fulldominicalArquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.475

Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat Segueix-nos a Arquebisbat de Tarragona @mcstgn

als 4 vents.........

16 d’octubre de 2016 Diumenge XXIX durant l’any

LecturesDiumenge XXIX durant l’any

† Jaume Pujol BalcellsArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Trobada de Càritas Catalunya a Tarragona

Càritas Diocesana de Tarragona ha celebrat els 50 anys de vida amb un seguit d’actes que es van iniciar l’any

passat, i ara som a vigílies d’un esdeveniment que ens omple de goig: el 22 d’octubre acollirem a Tarragona la Tercera Trobada de Càritas Catalunya, una trobada que s’emmarca en l’Any de la Misericòrdia.

L’objectiu serà aprofundir en el compromís i la tasca de transformació que porta a terme aquesta entitat de l’Església, tan apreciada per persones de races, cultures i religions diferents de tot el món.

Sobre aquest posicionament transformador de la societat i sobre l’esperit de Càritas hi haurà ponències a càrrec del doctor en sociologia Imanol Zubero i de Mons. Miquel Barbarà, expert en la mateixa matèria, tan conegut de tots els tarragonins també com a mestre de capella de la Catedral.

La trobada se celebrarà al Camp de Mart, i aquest emplaçament, escollit per les seves condicions de capacitat i bellesa de l’entorn, em suggereix una cosa que pot ser simbòlica de la jornada.

Els Camps de Mart eren espais dedicats al déu romà de la guerra. En el cas de Tarragona la zona va ser inaugurada l’any 1871 i aviat va tenir un ús militar d’instrucció de soldats, un ús que va derivar després en escenari d’activitats culturals i lúdiques ciutadanes, sobretot des de la construcció

de l’amfiteatre en forma de teatre grec modern, cobert recentment amb una gran carpa. És freqüent la seva utilització per a espectacles d’estiu.

Doncs bé, aquest lloc que originalment invocava la guerra, convertit en un parc de pau, té cert paral·lelisme amb la missió que exerceix Càritas i que s’utilitza com a lema per a aquest Tercera Trobada: «Transformem la societat des de la misericòrdia.» És a dir, canviem una societat en conflicte per una societat d’acollida amable per a tothom.

Certament aquí no estem en guerra clàssica —encara que n’hi ha tantes d’escampades pel món— però sí que hi ha una guerra d’interessos, d’egoismes, de fronteres, en la qual la voluntat de poder i el pes dels diners semblen actors inevitables del camp de batalla. Càritas, amb la seva acció solidària, ve a desarmar l’egoisme i és des del seu esperit genuïnament cristià bolcat cap als més necessitats com transformarà el món.

Sigueu benvinguts a Tarragona tots els voluntaris que arribareu d’arreu. Sou a casa vostra per l’admiració que provoca la vostra entrega i perquè el món sencer és casa vostra.

‘És des del seu esperit genuïnament cristià bolcat cap als més necessitats com transformarà el món

Lectura del llibre de l’Èxode (17,8-13)

En aquells dies, els amalequites anaren a Rafidim per atacar el poble d’Israel. Moisès digué a Josuè: «Recluta homes de guerra i demà al matí surt a combatre contra els amalequites. Jo m’estaré dret dalt el turó amb la vara de Déu a la mà.» Josuè complí les ordres de Moisès i començà la batalla contra els amalequites. Moisès, Aaron i Hur pujaren dalt el turó. Mentre Moisès mantenia les mans alçades, guanyava Israel, però quan abaixava les mans per reposar, guanyaven els amalequites. A la fi les mans ja li pesaven massa per poder mantenir-les alçades. Llavors li acostaren una pedra, s’hi assegué, i Aaron i Hur, un a cada banda, li aguantaven les mans. Així pogué mantenir les mans immòbils fins a la posta del sol, i Josuè derrotà els amalequites i abaté els seus homes amb l’espasa.

Salm responsorial [120,1-2.3-4.5-6.7-8 (R.: 2)]

Alço els ulls a les muntanyes:d’on em vindrà l’ajuda?L’ajuda em vindrà del Senyor,del Senyor que ha fet cel i terra.

R. L’ajuda em vindrà del Senyor, que ha fet el cel i la terra.

Que no deixi relliscar el teu peu,ni s’adormi el qui et guarda.El guardià d’Israel mai no s’adorm,sempre vigila. R.

