1. Informació -> Què ha passat, qui ha dit quelcom, etc.

2. Explicació -> Situar-ho en el context, antecedents, etc.

3. Comentari -> Jutjar-ho, dir què caldria fer, etc.

1. Notícia -> Senzillament la informació

2. Interpretació -> Què em sembla el que ha passat

3. Argumentació -> Com valorar el què ha passat i que caldria fer en

conseqüència

Fonaments del periodisme

Què és el periodisme?

Una de les definicions més acceptades per al periodisme és la de Llorenç Gomis, que diu: “Un

mètode d’interpretació (successiva) de la realitat social”. Un periodista ha de:

Triar, d’entre tot el que passa, el més interessant

Traduir a un llenguatge estructurat cada unitat

Comunicar les informacions e intentar situar-les

Pel que fa als mitjans, també tenen una funció de cara al públic:

Reunir a un públic

Mediació de la política

Entretenir

Però tot i això, quin és el model econòmic amb el que es basa un mitjà de comunicació? Al cap

i a la fi és la de vendre audiència als anunciants. Aquests últims anys, però, l’aparició

d’Internet ha produït una sèrie de canvis disruptius en el periodisme, alterant totalment les

estructures que coneixíem fins ara.

Supòsits del Periodisme

Fragmentació en el temps

Fragmentació en unitats

Assimilació en temps variable

Adaptació a l’espai disponible

Gèneres periodístics

Nivells d’interpretació:

Gèneres periodístics:

Drets i deures del periodisme

Estil periodístic

Què és l’estil periodístic? -> El conjunt de trets d’ideació i d’expressió propis d’una època, un

gènere o una persona

Sistema de signes segons el mitjà de comunicació

6 trets principals de l’estil periodístic

Correcció

Concisió

Claredat

Captació del receptor

Llenguatge de producció col·lectiva

Llenguatge mixt

Transmetre les dades amb precisió

Llenguatge col·loquial – culte

No literal

Evitar artificis i complicacions

Paraula pròpia, simple i exacta

Estalvi de paraules

Predomini de frases curtes

Pocs adjectius

Evitar el superflu

Expressions que tothom comprengui

Que no pugui deixar de ser entès

Paraules de sentit precís

Verbs en indicatiu i actius

Evitar els vulgarismes

Atreure l’interès de seguida

Titular amb força

Piràmide invertida, bon Lid

Escollir amb cura les imatges

El text passa per moltes mans

Diferents graus de responsabilitat

Evitar estils massa personals

Els diferents codis s’influeixen entre sí

Un codi rector és condicionat pels altres

Trets específics dels diferents mitjans

Periodisme escrit:

Periodisme radiofònic:

Periodisme televisiu:

Ciberperiodisme:

Importància dels elements paralingüístics i icònics

Extensió (més espai que els mitjans audiovisuals)

Distància dels fets (no hi ha proximitat física i permet aprofundir més)

Proximitat psicològica: veu humana

Fugacitat (les paraules se les emporta el vent)

Dèficit d’atenció (la gent escolta la ràdio quan fa altres coses)

Tècniques:

Dominar instruments (veus, talls, so)

Introduir personatges, talls de veu, emocions...

Entradeta com a titular i organitzar com a Principi – Nus – Final

Ser intel·ligibles i amb final arrodonit

Laconisme (accentuar la concisió del text i només fets essencials)

Redundància (repetir molt els fets principals i els protagonistes)

Combinació de llenguatges (aprofita mitjans escrits i audiovisuals)

Procés instantani (difusió immediata i producció senzilla)

Tècniques:

Hipertext (permet portar el lector a altres informacions i extres)

Multimedialitat (diferents codis en cada unitat)

Interactivitat (permet la resposta directa dels receptors)

Actualització (permet que la informació sigui actualitzada segons passa)

Correcció gramatical (estructures senzilles i datar sempre les informacions)

Visualització (impacte emocional fort i les imatges es veuen en directe)

Protagonisme (el periodista s’identifica)

Espectacularització (com millors siguin les imatges, millor és la notícia)

Tècniques:

Contrapunt (les paraules ja actuen de contrapunt de les imatges)

Només cal explicar allò que no expliquen les imatges o les coses

que podrien portar a confusions

Estructura del relat (no pot ser retallada i ha de ser impactant des

del principi)

Gèneres periodístics: elements

Actitud del periodista

Relació amb l’esdeveniment

Estil

Autor

La notícia: fets que poden originar una notícia

Occurrence: qualsevol fet susceptible a ser notícia

Event: Episodi que serà notícia en un context concret (Esdeveniment concret). El qui sol

determinar el què. Sol estar programat.

