GASETA DE LES AIITS15 11IAILÇ 1925 DIRECTOR: JOAQUIM FOLCH I TORRES Any II.—\úm. 21

-Uji .retarle inèdit cl'en Jalinie Serri. a Pain,>, 'P f!n^.r1^,n3 R,

En un recent viatge alPireneu, per indica-

ció del Rvnt. Mn. PerePujol, arxiver de la Seud'Urgell, visitàrem l'es-glésia parroquial de Pa-lau de Cerdanya, a pocskilòmetres de Bourgma-dame, on ens senyalal'existència d'uns frag-ments de retaule, quepodien tenir relació ambalguns dels - exemplarsde pintura quatrecentis-ta que la Junta de Mu-seus adquirí l'any 1918a Puigcerdà.

Guiats per aquestaindicació, veiérem alRvnt. Sr. Rector dePalau, el Rvnt. IsidreRigola, entusiasta tre-ballador de les cosesde l'història de Cer-danya i amablementguiats per ell; poguéremapreciar el fragmentdel retaule en qüestió,del qual, mercès a lesmoltes- facilitats que elRvnt. Rigola va, donar-nos, poguérem obtenirles proves fotogràfiques:clue adjunt reproduim.

Aquestes, no - pogue-ren fer-se amb les bonescondicions desitjades,perque, part del retauleés intransportable, perconstituir el plafonatgede l'altar major dePalau, obra del seglexviii i el fragment solt(el més important) col-locat a un costat delpresbiteri, no es , vapoguer despenjar, a fi.d'evitar els inconve-nients que podria por-tar el desplacamentd'una obra «classé» enl'inventari dels bens del'Església, en la Pre-fectura de Perpinyà, ala qual pertany el po-blet de Palau.

Examinada l'obra, ésevident que's tractad'una pintura fins ara:inconeguda dels Serra,i atenent-nos a les.assenyades . classifica-cions de Mn. Josep Gu-

,diol en «Els Trescentis-tes», podem dir sense'cap mena de dubte, que,és d'en Jaume Serra, elmés arcaïtzant dels dospintors i autor del re-taule del Sant Sepulcreavui al Museu de Sara-.gossa i del de Sixena.al Museu de Barcelona.

La Verge de la taula central, queés de reduïdes diménsions (1`10 me-tres d'alçada), seu en terra, damuntcoixí com en els tipus més vells d'a-questa representació. Una particula-ritat iconogràfica d'aquest retaule,és la representació del creixent delluna als peus de la imatge. Un ca-nonge o religiós és agenollat com un•donant, als peus de la imatge. Escomú la presència de figures delsdonants en les obres de Jaume Serra.

En els montants es veuen imatges

de Sants Bisbes i Diàques, i els es-cu ls que reproduim. (Fig. 2). L'al-tar de Palau, obra del segle xviii,on són aplicats dos plafons del re-taule gòtic d'en Jaume Serra (figs. 3i 4), procedeix de l'ermita de Belloch,perteneixent a Puigcerdá i que's veuencara al cim d'una estribació de lamuntanya de Carol. Entenem quel'atribució d'aquesta obra a n'en Jau-me Serra, no ofereix dubtes, i quecal considerar-la entre la produccióprimerenca d'aquest pintor. J. F. T.

(França)

càlcul esmentat de di-visió.

Foli 247. — En datadel 2 d'octubre els Re-gidors delegats per l'Al-calde oficiaren, en com

-pliment de l'encàrrecque els hi havia fet ma-nifestant que per a lespeces grans de l'estàtuai remate es necessitaven1,092 pams cúbics -ea-talans de marbre i 627pams per a les petites,que el marbre haviad'ésser de Carrara,blanc i de l'anomenatestatuari, lliure de de-fectes, sense tares i debona pastositat; queel preu era d'11 rals elpana cúbic català de lapeça gran, essent totad'un' tros o de 10 ralssi pot ésser en dos, i elde les petites a 8 rals,entenent que aquest se-ria el preu del marbreposat al taller compre-nent-hi les despeses detransport, desembarca-.ment, etc., i que el se-nyor Bover hauria derevisar-lo a l'ésser almoll per assegurar-se deque reunia les condi-cions esmentades.

Folis 242 i 258. — A21 del propi mes d'oc

-tubre de 1852 s'adreçaal .Governador Civil,per a ésser aprovat, elplec de condicions pera la subhasta d'adqui-sició del marbre desti-nat al remate de la fa-çana principal de Casala Ciutat, l'execució delqual, en la part artísti-ca, estava adjudicada aert Josep Bover, escul-tor de cambra de S. M.

Aprovat que fou pelgovernador, Sr. Foron-da, s'anuncià la sub-hasta per al dia 24 denovembre, no presen-tant-se cap postor de-gut a haver fixat sols3,000 rals per a nòlits,clrets, etc., que, . segonscàlculs, muntava moltmés.

L'escultor Bover,veient el fracàs proposaa 26 del mateix mes,que ell es comprometiaa adquirir el marbre perla quantitat total de30,000 rals.

de Palau de Foli 261. — La Co-M. de la C.) missió l.a d'Obres, en

dictàmen del dia 30,Casa ple la Ciutat de passà a l'Ajuntament, qui, en consis-Raree10IIa- tori del 3 de desembre, l'aprovà; la

proposició demanant al GovernadorCimal escultòric de la Façana nova autoritzés celebrar nou encant, fixant

en sis o set mil rals l'import de les(Conlinuac[ó del n • 0 17.) despeses de nòlits, etc., i, en cas de

per a resoldre aquest . càlcul caliaque l'Alcalde i l'Ajuntament tra-

metessin la comunicació d'executò-ria a l'artista escultor i, de conse-güent, retornar-li el model per aprocedir als treballs preparatoris i

Taula central del retau'.e inèdit del pintor català trescentista Jaume Serra, descobert en l'esglésiaCerdanya (França). (Ci.

no presentar-se licitador, permetés ala corporació municipal contractaraquest servei amb el Sr. Bover pepreu de 30,000 rals.

Folis 262 i 267. — La comunicacióst acord no es passà al Gover-

causa d'altre aprovat per

GASETA DE LES ARTS

N°21

Fic. 2. - Conjunt del troç del retaule de Jaume Serra que es conserva en l'esglésiade Palau de Cerdanya. (Fol. IlI. (le la C.)

l'Ajuntament en sessió del dia 7 dedesembre qual text diu: <<L'il•lustreSr. Corregidor (Sr. Dupuy) proposaa S. E. que en lloc de construirl'al • legoria que ha de servir de rematea l'edifici d'aquesta Casa Consisto-rial, podria col locar-s'hi un escutd'armes de la ciutat, i, si S. E. lwoaprova, que la Comissió 1.a d'Obresse n'ocupi a fi de plantejar el dibuixi el pressupost del cost total.»

