fulldominicalArquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.492

Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat Segueix-nos a Arquebisbat de Tarragona @mcstgn

als 4 vents.........

12 de febrer de 2017 Diumenge VI durant l’any

LecturesDiumenge VI durant l’any

† Jaume Pujol BalcellsArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Mans Unides, mans amigues

La República Democràtica del Congo, Filipines, Haití… són tres països de tres continents que tenen en comú

la inseguretat i la fam. D’ells es parla a la darrera revista de Mans Unides, com es podria parlar d’altres. Són una mostra de la geografia del dolor que tan profundament coneixen les persones que impulsen des de fa anys aquesta organització de l’Església dedicada a campanyes contra la fam.

Al Congo està treballant a la zona de Kiela Balanda, propera a la frontera amb Zàmbia. Les seves dones tenen un índex d’analfabetisme del 85%; els homes del 65%. Només hi ha electricitat a la missió catòlica, i dels seus trenta-dos pobles només quatre tenen aigua potable.

A Filipines Mans Unides coopera amb la població de la regió de Mindanao, castigada des de fa quatre dècades per la violència humana i les catàstrofes naturals. La ciutat de Zamboanga ha passat de tenir 200.000 habitants a un milió per l’èxode rural. Les necessitats són enormes.

Haití és el país més pobre d’Amèrica i, a dins seu, l’illa Tortuga és la regió més pobra d’Haití. El 90% dels seus 45.000 habitants viuen en pobresa extrema. L’únic hospital existent no té quiròfans. La majoria de gent se’n va al llit amb gana.

M’he estès en aquests exemples perquè a vegades oblidem que les idees abstractes —Tercer Món, països subdesenvolupats, etc.— tenen una plasmació concreta.

Els que no ho obliden són els missioners i els voluntaris de tantes organitzacions benèfiques. Són els qui coneixen els pobres, les seves cases, les seves necessitats i angoixes i intenten posar-hi remei.

Mans Unides va sobre el terreny fins a la zona, el poble i la família. Al mateix temps ens enfronta a una realitat universal: 800 milions de persones pateixen fam al món, i denuncia que, mentrestant, un terç dels aliments que es produeixen a la Terra, acaben a les escombraries. Aquesta dilapidació, sobretot a Europa i Amèrica del Nord, és un escàndol.

Què podem fer nosaltres? No deixar-nos vèncer per la magnitud del problema ni lliurar-nos a la passivitat. És cert que les persones han de sortir del subdesenvolupament per elles mateixes, i algunes ja ho han fet, però per a això necessiten una mà amiga que les ajudi.

Mans Unides és aquesta mà generosa de qui no passa de llarg o s’acontenta a entonar lamentacions. Sou l’orgull de l’Església i una benedicció per a les societats més necessitades.‘ 800 milions de persones

pateixen fam al món

Aparença o transparència?

En la societat de la immediatesa pot semblar que n’hi ha prou amb una imatge enlluernadora o amb un eslògan potent. De la mateixa manera podem confondre la vida cristiana amb la bona voluntat del compliment, amb un treball a temps parcial o amb una mena de recobriment estètic. Llavors, però, viuríem en aquella aparença que Jesús critica amb força i vol evitar en els seus deixebles.

La coherència que els demana neix d’una convicció profunda i de preocupar-se per viure allò que és de Déu i que sempre fa anar més a fons. En canvi, si l’interès està en satisfer allò que molts altres esperen, es busca cobrir l’expedient o oferir bona imatge, però no s’arriba a trobar el sentit primer i transparent d’aquella acció.

En la nostra vida cristiana, i en les nostres comunitats parroquials, grups o moviments, som aparença o transparència de l’evangeli de Jesús? Com ho perceben les persones que tenim al voltant?

5

DESTAQUEM...

(p.4)

Mirada endins per Ignasi Cabré Mas, pvre.

Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents»

(p.5)

—James Mallon participarà en el I Simposi «Reforma i Reformes en l’Església» a Barcelona. A la secció Proposta

—«Lourdes ens ajuda a enfortir la nostra fe» L’Hospitalitat diocesana de la Mare de Déu de Lourdes, a l’espai de l’entrevista

Lectura del llibre de Jesús Fill de Sira (Sir 15,15-20)

Si tu vols, guardaràs els manaments; ets tu qui has de decidir si et mantindràs fidel. Tens al davant foc i aigua: pren el que tu vulguis. L’home té al davant la vida i la mort: li donaran allò que voldrà. La saviesa del Senyor és gran; el Senyor és molt poderós i tot ho veu. Els ulls de Déu veuen el que ell ha creat; ell coneix tot el que fa cadascú. No mana a ningú que faci el mal ni autoritza ningú a pecar.

Salm responsorial [118,1-2.4-5.17-18.33-34 (R.: 1b)]

Feliços els homes de conducta irreprensible,que segueixen la llei del Senyor.Feliços els homes que guarden el seu pactei busquen el Senyor amb tot el cor.

R. Feliços els qui segueixen la llei del Senyor

Heu donat els vostres preceptesperquè siguin observats fidelment.Tant de bo que els meus camins no es desviïnde guardar els vostres decrets. R.

Feu aquesta gràcia al vostre servent:que visqui pensant en la paraula que heu donat.Obriu-me els ulls i podré contemplarles meravelles de la vostra llei. R.

Mostreu-me el camí dels vostres decrets,que el vull seguir fins al final.Feu-me entendre la vostra llei,que la vull guardar amb tot el cor. R.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 2,6-10)

Germans, als qui tenen una fe prou madura, sí que els ensenyem una saviesa, però una saviesa que no és del món present ni dels dirigents, que estan a punt de ser destituïts, sinó la saviesa enclosa en el pla que Déu s’ha proposat, amagada fins ara, però que abans de tots es temps Déu ja tenia decidida, perquè sigui la nostra glòria. Cap dels dirigents del món present no l’havia coneguda, perquè, si l’haguessin coneguda, mai no haurien clavat a la creu el Senyor de la glòria. Però, tal com diu l’Escriptura: «Cap ull no ha vist mai, ni cap orella no ha sentit, ni el cor de l’home somniava això que Déu té preparat per als qui l’estimen», però a nosaltres, Déu ens

ho ha revelat per obra de l’Esperit, ja que l’Esperit tot ho penetra, fins al més profund de Déu.

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 5,20-22a.27-28.33-34a.37) Versió breu

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: Jo us dic que si no sou més justos del que ho són els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel. »Ja sabeu que als antics els van manar: “No matis”, i tothom que mati, serà reu davant el tribunal. Doncs jo us dic: El qui s’enfadi amb el seu germà, serà reu davant el tribunal. »Ja sabeu que està manat: “No cometis adulteri.” Doncs jo us dic: Tothom que mira una dona amb mal desig, en el fons del cor ja ha comès adulteri.»També sabeu que als antics els van manar: “No trenquis els juraments.” I també: “Compleix tot allò que has jurat en nom del Senyor.” Doncs jo et dic: No juris mai: Digueu senzillament sí quan és sí, i no quan és no. Tot allò que dieu de més, ve del Maligne.»

Cada 11 de febrer l’Església celebra la festa de la Mare de Déu de Lourdes. Una festa d’especial importància per als

malalts i tots aquells vinculats amb l’Hospitalitat diocesana que porta el seu nom. Conversem amb l’actual presidenta de l’Hospitalitat Diocesana de la Mare de Déu de Lourdes, Roser Garreta, i Mn. Joaquim Gras, consiliari diocesà.

—El pelegrinatge de l’estiu, que aquest any es farà del 8 al 12 de juliol, és una de les principals activitats de l’Hospitalitat...

