEmbrE

DiSSAbtE, 20 DE SEtEmbrE

41

A dos quarts de sis de la tarda, al carrer Sant Francesc, concentració de dracs infantils. Seguidament, inici del CERCA-VILA a la cruïlla del Passeig Vilafranca i el carrer Espalter, seguint pel Camí de Santa Bàrbara, Joan d’Àustria, Mossèn Joan Llopis Pi i Parc de Can Bóta, on faran l’ENCESA final.

Seguidament, representació del BALL DE DIABLES INFANTIL. A càrrec de la colla de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges, la Colla Vella i la Colla Jove.

A les sis de la tarda a la parròquia, CONCERT D’ORGUE de Santa Tecla, a càrrec de Maria Nacy, professora d’Orgue del Conservatori Municipal de Música de Barcelona. Acte organitzat per l’Associació Catalana de l’Orgue.

De les onze del matí i fins l’hora de la processó, EXPOSICIÓ DE LA IMATGE DE SANTA TECLA, al domicili de la Pendo-nista, al carrer passatge Morera núm. 2.

A les dues del migdia, REPICADA gene-ral de CAMPANES i encesa de la salva de 21 MORTERETS a càrrec del Club de Futbol Blanca Subur, la qual enguany fa el seu 50è aniversari.

A les set de la tarda des del Passatge Morera núm. 2, domicili de la pendo-nista d’enguany, PROCESSÓ CÍVICA. El seguici del tabernacle de Santa Tecla, format pels balls, la imatgeria, els mú-sics tradicionals i la Agrupació Musical Suburband del Retiro, es concentrarà al domicili de la Pendonista, la senyora Conxi Àlvarez i Pérez,i les cordonistes acompanyants, des d’on recolliran el Tabernacle de Santa Tecla i es dirigiran a l’Església Parroquial. El seguici farà el següent recorregut: Passatge Morera, Miquel LLopis, Passeig Vilanova, Munta-né, Santa Bàrbara, Plaça del Pou Vedre, Parellades, Cap de la Vila, Major, plaça de l’Ajuntament i Baluard.

En arribar al temple parroquial, els balls rebran la imatge de Santa Tecla que, acompanyada per les autoritats, la Pendonista i les cordonistes, serà col·locada al presbiteri per a presidir els actes litúrgics de la diada.

A les onze de la nit des del Baluard i La Fragata, CASTELL DE FOC a càrrec de Pirotècnia Igual SA. El disseny de l’espectacle i la supervisió artística del muntatge aniran a càrrec d’Isidre Pañella.

En acabar, a la plaça de l’Ajuntament, BALL DE GRALLES. A la mitja part, l’Agrupació representarà el Ball de Gita-nes com es feia antes. Seguidament, CONCERT a càrrec del grup de rumba catalana Som Caliu. Acte organitzat per l’Agrupació de Balls Populars de Sitges i la Comissió de Festa Major i Santa Tecla.

També en acabar el Castell de Foc, al Passeig de la Ribera, AUDICIÓ-BALLADA DE SARDANES amb la Cobla Sitgetana.

DiLLunS, 22 DE SEtEmbrE LA viGíLiA

DimArtS, 23 DE SEtEmbrE DiADA DE SAntA tEcLA, PrOtOmàrtir,

cOmPAtrOnA DE SitGES

A partir de les set del matí, esplendoro-sa, alegre i sorollosa MATINAL INFAN-TIL, amb la participació dels infants de Sitges, que representaran els balls i els entremesos de la nostra vila. Hi haurà dos recorreguts paral·lels:

A les set del matí, des del Baluard, sortida de la Matinal Infantil Gran. Els participants més grans faran el següent recorregut: Fonollar, Baluard Vidal i Quadras, Port de n’Alegre, Rafael Llo-part, Sant Damià, Sant Sebastià, Jesús, Sant Bartomeu, Sant Gaudenci, Sant Josep, Bonaire, passeig de la Ribera (tocant a mar) fins a la Fragata.

A dos quarts de vuit del matí, des de la plaça de l’Ajuntament, sortida de la Matinal Infantil Petita, els nens més petits faran el següent recorregut: plaça de l’Ajuntament, carrer d’en Bosc, Davallada, Barcelona, Àngel Vidal, Cap de la Vila, Parellades, Sant Pere, passeig de la Ribera (banda de muntanya) fins a la Fragata.En arribar hi haurà esmorzar per a tots els nens i nenes que hagin participat a les cercaviles.

A les onze del matí a l’Església Parro-quial de Sant Bartomeu i Santa Tecla, SOLEMNE OFICI CONCELEBRAT en honor de Santa Tecla. Enguany, a l’ofertori, la

colla Mitjana del Ball de Bastons, farà l’ofrena, en nom de tot el poble, a la nostra copatrona.

En acabar, esplendorosa SORTIDA D’OFICI amb tots els balls i entreme-sos, músics tradicionals, la Cobla Ma-ricel i l’Agrupació Musical Suburband del Retiro.

