FOTO - aca-web.gencat.cataca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/directiva_marc/... · Fòsfor reactiu soluble (SRP). Determinació colorimètrica pel mètode de Murphy & Riley (1962)

Regionalització del sistema fluvial a les Conques Internes

de Catalunya

Aplicació de la Directiva Marc en Política d’Aigües de la Unió Europea (2000/60/CE)

Maig 2002

FOTO

Caracterització i propostesd’estudi dels embassamentscatalans segons la Directiva

2000/60/CE del ParlamentEuropeu

Desembre 2003

Els embassaments catalans2

Imatge de la portada: embassament de Sau. Autor

Enrique Navarro.

3Els embassaments catalans

Capítol 1. 51.1. Introducció 51.2. Metodologia 5

Capítol 2. Dades dels embassaments 122.1. Introducció a la Directiva 2000/60/CE delParlament Europeu 122.2. Baells, la 142.3. Boadella 202.4. Camarasa 262.5. Canelles 322.6. Escales 382.7. Flix 442.8. Foix 502.9. Llosa del Cavall, la 562.10. Oliana 622.11. Rialb 682.12. Riba-roja 742.13. Riudecanyes 802.14. Sant Llorenç de Montgai 862.15. Sant Ponç 922.16. Santa Anna 982.17. Santa Fe 1042.18. Sau 1102.19. Siurana 1162.20. Susqueda 1222.21. Talarn o St. Antoni 1282.22. Terradets 134

Annex 1. Espècies de zooplàncton identificades 140 Annex 2. Espècies de peixos identificades 148

Capítol 3. Tipus d’embassaments 168

Capítol 4. Càlcul de l’Índex de Potencial Ecològic 170

Capítol 5. Avaluació de l’adaptació del Reservoir Fish 182Assemblage Index (RFAI) a Catalunya

Capítol 6. Recomanacions pel seguiment de l’estat ecològic 200

Capítol 7. Equip de treball 204

Capítol 8. Bibliografia 205

ÍNDEX



1.1. Introducció a la Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu

Segons l’article primer d’aquesta directiva un dels objectius declarats es la

prevenció de tot deteriorament de les aigües superficials continentals, promoure

l’ús sostenible d’aquestes aigües i la posada a punt de mecanismes que permetin

reduir l’impacte de les activitats humanes sobre les aigües. Entre aquestes masses

d’aigua es troben els embassaments, catalogats segons l’article 2 - definicions 8

i 9- com massa d’aigua artificial1 i/o massa d’aigua molt modificada 2. Segons

l’article cinquè, els Estats membres vetllaran per que a cada demarcació es portin

a cap els estudis necessaris per la caracterització de les seves aigües i les

repercussions que les activitats humanes tenen sobre aquestes aigües. Una

vegada entri en vigor aquesta directiva els estats disposaran d’un termini de 4

anys per finalitzar els estudis –punt 1, article 5- i de 15 anys per la regeneració de

les masses d’aigua superficial artificials i molt modificades –punt 1, article 4-.

Com a conseqüència de totes aquestes consideracions es fa necessari l’estudi

dels embassaments del nostre Estat, portant a terme la seva caracterització i

classificació dins l’àmbit d’aquesta directiva. D’aquest estudi, s’extrauran les

mesures necessàries per la monitorització dels embassaments dins el marc imposat

per la Directiva 2000/60/CE sobre política d’aigües.

1.2. Metodologia

La metodologia que es proposa es l’estudi dels embassaments seleccionats per

l’estudi (veure taula 1.1.) al llarg de l’any 2002 i 2003, en quatre períodes coincidint

amb les diferents estacions. Amb l’ajut d’una embarcació es prendran mostres i

mesures al mig de la cubeta per les variables rellevants (veure la taula 1.2.).

S’han seleccionat els 21 embassaments dels que hi ha a Catalunya (10 a les

Conques internes i 11 a la Conca de l’Ebre). El criteri de selecció ha estat el

d’assolir l’estudi de la màxima quantitat d’aigua emmagatzemada a l’Estat amb

un esforç de recollida de mostres i de costos proporcionats. La capacitat dels

embassaments seleccionats representa el 93.7% de la capacitat total dels

embassaments catalans, amb la qual cosa ens assegurem d’assolir l’estudi i

1. «Massa d’aigua artificial»: massa d’aigua superficial creada per l’activitat humana.2. «Massa d’aigua molt modificada»: massa d’aigua superficial que a conseqüència de les alteracions físiques

i químiques provocades per l’activitat humana, ha experimentat un canvi substancial a la seva natura,designada com a tal a per l’Estat membre segons lo disposat a l’annex II de la directiva 2000/60/CE.

Capítol 1. Projecte d’estudi delsembassaments catalans.


catalogació de quasi la totalitat de l’aigua

emmagatzemada a les conques

catalanes.

Cal recordar que els rius reben l’impacte

de les activitats humanes en les seves

conques i que aquests aboquen les

seves aigües en els embassaments.

Degut a la dinàmica d’aquests sistemes

els embassaments integren gran

quantitat d’informació dels processos

succeïts a la conca. Així l’estudi de les

seves variables pot proporcionar una

gran quantitat d’informació no tan sols

de l’embassament i el seu estat

(reflecteix de l’estat del riu) sinó que

també ens informarà fidelment de l’estat

de la conca.

La mesura d’un seguit de variables

físiques i químiques al llarg de la

columna d’aigua és una de les etapes

prèvies a la presa de mostres. Les

dades obtingudes en els perfils verticals

permeten seleccionar els nivells en els

que es produeixen canvis sobtats

d’alguna propietat de l’aigua i, per tant

agafar-hi les mostres per anàlisis

químiques i biològiques. En aquest

estudi s’ha emprat una sonda

multiparamètrica Turo (model T-611

Water Quality Analyser) per mesurar els

següents paràmetres: temperatura, pH,

oxigen (absolut i % de saturació),

conductivitat, terbolesa i potencial

redox.

L’energia lumínica de l’espectre de

radiació fotosintètica (400-700 nm) que

arriba a diferents fondàries es mesura

amb un sensor de llum difosa Li-Cor LI-

193SA acoblat a un Data Logger Li-

1000. La mesura de la transparència

de l’aigua s`ha realitzat amb un disc de

Secchi de 30 cm de diàmetre.

VARIABLES FISICO-QUÍMIQUES

Embassament Conca superfície conca capacitat(km2) (hm3)

Baells, la Llobregat 532 115Boadella Muga 182 62Camarasa Noguera Pallaresa 2.850 113Canelles Noguera Ribagorçana 1.628 688Escales Noguera Ribagorçana 731 152Foix Foix 290 6Llosa del Cavall, la Cardener 200 80Oliana Segre 2.675 101Flix Ebre 82.246 11Rialb Segre 3.320 402Riba-roja Ebre 79.177 210Riudecanyes Riudecanyes 31 5Sant Llorenç de Montgai Segre 7.110 10Sant Ponç Cardener 318 24Santa Anna Noguera Ribagorçana 1.757 240Santa Fe Tordera 5 1Sau Ter 1.564 169Siurana Siurana 60,4 12Susqueda Ter 1.850 233Talarn o St. Antoni Noguera Pallaresa 2.070 205Terradets Noguera Pallaresa 2.620 23

Taula 1.1.


Variables Tipus treball DetallsBiològiques

Fitoplancton identificació Mostra integrada (0-7m)Zooplancton identificació Mostra integrada (0-20 m)Clorofil·les cuantificació Mostra integrada (0-20 m)Peixos ident./cuantif. Pesca amb xarxa i elèctricaFísico-químiques

TP cuantificació Mostres a diverses profunditatsTN cuantificació Mostres a diverses profunditatsSRP cuantificació Mostres a diverses profunditatsNitrits cuantificació Mostres a diverses profunditatsNitrats cuantificació Mostres a diverses profunditatsSulfats cuantificació Mostres a diverses profunditatsClorurs cuantificació Mostres a diverses profunditatsAmoni cuantificació Mostres a diverses profunditatsAlcalinitat cuantificació Mostres a diverses profunditatsSólids en susp. cuantificació Mostres a diverses profunditatsTemperatura mesura PerfilConductivitat mesura PerfilPH mesura PerfilOxigen % i mg/L mesura PerfilIrradiació mesuraMesura de la profunditat del «disc de Secchi»

Per tal de reflectir al màxim les

variacions de les variables químiques

durant els períodes d’estratificació

tèrmica de la columna d’aigua, es trien

diverses fondàries de mostreig. A la

superfície s’agafa una mostra integrada

de 0 a 7 m a continuació se n’agafen

dues a fondàries situades a sota de la

termoclina i just sobre el fons. En

aquests dos darrers casos, es fa servir

una ampolla hidrogràfica UWITEC de 5

L de capacitat i es transporta fins al

laboratori dins de garrafes de plàstic

fosques de 5 litres.

Al laboratori una part de la mostra es

filtra a través de filtres Whatman GF/F

(47mm Æ) per l’anàlisi de tots els

elements dissolts, mentre que s’agafen

submostres sense filtrar per analitzar la

concentració total d’alguns compostos

(nitrogen i fòsfor total). A continuació es

comenten el procediments seguits per

cada variable analitzada. S’inclou al

finaldel present informe la bibliografia

Gran realitzant la valoració de la mostra

d’aigua amb HCl (0.01N) i elèctrode de

pH en un titrador automàtic Metrohm,

model Titrino SM 702, dels Serveis

Científic-Tècnics de la Universitat de

Barcelona. L’especiació del sistema

carbònic-carbonats per tal d’obtenir les

concentracions de carboni inorgànic

dissolt (DIC), de bicarbonats, de

carbonats així com la pressió parcial de

CO2 es realitza pel mètode de

Mackereth el al (1978).

Nitrat, sulfat i clorur. Aquests ions són

analitzats en un Cromatògraf líquid

Konik (model KNK 500-A) que té dos

tipus de detectors: el de conductivitat

és el WESCAN i el de UV/V és el

Kontron model 332. S’utilitza una

columna Waters IC-Pack Anion. Els

anàlisis es realitzen als laboratoris del

Servei Científic-Tècnic de la Universitat

de Barcelona.

Taula 1.2.


Nitrit. Determinació colorimètrica amb

lectura a 543 nm en un

espectrofotòmetre Shimadzu UV-1201

i procediment metodològic descrit per

Grasshoff el al (1983).

Amoni. Determinació per colorimetria

segons el mètode de Solorzano (1969)

amb lectura a 630 nm en un Technicon

AutoAnalyzer II al Servei Científic-

Tècnic de la Universitat de Barcelona.

Fòsfor reactiu soluble (SRP).

Determinació colorimètrica pel mètode

de Murphy & Riley (1962). amb lectura

a 890 nm amb espectrofotòmetre

Shimadzu UV-1201 i segons el

procediment metodològic de Koroleff

descrit a Grasshoff el al (1983).

Fòsfor i nitrogen total. El procediment

segueix els mateixos passos descrits en

el punt anterior per a les formes

dissoltes però en aquest cas utilitzem

mostres d’aigua sense filtrar.

Sòlids en suspensió (SSP). S’obtenen

per diferència de pesada d’un filtre de

fibra de vidre Whatman GF/F (47mm Æ)

abans i després de filtrar un volum

conegut d’aigua. Abans de filtrar l’aigua

el filtre es deixa mitja hora en una estufa

el filtre es posa a refredar en un

dessecador i a continuació es pesa. La

quantitat de material particulat de l’aigua

s’obté per diferència entre els dos valors

pesats anteriors.

VARIABLES BIOLÒGIQUES.

Fitoplàncton. S’ha recollit una mostra

integrada d’aigua dels primers 7 metres

de la columna d’aigua amb un tub

flexible de 20 mm de diàmetre, llastrat

fins que l’extrem queda a ran de l’aigua.

Es tanca amb un tap i es treu tot e tub

de l’aigua, buidant-se en un recipient.

Així tindrem una mostra representativa

de les comunitats situades entre la

superfície i els 7 metres de fondaria.

Cada mostra es posa en ampolles de

Pyrex de 250 mL i es fixa en solució de

Lugol alcalí fins a una concentració

aproximada de l’1% i es guarda fins al

moment del recompte. El recompte de

cèl·lules es fa posteriorment en una

cambra de sedimentació i amb un

microscopi invertit, segons el

procediment d’Utermöhl (1958).

Pigments. El primer mètode era l’ús

d’una sonda fluorimétrica BBE

Fluoroprobe de BBE MOLDAENKE

gmgh. Aquest aparells són capaços de

mesurar les concentracions de diferents

tipus de pigments algals, mitjançant

l’emissió de llum de diferents longituds

d’ona, que provoquen l’emissió de

fluorescència dels diversos pigments.

Mesurant aquesta fluorescencia

induïda, fan els càlculs necessaris per

donar la concentració de pigments

provinents dels cuatre grups algals més

importants del fitoplàncton: cloròfits,

criptòfits, crisòfits i diatomees. El segon

mètode es basa en l’extracció dels

pigments. Es determinen per extracció

amb acetona al 90% durant 24 h de les

cèl·lules que queden retingudes en

filtres de fibra de vidre Whatman GF/F

després de filtrar un volum conegut

d’aigua. La concentració de les

clorofil·les a, b i c es calcula amb el


mètode tricromàtic per comunitats

mixtes de fitoplàncton segons Jeffrey &

Humphrey (1975) segons el protocol de

Wetzel & Likens (1991), indicant-ne les

fórmules a la pàgina següent; on v és

el volum de l’extracte en mL, V el volum

d’aigua filtrada en L, Z l’amplada de la

cubeta de l’espectrofotòmetre en cm:

Sent A les absorbàncies a la longitud

d’ona que s’indica a continuació i E les

absorbàncies corregides per les

fórmules indicades anteriorment.

Zooplàncton. S’han fet pesques

verticals de 20 m amb una xarxa Apstein

de 18 cm de diàmetre de boca i 50 mm

de pas de malla. A les zones poc fondes

(<20 m) la xarxa es baixa fins a la

proximitat del fons sense arribar a tocar-

lo per evitar l’entrada de fang o la

possible pesca d’espècies bentòniques.

Les mostres es fixen amb formol fins a

una concentració final del 4%. Al

laboratori es passen les mostres per

malles de 710, 500, 250, 150, 100 i 53

mm per tal de fer una classificació del

material per mides i amb l’objectiu de

facilitar el recompte. Amb una prèvia

determinació de les espècies amb

material viu o fresc recent fixat segons

convingui, es fan a continuació els

recomptes en cambra de sedimentació

de la dilució de cada fracció de mida

per poder contar amb facilitat un mínim

de 60 exemplars. Els resultats

s’expressen per unitat de volum

Mostreig de peixos. S’han mostrejat

els peixos de 14 embassaments a

principis del 2003 en les dates

detallades a la Taula 1.3. El mostreig

de la comunitat de peixos s’ha realitzat

mitjançant pesca elèctrica des

d’embarcació (Fig. 1.2.), pesca amb

soltes de llum de malla variable i

ecosondació. La pesca elèctrica s’ha

realitzat mitjançant una embarcació

específica de pesca elèctrica 5.0-GPP

.0-GPP (Smith-Root Inc., Vancouver)

(amb voltatge fins a 1000 V o 16 A).

Aquest tipus d’aparell, que és molt més

eficient que els equips convencionals de

pesca elèctrica, és l’estàndard per a

aigües lèntiques o trams baixos de rius

als EUA i al Canadà, però probablement

és l’únic disponible a l’estat espanyol.

La pesca elèctrica només és efectiva al

litoral. Per a aigües profundes, la tècnica

de mostreig típica són les xarxes de llum

variable (Fig. 1.3. i 1.4.), que per la seva

marcada selectivitat permeten una

estimació acurada de l’estructura

poblacional 27-29, en comparació a altres

mètodes com per exemple els tresmalls.

S’han utilitzat les 10 xarxes de llum de

variable, que s’han dissenyat de 50 ×

1.5 m amb els deu pannells de 5 m de

longitud cadascun especificats a la

Taula 1.4. S’han evitat els ploms i

flotadors exteriors (per facilitar l’ús).

(1) [Chl a] (mg/m

3) = C

a·v / V·Z

(2)Ca = 11.85E

664–1.54E

647–0.08E

630

(3) on E664

= A664

–A750

i E647

= A647

–A750

i E630

= A630

–A750

(4) [Chl b] (mg/m

3) = C

b·v / V·Z

(5) on Cb = 21.03E

647–5.43E

664–2.66E

630

(6) [Chl c1 + c

2]

(mg/m3

) = C

c·v / V·Z

(7) on Cc1+c2

= 24.52E630

–1.67E664

–7.60E647


Taula 1.5.

TSI<25

ultraoligotròfic

25<TSI<35 oligotròfic

35<TSI<55 mesotròfic

55<TSI<70 eutròfic

70<TSI hipereutròfic

Embassament Ecosondatge Pesca elèctrica Xarxes-soltes

Boadella 28/02/2003 07 i 28/02/2003 19-20/02/2003

Sau 24/02/2003 24/02/2003 26-27/02/2003

Susqueda 13/03/2003 13/03/2003 11-12/03/2003

Santa Fe 05/03/2003 05/03/2003 05-06/03/2003

Foix 17/03/2003 17/03/2003 17-18/03/2003

Riudecanyes 20/03/2003 20/03/2003 20-21/03/2003

Flix 24/03/2003 24/03/2003 24-25/03/2003

Riba-roja 26/03/2003 25/03/2033 25-26/03/2003

Sant Antoni 07/04/2003 08/04/2003 07-08/04/2003

Terradets 09/04/2003 09/04/2003 09-10/04/2003

La Baells 21/04/2003 21/04/2003 21-22/04/2003

Sant Ponç 22/04/2003 23/04/2003 22-23/04/2003

Camarasa 29/04/2003 29/04/2003 29-30/04/2003

Escales 05/05/2003 05/05/2003 05-06/05/2003

Taula 1.3.

L’augment de les llums segueix

aproximadament una sèrie geomètrica,

que suposa una major eficiència en la

capturabilitat. L’ordre de les llums s’ha

repartit (interspersed) per evitar un ordre

consecutiu que es pogués confondre

amb gradients de mides de peixos

existents en el camp.

L’ecosondació s’ha realitzat mitjançant

una ecosonda registradora Furuno FE-

450 single-beam 50º (Fig. 1.1), que

transmet un sol feix sonor amb un angle

d’incidència cap al fons de 50º i alhora

rep uns senyals elèctrics. S’han realitzat

dos transectes transversals al llarg dels

embassaments per tal de determinar la

posició de la comunitat de peixos en la

columna d’aigua.

Índex d’estat Tròfic. Es calcula d’acord

amb el mètode de Carlsson (1977). Les

fórmules i taules de referencia es

mostren a la Taula 1.5. A més, aquest

métode ha estat la base per

desenvolupar els Indexos de Potencial

Ecológic (veure capítol 4).

Llum de les xarxes que s’han utilitzat pel

mostreig en l’ordre real a la xarxa. La llum és

la de la xarxa estirada (stretch mesh), no de

nus a nus (que seria la meitat) sinó la diagonal

del rombe estirat (3 nusos).

pannell llum (mm)

1 102

2 40

3 260

4 90

5 56

6 184

7 140

8 68

9 202

10 31

Taula 1.4.

Figura 1.1.

Paràmetres Funcions del estat tròfic por paràmetre

DS (m) TSI (DS) = 60- 14,41 ln DS

Clorofil·la (mg/m3) TSI (Chl) =9,81 ln Chl + 30,6

P total (mg/m3) TSI (P tot)= 14,42 ln P tot + 4,15

- Mitjana TSI = (TSI (DS)+ TSI(Chl) + TSI (P tot)/3)


Figura 1.2.

Figura 1.3.

Figura 1.4.

Exemple d’una xarxa solta de llum variable, que selecciona diferents mides depeixos i permet una estimació més acurada de la composició d’espècies i es-tructura de mides de les poblacions.

Representació de la instal·lació d’una xarxa solta (gillnet), que s’ha utilitzat enprofunditat i aigües limnètiques.

Sistema de pesca elèctrica des d’embarcació, que s’ha utilitzat al litoral.


Capítol 2. Dades dels embassamentsCatalans.

En aquest capítol es mostren les dades

dels 21 embassaments (veure mapa

2.1). A cada embassament es mostra

una fotografia, un gràfic amb el volum

emmagatzemat d’aigua, i les entrades i

les sortides, tot mostrat amb mitjanes

mensuals. A continuació es fa un recull

de les dades tècniques com ara les

cotes mínimes, N.M.N (nivell màxim nor-

mal) i de coronació, el volum total, la

superfície de l’embassament si estigués

ple i el temps de residència. Aquestes

dades no sempre s’han pogut obtenir o

calcular. Es mostra també una corba

que relaciona el volum del

embassament (en percentatge del to-

tal) amb la cota (també en percentatge),

cosa que es informa de la morfologia

de l’embassament. A la pàgina següent

es mostren els perfils dels pigments

fotosintètics de 4 grups algals, amb la

suma total i la temperatura, obtinguts

amb una sonda fluorimètrica. A la pàgina

següent es donen a un primer bloc les

dades de Disc de Secchi, el coeficient

d’extinció de la llum calculat a partir dels

perfils obtinguts amb un fotòmetre; a un

segon bloc la concentració total de

clorofil·la integrada pels 8 metros

superficials, a partir de les dades de la

fluorosonda i a un tercer bloc la

concentració de sòlids en suspensió, el

pes sec lliure de cendres (AFDW) i el

percentatge de matèria orgànica

d’aquests sòlids en suspensió. En

aquesta pàgina es finalitza amb les pre-

sencies d’espècies de fitoplàncton

identificades. La següent pàgina te els

perfils de física, amb les dades de tem-

peratura, conductivitat i oxigen. A

continuació es dona una taula amb la

química de les diferents profunditats

analitzades, amb la indicació de P (pri-

mavera), E (estiu), T (tardor) i H (hivern)

per diferenciar-ne les campanyes de

treball. Per finalitzar es mostra el càlcul

de l’índex de estat tròfic a l’estiu i mitjana

anual; a més de la densitat de peixos

mesurada als embassaments on s’ha

realitzat aquesta mesura. Al final del

capítol s’afegeixen un parell d’annexos;

un amb les espècies de peixos

identificades als embassaments i un

altre amb el llistat de les espècies de

zooplàncton presents en cada

campanya. Per altre part i per les

característiques pròpies del treball de

camp, a algun embassament no s’han

pogut fer les quatre campanyes

previstes. En altres ocasions algun

accident amb el material de camp, o al

laboratori treballant amb les mostres ha

provocat que no es pogués fer alguna

analítica. Per exemple Riudecanyes en

2.1. Introducció


Mapa 2.1.(Modificat a partir de la imatge de la web de l’ACA; http://www.gencat.net/aca/cat/embassaments/embass.gif)

dos ocasions es trobava massa baix de

nivell per poder treballar. Un altre cas

especial, en que no s'ha pogut treballar

es el de l'embassament del Catllar, a la

conca del Gaià. Aquest presenta greus

deficiències en la seva construcció que

no han permès que s'ompli d'aigua. El

riu forma una petita llacuna als peus de

l'embassament, però es filtra per sota.

En tot cas i per la seva situació quedaria

classificat dins el grup format pels

embassametns de Siurana,

Riudecanyes i Foix. De cara a qualsevol

tipus de actuació, s’ha de considerar

que aquesta massa d'aigua pateix un

intens impacte per les activitats

humanes (agricultura especialment) de

la seva conca, amb elevat risc de

eutrofització.


Embassament de La Baells

2.2. Embassament de La Baells

Cota sobreexidor 630 mAltura presa 102 mCota Mínima: 540 mCota Coronació: 632 mCota N.M.N.: 630 mVolumen Total: 115 Hm3

Sup embass 367 HaTemps residencia 190 dies

Volum d'aigua entrat, sortit i emmagatzemat (mitjanes per mesos)

G F M A M J J A S O N D

Vo

lum

(H

m3)

0

20

40

60

80

100

En

tra

des y

sort

ides (

Hm

3 d

ía-1

)

0,2

0,4

0,6

0,8

1,0Volum

Entrades

Sortides

% Volum

0 20 40 60 80 100

% C

ota

0

20

40

60

80

100

Relació cota-volum emmagatzemat Dades tècniques



Criptòfits

Temperatura

Diatomees

Total clorofil·les

Cianòfits

Cloròfits

Perfils de pigments algals

ºC0 5 10 15 20

0

5

10

15

20

25

30

µg/L0 1 2

tardor hivern

ºC0 5 10 15 20

0

5

10

15

20

25

30

µg/L0 1 2

ºC0 5 10 15 20

0

5

10

15

20

25

µg/L0 1 2primavera

ºC10 15 20 25 30

0

5

10

15

20

25

µg/L0 1 2 3

estiu



Primavera Verano Otoño Invierno Media anual Desv.Est.DS (cm) 653 434 530 240 464 174K(m-1) 0,452 0,340 0,310 0,576 0,419 0,121

primavera estiu tardor hivernSS (mg/L) 3,00 1,47 1,60 1,00AFDW (mg/L) 1,00 1,47 0,20 0,20% mat. Org 66,67 0,00 87,50 80,00

Primavera Estiu Tardor HivernChl total Integrada de 0-8m (ug/m2) 7,29 16,32 14,99 14,77

P E T HCLORÒFITSAnkistrodesmus sp + - -Chlorella sp - + -Chlorella sp vulgaris - - +Chlamydomona sp - - +Closterium sp - - +Coelastrum microporum - + -Crucigenia tetrapedia - + -Kirchneriella obesa - + -Scenedesmus sp - - +DIATOMEESAcnanthes sp + - -Cyclotella sp af. meneghiniana + - +Cyclotella sp - + +Cymbella sp - - +Diatoma vulgaris - - +Eunotia sp - - +Fragilaria crotonensis + - +Fragilaria sp + + +Melosira sp - + -CRYPTÒFITSCryptomona sp af erosa + + +Cryptomona sp af oblonga - - -Rhodomona minuta + - +XANTÒFITSDynobrion sp + + -EUGLENÒFITSTrachelomona sp + - -Phacus sp + + -CIANÒFITSMicrocystis sp - + -

Dades de Disc de Secchi i del coeficient d’extinció de la llum calculat a partir delsperfils obtinguts amb un fotòmetre.

Concentració de clorofil·la total integrada pels 8 metres superficials, a partir de lesdades de la fluorosonda.

Concentració de sòlids en suspensió; pes sec lliure de cendres (AFDW) i elpercentatge de matèria orgànica d’aquests sòlids en suspensió.

Presencies d’espècies de fitoplàncton identificades.



Perfils de física

Primavera

Temperatura ºCOxigen mg L-1

0 5 10 15 20 25

Pro

fund

itat (m

)0

10

20

30

40

50

60

Conductivitat µS cm-1

200 250 300 350 400 450 500 550

ºC

Ox mg/L

uS/cm

Hivern


0 2 4 6 8 10 12

Pro

fun

ditat (m

)

0

10

20

30

40

50

60


512 514 516 518 520 522 524 526 528

ºC

Ox mg/L

uS/cm

0 5 10 15 20 25

0

10

20

30

40

50

440 460 480 500 520 540 560 580 600

ºC

Ox mg/L

uS/cm

Estiu

Temperatura ºC

Oxigen mg L-1

Pro

fund

ita

t (m

)


Tardor


0 2 4 6 8 10 12 14 16 18

Pro

funditat (m

)

0

10

20

30

40

50

60


440 460 480 500 520 540 560

ºC

Ox mg/L

uS/cm


TSI(CARLSON) per DS per Chl per PT Mitjana TSI

Mitjana anual39,21 35,61 44,03 39,62Estiu 38,85 37,59 37,02 37,82

La Baells

Densitat (no. peixos/m3)

0,000 0,005 0,010 0,015 0,020 0,025 0,030

Pro

fund

ita

t (m

)

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

55

60

Z Amoni Nitrit Nitratos TN SRP TP Alcal. Clor. Sulfats Silic.ppm µM µM µM µM µM meq ppm ppm µM

P 0 0,06 0,15 25,77 49,20 0,03 0,30 3,00 36,65 216,80 11,23P 8 0,07 0,18 10,72 36,40 0,02 0,29 3,03 35,66 183,10 3,81P 60 0,06 0,27 10,27 30,60 0,03 0,22 1,47 34,99 182,60 3,67E 0 0,42 0,32 2,55 132,70 0,00 0,28 2,55 20,34 81,36 25,78E 7 0,67 0,36 4,16 131,80 0,00 0,35 2,56 20,52 82,28 25,90E 30 0,49 0,26 21,71 140,30 0,00 0,31 3,17 22,26 76,77 45,69E 58 0,87 0,14 21,94 144,60 0,00 0,45 3,07 21,55 120,30 47,52T 0 0,04 0,20 0,81 50,10 0,10 0,32 2,85 24,55 100,44 34,99T 43 0,04 0,02 24,93 33,70 0,24 0,24 3,12 73,00 101,42 41,81T 64 0,08 0,23 18,58 41,96 0,15 0,23 3,24 21,50 104,25 54,57H 0 0,01 0,09 17,68 49,60 0,02 1,12 3,25 34,74 170,90 39,94H 45 0,01 0,06 17,68 50,63 0,02 1,20 3,25 36,07 174,40 38,70


Taula amb la química de les diferents profunditats analitzades, amb la indicacióde P (primavera), E (estiu), T (tardor) i H (hivern) per diferenciar-ne les campanyesde treball.

Càlcul de l’índex de estat tròfic.