Accident: Qualsevol tipus de catàstrofe o accident que esdevé notícia (fets d’interès

humà). Passat pel filtre, un accident pot ser notícia, però un accident multitudinari o

d’algun personatge famós és més important. Mogut per l’instint periodístic.

Scandal: Escàndol d’algun personatge famós. El qui torna a marcar què és i què no és

notícia.

Què és una notícia?:

Allò que fa parlar a la gent (Charles A. Dana)

Qualsevol cosa de la qual us assabenteu avui i que desconeixíeu (Turner Catledge)

Informació fresca d’alguna cosa que ha passat recentment (John Given)

És el text que “serveix per comunicar amb exactitud i eficàcia un fet nou (Llorenç

Gomis)

És el gènere periodístic per excel·lència que dóna a conèixer d’una forma succinta però

completa un fet actual o actualitzat, digne de ser conegut i divulgat i d’innegable

repercussió humana (G. Martin Vivaldi)

Un fet veritable, inèdit o actual, d’interès general que comunica a un públic que pot

considerar-se massiu, després que ha estat recollit, interpretat i valorat pels subjectes

promotors que controlen el mitjà utilitzat per la difusió (J.L. Martínez Albertos)

Estructura d’una notícia

Interna: Elements de contingut + Fórmula de les 6W

Externa: Disposició dels elements (títol, text, il·lustració) + Ordenació dels continguts

(piràmide invertida)

Ordenació dels elements (exemple al PowerPoint)

Lid: Nucli fonamental (Conté les 6 W)

Cos: Ampliació de la notícia i del Lid. Informació secundària.

Apartats de la notícia

Titular: ha de ser breu i captar al lector per tal que llegeixi tota la notícia. Es treu a

partir del contingut del Lid. Ha de ser atractiu. Hi ha diversos tipus de titulars

(exemples al PowerPoint 2) Expressius (La Undécima) Apel·latius (El Conde Cornudo) Informatius (El huracán Matthew arrasa el Caribe)

Elements de titulació: Títol Subtítol Destacats

Lid: conté la informació més essencial de la notícia (les 6 W). Ha de ser autònom, no

ha de necessitar més informació que la que aporta ell sol. No s’ha de confondre amb la

entradeta, ja que aquest és el primer paràgraf de la notícia.

“Tie In” o Coll de la Informació: un o dos paràgrafs després del Lid i és utilitzat per

ampliar la informació que es creu necessària, identificant masses extenses, explicant

fets significatius, anticipant conseqüències o vinculant amb altres fets. És utilitzat en

notícies de continuïtat.

El cos: part on s’amplia el Lid i tota la informació. S’hi afegeixen complements i altra

informació no essencial. S’utilitza la tècnica de la piràmide invertida, tot i que esdevé

una tècnica molt mecànica i generalitzada.

Tipus de notícies

1. Segons la irrupció:

Fortuïtes: un accident de cotxe, per exemple

Previsibles: una tempesta molt forta

Programades: la visita del Papa de Roma

2. Segons el contingut

D’interès humà: curiositats personals, etc.

D’interès públic: pujada i canvis de preus, etc.

3. Identitat de la font

Oficials: representants públics o portaveus

Oficioses: fonts que no es volen identificar

Extraoficials: no vinculades a la font real

Avanttítol

Epígraf

Sumari

4. Proximitat de la font

1r nivell: el periodista ha accedit directament a la informació ell mateix

2n, 3r, 4t nivell: ha passat per diversos intermediaris: agències, gabinets de premsa...

5. Estructura

Simple: un sol esdeveniment, una sola idea

Múltiple: més d’un esdeveniment o vàries idees

Teaser: Frase que és utilitzada prop del titular que atrau al lector perquè comenci a llegir la

notícia sencera. Es poden classificar segons la longitud (paraules, enllaçat o fototeaser), segons

la funció (d’impacte, de pregunta, de resum, etc.).