Roser Garreta (R.G.) Sí, almenys la que porta més preparació. Aquest mes de febrer els membres de la junta anem a Lourdes a preparar el pelegrinatge. L’any passat hi van participar prop de cinc-centes persones però anys enrere hi havíem participat unes set-centes. Des de fa anys marxem amb autobusos assistits, és a dir, amb banys, amb lloc per posar cadires de rodes o lliteres perquè prenem malalts amb moltes dificultats físiques acompanyats per professionals sanitaris pel que convingui. A part dels malalts també hi participen pelegrins, persones que no estan malaltes i que per edat tampoc es veuen amb cor de fer de voluntaris, personal sanitari (metges, infermeres...) i els joves.

l’entrevista«Lourdes ens ajuda

a enfortir la nostra fe»

en primera persona

L’Adrià Fernández té 22 anys i és seminarista de l’arxidiòcesi. Fa més de deu anys que participa en el pelegrinatge.

El primer cop hi vaig participar perquè el vicari de la meva parròquia, Mn. Pere Joan Figueras, m’ho va proposar. No

recordo gaire com va ser aquell primer any però recordo perfectament que només tornar ja hi volia anar de nou. Em va «enganxar». I amb els anys l’experiència a Lourdes m’ha ajudat a madurar i a plantejar-me la meva vocació.

Amb els anys s’ha anat consolidant un grupet de joves voluntaris que donem un cop de mà, sobretot, en els temes logístics com traslladar els malalts d’un lloc a l’altre i des de l’any passat hem creat un grup de músics per animar les celebracions litúrgiques i d’altres moments. A més, els joves amb més experiència pugen a l’hospital, a l’accueil, i també

ajudem en els serveis de sales, menjadors... Els joves ens allotgem en un alberg i tenim les nostres pròpies activitats com ara tallers, cine-fòrums... És una manera de fer més caliu.

Si algun jove s’està plantejant fer algun voluntariat aquest estiu que provi Lourdes, encara que tingui dubtes de fe o no hi participi plenament. Tant se val. En primer lloc, penso jo, hi ha el servei al malalt. La resta ja vindrà sola. Gràcies a Déu, de feina n’hi ha molta i tothom hi troba el seu lloc.

«Només tornar ja hi volia anar de nou»

A part del pelegrinatge des de l’Hospitalitat organitzem durant l’any altres activitats com trobades, recessos o àpats per Advent, Nadal i Pasqua, entre d’altres, i així consolidem la nostra amistat. Un moment bonic és la trobada de totes les Hospitalitats catalanes el mes d’abril a Montserrat.

—Quina importància té el Santuari de Lourdes per a l’Església?

Joaquim Gras (J.G.) El Santuari de Lourdes és un dels grans santuaris marians que hi ha a Europa. Allí s’hi troba gent de tot color, tota llengua, ideologia i fins i tot de tota confessió cristiana, diria. No hem d’oblidar la importància del Santuari per les manifestacions de la Mare de Déu a Bernardette. Pelegrinar a Lourdes ens fa prendre consciència que l’Església és universal i ens ajuda a entendre el fet de la comunió entre tots, la germanor i la fraternitat. També de posar en primer lloc allò que és important i deixar allò que és secundari.

—Què suposa, a nivell espiritual, aquesta experiència per als malalts?

J.G. El malalt s’adona que no està sol en el sofriment. Per a ells pelegrinar a Lourdes també és una manera de renovar forces a nivell espiritual perquè els fa agafar forces i saber portar la seva situació. Molts hi van també, com els malalts de l’evangeli, per demanar guariment. No sabem ben bé què passa en l’interior de cadascú, però d’experiències n’hi ha.

R.G. Lourdes ens ajuda a enfortir molt la nostra fe i ens fa reflexionar sobre allò que ens succeeix, la malaltia.

—On es pot adreçar aquell qui estigui interessat?

R.G. A la seu de l’Hospitalitat diocesana, a la Casa dels Concilis de Tarragona (c. de les Coques 1-C). La secretaria és oberta els dimarts i dijous de les 17.30 a les 20.00 h i els podran informar. També tenim un web http://hospitalitattarragona.blogspot.com.

