1

fulldominicalla revista cristiana de la diòcesi de mallorca

N. 15 - 12 d’abril de 2020

Sebastià Taltavull AngladaBisbe de Mallorca

ParaulesDE VIDA

La Pasqua que rebrota enmig del dolor

Hem viscut una Setmana Santa desacostumada. No havíem previst que enguany seria així. I no sols nosaltres, és tota la humanitat a qui se l’està posant a prova, confinada a una situació que de cada dia es fa més llarga i, per a alguns, insuportable. La pandèmia del Covid-19 encara ens està amenaçant i no s’eliminen les boires que ens impedeixen veure l’esclat de la llum pasqual. Tanmateix, la Pasqua ha arribat! Ho ha fet enmig d’una barreja agredolça on s’hi mesclen sentiments de tota mena, la dels qui pateixen la malaltia i la dels qui se n’han sortit i ara ja estan segurs i gaudint d’aquell estat de salut que és valorat més que mai.

Aparentment, sembla que l’arbre encara estigui sec, però si contemplam les puntes de les seves rames a contrallum, veurem que, gràcies a aquesta llum, ja apunten nous brots de vida. La percepció és lenta i un tant difuminada, però augmenta a poc a poc en intensitat a mesura que el dia puja i va desapareixent la nit. Donau-nos, Senyor, un cor net

per a veure-hi i per a veure-us en aquells i aquelles que estimen i s’entreguen com Vós.

L’anunci de Pasqua troba encara la resistència de la fosca que escampa la malaltia del coronavirus arreu de la humanitat i impedeix veure-hi més enllà. Però la llum hi és, el sol ha sortit, la Pasqua dona notícia que la mort és vençuda perquè Jesús ha ressuscitat. També els primers deixebles i les dones que varen apropar-se al sepulcre tenien la ment ofuscada, la por els tenia gelats, els sentiments de fracàs els impedien albirar una sortida lluminosa.

Pasqua és aquí! Per la fe creim, sabem i proclamam que Jesús ha ressuscitat, que l’han vist viu, que la primera salutació ha estat «la pau sigui amb vosaltres!» i ha comunicat la consoladora advertència de «no tingueu por!». Avui recollim amb goig aquest anunci i ma-nifestam el ferm desig que farem tot el possible per a descobrir que el dolor que encara està ocasionant el coronavirus, molt prest sigui transformat amb una nova alenada de vida i resplandesqui definitivament Jesucrist, salut dels malalts, llum que mai no s’acaba.

És a partir d’Ell que ens ve la capacitat per a descobrir-lo en aquests brots de vida que van apareixent enmig nostre a través de gestos senzills plens d’humanitat, d’innombrables mostres de solidaritat, d’afecte, d’ajuda i de servei envers els qui s’ho passen més malament. Facem tot el possible perquè Jesucrist sigui reconegut en ells, vertaders testimonis de resurrecció i de vida, per tal que els arribi el consol de l’esperança i la força de la caritat que els restablesqui i els doni la plena salut del cos i de l’esperit.

2

LIBREEl banquete de la SabiduríaUna invitación a la interpretación feminista de la EscrituraAutor: Bárbara E. ReidEditorial: Verbo Divino

En Proverbios 9, la Sabiduría invita a cualquiera que quiera a compartir su mesa, una imagen de la enseñanza rica y satisfactoria. En este libro, Barbara Reid invita a los lectores a este banquete, aprovechando la sabiduría de las mujeres para ofrecer nuevas interpretaciones de textos bíblicos con las que se promueve la igualdad de dignidad y valor para mujeres y hombres. Reid comienza presentando métodos feministas de interpretación bíblica y explicando por qué son importantes, prestando atención no solo a las perspectivas de género, sino también a la raza, la clase y la cultura como factores determinantes sobre cómo se entiende el texto bíblico. Luego presenta interpretaciones feministas frescas y legibles de textos seleccionados del Antiguo y Nuevo Testamento. Cada capítulo concluye con preguntas para estimular el debate en grupo o la reflexión personal. El banquete de la Sabiduría será valioso para cualquier lector hambriento de aprender de las ricas ideas de la interpretación feminista de la Biblia.

