Embed Size (px)
Citation preview
Amistat Nº
17 N
ovem
bre
200
8
Fundació
fundació llars de l’amistat cheshire
Festa del 40 aniversari
el patronatPresidenta d’HonorS.A.R. la Infanta Elena
Patronat d’HonorMariano Supervía, Inés Benedetti, Amparo Ferrando, Carmen Gil de Biedma
PatronatPresident: Xavier Matas Vicepresidenta: Mercè Escrigas tresorer: Jordi Segarra Vocals: Lourdes Canet, Rosa Sensat, Albert Trias, Lluís Ibáñez, Josep Navarrosecretari: Alfredo Briales
EditaFundació privada Llars de l’Amistat Cheshiredirector General: Dr. Josep M. ColonC/ Benedetti, 60-6208017 Barcelona (Espanya)
[email protected]: Montse Fita
editorialEl que és important
Si bé és cert que les noves cobertures públiques troben alguns entre-
bancs a l’hora de ser aplicades, també és indubtable que al nostre
país la protecció social ha fet avenços de primer ordre i es troba en una
situació prou satisfactòria. Una feina que hem anat desenvolupant entre
tots els ciutadans i de la qual no només ens hem de sentir orgullosos,
sinó recordar la seva importància.
La voluntat de comptar amb uns serveis socials capaços d’atendre les
necessitats de tot aquell que ho necessiti no és una cosa que existeix
arreu. I Catalunya és un dels llocs on aquesta intenció s’ha mostrat prou
ferma com per convertir-se en una norma.
En aquest sentit, durant l’últim any hem vist feta realitat l’aplicació de la
Llei de Serveis Socials de Catalunya, aprovada al Parlament català per
unanimitat i en harmonia amb les demandes de la societat civil, i la nova
Llei de Dependència.
El desenvolupament pràctic d’aquestes normes necessita, però, que
s’hi dediquin determinades partides pressupostàries. Hem de recordar
que el dia a dia segueix endavant per a les persones dependents o
amb necessitats d’atenció especial, per a les persones amb discapacitats
físiques, intel·lectuals o amb malalties mentals, i que segueix endavant,
també, per a les famílies adoptants, per a les persones cuidadores i per
a tots aquells professionals que es dediquen a procurar una qualitat de
vida millor per a les persones amb dependències.
No és, doncs, el moment de permetre que les dificultats econòmiques
pròpies de la conjuntura global que vivim aturin un pas fonamental en la
construcció d’una societat més justa.
LLARS DE L’AMISTAT CHESHIRE
sumari
Disseny i realitzacióBPMO EdigrupC/ Guitard, 43, 1r - 08014 BCNTel. 93 363 78 40 / Fax 93 410 84 15 www.bpmo.es
Dipòsit legalB-45328-2002
La Fundació informa pàg. 3Notícies
Racó d’opinió
Reportatge pàg. 9Festa del 40è aniversari
24 hores amb pàg. 12Benito Sánchez i Fina Carabias
Entrevista pàg. 14Isidre Esteve
Convivència pàg. 16Elvira Garro i Eli Escardívol
Voluntaris pàg. 18Mohamed Radi
la fundació informa
3
InformàticaDes d’aquestes pàgines agraïm la col-laboració de l’empresa TAINSA per la cessió d’equips informàtics que hem pogut repartir entre les sales d’informà-tica de diferents Llars.
Anem de boda
El dia 9 d’agost es va celebrar a Can Llovera un casament molt emotiu. Joan Carles Calderon, resident del nostre centre, es va casar amb Núria Castellà Codina. Residents, familiars, personal del centre i patronat es van reunir per acom-panyar i compartir amb els nuvis el dia més important de la seva vida.
Vacances al MarrocUn any més Mohamed Said s’ha retro-bat de nou amb la seva família d’origen al Marroc, gràcies a l’esforç del personal del centre, la Direcció i la col·laboració de la Fundació, que ha fet possible aquest viatge. Va marxar el 25 d’agost i va tornar el 17 de setembre.
Educació vialAquest estiu, els usuaris de la Llar Joan Trias han fet diferents sortides pel barri amb l’objectiu de treballar l’educació vial i desenvolupar-se amb més soltesa pels carrers de la ciutat.
Cargolada a Emilio BenedettiPer primer cop i per petició dels resi-dents, es va realitzar a la Llar Emilio Benedetti un dinar especial amb cargols amb salsa. Va ser la nostra primera car-golada i tots van gaudir d’un bon temps i d’un dinar diferent en bona companyia, tot aprofitant el final de l’estiu.
Passejada en velaEl dia 11 de juliol, mitjançant la reunió amb la taula d’accessibilitat de l’Ajunta-ment de Mataró, l’Institut d’Esports va oferir a la Llar Pla d’en Boet l’activitat de vela a Arenys de Mar. Va ser una expe-riència inoblidable. Ens van convidar a dinar i després vam fer un taller de nusos mariners. Estem molt agraïts a totes les noies que ens van ajudar a fer realitat l’activitat.