Hi ha diferents tipus de teasers segons la seva funció:

Teaser d’impacte: frase breu, rotunda

Teaser de resum: essència de la informació

Teaser lead de sumari (6 W)

Teaser de pregunta

Teaser anunci (promociona la notícia)

Teaser per omissió

El relat interpretatiu

Té més llibertat expressiva que el relat informatiu

També té el deure d’informar

Es parla sense personalitzar i mantenint la objectivitat i la 3a persona

El periodista evita intervenir en el relat

No es pot jutjar el que estem relatant

Diferències d’un text interpretatiu en vers la resta

Aporta explicacions

Situa els fets en el context

És més literari

Aquest gènere permet afegir a l’esdeveniment principal elements que li atorguen més

credibilitat, com antecedents (ubicant-lo en el seu context), interpretacions o reaccions i

anàlisis valoratives.

Titulació dels gèneres interpretatius

Ús de títol, subtítols i avanttítols certs i que captivin al lector a seguir llegint. Apliquem

les mateixes regles que a la resta de gèneres.

Gèneres interpretatius

La Crònica

Què és?: Narració directa i immediata d’una notícia amb certs elements valoratius que

sempre han de ser secundaris respecte a la narració del fet en si. Intenta explicar què ha

esdevingut entre dues dates cronològicament. Té certa continuïtat.

La crònica està vinculada a l’actualitat, però prové de la fusió de diferents gèneres, ja

que prové de la notícia, presenta llibertat d’estil i d’estructura i a més, combina elements

valoratius. Hi ha diferents estils, tipus i estructures de crònica (Veure PowerPoint)

El Reportatge

Què és?: El relat periodístic –descriptiu o narratiu– d’una certa extensió i estil literari

molt personal en el qual s’intenta explicar com han tingut lloc uns fets actuals o recents,

encara que aquests fets no siguin notícia en un sentit rigorós del concepte. Especificacions:

Extensió: molt variable

Llenguatge: menys rígid que en la notícia

Estructura: lliure. Pot ser complexa

Ús de recursos com metàfores, hipèrboles…

Podem utilitzar un to més personal

No segueix la piràmide invertida

Admet: antecedents, anècdotes…

Recursos: narratius, literaris…

Valoració: ben administrada

L’Entrevista

Què és?: Una conversa duta a la lletra impresa. Tipologia al PowerPoint. Especificacions:

Fidelitat: respectar literalment les paraules de l’entrevistat

Anotacions: les mínimes possibles

Els 4 principis bàsics que regeixen una bona entrevist són els següents:

Preparar-se correctament l’entrevista, amb context i sabent-ho tot sobre la persona

Establir la relació amb l’entrevistat

Fer preguntes rellevants, bé de resposta oberta o tancada

Observar i escoltar atentament

També podem afegir el que mai s’ha de fer: interrompre, preguntar obvietats, etc.

El Retrat

Què és?: “Biografia incompleta”, reportatge en el qual es traça el retrat d’un personatge

procurant ressaltar tot el que sigui psicològicament revelador. Se sol destacar sobretot els

guardons, premis o gestes que han assolit aquelles persones. S’utilitza quan es vol fer el

recorregut en la vida d’una personalitat. Estructures i variants al PowerPoint.

L’Anàlisi

Què és?: És el negatiu fotogràfic de la crònica. És molt semblant a la crònica, però té més

en compte la vessant d’analitzar. Està a mig camí entre la crònica i el reportatge. Més

característiques al PowerPoint.

L’Eco o Solt

Què és?: Una croniqueta: l’essència, l’escuma, l’esbós d’una possible crònica. La breu

glossa d’un fet, d’un succés, d’una idea, d’una petita notícia. Es diferencia d’una simple nota

perquè no només informa, sinó que jutja i valora. Característiques:

Brevetat: sol ser entre 100 i 300 paraules

Usos diversos: comentar notícies, expressar crítiques, introduir humor, etc.

Indefinició: textos de tipologia i extensió molt diversos

Revelador: mostra fílies o fòbies

Llenguatge: senzill i concís

Tracte: sempre de vostè

Gèneres argumentatius

Tenen un estil molt lliure (excepte les editorials), però amb algunes limitacions, com la

preocupació en l’inici i el final del text, la submissió al llibre d’estil i la possible resposta per

part del lector. El principal exponent és l’editorial.

