“al servei de la persona amb discapacitat intel.lectual”

30

Centre d’Educació EspecialMontserrat Montero

“La quantitat que el Departament d’Educacióens paga del mòdul “altres despeses” delConcert Educatiu de l’Escola MontserratMontero és insuficient i això li costa a la

Fundació uns 100.000 euros anuals”

“El que a nosaltres ens semblaria just és queel Departament d’Educació destinés al Centred’Educació Especial Montserrat Montero elsmateixos diners que hi destinaria si fos una

escola pública finançada al 100%”

“El Patronat de la Fundació no té cap intencióde desprendre’s de l’escola però vol gestionar-la en unes condicions més justes i suportables”

Tallers Xavier Quincoces“Portarem a terme la segona fase de la reformade l’edifici destinat a Centre Ocupacional dels

Tallers Xavier Quincoces.”

“La Comissió Patrimonial iniciarà un estudi demercat per posar en marxa estratègies

encaminades a cercar recursos d’habitatgealternatiu pels usuaris dels tallers”

Residència I Centrede Dia Valldoriolf

“Obtenir l’acreditació de la certificació dequalitat ISO 9001:2000 pels Serveis d’Acolliment

Residencial és una decisió pionera.”

Nous Projectes

“Voldríem, de comú acord amb L’Institut Catalàd’Assistència i Serveis Socials (ICASS),

desenvolupar el projecte per a la construcciód’una residència i centre de dia per a personesamb discapacitat intel·lectual lleugera i mitjana

amb trastorns de conducta, en un terrenypropietat de la Fundació.”

ENTREVISTA a Juan Maria Monsalve, Director General de la Fundació

FUTUR EN MARXALA CULTURA DE LA QUALITAT COM ACONCEPTE DE FUNCIONAMENT

2

editorial

fundació@fvo.eswww.fvo.es

Segons el que estableix la Llei de Protecció de dades de caràcter personal 15/99 del 13 de desembre (LOPD), li informem que les seves dades hanestat incorporades en un fitxer automatitzat, titularitat de la Fundació Privada Vallés Oriental, per tal de rebre trimestralment la nostra revista.

D’acord amb la Llei, vostè té dret a conèixer, oposar-se, cancel·lar o rectificar les dades recopilades en el nostre fitxer, així com adreçar-se per escrit ala Fundació, Crta. Valldoriolf s/n de Granollers, en el cas de que no vulgui rebre la revista.

La revista Batec no es fa responsable delsarticles que es publiquin.

Director:Juan María MonsalveConsell de redacció:Carles Baena - Núria LópezAurora Luna - Marissol MatamorosAlicia Poveda - Sílvia RamadaRosa Raurich - Xavier VidalJordi PeyCoordinació:Sílvia RamadaImpressió: gràfIC (Granollers)Dipòsit Legal: B-28.161-1996

sumariTratamientos psicoterapéuticosa personas con discapacidad.Servicio de tratamientospsicoterapeuticos.

l’article

19

1816

la fundació informa

Futur en marxa

editorial2

Futur en marxa

”Pensar en present és quedar-se aturat, és necessari pensar en futur per avançar”. La nostrainstitució, la FVO, sempre pensa en futur. Ja hi està avesada, sap que el progrés porta implícitun esforç de prospecció del que s’esdevindrà. Cal fer-ho. Per anticipar, per projectar, perampliar, per construir; en definitiva, per millorar .

El Batec us torna a arribar. Amb nous projectes, nous col·laboradors i, com sempre, esperantque sigui d’interès per a tots. I aquesta vegada per a explicar-vos moltes novetats. El futur dela fundació està en marxa, estem iniciant una nova etapa per l’entitat i us en volem fer partícips.La cultura de la qualitat és una filosofia històrica, natural, perenne i col·lectiva de la Fundació.La gestió de la qualitat, basada en la gestió per processos, i la millora continua esdevenen unpilar bàsic de l’entitat, ja que garantiran d’una forma explícita la qualitat en l’atenció social,és a dir, en l’atenció a la persona amb discapacitat intel·lectual. Fins ara, el Centre Especialde Treball havia obtingut la certificació de la normativa de qualitat ISO 9001:2000; ara, però,volem anar més enllà com a entitat que creix innovant i som pioners en molts àmbits, ja que,a finals d’any obtindrem l’acreditació de la certificació de qualitat per a la Residència i Centrede Dia Valldoriolf i els Tallers Xavier Quincoces-Area Social-. I al 2006 l’acreditació dels ServeisCentrals de la FVO.

En aquest exemplar del Batec,el núm.30, que inaugura l’any 2005, us anunciem que la Juntade Patronat ja ha aprovat el Pla d’Actuació 2005-2007, segons el qual s’ha donat llum verda amolts projectes i innovacions que us expliquem en les pàgines que venen a continuació. Coma temes centrals: l’entrevista amb el Director General de la FVO, la creació d’un Departamentde Qualitat i Desenvolupament de Projectes, amb el nombrament de la figura cabdal d’un Capde Qualitat que n’assumirá la direcció, i el projecte de la Reforma Interior de l’edifici del CentreOcupacional que portarem a terme, la qual cosa beneficiarà l’atenció a la persona ambdiscapacitat intel·lectual i permetrà que molts alumnes del Centre d’Educació Especial MontserratMontero passin a formar part dels tallers. La Junta de Patronat també ha acordat la creaciód’una comissió de treball per a la captació de recursos per a satisfer la demanda del serveid’Habitatge i el desenvolupament d’un projecte de comunicació adreçat a les empreses enreferència al Real Decret 27/2000 de 14 de gener (BOE), pel qual s’estableixen les mesuresalternatives de caràcter excepcional al compliment de la quota de reserva del dos per cent afavor de treballadors amb discapacitat intel·lectual en empreses de 50 treballadors o més. Ique ha estat modificat pel Real Decret 364/2005 del 8 d’abril del Ministerio de Trabajo y AsuntosSociales, regulant el compliment en els termes previstos en l’article 38.1 de la Llei 13/1982 dela LISMI.

Aquestes novetats i moltes altres activitats us oferim en aquest Batec que enceta l’any 2005.Per vosaltres.

IMATGES I PARAULES:La segona fase de laReforma Interiorde l’edifici del CentreOcupacional

3Crònica de la InauguracióLLar Jaume Gregori

el tema

4Elements dedependència

La llarJaume Gregori 5

96

Juan Maria MonsalveDirector General FVOMarissol MatamorosCap de Qualitat i DesenvolupamentLA CULTURA DE LA QUALITATCOM A CONCEPTE DEFUNCIONAMENT

entrevista

1510

“Vull expressar la meva satisfacció en veureque avui finalment disposem d'aquestaresidència de tercera edat per a personesamb discapacitat intel.lectual. La Fundacióha esmerçat molts esforços en fer realitataquest projecte, i jo em sento molt orgullòsd'haver-hi pogut col·laborar, i a la vegadaagraït perquè els companys patrons de laFundació hagin acordat que portés el meunom.

Fa molts anys que formo part del comitéexecutiu. Des dels inicis del Patronat, ambel Sr. Pons de president, i després amb elSr. Quincoces, de qui guardo moltentranyables records. He sentit sempre ungran interés per poder ajudar a les personesdiscapacitades, i a llurs famílies, princi-palment a les mes necessitades , que sónmoltes.

Espero que aquesta residència queinaugurem ofocialment avui sigui com unaprimera pedra sobre la que construir-nemés per a poder cobrir les necessitats demoltes famílies preocupades per al futurdels seus fills afectats. "

Paraules del Sr. Jaume Gregori Torres

L’origen de la Llar residència “Jaume Gregori”,el trobem en el moment en què, arran els anysd’experiència en l’atenció a les persones ambdiscapacitat intel·lectual, es detecta lanecessitat d’una atenció més específica iassistencial per aquelles persones en procésd’envelliment. Mitjançant la tipologia deserveis ja existents, es feia difícil cobrirqualitativament les necessitats d’aquestespersones i per tal de donar una resposta ales noves demandes, els professionals de laFundació varen pensar diferents alternativesd’atenció i d’aquí sorgeix la proposta de laLlar residència “Jaume Gregori”. En aquestnou habitatge, mitjançant la intensificaciódels suports i el disseny d’uns espais amplisi accessibles, es fa factible satisfer lesnecessitats d’aquest grup de persones què,degut al procés d’envelliment, les sevescapacitats tant físiques com cognitives esv a n d e t e r i o r a n t p r o g r e s s i v a m e n t .

3el tema

Inauguració LLar Jaume Gregori

Crònica de la InauguracióLLar Jaume GregoriIniciades les obres en el 2003, després depassar per tots els tràmits legals necessaris,la seva posada en marxa va ser factible amitjans del mes de gener, amb la incorporacióal nou habitatge de 10 residents, capacitatmàxima del servei.

El passat divendres 4 d’abril a les 20 hores,es va celebrar l’acte d'inauguració del’habitatge per així, fer oficial l’obertura de lallar. Dels assistents, cal destacar la prèsenciadel Sr. Jaume Gregori, que gràcies a la sevasolidaritat i conscienciació amb lesnecessitats de les persones amb discapacitat

intel·lectual, ha sigut possible la construccióde la nova llar i en agraïment a la sevacontribució en el projecte, l’habitatge ha estatbatejat amb el seu nom.

A l’acte varen assistir una trentena depersones: representants de la Junta delPatronat de la Fundació, residents del’habitatge, familiars, professionals delcentre... . Un cop presents tots els convidatses va iniciar la inauguració amb la benediccióde la llar per part del mossèn. Finalitzat l’actelitúrgic, es va realitzar la visita als diferentsrecintes de l’edifici i per finalitzar es va oferirun pica-pica.

Foto

ced

ida

per G

risel

da E

scrig

as e

l Nou

9

Hem posat la clau al pany de la Llar JaumeGregori i n'hem obert la porta!.

