GD Llengua Catalana i Literatura 1r Batx

índex

Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

Utilització de la guia didàctica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6

Elements per elaborar el projecte curricular del centre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

Objectius generals de l’àrea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

Continguts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

Objectius terminals de la matèria de llengua catalana i literatura . . . . . . . . . . . . . . . 13

Orientacions metodològiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

Avaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

Temporització . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18

Elements per elaborar la programació d’aula. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18

Unitat 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18

Unitat 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20

Unitat 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

Unitat 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23

Unitat 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25

Unitat 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27

Unitat 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29

Unitat 8 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31

Unitat 9 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33

Solucionari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35

3

G.D. Llengua i Lite - Introducc 15/11/02 11:23 Página 3

El llibre de llengua catalana i literatura ofereix una part del contingut de la matèria, per repassar i aprofun-dir alguns aspectes vistos en estudis anteriors. Hem estructurat la presentació d’aquests coneixements en nouunitats ben diferenciades, cadascuna de les quals està formada per tres blocs de continguts distints:

1. Llengua i comunicació, incloent-hi l’estudi del text i de les seves propietats i la tipologia textual.2. Gramàtica, amb el treball de la fonètica, la morfologia i la sintaxi de la llengua.3. Literatura, amb els principals autors, moviments i obres des de l’origen de la lengua catalana fins al

segle XIX.

La seqüenciació dels continguts en tres blocs permet simultanejar el treball de les diferents tipologies textualsamb la reflexió sociolingüística i l’estudi gramatical; però alhora, la nostra proposta ofereix la possiblitat quecada professor o professora adapti la tria dels continguts a les necessitats i l’evolució de cada grup.

Una altra consideració que hem valorat a l’hora de fer aquest projecte és el bagatge desigual amb què arribenels alumnes al Batxillerat. Aquesta consideració ens ha dut a no bandejar del currículum alguns aspectes l’a-prenentatge dels quals, si bé s’ha d’haver assolit en l’etapa anterior, sovint no ha estat prou consolidat.

Finalment, aquest projecte inclou un solucionari que resol les activitats proposades. Creiem necessari intentardonar respostes o oferir alternatives de tots els exercicis, fins i tot d’aquells que defugen una única correcció.

Esperem que aquest material us sigui d’utilitat en el difícil repte d’ensenyar llengua a les escoles i els institutsdel nostre país.

Els autors

5

presentaciópresentació


utilització de la guia didàctica

6

Elements per elaborar la programació d’aula

Per a cada unitat s’inclou:

Aquesta guia consta dels apartats següents:

Elements per elaborar el projecte curricular de centre

1. Objectius generals de l’àrea

2. Continguts

3. Objectius terminals de la matèriade llengua catalana i literatura

4. Orientacions metodològiques

5. Temporització

Relació dels objectius que estableix el currículum delBatxillerat.

Especificació dels continguts conceptuals, procedimen-tals i actitudinals en relació amb els objectius terminals,i especificació dels continguts conceptuals per al primercurs.

Relació dels objectius terminals.

Exposició d’una metodologia i una estratègia didàctiquesper impartir els contingus de l’àrea.

Proposta d’hores per treballar les unitats del llibre.

1. Objectius didàctics

2. Continguts:– Fets, conceptes i sistemes conceptuals– Procediments– Valors, normes i actituds

Relació dels objectius que es pretén que l’alumnat asso-leixi en acabar la unitat.

Programació dels continguts conceptuals, procedimen-tals i actitudinals que es treballen al llarg de cada unitat.

Solucionari del llibre de l’alumne

S’ofereixen totes les solucions del llibre de l’alumne.


7

presentaciópresentació elements per elaborar

el projecte curricular del centre

Objectius generals de l’àrea

D’acord amb el Decret 182/2002 de 25 de juny, en acabar els estudis de Batxillerat l’a-lumnat ha de ser capaç de:

1. Comprendre textos orals emesos en la varietat estàndard, i també en altres variantsmés usuals en el context situacional de l’alumnat.

2. Llegir de manera expressiva textos de caràcter formal en la varietat estàndard, i tex-tos literaris, amb la pronúncia i l’entonació adequades.

3. Comprendre i resumir textos escrits de caràcter formal, literaris o no, tot distingint-ne l’estructura formal i el contingut.

4. Expressar-se oralment en la varietat estàndard de la llengua en diverses situacionsformals.

5. Escriure textos de caràcter formal en la varietat estàndard i en diverses situacionsformals (humanístics, científics, periodístics), amb adequació i coherència, usant,si cal, processadors informàtics.

6. Fer servir amb correcció les normes que regulen l’ortografia en textos formalsescrits, i la pronunciació i l’entonació en textos formals orals.

7 Fer un ús correcte de les normes gramaticals a partir de les regles de la morfologiai la sintaxi.

8. Usar un lèxic i unes estructures comunicatives adequades a cada situació, tenint encompte les relacions textuals i semàntiques.

9. Analitzar, comentar i valorar textos en prosa, en vers o teatrals, significatius de laliteratura catalana, des del punt de vista formal i de contingut.

10. Llegir significativament, al llarg del Batxillerat, obres programades de la literaturacatalana, tot valorant-ne l’enriquiment personal aportat.

11. Contextualitzar adequadament els textos i els llibres llegits en relació amb l’autor,amb els períodes més representatius de la literatura catalana i amb altres paràme-tres artístics.

12. Ser conscient de la realitat plurilingüe i pluricultural del món d’avui, tot fent espe-cial esment a la situació a Europa, a l’Estat espanyol i a la societat catalana.

13. Valorar la llengua i la literatura com una herència cultural, com un mitjà d’inter-pretació de la realitat i de comunicació personal i social.

14. Comprendre els factors socials i legals que condicionen el contacte entre llengüesi valorar els processos de desplegament i normalització de la llengua catalana.

15. Emprar tècniques de recerca, selecció amb sentit crític, elaboració i presentació dela informació, utilitzant tant els mitjans tradicionals com les noves tecnologies.


8

Continguts

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

I. Ús de la llengua

1. Elements de la comunicació. Aspectes no lingüístics. El context.2. Funcions del llenguatge.3. Tipus de textos orals i escrits: característiques. 4. Propietats del text: cohesió, coherència, adequació al context. La correcció en l’oral

i en l’escrit.5. Tipus de textos específics: científics i tècnics; jurídics i administratius; humanístics;

periodístics; publicitaris.

