Any 6 • núm. 48 • La Franja, juliol i agost de 2005

Revista de les Comarques Catalanoparlants d’Aragó

Premi Guillem NicolauJosé Miguel Gràcia rep a Saragossa elguardó de mans de la Consellerad’Educació i Cultura, Eva Almunia.

Festival«En la linea»Fraga va acollira un bon grapatde músicsi professionalsde lesdiscogràfiques.

Jesú

s M

onca

da i

Estr

uga

(Meq

uine

nsa,

194

1 -

Bar

celo

na, 2

005)

Premis DespertaferroEl 22 de maig es va celebrar a Castellonroiel lliurament dels premis literaris per aescolars, en la seua divuitena edició.

FOTO

: BA

RC

ELÓ

/ A

RXI

U S

ERR

A D

’OR

Foto: Ricard Solana

A r

eveu

re,

Jesú

s

Núm. 48. Juliol i agost de 2005 TEMPS DE FRANJA2 EDITORIAL

ESTISORESMiguel Estaña

Jesús Moncada i Estruga (Mequinensa, 1941)va morir en un hospital de Barcelona el passat 13de juny, víctima d’un càncer de pulmó després dequasi un any de patiments i incerteses des que eldarrer estiu notà unes molèsties que l’impediengaudir dels seus passejos per les voreres del riu,a la seua estimada Mequinensa natal.

Moncada ha set una les figures imprescindiblesi bàsiques de la literatura catalana d’aquest i delpassat segle.

A més, havia acabat sent una de les imatges dereferència en la qual es miraven tots els que enles darreres dècades han treballat per la dignifi-cació de la llengua i la cultura catalanes de la Fran-ja. Perquè va tenir el valor, sense voler-ho, d’ele-var l’ús literari de la nostra llengua en unes terreson aquesta gairebé no havia eixit de l’ús col·loquiali familiar.

Ell va donar un estil propi al passat i a l’esde-venidor de les nostres terres i va assenyalar el camíde la recuperació de la memòria sense misticis-mes ni tòpics a autors com Mercè Ibarz, FrancescSerés, Josep Antoni Chauvell, Lluís Rajadell, itants d’altres que des de fa temps escriuen a laFranja, als que comencen a escriure o als que hofaran en el futur.

I dins del marc global d’Aragó, la novel·lísti-ca i fins i tot la narrativa breu d’en Moncadaconstitueixen la més sòlida, consistent, profun-da i rica obra literària de totes les que s’han escrita l’Aragó en les tres o quatre darreres dècades,independentment de les llengües emprades en laseua escriptura. Així ho han reconegut fonts tanpoc sospitoses de parcialitat en aquest aspecte coml’Heraldo de Aragón. Difícilment trobarem desde les Cròniques de l’Alba o El lugar de unHombre de Ramón J.Sender una obra literàriaambientada en algun lloc d’Aragó i escrita per unaragonès del caràcter èpic, el fons líric i la força

i els valors literaris de Camí de sirga. Moncada ha tingut una relació «fidel, de parella

estable» –com deia ell– amb la vila de Mequinen-sa, un compromís sentimental i llunyanament utòpicamb la Franja, una sensació d’identitat, de pertinen-ça i comunió amb Catalunya i els Països Catalans,(jo sóc un català de Mequinensa, deia ell a sovint)i una relació de recel, marcat per un ressentimentcom el que es té envers a una madrastra ambigua,enfront Aragó.

Jesús va estar sempre agraït i acceptà, no sensecerta sorpresa al principi, el reconeixement que enlos darrers anys va rebre el seu treball des de dife-rents institucions aragoneses i des d’alguns sectorsliteraris i de l’aragonesisme progressista.

De fet, pràcticament tot l’arc parlamentari arago-nès, inclòs el PP, va lamentar la seua pèrdua i exigíuna millor valoració de la seua obra en aquestaregió.

Però, igual que respecte als polítics catalans,tampoc amb els aragonesos va voler Moncadamostrar cap gest d’apropament o complicitat, guar-dant gelosament la seua independència com aescriptor i com a ciutadà, mostrant de vegades elseu disgust crític pel retard en el reconeixement perpart d’Aragó de la cooficialitat del català i l’ara-gonès en aquestes terres.

Així ha estat la trajectòria vital i humana d’enMoncada. Un home senzill, íntegre, honest amb laseua tasca d’escriptor, conversador inacabable detertúlies a l’entorn d’un cafè i fidel als seus amics,familiars i covilatans.

Adeu, Jesús, que l’Arquímedes Quintana conduix-que el llagüt a bon port. Que la Carlota de Torresamenitze la travessia amb les seues arts amoroses,l’Isidre del Cafè de la Granota et servisque un bonaperitiu i el vell Isidre et conte una bella història perempassar aquest últim viatge amb una bona rialla.

Mai t’oblidarem.

Mort d’un novel·listaEDITA:

C/ Pla, 4, 44610 Calaceit, Tel. 978 85 15 21

Associació Cultural del MatarranyaConsells Locals de la FranjaInstitut d’Estudis del Baix Cinca-IEACentre d’Estudis Ribagorçans (CeRib)

DIRECTOR:Màrio Sasot

CAP DE REDACCIÓ:Josep Galan

GESTIÓ I ADMINISTRACIÓ:Hipòlit Solé

REDACCIÓ:Antoni Bengochea, Lluís Rajadell,Carles Sancho i Pasqual Vidal(el Matarranya). Marta Canales, Jaume Casas i Josep Labat (el Baix Cinca). Anna Enjuanes i Aleix Castellnou(la Llitera i la Ribagorça). Carme Messeguer (PPCC).

OPINIÓ:Susanna Barquín, Esteve Betrià,Tomàs Bosque, Josep A. Carrégalo,Miquel Estaña, Joaquim Montclús,Josep Puche, Francesc Ricart,Francesc Serès, Carles Sancho,Ramon Sistac i Carles Terès.

CORREU ELECTRÒNIC:temps@wanadoo.es

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITAT:974 47 19 93 / 93 805 02 70

MAQUETACIÓ:Isabel Calaf • icalaf@wanadoo.es

IMPRESSIÓ i PRODUCCIÓ:Gràfiques del Matarranya, SLgrafiques@matarranya.com

DIPÒSIT LEGAL: TE-88/2000ISSN: 1695-7709

EN VENDA A:Albelda Estanc ConchitaCalaceitPapereria AbàsEl TorricóLlibreria PilarínFragaLlibreria Badia, Llibreria CabreraGironaLlibreria Les VoltesLleidaLlibreria de la GeneralitatMequinensa Papereria GonzálezReusLlibreria GaudíSaidí Llibreria PanadésSaragossaLibrería CàlamoPza. San Francisco, 4. Tel. 976 55 73 18TamaritEstanc PatritoTortosaLlibreria El TempleVall-de-roures Llibreria Serret

Temps de Franja nou 28/6/05 13:18 Página 2

Núm. 48. Juliol i agost de 2005TEMPS DE FRANJA 3

s u m a r i salutació del directorConèixer-se és la millor manera de no odiar-se. Per això són

interessants iniciatives com les encetades pels governs d’Ara-gó i Catalunya (us farem cinc cèntims més en un altre número)d’iniciar intercanvis entre escolars de centres catalans i de la Fran-ja. També s’ha avançat aquest any amb l’intercanvi d’escriptors

franjolins i del Principat que han saltat a col·legis d’un costat i altre de la ratlla, dins d’un crei-xement qualitatiu del Projecte d’Animació Cultural a les Escoles de la Franja i els Itineraris deLectura.

El bon rotllo entre els dos costats administratius també es va fer notar a Esparreguera, on lanostra Associació Cultural del Matarranya va rebre el I Premi Recercat. Trigarem en adonar-nosde la importància de tenir aquest guardó a les nostres vitrines.

En canvi, malgrat les agudes i paleses paraules de l’Espluga a «la darrera», no ens senten gensbé els vents de l’oest. Sabeu que els dos franjolins premiats recentment pel govern d’Aragó, elmalaurat Jesús Moncada i el Josep Miguel Gràcia no van poder parlar a l’hora de rebre els guar-dons… per què estaven afònics?

Com podrem així fer sentir «la nostra veu» a la capital del regne (aragonès), com proposa l’Es-pluga?

Màrio Sasot

CARTES CREUADES

cartes dels lectorsEditorial

Salutació del director

Cartes dels lectors

El Matarranya

El Baix Cinca

EntrevistaSilvestre Hernàndez,

novel·lista

La Llitera i la Ribagorça

Tema del mes:El despertar

dels Països Catalans

Aragó

Gent de Franja

Països Catalans

OpinióQui té por de

la bèstia aragonesa?

2

3

3

4

7

10

12

16

17

18

19

Aclariments

A l’article Desperta Ferro del número 47 deTemps de Franja, dieu que Maella és de la comar-ca del Matarranya i crec que no és cert. Si queel riu Matarranya passa per la població. La enci-clopedia catalana diu que és de la Terra Alta,altres consultes que és de la Comarca de Casp.Serà del Baix Aragó?

A l’article de «Calaceit, terra d’acollida d’es-criptors»,al final, dieu que els germans Terencii Anna Maria Moix tenen el seu bressol a lacasa Moix. No és cert. Sí que en Terenci vapassar per Calaceit i va parlar amb descendentsde la família Moix, intentant trobar algun lligam,però sense èxit.

En Jesús Monzon Moix, fill de la Casa Moix,al costat del Museu, així m’ho ha comentat. Ésfill de Calaceit, on té casa, i també a Barcelona.

Magí Arquè

Els regadius a la Franja

Observo que sovint el corresponsal al Matar-ranya ens informa de temes que afecten al rega-diu i a l’agricultura d’aquella zona, i bona mostrad’això és tot el que ens conta sobre el pantà dela Torre del Comte. Com que és un tema quem’interessa, seria desitjable que també a lespàgines del Baix Cinca, de la Llitera i de laRibagorça apareguessen articles que ens parles-sen de l’aigua, dels regadius que s’han de fer aunes, que hi ha a d’altres, dels problemes quesabem que hi ha per a la implantació de novestècniques de regadiu, de repoblació, etc. Una sèrie

de temes que afecten aquest sector i que d’algu-na manera han suposat i suposen l’enriquimentde la nostra Franja. Seria possible alguna menad’informació per part d’algun dels seus corres-ponsals?

C. Visa MartínezIgualada

15

SUBSCRIU-T’HI974 47 19 9393 805 02 70

temps@wanadoo.es

FE D’ERRATES. La primera Carta alDirector del número 47 de la revista estavasignada per Quim Gibert. El veritable autorde la carta era el periodista barceloní RamonSerra Reig. Preguem a l’autor i als lectorsdisculpes per l’error comès. La segona carta,que aparegué signada amb les inicials Q.G.sí que era del Quim Gibert. Perdoneu, unaltre cop, les possibles molèsties.

Temps de Franja nou 28/6/05 13:18 Página 3

Núm. 48. Juliol i agost de 2005 TEMPS DE FRANJA4 EL MATARRANYA

Franja, de nou

No ho puc evitar: la Franjaés la meua debilitat. No hi crec,en condicionants genètics, peròel fet és que per les meuesvenes hi corre sang ribagorça-na i matarranyenca al 50%.

A la reunió de Benavarri,on es va constituir la ICF, vasorgir el tema. Quina jerarquiahavia de tenir la marca ICFrespecte la de cada associa-ció? Va haver-hi opinions pertots els gustos. Des de les asso-ciacions es veu amb moltaprevenció.

A Benavarri vam constatarque cada entitat és un món.Ens uneix la defensa de la llen-gua –de fet, la Franja no exis-tiria sense l’element comú delcatalà. Però a banda d’això,cadascú tenim les nostrespeculiaritats.

A la darrera junta de l’ACMtambé en vam parlar. Què s’ha-via de primar? L’ICF o l’ACM?Els que haviem assistit a Bena-varri ens havíem decantat perla «marca» Franja, però lamajoria dels membres de laJunta no ho veuen tan clar.Costa cedir el protagonisme dela feina, de l’esforç, a un esta-ment superior, i més quanaquest és incipient i hi ha mésinterrogants que certeses. Jo,personalment, crec que conso-lidar la Franja és l’objectiu.Cada associació ha de seguirtreballant al seu àmbit geogrà-fic amb total sobirania, peròsabent que forma part d’unterritori que va del Pirineu alsPorts. Dins les associacionspassa el mateix: hi ha un petitgrup actiu, però el protagonis-me és de tota l’entitat.

La sort, immensa, és poderescriure tot això en una revis-ta que es diu Temps de Franja.

Carles Terès

L’E

SM

OLE

T

José Miguel Gràcia rep el premi Guillem Nicolau

Màrio SasotLa Consellera d’Educació,

Cultura i Esports, Eva Almu-nia, va fer entrega, el passat 10de juny del Premi GuillemNicolau de Literatura Aragone-sa en Llengua Catalana a l’es-criptor de la Codonyera JoséMiguel Gràcia. També es vaatorgar el premi Miguel Labor-deta de Poesia en castellà al’actor, poeta i director teatralMariano Anós.