És el Senyor qui et guarda, el Senyor t’emparaal teu costat mateix.De dia el sol no et farà mal,ni la lluna de nit. R.

El Senyor et guarda en tota desgràcia,et guarda la vida.El Senyor guarda tots els teus passosara i per tots els segles. R.

Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu (3,14-4,2)

Estimat, persevera en la doctrina que has après i has acceptat amb tota confiança, recordant qui són els qui te l’han ensenyada; des de menut coneixes les sagrades Escriptures que tenen el poder de donar-te la saviesa que duu a la salvació a través de la fe en Jesucrist. Tota l’Escriptura és inspirada per Déu i és útil per ensenyar, convèncer, corregir i educar en el bé, perquè l’home de Déu sigui madur, sempre a punt per a tota obra bona. Davant de Déu i de Jesucrist, que ha de judicar els vius i els morts, i pensant en la seva manifestació i en el seu Regne, t’adverteixo formalment que proclamis la paraula de l’evangeli: insisteix en tot

moment, tant si és oportú com si no ho és, mira de convèncer la gent, reprèn, anima’ls, esperant amb tota paciència, com un mestre que sap ensenyar.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (18,1-8)

En aquell temps, Jesús deia als deixebles aquesta paràbola, per ensenyar que hem de pregar sempre, sense perdre mai l’esperança: «En una ciutat hi havia un jutge que desconeixia tot temor de Déu i tota consideració als homes. A la mateixa ciutat hi havia una viuda que l’anava a trobar sovint i li deia: “Feu-me justícia contra aquest home que pledeja contra mi.” El jutge durant molts dies no li’n feia cas, però a la fi pensà: “A mi no em diu res el temor de Déu ni la consideració als homes, però aquesta viuda és tan pesada que li hauré de fer justícia; si no, anirà venint aquí fins que no podré aguantar més”.» I el Senyor digué: «Fixeu-vos què diu aquest jutge sense entranyes. ¿I vosaltres creieu que Déu, ni que esperi pacientment, no farà justícia als seus elegits que li reclamen de nit i de dia? Us asseguro que els farà justícia molt aviat. Però quan el Fill de l’home vindrà, creieu que trobarà fe a la terra?»

Una pregària autèntica

La intercessió, la pregària a favor dels altres, té una força excepcional davant Déu. En aquest sentit, n’és una mostra bella i commovedora l’episodi de Moisès, del llibre de l’Èxode, que dalt del turó prega per la victòria del seu poble. Tot el seu cos, els mateixos gestos, eren pregària. Perquè aquest cos nostre, sovint fora d’òrbita i amb el pensament aliè al que estem fent, també és capaç de pregar amb els gestos, amb les posicions.

Jesucrist per tal de fer-nos entendre que el Pare escolta sempre la nostra intercessió, perquè ens estima i perquè som seus, ens presenta la incisiva paràbola inclosa en l’Evangeli d’avui. En poques paraules: un jutge fa el sord als precs insistents d’una vídua, fins que són tan reiterats, que, per no sentir-la més, li fa la justícia que demana. Déu, Pare just i bo, amb molta més raó es posa al nostre costat i ens concedeix el que justament li demanem, i amb més raó si és a favor d’un altre, d’un pobre. Però la paràbola acaba d’una forma inesperada, per fer-nos veure que la veritable pregària no consisteix només en demanar, sinó en «ésser», «tenir»: «Quan el fill de l’Home vindrà, creieu que trobarà fe a la terra?»

Senyor, feu que sempre ens brolli del cor una pregària autèntica, la nostra disponibilitat al vostre servei, amb aquella força que tenia la de la vostra Mare: «Faci’s en mi segons la teva paraula».

5

—L’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós (INSAF) inaugura el curs acadèmic 2016-2017

—50 anys de Mans Unides a Tarragona promovent el desenvolupament dels països més empobrits del món

DESTAQUEM...

(p.3)

(p.4)

l’entrevista

Mirada endins Joan Roig, pvre.

Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents»

Maria Palau i Roger Marco, jove matrimoni missioner a la República Dominicana:

«Hem après i viscut que els pobres encarnen com ningú el que significa acollir»

El Roger (Sant Vicenç dels Horts, 1983) i la Maria (Benicarló, 1983) són un jove matrimoni

que poc temps després de casar-se va decidir fer una experiència a la missió. Des de l’any 2014 es troben a la diòcesi de San Juan de la Maguana, a la República Dominicana. En el bloc elspeusdelmissatger expliquen el seu dia a dia a la missió.