II. Literatura

1. Els gèneres literaris.2. L’obra literària com a missatge: emissor/a, receptor/a, personatges, temes, tòpics,

lloc, temps, interpretació.3. La llengua literària aplicada a l’estudi d’una obra: recursos fònics, morfosintàctics,

lèxics i semàntics.4. Evolució històrica de les formes literàries:

4.1. Edat mitjana: marc històric i cultural. Principals gèneres i autors/es.4.2. Edat moderna: marc històric i cultural. Principals gèneres, moviments i

autors/es.4.3. Edat contemporània: marc històric i cultural. Principals gèneres, moviments i

autors/es.

III. Llengua i societat

1. La realitat plurilingüe i pluricultural de l’Estat espanyol i del món, amb especialatenció al marc legal i la realitat sociolingüística de Catalunya.

2. Origen i evolució social de la llenga catalana. Dominis lingüístics.3. Els fenòmens de contacte entre llengües: bilingüisme, diglòssia, conflicte lingüístic.

La planificació lingüística i els processos de normalització lingüística.4. L’ús públic de la llengua en els mitjans de comunicació i en altres àmbits.5. La variació lingüística: social, geogràfica i estilística.

IV. Estudi de la llengua

1. Fonètica i ortografia. 1.1. Conceptes generals: fonètica, fonologia, ortografia.1.1. Els sistemes vocàlic i consonàntic.


9

presentació2. Gramàtica.

2.1. Text, oració i mot.2.2. Estructura del text. Els connectors.2.3. Tipus d’oracions. Funcions sintàctiques. Categories gramaticals.

3. Lèxic.3.1. Estructura del mot. 3.2. Relacions per la forma i pel significat. 3.3. Els camps lèxics i semàntics.3.4. La formació del lèxic.3.5. Les locucions i frases fetes.3.6. Els reculls lèxics.

Procediments

1. Recollida, selecció i processament de la informació, utilitzant mitjans tradicionals inoves tecnologies (CD-Rom, bases de dades, Internet).

2. Interpretació i reconeixement de missatges orals formals.3. Reconeixement dels fonemes catalans, així com els principals al·lòfons dels fone-

mes catalans.4. Lectura expressiva de textos formals i literaris.5. Interpretació i resum de textos escrits formals, i també redactats en les diferents

varietats i registres de la llengua.6. Identificació d’unitats lingüístiques, i de les seves funcions i relacions.7. Identificació i pràctica d’estructures comunicatives.8. Anàlisi dels recursos fònics, morfosintàctics i lexicosemàntics d’un text.9. Anàlisi, interpretació i comentari de missatges publicitaris.

10. Producció de missatges orals en la varietat estàndard.11. Producció de textos escrits en la varietat estàndard, utilitzant un processador de textos.12. Correcció de textos d’acord amb les normes ortogràfiques, morfosintàctiques i

lèxiques.13. Lectura i interpretació de textos literaris significatius, d’acord amb pautes prefi-

xades.14. Confecció i interpretació de quadres cronològics i esquemes que permetin rela-

cionar les diverses manifestacions literàries entre elles, i amb la situació política,social i cultural en què es produïren.

15. Anàlisi i comentari (lingüístic, literari, històric) de textos literaris i no literaris, te-nint en compte els contextos en què se situen.

16. Anàlisi i comentari d’obres literàries dels autors i autores estudiats.17. Producció de textos literaris d’acord amb les estructures de gènere i els recursos

retòrics corresponents.


18. Anàlisi dels comportaments lingüístics en la vida social.19. Anàlisi de la situació sociolingüística a Catalunya.20. Redacció de treballs acadèmics que incorporin els elements complementaris (fit-

xes, índexs, esquemes, glossaris, bibliografia), utilitzant processadors de textos.

Valors, normes i actituds1. Relacionats amb la comunicació.

1.1. Predisposició per a l’intercanvi d’informacions i coneixements.1.2. Desenvolupament de la capacitat crítica i autocrítica.1.3. Respecte envers les normes de cada situació comunicativa a l’hora de participar-hi.1.4. Participació en activitats orals i escrites i en diverses manifestacions culturals.

2. Relacionats amb la literatura.2.1. Sensibilitat per la lectura i la literatura, com a mitjà de coneixement personal,

d’obertura a d’altres àmbits i de desvetllament estètic i imaginatiu.2.2. Interès per conèixer les diverses produccions literàries.

3. Relacionats amb la societat.3.1. Interès per la situació sociolingüística de Catalunya i la normalització de la seva

llengua pròpia, i diàleg entorn de les diverses actituds lingüístiques.3.2. Valoració del coneixement de diverses llengües com a factor d’enriquiment i

promoció personals.

4. Relacionats amb l’aprenentatge de la llengua.4.1. Valoració de la llengua com a mitjà de comprensió i d’anàlisi, de reflexió i de

comunicació personal.4.2. Interès per conèixer les diverses produccions lingüístiques.4.3. Valoració de la cohesió i coherència, de la correcció lingüística i de l’adequació

al context, tant en la recepció com en la producció de discursos orals i textosescrits.

4.4. Valoració de la llengua com a font de coneixement, com a vehicle transmissord’una herència cultural, com a mitjà d’expressió d’una comunitat i com unamanera d’entendre el món.

10

presentació


11

presentacióPrimer curs

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

I. Ús de la llengua

1. Elements de la comunicació: situació, intencionalitat, missatge, interlocutors/esi codi. Aspectes no lingüístics. El context.

2. Funcions del llenguatge.

3. Tipus de textos orals (conversa, tertúlia, debat, conferència) i escrits: caracterís-tiques. El text expositiu. El text argumentatiu. El text descriptiu. El text narratiu.El text instructiu. El text predictiu. El text retòric.

4. Propietats del text: cohesió, coherència, adequació al context. La correcció enl’oral i en l’escrit (ortologia, entonació, signes de puntuació, ortografia, lèxic,morfosintaxi).

II. Literatura

1. Els gèneres literaris (narrativa, poesia, teatre, assaig, dietari, memòria, periodis-me literari).

2. L’obra literària com a missatge: emissor/a, receptor/a, personatges, temes,tòpics, lloc, temps, interpretació.

4. Evolució històrica de les formes literàries:

• Edat mitjana: marc històric i cultural.– La poesia trobadoresca.– Ramon Llull.– Les cròniques.– L’humanisme. – La poesia del segle XV: Ausiàs March.– La novel·la cavalleresca: Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc.

• Edat moderna: marc històric i cultural.– La literatura catalana entre els segles XVI i XVIII. Renaixement, Barroc, Il·lus-

tració. La literatura popular.

• Edat contemporània: segle XIX.– El romanticisme: marc històric i cultural. – La Renaixença. Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà.– El realisme i el naturalisme. Narcís Oller.


III. Llengua i societat

1. La realitat plurilingüe i pluricultural de l’Estat espanyol i del món, amb especialatenció al marc legal i la realitat sociolingüística de Catalunya.