Alguns dels que l'hem vist nèixer lentamentdes de la cuina de Font Verda pensàvem sirealment podríem fer algun cop aquest gesttant senzill però que implica tants desitgs,angoixes, canvis, persones, però sobretotmolta responsabilitat a més d'una llarga llistaque faria curta la pàgina."...és que depén de..." i hom pot pensar queneix quelcom i la seva trajectòria vital ja és depenent d'agents que l'ajudin per fer-lacrèixer. Les persones en som un clar exemple.La vellesa pot ser un temps feliç : de pau, detranquil·litat, una oportunitat per sentir unaltre ritme del temps; un temps per compartirexperiències o per permetre que aflori un nouventall d'emocions del que segur encara enpodem aprendre molt. Cuidar aquest conjuntde noves necessitats és el nostre objectiuprincipal. Cuidar-lo és, però tenir en comptealhora que la vellesa també pot ser un tempsdur: es fa més evident la angoixa i fan faltareferències més clares . Apareixendemències, senyals neurològiques, trastornsde la conducta associats, pèrdua d'autonomia,deteriorament de capacitats funcionals...lesforces disminueixen, la salut empitjora i lespersones se senten menys capaces d'afrontarnous reptes i conflictes en una edat a voltesprematura, sobtada i de fort impacte, ja quel'envelliment en les persones ambdiscapacitat intel·lectual no té perquècoincidir amb la seva edat cronològica. Sónnecessaris un espai i un temps per canviarl'actitud, el model d'atenció i acollir la realitatamb més serenitat.

Diuen que els principis sempre van lligats alsseus finals (i/o a l'inrevés) i és aquí, en lesdarreres etapes de la vida, quan és possiblepensar en fer pont de similitud: l'avi ambincontinència, que necessita determinadaajuda per alimentar-se, vestir-se, rentar-se...crea un estil de relació amb l'altre diferent- més assistencial- amb un sistema decomunicació menys verbal, més visual, decontacte i sensorialitat, expressiu i d'unainteracció, que progressivament es realitzaa través del cos i pel que cal un esforç desensibilitat per aquells detalls que no escapten a primer cop d'ull: un llenguatge ques'assemblaria o que pot recordar al d'un nen.

Es podria pensar que s'han oblidat objectiusmés relacionats amb el foment de l'autonomia.No és cert. No vol dir que oblidem objectiuscom la integració social o l'aprofitament delsrecursos ja adquirits que ha permès cert graude desenvolupament (en aquest sentit estreballa amb un pla d'activitat que es realitzade forma flexible i en funció de lescaracterístiques de cada usuari, entenent-locom algú dinàmic i continu). Hom no es llevaun dia envellit, pero sí pot "despertar" en ellcerta consciència de que les coses no sónsempre iguals, que canvien. Per tant, de que

4

Elements de dependència

cal revisar-se i fer les modificacionsadequades posant-les "al servei de la persona"perque gaudeixi de la millor qualitat de vidapossible.

Començava al·ludint l'element dependent il'esforç requerit per obrir-ne les portes perquecrec que n'és una característica destacable.D'ella i dels usuaris que la conformen "...Naixem dependents i envellim dependents ientremig creiem la il·lusió de l'autonomia" diuJan Vanier. Afegeixo el gran repte que suposacuidar des de la llar de les persones sentconscients que inevitablement "volem tornara ser nens".

Neix una nova llar i és una responsabilitat detots fer-la creixer.

Felicitats a tots aquells que han fet possibleque sigui ara una realitat!.

Jordi Rosas (coordinador servei habitatge)

Diuen que envellim des del naixement. Totauna realitat i un misteri: és la VIDA.

Avui, però, no voldria fer filosofies sobrel’envelliment i la vida. De filòsofs prous quen’ hi ha, i bé que ho fan.

Avui tan sols voldria aportar unes reflexionssobre l’envelliment en la persona ambdiscapacitat intel·lectual des de diferentsvessants, per tal de donar-hi la globalitat querequereix.

Des de la vessant de la persona ambdiscapacitat intel·lectual. Primer de tot, dir-vos que l’envelliment suposa una nova etapaen la vida d’aquestes persones, una etapaque encara no està ben estructurada ni bendefinida pel que respecta a la seva atenció;una nova etapa que cal diferenciar com hemdiferenciat l’etapa escolar fins als 20 anys,la de la seva adultesa, la qual es caracteritzapel treball i la convivència amb els seus amicsi companys. I ara ens tocaria parlar del’etapade l’envelliment, caracteritzada per unscanvis lents en :

La seva personalitat: observarem com li costaacceptar les frustracions, és més sensible ireticent al canvis, es mostra més irritable,vol tranquil·litat i sovint s’aïlla.

A nivell funcional també constatem unapèrdua de habilitats i autonomia querepercutirà en el seu treball i en la sevarelació amb l’entorn més proper, i que a lavegada suposarà una planificació del seulleure i un manteniment viu i actiu de lesactivitats de la vida diària.

Des de la vessant de la seva salut

apareixeran les primeres malalties un xicpreocupants que suposaran més atencionsper part de la família i dels responsables dela llar-residència.

Hem de parlar en aquest període d’enve-lliment, del paper de la família. Sens dubteés cabdal. La família, per la persona ambdiscapacitat, ha estat, és i ha d’ésser elreferent permanent que dóni: estima, afecte,seguretat, recursos, etc. Aquests valors inecessitats, s’accentuen en aquesta etapa:ell/ella necessitarà més que mai de latendresa i afecte dels seus. Potser ja no delspares, doncs ja no hi seran, però sí delsgermans i de la família extensa, que sempreha d’estar aprop.

Què hem de dir dels professionals que donenel suport en aquesta etapa i “supleixen” elpaper de la família. Senzillament serà necessariun reciclatge intens per que la seva formaciópugui ser la adient per prestar el servei amb laqualitat que es mereixen les persones queatendran. El seu paper és també molt important.Ells acompanyaran en els llargs i darrers diesa la persona que han cuidat durant molts anys.Ells patiran, compartiran, estaran aprop, vivintel canvis lents d’aquella persona fins la sevamort. Ells hi posaran un esforç permanent perque no li manqui la companyia, l‘afecte, ladelicadesa del tracte, la finor en el tacte. Ellshan après a valorar, a estimar a aquellapersona que, malgrat la seva fragilitat, és uncompany i amic.

I les nostres Entitats on les famílies s’apleguenper donar els millors dels serveis. Aquestesvan assumint poc a poc la realitat vital:envelliment dels seus fills. Ara, o ja fa temps,que tenen un nou repte: Un envelliment dequalitat. Van assolir fites lloables i encertades:Estimulació primerenca. Etapa Escolar. Tallers:Centre Especial de Treball . CentreOcupacional. Llars Residència. ResidènciesEspecialitzades. Ara toca: L’envelliment.Potser per alguns encara lluny, però presentper altres, i sobretot no val a improvitzar.

Per acabar, què esperem de les nostresAdministracions . Ens agradi o no els nostrespolítics, els que ens representen i tenen laresponsabilitat del poder, han de ésserconscients que dins dels “deures” de l’ Estatdel Benestar envers les persones més fràgilscal encara “tancar el cicle vital”.

És necessari que tot el que s’havia fet finsara, acabi bé; i com: regulant i garantint elmodel d’atenció a l’envelliment de lespersones amb discapacitat intel·lectual, ambel finançament corresponent. Ells no tindranuna pensió suficient i digna. Ells no tindranpatrimoni ni rendes per hipotecar, ni pares“rics” que paguin el “rebut” de la residència.Els hi negarem aquest dret ?.

I ara sí, per acabar, permeteu-me dir-vos quel’envelliment no és una etapa trista de la vida.Envellir, quelcom real, definitiu, ens porta unperíode de tranquil·litat, de dolçor, de gaudiramb qualitat de la vida, i sobre tot de PAU iSERENOR. Hem d’assolir per les nostrespersones un entorn adient més que mai. Pled’afecte, estima, delicadesa, de tendresa.Som-hi. Ells i Elles s’ho mereixen tot.

Joan Escolà PujolarDirector Tècnic ASPROS

El passat 17 de gener es va engegar el nouprojecte de la FVO: la llar-residència JaumeGregori.Quan vàrem iniciar aquest projecte,desenvolupant la nostra tasca professional,teniem la idea que es tractava d’un serveiespecífic per a persones que poc a poc vanenvellint.Al llarg d’aquests dos mesos ens hem adonatque aquest projecte és molt més: estemcompartint una etapa vital dels nostresusuaris. És en aquest punt on sorgeixen novesil.lusions: crear una llar càlida i que els nostresusuaris la sentin com a pròpia.És interessant participar i observar l’evolucióque va adquirint la llar, sobretot per part delsusuaris, que són els autèntics protagonistesd’aquesta història. Gràcies a ells la llar ésviva, amb una dinàmica i un estil propi. Alcomençament, ni els monitors ni usuaristenien massa clar el paper que desenvo-luparien, però el dia a dia, les experiènciesque han anat sorgint, ens han anat situantcadascú al seu lloc, creant així un grup depersones que s’enfronten al gran repte deconviure.

Des de la llar pretenem aconseguir la màximaautonomia, evitant la pèrdua i el deterioramenten la mesura que sigui possible així com unaqualitat de vida digna per als usuaris que allàhi viuen.

Tenint present que la llar-residència JaumeGregori és un servei per a persones ambprocés d’envelliment, ens imaginem en unfutur una llar tranquila i acollidora on cadascúdisposi del seu espai per a poder envellir.

Pensem que l ’experiència que ensproporciona el nostre pas per a la llar JaumeGregori serà un procés de creixement i unenriquiment professional i, sobretot, personal.

Gemma de la Cruz i Anna Gualda(cuidadores llar Jaume Gregori)

La llarJaume Gregori

Envellir

6

Mentre ella monta meticulosament lescapsetes de cartró necessàries per a posartots els endolls, ell amb molta cura, enganxal'etiqueta a la caixa blanca, la de mida gran,amb el mateix rigor de sempre, i tatxa el codi amb un retolador negre .Al fons de la nau, asseguda a la seva taula,ella els mira, atenta, amb la seguretat del quiconfia en una persona responsable. Fa moltsanys que es refia d'ells, mai no li han fallat,sempre estan a punt per a col·laborar.L'emoció per un moment la corprén, s'estanfent grans -pensa-, ja no són joves ... Més dequinze anys dedicada a aquesta feina, totauna vida amb la Fundació i les seves persones.Ha vist nèixer quasi bé a l'entitat, -allà a laTorreta-, va començar com a monitora delservei anomenat "transitoris", perque segonsla llei vigent la situació d'aquestes personeshavia de canviar. Va haver-hi un moment queno sabíem si pertanyien al Centre Especial deTreball o al Centre Ocupacional- pensa ella-i un somriure apareix al seu rostre. Finalmentla seva situació es va aclarir i van passar aformar part del Centre Ocupacional. I fins avui.Mira com són les coses!