Mallorca, com estàs?Mons. Antoni Alzamora Salom

“Malalta, com tot el món”, em podria respondre. Cada vega-da que mir el comunicat meteorològic no deix de contemplar amb tendresa les nostres illes que neden, com si res, dins la mediterrània. “Mallorca, t’estim!”, li dic musitant amb un silenci reprimit. Estimant i sofrint per ella i amb ella, entris-tida i angoixada, invent un “abans i un després” d’aquesta situació que ara ens turmenta. Després que hagi passat la tempesta ja res no serà igual, o tocaria no ser igual. Hem tin-gut molt de temps per a pensar, estam cansats, adolorits amb tantes famílies que ploren en tot el món per la pèrdua d’uns membres estimats. Ells des del cel han d’intervenir perquè els qui quedin siguin capaços d’alçar els ulls cap a Déu i pen-sar en el que és important i essencial per a la vida. Quantes coses sobren en aquest món que hem fet fins ara i quantes coses falten! Ens exposam a quedar-nos orfes i buits del tot si no ens arreglam des de dins, tant a nivell individual com a nivell col·lectiu... Avui és Dijous Sant.

Per a un pensament profitós i una pregària sincera a ca nos-tra no són imprescindibles les processons amb els tambors, músiques i imatges que ens commovien i volíem que un moment sagrat compensàs els descuits d’un any sense oraci-ons. Aquell pensament avui toca transformar-se en pregària: Senyor Jesús, agenollat rentant els peus als apòstols, ense-nyau-nos a estimar i que s’acosti una nova primavera per a l’Església de Mallorca i per a tot el món sencer. Volem una primavera feta de fe, tendresa, humilitat, goig espiritual, ge-nerositat, germanor, solidaritat. Malgrat tot, Pasqua és aquí. La mort no té la darrera paraula.

33

fulldominicalla revista cristiana de la diòcesi de mallorca

MÉS INFORMACIÓ: omp.es

Els missioners redoblen els seus esforços de cara al COVID-19La fam serà més mortal que el coronavirus.

El virus COVID-19 no coneix fronteres, i ha arribat a molts països dels cinc continents. Obres Missionals Pontifícies s’ha posat en contacte amb alguns mis-sioners que són allà, vivint amb inquietud aquesta pandèmia, i redoblant el treball i la pregària. A més de l’extensió de la malaltia en si, els preocupen les conse-qüències que tindrà en tantes persones pobres que viuen al carrer, i que mengen del que fan cada dia.

“Amb aquesta situació creada pel coronavirus s’aguditza la pobresa, no hi ha per menjar”, explica el missioner Domingo García, sacerdot de l’OCSHA, des del Perú. A Piura, on ell viu, la immensa majoria de la població sobreviu amb el treball informal al dia. A la parròquia tenen funcionant cinc menjadors (olles co-munes), amb les quals es dona suport amb alguns aliments a dones organitzades, que cuinen per a totes les famílies que conformen l’organització. “En aquest moment, en la solitud de la casa li don voltes i voltes per veure com ampliar l’organització i el servei en altres assentaments humans, no és fàcil, no veig possibilitats, tinc fe. Preg”, conclou.

A Lurín, les Germanetes dels Pobres acompanyen 35 ancians pobres en una llar d’acollida. Maria Henar González és conscient que són la població amb més risc, estan en aïllament, seguint les instruccions del govern. Des d’allà demana l’oració, davant la difícil situació en què es troben. “Vivim d’almoina, les germanetes solen sortir a demanar. Ara que no podem sortir confiam plenament en la Providència de Déu que no ens falti res per als nostres ancians”.

El COVID-19 també va arribar al Brasil. Allà a la diòcesi de Bacabal, hi ha un sacerdot diocesà de Getafe, el pare Alberto Íñigo Ruano. A través de les xarxes socials s’uneix en oració amb la gent de la seva parròquia amb una hora d’adoració al Santíssim, el Rosari i la Missa. Però la seva acció també és off-line. “Visit malalts, parl, anim, rés amb ells... A més, cada setmana surt amb la Custòdia pels carrers de la ciutat i per les comunitats. Les famílies que volen rebre la benedicció surten a la porta amb una espelma a la mà. És impressionant.”