5. La variació lingüística: social, geogràfica i estilística. Les varietats geogràfiques delcatalà.

IV. Estudi de la llengua

1. Fonètica i ortografia.• Conceptes generals de fonologia, fonètica i ortografia. La síl·laba.• El sistema vocàlic, tònic i àton. El sistema consonàntic.

2. Gramàtica.• Text, oració i mot.• Tipus d’oracions. Categories gramaticals. Funcions sintàctiques.

3. Lèxic.• Estructura del mot. Lexema i morfema. • Relacions per la forma: derivació i composició. • Els camps lèxics i semàntics.• El lèxic i el diccionari. Característiques de les obres lexicogràfiques bàsiques.

Principis generals del diccionari en suport CD-Rom i a Internet.• Relacions pel significat: polisèmia i homonímia; sinonímia i antonímia; hipero-

nímia, hiponímia. • La formació del lèxic: mots populars, cultismes, semicultismes, doblets i pseu-

doderivats. Préstecs o manlleus. Procediments lingüístics de creació de neolo-gismes.

• Les locucions i frases fetes.

Objectius terminals de la matèriade llengua catalana i literatura

1. Obtenir, seleccionar i processar la informació relacionada amb els àmbits familiar,social, acadèmic i dels mitjans de comunicació.

2. Consultar diccionaris, enciclopèdies i altres fonts de documentació en bibliote-ques, arxius, mediateques i xarxes telemàtiques.

3. Comprendre i analitzar els principals elements que formen part del procés decomunicació: interlocutors/es, missatge, canal, codi, intencionalitat i situaciócomunicativa.

4. Descriure els aspectes no lingüístics en una situació comunicativa i aplicar-los en laproducció de textos orals i escrits.

12

presentació


13

presentació5. Identificar i valorar discursos orals i textos escrits en les diverses varietats i regis-

tres de la llengua.6. Llegir, recitar o dramatitzar textos de tipologia diversa amb bona entonació i

prosòdia adequada.7. Analitzar i interpretar textos orals i escrits de caràcter formal en la varietat estàn-

dard i en les principals varietats geogràfiques i socials de la llengua.8. Analitzar i valorar críticament els missatges publicitaris.9. Reconèixer en un text concret les propietats textuals d’adequació, coherència i

cohesió.10. Comprendre i resumir el contingut d’un text periodístic, humanístic, jurídic,

administratiu, científic i tècnic (de divulgació), identificant-ne el tema, establint-ne les idees clau i organitzant-les correctament en un esquema.

11. Exposar oralment un tema amb planificació prèvia i amb l’estratègia comunicati-va més adient.

12. Participar activament en activitats escolars i extraescolars, respectant les normesde cada situació comunicativa.

13. Produir i corregir textos mitjançant processadors informàtics.14. Aplicar convenientment les diferents possibilitats funcionals que ofereix el llen-

guatge a l’hora de produir missatges orals i escrits.15. Ser tolerant i crític amb els missatges rebuts i autocrític amb els emesos.16. Reconèixer les diferències entre el sistema fonològic català i el sistema fonològic

castellà. 17. Aplicar les normes ortogràfiques, morfosintàctiques, lèxiques i signes de puntua-

ció en la correcció de textos propis.18. Aplicar els registres lingüístics més usuals d’acord amb els factors que els deter-

minen.19. Redactar textos amb cohesió, coherència, adequació al context i correcció lin-

güística, seguint les fases que integren el procés de creació d’un text: planificació,escriptura i reescriptura.

20. Escriure textos formals d’àmbit acadèmic, periodístic, administratiu, amb estruc-tura adequada a la intencionalitat i situació comunicativa.

21. Comparar textos literaris i no literaris amb la finalitat de contribuir a una millorcaracterització dels diversos tipus de textos.

22. Fer comentaris de textos lingüístics i literaris, servint-se de criteris objectivables,segons esquemes i tècniques predeterminats, i redactar-los de manera coherent.

23. Analitzar els principals recursos fònics, morfosintàctics i lexicosemàntics d’un text.24. Comentar aspectes mètrics i recursos expressius de textos literaris.25. Llegir significativament durant el curs les obres programades de la literatura cata-

lana, tot valorant-ne l’enriquiment personal aportat.26. Analitzar obres literàries, tenint en compte l’autor/a, el lector/a, el missatge, tot

relacionant-les amb les estructures de gènere i els procediments retòrics utilitzats,i contextualitzar-la dins la producció de l’autor/a, el marc polític, social i culturalde l’època i la seva importància en la literatura.


14

presentació 27. Confeccionar i interpretar quadres cronològics i esquemes que permetin relacio-

nar diverses manifestacions literàries entre elles i amb la situació social de l’època. 28. Reflexionar, partint de l’entorn més proper, sobre la situació plurilingüe de l’Estat

espanyol i del món contemporani, amb especial atenció a la realitat sociolingüísti-ca de Catalunya.

29. Comprendre l’origen i l’evolució social de les llengües catalana i castellana, al llargde la història i en el moment actual, i constatar-ne les varietats.

30. Comprendre els factors socials i legals que condicionen el contacte entre llengüesi valorar els processos de desplegament i de normalització de la llengua catalana.

31. Aplicar a la situació actual de la llengua els conceptes de bilingüisme, diglòssia,conflicte, minorització, substitució i normalització, per superar les actituds diglòs-siques i per explicar els canvis que s’hi estan produint.

32. Valorar l’aprenentatge de llengües com a factor d’enriquiment cultural i de pro-moció personal.

33. Redactar treballs acadèmics que incorporin els elements complementaris (fitxes,índexs, esquemes, glossaris, bibliografia), utilitzant processadors de textos.

34. Valorar la llengua i la literatura com una herència cultural viva, com un mitjà d’ex-pressió personal i comunitari i d’interpretació de la realitat.

Orientacions metodològiques

Llengua i comunicació

La metodologia del primer bloc no pot quedar deslligada de l’objectiu fonamentald’un curs de Batxillerat: potenciar l’ús de la llengua. En definitiva, aprendre llenguasignifica aprendre a comunicar-se. Per això, la caracterització de la llengua es fa a par-tir de la relació que s’estableix amb el pensament i la comunicació (unitat 1).

En una segona fase (unitat 2), s’analitzen la llengua oral i la conversa. La presentaciód’aquests continguts ha de ser només el marc teòric que ha de permetre desplegar unseguit d’activitats que potenciïn l’ús de la llengua oral. Cal crear diferents situacionscomunicatives que permetin generar missatges, tant formals com espontanis. A més, calincidir en els aspectes relacionats amb el llenguatge no verbal.