—En quin moment us vau plantejar fer aquesta experiència i per què?

Un temps abans de casar-nos i parlant de l’estil de família que ens agradaria formar (per cert, estàvem a Poblet), va sorgir la idea de fer una experiència missionera. Era una idea molt vaga però vam anar coneixent gent pròxima al món de la missió i ja no ens vam poder treure el cuquet.

Sobretot per tres coses: per l’agraïment que sentíem cap a Déu que ens ho havia donat tot en esta vida; per nosaltres, que sentíem que una experiència així ens podia ajudar a ser més humans; per poder acompanyar i alleugerir - quan es pogués-, el dolor de tanta gent que pateix la pobresa.

—Com us vau preparar?

Vam tenir diverses jornades de discerniment, dirigides per l’associació missionera OCASHA-CCS. Una vegada ja vam decidir que volíem marxar, vam traslladar-nos tres mesos a Madrid per participar d’un curs de missionologia, junt amb altres laics, religioses i preveres que o sortien com nosaltres per primera vegada o bé volien refrescar la formació després de molts anys de servei.

—Quina és la vostra tasca a la diòcesi de San Juan de la Maguana?Estem coordinant una escola i internat que es diu Aventura. Està ubicat en una zona muntanyosa aïllada i molt pobra de la República Dominicana. Allí vivim i fem el que vagi sorgint cada dia: coordinar, substituir un professor absent, construir amb els alumnes, acompanyament dels pares, activitats de nit amb els alumnes... Viure amb ells i tractar que tot vagi rodant més o menys bé.

—Quines són les principals dificultats que us heu trobat?Les principals dificultats han estat l’adaptació cultural i la perillositat del camí per arribar a l’escola. La forma d’entendre la vida i el món al Carib no té res a veure amb l’ambient d’on veníem i això al mateix temps que fascina, costa de vegades assumir i estimar.

—Com se celebra i es viu la fe allà?És una fe més senzilla, més vivencial, més comunitària, més quotidiana, ja que contínuament estàs escoltant o pronunciant: «Vaya con Dios», «Que Dios le bendiga», «Esto es de Dios», «Dios es el que sabe»... Déu està totalment present en la vida de les persones i la societat. Tot i que moltes vegades la fe i la manera de viure no s’entén que han d’anar de la mà.

Les comunitats són més vives, alegres i joves. La dificultat és l’aprofundiment de la fe.

—Què ha canviat en les vostres vides des de l’any 2014 quan vau arribar a la República Dominicana?

Creiem que hem après a relativitzar molts «problemes», que a Europa considerem problemes però que realment no ho són. També hem sigut conscients que el món és molt divers i que hi ha moltes maneres culturals de viure. Hem après i hem viscut que els pobres encarnen com ningú el que significa acollir. Aquesta potser ha estat la gran lliçó que ens han ensenyat.

—Teniu data de tornada a casa? Sí, tornem per Nadal a casa. Que ràpid passen tres anys!

(p.4)

Edita: Arquebisbat de Tarragona • Redacció i administració: Pla de Palau, 2 - 43003 Tarragona • Directora: Anna RobertConsell de Redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez i Santi Grimau • Assessorament lingüístic: Montserrat Creus

Secretària: Montse Sabaté • Telèfon: 977 233 412 • e-mail: publicacions@arqtgn.cat • Imprimeix: Torrell S.A. • D.L.: T-519-01

3 42agenda

17 d’octubre

—Conferència «Pau Casals i el Monestir de Montserrat», a càrrec del P. Abat de Montserrat i president de la Fundació Pau Casals, Dom Josep Maria Soler. La conferència, que anirà precedida per la intervenció del Sr. Arquebisbe, tindrà lloc a l’Auditori de l’Escola Municipal de Música Pau Casals del Vendrell, a les 20.00 h, i s’insereix en el conjunt d’actes organitzats amb motiu del 140è aniversari del naixement de Pau Casals.

18 d’octubre

—Jornada de formació per als equips directius, equips de pastoral i professors de religió dels centres educatius de l’arxidiòcesi, a càrrec de Mn. Joan Àguila, sobre l’acompanyament dels adolescents i joves. Tindrà lloc al Centre Tarraconense El Seminari, a les 18.00 h. L’organitza la Delegació diocesana de Joventut.