Espècies de peixos detectades:

A. alburnus,

C. carpio,

S. erythrophthalmus,

M. salmoides,

S. lucioperca.

CPUE litorals: 0,12

CPUE limnètiques: 1,16

% carpa: 0,0

% alburnet: 0,0

% madrilleta: 0,0





0

10

20

30

40

50

0,0

0,2

0,4

0,6

0,8

1,0

Volum

Entrades

Sortides


Vo

lum

(H

m3)

En

tra

de

s y

so

rtid

es (

Hm

3 d

ía-1

)

Cota sobreeixidor 154 mAltura presa 63 mCota Mínima: 106 mCota Coronació: 160 mCota N.M.N.: 159 mVolumen Total: 62-67 Hm3

Sup embass 364 HaTemps residencia 303 dies

% Volum

0 20 40 60 80 100

% C

ota

0

20

40

60

80

100

Embassament de Boadella

2.3. Embassament de Boadella



ºC6 8 10 12 14 16 18 20

0

5

10

15

20

25

µg/L0 1 2 3tardor


Criptòfits

Temperatura

Diatomees

Total clorofil·les

Cianòfits

Cloròfits


ºC6 8 10 12 14 16 18 20

0

5

10

15

20

25

hivernµg/L0 1 2 3 4 5

ºC6 8 10 12 14 16 18 20

0

5

10

15

20

25

µg/L0 1 2 3 4

primavera

ºC10 15 20 25 30

0

5

10

15

20

25

µg/L0 1 2 3 4 5

estiu


Primavera Verano Otoño Invierno Media anual Desv. Est.DS (cm) 440 300 352 364 71K(m-1) 0,489 0,629 0,375 0,577 0,518 0,111




P E T HCLORÒFITSAnkistrodesmus sp + - - -Chlamydomona sp - - - +Chlorella sp - + - +Coelastrum microporum + - - -Crucigenia quadrata - + + +Crucigenia tetrapedia + - - +Kirchneriella lunaris - - - +Oocystis sp - - + -Pediastrum tetras - + - -Pediastrum duplex + - + -Scenedesmus acuminatus - - - +Scenedesmus arcuatus + - - -Scenedesmus quadricauda - - - +Sphaerocystis schroeteri - + + -Tetraedrom minimun - - + -DESMIDEACIESClosterium aciculare + - - +Cosmarium sp + - + +Staurastrum sp + - - -DIATOMEESAsterionella formosa - - + +Coconei sp - - - +Cyclotella meneghiniana - + + +Cyclotella sp - - - -Cymbella sp + - - +

P E T HFragilaria crotonensis + + + +Fragilaria sp + - - -Fragilaria sp 2 - + - -Melosira af itálica + - - -Melosira sp af varians + - + -Navicula sp - + - -Pinnularia sp - - + -CRYPTÒFITSCryptomona erosa + - + +Cryptomona sp af ovata + - - +Cryptomona sp/oblonga - + + -Rhodomona minuta + + - +XANTÒFITSDrynobrion sp + - - +Tribonema sp - - - +EUGLENÒFITSEuglena sp - + + -Phacus sp + - + +CIANÒFITSAphanothece sp - - - +Chlorococus limneticus - - + +Merismopedia punctata - - + -Microcystis sp + - + +Oscillatoria sp - - - +







Perfils de física

0 2 4 6 8 10 12 14 16 18

0

5

10

15

20

25

30

120 140 160 180 200 220 240 260 280 300 320

ºC

Ox mg/L

uS/cm

Primavera


Pro

funditat (m

)


0 2 4 6 8 10 12 14

0

10

20

30

311,0 311,5 312,0 312,5 313,0

ºC

Ox mg/L

uS/cm

Hivern


Pro

fundita

t (m

)


0 5 10 15 20 25 30

0

5

10

15

20

25

30

240 250 260 270 280 290 300 310

ºC

Ox mg/L

uS/cm

Estiu

Temperatura ºC

Oxigen mg L-1

Pro

fund

ita

t (m

)


0 2 4 6 8 10 12 14 16 18

0

10

20

30

280 300 320 340 360

ºC

Ox mg/L

uS/cm

Tardor


Pro

fund

itat (m

)



TSI(CARLSON) per DS perChl per PT Mitjana TSI

Mitjana anual43,53 41,60 41,26 42,13Estiu 44,17 42,60 42,03 42,93


P 0 0,07 0,,398 6,35 24,50 0,04 0,54 2,78 3,80 24,50 73,48P 30 0,05 0,00 12,89 28,70 0,04 0,55 2,57 4,27 23,90 68,53E 0 0,08 0,14 - 125,30 0,00 0,45 2,43 8,12 36,06 40,62E 5 0,09 0,11 - 124,50 0,00 0,49 2,29 5,71 28,52 40,47E 10 0,09 0,18 - 131,10 0,00 0,27 2,40 4,57 22,11 88,04E 32 0,00 0,27 9,00 139,80 0,00 0,96 2,82 5,34 23,86 77,71T 0 0,07 0,92 0,26 16,85 0,17 0,18 2,77 22,94 35,75 32,88T 22 0,15 0,10 3,15 23,49 0,33 0,43 2,82 7,21 39,74 63,44T 44 1,88 0,12 0,26 140,98 2,88 4,13 3,66 22,72 19,56 137,8H 0 0,02 0,13 4,58 28,35 0,03 0,48 2,79 9,19 63,00 42,68H 35 0,03 0,10 5,21 30,79 0,02 0,50 2,77 9,17 67,10 39,99





C. carpio,

R. rutilus,

S. cephalus,

L. gibbosus,

M. salmoides,

P. fluviatilis,

S. lucioperca.

CPUE litorals: 0,01


% carpa: 0,0

% alburnet: 0,0

% madrilleta: 62,2

Boadella


0,000 0,005 0,010 0,015 0,020 0,025 0,030 0,035

Pro

fun

dita

t (m)

0

5

10

15

20

25

30

35

40





0

20

40

60

80

100

120

140

160

0

2

4

6

8

10

Volumen

Entradas

Salidas


Vo

lum

(H

m3)

En

trad

es y

so

rtid

es (

Hm

3 d

ía-1

)

Embassament de Camarasa

2.4. Embassament de Camarasa


Sup embassament 624 HaTemps residencia 45 dies

% Volum

0 20 40 60 80 100

% C

ota

0

20

40

60

80

100



ºC6 8 10 12 14 16 18 200

5

10

15

20

25

µg/L0 1 2tardor

CianòfitsEmbassament de Camarasa

Criptòfits

Temperatura

Diatomees

Total clorofil·les

CianòfitsCloròfits


hivern

ºC6 8 10 12 14 16 18 200

5

10

15

20

25

µg/L0 1 2 3 4 5

ºC6 8 10 12 14 16 18 200

5

10

15

20

25

µg/L0 1 2primavera

ºC10 15 20 25 300

5

10

15

20

25

µg/L0 1 2 3 4estiu



Primavera Verano Otoño Invierno Media anual Desv. Est.DS (cm) 289 400 461 229 345 105K(m-1) 0,812 0,380 0,338 0,538 0,517 0,215



P E T HCLORÒFITSAnkistrodesmus sp - + - +Chlorella vulgaris - + - +Chlamydomona - - - +Cosmarium sp af phaseolus - - + -Crucugenia quadrata - + - -Kirchneriella sp af obesa - + - -Oocystis sp af lacustris - + - -Sphaerocystis - + - -Tetraedron minimun - + - -XANTÒFITS - - - -Dynobrion sp + + + +CRYPTOFICIESCryptomona erosa - - - -Cryptomona sp af ovata - - - -Cryptomona sp + + + +EUGLENÒFITSEuglena sp - - + -Rhodomonas minuta + + - +Trachelomona sp + + - +Phacus sp - - + -DIATOMEES




Asterionella formosa - - + -Coconei sp - - - +Cyclotella sp + - - +Cyclotella sp af meneghiniana - + + +Cymbella sp + - - -Diatoma sp - - - -Fragilaria sp + - - +Melosira sp af itálica + - - +Melosira varians + + + +Navicula sp - + - -Navicula sp1 - + - -Tabellaria sp + - - -CIANÒFITSAnabaena flosaquae - - - -Aphanothece sp - + + +Chroococcus limneticus - - - -Gomphospheria - + - -Merismopedia punctata - - - -Microcystis sp - + - +Oscillatoria sp/ rubescens - - - -




Perfils de física

0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20

0

10

20

30

40

80 100 120 140 160 180 200 220

ºC

Ox mg/L

uS/cm

Primavera

Pro

fun

dita

t (m

)


0 2 4 6 8 10 12 14

0

10

20

30

40

50

238 240 242 244 246 248 250 252

ºC

Ox mg/L

uS/cm

Hivern


Pro

funditat (m

)


0 5 10 15 20 25

0

10

20

30

40

50

160 180 200 220 240 260 280 300 320

ºC

Ox mg/L

uS/cm

Estiu

Temperatura ºC

Oxigen mg L-1

Pro

funditat (m

)


Temperatura ºC

Oxigen mg L-1

0 2 4 6 8 10 12 14 16

0

10

20

30

40

50

220 230 240 250 260 270 280

C

Ox mg/L

uS/cm

Tardor


Pro

fun

ditat (m

)



TSI(CARLSON) per DS per Chl per PT Mitjana TSIMitjana anual 42,17 36,12 49,0042,43Estiu 40,02 40,55 41,67 40,75


P 0 0,08 0,25 15,89 26,00 0,04 0,40 1,73 6,35 25,80 56,34P 10 0,07 0,22 18,82 30,80 0,05 0,35 1,66 4,99 22,10 56,82P 40 0,05 0,00 27,37 45,30 0,05 0,42 2,02 8,98 37,80 59,73E 0 0,25 0,37 3,84 129,80 0,00 0,45 1,41 8,67 18,04 46,88E 4 0,31 0,42 6,29 128,90 0,00 0,43 1,43 5,87 17,15 47,08E 30 0,73 0,15 16,23 135,80 0,00 0,41 1,75 9,06 27,86 50,24E 53 0,23 0,15 21,39 138,10 0,00 0,56 2,09 20,69 46,74 50,92T 0 0,30 0,17 16,41 51,73 0,05 0,36 1,79 10,60 32,85 45,76T 45 0,11 0,09 22,80 37,84 0,13 0,48 2,24 13,33 39,14 61,48H 0 0,03 0,28 17,68 55,21 0,03 1,72 1,80 19,28 57,70 45,28H 50 0,02 0,23 19,05 54,26 0,04 1,62 1,80 19,55 60,70 48,02


Camarasa


0,00 0,05 0,10 0,15 0,20 0,25 0,30

Pro

fun

dita

t (m)

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

55


A. alburnus,

C. carpio,

R. rutilus,


S. fluviatilis,

M. salmoides,

S. lucioperca.

CPUE litorals: 0,05


% carpa: 17,9

% alburnet: 48,6

% madrilleta: 9,5






Embassament de Canelles

2.5. Embassament de Canelles


0

100

200

300

400

500

600

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

3,5

4,0Volum

Entrades

Sortides


Vo

lum

(H

m3)

Entr

ad

es y

sort

ides (

Hm

3 d

ía-1

)



% Volum

0 20 40 60 80 100

% C

ota

0

20

40

60

80

100



ºC10 15 20 25

0

5

10

15

20

25

µg/L0 1 2

tardor


Criptòfits

Temperatura

Diatomees

Total clorofil·les

Cianòfits

Cloròfits


ºC10 15 20 25

0

5

10

15

20

25

µg/L0 1 2

hivern

ºC10 15 20 25

0

5

10

15

20

25

µg/L0 1 2 3 4 5

primavera

ºC10 15 20 25

0

5

10

15

20

25

µg/L0 1 2 3 4 5

estiu






P E T HCLORÒFITSAnkistrodesmus sp + + +Chlamydomona sp - - +Chlrorococcum sp - + -Chlorella sp + + +Coelastrum microporum + + -Scenedesmus sp - + -Tetrasdrum minimun - - +CRYPTÒFITSCryptomona sp - - +Cryptomona sp af oblonga - + -Rhodomona minuta + - +XANTOFICIES - - -Dynobrion sp + + -EUGLENÒFITSEuglena sp - - +Phacus sp + + +Trachelomona sp + + +DIATOMEESCyclotella sp af compta + + +Fragilaria sp af crotonensis + + +Fragilaria sp + - -Gomphonema sp - - +Navicula sp + + -CIANÒFITSAphanothece pulverans - + +Gonphosphaeria sp - - +Microcystis sp - + +






Perfils de física


6 8 10 12 14 16 18 20 22

0

10

20

30

40

50 100 150 200 250 300

ºC

Ox mg/L

uS/cm

Primavera


Pro

funditat (m

)


8,0 8,5 9,0 9,5 10,0

0

20

40

60

244 246 248 250 252 254 256 258 260 262

ºC

Ox mg/L

uS/cm

Hivern


Pro

fundita

t (m

)


8 10 12 14 16 18 20 22 24 26

0

10

20

30

40

50

230 235 240 245 250 255 260

ºC

Ox mg/L

uS/cm

Estiu

Temperatura ºC

Oxigen mg L-1

Pro

funditat (m

)


4 6 8 10 12 14 16 18

0

20

40

60

180 200 220 240 260 280

C

Ox mg/L

uS/cm

Tardor


Pro

fun

ditat (m

)



TSI (CARLSON) per DS per Chl per PT Mitjana TSI

Mitjana anual 38,83 31,46 53,69 41,33Estiu 31,0 29,5 20,1 26,9


P 0 0,02 0,27 15,16 7,63 0,03 0,21 1,86 7,04 32,50 24,05P 9 0,04 0,29 14,59 18,55 0,05 0,28 1,83 7,62 32,70 25,95P 50 0,06 0,23 17,72 54,59 0,03 0,25 1,92 7,18 33,10 26,95E 0 0,32 0,28 10,84 130,10 0,00 0,11 1,78 10,12 34,10 16,56E 6 0,53 0,27 9,68 130,70 0,00 0,09 1,77 13,12 45,74 16,79E 20 0,72 0,23 13,25 127,80 0,00 0,08 1,92 8,90 35,99 34,30E 55 0,17 0,09 14,01 131,00 0,00 0,09 1,88 8,19 34,68 36,45T 0 0,14 0,09 13,34 27,52 0,06 3,46 1,79 14,69 44,01 26,44T 24 0,11 <0.005 12,81 16,24 0,06 3,46 1,75 8,90 371,08 30,00T 61 0,08 <0.005 25,65 37,22 0,10 3,58 2,19 9,92 47,50 44,92H 0 0,01 0,03 16,33 37,64 0,02 0,21 1,90 15,07 60,70 35,97H 52 0,01 0,00 17,00 36,37 0,01 0,20 2,02 14,17 69,40 39,79







Embassament d’Escales

2.6. Embassamentd’Escales.


0

20

40

60

80

100

120

140

160

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

3,5

4,0

Volum

Entrades

Sortides


Vo

lum

(H

m3)

En

tra

de

s y

so

rtid

es (

Hm

3 d

ía-1

)

Cota sobreeixidor 814 mAltura presa 125 mCota Mínima: 715 mCota Coronació: 824 mCota N.M.N.: 821 mVolumen Total: 154 Hm3


% Volum

0 20 40 60 80 100

% C

ota

0

20

40

60

80

100



ºC6 8 10 12 14 16 18 20

0

5

10

15

20

µg/L0 1 2tardor


Criptòfits

Temperatura

Diatomees

Total clorofil·les

Cianòfits

Cloròfits


ºC6 8 10 12 14 16 18 20

0

5

10

15

20

hivern

µg/L0 1 2

ºC10 15 20 25 30

0

5

10

15

20

25

µg/L0 1primavera

ºC10 15 20 25 30

0

5

10

15

20

25

µg/L0 1 2 3 4

estiu





P E T HCLORÒFITSAnkistrodesmus + -Chamydomona sp + -Chorella sp + +K,obesa - +Tetrasdrum - +DIATOMEESCoconey - +Stephanodiscus sp. - +Asterionella formosa + -Cyclotela sp compta + +C. lasp/af menenghiana - +CRYPTÒFITSRhodomona sp + +Cryptomona sp + -EUGLENÒFITSPhacus + +CIANÒFITSSynechocystis salina - +Aphanotece - +







Perfils de física


4 6 8 10 12 14 16 18

0

10

20

30

40

50

60

70

0 50 100 150 200 250 300

Ox mg/L

uS/cm

Primavera


Pro

fun

dita

t (m

)

Conductivitat µS cm -1

5 6 7 8 9 10 11 12 13

0

10

20

30

40

50

60

70

210 215 220 225 230 235

ºC

Ox mg/L

uS/cm

Hivern


Pro

fun

ditat (m

)


4 6 8 10 12 14 16 18 20 22

0

10

20

30

40

50

60

70

140 160 180 200 220 240 260

ºC

Ox mg/L

uS/cm

Estiu

Temperatura ºC

Oxigen mg L-1

Pro

fun

dita

t (m

)


7 8 9 10 11 12 13 14 15

0

10

20

30

40

50

60

70

154 156 158 160 162 164 166 168 170 172

C

Ox mg/L

uS/cm

Tardor


Pro

fun

ditat (m

)



TSI (CARLSON) per DS per Chl per PT Mitjana TSIMitjana anual 34,34 33,04 35,76 34,38Estiu 32,4 37,2 40,8 36,8



P 0 0,01 0,41 6,35 20,70 0,01 0,24 1,75 13,67 72,90 7,02P 16 0,03 0,09 13,89 25,40 0,04 0,21 1,41 13,43 40,70 10,41P 72 0,02 0,08 21,67 36,30 0,09 0,25 2,00 18,00 88,10 12,73E 0 0,55 0,13 - 118,20 0,00 0,39 1,41 5,95 27,00 2,33E 4 0,23 0,14 - 115,90 0,00 0,42 1,41 5,87 26,09 3,84E 20 0,33 0,18 9,00 122,70 0,00 0,37 1,28 5,02 19,39 25,69E 79 0,33 0,44 14,70 138,50 0,00 0,84 1,67 6,91 27,20 42,69T 0 0,09 0,01 7,13 17,92 0,02 0,11 1,33 8,47 27,32 25,14T 15 0,04 0,01 10,82 18,61 0,06 0,13 0,01 7,72 25,05 29,37T 48 0,04 0,01 12,14 19,55 0,06 0,14 1,46 7,36 24,68 28,88H 0 0,01 0,11 12,66 58,66 0,00 0,41 1,77 11,00 58,50 41,72H 55 0,02 0,02 13,00 34,71 0,01 0,29 1,78 10,28 60,20 44,43




S. trutta,

A. alburnus,

B. graellsii,

B. haasi,

C. miegii,

C. carpio,

P. phoxinus

CPUE litorals: 0,06


% carpa: 2,2

% alburnet: 15,0

% madrilleta: 0,0

Escales


0,00 0,01 0,02 0,03 0,04 0,05

Pro

fun

dita

t (m)

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

55

60

65

70

75





0

1

2

3

4

0

10

20

30

40

50

Volum

Entrades

Sortides


Vo

lum

(H

m3)

Entr

ad

es y

sort

ide

s (

Hm

3 d

ía-1

)

Embassament de Flix

2.7. Embassament de Flix


Sup embassament 320 HaTemps residencia 0,15 dies

% Volum

0 20 40 60 80 100

% C

ota

0

20

40

60

80

100



Embassament de Flix

Criptòfits

Temperatura

Diatomees

Total clorofil·les

Cianòfits

Cloròfits


hivern

ºC6 8 10 12 14 16 18 20

0

2

4

6

8

10

12

µg/L0 1 2 3 4 5 6

ºC6 8 10 12 14 16 18 20

0

2

4

6

8

10

12

µg/L0 1primavera

ºC10 15 20 25 30

0

2

4

6

8

10

12

µg/L0 1 2 3 4 5

estiu


Embassament de Flix

Primavera Verano Otoño Invierno Media anual Desv.Est.DS (cm) 138 585 362 316K(m-1) 0,986 0,358 0,425 0,330 0,525 0,310






ECIANÒFITSMycrocystis aeruginosa xOscillatoria sp af. rubencens xDIATOMEESAcnanthes minuta xCocconeis sp placentula xCyclotella sp xCymbella sp. xDiatoma vulgaris xEunotia sp xFragilaria sp xGomphonema sp xMelosira sp xNavicula sp xNitzschia sp xGyrosygma sp xCRYPTOFICEASCryptomona erosa xCLORÒFITSAktinastrum sp xChlamydomonas sp xChlorella vulgaris xCoelastrum microporum xCrucigeniella rectangularis xCrucugenia tetrapedia xOocystis lacustris xPediastrum sp xPediastrum simplex xPediatrum duplex xScenedesmus quadricauda xScenedesmus sp af. longispina xScenedesmus sp ecornis x



Perfils de física

Embassament de Flix

2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 22

0

1

2

3

4

5

6

7

8

7999,0 7999,5 8000,0 8000,5 8001,0

ºC

Ox mg/L

uS/cm

Estiu

Temperatura ºC

Oxigen mg L-1

Pro

fundita

t (m

)


6 8 10 12 14 16 18

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

798 800 802 804 806 808 810 812

ºC

Ox mg/L

uS/cm

Primavera


Pro

fun

ditat (m

)


8,5 9,0 9,5 10,0 10,5 11,0 11,5

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

960 980 1000 1020 1040 1060

ºC

Ox mg/L

uS/cm

Tardor


Pro

funditat (m

)



TSI (CARLSON) per DS per Chl per PT Mitjana TSIMitjana anual59,44 33,33 57,96 50,24

Estiu 34,55 39,00 0,87 24,81

Embassament de Flix


P 1 - 3,06 137,89 177,20 0,86 2,51 3,20 72,50 130,60 43,32E 0 0,00 2,92 119,41 232,50 1,92 0,05 3,27 134,73 222,30 40,95E 7 0,20 2,88 119,05 234,40 2,63 0,01 3,27 209,76 222,56 47,19T 0 0,06 2,94 0,26 166,34 2,04 1,85 3,32 114,55 190,80 53,29H 0 0,00 9,50 - 192,30 1,00 1,51 3,26 - - -



Flix


0,00 0,02 0,04 0,06 0,08 0,10 0,12

Pro

fun

dita

t (m)

0

5

10

15

20


A. anguilla,

A. alburnus,

C. carpio,

R. rutilus,


S. glanis,

M. salmoides,

S. lucioperca

CPUE litorals: 0,04


% carpa: 0,0

% alburnet: 0,0

% madrilleta: 100,0


Embassament de Flix


Embassament de Foix

2.8. Embassament de Foix

Altura presa 38 mCota Mínima: 90 mCota Coronació: 102 mCota N.M.N.: 101 mVolumen Total: 6 Hm3

Sup embassament 66 HaTemps residencia 320 días


0

1

2

3

4

5

6

0,00

0,05

0,10

0,15

0,20

Volum

Entrades

Sortides


Volu

m (

Hm

3)

En

trad

es y

so

rtid

es (

Hm

3 d

ía-1

)

% Volum

0 20 40 60 80 100

% C

ota

0

20

40

60

80

100



otoño

ºC6 8 10 12 14 16 18 20

0

2

4

6

8

10

µg/L0 10 20 30 40

tardor

Embassament de Foix

Criptòfits

Temperatura

Diatomees

Total clorofil·les

Cianòfits

Cloròfits


ºC6 8 10 12 14 16 18 20

0

2

4

6

8

10

µg/L0 2 4 6 8 10 12 14

hivern

ºC6 8 10 12 14 16 18 20

0

2

4

6

8

10

12

14

µg/L0 20 40 60 80 100

primavera

ºC10 15 20 25 30

0

2

4

6

8

10

12

14

µg/L0 25 50 75 100 125 150

estiu


Embassament de Foix




P E T HCLORÒFITSActinastrum hantzschii - - + +Ankistrodesmus sp + + + +Chlorella vulgaris + + + +Chlrorococcum sp + + + +Closterium sp - + - -Coelastrum astroideum/ - - - +Coelastrum microporum + + + +Coelastrum reticulatum - - - +Crucugenia quadrata + + + +Crucugenia rectangularis - + + -Dictyosphaerium sp + - - -Kirchneriella obesa + - - +Oocystis lacustris + + + +Pandorina morum + - - +Pediastrum duplex - - - -Pediastrum tetras - + - -Scenedesmus acuminatus - + - +Scenedesmus sp + - - +Scenedesmus sp af. protuberans + + + +Sphaerocystis schroeteri + - - +Staurodesmus sp + - - -Tetraedron minimun - + + +CRYPTÒFITSCryptomona erosa - + + +Cryptomona sp + - - +Cryptomona sp. af ovata - + - +Rhodomonas minuta + - + +

EUGLENÒFITS - - - -Trachelomona sp + - - +Phacus sp + - - +DIATOMEESAmphipleura sp - - + -Acnanthes minuta + + + +Coconeis sp + - - +Coscinodiscus sp + - - -Cyclotella meneghiniana - - + +Cymbella sp + - - +Fragilaria sp 1 + + - +Fragilaria sp + + - +Stephanodiscus sp - - - +Navícula sp + - - -CIANÒFITSAnabaena flosaquae + - + -Aphanothece u Microcystis sp + - + -Chroococcus limneticus + - - +Gomphospheria sp - + - -Merismopedia punctata + + - -Microcystis sp + + + +Oscillatoria sp af. rubescens + + + +






Perfils de física

Embassament de Foix

0 50 100 150 200 250

0

2

4

6

8

10

1300 1350 1400 1450 1500 1550 1600

Ox mg/L

uS/cm

Estiu

Temperatura ºC

Oxigen mg L-1

Pro

fun

ditat

(m)


0 20 40 60 80 100 120 140

0

2

4

6

8

10

12

1242 1244 1246 1248 1250 1252 1254 1256

ºC

Ox mg/L

uS/cm

Primavera


Pro

funditat (m

)


0 2 4 6 8 10 12 14 16

0

2

4

6

8

10

850 852 854 856 858 860 862 864

ºC

Ox mg/L

uS/cm

Tardor



0 2 4 6 8 10 12

0

2

4

6

8

10

1250 1300 1350 1400 1450

C

Ox mg/L

uS/cm

Hivern


Pro

fund

itat (m

)



TSI(CARLSON)

per DS per Chl per PT Mitjana TSIMitjana anual 64,53 68,35 86,55 73,14Estiu 65,14 76,06 85,34 75,51

Embassament de Foix


P 0 15,10 12,90 542,60 591,90 3,20 8,00 4,42 136,70 221,60 -P 10 1,60 14,15 527,70 592,30 3,20 8,70 4,34 128,80 213,40 -E 0 0,25 0,71 4,08 260,60 0,16 7,22 1,79 217,87 176,45 7,81E 2 0,23 3,36 22,93 275,90 3,73 9,51 2,05 261,73 231,56 11,37E 8 0,16 0,59 3,92 351,10 5,29 5,33 242,94 11,21 69,73T 0 0,35 4,58 166,40 308,90 8,92 10,00 3,27 100,20 97,40 120,5T 9 0,33 5,28 208,90 339,90 8,86 12,90 3,33 107,90 105,20 122,5H 0 6,20 9,54 177,60 529,10 9,50 10,70 4,63 148,70 188,10 -H 10 5,40 9,08 177,60 491,60 8,90 10,40 4,60 144,70 187,80 -




A. anguilla,

A. alburnus,

C. auratus,

C. carpio.

CPUE litorals: 0,02


% carpa: 46,8

% alburnet: 53,2

% madrilleta: 0,0

Foix


0,00 0,02 0,04 0,06 0,08 0,10 0,12 0,14

Pro

fun

dita

t (m)

0

5

10


Embassament de Foix



0

10

20

30

40

50

0,0

0,1

0,2

0,3

0,4

0,5

Volum

Entrades

Sortides


Vo

lum

(H

m3)

En

tra

de

s y

so

rtid

es (

Hm

3 d

ía-1

)

Embassament de la Llossa del Cavall

2.9. Embassament de la Llossa del Cavall

Cota Mínima: 720 mCota Coronació: 810 mVolum Total: 92 Hm3

Temps residencia: 333 dies

% Volum

0 20 40 60 80 100

% C

ota

0

20

40

60

80

100



tardor

ºC0 5 10 15 20

0

5

10

15

20

µg/L0 1


Criptòfits

Temperatura

Diatomees

Total clorofil·les

Cianòfits

Cloròfits


hivern

ºC0 5 10 15 20

0

5

10

15

20

µg/L0 1 2 3

ºC0 5 10 15 20

0

5

10

15

20

25

µg/L0 1

primavera

ºC10 15 20 25 30

0

5

10

15

20

25

µg/L0 1 2 3 4 5

estiu






P E T HCLORÒFITSAnkistrodesmus sp + +Crucigenia quadrata - +Chlorella vulgaris - +Chlamydomona sp - +Chlorococcum sp - +Coelastrum microporum + -Sphaerocystis schroeteri - +DESMIDIACEESClosterium aciculare - +DIATOMEESCoscinodiscus sp - +Cyclotella sp + +

Cymbella sp + +

Diatoma sp + +Fragilaria crotonensis + -Fragilaria sp + -Gyrosigma + -Melosira sp + -Navicula sp + -Nitszchia sp + -Acnanthes sp + -Amphora sp + -XANTÒFITSDynobrion sociale + +EUGLENÒFITSEuglena sp - +Phacus sp - +Trachelomona sp - +CIANÒFITSOscillatoria sp + -







Perfils de física

0 2 4 6 8 10 12 14 16 18

0

10

20

30

40

50

150 200 250 300 350 400 450 500

ºC

Ox mg/L

uS/cm

Primavera


Pro

fundita

t (m

)


0 2 4 6 8 10 12

0

10

20

30

40

50

60

70

450 452 454 456 458 460 462 464

ºC

Ox mg/L

uS/cm

Hivern


Pro

funditat (m

)


0 5 10 15 20 25 30

0

10

20

30

40

50

60

70

380 400 420 440 460 480 500

ºC

Ox mg/L

uS/cm

Estiu

Temperatura ºC

Oxigen mg L-1

Pro

funditat (m

)


8,0 8,2 8,4 8,6 8,8 9,0 9,2 9,4 9,6

0

10

20

30

40

50

60

70

422 424 426 428 430 432

ºC

Ox mg/L

uS/cm

Tardor


Pro

fundita

t (m

)



TSI(CARLSON)




P 0 0,08 0,20 20,25 39,20 0,05 0,04 0,87 14,31 78,20 20,93P 17 0,13 0,01 22,82 36,40 0,09 0,03 1,00 13,77 77,90 31,85P 50 0,04 - 27,18 42,70 0,13 0,12 0,74 12,84 83,70 44,63E 0 0,41 0,39 10,04 144,30 0,00 0,16 2,44 11,77 75,85 15,53E 6 0,26 0,34 8,85 142,50 0,00 0,33 2,44 11,07 72,19 14,76E 29 0,27 0,66 22,50 151,90 0,00 0,23 3,22 11,35 82,28 35,87E 77 0,55 0,24 15,35 143,70 0,00 0,25 2,86 12,33 85,04 32,87T 0 0,02 0,18 0,26 38,65 0,05 0,10 3,08 18,40 102,20 36,63T 55 0,02 0,29 0,26 38,62 0,07 0,14 3,08 18,60 102,20 36,72H 0 0,01 0,17 22,50 48,66 0,00 0,36 3,10 25,37 150,40 41,34H 70 0,02 0,14 22,50 36,13 0,01 0,33 3,11 26,46 146,70 42,04






E F M A M J J A S O N D

0

20

40

60

80

100

120

0

2

4

6

8

10

Volum

Entrades

Sortides


Vo

lum

(H

m3)

En

tra

de

s y

so

rtid

es (

Hm

3 d

ía-1

)

Embassament de Oliana

2.10. Embassament de Oliana

Cota sobreexidor 464 mAltura presa 90 mCota Mínima: 443 mCota Coronació: 474 mCota N.M.N.: 473 mVolum Total: 101 Hm3

Sup. embassament: 429 HaTemps residencia 33 dies

% Volum

0 20 40 60 80 100

% C

ota

0

20

40

60

80

100



tardor

ºC0 5 10 15 20

0

5

10

15

20

25

µg/L0 1 2


Criptòfits

Temperatura

Diatomees

Total clorofil·les

Cianòfits

Cloròfits


ºC0 5 10 15 20

0

5

10

15

20

25

µg/L0 1 2

hivern

ºC0 5 10 15 20

0

5

10

15

20

25

µg/L0 1 2 3 4

primavera

ºC10 15 20 25 30

0

5

10

15

20

25

µg/L0 1 2 3 4 5 6

estiu




primavera estiu tardor hivernSS (mg/L) 3,00 3,75 - 3,10AFDW (mg/L) 0,90 3,25 - 1,90% mat. Org 70,00 13,33 - 38,71


P E T HCLORÒFITSAnkistrodesmus sp - - + -Botryococcus sp - - + -Chlorella sp - + - -Chlorococcum sp + - - +Chlamydomona sp + - - -Coelastrum cambricum - + - -Coelastrum reticulatum - + + -Coelastrum microporum - + - -Kirchneriella obesa - + - -Oocystis lacustris - + + -Sphaerocystis schroeteri + + + -DESMIDEACIESClosterium sp - - + -Cosmarium sp - + + -Staurastrum af. bijugatus - - + -CRYPTÒFITSCryptomona erosa + - + +

Cryptomona Oblonga - - + +

Cryptomona sp - + + -

Rhodomonas minuta + - - -

EUGLENÒFITS - - - -

Euglena sp + - + -Pachus sp + - - -Trachelomona sp - - + -DIATOMEESAcnanthes sp + - - +Amphora sp - - - +Cyclotella sp + + + +Cymbella sp - + + +Diatoma vulgaris + - - +Melosira sp - - + +Navicula sp - - - +Nitzschia sp - - - +CIANÒFITSAnabaena sp - + - -Aphanothece sp af. pulverans - - + -Gomphospheria sp - + + -Microcystis sp + - - +Oscilatoria rubenscens + + - -Planctonema sp - - + -







Perfils de física

0 5 10 15 20 25

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

180 190 200 210 220 230 240 250

ºC

Ox mg/L

uS/cm

Estiu

Temperatura ºC

Oxigen mg L-1

Pro

fund

ita

t (m

)


4 6 8 10 12 14 16 18 20

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

20 40 60 80 100 120 140 160 180 200 220

Ox mg/L

uS/cm

Primavera


Pro

funditat (m

)


2 4 6 8 10 12 14

0

5

10

15

20

25

30

35

40

584 586 588 590 592 594 596 598

ºC

Ox mg/L

uS/cm

Hivern


Pro

funditat (m

)


7 8 9 10 11 12 13 14

0

5

10

15

20

25

30

35

40

230 232 234 236 238 240 242

C

Ox mg/L

uS/cm

Tardor


Pro

fund

ita

t (m

)



TSI(CARLSON)




P 0 0,11 1,27 23,56 55,50 0,52 0,95 1,42 3,84 15,40 53,19P 50 0,28 0,79 32,38 64,60 1,28 1,47 1,48 3,69 15,20 74,05E 0 0,00 0,61 9,87 150,20 0,00 0,72 1,55 5,43 19,39 47,74E 4 0,30 0,61 9,91 152,00 0,00 0,62 1,55 4,63 15,50 48,90E 20 0,00 2,22 - 166,00 1,26 2,00 1,86 7,93 32,10 63,50E 34 0,00 0,59 18,11 159,40 1,34 1,35 1,58 4,96 17,76 67,44T 0 0,14 1,29 10,40 73,49 1,42 1,70 2,05 10,68 41,22 55,12T 30 0,18 1,56 61,87 73,63 1,60 1,80 2,05 8,05 29,96 61,32T 41 0,17 1,61 0,26 69,03 1,57 1,78 2,05 7,95 28,26 62,02H 0 0,15 1,85 65,00 99,72 1,71 12,62 2,07 20,83 62,00 69,95H 40 0,14 1,64 64,40 102,05 1,91 13,62 2,06 21,12 72,10 68,91






Embassament de Rialb

2.11. Embassament de Rialb


0

20

40

60

80

100

0

2

4

6

8

10

Volum

Entrades

Sortides

En

trad

es y

sort

ides (

Hm

3 d

ía-1

)


Volu

m (

Hm

3)

Cota sobreeixidor 423 mCota Mínima: 364 mCota Coronació: 435 mCota N.M.N.: 433 mVolum Total: 101 Hm3