A Xile hi ha un altre sacerdot espanyol, el pare Álvaro Chordi. Missioner d’ADSIS a Santiago de Xile, porta diversos dies im-pulsant una campanya des de la parròquia Sant Sadurní per ajudar els immigrants i persones sense casa en aquests moments d’emergència. La quarantena que s’ha decretat no sembla frenar-lo, sempre complint amb les instruccions de les autoritats. “Abans de començar la quarantena, repartim lots de menjar per a diversos dies. A més, la parròquia està oberta 4 hores al dia perquè els indigents puguin passar als banys de la parròquia”. I d’altra banda, segons explica, està en converses amb el govern per posar a disposició un gran saló de la parròquia per acollir els sense casa mentre duri aquesta situació.

El COVID-19 també ha arribat a l’ÀfricaAl nord de Txad, la tribu dels samburu coneix poc sobre el virus. Allà, el missioner de Yarumal d’origen colombià, Luis Carlos Fernández està visitant totes les comunitats per alertar-los i explicar-los la importància de rentar-se les mans. “Les mesures contra el virus s’estan fent cada dia més estrictes. Han tancat escoles, i ara tanquen els mercats. La fam, que és la que més mata gent al món, serà més mortal que el coronavirus”, explica.

Des de Camerún, un altre missioner xaverià, el navarrès Ángel de la Victoria, escriu un bloc amb el dia a dia a la missió. Segons explica, tot i que les escoles han tancat, la gent segueix la seva vida amb normalitat. Molts d’ells perquè ignoren o no es creuen la gravetat del virus, però altres tants perquè han de treballar. “Com farà moltíssima gent que viu el dia a dia, què faran milers de do-nes que a la matinada estan fent els bunyols que després venen als carrers?”, es demana. Amb aquest panorama, ells han suspès les activitats i misses. “Sortim el menys possible i hem volgut convertir la parròquia en un lloc d’oració pels altres, propers i llunyans, gent que pateix la malaltia, cuidadors, persones soles, persones mortes...”

Des de Moçambic, el missioner somasc Carlos Moratilla, ha aplicat les mesures preventives a la llar que dirigeix per a nins del carrer, i s’ha unit a la pregària de tota l’Església a la Mare de Déu de Fàtima. “Hem fet una processó i un rosari amb la Mare de Déu de Fàtima, i hem resat per tots els implicats i afectats per la malaltia. Ho hem fet amb una separació d’un metre com a mínim entre nosaltres”.

Invitació a la pregària pels missionersObres Missionals Pontifícies convida a tots a unir-se en aquest període de confinament a l’oració pels missioners que estan pel món donant la vida. Per això, ha creat al seu web una secció específica per viure aquest temps en clau missionera, amb especial protagonisme de l’oració del rosari missioner, i de l’oferiment dels dolors de la malaltia.

4

Si voleu que les vostres activitats, celebracions, festivitats, fotografies o actes surtin en aquesta página, enviau

un correu electrònic a mcs@bisbatdemallorca.com

MÉS INFORMACIÓ: caritasmallorca.org

Les empleades de la llar, les treballadores en major situació de vulnerabilitatCàritas reclama mesures urgents per a garantir la protecció del dret a l’atur per a aquest col·lectiu.

Dia 30 de març, Dia Internacional de les Treballadores de la Llar, Càritas Mallorca vol fer un especial reconeixement a les persones que es dediquen professionalment a l’àmbit de servei domèstic, en un moment de crisi sanitària, social i econòmica, desenvolupant un treball essencial, però no sempre visibilitzat.

Una empleada de la llar és aquella persona que, residint o no al lloc de treball, executa tasques de cura de persones majors, nins, animals, neteja, planxa, cuina, jardineria i altres tasques pròpies de la llar.

La realitat actual d’Estat d’Alarma suposa per a aquest col·lectiu una greu desprotecció i empitjorament de les seves condicions laborals, ja per si precàries. Les mesures de confinament i aïllament social que s’han implantat han suposat per a moltes d’elles perdre la feina perquè, o be les pròpies famílies es cuiden de les seves persones grans o bé perquè les mateixes treballadores no volen continuar per por de la malaltia i rescindeixen els seus contractes. Altres continuen, però s’enfronten a situacions de risc sanitari per no comptar amb sistemes de protecció adequats.

Davant aquesta situació, Càritas fa una crida a extremar algunes mesures en l’àmbit domèstic per a fer costat a aquestes treballa-dores, com són:

– Si la persona que treballa a la casa no pot continuar prestant els serveis per les condicions de confinament, es demana una sus-pensió del contracte, mantenint l’alta en la Seguretat Social i, en la mesura que sigui possible, també el salari. També en el cas de les persones que treballen “per hores”.