Foli 268. — Malgrat d'haver ceditl'escultor Sr. Talarn el model quetraçà i presentà al concurs, la Cor-poració municipal no li havia regra-ciat oficialment tal generositat, finsque, en sessió de 1'1 de març de 1853,s'acordà passar-li un atent ofici <as-segurant-li que S. E. rebé amb eljust i degut apreci el model quepresentà ».

Aquest acte d'agraïment era me-rescut, però el fet d'haver-lo realitzaten el moment precís d'acordar can-viar l'estàtua projectada — que haviadonat lloc al concurs escultòric—perun escut d'armes i no aparèixer capdecisió per la que es donés unaexcusa satisfactòria del canvi alSr. Bover, autor del model premiat,fa pensar que, a part de l'excessiucost que la seva execució implicava,tal vegada mitjançaren certes dife-rències amb el referit artista que,com no consten, desconeixem.

Folis 312 a 316. — A propostade la Comissió 1. a d'Obres, l'Ajun-tament acorda, en sessió de 28 dejuny de 1853, aprovar el dibuix del'escut heràldic i atributs al•legòricsque havien de col locar-se al cimde la façana, traçat per l'arquitectemunicipal Sr. Molina, junt amb elpressupost de les obres, subscrit pelsgermans Baratta de Leopoldo endata del 14.

Tot seguit s'adreçà a informe del'Acadèmia de Belles Arts, a 30 dejuny de 1853, per ofici dient: (,Con-siderant que al sotsmetre a la il-lustrada censura de 1'Acàdèmia elsmodels dels escultors Bover, Talarni Padró per al remate de Casa laCiutat, manifestà aquesta no podiaadmetre la idea de posar-hi unafigura asseguda, l'Ajuntament hacregut . oportú desistir del seu pri-mitiu projecte modificañt-lo, comho demostra el dibuix que acompa-nya, en el qual l'estàtua apareixsubstituïda per l'escut d'armes deBarcelona*... Es retornat en datade 4 de juliol dient: »Quan es varensotsmetre a la censura d'aquestaAcadèmia els models del remate,declarà no podia admetre la idea decol locar-hi una figura asseguda, ihavent-se cregut oportú dimitir elprimitiu projecte, modificant-lo se-

Fmc. 3.- Una de les comparticions delretaule trescentista de Jaume Serra,fent el plafonatge del altar major dePalau de Cerdanya, construït en el

segle XVIIIC

gons el dibuix que V. S. acompanya,substituint l'estàtua per l'escut d'ar-mes . Després de vista i oïda lasecció respectiva de l'Acadèmia,aquesta té a bé aprovar el referitdibuix per estar conforme a lesregles de l'art.»

Folis 321 a 324. — En sessió del12 d'agost el Consistori aprova lescondicions econòmiques, facultativesredactades per l'arquitecte munici-pal en Daniel Molina, assenyalantel tipus de subhasta en 74,004 rals,essent remeses el dia 17 al Gover-nador declarant que al demanarl'autorització feia observar el canvide la figura asseguda amb l'escut

atenent el parer de l'Acadèmia deBelles Arts, a la qual cosa el Gover-nador contestà que, essent provatper l'Acadèmia, ho autoritzava.

Folis 334 i 336. — L'encant públictingué efecte el 3 de setembre, pre-sentant-se únicament dos postors,en Felip Casoni, escultor, i els ger-mans Baratta de Leopoldo, essentadjudicat al primer per comprome-tre's a executar l'obra pel preu de48,000 rals, puix el segon assenyalael tipus de 67,950.

Folis 339 i 340, 343 i 345. — A1'efectuar-se l'encant ocorregué unincident curiós. En Casoni, per des-cuit, havia comesa l'omissió d'un

zero, de la qual cosa s'adonà quanl'oficial llegí la quantitat de 4,800rals. Finida la subhasta, desprésd'haver-la adjudicada a favor d'ell,els germans Baratta, que no s'opo-saren a l'esmena, protestaren del'adjudicació per raó d'haver-hi sigutfeta l'addició del zero, i per tal motiuconsideraven devia ésser a ells otor-gat, com a únics postors. El Presi-dent, d'acord amb el Conceller Sín-dic, no hi accediren, com tampoc elGovernador, qui la tornà aprovadael dia 9 a favor d'en Casori, deses

-timant per infundada la protestad'en Baratta, per tant, a 26 desetembre fou firmada l'escripturacorresponent del contracte amb enCasoni.

Folis 358 i 359. — En data de13 de gener de 1854 l'escultor enFelip Casoni i Pizani, natural deCarrara, ducat de Mòdena, demanaa l'Ajuntament li concedeixi unapròrroga de quatre mesos al termeassenyalat al plec de condicions pera la construcció i col • locació delremate, la qual cosa li fou concedidasegons acord del dia 16; per tant,s'allargà el plaç fins al 12 de junyde 1854. Fonamentava la necessitatd'ajornament en un cas fortuit, iera que les pedreres de Carrara, acausa de lo molt rigorós que fouaquell hivern, quedaren cegades perles pluges i les neus.

(Continuará.) AURELI CAPMANY.

El Curs d'en JosepPuig i Cadafaleh enla Sorbona

E 1 curs que sobre l'arquitectura ro-mñnica. catalana del primer pe-

ríode lia donat a la Sorbona deParís el senyor Puig i Cadafalch,ha obtingut un gran èxit. Han as-sistit a les lliçons les més eminentspersonalitats de l'arqueologia medi-evalista de Franca, segons indicavenles informacions de la premsa diària.De retorn de París, Irem demanat al'eminent arqueòleg un resum de lesseves lliçons, perquè els lectors dela nostra GASETA tinguin una ideadels problemes tractats cii aquestcurs, on la ciència arqueològica deCatalunya s'ha mostrat amb totala seva valor, en un dels primerscentres científics d'Europa.

La GASETA DE LES ARTS saludaa 1'il • lustre arqueòleg, al retornarde França, i s'honora en assenyalarcom la professió d'aquest curs a1'universitat de París aferma elsprestigis del nostre il • lustre homecl 'estudi.

Fmm. 4. - Altre de les taules, d'en .Jau-me Serra. que plafonen l'altar major

barroc de Palau de Cerdanya.

JUAN LLIMONA. - u Les velletes vers Crist . - Abside de l'església de les Germanetes dels pobres a Vich. (CI..%Ias)

N ' o 21GASETA DE LES ARTS J

convicció de que aquestbé de Déu de Mares deDéu romàniques que te-nim, havien ocupat llocen els altars i en elsaltars del seu temps fo-ren venerades.