La Institució! Quants records! Ja com aeducadora del Centre Ocupacional ha viscutuna part important de l'evolució experi-mentada en aquests anys per l'entitat.S'aixeca de la cadira i tot rellegint unaprogramació de IM., va a veure com va lafeina dels joves.

...aquesta institució que sent ja com una micaseva, son molts anys de treball, la porta dinsel cor, no ho pot evitar. La fiblada del recordla sorprén i la treu per un moment dels seuspensaments. "Va, nois anem a dinar. Pleguem,arentar-vos les mans". Noies, Vinga!. L'enyorapareix...tots tenim moments baixos, fins i totella, l'educadora, doncs com tothom - diu-. Avegades li entra el dubte i pensa: i ara méscanvis! més enrenou! Com ho farem!.

Afortunadament, però, són pocs els momentsd' incertesa en aquesta feina. Ella sap quetreballa a una Fundació amb força, amb

capacitat per a superar els canvis i treure'nprofit, amb afany per a tirar endavant malgratles coses vinguin maldades.

Doncs, sí, estem en un moment de canvis,com molts d'altres que hem passat. De fet,el que darrerament observem és que la FVOestà en canvi continu per anar-se adaptanta les diferents demandes de la societat -engeneral- i a les necessitats de les personesateses -en particular. Es una de les finalitatsde l'entitat.

Davant dels canvis però, tenim confiança. LaFundació té capacitat per assumir lesinnovacions, l'evolució. Es una institució quecompta amb molts anys d'experiència. Sapcom gestionar les processos de transformaciói possibilitar una opció de vida adequada acadascú. Perque la societat canvia, laFundació -és la seva responsabilitat- tambéha d'anar canviant.

Amb el canvi neix la vulnerabilitat, eldesconcert, però podem refiar-nos, la FVOestà avessada a tol·lerar la incertesa, ja que,de tot moment de crisi i de la capacitat per aafrontar-lo, neix una nova experiència mésmadura.

Així doncs, des de l'any 1999 hi ha hagutmoltes transformacions a la Institució. A l'any2000 es va portar a terme la construcció dela nau industrial per al Centre Especial deTreball i al 2001 la 1ª Reforma Interior delCentre Ocupacional. Al 2005 l’obertura de laLlar-residència Jaume Gregori i ara, esprojecta la 2ªFase de Reforma Interior delCentre Ocupacional.

La Primera Reforma va suposar un punt departida per a iniciar tot un replantejament delservei, on, des de llavors i cada cop més,l'atenció recau sobre la persona, com a unitatdiferenciada de l'altre. Tot això ha comportat

Activitats de les persones ateses en el Centre Ocupacional

el tema IMATGES I PARAULES:La segona fase de la Reforma Interiorde l’edifici del Centre Ocupacional

Ctra. de Masnou a Granollers, Qm 14 (Palou) - 08400 GRANOLLERS (Barcelona)Tels. 93 860 00 03 - 93 870 44 97 - Fax: 93 879 13 39E-mail: CODINASCP@TELEFONICA.NET

EINES PER A JARDINERIACODIN

a sistematitzar encara més la nostra feina, laSegona fase de la Reforma Interior vé aexplicar clarament aquest procés que estàexperimentant el C.O. Aquesta reforma queara es projecta vé a completar l’anterior (any2001) per a aconseguir uns espais mésharmònics, més amplis i funcionals.

Pel que fa a la nova distribució aquestareforma te un caire mes qualitatiu quequantitatiu. Es a dir, els espais existents a mésd’ampliar-se, s’adequaran a les necessitats idemandes de la diversitat de persones ateses.En aquest sentit hem apostat per una reformade tipus qualitatiu on la confortabilitat, lafuncionalitat i la transformació siguin elsobjectius principals.

7

Així doncs, dels dos nivells existents enl’edifici, la planta primera restarà reservadaúnicament per a persones del Servei deTerapia Ocupacional (STO). De les dues naus,una es destina ja en aquests moments a ubicarla Unitat d’atenció a la gent gran. Aquestespersones demanen una dinàmica de treballmolt diferent a la resta, molt centrada enl’adaptació del dia a dia i on la vigilància dela salut es fa des de molt aprop. Els espaisdestinats són càlids, els ambients relaxats ide respecte de l’estat d’ànim, i amb moltd’afecte per part dels educadors. El que esprojecta per a aquestes persones ésl’adequació d’una sala de descans i oci.

Aquesta diversitat es fa palesa també quanobservem la resta de grups de l’STO. Al costatde grups de joves també tenim persones demitjana edat on cadascú té un ritme de treballi evolució que es respecta en tot moment.

A la planta de baix és on es centra la reformamés important. Una de les naus s’adequaràper a encabir persones del servei de STO,seguint la mateixa distribució que les naus dela planta primera. L’altra nau es destinaexclusivament al servei de SOI, on la naus’adaptarà a les necessitats d’aquestapoblació, que són diferents de les de l’STO.En aquest sentit, la nau es conservarà diàfanai es respectarà l’amplitud. Els usuaris d’aquestservei són persones en general més jovesamb capacitat per a formar-se i amb ganesde realitzar activitats pre-laborals juntamentamb activitats d’ajustament personal. En elservei es potencia la socialització i la inclusióa la societat d’una manera normalitzada,portant a terme activitats a la ciutati a lesdiferents poblacions de la comarca.

Entre les dues zones de treball de la plantade baix es troba un espai intermedi decomunicació entre naus, on s’adequaran lesdues sales existents; una com a infermeria il’altra com a sala d’atenció individual. L’actualsala del final de la nau B (antic magatzemhumulir), s’acondicionarà com a salad’educadors i sala de material.

Sota l’escala de connexió de les dues planteshi ha una sala d’ajust personal que esrehabilitarà com a sala de marqueteria.

La reforma i ampliació dels menjadors es unapart important del projecte que tindrà en

anar introduint adequacions a lesinstal·lacions i l'adaptació de les activitatsde forma que es prioritzés la individualitat.

Actualment, estem davant d’un centre degrans dimensions, amb 175 persones atesesdiàriament, i amb la previsió de atendre’n 10més al setembre. Estem entrant en una novaetapa del centre ocupacional on l’atenció ala diversitat serà el gran repte per a tots. Unaatenció de qualitat en termes socials demanauna atenció a la diversitat de la poblacióatesa.

A punt de que la Normativa de Qualitat ISO9001 inundi el nostre dia a dia i entenentaquesta normativa com una eina que ajudarà

Els usuaris.Són persones, joves o no tant joves, amb méso menys afectació i/o amb malaties afegidesa la seva disminució, amb més o menyscapacitat cognitiva…… . Cada cop més i enun futur immediat, aquest nombre d’usuarisdel C.O. va creixent.Cal millorar la infrastructura del Centre, elsseus recursos i les seves condicions detreball.És el moment de millorar les necessitats del’espai, del volum, de la il.luminació, de lesinstal.lacions i dels material que defineixenaquest Centre.

L’espai i el volum.El fet que es tracti d’una reforma interior,l’espai és la mesura que queda definida ialhora limitada en si mateixa. No el podemfer més gran. Cal millorar-ne el seu ús icondicionament.De fet, la distribució dels diferents espais quequeden definits en aquest projecte, són elresultat de les diferents aportacions per partde les persones responsables del Centre.Donada la seva experiència i treball diari, enresulta una distribució molt pràctica ifuncional. En tot moment cal respectar elsdiferents accessos i sortides d’emergènciaexistents. Bàsicament consisteix en:- Divisió de l’espai STO en tres noves sales,a partir de la construcció dels corresponentstancaments, i que al mateix temps aquestsdisposin d’obertures el més gran possible, apartir de portes correderes, que permetin, isegons el tipus d’activitat que es faci, el poderconvertir l’espai d’questes sales el més diàfenpossible.- Disposició de noves portes d’accés a lessales STO i SOI. Milloren la circul.lació icomunicació de les noves sales.- Condicionament interior de la salad’infermeria, de la de semicontenció, delsdespatxos de direcció i de la salad’ajustament SOI. Tractament de parets ipaviments.- Creació de dos nous espais, la sala de

marqueteria i la de magatzem, a partir detancaments prefabricats lleugers, tipusmampares mixtes d’alumini i vidre.- Ampliació de l’espai destinat a menjadors,a partir de nova obertura en paret existent, iaprofitament de la zona que abans era elvestíbul d’entrada principal.- Millora i condicionament de la zona degimnàs, actualment en ús.- Tractament de la totalitat del paviment delsdiferents espais, a partir del corresponentrebaixat, polit i abrillantat d’aquest.

El volum és la unitat, que donada la pròpiaforma de l’edifici, és més fàcilmentmodificable, i així poder sobretot millorar elconfort i el benestar individual. Principalmentcal modificar l’alçada dels diferents espais iaixí poder estalviar i millorar en el sistema decalefacció existent.Disposició de fals sostre en la totalitat de lessales STO i SOI, a partir de plaques depolicarbonat o similar, de manera que esrespecti l’actual il.luminació natural quel’edifici ja disposa. Aquest fals sostre anirà al’alçada aproximada de 3,30 metres del terra.

Les instal.lacions i els materials.Cal millorar la ventilació de les diferents peces,a partir d’aspiracions forçades cap a l’exterior.S’ha de recalcular el sistema de calefaccióexistent, de manera que a partir de novesseccions i recorreguts dels conductes, esgarenteixi que les diferents sales disposind’una correcta temperatura de confort.Nova instal.lació elèctrica interior de les sales,a partir de línies vistes d’enllumenat i de basesd’endolls.Disposició dels equipaments necessaris a lesdiferents sales. Tant el mobiliari com lesdiferents portes i tancaments han de ser elmés soferts possible, donat el tipus d’activitati usuaris del Centre.