Casa Domènech i Montaner i Canet de MarAprofitant la visita organitzada per Pepi Rodríguez, a la casa de Domènech i Montaner, un dels grans arquitectes del modernisme català, i com que una de les nostres usuàries del CAE, la Laura, és de Canet de Mar, vam visitar també aquest poble durant la mateixa sortida. També ens vam quedar a dinar convi-dats per l’Associació de Pares de La Gavina. No cal dir que vam passar un dia meravellós.
Sopar al port del MasnouEl dia 6 d’agost tots els residents que quedaven a la Llar La Gavina –uns quinze amb els curadors del torn de tarda i voluntaris– van anar a sopar al xiringuito de la platja del port del Masnou. S’ho van passar d’allò més bé.
4
la fundació informa
Nova sala d’informàticaA Can Llovera s’imparteixen diferents nivells de classes d’informàtica (bàsic o avançat) setmanalment, amb la qual cosa ha estat necessari adequar una sala d’informàtica per tal de poder oferir al resident un espai reservat a les noves tecnologies. Tal i com vam informar en anteriors edicions, els residents del nostre centre han elaborat un blog web on podeu conèixer de primera mà el seu dia a dia: 5rodando.blogspot.com
Visita del tinent d’alcaldeEl passat 4 de setembre va visitar la Llar Oxalis el Sr. Joan Olòriz Serra, tinent d’al-calde i responsable de l’àrea de Polítiques Socials i Cooperació de l’Ajuntament de Girona. Durant la visita a la Llar va estar acompanyat pel director general de la Fundació, Dr. Josep M. Colon, i la directora de la Llar, Sílvia Fàbrega. A les fotos s’apre-cia un moment de la visita, quan alguns residents estaven participant en el Taller
Sortides fetes a l’estiu
Durant aquest estiu i aprofitant el bon temps de juliol, des de la Llar Emilio Benedetti s’han organitzat diferents sor-tides a pobles de la costa de Catalunya. Els nostres residents han passejat per les poblacions tot gaudint de la seva cultura i de la gastronomia típica de la zona. Han visitat el poble de Calella, Sitges i Blanes.
Sortida al Cim de les ÀguilesEl passat 2 de setembre els residents de Can Llovera van gaudir d’unes vistes i entrenaments d’aus impressionants al Cim de les Àguiles.
Festes de la MercèTambé des de la la Llar Joan Trias ens fan saber que els seus usuaris van par-ticipar a les Festes de la Mercè de la Ciutat Comtal, amb una visita al Castell de Montjuïc per participar en diferents actes que allí es celebraven.
50 aniversari dels residentsHem decidit que els 50 anys són una edat prou significativa com per festejar-la. Per això a la Llar La Gavina d’Alella fem una festa especial per a aquells residents que els compleixen. Enguany hem cele-brat els d’Isabel Ingles, Lluïsa Fernández i Xesca Suñol. A totes tres, per molts anys!
Promesa a Joan MartoriEl dia 18 de juliol, vam complir una pro-mesa per al Joan Martori, que ens va deixar fa un temps. El darrer any en Joan no va poder venir a la tradicional sortida a Montserrat, de forma que enguany el personal i companys de la Llar La Gavina van decidir rendir-li l’homenatge d’anar i deixar un record seu al monestir. Va ser un moment molt emotiu per a tots.
de Cuina. El Sr. Olòriz va expressar el seu agraïment, i va oferir la seva col·laboració en aquells aspectes que des de la Llar es poguéssin plantejar a la seva àrea de res-ponsabilitat. Igualment, des de la Llar, vam agrair també la seva presència.
Excursió a Lloret de MarEl dia 2 de juliol vam tancar la Llar de Pla d’en Boet per fer una sortida con-junta i gaudir plegats d’un dia esplèndid a Lloret de Mar. Per a tots els residents
i treballadores, encara que va fer un dia de molta calor i que hi havia molta gent a la platja, va ser una experiència inoblidable.
5
la fundació informa
Passejada a prop del mar També és una tradició de la Llar La Gavina que quan la gran majoria dels residents van cap a casa o de colònies, els que ens quedem a la Llar gaudim de la “setmana boja”, durant la qual anem a diferents llocs, amb un deno-minador comú: sortir, passar-ho bé i dinar fora. Activitats que no fallen mai son anar al port d’Arenys a menjar peix fresc i el sopar al port del Masnou. Mentre puguem mantindrem aquestes tradicions.
Visita al Monestir de PobletCom cada any els residents de La Gavina junt amb els voluntaris de la parròquia, i els treballadors de la Llar, van al Monestir de Poblet, on són rebuts pel pare Paco, monjo del monestir, i pel pare Prior.