L’Editorial

Què és?: Article periodístic SENSE FIRMA que explica, valora i jutja un fet d’especial

importància. Aquest judici col·lectiu i institucional es formula d’acord amb una convicció

d’ordre superior que reflecteix la postura ideològica de cada diari. És l’opinió del diari en front

de les notícies que aquest publica.

Sol ser polèmic, ja que mostra una posició clara i la defensa

Combina el gènere interpretatiu i argumentatius, ja que primer exposa el tema per

després defensar-lo subjectivament aportant dades

També hi ha editorials analítiques i objectives que exposen les dades sense jutjar-les i

sense el “jo” pel mig

La Crítica

Què és?: quan es parla de crítica, s’entén la referida als sectors de l’activitat humana

que, un cop exposats al públic, requereixen l’oportú judici de l’expert que interpreta i valora.

La crítica periodística, al temps que jutja, informa.

Acudit gràfic

Què és?: És l’expressió signada d’una opinió personal. En aquest sentit és similar a una

columna o a qualsevol article signat.

Carta dels lectors

Què és?: Una carta enviada per un lector per expressar la seva opinió sobre algun

tema d’actualitat o quelcom que ha tractat el diari. Ha d’estar firmada pel lector, que és qui

se’n fa responsable. Normalment el diari les escurça.

Assaig

Què és?: Gènere literari i periodístic en el qual s’estudia didàcticament un tema

cultural, sense esgotar-lo, sense arribar al tractat exhaustiu. Escrit que exposa un problema

qualsevol, amb intenció didàctica, desenvolupament personal i fragmentari, en ocasions més

intuïtiu que erudit, més suggeridor que definitori. L’assagisme és més propi de la revista que

del diari.

Sol ser bastant llarg, amb un ventall temàtic molt ampli

Sol ser publicat en suplements culturals o revistes especialitzades

Article

Què és?: L’escrit en el qual es desenvolupa una idea o es comenta un fet,

preferentment d’interès general. És el gènere argumentatiu per excel·lència.

L’autor es dóna a conèixer, donant nom i cognoms i no és exclusiu de grans noms

Poden anar dedicats a un gran ventall de temes

Ha de ser clar i entenedor, fàcil de llegir

El tema marca el to, pot ser més formal o més col·loquial

L’estructura és lliure

Hi ha diferents tipus:

× Tribuna lliure: cedit als col·laboradors habituals. Està a les pàgines d’opinió

× Comentari: dedicat a temes concrets i està a la secció corresponent. El

realitzen especialistes

× Columna: Per a periodistes o escriptors famosos. És totalment lliure

Característiques dels Periodistes

1. Exactitud i precisió

2. Honestedat

3. Implicats amb el món que els envolta (Empatia i Curiositat)

4. Articulats (Dominadors del llenguatge i saber estructurar el relat)

5. Persistència

6. Coneixement

7. Iniciativa

8. Coratge

9. Tenir actituds, trets i personalitat de periodista

L’art de la observació

Per redactar una notícia conforme i ben estructurada, cal tenir clars uns detalls importants:

Saber per a quin públic escrivim

Saber per a quin mitjà escrivim

Centrar el tema a tractar i saber què ha de contenir el Lid

Buscar la diferència, el que caracteritza la notícia

Veure i viure les coses personalment

Nivells del treball periodístic

N’hi ha 3, segons l’elaboració:

1r nivell: fets a la superfície i material generat per les fonts

2n nivell: recerca, verificació, cobertura, background, etc.

3r nivell: interpretació, anàlisi i opinió

Fonts informatives

Hi ha 6 tipus de fonts informatives, entre d’altres, que solen ser les més fiables. Tot i així,

sempre s’ha de contrastar la informació. “Un periodista no es fia ni de la seva mare”. Són:

Fonts directes: són les fonts que han estat presents a l’esdeveniment que estem

tractant. És la font més característica i més valuosa. Poden ser des de persones a

entitats, ONG, serveis d’urgències, etc. Les fonts anònimes no existeixen. Tot i així, un

periodista ha de protegir les seves fonts en cas de que sigui necessari.

Fonts escrites o documentals: són, bàsicament, qualsevol tipus de document formal

(actes, escrits, formularis, etc.) que proporcionen informació sobre el tema. Solen ser

documents que s’utilitzen com a material complementari en investigacions i

publicacions modernes.