Jaume Bellet SerraArquitecte tècnic

8

anfrunsP R O M O C I O N S

Roger de Flor, 1, 1rTel. 938 700 153Fax 938 706 450

08400 GRANOLLERS

JUSTIFICACIÓ TÈCNICA DEL PROJECTE DEREFORMA INTERIOR DEL CENTRE OCUPACIONALDE LA FVO

compte la funcionalitat i la rentabilitat del’espai. Així, un dels menjadors serà ampliati acondicionat per a facilitar atendre de formaòptima la diversitat de població de la qualparlem.

Pel que fa als exteriors, s’acondicionarà lazona exterior de descans, s’ajardinarà i espulirà el terreny i es posaran bancs. Es tractad’aconseguir un espai lúdic i de descans ontothom hi pugui trobar el lloc per estar-hi bé.

La idea és comptar amb unes instal·lacions iequipaments vàlids per a les persones atesesen aquest moment i amb capacitat funcionalper anar-se adaptant, en funció del grup i deles circumstancies de treball, però també ambcapacitat per evolucionar segons lesdemandes de les persones integrants delnostre centre ocupacional en un futur.

Els objectius que es pensen bàsics en aquestaII fase del projecte són el crear unesinstal·lacions : funcionals, àmplies, i ambcapacitat de transformació. La finalitat últimaés vetllar per una atenció social de qualitat ique tingui en compte la diversitat. Dia a diatots els professionals del centre ocupacionaltreballem perque les persones atesesacudeixin al centre amb el sentiment de quese senten acollides, cuidades i respectades.Elles també ens han ensenyat moltes coses icada dia continuen fent-ho. Tant sols cal queles observem atentament. I en ellesdescobrirem valors tant essencials com lalleialtat, el respecte, la confiança o l’amistat.

I si en algun moment ens sentim defallir, lesforces ens juguen una mala passada i elmoment d’incertesa ens venç, com diu elsenyor Sebastià Serrano: “quan noteu que lapluja fina de l’ansietat que els núvols de laincertesa deixa caure sobre vosaltres ja usha empapat , obriu les portes i sortiu a cercarla flor de la comunicació.”

A la Fundació i en les seves persones hitrobareu alguns dels racons on habita aquestapreciosa flor.

Silvia Ramada BronsomsDirecció Centre Ocupacional

9

10 entrevista

Quin és el pla de treball previst?(JM) Primer de tot crear –ja ho vàrem iniciaral 2004- l’anomenada Comissió de Qualitat enla que hi participen professionals i tècnics dedos dels centres que gestiona la Fundació: laResidència i Centre de Dia Valldoriolf (totl’equip tècnic) i Tallers Xavier Quincoces(tècnics tant de l’àrea ocupacional, com del’àrea d’integració laboral). Deixem fora, demoment, de l’àmbit d’aquesta comissió alstècnics del Centre d’Educació EspecialMontserrat Montero perquè les sevescaracterístiques legislatives així hoaconsellen, tot i que estarem pendents del’experiència d’aquesta comissió perincorporar-los quan sigui el moment.

Quins són els objectius de la Comissió deQualitat?(JM) El gran objectiu és l’assoliment de laNorma ISO 9001-2000 per a la Residència iCentre de Dia Valldoriolf i pel CentreOcupacional (Àrea assistencial) dels TallersXavier Quincoces. La del Centre Especial deTreball (l’altre centre dels tallers) ja la tenimdes de 2002.

Què és la certificació ISO?(MM) És una eina de suport a l’hora detreballar que et permet organitzar, revisar isistematitzar tot el treball que està fent laFundació adaptant-lo cada vegada millor ales necessitats de les persones ambdiscapacitat a les que dóna servei. L’objectiu

de la Fundació no és assolir la certificacióISO; la certificació ISO és un mitjà peraconseguir l’objectiu de la Fundació que noés d’altre que donar un servei de qualitat alsseus clients.

(JM) Sense oblidar que, a més del client finalque és l’usuari, la Fundació té responsabilitatdirecte amb les famílies (a les quals donasuport) o l’Administració pública (que és quili contracta aquests serveis) o l’empresaexterna que li contracta la producció delstallers als quals hem de procurar donar unservei de la millor qualitat possible senseoblidar mai, però, que el client final i únic ésl’usuari.

Quin és el timming de la comissió?(MM) Des de ja fa alguns mesos, i com javàrem fer en l’assoliment de la certificacióISO del Centre Especial de Treball, comptemamb el suport de consultoria externa del’empresa CETEMMSA amb qui volem tornara col·laborar atesa la gran capacitat tècnicaque van demostrar-nos en l’anterior ocasió;serà amb la seva col·laboració amb quidesenvoluparem tots els processos quemarca la norma.

En quina data penseu obtenir la certificació?(MM) En el decurs d’aquest 2005.

Per què es pren aquesta decisió?(JM) Primera perquè l’aposta per la cultura

de la qualitat és una filosofia natural, perennei col·lectiva de la Fundació i, segona, perquèsabem que La Generalitat de Catalunya através de la nova llei de Serveis Socials daràprioritat a aquelles institucions que mitjançantl’ ISO o altres sistemes de certificació podranacreditar la seva pertinença a la xarxa públicade serveis socials de centres que tinguinincorporada la cultura de la qualitat com anorma de funcionament. Nosaltres volemmantenir la nostra competitivitat i per tantvolem tenir els deures fets que ens garanteixinla pertinença a l’esmentada xarxa i l’accés ala concertació dels nostres serveis per partde l’Administració. Ara volem assolir la normaISO per a la Residència, pels Tallers i al 2006volem que també la tinguin els ServeisCentrals de la FVO.

(MM) Una prova que les pretensions del’Administració aniran en aquesta línia latenim en les bases del concurs públic 2006al qual ens hem de presentar per renovar lagestió de la Residència i Centre de DiaValldoriolf: les clàusules tècniques del

Nou Departament de Qualitat a l’organigrama de la FundacióPrivada Vallès Oriental (FVO)LA CULTURA DE LA QUALITAT COM ACONCEPTE DE FUNCIONAMENTLa Fundació vol tenir la certificació de la Norma ISO 9001-2000 per a la Residència i els Tallersal 2005, i pels Serveis Centrals FVO, al 2006.

A finals de l’any passat, concretament al mes de desembre de 2004, la Junta de Patronat dela Fundació Privada Vallès Oriental per a Disminuïts Psíquics (FVO) va aprovar el projecte detreball pel trienni 2005-2007 que contempla incorporar a l’organigrama de l’ institució elDEPARTAMENT DE QUALITAT amb el convenciment que tindrà un paper clau en eldesenvolupament futur de la Fundació, atès que el seu objectiu primordial és implantar lacultura de la qualitat com a concepte general de funcionament.La modificació de l’organigrama proposada a la Junta de Patronat pel director general de laFundació Juan Maria Monsalve, anirà acompanyada de la figura d’un nou Cap de Qualitat ambresponsabilitats directives (serà Marissol Matamoros, fins ara directora dels Tallers XavierQuincoces) i el gran objectiu serà l’assoliment de la certificació de la Norma ISO 9001-2000per a la Residència i els Tallers, al 2005, i per als Serveis Centrals FVO, al 2006.

“L’ objectiu primordial de laJunta de Patronat amb elnou Departament deQualitat és implantar lacultura de la qualitat coma concepte general defuncionament.”

Juan Maria Monsalve, Director General FVOMarissol Matamoros, Cap de qualitat i Desenvolupament

11

tració perquè veurà que ho estem fent be iper una voluntat pròpia de millora. Laconseqüència de tot plegat seran duesmàximes econòmiques tan velles comconegudes: el client sempre compra a qui liproporciona millor grau de satisfacció i esmanté al mercat aquell qui te un nombre méselevat de clients.

L’obtenció de la norma ISO atorgarà a la Fundacióuna posició de pionera en el mercat?(MM) L’obtenció de la certificació ISO enl’apartat productiu és una pràctica forçahabitual però obtenir-la com volem fernosaltres pels serveis assistencials (el centreocupacional, el servei d’habitatge o el deresidència) és una decisió pionera.

Alguna cosa a afegir abans de canviar detema?(MM) A mi m’agradaria recalcar que donarun servei de qualitat no vol dir donar tot elque demanin els clients o les seves famíliessinó que vol dir executar amb rigor màximles competències que te assignades laFundació dins els límits competencialsestablerts. És cert, i ja n’hem parlat, que lafamília i l’administració formen part d’aquestcontext ampli en el que es mou la figura del’usuari però, repeteixo, ha de quedar clarque és el client principal i únic de la Fundacióés l’usuari.

(JM) Jo voldria fer notar que la integraciólaboral dels nostres usuaris té dues vessants,una assistencial (i social) i una altra méscompetitiva pròpia del mercat. El dret dels

concurs demanen entre altres un plad’avaluació de la gestió i un programa demillora de la qualitat, requeriments nous queno hi eren a l’anterior convocatòria i als qualspodrem donar resposta exacta amb tot aixòque estem preparant.

Què comporta assolir la certificació?(JM) Obtenir la certificació implica sotmetre’tcada any a una auditoria externa que t’obligaa formar auditors interns propis que revisini avaluïn contínuament el funcionament delsprocessos de cada àrea. És la manera detenir-ho tot sempre al dia, a través d’un procésque es dinamitza de forma contínua iautomàtica.

(MM) La metodologia és molt simple: elaboresel mapa de processos de l’organització,avalues la gestió en base a aquestsprocessos, apliques les millores correctorespertinents i obtens una millora contínua dela qualitat.

L’aplicació del programa de qualitat suposaràun esforç econòmic per la fundació?(JM) Caldrà invertir contínuament en formaciói això naturalment suposarà un esforçeconòmic però també farà falta un esforç detots els professionals. Sobra dir que tots elsmembres de l’organització hauran d’implicar-se al nou programa però amb l’avantatge depoder treballar amb mitjans més adients isatisfactoris. També el fet que anualment unaauditoria externa ens confirmi que ho estemfent be implicarà una satisfacció professionalestimulant que farà més còmode i agraïda lafeina.

I els beneficis directes de tot plegatrepercutiran en els clients o en la Fundació?(JM) A tots dos. Als usuaris perquè milloraremles condicions que els permetran integrar-seen la societat; a les seves famílies perquè sesabran ateses per una organització que dónaun servei de qualitat i prestigi; i a l’Adminis-

usuaris a entrar al mercat laboral i tenir unsalari depèn també de la seva capacitat derendir i ser competitius. Si no ho són,l’empresa que contracta els nostres serveisse n’anirà a un altre lloc. En canvi, si això nopassa, el Centre Especial de Treball tindràvida i continuïtat i l’objectiu de la Fundaciód’integrar laboralment aquestes persones imantenir els llocs de treball es podrà complir.Dic això perquè tothom entengui que elsnostres treballadors amb discapacitat tambéhi hauran de posar de la seva part perquèl’objectiu final es pugui assolir amb èxit.