Temps residencia 20 dies



tardor

ºC0 5 10 15 20

0

5

10

15

20

µg/L0 1 2 3 4 5


Criptòfits

Temperatura

Diatomees

Total clorofil·les

Cianòfits

Cloròfits


ºC0 5 10 15 20

0

5

10

15

20

µg/L0 1 2 3 4 5

hivern

ºC0 5 10 15 20

0

5

10

15

20

25

µg/L0 1 2

primavera estiu

ºC10 15 20 25 30

0

5

10

15

20

25

µg/L0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10






E T H PCLORÒFITSActinastrum hantzschii + - - -

Ankistrodesmus sp + - - +

Chlamydomona sp + - - +

Chlorella vulgaris + - - +

Chlrorococcum sp - + - -

Coelastrum cambricum + - - -

Coelastrum microporum + + - +

Coelastrum reticulatum + - - +

Gloecystis sp - - - +

Gloebotryx sp + + - -

Kirchneriella obesa - - - -

Oocystis lacustris + + - +

Pediastrum clathratum - + - -

Pediastrum duplex - + - -

Pediastrum sp + - - -

Scenedesmus arcuatus - - - -

Scenedesmus quadricauda - + - -

Scenedesmus sp + - - -

Sphaerocystis schroeteri - + - +

Tetraedron minimun + - - -

DESMIDEACIESCosmarium sp af. reniforme - + - -

CRYPTÒFITSCryptomona sp + - - +

Rhodomonas minuta - + - -

EUGLENÒFITS - - - -Trachelomona sp + - - -

Phacus sp + + - +

DIATOMEESCoconei sp + - - +

Cyclotella sp compta + - + +

Cyclotella sp af. meneghiniana + - - +

Cymbella sp - - - +

Diatoma sp - - - -

Fragilaria crotonensis + - - -

Fragilaria sp + - - -

Melosira sp af. crenulata - + - -

Navicula sp - - - -

Tabellaria sp - - - +

CIANÒFITSAnabaena sp - - - +Chroococcus limneticus - + - -

Gomphospheria sp + - - -

Microcystis sp + + - +






Perfils de física


0 5 10 15 20 25

0

5

10

15

20

25

40 60 80 100 120 140 160 180 200 220

ºC

Ox mg/L

uS/cm

Primavera


Pro

fund

ita

t (m

)


0 5 10 15 20 25

0

5

10

15

20

25

30

58,8 59,0 59,2 59,4 59,6 59,8 60,0 60,2

ºC

Ox mg/L

uS/cm

Hivern


Pro

fun

ditat (m

)


0 5 10 15 20 25

0

5

10

15

20

25

190 200 210 220 230 240

ºC

Ox mg/L

uS/cm

Estiu

Temperatura ºC

Oxigen mg L-1

Pro

funditat (m

)


6 8 10 12 14

0

5

10

15

20

25

30

230 235 240 245 250 255 260

C

Ox mg/L

uS/cm

Tardor


Pro

fund

itat (m

)



TSI(CARLSON)

per DS per Chl per PT Mitjana TSIMitjanaanual 45,52 43,19 70,28 53,00Estiu 52,44 50,79 48,07 50,43


P 0 0,14 1,41 34,31 59,80 0,59 0,82 1,87 6,69 19,80 59,68P 30 0,15 0,77 33,85 58,10 1,27 1,15 1,65 6,34 16,00 67,02E 0 0,26 0,59 7,47 146,20 0,00 0,72 1,54 6,68 20,89 37,83E 7 0,00 0,60 8,31 146,00 0,00 0,62 1,54 7,13 20,50 37,50E 19 0,03 0,83 8,16 158,60 0,93 2,00 1,80 6,58 21,81 57,31E 26 0,00 0,76 16,98 150,80 0,08 1,34 1,67 6,85 20,94 46,10T 0 0,08 1,89 27,75 65,30 0,19 2,77 2,28 9,90 28,07 37,11T 13 0,07 1,50 6,10 8,54 0,92 1,10 2,27 8,61 26,00 57,50T 28 0,26 1,55 39,04 68,30 0,75 3,48 2,31 9,70 32,05 63,28H 0 0,02 1,05 59,50 80,13 1,16 8,74 2,26 18,49 62,70 59,25H 30 0,09 1,48 61,11 84,95 1,04 9,72 2,42 17,66 59,70 59,87








0

50

100

150

200

250

0

10

20

30

40

50

Volum

Entrades

Sortides


Volu

m (

Hm

3)

Entr

ades y

sort

ide

s (

Hm

3 d

ía-1

)

Embassament de Riba Roja

2.12. Embassament de Riba Roja

Cota sobreeixidor 60 mAltura presa 60 mCota Mínima: 36 mCota Coronació: 76 mCota N.M.N.: 70 mVolum Total: 210 Hm3

Sup. embassament 2152 HaTemps residencia: 9 dies

% Volum

0 20 40 60 80 100

% C

ota

0

20

40

60

80

100



ºC6 8 10 12 14 16 18 20

0

5

10

15

20

25

µg/L0 1 2 3 4 5

tardor


Criptòfits

Temperatura

Diatomees

Total clorofil·les

Cianòfits

Cloròfits


hivern

ºC6 8 10 12 14 16 18 20

0

5

10

15

20

25

µg/L0 1 2

ºC6 8 10 12 14 16 18 20

0

5

10

15

20

25

µg/L0 1 2

primavera estiu

ºC10 15 20 25 30

0

5

10

15

20

25

µg/L0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10










CLORÒFITS E T H PActinastrum hantzschii + - - -Ankistrodesmus sp + + + +Chlamydomona sp + - - -Chlorella vulgaris + + + +Chlrorococcum sp + - - -Coelastrum microporum + - - +Crucugenia quadrata - - - +Crucugenia tetrapedia - + - -Kirchneriella obesa - - + -Oocystis lacustris + + + -Pandorina morum - - - -Pediastrum duplex + + - -Pediastrum sp - + - -Scenedesmus arcuatus - - - +Scenedesmus ecornis - - - +Scenedesmus sp Af falcatus + - + +DESMIDEACIESStaurastrum paradoxum - + - -Closterium sp + - - -Cosmarium sp - + - -EUGLENÒFITSPhacus sp - + - -Trachelomona sp + - - -XANTOFICIESTribonema sp - + - -CRYPTÒFITS - - - -Cryptomona erosa - - - +Cryptomona sp af. ovata + - - -Rhodomonas minuta - - + +DIATOMEESAcnanthes sp - + + -Asterionella formosa - - + -

Amphora sp - - - +Coconei sp - - + -Coscinodiscus sp + - - +Cyclotella sp af compta - + - +Cymbella sp - + - +Eunotia - - + -Diatoma vulgaris + - - +Fragilaria sp - - + -Gyrosigma sp - - - +Gomphonema sp - - + -Melosira granulata + - + -Navícula sp - - + +Nitzschia sp - - + +CIANÒFITSAphanothece sp + + - -Chroococcus limneticus - + + -Microcystis sp + + + -Oscillatoria sp - + + +


Perfils de física


6 8 10 12 14 16 18

0

5

10

15

20

720 740 760 780 800 820 840

ºC

Ox mg/L

uS/cm

Primavera


Pro

funditat (m

)


0 5 10 15 20 25

0

5

10

15

20

900 950 1000 1050 1100 1150 1200 1250 1300

ºC

Ox mg/L

uS/cm

Estiu

Temperatura ºC

Oxigen mg L-1

Pro

fund

itat (m

)


8,5 9,0 9,5 10,0 10,5 11,0 11,5 12,0

0

5

10

15

959,0 959,5 960,0 960,5 961,0 961,5 962,0 962,5

C

Ox mg/L

uS/cm

Tardor


Pro

funditat (m

)


9,5 9,6 9,7 9,8 9,9 10,0 10,1

0

5

10

15

20

25

30

683 684 685 686 687 688 689 690

C

Ox mg/L

uS/cm

Hivern


Pro

funditat (m

)



TSI (CARLSON)

per DS per Chl per PT Mitjana TSIMitjana anual 54,9 40,3 55,1 50,1

Estiu 35,8 45,0 31,4 37,4



P 0 0,15 3,46 136,94 177,60 0,76 0,94 3,25 71,41 132,50 42,70P 22 0,16 3,35 133,24 176,90 0,79 0,88 3,25 73,74 132,00 42,80E 0 0,08 2,07 98,96 232,30 0,02 0,23 2,83 104,30 185,90 37,85E 8.5 0,00 3,19 111,28 231,70 1,69 0,20 3,03 111,63 199,06 43,43E 22 0,01 2,12 124,95 234,00 1,66 0,05 3,39 142,60 233,00 37,48T 0 0,08 3,33 0,26 150,71 1,72 1,60 3,32 105,28 177,24 53,49T 18 0,08 3,52 0,26 160,21 1,92 1,71 3,33 108,67 185,33 53,29H 0 0,01 6,14 0,26 199,29 0,97 1,64 3,26 - - 53,49H 29 0,02 3,04 0,26 209,13 0,69 1,75 3,28 - - 53,29





A. alburnus,

B. graellsii,

C. carpio,

R. rutilus,

L. gibbosus,

M. salmoides,

S. lucioperca.

CPUE litorals: 0,17


% carpa: 5,8

% alburnet: 0,0

% madrilleta: 63,9

Riba-roja


0,000 0,005 0,010 0,015 0,020 0,025 0,030

Pro

fun

dita

t (m)

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

55

60





0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

3,5

0,00

0,02

0,04

0,06

0,08

0,10

Volum

Entrades

Sortides


Vo

lum

(H

m3)

En

tra

des y

so

rtid

es (

Hm

3 d

ía-1

)

Cota Mínima: 179 mCota Coronació: 220 mVolum Total: 5 Hm3

Sup. embassament: 30 HaTemps residencia: 148 dies

Embassament de Riudecanyes

2.13. Embassament de Riudecanyes

% Volum

0 20 40 60 80 100

% C

ota

0

20

40

60

80

100




Criptòfits

Temperatura

Diatomees

Total clorofil·les

Cianòfits

Cloròfits


primavera

ºC6 8 10 12 14 16 18 20

0

5

10

15

20

25

µg/L0 1 2 3 4 5

ºC10 15 20 25 30

0

5

10

15

20

25

µg/L0 2 4 6 8 10 12 14

estiu



Primavera Verano Otoño Invierno Media anual Desv. Est.DS (cm) 271 111 191 113K(m-1) 0,665 0,939 0,802 0,194

primavera estiu tardor hivernSS (mg/L) 2,90 7,92 - -AFDW (mg/L) 0,60 6,67 - -% mat. Org 79,31 15,82 - -

Primavera Estiu Tardor HivernChl total Integrada de 0-8m (ug/m2) 19,81 86,12

E PCLORÒFITSAnkistrodesmus sp + +Chlamydomona sp - +Chlorella vulgaris + +Chlorococcum sp + -Coelastrum microporum + +Coelastrum reticulatum + -Cosmarium sp + +Crucigenia tetrapedia + -Crucugenia quadrata + -Gloecystis bacilus - +Oocystis sp + +Pediastrum clathratum - +Pediastrum duplex + +Scenedesmus arcuatus + -Scenedesmus ecornis + -Tetraedrum minimum + +

CRYPTÒFITSCryptomona sp + +Cryptomona af erosa - +Rhodomona minuta - +DIATOMEASCymbella sp + +Melosira sp af Itálica - +Melosira granulata - +EUGLENÒFITSPachus sp + -Trachelomona sp - +CIANÒFITSGomphospheria sp + -Chroococcus limneticus - +Microcystis sp + +






Perfils de física


0 5 10 15 20

0

10

20

30

280 300 320 340 360 380 400 420 440 460 480 500

ºC

Ox mg/L

uS/cm

Primavera


Pro

funditat (m

)


0 5 10 15 20 25 30

0

2

4

6

8

10

540 550 560 570 580 590

ºC

Ox mg/L

uS/cm

Estiu

Temperatura ºC

Oxigen mg L-1



TSI(CARLSON) per DS per Chl per PT Mitjana TSI

Mitjanaanual 55,56 49,12 42,30 49,00Estiu 58,50 53,91 27,67 46,69


P 0 0,05 1,59 61,07 90,80 0,08 0,77 2,72 12,63 104,20 31,37P 10 0,07 1,39 72,60 80,90 0,43 0,71 2,75 12,17 102,10 32,76P 36 0,09 1,20 65,48 97,90 0,10 0,92 2,71 14,63 106,60 31,29E 0 0,06 0,60 - 218,10 0,00 0,16 2,31 15,76 154,52 67,48E 4 0,28 0,60 - 218,10 0,00 0,17 2,31 15,41 148,03 67,88E 10.5 0,34 0,59 21,44 218,70 0,00 0,13 2,98 15,06 146,29 83,47T - - - - - - - - - - -H - - - - - - - - - - -




Riudecanyes


0,00 0,05 0,10 0,15 0,20

Pro

fun

dita

t (m)

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

55

60

Espècies de peixos

detectades:

C. miegii,

C. carpio,


M. salmoides.

CPUE litorals: 0,00


% carpa: 30,9

% alburnet: 0,0

% madrilleta: 0,0





0

2

4

6

8

10

0

2

4

6

8

10

Volum

Entrades

Sortides


Vo

lum

(H

m3)

En

tra

de

s y

so

rtid

es (

Hm

3 d

ía-1

)

Embassament de Sant Llorenç de Montgai

2.14. Embassament de Sant Llorenç de Montgai

Cota sobreeixidor 241 mAltura presa 25 mCota Mínima: 230 mCota Coronació: 249 mCota N.M.N.: 247 mVolum Total: 10 Hm3

Temps residencia 2 dies

% Volum

0 20 40 60 80 100

% C

ota

0

20

40

60

80

100



ºC0 5 10 15 20

0

2

4

6

8

10

µg/L0 1 2

tardor


Criptòfits

Temperatura

Diatomees

Total clorofil·les

Cianòfits

Cloròfits


hivern

ºC0 5 10 15 20

0

2

4

6

8

10

µg/L0 1 2

ºC0 5 10 15 20

0

2

4

6

8

10

µg/L0 1 2 3primavera estiu

ºC10 15 20 25 30

0

2

4

6

8

10

µg/L0 1 2 3 4










CLORÒFITS P E T HAnkistrodesmus - + + +Coelastrum reticulatum + - - -Chlorella vulgaris - + + +Chlorococcum sp - - + -Crucigenia sp - - + -

Oocystis sp - + - -

Pandorina sp + - - -Scenedesmus sp + - - -Sphaerocystis schroeteri + - - -DIATOMEESCyclotella sp + + + +Cyclotella sp af compta + - - -Cymbella sp + - - -Diatoma sp - + - -Fragilaria crotonensis - - + +Fragilaria sp - - + +Melosira granulata + - - -Navícula sp + + - -CRYPTÒFITSCryptomona erosa + + + +Cryptomona oblonga - - + +Rhodomona minuta - + + -EUGLENÒFITSPhacus - - + +Trachelomona - + - -XANTÒFITSDynobrion sp + - - +CIANÒFITSAnabaena sp + - - -Aphanothece sp + - - -Microcystis sp + + - -Oscillatoria sp - + - -


Perfils de física


8 10 12 14 16 18 20 22

0

2

4

6

8

205 210 215 220 225 230

ºC

Ox mg/L

uS/cm

Estiu

Temperatura ºC

Oxigen mg L-1


9 10 11 12 13 14

0

2

4

6

8

170 180 190 200 210 220 230

ºC

Ox mg/L

uS/cm

Primavera



6 7 8 9 10 11 12 13

0

2

4

6

8

10

280 281 282 283 284 285

ºC

Ox mg/L

uS/cm

Hivern


Pro

fun

ditat (m

)


6 8 10 12 14 16

0

2

4

6

8

10

265 270 275 280 285

C

Ox mg/L

uS/cm

Tardor


Pro

fun

ditat (m

)



TSI(CARLSON)




P 4 0,08 0,86 29,78 48,70 0,27 0,79 1,76 7,29 23,40 59,13E 0 0,46 0,44 17,32 135,60 0,00 0,74 1,67 8,17 25,18 48,87E 2 0,45 0,42 14,70 135,30 0,00 0,77 1,67 8,55 26,96 48,57E 9 0,31 0,37 9,39 132,50 0,00 0,76 1,58 7,54 22,50 48,93T 0 0,04 0,21 0,26 38,94 0,11 0,45 3,32 16,80 50,00 46,63H 0 0,00 0,13 39,14 79,01 0,89 4,44 2,16 21,46 66,10 44,15H 10 0,00 0,24 39,90 71,86 1,31 3,72 2,11 20,99 66,00 43,18







0

5

10

15

20

25

0,0

0,1

0,2

0,3

0,4

0,5

Volum

Entrades

Sortides


Volu

m (

Hm

3)

En

tra

de

s y

sort

ide

s (

Hm

3 d

ía-1

)

Embassament de Sant Ponç

2.15. Embassament de Sant Ponç

Cota Sobreexidor 527 mAltura presa 60 mCota Mínima: 491 mCota Coronació: 531 mCota N.M.N.: 530 mVolumen Total: 25 Hm3

Sup. embassament 126 HaTemps residencia: 76 dies

% Volum

0 20 40 60 80 100

% C

ota

0

20

40

60

80

100



ºC0 5 10 15 200

5

10

15

20

µg/L0 1tardor

Cianòfits Embassament de Sant Ponç

Criptòfits

Temperatura

Diatomees

Total clorofil·les



ºC0 5 10 15 200

5

10

15

20

µg/L0 1 2 3hivern

primavera

ºC0 5 10 15 200

5

10

15

20

25

µg/L0 1 2 3estiu

ºC10 15 20 25 300

5

10

15

20

25

µg/L0 1 2 3










CLORÒFITS P E T HAnkistrodesmus sp - - + -Chlorella sp - + + -Coelastrum microporum - - + -Kirchneriella lunaris - - + -Oocystis lacustris + - - -Scenedesmus sp + - - -DIATOMEESAcnanthes sp - - - +Cyclotella meneghiniana + - + +Cyclotella compta + + + +Cymbella - - + -Fragilaria sp - - + -Melosira sp - - + -Navicula sp - + + -Stephanodiscus - - + -CRYPTÒFITSCryptomona sp + - + +Rhodomona minuta - + + +EUGLENÒFITSEuglena sp - - - +Trachelomona sp + - + -XANTÒFITSTribonema sp + + - -CIANÒFITSAphanothece sp + - + -Chroococcus limneticus - + - -Gonphosphaerea sp + - + -Microcystis sp + + - +


Perfils de física


4 6 8 10 12 14 16 18 20 22 24

0

5

10

15

20

25

420 430 440 450 460 470

Ox mg/L

uS/cm

Estiu

Temperatura ºC

Oxigen mg L-1

Pro

fun

ditat

(m)


6 8 10 12 14 16 18 20

0

5

10

15

20

25

260 280 300 320 340 360 380 400 420 440

ºC

Ox mg/L

uS/cm

Primavera


Pro

fun

ditat (m

)


5 6 7 8 9 10 11 12

0

5

10

15

20

25

430 431 432 433 434 435

ºC

Ox mg/L

uS/cm

Hivern


Pro

fundita

t (m

)


8,5 9,0 9,5 10,0 10,5 11,0

0

5

10

15

20

25

360 380 400 420 440 460 480 500 520

C

Ox mg/L

uS/cm

Tardor


Pro

fundita

t (m

)



TSI(CARLSON) per DS per Chl per PT Mitjana TSIMitjana anual 48,95 33,89 45,83 42,89Estiu 53,23 33,36 57,67 48,09



P 0 0,11 0,24 24,77 42,90 0,05 0,05 0,99 13,67 71,30 34,00P 4 0,14 0,18 23,93 42,70 0,07 0,09 - 13,73 73,60 35,84P 30 0,05 0,00 30,27 48,30 0,09 0,08 2,79 12,96 72,50 45,72E 0 0,00 0,20 7,48 138,60 0,00 0,23 2,46 13,75 72,64 23,22E 2 0,12 0,21 5,92 137,50 0,00 1,22 2,45 13,68 75,49 23,45E 7 0,17 0,66 12,25 141,30 0,00 0,25 2,82 14,13 77,02 36,75E 26 0,00 0,14 16,85 147,20 0,00 0,28 3,03 13,95 76,77 41,99T 0 0,02 0,30 0,26 31,86 0,03 0,06 2,87 15,50 102,29 34,64T 29 0,02 0,27 0,26 34,68 0,05 0,11 2,93 21,83 80,82 37,14H 0 0,01 0,17 20,00 48,38 0,02 0,34 3,00 23,43 129,50 34,04H 26 0,01 0,17 20,00 35,37 0,02 0,39 3,04 23,50 134,30 36,76




S. trutta,

A. alburnus,

C. carpio,


L. gibbosus,

M. salmoides

CPUE litorals: 0,12


% carpa: 10,5

% alburnet: 72,8

% madrilleta: 0,0

Sant Ponç


0,00 0,05 0,10 0,15 0,20 0,25 0,30

Pro

fun

dita

t (m)

0

5

10

15

20

25

30





0

20

40

60

80

100

120

140

160

0

1

2

3

4

Volum

Entrades

Sortides


Vo

lum

(H

m3)

Entr

ad

es y

so

rtid

es (

Hm

3 d

ía-1

)

Cota Sobreexidor: 373 mAltura presa: 101 mCota Mínima: 310 mCota Coronació: 382 mCota N.M.N.: 379 mVolum Total: 237 Hm3


2.16. Embassament de Santa Anna

Embassament de Santa Ana

% Volum

0 20 40 60 80 100

% C

ota

0

20

40

60

80

100



ºC10 15 20 25

0

5

10

15

20

µg/L0 1 2

tardor


Criptòfits

Temperatura

Diatomees

Total clorofil·les

Cianòfits

Cloròfits


ºC10 15 20 25

0

5

10

15

20

hivernµg/L0 1 2

ºC10 15 20 25

0

5

10

15

20

25

µg/L0 1 2

primavera estiu

ºC10 15 20 25 30

0

5

10

15

20

25

µg/L0 1 2





Primavera Estiu Tardor HivernChl total Integrada de 0-8m (ug Chl/m2) 6,76 10,17 13,71 5,73




Presencies d’espècies de fitopláncton identificades.

CLORÒFITS P E T HAnkistrodesmus sp + - + +Chlorella vulgaris + + - -Chlrorococcum sp - + - -Botryococcus - + - -Tetraedrom minimum - - + +Chlamydomona sp - - + +CRYPTÒFITSCryptomona sp erosa - + + +Cryptomona sp + + + +Rhodomona minuta - - + +DIATOMEESStephanodiscus - - - +Cyclotella compta + + + +Cyclotella meneghiniana - + + -Coconei sp + - - -Acnanthes sp - - - +Navicula sp + + + +Diatoma vulgare - - + +Asterionella formosa - - + +Fragilaria sp - + + -Fragilaria crotonensis - - - +XANTÒFITSDynobrion sp af divergens - + + +EUGLENÒFITSEuglena sp - - + +Trachelomona sp - + + +Phacus + + - +CIANÒFITSMicrocystis sp + + + -Gomphospheria sp + - + +


Perfils de física


0 5 10 15 20 25

0

10

20

30

40

50

260 270 280 290 300 310 320 330 340

Ox mg/L

uS/cm

Estiu

Temperatura ºC

Oxigen mg L-1

Pro

funditat

(m)


6 8 10 12 14 16 18 20 22 24

0

10

20

30

40

100 150 200 250 300 350

Ta

Ox mg/L

uS/cm

Primavera


Pro

fun

ditat (m

)


8,4 8,6 8,8 9,0 9,2 9,4 9,6 9,8 10,010,210,410,6

0

10

20

30

40

50

289 290 291 292 293 294 295

Ta

Ox mg/L

uS/cm

Hivern


Pro

fun

ditat (m

)


0 5 10 15 20

0

10

20

30

40

50

260 270 280 290 300 310 320 330

Ta

Ox mg/L

uS/cm

Tardor


Pro

fun

ditat (m

)



TSI (CARLSON) per DS per Chl per PT Mitjana TSIMitjana anual 37,01 31,85 33,13 34,00Estiu 40,02 32,96 36,48 36,49

Z Amoni Nitrit Nitrats TN SRP TP Alcal. Clor. Sulfats Silic.ppm µM µM µM µM µM meq ppm ppm µM

P 0 0,08 0,23 10,49 33,90 0,06 0,29 1,98 12,05 42,40 20,14P 13 0,02 0,20 15,77 34,80 0,05 0,23 2,02 9,45 38,50 33,43P 40 0,07 0,04 21,17 37,20 0,05 0,23 2,02 10,35 37,80 43,89E 0 0,42 0,24 11,47 128,10 0,00 0,30 1,87 12,83 48,48 20,23E 4 0,28 0,24 16,16 127,00 0,00 0,31 1,85 13,88 50,86 20,26E 20 0,00 0,19 14,99 131,50 0,00 0,23 1,92 15,71 60,13 31,93E 50 0,50 0,52 24,19 161,50 0,00 0,69 2,48 12,30 43,85 96,17T 0 0,07 0,12 12,25 45,54 0,01 0,25 2,05 17,84 79,01 34,13T 26 0,06 <0.005 20,01 17,47 0,02 0,03 2,05 14,90 41,99 39,19T 44 0,07 0,07 29,60 45,18 0,06 0,17 2,43 15,50 53,72 68,22H 0 0,02 0,02 14,32 29,36 0,01 0,17 2,05 148,02 176,10 44,32H 47 0,03 0,03 14,32 31,41 0,01 0,26 2,04 24,34 78,80 42,61







2.17. Embassament de Santa Fe del Montseny

Volum Total: 1 Hm3

Sup embassament 6 HaSense dades


Volum emmagatzemat i entrades i sortides

Sense dades


ºC0 5 10 15 20

0

2

4

6

8

10

12

14

µg/L0 5 10 15

tardor

Embassament de Santa Fe del Montseny

Criptòfits

Temperatura

Diatomees

Total clorofil·les

Cianòfits

Cloròfits


ºC0 5 10 15 20

0

2

4

6

8

10

12

14

µg/L0 5 10 15

hivern

ºC0 5 10 15 20

0

5

10

15

20

25

µg/L0 5 10 15 20 25 30

estiu

ºC10 15 20 25 30

0

5

10

15

20

25

µg/L0 5 10 15



Primavera Verano Otoño Invierno Media anual Desv. Est.DS (cm) 136 257 230 208 64K(m-1) 1,097 0,712 0,667 0,749 0,806 0,197

primavera estiu tardorhivernSS (mg/L) 8,50 3,30 7,86 3,00AFDW (mg/L) 2,50 2,70 3,00 1,63% mat. Org 70,59 18,18 61,82 45,83

Primavera Estiu TardorHivernChl total Integrada de 0-8m (ug/m2) 110,21 43,42 85,10 46,38





P E T HCLORÒFITSAnkistrodesmus sp + + - +Botryococcus sp - - + -Chlorella vulgaris - + + +Chlrorococcum sp - + + -Kirchneriella obesa - + + +Kirchneriella lunaris + - - +Oocystis lacustris - + + +Pandorina sp - - - +Scenedesmus ecornis - + + -Scenedesmus sp af. quadricauda - + - +Sphaerocystis schroeteri - + + -DESMIDIACEASStaurastrum sp - - + -Cosmarium sp af. punctatum + + + +EUGLENÒFITS - - - -Phacus sp - - + +CRYPTÒFITS - - - -Cryptomona erosa - + + +Cryptomona ovata - - + -

Rhodomona minuta - - - +DIATOMEESAsterionella formosa + + + +Acnanthes minuta - - - +Coconei - - + -Cyclotella meneghiniana - + + -Cyclotella sp - + + -Cymbella sp - - - +Dyctyosphaeriom sp + - - -Dyctiocystis sp + - - -Fragilaria crotonensis + + + +Fragilaria sp + + + -Melosira granulata + + + +Navicula sp - - + +Tabellaria sp + - + +CIANÒFITSAphanothece sp - + + -Microcystis sp + + + +Gomphospheria sp + + + -Aphanocapsa sp /colonial +


Perfils de física


2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 22

0

2

4

6

8

10

12

14

20 25 30 35 40 45 50

ºC

Ox mg/L

uS/cm

Estiu

Temperatura ºC

Oxigen mg L-1


2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 22

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

0 10 20 30 40 50

ºC

Ox mg/L

uS/cm

Primavera


Pro

fun

ditat (m

)


2 4 6 8 10 12 14

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

32 34 36 38 40 42

ºC

Ox mg/L

uS/cm

Hivern


Pro

fundita

t (m

)


8,6 8,8 9,0 9,2 9,4 9,6 9,8 10,0 10,2 10,4

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

40,8 41,0 41,2 41,4 41,6 41,8 42,0

C

Ox mg/L

uS/cm

Tardor


Pro

fund

ita

t (m

)



TSI(CARLSON)




P 0 0,01 0,11 0,88 28,40 0,04 0,72 0,37 15,66 8,30 13,81P 10 0,09 0,12 5,37 31,90 0,05 0,68 0,32 14,61 8,70 21,03P 17 0,29 0,17 7,30 42,30 0,06 0,67 0,34 14,28 9,60 22,88E 0 0,08 0,22 0,33 127,00 0,05 0,87 0,50 6,22 0,00 106,8E 2 0,29 0,19 0,33 127,40 0,03 1,07 0,49 16,87 2,34 101,8E 4.5 0,00 0,25 0,33 128,70 0,02 1,25 0,51 5,99 2,43 104,0E 14 0,00 0,31 0,33 143,60 0,08 1,11 0,26 4,33 4,07 72,66T 0 0,12 0,13 12,14 32,32 0,08 0,57 0,50 8,95 2,68 108,8T 17 0,07 0,14 4,91 30,43 0,08 0,54 0,52 10,06 3,84 111,2H 0 0,03 0,15 4,90 22,59 0,04 0,89 0,39 12,85 12,40 98,23H 17 0,02 0,16 5,21 21,50 0,04 0,95 0,41 11,09 11,90 87,70




S. trutta,

C. auratus,

C. carpio,

S. cephalus.

CPUE litorals: 0,01


% carpa: 0,0

% alburnet: 0,0

% madrilleta: 0,0

Santa Fe


0,00 0,02 0,04 0,06 0,08 0,10

Pro

fun

dita

t (m)

0

5

10

15

20





0

20

40

60

80

100

120

140

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

Volum

Entrades

Sortides


Volu

m (

Hm

3)

En

tra

de

s y

sort

ide

s (

Hm

3 d

ía-1

)

Embassament de Sau

2.18. Embassament de Sau


Sup embassament: 760 HaTemps residencia 95 dies

% Volum

0 20 40 60 80 100

% C

ota

0

20

40

60

80

100



ºC0 5 10 15 20

0

5

10

15

20

µg/L0 1 2 3 4

tardor

Embassament de Sau

Criptòfits

Temperatura

Diatomees

Total clorofil·les

Cianòfits

Cloròfits


ºC0 5 10 15 20

0

5

10

15

20

µg/L0 1 2 3 4 5 6

hivern

primavera

ºC0 5 10 15 20

0

5

10

15

20

µg/L0 2 4 6 8 10 12

estiu

ºC10 15 20 25 30

0

5

10

15

20

µg/L0 5 10 15 20 25 30 35 40



Embassament de Sau

primavera estiu tardorhivernSS (mg/L) 9,99 8,00 2,10 1,40AFDW (mg/L) 2,63 6,71 0,85 0,00% mat. Org 73,67 16,07 59,52 100






P E T HCLORÒFITSActinastrum hantzschii - + - -

Ankistrodesmus sp + - - +

Chlorella vulgaris + + + +

Chlrorococcum sp + - - -

Chlamydomona sp + - + +

Coelastrum astroideum - + - -

Coelastrum microporum - + - +

Coelastrum reticulatum + + - -

Crucugenia quadrata + + - -

Crucugenia rectangularis - - - -

Kirchneriella lunaris + - + -

Kirchneriella obesa + + - -

Oocystis lacustris + + + +

Pandorina sp + - - -

Pediastrum duplex - - - -

Pediastrum tetras - - - -

Scenedesmus arcuatus + + - +

Scenedesmus quadricauda + - + +

Scenedesmus sp af protuberans + - - +

Scenedesmus falcatus - - - +

Sphaerocystis schroeteri + - - -

Tetraedron minimun + + + +

DESMIDEACIESClosterium sp + - + +

Cosmarium sp /phaseolus + - + -

Staurastrum paradoxum + - + -

EUGLENOFICEASTrachelomona sp - - + +

Phacus sp + - - -

CRYPTÒFITSCryptomona erosa + + + -

Cryptomona af obesa - - - +

Cryptomona sp / ovata - - + +

Rhodomonas minuta + + - +

DIATOMEESAcnanthes sp - + - +

Asterionella - - + +

Cyclotella meneghiniana + + + -

Cyclotella sp - - - +

Navícula sp - - - -

Coconei sp + + - -

Diatoma vulgaris - - - +

Melosira varians + - + +

Cymbella sp + + + -

Fragilaria sp - - + +Nitzschia - - + -CIANÒFITSAphanothece sp + - + -

Chroococcus limneticus + - - -

Gomphospheria sp + + - -

Microcystis sp + + - -


Perfils de física

Embassament de Sau

0 5 10 15 20 25 30

0

10

20

30

40

50

200 300 400 500 600 700 800 900

ºC

Ox mg/L

uS/cm

Estiu

Temperatura ºC

Oxigen mg L-1

Pro

fundita

t (m

)


4 6 8 10 12 14 16 18

0

10

20

30

40

50

280 300 320 340 360 380 400 420

ºC

Ox mg/L

uS/cm

Primavera


Pro

funditat (m

)


0 2 4 6 8 10 12

0

10

20

30

40

50

450 500 550 600 650 700 750

ºC

Ox mg/L

uS/cm

Tardor


Pro

fund

itat (m

)


5 6 7 8 9 10 11 12 13

0

10

20

30

40

50

560 580 600 620 640 660 680 700 720

ºC

Ox mg/L

uS/cm

Hivern


Pro

fund

itat (m

)



TSI(CARLSON)

per DS per Chl per PT Mitjana TSIMitjana anual 43,53 53,44 63,9153,63Estiu 55,78 62,27 56,22 58,09