Agències d’informació: aquesta font són les mateixes agències que venen informació

als grans mitjans qui funcionen com a fonts dels mateixos. No arriben mai al públic,

sinó que només treballen amb mitjans. La més gran de llengua hispana és l’agència

EFE.

Gabinets de mitjans: són les fonts oficials dels organismes més grans. Formen part de

l’organització de l’entitat. Envien notes de premsa o bé fan dossiers de premsa que,

normalment, envien a tots els mitjans. També pot produir-se una exclusivitat del mitjà

al qual se li proporciona la informació.

Internet: és la més popular en els últims anys. Internet et permet accedir a un gran

número d’informació que pot ser utilitzada pels mitjans, sent més ràpid que altres

fonts.

Xarxes socials: cada dia més populars en la nostra societat. Són immediates i

s’utilitzen per emetre comunicats no oficials però si amb base ferma. Tenen

credibilitat.

Tot i això, sempre s’ha de comprovar la fiabilitat de les diferents fonts, ja que per més que

siguin organismes o informacions oficials, poden estar influenciades per diferents interessos i

poden resultar nocives per la nostra informació. Per tant, sempre, SEMPRE, s’han de contrastar

les informacions que ens proporcionen.

Efemerologia

Definició: tractar un esdeveniment per transformar-lo en una notícia. Un fet que no ha estat

informat existeix en la realitat, malgrat que encara no hagi estat convertit en notícia, però els

esdeveniments socials no estan presents si no ha estat tractat pels mitjans.

Esdeveniment: tota variació que afecta al sistema. És qualsevol cosa que canvia el que és per

nosaltres normal. Tipus de variacions:

Temps

Espectacularitat

Impressió

1. Comunicabilitat del fet. Una notícia ha de ser comunicable per tal de que sigui una

notícia. Si aquesta no ho és, no pot ser transformada amb una notícia fins que no sigui

comunicable. Hi ha fets que estan fets únicament amb la finalitat de convertir-se en

esdeveniments periodístics (atemptat, manifestació, etc.)

2. Implicació dels subjectes:

Implicació directa i personal: afecten directament a la vida quotidiana de l’individu

Implicació directa i no personal: afecta directament de forma emotiva o ideològica

Implicació indirecta: no afecta directament a l’individu

No implicació: el receptor se sent indiferent a la informació

La implicació és diferent en cada esdeveniment i la diferència és el fet de tenir experiència

directa del fet.

Cada mitjà tracta de manera diferent les notícies depenent de la seva implicació segons la

proximitat, la quantitat de gent que es veurà afectada, les possibles conseqüències, les

característiques, etc.

Criteris de selecció d’esdeveniments

No hi ha unes normes precises. S’elabora a través de vàries tries successives segons la

sensibilitat periodística innata o la pràctica professional. Hi ha quatre característiques sobre la

selecció de notícies:

1. Són compartides per diferents mitjans (tots la tracten diferent, però la tracten)

2. Els periodistes consideren que les fonts no coneixen el criteri de selecció de notícies

3. Es legitimen en els desitjos i expectatives de l’audiència

4. Els mitjans no les fan mai explícites

Exemple de la selva i del cocodril a

l’aeroport de Zurich

Incís: Agenda setting -> Els mitjans no ens diuen què pensar, sinó que ens marquen sobre què hem de

pensar.

Criteris de selecció (suma de les 4 característiques), segons J.M. Casasús:

Novetat (canvis en el sistema, coses recent fetes, etc.)

Genericitat (grau d’interès comú per una majoria de persones)

Excepcionalitat (alteració d’una cosa respecte la condició general “Home mossega a gos”

Tempestivitat (les notícies d’última hora, arriben de cop)

Desconeixement (quelcom que no es sabia i surt a la llum)

Efemèride (algun esdeveniment que fa anys “Anunci del JJOO de Barcelona”)

Context històric (quelcom que ja no pot ser popular, com la Grip A)

Factors que determinen la selecció

1. La freqüència: cada quan passa o si està dins del rang de freqüència de cada mitjà

2. Llindar d’intensitat: a mesura que la notícia s’escampa per l’àmbit geogràfic, perd força

3. No ambigüitat: si una notícia és ambigua (o no és clara) no és notícia

4. Significativitat: si no hi ha cultura o a la societat no interessa quelcom, no se’n parla

5. Consonància: els mitjans posen especial atenció en allò que la gent espera

6. Imprevisibilitat: les coses imprevisibles reben més cobertura

7. Continuïtat: com més cobertura li donen, més estiren la notícia, donant continuïtat

8. Composició: en els mitjans hi ha d’haver de tot. Per això es barreja evitant excessos

9. Valors socio-culturals: els mitjans es refermen en nacions d’elit, persones d’elit,

accions personals o individuals, negativitat, etc.