La unitat 3 caracteritza el text i les seves propietats textuals, mentre que les unitats 4, 5i 6 presenten els textos expositius, argumentatius i narratius. L’estudi d’aquests textosha de permetre posar al descobert les propietats d’adequació, coherència i cohesió quesingularitzen aquests textos. Amb aquest bagatge, els alumnes poden enfrontar-se a laproducció de textos de diferents tipologies. Les unitats 7, 8 i 9 presenten la llengua desdel punt de vista de la seva diversitat. La reflexió ha d’anar adreçada a fer veure a l’a-lumne que, amb variacions històriques, socials, geogràfiques o estilístiques, la llenguaviu en la seva diversitat.


15

presentacióEn definitiva, la identificació de les principals varietats dialectals catalanes hauria de serun altre dels objectius que haurien d’assolir els alumnes; però la descripció dialectalhauria de permetre també reforçar i justificar la unitat que travessa totes les varietats dela llengua.

La lectura i el treball de textos ha de permetre als alumnes d’enfrontar-se a situacionsreals de comunicació, tant si corresponen a la realitat quotidiana com a l’àmbit litera-ri. En qualsevol cas, donada la tipologia de contingut que s’ofereixen en el primer bloc,sembla que paral·lelament al mètode expositiu-instructiu s’imposa la utilització de pro-cediments inductius.

Gramàtica

En el segon bloc se situa l’estudi de la gramàtica i el lèxic. L’objectiu d’aquests contin-guts no passa per oferir a l’alumne una formació teòrica deslligada de la pràctica lin-güística. Els conceptes gramaticals estudiats estan orientats a la confecció de textos ambcorrecció i amb una varietat d’estructures. Novament, el mètode expositiu s’ha de com-binar amb l’inductiu, perquè només en la mesura que l’alumne sap reconèixer elsmecanismes que regulen l’ordenació sintàctica i gramatical podrà fer-ne ús en les sevesproduccions escrites. Un capítol a banda mereix el tractament de l’ortografia. No con-siderem que l’ortografia hagi de constituir un dels eixos d’estudi dels alumnes deBatxillerat. Tot i així, l’experiència ens diu que hi ha encara alguns alumnes que arros-seguen greus dèficits en aquest aspecte. Per aquest motiu hem situat al final del blocgramatical corresponent a cada unitat un breu apartat ortogràfic. Es tracta que l’alum-nat posi a prova els seus coneixements i, a partir dels exercicis pràctics, en dedueixi lanorma que cal aplicar.

Pel que fa al lèxic i la semàntica, encara resulta més evident que la reflexió lingüísticaque acompanya aquest apartat ha de tenir com a objectiu l’ampliació i la precisió lèxi-ca. D’aquí que la lectura de textos hagi de ser el punt de partida del treball lèxic, quenomés posteriorment s’ha de posar en relació amb els mecanismes de creació lèxica isemàntica.

Literatura

L’apartat de literatura està encapçalat en cada unitat per un text d’algun autor desta-cat i entès en la matèria tractada. Aquest text permet al professorat introduir a classede forma general i flexible els continguts que s’han d’estudiar. El plantejament meto-dològic és compartit amb els altres dos apartats del currículum: cada unitrat es divideixen el contingut teòric i les activitats pràctiques, concebudes per aplicar els coneixe-ments adquirits i avaluar-ne l’aprenentatge assolit per l’alumnat. Aquestes activitats, isempre a criteri del professor o professora, es poden fer de manera individual o bécol·lectivament.

Totes les unitats es tanquen alternativament amb un comentari lingüístic o un de lite-rari. En el cas del comentari literari, oferim un model de comentari poètic a l’annex defigures retòriques. A criteri del professorat, els textos dels diversos autors inclosos en


16

presentació cada tema poden utilitzar-se per al comentari de text realitzat a classe, com a treballindividual o fins i tot per a l’avaluació general de la unitat. A més, per les característi-ques obertes d’aquest plantejament, creiem que es pot valorar el comentari literari comuna activitat d’ampliació per als alumnes que poden assolir uns objectius didàctics mésambiciosos.

Avaluació

L’avaluació, que s’integra en el procés d’ensenyament-aprenentatge, ha de tenir coma primer objectiu que l’alumnat assoleixi un nivell de coneixements adequat a les sevespossibilitats. Aquesta finalitat obliga a plantejar-nos l’avaluació des d’una doble pers-pectiva. D’una banda, ha de permetre adequar el disseny i el desenvolupament de la programació a les necessitats i els ritmes d’aprenentatge dels alumnes; de l’altra, hade proporcionar-nos dades i informació sobre el procés d’adquisició de continguts del’alumnat. Des d’aquesta perspectiva, l’avaluació ha de tenir una clara funció formativai orientadora, la qual cosa implica que ha de ser per força contínua i diferenciada.

En aquest context resulta evident la necessitat de partir dels coneixements previs delsalumnes si volem garantir l’efectivitat de l’ensenyament. L’avaluació inicial ens per-metrà constatar els diferents graus d’aprenentatge que han assolit els alumnes al llargde l’etapa de Secundària i adequar la programació a les necessitats que s’han detectat.Posteriorment, l’avaluació formativa hauria de permetre confirmar que els alumnesassoleixen individualment els objectius proposats en els diferents apartats de la matè-ria: llengua i comunicació, gramàtica i literatura.

Quant a llengua i comunicació, cal avaluar positivament la valoració i el coneixementde la diversitat lingüística: variació geogràfica, social, registres... i la reflexió sobre elprocés comunicatiu: factors que hi intervenen, context... De la mateixa manera, convéinsistir en la producció de textos orals (converses, debats, exposicions...) i de textosescrits en els modalitats descriptiva, expositiva i argumentativa.

Quant a la gramàtica, els alumnes han d’obtenir una competència lingüística adreçadaa millorar l’expressió oral i escrita dels alumnes. Per això, tot i que pot ser avaluada demanera diferenciada, cal que els alumnes tinguin en compte que la gramàtica ha d’in-tegrar-se en la producció o anàlisi de qualsevol text oral o escrit.

Pel que fa a literatura, és especialment recomanable que s’efectuï una avaluació inicial,que hauria de permetre fixar els coneixements literaris i culturals dels alumnes.Evidentment, l’ensenyament de la literatura no pot basar-se en l’aprenentatge memo-rístic d’autors i obres, sinó que haurà de partir de l’anàlisi de textos. A partir d’aquí, calque l’alumne sigui capaç de reconèixer els aspectes textuals coincidents que presentenles produccions pertanyents a una mateixa època i, alhora, que sàpiga identificar lescaracterístiques comunes que comparteixen els diferents gèneres literaris. Per això, elcomentari de text s’ha de convertir en el mètode d’avaluació idoni, perquè permet a


17

presentaciól’alumne analitzar els recursos, tant des del pla de l’expressió com del contingut. A més,en la formació de l’alumnat es podria introduir la producció de textos literaris, quehaurien de permetre posar en pràctica el coneixements adquirits en l’anàlisi dels dife-rents gèneres i períodes.