Embassament de Sau


P 0 0,05 3,17 125,96 160,30 0,27 0,66 2,39 35,45 45,51 25,78P 10 0,09 3,04 124,83 163,80 0,31 0,64 2,41 35,45 45,59 30,04P 48 0,18 1,78 193,39 262,80 2,51 3,18 3,04 46,09 57,40 46,60E 0 0,08 0,69 21,28 175,80 0,00 1,00 1,28 32,47 45,61 1,68E 14 0,17 0,93 - 217,50 0,00 1,69 2,13 - - -E 28 0,14 0,59 59,77 235,10 2,16 0,00 2,83 23,49 39,02 59,68E 50 0,15 1,07 150,23 401,00 8,34 1,98 2,95 100,15 76,43 41,98T 0 0,02 3,05 114,02 141,20 2,22 2,56 2,64 49,63 - 49,55T 20 0,04 3,69 118,85 147,80 2,38 2,78 2,74 53,17 - 45,94T 44 1,85 5,08 71,28 276,40 10,46 13,79 3,57 70,90 - 57,30H 0 16,08 0,99 154,34 203,08 3,12 3,51 3,02 53,18 63,38 50,78H 25 53,78 1,83 162,89 247,59 4,12 4,68 3,15 56,72 65,60 47,17H 48 84,82 2,91 173,21 295,17 2,07 2,69 3,17 70,90 68,83 42,28




A. alburnus,

C. carpio,

R. rutilus

CPUE litorals: 0,00


% carpa: 21,1

% alburnet: 47,6

% madrilleta: 28,5

Sau


0,00 0,01 0,02 0,03 0,04 0,05

Pro

fun

dita

t (m)

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

55

60


Embassament de Sau


Embassament de Siurana

2.19. Embassament de Siurana


0

2

4

6

8

10

0,00

0,02

0,04

0,06

0,08

0,10

Volum

Entrades

Sortides


Vo

lum

(H

m3)

Entr

ade

s y

sort

ide

s (

Hm

3 d

ía-1

)


Sup embassament: 85 HaTemps residencia 419 dies

% Volum

0 20 40 60 80 100

% C

ota

0

20

40

60

80

100



ºC0 5 10 15 20

0

5

10

15

20

µg/L0 2 4

tardor


Criptòfits

Temperatura

Diatomees

Total clorofil·les

Cianòfits

Cloròfits


ºC0 5 10 15 20

0

5

10

15

20

µg/L0 2 4 6 8

hivern

ºC0 5 10 15 20

0

5

10

15

20

25

µg/L0 2 4 6 8 10 12 14

primavera estiu

ºC10 15 20 25 30

0

5

10

15

20

25

µg/L0 2 4 6 8 10 12 14










P E T HCLORÒFITSAnkistrodesmus sp + + + +Botryococcus sp - - + -Chlorella vulgaris + + + +Chlrorococcum sp + - - -Coelastrum astroideum/ - - - -Coelastrum microporum - - - +Coelastrum reticulatum - - - -Crucugenia quadrata - - - +Crucugenia rectangularis + - - -Dictyosphaerium sp - - - -Eudorina sp + - - -Kirchneriella obesa - - + -Oocystis sp /lacustris + - - -Pandorina morum - + - -Pediastrum duplex - - - -Pediastrum tetras + - - -Scenedesmus sp - - + -Scenedesmus sp af. protuberans - + + -Sphaerocystis schroeteri - - - +Staurodesmus sp - - - -Tetraedron minimun + + + -Chlamydomona sp + - - +CRYPTÒFITSCryptomona erosa - - - +Cryptomona sp - + - +Cryptomona sp af. ovata - - - -Rhodomonas minuta - + - +XANTOFICIESDynobrion sp + - - +

Tribonema - + - -EUGLENÒFITSEuglena sp + + - -Trachelomona sp - + - -Phacus sp - + - -DIATOMEESAcnanthes minuta - - + -Coconeis sp - - + -Coscinodiscus sp + - - -Cyclotella meneghiniana + + + +Cymbella sp - + - -Diatoma vulgaris + - - -Fragilaria - + + -Fragilaria sp - + + -Gyrosigma - + - -Melosira varians - + - -Melosira sp af crenulata + - - -Navicula sp - + - -CIANÒFITSActinastrum hantzschii - + + +Anabaena flosaquae - - - -Aphanothece u Microcystis sp + - + -Chroococcus limneticus - - + -Gomphospheria sp - - - +Merismopedia punctata - - - -Microcystis sp + + + +Oscillatoria sp Af. rubescens - - - -



Perfils de física

0 5 10 15 20 25 30

0

5

10

15

20

25

30

560 570 580 590 600 610 620

ºC

Ox mg/L

uS/cm

Estiu

Temperatura ºC

Oxigen mg L-1

Pro

fundita

t (m

)


4 6 8 10 12 14 16 18 20

0

5

10

15

20

25

30

380 400 420 440 460 480 500 520 540 560 580

Ox mg/L

uS/cm

Primavera


Pro

fun

ditat (m

)


4 6 8 10 12 14 16

0

5

10

15

20

83 84 85 86 87 88 89 90

C

Ox mg/L

uS/cm

Hivern


Pro

fund

itat (m

)


8,8 9,0 9,2 9,4 9,6 9,8 10,0 10,2 10,4

0

5

10

15

20

628 630 632 634 636 638 640 642

ºC

Ox mg/L

uS/cm

Tardor


Pro

fund

itat (m

)



TSI(CARLSON)

per DS per Chl per PT Mitjana TSIMitjanaanual 36,48 41,46 47,15 41,70Estiu 35,41 34,69 37,88 36,00



P 0 0,06 0,08 0,90 30,00 0,04 0,33 3,27 14,64 283,10 40,10P 10 0,07 0,10 2,33 29,90 0,04 0,36 1,45 14,92 291,20 43,68P 32 0,21 0,38 4,93 30,50 0,05 0,34 3,30 13,32 355,50 52,13E 0 0,22 0,60 - 135,80 0,00 0,40 3,06 8,25 169,29 46,40E 6 0,10 0,60 - 134,30 0,00 0,29 3,08 7,55 166,92 49,55E 16 0,71 0,59 4,76 140,10 0,00 0,32 3,49 7,27 163,10 81,22E 25 0,92 0,59 4,80 154,60 0,00 0,48 3,61 7,89 159,24 98,79T 0 0,04 0,11 0,26 137,21 0,04 0,27 3,22 11,80 226,60 43,87T 21 0,04 0,16 2,48 121,45 0,05 0,22 3,32 9,20 181,60 44,42H 0 0,08 0,05 1,50 44,91 0,01 1,60 3,08 18,28 351,30 44,09H 22 0,03 0,11 0,22 56,87 0,03 1,67 3,25 - - 46,17







0

20

40

60

80

100

120

140

160

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

Volum

Entrades

Sortides


Volu

m (

Hm

3)

Entr

ades y

sort

ide

s (

Hm

3 d

ía-1

)

Embassament de Susqueda

2.20. Embassament de Susqueda

Cota Aliviadero 351 mAltura presa 135 mCota Mínima: 237 mCota Coronación: 357 mCota N.M.N.: 351 mVolumen Total: 233 Hm3

Sup embalse 463 HaTiempo residencia 115 días

% Volum

0 20 40 60 80 100

% C

ota

0

20

40

60

80

100



ºC6 8 10 12 14 16 18 200

5

10

15

20

25

µg/L0 1 2 3tardor

CianòfitsEmbassament de Susqueda

Criptòfits

Temperatura

Diatomees

Total clorofil·les



ºC6 8 10 12 14 16 18 200

5

10

15

20

25

µg/L0 1 2hivern

ºC6 8 10 12 14 16 18 200

5

10

15

20

25

µg/L0 1 2 3 4 5primavera

ºC10 15 20 25 300

5

10

15

20

25

µg/L0 5 10 15 20 25 30

estiu










P E T HCLORÒFITSActinastrum hantzschii + - + +Chlorella vulgaris + + + +Chlrorococcum sp + - + +Chlamydomona sp + - - +Coelastrum microporum + + - -Coelastrum reticulatum - + - -Crucugenia quadrata + + - -Crucugenia rectangularis + - - -Eudorina sp - - + -Kirchneriella lunaris + - - -Kirchneriella obesa + - + -Oocystis lacustris + + - +Pandorina morum + - - -Pediastrum boryanum + - - -Pediastrum duplex + - + -Pediastrum simplex + - - -Scenedesmus acuminatus + - + -Scenedesmus arcuatus + + + +Scenedesmus Ecornis + + - -Sphaerocystis schroeteri + - - -Staurodesmus + - - +Tetraedron minimun + + + +DESMIDIACEASCosmarium sp a phaseolus + + + +Closterium sp - - - +Staurastrum sp af .paradoxum + - + +

CRYPTÒFITSCryptomona erosa - - + +Cryptomona sp af ovata + - + -Cryptomona sp - - - +Rhodomonas minuta + + + +EUGLENOFICIEASTrachelomona sp + + + +Phacus sp + - - +DIATOMEESAcnanthes minuta + + + -Coconei sp. af. placentula - + - +Cyclotella meneghiniana + + + +Cyclotella sp + - + +Cymbella sp + + - -Diatoma vulgaris - - - +Fragilaria sp - - - +Melosira itálica - - + +Melosira varians - - + -Navícula sp + - - +CIANÒFITSAnabaena flosaquae - - + -Aphanothece sp + + - -Chroococcus limneticus + - - -Gomphospheria sp + - + -Merismopedia punctata - - - -Microcystis sp - + + +Oscillatoria sp af rubescens + - + -



Perfils de física

0 5 10 15 20 25 30

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

300 400 500 600 700 800

ºCOx mg/L uS/cm

Estiu

Temperatura ºC

Oxigen mg L-1P

rofu

ndita

t (m

)


0 2 4 6 8 10 12 14 16 18

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

200 300 400 500 600 700

ºCOx mg/L uS/cm

Primavera


Pro

fund

itat (

m)


0 2 4 6 8 10 12 14

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

450 500 550 600 650 700 750

ºCOx mg/L uS/cm

Tardor


Pro

fund

itat (

m)


0 2 4 6 8 10 12 14

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

450 500 550 600 650 700 750

COx mg/L uS/cm

Hivern


Pro

fund

itat (

m)



TSI(CARLSON) per DS per Chl per PT Mitjana TSIMitjana anual 34,83 50,03 61,0448,34Estiu 56,00 61,21 55,99 57,73



P 0 1,70 1,40 84,50 94,80 0,40 0,60 2,60 42,50 44,20 33,60P 10 7,20 0,80 130,80 134,40 1,00 1,50 2,70 39,00 47,50 44,40P 90 68,20 0,20 53,90 149,50 7,60 9,40 3,00 81,50 60,90 62,30E 0 0,00 0,71 33,87 186,30 0,00 1,06 1,54 44,04 47,78 12,12E 3 0,02 0,71 5,56 188,20 0,00 1,08 1,53 52,02 57,24 2,50E 14 0,16 0,95 71,22 232,80 0,00 1,74 2,56 37,80 50,66 44,13E 74 0,00 0,59 120,38 329,50 2,17 0,19 2,68 82,83 71,69 41,69T 0 0,00 0,05 75,79 100,03 1,81 2,18 2,53 49,63 - 59,21T 40 0,00 0,09 76,76 99,28 1,87 2,31 2,66 38,99 - 57,47T 92 65,41 0,09 83,21 173,65 6,17 7,31 3,10 85,08 - 46,64H 0 1,28 0,88 87,25 107,62 2,05 2,33 2,60 42,54 47,20 44,05H 35 1,55 1,05 88,54 107,00 2,12 2,49 2,64 49,63 46,53 44,35H 83 58,21 0,06 75,79 158,99 7,09 7,78 2,93 85,08 63,74 57,82




S. trutta,

A. alburnus,

B. graellsii,

C. carpio,

P. phoxinus,

S. glanis,

L. gibbosus,

M. salmoides

CPUE litorals: 0,00


% carpa: 58,2

% alburnet: 0,0

% madrilleta: 0,0

Susqueda


0,00 0,01 0,02 0,03 0,04 0,05

Profunditat (m

)

0

5

10

15

20

25

30

35

40




G F M A M J J A S O N D0

50

100

150

200

250

0

2

4

6

8

10

VolumEntradesSortides


Vol

um (

Hm

3 )

Ent

rade

s y

sort

ides

(H

m3 dí

a-1)

Embassament de Talarn

2.21. Embassament de Talarn

Cota sobreexidor 495 mAltura presa 86 mCota Mínima: 459 mCota Coronació: 502 mCota N.M.N.: 501 mVolum Total: 227 Hm3

Sup. embassament 927 HaTemps residencia 69 dies

% Volum

0 20 40 60 80 100

% C

ota

0

20

40

60

80

100



ºC0 2 4 6 8 10 12 14 16 180

5

10

15

20

25

µg/L0 1 2tardor


Criptòfits

Temperatura

Diatomees

Total clorofil·les



ºC0 2 4 6 8 10 12 14 16 180

5

10

15

20

25

µg/L0 1 2hivern

ºC0 2 4 6 8 10 12 14 16 180

5

10

15

20

25

µg/L0 1 2primavera estiu

ºC10 15 20 25 300

5

10

15

20

25

µg/L0 1 2 3 4










P E T HCLORÒFITSAnkistrodesmus sp + + + -Sphaerocystis schroeteri + - - -Gloecystis sp + - - -Oocystis lacustris + - - -Chlorella vulgaris - + + +Coelosphaereum sp - + - -Scenedesmus sp af. arcuatus - + + +Scenedesmus quadricauda - - - +DIATOMEESCyclotella sp (pb. compta) + + - -Fragilaria sp - - - +Fragilaria crotonensis + + - -Asterionella formosa - + - -Melosira sp af.crenulata - + - +Melosira af, itálica - - - +Melosira granulata - - + -Eunotia sp - - + -EUGLENÒFITSEuglena sp + + - -Phacus sp + + - -Trachelomona sp + + - -CRYPTÒFITSRhodomona minuta + - + -Cryptomona erosa - + + -Cryptomona sp af.ovata - + - -CIANÒFITSAnabaena sp + - - -Aphanothece sp + - - -Gomphospheria sp + - - -Microcystis sp + + + +Mixosarcina sp - + - -


Perfils de física


0 2 4 6 8 10 12 14 16

0

10

20

30

40

40 60 80 100 120 140 160 180

ºCOx mg/L uS/cm

Primavera


Pro

fund

itat (

m)


0 2 4 6 8 10 12 14

0

10

20

30

40

50

216 218 220 222 224 226

COx mg/L uS/cm

Hivern


Pro

fund

itat (

m)


0 5 10 15 20 25

0

10

20

30

40

150 152 154 156 158 160 162 164 166 168 170 172

Ox mg/L uS/cm

Estiu

Temperatura ºC

Oxigen mg L-1

Pro

fund

itat (

m)


0 2 4 6 8 10 12 14 16

0

10

20

30

40

50

180 185 190 195 200 205 210

COx mg/L uS/cm

Tardor


Pro

fund

itat (

m)



TSI (CARLSON) per DS per Chl per PT Mitjana TSIMitjanaanual 35,8 31,9 47,4 38,4Estiu 31,3 33,7 41,1 35,4



P 0 0,07 0,18 10,90 27,60 0,04 0,39 1,49 5,04 18,00 47,41P 40 0,05 0,16 13,82 22,40 0,04 0,50 1,47 4,61 16,50 58,03E 0 0,06 0,19 3,22 125,90 0,00 0,39 1,28 6,43 17,15 22,78E 4 0,40 0,20 3,50 127,80 0,00 0,43 1,28 6,11 15,37 22,73E 28 0,09 0,15 1,79 130,60 0,00 0,44 1,28 5,30 13,59 42,09E 43 0,17 0,06 6,92 131,10 0,02 0,86 1,35 4,97 13,59 50,30T 0 0,04 0,41 7,46 21,99 0,05 0,33 1,53 12,04 25,21 44,26T 39 0,04 0,39 1,50 40,45 0,06 0,42 1,53 11,80 24,60 47,31H 0 0,01 0,24 11,01 46,51 0,03 1,51 1,70 20,29 50,70 45,35H 53 0,02 0,18 12,00 45,77 0,03 0,46 1,70 18,40 50,00 47,51



Sant Antoni


0,000 0,004 0,008 0,012 0,016

Profunditat (m

)

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50


S. trutta,

A. bjoerkna,

B. graellsii,

C. carpio,

M. salmoides,

S. lucioperca.

CPUE litorals: 0,00


% carpa: 29,7

% alburnet: 0,0

% madrilleta: 0,0




G F M A M J J A S O N D0

5

10

15

20

25

30

35

1

2

3

4

5

6

VolumEntradesSortides


Vol

um (

Hm

3 )

Ent

rade

s y

sort

ides

(H

m3 dí

a-1)

Cota sobreeixidor: 372 mAltura presa: 47 mCota Mínima: 363 mCota Coronació: 374 mCota N.M.N.: 372 mVolum Total: 33 Hm3

Temps residencia: 11 dies

Embassament de Terradets

2.22. Embassament de Terradets

% Volum

0 20 40 60 80 100

% C

ota

0

20

40

60

80

100



ºC0 5 10 15 200

5

10

µg/L0 1 2tardor


Criptòfits

Temperatura

Diatomees

Total clorofil·les



ºC0 5 10 15 200

5

10

µg/L0 1 2hivern

ºC6 8 10 12 14 16 18 200

5

10

15

µg/L0 1 2 3 4

primavera estiu

ºC10 15 20 25 300

5

10

15

µg/L0 1 2 3 4









P HCLORÒFITSChlamydomona sp + -Chlorella vulgaris + -Clorogonium acutiformis + +Coconei sp af placentula + -Crucigenia tetrapedia + -Kirchneriella lunaris + +Scenedesmus acuminatus + -DIATOMEESCyclotella sp + -Cyclotella sp af meneghiniana + +Cymbella sp + +Diatoma vulgaris + +Epitemia sp + -Eunotia sp + +Fragilaria sp + -Fragillaria crotonensis + +Gonphonema sp + +Gysrosigma sp + -Melosira granulata + +Melosira sp af varians + -CRYPTÒFITSRhodomona min + +EUGLENOFICEASEuglenofito sp + +CIANÒFITSAnabaena sp af spiroides + +


Perfils de física


6 8 10 12 14 16 18 20 22

0

1

2

3

4

5

6

7

170 175 180 185 190 195 200

Ox mg/L uS/cm

Estiu

Temperatura ºC

Oxigen mg L-1P

rofu

ndita

t (m

)


9 10 11 12 13 14 15 16

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

120 130 140 150 160 170 180 190 200

Ox mg/L uS/cm

Primavera


Pro

fund

itat (

m)


5 6 7 8 9 10 11 12 13

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

234 235 236 237

Ox mg/L uS/cm

Hivern


Pro

fund

itat (

m)


8 9 10 11 12 13 14

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

200 205 210 215 220

COx mg/L uS/cm

Tardor


Pro

fund

itat (

m)



TSI (Carlson) per DS per Chl per PT Mitjana TSIMitjana anual61,24 31,12 51,56 47,98Estiu 63,58 36,13 52,16 50,62



P 0 0,09 0,26 18,78 40,40 0,04 0,56 1,57 5,67 19,90 56,90E 0 0,32 0,60 14,94 136,60 0,00 0,73 1,53 5,42 20,71 50,62E 6.8 0,92 0,51 15,16 133,90 0,00 1,06 1,52 5,53 19,82 50,72T 0 0,11 0,65 13,73 40,45 0,10 0,53 1,74 11,65 28,96 48,88T 3 0,05 0,63 12,05 28,06 0,10 0,55 1,78 11,42 27,51 48,90H 0 0,02 0,24 16,33 49,84 0,02 1,46 1,79 18,92 54,90 47,33H 10 0,02 0,31 13,00 50,41 0,03 1,46 1,79 19,52 58,60 47,16




S. trutta,

B. graellsii,

C. miegii,

C. carpio,

S. fluviatilis,

S. lucioperca.

CPUE litorals: 0,01


% carpa: 0,0

% alburnet: 0,0

% madrilleta: 0,0

Terradets


0,00 0,08 0,16 0,24 0,32 0,40 0,48

Profunditat (m

)

0

5

10




Annex 1. Espècies de zooplànctondetectades als embassaments catalans

Pri

mav

era

Sta. Ana

Baells

Boadella

Canelles

Camarasa

Escales

Sta. Fe

Flix

Foix

Llossa del C

St. Llorenç

Oliana

St Ponç

Rialb

Riudecanyes

Riba Roja

Sau

Susqueda

Siurana

Talarn

Terradets

Asp

lanc

hna

prio

dont

a-

xx

-x

x-

--

-x

xx

xx

xx

xx

--

Con

ochi

lus

unic

orni

s-

--

--

-x

--

--

x-

x-

--

--

--

Fili

nia

term

inar

is-

--

--

--

--

--

--

-x

--

-x

--

Gas

trop

us s

tylif

erx

--

--

--

--

--

--

--

x-

--

--

Kel

licot

tia lo

ngis

pina

xx

xx

-x

x-

x-

--

xx

--

--

--

-K

erat

ella

coc

hlea

risx

-x

xx

--

x-

--

--

-x

xx

xx

-x

K. c

. f. m

acra

cant

ha-

--

--

--

--

-x

--

--

--

--

--

K. q

uadr

ata

--

--

--

-x

xx

--

--

xx

-x

--

-Le

cane

has

tata

--

-x

--

--

--

--

--

--

--

--

-L.

luna

ris-

x-

--

--

--

--

--

--

--

--

--

Lepa

della

rho

mbo

ides

--

--

--

--

x-

--

--

--

--

--

-P

loes

oma

trun

catu

m-

--

--

--

--

--

--

--

--

--

--

Pol

yart

hra

maj

or-

xx

--

--

xx

--

--

x-

-x

--

--

P.s

p.x

--

xx

xx

--

xx

xx

-x

x-

xx

xx

Pom

phol

ix s

ulca

ta-

--

--

--

-x

--

--

-x

--

--

--

Syn

chae

ta o

blon

ga.

-x

x-

--

--

--

x-

--

--

--

--

-S

. sty

lata

x-

--

x-

--

--

--

--

--

--

--

-S

. sp.

--

-x

-x

--

--

--

--

--

--

xx

xT

richo

cerc

a ro

usse

leti

--

--

--

x-

--

--

--

--

--

--

-

Dia

phan

osom

a m

ongo

lianu

n-

--

--

--

--

--

--

--

--

--

--

Dap

hnia

gal

eata

--

--

-x

-x

x-

-x

-x

-x

xx

--

-D

. cfr

. gal

eata

--

x-

--

--

--

--

--

--

--

--

-D

. lon

gisp

ina

xx

-x

x-

x-

-x

x-

xx

x-

-x

x-

-D

. pub

licar

ia-

--

--

x-

--

x-

--

--

--

x-

xx

Cer

ioda

phni

a du

bia

--

--

--

-x

x-

--

--

-x

--

--

-C

.pul

chel

la-

--

x-

--

--

--

--

--

--

--

--

Bos

min

a lo

ngiro

stris

x-

x-

-x

xx

xx

-x

xx

xx

xx

--

-A

lona

affi

nis

--

--

--

-x

--

xx

--

--

--

--

-


Pri

mav

era

Sta. Ana

Baells

Boadella

Canelles

Camarasa

Escales

Sta. Fe

Flix

Foix

Llossa del C

St. Llorenç

Oliana

St Ponç

Rialb

Riudecanyes

Riba Roja

Sau

Susqueda

Siurana

Talarn

Terradets

Eud

iapt

omus

vul

garis

x-

-x

xx

--

--

x-

-x

--

--

-x

xC

opid

iapt

omus

num

idic

us-

--

--

--

x-

x-

-x

--

x-

--

--

Cop

epod

itos

de d

iapt

omid

osx

-x

xx

x-

--

xx

-x

x-

x-

--

xx

Cyc

lops

aby

ssor

umx

xx

xx

xx

xx

--

x-

xx

-x

xx

xx

Aca

ntho

cycl

ops

robu

stus

xx

x-

xx

xx

x-

xx

-x

-x

xx

--

-T

ropo

cycl

ops

pras

inus

-x

--

--

--

--

--

--

--

-x

--

-C

opep

odito

s de

cic

lopi

dos

xx

xx

xx

xx

xx

xx

xx

xx

xx

xx

xC

opep

odito

s de

Har

pact

icoi

da-

--

--

--

x-

--

--

--

--

--

--

Nau

plii

xx

xx

xx

xx

xx

xx

xx

xx

xx

xx

x

Hyd

ra s

p.-

--

--

--

x-

--

--

--

--

--

--

Olig

ocha

eta

--

--

--

-x

--

--

--

--

--

--

-C

hiro

nom

idae

--

--

--

-x

--

--

--

--

--

--

-La

rva

de m

olus

co?

--

--

--

--

--

--

--

-x

--

--

-

Els embassaments catalans142E

stiu

Sta. Ana

Baells

Boadella

Canelles

Camarasa

Escales

Sta. Fe

Flix

Foix

Llossa del C

St. Llorenç

Oliana

St Ponç

Rialb

Riudecanyes

Riba Roja

Sau

Susqueda

Siurana

Talarn

Terradets

Alo

rigad

o no

iden

tific

ado

-A

sco

mo

rph

a o

va

lisX

X-

X-

X-

--

-X

--

--

--

X-

--

Asp

lan

ch

na

gir

odi

--

--

--

--

X-

--

-X

-X

--

--

-A

. p

rio

do

nta

--

XX

-X

--

-X

--

--

--

X-

--

XB

de

lloid

ea

no

id

entifica

do

--

--

--

--

--

--

--

--

--

--

-B

rach

ion

us a

ng

ula

ris

--

--

--

--

X-

--

-X

-X

--

--

-C

on

och

ilus u

nic

orn

is-

--

--

-X

--

--

--

--

--

--

-X

Eu

ch

lan

is s

p.

--

--

--

X-

--

--

--

--

--

--

-F

ilin

ia t

erm

ina

ris

--

--

--

--

--

--

--

--

--

--

-G

astr

op

us s

tylif

er

X-

--

--

--

--

--

--

--

--

--

-K

elli

cott

ia lon

gis

pin

aX

X-

X-

X-

--

-X

X-

X-

--

XX

--

Ke

rate

lla c

och

lea

ris

XX

-X

XX

--

XX

XX

-X

-X

XX

X-

XK

. c.

tecta

--

--

--

--

XX

--

--

-X

X-

--

XK

. ir

reg

ula

ris

-X

X-

--

--

--

-X

XX

--

--

XX

-K

. q

ua

dra

ta-

--

--

--

-X

--

X-

--

X-

-X

-X

Le

ca

ne

bu

lla-

-X

--

--

--

--

--

--

--

--

--

L.

teth

is-

--

--

--

--

--

--

--

--

--

--

L.

luna

ris

--

X-

--

--

--

--

-X

--

--

--

-P

loeso

ma

tru

nca

tum

X-

-X

-x

-X

--

--

-X

X-

--

--

XP

oly

art

hra

ma

jor

--

XX

X-

X-

--

-X

--

--

--

X-

XP

. e

ury

pte

ra-

X-

-X

--

--

--

--

--

--

-X

--

P.

rem

ata

-X

--

-X

--

--

--

X-

--

--

-X

-P

.sp.

X-

--

--

--

--

X-

--

--

XX

--

-P

om

ph

olix

su

lcata

--

X-

X-

--

XX

XX

X-

-X

XX

XX

-S

yn

ch

aeta

ob

lon

ga

.-

-X

--

--

--

-X

XX

--

--

XX

X-

S.

sty

lata

-X

--

XX

--

--

--

--

--

--

--

-S

. kitin

a-

--

X-

--

--

--

--

--

--

--

--

Tri

ch

oce

rca

sim

ilis

--

--

--

--

--

--

--

--

--

--


Est

iuSta. Ana

Baells

Boadella

Canelles

Camarasa

Escales

Sta. Fe

Flix

Foix

Llossa del C

St. Llorenç

Oliana

St Ponç

Rialb

Riudecanyes

Riba Roja

Sau

Susqueda

Siurana

Talarn

Terradets

Dia

ph

an

osom

a b

rach

yura

--

-X

--

--

--

X-

--

--

-X

--

-D

.mo

ng

olia

nu

n-

X-

--

--

--

--

-X

--

--

--

X-

Da

ph

nia

cu

cu

llata

--

X-

--

--

--

--

--

--

--

--

-D

. g

ale

ata

--

--

--

-X

X-

-X

-X

XX

--

X-

-D

. lo

ng

isp

ina

XX

XX

XX

X-

-X

X-

X-

--

XX

-X

XD

. m

ag

na

--

--

--

--

--

--

X-

--

--

-X

-D

. p

arv

ula

--

--

XX

--

--

--

--

--

--

--

-D

. p

ublic

ari

a-

--

--

X-

--

-X

--

X-

--

X-

--

Ce

rio

da

ph

nia

du

bia

--

--

--

-X

X-

--

--

XX

--

--

XC

.pu

lche

lla-

X-

--

--

--

XX

XX

--

-X

XX

X-

Sca

ph

ole

be

ris m

ucro

na

ta-

--

--

--

--

X-

--

--

-X

--

--

Bo

sm

ina lo

ng

iro

str

isX

XX

XX

-X

X-

XX

XX

-X

-X

XX

X-

Eu

bo

sm

ina

co

reg

on

i-

-X

X-

--

--

--

--

--

--

--

--

Alo

na

aff

inis

--

--

X-

--

--

--

--

--

--

--

-A

lona

qu

ad

ran

gu

lari

s-

--

--

--

--

--

--

--

--

--

--

Ch

yd

oru

s s

ph

ae

ricu

s-

XX

--

-X

XX

--

--

-X

X-

--

--

Le

yd

igia

le

ydig

i-

--

--

--

--

--

--

--

--

--

--

Eu

dia

pto

mus v

ulg

ari

sX

--

XX

X-

--

--

X-

--

--

-X

-X

Co

pid

iap

tom

us s

teu

eri

--

--

--

-X

--

--

XX

X-

--

-X

-C

op

epo

dito

s d

e d

iapto

mid

os

X-

-X

-X

-X

--

-X

X-

X-

--

XX

XC

yclo

ps a

bysso

rum

XX

-X

-X

X-

--

X-

--

-X

-X

--

-M

acro

cyclo

ps a

lbid

us

--

--

--

--

--

--

-X

--

--

--

-M

eg

acyclo

ps v

irid

is-

-X

-X

--

XX

X-

X-

-X

XX

-X

-X

Tro

po

cyclo

ps p

rasin

us

-X

--

--

--

--

--

-X

--

--

--

-C

op

epo

dito

s d

e c

iclo

pid

os

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

X-

XN

au

plii

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

Me

sosto

ma

?-

--

--

--

--

--

--

--

--

--

--

Dre

issen

a?

--

--

--

-X

--

--

-X

--

--

--

Els embassaments catalans144T

ard

or

Sta. Ana

Baells

Boadella

Canelles

Camarasa

Escales

Sta. Fe

Flix

Foix

Llossa del C

St. Llorenç

Oliana

St Ponç

Rialb

Riudecanyes

Riba Roja

Sau

Susqueda

Siurana

Talarn

Terradets

Ascom

orp

ha o

valis

-x

x-

--

--

--

--

--

--

--

--

-A

spla

nchna p

riodonta

-x

x-

xx

x-

--

-x

xx

--

-x

x-

-B

rachio

nus a

ngula

ris

--

--

--

-x

--

--

--

--

--

--

Conochilu

s u

nic

orn

is-

--

--

-x

--

--

x-

--

--

--

--

Fili

nia

term

inalis

--

--

--

--

--

--

--

--

--

x-

-K

elli

cottia

longis

pin

a-

-x

--

xx

x-

--

-x

--

--

--

--

Kera

tella

cochle

aris

-x

x-

x-

--

-x

-x

-x

-x

xx

x-

xK

. c.f. te

cta

--

x-

--

-x

--

-x

-x

--

--

x-

xK

. c. f. m

acra

canth

a-

--

--

--

--

--

-x

--

--

--

--

K. irre

gula

ris

--

x-

-x

--

--

--

--

--

--

--

-K

. le

nzi

--

--

--

--

--

x-

--

K. quadra

ta-

--

--

--

x-

--

x-

--

-x

x-

--

Lecane h

asta

ta-

--

--

--

--

--

--

x-

--

--

--

Mytilin

a v

entr

alis

--

--

--

-x

--

--

--

--

--

--

-P

oly

art

hra

majo

r-

xx

--

-x

--

--

--

x-

-x

--

--

P. eury

pte

ra-

--

--

-x

--

--

--

--

--

--

--

P. re

mata

--

--

x-

--

--

--

--

--

--

--

-P

.sp.

-x

--

-x

--

xx

-x

x-

--

-x

xx

xP

om

pholix

sulc

ata

--

x-

--

--

x-

--

--

--

-x

--

-S

ynchaeta

oblo

nga.

-x

x-

x-

-x

--

--

x-

--

--

x-

-S

. pectinata

--

--

x-

--

--

--

--

--

--

x-

-S

. sty

lata

--

--

--

--

--

--

--

--

x-

--

xS

. kitin

a-

--

--

--

--

--

--

--

x-

--

--

S. sp.

--

--

--

x-

-x

--

-x

--

-x

-x

-T

estu

din

ella

patina

--

--

--

-x

--

--

--

--

--

--

-T

richocerc

a s

p.

--

--

--

-x

--

--

--

--

--

--

-

Not

a: l

es m

ostr

es i

ndic

ades

am

b gr

is n

o s’

han

po

gu

t a

na

litza

r p

er

acc

ide

nts

du

ran

t la

se

vare

colli

da, t

rans

port

o p

roce

ssam

ent.