Empresa periodística

Empresa informativa

Finalitat: satisfer la necessitat d’informació d’altres persones. Aplicar criteris de la gestió d’una empresa al periodisme, segmentant la població com fan les empreses (segons edat, ideologia, etc.). Taula al PowerPoint amb diferents criteris.

Tipus d’empreses informatives

Economicista: Busca el benefici econòmic. És el tipus més habitual. Cultura (molt/massa) comercial

Estatal: Pública: tendència a la baixa. L’estat incentiva quan la inversió privada no ho fa. Servei públic

Solidària: La informació com a servei. D’àmbit petit o local.

Noves fórmules per fer informació Fundacions i ONG’s -> Funcionen per projectes. S’encarreguen tant de trobar

finançament com de la producció, realització i difusió de la informació. Crowdfunding -> Finançament col·lectiu o en massa. A través d’internet i les xarxes

socials.

El poder d’informar -> Capacitat d’influir en persones i en institucions

Legítim: En règim de lliure mercat

Estat: També competeix si no té monopoli

Influents: New York Times, Frankfurter Allgemeine, CNN, etc.

Fonts d’ingressos (Premsa)

Ingressos: venda d’exemplars, publicitat, altres fonts (impressió, productes diversos,

etc.) Despeses: personal, producció (paper) i distribució i generals Fatídic: Augmentar el tiratge sense incrementar la publicitat porta a entrar en pèrdues

Fonts d’ingressos (Televisió i Ràdio)

Ingressos: publicitat comercial i patrocini, taxa o cànon (BBC), finançament públic,

altres (venda de programes, lloguer d’instal·lacions…) i quotes d’abonat (Digital +) Despeses: material tecnològic, programació, personal, promoció, comissions a

agències de publicitat i manteniment

Difusió, un element fonamental

Condiciona els ingressos per vendes, per publicitat i per captar finançament entre ciutadans. Per verificar la difusió hi ha vàries empreses en els diferents àmbits, com OJD (premsa), EGM (enquestes a llars), KANTAR (audímetres), baròmetres de la comunicació i la cultura, etc. Redacció

Indispensables -> REDACTORS: mà d’obra essencial i especialitzada. Necessiten reciclar-se

constantment. És necessària la identificació del periodista amb l’empresa o el mitjà on treballa.

Hi ha fórmules, com els codis deontològics, els estatuts de redacció o les clàusules de

consciència que garanteixen la independència dels periodistes en la recerca, la elaboració i la

transmissió d’informació.

Viabilitat econòmica -> Beneficis que garanteixin poder mantenir els nivells de competivitat

informativa, la formació, les condicions de treball i la compensació econòmica dels

professionals. Passa per l’equilibri dels interessos empresarials. La situació de la redacció dins

de l’estructura organitzativa i econòmica de l’empresa informativa té un paper cabdal.

Ètica i deontologia

Definicions

Ètica: Conjunt de principis i regles que regulen el comportament i les relacions

humanes. Ciència que determina la rectitud i el sentit del comportament humà segons

uns principis normatius dels quals es deriven uns deures i unes obligacions.

Deontologia: Ciència o tractat que estudia els deures i l’ètica professional Bases de la llibertat:

o Llibertat d’expressió: “La lliure comunicació de pensaments i opinions és un

dels drets més preuats de l’home: tot ciutadà pot, per tant, parlar, escriure,

imprimir lliurement, amb la condició de respondre per l’abús d’aquesta llibertat

en els casos determinats per la llei.” (Declaració dels drets de l’Home. França

(1789) o Dret a la informació: “Tot individu té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió;

aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les seves opinions, el

d’investigar i rebre informacions i opinions, el de difondre-les sense limitació de

fronteres a través de qualsevol mitjà d’expressió.” (Declaració Universal dels

Drets Humans. ONU (1948)

Ètica periodística

Motivacions professionals o comercials (estatus professional, demanda de públic, etc.)