En síntesi, en l’avaluació dels alumnes de Batxillerat haurem de considerar els contin-guts i capacitats següents:


• Valoració i coneixement de les principals varietats dialectals catalanes.• Utilització de diferents registres i coneixement i ús de l’estàndard.• Producció de textos orals i escrits amb adequació, coherència i correcció.

Gramàtica

• Identificació de les categories, estructures i funcions sintàctiques.

Literatura

• Contextualització històrica dels principals autors i obres de la literatura catalana. • Caracterització dels períodes més importants de la literatura catalana. • Comentari de textos literaris de diferents períodes i gèneres.

Temporització

En la temporització d’aquest llibre podem seguir el criteri d’agrupar tres unitats percrèdit, la qual cosa permetria establir l’equivalència crèdit/avaluació. Cada crèdit supo-sa una dedicació horària de 36/40 hores efectives de treball, de les quals 3 es podriendedicar a l’avaluació. Atès que cada crèdit inclou tres unitats, la temporització assigna-da a cada unitat seria de 12 hores. De tota manera, atesa l’articulació del llibre en tresblocs, també és possible que el pofessorat opti per donar continuïtat a un dels eixos. Enaquest cas, la dedicació horària a cadascun dels blocs que constitueixen una unitat hau-ria d’estar al voltant de les 3 o 4 hores.


18

unitat

1. Conèixer les possibilitats comunicatives del llenguatge.2. Saber utilitzar diferents sistemes simbòlics.3. Explicitar el valor comunicatiu dels signes, dels símbols i d’altres tipus de senyals.4. Identificar la diversitat d’usos (individuals i col·lectius) d’una llengua.5. Valorar totes les formes de comunicació, tant les orals com les escrites.6. Identificar els sons i fonemes de la llengua catalana.7. Relacionar els sons catalans i les grafies corresponents.8. Comprendre la definició del concepte de literatura9. Valorar la literatura com un acte de comunicació lingüística.

10. Distingir les manifestacions de literatura culta i literatura popular segons el context històric i social del fet lite-rari.

11. Conèixer l’evolució en la divisió dels gèneres literaris.12. Identificar les característiques formals del gènere poètic: aplicar l’esquema mètric i estròfic en l’anàlisi dels poe-

mes, a més de conèixer els principals recursos retòrics.

1

Objectius didàctics

Fets, conceptesi sistemes conceptuals Procediments Valors, normes i actituds

1. Recollida, selecció i processamentde la informació, utilitzant mitjanstradicionals i noves tecnologies(CD-Rom, bases de dades,Internet).

2. Interpretació i reconeixement demissatges orals formals.

3. Lectura expressiva de textos for-mals i literaris.

4. Identificació i pràctica d’estructu-res comunicatives.

5. Producció de missatges orals en lavarietat estàndard.

6. Producció de textos escrits en lavarietat estàndard, utilitzant unprocessador de textos.

7. Correcció de textos d’acord ambles normes ortogràfiques, morfo-sintàctiques i lèxiques.

8. Lectura i interpretació de textosliteraris significatius, d’acord ambpautes prefixades.

1. Llengua i comunicació1.1 El llenguatge: pensament i co-

municació1.2 El llenguatge i la comunicació1.3 La comunicació

1.3.1 El context comunicatiu1.3.2 El signe lingüístic1.3.3 Funcions del llenguatge

1.4 L’escriptura

2. Gramàtica2.1 De la gramàtica a la fonètica2.2 Fonètica i fonologia2.3 La producció del so: l’aparell

fonador2.4 Del fonema al grafema

3. Literatura3.1 El llenguatge literari3.2 La poesia

Continguts

1. Predisposició per a l’intercanvid’informacions i coneixements.

2. Desenvolupament de la capacitatcrítica i autocrítica.

3. Respecte envers les normes decada situació comunicativa al’hora de participar-hi.

4. Participació en activitats orals iescrites i en diverses manifesta-cions culturals.

5. Sensibilitat per la lectura i la lite-ratura, com a mitjà de coneixe-ment personal, d’obertura a d’al-tres àmbits i de desvetllamentestètic i imaginatiu.

6. Interès per conèixer les diversesproduccions literàries.

7. Valoració del coneixement de di-verses llengües com a factor d’en-riquiment i promoció personals.

8. Valoració de la llengua com amitjà de comprensió i d’anàlisi,

elements per elaborar la programació d’aula


19

presentació9. Anàlisi dels comportaments lingüís-

tics en la vida social.10. Producció de textos literaris d’acord

amb les estructures de gènere i elsrecursos retòrics corresponents.

de reflexió i de comunicació per-sonal.

9. Interès per conèixer les diversesproduccions lingüístiques.

10. Valoració de la cohesió i co-herència, de la correcció lingüís-tica i de l’adequació al context,tant en la recepció com en laproducció de discursos orals itextos escrits.

11. Valoració de la llengua com a fontde coneixement, com a vehicletransmissor d’una herència cultu-ral, com a mitjà d’expressió d’unacomunitat i com una manerad’entendre el món.


20

presentació unitat

1. Caracteritzar situacions d’ús oral i escrit, i valorar de la mateixa manera tots dos codis.2. Reconèixer la importància de la comunicació oral en la nostra societat.3. Expressar-se oralment en les diferents situacions comunicatives.4. Identificar els constituents immediats de l’oració: SN i SV.5. Reconèixer els diferents tipus d’oracions: simples, compostes; negatives, passives i tematitzades.6. Identificar els principals recursos narratològics d’un text en prosa.7. Distingir les característiques pròpies d’un text teatral.8. Conèixer les primeres manifestacions literàries en llengua romànica, especialment el primer ús escrit del català.9. Comprendre les relacions entre la literatura i el feudalisme.

2



1. Interpretació i reconeixement demissatges orals formals.

2. Reconeixement dels fonemes cata-lans, així com els principalsal·lòfons dels fonemes catalans.


4. Anàlisi dels recursos fònics, mor-fosintàctics i lexicosemàntics d’untext.

5. Producció de missatges orals en lavarietat estàndard.



8. Lectura i interpretació de textosliteraris significatius, d’acord ambpautes prefixades.

9. Producció de textos literaris d’a-cord amb les estructures de gènerei els recursos retòrics correspo-nents.

10. Redacció de treballs acadèmics queincorporin els elements comple-mentaris (fitxes, índexs, esquemes,glossaris, bibliografia), utilitzantprocessadors de textos.