– Recorda que si no queda una altra opció personal i s’acomiada la persona, se li ha de donar la indemnització en metàl·lic, complir amb els dies de preavís previstos en la Llei i tramitar la seva baixa en la Seguretat Social.

– Si la persona continua treballant, s’ha de protegir degudament la persona contractada. Facilitar-li el material preventiu bàsic per a preservar la seva seguretat.

Mesures polítiques urgentsAixí mateix, Càritas urgeix el Govern a adoptar mesures immediates per a incloure les treballadores de la llar en el Règim General i poder garantir l’accés a la protecció per desocupació. En aquesta situació d’emergència, és de vital importància que s’articuli de manera immediata una ajuda d’emergència per a aquest sector, així com que els ocupadors resultin exempts de pagar les cotitza-cions a la Seguretat Social per les empleades de llar, igual que s’ha previst amb les empreses que tramitin els ERTO per causa del Covid-19.

L’acompanyament des de Càritas MallorcaCàritas Mallorca duu a terme tota una feina d’informació, sensibilització, mediació i acompanyament que posa en contacte per-sones que fan recerca de feina amb persones que necessiten incorporar personal als seus domicilis, vetlant perquè les condicions laborals de l’ocupació siguin les mateixes que per a qualsevol altre, tenint els mateixos drets que altres treballadores/s:

– Jornada laboral màxima de 40 hores setmanals

– Retribució, en cap cas, inferior al Salari Mínim Interprofessional (en relació amb la jornada de treball)

– Tenir contracte de treball per escrit des del primer moment

– Rebre dues pagues extraordinàries a l’any

– Gaudir d’un període vacacional anual de 30 dies naturals, així com els mateixos festius i períodes retribuïts que qualsevol treba-llador (14 anuals)

Fer feina en servei domèstic implica una relació laboral, amb una sèrie de garanties mínimes i no ha de ser sinònim de feina submergida. No obstant això, ens trobam que en molts de casos és així, bé perquè les persones que s’hi dediquen no tenen altres opcions laborals, o bé perquè els empleadors físics no tenen el suport econòmic suficient per fer front a la situació de dependència dels nostres majors.

55

fulldominicalla revista cristiana de la diòcesi de mallorca

Si voleu que les vostres activitats, celebracions, festivitats, fotografies o actes surtin en aquesta página, enviau

un correu electrònic a mcs@bisbatdemallorca.com

MÉS INFORMACIÓ: www.agenciabaleria.com

“Els professionals sanitaris són com el Cirineu d’aquesta Setmana Santa”Atípic diumenge del Ram en una Catedral sense feligresos.

Una setmana que sempre havia començat amb aclamacions de triomf i festa, i que omplia totes les esglésies, s’ha conver-tit, per mor de l’alarma sanitària, en una austera celebració amb pocs participants, i a porta tancada.

Sense processons, palmes i oliveres per celebrar el preludi de la Setmana Santa i, a la vegada, la culminació d’un itinerari quaresmal iniciat el Dimecres de Cendra. Únicament l’Eu-caristia, presidida pel bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, acompanyat únicament pel vicari general de la Diòcesi, An-toni Vera, i el degà de la Seu, Teodor Suau.

Mons. Sebastià Taltavull, en la seva homilia, afirmà que “ara, el centre d’atenció està en els hospitals i les clíniques, on milers de professionals sanitaris estan al costat dels malalts lluitant per a seva recuperació i són com el Cireneu que ajuda a Jesús a dur la Creu”.

L’atenció de la celebració posa la mirada en el relat de la Passió, per fer-ne pregària silenciosa, contemplativa i lectu-ra actual. “Ens demanam, però, quin misteri amaga i revela? Sense cap mena de dubte, que es tracta d’un misteri d’amor, l’amor del Déu que s’ha enamorat del seu poble i vol dur-lo al terme més feliç per al qual l’ha escollit, li ha parlat, l’ha santificat, s’ha encarnat i l’ha redimit”.

El Diumenge del Ram marca el pòrtic d’uns dies centrats en la Passió de Crist, davant la qual el bisbe Sebastià ens convi-da a contemplar com “el nostre encontre amb Jesús segueix essent decisiu per a la nostra vida, si està ple d’una ferma voluntat de seguiment i d’acceptació d’Ell, si el nostre amor cap a Ell i cap als altres és resposta generosa a la crida d’iden-tificar amb la conversió que predica i l’oferiment de la nostra vida amb la més sincera implicació.”