Quin és el pla d’actuació 2005-2007 que ladirecció general ha presentat al Patronat?(JM) Des de ja fa temps venim observant queen els nostres centres (escola, residència itallers) estem atenent cada vegada més apersones amb trastorns de comportament. Iobservem també que aquestes personesestan ateses en uns serveis amb recursosno adequats a les seves necessitats. Fa dosanys, al 2003, la Fundació juntament ambl’ICASS (Institut Català d’ Assistència i ServeisSocials) van iniciar unes converses perelaborar un avantprojecte per a construir unaResidència i Centre de Dia per a personesamb discapacitat intel·lectual lleugera imitjana amb transtorns de comportament i/omalaltia mental; i incloure-ho dins el plad’actuació social que tenia el Departamentde Benestar i Família de crear a Catalunya1000 places residents en el període 2004-2010. La Fundació pren la decisió perquè benbe al costat de les instal·lacions té un terrenyen propietat que li permetria construir unCentre de 30 places en règim residencial i 20de centre de dia. L’Ajuntament de la Roca delVallès ja va aprovar la requalificació delsterrenys a l’any 2004 i ara el que voldríem ésque de comú acord amb el govern de laGeneralitat poguéssim tirar-lo endavant, raóper la qual l’hem inclòs al pla d’ actuació2005-2007.

“La Fundació vol tenir lacertificació de la NormaISO 9001-2000 per a laResidència i els Tallersal 2005, i pels ServeisCentrals al 2006.”

“Nosaltres podremimplantar una cultura dela qualitat sempre que elsrecursos que rebem del’administració siguin elsadients.”

12

mèdics que no rep, etc, i entrem en unadinàmica de problemes que recauen sobreels professionals d’atenció directa i els tècnicssense haver-los generat i sense poder-losresoldre. La família tindria tot el dret dequeixar-se si no atenguéssim adequadamenta l’usuari d’un servei que tenim assignat peròaquest no és el cas i això és molt convenientque ho sàpiguen les famílies per estalviar-nos queixes del motiu de les quals no en somresponsables i d’això només ens en podemsortir si l’Administració crea els recursosnecessaris.

I com pot crear-los?(MM) Fent places residencials i centres dedia. No cal dir que seria convenient que elsAjuntaments també hi col·laboressin cedintterrenys a la Generalitat per a construir elsnous equipaments necessaris. Una altremanera seria que l’Administració canviés elmodel i potenciés que els usuaris de més edatde les llars-residència poguessin utilitzar-les,no només durant unes hores, sinó tot el dia,adequant-les convenientment per no haverde venir als centres assistencials. Amb aixòaconseguiríem esponjar espais alhora quetambé els evitaríem el gran esforç físic queper a molts d’ells suposa llevar-se d’hora idesplaçar-se diàr iament a l centreocupacional, sobretot, repeteixo, si són gransi comencen a estar desorientats.

I pel que fa al Centre Especial de Treball?(JM) Hem d’aconseguir que el Centre Especialde Treball tingui viabilitat econòmica sinó elmercat prescindirà de nosaltres. Laproductivitat és bàsica i si ja és difícilaconseguir-la en circumstàncies normals,imagina’t en el nostre cas en que lescaracterístiques dels usuaris són tanespecials. Ara be això no ha d’impedir queexigim productivitat perquè si nó ho fem notrobarem clients i la viabilitat del CentreEspecial de Treball no tindrà futur. I tot aixòsense comptar amb l’inconvenient afegit d’unhandicap competencial.

“Hem d’aconseguir queel Centre Especial deTreball tingui viabilitateconòmica sinó elmercat prescindirà denosaltres.”

“Volem mantenir la nostracompetitivitat i tenir elsdeures fets que ensgaranteixin la concertaciódels nostres serveis per partde l’Administració.”

Algun altre projecte?(JM) També voldríem portar a terme la segonafase de la reforma de l’edifici destinat a CentreOcupacional dels tallers Xavier Quincoces.A l’any 2000 ja vàrem fer una primera partd’aquesta reforma adequant la nau superiori ara faria falta adequar la nau inferior. Volemfer-ho, primer, perquè és un edifici que ja té25 anys i les instal·lacions s’han d’anaradequant a la tipologia dels usuaris que aténi, segon, perque continuen incorporant-sejoves amb discapacitat intel·lectual que hanfinalitzat l’escolarització al Centre d’EducacióEspecial Montserat Montero o provinents dela llista d’espera i que necessiten estar atesosen el centre ocupacional. El nostre CentreOcupacional atén actualment 175 usuaris.L’autorització de capacitat màxima és de 200usuaris. Amb la incorporació al setembre delsalumnes de l’escola que finalitzen la sevaetapa escolar tindrem 185 usuaris atesos. Laprevisió d’execució de la reforma és queestigui finalitzada el proper mes de setembre.

I amb la reforma n’hi hauria prou per resoldreel problema?(JM) Paral·lelament a la reforma aniria moltbe, a més, que tal i com ha anunciat laConsellera de Benestar i Familia, senyoraAnna Simó, es creessin a la comarca 100noves places de centre ocupacional.Tambéaniria molt be que nosaltres poguéssim tirarendavant el projecte de construcció del noucentre que ara està encallat: serien nousrecursos que permetrien que una vintenad’usuaris deixessin el nostre centreocupacional (perquè necessiten suportsd’atenció adequats a la seva majordependència) la qual cosa possibilitaria, d’unabanda, que en vinguessin de nous i, de l’altra,que cada persona tingués una plaça en unservei amb l’assistència adequada, no comara que per exemple vindran tres alumnesque els correspondria anar a un centre de diai ocuparan una plaça de Centre Ocupacional:això vol dir que no estaran en el servei quenecessiten per la seva afectació i que notindrà els suports adients, encara que laqualitat de l’atenció sigui bona.

I el finançament d’això com es faria?(JM) Amb recursos propis de la fundació (ambendeutament) i amb suport financer queesperem obtenir de la Conselleria de Benestari Família. Si no el rebem, haurem de tirarendavant el projecte per a encabir aquestsnous usuaris, però aquesta no és la culturade la qualitat que volem portar a terme.i queúnicament podrem assolir si tothom, nosaltresels primers, fa el que ha de fer. Si no és aixíno podrem donar curs a la demanda de lapròpia escola amb els inconvenients que aixòcomporta.

Quins són aquests inconvenients?(MM) Quan un centre atén a persones que nosón usuàries del servei provoca que lesfamílies estiguin molt descontentes perquèno s’està atenent al seu familiar d’acord ambles seves necessitats.

(JM) Nosaltres podem fer una cultura de laqualitat sempre i quan els recursos que rebemde l’administració per a poder-la aplicar siguinels adients. És l’Administració (no nosaltres)qui gestiona les llistes d’espera, i si per mancade places hem d’atendre a un usuari en unlloc que no li correspon perque les ratios deprofessionals d’atenció directa/usuari no ésl’adequada,perquè necessita serveis defisioteràpia i no els te; necessita controls

Girona, 19

Tel. 93 879 40 00 - 93 870 19 91

Fax: 93 870 67 48

08400 GRANOLLERS

13

Un handicap competencial?(JM) Som una institució d’àmbit comarcal iels treballadors amb discapacitat intel·lectualdel Centre Especial de Treball utilitzen eltransport del centre ocupacional. Aixòcomporta que facin els mateixos horaris queaquests usuaris del centre ocupacional ambla qual cosa produeixen unes 300 hores menyscadascun a l’any de les que els correspon-drien, atès el conveni laboral que tenen coma qualsevol altre treballador. No és el cas delsque venen de Granollers, però sí que és dónaen una trentena d’usuaris del Centre Especialde Treball. És evident que amb aquestesmancances és molt difícil competir i quel’esforç que s’ha de fer per mantenir els llocsde treball és cada vegada més gran i difícild’assumir.

I això com es pot resoldre?(JM) Difícil de solucionar. Estem estudiantdiferents alternatives des del Departamentde Treball Social i l ’SCAPS (ServeiComplementari d’Ajustament Personal iSocial).

(MM) Les famílies d’aquests nois sovintentenen el Centre Especial de Treball amb uncentre assistencial. Naturalment, la finalitatés l’ integració laboral però un mitjà peraconseguir-la és la productivitat i si nol’aconseguim no podrem tirar endavant elCentre. Les famílies han de deixar de veure’nscom a Administració perquè no ho som iveure’ns com a una Fundació a la qual no seli pot demanar la resolució d’aquellsproblemes que no n’és responsable. Els salarisdels nois els paguen les empreses que ens

donen feina i l’Administració hi col·labora ambsubvencions que permetin la viabilitat delprojecte.

(JM) El que nosaltres pretenem amb el plad’actuació (2005-2007) és seguir consolidantel nostre projecte de Centre Especial deTreball, creant llocs de treball a mesura queles possibilitats ens vinguin facilitades pelspropis recursos però demanant a tothom quetingui en compte i valori que patim unshandicaps que la competència no te.

Alguna cosa que no haguem dit abansd’abordar el proper tema?(MM) Els usuaris dels tallers cada vegadanecessiten més el recurs de l’habitatgealternatiu a la pròpia llar. Volen tenir mésautonomia i les famílies també han vist queaquest servei de les llars-residència suposauna bona alternativa a l’atenció del seu fill jaque no l’encercla només a l’àmbit de l’entorn

familiar amb els avantatges de tot tipus queaixò comporta.

(JM) Està previst en el pla d’actuació delspropers tres anys que el Patronat estudiï lademanda, elabori un projecte per a l’adquisicióde nous immobles i posi en marxa estratègiesencaminades a potenciar aquest recursd’habitatge alternatiu pels usuaris dels tallers.

“Que l’ auditoria confirmi queho fem be implicarà unasatisfacció professionalestimulant que farà méscòmode i agraïda la feina.”