Edita: Arquebisbat de Tarragona • Redacció i administració: Pla de Palau, 2 - 43003 Tarragona • Directora: Anna RobertConsell de Redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez i Santi Grimau • Assessorament lingüístic: Montserrat Creus

Secretària: Montse Sabaté • Telèfon: 977 233 412 • e-mail: publicacions@arqtgn.cat • Imprimeix: Torrell S.A. • D.L.: T-519-01

3 42

recurs

Litúrgiade la setmana

Cicle A / Litúrgia de les Hores: Setmana II

Diumenge, 12: Diumenge VI de durant l’any [Sir 15, 16-21; Salm 118, 1-2.4-5.17-18. 33-34; 1Co 2, 6-10; Mt 5, 17-37, o bé més breu: 5,20-22a.27-28.33-34a.37 (LE/LH pròpies)]

Dilluns, 13: [Gn 4,1-15.25; Salm 49, 1 i 8.16bc-17.20-21; Mc 8,11-13] Sant Benigne, prevere i màrtir

Dimarts, 14: Sants Ciril, monjo, i Metodi, bisbe, patrons de Europa (F) [Ac 13,46-49; Salm 116, 1-2; Lc 10, 1-9 (LE/LH pròpies)]

Dimecres, 15: [Gn 8, 6-13.20-22; Salm 115, 12-13.14-15.18-19; Mc 8,22-26] Sant Faustí, Santa Jovita

Dijous, 16: [Gn 9, 1-13; Salm 101, 16-18.19-21.29 i 22-23; Mc 8, 27-33] Sant Elies

Divendres, 17: [Gn 11,1-9; Salm 32, 10-11.12-13.14-15; Mc 8, 34-9,1] Els set sants fundadors de l’Orde dels Servites (ML)

Dissabte, 18: [He 11,1-7; Salm 144, 2-3.4-5.10-11; Mc 9, 2-13] Sant Simeó, bisbe i màrtir; Sant Eladi

Diumenge, 19: Diumenge VII de durant l’any [Lv 19, 1-2.17-18; Salm 102, 1-2.3-4. 8 i 10.12-13; 1Co 3, 16-23; Mt 5, 38-48 (LE/LH pròpies)]

càritas agenda

—’Cathopic’, una nova galeria fotogràfica de temàtica religiosa

A principis d’aquest mes naixia Cathopic, un nou recurs de fotografies catòliques d’alta qualitat i gratuïtes. La pàgina està pensada per a descarregar-se el contingut

de manera gratuïta, sense necessitat de registrar-se, i també per a promocionar el treball dels propis autors, fotògrafs professionals o aficionats, tot promocionant el seu web. Segons el seu director i creador, Dimitri Conejo, el següent objectiu serà crear una aplicació per Apple Store i Google Play i un editor online per a dissenyar cartells d’alta resolució per a parròquies o altres institucions d’Església. Les fotografies disponibles en aquesta pàgina tenen una llicència Creative Commons 0 que permet la seva lliure utilització fins i tot per a finalitats comercials. Accedeix a la galeria fotogràfica: www.cathopic.com

Del 17 al 19 de febrer

—8è Congrés de Confraries de Setmana Santa de Catalunya a Valls sobre el tema «Els reptes de les confraries en el segle XXI». El diumenge, dia 19, el Sr. Arquebisbe presidirà l’eucaristia a l’església parroquial de Sant Joan Baptista de Valls, a les 12.00 h. Més informació al web www.setmanasantavalls.cat. Organitza l’Agrupació de Confraries i Germandats de la Setmana Santa de Valls.

18 de febrer

—Jornada diocesana de pastoral de la salut sobre el tema «Cuidar la terra, cuidar les persones», a càrrec de Mn. Joan Bajo Llauradó, coordinador del Secretariat Interdiocesà de Pastoral de la Salut de Catalunya. Tindrà lloc a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, de les 09.30 h fins després de dinar. Organitza la Delegació diocesana de pastoral de la salut.