Després de l’actuació dels balls i entre-mesos, la Banda interpretarà Els Sega-dors, l’himne nacional de Catalunya.

A continuació, a la plaça de l’Ajunta-ment, EXHIBICIÓ CASTELLERA a càrrec de la Colla Jove de Castellers de Sitges.

Tot seguit, selectes CONCERTS-VERMUTA la Societat Recreativa El Retiro amb el concert de la Cobla Maricel.Al Casino Prado Suburense amb Sitges Big Band, de l’escola de música del Retiro. (En cas de pluja es farà en els teatres de l’entitat corresponent).

Després de la Sortida d’Ofici, VERMUT DE COLLES DE L’AGRUPACIÓ, al Palau del Rei Moro, reservat als balladors i als col·laboradors de l’entitat.Acte organitzat per l’Agrupació de Balls Populars de Sitges.

A dos quarts de set del vespre des del Baluard, BAIXADA DEL PILAR CAMINAT per les escales de la Punta, a càrrec de la Colla Jove de Castellers de Sitges

A les set del vespre des del Baluard, PROCESSÓ EN HONOR DE SANTA TECLA.El tabernacle de Santa Tecla desfilarà pels carrers i les places de la vila, por-tat per les Pubilles dels barris i entitats sitgetanes i acompanyat per les sitge-tanes i els sitgetans que ho desitgin. Es recorda i s’anima a que el seguici religiós sigui dels dos gèneres. Obrirà el seguici religiós el ganfaró parroquial portat pel Cos de portants de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Els gegants, el bestiari i els balls, amb els seus músics, obriran la processó, que presidirà el senyor rector de la Parròquia, Mn. Josep Pausas Mas, i l’Il·lustríssim Ajuntament, i que tancarà la Agrupació Musical Su-burband del Retiro.

S’ha designat com a Pendonista del Penó de Santa Tecla la senyora Conxi Àlvarez Pérez, qui ha nomenat com a cordonistes les senyores Conxita Pérez Ruiz, Marisa Àlvarez i Pérez i Berta Llopis Àlvarez.

El recorregut serà el següent: Baluard, Fonollar, Racó de la Calma, Sant Joan, Davallada, Barcelona, Santiago Rusiñol, Jesús, Sant Bartomeu, Sant Gaudenci, Sant Francesc, Cap de la Vila, Parella-des, Bonaire, passeig de la Ribera, Nou, Major, plaça de l’Ajuntament i Baluard.Al pas del seguici religiós pel passeig de la Ribera, la patrona de la Vila serà saludada amb salves de morterets i tocs de campanes.

Al pas de la processó pel passeig de la Ribera, audició de SARDANES amb la Cobla Sitgetana. La cobla interpretarà la sardana Els gegants de Sitges del mestre Tomàs Gil i Membrado i La Pro-cessó de Santa Tecla, de Jordi Pañella i Virella, saludant el tabernacle de Santa Tecla.

En arribar el tabernacle al Baluard, ENTRADA DE SANTA TECLA a l’Església Parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Els balls i els músics rebran la imatge de la compatrona i li retran ho-menatge quan entri a l’església, enmig de focs artificials i campanades. A dins el temple, lectura de la pregària “Us he mirat Santa Tecla”.

A continuació, a la plaça de l’Ajunta-ment tindrà lloc la darrera ENCESA del Drac i l’Àliga i l’última BALLADA de Gegants.

En acabar, FI DE FESTA al Palau del Rei Moro amb CONCERT del grup sitgetà VENENO EN LA PIEL. Acte organitzat per l’Agrupació de Balls Populars de Sitges

A dos quarts de set de la tarda al Cap de la Vila, EXHIBICIÓ CASTELLERA de Santa Tecla, amb els Xicots de Vilafran-ca, els Minyons de l’Arboç i la Colla Jove de Castellers de Sitges.

Diumenge, 28 de setembreA les sis de la tarda, CONCERT D’ORGUE de Santa Tecla, a càrrec de Claudio Astronio (Bolzano, Itàlia).Acte organitzat pels Amics de l’Orgue de Sitges.

Diumenge, 28 de setembreA les sis de la tarda ala plaça de La Fragata, XXVIè CONCURS NACIONAL DE COLLES SARDANISTES “TROFEU VILA DE SITGES” Espectacle sardanista de competició amb la participació de les millors colles de l’actualitat en les modalitats d’aleví, infantil i juvenil, que lluitaran per assolir la classifica-ció pel campionat de Catalunya. Les colles grans ballaran per assolir el Trofeu “VILA DE SITGES”. Amenitzarà musicalment la competició sardanista l’excel·lent Cobla Maricel.Acte organitzat pels Amics de la Sarda-na de Sitges.

DiSSAbtE, 27 DE SEtEmbrE

ActES A LES EntitAtS i ALtrES ActivitAtS DE SAntA tEcLA

www.brutusthebeer.com /brutusthebeer