El nostre estimatMn. Gudiol, amb aque-lla finesa de percepciódel qui enten les coses,s'atrevia a dir abans dela conclusió transcrita:«complement del retau-le, eren les escultureso estàtues per a els al-tars. Es.col . locaben• da-munt el retaule propia-ment dit quan no feiende tal, ressaltant damunt un petitpedestal, o ficades dins les ornacineso arcuacions que veiem sovint^en lesesglésies.» Sant Pere de Terrassa,donava un indici de com les escul-tures haurien pogut anar col . lo-cades en els nínxols del seu raríssimaltar, si al fons d'aquells nínxolsno hi hagués imatges pintades queels feia suposar més aviat destinatsa contenir arquetes de relíquies...En fi, rastrejabem la cosa que ensera desconeguda, perquè era des-coneguda i en conseqüència la tro-balla d'un exemplar autèntic d'altardel segle xii amb una imatge escul-tòrica de la Verge Maria, col•locadaen el seu lloc d'origen, té a Cata-lunya i arreu del món, un gran inte-rés, pel que es refereix al coneixe-ment de la evolució formal de l'altara través de l'història. Congratulem

-nos de que en aquest aspecte, comho és en altres de la història artís-tica, el nostre tresor d'art románic,prerigui una valor universal dins elsestudis arqueològics.

*

Ordenant l'arxiu fotogràfic del nos-tre estimat Museu, l'amic Vidal Ven-tosa, que n'és el fotògraf, va trobaruna sèrie de clixés de veroscop, delsquals en va tirar unes proves dereferència. En tractar d'identificar

-los, vegerem que es tractaba d'unaexcursió a l'Urgell i a la Cerdanya:Pons, el Monestir de Gualter, elMonestir de Tabérnoles,l'església de Guils a laCerdanya i altres, enseren llocs coneguts. Hihavia però unes quan-tes proves que no sa

-biem d'on eren, i unad'elles, la fig. 1, ens in-trigaba especialment,per la qualitat dels ob-jectes que's veuen foto-grafiats al costat de l'al-tar. D'aquests objectes,l'excursionista, que a-leshores ens era inco-negut, n'havia fet clixésapart, de dos, haviadeixat de fer-ne (o pot

-ser no li havia reexit)de l'objecte que judica

-bem més interessant,que és el senyalat ambel signe O en ]a foto-grafia n.° 1. Com potapreciar-se per ella,malgrat i la defectuo-sitat del clixé del nos-tre aleshores descone-gut excursionista (queno era pas un fotògraf),es tracta del cos altd'un altar romànic; esa dir, de la part queanava damunt la mesai consta aquest cos d'untemplet on encara s'hi ---veu col • locada una

imatge escultòrica de la Verge Ma-ria, flanquejat de dos retaules, amanera de tríptic, el centre del qualés el templet o tabernàcle.

Heu's aquí doncs, com anavencol • locades, en l'altar romànic lesimatges d'escultura, i lligant caps,fou aleshores que vàrem certificard'una manera exacta, la utilitat sos

-pitada d'un petit tabernàcle delsegle xii amb una imatge de laVerge 1VIaria d'escultura, a dins, quehi havia a Tahull (fig. 2). Així hihauria altars on aniria col • locat ala grada del fons de la mesa, unsimple templet amb l'imatge a dinsi altres en qué aquest templet, comen el cas de la fotografia n.o 1, por-taria a banda i banda uns plafonso retaules amb escenes devotes pin-tades, formant un tríptic.

Però d'on seria aquella fotogra-fia?... Pensàrem tot seguit amb elnostre caríssim Pijoan. Fa vint anys(nosaltres en fa dotze que estem alservei del Museu) que en Pijoan,des de la Junta, inicià les adquisi-cions d'art romànic, i a ell devemla base i les millors peces de lanostra col • lecció de frontals. EnPijoan llucava cap al Pireneu, per-què allí va néixer Catalunya a lavida històrica, i ell flairava elsrestes ernocionants d'aquella horaaugusta, perduts per les altes vallssolitàries. I cap allí anà ell, primer

que ningú, i d'allí portà les primerespeces de la colJecció nostra, queavui amb les pintures murals queell en part descobrí, és la millor delmón en art romànic... Però, com enPijoan hauria deixat en repòs aquellstrastets dins l'oblidada ermita?...Es que li fou impossible adquirir-los?... Com ell hauria permès encaraque en fugís un (el retaule marcaten la fotografia fig. 1 amb el signe Ai anés a mans d'antiquari?... Sorto-sament l'obra anà a parar a la Col-lecció Amatller, on avui-està bensegur i restaurat. Una figura feme-nina que es repeteix en algunes pro-ves de la col • lecció, ens féu reconèi-xer el fotògraf. Aquella dama, quevèiem vora les esglésies prenent no-tes de color, amb la capsa de pin-tures sobre els genolls, era la distin

-gida pintora Da Emília Corantí deGuasch, que acompanyà en la sevaexcursió al seu espòs, nostre estimatamic i company l'oficial tècnic delMuseu de Barcelona, en FranciscoGuasch i Homs (e. p. d.), conserva-dor del Museu de Belles Arts.

Guiats en aquest punt, l'amic icompany n'Emili Gandia, conser-vador del Museu de la Ciutadella idegà dels que hi treballem, em vaexplicar que el Sr. Guasch, per ordrede la Junta, havia anat a la Seud'Urgell a recollir la coberta d'altarde Tabèrnoles, que en Pijoan haviadescobert darrera l'altar nou i quela Junta havia comprat, i que aque-lles fotografies eren de l'excursió

D'on seria aquella fotografia taninteressant corn defectuosa?... (foto-grafia n.°1). Ja estàvem decidits avisitar a la Sra. Vda. de Guasch pera demanar-li, però heu's aquí queun bon matí ens compareix l'amicOlaguer Junyent, i anib la sevagentilesa acostumada ens diu: «Re-girant les carteres del- meu germàSebastià, he trobat aquest dibuix ihe pensat que podria interessar-vos.Aquí el teniu.» (Vegi's fig. n. o 3.)Corn pot; veure's, el dibuix d'enJunyent, que duia indicació de lloc,és el de l'objecte assenyalat amb . elsigne O en la fotografia n.o 1. Nohi havia lloc a dubtes: aquella foto-grafia, dones, era d'Angustrina, i elretaule de la Col-lecció Amatiler pro-cedia d'Angustrina.

Si ens ]ro haguessin permès lesobligacions del càrrec; hauríem sal-tat a Angustrina sense pensar-'cros-hipoc ni molt; perd aquells dies alMuseu hi havia un gran enrenou, carla Junta havia acordat que els Reisd'Itàlia inauguressin la instal•laciópública de les pintures murals romà

-niques, i el temps no sobrava i ninosaltres ni cap deis companyspodien deixar la feina, que tots enteniem prou i massa. Fent-nos lail • lusió de que potser podríem anar-hi

i potser podríem portarl'objecte si és - que hiera; i instal •lar en lesnoves sales un nou ti-pus d'altar romànic, hovàrem comunicar a laJunta, i bé 'que ensvaren autoritzar pera anar-hi, la impor-tància deis treballs a feraquells dies al Museues va cuidar de fer-nosquedar a Barcelona,vulgues o no.