MÉS INFORMACIÓ: palma.cat

Sor Anna Maria del Santíssim Sagrament serà recordada a Palma amb una placa commemorativaLa placa està instal·lada a la façana lateral de l’església de Santa Catalina de Sena.

El tinent de batle de Cultura i Benestar Social, Antoni No-guera, el regidor d’Educació, Política Lingüística i Districte Nord, Llorenç Carrió, la coordinadora de Cultura, Francisca Niell, el director general de Difusió Cultural, Marcos Augus-to, el vicari general del Bisbat, Antoni Vera, i altres represen-tants de l’Església de Mallorca, així com la doctora i escrip-tora Rosa Planas, varen assistir a la inauguració de la placa en honor de la il·lustre escriptora Anna Maria del Santíssim Sagrament, una de les escriptores i místiques més importants del segle XVII. La placa està instal·lada a la façana lateral de l’església de Santa Catalina de Sena –al número 9 de la plaça de la Porta Pintada– lloc on va professar va viure i també va morir. Sor Anna Maria del Santíssim Sagrament va néixer a Valldemossa el 5 de gener de l’any 1649 com a Margarida Beneta. El 1677 va ingressar al convent de les dominiques de Santa Caterina de Ciutat de Mallorca, on va prendre el nom religiós de sor Anna Maria del Santíssim Sagrament. És la primera monja que conreà la mística d’arrel lul·liana. Una de les obres més destacades de l’escriptora són els comentaris al llibre de Ramon Llull Llibre d’amic e Amat.

Es tracta de 94 versets comentats entre 1687 i 1691. Són es-crits místics, de caràcter molt personal, que la monja domi-nica expressa a partir d’una formació de base conventual i, per tant, limitada (cita la Bíblia, en especial els Salms, així com oracions i altres texts dels devocionaris a l’ús). Sor Anna Maria és una mística que té visions abundants, que normal-ment es relacionen amb la divinitat, i que s’expressa amb una familiaritat amb Crist que no deixa de cridar l’atenció.

Sor Anna va escriure també interessants texts narratius, de caràcter fragmentari, on buida el seu patiment interior que troba consol en els diàlegs amb Déu, presentats com a reals, on altra vegada predomina el to molt familiar amb què Jesús s’adreça a la monja. Va escriure també poesia mística, for-mulada amb dístics monorims amb versos de cinc més cinc, que presenten una certa manca de rigor formal. Segons Rosa Planas, “la placa fa referència a tots els segles d’oblit i d’ig-norància sobre aquesta destacada figura. Volem fer justícia.”

fulldominicalEDITA

Secretaria de ComunicacióCarrer Seminari, 4 - 3r pis07001 Palma (Illes Balears)

Tel. 971 21 46 01mcs@bisbatdemallorca.com

DIRECCIÓCristina Sànchez Bernardowww.bisbatdemallorca.comDipòsit legal: PM 696/1986

IMPRIMEIXServeis Gràfics Eugeni

Carrer Temple, 1607001 Palma (Illes Balears)

Tel. 971 24 49 79

66

DOMINGO DE RESURRECCIÓN ADIUMENGE I PASQUA A

Lectura de los Hechos de los Apóstoles 10, 34a. 37-43

En aquellos días, Pedro tomó la palabra y dijo: -Vosotros co-nocéis lo que sucedió en el país de los judíos, cuando Juan predicaba el bautismo, aunque la cosa empezó en Galilea. Me refiero a Jesús de Nazaret, ungido por Dios con la fuerza del Espíritu Santo, que pasó haciendo el bien y curando a los oprimidos por el diablo; porque Dios estaba con él. Nosotros somos testigos de todo lo que hizo en Judea y en Jerusalén. Lo mataron colgándolo de un madero. Pero Dios lo resucitó al tercer día y nos lo hizo ver, no a todo el pueblo, sino a los testigos que él había designado: a nosotros, que hemos comi-do y bebido con él después de su resurrección. Nos encargó predicar al pueblo, dando solemne testimonio de que Dios lo ha nombrado juez de vivos y muertos. El testimonio de los profetas es unánime: que los que creen en él reciben, por su nombre, el perdón de los pecados.

Salmo responsorial (salmo 117)Este es el día en que actuó el Señor: sea nuestra

alegría y nuestro gozo.