L’acte de lliurament delspremis van tenir lloc a la Carpade la Fira del Llibre de Sara-gossa, que aquest any va fixarels seues arrels al Passeig de laIndependència.

Les parets de l’esmentadacarpa estaven plenes de cartells,fotografies, fullets i obres lite-ràries d’en Jesús Moncada,premi Aragó de les Lletres

d’enguany. José Miguel Gràcia obtin-

gué aquest guardó pel seu llibreVers a vers a Barcelona queserà properament publicat perla DGA. Gràcia anuncià, a més,la presentació a l’agost, durantla setmana cultural del seu

poble natal, una altra obra seua,Fets i temps de la Codonyera.Abans, al mes de juliol, veuràla llum un altre llibre seu,XXXIII poemes. Reflexions iabstraccions, editat per laDiputació de Saragossa a lacol·lecció ‘Veruela’.

En el seu discurs, Gràciadedicà el premi als franjolins,explicà que «les tres llengüesque es parlen a Aragó sónigualment nostres» i que «lesminoritàries necessiten unaatenció especial. En una de lesdos cobles iròniques que vallegir reivindicà la Llei de Llen-gües.

Eva Almúnia, entre altrescoses va prometre una Llei deLlengües «aviat», tal comreivindicava en la seua coblaJosé Miguel Gràcia.

«Repavalde» en defensa del patrimoni de Vall-de-roures

Carles SanchoL’Associació Cultural Repa-

valde de Vall-de-roures dijoussant va fer una assemblea perinformar als seus socis delsdiferents assumptes que estàduent a terme l’entitat. Prime-rament es va fer memòria de lesactivitats que es van realitzarl’any passat i, més tard, lesprogramades per enguany.

Respecte al projecte princi-pal de la restauració de l’esglé-sia parroquial, durant aquestany s’ha avançat força. S’hancontinuat les converses amb laDGA i, a través d’Ibercaja,s’han aconseguit les primeressubvencions corresponents al’any passat i s’ha obtingut elcompromís d’una segona apor-tació aquest any. L’associacióha représ també les reunionsamb l’arquebisbat de Saragos-sa per a possibilitar la seua

participació en el conveni derestauració del temple. Lesobres possiblement podriencomençar a finals d’any o aprincipi del 2006 i s’acabaranl’any 2007.

A c a b a d a l ’ a s s e m b l e a ,Manuel Siurana va fer una inte-ressant xerrada acompanyadaamb imatges de les ermites icapelles del terme Vall-de-roures: Sant Miquel, los Sants,Sant Cristòbol, Santa Bàrba-ra, Santa Maria Magdalena iSant Pere Màrtir. Com a cloen-da de la xarrada dissabte santes va fer una excursió guiadaper tres de les capelles menysconegudes del terme: SantaBàrbara, Sant Cristòbol i SantPere Màrtir. Durant la resta del’any també hi ha previst ferdiferents actes culturals, sobre-tot a l’estiu. Una conferència el

més de maig a càrrec de CarlosLaliena, catedràtic de laUniversitat de Saragossa, sobrela personalitat de Pedro Lópezde Oteiza, l’últim senyor de lavila, per commemorar el 7ècentenari de la seua mort. Enla fira d’art i artesania espresentaran uns calcs delsdocuments de l’arxiu deFondespatla referits a Vall-de-roures i també un llibre sobrela població. A l’agost un ciclede conferències sobre temàti-ca local, un nou projecte deprograma de festes més parti-cipatiu i una exposició recopi-latòria dels més antics –dèca-da dels 40– fins ara. Finalment,per al proper curs escolar, s’es-tà preparant un programaeducatiu per als escolars per talque aquests coneguen millor lavila i el seu valuós patrimoni.

MA

RI

CA

RM

EN D

ÍAZ

Temps de Franja nou 28/6/05 13:18 Página 4

Núm. 48. Juliol i agost de 2005TEMPS DE FRANJA 5EL MATARRANYA

Adéu a JesúsMoncada

El company Lluís Rajadelldes de Terol escrivia sobre lasatisfacció que li produí dellliurament del Premi de lesLletres Aragoneses 2004 a l'es-criptor Jesús Moncada per partdel president del Govern d'Ara-gó, Marcel·lí Iglésias, per laseua aportació a la literaturaaragonesa des de la pluralitatlingüística com representa elcatalà mequinensà que ell vasaber utilitzar en les narracionslocalitzades a la vila que el vaveure nàixer. Avui, en canvi,estem de dol per la desapariciódel més universal de tots elsescriptors de la Franja que haescrit una de les novel·les mésimportants de la literatura cata-lana de tots els temps: Camí deSirga (1988). L’últim volumde l’escriptor Cabòries esti-vals (2003) ha estar editat perl'Associació Cultural del Mata-rranya i l’Institut del BaixCinca dins la col·leccióQuaderns de les Cadolles quedirigeix Esteve Betrià, un altredels mequinensans il·lustres iamic de l’escriptor, i publicata Gràfiques del Matarranya aCalaceit. Es tracta d’un reculld’articles periodístics i unanarració que encara estavainèdita. Tot un orgull el poderpublicar l’obra d’un gran autoramic.

Mai més tindrem el plaer detrobar-nos passejant per Barce-lona l’escriptor senzill, acces-sible, proper i sempre disposata conversar amb els amics a laterrassa d’un cafè i a il·lustrarels seus volums amb les emoti-ves dedicatòries personalitza-des amb personatges de l'anti-ga i es t imada v i la deMequinensa. La literaturauniversal ha perdut un delsnarradors més creatius. JesúsMoncada s’ha submergit defi-nitivament i per sempre sota lesaigües de l’Ebre, com la vellaMequinensa.

Carles Sancho Meix

VIL

ES

I G

EN

TS

El turisme a la comarca delMatarranya és un sector quecreix constantment. Així aques-ta Setmana Santa l’augment delturisme al Matarranya ha estatdel 10%, en front del 3% enre-gistrat a l’Aragó. Per això moltesviles aposten decididament peraquest nou motor econòmic,com és el cas de la Freixneda.Aquests dies l’Academia Arago-nesa de Gastronomía, presididapel professor saragossà Anto-nio Beltrán, ha concedit alrestaurant Matarranya d’aques-ta localitat el primer premi almillor establiment de menjarfamiliar d’Aragó. El local harehabilitat amb molt gust unacasa situada a la plaça Nova, alcentre mateix del nucli urbàdeclarat Conjunt històricoartís-tic. Aquest establiment ja haviaestat distingit anteriorment amb

Premis a la FreixnedaCarles Sancho

inclusió a la prestigiosa GuíaRoja Michelín i a la Guía Gour-met. Els seus propietaris faquatre anys que van obrir elrestaurant i quinze que es vaniniciar en aquest sector a partirdel bar situat a la planta baixa del’edificació.

A la mateixa vila tambél’Academia Aragonesa deGastronomía va presentar elllibre Recetas de la abuela unaobra per a la recuperació i ladifusió de la cuina tradicionalde les nostres terres, on hanparticipat els alumnes de lesescoles i dels instituts de lacomarca aportant una granquantitat de receptes que hanrecollit a les seues viles –229receptes recollides i 20 depublicades–. També s’hapremiat amb el tercer premi enel XIX Salón Internacional del

Valljunquera vol convertir-se en el referent fotogràfic dela Comarca del Matarranya.L’Ajuntament, amb la col·labo-ració del Consell Comarcal,Omezyma i Ibercaja, ha posaten marxa un projecte de museui arxiu de fotos antigues delsdivuit pobles que formen ladelimitació comarcal. Amb lesdonacions desinteresades departiculars, ajuntaments i asso-ciacions culturals, ja ha reco-llit 3.200 imatges, que son elpunt de partida de l’arxiu. Elmunicipi que més fotografiesha aportat ha estat, com nopodia ser d’altra manera, l’an-fitrió, Valljunquera.

El conseller de Cultura,Javier Bergua, confia en poderinaugurar l’exposició perma-nent de fotos el proper mesd’agost. A la mostra fotogràfi-ca, que estarà oberta tot l’any,hi haurà entre 50 i 60 fotos,però Bergua vol que «els visi-tants puguin tenir accés a totesles fotos arxivades a través

d ’o rd inadors o d ’a l t r e smitjans». El projecte suposa-rà una inversió de 100.000euros i, de moment, Ibercajas’ha compromès a fer unaprimera aportació de 18.000.L’alcalde, José Escrig, explicaque el passat estiu es va muntaruna exposició temporal defotos antigues i «va agradarmolt al públic», un èxit que vaanimar l’Ajuntament a posaren marxa el projecte del museui arxiu comarcals.

La seu del museu seran lesdos coves contigües –unes anti-gues cotxeres– de 25 metresquadrats cada una situades aprop de l’esglèsia parroquial.De fet, des d’una de les coves,es poden veure els solamentsdel temple. La primera part delprojecte ja està en maxa i haconsistit a restaurar i consoli-dar les parets i la bòveda deles coves, que, temporalment,podran utilitzar-se també pera exposicions temporals.

L’Ajuntament, amb aquest

projecte, vol dotar el poble d’unatractiu cultural permanent icrear un fons fotogràfic quepuga mostrar els costums, lestradicions i la història de lacomarca per mitjà d’imatges.Bergua explica que els visitantspodran adquirir a preu de costreproduccions de les fotos arxi-vades. Els materilas rebuts hanestat classificats i digitalitzatsper asegurar la seua conserva-ció i facilitar-ne la consulta.

L’arxiu fotogràfic no ésl’únic projecte cultural i turís-tic de Valljunquera, un poble de440 habitants. L’Ajuntamentvol restaurar un edifici monu-mental del segle XVIII i condi-cionar-lo com a hotel d’altaqualitat. La primera fase supo-sarà una inversió de 120.000euros i en total l’obra en costa-rà 660.000. L’objectiu muni-cipal és incorporar l’establi-ment al conjunt d’hotelsmenuts, però amb algun atrac-tiu singular, que s’han creat elsdarrers anys al Matarranya.

Valljunquera promou un arxiu fotogràfic del MatarranyaLluís Rajadell

Club de Gourmets en la cate-goria de formatge de cabra,l’elaborat per José RamónMata enregistrat amb el nomCabriola de la Freixneda. Amés hem de fer referència a unaltre establiment turístic dereconeguda qualitat i singula-ritat: Lo Convent, antiga cons-trucció dels religiosos Mínimstransformada en hotel i restau-rant adaptant amb un gustexquisit les restes de l’antigaedificació religiosa a la seuanova funció turística.

Temps de Franja nou 28/6/05 13:18 Página 5

Núm. 48. Juliol i agost de 2005 TEMPS DE FRANJA6 EL MATARRANYA

Els regants del Matarranya accepten que no es construïsca la presa de la Torre del Comte

Lluís Rajadell

El president de la JuntaCentral d’Usuaris de la Concadel riu Matarranya i Afluents,Josep Maria Puyol, ha assenya-lat que s’està molt a prop detrobar una solució satisfactòriaper a tothom sobre la regulacióper aquest sistema. Puyol vaexplicar que l’objectiu és resol-dre el problema i no centrar-seen la construcció de la Torre delComte, raó per la qual va adme-tre que existeixen d’altrespossibilitats.

El Matarranya va ser elprimer sistema que va trobar enels acords una via per accele-rar les solucions. En 1998, laGuàrdia Civil havia de prote-gir les obres davant les lluitesentre pobles veïns. «A finalsde 1999 es van firmar elsanomenats acords de Favara ia començament d’enguany jatenim les obres finalitzades», varemarcar Puyol en relació ambles basses laterals de la Trapai la Vall Comuna.

Amb aquests antecedents,tenim molt clar que l’aigua nopot ser un motiu de divisiósocial», va assenyalar el presi-dent dels regants en una taularedona sobre «Negociació inoves alternatives en el debatsobre projectes hidrològics»

organitzat pel Col·legi MajorMiraflores amb el suportd’Ibercaja. També hi partici-paren Víctor Viñuales Edo iJosé Luís Pérez González,president de la ComunitatGeneral de Regants del Canald’Aragó i Catalunya, a més amés del professor de Geogra-fia de la Universitat de Saragos-sa, Juan de la Riva, i el comis-s a r i d ’A igües de l aConfederació Hidrogràfica del’Ebre (CHE), Rafael Romeo.

Pérez va centrar la seua inter-venció en l’experiència deconsens per l’embassament deSan Salvador optimitzat en llocde la polèmica presa de Santa-liestra. Per la seua banda,Viñuales va destacar la tasca dela Iniciativa Social de Media-ció que està afavorint aquestesconverses i va explicar la seuaforma de treballar.

Puyol va recordar que elMatarranya va apostar el 2001per una regulació consensuadai va condicionar qualsevolprojecte a «l’acord de totes lesparts». «Si una possibilitat noaconsegueix l’acord, segur quen’hi haurà una altra de millor»,va dir.