Sortida al Parc Nou d’Olot
A la Llar Oxalis de Girona ens havien parlat que a Olot hi havia un parc molt maco per passejar i ho vam voler anar a veure nosaltres mateixos. De forma que vam anar a passar el dia a Olot. Pel matí vam fer una mica de turisme pel poble i al migdia ens vam quedar a dinar al parc. La veritat és que està molt ben cuidat i va resultar ser un dia rodó.
Equinoteràpia
La Núria Geli, resident de la Llar Emilio Benedetti, participa un cop a la setmana de l’equinoteràpia que es realitza a l’Escola Municipal d’Hípica La Foixarda, situada a Montjuïc. L’equinoteràpia es defineix com un tractament amb cavalls que permet rehabilitar persones amb discapacitats físiques i mentals. En el cas de la Núria, li ha anat molt bé per a la seva hemiplegia, ja que amb l’ajuda d’un fisioterapeuta i monitors ha aconseguit rehabilitar i millo-rar molt l’esquena i les cames, i gaudeix d’una millor qualitat de vida i de més autonomia. És per això que cada dime-cres per la tarda no falta a la seva cita amb els monitors i sobretot amb la seva euga Minnie, que sempre l’espera.
Inauguració de la plaçaA Mollerussa, el 22 d’agost, es duia a terme la inauguració de les obres d’urbanització de la plaça dels Països Catalans. Al capvespre després de sopar, els residents de la Llar Terres de Ponent, plens d’il·lusió, van assis-
tir a la inauguració de la remodelació de la plaça, que manté els arbres que la identifiquen i estrena un nou enrajolat, incorpora una zona de jocs infantils i està lliure de barreres arqui-tectòniques.
Benvinguts a la Llar Sant SalvadorLa Llar Sant Salvador dóna la benvinguda als nous residents: Mario Arnal Pallarès, que viu amb nosaltres des del dia 1 de maig, i Concepció López Dimitrijevic, que va formar part d’aquesta família el dia 7 d’agost. També volem donar la benvin-guda a Andrés Tintor Navarro, que des del dia 22 de setembre va començar al centre de dia. Tots plegats desitgem que passin una bona estada entre nosaltres.
6
Santa Tecla 2008Els residents de la Llar de Sant Salvador han gaudit de la festa major de Tarragona. Grà-cies al programa Festa per a tothom, que organitza l’Ajuntament, el Servei Municipal del Disminuït i l’empresa Dow Chemical Ibérica, la qual col·labora amb el volunta-riat, han pogut assistir a molts actes. A més a més, els residents van ser por-tada del Diari de Tarragona. A la fotogra-fia adjunta n’enviem una mostra.
la fundació informa
Comiat de la Rosa Ma Cavallé El passat 17 de setembre, la Rosa Ma Cavallé, voluntària de la Llar Sant Sal-vador durant 17 anys, es va acomiadar de nosaltres ja que es jubila i canvia de domicili. Ha fet de mestra de la nostra Llar. Cada setmana venia a donar classes de lectoescriptura a un grup de residents als quals ha ofert l’oportunitat de tenir coneixements d’ortografia i matemàti-ques. La Llar va voler acomiadar-se d’ella amb un aperitiu al taller, on es van reunir
Taller d’estiuDurant l’estiu, els residents de Terres de Ponent han estat molt ocupats fent el taller de sabó. La feina consistia en l’elaboració de sabons artesanals i naturals amb base de glicerina. A aquests sabons se’ls afegia fragàncies i herbes naturals, com ara espí-gol, romer, menta, camamilla, civada... S’han elaborat diferents dissenys combi-nant formes i colors, i per acabar un toc sofisticat de decoració per aconseguir una atractiva presentació final del producte.
Diada Nacional de CatalunyaCom tots els anys, el dia 11 de setem-bre vam celebrar la Diada Nacional de Catalunya. Una festa que els agrada molt als nostres residents. A Mollerussa es duien a terme durant tot el dia un seguit d’actes, i nosaltres vam assistir i participar de l’ofrena floral que es realit-zava al Parc Municipal al Monument a la Senyera. Aquest any l’ofrena estava feta al taller de la Llar. Durant l’acte no van faltar la música i les lectures de diversos poemes, així com diverses experiències viscudes i explicades per catalans que viuen a l’estranger i estrangers que ara viuen a Catalunya i se senten catalans. El moment més emotiu va arribar amb el Cant dels Segadors.
Festes de GràciaEls residents de Can Llovera aquest any no s’han volgut perdre les festes de Gràcia. Passejar per l’estol dels diferents carrers engalanats i participar en els diferents actes programats són activitats prou engrescadores per gaudir d’una agradable sortida.
MonòlegsEl dia 16 de juliol vam fer la sortida noc-turna al port de Mataró per sopar tots junts el restaurant El Corral del Pepe. Després ens vam desplaçar fins on feien un espectacle de monòlegs i tots ens ho vam passar “pipa” fins a la 1.30 de la matinada.
tots aquells que van voler participar en aquest entranyable comiat.