Lectura de la carta de san Pablo a los Colosenses 3, 1-4

Hermanos: Ya que habéis resucitado con Cristo, buscad los bienes de allá arriba, donde está Cristo, sentado a la derecha de Dios; aspirad a los bienes de arriba, no a los de la tierra. Porque habéis muerto; y vuestra vida está con Cristo escon-dida en Dios. Cuando aparezca Cristo, vida nuestra, entonces también vosotros apareceréis juntamente con él, en gloria.

Lectura del santo Evangelio según san Juan20, 1-9

El primer día de la semana, María Magdalena fue al sepul-cro al amanecer, cuando aún estaba oscuro, y vio la losa qui-tada del sepulcro. Echó a correr y fue donde estaba Simón Pedro y el otro discípulo, a quien quería Jesús, y les dijo: -Se han llevado del sepulcro al Señor y no sabemos dónde lo han puesto. Salieron Pedro y el otro discípulo camino del sepulcro. Los dos corrían juntos, pero el otro discípulo corría más que Pedro; se adelantó y llegó primero al sepulcro; y, asomándose, vio las vendas en el suelo: pero no entró. Llegó también Simón Pedro detrás de él y entró en el sepulcro. Vio las vendas en el suelo y el sudario con que le habían cubierto la cabeza, no por el suelo con las vendas, sino enrollado en un sitio aparte. Entonces entró también el otro discípulo, el que había llegado primero al sepulcro; vio y creyó. Pues hasta entonces no habían entendido la Escritura: que él había de resucitar de entre los muertos.

Lectura dels Fets dels Apòstols10, 34 a. 37-43

En aquells dies Pere prengué la paraula i digué: -”Ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant per la Galilea, després que Joan havia predicat a la gent que es fes-sin batiar. Parl de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el con-sagrà ungint-lo amb l’Esperit Sant i amb poder, com passà per tot arreu fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven baix de la dominació del diable, perquè Déu era amb ell. Nosaltres som testimonis de tot lo que va fer en el país dels jueus i a Jeru-salem. Després el mataren penjant-lo a un patíbul. Ara bé: Déu el ressuscità el tercer dia, i concedí que s’aparegués, no a tot el poble, sinó a uns testimonis que, des d’abans, Déu havia esco-llit, és a dir, a nosaltres, que hem menjat i begut amb ell després que ell hagué ressuscitat d’entre els morts. Ell ens ordenà que predicàssim al poble assegurant que ell és el qui Déu ha destinat a ser jutge de vius i morts. Tots els profetes donen testimoni a favor seu anunciant que tothom qui creu en ell rep el perdó dels pecats gràcies al seu nom.

Salm responsorial (salm 117)Avui és el dia que ha obrat el Senyor, alegrem-nos

i celebrem-lo. Lectura de la carta de sant Pau als cristians de

Colosses 3, 1-4Germans, ja que heu ressuscitat juntament amb el Crist, cercau allò que és de dalt, on hi ha Crist, assegut a la dreta de Déu; es-timau allò que és de dalt, no allò que és de la terra. Vosaltres và-reu morir, i la vostra vida està amagada en Déu juntament amb Crist. Quan es manifestarà Crist, que és la vostra vida, també vosaltres apareixereu amb ell plens de glòria.

Lectura de l’Evangeli segons sant Joan 20, 1-9

El diumenge Maria Magdalena se n’anà al sepulcre de matí, quan encara era fosc, i va veure que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. Ella se’n va corrents a veure Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava tant, i els diu: -”S’han enduit el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat.” Llavors Pere, amb l’altre deixeble, sortí cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avancà i arribà primer al sepulcre, s’ajupí per mirar a dins i va veure aplanat el llençol d’amortallar, però no hi entrà. Darrera ell arribà Simó Pere, entrà al sepulcre i va veure aplanat el llençol d’amortallar, però el mocador que li havien posat pel cap no estava aplanat com el llençol, sinó lligat encara al mateix lloc. Llavors entrà també l’altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho va veure i cregué. Fins aquell moment encara no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts.