Tar

do

rSta. Ana

Baells

Boadella

Canelles

Camarasa

Escales

Sta. Fe

Flix

Foix

Llossa del C

St. Llorenç

Oliana

St Ponç

Rialb

Riudecanyes

Riba Roja

Sau

Susqueda

Siurana

Talarn

Terradets

Dia

phanosom

a b

rachyura

--

x-

--

--

--

-x

--

--

--

--

-D

.mongolia

nun

-x

--

--

-x

-x

--

x-

--

x-

x-

-D

aphnia

gale

ata

--

--

--

--

xx

--

--

--

--

--

-D

. lo

ngis

pin

a-

xx

-x

xx

x-

x-

-x

x-

-x

xx

-x

D. parv

ula

--

--

x-

--

--

--

--

--

--

--

-D

. public

aria

--

--

--

--

-x

-x

--

-x

--

-x

-C

eriodaphnia

dubia

--

--

--

--

x-

--

-x

--

xx

x-

xC

. la

ticaudata

--

x-

x-

--

--

--

--

--

--

-x

-C

.pulc

hella

--

--

--

-x

--

-x

--

--

--

x-

-C

.quadra

ngula

-x

--

--

--

-x

--

--

--

--

--

-B

osm

ina longirostr

is-

xx

-x

xx

xx

x-

xx

x-

xx

xx

xx

Eubosm

ina c

ore

goni

--

x-

-x

--

--

--

--

--

--

--

-C

hydoru

s s

phaericus

--

--

--

-x

--

--

--

--

--

--

-Leydig

ia leydig

i-

--

--

--

--

--

-x

--

--

--

--

Eudia

pto

mus v

ulg

aris

--

--

xx

--

--

-x

-x

--

--

-x

-C

opid

iapto

mus n

um

idic

us

--

--

--

-x

--

--

x-

--

--

--

-C

opepoditos d

e d

iapto

mid

os

--

--

xx

-x

-x

-x

xx

--

--

--

-C

yclo

ps a

byssoru

m-

xx

-x

xx

-x

x-

--

--

-x

xx

xx

Acanth

ocyclo

ps r

obustu

s-

-x

-x

--

xx

x-

x-

x-

-x

xx

x-

Tro

pocyclo

ps p

rasin

us

-x

--

--

x-

--

--

--

--

x-

xx

-C

opepoditos d

e c

iclo

pid

os

-x

x-

xx

xx

xx

-x

xx

-x

xx

xx

xN

auplii

-x

x-

xx

xx

xx

-x

xx

-x

xx

xx

x

Not

a: l

es m

ostr

es i

ndic

ades

am

b gr

is n

o s’

han

po

gu

t a

na

litza

r p

er

acc

ide

nts

du

ran

t la

se

vare

colli

da, t

rans

port

o p

roce

ssam

ent.

Els embassaments catalans146H

iver

n

Sta. Ana

Baells

Boadella

Canelles

Camarasa

Escales

Sta. Fe

Flix

Foix

Llossa del C

St. Llorenç

Oliana

St Ponç

Rialb

Riudecanyes

Riba Roja

Sau

Susqueda

Siurana

Talarn

Terradets

Ascom

orp

ha o

valis

--

x-

--

--

--

--

--

--

--

--

-A

spla

nchna p

riodonta

-x

x-

x-

--

--

-x

xx

--

x-

xx

-B

rachio

nus a

ngula

ris

--

--

--

--

--

--

--

x-

--

--

-C

onochilu

s u

nic

orn

is-

--

--

-x

--

--

--

--

--

--

--

Fili

nia

term

inaris

--

--

--

--

--

--

--

--

--

x-

-G

atr

opus s

tylif

er

x-

--

--

--

--

--

--

--

--

--

-K

elli

cottia

longis

pin

ax

--

x-

-x

--

--

-x

--

--

--

--

Kera

tella

cochle

aris

--

--

x-

--

--

--

-x

--

xx

x-

-K

. c. f. m

acra

canth

a-

--

--

--

--

--

-x

--

--

--

--

K. quadra

ta-

--

--

--

--

--

--

-x

-x

--

--

Noth

olc

a labis

--

x-

--

--

--

--

--

--

--

--

-N

. cf. s

quam

ula

--

--

--

--

--

--

--

-x

--

--

-P

oly

art

hra

majo

r-

xx

--

--

--

--

--

--

xx

--

--

P. eury

pte

ra-

--

--

--

--

--

--

--

--

--

--

P. re

mata

--

--

x-

--

--

--

--

--

--

x-

-P

.sp.

--

--

--

x-

xx

-x

xx

--

-x

--

xP

om

pholix

sulc

ata

--

--

--

--

x-

--

--

x-

--

--

-S

ynchaeta

oblo

nga.

-x

x-

--

--

--

--

--

--

--

x-

-S

. pectinata

--

--

--

--

--

--

--

--

--

--

-S

. sty

lata

x-

--

xx

--

-x

--

--

--

xx

--

-S

. kitin

a-

--

--

--

--

--

--

--

x-

--

--

S. sp.

--

--

--

--

--

x-

-x

--

--

-x

x

Not

a: l

es m

ostr

es i

ndic

ades

am

b gr

is n

o s’

han

po

gu

t a

na

litza

r p

er

acc

ide

nts

du

ran

t la

se

vare

colli

da, t

rans

port

o p

roce

ssam

ent.


Hiv

ern

Sta. Ana

Baells

Boadella

Canelles

Camarasa

Escales

Sta. Fe

Flix

Foix

Llossa del C

St. Llorenç

Oliana

St Ponç

Rialb

Riudecanyes

Riba Roja

Sau

Susqueda

Siurana

Talarn

Terradets

Dia

phanosom

a b

rachyura

xx

--

--

--

--

--

--

--

--

--

-D

aphnia

curv

irostr

is-

--

--

--

--

--

--

--

-x

--

--

D. gale

ata

--

--

--

--

--

--

--

-x

--

--

-D

. lo

ngis

pin

ax

xx

xx

-x

-x

x-

xx

xx

-x

xx

-x

D. public

aria

--

--

-x

--

-x

-x

--

--

-x

-x

xC

eriodaphnia

dubia

--

--

x-

--

x-

--

--

--

x-

--

xC

.laticaudata

-x

x-

--

--

--

--

--

--

--

-x

-C

. cfr

. re

ticula

ta-

--

--

--

--

--

--

-x

--

--

--

C. sp.

x-

--

--

--

--

--

--

--

--

--

-B

osm

ina longirostr

isx

xx

x-

-x

--

--

xx

xx

xx

xx

x-

Eudia

pto

mus v

ulg

aris

x-

-x

xx

--

--

-x

-x

--

--

-x

xC

opid

iapto

mus n

um

idic

us

--

--

--

--

--

--

x-

--

--

--

-C

opepoditos d

e d

iapto

mid

os

x-

-x

xx

--

-x

-x

xx

--

--

-x

xC

yclo

ps a

byssoru

mx

x-

-x

xx

-x

x-

x-

xx

xx

xx

x-

Acanth

ocyclo

ps r

obustu

sx

-x

-x

-x

-x

--

x-

--

xx

-x

--

Tro

pocyclo

ps p

rasin

us

-x

--

--

--

--

--

--

--

-x

xx

-C

opepoditos d

e c

iclo

pid

os

xx

xx

xx

x-

xx

xx

xx

xx

xx

xx

xN

auplii

xx

xx

xx

x-

xx

xx

xx

xx

xx

xx

x

Not

a: l

es m

ostr

es i

ndic

ades

am

b gr

is n

o s’

han

po

gu

t a

na

litza

r p

er

acc

ide

nts

du

ran

t la

se

vare

colli

da, t

rans

port

o p

roce

ssam

ent.


A continuació, s’han elaborat unes fitxes per a les espècies de peixos detectadesals embassaments catalans. Les fotos provenen de les adreces d’Internet que esrecullen en aquesta pàgina i el text es basa en els dos llibres següents:

BRUSLÉ J. & QUIGNARD J.P. 2001. Biologie des poissons d’eau douce

européens. Editions TEC, Paris. 625 p.

DOADRIO I. (ed.) 2002. Atlas y libro rojo de los peces continentales de España.Ministerio de Medio Ambiente, Madrid. 364 p.

Fotos:

Anguila: http://www.fishbase.org/Photos/PicturesSummary.cfm?ID=35&what=speciesTruita : http://www.cnr.vt.edu/fisheries/Smith_River/btphoto.jpgBrema blanca: http://www.maretarium.fi/images/pasuri_small.jpgAlburnet:http://www.ittiofauna.org/webmuseum/pesciossei/cypriniformes/cyprinidae/alburnus/alburnusalburnus/alburnusalburnus_big.htmBarb de l’Ebre: http://www.ittiofauna.org/webmuseum/pesciossei/cypriniformes/cyprinidae/barbus/barbus_graellsii/barbus_graellsii_big.htmBarb cua-roig:http://www.ittiofauna.org/webmuseum/pesciossei/cypriniformes/cyprinidae/barbus/barbus_haasi/barbus_haasi_big.htmCarpí daurat: http://www.roggo.ch/BUWAL/Goldfisch.jpgMadrilla:http://www.ittiofauna.org/webmuseum/pesciossei/cypriniformes/cyprinidae/chondrostoma/chondrostomamiegii/chondrostoma_miegii.htmCarpa: http://www.cnr.vt.edu/efish/families/images/jpegs/carp.jpgBarb roig: http://www.ittiofauna.org/webmuseum/pesciossei/cypriniformes/cyprinidae/phoxinus/phoxinusphoxinus/phoxinusphoxinus_big.htmMadrilleta vera: http://www.sab.at/images/frauennerfling.jpgGardí: http://www.fishbase.org/Photos/PicturesSummary.cfm?ID=2951-&what=speciesBagra: http://www.roggo.ch/BUWAL/Alet.jpgSilur:http://www.ittiofauna.org/webmuseum/pesciossei/siluriformes/siluridae/silurus/silurusglanis/images/silurus_glanis.jpgBavosa de riu: http://www.mediterranea.org/cae/divulgac/peces/fraile.htmPeix sol: http://www.cnr.vt.edu/efish/families/images/jpegs/pumpkin.jpgPerca americana: http://www.cnr.vt.edu/efish/families/images/jpegs/largemouth.jpgPerca:http://www.ittiofauna.org/webmuseum/pesciossei/perciformes/percidae/perca/percafluviatilis/percafluviatilis.htmSandra: www.roggo.ch/BUWAL/61.jpg

Annex 2. Espècies de peixos detectadesals embassaments catalans


Nom científic: Anguilla anguilla

Nom català: Anguila

Nom castellà: Anguila

Família: Anguillidae

Autòctona de Catalunya: Sí

Descripció: espècie de talla mitjana

que pot arribar als 1.5 m de longitud i 6

kg de pes. Presenta un marcat

dimorfisme sexual a favor de mascles,

més grans que les femelles. El cos,

serpentiforme, és allargat i cilíndric a

excepció de la part posterior que està

comprimida lateralment. Les aletes

dorsal, caudal i anal en formen una de

sola i les pelvianes desapareixen. La pell

és mucosa i la mandíbula inferior

prominent.

Biologia i ecologia: és una espècie

catàdroma que posa els ous a grans

profunditats al mar dels Sargassos. Els

immadurs, als rius, tenen una

alimentació omnívora i detritívora, i no

és rar l’existència d’un comportament

sedentari d’alguns individus que poden

experimentar hipertròfia i així

desenvolupar mides considerables i

edats elevades. Els individus madurs

deixen el riu en direcció la zona de posta

sense alimentar-se.

Distribució: En la major part d’Europa

la trobem a totes les conques

hidrogràfiques, limitada per la presència

de grans depredadors. Tot i que es

realitzen reintroduccions, aquestes

poden ser especialment nocives pels

petits ciprínids. Hi ha importants

piscifactories com per exemple al Delta

de l’Ebre.


Nom científic: Salmo trutta

Nom català: Truita

Nom castellà: Trucha común

Família: Salmonidae



que no sol passar dels 100 cm i 20 kg.

Amb una morfologia molt variable,

presenta un cap gran amb abundants

dents. Té dues aletes dorsals, la segona

de les quals és adiposa. Les escates

són molt petites i la coloració és variable,

amb taques negres i vermelles circulars,

que no es troben a l’aleta caudal.

Biologia i ecologia: viu en aigües

ràpides i fredes de forma sedentària i

territorial. La seva alimentació es base

en invertebrats bentònics, insectes i

mol·luscs, tot i que els adults també

s’alimenten de peixos i amfibis. L’època

de fressa és entre el novembre i el gener

amb aigües entre 5 i 10ºC.

Distribució: es troba en la major part

de capçaleres de rius d’Europa, però

amb l’amenaça de la pèrdua d’identitat

genètica degut a la possible interacció

amb exemplars de repoblació, que

s’utilitzen per afavorir la pesca esportiva

d’aquesta apreciada espècie.


Nom científic: Abramis bjoerkna

Nom català: Brema blanca

Nom castellà: Brema blanca

Família: CyprinidaeAutòctona de Catalunya: No

Descripció: espècie de talla mitjanaque no sol passar dels 25 cm de longitudtotal. Amb el cos alt i comprimitlateralment i amb el cap relativamentpetit. L’aleta dorsal és molt alta i l’analmolt llarga, la línia lateral està bendefinida i les escates són grans.

Presenta una coloració més fosca aldors i platejada al ventre.

Biologia i ecologia: les poblacions sónmolt petites i desconegudes. Viu en rius,llacs i embassaments amb aigüesquietes. Presenta un comportamentgregari tot i que a l’hivern es separenper hivernar. S’alimenta en el fons tantd’invertebrats aquàtics com de plantes.Els juvenils s’alimenten de zooplàncton.Es reprodueixen entre maig i juliol.

Distribució: es troba a Europa des delsPirineus fins els Urals i falta a lespenínsules mediterrànies. A la penínsulas’ha introduït als anys 90 fruit de la sevautilització com esquer per la pescaesportiva o com a font d’aliment pelsdepredadors apreciats en la pesca. Estroben algunes poblacions en el litoralmediterrani.


Nom científic: Alburnus alburnus

Nom català: Alburnet

Nom castellà: Alburno

Família: Cyprinidae

Autòctona de Catalunya: No

Descripció: espècie petita que sol

arribar als 15 cm de longitud total amb

cos allargat i comprimit lateralment.

L’aleta dorsal té una posició molt

posterior i l’anal és llarga. La boca es

troba en posició superior.

Biologia i ecologia: viu en rius i llacs a

prop de la superfície tot alimentant-se

d’insectes, zooplàncton i crustacis. La

posta es sol donar a l’hivern entre els

mesos de novembre i gener.

Distribució: es troba a Europa des del

nord dels Pirineus fins els Urals. A la

península és una espècie al·lòctona i

s’ha introduït als anys 90 fruit de la

suposada utilització en la pesca

esportiva tant com esquer com a font

d’alimentació per les espècies d’interès

esportiu. Les poblacions es troben en

augment, especialment en conques

com la de l’Ebre i en altres rius

mediterranis.


Nom científic: Barbus graellsii

Nom català: Barb de l’Ebre

Nom castellà: Barbo de Graells

Família: CyprinidaeAutòctona de Catalunya: Sí

Descripció: espècie de talla gran, que

pot arribar fins els 80 cm de longitud

total. L’aleta dorsal es troba a la mateixa

vertical que les ventrals i els barbillons

són llargs en relació al cap. Els mascles

són més petits que les femelles i en

època de reproducció presenten

protuberàncies nupcials molt

desenvolupades a la regió anterior del

cap.

Biologia i ecologia: és localment

abundant, però es troba en regressió

global. Tot i que pot colonitzar tot tipus

de medis, prefereix el curs mig i baix

dels rius amb zones tranquil·les i amb

refugis. En general, s’alimenta d’algues

i macroinvertebrats aquàtics.

Distribució: tot i que la seva àrea de

distribució natural és la conca de

l’Ebre, el trobem en altres conques

mediterrànies fruit de la translocació

d’individus. És endèmica d’Espanya.


Nom científic: Barbus haasi

Nom català: Barb cua-roig

Nom castellà: Barbo colirrojo



Descripció: espècie de talla petita que

no sol passar dels 30 cm de longitud

total. El cap és relativament gran amb

el morro llarg i ample. Els llavis,

retràctils, són gruixuts i l’inferior té un

lòbul mig ben desenvolupat. L’aleta anal

és llarga i el peduncle caudal curt i alt.

La coloració és molt característica, tot

presentant taques negres que són més

grans però no afecten a totes les aletes

ni són tant abundants com les de B.

meridionalis. A més l’aleta anal , part de

la caudal i els radis de les pelvianes

estant tenyits de vermell, que es fa més

intens a l’època de reproducció.

Biologia i ecologia: és una espècie

generalment escassa i molt sedentària.

Es pot hibridar amb B. meridionalis. És

bentònica i prefereix els cursos alts dels

rius amb aigües fredes i corrents.

S’alimenta de macroinvertebrats

bentònics com quironòmids,

efemeròpters i tricòpters. Es reprodueix

entre abril i juny.

Distribució: ocupa els cursos alts

dels rius de la conca de l’Ebre tot i

que també el trobem en altres

conques com la del Llobregat, Foix,

Riudecanyes,... És endèmica

d’Espanya.


Descripció: ciprínid que rarament

supera els 30 cm de longitud total. Té

un cap relativament gran, boca petita i

terminal sense barbillons sensorials.

Aleta dorsal allargada i coloracions molt

variades, degut al seu caràcter

ornamental.

Nom científic: Carassius auratus

Nom català: Carpí daurat

Nom castellà: Pez rojo



Biologia i ecologia: prefereix aigües

profundes de llacunes i rius amb corrent

lenta, amb abundant vegetació i fons

tous. Pot subsistir en condicions molt

desfavorables com contaminació

d’aigües, falta d’oxigen i freds hivernals.

Al igual que les carpes, passen l’hivern

enterrats al fang. L’alimentació és

diversa, des d’algues fins a invertebrats

bentònics.

Distribució: originària d’Àsia Central,

Xina i Japó, apareix en aigües d’una

setantena de països de tots els

continents. A Europa sembla estar en

expansió i a la Península Ibèrica devia

ser introduïda, juntament amb la carpa,

cap el segle XVII. Actualment la trobem

pràcticament a totes les conques.


Nom científic: Chondrostoma miegii

Nom castellà: Madrilla

Nom català: Madrilla



Descripció: ciprínid de talla mitjana que

no sol passar dels 30 cm de longitud

total. Amb el cos allargat, cap

relativament petit, boca inferior i llavi

inferior gruixut amb una làmina còrnea

de forma arquejada. Peduncle caudal

llarg i estret.


corrents oligotròfiques però pot

sobreviure en aigües tranquil·les i fins i

tot en embassaments, sempre i quan

pugui pujar aigües amunt a l’època

reproductiva. S’alimenta de diatomees

i també de bentos. Es reprodueix entre

abril i juny.

Distribució: les poblacions

mediterrànies es troben en diverses

conques com les del Llobregat,

Riudecanyes, Ebre i Cènia. És

endèmica d’Espanya.


Nom científic: Cyprinus carpio

Nom català: Carpa

Nom castellà: Carpa



Descripció: ciprínid de gran talla que

sol superar els 70 cm de longitud total.

La boca és terminal i protràctil amb

quatre barbillons sensorials situats als

costats de la boca. L’aleta dorsal és

llarga i presenta un primer radi fort i

serrat. El cultiu intensiu des de temps

immemorials ha donat lloc a diferents

races, com la carpa de miralls.

Biologia i ecologia: prefereixen aigües

de curs lent i estancades, amb fons de

llims i amb temperatures càlides.

Resisteix molt bé la manca d’oxigen i la

contaminació de les aigües. És una

espècie omnívora amb predilecció pels

invertebrats bentònics. Els adults

destrueixen la vegetació submergida

amb efectes nocius per altres espècies.

Distribució: originària d’Euràsia s’estén

de forma natural des de l’oest d’Europa

fins la Xina i sud-est d’Àsia i des de

Sibèria fins el mediterrani i la Índia. És

del peixos més expandit per l’home i fou

introduïda a gran part d’Europa pel

romans i a Espanya el segle XVII. És

molt abundant en embassaments i en

trams migs i baixos dels rius.


Nom científic: Phoxinus phoxinus

Nom català: Barb roig

Nom castellà: Piscardo




no sol arribar als 14 cm de longitud total.

Les aletes són curtes i les escates

petites. La coloració és variable i sol

presentar taques fosques transversals.

En l’època de reproducció els mascles

presenten protuberàncies nupcials i la

base de les aletes, excepte la dorsal,

es tenyeixen de vermell.

Biologia i ecologia: sol viure en trams

alts dels rius on l’aigua és oxigenada i

amb fons pedregosos. Arriba a formar

grans agregacions a l’època de

reproducció. Son omnívors tot i que

principalment s’alimenten de

macroinvertebrats aquàtics. Es

reprodueixen entre abril i juny i la

reproducció és externa sobre substrat

de grava.

Distribució: per tot Europa excepte

Portugal. A la Península Ibèrica

trobem dues poblacions ben

diferenciades. La de la vessant

mediterrània (Catalunya) és autòctona

i es troba molt amenaçada pels grans

depredadors exòtics. En la vessant

cantàbrica no es coneix en quines

conques és autòctona i en quines és

introduïda per afavorir el nombre de

preses disponibles per la truita comú

(Salmo trutta).


Nom científic: Rutilus rutilus

Nom català: Madrilleta vera

Nom castellà: Rutilo




que no sol passar dels 40 cm de longitud

total. Amb el cos alt i comprimit

lateralment i amb el cap relativament

petit. L’aleta dorsal és alta i de perfil

còncau i les escates són grans.

Biologia i ecologia: Les poblacions són

petites i desconegudes. Viu en rius, llacs

i embassaments tot preferint aigües

tranquil·les. Suporta aigües

contaminades i també salobres. Algunes

poblacions són anàdromes. És

omnívora i s’alimenta tant d’insectes

com de crustacis i plantes. Tot i que els

adults prefereixen les plantes. Es

reprodueix entre abril i juny.

Distribució: a Catalunya només el

trobem a la conca de l’Ebre i del

Llobregat, com a úniques cites de tota

la Península Ibèrica. És una espècie

present a tot Europa, excepte les

penínsules meridionals i Irlanda.


Nom científic: Scardinius

erythrophthalmus

Nom català: Gardí

Nom castellà: Gardí




que no sol passar dels 20 cm de longitud

total. El cos és relativament alt, les

escates grans i les aletes llargues. La

coloració general del cos és platejada

amb la base de les aletes pectorals,

ventrals, anal i caudal de color vermell.


tranquil·les amb vegetació submergida.

S’alimenta tant d’insectes aquàtics com

de plantes superiors i algues. La

depredació sobre els macròfits aquàtics

pot generar problemes a espècies

autòctones que en depenen. Es

reprodueix entre abril i juny.

Distribució: viu a la major part d’Europa

i és poc present a la Península Ibèrica i

mal coneguda la seva evolució. Tot i així,

ha estat introduïda a Espanya i la trobem

en vàries conques catalanes com les de

la Muga, Ter, Tordera, Llobregat, Besós

i alguns punts de la conca de l’Ebre.


Nom científic: Squalius cephalus

Nom català: Bagra

Nom castellà: Bagre



Descripció: és un ciprínid gran en

comparació a la resta d’espècies del seu

gènere i pot arribar als 60 cm de longitud

total i 8 kg de pes. El cos és allargat i

presenta un peduncle caudal llarg i

estret. El cap és llarg i ample, amb boca

subterminal. L’aleta dorsal es troba més

endarrera que la meitat del cos i les

escates són petites. En alguns

exemplars les aletes pelvianes i anal

són vermelloses.

Biologia i ecologia: prefereix aigües

clares i viu a la columna d’aigua. És una

espècie omnívora i s’alimenta

preferiblement d’artròpodes i fins i tot

altres peixos. Es reprodueixen entre

abril i maig.

Distribució: es troba per la major part

d’Europa i a Espanya, on la podem

trobar sobretot en moltes conques

catalanes com les de la Muga, Ter,

Llobregat, Ebre,...


Nom científic: Silurus glanis

Nom català: Silur

Nom castellà: Siluro

Família: Siluridae


Descripció: espècie de talla gran que

sol arribar als 2.5 m de longitud total i

més de 100 kg de pes. El cos és allargat

amb un cap gran que porta sis barbillons

bucals. L’aleta dorsal és molt petita i

l’anal molt llarga.


tranquil·les i profundes. Suporta aigües

lleugerament salobres i és freqüent en

grans embassaments. Els adults

s’alimenten de nit de petits vertebrats

aquàtics com peixos, però també

amfibis, petits rosegadors i alguna au.

La posta té lloc entre el maig i el juliol.

Distribució: és una espècie originària

de l’est d’Europa, de l’Àsia central i Àsia

menor. Fou introduïda el 1974 a la conca

de l’Ebre, embassament de

Mequinença-Ribaroja des del Danubi.

Actualment és freqüent en grans

embassaments i en el tram final del riu

Ebre. Es troba en expansió al ser una

espècie molt valorada en la pesca

esportiva, on es sol retornar els

exemplars capturats a l’aigua.


Nom científic: Salaria fluviatilis

Nom català: Bavosa de riu

Nom castellà: Fraile

Família: Blennidae



no sol passar dels 9 cm. Amb aleta

dorsal i anal llargues recorrent la major

part del cos. El cos no presenta escates

i sobre l’ull hi ha un petit tentacle

filiforme. La boca presenta dents sobre

les dues mandíbules, amb canins molt

desenvolupats. En els mascles hi ha una

cresta cefàlica molt desenvolupada en

l’època de zel. La coloració és molt

variable.

Biologia i ecologia: tot i preferir aigües

de corrent moderat, també pot viure en

aigües quietes i tèrboles, sempre i quan

hi hagin pedres per fer la posta.

L’alimentació és generalista basada en

insectes, crustacis i fins i tot alevins

d’altres peixos. Trobem cura parental de

les postes, que pot derivar en algunes

ocasions en canibalisme filial, ja que

durant la cura de les postes el mascle

veu restringida la seva alimentació.

Distribució: En regressió a nivell

europeu. A Catalunya la trobem a la

conca de l’Ebre i del Fluvià, on era

localment abundant però disminuït molt,

sobretot per l’expansió d’espècies

exòtiques que depreden sobre els adults

i els nius. Així, la bavosa de riu està

catalogada com «d’especial interès» en

el «Catálogo Nacional de especies

amenazadas» i com a B en l’Annex II

de la llei 3/1988 de protecció dels

animals de Catalunya.


Nom científic: Lepomis gibbosus

Nom català: Peix sol o mirallet

Nom castellà: Pez sol

Família: Centrarchidae


Descripció: espècie de talla petita

que no sol passar dels 25 cm de

longitud. L’edat màxima es troba

entre 6 i 9 anys. El cos és aplanat

lateralment, de forma arrodonida i de

colors vistosos. L’aleta dorsal

presenta els primers radis espinosos

i els finals tous.

Biologia i ecologia: es troba en

expansió a la península i habita trams

poc profunds, corrent lenta i densa

vegetació

aquàtica. Aguanta bé la manca d’oxigen

i les altes temperatures, i són voraços

depredadors d’invertebrats

especialment crustacis i larves

d’insectes, ous i petits peixos. Es

reprodueixen entre maig i juliol, amb

cura parental.

Distribució: és natiu del nord-est

d’Amèrica del Nord i actualment ocupa

països tant d’Amèrica, Àfrica i Europa,

poden constituir plagues que ocasionen

regressions en altres poblacions de

peixos autòctons. A la Península fou

introduït a principis del s.XX, tot i que

va ser a partir dels anys 80 que va ser

introduït en massa. En l’actualitat ocupa

gairebé totes les conques fluvials,

afavorit per les soltes incontrolades de

particulars.


Nom científic: Micropterus salmoides

Nom català: Perca americana

Nom castellà: Perca americana

Família: Centrarchidae


Descripció: és un peix de mida mitjana

poden arribar als 30-40 cm fàcilment.

El cos és de color verdós i

moderadament comprimit lateralment,

amb una llarga banda fosca en ambdós

flancs . L’aleta dorsal és molt

desenvolupada i presenta dues parts,

l’anterior de radis espinosos i la posterior

amb radis tous. La boca és molt gran i

evidencia el seu poder depredador.

Biologia i Ecologia: prefereix aigües

relativament càlides i clares, amb

vegetació abundant i poca corrent. La

seva dieta es base en invertebrats com

crustacis i larves d’insecte quan són

joves, i en amfibis i sobretot peixos

(podent ser freqüent el canibalisme)

enles edats adultes. Pot arribar

alimentar-se de petits micromamífers i

rèptils. Presenta activitat diürna i es

reprodueix a finals de primavera i

principis d’estiu.

Distribució: originari de l’est i sud dels

Estats Units i del nord de Mèxic. Introduït

en molts llocs pel seu interès en la pesca

esportiva. A la Península el van introduir

a la dècada dels 50 i s’ha aclimatat bé

en la majoria d’embassaments, excepte

al nord-oest.


Nom científic: Perca fluviatilis

Nom català: Perca

Nom castellà: Perca de río

Família: Percidae


Descripció: és una espècie de talla

mitjana, de 20-30 cm de longitud total.

El cos és relativament alt i comprimit

lateralment. La coloració general és

verdosa amb el dors més fosc i presenta

de cinc a nou barres fosques

transversals que no arriben al ventre.

Biologia i ecologia: és de recent

introducció. Viu en grans rius, llacs i

embassaments amb fons argilosos o de

llims on sol romandre immòbil refugiat

entre la vegetació. S’alimenten de

zooplàncton quan són juvenils i d’altres

espècies de peixos en l’edat adulta. Es

reprodueix entre març i maig, i està

adaptada a les aigües dolces i fredes.

Distribució: viu de forma natural en

gran part d’Europa i part de Sibèria, però

falta a la Península Ibèrica, part de

Grècia i Itàlia i al nord d’Escòcia i

Noruega. A la Península ibèrica s’ha

introduït, de forma il·legal en la dècada

dels noranta o finals del vuitanta, com

espècie de pesca esportiva trobant-la

citada actualment en tres únics punts,

tots ells a Catalunya: Embassament de

Boadella, Estany de Banyoles, Delta de

l’Ebre.


Nom científic: Sander lucioperca

Nom català: Sandra o lluciperca

Nom castellà: Lucioperca

Família: Percidae


Descripció: és una espècie de gran

talla, els adults fan entre 40-70 cm tot i

que poden arribar fins els 1.3 m de

longitud total i entre 12-15 Kg de pes.

El cos és allargat amb un cap gran que

presenta unes fortes dents. Consta de

dues aletes dorsals, la primera amb

radis espinosos i la segona amb radis

tous. El dors és verdós amb 8-12

bandes transversals més fosques.

Biologia i Ecologia: és una de les

espècies introduïdes més recentment i

es troba en plena expansió degut a l’èxit

que ha generat entre els pescadors. Viu

en aigües profundes i tranquil·les, amb

fons rocosos i aigües tèrboles. Els

juvenils s’alimenten de crustacis i els

adults exclusivament de peixos. En

l’època de reproducció pugen aigües

amunt i són els mascles els que

normalment vigilen els ous.

Distribució: des del centre i est

d’Europa fins l’oest d’Àsia, trobant-se

també a Suècia i Finlàndia. Ha estat

introduïda en varis països d’Àfrica, Àsia

i el Nord d’Amèrica. A la Península

Ibèrica fou introduïda els anys 90 de

forma il·legal per pesca esportiva.


Capítol 3. Tipus d’embassaments

Tipologia

La tipologia resultant de classificar els

embassaments catalans, queda defini-

da amb la utilització de 5 criteris. La clau

de classificació amb els criteris es

mostra a la pàgina seguen (Figura 3.1.).

El primer criteri emprat es el de la alti-

tud a que es troben; els Tipus I i II inclou

els 2 embassaments situats a més altu-

ra: Escales y Santa Fe del Montseny.

Son embassaments de capçalera,

d'aigües netes i fredes i una excel·lent

qualitat d'aigua. La diferència entre ells,

el segon criteri, es el volum

emmagatzemat. Santa Fe del Monseny,

per les peculiaritats de la seva conca,

fortament arborada amb caducifolis, es

troba en un avançat estat d'eutrofia

sense que les activitats humanes

(descomptant és clar la construcció de

l'embassament) siguin les responsa-

bles. El tercer criteri emprat es el de la

distancia a la costa. Els embassaments

situats a menys de 25 km de la costa

composen el Tipus III. Pertanyen a

aquest Tipus 3 embassaments de rius

curts, propers a la costa i sobre substrat

calcari principalment. Després, apareix

un altre grup caracteritzat per tenir un

concentració de clorurs per sota de 40

ppm. aquest darrers formen el Tipus IV,

que compta amb 12 elements. Tots ells

son embassaments de mitja muntanya,

amb conques mitjanes, amb substrat

calcari i conques més humanitzades

que els del Tipus I i II, però menys que

els del III. Després hi trobaríem un parell

de Tipus amb concentracions de clorurs

superiors a 40 ppm, que corresponen

als que reben l'aigua dels dos rius amb

més cabal i més importants de les

nostres conques, L'Ebre i el Ter. Es di-

ferenciaran per la mida de les seves

conques. Els del Ebre tenen conques

amb superfícies superiors a les 10.000

Ha i formen el Tipus V, mentre que els

embassaments del Ter conformen el

Tipus VI, i a diferencia del Tipus ante-

rior, les seves conques son inferiors a

10.000 Ha.

Aquesta tipologia surt de combinar les

dades de la química de l'aigua ( els

clorurs reflexen el tipus de substrats que

erosiona l'aigua a les conques

respectives i la superfície total) amb

factors de situació respecte al nivell i dis-

tancia del mar i la grandària de les

seves conques. Son factors que no

canviaran i que determinaran quina

podria ser la qualitat a que arribarien

aquests embassaments quan totes les

mesures correctores possibles a nivell

de conca, riu i embassament fossin

implementades.