“Donar un servei dequalitat no vol dirdonar tot el que demaninels clients o les sevesfamílies sinó executar ambrigor màxim lescompetències assignadesa la Fundació.”

14

Hem parlat de la Residència i dels Tallers peròno hem parlat de l’Escola, és a dir, el Centred’Educació Especial Montserrat Montero.(JM) Des de la seva constitució fa ja 12 anys,la preocupació de la Junta de Patronat és elmodel de finançament dels concertseducatius. I segueixen sense modificar-se.D’aquí al 2007 esperem un canvi de model,doncs això és el que ve manifestant el nougovern de la Generalitat de Catalunya i, mésconcretament, la Consellera del Departamentd’Educació.

A quines mancances es refereix?(JM) Com vostè sap, com a contraprestacióeconòmica per a la realització del servei públicde l’ensenyament, el departament, d’acordamb el que estableix la regulació bàsica sobreconcerts educatius, que recull l’article 15.3del Decret 56/1993 del 23 de febrer, fa efectivaaquesta contraprestació mitjançant:a) el pagament mensual de les retribucionsdel personal docent i la cotització de les quotesde la Seguritat Social, d’acord a les normes

que regeixen el sistema de pagament delegatb) Altres Despeses que comprenen: PersonalAdministratiu i de serveis, les ordinàries delfuncionament, manteniment, suministres,primes d’assegurances i conservació ireposició d’ Inversions reals.

El concert educatiu diu que el titular delcentre esta obl igat a impart ir elsensenyaments amb aquesta contraprestacióeconòmica de manera totalment gratuita. (percert, quan es firma el contracte del concerteducatiu, el modul econòmic “altresdespeses” no s’especifica en el mateix, és adir, firmem, sense conèixer els recursos ambels que dispondrem per a finançar els costosde les “altres despeses”).Doncs bé, com jahem dit des de 1992 (data de constitució dela Fundació) la quantitat que el Departamentd’Educació estableix pel mòdul “altresdespeses” és insuficient. La llei diu que ambels diners que reps has de donar ensenyamentgratuït, és a dir, que no ho pots cobrar a lesfamílies, cosa que d’altra banda mai hem fet,

no ja per aquest impediment legal sinó perquèhistòricament la nostra institució mai ha cobratper donar el servei educatiu i així seguirem,contràriament al que succeeix a la privadaconcertada ordinària on les mancancesd’aquest tipus sí que són cobertes per lesfamílies.

I qui paga aquestes mancances definançament?(JM) La Fundació. Li costen uns 100.000 eurosanuals i això no pot seguir així perquè estracta d’ una despesa de l’Administració quela Fundació ha d’assumir any rera any ambrecursos financers propis obtinguts a travésd’activitats de la comissió social de laFundació (gal·la social, exposicions d’art, clubd’amics, campanya escoles, donatius, etc),que s’haurien de destinar a inversions defutur per a complir amb les finalitats i objectiusde la FVO. Per què la Fundació ha de seguirfinançant amb recursos propis una gran partde les despeses de funcionament de l’escola,quan aquesta responsabilitat li correspon alDepartament d’Educació de la Generalitat deCatalunya ? Això no està be ni que passi, nique faci tants anys que duri.

“Per què la Fundació hade seguir finançant ambrecursos propis una granpart de les despeses defuncionament de l’escola,quan aquestaresponsabilitat licorrespon alDepartament d’Educacióde la Generalitat deCatalunya?

EDIFICACIONS BARÓ, S.L.

C/ Josep Umbert, 84Tel. 93 870 23 94 - 93 870 27 58

Fax 93 860 41 3208400 Granollers • BARCELONA

15

I per què no es neguen a pagar?(JM) La Fundació com a titular de l’escola vasignar el concert 2003-2007 per responsabilitatsocial i fent un gran esforç. No ens semblajust encolomar una mancança del’Administració a les famílies, però tampocpodem seguir pagant perquè ens estemdescapitalitzant de recursos que haurien deser pel futur. Nosaltres el que volem és queaixò s’arregli i que les famílies sàpiguen,entenguin i considerin l’esforç que laFundació fa pagant el que no li pertoca.

Com es pot arreglar?(JM) Al 2007 toca renovar els concertseducatius per quatre anys més i esperem quel’Administració aprofiti per resoldre-ho ja queen cas contrari la Fundació no se’n podràseguir fent càrrec. El que a nosaltres enssemblaria just és que el Departamentd’Educació destinés al Centre d’EducacióEspecial Montserrat Montero els mateixosdiners que hi destinaria si fos una escolapública finançada al 100%. D’altra banda,coincidint que el 2007-2008 finalitza la cessió

d’ús de 30 anys de l’edifici de l’escola,propietat de l’Ajuntament de Granollers peracord del Ple municipal de 26 de febrer de1976 a l’antiga Associació Comarcal de Pares(avui FVO), es negociaran les condicions derenovació per un període d’igual duraciósegons es contempla en el mateix acord.

Per què les volen negociar?(JM) Perquè l’edifici és molt antic i li cal unasegona gran reforma estructural( la primerareforma es va fer l’ any 2003 finançada pelDepartament d’ Ensenyament de la Generalitatde Catalunya ) Ara ja té 25 anys i com quepresenta def iciències apreciables,impulsarem una auditoria de les condicionsarquitectòniques que feríem amb els nostrestècnics en col·laboració amb tècnics del’Ajuntament de Granollers perquè la junta dePatronat troba adient acceptar la cessió per30 anys més, si es fa amb les milloresnecessàries. D’aquest tema convé quel’Ajuntament, la Fundació i el Departamentd’Educació en parlin i trobin una soluciónegociada.

El Patronat podria renunciar a la gestió del’escola?(JM) El Patronat de la Fundació no té capintenció de desprendre’s de l’escola doncsja fa quaranta anys que es va començar elprojecte per iniciativa de pares que avuiformen part de la Junta de Patronat de lanostra Fundació, però vol gestionar-la enunes condicions més justes i suportables,

perquè vol donar satisfacció als alumnes, alsprofessionals i a les famílies i vol poder compliramb garanties aquesta implantació de lacultura de qualitat de la qual parlàvem alprincipi de l’entrevista, per assolir cadavegada amb més eficàcia el gran i únicobjectiu de la Fundació que és i ha estatsempre donar el millor servei possible a lespersones amb discapacitat intel·lectual delVallès Oriental.

Jordi PeyPeriodista

“Es important que lesfamílies sàpiguen,entenguin i considerinl’esforç que la FVO faassumint despeses que noli corresponen”

Al llarg del segon trimestre d’aquest curs escolar2004/05 hem realitzat les sortides i activitatsculturals següents:

- El dia 20 de gener, 8 alumnes de secundàriavan participar a les XXV Jornades EscolarsEsportives de Bàsquet que es van celebrar alpolisportiu municipal de Sant Andreu de la Barcadins l'horari escolar. Van aconseguir el primerlloc dins del seu grup.- Els alumnes de TVA (Transició a la Vida Adulta)van visitar el passat 21 de gener les instal·lacionsdel circuit de Catalunya, amb motiu delsentrenaments de vàries escuderies de Fórmula1.- S'han fet dues sortides a Granollers, per partde dues aules de secundària, per tal de veurei conèixer les dependències bàsiques de la ciutat(com a continuïtat pràctica del treball que hanestat realitzant a la classe).- A finals de gener, alumnes de primària isecundària van anar als cinemes Imax del PortVell de Barcelona per tal de veure lesprojeccions "El cos humà" i "Misteris del Titànic". Així mateix, el 17 de febrer 5 aules de primàriadel pavelló I també van anar a les mateixesinstal·lacions per tal de veure la pel·lícula "Vidaa les profunditats".- El divendres dia 18 de febrer, 16 alumnes deprimària van participar a les VI JornadesEsportives de Primària, que van organitzar l'IESCarles Vallbona. Als esports de bàsquet i futbolsala ens varen integrar conjuntament amb altresescoles de primària de la comarca, jugant varispartits.- L’11 de març, 5 aules de primària van anar a lagranja Can Bordoi de Sant Antoni de Vilamajor,per tal de conèixer i veure el treball que es faamb diferents animals de granja.- Hem assistit a les següents activitats del ’Associació Cul tural de Granol lers :· Teatre “Grim, Grim o la Blancallops” per partde 2 aules de primària.· Teatre “He vist Moby Dick” interpretat per laCía Ull de Bou per part de 2 aules de secundària.· Assistència al museu de ciències Naturals LaTela de Granollers per part de 2 aules de primàriadel pavelló II per tal de participar a l’activitat“La comarca: el Vallès Oriental”.- Participació a la Minimarató de Granollers, elpassat dissabte 5 de febrer, organitzada pelConsell Comarcal del Vallès Oriental amb elsuport de l’ajuntament de Granollers de 16 noisde primària, secundària i TVA, que van córrer

16

activitats

la fundacióinforma CEE

Montserrat Montero

distàncies de 500, 750 i 1000 m respectivament.- El divendres dia 4 de febrer vam celebrar lafesta de Carnestoltes a l’escola. Al matí van feruna rua per tot el centre, per acabar amb unaxocolatada i ballaruca per a tots, i a la tardacada pavelló va fer un concurs de disfresses.- El diumenge dia 6 de febrer, el nois i noies deTVA van participar a la rua de carnaval que esva celebrar pels carrers de Granollers. Vanparticipar a la categoria d’escoles aconseguintel 1er premi per la disfressa que portaven.- S’han continuant realitzant conjuntament ambescoles ordinàries de Granollers (IES Bellera,CFP Parc Estudi, Col·legi Jardí, CEIP Joan Solansi CEIP Mestres Montaña) activitats d’escolaritatcompartida, tant al nostre centre com a l’escolaordinària. Les activitats han sigut molt diverses:música, plàstica, cuina, educació física….compartint un espai educatiu comú, millorantentre tots els nostres hàbits de treball i lesnormes de convivència social.

Altres activitats:

Durant aquest segon trimestre les psicòloguesdel centre han fet dues xerrades sobre “autisme”al personal docent de parvulari i cicle inicial icicle mitjà de primària, a més de les logopedes.També, una d’elles ha fet una altra xerrada sobre“retard mental i conducta emocional” a tot elpersonal docent del centre.