La castanya de plataEl passat dia 24 la Fundació Llars de l’Amistat Cheshire va rebre de mans de l’alcalde de Viladrau, Francesc X. Bellvehí, la castanya de plata. Aquest és un reco-neixement que l’Ajuntament de Viladrau atorga cada any a institucions i persones que han destacat per la divulgació o pro-moció de la nostra cultura i valors. Per part de la Fundació va recollir el guardó, el president, Xavier Matas.
7
la fundació informaracó d’opinió
Sala de eStimulación SenSorial y relajación Snoezelen
Impregnarse y soñar
Impregnarse y soñar, así define
la palabra de origen neerlandés
(holandés) SNOEZELEN nuestro
nuevo espacio de la Llar Joan
Trias de Barcelona destinado a la
estimulación multisensorial y a la
relajación de nuestros usuarios.
Esta idea, que nace del empeño
colectivo de los profesionales del
centro, se hace realidad gracias
a la colaboración indispensable
de la obra social de Caja Madrid
dentro de su programa de ayudas
a proyectos sociales 2008.
A sí pues, disfrutamos de un lugar que pretende proporcionar un ambiente
lleno de calma, seguridad o de estímulo para los sentidos. Los sentidos son la primera puerta de la que disponemos para interactuar y comunicarnos con el medio, son los activadores del cerebro y cuanto mas abiertos estén mas fuer-tes serán sus conexiones, facilitando así el aprendizaje y la adquisición de conocimientos. Desde nuestra sala los usuarios que tienen cerrados algunos canales sensoriales encuentran otras formas de relacionarse con el entorno, de sentir, descubrir, experimentar, facili-tar, interactuar y comunicarse mediante una experiencia percibida a través de los sentidos.La sala, que ofrece un ambiente cálido y seguro, dispone de una columna de bur-bujas, espejos, haces de fibra óptica, luz
ultravioleta, panel de luz y sonido, bola reflectante, paneles táctiles, colchón vibratorio, proyector de imagen, disper-sor de aromas, etc., elementos que pro-porcionan información para interpretar y ampliar el conocimiento del mundo.Este innovador sistema se utiliza como parte importante del programa global de rehabilitación de nuestros usuarios y complementa los diferentes tratamien-tos, como la fisioterapia, la natación adaptada y la terapia con caballos que se realizan en la actualidad. Las sesio-nes ya programadas serán grupales en los casos en los que se quiera inducir a la relajación y tendrán carácter individual cuando el objetivo es el de la estimula-ción multisensorial.Cabe destacar la efusiva acogida por parte de nuestros chicos y chicas de la Llar ante este nuevo espacio y la implica-ción de los diferentes profesionales del
centro en un entorno de intervención interdisciplinar que favorece el desarro-llo de nuestros objetivos.Por último, cabe agradecer nuevamente a todos aquellos que han hecho posible este proyecto e invitar a que conozcan nuestra sala y descubran este nuevo método de abordaje a la persona disca-pacitada, método que pretende alcanzar evoluciones positivas que contribuyan al desarrollo personal en beneficio de la cali-dad de vida, de la promoción de la inde-pendencia y de la autodeterminación.
Víctor umaña PeñaFisioterapeuta Llar Joan Trias
en record a la Sra. maria Vidal de lloBatera
L’esperit de les Llars de PC
seva presència tots giràvem al seu vol-tant, ens unia. Ara ens toca a tots retroa-limentar aquesta inèrcia i amb la nostra acció li farem el millor dels homenatges,
8
la fundació informaracó d’opinió
E mpenta, força i il·lusió van ser els ciments l’any 1995 quan es van obrir les portes de la
Llar Joan Trias. Empenta per aconseguir de les Filles de la Caritat l’ús d’un espai model per la seva ubicació dins de la ciutat de Barcelona, a data d’avui l’única residència per a persones amb paràlisi cerebral de la ciutat. Força per aconseguir que la Fundació Llars de l’Amistat Ches-hire tingui la versatilitat de reunir entre els seus clients el sector més plural de les persones amb capacitats diferents, la paràlisi cerebral. El anomenat quart grup, no són ni físics, ni psíquics ni sensori-als, són persones amb paràlisi cerebral. Aquesta particularitat i sensibilitat es manifestava a cada una de les accions de la Maria, i presidia, sense voler, el que era una lluita social pels drets d’aquest col·lectiu. Il·lusió perquè els homes i dones de la Llar Joan Trias, La Gavina i Oxalis, així com les seves famílies fossin una sola. I ho va aconseguir. Amb la
Quan la Maria era present, tots giràvem al seu voltant. Ella ens unia i ara ens toca retroalimentar aquesta inèrcia
en silenci i amb compromís, com a ella li agradava... Siguis on siguis ara, sempre et tindrem present, formes part de tots nosaltres.
adolfo GuillenDirector Llar Joan Trias
reportatge
9
cartes i fotografies que il·lustraven inoblidables moments viscuts per tots durant aquest temps van donar E l dinar de commemoració
va tenir lloc al Palau de Con-gressos de la Fira de Bar-
celona, un recinte que fou agençat per acollir l’acte de germanor que la Fundació volia celebrar. Grans pan-
FeSta del 40è aniVerSari de la Fundació
Ja en tenim 40!El passat dia 9 de juliol va tenir lloc la celebració del 40è aniversari de la Fundació Llars de l‘Amistat Cheshire. Unes 600 persones entre residents, personal, voluntaris, patrons i col·laboradors de les Llars van assistir a la que fou una emotiva i divertida festa plena de moments inoblidables.