Figura 3.1. Clau de clasificació

dels embassaments catalans

Grup IVConcentració

de clorurs

superior a 40

ppm

Grup III

no

Superficie de

conca superior

a 10.000 Ha

si

Grup Vsi

no

BoadellaCanellesCamarasaLa BaellsLa Llossa del CavallOlianaRialbSan Lorenzo de M.Sant PonçSanta AnaTalarnTerradets

FlixRibarroja

SauSusqueda

Embassaments

situats per

sobre els 815

m d’altitud

Embassaments

situats a menys de

25 km de la costa

Grup I

Inici

Escales

no

si

Grup II

FoixRiudecanyesSiurana

Sta. Fe

Grup VI

siVolum

superior

a 20 Hm

si

no

no


Capítol 4. Càlcul de l’Index dePotencial Ecològic

Per cadascun dels tipus s’ha realitzat el

següent treball:

S’ha seleccionat els indicadors més

adients per valorar l’estat ecològic dels

embassaments. Els criteris emprats han

estat el de utilitzar eines contrastades

(com ara el TSI de Carlsson 1977), que

utilitza la concentració de fòsfor, la

fondària de visió del Disc de Secchi i la

concentració de clorofil·la)

adequadament modificades i reforçades

amb més indicadors que complementin

amb informació sobre problemàtiques

específiques dels embassaments, la

informació aportada pel TSI. Els detalls

relacionats amb les variables piscícoles

es troben al capítol 5. D’acord amb les

directrius Europees s’ha establert una

jerarquia en l’agrupament de les

variables seguint la taula 4.1.

Els paràmetres son les variables que

realment son mesurades als

embassaments, amb les metodologies

descrites al capítol 1. Una vegada

obtinguts aquests valors s’ha procedit

a relacionar els possibles valors de cada

variable amb unes condicions d’Estat

Ecològic definides com: «Optim, Bo,

Mediocre, Deficient i Dolent», d’acord

amb les directrius de la U.E. Els valors

assignats a cada classe es basen en

modificacions de les recomanacions de

la OCDE (1982) per els indicadors

Clorofil·la total, Disc de Secchi i Fòsfor

total; en les recomanacions de la «World

Health Organization» per la

concentració de clorofil·la de cianòfits, i

les del WQI de Brown et alt. (1970). Els

valors del paràmetres de peixos es

basen en els indexos IBI (Karr, 1986) i


RFAI (Hickman et al., 1994; Jennings

et al. 1995; Hickman & McDonough

1996). Els valors asignats a les variables

oscilen entre 1 y 5 en funció de la

classificació de qualitat ecològica

establerta pel tipus d’embassaments al

qual pertany l’embassament estudiat. El

procediment en detall es mostra a la

taula 4.2. Una vegada tenim la valoració

ecològica dels paràmetres, posem en

marxa la mecànica establerta per la

normativa, per tal de anar sintetitzant la

informació en un únic valor (IPE), amb

la metodologia detallada a la taula 4.3

El resultats obtinguts per tots els

embassaments es mostren a la taula 4.4

i al mapa 4.1.

Per conèixer com de lluny ens trobem

del estat ecològic ideal, compararem el

Indicadors Elements Paràmetres

Concentració de clorofil·la (mg m-3) Composició, abundància i biomassa de fitoplàncton Concentració de clorofil·la de cianòfits (mg m-3)

% anomalies CPUE de carpes litorals CPUE de carpes limnètiques % de carpa litoral

Biol

ògic

s

Composició, abundància i poblacions de peixos

% de carpa limnètica Transparència Profunditat de visió del Disc de Secchi (m) Condicions d’oxigenació Percentatge d’oxigen hipolimnètic, mitja per m. Ín

dex

de P

oten

cial

Eco

lògi

c (IP

E)

Físi

c-qu

ímic

s

Concentració de nutrients Fòsfor total (mg m-3)

valor del IPE obtingut per al nostre

embassament problema amb l’IPE de

la massa d’aigua de referència:

IPEreferència

/IPEembassament

= RQE

Ratio de Qualitat Ecològica

D’aquesta manera obtindrem un

percentatge o ratio del potencial

ecològic que ha assolit el nostre

embassament respecte a la massa de

referència. Els valors del RQE per cada

categoría de qualitat s’indiquen a la taula

4.4. També es mostren les taules amb

els valors de treball per cada tipus de

embassaments:

Tipus I: taula 4.5

Tipus II: taula 4.6

Tipus III: taula 4.7

Tipus IV: taula 4.8

Tipus V: taula 4.9

Tipus VI: taula 4.10

Taula 4.1. Paràmetres que composen els diferents elements que a la seva vegada

formen els dos grans tipus de indicadors que crearan l’Index de Potencial ecològic.


Taula 4.2. Com es valores els paràmetres?

Var

iab

les

sele

ccio

nad

es

Val

ora

des

en

fu

nci

ó

d’a

ques

ts r

angs

Ass

ign

ant

un v

alo

r d

e

qu

alit

at e

colò

gic

a

rep

rese

nta

da

tan

t p

el

val

or

(1..

.5)

com

pel

colo

r (v

erd

...v

erm

ell)

.

T

ipu

s I

(M

un

tan

ya s

ilíci

ca)

Em

bass

amen

ts s

ituat

s a

tram

s al

ts d

els

rius,

sob

re s

ubst

rat s

ilíci

c M

assa

d’a

igua

refe

rent

: Em

bas

sam

ent

d’E

scal

es.

Cat

egor

ies

pels

val

ors

dels

par

àmet

res

Indi

cado

rs

Elem

ents

Pa

ràm

etre

s N

om

Valo

r re

al

Òpt

im

Bo

Med

iocr

e D

efic

ient

D

olen

t

Valo

raci

ó de

cad

a pa

ràm

etre

Va

lor d

els

parà

met

res

Con

cent

raci

ó de

clo

rofil

·la

(mg

m-3

) P

Chl

2 0-

1 1-

2.5

2.5-

8 8-

25

>25

2 C

ompo

sici

ó,

abun

dànc

ia i

biom

assa

de

fitop

lànc

ton

Con

cent

raci

ó de

clo

rofil

·la

de c

ianò

fits

(mg

m-3

) P

Cia

0,03

84

0-0.

5 0.

5-1

1-5

5-20

>2

0

Òpt

im =

1

Bo =

2

Med

iocr

e =

3

Def

icie

nt =

4

D

olen

t =

5

1

% a

nom

alie

s P

%an

0

<2%

2-

5%

>5%

1

CPU

E de

car

pes

litor

als

P cl

it 0

<0.0

05

0.00

5-0.

009

>0.0

09

1 C

PUE

de c

arpe

s lim

nètiq

ues

P cl

im

0,06

02

<0.2

61

0.26

1-0.

522

>0.5

22

1

% d

e ca

rpa

litor

al

P %

clit

0,00

<3

2%

32-6

4%

>64%

1

Biològics

Com

posi

ció,

ab

undà

ncia

i po

blac

ions

de

peix

os

% d

e ca

rpa

limnè

tica

P %

clim

4,

68

<27%

27

-53%

>5

3%

Òpt

im =

1

Bo =

1

Med

iocr

e =

3

Def

icie

nt =

5

D

olen

t =

5

1

Tran

spar

ènci

a Pr

ofun

dita

t de

visi

ó de

l D

isc

de S

ecch

i (m

) P

ds

6,77

>1

2 12

-6

6-3

3-1.

5 <1

.5

2

Con

dici

ons

d’ox

igen

ació

Pe

rcen

tatg

e d’

oxig

en

hipo

limnè

tic, m

itja

per m

. P

ox

87,3

10

0-80

80

-60

60-4

0 40

-20

20-0

1

Físic-químics

Con

cent

raci

ó de

nut

rient

s Fò

sfor

tota

l (m

g m

-3)

P pt

17,1

1 0-

4 4-

10

10-3

5 35

-100

>1

00

Òpt

im =

1

Bo =

2

Med

iocr

e =

3

Def

icie

nt =

4

D

olen

t =

5

3


Taula 4.3. Com es calculen els valors dels Elements, Indicadors, IPE i RQE?

Tip

us I

(ref

eren

t Esc

ales

)

Em

bass

amen

t

Val

orac

ió d

els

Par

àmet

res

V

alor

ació

de

cada

E

lem

ent

V

alor

ació

de

cada

indi

cado

r

IPE

RQ

E

P

Chl

2

P

Cia

1

E

fito

plàn

cton

1

.5

P

%an

1

P

clit

1

P

clim

1

P %

clit

1

P

%cl

im

1

E p

eixo

s 1

I bio

lògi

c 1

.5

P d

s 2

E tr

ansp

arèn

cia

2

P o

x 1

E o

xige

naci

ó 1

Esc

ales

P

pt

3

E

nut

rient

s 3

I fís

ic-q

uím

ic

2

2

1

La m

itja

na d

els

div

ers

os

parà

metr

es

ens

donarà

el

valo

r de c

ada e

lem

ent.

Hi

ha

ele

ments

com

posa

ts p

er

un s

ol

parà

metr

e,

com

ara

Etr

ansp

arè

ncia

i d

’alt

res

com

posa

ts p

er

2

o m

és,

com

Efi

top

làncto

n ó

Ep

eix

os

Per

obte

nir

el

valo

r de l

’Ifí

sic-q

uím

ic

es

calc

ula

la m

itja

na d

els

seus

Ele

ments

; en c

anvi

el

valo

r de

l’I b

iolò

gic

agafa

rà e

l valo

r del

pit

jor

dels

seus

Ele

ments

.

Per

obte

nir

el

val

or

IPE

s’a

gaf

arà

el v

alo

r

de

l’In

dic

ado

r am

b

un

a p

itjo

r val

ora

ció

eco

lògic

a

Per

obte

nir

el

RQ

E

calc

ula

rem

el

qu

oci

ent

de

div

idir

el v

alor

del

IP

E d

el

refe

ren

t en

tre

el

val

or

del

emb

assa

men

t:

IP

E r

efer

ent

IP

E e

mbas

s.


Taula 4.4.Clasificació , IPE i RQE de tots els embassaments. Els tipus I i II

estan composats per embassaments que son elements i referents a la vegada

per aquest motiu s’obté un 1 de RQE. Als tipus V i VI s’utilitzen models «experts»,

per això el color de la representació es el blanc; els valors de RQE, no pertanyen

a masses d’aigües reals. També es mostren els intervals de valors de cada classe

del Ratio de Qualitat Ecològic

Tipus Embassament IPE RQE I Escales 2 1 II Santa Fe del Montseny 4 1

Siurana 3.3 1 Foix 5 0.66 III Riudecanyes 4 0.82 Canelles 1.3 1 Camarasa 2.6 0.50 Boadella 2.6 0.50 La Baells 2.6 0.50 La Llossa del Cavall 2.3 0.56 Oliana 3.3 0.39 Rialb 3.6 0.36 Sant Llorenç de Montgai 3.3 0.39 Sant Ponç 2.6 0.50 Santa Ana 2.3 0.56 Talarn 2.3 0.56

IV

Terradets 2.6 0.50 Model expert 1.5 1 Flix 1.6 0.93 V Riba-roja 2 0.75 Model expert 2.3 1 Sau 3.3 0.69 VI Susqueda 3 0.76

RATIO DE QUALITAT ECOLÒGICA

Òptim Bo Mediocre Deficient Dolent

Valor assignable 1-0.9 0.9-0.7 0.7-0.5 0.5-0.3 0.3-0


Tau

la 4

.5. T

ipu

s I

Tip

us

I

(Mu

nta

nya

silí

cica

)

Em

bass

amen

ts s

ituat

s a

tram

s al

ts d

els

rius,

sob

re s

ubst

rat s

ilíci

c M

assa

d’a

igua

refe

rent

: Em

bas

sam

ent

d’E

scal

es.

Cat

egor

ies

pels

val

ors

dels

par

àmet

res

Indi

cado

rs

Elem

ents

Pa

ràm

etre

s Ò

ptim

Bo

M

edio

cre

Def

icie

nt

Dol

ent

Valo

raci

ó de

cad

a pa

ràm

etre

Va

lora

ció

de c

ada

elem

ent

Valo

raci

ó de

ca

da in

dica

dor

Índe

x de

Po

tenc

ial

Con

cent

raci

ó de

cl

orof

il·la

(mg

m-3

) 0-

1 1-

2.5

2.5-

8 8-

25

>25

P C

hl

Com

posi

ció,

ab

undà

ncia

i bi

omas

sa d

e fit

oplà

ncto

n C

once

ntra

ció

de

clor

ofil·

la d

e ci

anòf

its (m

g m

-3)

0-0.

5 0.

5-1

1-5

5-20

>2

0

Òpt

im =

1

Bo

=

2

M

edio

cre

= 3

D

efic

ient

=

4

Dol

ent =

5

P C

ia

E fit

oplà

ncto

n =

∑P x

2

% a

nom

alie

s <2

%

2-5%

>5

%

P %

an

CPU

E de

car

pes

litor

als

<0.0

05

0.00

5-0.

009

>0.0

09

P cl

it

CPU

E de

car

pes

limnè

tique

s <0

.261

0.

261-

0.52

2 >0

.522

P

clim

% d

e ca

rpa

litor

al

<32%

32

-64%

>6

4%

P %

clit

Biològics

Com

posi

ció,

ab

undà

ncia

i po

blac

ions

de

peix

os

% d

e ca

rpa

limnè

tica

<27%

27

-53%

>5

3%

Òpt

im =

1

Bo

=

1

M

edio

cre

= 3

D

efic

ient

=

5

Dol

ent =

5

P %

clim

E pe

ixos

= ∑

P x

5

I bio

lògi

c =

pitjo

r de

ls E

x

Tran

spar

ènci

a Pr

ofun

dita

t de

visi

ó de

l Dis

c de

Se

cchi

(m)

>12

12-6

6-

3 3-

1.5

<1.5

P

ds

E tra

nspa

rènc

ia =

P ds

Con

dici

ons

d’ox

igen

ació

Perc

enta

tge

d’ox

igen

hi

polim

nètic

, mitj

a pe

r m.

100-

80

80-6

0 60

-40

40-2

0 20

-0

P ox

P

oxig

enac

ió =

P ox

Físic-químics

Con

cent

raci

ó de

nut

rient

s Fò

sfor

tota

l (m

g m

-3)

0-4

4-10

10

-35

35-1

00

>100

Òpt

im =

1

Bo

=

2

M

edio

cre

= 3

D

efic

ient

=

4

Dol

ent =

5

P pt

P nu

trien

ts =

P pt

I fís

ic-q

uím

ic =

∑E

x

3

IPE

= el

pi

tjor d

els

I x


Tau

la 4

.6. T

ipu

s II

Tip

us

II

(M

un

tan

ya h

um

ida

silíc

ica)

E

mba

ssam

ents

situ

ats

a tra

ms

alts

del

s riu

s, s

obre

sub

stra

t silí

cic

i con

ques

den

sam

ent a

rbor

ades

am

b ca

duci

folis

M

assa

d’a

igua

refe

rent

: Em

bas

sam

ent

de

San

ta F

e d

el M

on

tsen

y

Cat

egor

ies

pels

val

ors

dels

par

àmet

res

Indi

cado

rs

Elem

ents

Pa

ràm

etre

s Ò

ptim

Bo

M

edio

cre

Def

icie

nt

Dol

ent

Valo

raci

ó de

cad

a pa

ràm

etre

Va

lora

ció

de

cada

ele

men

t Va

lora

ció

de c

ada

indi

cado

r Ín

dex

de

Pote

ncia

l

Con

cent

raci

ó de

cl

orof

il·la

(mg

m-3

) 0-

1 1-

2.5

2.5-

8 8-

25

>25

P C

hl

Com

posi

ció,

ab

undà

ncia

i bi

omas

sa d

e fit

oplà

ncto

n C

once

ntra

ció

de

clor

ofil·

la d

e ci

anòf

its (m

g m

-3)

0-0.

5 0.

5-1

1-5

5-20

>2

0

Òpt

im =

1

Bo

=

2

M

edio

cre

= 3

D

efic

ient

=

4

Dol

ent =

5

P C

ia

E fit

oplà

ncto

n =

∑P x

2

% a

nom

alie

s <2

%

2-5%

>5

%

P %

an

CPU

E de

car

pes

litor

als

<0.0

05

0.00

5-0.

009

>0.0

09

P cl

it

CPU

E de

car

pes

limnè

tique

s <0

.261

0.

261-

0.52

2 >0

.522

P

clim

% d

e ca

rpa

litor

al

<32%

32

-64%

>6

4%

P %

clit

Biològics

Com

posi

ció,

ab

undà

ncia

i po

blac

ions

de

peix

os

% d

e ca

rpa

limnè

tica

<27%

27

-53%

>5

3%

Òpt

im =

1

Bo

=

1

M

edio

cre

= 3

D

efic

ient

=

5

Dol

ent =

5

P %

clim

E pe

ixos

= ∑

P x

5

I bio

lògi

c =

pitjo

r del

s E x

Tran

spar

ènci

a Pr

ofun

dita

t de

visi

ó de

l Dis

c de

Se

cchi

(m)

>12

12-6

6-

3 3-

1.5

<1.5

P

ds

E tra

nspa

rènc

ia =

P ds

Con

dici

ons

d’ox

igen

ació

Perc

enta

tge

d’ox

igen

hi

polim

nètic

, mitj

a pe

r m.

100-

80

80-6

0 60

-40

40-2

0 20

-0

P ox

P

oxig

enac

ió =

P ox

Físic-químics

Con

cent

raci

ó de

nut

rient

s Fò

sfor

tota

l (m

g m

-3)

0-4

4-10

10

-35

35-1

00

>100

Òpt

im =

1

Bo

=

2

M

edio

cre

= 3

D

efic

ient

=

4

Dol

ent =

5

P pt

P nu

trien

ts =

P pt

I fís

ic-q

uím

ic =

∑E

x

3

IPE

= el

pitj

or

dels

I x


Tau

la 4

.7. T

ipu

s III

Tip

us

III

(Co

stan

ers)

Em

bass

amen

ts s

ituat

s al

tram

bai

x de

rius

cur

ts, p

rope

rs a

la c

osta

i a

zone

s ca

lcar

ies.

M

assa

d’a

igua

refe

rent

: Can

elle

s

Cat

egor

ies

pels

val

ors

dels

par

àmet

res

Indi

cado

rs

Elem

ents

Pa

ràm

etre

s Ò

ptim

Bo

M

edio

cre

Def

icie

nt

Dol

ent

Valo

raci

ó de

cad

a pa

ràm

etre

Va

lora

ció

de

cada

ele

men

t Va

lora

ció

de

cada

indi

cado

r Ín

dex

de

Pote

ncia

l

Con

cent

raci

ó de

cl

orof

il·la

(mg

m-3

) 0-

1 1-

2.5

2.5-

8 8-

25

>25

P C

hl

Com

posi

ció,

ab

undà

ncia

i bi

omas

sa d

e fit

oplà

ncto

n C

once

ntra

ció

de

clor

ofil·

la d

e ci

anòf

its (m

g m

-3)

0-0.

5 0.

5-1

1-5

5-20

>2

0

Òpt

im =

1

Bo

=

2

M

edio

cre

= 3

D

efic

ient

=

4

Dol

ent =

5

P C

ia

E fit

oplà

ncto

n =

∑P x

2

% a

nom

alie

s <2

%

2-5%

>5

%

P %

an

CPU

E de

car

pes

litor

als

<0.0

05

0.00

5-0.

009

>0.0

09

P cl

it

CPU

E de

car

pes

limnè

tique

s <0

.261

0.

261-

0.52

2 >0

.522

P

clim

% d

e ca

rpa

litor

al

<32%

32

-64%

>6

4%

P %

clit

Biològics

Com

posi

ció,

ab

undà

ncia

i po

blac

ions

de

peix

os

% d

e ca

rpa

limnè

tica

<27%

27

-53%

>5

3%

Òpt

im =

1

Bo

=

1

M

edio

cre

= 3

D

efic

ient

=

5

Dol

ent =

5

P %

clim

E pe

ixos

= ∑

P x

5

I bio

lògi

c =

pitjo

r de

ls E

x

Tran

spar

ènci

a Pr

ofun

dita

t de

visi

ó de

l Dis

c de

Se

cchi

(m)

>12

12-6

6-

3 3-

1.5

<1.5

P

ds

E tra

nspa

rènc

ia =

P ds

Con

dici

ons

d’ox

igen

ació

Perc

enta

tge

d’ox

igen

hi

polim

nètic

, mitj

a pe

r m.

100-

80

80-6

0 60

-40

40-2

0 20

-0

P ox

P

oxig

enac

ió =

P ox

Físic-químics

Con

cent

raci

ó de

nut

rient

s Fò

sfor

tota

l (m

g m

-3)

0-4

4-10

10

-35

35-1

00

>100

Òpt

im =

1

Bo

=

2

M

edio

cre

= 3

D

efic

ient

=

4

Dol

ent =

5

P pt

P nu

trien

ts =

P pt

I fís

ic-q

uím

ic =

∑E

x

3

IPE

= el

pitj

or

dels

I x


Tau

la 4

.8. T

ipu

s IV

Tip

us

IV

(Mu

nta

nya

med

iter

ràn

ia)

Emba

ssam

ents

situ

ats

al tr

am a

lt-m

itjà

dels

rius

, a ll

ocs

amb

pluj

es m

enys

abu

ndan

ts q

ue a

l Tip

us I

i sob

re s

ubst

rat p

redo

min

antm

ent c

alca

ri M

assa

d’a

igua

refe

rent

: Can

elle

s

Cat

egor

ies

pels

val

ors

dels

par

àmet

res

Indi

cado

rs

Elem

ents

Pa

ràm

etre

s Ò

ptim

Bo

M

edio

cre

Def

icie

nt

Dol

ent

Valo

raci

ó de

cad

a pa

ràm

etre

Va

lora

ció

de

cada

ele

men

t Va

lora

ció

de

cada

indi

cado

r Ín

dex

de

Pote

ncia

l

Con

cent

raci

ó de

cl

orof

il·la

(mg

m-3

) 0-

1 1-

2.5

2.5-

8 8-

25

>25

P C

hl

Com

posi

ció,

ab

undà

ncia

i bi

omas

sa d

e fit

oplà

ncto

n C

once

ntra

ció

de

clor

ofil·

la d

e ci

anòf

its (m

g m

-3)

0-0.

5 0.

5-1

1-5

5-20

>2

0

Òpt

im =

1

Bo

=

2

M

edio

cre

= 3

D

efic

ient

=

4

Dol

ent =

5

P C

ia

E fit

oplà

ncto

n =

∑P x

2

% a

nom

alie

s <2

%

2-5%

>5

%

P %

an

CPU

E de

car

pes

litor

als

<0.0

05

0.00

5-0.

009

>0.0

09

P cl

it

CPU

E de

car

pes

limnè

tique

s <0

.261

0.

261-

0.52

2 >0

.522

P

clim

% d

e ca

rpa

litor

al

<32%

32

-64%

>6

4%

P %

clit

Biològics

Com

posi

ció,

ab

undà

ncia

i po

blac

ions

de

peix

os

% d

e ca

rpa

limnè

tica

<27%

27

-53%

>5

3%

Òpt

im =

1

Bo

=

1

M

edio

cre

= 3

D

efic

ient

=

5

Dol

ent =

5

P %

clim

E pe

ixos

= ∑

P x

5

I bio

lògi

c =

pitjo

r de

ls E

x

Tran

spar

ènci

a Pr

ofun

dita

t de

visi

ó de

l Dis

c de

Se

cchi

(m)

>12

12-6

6-

3 3-

1.5

<1.5

P

ds

E tra

nspa

rènc

ia =

P ds

Con

dici

ons

d’ox

igen

ació

Perc

enta

tge

d’ox

igen

hi

polim

nètic

, mitj

a pe

r m.

100-

80

80-6

0 60

-40

40-2

0 20

-0

P ox

P

oxig

enac

ió =

P ox

Físic-químics

Con

cent

raci

ó de

nut

rient

s Fò

sfor

tota

l (m

g m

-3)

0-4

4-10

10

-35

35-1

00

>100

Òpt

im =

1

Bo

=

2

M

edio

cre

= 3

D

efic

ient

=

4

Dol

ent =

5

P pt

P nu

trien

ts =

P pt

I fís

ic-q

uím

ic =

∑E

x

3

IPE

= el

pitj

or

dels

I x


Tau

la 4

.9. T

ipu

s V

Tip

us

V

(Eix

de

gra

n r

iu;

Eb

re)

Emba

ssam

ents

situ

ats

al tr

am m

itjà

del g

rans

rius

, am

b co

nque

s m

olt e

xten

ses

amb

mar

cada

influ

enci

a hu

man

a.

Mas

sa d

’aig

ua re

fere

nt: M

od

el e

xper

t

Cat

egor

ies

pels

val

ors

dels

par

àmet

res

Indi

cado

rs

Elem

ents

Pa

ràm

etre

s Ò

ptim

Bo

M

edio

cre

Def

icie

nt

Dol

ent

Valo

raci

ó de

cad

a pa

ràm

etre

Va

lora

ció

de

cada

ele

men

t Va

lora

ció

de

cada

indi

cado

r Ín

dex

de

Pote

ncia

l

Con

cent

raci

ó de

cl

orof

il·la

(mg

m-3

) 0-

2.5

2.5-

10

10-1

5 15

-25

>25

P C

hl

Com

posi

ció,

ab

undà

ncia

i bi

omas

sa d

e fit

oplà

ncto

n C

once

ntra

ció

de

clor

ofil·

la d

e ci

anòf

its (m

g m

-3)

0-0.

5 0.

5-1

1-5

5-20

>2

0

Òpt

im =

1

Bo

=

2

M

edio

cre

= 3

D

efic

ient

=

4

Dol

ent =

5

P C

ia

E fit

oplà

ncto

n =

∑P x

2

% a

nom

alie

s <2

%

2-5%

>5

%

P %

an

CPU

E de

car

pes

litor

als

<0.0

05

0.00

5-0.

009

>0.0

09

P cl

it

CPU

E de

car

pes

limnè

tique

s <0

.261

0.

261-

0.52

2 >0

.522

P

clim

% d

e ca

rpa

litor

al

<32%

32

-64%

>6

4%

P %

clit

Biològics

Com

posi

ció,

ab

undà

ncia

i po

blac

ions

de

peix

os

% d

e ca

rpa

limnè

tica

<27%

27

-53%

>5

3%

Òpt

im =

1

Bo

=

1

M

edio

cre

= 3

D

efic

ient

=

5

Dol

ent =

5

P %

clim

E pe

ixos

= ∑

P x

5

I bio

lògi

c =

pitjo

r de

ls E

x

Tran

spar

ènci

a Pr

ofun

dita

t de

visi

ó de

l Dis

c de

Se

cchi

(m)

>8

8-4

4-2

2-1

<1

P ds

E

trans

parè

ncia

= P

ds

Con

dici

ons

d’ox

igen

ació

Perc

enta

tge

d’ox

igen

hi

polim

nètic

, mitj

a pe

r m.

100-

75

75-5

0 50

-35

35-2

0 20

-0

P ox

P

oxig

enac

ió =

P ox

Físic-químics

Con

cent

raci

ó de

nut

rient

s Fò

sfor

tota

l (m

g m

-3)

0-15

15

-25

25-3

5 35

-70

>70

Òpt

im =

1

Bo

=

2

M

edio

cre

= 3

D

efic

ient

=

4

Dol

ent =

5

P pt

P nu

trien

ts =

P pt

I fís

ic-q

uím

ic =

∑E

x

3

IPE

= el

pitj

or

dels

I x


Tau

la 4

.10. T

ipu

s V

I

Tip

us

VI

(E

ix d

e g

ran

riu

; T

er)

Emba

ssam

ents

situ

ats

al tr

am m

itjà

del g

rans

rius

, am

b co

nque

s m

olt e

xten

ses

amb

mar

cada

influ

enci

a hu

man

a.

Mas

sa d

’aig

ua re

fere

nt: M

od

el e

xper

t

Cat

egor

ies

pels

val

ors

dels

par

àmet

res

Indi

cado

rs

Elem

ents

Pa

ràm

etre

s Ò

ptim

Bo

M

edio

cre

Def

icie

nt

Dol

ent

Valo

raci

ó de

cad

a pa

ràm

etre

Va

lora

ció

de

cada

ele

men

t Va

lora

ció

de

cada

indi

cado

r Ín

dex

de

Pote

ncia

l

Con

cent

raci

ó de

cl

orof

il·la

(mg

m-3

) 0-

5 5-

15

15-2

5 25

-50

>50

P C

hl

Com

posi

ció,

ab

undà

ncia

i bi

omas

sa d

e fit

oplà

ncto

n C

once

ntra

ció

de

clor

ofil·

la d

e ci

anòf

its (m

g m

-3)

0-0.

5 0.

5-1

1-5

5-20

>2

0

Òpt

im =

1

Bo

=

2

M

edio

cre

= 3

D

efic

ient

=

4

Dol

ent =

5

P C

ia

E fit

oplà

ncto

n =

∑P x

2

% a

nom

alie

s <2

%

5-2%

>5

%

P %

an

CPU

E de

car

pes

litor

als

<0.0

05

0.00

9-0.

005

>0.0

09

P cl

it

CPU

E de

car

pes

limnè

tique

s <0

.261

0.

522-

0.26

1 >0

.522

P

clim

% d

e ca

rpa

litor

al

<32%

64

-32%

>6

4%

P %

clit

Biològics

Com

posi

ció,

ab

undà

ncia

i po

blac

ions

de

peix

os

% d

e ca

rpa

limnè

tica

<27%

53

-27%

>5

3%

Òpt

im =

1

Bo

=

1

M

edio

cre

= 3

D

efic

ient

=

5

Dol

ent =

5

P %

clim

E pe

ixos

= ∑

P x

5

I bio

lògi

c =

pitjo

r de

ls E

x

Tran

spar

ènci

a Pr

ofun

dita

t de

visi

ó de

l Dis

c de

Se

cchi

(m)

>6

6-3

3-2

2-1

<1

P ds

E

trans

parè

ncia

= P

ds

Con

dici

ons

d’ox

igen

ació

Perc

enta

tge

d’ox

igen

hi

polim

nètic

, mitj

a pe

r m.

100-

60

60-3

0 30

-15

15-5

5-

0 P

ox

P ox

igen

ació

= P

ox

Físic-químics

Con

cent

raci

ó de

nut

rient

s Fò

sfor

tota

l (m

g m

-3)

0-16

16

-32

32-6

4 64

-128

>1

28

Òpt

im =

1

Bo

=

2

M

edio

cre

= 3

D

efic

ient

=

4

Dol

ent =

5

P pt

P nu

trien

ts =

P pt

I fís

ic-qu

ímic

= ∑

E x

3

IPE

= el

pitj

or

dels

I x


Mapa 4.1. Situació i valoració ecològica segons l’IPE dels embassamentscatalans.


Capítol 5. Avaluació de l’adaptació delReservoir Fish Assemblage Index

(RFAI) a Catalunya

5.1. Validació dels mètodes de

mostreig utilitzats al RFAI

Per a algunes espècies, hi ha molt bona

correlació entre les captures per unitat

d’esforç (CPUE: per a les xarxes són

nombre d’individus per xarxa i per a la

pesca elèctrica són nombre d’individus

per segon d’electrocució) amb pesca

elèctrica i amb xarxa (Fig. 5.1 i 5.2). És

a dir, a l’embassament de Sant Antoni

es capturen més individus de barb comú

tant amb xarxa com amb pesca elèctrica

i clarament hi ha més densitat d’aquesta

espècie que als altres embassaments

(Fig.5.1).

Però, com ja s’ha descrit (Jackson &

Harvey 1997), això és poc freqüent i per

diverses espècies la correlació no és

significativa (Taula 5.1). Això és lògic per

diverses raons. Hi ha espècies que són

molt litorals (per ex. la perca americana,

el peix sol o alguna altra espècie que

només s’ha capturat amb pesca

elèctrica) i altres que ho són poc

«recordem que hem posat les xarxes a

10 m de profunditat. Algunes espècies

com la perca americana són ben

conegudes per agafar-se poc amb

xarxes litorals (García-Berthou 1994;

García-Berthou 2002) i molt amb pesca

Taula 5.1. Coeficients de correlació dePearson entre les CPUE amb pescaelèctrica i amb xarxa per a les espèciesdetectades a més de dos embassaments iamb els dos mètodes de pesca (n = 14).

espècie r P

Alburnus alburnus -0.154 0.599

Barbus graellsii 0.975 <0.0005

Cyprinus carpio 0.458 0.099

Chondrostoma miegii 0.952 <0.0005

Rutilus rutilus 0.263 0.364

Salmo trutta 0.747 0.002

Sander lucioperca 0.478 0.084

elèctrica. A més, hem efectuat la pesca

elèctrica de dia en canvi les xarxes es

calen de la tarda al matí següent (de

manera que podrien afectar els ritmes

diaris de les espècies).