El president dels regants es vamostrar personalment a favor de

la solució de la Torre del Comte,però va indicar que qualsevolidea, per molt minoritària quesiga, ha de ser tinguda en comp-te. «El no pel no ja no hi técabuda, hem de treballar totsplegats», va afirmar.

Puyol es va manifestarcontrari a «solucions faraòni-ques» i va explicar que en elMatarranya s’han celebratnombroses reunions per buscarel consens. A més, va aclarirque ni els regants ni la socie-tat de la conca admetrà «que lesdecisions es prenguen des defora; ningú vindrà a imposar-nos res».

Finalment, Puyol va ser moltcrític amb el Pacte de l’Aiguade 1992. Segons va dir, en elsdarrers anys han canviat moltles coses i especialment la reali-tat social i econòmica de leszones agrícoles. «El temps nopassà en va», va sentenciar. Peraixò, va manifestar que obser-vava amb satisfacció com elssistemes del Canal d’Aragó iCatalunya i de Bardenas, s’hansumat al diàleg per solucionarels seus problemes. A més amés, va considerar que en unbreu lapsus de temps Regs del’Alt Aragó també optarà peraquesta via.

La ponència d’obres conflictives de la Comissió de l’Aiguad’Aragó va iniciar ahir a la tarda la seua tercera ronda de treballs,durant la qual es va informar que en aquest nou període s’es-tudiarà en profunditat la situació dels embassaments de Bisca-rrués i Mularroya i els del Pontet i la Torre del Comte, aquestsdos darrers en el riu Matarranya. A la reunió es va aprovar, també,posar en marxa la comissió de seguiment dels acords sobreYesa i l’Ésera, prevista en els anteriors dictàmens. Segons vanexplicar els membres d’aquesta ponència, en aquesta reunió, laprimera després del dictamen sobre l’embassament de Santa-liestra aconseguit al gener, es va acordar establir les qüestionsque es van a estudiar i es va començar a sol·licitar informació

sobre les diverses obres.A la següent sessió es decidirà per quina de les citades obres

de regulació es comença a treballar. Els projectes contemplatsinclouen l’embassament de Mularroya, al Jalón, que ha estatrecentment adjudicat i, segons el projecte, tindrà 110 hectòme-tres cúbics de capacitat tot i que s’hi han presentat en contra recur-sos dels ajuntaments de Morata de Jalón i Saviñán, així com l’em-bassament de la Torre del Comte, al riu Matarranya, que estàactualment en punt mort mentre s’estudia si n’hi ha prou ambles basses laterals que s’hi van construir com a alternativa.

diarioaltoaragon.es

L’EMBASSAMENT DE LA TORRE DEL COMTE, AL RIU MATARRANYA, A ESTUDI

La Torre del Compte

RIC

AR

D S

OLA

NA

Temps de Franja nou 28/6/05 13:18 Página 6

Núm. 48. Juliol i agost de 2005TEMPS DE FRANJA 7EL BAIX CINCA

Tati Almeida, una de les«Mares de Maig» argentines,responia així a una entrevista-dora que li preguntava quèesperava de l’escola: «L’edu-cació ha de relacionar-se ambels drets humans perquè és lavida en si mateixa. (…) Desde petits que els ensenyin acompartir, que sàpiguen real-ment el que és brindar-se pelsaltres. A més han d’ensenyar-los tot l’horror viscut perquè encas contrari es perd part de lahistòria».

Durant molts anys s’hapretès que el nostre país, i espe-cialment l’escola, visqués enuna e spèc i e d ’ amnès i acol·lectiva respecte al nostrepassat històric recent. La dicta-dura franquista –primer–, esva encarregar de silenciar itergiversar la història recentper a perpetuar el seu dominisota la llosa de silenci que opri-mia tota opinió divergent. Quanva arribar el canvi polític –unavegada desaparegut el dicta-dor–, molts dels demòcratesque van tenir un paper rellevanten aquest canvi, van caure enel parany i van ajudar a mante-nir un vel de silenci sobre lahistòria recent.

No va fer falta una «Llei depunt final» com a l’Argentina,per a donar respectabilitat alspersonatges implicats amb larepressió exercida pel règimanterior, sinó que, a més, es vaseguir fomentant l’amnèsiacol·lectiva respecte a la memò-ria històrica, en nom d’unafalsa convivència. Es va obli-dar que la convivència s’ha defonamentar en la tolerància deles diferents opinions, però noen l’ocultació del passat i enl’oblit de la història. Afortu-nadament, en els últims anysestem assistint a un movimentcreixent, el qual no ha partitprecisament dels poderspúblics, sinó del poble, del

moviment associatiu popular.I és aquest entramat social,especialment, qui està ajudanta la recuperació de la memò-ria històrica, una memòria queens parla del sofriment terriblei injust de molts homes i dones,la majoria d’ells gent senzilla,gent del poble, que van carre-gar amb les pitjors conseqüèn-cies, que van sofrir la deporta-ció, l’espoli, l’exili o la mortper mantenir-se fidels als idealsi defensar el govern legítimque havia triat el poble.

El proppassat 8 de maigJosep San Martín, President del’Ateneu del baix Cinca, i duesnoies de l’IES Baix Cinca deFraga: Iris Larroya i ElenaBetrián, vam assistir als actesque es van celebrar a Mauthau-sen en commemoració del 60aniversari de l’alliberamentd’aquell Camp d’Extermini.La nostra presència en els actes,responia a la voluntat de l’Ami-cal de Mauthausen que hihagués una representació d’ungrup d’estudiants de Batxille-rat de diferents punts d’Espan-ya. Nosaltres vam ser elegitsperquè l’Ateneu durant l’anypassat va organitzar una sèried’actes com a homenatge alDeportats de la Comarca.Podem dir que hem tingut lasor d’assistir a uns actes quehan estat històrics i que supo-sen un gir important en latendència de tots aquests anys:Per primera vegada un presi-dent del govern d’Espanyaassistia a la commemoratiusde l’alliberament del campd’extermini de Mauthausen–un dels camps al qual forendeportats molts republicansespanyols i en el qual en vanmorir prop de 7000, víctimesdel règim nazi–.

Seixanta anys després delseu alliberament d’aquellinfern, només alguns supervi-vents de la massacre, van poder

escoltar –al costat del monu-ment que recorda als republi-cans morts a Mauthausen–,com el president del governd’Espanya deia solemnement:«M’inclino en nom de tot elpoble espanyol, davant elsrepublicans que van sofrir ladeportació». Era una frase pera la història. Un punt d’infle-xió en el reconeixementcol·lectiu d’aquells republicansque van ser triplement derro-tats: Van sofrir la derrota de laguerra civil, van tornar a serderrotats amb la seva deporta-ció als camps d’extermini nazisi van sofrir una tercera derrotaen ser alliberats d’aquell horrormentre es veien abandonats pelseu propi país, un país que elsha tingut oblidats durant 60 anys–la meitat d’aquests anys endemocràcia–.

Però serà responsabilitat detots nosaltres, i especialment deles noves generacions a lesquals representaven els 20 estu-diants de diferents Autonomiesque van assistir a aquests actescommemoratius, que aquestsrepublicans espanyols nosofreixin la quarta derrota queseria, sens dubte, la pitjor detotes: la de l’oblit; un oblit quemai no ens podrien perdonar.

Un d’aquests superviventsde la Deportació, Paco Batis-te, deia als estudiants en una deles reunions que vam manteniramb els tres deportats que ensacompanyaren en el nostrepelegrinatge pels diferentsCamps d’Extermini que vamvisitar (Ebensee, Gusen,Mauthausen i el castell deHartheim): «El nostre testimo-ni oral s’està acabant perraons de l’edat i el futur souvosaltres. Eviteu que ressor-geixin brots de racisme, dexenofòbia, d’intolerànciaracial. Quedem ja pocs testi-monis directes, però per anosaltres és una satisfacció

Mauthausen, 60 anys després Un pas més en la recuperació de la memòria històrica

Josep San Martín

veure que el nostre missatgecontinuï viu a través vostre.Estigueu vigilants davantl’amenaça que ressorgeixil’odi racial».

Per això, a l’acte que vamcelebrar al Memorial de Gusen,els estudiants van tornar a llegiren castellà, català, gallec i euske-ra el Jurament que van fer el 18de maig de 1945, els supervi-vents de Mauthausen, un jura-ment que els comprometia –iara ens compromet a tots nosal-tres–, a mantenir viva la memò-ria del què allí havia passatperquè mai més torni a produir-se una cosa semblant: «…Maino oblidarem els sagnants sacri-ficis que els pobles van haver defer per reconquerir la felicitatde tots. Recordant la sang vessa-da per tots els pobles i elsmilions d’éssers humans sacri-ficats, assassinats, immolats pelfeixisme-nazi, jurem no abando-nar mai el camí que ens hemtraçat (…) Ens adrecem al mónsencer per dir-li: Ajuda’ns en lanostra tasca. Visca la llibertat!»

Monument als espanyols morts aMauthausen

Temps de Franja nou 28/6/05 13:18 Página 7

Núm. 48. Juliol i agost de 2005 TEMPS DE FRANJA8 EL BAIX CINCA

L’Alcàzar: sense novetat

S’ha aixecat un cert enrenoual país pel fet que el governhagi decidit facturar l’estàtuaeqüestre de Franco que senyo-rejava Espanya des de Madrid.Per si faltava poc per al duro,apareix el PP, sempre dispo-sat a la guerra, llançant-li a lacara al govern del PSOE queretiri l’estàtua. El govern lirespon que té el propòsit detransformar el Valle de losCaídos en un museu contrales Dictadures. El PP li contes-ta que si no té altra cosa quefer. Mentrestant, l’ajuntamentde Santander vol fer el mateixamb la seua estàtua eqüestrede Franco. Llavors, el presi-dent de la comunitat càntabraintervé en el tema considerantun error la seua retirada. Alho-ra, l’ajuntament de Saragossas’enroca i no diu ni mu sobreel monument que té a l’Aca-dèmia militar en homenatge alCabdill. L’últim bastió? Enaquesta batalla apareix l’ajun-tament de Saidí que, al rebreun toc sobre la plaça de JoséAntonio, es planteja enderro-car la placa a ell dedicada…i finalment, què fa el MoltIl·lustre Ajuntament de Fragaamb una placa dedicada a l’Al-cázar de Toledo? S’inclinaràpels enderrocadors de plaquesi d’estàtues eqüestres o segui-rà enaltint la gesta heroica delsguàrdies civils franquistes quevan morir defensant Franco iuna Dictadura tan ferotge comla que va imposar? Ho sabremel pròxim mil·leni? Què elssembla una placa dedicada aBarrafón, fragatí i exalcalde deMadrid, aprofitant la candi-datura olímpica de la capitalde les Espanyes?

Josep Galán

L’H

AM

El passat 20 de maig es vaclausurar a Fraga la primeraedició del festival de música«En la línea», organitzat perla Diputació d’Osca, amb elpatrocini del Govern d’Aragói l’Ajuntament de Fraga, ambun pressupost de mig miliód’euros aproximadament.Paral·lelament, també es vacelebrar al pavelló del Sotet, elMercat de la Música Aragone-sa (del 17 al 20), que va ser uninteressant punt de trobada deprogramadors, músics, disco-gràfiques i altres professionalsdel sector. En aquest àmbit caldestacar la presentació de lamà del periodista del PaísCatalunya, Lluís Hidalgo, deldarrer disc del nostre estimatcompany Anton Abad A lacorda fluixa.

El festival va congregar aFraga primeres figures delpanorama musical nacional iinternacional juntament ambuna nodrida selecció de grupsaragonesos. El divendres 13,la sessió de concerts es vaengegar amb els fragatinsNytrons, i Nass El Ghiwane, ungrup mar roqu í amb unaproposta excessivament primi-tiva com per fer entusiasmar lesaproximadament 200 ànimes.

Continuà El Bicho, amb unaencertada fusió de ritmesmagrebins, andalusís i de rocki pop amb un gran so. La vetlla-da es va tancar amb La Klika,un grup de Saragossa de rapamb dj. Ek dissabte, Muchachi-to Bombo Infierno, va animarbastant el públic. Després, elseguí la formació raï (pop arge-lí) de Cheb Balowski i el platfort de la nit, el cubà EliadesOchoa, que va desplegar unrepertori de música popular del’illa caribenya amb el quetothom s’ho va passar d’allòmés bé.

Durant la setmana, la presen-cia de públic va baixar conside-rablement. Per destacar, l’actua-ció, el dijous 19, de l’argentíCristóbal Repetto, un cantant detangos a qui, al seu país, compa-ren amb Carlos Gardel., el djanglès del projecte Banco deGaia, i els sorprenents Laibach,un grup eslovè de culte que oferi-ren una posada en escena d’es-tètica castrense.