19 d’octubre

—Col·loqui «On anem a parar? Compromís cristià i transformació social», a càrrec de Sor Lucía Caram, religiosa dominica, a la Parròquia de Sant Joan Baptista de Reus, a les 17.00 h.

22 d’octubre

—XXVIII Jornada catalana de pastoral de la salut sobre el tema «Ecologia i pastoral de la salut. Conversió i promoció de la salut integral» al CaixaForum de Barcelona. L’horari de la trobada, organitzada pel Secretariat Interdiocesà de pastoral de la salut, serà de les 09.30 h. fins després de dinar. Per a més informació i inscripcions cal adreçar-vos a la vostra parròquia o trucar al tel. 616 945 856 (Delegada diocesana).

—Inauguració del Museu Maria Antònia Paris al Centre d’espiritualitat Maria Immaculada de Reus (c/ d’Antònia Paris, 8). L’acte s’iniciarà amb una eucaristia presidida pel provincial dels Missioners Claretians de Catalunya, P. Ricard Costa-Jussà, a les 11.00 h.

—III Trobada de Càritas Catalunya a Tarragona amb el lema «Transformem la societat des de la Misericòrdia.» Més informació al web www.caritasdtarragona.cat

29 d’octubre

—Jubileu de l’arxiprestat de Tarragona Centre a Reus. A les 09.15 h sortirà un autobús des de Sant Pere i Sant Pau i a les 09.30 h des de la Plaça Imperial Tàrraco de Tarragona. A les 10.00 h hi haurà la conferència a La Salle de Reus sobre el tema «Misericordiosos com el Pare», a càrrec de Mn. Josep M. Gavaldà. Seguidament, a les 12.00 h, celebració de l’eucaristia al Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia i dinar de germanor. Més informació i inscripcions a la vostra parròquia.

Any sant de la misericòrdia 8 de desembre de 2015 20 de novembre de 2016

formacióPer a reflexionar

Litúrgiade la setmana

Cicle C / Litúrgia de les Hores: Semana I

Diumenge, 16: Diumenge XXIX de durant l’any [Ex 17, 8-13; Salm 120, 1-2.3-4.5-6.7-8; 2Tm 3,14-4, 2; Lc 18, 1-8 (LE/LH pròpies)]

Dilluns, 17: St. Ignasi d’Antioquia, bisbe i màrtir (MO) [Ef 2, 10; Salm 99, 2.3.4.5; Lc 12, 13-21]

Dimarts, 18: St. Lluc, evangelista (F) [2Tm 4, 10-17b; Salm 144, 10-11.12-13ab.17-18; Lc 10, 1-9 (LE/LH pròpies)]

Dimecres, 19: [Ef 3, 1-12; Salm: Is 12, 2-3.4bcd.5-6; Lc 12, 39-48] St. Joan de Brébeuf i St. Isaac Jogues, preveres (ML); St. Pau de la Creu, prevere (ML); St. Pere d’Alcàntara, prevere (ML)

Dijous, 20: [Ef 3, 14-21; Salm 32, 1-2.4-5.11-12.18-19; Lc 12, 49-53] Santa Irene

Divendres, 21: [Ef 4, 1-6; Salm 23, 1-2.3-4ab.5-6; Lc 12, 54-59] Santa Úrsula

Dissabte, 22: [Ef 4, 7-16; Salm 121, 1-2.3.4-5; Lc 13, 1-9] Sant Joan Pau II, papa (ML)

Diumenge, 23: Diumenge XXX de durant l’any [Sir 35, 15b-17.20-22a; Salm 33, 2-3.16 i 18.19 i 23; 2Tm 4, 6-8.16-18; Lc 18, 9-14 (LE/LH pròpies)]

efemèride

Paraules del papa Francesc

Cridats a ser ressò de misericòrdia

Quan passem a ser joves? En quin moment un és adult? No hi ha un dia o un fet concret que ho defineixi. Les

diferents etapes de la vida no es tanquen deixant el passat en un no-res. Tot té un fil conductor. Aquest proper mes de novembre, el dia 20, a finals de l’any litúrgic, clourem l’Any Sant de la Misericòrdia; enguany seguirem donant-li vida sense trencar amb el passat.