10
Havent dinat, van tenir lloc els parla-ments, els brindis i els premis a la dedi-cació de la gent que fa més temps que
està vinculada a aquesta institució. El director de la Fundació, el Dr. Colon, i el president, Xavier Matas, van donar dos plaques commemoratives a Maria Trias i Rosa Sensat per la seva tasca de volun-
la benvinguda als residents que des de primeres hores del matí s’havien desplaçat amb autocar fins al Palau. L’exposició els va mantenir una bona estona entretinguts, buscant-se a les imatges i recordant experiències, fins i tot amb companys que havien canviat de Llar o amb qui feia temps que no s’havien vist.Una experiència que també mostrava la feina realitzada entre tots durant aquests anys per complir amb els ideals de la Fundació. D’aquesta manera, va passar el temps volant fins que tothom va arri-bar. Ja eren les dotze del migdia quan la
Coral St. George’s School d’Ascot (Angla-terra) va fer el recital, que va fer les delí-cies dels presents.
moments entranyablesPerò el veritable motiu del retrobament era dinar plegats. Grans taules rodones que permetien fer grans grups omplien de caliu i rialles l’espai.
La il·lusió que transmetien els residents de totes les Llars era digne de veure. Aquesta va ser la millor de totes les celebracions, el veritable premi a la nostra tasca
reportatge
11
tariat durant tants anys. Els treballadors Toni Rodríguez, Pepi Rodríguez i Julia Rey van rebre un viatge com a premi amb motiu dels més de 25 anys d’anti-guitat a la casa.La il·lusió que transmetien els residents de totes les Llars era digne de veure. Aquesta va ser la millor de totes les celebracions, el veritable premi a la nostra tasca. Durant la tarda va continuar la festa amb les actuacions del grup Corrades Animació, el grup de folk Falsterbomari, en el qual canta el Dr. Eduard Estivill, i la Nina, que amb la seva força i gran comunicació amb el públic va tancar les actuacions amb molta animació. Tots ells van compartir la seva alegria cantant i ballant amb els residents i els treballadors. Era gairebé impossible no sentir-se contagiat per l’alegria i el bon ambient. En resum, una festa en la qual no hi va faltar cap ingredient: bona companyia, música, globus, premis, rialles i fins i tot alguna llagrimeta que ens anima a enca-rar el futur amb la mateixa il·lusió de tots aquests anys compartits.
AgraïmentsDes d’aquestes línies volem agrair la dedicació de tots els que van fer possible aquesta festa.No volem deixar-nos ningú, però a mes a més dels que ja hem anomenat, tots els assistents, també hem de fer arribar el nostre agraïment a les persones, entitats i empreses que d’una manera o una altra han col·laborat en aquest acte:• Coral del St. George’s School d’Ascot • Nina • Corrades Animació • Fira de Barcelona • Prats Fatjó • Dasler • Gaudium Serhs • Raventós i Blanc• Edigesa • Joan Montaner • Serviscomplet • Falsterbomari • Mercè Solernou Restauració
reportatge
Benito Sánchez i Fina Carabias
Benito Sánchez i Fina Carabias són residents
de la Llar Joan Trias des que el centre va obrir
el 1995. Durant aquests anys han gaudit dels
avantatges d’estar al centre de Barcelona
desenvolupant el seu interès per activitats com
ara les classes de l’Escola d’Adults de les Corts,
on van plegats.
12
24 hores amb
13.00 h. Avui el Benito comparteix amb els companys l’hora de dinar, tot i que ell és autònom i té més llibertat per poder menjar sol.
12.00 h. La sessió de fisioteràpia amb el Víctor sempre és un moment esperat. El Benito, que normalment fa electroteràpia per enfortir les cames, treballa a les paral·leles, i la Fina, que fa teràpia convencional analgèsica i descontracturant, s’acosta al panell d’estimulació tàctil.
11.00 h. Actualment, el Benito participa en un
programa que estudia la possibilitat de fer desplaça·
ments en transport públic de manera autònoma.
Per això, la Marta, la pedagoga, els dóna classes
sobre com orientar·se a la ciutat.
10.00 h. Després d’esmorzar, el Benito i la Fina van al taller de cinefòrum. Allà, la Lali dirigeix un debat sobre el documental que han vist, i tots els residents hi partici·pen donant la seva opinió.
