8/9/2019 Fragments Terra Baixa

1/4

Fragments Terra baixadngel Guimer

Fragment de l'Acte I, Escena VI

()MANELIC: Vet aqu que jo cada vespre quan los bens s'ensopien i els gossos feien locap viu a l'entorn de la jaa, em ficava a la barraca, i abans de que fes cap al Sant Sunyvet aqu que deia dos parenostres. Un el deia per l'animeta del pare i de la mare, que,com s'estimaven tant, ja se'l partien; i l'altre parenostre el deia cada vespre, sabeu?,

perqu Nostre Senyor em tris una... una bona muller. (Riu tothom. En Manelic escrema.)I que no rigueu d'aix, que aix no s cosa de riure! (Cremant-se ms perqu

segueixen rient.)I al que torni a riure li clavo una bufetada! (Tots deixen de riure.)

TOMS (a part): Per si jo no ho puc creure aix. Reina Santssima!

NURI: Digues, digues, que s ms bonic, aix!

MANELIC (tornant a posar la cara complaguda): S, s que ho es, s! (Rient.)Doncsveureu que una nit jo que dic el parenostre pels pobrets de casa, bueno. I jo que comentol'altre. I a mig dir... tururut: adormit. I aquella nit vaig somniar que els ramats me fugiende dret als gorgs de Caranda; i jo, empaitant-los, que els hi engego un cdol; i, vatua, elcdol va anar a dintre del gorg major! I l'aigua que comena a bullir, bullir i a treure una

mena de fum negre... I entremig d'aquell fum que em surten unes... unes cosesestranyes, amb uns ulls i uns braos i... i una mena de faldilles que mai s'acabaven; queno ho s si eren bruixes o si no ho eren, de bruixes... I una d'aquelles... envenzionsvetaqu que es va tornar ms maca!... que semblava la Mare de Du de Rocalaigua. (Pausa,eixugant-se la suor, rient.)I ella que em fa agenollar. I com que em va semblar quevolia que li digus el parenostre aquell de la muller que li devia, jo que l'hi dic. I enacabat, jo que m'adormo altra vegada. I no ho vaig saber, si ho era una bruixa o la Marede Du. Sols s que em va dir, tot adormint-me jo, que aviat me casaria. (Tothom hocomenta.)Calleu, calleu, que no he acabat encara. I a l'endem de tot all jo que em

veig sortir d'entre la boira a cavall de tres mules a tres persones veritables. Una personaera En Toms: vos, vos, malandando, que ja me les pagareu totes! Ah, vatua! (Rient, debroma.)

TOMS: Jo, s; i que no me'n penedeixo. (Amb intenci, picant a terra amb lo bast.)

MANELIC: Un altre era l'amo, elsinyorSebasti, i l'altra persona ja us poden pensarque era la Marta. Compteu jo quina feina a escorxar un cabrit, i a espetarrellar-lo al foc,i a riure!... I quan ja ens el menjvem, l'amo que em diu: Manelic: que t'agrada ser

pastor?. Prou!, jo que li faig. I ell que em diu: I que no t'agradaria ser moliner?.

Si hi hagus blat per moldre!, jo que li faig. I ell que hi torna: I que no t'agradariacasar-te?. Prou i reprou -jo que tamb hi torno- si hi havia dona que em volgus, i...

8/9/2019 Fragments Terra Baixa

2/4

fos maca! I jo llavors estirava la carn del cabrit amb una delera! I em giro; i la Marta sen'havia anat d'aqu enll amb vs.()

Fragment de l'Acte II, Escena VIII

[]

MARTA: Manelic!... Que el dinar ja s a taula.

MANELIC: Ah, s; el dinar. El dinar. (Sha acostat a la taula i comena a llescar pa.Mentrestant la Marta ha anat a la llar. A part.)I que no costa gaire, no, de degollar aun home! I an ella... an ella menos!... (Se troba amb la mirada de la Marta que torna.)Si ella no em mirava! Ah! (Llena la ganiveta sobre la taula.)

MARTA: Posa-ten tu, Manelic. (Ell se'n posa: desprs ella. Pausa; mengen.)

MANELIC (a part): Qui fos golut com all dalt! Perqu els goluts no pateixen. Si noem pot passar res per aqu dintre!

MARTA (baixet):Ai, Du meu! Ajudeu-me!

MANELIC (a part): Pst! Que lajudin! (Va a enraonar i satura.)

MARTA: Qu? Digue-ho! Qu anaves a dir? (Va cap an ell.)MANELIC (apartant-la amb lo bra): Res, res, apartat!

MARTA: Parla un cop a la vida! Jo tho demano, per...

MANELIC (sarcstic): Per qui mho demanes?

MARTA: Per... per...

MANELIC: Per ell? Per qui? (Esperant que ella diga.)I quin fstic que em fa aquesta

dona! Eh! Afartat tu sola! (Saixeca.)Jo men torno a les meves muntanyes!