Sabem que no n’hi ha prou en proclamar la igualtat, alguns països es van quedar amb ser tots iguals sense llibertat. D’altres, els nostres, hem proclamat la llibertat sobretot, i s’ha fet possible un desequilibri totalment injust. I la fraternitat, també proclamada per la Revolució francesa, s’ha traduït en solidaritat, paraula que està molt esgotada. Però qui se l’ha feta seva? No es pot viure la fraternitat si es descarta Déu Pare.

Déu és Pare. I és Misericòrdia. I és Amor. I es commou davant el sofriment del seu poble. I està amb nosaltres. I acompanya. I assumeix el mateix dolor dels homes. I es fa pobre. I dóna l’Únic Fill. I carrega els nostres mals. I abraça el fill que retorna. I fa festa. I perdona. I es dóna ell mateix com a aliment. I mai no abandona. I és lent en el càstig. I és ric en l’amor. I és fidel perquè les seves entranyes de Mare fan que la seva reacció sigui no solament veure què ens passa, sinó escoltar tots els nostres sentiments. I diu quin és el camí.

Així com la lluna reflecteix la llum del sol. Així com el mirall mostra la imatge del que té davant; així l’Església té vocació de ser icona d’aquell que ha donat Vida al món. La parròquia, doncs, sense trencar el fil del curs passat, assumeix que som cridats a ser ressò de Misericòrdia, donant testimoni de tot el que ens ha revelat el Senyor.

Què faria una comunitat tancada en si mateixa? Quin sentit tindria una església ben pintada i només oberta pels turistes? És l’Evangeli que ens crida. El que creiem ho fem arribar als veïns, ho proclamem dalt del terrat i ho volem fer arribar a qualsevol perifèria.

Com que no n’hi ha prou amb la bona voluntat, preguem el Senyor que obri els cors dels qui cerquen i que junts puguem fer camí. Que la Mare de Misericòrdia faci que l’encertem.

Pere Dalmau, pvre.

El consol per a una mare

La misericòrdia, sigui en Jesús, sigui en nosaltres, és

un camí que neix del cor per arribar a les mans. Què vol dir això? Jesús et mira, et guareix amb la seva misericòrdia, et diu: «Aixeca’t!», i el teu cor és nou. Què significa recórrer un camí del cor a les mans? Vol dir que amb el cor nou, amb el cor guarit per Jesús puc realitzar

obres de misericòrdia amb les mans, intentant ajudar, guarir moltes persones que tenen necessitat. La misericòrdia és un camí que parteix del cor i arriba a les mans, és a dir, a les obres de misericòrdia.

He dit que la misericòrdia és un camí que va del cor a les mans. En el cor, nosaltres rebem la misericòrdia de Jesús, que

ens dóna el perdó de tot, perquè Déu ho perdona tot i ens alleuja, ens dóna la vida nova i ens encomana amb la seva compassió. D’aquell cor perdonat i amb la compassió de Jesús, comença el camí cap a les mans, és a dir, cap a les obres de misericòrdia. Em deia un bisbe l’altre dia que a la seva catedral i en altres esglésies, ha fet portes de misericòrdia d’entrada i de sortida. Jo li vaig preguntar: «Per què ho has fet, això?» «Perquè una porta és per a entrar, demanar perdó i obtenir la misericòrdia de Jesús, i l’altra és la porta de la misericòrdia de sortida, per a portar la misericòrdia als altres, amb les nostres obres de misericòrdia.» Quin bisbe més intel·ligent! També nosaltres fem el mateix amb el camí que va del cor a les mans: entrem a l’església per la porta de la misericòrdia, per a rebre el perdó de Jesús, que diu: «Aixeca’t, vés, vés!», i amb aquest «vés» —drets— sortim per la porta de sortida. És l’Església en sortida: el camí de la misericòrdia que va del cor a les mans. Feu aquest camí!

De l’audiència general del papa Francesc del dimecres 10 d’agost de 2016

Mans Unides, 50 anys a TarragonaL’ajuda, promoció i desenvolupament dels països més empobrits del món és la missió de Mans Unides, una associació de voluntaris de l’església catòlica, que enguany celebra els 50 anys de presència a Tarragona.

La sensibilització envers les problemàtiques de les persones dels països empobrits i el finançament de projectes de desenvolupament són els eixos de les nostres actuacions. Aquestes han permès finançar 146 projectes amb aportacions privades i 40 amb fons públics.