19 de febrer

—Celebració de la festa de la Mare de Déu de Lourdes a Tarragona. A les 11.00 h, hi haurà la missa a la Catedral en la qual els nous membres titulars de l’Hospitalitat faran la promesa. Acte organitzat per l’Hospitalitat diocesana de la Mare de Déu de Lourdes.

Aquests dies d’hivern i de fred...

Deu ser que les persones portem una llei d´humanitat escrita al cor i que va més enllà de qualsevol ordenament

jurídic, ja que en aquest hivern, una mica més dur de l’habitual, ens estem ocupant i compadint molt dels refugiats, dels sense sostre i de totes aquelles altres persones mancades de recursos econòmics que també han d’afrontar el fred, tot i que, a diferència d’ells, nosaltres ho fem ben equipats de botes i teixits tèrmics i amb la proximitat de calefaccions.

Personalment i també institucionalment ens movem, ens solidaritzem i portem a terme accions concretes i generoses. Els humans, si no ens hem pervertit, sabem que som vulnerables i que hem de tenir cura els uns dels altres. Potser l’únic signe de superioritat veritable que tenim és l’amor i la tendresa.

Però arribarà la primavera, i de la mateixa manera que el fred, també s´apaivagarà aquesta empatia amb l’altre, amb el més llunyà i sorgirà aquesta por latent al diferent, al desconegut, a l’immigrant, aquesta por que ens paralitza, ens fa febles i que aixeca murs immensos entre les persones.

I és d’aquesta por paralitzant del que vull reflexionar avui, perquè crec que tots hi tenim molt a pensar i a fer. Perquè les persones, de vegades, tenim por dels altres i això ho trobo molt gruixut.

Lluís Llach en una de les seves cançons diu: «Enterrem la nit/enterrem la por/apartem els núvols/que ens amaguen la claror.»

També diuen que no és prou valent qui no té por, sinó aquell qui decideix de vèncer-la. Una manera de poder guanyar el pols contra la por és coneixent molt millor l’altre, perquè

així podrem experimentar que és molt semblant a nosaltres i això, a la llarga, desmunta la por. Però quan és més difícil d’apropar-nos a l’altre, en el cas dels immigrants o dels refugiats, hauríem de posar sempre al davant la persona i no els prejudicis que tenim, sense saber ben bé el perquè. No tinguem por de la persona, no desconfiem si no tenim motiu concret i potent, no ens posem a la defensiva, no passem a l´enfrontament.

Necessitem gent d’esperit lliure i cor valent, que dediqui temps i energies a fer gestos de solidaritat, potser petits i senzills, a vegades més grans. Perquè una gran quantitat de gestos petits poden canviar mentalitats i vides.

Des de les Càritas parroquials, intentem invertir en actituds i donem protagonisme als empobrits del nostre entorn perquè la nostra fita no passa per tenir por, sinó per restaurar dignitats.

Quin serà el dia en què tots puguem mirar l’altre als ulls i veure-hi simplement la dignitat de la persona? Mai no hem de perdre de vista aquesta utopia per tal de seguir avançant en aquesta direcció. Perquè si ens esforcem a desterrar la por potser aconseguirem un món una mica més just i amorós.

Teresa Guinovart Solé, responsable de Càritas parroquial de La Canonja

papa francescL’esperança cristiana: «Consoleu, consoleu al meu poble»

Comencem avui una nova sèrie de catequesis, sobre el tema de l’esperança cristiana, que és molt important, perquè

l’esperança no defrauda. L’optimisme defrauda, l’esperança no! La necessitem tant, en aquests temps que ens semblen obscurs, en els quals a vegades ens sentim perduts davant el mal i la violència que ens envolten, davant el dolor de molts dels nostres germans. Ens fa falta l’esperança! Ens sentim

perduts i també una mica desanimats, perquè ens sentim impotents i ens sembla que aquesta foscor no s’hagi d’acabar mai.