A darrera hora, però,quan faltaven sois dosdies per a la visita reial,pensant en Angustrinai en l'altar i en el goigque faria i en l'interèsque tindria el poguermostrar com eren dis-posades en l'altar romà

-nic les imatges d'escul-tura, vàrem agafar unfuster-dels que treballa-ven al Museu i el di-buix d'en Junyent, i euun jornal de vuit horesi tres de vetlla vàremfer la reconstrucció re-produïda en la figura11. 0 4, que és la que estàexposada actualment alMuseu de la Ciutadella,col Tocant el templet da-

(Cl. Mas.) munt d'una mesa com-JOAN LLIMONA. - Volta de l'Abside de l'església de] Monestir de Religioses de l'Escorial, a Vich.

que el nostre malauratcompany havia fet ambaquell motiu, recorrentalguns indrets que lihavia indicat en Pijoani fent-ne fotografies.

Certament, l'altar deTabèrnoles assenyalavala fi de l'actuació d'enPijoan a la Junta. Lapolítica al Consistori vacanviar, i va canviar laJunta de Museus. EnPijoan s'en va anar aRoma, i . el Sr. Guaschva deixar * allí aquellsclixés sense indicacióenlloc que permetésidentificar-los.

6 GASETA DE LES ARTS N.°21

posta amb el frontal ro-mànic de Feneres. Des-prés donàrem dades al'amic Joan Carrera, es-cultor i dibuixant al Ser-vei de Monuments de laMancomunitat, i ens di-buixà la reconstruccióde la fig. 5.

Hem estat a Angus-trina fa pocs dies. Feinadel càrrec ens va portara la muntanya i tro-bant-nos a Puigcerdàamb el nostre companyfotògraf, Sr. Vidal, và-rem aprofitar l'ésser-hia prop per a arribar-nos-hi. Cal dir que nohi anàvem massa espe-rançats, car havíem es-crit tres lletres al reve-rend Sr. Rector i a capd'elles havíem rebutresposta... i això era unmal senyal. Ja entratsa França, arribàrem aAngustrina a l'hora quecomençava el rufagueig,preludi de les grans ne

-vades que de pocs dieshan caigut allí dalt. Jaa la Rectoria, el reve-rend Sr. Rector, amb unllenguatge francès demarcada accentuaciónòrdica (cosa estranyaa Cerdanya), ens va dir, en mos-trar-li les nostres fotografies, queefectivament, aquells objectes erende la seva parròquia. Que el retaulehavia sigut venut en temps del seuantecessor i deien que era a Viena.Que aquella venda havia ocasionatgrans descontents, però que l'altari el Crist encara hi eren, bé que nopodria mostrar-nos-els, perquè no

aIy

Fic. 2 - Templet romànic del segleXII amb una imatge de la Verge,existent en l'església de Sant Climent

de Talmrell, al servei del culte.(CL Kalixdalori del M. de la C.)

eren ni a l'església vella ni a l'es-glésia nova d'Angustrina, sinó al'ermita de Sant Martí. «L'ermita deSant Martí és allá dalt — afegí asse-nyalant 1'espessura de núvols ques'ajassava pels flancs de la munta-nya de Carol, — i amb el tempsque fa no puc pas acompanyar-vos

-hi.» Evidentment, no podíem pasexigir-li tant.

«De venda — afegí, —ni cal par-lar-ne, ni jo ho voldria, ni l'Estatho vol. Aquests objectes són «clas-sés» i anyalment el delegat de laPrefectura de Perpinyà visita lesnostres esglésies i constata, inven-tari en mà, l'existència dels objec-tes. Demés, l'altar és retornat alculte...»

El mal temps avençava i el bonSr. Rector d'Angustrina t^ "semblava ben disposat a deix;anar sols a visitar l'ermita.gar-lo a una resposta negati-,hauria sigut prou gentil. Aixdespedirem, mentre ens deia: «al bon temps i podreu fotograal vostre plaer. Jo us acompaa l'ermita...»

Ja el volíem esperar el boni tenir la fotografia ben fel'altar per a publicar-la; peròdacció de rètols al Museu no tespera, i no podem esperar etemps.

Per això, perquè aquellshaurien fet perdre a aquesta nel carácter d'una novetat, laquem avui, sense esperar lafotografia, que, si a Déu plepublicarem un altre dia, donconèixer ara aquest modest iment, pel qual . sabem el que fijno sabien çò és com i de quinnera anaven disposades les ind'escultura en l'altar romànic.

Com que això és importanexplicant la cosa hem volgutun xic d'història i posar-hi elsde les persones (tots ells bonsi companys nostres) que hanvingut en aquesta interessan-balla de l'art romànic.

JóAQUIM FOLCH i Ti

' llor la seva energia in-dubtable, les seves mol-tes i bones aptitudsartístiques.

Galeries Areñas. —Exposa en aquestes Ga-

leries el jove pintorSáinz de la Maza.. Lajoventut de l'artistacontrasta amb l'assao-nada perfecció que re-velen algunes de lesobres exposades. En al-tres aquesta joventut.s'hi sent ardida, dub-tosa, inquieta, però fu-rient i proveïda del dode la pintura. De lesobres exposades, excel-leixen la n. o 1, «Retratde la meva mare », i((La Ballarina», n.o 13del Catàleg. L'exposi-ció assenyala la pre-sència d'un ver pintor.

Saló d'«El Camarín».—L'Exposició d'en IuPasqual ha obtingutun veritable succés devenda i de crítica. Elnostre artista ha acon-seguit el triomf quemereixen les seves obresen aquest moment quejudiquem culminantdins la seva vasta pro-ducció.

Galeries Laietanes. — L'eminentartista en Francesc Labarta ha ex-posat en aquestes Galeries una sériede paisatges interessantíssims. Do-tat d'una facilitat admirable, enLabarta, en els pocs anys de con-rear la pintura de cavallet, haassolit el triomf que a molts demanauna série llarga d'anys d'esforç id'estudi. La sòlida preparació d'oficide l'artista ha fet aquest cas possi-ble, i avui la pintura d'en Labartaés un fruit madur, maduríssim delnostre art modern.

En les mateixes Galeries exposauna sèrie d'obres de pintura el

LES EXPOSICIONSGaleries Malmedé. —El pintor Fer

-rer (en l'anunci de l'Exposició, enel passat número, dèiem erradamentPujol) exposa una sèrie de pinturesque produeixen de moment una vagaimpressió de desconcert. Aquesta im-pressió s'aferma a mesura que homobserva les produccions d'aquesttemperament, on es barreja a esto-nes el mal gust amb tocs de su-blimitat apoteòsica, i a estones l'ex-pressió d'una força de visió i d'untemperament gens vulgar i dignede la més gran atenció i respecte.