El segon cap de setmana delfestival era, en principi, mésatractiu per al gran públic.Divendres, l’actuació de Pere-za, un grup madrileny de rockclàssic, va crear molta expecta-ció fent que el Sotet presentés

una entrada una mica mésacceptable que fins llavors, peròvan decebre. Els sons delsBalcans es van sentir força ambuna banda romanesa anome-nada Mahala Raï Banda, quecom es preceptiu en aquestesformacions, combinaven ritmesde la mediterrània amb elstradicionals del país. So demetalls realment divertit. Lanit la va tancar l’aragonesaCarmen París, amb la sevapeculiar manera d’apropar-se albolero, la copla i altres ritmespopulars. Dissabte 21 vampoder gaudir dels aragonesosTachenko, grup de pop fruit dela dissolució dels originals Elniño gusano. Després venia unaltre cop d’efecte, la reveren-ciada cantant argelina CheikhaRimitti, tota una llegenda alseu país, que ens va desgranaruns quants temes de la sevainabastable discografia ambuna perfecta fusió entre elsritmes tradicionals i la moder-nitat que aportava la seva jovebanda. Per tancar aquestaprimera edició del festival «Enla línea», l’organització vahaver de substituir els andalu-sos Chambao, pels problemesde salut de la seva vocalista,pels també andalusos Mártiresdel Compás, amb una propos-ta divertida de ritmes delflamenc i del rock que van ferque el públic acabés la sessióamb molt bon regust de boca.

A part de les actuacionsmusicals de tarda i nit, es vanprogramar una sèrie de grupsmusicals de carrer i un cicle decinema gratuït.

Cal esmentar que la progra-mació habitual de cap desetmana de la discoteca Flori-da 135 es va incloure al cartelldel festival.

Els concerts es van celebraral pavelló del Sotet i a la disco-teca Florida 135 i el cicle decine es fa fer al Florida.

Poc públic i bona música al Festival«En la línea» de Fraga

Òscar Labat

Carmen París en la seua actuació a Fraga

Temps de Franja nou 28/6/05 13:18 Página 8

Núm. 48. Juliol i agost de 2005TEMPS DE FRANJA 9EL BAIX CINCA

ESTAMPES RIBERENQUES

L’IEBC aMercoequip

Mª. L. Fontanals

Durant la Fira de Mercoequip d’enguany, l’Institut d’Estudisdel Baix Cinca ha exposat una reproducció d’un Atis, déu/dees-sa procedent de la mitologia de l’Àsia Menor romana i inclòsdins del panteó romà de déus procedents de diferents llocs del’Imperi, com era el seu costum. Aquest menor, per desgràciesamoroses va acabar castrant-se i morint, i va acabar convertit enpi per l’amor d’alguna deessa. Sona al mite del déu Jacint, que,enamorat de si mateix en veure’s reflectit en les aigües d’un riu,s’hi va llançar, va morir ofegat, i alguna deessa enamorada d’ellel va convertir en la coneguda flor, el jacint. L’estàtua de l’Atiss’ha recuperat fa dos o tres anys i ha anat a parar al MuseuProvincial d’Osca, dirigit pel català Vicenç Baldellou. L’IEBC,també enamorat d’aquesta meravellosa estàtua, va decidir fer-ne una còpia, idèntica en color i textura a l’original i oferir-la al’ajuntament de Fraga. Aquesta reproducció es podrà contem-plar a la torre del Palau Montcada de Fraga, a la planta de Vil·laFortunatus ben prompte. L’IEBC té la intenció de fer el mateixamb un altre extraordinari dofí que es pot admirar també alMuseu Provincial. El regalarem a la Comarca del Baix Cinca. Iseguirem, mentre puguem, seguir aquesta política. Tant el dofícom l’Atis han estat trobades dins de Vil·la Fortunatus. Atansant-los al Baix Cinca, aconseguirem que els nostres conciutadanspuguen admirar les dos escultures. I ja s’acabat tot? Anant al fonsde la qüestió, de cap de les maneres. L’objectiu final de l’IEBCés cridar l’atenció de l’ajuntament i de les institucions per tal que,

d’un camí per tots, prenguen la decisió de construir algun museu.Algun museu! Hi ha un munt de viles més grans i més petitesque les nostres amb el seu museu etnològic. I al Baix Cinca? Res.Hi ha un munt de viles que tenen un museu dedicat a algun perso-natge significat amb o de la vila. Convido a veure el Museu Picas-so d’Horta de Sant Joan, per posar un cas. I què fem nosaltresd’un pintor tan insigne com Viladrich. Per què no tenim unmuseu dedicat a la figura i l’obra d’aquest pintor? Per què notenim un museu com Déu mana sobre el vestit dels nostresavantpassats? Per què no tenim un museu etnològic d’estris decasa i de camp, quan hi tants pobles que sí que en tenen? Podria,finalment, l’ajuntament de Fraga embarcar-se, com siga, en larecuperació d’algun edifici vell de Fraga, renovar-lo i tot o enpart dedicar-lo a Vil·la Fortunatus, o a Viladrich o a l’Etnolo-gia? Des del Museu Provincial estarien disposats a cedir-nos origi-nals. El Museu de Fraga o del Baix Cinca podria esdevenir unafilial del d’Osca. Quan es posaran a funcionar les nostres auto-ritats a la recerca d’un edifici adient? O haurem d’esperar tantde temps que aconseguiran fer-mos perdre la il·lusió?

Una classe de català de l’IES R.J. Sender finalista en el concurs «El gust per la lectura»

Josep Labat

El grup d’alumnes de la clas-se de català de 3r A d’ESO del’IES R. J. Sénder de Fragaformat per Pablo Amigo, JuanMedina, Laura Romero, LailaSerrano, Hugo Sorolla i pelprofessor Pep Labat, ha quedatfinalista en la modalitat En to depau en la X edició del concurs«El gust per la lectura». Áquestcertàmen està convocat pelServei d’Ensenyament del Cata-là del Departament d’Ensenya-ment de la Generalitat de Cata-lunya. Tres instituts, dos deCatalunya i un d’Aragó, hanestat seleccionats com a finalis-tes pel jurat del concurs. Elguanyador i el segon i tercerpremi es va donar a conèixer el

9 juny en el transcurs d’un acteque se celebrarà al saló d’actesde l’edifici de l’INEF a l’Ane-lla Olímpica de Barcelona. Elsguardons seran lliurats perl’Honorable Consellera d’Edu-cació del govern català, MartaCid. La convocatòria, que témolt de prestigi a Catalunya,pretén fomentar la lectura entreel jovent que cursa l’ensenya-ment secundari. El treballpresentat per la classe de 3r Ad’ESO de l’IES R. J. Sénder deFraga consistia en un reportat-ge en vídeo d’una durada de20’ aproximadament sobre laguerra civil a Fraga amb testi-monis orals inclosos. En aquestcurs han participat en el progra-

ma un total de 5.500 alumnesrepartits en 63 grups de dife-rents instituts. Es dóna lacircumstància que una classedel mateix centre va obtenir el

segon premi en la convocatòriade l’any anterior malgrat que erael primer any que un institut dela Franja presentava un projec-te.

Fira Mercoequip 2001, exposició de l’IEBC-IEA

Temps de Franja nou 28/6/05 13:18 Página 9

Núm. 48. Juliol i agost de 2005 TEMPS DE FRANJA1010 ENTREVISTA

Si lvestre Hernández ,novel·lista badaloní afincata Beseit amb una extensaobra publicada en castellà,acaba d’estrenar-se en l’edi-ció en català amb Aigüestèrboles, una obra ambien-tada entre Barcelona i Pena-roja als començaments delsegle XX. L’experiència noha pogut estar més afortu-nada perquè esta primeraincursió en la narrativa cata-lana ha guanyat, en 2004, elXIII Premi Ciutat de Balado-na i el XVII Premi PaïsosCatalans-Solstici d’Estiu.

Pregunta. Després d’unadilatada producció en castellà–cinc novel·les editades–, perquè ha decidit publicar en cata-là?

Resposta. Vaig nàixer aBadalona i em vaig criar aBarcelona i el català és la mevallengua materna. De fet, escricla primera versió de totes lesnovel·les en català i després enfaig la traducció al castellà.Fins Aigües tèrboles, totes lesmeves obres literàries han estatpublicades en castellà, però,inicialment, les vaig pensar iescriure en llengua catalana.

P. Per què ha tr iat unaambientació rural per a la seuaprimera novel·la editada encatalà un home de procedènciaurbana com vostè?

R. És per una mena dereivindicació d’una forma devida que s’ha perdut i quasique s’ha oblidat també. Moltagent no coneix res d’aquell estilde vida. Ja he dit alguna vega-da que per a la major part dela població la cultura masove-ra és tan desconeguda com lacivilització dels faraons de l’an-tic Egipte. A més, al veure tantsmasos mig assolats i sense queningú s’interessés per ells, emva donar molta ràbia. Vaig

pensar que era un patrimonioperdut lamentablement

P. Què tenen d’atractiu elsmasos de l’Escresola (unapartida de Pena-roja) per acentrar-hi una novel·la?

R. Ambien to l a mevanovel·la a mig camí entreBarcelona i els masos de l’Es-cresola. Busco d’esta manerael contrast entre les duesformes de vida i reflecteixocom un home de ciutat veul’estil de vida d’uns masos delPena-roja. A més, com delsmasos s’ha escrit molt poc,l’escriptor té molta llibertat perambientar-hi diferentes histò-ries.

R. No. Tinc dos treballsenllestits per editar, però trau-re’ls al carrer depén des editors.Són obres que tenia acabadesabans de posar-me a escriureAigües trèboles.

R. En recrear la vida delsmasos, no hi ha perill d’idea-litzar un període marcat per laduresa del treball i les priva-cions?

P. No crec que hi hagi capperill d’idealització. Erenformes de vida dures, però nopitjors de les que hi havia a lesciutats als anys vint del seglepassat. En molts aspectes erenmillors. En tot cas, si avui esti-guessin habitats, els masospodrien gaudir de moltes como-ditats, com electricitat, vehí-cles per desplaçar-se o unshabitatges còmodes, que apor-tarien una qualitat de vida supe-rior a les zones urbanes. Jo, perexemple, vinc d’un medi urbài vaig decidir que allò no era pera mi, i per això em vaig tras-lladar a viure a Beseit.

P. En quin altre paisatge lite-rari compararia els masos delMatarranya?

R. És, d’alguna manera,comparable a la cultura maia,que va desaparèixer sensedeixar cap herència, i quetambé tenia una llengua pròpia.

P. Què opina de la prolifera-ció de masos rehabilitats perestrangers que a més els hanconvertit en la seua residen-cia?

R. És una oportunitat, potser l’única, per evitar que

P. Ha trobat argument lite-rari?

R. Sí, em roda pel capescriure un trilogia sobre elmateix entorn geogràfic.Pensava acabar la novel·lasobre l’Escresola a l’època delsmaquis –anys quaranta icinquanta del segle XX–, però,com vaig replegar tanta docu-mentació, testimonis i infor-mació, al primer llibre nomésem va caber el període des delcomençaments de segle finsals anys vint. Preparo un segonvolum que anirà des delsmoments previs a la II Repú-blica fins a la Guerra Civil.Per més endavant em plante-jo un tercer llibre fins al tempsdels maquis.

P. I per a quan estarà al carrerla segona entrega?

R. Penso traure-la dins del’any 2006, encara que la publi-cació és qüestió de l’editorial–Columna, filial de Plantea pera la literatura en català–.

P. De moment aparca laproducció en castellà?

Silvestre Hernández, novel·lista

«He publicat cinc novel·les en castellà, però totes

«Sempre escric

la primera versió de

les meues novel·les

en català»

«La cultura

masovera és tan

desconeguda com

la dels Faraons»

Temps de Franja nou 28/6/05 13:18 Página 10

Núm. 48. Juliol i agost de 2005TEMPS DE FRANJA 11ENTREVISTA

aquells casalicis acabin perterra. A les comarques de Giro-na properes al Pirineu s’haproduit una situació similar ides de fa vint anys és imposi-ble trobar un mas en venda apreu asequible perquè gairebétots s’han restaurat i condicio-nat com a segones residènciesde gent que procedeix del mediurbà.

P. Pot passar una cosa pare-guda en una comarca com elMatarranya, que pareix estarde moda per al turisme d’inte-rior?

R. No crec que siga equipa-rable al que està passant alMatarranya amb l’arribadad’estrangers que s’instal·lenals masos, perquè aquí es trac-ta fonamentalment de primeresresidències. Jo crec que enca-ra hi ha una possibilitat pocexplotada, que és instal·lar-seals masos guanyant-se la vidaamb el teletreball, però per aaixò fan falta bones comunica-cions i, sobretot, un bon accèsa internet.

P. I que li pareix l’aprofita-ment dels masos per al turisme,una pràctica que també s’estàestenent?

R. L’aprofitament turístic éstambé una forma de convertirels masos en primeres residèn-cies, però suposo que aquestfenomen turístic tocarà sostreen algun moment.

P. A la solapa d’Aigüestèrboles diu que la novel·laparla d’un territori de llenguacatalana. Creu que el català

està en perill al Matarranya?R. La llengua del Matarran-

ya està amenaçada, això ésevident. Hi ha una gran varie-tat de vocabulari en tots els

pobles i s’ha d’arribar alconvenciment que s’ha d’em-prar una llengua estàndard queunifiqui les diferents parleslocals.