Al mes de gener, dues professionals del centre(una tutora i una fisioterapeuta) participen en elcurs “Els ulls: la finestra del món” organitzat perl’ONCE. És un curs de formació en deficiènciavisual amb altres trastorns per a mestresd’escoles del Vallès Oriental i Vallès Occidentalon estan escolaritzats nois i noies amb dèficit

visual i altres trastorns associats, coordinat perTeresa Torrents Llistuella, amb una periodicitatquinzenal i una duració fins al juny de 2005.

El passat dia 26 de gener, va visitar la nostraescola el batlle de Granollers, Sr. Josep Mayoral,acompanyats de la regidora d’Educació del’ajuntament de la ciutat Sra. Pietat Sanjuan, delpresident de la FVO Sr. Esteve Marqués i delDirector general de la FVO Sr. Juan MariaMonsalve Fernández. Conjuntament amb ladirectora del centre, van poder veure diferentsdependències de l’escola, així com als seusalumnes i tot el personal docent que els atent.

El passat dijous 3 de març, l’equip de futbol saladel CEE Montserrat Montero va participar a lesXXIV Jornades Escolars de Futbol Salaorganitzades per ACELL/Special Olympics a lesinstal · lacions Meiland de Barcelona.El dia ens va acompanyar amb un sol esplèndidi la presència de l’excel·lentíssim alcalde deBarcelona Sr. Joan Clos.Els nostres nois van participar dins la categoriaB (de 16 anys endavant) nivell II (nivell mig) i vanjugar un total de 3 partits amb els següentsresultats:- Montserrat Montero 4 - Estel Can Bori A 3,- Vilafant 0 – Montserrat Montero 11,- Montserrat Montero 2 – Concha Espina 0;Amb aquests resultats es van proclamarcampions de la seva categoria.Cal remarcar la gran participació d’escolesvingudes de diferents punts del nostre territori:Mataró, Girona, Tarragona, Gavà ... i sobretot elgran companyerisme que va presidir tota lajornada.Des d’aquí vull agrair a ACELL/Special Olympicsl’oportunitat que dóna als nois i noies de tots elscentres d’Educació Especial per a poderparticipar en les diferents activitats esportivesque organitza; cosa que els fa ser més granscada dia. I al nostre equip de futbol sala unaespecial felicitació, ja que amb el seu esforç ila seva tenacitat han pogut demostrar la sevavàlua. FELICITATS CAMPIONS!

Carles Cuervo.

17

activitats

la fundacióinforma Tallers

Xavier Quincoces

El passat trimestre els usuaris/àries delCentre Ocupacional han realitzat diferentssortides i activitats:

Sortides de l´Associació Cultural deGranollers, els espectacles:- He vist Mobi Dick, 24 i 25 de gener- El pequeño vampiro, 1 i 2 de febrer- Glup, 18 de febrer

Sortides de tot el dia:- Visita a la Fira de Sant Anton Sant Feliu

Codines. SOI. 17 gener- Visita a l´ escudellada popular Sant Feliu

Codines. SOI. 18 febrer- Visita a la Granja. STO. febrer- Visita mercat del ram de Vic. STO. març

El dia 4 de febrer els diferents grups delCentre Ocupacional van celebrar la festade carnestoltes amb un ball de disfressesi xocolatada.

TEATRE

El mes de març, els actors de la Companyiade Teatre de la FVO, dirigits per l´AnibalCarrasco (educador STO), han iniciat elsassatjos de la nova representació teatral“Unes ulleres extraordinàries”, adaptacióde l´obra de Lluis Coquard. Els assatjostenen lloc els dilluns a la sala d´ actes de

Ens has deixat un gran buit, Joan.Els teus companys i educadors

del Centre Ocupacionali de les llars et

recordarem sempre.

la FVO i , a partir del mes de setembre, esrealitzaran al Centre Cultural de la Caixade Granollers. Es preveu estrenar aquestaobra el dia 26 de novembre d´ enguany.

Com l´ any anterior es compta amb el suportde la Sra. Olga Pey, actriu de la companyiade teatre Acte Quatre de Granollers.

18

activitats

la fundacióinforma Residència i Centre

de dia Valldoriolf

El Carnestoltes

- El col·legi d’ Infermeria va organitzar el dia28 de gener les “I Jornades de Salut Mental”a l’Hospital de Sant Joan de Déu.La durada va ser de 8 a 20 hores.Van participar la Anna Carrasco (Diplomadad’ infermeria) i la Rosa Raurich ( Coordinadoradel centre).

- L’ ONCE ha organitzat un curs de formacióen deficiència visual amb altres trastorns. Elcurs té per títol : “Els ulls: la finestra del món”.L’ imparteixen diferents professionalsespecialitzats amb el tema i estan coordinatsper Teresa Torrents Llistuella.La duració es d ‘abril a juny i assisteixen dospersones del centre.

- La coordinadora de Centres de Profundsha iniciat la primera acció formativa de l’ anyamb el curs que porta per títol : “Curs deformació de formadors : Motivació delPersonal i Resolució de Conflictes”, impartitper Mª Eugènia Figuerola i Juan Rubio.Les dates han estat el 4 i 14 de març de 9 a15 h. Han assistit tres persones del centre.

El carnestoltes enguany va arribar moltd’hora, però tot i així van poder tenir lesdisfresses a punt per commemorar la festa.Com a novetat aquest any cal dir que es vaoptar per fer totes les disfresses amb plàsticde diferents colors. Es van escollir tres colors:groc, verd, vermell. Aquests colors es vanrepartir per sorteig a cada ala i, en funció delcolor que els havia tocat, van dissenyar unadisfressa.

L’ ala A tenien el color vermell que combinatamb el blanc, va ésser ideal per anar totsdisfressats de “ Mosqueters”. No els va faltarcap detall ja que fins i tot es van confeccionarl’espasa i un cartell que deia “Uno para todosi todos para uno”

L’ala B tenien el color groc que també vancombinar amb el blanc. D’ aquests colors van sortir tres disfressesdiferents: “Tiroleses”, “Banyistes dels anys20”amb la seva tovallola al coll i les ulleresde sol i de “Xarleston”.

L’ ala C tenia el color verd que combinat ambel blanc va ser perfecte per anar de

Formació

“Campanilla” i “Peter Pan”. Els barrets i lescorones de flors van ser un element que vadonar molta gràcia a la disfressa.

Al matí, tots van pujar a dalt al vestíbul cap ales 11.30 h per tal de fer la rua; tothom va lluirles seves disfresses i van riure molt veientels canvis de personalitat de companys imonitors. A la tarda es fa fer com sempre eltradicional ball de carnestoltes; els mésanimats van ballar una bona estona senseparar, la resta gaudia mirant els seuscompanys. Després de tanta gresca van ferun bon berenar .

19

Concesionario Oficial

Tels.: 93 849 67 55 - 93 849 68 56Fax: 93 846 48 52vvsl@telefonica.net - Aptdo.Correos, 279

Jordi Camp, 15 - 08400 GRANOLLERSVila Vila, S.L.

A comienzos del año 2003 la FVO lanza una ofertade colaboración para la realización depsicoterapias dentro de su marco institucional.Es a partir de este momento que se pone enfuncionamiento el servicio de psicoterapia,enmarcado dentro de los Serv ic iosComplementarios de Ajuste Personal y Social,ofreciendo atención psicológica a sus usuarios.En este tiempo diversas personas se han podidobeneficiar de los servicios de este espacio, delcual se ha encargado un equipo formado porMarta Jodar y Jorge Toledano como psicólogos,en funciones de psicoterapeuta.

La finalidad de las intervenciones de este equipoestá siendo la de ofrecer tratamiento, en la esferade lo psicológico, desde una perspectiva diferenterespecto a otros tipos de intervención, dentro delos distintos servicios y abordajes institucionalescon los que cuenta la FVO. Se atiende a personasque tienen cada una de ellas su propio sistemade organización interna y niveles de rendimiento diferenciales, lo cual introduce algunoselementos particulares respecto al trabajo conotros entornos poblacionales. La población dianase encuentra entre jóvenes adultos y adultos deambos sexos.

Los tratamientos se estructuran dentro de unaplanificación que contempla un momento deevaluación inicial y el diseño de estrategias deabordaje a cada situación concreta que sepresenta. Incluyendo evaluaciones de proceso,control de las variables de encuadre, supervisiónde los casos y otras consideraciones técnicasasociadas.

Las principales características que definen lospresentes desarrollos incluyen, sesionesindividuales de 45 minutos de duración, con unafrecuencia de una visita semanal. Toda la relaciónterapéutica transcurre en un ámbito de loconfidencial que asegura la privacidad de laidentidad de la persona que asiste a tratamiento,así como de los contenidos tratados.

La duración de los tratamientos psicológicos esvariable, en función del punto de partida de cadapaciente y de los objetivos que se marquen,pudiendo ir desde unos meses hasta más de unaño de duración.

Cada tratamiento se encuentra centrado en lapersona atendida, de manera que el diseño delmarco de trabajo queda sujeto a los fines yobjetivos previstos para esta, adaptándose a sufuncionamiento emocional y cognitivo. Se buscaacompañar a la persona en parte de su propiocamino de vida a partir de un punto de encuentro

entre ambos participantes de dicha relaciónterapéutica.

La intención de todo este entramado, es la deproporcionar al atendido elementos que lepermitan un mejor tránsito por los momentosvitales particulares, así como facilidades de caraa la metabolización de experiencias de vida quenecesiten de un apoyo suplementario para unamás adecuada integración. Hay tambiénimplicado una derivación que tiene que ver conel ámbito de lo preventivo. Se trataría deproporcionar factores para que la personadisponga de nuevas herramientas a la hora desobrellevar situaciones experienciales futurascon unas mejores condiciones de afrontamiento,pudiendo incorporar más elementos estasvivencias, que le podrán enriquecer. A si mismo,se trabaja sobre la idea de cubrir posibles riesgosde deterioro y regresión personal.