El pintor Ferrer té prous mèrits,al veure nostre, per a orientar mi-

FxG. 1 - Interior de l'ermita de Sant Martí d'Angustrina, on es veuen l'altar romànic estudiat, un Crist romànici el retaule romànic avui a la Col • lecció Amatller. (Cl. F. Guasch i Homs)

Mestre Joan Llimona. - Pintor. (Cl. Serra.)

El pintor Joan Llimona i les seves obres depintura .nonumental

JOAN LLIMONA. - Detall de la decoraciú del Cambril de] Santuari de Loreto a- Braf n. - Els Angels trasportant la Casa de Loreto.. (CI. Serra.)

N° 21 GASETA DE -LES ARTS 3

Una de les missions que s'ha im-posat la nostra GASETA DE LES

ARTS, és la de donar relleu a totes lesnostres valors artístiques. A la valordel mestre Joan Llimona, de tothomreconeguda, això no li cal pas, peròsí a una part important de la sevaproducció, que, pel seu lloc d'em-plaçament, és mal coneguda, o poeconeguda, quan no és que sia igno-rada d'una gran majoria del nostrepúblic. Ens referim a les seves obresde pintura mural.

La cúpula del Cambril de Mont-serrat, la de les Monges de l'Escorial

de Vich, la de les Germanetes dels Po-bres d'aquella ciutat, per no esmen-tar-ne d'altres, les coneix un nom-bre reduït de gent. L'una, pei quèés emplaçada en un lloc poe a pro-pòsit per a l'examen de composicionspictòriques; l'altra, perqué és en unaclausura monacal; L'altra, perquémolts no la saben; el fet és que dela part més important de la pro-ducció del mestre en sabem poc,malgrat i que en ella hi ha, al nostremodest entendre, trossos que cons-titueixen veritables fites de la his-tòria de la nostra pintura contem

-porània.Demés, pels qui estimem a en

Joan Llimona i apreciem tota lavalor del seu art originalíssim isincer, ens plau de veure'l en aques-tes obres, perquè en elles hi copcemd'una manera íntegra, la seva com-

plexió artística, i hi veiem, l'intel-lectual i el sensitiu que hi ha en ell,caminar agermanats i harmoniosa-ment enllaçats, cap a les grans solu-cions plàstiques que l'art monumen-tal demana. El pensament tornant-seal • legoria i el sentiment harmonia,formen aquella unitat definitiva queconstitueix un dels encisos d'aques-tes grans produccions.

Així, hom té l'evidència de queen aquest art monumental hi hal'esfera d'acció pròpia del nostreartista. A través les amples concep-cions temàtiques a què dóna Lloc,el pensador cristianíssim s'esplaiaen l'al • legorització de les més altesidees. Pels amples espais de lacúpula montserratina, tot un mónd'imatges simbòliques campeja dinsl'ideal grandesa d'un escenari abs-tracte, on damunt els murs que for-men les serres de la muntanya santa,s'obra el cel presidit per la imatgede Maria. Vers Ella radien, com enun centre místic lluminós de glòria,les corrues cícliques dels Sants i delsreis, dels prelats i dels monjos, ca-minant per la història, fins a lespresents corrues de romeus quepugen en beates comitives els graonsmagnífics d'aquell gran temple na-tural. A l'Escorial de Vich és totauna humanitat actualitzada que,adolorida, àvidament s'acosta a lafont de salut que raja del cim dela muntanya. del Carmel; a les Ger-

manetes dels Pobres, és el fris delsVellets, vençuts de la vida, quecaminen en processó vers el Cristacollidor, de les eternes consola-cions... Així l'art del Mestre, artde pensador cristià, art d'eficàciacristiana, es troba a pleret complintaquesta funció noble de la pinturamonumental religiosa, que si elsantics tractadistes anomenaren elllibre dels illetrats, els modernstractadistes podrien anomenar -lo elllibre dels enfredorits; tant ell s'enendú l'ànima a les altes idealitatsde la religió nostra.

Davallant d'aquests cimals delgeneral abstracte i al • legòric, homs'explica que el pintor Joan Lli

-mona, en alguns moments, trobiestrets els límits de la pintura decavallet, reduïts a lo purament sen-sitiu. Hom comprèn com el pensa-ment d'aquest intel • lectual cristiàs'escarrassi en pendre forma plàsticadins l'espai reduït d'una tela. Homveu l'esforç que el Mestre fa per areduir 1'al • legoria a realitat, i final-ment comprèn com per aquesta re-ducció el quadre esdevé anecdòtic.Les grans síntesis al-legòriques de lapintura monumental, a les quals éspropi l'esfumar-se dins un escenariideal, han de reduir-se, en l'escenarirealista dels seus quadres, a l'acciód'un personatge humà concret, i enaquesta lluita i d'aquesta reduccióel quadre hi perd la frescor de losensitiu i n'esdevé conceptuós.

Ara, quan en Llimona actua decara a la natura i ens dóna d'ellaço que en copsa la seva sensibilitat;quan els seus quadres no tractend'exposar una idea, sinó de plasmarun sentiment, en Llimona es revelaun artista fondíssim, qui, a travésde la visió de la natura, ens presentacom pocs d'altres ho han fet, el coshumà difós en ella, com en aquell«Toc d'Oració» del Museu Modern deBarcelona i aquell «Estany de Ba-nyoles», on una jove figura femenina,dolça i melancòlica, humanitza elsentiment del paisatge i de l'horad'una manera magistral i potserúnica, en aquest aspecte de relació,dins la pintura catalana moderna.

Així i tot, però, creiem que el llocjust d'en Llimona. és a la pinturamonumental. La volada del seupensament, el sentit de descobrir eltranscendent en tota cosa, el veureen lo real, el reflex de lo diví, fad'aquest pintor un temperament aposta per a aquest art de les granscomposicions simbòliques. Les cosesi les imatges se li exalten i se litransformen als dits sense adonar-se'n. La seva tongada de paisatges

marítims poblats de noies joves,donava a cada punt una sensacióestranya de realitat mixtificada, d'a-legria retinguda i obligada a deixarla túnica pel- vestit, de moda. Aixi,aquella sèrie acabava amb el seupaisatge anib figures que titulava«Catalunya, on el real s'exaltavaun xic, on les imatges es tornavensímbols...

Per això en Llimona, davant lesamplades murals de la cúpula mont

-serratina o de la mitja cúpula del'Escorial de Vich, es sentí en el seulloc. Allí, al revés dels seus quadres,on l'ideal ha de cenyir-se a lo real,lo real sensible s'afina cap als idea-lismes, i la composició devé unaharmònica i gloriosa metamorfosi delo viu temporal cap a l'ideal etern, iaquesta presència de lo real accen-tuada encara per lo actual, transfor-mant-se en al-legoria, fa l'encís prin-cipal, al nostre veure, de les gransobres de pintura monumental delmestre.