(Sen va cap a la porta.)

MARTA: No, Manelic, no! I escoltam!... I perdonam!

MANELIC (molt exaltat): Que et perdoni? Ira de Du!... Qu thavia fet, jo? Enraona!

Per qu mhavies denganyar a mi? Per qu?

MARTA: Perqu no era ning, jo! Que era sense voluntat, obea! I ni thavia mirat mai!

8/9/2019 Fragments Terra Baixa

3/4

Ni testimava! Ni sabia qu era tenir voluntat per un altre!

MANELIC: Doncs per qu thas casat amb mi, i no et vas casar amb aquell home!

Digue-ho! (Rabis sempre.)Que no s jo el perqu, i em consumo, i em torno boig persaber-ho! (Corrent a ella.)Per qu? Per qu? Respon-me!

MARTA: Ah, aix no! Que tu mavorriries encara ms del que mavorreixes!MANELIC: Avorrir-te? Matar-te hauria de fer jo, que s sols lo que mereixes!MARTA: Oh, s, matar-me, s; que aix s lo que desitjo!

MANELIC: No, no; abans anar-men. Anar-men daqu per a sempre!

MARTA (rabiosa per aturar-lo): s que no goses a parlar-me! No, no; no tatreveixes!

(Anant darrera dell desesperada.)s que em tens por; me tens por, a mi!

Covard! Por! Por!

MANELIC (aturant-se): Que...! Que jo et tinc por? (A laturar-se ell, ella canvia de cop

plorant perqu es quedi.)

MARTA: Parlam!Insultam! Pegam! Mes no ten vagis! (Sabraa als seus genollssanglotant.)

MANELIC: Deixam anar, que aix s un toll de misries! Eh! Rebolca-thi!

(Desprenent-se della i anant cap a la porta. Ella cau apoiant-se en un bra a terra.)

MARTA (per aturar-lo, rabiosa i plorant): S, S; amb el que jo estimo! (Agenollada

avana cap a la porta.)Que the enganyat a tu! I tu no em castigues!

(En Manelic satura. A part.) No sen va, no! (Alt, suplicant.)Manelic! (

Ell, que ha dubtat, va a sortir.)I sc tota de laltre!... I de tu no ho sc, no ho sc!

MANELIC (tornant enrera, amenaant-la amb lo puny): Que callis! Calla! Calla!

(La Marta sha alat.)

MARTA (satisfeta de que ell no sen vagi): I the enganyat jo, i estic contenta dhaver-te

enganyat! I mira: me nen ric de tu, com tothom, mira! (Riu com boja.)S, s,

me nen ric! I encara espero laltre! (Ell corre cap a la taula i agafa la ganiveta.)

MANELIC: Pel nom de Du que aqu mateix...!

MARTA (corrent a agafar-lo pel bra esquerre): S, s, tenganyo! Encara tenganyo!

Que vindr laltre! (Arrenca una rialla ferstega.)

8/9/2019 Fragments Terra Baixa

4/4

MANELIC (alant la ganiveta): Que et matar!

MARTA (rient i plorant): Matam! Matam! A que no em mates!

MANELIC: Qu anava a fer! No puc, no!

MARTA (refermant-shi al veure que saparta): Ah, covard! Que ja es veu que thas

venut per diners! (Agafant-se a Manelic perqu la fereixi.)

MANELIC: Doncs t! Maleda! (Ferint-la en un bra.)

MARTA: Ah! (Satisfeta.)A la fi!

MANEUC (llenant lo ganivet amb espant): Oh, Du meu! Qu he fet jo!MARTA: s sang! Sang meva! I tu has sigut!... (Sostenint-se a la taula.) Oh, quin goig!

Si ric! Mira com ric! I ara ric dalegria!

MANELIC: Malet jo! Malet jo cent cops, que sc com les bsties salvatgines!

(Quedant assegut en una cadira i rebregant-se el cap entre les mans.)

Fragment de l'Acte III, Escena XI

(MANELIC, SEBASTI, MARTA, PEPA, ANTNIA, JOSEP, NANDO, PERRUCA ialtres.MARTA est mig desmaiada i se sost en la taula per no caure.

NANDO (en veu baixa): Qu passa?MANELIC: Que us cridava lamo.JOSEP (en veu baixa): Mort!PEPA (en veu baixa): Jess!

(Exclamaci de tothom en veure el cadver)

MANELIC: I ara vosaltres a riure fora! A riure!I tu, Marta, vine!MARTA: S, s! Anems-en, anems-en!...MANELIC (emportant-se-la a braos): Lluny de la terra baixa! (perqu li obrin

pas).Fora tothom, aparteu-se! He mort el llop! He mort el llop! (Ho va repetint cridant,mentre sallunya).