10.00 h 12.00 h
11.00 h
13.00 h
13
15.00 h. Aprofitant el bon temps, el Lluís organitza el taller de fotografia al pati de la Llar. Els residents han de fotografiar una planta controlant l’enquadrament. Amb el temps podran fer les fotos de les sortides ells mateixos.
15.00 h
16.00 h. Els pares de la Fina, la Rosa i l’Emili vénen a veure’ls sovint, ja que també viuen al centre de Barce·lona. Acostumen a desplaçar·se fins a alguna terrassa del carrer Casanova.
16.30 h. El Benito és molt bo fent esports, ens ensenya una bona col·lecció de meda·lles en boccia i atletisme (el juny va ser subcampió d’Espanya de llançament de club) i l’acompanyem als entrenaments que realitza a l’estadi Joan Serrahima.
18.00 h. Tots dos fa anys que van junts a l’Escola d’Adults de les Corts, on es van treure el graduat escolar i seguei·xen estudiant diferents mòduls un parell de cops per setmana.
21.00 h. Tant la Fina com el Benito tenen ordinadors a l’habitació per poder fer
els treballs de l’escola: el Benito els de català i la
Fina els de francès.
21.00 h
24 hores amb
17.00 h. Després, la Fina s’acosta a la llibreria
Abacus per comprar·se un llibre. És una gran
lectora.
18.00 h
16.30 h
16.00 h
17.00 h
entrevista
14
iSidre eSteVe
“La gent del teu costat és fonamental”
nent que, tot i està relativament a prop, la gent el desconeix. No obstant això, si vas al Dakar és també perquè t’agrada el món de la competició i el fet que el torni a corre, encara que sigui a Sud-amèrica, és perquè després de l’accident no pre-tenia canviar la meva vida. La meva vida només ha sofert una sèrie de limitaci-ons i lluito cada dia perquè torni a ser la mateixa o, si més no, el més semblant possible. En aquest aspecte, tinc clar que t’has d’involucrar amb coses que et
Lluitador per definició, el pilot Isidre Esteve no
ha perdut la il·lusió per continuar vinculat al
món del motor després de la lesió medul·lar
que va patir fa un any i mig mentre competia.
El proper mes de gener disputarà a
Sud-amèrica el ral·li Dakar al volant d’un cotxe,
i de cara al futur de projectes no n’hi falten.
ets conscient que t’has convertit en un referent per a molta gent?Aquesta és una cosa que no pretenc ni que en cap moment pensava que fos així. De fet, ara fa més d’un any que em vaig lesionar i penso que he fet el mateix que tothom: tirar endavant perquè és l’únic camí que hi ha. Si en aquest procés algú li pot ajudar la manera com jo tinc d’encarar les coses, doncs molt millor.
Què et porta a donar a conèixer les teves experiències al llibre La sort del meu destí?Em van proposar fer el llibre pocs mesos després de la lesió i vaig dir que no, però em van donar temps i al final vaig acceptar amb la condició que
l’escrivís una persona que plasmés realment el que pensava i la meva manera d’enfocar la vida. Més enllà que s’hagi venut, estic content amb el resultat perquè la gent hi ha trobat coses positives i els ha agradat.
com a pilot, afrontes el primer dakar a Sud-amèrica. Què té aquesta prova que enganxa tant?Penso que el que tenia fins ara era l’atractiu d’Àfrica perquè és un conti-
entrevista
15
motivin tant que no estiguis pensant tot el dia que estàs fotut.
com t’ha arribat l’oportunitat de córrer aquesta cursa amb un cotxe?Doncs l’oportunitat de fer un equip de motos es va presentar abans de tenir l’accident i ja estàvem a punt de tancar l’acord de patrocini quan em vaig lesio-nar. Des de Ssangyong van pensar que em faria il·lusió el projecte de córrer el Dakar amb cotxe i vaig acceptar.
Suposo que la il·lusió per tirar enda-vant és fonamental en lesions com la teva...Sóc conscient que cadascú és un món i que a cada persona l’afecta d’una manera diferent. En el meu cas, el que he fet ha estat veure fins on podia arribar amb la lesió que tinc i, un cop ho he tingut clar, veure què és el que puc fer.