Les correlacions observades, que de fet

són poc esperades, suggereixen que

l’esforç de pesca ha estat prou bo i que,

com és ben conegut, és molt

recomanable combinar mètodes de

pesca diferents (Jackson & Harvey

1997). Malgrat que els dos mètodes de

pesca utilitzats són els mateixos

utilitzats al RFAI, seria millor ampliar

més el ventall de mètodes de captura,

per exemple, amb trampes litorals que

augmentessin la probabilitat de detectar

espècies petites com la bavosa de riu,

la gambúsia o cobítids.


Fig. 5.1. Relació entreles CPUE amb pescaelèctrica i amb xarxaper al barb comú (B.

graellsii).

Fig. 5.2. Relació entreles CPUE amb pescaelèctrica i amb xarxaper a la madrilla (C.

miegii).

gillnet CPUE

1.0.8.6.4.20.0-.2

ele

ctro

fishi

ng C

PU

E

.003

.002

.001

0.000

-.001 R² = 0.9505

Terradets

Susqueda

Sant PonçSanta FeSau

Sant Antoni

Riudecanyes

Riba-roja

FoixFlix

Escales

CamarasaBoadellaLa Baells

gillnet CPUE

.8.6.4.20.0-.2

ele

ctro

fishi

ng C

PU

E

.005

.004

.003

.002

.001

0.000

-.001 R² = 0.9069

Terradets

SusquedaSant PonçSanta FeSauSant Antoni

Riudecanyes

Riba-rojaFoixFlix

Escales

CamarasaBoadellaLa Baells


Fig. 5.3. Relació entreles CPUE amb pescaelèctrica i amb xarxaper al conjuntd’espècies.

Total CPUE (gillnet)

1.61.41.21.0.8.6.4.2

Tot

al C

PU

E (

elec

trof

ishi

ng)

.2

.1

0.0

-.1 R² = 0.0164

TerradetsSusqueda

Sant Ponç

Santa FeSauSant AntoniRiudecanyes

Riba-roja

Foix

FlixEscales

Camarasa

Boadella

La Baells

Si per diverses espècies no hi ha gaire

correlació entre les CPUEs amb pesca

elèctrica i amb xarxa cal esperar que

les CPUEs totals (conjunt d’espècies)

tampoc estiguin gaire correlacionades

(Fig. 5.3), especialment perquè una de

les espècies més abundants, l’alburn,

mostra correlació no significativa (Taula

1). Els dos mètodes mostren imatges

molt diferents dels embassaments (Fig.

5.3) perquè als embassaments

oligotròfics o amb menor temps de

residència hi ha proporcionalment més

densitat de peixos litorals, i als altres

(Foix, Sau, Susqueda) més densitat

limnètica i sobretot d’individus més

grans (carpes). Els embassaments amb

molta CPUE de pesca elèctrica (Riba-

roja, Sant Ponç, La Baells,…) tenien

importants poblacions litorals d’alburn.

Ja que hem pres diferents mostres a

cada embassament seria interessant

estudiar amb detall quin ha de ser

l’esforç de captura necessari per a

estimar amb una certa precisió les

diferents mètriques del RFAI, per

exemple amb corbes d’acumulació

d’espècies i tècniques bootstrap

(Hickman & McDonough 1996). També

és imprescindible estudiar la variabilitat

estacional i interanual d’aquestes

mètriques i les poblacions de peixos

dels embassaments en general.

5.2. Adaptació i validació de les

mètriques utilitzades al RFAI

A la Taula 5.2 recordem les mètriques

originals del RFAI que es pretenien

adaptar als embassaments catalans.

Les mètriques de riquesa (nombre

d’espècies) es calculen combinant els

dos mètodes de pesca mentre que les

de composició (% d’individus) es

calculen per separat pels dos mètodes

de pesca (Taula 5.4). Les mètriques del

RFAI (Hickman et al. 1994; Jennings et

al. 1995; Hickman & McDonough 1996;


McDounough & Hickman 1999)

provenen d’una adaptació dels IBI per

a peixos de rius nord-americans

originalment proposats per Karr i

col·laboradors (Karr et al. 1986). Una

revisió bibliogràfica mostra que malgrat

les nombroses adaptacions dels IBI de

rius (Bramblett & Fausch 1991; Moyle

& Marchetti 1999; Simon & Sanders

1999; Angermeier et al. 2000; Schleiger

2000; Smogor & Angermeier 2001;

Daniels et al. 2002), els índexs de peixos

per a llacs són poc abundants (Jennings

et al. 1999; Schulz et al. 1999) i els

d’embassaments es limiten al RFAI. A

Europa, els treballs publicats són

bàsicament de França (Oberdorff &

Hughes 1992; Hughes & Oberdorff

1999; Oberdorff et al. 2001; Oberdorff

et al. 2002) i Bèlgica (Didier et al. 1998;

Kestemont et al. 1998; Kestemont et al.

2000) i malgrat que hi ha alguns treballs

a embassaments francesos (Cadic et al.

2001; Irz et al. 2002; Argillier et al.

2002a; Argillier et al. 2002b) encara no

s’han adaptat índexs.

Les mètriques del RFAI s’han adaptat

seguint principalment els treballs a rius

francesos (Taula 5.3). Així per exemple

a Europa en lloc del nombre de peixos

sol (Lepomis spp.) o de catostòmids

(sucker) es pot utilitzar el nombre

d’invertívors. Per a la categorització

d’espècies, a part dels treballs francesos

també s’ha utilitzat la informació dels IBI

nord-americans ja que és més detallada

per a algunes espècies (perca

americana, peix sol, carpa,…). Volem

esmentar, però, que aquestes

categoritzacions (excepte la de

reproducció) ens semblen pobres i que

en general s’haurien de dedicar molts

més esforços a obtenir o revisar millors

les dades de base (sobretot de

tolerància) en lloc de realitzar tantes

adaptacions de l’IBI (especialment a

Europa on els IBI encara no s’han

validat molt). Per exemple, Oberdorff et

al. (2002) no classifiquen el grau de

tolerància de Barbus meridionalis o la

carpa (C. carpio) per considerar que no

hi ha prou informació disponible: Barbus

haasi és endèmica de la península (i per

tant tampoc hi ha informació científica

acurada sobre la seva tolerància) però

s’assembla molt a B. meridionalis (de

fet la substitueix a les conques

meridionals catalanes) i segurament

ambdues són força intolerants; en canvi,

la carpa és una de les espècies

considerades popularment com a més

tolerants (tot i que Oberdorff i coautors

no ho consideren així en el seus

treballs).

No hi ha correlació de totes aquestes

mètriques amb la superfície de la

conca hidrogràfica a la qual pertany

l’embassament ni amb el volum de

l’embassament (Taula 5.4). Això

simplificaria l’ús d’un índex ja que no

caldria adaptar-lo a diferents conques

o mides d’embassaments. Malgrat que

la conca de l’Ebre té més espècies

natives que la resta de rius catalans, el

nombre d’espècies de peixos als

embassaments no reflecteix aquest

patró perquè corresponen bàsicament

a espècies introduïdes d’àmplia


distribució comunes a la majoria

d’embassaments.

D’altra banda, les mètriques tampoc

responen al grau tròfic de

l’embassament (Taula 5.4), excepte

per al % d’anomalies que és molt

significatiu però només s’ha observat i

era molt freqüent a les carpes de Foix.

Ja s’ha descrit que el % d’anomalies

augmenta exponencialment a llocs

degradats o molt degradats (Sanders et

al. 1999). Això suggereix que aquesta

mètrica pot ser útil i altres mètriques que

mesuressin amb més detall i precisió

l’estat fisiològic del peix podrien ser

especialment útils en sistemes altament

modificats i artificials com els

embassaments.

En canvi, és lògic que les mètriques

de riquesa depenguin poc del grau

tròfic de l’embassament (Taula 4) per

nombroses raons, entre d’altres:

§ el rang de variació de les

mètriques de riquesa és molt

baix (Taula 5.5), en part

perquè els rius europeus i

especialment els rius

catalans tenen menys

riquesa de peixos

continentals que els nord-

americans;

§ els embassaments estan

dominats per espècies

exòtiques que, com a part de

la homogeneització biòtica

(Rahel 2000; Rahel 2002),

solen introduir-se a tots els

embassaments;

§ l’alteració per introducció

d’espècies és encara molt

important i els

embassaments, que ja són

sistemes molt fluctuants, no

han tingut prou temps per

reflectir el seu grau tròfic en

la riquesa o diversitat

d’espècies de peixos.

El mateix problema es produeix als rius

de Califòrnia (ecosistemes també de

tipus mediterrani), on hi ha problemes

per desenvolupar un IBI per a rius

perquè també hi ha relativament poques

espècies de peixos i moltes

d’introduïdes (Moyle & Marchetti 1999).

Una altra mesura sintètica de què les

mètriques no responen al grau tròfic és

que la correlació de l’índex de

diversitat de Shannon amb el grau

tròfic, malgrat ser negativa, és molt

petita (r ~ -0,1 a -0,2) i no significativa

(Fig. 5.4).

En canvi sí que hi ha molta correlació

entre mètriques (Taula 5.6), ja que

molts dels caràcters considerats

indicadors d’integritat biòtica es troben

associats en algunes espècies, sobretot

en el cas de les mètriques de riquesa.

Per exemple, hi ha força correlació entre

la riquesa detectada i les CPUE totals,

especialment al litoral (pesca elèctrica)

(Fig. 5.5).

Una anàlisi factorial resumeix bé

aquestes correlacions (Fig.5.6). El

primer eix diferencia embassaments de


Annual mean TP (mg/m3)

400

200

100

80

60

40

20

10

8

Lim

netic

div

ersi

ty (

Sha

nnon

's)

2.5

2.0

1.5

1.0

.5

0.0

-.5 R² = 0.0506

Sau

Foix

Terradets

RiudecanyesSant Antoni

Camarasa

BoadellaSusqueda

Flix

Sant Ponç

Riba-roja

Santa Fe

La Baells

Escales


400

200

100

80

60

40

20

10

8

Litto

ral d

iver

sity

(S

hann

on's

)

2.0

1.5

1.0

.5

0.0

-.5 R² = 0.0496

Foix

Sau

Susqueda

Camarasa

Riba-roja

Sant Antoni

Flix

Terradets

La Baells

Santa Fe

Riudecanyes

Boadella

Escales

Sant Ponç

Fig. 4. Relació entre la diversitat (índex de Shannon amb logaritme en base 2)limnètica (xarxa) i litoral (pesca elèctrica) i el fòsfor total.

Fig. 5.5. Relació entre la riquesa (nombre d’espècies de peixos detectades)limnètica i litoral i les captures totals.

Total CPUE (electrofishing)

.2.1.05.04.03.02.01.005

.004.003

.002.001

.0005.0004

Litto

ral r

ichn

ess

(ele

ctro

fishi

ng)

10

8

6

4

2

0 R² = 0.3840

Sau

Foix

Terradets

RiudecanyesSant Antoni

Camarasa

Boadella

Susqueda

Flix

Sant Ponç

Riba-roja

Santa Fe

La Baells

Escales

trams alts (bàsicament Escales) que té

més espècies natives, litofíliques i

intolerants i % d’invertívors (bàsicament

Salmo trutta, Barbus haasi i Phoxinus

phoxinus) respecte d’altres

embassaments amb més % d’individus

tolerants, dominants i omnívors

(sobretot Alburnus alburnus que és

l’espècie dominant). El primer eix no

està correlacionat amb el fòsfor total (r

= -0.10, n = 14, P = 0.72) i s’obté el

mateix resultat i interpretació si s’extreu

l’embassament d’Escales de l’anàlisi.


Species Richness and Composition

1. Total number of species—Greater numbers of species are consideredrepresentative of healthier aquatic ecosystems. As conditions degrade,numbers of species at a site decline.2. Number of piscivore species—Higher diversity of piscivores isindicative of better quality environment.3. Number of sunfish species—Lepomid sunfish (excludes black basses,crappies, and rock bass) are basically insectivores, and high diversityof this group is indicative of reduced siltation and suitable sedimentquality in littoral areas.4. Number of sucker species—Suckers are also insectivores but inhabitthe pelagic and more riverine sections of reservoirs.5. Number of intolerant species—This group is made up of species thatare particularly intolerant of habitat degradation. Higher densities ofintolerant individuals represent better environmental quality.6. Percentage of tolerant individuals (excluding Young-of-Year)—Thismetric signifies poorer quality with increasing proportions ofindividuals tolerant of degraded conditions.7. Percentage dominance by one species—Ecological quality isconsidered reduced if one species dominates the resident fishcommunity.

Trophic Composition

8. Percentage of individuals as omnivores—Omnivores are lesssensitive to environmental stresses due to their ability to vary theirdiets. As trophic links are disrupted due to degraded conditions,specialist species such as insectivores decline while opportunisticomnivorous species increase in relative abundance.9. Percentage of individuals as insectivores—Due to the special dietaryrequirements of this group of species and the limitations of their foodsource in degraded environments, proportion of insectivores increaseswith environmental quality.

Reproductive Composition

10. Number of lithophilic spawning species—Lithophilic broadcastspawners spawn over rocky substrate and do not provide parental care.This guild is expected to be sensitive to siltation. Numbers oflithophilic spawning species increase in reservoirs providing suitableconditions reflective of good environmental quality.Abundance

11. Total catch per unit effort (number of individuals)—This metric isbased upon the assumption that high quality fish assemblages supportlarge numbers of individuals.

Fish Health

12. Percentage individuals with anomalies—Incidence of diseases,lesions, tumors, external parasites, deformities, blindness, and naturalhybridization are noted for all fish measured, with higher incidenceindicating poor environmental conditions.

Taula 5.2. Mètriques utilitzades pel Reservoir Fish

Assemblage Index (RFAI) i que s’han mesurat als 14embassaments catalans estudiats (extret de http://www.tva.gov/environment/reports/ te l l icoeis/pdf/appendixesc2-6.pdf).


espècie Trophic guild Reproductive guild

Feeding habitat

Tolerance

Salmo trutta Invertivore Lithophil Pelagic Intolerant Rutilus rutilus Omnivore Phytolithophil Pelagic Tolerant Squalius cephalus Omnivore Lithophil Pelagic Tolerant Barbus graellsii Omnivore Lithophil Benthic - Alburnus alburnus Omnivore Phytolithophil Pelagic Tolerant Cyprinus carpio Omnivore Phytophil Benthic Tolerant

Chondrostoma miegii Omnivore Lithophil Benthic - Phoxinus phoxinus Omnivore Lithophil Pelagic Intolerant Scardinius erythrophtalmus Omnivore Phytophil Pelagic Tolerant

Anguilla anguilla Invertivore Open water Benthic - Perca fluviatilis Piscivore Phytolithophil Pelagic - Sander lucioperca Piscivore Phytophil Pelagic - Lepomis gibbosus Invertivore Polyphil Pelagic Intermediate

Micropterus salmoides Piscivore Phytolithophil Pelagic Intermediate

Carassius auratus Omnivore Phytophil Benthic Tolerant

Abramis bjoerkna Omnivore Phytolithophil Benthic - Barbus haasi Invertivore Lithophil Benthic - Silurus glanis Piscivore Phytolithophil Benthic - Salaria fluviatilis Invertivore Lithophil Benthic -

Oberdorff et al. (2002) EPA Rapid Bioassessment Protocols (1999) Doadrio (2002)

Taula 5.3. Espècies de peixos detectades als 14 embassaments amb lacategorització necessària per a les mètriques (i la referència bibliogràfica).

d’individus omnívors, tolerants i

dominància, d’altres embassaments

menys eutròfics (Boadella,

Susqueda,…) que tenen més % de

piscívors (perca americana, sandra,…).

Una mètrica molt poc habitual (Simon

& Lyons 1995; Hughes & Oberdorff

1999), que només s’ha utilitzat en

alguna adaptació d’IBI de rius d’Estats

Units (Mebane et al. 2003), és el %

d’individus que són carpa. Tant les

captures absolutes de carpa com el %

de carpes al litoral i a la zona limnètica

estan ben correlacionades (r >> 0,5)

amb el grau tròfic (Fig. 5.7 i 5.8). És a

dir, quant més eutròfic és

l’embassament més densitat de carpes

i més % d’individus que són carpes.

CPUE absolutes tenen el desavantatge

de ser més difícils d’estandarditzar i

comparar que els percentatges, ja que

deuen mostrar major variació estacional,

dependència de l’equip de mostreig,…

Per això, com és habitual, sembla

preferible utilitzar el % de CPUE que són

carpes en lloc de les CPUE absolutes,

malgrat que aquestes darreres estan

millor correlacionades. El % de CPUE

que són carpes està millor correlacionat

amb el grau tròfic a la zona litoral que a

la zona limnètica (la transformació

arcsin dels percentatges proporcionava

resultats molt similars). Això es deu a

què a la zona limnètica dels

embassaments eutròfics hi ha altres

ciprínids com l’alburn o la madrilleta vera

que són de tolerància similar però millor

zooplanctívors i per això més


** La correlación es significativa al nivel 0,01 (bilateral).* La correlación es significante al nivel 0,05 (bilateral).

Taula 5.4. Correlació de les mètriques adaptades del Reservoir FishAssemblage Index (RFAI) amb la mida de la conca, de l’embassament i del seugrau tròfic (n = 14).

Surface of the river basin

(Km2) Capacity

(hm3) Annual mean TP (mg/m3)

Number of native spp. Correlación de Pearson -.212 .188 -.166 Sig. (bilateral) .466 .521 .570 Number of piscivore spp. Correlación de Pearson .460 .181 -.358 Sig. (bilateral) .098 .536 .209 Number of intolerant spp. Correlación de Pearson -.318 .315 -.227 Sig. (bilateral) .269 .273 .436 Number of lithophilic spp. Correlación de Pearson -.297 .276 -.323 Sig. (bilateral) .303 .340 .261 Total CPUE (electrofishing)

Correlación de Pearson .464 .173 -.169

Sig. (bilateral) .095 .554 .565 % tolerant indiv. (electrof. CPUE)

Correlación de Pearson .254 -.466 .188

Sig. (bilateral) .382 .093 .520 % omnivores (electrof. CPUE)


Sig. (bilateral) .496 .105 .706 % invertivores (electrofishing)

Correlación de Pearson -.225 .351 -.027

Sig. (bilateral) .440 .218 .928 % dominance (electrof. CPUE)

Correlación de Pearson .212 .068 .166

Sig. (bilateral) .468 .817 .570 % anomalies (electrof. CPUE)

Correlación de Pearson -.121 -.303 .978(**)

Sig. (bilateral) .681 .292 .000 Total CPUE (gillnet CPUE) Correlación de Pearson -.127 .399 .239 Sig. (bilateral) .665 .158 .411 % tolerant indiv. (gillnet CPUE)


Sig. (bilateral) .507 .345 .261 % omnivores (gillnet CPUE)


Sig. (bilateral) .912 .325 .245 % invertivores (gillnet CPUE)

Correlación de Pearson -.168 .048 -.174

Sig. (bilateral) .567 .870 .552 % dominance (gillnet CPUE)

Correlación de Pearson .357 -.381 -.127

Sig. (bilateral) .210 .179 .666 % anomalies (gillnet CPUE)

Correlación de Pearson -.121 -.303 .978(**)

Sig. (bilateral) .681 .292 .000


Taula 5. Estadística descriptiva de les mètriques adaptades del Reservoir Fish

Assemblage Index (RFAI).

N Mínimo Máximo Media Desv. típ.

Number of native spp. 14 .00 5.00 1.7143 1.38278

Number of piscivore spp. 14 .00 3.00 1.3571 1.08182

Number of intolerant spp. 14 .00 2.00 .5714 .75593

Number of lithophilic spp. 14 .00 5.00 1.5714 1.50457

Total CPUE (electrofishing) 14 .00 .17 .0451 .05418

% tolerant indiv. (electrof. CPUE) 14 14.78 100.00 77.6647 29.20548

% omivores (electrof. CPUE) 14 24.29 100.00 86.5731 19.63763

% invertivores (electrofishing) 14 .00 12.68 2.9578 4.53995

% dominance (electrof. CPUE) 14 39.47 100.00 76.0589 18.98998

% anomalies (electrof. CPUE) 14 .00 82.93 5.9234 22.16322

Total CPUE (gillnet CPUE) 14 .30 2.79 1.2276 .76877

% tolerant indiv. (gillnet CPUE) 14 .00 100.00 69.3079 32.74921

% omivores (gillnet CPUE) 14 62.20 100.00 88.8610 12.50550

% invertivores (gillnet CPUE) 14 .00 34.52 3.6086 9.86510

% dominance (gillnet CPUE) 14 27.67 100.00 64.4302 21.30956

% anomalies (gillnet CPUE) 14 .00 46.78 3.3413 12.50207

abundants(per ex. Sau és més eutròfic

que Susqueda però té menys carpa

limnètica perquè hi domina l’alburn i la

madrilleta vera). Per tant, el % de carpes

encara és millor indicador d’eutròfia i

baixa qualitat del medi al litoral que a la

zona limnètica. Pensem que aquestes

mètriques de carpa podrien ser molt útils

no només als embassaments espanyols

sinó també als trams més degradats de

rius, ja que la carpa és una espècie

àmpliament introduïda des d’antic i molt

tolerant, que reflecteix bé la qualitat de

l’aigua i de l’hàbitat (Crivelli 1981; Crivelli

1983; García-Berthou & Moreno-Amich

2000; García-Berthou 2001; Vila-Gispert

et al. 2002).


Taula 5.6. Correlació entre les mètriques utilitzades al Reservoir Fish Assemblage

Index (RFAI) (n = 14).

estadístics

Number of native spp.

Number of piscivore spp.

Number of intolerant spp.

Number of lithophilic spp.

Total CPUE (electrofishing)

% tolerant indiv. (electrof. CPUE)

% omivores (electrof. CPUE)

% invertivores (electrofishing)

% dominance (electrof. CPUE)

% anomalies (electrof. CPUE)

Total CPUE (gillnet CPUE)

% tolerant indiv. (gillnet CPUE)

% omivores (gillnet CPUE)

% invertivores (gillnet CPUE)

% dominance (gillnet CPUE)

% anomalies (gillnet CPUE)

Num

ber

of

na

tive s

pp

. r

1

-.3

38

.83

1(*

*).9

72(*

*)-.

280

-.4

43

-.3

89

.87

9(*

*)

-.2

40

-.1

49

.24

3-.

825(*

*)-.

374

.66

5(*

*)-.

230

-.1

49

P

.

.23

7.0

00

.00

0.3

32

.11

2

.17

0.0

00

.40

9.6

12

.40

2.0

00

.18

8.0

09

.42

9.6

12

Num

ber

of

pis

civ

ore

spp.

r -.

338

1-.

269

-.3

24

.18

0

-.2

41

-.3

05

-.1

45

-.3

02

-.3

61

-.5

46(*

).0

36

-.1

71

-.4

94

.36

6-.

361

P

.2

37

..3

53

.25

8.5

38

.40

7

.28

9.6

20

.29

4.2

05

.04

3.9

02

.55

9.0

72

.19

8.2

05

Num

ber

of

into

lera

nt sp

p.

r .8

31(*

*)

-.2

69

1.8

41(*

*)-.

160

-.5

53(*

) -.

556(*

).8

28(*

*)

-.0

85

-.2

18

.03

7-.

590(*

)-.

258

.57

9(*

)-.

173

-.2

18

P

.0

00

.35

3.

.00

0.5

85

.04

0

.03

9.0

00

.77

4.4

55

.90

0.0

26

.37

3.0

30

.55

3.4

55

Num

ber

of

lith

ophili

c s

pp.

r .9

72(*

*)

-.3

24

.84

1(*

*)1

-.2

32

-.4

72

-.4

07

.84

0(*

*)

-.2

43

-.3

01

.24

3-.

854(*

*)-.

435

.64

9(*

)-.

270

-.3

01

P

.0

00

.25

8.0

00

..4

24

.08

9

.14

9.0

00

.40

3.2

96

.40

3.0

00

.12

0.0

12

.35

1.2

96

Tota

l C

PU

E (

ele

ctr

ofishin

g)

r -.

280

.18

0-.

160

-.2

32

1

.47

3

.39

6-.

250

.53

3(*

)-.

140

.05

7.2

33

-.1

16

.00

9.1

98

-.1

40

P

.3

32

.53

8.5

85

.42

4.

.08

7

.16

1.3

89

.05

0.6

33

.84

7.4

22

.69

2.9

76

.49

8.6

33

% tole

ran

t in

div

. (e

lectr

of. C

PU

E)

r -.

443

-.2

41

-.5

53(*

)-.

472

.47

3

1

.83

0(*

*)-.

592(*

) .6

51(*

).1

97

.08

5.5

95(*

).0

34

.08

6.2

32

.19

7

P

.1

12

.40

7.0

40

.08

9.0

87

. .0

00

.02

6

.01

2.5

00

.77

3.0

25

.90

8.7

69

.42

5.5

00

% o

miv

ore

s (

ele

ctr

of. C

PU

E)

r -.

389

-.3

05

-.5

56(*

)-.

407

.39

6

.83

0(*

*)

1-.

686(*

*)

.53

3(*

).1

62

.27

3.3

60

.10

3.1

11

.18

1.1

62

P

.1

70

.28

9.0

39

.14

9.1

61

.00

0

..0

07

.05

0.5

79

.34

6.2

05

.72

7.7

05

.53

5.5

79

% inve

rtiv

ore

s (

ele

ctr

ofishin

g)

r .8

79(*

*)

-.1

45

.82

8(*

*).8

40(*

*)-.

250

-.5

92(*

) -.

686(*

*)1

-.2

82

-.0

38

.14

5-.

699(*

*)-.

260

.42

8-.

224

-.0

38

P

.0

00

.62

0.0

00

.00

0.3

89

.02

6

.00

7.

.32

8.8

96

.62

0.0

05

.37

0.1

27

.44

2.8

96

% d

om

ina

nce

(ele

ctr

of.

CP

UE

) r

-.2

40

-.3

02

-.0

85

-.2

43

.53

3(*

) .6

51(*

) .5

33(*

)-.

282

1.1

04

.19

0.4

31

.07

0.1

29

.32

1.1

04

P

.4

09

.29

4.7

74

.40

3.0

50

.01

2

.05

0.3

28

..7

23

.51

4.1

24

.81

2.6

61

.26

3.7

23

% a

nom

alie

s (

ele

ctr

of. C

PU

E)

r -.

149

-.3

61

-.2

18

-.3

01

-.1

40

.19

7

.16

2-.

038

.10

41

.23

8.2

70

.25

6-.

105

-.1

51

1.0

00(

**)

P

.6

12

.20

5.4

55

.29

6.6

33

.50

0

.57

9.8

96

.72

3.

.41

3.3

51

.37

6.7

20

.60

5.0

00

Tota

l C

PU

E (

gill

net C

PU

E)

r .2

43

-.5

46(*

).0

37

.24

3.0

57

.08

5

.27

3.1

45

.19

0.2

38

1-.

219

-.1

62

.42

3-

.66

9(*

*).2

38

P

.4

02

.04

3.9

00

.40

3.8

47

.77

3

.34

6.6

20

.51

4.4

13

..4

51

.57

9.1

31

.00

9.4

13

% tole

ran

t in

div

. (g

illn

et C

PU

E)

r -.

825(*

*)

.03

6-.

590(*

)-.8

54(*

*).2

33

.59

5(*

) .3

60

-.6

99(*

*)

.43

1.2

70

-.2

19

1.4

47

-.3

72

.14

9.2

70

P

.0

00

.90

2.0

26

.00

0.4

22

.02

5

.20

5.0

05

.12

4.3

51

.45

1.

.10

9.1

90

.61

1.3

51

% o

miv

ore

s (

gill

net C

PU

E)

r -.

374

-.1

71

-.2

58

-.4

35

-.1

16

.03

4

.10

3-.

260

.07

0.2

56

-.1

62

.44

71

-.5

52(*

).2

72

.25

6

P

.1

88

.55

9.3

73

.12

0.6

92

.90

8

.72

7.3

70

.81

2.3

76

.57

9.1

09

..0

41

.34

7.3

76

% inve

rtiv

ore

s (

gill

net

CP

UE

) r

.66

5(*

*)

-.4

94

.57

9(*

).6

49(*

).0

09

.08

6

.11

1.4

28

.12

9-.

105

.42

3-.

372

-.5

52(*

)1

-.3

50

-.1

05

P

.0

09

.07

2.0

30

.01

2.9

76

.76

9

.70

5.1

27

.66

1.7

20

.13

1.1

90

.04

1.

.22

0.7

20

% d

om

ina

nce

(gill

ne

t C

PU

E)

r -.

230

.36

6-.

173

-.2

70

.19

8

.23

2

.18

1-.

224

.32

1-.

151 -.6

69(*

*).1

49

.27

2-.

350

1-.

151

P

.4

29

.19

8.5

53

.35

1.4

98

.42

5

.53

5.4

42

.26

3.6

05

.00

9.6

11

.34

7.2

20

..6

05

% a

nom

alie

s (

gill

net C

PU

E)

r -.

149

-.3

61

-.2

18

-.3

01

-.1

40

.19

7

.16

2-.

038

.10

41.0

00(*

* ) .2

38

.27

0.2

56

-.1

05

-.1

51

1

P

.6

12

.20

5.4

55

.29

6.6

33

.50

0

.57

9.8

96

.72

3.0

00

.41

3.3

51

.37

6.7

20

.60

5.


PCA Axis 1

1.0.50.0-.5-1.0

PC

A A

xis

2

1.0

.5

0.0

-.5

-1.0

% anomalies (gillnet

% dominance (gillnet

% invertivores (gill

% omivores (gillnet

% tolerant indiv. (g

total cpue (gillnet% anomalies (electro% dominance (electro

% invertivores (elec

% omivores (electrof% tolerant indiv. (e

total cpue (electrof

number of lithophilinumber of intolerant

number of piscivore

number of native spp

PCA axis 1

3210-1-2

PC

A a

xis

2

3

2

1

0

-1

-2

Sau

Foix

Terradets

Riudecanyes

Sant Antoni

Camarasa

Boadella

Susqueda

Flix

Sant PonçRiba-rojaSanta Fe

La Baells

Escales

Fig. 5.6. Anàlisi de components principals (amb rotació varimax) de les

mètriques del RFAI als 14 embassaments. El primer eix explica el 37,7% de la

variància i el segon el 19,6%.


Fig. 5.7. Relació de les CPUE amb pesca elèctrica i amb xarxa i l’abundància

relativa de carpa (C. carpio) amb el fòsfor total.


400

200

100

80

60

40

20

10

8

% o

f ca

rp (

gill

ne

t C

PU

E)

100

80

60

40

20

0

-20 R² = 0.2877

Foix

Sau

Susqueda

Camarasa

Riba-roja

Sant Antoni

FlixTerradetsLa BaellsSanta Fe

Riudecanyes

BoadellaEscales

Sant Ponç


400

200

100

80

60

40

20

10

8

CP

UE

of car

p (g

illne

t)

1.0

.8

.6

.4

.2

0.0

-.2 R² = 0.4703

Foix

Sau

Susqueda

CamarasaRiba-roja

Sant Antoni

FlixTerradetsLa BaellsSanta Fe

Riudecanyes

Boadella

EscalesSant Ponç


400

200

100

80

60

40

20

10

8

CP

UE

of ca

rp (ele

ctro

fishin

g)

0

0

0

0

0

0

0

0

0

-0 R² = 0.4243

Foix

SauSusqueda

Camarasa

Riba-roja

Sant Antoni

Flix

Terradets

La BaellsSanta Fe

RiudecanyesBoadella

Escales

Sant Ponç


Fig. 5.8. Relació de les CPUE amb pesca elèctrica i amb xarxa i l’abundància

relativa de carpa (C. carpio) amb la clorofil·la.

Annual mean chl (mg/m3)

40

20

10

8

6

4

2

1

CP

UE

of ca

rp (gill

net)

1

1

1

0

0

0

-0 R² = 0.4882

Foix

Sau

Susqueda

CamarasaRiba-roja

Sant Antoni

FlixTerradetsLa Baells Santa Fe

Riudecanyes

Boadella

EscalesSant Ponç


40

20

10

8

6

4

2

1

CP

UE

of ca

rp (ele

ctro

fishin

g)

0

0

0

0

0

0

0

0

0

-0 R² = 0.1257

Foix

SauSusqueda

Camarasa

Riba-roja

Sant Antoni

Flix

Terradets

La Baells Santa Fe

RiudecanyesBoadella

Escales

Sant Ponç


40

20

10

8

6

4

2

1

% o

f ca

rp (

gilln

et C

PU

E)

100

80

60

40

20

0

-20 R² = 0.3633

Foix

Sau

Susqueda

Camarasa

Riba-roja

Sant Antoni

FlixTerradetsLa Baells Santa Fe

Riudecanyes

BoadellaEscales

Sant Ponç


En conclusió, excepte el % d'individus

amb anomalies, les mètriques

tradicionals de l'IBI o el RFAI, no

responen gaire al grau tròfic dels

embassaments catalans. Dues altres

mètriques, no utilitzades anteriorment a

Europa, però que podrien tenir molta

utilitat als embassaments espanyols (i

trams degradats de rius) són les CPUE

de carpa i el % de CPUE que són

carpes, que hem demostrat que

responen bé al grau tròfic de

l'embassament. Una altra possibilitat,

que requeriria un estudi específic, seria

intentar adaptar el FHAI (Fish Health

Assessment Index), que s'ha utilitzat per

a perca americana (Micropterus

salmoides) als embassaments d'Estats

Units (Coughlan et al. 1996). Aquesta

espècie americana l'hem detectat a 9

dels 14 embassaments, encara que no

és molt abundant i el FHAI no seria

senzill ni barat d'utilitzar. El FHAI utilitza

l'autòpsia visual d'òrgans i teixits i una

anàlisi de sang dels peixos i és

especialment apropiat en sistemes més

alterats (com els embassaments) i amb

organismes com els peixos que són

propers als públics i de vegades

directament consumits.