[…] La vida sovint és un desert, és difícil fer el camí de la vida, però si tenim confiança en Déu es pot tornar bonica i gran com una autopista. N’hi ha prou a no perdre mai l’esperança, n’hi ha prou a continuar creient, sempre, malgrat tot. Quan ens trobem davant d’un nen, potser tenim molts problemes i dificultats, però ens ve des de l’interior el somriure, perquè ens trobem davant l’esperança: un nen és una esperança! I així hem de saber veure en la vida el camí de l’esperança que ens porta a trobar Déu, Déu que s’ha fet infant per nosaltres. I ens farà somriure, ens ho donarà tot!

[...] Els petits, amb Déu, amb Jesús, són els qui transformen el desert de l’exili, de la soledat desesperada, del sofriment, en un camí pla per on es pot caminar per anar a trobar la glòria del Senyor. I arribem a la conclusió: deixem-nos ensenyar l’esperança. Esperem amb confiança la vinguda del Senyor, i sigui quin sigui el desert de les nostres vides —cadascú sap per quin desert camina— es convertirà en un jardí florit. L’esperança no defrauda mai!

De l’audiència general del papa Francesc del 7 de desembre de 2016

en un minut—Apostolat seglar. La Comissió Interdiocesana d’Apostolat Seglar (CIAS) va convocar el dissabte, dia 28 de gener, una vuitantena de responsables, representants, consiliaris i acompanyants de la fe d’associacions, moviments i grups laïcals en la 4a Jornada d’Apostolat Seglar de Catalunya sobre el tema «Comunitats laïcals i comunió diocesana». El degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, Dr. Joan Planellas, en la ponència inicial va exposar la dimensió comunitària de la vida cristiana, el deure missioner de tot batejat, alguns punts de la teologia del laïcat i de l’associacionisme en l’Església i va enunciar diverses qüestions a tenir en compte com la necessitat de recuperar una Església més corresponsable, l’error de reduir sovint la teologia del laïcat a l’àmbit dels ministeris i serveis a l’interior de l’Església, entre d’altres. Seguidament hi va haver una taula rodona en la que hi van participar laics de diferents realitats eclesials. La celebració de l’eucaristia i el dinar van cloure la trobada.

De cara a l’estiu, l’Acció Catòlica General (ACG) convoca la III Assemblea del 3 al 6 d’agost a Santiago de Compostel·la. Serà una trobada oberta a tots els laics de parròquia que vulguin formar grups de vida cristiana o que tinguin la parròquia com el lloc principal on alimentar i viure la seva fe. En la trobada participaran els tres sectors d’ACG: infants, joves i adults. Per tant, és una experiència que es pot viure tant en família com de manera individual o formant part d’un grup de parròquia. La Trobada-Assemblea té marcats quatre objectius: «Construir parròquies amb actitud en sortida», «Laics per a una Església en sortida», «Vocacionats a santificar el món» i «Caminant junts». L’Assemblea vindrà precedida per la possibilitat de fer el Camí Portuguès de Sant Jaume en sis dies des de la localitat de Tui. Més informació al web www.accioncatolicageneral.es

proposta

I Simposi internacional «Reforma i Reformes en l’Església» a Barcelona

L’Ateneu Universitari Sant Pacià organitzarà a Barcelona un cicle de tres simposis internacionals en el proper trienni 2017-2019 sobre el tema

«Reforma i reformes en l’Església». El primer, els dies 16 i 17 de març, sobre Perspectives històriques i propostes pastorals, té un caire més històric, atesa la circumstància dels 500 anys de la Reforma de Martí Luter que commemorem aquest any.

Aquest primer Simposi comptarà amb intervencions de James Mallon (Canadà), autor del reconegut llibre Una renovación divina. De una parroquia de mantenimiento a una parroquia misionera. El professor Mallon oferirà una diagnosi i concrecions pastorals sobre la conversió pastoral a les parròquies. Després de cada ponència hi haurà una estona diàleg.

El termini d’inscripció és fins el dia 10 de març. Per als alumnes i professors de l’Ateneu Universitari és gratuïta.

Més informació sobre el programa del Simposi al web http://arqtgn.cat/simposi