Motivacions de convicció moral (ètica individual, informació com a bé públic, etc.)

4 principis bàsics:

Veritat

Justícia

Llibertat

Responsabilitat

Principi de la Veritat: Elaboració d’informació:

Cura i rigor

Separar informació d’opinió

Castigar l’ús de procediments enganyosos o il·lícits (càmeres ocultes, per exemple)

Principi de la Justícia

Imparcialitat: no prendre partit i donar veu a totes les parts

Compensació: als col·lectius desafavorits (xenofòbia, homofòbia, etc.)

Presumpció d’innocència: evitar la “pena del telediari”

Principi de Llibertat

Llibertat de premsa: comunicació sense restriccions i guardians de la democràcia

Pressions externes per conflicte d’interessos: sobresous, governs, anunciants, etc.

Fonts fiables

Recreacions o falsejament

Principi de Responsabilitat

Límits de la informació: vida, seguretat, privacitat, intimitat i menors

Matèries d’alta sensibilitat social: violència (incitació, gènere, etc.) o mal gust

Cooperació amb les autoritats: emergències

Millora de la qualitat i les resposta ètica

Instrucció

Polítiques

Activitat professional

Corporacions professionals

Marc empresarial

Marc legal

Intervenció social

Formació i reciclatge Investigació Publicacions

Frenar concentració: pluralitat, competència Noves tecnologies Nous valors socials

Comunicació interprofessional Qüestionament de les fonts Secret professional Investigació i comprovació Control de qualitat

Associacions i col·legis

Codis deontològics

Formació i reciclatge Definició de responsabilitats Clàusula de consciència Codis de conducta Estatuts de Redacció Auditories ètiques Defensors dels lectors / espectadors

Ordenament jurídic Síndics de greuges

Consells de premsa Espais participatius

Autoregulació

Codis deontològics

Intervencions dels mitjans

Declaracions de principis editorials

Codis interns

Llibres d’estil

Professionals

Situació professional del periodista

Estatuts de redacció

Comitè professional o de redacció

Clàusula de consciència

Dret a rescissió del contracte

Participació del públic

Ombudsman o defensor del receptor

Associacions d’usuaris o comitès ciutadans

Nous mecanismes a través d’internet (Xat en directe o comunitats de lectors)

Consell de premsa

Organisme independent

Consell de la Informació de Catalunya

Consell Audiovisual de Catalunya

Història del Periodisme

Antecedents (Edat Antiga): El primer periodista es diu que va ser Filípides, que va córrer des de Marathon fins a Atenes per informar de la victòria dels grecs contra els perses.

o Passa també per les notícies gravades en pedra a Roma, pregons i edictes o notícies manuscrites

Segle XVI (1450): Invenció de l’impremta, cosa que va facilitar molt la difusió de notícies o idees, però encara es redactava a mà. Tot i això, estava prohibida i el seu ús estava sancionat. Les notícies solien ser sobre miracles, fenòmens naturals, guerres, etc. La periodicitat era inexistent.

Segle XVII: La periodicitat augmenta fins a ser setmanal, sent publicacions amb autorització legal. Les Gasetes Clandestines eren severament perseguides (naixement de la censura).

o Primer diari a Leipzig (1660) o Primer diari a Espanya (Madrid 1758) o Primer diari a Catalunya (Barcelona 1792)

Etapa Doctrinarista (1a etapa real del Periodisme): Des de la Revolució Francesa fins la Revolució Industrial. Lligada als conflictes de l’època, on el seu principal objectiu era adoctrinar i es basava en articles d’opinió. S’imprimia amb impremta plana i es podia distribuir per correu. Tot i això, la premsa estava molt limitada, censurada i controlada.

o Al Regne Unit rebia molts impostos, cosa que va portar a l’aparició de la Publicitat

en els mitjans impresos per tal de compensar els impostos que cobraven als mitjans. Cal destacar el “The Times” com a punta de llança dels mitjans anglesos. Només llegien les classes instruïdes.

o A França, Napoleó Bonaparte va tenir una gran influència. A l’època reial a França, totes les publicacions depenien del Rei. Mentre la Revolució, va ser un desgavell en la llibertat de premsa (El Terror). Llavors, Napoleó va posar pau i va aplicar control sobre les publicacions, suprimint molts mitjans.

o A Espanya hi havia un control molt rigorós, com a França durant l’època real. A més, estaven molt censurats.