1. Llengua i comunicació1.1 El llenguatge oral i el llen-

guatge escrit1.2 La conversa

2. Gramàtica2.1 L’oració2.2 L’estructura de l’oració2.3 Classificació de les ora-

cions

3. Literatura3.1 La narrativa3.2 El teatre3.3 Orígens de la literatura3.4 Primers textos en llengua

catalana

Continguts



3. Respecte envers les normes de ca-da situació comunicativa a l’horade participar-hi.


5. Sensibilitat per la lectura i la litera-tura, com a mitjà de coneixementpersonal, d’obertura a d’altresàmbits i de desvetllament estètic iimaginatiu.


7. Valoració del coneixement de di-verses llengües com a factor d’enri-quiment i promoció personals.

8. Valoració de la llengua com a mitjàde comprensió i d’anàlisi, de refle-xió i de comunicació personal.


10. Valoració de la llengua com a fontde coneixement, com a vehicletransmissor d’una herència cultu-ral, com a mitjà d’expressió d’unacomunitat i com una manera d’en-tendre el món.


21

presentacióunitat

1. Reconèixer el text o discurs com a unitat significativa.2. Valorar positivament els elements comunicatius de tot tipus de text.3. Distingir les propietats textuals que fan adequat el missatge que transmet un text.4. Conèixer els elements lingüístics de la coherència, cohesió i adequació d’un text.5. Identificar el tema o unitat temàtica que cada text presenta.6. Classificar els diferents tipus de textos que apareixen en la nostra vida personal, acadèmica i professional.7. Analitzar les peculiaritats diferenciades dels tipus de textos que es reben o es produeixen.8. Reconèixer els constituents del SN, analitzar la morfologia del nom, identificar les funcions del SN i dels CN.9. Reconèixer els diferents gèneres de la literatura trobadoresca.

10. Analitzar els aspectes formals d’un poema: vesificació i estrofes.11. Interpretar els continguts dels poemes i contextualitzar-los.12. Conèixer els aspectes geogràfics que incideixen en l’obra de Ramon Llull.13. Identificar els trets definidors de l’obra de Ramon Llull i reconèixer-los en fragments representatius.

3



1. Recollida, selecció i processa-ment de la informació, utilitzantmitjans tradicionals i noves tec-nologies (CD-Rom, bases dedades, Internet).

2. Interpretació i reconeixementde missatges orals formals.


4. Interpretació i resum de textosescrits formals, i també redactatsen les diferents varietats i regis-tres de la llengua.

5. Identificació d’unitats lingüísti-ques, i de les seves funcions i re-lacions.

6. Anàlisi dels recursos fònics, mor-fosintàctics i lexicosemànticsd’un text.

7. Producció de missatges orals enla varietat estàndard.


1. Llengua i comunicació1.1 El text i la seva caracterització1.2 Les propietats textuals1.3 La tipologia textual

2. Gramàtica2.1 El sintagma nominal (SN)2.2 Les funcions del sintagma

nominal

3. Literatura3.1 Literatura medieval (I). La líri-

ca trobadoresca3.2 Ramon Llull

Continguts



3. Respecte envers les normes de ca-da situació comunicativa a l’horade participar-hi.




7. Valoració de la llengua com amitjà de comprensió i d’anàlisi,de reflexió i de comunicació per-sonal.


9. Valoració de la cohesió i co-herència, de la correcció lingüís-tica i de l’adequació al context


22

presentació 9. Correcció de textos d’acord amb

les normes ortogràfiques, morfo-sintàctiques i lèxiques.

10. Lectura i interpretació de textosliteraris significatius, d’acordamb pautes prefixades.

11. Confecció i interpretació de qua-dres cronològics i esquemes quepermetin relacionar les diversesmanifestacions literàries entreelles, i amb la situació política,social i cultural en què es pro-duïren.

12. Anàlisi i comentari (lingüístic, li-terari, històric) de textos literarisi no literaris, tenint en compteels contextos en què se situen.

13. Anàlisi i comentari d’obres lite-ràries dels autors i autores estu-diats.

tant en la recepció com en la pro-ducció de discursos orals i textosescrits.



23

presentacióunitat

1. Reconèixer els discursos expositius i aprendre’n les peculiaritats organitzatives i estructuradores.2. Diferenciar i classificar els diversos tipus de textos expositius.3. Reconèixer el lèxic específic que sol associar-se a cada missatge expositiu i valorar la importància semanticoin-

formativa que confereix al text.4. Identificar el sintagma adjectival i la seva estructura.5. Reconèixer els determinants i utilitzar-los amb correcció.6. Reconèixer els pronoms i identificar les funcions que exerceixen.7. Situar les cròniques dins el marc de la Corona catalanoaragonesa.8. Reconèixer les característiques de la literatura historiogràfica medieval.9. Situar la literatura religiosa i moral dels segles XIV i XV en el seu context històric i ideològic.

10. Identificar les característiques retòriques de la prosa cancelleresca.11. Situar la figura i l’obra de Bernat Metge en el seu context històric.

4







5. Identificació d’unitats lingüísti-ques, i de les seves funcions i rela-cions.





1. Llengua i comunicació1.1 Els textos expositius1.2 Tipus de textos expositius

2. Gramàtica2.1 El sintagma adjectival (SAdj)2.2 Els determinants2.3 Els pronoms

3. Literatura3.1 Literatura medieval (II)3.2 Literatura historiogràfica3.3 Literatura religiosa i moral3.4 L’humanisme. Bernat Metge

Continguts





5. Sensibilitat per la lectura i la lite-ratura, com a mitjà de coneixe-ment personal, d’obertura a d'al-tres àmbits i de desvetllamentestètic i imaginatiu.




9. Valoració de la cohesió i co-herència, de la correcció lingüís-tica i de l’adequació al context


24

presentació 10. Lectura i interpretació de textos

literaris significatius, d’acordamb pautes prefixades.


12. Anàlisi i comentari (lingüístic,literari, històric) de textos litera-ris i no literaris, tenint en comp-te els contextos en què se situen.


tant en la recepció com en la pro-ducció de discursos orals i textosescrits.

10. Valoració de la llengua com a fontde coneixement, com a vehicletransmissor d’una herència cultu-ral, com a mitjà d’expressió d'unacomunitat i com una manerad’entendre el món.