DE LA NOVEL·LA HISTÒRICA A LA POLICÍACA

Silvestre Hernández, psicòleg i pedagog, va nàixer a Bada-lona (Barcelona) l’any 1952. Resideix a Beseit (comarca delMatarranya) des de fa molts anys. Va ser cap de l’Unitat deProgrames Educatius del Ministeri d’Educació a Terol i, actual-ment, és director de l’Institut d’Educació Secundària Matarra-nya, de Vall-de-roures.

Ha publicat cinc novel·les en castellà –Las voces del silen-cio, El beso del lagarto, Las tres flores de lys, Cruzando el puen-te con el diablo i Arsinoe, hermana de Celopatra–. En les seueshistòries tracta temes d’actualitat –l’increment del neofeixis-me–, la història –l’antic Egipte– o la trama policíaca. El seu reco-nexement nacional com a narrador en castellà li va arribar ambLas tres flores de lys, guanyadora l’any 2002 del Premi Inter-nacional de Novel·la Emili Alarcos Llorach. Ha estat finalistadels premis Ciutat de Barbastre o de l’Ateneu de Valladolid.Acaba de traure al carrer la seua primera novel·la en català, Aigüestérboles, que ha rebut els premis Ciutat de Badalona de Narra-tiva 2004 i Països Catalans-Solstici d’Estiu 2004.

L.R.

P. Sense qüestionar l’unitatde la llengua?

R. Sí, la unitat de la llenguacatalana és indispensableperquè és el que més força lidóna per a sobreviure i mante-nir-se.

P. Com a director d’un insti-tut de la Franja –el de Vall-de-roures–, pensa que es fa tot elque es pot a l’ensenyament perpreservar la llengua catalana al’Aragó?

R. Es fan coses però espodria fer molt més en l’en-senyament, inclòs l’ensenya-ment «en» català no sols «de»català, com una asignatura més.

P. Es necessària la tantesvegades anunciada llei de llen-gües?

R. La llei de llengues fa faltai encara més pel que respectaa l’aragonès, que si no es prote-geix està condemnat a ladesaparició, perquè la sevasituació és d’extrema feblesa,molt pitjor que la del català.

Lluís Rajadell

«Em roda pel cap

fer una trilogia

sobre el mateix

entorn geogràfic»

s són traduccions d’una primera versió en català»

Temps de Franja nou 28/6/05 13:18 Página 11

Núm. 48. Juliol i agost de 2005 TEMPS DE FRANJA1212 LA LLITERA

Documents

El bisbat aragonès deBarbastre-Montsó està prepa-rant un recurs per reclamaruna part important de la docu-mentació procedent de lesparròquies de la diòcesi deLleida que fa 10 anys passa-ren a la de Barbastre, i que estroba a l'Arxiu Capitular de laCatedral Nova de Lleida. Elbisbe de Lleida ja ha contes-tat dient que, segons el decretde segregació firmat el 1995pel nunci del papa a Espanya,Lajos Kada, no està obligat alliurar els documents originals,però sí una còpia. L'any 1957,en el moment de passar l'arxi-prestat de Calaceit i d'altresparròquies de la Franja a ladiòcesi de Saragossa, ningú vareclamar res. Avui tothom voltenir papers, i alguns, després,no saben què fer-ne.

Fa uns anys, l'Ajuntamentde Calaceit, amb un totaldesconeixement i un malassessorament, va comprarun document que feia refe-rència a la població per unabona quantitat de diners. Eldocument en qüestió no eracabdal. Amb aquests dinerss'hauria pogut organitzar l'ar-xiu municipal, i també dema-nar còpies dels documentsmés importants de la pobla-ció. L'any 1987 vaig publi-car un llibre sobre una part dela història de la població onvaig inscriure les primerescartes de pobles i la carta d'or-ganització del municipi del'any 1278, anomenada GranCarta Magna per SantiagoVidiella. Curiosament, fins aldia d'avui, ningú s'ha interes-sat per saber on es troben elsoriginals de les esmentadescartes. Seria bo intentar recu-perar-los o, al menys, tenir-neuna bona còpia. Aprofito peranunciar que l'any 2007 escompliran vuit-cents anys dela primera carta pobla cone-guda de la vila de Calaceit.

Joaquim Montclús

DE

SP

ER

TA

FE

RR

O El Torricó celebra 70 anys d’autogovern municipal El 2 d’abril de 1935 es va segregar de Tamarit de Llitera

Anna Enjuanes

El Torricó va celebrar eldissabte 2 d’abril el setantèaniversari com Ajuntamentindependent de Tamarit deLlitera. El primer acte d’aques-ta commemoració va ésser unaconferència en la que van inter-venir el vicerector i professorde Història Contemporànea dela Universitat de Lleida, JaumeBarrull Pelegrí i Juan RoviraMarsal, escriptor, historiadori antropòleg de la comarca dela Llitera als quals va introduirl’alcalde del Torricó, SalvadorPlana.

Més de cent persones vanomplir el Saló d’Actes del LocalSocial on Juan Rovira, va asse-nyalar que «l’any 1932, una deles grans finques propietat de laclerecia, el Vedado de la Cape-l lania del Sant Cris t delCampell, «El Vedadet», d’unamica més de 126 hectàrees, vaésser reparti t mitjançantcontractes d’arrendament ambopció a compra entre 51 famí-lies de la localitat, que va cons-tituir una gran obra social perl’agro del Torricó. Llavors, elTorricó comptava amb 904habitants i el desig exprés de lamajoria va fer que es demanésla segregació de Tamarit deLlitera, que va ésser acceptadael dia 6 de juliol de 1932, segonsconsta en la Gazeta de Madrid

publicada al dia següent.Rovira va recordar, en el

díptic que l’Ajuntament haeditat per aquesta celebració,que «el primer alcalde del’Ajuntament de nova creacióva ésser Bartolomé BlancTomàs; es va formar una comis-sió gestora integrada per Anto-nio Frago Estrada i RamonCagigós Zuferri, essent secre-tari Mariano Mur Saludas. ElTorricó ja tenia ajuntamentpropi encara que no tenia termemunicipal, així el 3 de juliol de1933 es va constituir la Comis-sió de Partició del terme».

«Davant de la falta d’acordsconcrets amb l’Ajuntament deTamarit de Llitera, la Comissióno aconseguir efectuar la seuacomesa fins al 2 d’abril de1935. Es van haver de fernombroses gestions a diferentsnivells, es van interposar pletsi totes les accions legals empre-ses van culminar en l’acte departició i fitació en què vanparticipar, per part de l’Ajun-tament del Torricó, José Santa-maria Barrabàs, alcalde; JoséEstrada Castarlenas i RamonLumbierres Frago, tots dostinents d’Alcalde; FranciscoColomina Ferrer, síndic i JoséDalmau Viu i Ramon PlanaRiu, regidors», va contar Rovi-ra Marsal.

«L’acte de partició es vainiciar al punt de trobada deles línies comunes del termemunicipal del Campell perl’est, de les partides de Corno-bis pel nord i Pou Salat o Torredels Capellans al sud. Desd’aquest punt es va acordarestablir una línia comuna alstermes municipals de Tamariti el Torricó, que partint del puntcitat va arribar fins al límit delVedadet de les Monges o Veda-det de Saidí, continua fins alcamí de Vinaters i segueix perl’eix del camí fins a cent metresdesprés de creuar la carrera aTamarit, a la Clamor d’Alma-ce l les»… seguin t f ins acompletar el terme.

Però, l’Institut Geogràfic iCatastral trigà encara catorzeanys en efectuar l’amollona-ment del terme; concretamentes va iniciar el 2 de desembrede 1949 i va concloure el dia5 del mateix mes. Per l’Ajun-tament del Torricó van estarpresents Antonio ZuferriPascual tinent d’alcalde,Ramon Llobera Montaner, JoséEstrada Castarlenas i JoséEnjuanes Cagigós, regidors;Francisco Ariño Frago, perit iVictor León Pérez, secretari.

L’historiador recorda que«transcorreguts ja setanta anysd’aquell històric 2 d’abril de1935, data en què el municipidel Torricó aconsegueix la sevaplenitud com a tal en disposard’un terme municipal propi de32’03 Km2 segregat del deTamarit.

Avui celebrem aquesta dataamb el record emocionatd’aquells hòmens que no vanparar en la seua lluita per a fer-la possible i amb l’orgull propiconseqüent a la nostra realitatactual, fruit de qui ho ha fetdia a dia amb el seu treball iconstant tenacitat».

Temps de Franja nou 28/6/05 13:18 Página 12

Núm. 48. Juliol i agost de 2005TEMPS DE FRANJA 13LA LLITERA

TOT ENSENYANT LES DENTS

Defineix «postura» el diccionari com a «positura», és a dir, «mane-ra de posar-se, de posar els seus membres, una persona o un animal»;o bé com a «gestos, posats, manyagueries, que volen ésser graciosos,abellidors». «Impostura», pel contrari, és un «acte, conducta, propisd’un impostor». Pel que fa a «postureta», naturalment no hi ix, peròjo la definiria com a una postura moral davant de la realitat que noimplica gestos o posats, sinó una actitud de petimetre, de mestretitesmés preocupat per donar lliçons i épater, per sorprendre la concurrèn-cia i quedar-se amb el personal, que no pas per interpretar correcta-ment aqueixa realitat davant la qual es posiciona. Una actitud prope-ra, doncs, a la mateixa impostura, setciències, pija i prepotent.

D’exemples, en trobo a cabassos. Ací en va un: després de blas-mar i posar a parir el vi rosat, alguns mantenen ara la postureta decantar-ne les meravelles, així com del blanc amb cos (fins ara,havien de ser suaus i afruitats). Igualment, fan cara de prunes agresquan els en serveixen del blanc amb el peix (fins ara era obligato-ri) i qualsevol dia prendran moscatell amb les costelles a la brasa,perquè estan més a l’aguait de la moda que ningú i arriben allà onno arribem el comú dels mortals. I, ja que estàvem en el camp delsvins, us heu fixat que ara ens l’hem de prendre en la copa gran i ensreserven la petita per a l’aigua? Una altra postureta devinguda cièn-cia? País de borratxos!

Però tot açò no anava pas, i perspicaç com ets ho hauràs endevi-

Postures, posturetes i impostures

Ramon Sistac

nat, pel vi. Hi ha una colla de gent, a la Catalunya catalana, que diuenque no són nacionalistes, que són d’esquerres, i que volen formarun partit polític. Angelets de Déu! Si això no és una postureta, quèredimonis és? De fet, segons les fonts consultades, plenamentfiables, són més nacionalistes encara –és clar que d’una altra nació–que els del PP de Catalunya. La qual cosa, dit sia de passada, no éscap mèrit, perquè eixos no tenen ni déu ni pàtria, ni trono ni reinani «naide» que los comprenda, i no tenen altra religió que la putapela. Pel que fa a allò de ser d’esquerres, ja fa anys que ens afai-tem i tots sabem que són de Barcelona, però d’allò que se’n diu deDiagonal amunt (inclòs el Boadella que, siga o no de Barcelona –niho sé ni m’importa–, com a actor que és, és el rei de la postureta;és més: ell és la personificació de la impostura. I perdó per unparèntesi tan llarg, però, així en calent, encara el faria durar unesquantes rengleres més). Ah!; i sobre el tema de formar un partit polí-tic, tothom se’ls ha abraonat al damunt i ha pontificat que en sónincapaços (perquè se’ls considera més pijos que roigs). Jo crec que,en el fons, algú intenta que es piquen i el formen. Claríssim: trau-rien més vots al PP que als socialistes i obligarien el PSC a desmar-car-se’n fent una deriva més catalanista. No sé per què, però hi veigdarrere la mà –o el bigot– del pèrfid Carod Rovira, i mira que coma analista polític sóc molt bo. Ara bé, és clar que tenen tot el dretde fer el que vulguen, i bla, bla, bla…

Mentre escric estes ratlles, sóc en un dels més habituals «tours»laborals per Barcelona. M’estic cascant una mariscada (bé; això noés exactament la feina…) i me la serveixen amb un vi de la casablanc, amontillat, de quinze graus. Ben bé del segle passat. Ací noen fan, de posturetes. Hi aniran mai a sopar els nostres lerrouxistespostmoderns perquè el vi amontillat és prou ibèric o, pel contrari,hi deixaran d’anar perquè no épate prou i ja està demodé?

Més de quatre-centes perso-nes van assitir a la gala de lliu-rament dels premis Personat-ges Llitera 2005. La gala vaestar presidida pel viceconse-ller d’Educació, Cultura iEsport del Govern d’Aragó,Juan José Vázquez, el presi-dent de la Comarca de la Llite-ra i alcalde del Torricó, Salva-do r P l ana , l a d ipu t adaprovincial, Elisa Sanjuán, ialcaldes i consellers de lacomarca de la Llitera.