Etapa hegemonista (1840 - 1900): L’aparició de certs invents, com la màquina de vapor, aplicable al ferrocarril, va marcar l’inici d’aquesta etapa. Així, les notícies podien viatjar molt més lluny. També apareix el telègraf, que comporta l’aparició de la piràmide invertida, i la rotativa, que permet multiplicar la velocitat d’impressió de pàgines. Característiques principals:

o És l’etapa que consolida el Periodisme com a 4rt poder o Els periodistes es tornen professionalitzen o Apareixen noves modalitats o Els Governs afluixen la pressió sobre la premsa o Apareix la mentalitat industrial -> Apareix la creació de fortunes o Creix la població urbana i l’alfabetització o Neix el diari popular, més barat, en part, gràcies a les rotatives o Predomina la informació però es manté l’opinió o A mesura que passa el temps baixa la pressió i es liberalitza molt més la professió

Etapa professionalista (1900 - 1945): Principals característiques de l’època:

o La professionalitat equival a garantia d’independència o Passen a formar part d’un cos professional o Noves nocions: clàusula de consciència, secret professional o Noves institucions: col·legis professionals o Gremialisme: privilegis, immunitat o Segueixen apareixent nous invents com el telèfon o la linotípia (ajunta els motlles

per tal d’imprimir més fàcilment). Enmig del període hi ha la I GM, un moment crític pel periodisme, ja que molts mitjans mentien per tal de beneficiar al seu país durant la guerra

o Apareix la premsa groga, que arriba a produir saturació. Creix la importància en la informació periodística financera.

o Exponent: The New York Times (1896) - Adreçat a públic culte, amb tipografia clara, ben fet i més analític

o Aparició del diari d’elit modern (exemple TNT) - Sense afiliació política, poca fotografia, solen ser societats anònimes i al dia de les innovacions tecnològiques d’impressió i disseny

o Apareixen diaris tabloides (diaris de tardes), que eren la meitat dels diaris grans, de tipus sensacionalista (amb sexe, crims, etc.), però no ho són tant en el tema polític.

o Competivitat: Guerra de tiratges (qui tenia més tiratge era el millor, cosa que portava molta competivitat); Aparició de nous mitjans (ràdio, tele…); 2a Guerra Mundial (amb els mitjans vinculats al conflicte)

o A Espanya (1900 - 1939): Auge dels mitjans, amb millores en disseny i la fotografia, amb més publicitat i més ben feta. La majoria de diaris eren de partit (La Lliga -> La Veu de Catalunya)

Etapa universalista (1945 - 2001): Des de Hiroshima a l’atemptat de les Torres Bessones

o La televisió esdevé el mitjà hegemònic, i el servei social n’és el concepte central o Valor suprem -> la demanda: mitjans al servei del públic (l’audiència ho justifica tot) o Concentració: les empreses tendeixen a diversificar-se i a fusionar-se o Els estats donen suport, controlen, adquireixen alguns mitjans i proporcionen

informació o Es creen comissions independents que controlen els mitjans (col·legi de

periodistes de Catalunya) o Apareixen nous mitjans i instruments (ordinador, satèl·lit, internet, etc.) o Deixen de ser massius pel que fa al públic, de mida gran i disseny net. Estil analític,

on predomina la política i internacional o Els mitjans eren autosuficients, amb responsabilitat social i posició política

independent o Mitjans populars: són gratuïts, desordenats, amb molta fotografia però no són

sensacionalistes de dretes com havien estat abans o A Espanya va veure’s molt afectat pel Franquisme, que exercia un control absolut

en els mitjans

Etapa interactiva (2001 - Actualitat)

o La comunicació de masses és a l’abast de tothom gràcies a l’Internet o L’audiència passa a formar part de la comunicació. Tothom pot interactuar i

dialogar o Nous actors: bloggers, tuitaires, youtubers, etc. o Nous dispositius: ordinadors, smartphones, tablets, etc. o La crisi provoca una fragmentació de les audiències. La publicitat marxa dels

mitjans o Els mitjans públics es veuen afeblits