25

presentacióunitat

1. Reconèixer els textos argumentatius i saber-ne produir.2. Valorar la importància de l’argumentació en la producció de textos orals i escrits.3. Aprendre les peculiaritats de l’estructuració lingüística dels textos argumentaris per després saber-la utilitzar.4. Diferenciar entre els tipus d’argumentacions que llegim o produïm.5. Identificar l’estructura del SV i reconèixer els lexemes i morfemes verbals.6. Identificar les irregularitats verbals i conèixer l’ús dels verbs ser i estar.7. Reconèixer les característiques singulars de l’obra poètica d’Ausiàs March.8. Comprendre la concepció amorosa de l’obra marquiana i comparar-la amb la lírica trobadoresca.9. Identificar les característiques més representatives de les literatures de l’Escola Valenciana: Jaume Roig i Joan

Roís de Corella.10. Distingir els llibres de cavalleries de la novel·la cavalleresca.11. Analitzar les característiques singulars de la novel·la Tirant lo Blanc de Joanot Martorell.

5







5. Identificació d’unitats lingüísti-ques, i de les seves funcions irelacions.




9. Correcció de textos d’acordamb les normes ortogràfiques,morfosintàctiques i lèxiques.

1. Llengua i comunicació1.1 L’argumentació1.2 Els textos argumentatius

2. Gramàtica2.1 El sintagma verbal (SN)2.2 Els verbs irregulars

3. Literatura3.1 Literatura medieval (III).

La poesia dels segles XIV i XV

3.2 L’escola valenciana3.3 La novel·la cavalleresca

Continguts









9. Valoració de la cohesió i co-herència, de la correcció lingüís-tica i de l’adequació al contexttant en la recepció com en la pro-


26






ducció de discursos orals i textosescrits.



27

presentacióunitat

1. Conèixer els elements d’una narració i els tipus de textos narratius, descriptius i instructius.2. Identificar els elements que donen coherència i cohesió en un discurs narratiu.3. Conèixer les possibilitats informatives dels missatges descriptius.4. Aprendre a utilitzar la descripció tant per aplicar-la a éssers vius com a éssers inanimats.5. Reconèixer l’estructura del discurs descriptiu i els elements lingüístics que el fonamenten.6. Aprendre l’estructura dels textos directius i aplicar-la als missatges d’aquesta tipologia que es produeixin.7. Conèixer la forma lingüística de les instruccions, reconèixer-la i saber-la utilitzar.8. Identificar el predicat verbal i nominal i reconèixer els complements verbals: CD, CI, Atr., CPred, CCV i CC.9. Comprendre les implicacions històriques i polítiques de la davallada lingüística i literària que caracteritza el

període comprès entre els segles XVI i XVIII.10. Valorar les manifestacions en defensa de la llengua catalana durant el període de la Decadència.10. Reconèixer el valor de la literatura popular i identificar-ne les característiques.11. Distingir els diferents gèneres de la literatura popular.

6












1. Llengua i comunicació1.1 Els textos narratius1.2 Els textos descriptius1.3 Els textos instructius

2. Gramàtica2.1 Les funcions sintàctiques en el

sintagma verbal

3. Literatura3.1 Literatura dels segles XVI a

XVIII. Literatura popular.

Continguts

1. Predisposició per a l’intercanvid'informacions i coneixements.






7. Valoració de la llengua com amitjà de comprensió i d'anàlisi,de reflexió i de comunicació per-sonal.




28






14. Producció de textos literaris d’a-cord amb les estructures de gène-re i els recursos retòrics correspo-nents.




29

presentacióunitat

1. Reconèixer els diferents factors que incideixen en la variació lingüística.2. Analitzar les variacions socials i històriques en la llengua catalana.3. Identificar i valorar textos orals i escrits produïts en les diferents varietats i registres de la llengua.4. Identificar l’estructura i el funcionament dels sintagmes preposicional i adverbial.5. Utilitzar amb correcció les preposicions i els adverbis.6. Identificar els trets característics del Renaixement.7. Identificar els trets característics del Barroc.8. Identificar els trets característics dels dos moviments del segle XVIII: la Il·lustració i el neoclassicisme.

7













1. Llengua i comunicació1.1 La variació lingüística

2. Gramàtica2.1 Els sintagmes preposicionals i

adverbials.

3. Literatura3.1 Literatura dels segles XVI a

XVIII. Literatura culta.

Continguts







7. Valoració del coneixement dediverses llengües com a factord’enriquiment i promoció perso-nals.





30

presentació 11. Confecció i interpretació de qua-

dres cronològics i esquemes quepermetin relacionar les diversesmanifestacions literàries entreelles, i amb la situació política,social i cultural en què es pro-duïren.



14. Anàlisi dels comportaments lin-güístics en la vida social.




31

presentacióunitat

1. Identificar les varietats dialectals de la llengua catalana.2. Valorar l’aportació que des de cadascuna de les varietats es fa a la unitat de la llengua catalana.3. Aprofundir en els camps lèxics i semàntics de la llengua catalana.4. Reconèixer els mecanismes de la formació de noves paraules en català.5. Valorar les aportacions fetes pels llenguatges d’especialitat.6. Establir relacions de significats entre els termes lèxics dels llenguatges d’especialitat.7. Aprendre els mecanismes de formació de termes.8. Comprendre el context històric en què se situa la recuperació lingüística i cultural del segle XIX.9. Identificar els trets romàntics de la poesia de la Renaixença.

10. Conèixer la figura i l’obra de Jacint Verdaguer.11. Conèixer les característiques de la producció dramàtica d’Àngel Guimerà.

8












1. Llengua i comunicació1.1 Els dialectes

2. Gramàtica2.1 Terminologia2.2 Ús del diccionari

3. Literatura3.1 Literatura dels segle XIX (II).

Poesia i teatre3.2 Jacint Verdaguer3.3 Àngel Guimerà

Continguts



3. Respecte envers les normes decada situació comunicativa a l’ho-ra de participar-hi.




7. Interès per la situació sociolin-güística de Catalunya i la norma-lització de la seva llengua pròpia,i diàleg entorn de les diversesactituds lingüístiques.



32









11. Valoració de la cohesió i co-herència, de la correcció lingüís-tica i de l’adequació al contexttant en la recepció com en la pro-ducció de discursos orals i textosescrits.



33

presentacióunitat

1. Identificar i caracteritzar els diferents registres de la llengua.2. Valorar la varietat estàndard com a element unificador i referencial de la llengua.3. Conèixer les possibilitats combinatòries dels signes lingüístics i utilitzar aquests tipus de relacions.4. Reconèixer els mecanismes de formació de paraules noves en català.5. Diferenciar els mots de nova creació segons el procés seguit.6. Valorar les aportacions fetes en el camp del lèxic, tant les degudes a la de derivació com les relatives

a la composició.7. Reconèixer les característiques realistes i naturalistes en la narrativa catalana.8. Identificar els trets característics de la producció narrativa de Narcís Oller.