Guanyadors: La Comissióde la Cavalcada de Reis deTamarit de Llitera en la cate-goria d’associacions. Enesports, el guanyador va ésserel CD Binèfar Fútbol Base, enla categoría de cultura laSetmana Cultural de Sanuí,l’escriptor de Binèfar, EladioRomero va ser escollit perso-natge de l’any, el premi d’ho-nor va ser per a l’historiador,

La Llitera premia els seus personatges més destacatsA.E.

escriptor i antropòleg del Torri-có i comarca, Juan RoviraMarsal i la indústria comarcalAgropienso es va endur elpremi a l’empresa.

Candidats: Els altres candi-dats eren, en la categoria d’em-presa, Pallarès Nadal Carn Natu-re , Copinsa i Soc iedadCooperativa la Lliterana; eniniciativa rural,Taller de Empleod’Albelda,Altorricó sin cables,Casa Canguro de Castellonroi i

Telecentres del Torricó i Tama-rit; en associació, Mossos iCarreters d’Albelda,Asociaciónde Comercio y Servicio de Biné-far-La Llitera, Plataforma Biné-far a Todos Tren, Arco Iris deVensilló i El Ciringall de SantEsteve de Llitera; en cultura,Concurs de Pop-Rock Juan Pratdel Torricó, IES Sierra de SanQuílez de Binéfar, Bibliotecad’Esplús i Trobada de Màgia deTamarit; en esports, Club Judo

Binéfar, Mushing la Llitera,Club Ajedrez Tamarit i FutbolSala femení Tamarit; en Perso-natge de l’Any, Carmen Pérez,Antonio Alós, Blandina Ronsa-no i Octavio Lasheras; i enPersonatge de Honor,Alma Lite-rana, Antonio Adell i hotel LaPaz. Tots ells van aconseguirreunir 7.128 vots en paper i22.471 vots digitals que vaésser una de les principalsnovetats d’aquest any.

Temps de Franja nou 28/6/05 13:18 Página 13

Núm. 48. Juliol i agost de 2005 TEMPS DE FRANJA1414 LA LLITERA I LA RIBAGORÇA

Acte de lliurament del XVIIIè premi Desperta Ferro!José Luis Seira

El passat 22 de maig es vacelebrar a Castellonroi (la Llite-ra) l’acte de lliurament delspremis de literatura infantilDESPERTA FERRO! queaquest any van arribar a la sevadivuitena edició. Un èxitsegons els organitzadors sitenim en compte que cada copés més difícil trobar suport dequalsevol tipus per aquestpremi. I aquest any hem rebutel suport de l’ajuntament deCastellonroi (local, obsequisper als assistents), de la funda-ció Jordi Cases i d’ altres quehan fet que un premi en lanostra llengua, que arriba desde la Ribagorça fins el Matar-ranya, hagi estat tot un èxit.

L’ acte, inclòs dins de lesfestes del poble va celebrar-sedins de la sala d’ actes de lacasa de la vila i al jurat hi haviarepresentants del Seminari demestres de català, de l’Institutdel Baix Cinca i de l’Associa-

ció de Consells de la Franja.El jurat va deixar clar les

dificultats que va tenir per esco-llir guanyadors i finalment vanescollir com cartell anuncia-dor el de Irene Sanjuan Navar-ro de Fraga amb una obra querecordava l’art d’escriure.

En l’apartat que fa referèn-cia al concurs literari, aquestany es va retornar al criterioriginal de concedir tres premisper categoria i, els citats premises van concedir en metàl·licper a material escolar o llibres.Transcrivim a continuació partde l’acta:

El jurat va decidir atorgar enl’apartat de 9/10 anys quecorrespon a la categoria A:

El 3r Premi a Beatriz Arra-zola de Benavarri pel seu conteEL PEIX SENSE COLORS.

El 2n Premi és per EL VIAT-GE DE LES MEVES SABATI-LLES de l’Eduard Túnica Blan-ca s de Mon tanu i (CRA

Ribagorça Oriental).El 1r Premi d’ aquesta cate-

goria ha correspost al conte ELPRINCEP EMBRUIXAT deCristina Gorina d’AlbeldaCRA La Llitera.

En la categoria B que corres-pon a 11 i 12 anys el jurat vadecidir atorgar:

El tercer premi al conte ELGOS MAGARROFI de JúliaCruz Sesé del CEIP MiguelServet de Fraga.

El segon premi ha corres-post a LA ZAIDA, una històriade Laia Silvestre Badia delCol·legi Miguel Servet deFraga.

El primer premi es una narra-ció titulada EL MON TANCATi la seva autora es M. PilarCarod Agud de la Freixneda alMatarranya.

La tercera categoria, la C,correspon al nois i noies desecundària del primer nivell deESO. El jurat va atorgar elssegüents premis:

Tercer premi per INTEN-TANT UNA VIDA MILLOR, deIvan Facerias Castarlenas delCampell, IES La Llitera.

El 2n Premi és per CAMÍSENSE RETORN de CarlosSirvent de Tamarit IES LaLlitera.

I el primer premi ha estatatorgat a UN PAÍS DE TINTAde Sergio Doste Beltran delCampell que estudia a l’IESde Tamarit.

Finalment el jurat en aques-

ta categoria, de 15 i 16 anys,que corresponen a 3r i 4td’ESO ha decidit el següentspremis.

Tercer premi a LA LLUNA ALES TEVES MANS de RaquelLabat Pomsà de Fraga, queestudia a l’IES Ramon J.Sender

El segon premi ha estat ator-gat a Marina Menedez Miral-bes del Torricó que estudia al’IES La Llitera de Tamarit peruna història titulada RES.

Finalment, el primer premiha estat per a una narració ínti-ma i diferent anomenadaSECRET i la va escriure Caro-la Arlazón Martínez de Tama-rit de Llitera que estudia 4td’ESO.

El jurat va reiterar la quali-tat del treballs presentats i vafelicitar els premiats així coma tots els que han participat enaquest certamen.

L’acte va concloure amb unberenar que l’Ajuntament vaorganitzar, i abans i després del’ acte els assistents van podergaudir d’un exposició escolarsobre EL QUIXOT dels alum-nes del CRA de la Llitera.

Seria desitjable que aquestspremis tinguessin un reconei-xement molt més ampli o béque les institucions agafessinel relleu de les associacions enaquesta tasca. Però ja se sapque somiar no costa diners i lanostra llei de llengües no sesap encara on para.

La consellera d’ Educació, Cultura i Esports, Eva Almunia,signà el passat mes de maig 16 nous convenis amb els batllesde diferents municipis per a incorporar-los a la Xarxa d’ Esco-les Infantils del Govern d’Aragó, de la qual ja formen part 48municipos.

Entre aquests nous municipis es troben els lliterans de Bena-varri i Vencilló, que gaudiran a partir del proper curs d’aquestimportant servei públic.

Amb la signatura d’aquests nous convenis hi haurà creadesvora de 2.000 noves places escolars públiques a l’Aragó.

M.S.

BENAVARRI I VENCILLÓ GAUDIRAN EL PROPER CURS DE GUARDERIES PÚBLIQUES

Temps de Franja nou 28/6/05 13:18 Página 14

Núm. 48. Juliol i agost de 2005TEMPS DE FRANJA 15TEMA DEL MES

El despertar dels Països CatalansFrancesc Ricart

Segons com, la lecturad’aquest llibre es podria arri-bar a entendre com un recull derecursos per a afrontar lessituacions de conflicte lingüís-tic dels catalanoparlants, a lamanera dels manuals per aobtenir èxit, avui tan de modaen el panorama literari-comer-cial. Quedar-vos, però, enaquest punt de vista seriaempobridor per a nosaltres iinjust per als autors que hi hanrecollit les ponències de lajornada sobre Recuperació del’autoestima i normalitat nacio-nal, celebrada a Sueca (la Ribe-ra Baixa), el 14 de febrer de2004.

Com bé ens avisa ÀngelVelasco a la introducció, aquestrecull ens presenta «el paperque pot arribar a tenir una llen-gua en la recuperació nacio-nal, i com recuperar la digni-tat col·lectiva d’un grup socialconcret». Al llibre hi trobareumaterial de primera classesobre els comportamentslingüístics, que uns especia-listes en el tema ens detallend’una manera sistemàtica imetòdica, en un llibret sadollatd’idees i d’esperances per atota la nostra comunitat lingúís-tica.

Quim Gibert, de maneramolt didàctica, ens alliçona decom és important arribar aconèixer-nos i a conèixer lasituació (la malaltia) de la llen-gua i superar-la; salpebratd’exemples, de cites i de vivèn-cies, aquest psicòleg i veí deFraga enfila un text adreçat asaber valorar l’autoestima desde la superació de mancancesi llastos que afecten els nostresparlants i els nostres col·lectius.En poques pàgines, hi veureudesfilar personatges («Els tresmosqueters», els gossos dePavlov, les copains d’abord…)i personalitats, com ara PauloFreire, Leonardo Boff, Soler iAmigó o López Bofill, que

missible i acumulable, amb laqual cosa fa possible la incor-poració de tothom qui hovulgui a la comunitat, senseque per això hagi de renunciara la seva llengua d’origen.»

Un altre coautor de luxed’aquest llibre és Bernat Joan,l’eurodiputat per ERC, que téuna llarga bibliografia i vastosconeixements sobre els proces-sos de normalització lingüísti-ca que han tingut lloc a Euro-pa. Bernat Joan diferencia elsparlants de llengües minorit-zades i els de llengües norma-litzades i intenta explicar lanaturalesa d’aquestes diferèn-cies i les actituds lingüístiquesfonamentals: la lleialtat lingüís-tica, el xovinisme i la mancad’autoestima; de fet, de la supe-ració d’aquestes actituds, endepèn en bona part que reixcauna llengua. Joan encaraafegeix un altre element d’es-pecial interès per al cas català:el secessionisme lingüístic.Completa la seua aportacióamb anàlisis i exemplificacionsadreçades a revertir la minorit-zació lingüística del català, ambla intenció de fer veure lespossibilitats dels Països Cata-lans de superar les dificultatsimmenses que tenim a sobre.Així, diu aquest autor: «No espot esperar de cap país querecuperi la capacitat de decidirper si mateix si la població norecupera la aotoestima».

L’última aportació corres-pon a la parella Ferran Suay iGemma Sanginés que esproposen, des de la ciènciapsicològica, ajudar a canviarles conductes que alimentenl’autoodi o la baixa autoestima.Es proposen d’una maneraclara i directa superar aquestasituació que pot arribar amarcar els nostres parlants;això, sí, diuen que s’adrecen alsqui opten per mantenir una acti-tud de fidelitat lingüística.Tanmateix, tot i aquesta decla-

d’una manera amena us ajuda-ran a entendre i a reconèixer lesfebleses dels nostres Països.En referir-se a Moncada comun exemple d’allò que ens voltransmetre, hi diu: «Aquest ésel talent de l’escriptor franja-tí: fer de la desgràcia i del dolorliteratura catalana d’alt voltat-ge, amb la qual cosa també hacontribuït a cicatritzar unatragèdia».

Carme Junyent, la prestigio-sa professora de la Universitatde Barcelona, planteja les difi-cultats de les llengües, de fetdel perill d’extinció de les llen-gües, però alhora explica laimportància de la recuperacióde les llengües en la recupera-ció de la dignitat dels pobles;ens avisa de com cal continuarla transmissió intergeneracio-nal de les llengües que és eltermòmetre que ens marca lespossibilitats de supervivènciade les llengües. No cal dir queparlar en aquests termes no ésgens ociós a casa nostra i queens ho hem d’aplicar fil perranda quan ens mirem a l’es-pill. Amb claredat explica compoden desaparèixer llengüesen el món i els fenòmens d’au-toodi que acompanyen elsprocessos de desaparició.Contràriament, exposa com ésd’important l’autoestima percanviar les tendències i acon-seguir la recuperació d’unallengua. I tot plegat fa els plan-tejaments considerant elmoment actual que viuen lesnostres societats i, en concret,els nostres països, amb la inci-dència determinant de l’arri-bada de nouvinguts i com potafectar en la vitalitat de lanostra llengua i la de la nostrasocietat. Justament, en l’apar-tat Identitat i autoestima diu:«Entre altres elements quepermeten la identificació ambla comunitat, la llengua és, sensdubte, un dels més eficaços. Ité els avantatges de ser trans-

ració no negligeixen els aspec-tes socials o els legals quepresideixen les peripècies delsparlants. A remarcar els apar-tats dedicats a explicar i clas-sificar les situacions de conflic-t e l i ngü í s t i c i e l s t i pusd’actituds dels catalanopar-lants. Acaben exposant unametodologia d’intervenció queanomenen Taller d’EspaiLingüístic Personal (TELP)amb què volen contribuir a faci-litar l’adopció de la Norma deManteniment del Català, apartir de recursos individualsper fer front a les situacions deconflicte lingüístic.

Al capdavall, la lectura d’Eldespertar dels Països Catalansés un exercici intel·lectual deprimer ordre, ple de reflexionsi de propostes, fruit de l’estu-di i de l’observació d’especia-listes de primera divisió quehem de considerar un regal perals qui tenim la sort (res dedissort) de pertànyer a aques-ta comunitat lingüística i nacio-nal que ens les hem d’haureamb tots els inconvenients (i lamala llet) que presideixen lanostra vida de cada dia del móndes de fa ni se sap.