Es importante tener presente que los conflictosen el área de lo emocional pueden aparecer encualquier persona, interfiriendo las más variadasvías de desempeño. Las características de laorganización interna de cada uno modularán laaparición de dificultades, pudiendo inclusopotenciarlas cuando haya algún tipo dediscapacidad que dificulte los rendimientospersonales.Tales dificultades pueden llegar a ser elementosde progreso si se pueden digerir y elaborarsatisfactoriamente o devenir, si no se han podidometabolizar correctamente, trastornos quepueden cronificar-se deteriorando la calidad devida de la persona.Las manifestaciones y productos de estosdinamismos del universo emocional influirán enel “bien” “estar y hacer” del implicado. Laintervención psicoterapéutica en este camporedundará en una mejor calidad de vida de lapersona tratada, con una estabilización de susvariables psicológicas particulares, ayudándoleen todo su entorno, desde el trabajo hasta lasrelaciones entre la familia, los compañeros...,favoreciendo la integración de la totalidad de lapersona, tanto en su medio interno como externo.

Señalar, dentro de la brevedad de estapresentación, que la técnica va dirigida amovilizar y desbloquear las capacidades yapresentes en el sujeto. Se ha perseguido, asímismo, el potenciamiento de habilidades y eltratamiento de aspectos emocionales quepudiesen estar inhibiendo las dinámicas derespuesta y funcionamiento en los diferentesentornos de relación que el paciente transita. Lafinalidad es la de potenciar el bienestar personal,junto con los niveles de autonomía y autogestión,

previniendo el deterioro de la persona y laconservación de sus funciones.

Se busca un cambio de estado, el tránsito desdeun punto inicial a otro diferente, a través de unvector de continuidad. No hay saltos en elproceso de cambio, sino un desplazamiento sobreun continuo o una zona de desarrollo potencial.El proceso ofrece la oportunidad de una nuevaexperiencia de relación, de una cualidad muydistinta a otras con las que la persona ya puedacontar. En esto no hay elementos de valoraciónsobre una polaridad mejor o peor, se trataúnicamente de una experiencia esencialmentedistinta.La base del planteamiento se afianza sobre unvínculo y una relación de confianza básica quefacilita la expresión de contenidos íntimos. Laexperiencia es por sí misma reveladora para lapersona, la cual puede compartir emociones,afectos o pensamientos que han podidopermanecer encapsulados hasta la fecha.Tomando una nueva conciencia respecto aaquello que ya sabía, pudiendo poner palabrasdonde antes no las había, aprendiendo que puedevivir de una forma distinta con aquello antes tandoloroso, o pasando a percibir que ahora no sesiente tan solo en esa parte de su mundo quetenía que ver con lo inefable o incompartible.

A través de las visitas se realiza un viajecompartido, en el que el paciente tiene laoportunidad de vivir un proceso relacionaldistinto, el cual tiene en consideración aspectoscomo: un tratamiento especial de los contenidosexpresados, el ajuste a la capacidad y sistemasde comunicación de la persona, los niveles deprocesamiento y comprensión del paciente, elmomento del proceso en el que se encuentra, laimplicación del sujeto en un camino hacia unamayor responsabilidad sobre sus propios estadosy el cumplimiento de los compromisos acordados,las vías de sentido respecto su desarrollohistórico vital, o la reconstrucción de unanarrativa personal al servicio de la vida y elcrecimiento, entre otras cuest iones.

Todo lo comentado va dirigido a facilitar unaresignificación de la experiencia emocional dela persona, la elaboración de nuevos sentidos yla atenuación de las soledades en las que elsujeto podía haber estado anclado. El sentido yla finalidad última de la intervención es la depotenciar un progreso en las cotas de bienestardel paciente, al mismo tiempo que un acom-pañamiento del mismo en su particular procesode maduración personal.

Jorge Toledano Ramón Psicólogo Col. nº 9355Marta Jodar López Psicóloga Col. nº 10459

l’article TRATAMIENTOS PSICOTERAPÉUTICOS A PERSONAS CON DISCAPACIDAD.SERVICIO DE TRATAMIENTOS PSICOTERAPEUTICOS. SCAPS.

notíciesACORDS JUNTA DE PATRONAT

En la sessió ordinària del 31 de desembre del2004 entre d'altres acords, el Ple del Patronatva aprovar per unanimitat:Incorporar a l’estructura funcional de la FVOel Departament de Qualitat. Aquesta novaestructura organitzativa té com a objectiuimplantar la cultura de la qualitat en tots elscentres i serveis que gestiona la Fundació.La cultura de la qualitat és una declaracióformal sobre els objectius i principis de lainstitució.La política, des dels seus inicis, portada aterme per la Direcció Gral. de la FVO ha estatimplicar a tots els professionals en aquestsprincipis, adequant l'estructura funcional amesura que la institució ampliava la sevacartera de serveis amb la màxima detraslladar a tota l'organització el nostrecompromís d'estar "al servei de la personaamb discapacitat intel·lectual" i les sevesfamílies.

El màxim responsable del Departament deQualitat serà el Cap de Qualitat iDesenvolupament de Projectes, el qualformarà part del Comité de Direcció de laFVO. La Junta de Patronat, a proposta delDirector Gral. va nombrar a la Sra.MarissolMatamoros i Sans (actual Directora Tècnicadels Tallers Xavier Quincoces), per a ocuparaquest càrrec.

Encarregar a la Comissió Patrimonial unestudi del mercat immobiliari per al 'adqu is ic ió d 'equ ipament per a ldesenvolupament de nous projectes i aixícobrir la demanda del Servei d'Habitatge,per a persones amb discapacitat intel·lectual.

Constituir una comissió de treball, la qualvetllarà per la captació de recursos per alfinançament de nous projectes amb el suportdels avantatges que ofereix la Llei 49/2002del Règim Fiscal de les entitats sense finalitatslucratives i dels incentius legals almecenatge, que regula el règim aplicable alsConvenis de col·laboració empresarial enactivitats d'interès general.

Elaborar un projecte relacionat amb el RealDecret 27/2000 de 14 de gener i modificat perel Real Decret 364/2005, pel quals'estableixen mesures alternatives decaràcter excepcional al compliment de laquota de reserva del dos per cent en favordels treballadors discapacitats, en empresesde 50 treballadors o més. En el Reial Decretés contemplen mesures alternatives a lacontractació de persones amb discapacitati obre una nova via alternativa a la

contractació de persones amb discapacitat,segons la qual les empreses hauran derealitzar donacions i accions de mecenatge,sempre de caràcter monetari, adreçades aldesenvolupament d'activitats d'inserciólaboral a associacions o fundacions de cairesocial. Des de la FVO s'han començat a iniciarcontactes amb algunes empreses de lanostra comarca.

COMISSIÓ SOCIAL

El dia 3 de juny es celebrarà la XII GALASOCIAL de la FVO al Restaurant "La Masia"de l'Ametlla del Vallès. Com cada any durantla vetllada s'atorgarà la insignia d'or, lamàxima condecoració de la FVO, que esguardona a una persona per la seva tascade compromís amb la Fundació.

Aquest any s'enceta el VII Cicle deconferencies que porta a terme la FVO alMuseu de Granollers. Enguany s'han introduïtcertes millores per afavorir la participacióde la societat de Granollers. El programaconstarà de dues conferències, una abansde l'estiu i l'altra que es programarà cap afinal d'any. Properament es publicarà elprograma i el calendari del cicle.

DEPARTAMENT DE BENESTAR IFAMÍLIA

La FVO s’ha presentat al Concurs públic delsserveis de gestió de la Residència i Centrede Día per a Disminuïts Psíquics “Valldoriolf”,que es convoca per part de l’Institut Catalàd’Assistència i Serveis Socials (ICASS) enprocediment obert. L’acte públic de licitacióha tingut lloc el dia 29 d’abril a les 10 h. a l’Edifici de Palau de Mar, en el qual s’haadjudicat la gestió a la Fundació, per unperíode de cinc anys, segons estableix elPlec de Clàusules Administratives iTècniques, al no presentar-se cap altreoferta.

COMISSIÓ DE FORMACIÓ

A principis d'any i amb el canvi en l'estructurafuncional de la FVO s'ha constituït unacomissió de formació de la FVO formada pelscoordinadors i directors de les diferentsàrees de la Fundació i dirigida per la Cap deQualitat L'objectiu és gestionar la formacióper als diferents professionals que integrenla institució d' una manera global i a partirde la publicació al BOE de l'Ordre núm. 52,3750 Ordre TAS/500/2004, de 13 de febrer,segons la qual es regula la financiació deles accions de formació contínua de les

empreses, com a desenvolupament del REALDECRETO 1046/2003 de l'1 d'agost que regulael subsistema de formació professional.

CONVENI AMB L'AJUNTAMENT DEGRANOLLERS

El Servei de Jardinería del Centre Especialde Treball de la FVO ha establert un convenide col·laboració amb l'Area de ServeisMunicipals, Mobilitat i Seguretat del'Ajuntament de Granollers per a portar aterme les tasques de neteja ,manteniment iconservació de l'espai públic Parc de la Creu,mitjançant treballadors amb discapacitat dela nostra Fundació.

AJUNTAMENT DE LES FRANQUESESDEL VALLÈS

Al Servei de Jardinería del Centre Especialde Treball de la FVO se li ha adjudicat elContracte de Serveis de manteniment iconservació de les zones verdes municipalsdel barri de Bellavista de les Franqueses delVallès, en la sessió de la Junta de GovernLocal del dia 14 d’abril de 2005, per ser l’entitatque ha obtingut major puntuació, atesa lavaloració de les actuacions dutes a terme finsla data i de conformitat amb la documentacióobrant en l’expedient administratiu .

NOVES INCORPORACIONS

Durant el mes de març s'ha incorporat a laplantilla de professionals de la FVO el nouCap de Recursos Humans, el Sr. EduardMartin. A partir del 9 de maig s’incorpora elnou Director Tècnic dels Tallers XavierQuincoces, el Sr. Jordi Llorens. Els donem labenvinguda i esperem que estiguin molt detemps amb nosaltres.

A LES FAMÍLIES:

COMPATIBILITAT DE LES PENSIONSAMB EL SALARI

En la proposició de la LLei General de laSeguretat Social, s’ha contemplat lacompatibilitat entre la pensió no contributivai la realització d’una activitat laboral. La novallei farà posible que les persones ambdiscapacitat que perceben una pensió nocontributiva puguin desenvolupar una activitatlaboral. Es preveu que la modificació de laLlei s’aprovarà al setembre/ octubre d’aquestany. Encara no està estipulat quins seran elsrequeriments i condicions que caldrà cumplirper ésser beneficiari de dita compatibilitat.