77

SANTORAL de la setmana COMENTARI a l’Evangeli

Dilluns, 13. Dilluns dins l’octava de Pasqua. Sant Martí I papa, sant Hermenegild, sant Ursus. Missa: Fets 2, 14. 22-33; Sal 15, 1-2. 5. 7-11; Mt 28, 8-15.Dimarts, 14. Dimarts dins l’octava de Pasqua. Sant Tiburci, sant Lambert, beat Pere González (sant Elm). Missa: Fets 2, 36-41; Sal 32, 4-5. 18-20. 22; Jo 20, 11-18.Dimecres, 15. Dimecres dins l’octava de Pasqua. Sant Crescent, sant Abundi, sant Damià de Veuster. Missa: Fets 3, 1-10; Sal 104, 1-4. 6-9; Lc 24, 13-35.Dijous, 16. Dijous dins l’octava de Pasqua. Sants 18 màrtirs de Saragossa, santa Engràcia, sant Fructuós de Braga, sant Benet Josep Labre. Missa: Fets 3, 11-26; Sal 8, 2a. 5. 6-9; Lc 24, 35-48.Divendres, 17. Divendres dins l’octava de Pasqua. Sant Simeó bar Sabas, sant Robert de Molesmes, sant Acaci. Missa: Fets 4, 1-12; Sal 117, 1-2. 4. 22-24. 25-27a; Jo 21, 1-14.Dissabte, 18. Dissabte dins l’octava de Pasqua. Sant Perfecte, sant Galdí, sant Hermògenes. Missa: Fets 4, 13-21; Sal 117, 1. 14-21; Mc 16, 9-15.Diumenge, 19. Octava de Pasqua. Diumenge II de Pasqua o de la Divina Miseri-còrdia. Sant Lleó IX papa, santa Marta de Pèrsia, sant Jordi d’Anti-oquia. Missa: Fets 4, 32-35; Sal 117, 2-4. 13-15. 22-24; 1Jo 5, 1-6; Jo 20, 19-31.

Avui «és el dia en què ha obrat el Senyor», anirem cantant al llarg de tota la Pasqua. I és que aquesta expressió del Salm 117 inunda la celebració de la fe cristiana. El Pare ha ressuscitat el seu Fill Jesucrist, l’Estimat, Aquell en qui es complau perquè ha estimat fins a donar la seva vida per tots. Visquem la Pasqua amb molta alegria. Crist ha ressuscitat: celebrem-ho plens de joia i d’amor. Avui, Jesucrist ha vençut la mort, el pecat, la tristesa..., i ens ha obert les portes de la nova vida, l’autèntica vida, la que l’Esperit Sant va do-nant-nos per pura gràcia. Que ningú no estigui trist! Crist és la nostra Pau i el nostre Camí per sempre. Ell avui «manifes-ta plenament l’home al mateix home i li descobreix la seva vocació altíssima» (Concili Vaticà II, Gaudium et Spes 22).

El gran signe que avui ens dona l’Evangeli és que el sepulcre de Jesús està buit. Ja no hem de cercar entre els morts Aquell que viu, perquè ha ressuscitat. I els deixebles, que després el veuran Ressuscitat, capten que hi ha una buidor en el lloc de la seva sepultura. Sepulcre buit i aparicions seran els grans senyals per a la fe del creient. L’Evangeli diu que «va entrar també l’altre deixeble, que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué» (Jn 20,8). Va saber captar per la fe que aquella buidor i alhora aquell llençol d’amortallar i aquell mocador ben plegats eren petits senyals del pas de Déu, de la vida nova. L’amor sap captar allò que d’altres no capten, i en té prou amb petits signes. «El deixeble que Jesús estimava» (Jn 20,2) es guiava per l’amor que havia rebut de Crist.

“Veure i creure” dels deixebles que han de ser també els nos-tres. Renovem la nostra fe pasqual. Que Crist sigui en tot el nostre Senyor. Deixem que la seva Vida vivifiqui la nostra i renovem la gràcia del baptisme que hem rebut. Fem-nos apòstols i deixebles seus. Guiem-nos per l’amor i anunciem a tothom la felicitat de creure en Jesucrist. Siguem testimo-nis esperançats de la seva Resurrecció.

88

Sebastià Taltavull AngladaBisbe de Mallorca

ParaulesDE VIDA

La Pascua que brota en medio del dolor

Hemos vivido una Semana San-ta desacostumbrada. No habíamos previsto que este año sería así. Y no solo nosotros, es toda la humanidad a quien se está poniendo a prueba, confinada a una situación que cada

día se hace más larga y, para algunos, insoportable. La pandemia del COVID-19 todavía nos está ame-nazando y no se eliminan las nieblas que nos impi-den ver el estallido de la luz pascual. Sin embargo, ¡la Pascua ha llegado! Lo ha hecho en medio de una mezcla agridulce donde se mezclan sentimientos de todo tipo, la de quienes padecen la enfermedad y la de los que han salido de ella y ahora ya están seguros y disfrutando de ese estado de salud que es valorado más que nunca.