Però el dakar no és el teu únic pro-jecte en marxa. ens quins altres estàs treballant?A banda d’haver tornat a la competició, també porto la direcció del Circuit de Catalunya de Motocròs, a Bellpuig, i estic molt lligat a la fundació Wings for Life, dedicada a donar suport a projectes per
“Fa més d’un any que em vaig lesionar i penso que he fet el mateix que tothom: tirar endavant, perquè és l’únic camí que hi ha”
a la regeneració de la medul·la espinal. A més a més, els matins els dedico a cuidar-me i a entrenar físicament perquè si un dia arriba alguna solució estigui preparat. No parlo d’una solució que et faci caminar de cop, però sí penso que poden arribar moltes coses que millorin la nostra qualitat de vida.
com valores l’ajuda que has rebut de les persones que estan al teu voltant?La gent que està al teu costat és fona-mental perquè hi ha molts moments al llarg del dia, alguns de bons i d’altres que no ho són tant. Moltes vegades, però, no fa falta que aquestes per-sones siguin de la família. Una altra cosa important és que la persona que pateix la lesió sàpiga també agrair als que estan al seu costat que ho facin. No costa res ser una mica agraït i cal veure que hi ha molta gent treballant perquè milloris.
a partir de la teva experiència, quines mancances detectes?Una vegada has abandonat l’hospital i el centre de rehabilitació, la gent quan arriba a casa es pregunta: i ara què? Penso que hi hauria d’haver més centres que et permetessin una continuïtat en la recuperació i també que les empreses haurien d’ajudar a integrar-nos a la vida del dia a dia perquè s’està demostrant que la gent amb discapacitat és la més compromesa amb el seu lloc de tre-ball. Jo tinc clar que puc desenvolupar la meva feina igual que qualsevol altra persona.
convivència
16
E ls companys, els professionals, les sortides, els tallers, la família… Parlant amb l’Elvira i l’Eli al pati de La Gavina ens passa el temps volant perquè si bé veníem prepa-
rats per a una entrevista ens adonem que la conversa agafa un destí propi i que va saltant d’un tema a l’altre de forma impro-visada. En conjunt ens adonem que hem parlat de les seves vivències tant a dins com a fora del centre, perquè aquestes dues noies valoren totes les experiències que conformen la seva vida: la importància que juga la Llar i també les seves famílies.
complicitat i respecteCom ens trobem a la secció Convivència, els preguntem què és el que més els agrada de l’altra, i sorprenentment totes dues ens responen “que és molt amable”. Anem més enllà en aquesta resposta i ens expliquen que amb aquella persona tot resulta fàcil, agradable, que la comunicació flueix ja sigui d’una forma o una altra. L’Elvira porta un comunicador que l’ajuda a
fer-se entendre, però amb l’Eli la majoria de les coses s’ente-nen amb una simple mirada o un somriure a temps. Tot i que una (l’Elvira) és resident i l’altre és usuària del centre de dia, la relació entre elles és molt bona. Gairebé sempre estan d’acord, segons diuen. L’Elvira no fa diferències entre la relació amb els companys del centre de dia i la resta dels residents. Ella ens explica que pots arribar a assolir una gran confiança segons la persona, independentment del temps que passeu junts.
I és que ens trobem amb dues persones que conviuen durant unes hores dia rere dia i que basen la seva amistat en el res-pecte, l’acceptació de l’altra, la compa-nyia i la coincidència de gustos i formes d’entendre el món.
aficions compartidesL’Elvira, de 49 anys, practica la boccia i l’eslàlom, i no només es revela com una bona esportista sinó que també fa d’ac-triu en els tallers de teatre (el darrer paper interpretat va ser de policia en una obra inspirada en la sèrie de televisió Los hom-bres de Paco), però el que més li agrada és sortir. És per això que practica l’esport i vol mantenir-se activa, ens explica. L’Eli, de 32 anys, és molt aficionada a la informàtica i a les manualitats. Li agraden molt els tallers i ens en parla una bona estona. De fet, totes dues coincideixen en els tallers més creatius: “Ara ja estem preparant el Nadal. I és que som tan lents que si no ens hi posem al setem-bre no arribem”, riuen les dues. Juntes estan fent decoracions per a les obres de teatre i els díptics per a les festes, com tota la cartelleria de la jornada de portes obertes. També ens parlen del ioga i es
A dins i a fora del centreL’Elvira Garro i l’Eli Escardívol són companyes a la Llar La Gavina d’Alella. L’Elvira és resident
i l’Eli usuària del centre de dia. Entre les dues ens expliquen amb un esperit positiu i ple de
bon humor com és la seva vida, tant dins com fora de la Llar.
Elles dues basen la seva amistat en el respecte, l’acceptació de l’altra, la companyia i la coincidència de gustos
convivència
17
queixen que algunes postures són molt complicades. Però estan d’acord que el que més els agrada fer és sortir a dinar fora i anar de compres. Quan els preguntem per la convivència amb la resta de companys ens comen-ten que hi ha dies de tota mena. “De vegades hi ha baralles per malentesos i, quan això passa, fem força soroll perquè ens ajuntem 50 persones entre residents i usuaris del centre de dia”, diu l’Eli. “Però en general i sobretot amb el personal hi ha molt bon ambient”, afegeix.L’Elvira és portaveu del grup del centre de dia i això implica escoltar i exposar davant la direcció i l’AMPAGA les neces-sitats i suggerències de la resta dels com-panys. Una responsabilitat que es pren molt seriosament. I és que també és filla de la presidenta de l’AMPAGA, l’associa-ció de pares i mares d’usuaris del centre. Una associació que col·labora en la vida del centre atenent algunes de les petici-ons que els fills fan de forma conjunta. Així, els han regalat unes taules per sopar fora al jardí les nits d’estiu, equips de música per a les sales de tallers, gan-dules per a la piscina… i organitzen una sortida mensual, dinars, sopars…Totes dues es mostren encantades amb aquetsa implicació, que apropa la seva realitat diària a la de les seves famílies. I és que ens adonem, per com s’expres-sen, de la importància que aquestes tenen a la seva vida. De fet, són totes i cada una de les relacions que tenen les que conformen aquest tot global que les completa com a persones.