El despertar dels PaïsosCatalans. Quim Gibert, CarmeJunyent, Bernat Joan, FerranSuay, Gemma Sanginés. LaBusca edicions. Barcelona,2004.

Temps de Franja nou 28/6/05 13:18 Página 15

Núm. 48. Juliol i agost de 2005 TEMPS DE FRANJA16 ARAGÓ

Anant amunt i avall per laFranja molt sovint m’he trobatamb gent que em deia ambaquell aplom que no semblaadmetre rèplica que la nostrallengua no se pot escriure. I sijo gosava dir-los que hi ha moltsescriptors aragonesos en lanostra llengua i els amostravallibres en català publicats per laDGA i altres institucions arago-neses, gairebé sempre trobavenun pretext per a negar que fossenescrits realment en la nostrallengua – que si una r al final demassa, que si una ny, etc. I sialgú acabava rendint-se a l’evi-dència –cas excepcional– emdeia, per a no declarar-se deltot vençut, que això d’escriureen la nostra llengua potser síque ara es fa, però que abans,mai de mai no s’hi havia escrit.

I és davant d’actituds comaquestes que pren una impor-tància afegida el projecte queporta endavant l’Àrea de Cata-là del Departament de Lingüís-tica General i Hispànica de laUniversitat de Saragossa derecollir i editar tots els textos,siguen del gènere que siguen,escrits en la nostra llengua, encatalà, a l’Aragó dels dels inicisal segle XIII (de mes abansnomés hi ha mots dispersosdins de textos en llatí) fins alsegle XVII inclòs, és a dir fins

a l’abolició dels furs, quan elcatalà deixa de ser llenguaoficial a l’Aragó. A partir de1707 se’n troben poquesmostres d’escrits en català, finsque a principis del segle XX notorne a reprendre aquest ús seuescrit. Se sap també que detextos escrits en català se’ntroben per als segles indicats nonomés de procedents de laFranja, sinó també de zonesaragoneses de llengua aragone-sa o catalana –ben conegutssón els casos de Graus, Cape-lla o Casp. Dirigeix el projec-te la doctora Maria Rosa FortCañellas, directora de l’Àreade Català abans citada i cone-guda especialment per nombro-sos estudis sobre el catalàmedieval a l’Aragó. Té tambéla col·laboració del doctorJavier Giralt d’aquella matei-xa àrea. De moment i amb lafinanciació del projecte per partdel Ministeri de Ciència iTecnologia des de desembredel 2000 al mateix mes del2003 aquest dos professors hanrecollit els textos escrits encatalà que han pogut trobarprocedents del Baix Aragó latosensu i actualment n’estan fentla transcripció i en preparenl’edició. L’esmentat Ministeriha atorgat, a més, una becad’investigació per quatre anys

a la professora Maria TeresaMoret Oliver per a recollir itranscriure la documentaciónotarial en català del segle XIVprocedent de la Franja.

Aquest projecte, una vegadaacabat, a més de mostrar l’exis-tència d’un ric corpus de textosen català a l’Aragó des de famolts segles, permetrà conèixera fons la llengua antiga, i és depreveure que documentaràmoltes construccions i paraulesavui desaparegudes del llen-guatge parlat i que la llengualiterària sovint segueix mante-nint. En el camp de la literatu-ra no sembla probable que es

facen grans descobertes, ja queels textos són abassegadora-men t de t i pus no ta r i a l s–comprar, vendre i fer testa-ments–, però bé podria sorgiralgun epistolari o en els matei-xos textos notarials s’hi podrientrobar fragments de poesiespopulars o cultes, si més no.Esperem que la professora RosaMaria Fort i els seus col·labo-radors puguen dur a bon portaquest projecte, que és potqualificar de magne, per a bé nosolament de la catalanística ila romanística en general, sinótambé de tots nosaltres, arago-nesos de llengua catalana.

La universitat de Saragossa projecta editar els textos aragonesos en català dels segles XIII al XVII

Artur Quinatana i Font

Durant aquest curs, l’exposició Desideri Lombarte: Ataüllar el móndes del Molinar ha recorregut les escoles de Pena-roja, Montroig,Vall-junquera i la Freixneda. L’activitat s’inclou en el Programa d’AnimacióCultural a les escoles dela Franja que organitza la DGA i es complemen-ta amb activitats per a adults.

Aquesta iniciativa ha permès que els xiquets s’apropessin a lesformes de treball tradicionals, a les llegendes de la comarca, elsanimals, els colors del paisatge... I que, en molts casos –massa!–llegissin per primera vegada en la seua llengua materna.

L’exposició, produïda per l’Associació Cultural del Mata-rranya, també ha visitat l’IES Terra Alta, Gandesa (la TerraAlta), a través d’un conveni entre les administracions de Cata-lunya i Aragó. Aquí, més de 100 alumnes van realitzar un extenstreball sobre aquest destacat poeta i investigador pena-rogí.

Fora d’aquest programa, al llarg del curs l’exposició tambés’ha mostrat a Horta de Sant Joan (la Terra Alta) i a Roquetes(el Baix Ebre) –amb un ajut del Parc Natural dels Ports–, i a Torto-sa. Aquest estiu es podrà visitar a Masdenverge (el Montsià) ia Lledó, dintre dels actes de la setmana cultural.

Pepa Nogués

L’OBRA DE DESIDERI LOMBARTE RECORRE LES ESCOLES DEL MATARRANYA

Monestir d’Obarra, d’on procedeixen alguns dels documents més anticsescrits en català a l’Aragó

RIC

AR

D S

OLA

NA

Temps de Franja nou 28/6/05 13:18 Página 16

Núm. 48. Juliol i agost de 2005TEMPS DE FRANJA 17GENT DE FRANJA

GALERIA DE PERSONATGES

L’hivern del Tigre

Esteve Betrià

Farà cosa de quatre anys i mig, en una crònica publicada als inicisde TdF (febrer de 2001) a propòsit de la lectura de la novel·la Anjubd’Andreu Carranza ja apuntava que, al meu entendre, la literatu-ra podia ser, entre altres coses, també la manifestació explícita del’arrelament d’un escriptor a un territori i a una col·lectivitat méso menys individualitzats. I a una llengua, a una manera de dir lescoses. I a una història, afegeixo ara. La lectura de l’última produc-ció literària d’Andreu Carranza, la novel·la L’hivern del Tigre noha fet res més que reafirmar-me en aquella impressió.

Andreu Carranza, escriptor de la Ribera d’Ebre nascut fa quaran-ta-vuit anys a Ascó encara que resident a Flix des de fa gairebé20 anys, és autor d’una extensa obra literària que comprèn, a mésd’un parell de poemaris –Trilogia del deliri (1993) i A mumpare(2000)– les narracions –novel·les breus o reculls de contes– Latinta de la immortalitat (1991), Aigua de València (1993), Eldesert de l’oblit (1993), Riu avall (1996) i La filla de la memòria(2001) i les novel·les Llibre de les set xibeques. La riuada (1997)i Anjub. Confessions d’un bandoler (2000). A les publicacions envolum caldria encara afegir nombroses col·laboracions i articlesperiodístics a La Vanguardia, Presència i La Veu de l’Ebre, entrealtres publicacions periòdiques sovintejades per Carraza com a arti-culista, així com la seua participació amb narracions i contesinèdits en diverses antologies i volums miscel·lanis.

En l’última obra narrativa d’Andreu Carranza, L’hivern del Tigre

–subtitulada L’aventura vital de l’heroi de les guerres carli-nes–, publicada la passada tardor per l’Editorial Planeta, se’nsnarra com l’ancià general carlista Ramon Cabrera, des de la seuaresidència de Wentworth –a la vall del Tàmesi, no gaire llunyde Londres– i vestit amb l’uniforme militar, reconstrueix, através de diverses converses amb un jove visitant procedent deles Terres de l’Ebre, la seua vida i la seua trajectòria militar ales terres de l’antiga Ilercavònia durant la primera guerra carli-na (1833-1839). Una vida i una trajectòria en les que algunesviles del Matarranya (Vall-de-roures, Beseit, Calaceit, Maella,la Freixneda, Aiguaviva,…) hi tenen, com no podia ésser d’unaaltra manera, un paper destacat. Bé, llegiu L’hivern del Tigre ija ens direu, si voleu, el què en penseu.

Ara, m’agradaria esplaiar-me a propòsit de la llengua empradaen aquesta novel·la. Com ja és habitual en l’obra literària d’An-dreu Carranza, l’escriptor asconer es val a L’hivern del Tigre d’unallengua literària farcida –sobretot en els diàlegs– de trets propis delsparlars de les Terres de l’Ebre, però en aquesta ocasió l’ús ebrencde la llengua que hi fa no es limita a la utilització de certs mots oexpressions (al tardet, xalar, calcetí, parèixer, calcigar, estalzim,…)considerats com a característics del subdialecte tortosí, sinó que elfa extensible també a una determinada morfologia (natros, vatros,lo article masculí, hòmens, órdens –però marges–,…, formes delsubjuntiu amb e: no perdes, no hi vages,… o formes dels verbs inco-atius amb ix: engolixo,…), un ús que inclou la representació gràfi-ca d’alguns trets fonètics (vetlar, espatles, xarrar, unflar, redó, trau-re,…) compartits per bona part del català occidental en general.Un ús que marca el decantament cada cop més acusat de l’AndreuCarranza creador literari cap a una volguda oralitat, a l’oralitat asco-nera i de retruc a la dels actuals pobladors de les terres de l’antigaIlercavònia en general.

Òscar Jané Checa, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona«Amb l’Alta Ribagorça no només he connectat sinó que m’hi he integrat»

D. Sarrau

L’Òscar va nàixer a Barce-lona ara fa 30 anys. Des depetit té una afecció especialpels problemes de la Franja,pels problemes de llengua icultura d’aquesta zona i aixòperquè solia passar estades perla Vall de Boí i aquestes esta-des el connectaven amb l’Al-ta Ribagorça. Aquesta aproxi-mació, posteriorment, i gràciesa la seva companya, la mare dela qual és de Llussars, ha estretencara més profundament lesseves relacions amb aquestterritori. Ha estudiat a laUniversitat de Tolosa i a l’Au-tònoma de Barcelona, i s’hadoctorat en Història per lesdos universitats. La seva tesi

des organitzades pel CERIB ila Universitat de Lleida a lavila de Fonz –Fonts– participàamb una ponència més tardpublicada sobre «Relacionshistòriques entre Catalunya iAragó».

CRÒNIQUES TAGARINES

doctoral , que es publ icaenguany, versa sobre «Identi-tats i Contraidentitats entreFrança i Catalunya», remar-cant-hi òbviament les zones defrontera –Catalunya Nord,Ribagorça–. Actualment treba-lla a la Universitat Autònomade Barcelona com a professor.Casualment, l’any 99 es trobaamb Carles Barrull a Sabiñá-nigo, en unes Jornades deHistòria. Creix l’amistat entreells i, al poc, juntament ambl’Enric Marqués, Jorge Mur id’altres companys comencen aplantejar-se un projecte comú:la creació del que després haestat el CERIB –Centre d’Es-tudis Ribagorçans– sempre

amb la clara consciència derecuperar l’àmbit de l’anticcomtat de Ribagorça, inten-tant unir les tres zones que elconformaven i el conformen:la zona de Graus, castellano-parlant, la de Benasc, la zonafranjolina de la Franja –Bena-varri– i la zona catalana, ambcapital al Pont de Suert: enaquesta empresa, dura peròagradable es troba immersl’Òscar des de ja fa uns quantsanys.

A més de ser una de lesànimes del CERIB, porta l’edi-ció de la revista de l’associa-ció –Ripacurtia–, en el primernúmero de la qual va partici-par. L’any 2000 en unes Jorna-

Temps de Franja nou 28/6/05 13:18 Página 17

Núm. 48. Juliol i agost de 2005 TEMPS DE FRANJA1818 PAÏSOS CATALANS

Miratge. La segona acepció del Diccionari Alcover Moll diuque un miratge és una «il·lusió seductora». Si parlem de seduiri de seducció –no, no us espanteu que no tractaré de coses incon-venients– estem parlant d’aspectes subjectius, que sovint eviden-cien allò que voldríem, que desitgem. Seduir i desitjar segur quesón dos verbs amb molts punts de connexió.

M’he decidit a començar aquest paper sota els efectes que emva produir un fotomuntage d’aquests que avui gairebé tothomes pot permetre de fer amb els mitjans electròncis domèstics. ACervera, la capital de la Comarca de la Segarra, –on per cert moltsfragatins anaven a segar i trillar, de jornalers, aprofitant que elblat, els ordis i les civades venien més tard que al Baix Cinca ials Monegres–, en una fira a Cervera, deia, hi vaig veure unaimatge que reproduïa la visió de Cervera, enturonada, comapareix al viatger si véns des de la Panadella anhelada per l’amicSistac, per la carretera de sempre. La gràcia, però, és que la ciutathi apareixia presidint un port mariner, amb una gran quantitatd’embarcacions de pescadors, mostrant una imatge no cal dir queirreal: un miratge. Qui repartia el «pòster» no amagava el bonhumor i feia conya de l’aspiració marinera de la capital segar-renca; aquella facècia que s’explica que els cerverins van dema-nar de tenir port de mar com a recompensa pel comportament«valerós i lleial» a la causa borbònica (cosa que em sona d’al-

tres viles...) i la corona espanyola els va «regalar» la universitat(i així potser deixarien de ser tan burros).