Aparentemente, parece que el árbol aún esté seco, pero si contemplamos las puntas de sus ramas a con-traluz, veremos que, gracias a esta luz, ya apuntan nuevos brotes de vida. La percepción es lenta y un tanto difuminada, pero aumenta poco a poco en in-tensidad a medida que el día sube y va desaparecien-do la noche. Danos, Señor, un corazón limpio para ver y para verte en aquellos y aquellas que aman y se entregan como Tú.

El anuncio de Pascua encuentra todavía la resisten-cia de la oscuridad que esparce la enfermedad del coronavirus por toda la humanidad e impide ver más allá. Pero la luz está, el sol ha salido, la Pascua da noticia de que la muerte es vencida porque Jesús ha resucitado. También los primeros discípulos y las mujeres que fueron a acercarse al sepulcro tenían la mente ofuscada, el miedo los tenía helados, los sentimientos de fracaso les impedían vislumbrar una salida luminosa.

¡La Pascua está aquí! Por la fe creemos, sabemos y proclamamos que Jesús ha resucitado, que lo han visto vivo, que el primer saludo ha sido «la paz esté con vosotros!» y ha comunicado la consoladora ad-vertencia de «no temáis». Hoy recogemos con gozo este anuncio y manifestamos el firme deseo de que haremos todo lo posible para descubrir que el dolor que todavía está ocasionando el coronavirus, muy pronto sea transformado con una nueva bocanada de vida y resplandezca definitivamente Jesucristo, sa-lud de los enfermos, luz que nunca se acaba.

Es a partir de Él que nos viene la capacidad para des-cubrirlo en estos brotes de vida que van apareciendo en medio de nosotros a través de gestos sencillos lle-nos de humanidad, de innumerables muestras de so-lidaridad, de afecto, de ayuda y de servicio hacia los que lo pasan peor. Hagamos todo lo posible para que Jesucristo sea reconocido en ellos, verdaderos tes-tigos de resurrección y de vida, para que les llegue el consuelo de la esperanza y la fuerza de la caridad que los restablezca y les dé la plena salud del cuerpo y del espíritu.

MÉS INFORMACIÓ: www.agenciabaleria.com

El Capítol Catedral de Mallorca i Càritas reforcen els seus llaçosConscient de la crisi que patim i de les conseqüències imprevisibles que tendrà a curt i mitjan termini.

Conscient de la crisi que patim i de les conseqüències imprevisibles que tendrà a curt i mitjan termini, i que afectarà sobretot les persones més necessitades de la població, el Capítol Catedral de Mallorca ha pres la decisió següent, que serà efectiva immediatament:

Posar a disposició de Càritas Diocesana els recursos econòmics de la Seu, per tal de col·laborar que no manqui, en uns moments difícils, l’ajut necessari a les persones que atén aquesta institució en nom de l’Església Diocesana de Mallorca.

Per tal que es faci d’una manera intel·ligent i eficaç, el Capítol ha proposat a la direcció de Càritas, i aquesta ho ha acceptat, la creació d’una Comissió formada pel degà president; el delegat diocesà de Cà-ritas, el director financer de la Seu i la gestora de Càritas. La funció de la dita Comissió serà periòdicament decidir les quantitats i la forma de portar a terme la iniciativa de la Seu.

MÉS INFORMACIÓ: hijasdelamisericordia.com

Professió religiosa d’una Franciscana Filla de la Misericòrdia a Cochabamba (Bolívia)Judith Vásquez va fer la seva professió religiosa com a Franciscana Filla de la Miseri-còrdia el passat 14 de març.

La celebració va tenir lloc a Cochabamba (Bolívia) i va ser acompa-nyada per la majoria de les germanes de les comunitats de Bolívia i de la seva família. Judith afronta aquesta nova etapa en la seva vida religiosa amb la mirada i el cor posats en el llegat dels seus fundadors i en les seves arrels: font de la qual reben la saba, l’esperança i la força per ser testimonis de misericòrdia.