“Ells són els meus amics”
voluntaris
18
Mohamed Radi es va presentar un dia a la
Llar Sant Salvador animat per una amiga fa uns
10 anys i, des de llavors, sigui com a voluntari o
com a cuidador, no ha deixat de fer costat a la
gent que ell considera els seus amics de l’ànima.
estudiar i per sortir amb ells. En finalitzar els estudis d’inferme-ria em va semblar que el més lògic era convertir-me en el seu cuidador. De manera que durant quatre anys vaig ser cuidador de la Llar, i els dies lliures venia com a voluntari”, comenta.
un canvi de vidaPerò ara el Mohamed és escombriaire de l’Ajuntament de Tar-ragona. Un canvi de vida que sobta una mica, tenint en compte la seva trajectòria. “La gent es sorprèn davant la meva decisió, però és que jo ho passava molt malament quan un resident moria. No sabia separar la feina de la meva vida privada. La meva xicota de llavors em va recomanar un canvi d’aires i la veritat és que m’ha anat molt bé. Tinc un horari bo que em permet seguir com a voluntari en sortir de la feina i ara em sento millor amb la situació”, es sincera.I afegeix: “Ser cuidador és molt diferent del voluntariat, ets un professional, tens una responsabilitat molt gran i és la teva feina. A mi m’agradava seguir el meu patró de treball, tractar tots per igual, i posar-hi el cor. Perquè ells et necessiten, i sents que has de donar el màxim. La Llar Sant Salvador és un dels millors centres que conec, però va arribar el dia que vaig parlar
mohamed radi
E l Mohamed és un voluntari exemplar, la seva relació amb les Llars és una d’aquelles
col·laboracions fidels que, si bé el vin-cula amb la Llar Sant Salvador –ell viu a Tarragona ciutat–, l’ha portat a conèixer tots els centres de la Fundació durant aquests més de 10 anys. “Recordo la primera vegada que vaig venir a la casa, quan tenia 20 anys. Primer vaig començar amb unes sim-ples partides de dòmino i al cap de poc temps ja anàvem amb un grup de residents fins a Salou, on ells venien les manualitats que havien fet durant els tallers, i després anàvem a sopar plegats i a ballar a la discoteca Too Much. I és que hem sortit molt junts, per anar al cine, a menjar alguna cosa, per fer una volta. Ells són els meus amics i junts fem les activitats normals que fan els amics”, explica.I és que la història del Mohamed és la història d’una vocació: sempre ha col-laborat amb entitats de persones amb discapacitats, hospitals, col·legis, allí on veia que feia falta la seva presència, conscient que és poca la gent que regala el seu temps als altres.“Jo no bec, ni fumo, ni m’agraden les discoteques. Sóc una persona reservada, però amb ells no, amb ells estic a gust. Ja quan tenia 20 anys trobava temps per
voluntaris
19
amb els nois i els vaig explicar que ho deixava. Ells, que es pre-ocupen molt per tu, ho van entendre, però em van demanar que seguís venint a veure’ls”.El Mohamed també ens explica que quan pensa en ells, pensa en gent amb unes necessitats especials: “No m’agrada el terme discapacitat”. I és que d’ells no només rep la seva estima, sinó també una lliçó de superació personal i de lluita diària davant les dificultats.
Ser voluntariI què es necessita per ser un bon voluntari? La recepta que ens dóna el Mohamed és: tenir bon humor, bon caràcter, ser sensible i donar confiança. “La seva seguretat és molt important perquè els nostres residents no es poden defensar per si mateixos, de manera que han d’estar en mans de bona gent”. També ens comenta que li agradaria poder comptar amb la companyia d’altres voluntaris per poder compartir experiències i coincidir al centre. “Seria una ajuda per a mi, i ells també ho necessiten”.
La solució a la falta de voluntaris passaria, segons el Mohamed, per una sensibilit-zació de la població envers la diversitat social des de la infància
La solució a la falta de voluntaris passaria, segons el Mohamed, per una sensibilit-zació de la població envers la diversitat social des de la infància. Ell proposa que les escoles facin visites a centres com ara les Llars, com quan van a la Coca-cola® per tal de conèixer com és la vida de veri-tat, amb una experiència cara a cara que aporti humanitat i normalitat a aquests temes. “Jo crec que després de la primera visita tots voldrien tornar”, assegura.