A partir d’aquí, tot un seguit de miratges o de suggeriments od’il·lusions òptiques i de les altres –vaja, mentals– han acudit almeu magí. Per exemple el miratge que suposa l’aparició a la telei l’obsessió per eixir-hi, a la tele o a l’internés, vull dir. Alesho-res la gent que hi ix t’ho passa per la cara: jo (nosaltres) sí queexistim perquè eixim als mitjans. Uns mitjans que –o miratges!-han tret coses bones de la Franja, com ara l’aparició de la MercèIbarz a l’Avui, junt amb personalitats de la cultura catalana, quecobria una participació a Madrid on es parlava de l’assaig. O lapresència normal de l’altre escriptor de Saidí, Francesc Serés,en una revista de tan prestigi com és L’Avenç. Renoi amb la Fran-ja! Parlant de presències, la de l’ASCUMA com a convidada iguardonada a Esparreguera, la capital de la cultura catalana pertot l’any 2005. En fi, posats a repassar, els nostres referentstambé han estat presents a València, en una jornada de l’Obser-vatori de la llengua, on es va presentar un informe molt impor-tant: El nom, la unitat i la normalitat, que encara que pugasemblar mentida (miratge) és un informe definitu, en diuen elsautors, sobre el nom i la unitat del català. En aquesta jornada demitjan maig, hi va participar l’advocat Juli Pallarol, el qual vareduir l’efecte miratge de la llengua a la Franja d’acord amb ladecepció que suposa la no Llei de no llengües de l’Aragó. Mirat-ges? Realitats? La Franja sedueix?

Per poc que acabo sense una última cosa que no és cap mirat-ge, en principi; és tracta d’una publicitat que corre per Fraga d’unplebiscit per fer o tornar a fer el pont de ferro llegendari deFraga sobre el Cinca... Ai!, no sé perquè he fet no sé quines asso-ciacions amb Cervera. Ja em sabreu perdonar.

Ja estic dels miratges. Jesús Moncada ha mort.

Miratges

Francesc Ricart

SOM D’EIXE MÓN

Escola Valenciana, davant lamanca d’inversions per part dela Generalitat Valenciana per alfoment de l’ús social del cata-là al País Valencià, ha deciditencetar la campanya «Cinccèntims pel valencià», queconsisteix a recollir monedesde 5 cèntims d’euro per abocar-les a la Porta del Palau de laGeneral i ta t a manera desubvenció popular. La recapta-ció dels cèntims s’ha previstportar-la a terme dins del marcde les trobades periòdiques queorganitza l’entitat EscolaValenciana. Escola Valencia-na és una entitat cívica queaplega 17 associacions valen-cianes i que promou activitatsculturals i lúdiques per alfoment de l’ús social de la llen-

Va de ValènciaCarme Messeguer

gua, entre les quals destaquenles trobades familiars de prima-vera de suport a l’ensenyamenten valencià.

També a València, el marçpassat, el Col·lectiu de Músicsi Cantants, del qual formen partAl Tall o Obrint Pas entre d’al-tres, van protagonitzar unatancada al Palau de la Músicade València en protesta per lamarginació que pateixen perpart dels mitjans de comuni-cació públics, coincidint ambla gala dels premis de la músi-ca que convoca Ràdio Autono-mia Valenciana, en què noparticipa cap grup que canteen valencià.

I amb accent valencià però aBarcelona, entre el 13 i el 19d’abril, es va viure la 1a Setma-

na Cultural del País Valencià aBarcelona, organitzada perl’Espai País Valencià, l’associa-ció que des de 2004 preténreunir les valencianes i elsvalencians que resideixen alPrincipat. El programa de lasetmana va incloure conferèn-cies i taules redones sobre laTransició al País Valencià ol’ús racional de l’aigua, expo-sicions, teatre, cinema i unconcert d’homenatge a OvidiMotllor, paella popular i unademostració de la muixerangad’Algemesí.

D’altra banda, continua elserial a propòsit del nom de lallengua i del reconeixement o node l’equivalència de títols devalencià i català. Aquest camí haestat una sentència del Tribunal

Superior de Justícia valencià(11/02/05) reconeixent que eltítol de Llicenciat en FilologiaCatalana és apte per acreditarconeixements de valencià a lesproves d’accés a la funció públi-ca de la Generalitat Valenciana.Així queda anul·lada una reso-lució de la Conselleria de Cultu-ra i Educació (11/06/03) quenegava l’exempció de la provade coneixements de valencià auna aspirant titulada en Filolo-gia Catalana. La sentència supo-sa el reconeixement de la unitatde la lengua parlada a Catalun-ya i València a efectes adminis-tratius amb independència dela seua denominació i confir-ma diverses sentències anteriorsdel TSJV dictades en el mateixsentit.

Temps de Franja nou 28/6/05 13:18 Página 18

Núm. 48. Juliol i agost de 2005TEMPS DE FRANJA 19OPINIÓ

Qui té por de la bèstia aragonesa?Josep Espluga

Diuen que els malentesos,com els fills, prenen vidapròpia, es fan grans i se’n vana rodar pel món al seu aire, i ésinútil intentar aturar-los. Comtothom que pateix aquestaanomalia anomenada Franja,sovint em veig envoltat d’enre-nous i debats amb tendència aincendiar-se, però sempreprocuro fer un somriure i conti-nuar camí amb les mans a lesbutxaques sense deixar dexiular algun riff clàssic. El casés que, des de fa un temps, noacabo de lliurar-me d’un brun-zit a les orelles, en part arranalguns escrits apareguts enaquesta mateixa revista (l’amicRicart, el director Sasot), itambé per altres ensopegadesamb interlocutors als llocs mésinsospitats. Així que m’he dit:‘provaré de posar-ho per escrit,a veure si me’n desempallegod’una vegada per totes’. Lacosa té origen, per dir-ho d’al-guna manera, a la presentacióde la col·lecció Quaderns de lesCadolles ara fa uns mesos alCasal Jaume I de Fraga, on,entre altres autors de més vola-da, vaig proposar una diagno-si personal sobre la situacióque vivim a la Franja (unesreflexions plasmades en unartefacte que vaig anomenarurbilatèria, un títol absurd comqualsevol altre). La diagnosifou molt simple: Vivim en unterritori de llengua i culturacatalanes i depenem adminis-trativament de l’Aragó, peròencara hi ha massa gent queprefereix ignorar-ho. I, al meuentendre, caldria reconèixer-ho i actuar en conseqüència.

D’acord, ja fa almenys tresdècades que gent de les nostrescomarques treballa per ladefensa de la llengua i culturacatalanes. I també és cert queuna bona part ho fa des de Cata-lunya, a cavall dels dos móns,

tot intentant encaixar-los enuna única realitat. Una tascade recuperació socioculturalinnegable i insubstituïble, forçapositiva, si no fos perquè desd’alguns sectors es cau en elparany de vestir-la amb unostensible menyspreu vers totel que faça olor a aragonès. O,en el millor dels casos, actuencom si l’Aragó no existís! Ve’tací l’error. I és que la Franja és,ara per ara, com molt béil·lustra aquell dibuix de la cucasebollera que l’actual Tempsde Franja ha heretat de l’anticDespertaferro!, com un cucenmig de dues llesques, ambpotes a banda i banda. Què fariafalta per a ser conseqüents? Laconclusió és prou obvia: treba-llar amb la mateixa empentaen el terreny social, cultural ipolític aragonès. Hi hauriamoltes raons que aconsellarienimplicar-se més a l’Aragó, iací en vull esmentar nomésalgunes.

En primer lloc, és increïbleque tants cervells en ebullicióno s’hagen adonat encara queimplicar-se més amb l’Aragópermetria connectar millor ambl’ànima de bona part de la gentde la Franja. Potser per a qui noviu habitualment al territori liés fàcil prescindir del fet quesóm a dins de l’Aragó, peròper a la gent que hi viu diària-ment, i que s’hi guanya la vida(i la mort), no resulta tan fàcild’ignorar. Moltes de les cosesque passen a l’Aragó condicio-nen i tenen efectes sobre lesnostres comarques, com amínim tant (si no més) com elque passa a Catalunya, per laqual cosa l’Aragó és unapresència que la gent de laFranja incorpora en els seusreferents quotidians i identita-ris. Heu preguntat alguna vega-da quants dels seus habitants sesenten aragonesos? Ha de ser

això un obstacle per a quèpu-guen defensar el català? Negli-gir aquesta realitat implica, encerta manera, viure d’esquenaa la societat que es diu volerdefensar. Potser és millor eldespotisme il·lustrat?

En segon lloc, és una cosaprou elemental que el reconei-xement de la llengua i culturacatalanes a la Franja s’ha d’exi-gir a qui tinga el poder real pera reconèixer-ho. I en aquest casel poder formal i legal rau aSaragossa, és el govern arago-nès qui hauria de garantir totsels drets culturals individuals icol·lectius de la gent de la Fran-ja i a qui li correspon promou-re i firmar la llei de llengües.Però, curiosament, encaramassa franjòlecs oficialspensen que aquestes coses espoden assolir simplement fentpropaganda per Catalunya, oque estan convençuts que lamillor manera d’aconseguir-ho és a través de la políticacatalana. Per què?

Això ens porta a un tercerargument. Una de les líniesclàssiques de defensa del cata-lanisme a la Franja ha tendit,predominantment, a conside-rar-la com una mena de terri-tori fora de lloc, «provisional-ment aragonès», que, en unfutur indeterminat, s’hauriad’integrar a una Catalunya mésgran i més lliure (o a la utopiadels Països Catalans). És unaperspectiva prou estimulant,hereva dels moviments cata-lanistes dels anys 70 del seglepassat, però que insisteix amenystenir com han anat real-ment les coses des d’aleshores.En aquella època s’obrí lapossibilitat de redibuixar elsmapes politicoadministratiusprovincials i regionals, peròtot pareix indicar que difícil-ment tornarem a viure unmoment similar. Qualsevol que

analitze les coses amb dos ditsde front s’adona perfectamentde la irrealitat d’aquesta expec-tativa. La qual cosa no vol dirque en un futur indeterminatno es puga produir, però jaseran altres generacions lesque ho veuran, potser quan ala Franja ja no queden mésd’uns centenars d’habitantscatalanoparlants. I molt emtemo que és cap aquest esce-nari a on ens aboca la insistèn-cia a negar la vessant aragone-sa de la Franja. Per altra banda,és obvi que el fet d’endinsar-se en el terreny social, cultu-ral i polític de l’Aragó no had’implicar pas, com algunsvoldrien fer creure, oblidar-nos de Catalunya. Ben alcontrari, les intenses conne-xions quotidianes amb lasocietat civil i política catala-na són part consubstancial dela Franja i seria absurd (iimpossible) renunciar-hi. Sónbona part de la nostra força.

En definitiva, és una diagno-si ben innocent i ingènua queem consta que molta gentcomparteix, però que no resul-ta fàcil d’empassar per algunssectors del micromón franjo-lenc. Probablement encara hi hamassa gent que (com jo mateix)viuen a Catalunya a tempscomplet i tendeixen a jutjar i amesurar la realitat de la Franjaamb els paràmetres vigents alPrincipat. Per tant, no ens had’estranyar que els malentesosi les confusions siguen el panostre de cada dia, i així estem.A més… quina barra! el reco-neixement de la Franja a Cata-lunya és molt fàcil, el que inte-ressa és aconseguir-ho al’Aragó i fer que hi destinenels recursos necessaris per agarantir els drets lingüístics iculturals que com tothommereixem. Es perdrà algun diala por a la bèstia aragonesa?

Temps de Franja nou 28/6/05 13:18 Página 19

Any 6 • núm. 48 • La Franja, juliol i agost de 2005

Revista de les Comarques Catalanoparlants d’Aragó

Premi Guillem NicolauJosé Miguel Gràcia rep a Saragossa elguardó de mans de la Consellerad’Educació i Cultura, Eva Almunia.

Festival«En la linea»Fraga va acollira un bon grapatde músicsi professionalsde lesdiscogràfiques.

Jesú

s M

onca

da i

Estr

uga

(Meq

uine

nsa,

194

1 -

Bar

celo

na, 2

005)

Premis DespertaferroEl 22 de maig es va celebrar a Castellonroiel lliurament dels premis literaris per aescolars, en la seua divuitena edició.

FOTO

: BA

RC

ELÓ

/ A

RXI

U S

ERR

A D

’OR

Foto: Ricard Solana

A r

eveu

re,

Jesú

s