El fet de què el nostre és pràcticament

el primer estudi de peixos als

embassaments catalans i la manca de

dades prèvies sobre les comunitats de

peixos que informin de la seva

variabilitat estacional, interanual, etc. fan

que la nostra proposta d'índex sigui molt

preliminar.

Les cinc mètriques que semblen poder-

se utilitzar amb seguretat als

embassaments catalans són:

- % d'individus amb anomalies (al

RFAI es combinen les dades de pesca

litoral i limètica)

- CPUE de carpes litorals

- CPUE de carpes limnètiques

- % de CPUE litorals que són carpes

- % de CPUE limnètiques que són

carpes

En el cas del % d'anomalies, les

puntuacions que s'utilitzen

invariablement (Karr et al. 1986,

McDounough & Hickman 1999) són: 0-

2%, puntuació 5; >2-5%, puntuació 3;

>5%, puntuació 1.

Per a les altres 4 mètriques, cal

triseccionar el percentil 95, seguint la

recomanació del RFAI que les

condicions de referència són difícils de

definir (EPA Rapid Bioassessment

Protocols, 1999; McDonough &

Hickman 1999). A continuació es

mostren els percentils i l'estadística des-

criptiva d'aquestes quatre mètriques:

Percentiles

.0000 .0001 .0004 .0014 .0055 .0117 .

.0000 .0000 .0000 .0803 .4271 .6942 .

.0000 .2010 2.7425 11.8616 45.5994 91.7338 .

.0000 .0000 .0000 10.9590 44.6788 74.7534 .

CPUE of Common carp

(electrofishing)

CPUE of Common carp

(gillnet)

% of carp (electrofishing

CPUE)

% of carp (gillnet CPUE)

CPUE of Common carp

5 10 25 50 75 90 95

Percentiles


Estadísticos descriptivos

14 .00 .02 .0034 .00437

14 .00 .87 .2103 .26737

14 .00 100.00 25.5595 33.20715

14 .00 84.47 23.2210 27.65080

14

CPUE of Common carp

(electrofishing)

CPUE of Common carp

(gillnet)

% of carp (electrofishing

CPUE)

% of carp (gillnet CPUE)

N válido (según lista)

N Mínimo Máximo Media Desv. típ.

No es poden obtenir els percentils 95 pel baix nombre d’embassaments però si

considerem el punt mig entre el percentil 90 i el màxim i el trisseccionem, la

puntuació de les mètriques podria ser:

Nota: les CPUE són

valors absoluts que

s'han de calibrar

(segons el mètode

de la trissecció) per

a cada campanya.

Si apliquem aquestes puntuacions a les dades dels embassaments (i multipliquem

la mitjana de les puntuacions per 12, per rescalar-ho de 12 a 60 com l'IBI o l'RFAI)

obtenim els següents resultats:

Puntuació

1 3 5

Mètrica dolent acceptable òptim

% anomalies >5% 2-5% <2%

CPUE de carpes litorals >0.009 0.005-0.009 <0.005

CPUE de carpes limnètiques >0.522 0.261-0.522 <0.261

% de carpa litoral >64% 32-64% <32%

% de carpa limnètica >53% 27-53% <27%

embassament

% anomalies CPUE carpa litoral

CPUE carpa

limnètica

% carpa litoral

% carpa limnètica

índex potencial ecològic

ESC 0 0 0.0602 0 4.68 5 5 5 5 5 60 òptim

BAE 0 0.0005 0 0.4 0 5 5 5 5 5 60 òptim

SFE 0 0.0003 0 1.89 0 5 5 5 5 5 60 òptim

BOA 0 0.0012 0 12.09 0 5 5 5 5 5 60 òptim

RIB 0 0.0051 0.1003 3.03 8.42 5 3 5 5 5 55 bo

SPO 0 0.0047 0.0602 4 13.5 5 3 5 5 5 55 bo

FLI 2.18 0.0019 0 4.42 0 3 5 5 5 5 55 bo

CAM 0 0.0079 0.1505 16.07 24.31 5 3 5 5 5 55 bo

SAN 0 0.0007 0.4686 17.62 45.89 5 5 3 5 3 50 bo

TER 0 0.0068 0 63.63 0 5 3 5 3 5 50 bo

SUS 0 0.0003 0.3022 11.64 84.47 5 5 3 5 1 46 acceptable

RIU 0 0.0015 0.4133 39.59 44.28 5 5 3 3 3 46 acceptable

SAU 0 0.0005 0.517 100 34.52 5 5 3 1 3 41 acceptable

FOI 82.93 0.0155 0.8714 83.47 65.03 1 1 1 1 1 12 dolent


La interpretació habitual de l’IBI, que va de 12 a 60 i es mostra a continuació,

es pot adaptar a les cinc categories necessàries per a la directiva marc (òptim, bo,

acceptable, deficient i dolent) (vegeu per ex. Documento de trabajo sobre la Di-

rectiva Marco de Aguas, http://www.mma.es/rec_hid/dma/analisisdma1.pdf). Per

a l’índex de potencial ecològic, s’han invertit la valoració de les mètriques (1=òptim;

3=acceptable; 5=dolent) per tal de augmentar el valor de l’índex amb

l’empitjorament de la qualitat ecològica de manera semblant a com treballen la

resta d’elements utilitazats en aquest treball.

Les puntuacions de l'índex de peixos (RFAI) concorden amb la percepció que un

té dels embassaments i suggereixen que si s'obtenen més dades de base, els

peixos poden ser un dels millors indicadors de la qualitat de l'aigua i l'hàbitat, ja

que tenen diversos avantatges: són bons integradors de les pertorbacions, molt

visibles a la societat i fàcils d'utilitzar (Simon & Lyons 1995).



Capítol 6. Recomanacions degestió.

Planificació de les campanyes.

L’índex emprat per calcular el potencial

ecològic està calculat a partir de les

dades obtingudes en una campanya

d’estiu. Per aquest motiu s’aconsella

realitzar les campanyes de mostreig en

dates properes a les que es van fer

originalment. D’aquesta manera

s’assegurarà que les condicions

ambientals son el més semblants

possibles. Les dades aproximades per

cada embassament son les seguents:

Susqueda 25-junioSau 26-junioBoadella 28-junioFoix 01-julioEscales 02-julioSanta Ana 03-julioCanelles 03-julioOliana 04-julioRialb 04-julioFlix 08-julioRibarroja 08-julioRiudecanyes 09-julioSiurana 09-julioLa Llossa del Cavall 11-julioSant Ponç 11-julioTalarn 16-julioTerradets 16-julioCamarasa 17-julioSant Llorenç de Montgai 17-julioLa Baells 18-julioSanta Fe 19-julio

Materials i mètodes a emprar.

S’aconsella utilitzar els mateixos

mètodes presentats al capítol de

metodologia. En algun cas es mostra

un mètode alternatiu, com ara el cas de

la extracció dels pigments del

fitoplancton. En aquest cas particular es

recomana emprar una sonda

fluorimétrica, per la seva capacitat de

processar una gran quantitat

d’informació en temps real, sense que

es faci necessari la conservació de les

mostres recollides, ni disposar de

tècnics molt especialitzats.

Durant els nostres treballs, hem pogut

constatar la fiabilitat de la sonda, en

comparar amb els altres mètodes que

necessiten molt més temps, i mà d’obra

especialitzada.

La major part de sortides es fan en un

dia (taula 1), però per dos grups

d’embassaments es recomana

pernoctar a un lloc intermig per la

llunyania a Barcelona, suposant que

aquesta sigui la ciutat de partida. La

programació del treball de camp i la

seva durada es mostren a la taula 2.

Pel que fa als peixos, recordem de nou

que és convenient que el mostreig de

tots els embassaments sigui realitzat

dins unes poques setmanes i pel mateix

equip (les CPUE variaran segons els

aparells de pesca elèctrica i

l'experiència de les persones que

mostregen). També és important que el

mostreig es faci en la mateixa època ja

que les CPUE absolutes varien molt

estacionalment.


Acció Duració Duraciómin. max.

Viatge fins al embassament corresponent * 1:00 5:00Preparació barca i material de treball * 1:00 1:00Treball a l’embassament * 1:00 2:00Recollir material * 0:30 0:30Viatge fins al segon embassament 0:15 0:45Preparació barca i material de treball 1:00 1:00Treball a l’embassament 1:00 2:00Recollir material 0:30 0:30Viatge de tornada * 1:00 5:00Total hores per dia 2 embassaments 7:15 17:45

Total hores per dia 1 embassaments* 4:30 13:30

EMBASSMENT km Díes Hores Persones Total Hores

Boadella 302 1 8 2 16St. Antoni, Terradets, Camarasa y St. Llorenç (1) 420 2 12 2 48Sta Fe 280 1 8 2 16La Baells 206 1 8 2 16Oliana y Rialb 420 1 12 2 24Siurana y Riudecanyes 340 1 12 2 24Escales, St. Ana y Canelles (2) 595 2 12 2 48Llossa del Cavall y St. Ponç 290 1 12 2 24Flix y Ribarroja 366 1 12 2 24Foix 125 1 8 2 16Sau 180 1 10 2 20Susqueda 228 1 10 2 20TOTALS DE TREBALL DE CAMP en hores-home 296Fósfor total de 21 embalses (4 mostres x emb.) 8 1 8Cálcul d’Oxigen 1 1 1Disc de SecchiCàlcul de pigments (amb sonda) 1 1 1Concentració de pigments (métode d’extracció) -1 mostra x emb. 8 1 8Cálcul dels indexos i redacció de la memoria 20 1 20TOTAL HORES DE TREBALL DE LABORATORI 38

Taula 1.

Taula 2.

Les CPUE són valors absoluts que s'han

de calibrar (segons el mètode de la

trissecció) per a cada campanya mentre

que per les altres mètriques (%

anomalies i % de carpes litorals o

limnètiques) es poden utilitzar les

puntuacions del capítol 5.

Per a la pesca elèctrica litoral no es pot

utilitzar un equip convencional als

embassaments i l'hauria de realitzar un

grup especialista en llacs i

embassaments. Si es prefereix, es

podria utilitzar només xarxes però no

sembla recomanable perquè es reduiria

a només tres les mètriques i el % de

carpes estava més ben correlacionat

amb el grau tròfic al litoral. La utilització

de xarxes és més fàcils i menys costosa

(cal molt menys material) que la pesca

elèctrica però la pràctica habitual és

colocar-les a la tarda vespre i retirar-les

al matí. La pesca elèctrica necessita

d'unes 3-5 hores un cop s'està amb tot

l'equip i la barca a l'embassament, si bé


també presenta l'incovenient que no es

pot realitzar si plou o fa molt vent.

El cost d'una campanya de

monitorització dels peixos

d'embassaments catalans, deixant de

banda el material necessari i el treball

d'elaboració, es pot resumir en dos

jornades senceres (inclosa pernoctació

prop de l'embassament quan aquest és

lluny del domicili) de dos persones per

a cada embassament.

Es necessita pràcticament un dia per a

la pesca elèctrica (sense incloure

viatges), si bé també es poden col.locar

les xarxes al mateix dia al vespre. Les

xarxes es treuen més o menys ràpid

segons la quantitat de peix que hi hagi.

En les nostres campanyes,

habitualment hem fet dos

embassaments cada setmana, que ens

ocupava tres o quatre dies segons la

distància a l'embassament des de

Girona i les dimensions de

l'embassament.

Gestió per la millora de la qualitat de

l’aigua als embassaments.

Les actuacions es poden agrupar a tres

nivells diferents: de conca, de tram

fluvial i al propi embassament. Aquestes

mesures son molt generals i dependran

en la seva aplicació a estudis específics

dels embassaments, rius i conques on

es vulguin portar a terme:

Nivell de conca:

A) Cal sanejar les conques fluvials

(les mesures que es recomanen als

treballs específics sobre rius paral·lels

a aquest sobre embassaments seran les

apropiades). Cal que la major quantitat

possible de l’aigua utilitzada per l’home

passi per processos de depuració tant

complerts com sigui possible.

B) Cal limitar el us indiscriminat

d’adobs i fertilitzants, i evitar sempre que

es pugui l’alliberament de purins sobre

terres agrícoles.

C) Cal localitzar les zones amb

erosions importants a la conca i establir

les mesures correctives que redueixin

la mobilització d’àrids cap als rius i que

acabaran als fons dels embassaments.

Nivells de tram fluvial:

A) Cal limitar la càrrega de nutrients

aportada puntualment pels abocaments

de les depuradores, implementant-hi

tractaments terciaris a totes les

depuradores possibles, on es redueixi

especialment la càrrega de fòsfor i es

desnitrifiqui.

B) Restauració dels boscos de

ribera dels rius que alimenten els

embassaments. D’aquesta manera es

reduiran els aportaments difusos de

nutrients.

C) Facilitar, mitjançant enginyeria o

gestió, el desenvolupament de zones

humides estables, a les cues dels

embassaments, per que els macrófits

que s’hi desenvolupin retinguin part de

la càrrega de nutrients.

Nivell d’embassament:


A) Prioritzar les actuacions

relacionades amb la gestió de

l’embassament en funció dels seus

usos. Caldrà definir de tots els possibles

(abastament, oci, hidroelèctric, regadiu,

regulació) quin es el principal i actuar-

hi en conseqüència. Cal dir que les

actuacions encaminades a la millora de

la qualitat de l’aigua, quan

l’embassament es per abastament

humà, haurien de tenir prioritat sobre la

resta, a excepció d’aquelles que es

derivin del manteniment de la seguretat

de l’embassament o les crescudes riu

avall.

B) La gestió conjunta dels

embassaments que formen part d’una

cadena (com ara Sau-Susqueda;

Talarn-Terradets...) ha de ésser la

norma. D’aquesta manera, i sempre que

es pugui, es traurà aigua de la part més

superficial d’un embassament per omplir

el següent. D’aquesta manera es

podran aprofitar el potencial de

depuració natural d’aquests sistemes,

amb una millora creixent en la qualitat

de l’aigua a cada un dels

transvasaments.

C) La introducció de espècies

exòtiques de peixos comporta una

alteració dels fluxos de energia dins

l’embassament, moltes vegades

perjudicial pel seu impacte sobre la

qualitat de l’aigua emmagatzemada. Per

aquest motiu es recomana amb molt

d’èmfasi que es reguli i controli aquest

tipus d’introduccions. Als

embassaments on son introduïdes

espècies d’interès per la pesca esportiva

(silur, perca i lucioperca), també es

recomana un control de les poblacions

d’aquests peixos. La carpa sembla tenir

un paper important en l’alliberament de

nutrients dels sediments dels

embassaments, per aquest motiu també

es recomana el control de la seva

població als embassaments on les

seves densitats son molt elevades,

aprofitant les èpoques de sequera, amb

nivells baixos d’aigua. El motiu d’això

es permetre que una millora en la

qualitat de l’aigua dels rius quedi reflexa

a l’embassament, que d’altre banda

podria quedar emmascarada per l’acció

d’aquests peixos al mobilitzar nutrients

del sediment cap a la columna d’aigua.

Dins d’aquestes mesures es recomana

prohibir la pesca «sense mort» d’aquest

tipus de peixos.


Directors del treball:Dr. Emili García-Berthou

Dr. Ramon Moreno-Amich

Altres membres de l’equip de treball:Joaquim CarolLluís BenejamLluís Zamora

Quim PouAnna Vila-Gispert

Carles Alcaraz

Institut d’Ecologia Aquàtica iDepartament de Ciències

AmbientalsFacultat de CienciesUniversitat de GironaCampus de Montilivi

17071 GironaTel.: 972 418 467Fax: 972 418 150

E-mail: [email protected]://ciencies.udg.es/iea/

Directors del treball:Dr. Joan Armengol

Dr. Enrique Navarro

Altres membres de l’equip de treball:Llic. Luciano CaputoLlic. Montse Bacardit

Llic. Isabel ReyesLlic. Meritxell Granell

Llic. Jaime MuñozSrta. Mª ángeles Gallegos

Grup de Recerca en Ecologia Aquàtica Continental

Dept. d’EcologiaFacultat de Biología

Universitat de BarcelonaAv. Diagonal 64508028 BarcelonaTel.: 934 021 507Fax: 934 111 438

E-mail: [email protected]://estel.bib.ub.es/ecolo

Coordinació i DireccióLluís GodéToni Munné

Àrea de PlanificacióAgència Catalana de l’Aigua

http://mediambient.gencat.net/aca

Físico-química y plàncton delsembassaments:

Descripció de la comunitat piscícola:

Capitol 7. Equip de Treball


Capitol 8. Bibliografia

Angermeier P.L. & Schlosser I.J. 1987.Assessing Biotic Integrity of theFish Community in a Small IllinoisStream. North American Journal of

Fisheries Management 7: 331-8.Angermeier,P.L., Smogor,R.A. &

Stauffer,J.R. 2000. Regionalframeworks and candidate metricsfor assessing biotic integrity in Mid-Atlantic highland streams.Transactions of the American

Fisheries Society 129, 962-981.Appelberg M., Berger H.-M., Hesthagen

T., Kleiven E., Kurkilahti M.,Raitaniemi J. et al. 1995.Development and intercalibartionof methods in Nordic freshwaterfish monitoring. Water, Air and Soil

Pollution 85: 401-6.Argillier,C., Pronier,O. & Irz,P. 2002a.

Approche typologique despleuplements piscicoles lacustresfrançais. Les communautés desplans d’eau d’altitude supérieure à1500 m. Bulletin Français de la

Pêche et de la Pisciculture 2, 373-387.

Argillier,C., Pronier,O., Irz,P. &Molinier,O. 2002b. Approchetypologique des peuplementspiscicoles lacustres français. II.Structuration des communautésdans les plans d’eau d’altitudeinférieure à 1500 m. Bulletin

Français de la Pêche et de la

Pisciculture 389-404.Armengol J., Navarro E. & Caputo L.

2002. Caracterització,

regionalització i elaboració d’eines

d’establiment del potencial

ecològic dels embassaments

catalans tal i com contempla la

directiva 2000/60/EC. Informe

preliminar. Campanya realitzada

entre el 25 de juny i el 19 de juliol

de 2002. Barcelona: Universitat deBarcelona.

Barbour M.T., Gerritsen J., Snyder B.D.& Stribling J.B. 1999. RapidBioassessment Protocols for Usein Streams and Wadeable Rivers:Periphyton, BenthicMacroinvertebrates and Fish,Second Edition. EPA 841-B-99-002. U.S. EnvironmentalProtection Agency; Office of Water,Washington, D.C.

Boy V. & Crivelli A.J. 1988. SimultaneousDetermination of Gillnet Selectivityand Population Age-ClassDistribution for Two Cyprinids.Fish. Res. 6: 337-45.

Bramblett,R.G. & Fausch,K.D. 1991.Variable Fish Communities and theIndex of Biotic Integrity in aWestern Great Plains River.Transactions of the American

Fisheries Society 120, 752-769.Brown, Robert M., McClelland, Nina I.,

Deininger, Rolf A., & Tozer, RonaldG. (1970). A water quality index-do we dare? Water SewageWorks, 339-343.

Cadic,N., Argillier,C., Schlumberger,O.,Sagliocco,M. & Proteau,J.P. Fishcensus during reservoir draining toassess the biases in gillnetting orechocounting fish populationestimates. 2001. Copenhagen(Denmark), International Counc.forthe Exploration of the Sea.

Carlson, R. E (1977). A trophic stateindex for lakes. Limnol. Oceanogr.22: 361- 369.

Coughlan D.J., Baker B.K., CloutmanD.G. & Rash W.M. 1996.Application and Modification of theFish Health Assessment IndexUsed for Largemouth Bass in theCatawba River, North CarolinaSouth Carolina. p. 73-84 inMiranda L.E. & DeVries D.R. (eds.)


American Fisheries Society,Bethesda, Maryland (USA).

Crivelli,A.J. 1981. The biology of thecommon carp, Cyprinus carpio L.in the Camargue, southern France.Journal of Fish Biology 18, 271-290.

Crivelli,A.J. 1983. The destruction ofaquatic vetetation by carp.Hydrobiologia 106, 37-41.

Daniels,R.A., Riva-Murray,K.,Halliwell,D.B., Vana-MillerD.L. &Bilger,M.D. 2002. An Index ofBiological Integrity for NorthernMid-Atlantic Slope Drainages.Transactions of the American

Fisheries Society 131, 1044-1060.Didier,J., Kestemont,P., Millet,S. &

Micha,J.C. 1998. Effects ofdifferent mesohabitat percentageson fish communities and on someparameters of the biotic index offish integrity in a European riverbasin (the Meuse, Belgium). Verh.

Internat. Verein. Limnol. 2232-2233.

Doadrio I. (ed.) 2001. Atlas y libro rojode los peces continentales deEspaña. Ministerio de MedioAmbiente, Madrid. 364 p.

Dycus D.L. 2001. Results from TVA fish

tissue studies on fish collected

autumn 2000 and

recommendations for studies in

2001. Chattanooga, TN 37402:Tennessee Valley Authority, RiverOperations.

Fausch K.D., Karr J.R. & Yant P.R. 1984.Regional Application of an Indexof Biotic Integrity Based on StreamFish Communities. Trans. Amer.

Fish. Soc. 113: 39-55.García-Berthou,E. & Moreno-Amich,R.

2000. Introduction of exotic fishinto a Mediterranean lake over a90-year period. Archiv für

Hydrobiologie 149, 271-284.García-Berthou,E. 1994. Ecologia

alimentària de la comunitat de

peixos de l’Estany de Banyoles.Girona, Spain: Ph.D. dissertation,University of Girona.

García-Berthou,E. 2001. Size- anddepth-dependent variation inhabitat and diet of the commoncarp (Cyprinus carpio). Aquatic

Sciences 63, 466-476.García-Berthou,E. 2002. Ontogenetic

diet shifts and interrupted piscivoryin introduced largemouth bass(Micropterus salmoides).International Review of

Hydrobiology 87, 355-365.Goldstein R.M. & Simon T.P. 1999.

Toward a unified definition of guildstructure for feeding ecology ofNorth American freshwater fishes.In Simon T.P. (ed.) Assessing the

Sustainability and Biological

Integrity of Water Resources Using

Fish communities. pp 123-202.Boca Raton, Florida: CRC Press.

Granado-Lorencio C. & García-Novo F.1981. Cambios ictiológicosdurante las primeras etapas de lasucesión en el embalse deArrocampo. (Cuenca del Tajo,Cáceres). Boo. Inst. Espa. Oceano

6: 225-42.Granado-Lorencio C. 1985.

Aproximación al funcionamientode la comunidad ictica en losembalses del sur de España.Alytes 3: 9-20.

Grasshoff, K., Erhardt, M. & Kremling,K. (1983). Methods of seawater

analysis. 2nd ed. Verlag Chemie,Weinheim.

Harris J.H. & Silveira R. 1999. Large-scale assessments of river healtusing an Index of Biotic Integritywith low-diversity fishcommunities. Freshwater Biol. 41:235-52.

Hickman G.D. & McDonough T.A. 1996.Assesing the Reservoir FishAssemblage Index: A PotentialMeasure of Reservoir Quality.


American Fisheries Society

Symposium 16: 85-97.Hickman G.D., Brown A.M. & Peck G.

1994. Tennessee Valley reservoir

and stream quality. 1993 summary

of reservoir fish assemblage

results. Norris, Tennessee:Tennessee Valley Authority.

Hickman,G.D. & McDonough,T.A. 1996.Assessing the reservoir fishassemblage index: A potentialmeasure of reservoir quality. In:Multidimensional Approaches to

Reservoir Fisheries Management

(Ed. by L.E.Miranda &D.R.DeVries), pp. 85-97.Bethesda, Maryland (USA),American Fisheries Society.

Hickman,G.D., Brown,A.M. & Peck,G.1994. Tennessee Valley Reservoir

and Stream Quality. 1993

Summary of Reservoir Fish

Assemblage Results. Norris,Tennessee: Tennessee ValleyAuthority.

Hughes R.M. & Oberdorff T. 1999.Applications of IBI concepts andmetrics to water outside the UnitedStates and Canada. In Simon T.P.(ed.) Assessing the Sustainability

and Biological Integrity of Water

Resources Using Fish

communities. pp 79-93. BocaRaton, Florida: CRC Press.

Irz P., Laurent A., Messad S., PronierO. & Argillier C. 2002. Influence ofsite characteristics of fishcommuity patterns in Frenchreservoirs. Ecology of Freshwater

Fish 11: 136.Jackson,D.A. & Harvey,H.H. 1997.

Qualitative and quantitativesampling of lake fish communities.Canadian Journal of Fisheries and

Aquatic Sciences 54, 2807-2813.Jeffrey, S. W., & Humphrey, G. F. (1975).

New spectrophotometric equationsfor determining clorophylls a, b, c1and c2 in higher plants, algae and

natural phytoplankton. Biochem.

Physiol. Pflanzen 167, 191-194.Jennings M.J., Lyons J., Emmons E.E.,

Hatzenbeler G.R., Bozek M.A.,Simonson T.D. et al 1999. Towardthe Development of an Index ofBiotic Integrity for Inland Lakes inWisconsin. In Simon T.P. (ed.)Assessing the Sustainability and

Biological Integrity of Water


communities . pp 541-62. BocaRaton, Florida: CRC Press.

Jennings,M.J., Fore,L.S. & Karr,J.R.1995. Biological monitoring of fishassemblages in Tennessee Valleyreservoirs. Regulated rivers:

research and management 11,263-274.

Jennings,M.J., Lyons,J., Emmons,E.E.,Hatzenbeler,G.R., Bozek,M.A.,Simonson,T.D., Beard,T.D., Jr. &Fago,D. 1999. Toward theDevelopment of an Index of BioticIntegrity for Inland Lakes inWisconsin. In: Assessing the



Fish Communities (Ed. byT.P.Simon), pp. 541-562. BocaRaton, Florida, CRC Press.

Karr J.R., Yant P.R., Fausch K.D. &Schlosser I.J. 1987. Spatial andTemporal Variability of the Index ofBiotic Integrity in Three MidwesternStreams. Trans. Amer. Fish. Soc.

116: 1-11.Karr,J.R., Fausch,K.D., Angermeier,P.L.,

Yant,P.R. & Schlosser,I.J. 1986.Assessing Biological Integrity in

Running Waters: a Method and Its

Rationale. Illinois Natural HistorySurvey Special Publication 5.

Kestemont,P., Didier,J. & Depiereux,E.2000. Selecting ichthyologicalmetrics to assess river qualitybasin ecological quality. Archiv für

Hydrobiologie 121, 321-348.


Kestemont,P., Didier,J., Dewandel,F. &Micha,J.C. 1998. Preliminaryresults on the adaptation of bioticindex of fish integrity to a Europeanriver basin (The Meuse, Belgium).Verh. Internat. Verein. Limnol. 26,1243-1244.

Kurkilahti M., Appelberg M., BergstrandE. & Enderlein O. 1998. An indirectestimate of bimodal gillnetselectivity of smelt. J. Fish Biol. 52:243-54.

M.J., Fore L.S. & Karr J.R. 1995.Biological monitoring of fishassemblages in Tennessee Valleyreservoirs. Regulated rivers:

research and management 11:263-74.

Mackereth, F. J. H., Heron, J., & Talling,J.F. (1978). Water analysis: Some

revised methods for limnologists.Freshwater Biological Association.

McDounough T.A. & Hickman G.D.1999. Reservoir fish assemblageindex development: a tool forassessing ecological health inTennessee Valley authorityimpoudments. In Simon T.P. (ed.)Assessing the Sustainability and




Mebane,C.A., Maret,T.R. &Hughes,R.M. 2003. An index ofbiological integrity (IBI) for PacificNorthwest rivers. Transactions of

the American Fisheries Society

132, 239-261.Moyle P.M. & Marchetti M.P. 1999.

Applications of indices of bioticintegrity to California streams andwatersheds. In Simon T.P. (ed.)Assessing the Sustainability and




Moyle,P.M. & Marchetti,M.P. 1999.Applications of indices of bioticintegrity to California streams andwatersheds. In: Assessing the




Munné A. & Prat N. 2002. Desarrollo deherramientas de análisis ytipificación ecológica de lossistemas fluviales en las cuencasinternas de Cataluña. pp 1-11.Sevilla: Comunicaciones del IIICongreso ibérico sobre gestión yplanificación del agua.

Murphy, J. & J. P. Riley (1962). Amodified single solution formethod for the determination ofphosphate in natural waters.Annal. Chim. Acta, 27:31-36

Oberdorff T., Pont D., Hugueny B. &Porchers J.-P. 2002. Developmentand validation of a fish-based indexfor the assessment of «riverhealth» in France. Freshwater Biol.

47: 1720-34.Oberdorff,T. & Hughes,R.M. 1992.

Modification of an index of bioticintegrity based on fishassemblages to characterize riversof the Seine Basin, France.Hydrobiologia 228, 117-130.

Oberdorff,T., Pont,D., Hugueny,B. &Chessel,D. 2001. A probabilisticmodel characterizing fishassemblages of French rivers: aframework for environmentalassessment. Freshwater Biology

46, 415.Oberdorff,T., Pont,D., Hugueny,B. &

Porchers,J.-P. 2002. Developmentand validation of a fish-based indexfor the assessment of «riverhealth» in France. Freshwater

Biology 47, 1720-1734.O.C.D.E., 1982. Eutrophication of

waters: Monitoring Assessment


and Control. OCDE, Paris: 164 pp.Organization for EconomicCooperation and control.

Rahel,F.J. 2000. Homogenization of fishfaunas across the United States.Science 288, 854-856.

Rahel,F.J. 2002. Homogenization offreshwater faunas. Annual Review

of Ecology and Systematics 33,291-315.

Sanders,R.E., Miltner,R.J., Yoder,C.O.& Rankin,E.T. 1999. The use ofexternal deformities, erosion,lesions, and tumors (DELTanomalies) in fish assemblages forcharacterizing aquatic resources:a case study of seven Ohiostreams. In: Assessing the




Schleiger,S.L. 2000. Use of an Index ofBiotic Integrity to Detect Effects ofLand Uses on Stream FishCommunities in West-CentralGeorgia. Transactions of the

American Fisheries Society 129,1118-1133.

Schulz,E.J., Hoyer,M.V. & Cannor,E.F.1999. An Index of Biotic Integrity:A Test with Limnological and FishData from Sixty Florida Lakes.Transactions of the American

Fisheries Society 128, 564-577.Simon T.P. & Sanders R.E. 1999.

Applying an index of biotic integritybased on Great-River fishcommunities: considerations insampling and interpretation. In

Simon T.P. (ed.) Assessing the



Fish communities. pp 475-505.Boca Raton, Florida: CRC Press.

Simon T.P. 1999. Introduction: biologicalintegrity and use of ecologicalhealth concepts for application to

water resource characterization. InSimon T.P. (ed.) Assessing the



Fish communities. pp 3-16. BocaRaton, Florida: CRC Press.

Simon,T.P. & Lyons,J. 1995. Applicationof the index of biotic integrity toevaluate water resource integrityin freshwater ecosystems. In:Biological Assessment and

Criteria: Tools for Water Resources

Planning and Decision Making (Ed.by W.S.Davis & T.P.Simon) BocaRaton, FL, Lewis Publishers.

Smogor,R.A. & Angermeier,P.L. 2001.Determining a RegionalFramework for Assessing BioticIntegrity of Virginia Streams.Transactions of the American

Fisheries Society 130, 18-35.Solorzano, L. (1969). Determination of

ammonia in natural waters by thephenol-hypochlorite method.Limnology & Oceanography 14,799-801.

United States Environmental ProtectionAgency 1998. Lake and reservoir

bioassessment and biocriteria:

technical guidance document.Washington, DC: U.S.Environmental Protection Agency,Office of Water, EPA 841-B-98-007.

Utermöhl, H. (1958). ZurVervollkommnung der quantitativePhytoplankton-Methodik. Mitt. Int.

Ver. Limnol., 9:1-38.Vila-Gispert,A., García-Berthou,E. &

Moreno-Amich,R. 2002. Fish


zonation in a Mediterraneanstream: Effects of humandisturbances. Aquatic Sciences

64, 163-170.Wetzel, R.G., and Likens, G. E. (1991).

«Limnological Analyses», 2ond.Ed. Springer-Verlag, New York.

Yoder C.O. & Smith M.A. 1999. Usingfish assemblages in a statebiological assessment and criteriaprogram: essential concepts andconsiderations. In Simon T.P. (ed.)Assessing the Sustainability and




World Health Organization Geneva.Algae and cyanobacteria in freshwater in Guidelines for safe

recreational water environments,

Volume 1. Coastal And Fresh

Waters (2003).



Grup de Recerca en EcologiaAquàtica Continental

Departament de EcologíaFacultat de Biología

Universitat de Barcelona

Institut d’Ecologia Aquàtica iDept. Ciències Ambientals

Universitat de Girona

Documents

FOTO - aca-web.gencat.cataca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/directiva_marc/... · Fòsfor reactiu soluble (SRP). Determinació colorimètrica pel mètode de Murphy & Riley (1962)