La cúpula de Montserrat cas dóna,en els escenaris de la part baixa, totala dolça veritat de l'olorosa mun-tanya, on el violeta gris de lespedres magestuoses es clapissa dela molsa fina, dels boixos i les herbesperfumades. Els romeus que hi pas-sen, trepitgen un terrer florit d'hu-mils corol-les embaumades, i lessil • luetes actuals de la nostra icono-grafia típica; pastors i pagesos, me-nestrals i gent del temps, segueixenla corrua dels sants i dels personat-ges històrics amb aquella natural fu-sió que hem dit que es produïa sem-pre en l'esperit de l'artista, qui sapveure en la realitat el reflex de lotranscendent. Corrua que, a travésseis segles, va pujant a la munta

-nya, i que a través dels espais am-plíssims de la vida religiosa caminacap al cel on es veu entre Llumsmeravelloses la Verge Maria. Daltdels serrats, els núvols s'ageganteni les clarors s'afuen, i de la confusió'humana dels temps, que és a baixformant la comitiva de la història,en surten els esperits alats, que enradials seguicis s'afuen, muntant capa la llum, que cau dolcíssima da-munt de l'escenari terrenal. L'har-monia del concepte i la forma escompleten. El pensament i la sensi-bilitat de l'artista han treballat aquíagermanats, i això ha donat a aquestaobra una vigoria i una empenta ex-traordinàries. La fuga d'un esperitque es sent a pleret en aquellsàmbits, s'hi troba d'una maneraclara, fins a donar en el conjuntaquella sensació de la gran pinturaclàssica, de que la cúpula és una

JoAN LLIMONA. - Detall de la part baixa de ]a Cúpula del Cambril de Montserrat «Els pelegrins». (CI. Ribera.)

JOAN LLIMONA. - Conjunt de la Cúpula del Cambril de la Verge de Montserrat. (CI. Ribera.)

4 GASETA DE LES ARTS N.o 21

atmosfera d'on les imat-ges sorgeixen, més queno hi són pintades.

Altrament, a l'Esco-rial de Vich, en Llimo-na ha posat els dolorsde la terra, abeurant-sea la font del remei i as-cendint cap a la mun-tanya de les consola-cions. Allí l'artista haresolt el problema difí-cil de posar la massad'una muntanya com acentre d'una composicióde cúpula. La munta-nya, i els arbres que hicreixen, fan l'escenaride la Plana de Vich, lade les gleves terroses iels serrats horitzontals,i els grans pollancresverds i les masies amples. Una saborde terra molt forta es desprèn.d'a-quests elements, de fons, damuntdels quals s'hi amuntega una mul-titud actualíssima.

Allí hi veureu els rics i els pobres,els senyors i els pagesos, la gent defàbrica i els menestrals, abocant-sea la font que cau en cascata cristal-lina del cim de la muntanya. Mon-ges i capellans, en grups de clàssicagrandesa, clapissen de pau, com lesfites de la vida religiosa, la tèrbolagrisor agitada de la multitud. Mun-tanya amunt caminen els qui hantrobat el remei, i al cim flamegenels gonfanons de la processó quepuja... Hi ha tot l'humanisme cris-tià del Bisbe Torras; hi ha tota lagent de la plana als qui ell parlavaamb la veu fonda de les seves Pasto-rals; hi ha un caliu d'humanitat mo-derna i una harmonia de cosa eterna,'que la fa perdurable en aquestacategoria de símbol. Un accent tre-pidant a baix, de gran força, s'afuacap a la dolçor del triomf dels quiguanyen el cim, on tremola la ela

-retat severa d'aquells cels dolcís-sims de la Plana de Vich, clapissatsdels grans núvols que moradegend'ombra els lloms de les muntanyes.

A qué descriure altres obres delmestre?... No cal pas. Les gransdificultats vençudes en aquestes duesel fan apte per a la resolució delsgrans conflictes de tèc-nica que aquesta pintu-ra monumental plante-ja, i és aquest un as-pecte de l'obra d'enLlimona, que cal estu-diar. Sí, cal estudiar-lo,avui que els problemesde l'ensenyament de lesarts són oblidats. Elnostre temps que hafet la bona obra dedestruir els prestigis delpreceptisme acadèmic,no ha lograt crear unorgan d'ensenyamentcomplet que el substi-tuís. L'esforç dels artis-tes de les darreres ge-neracions per a arribarals bells resultats ob-tinguts, ha sigut enor-me, i cal dir que notots sabrien resoldre lesqüestions tècniques queplanteja un cas com elde la cúpula de Mont-serrat. Les pràctiquesd'aquest ofici reduïblesa lleis, no són pas qües-tió de geni, sinó qüestióde saber l'ofici i el sa-ber 1 'ofici és evident-ment una cosa necessà-ria, i el qui el sab témolt d'avançat sobreel qui no el sap.

I en Llimona el sap el seu oficide pintor, i t encara direm que ésdels que més el sap entre nosaltres.El bagatge enorme d'una vida plenade treball; la seva constància en eldibuix, la seva febre en les apunta-cions de color, a través dels anys,fa una suma de valors que li hadonat i li mantenen els seus presti-gis de mestre. Guanyat el Premi dePintura, amb son germà Josep quitenia el d'Escultura, jovenets en-cara els dos Llimona, admirarenamb els seus dibuixos els condeixe-bles i els mestres de l'Acadèmia deRoma. Des d'aquelles hores jove

-nívoles d'Itàlia, present tothora a lesExposicions d'Art amb obres impor-tants i esforçades, ha fet aquellagimnàsia de l'ofici tan saludable itan oblidada en els nostres dies, iaquesta facultat solament el podiafer apte per a reeixir d'aquests con-junts monumentals de la. manerasàbia que ho ha fet i que constitueixun exemple ben poc comú en elsnostres dies.

A part d'aquest aspecte de latécnica, cal veure el de l'originalitatdel seu art. En la història de la nos-tra pintura contemporània, el casd'en Llimona és neta i simplementel d'un cap d'escola. Res lli ha enels seus antecessors immediats nien els seus contemporanis, que pu-gui dir-se que en Llimona ho ha

seguit. Si a estones hom pensa amben Benet Mercader, ben aviat es veuque aquesta relació remota pot ésseren els temes, però no en la pintura,i menys encara en la visió perso-nalíssima d'en Llimona, i en el seusentiment tendre i melangiós de lanatura i de la vida.