Hem tingut la sort de compartir i acompanyar projectes en 20 països. Hem estat al costat d’aquells que lluiten per sortir de la marginació i la pobresa creant cooperatives de dones, sistemes de microcrèdits, dispensaris i moltes iniciatives capaces d’introduir noves dinàmiques en les comunitats, per tal de millorar la vida de milers de persones.

Han estat molts els voluntaris de Mans Unides de la nostra arxidiòcesi que, durant aquests 50 anys, han enllaçat les

seves mans amb l’objectiu de contribuir en acabar amb la fam al món i conscienciar sobre el drama de la pobresa i les seves conseqüències.

Com diu el Papa Francesc en el seu discurs dirigit a l’Assemblea de la FAO: «El dret a l’alimentació només quedarà garantit si ens preocupem pel seu subjecte real, és a dir, la persona que pateix els efectes de la fam i la desnutrició».

Tots, amb les nostres Mans Unides, ens sentim commoguts en veure persones que pateixen la injustícia. Per això, continuem treballant perquè les persones visquin dignament.

En nom de Mans Unides, moltes gràcies a tots els socis, col·laboradors i parròquies per aquests 50 anys de col·laboració.

Teresa Feliu, Presidenta de Mans Unides de Tarragona

Actes programats en aquest 50è aniversari

17 d’octubre, a les 19.00 h.

—Conferència «Mans Unides i la Cooperació Espanyola», a càrrec de Paloma Vogel, tècnica de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID) al Corte Inglés.

Del 17 al 31 d’octubre

—Exposició «Esmeraldas, cacau per la sobirania alimentària», projecte cofinançat per l’Ajuntament de Tarragona a la sala d’Àmbit Cultural d’El Corte Inglés. Mostra fotogràfica del projecte que Mans Unides ha realitzat en dues àrees rurals de l’Equador.

3 de novembre, a les 18.00 h.

—Berenar de la fam al col·legi Vedruna Sagrat Cor de Tarragona. Berenar solidari, presidit pel Sr. Arquebisbe. La recaptació del berenar

es destinarà a un projecte de desenvolupament agrícola i ramader a la població indígena de l’estat de Tripura, a l’Índia.

12 de novembre, a les 10.30 h.

—Celebració eucarística presidida pel Sr. Arquebisbe a la capella major del Seminari de Tarragona. La celebració reunirà totes les voluntàries de l’arxidiòcesi i vol ser una acció de gràcies per aquests 50 anys de presència de Mans Unides a Tarragona.

Per a més informació: http://tarragona.mansunides.org

Inauguració del curs acadèmic 2016-2017 de l’INSAF

Aquest proper dijous, dia 20 d’octubre, l’Institut Superior de

Ciències Religioses Sant Fructuós (INSAF) inaugurarà oficialment el curs amb la lliçó inaugural que pronunciarà el Dr. José Antonio Goñi Beásoain de Paulorena sobre el tema «La misericordia de Dios en la celebración eucarística» i seguidament hi haurà el lliurament

de títols. L’acte, obert a tothom, es farà a la sala d’actes del Centre Tarraconense El Seminari, a les 19.00 h. Una hora abans, a les 18.00 h, se celebrarà l’eucaristia a la capella major del Seminari.

tarraconenseEls bisbes de Catalunya, a favor del treball decent

En el marc de la Jornada Mundial pel Treball Decent celebrada el 7 d’octubre i impulsada per l’Organització

Internacional del Treball (OIT), els bisbes de Catalunya, donant suport a les delegacions diocesanes de pastoral obreres i altres entitats cristianes, recorden el compromís de tota comunitat cristiana perquè tothom pugui aconseguir un treball decent en condicions de llibertat, equitat, seguretat i dignitat humana. Els bisbes de les diòcesis amb seu a Catalunya constaten que «darrere l’augment de la recuperació econòmica i de la disminució de l’atur, a

Catalunya continuen havent-hi més de 650.000 persones aturades». La nota subratlla que avui dia «l’ocupació ja no garanteix sortir de la pobresa» i insisteix en «la necessitat d’un treball decent per a tothom, promovent una economia que generi oportunitats, iniciativa empresarial, desenvolupament, llocs de treball i formes de vida més sostenibles per a tothom.»

La nota es pot llegir a la pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat (Documents/Conferència Episcopal

Tarraconense)