D'ell per això pot dir-se, com dels

La qüestió de corn i on anavencol • locades en l'altar romànic les

imatges d'escultura, no ens ha sigutaclarida d'una manera completa finsara recentment, en que una troballacasual en la qual no tenim cap mèrit,ens ha permès el certificar aquest as-pecte interessant de la forma de l'al-tar medieval. Era intrigant, certa-ment, en un país com el nostre, eltrobar-nos amb una abundor d'imat-ges escultòriques de fusta 'pintada,tan considerable i el no saber exacta-ment quina era la seva disposició dinsel temple i damunt la sagrada mesa.D'altra part, l'escassesa, per no dirla raresa de retaules romànics, ensinclina a creure, que en l'altar d'a-quella època, hi seria més usual

grans artistes, que hatingut la força de crearel inón de la seva ex-pressió íntima, i la ico-nografia d'en Joan Lli

-mona, inconfundible, iel matís humà que ellacomporta, és una adqui-sició ben pròpia de l'artnostre i guarnida enca-ra de totes les caracte-rístiques racials.

Heu's aquí, en aquestmodest comentari a l'o-bra de decorador delnostre artista, afegidesles dues distintives cab-dals de- la personalitatdel mestre, que són l'o

-riginalitat i el saberl'ofici. Elles, nodridesper un pensament viu

i elevat, han produït aquestes obresque aquí van reproduïdes, com unliomenatge al mestre, que modes-tament la GASETA DE LES ARTSli dedica, en aquests temps de sanarevisió de valors i d'exigències pro-fitoses.

JOAQUIM FOLCH ITORRES

l'imatge esculpida que la taula pin-tada. L'altar evoluciona en sa for-ma, des de la simple mesa sepul-cral al gran retaule gòtic que cobriatot el fons de l'absis. Autors emi-nents estrangers havien estudiataquesta evolució, documentant -la icap d'ells ens deia on anirien o comanirien posades aquesta abundord'imatges d'escultura que hi ha alnostre país. A Catalunya, mossènGudiol en les seves Nocions d'Ar-queologia Sagrada Catalana, en plan-tejar-se-li la qüestió l'havia embes-tida, dient com a conclusió: «Sonmolt rares les indicacions que ensdonen els monuments sobre la col . lo-cació de les imatges de bulte com-plert, en la casa de Déu.» En Puig

i Cadafalch ens dona-ba la reconstrucció devaris tipus d'altar ro-mànic i no n'hi haviacap amb imatges escul-tòriques i ara darrera-ment, en el llibre recen-tíssim del Pare Braunel més complet detots els que estudienla evolució de l'altar,tampoc hi ha cap exem-plar que ens resolguiel problema.

La lògica havia desuplir la certitud. Elsdocuments literaris pu-blicats que's refereixena la qüestió, tots ellsestrangers, no la reso-lien. Per cus.podiem de-duir, que les imatgesanaven col • locades enl'altar, però res més.D'aquestes referènciesnumeroses, que no ésel cas aquí fer-ne unaindicació, s'en deduïala presència d'escultu-res damunt l'altar, peròno com i on hi erencol • locades, i el fet eraque la forma d'un altarromànic amb una imat-ge escultòrica damunt,ningú ens la donaba,malgrat i tenir tots la

De cols eren disposades les imatges eseniti►-riques en l'altar romanle

N° 21 GASETA I)E LES. ARTS 7

1 1

I`y

r^ q'^ ^,, l]

-_ -__.`y--t-_- --

1 1

^1

lístic tren fondària i espontaneïtata les obres, on la realitat, però,s'hi sent .amorosívolament obser-vada. A trossos, verament inspirat,la fredor de l'estil s'en va, i trobeml'emoció pura dels bells momentsd'aquest pintor delicat que és enJaume Mercader; un assenyalat va-lor dins el nostre art moderníssim.

A les mateixes Galeries exposala coneguda artista Lola Anglada.El seu art s'ha anat depurant, i aracompareix davant del públic ambobres verament reeixides i plenes

d'aquella delicadesapròpia al seu tempera-ment. Un dia fèiem al'artista el retret de lainfluència que sobre elseu art exerciren deter-minats mestres angle-sos. Avui podem dir queper aquell camí l'ar-tista s'ha retrobat ellamateixa.

Demés dels dibuixosexquisits que ja coneixabastament el públic,presenta algunes pin-tures, i, d'entre elles,tres composicions quepresideixen la sala sóndignes d'esment. Aques-tes obres revelen que,a més d'altres aptituds,Lola Anglada té bonesqualitats per al conreude la decoració mural.

jove artista en R. Du-ran. En algunes d'elleses revela un tempera-ment interessant, quel'estudi assaonarà sensdubte.

Saló Parés.—Al SalóParés hi ha hagut ober-ta una Exposició de r ±1'eAgrupació d'Aquare- /listes de Catalunya»,novena de la sèrie ce-lebrada per aquestaentitat. El conjunt és f: 1

interessant i revela en t ;),1^ .-els associats un entu-siasme estimable per amantenir els prestigis 3 Y _

d'aquesta técnica. Ex-posen els següents ar-tistes: Dionís Baixeras,Camins Reull, A. Car

-dunets, Josep Civil,Marcelí Col], Jaume Co-rominas Pvrc., MiquelFarré, Fort i Galzeran,A. Fuster Banús, F. Ga- "lofre 011er, F. GalofreSurís, B. Gili Roig,Encarnació Gómez deBosch, Pere. Garro Cos-ta, Josep Mestres Ca-banes, Andreu Pastor,J. Riera Mauri, Lluís iEduard Roig Ensenyat, P. SabatéJaumà, D. Soler i Gili, J. M. Tam-borini, Lluís Torres Farell, J. Vallsi Clusas i Joan Vila Cinca.

Hi han obres especialment nota-bles de Baixeras, Civil, Miquel Farré,Garro i Costa, Mestres Cabanes, Pas-tor, Roig Ensenyat, Soler i Gili, Tor-res Farell, Valls Clusas i Vila Cinca.

Galeries Dalmau. — Paisatges deJaume Mercader. Exposa aquest ar-tista una sèrie important de paisat-ges. La seva pintura es va afinant,fent-se exquisida, japonitzant-se, di-ríem. Potser aquest propòsit estil -stil-

Dos interessantíssims artistes benconeguts entre la gent d'avançada,exposen també a Can Dalmau: enFrancesc Camps, pintor, i n'EmiliStore, joier.

F. Camps presentaobres de pro-funda sabor pictòrica, potser mésintenses que correctes. Es pot ende-vinar a través d'elles, un tempera-ment armat d'aptituds per a enves-tir els greus problemes que aquestapintura de la intensitat suscita. Enella és difícil reeixir, perquè el quecerquen aquests artistes és l'expres-sió neta de la vida.Certament, el cas és Fper a posar a provaa un pintor, i cal dirque en molts casos elnostre pintor s'aguan-ta en el seu lloc di-fícil.

E. Store es diu joier,amb una gran modès-tia, car el nom que liescau millor és el d'ar-tista, puix en les sevesproduccions hi palpitencoses que no havíemsentit palpitar fins araen les joies. Curiosescomposicions «cubis-tes», porten aquestsegell de vibració inter-na i s'animen d'inten-cions i harmonies querevelen un tempera-ment delicat i complex.

La Pinacoteca.—S'hacelebrat al Saló de LaJ Pinacoteca una inte-

• ressant exposició de3. quadres antics imo-

derns en la qual hifiguraven algunes obresverament notables.

Es oberta, al SalóParés, una exposició depintures del conegutpintor en Joan Cardo-na. D'ella donaremcompte en el númerovinent.

, Ramon PitxotHa mort a París, on

era establert des demolts anys, l'eminentpintor catal<i en RamonPitxot. Fill d'una fa-mília barcelonina queha donat noms famososa les arts, de jove sentíla vocació de la pin-tura. Fou deixeble delpintor Borrell, i unitper llaços d'amistatamb en Nonell i en Ca-

nals, féu un primer viatge a París.De retorn a Catalunya, amb enRussinyol, recorregué llarga tempo-rada les terres de Mallorca i d'An--dalusia. Retornat a París, s'hi establídefinitivament. El nostre Museud'Art Modern posseeix una obrad'aquest notable pintor. Darrera

-ment el seu art ens donava bellescomposicions inspirades en els aplecsi processons de la gent catalana,que ell coneixia bé per les sevesestades llargues a Cadaqués.

Descansi en pau 1'il-lustre artista,qui fou una de les valors de la nostrapintura moderna.

ï

ALTA2 p.ÒPfINIco EN S;a 277 D'ÀuB Jr INA•.

FIG. 3 - Dibuix de l'altar romànic d'Anaustrina. Croquis del pintor en Sebastià Junyent (t) cointiuicat perOlaguer Junyent.

Platería,Cubiertos y Joyas de arte

Exhoslc óN Y VENTA: URALITA, S. A.PASEO DE GRACIA, 90. — BARCELONA FIG. 4 - Reconstrucció al Museu de Ciutadella, d'un

altar ro nànic amb ilnatge escultórica, feta a base deFaltar d'Angustrina i del telnplet de Taull.Fis. 5 - Reconstrucció ideal de Faltar romànic cl'An-

gustrina. Dibuix de Joan Carrera de] S. de C. de M.

Garles Albesa

Successor

de

JOSEP ALBESA

TALLERS MECÀNICS DE FUSTERIA

8 GASETA DE LES ARTS N.°21

Constructor d'obres

Grans obresen formigó

armat

DESPATX:

Borrell, 292 Telèfon 883 H.

Joan RuizSuccessor de J. Calonja

FAÇANES • TENDES • ALTARSDESPATXOS • MAGATZEMS, ETC., ETC.

FUSTERIA PER A EDIFICIS- PARQUETS

Roger de Flor, 141 - Passatge Tasso, 13Telèfon: 785 S. P. BARCELONA

El més rar> assortit

en

Llibres d'Art

LLIBRERIA

5UBIRANA

Porta-ferriSS2, 14 Barcelor^a

Escultura Decoratius i Gran Decoració 1

]oaquim camp ñ

PROJECTES I MOBLESANTICS I MODERNSTREBALLS EN GUIXMODELS PER A BRONZE

vvv

Taller: NÀPOLS, 30= 11 H({LOf1 (G.)(ENTRE CÒRSEGA I INDÚSTRIA

E1GEn CliÏ

1nTERnFIC1®nÉib

DE

wnGonES ofPITonnÉs

!uu 1mii mwmilll! Y CFIDRES uuuuiuIIIII!luluru

IIIIIIfIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIi^IIIIIIIIIUdIIIIC!I

GUARDA MUEBLES

MODERNO

Isidro Bonnovio

SERVICIOS ESPECIALES

PARA EXPOSICIONES

Y MUSEOS

Plaza llueva, 10 • Tel. 3330 E.

BFIRCEbQIIf

JOAN o U5 QUETSCasa fundada l'any 1840

MOBLES ARTÍSTICS DECORACIÓOBJECTES PER A PRESENT

Exposició, Despatx i Tallers:Passeig de Gràcia, 36 = Tel. 5314 A. = Barcelona

lilobles Artistjcs.

(le Roten (Jonc)'

Fábrica:

Passeig de Gràcia, 115

BARCELONA

LA VINACOTECAGASPÀ E3f11TJs

.+.+ MARCS 1 GRAVATS s .,^

EXPOSICIONS PERMANENTS

Corc., 644 I,oe. P. G,n,. 1 Ci oe. T,kfun 5045 A.BARCELONA

A. BadrinasBARCELONA (G.) Taller: Neptú, 2DR. RIZAL, 34 1 36 (PROP LA DIAGONAL)

Mobles moderns Marqueteries d'art

Fusteria fina

Decoració d'interiors Arts industrials

Fusteria d'Obres í d'Estils

Ebenisteria • Instal •lacíó ¿'Esta-

bliments Comercíals í Despatxos

VIDUA de F. CASAS

SECCIÓ DE PERSIANESCOLISSES ENROTLLABLF.S

Díputació, 119 í 121 Tel. H. 860

BARCELONA

ANTIGUITATS

UART

Call

28 PRAL.

/CARRER FERNANDO

Il...... uII ......I PLAÇA ST. JAUME)

BARCELONA

REVESTIMENTSDECORATIUS

áIIIIIIIiIIIIIIIIIIIIIIIIII IIIIIIIIIIIII IIII IIIII IIIIIIIIIIY

DEK®R.=ÓIInUnlulninnnnnnlllnnnnnnnllnnlnlnIIÓNovïssima aplicació

de la URALITA a lesArts Decoratives

REPRODUCCIÓ EN RESPATLLERS IARTESONATS DE LES TALLES ANTIGUESDE FUSTA EN LLURS TONS NATURALS

URALITA, S. A.BARCELONA. PL. ANTONI L6pEz, 55

TELÈFONS 1644 A. -848 A.

LLOC D'EXPOSICIÓ 1 VENDA:

PASSEIG DE GRÀCIA, 90 — SUCURSAL

TELÈFON 53 G.

G. Hor,ar

MoblesLàn7paresDecoració

ADtiguitats

Canuda, 4 BARCELONA

ANTIGA^ CASA A. OLIVA

T. Priu Mariné

Taller de daurats • Altars • ImatgesDecoració i reproducció en pastad'objectes d'art antic i modernCasa especia( per a la restauració

de retaules antics

Consell de Cent, 368 Barcelona(entre ]Iruch i Girona)

EXPOSICIÓ

Compra i Venda d'Antiguifafs

J. v&1cncjii2o

Corrïbia, 2, pral. (Caní. Pl. Nova)

BARCELONA

JOIER

TEL. 813-S. P. GRANVIA, 643

BARCELONA

CASA FUNDADA L'ANY I835

ARTS GRAFIQUES, S. A., SUCCESSORS D'IIENRICII I C!— BARCELONA