9







5. Identificació d’unitats lingüísti-ques, i de les seves funcions i re-lacions.






1. Llengua i comunicació1.1 Els registres lingüístics

2. Gramàtica2.1 Semàntica

3. Literatura3.1 Literatura dels segles XIX (II).

Narrativa.3.2 Narcís Oller

Continguts







7. Interès per la situació sociolin-güística de Catalunya i la norma-lització de la seva llengua pròpia,i diàleg entorn de les diversesactituds lingüístiques.




34

presentació 10. Interès per conèixer les diverses

produccions lingüístiques.11. Valoració de la cohesió i co-

herència, de la correcció lingüís-tica i de l’adequació al contexttant en la recepció com en la pro-ducció de discursos orals i textosescrits.







35

unitat


1. a) En el llenguatge podem distingir dues funcions principals: la comunicació i l’elaboraciódel pensament.

b) Edward Sapir i Benjamin L. Whorf van proposar la teoria del relativisme lingüístic. Ensíntesi, aquests lingüistes consideraven que el llenguatge determina la percepció de larealitat i la manera de pensar. Segons aquesta teoria, cada llengua ofereix una perspecti-va única del món.

c) Resposta oberta. La proposta de Sapir-Whorf s’apuntala damunt una base real, tal composa de manifest la comparació entre llengües i cultures diferents. Tot i així, no pot seradmesa amb valor absolut perquè, encara que sigui amb més d’una paraula, un parlantd’una altra llengua pot adquirir un concepte que no existeix en la seva.

2. a) Reposta oberta. Certament els humans posseïm una capacitat innata per al llenguatge.Però aquesta capacitat per a l’aprenentatge lingüístic només es pot desenvolupar a par-tir dels contactes i estímuls socials: pares, avis... Sense aquest marc social un infant noaprendria res.

b) La trobada al llarg de la història de diferents infants salvatges ha permès constatar aques-ta evidència. Mancats de la facultat del llenguatge, la majoria d’intents adreçats a fer-losaprendre una llengua van fracassar.

3. a) Resposta oberta. A hores d’ara no resulta prou clar quines són les parts del cervell impli-cades en la producció lingüística, però dues àrees, les de Broca i Wernicke, hi tenen unpaper decisiu.

b) L’ús del llenguatge va implicar la modificació i reutilització d’alguns òrgans: connexióentre cavitat bucal i nasal, abaixament de la laringe, pujada del paladar, escurçament ivolum de la llengua.

4. a) Resposta oberta. Podem definir la cultura com l’espai de comunicació en què se situa unapersona. Aquest espai cultural està integrat per diferents signes: lingüístics, gestuals, gas-tronòmics...

b) Resposta que admet diferents propostes segons si es tenen en compte criteris semiòtics,socials, polítics, etc.

5. En la configuració del llenguatge no verbal podem distingir quatre grups de signes: gestuals,expressió facial, tàctils i olfactius.

6. a) Segons F. de Saussure, el signe lingüístic està constituït per la unió d’un concepte (signi-ficat) i una forma acústica (significant)

1

solucionari

G.D. Llengua i Lite cat (Soluc) 15/11/02 11:25 Página 35

b) Característiques: arbitrarietat, doble articulació, immutabilitat i mutabilitat, concatena-ció.

c) Exemples: qualsevol paraula permet justificar la definició i les característiques.

7. a)

b) La funció identificativa o simbòlica queda al marge de les relacions establertes entre elselements de la comunicació i les funcions lingüístiques.

8. En l’origen de l’escriptura es troben els pictogrames (relació forma/contingut). El passegüent va ser l’adopció del logograma, en què el símbol ja representa una paraula (cuneï-forme/jeroglífica) i d’aquí, vers el 1700 aC, a l’escriptura alfabètica. El primer alfabet vaser el fenici.

9. Il·lustració 1 funció expressiva

2 funció conativa

3 funció metalingüística

4 funció referencial

10. Escrit de la Generalitat: símbol.Text: signe lingüístic (símbol).Mapa del parc: icona.Senyals de prohibició: combinació d’icones (allò que es prohibeix) amb el símbol deprohibit.

11. a) banderes: símbolsb) paó: indicic) caricatura de Berlioz: iconad) foc: no és un signe; si que ho seria el fum (indici).

12. Resposta oberta.


36

presentació

elements comunicació forma lingüística

emissor funció emotiva

codi funció metalingüística

missatge funció poètica

elements comunicació forma lingüística

receptor funció conativa

referent funció referencial

canal funció fàtica


14. a) l’emissor: el professorel receptor: els alumnes el canal: oral; si escriu a la pissarra, escritel missatge: informació exposada pel professorel codi: llengua en què s’ha expressatel referent: context social dels interlocutors: l’aula

b) l’emissor: qui fa els senyals amb les banderesel receptor: qui les interpretael canal: aireel missatge: informació que contenen els senyals emesosel codi: llenguatge gestual, visualel referent: context dels interlocutors, plataforma d’aterratge del vaixell

c) l’emissor: el repartidor de telegramesel receptor: la persona a qui va adreçat i/o la persona a qui es lliurael canal: el text està escrit, però el canal a través del qual arriba és l’espai geogràfic, el llocel missatge: la informació sintetitzada que s’ha escrit com a missatge que s’envia o es rep.el codi: l’emissor pot escriure’l o bé comunicar-lo per telèfon. El telègraf l’envia a travésdel llenguatge Morse. L’oficina de telègraf el rep i el transcriu en un paper, codi escritque es lliurarà al destinatariel referent: comunitat lingüística dels interlocutors

d) l’emissor: aquell que escriu i envia el missatge electrònicel receptor: qui el repel canal: Internet, els respectius servidorsel missatge: la informació codificada i comunicadael codi: idioma en què s’escriu i es rep; llenguatge de màquina que els ordinadors utilitzenel referent: context social dels interlocutors

e) l’emissor: el pianistael receptor: el públicel canal: aireel missatge: la partitura on hi ha transcrita la composició musicalel codi: les notes del codi musicalel referent: context social dels interlocutors, lloc on es realitza l’audició

f) l’emissor: els dofinsel receptor: el públicel canal: aire i espaiel missatge: sons emesos pels dofinsel codi: llenguatge propi dels dofinsel referent: context on s’ofereix l’espectacle

15. Resposta oberta. Cal distingir entre el llenguatge, que és una característica humana, i lacapacitat de comunicar-se, que comparteixen també altres espècies animals. La comuni-

37

presentació


cació animal està determinada, en general, per raons genètiques. Així, per exemple, en elcas de les abelles es tracta d’una comunicació tancada: només pot indicar la distància i l’o-rientació en què es troba la font de nèctar. Quant a Kanzi i d’altres experiments similarsfets amb ximpanzés, cal tenir present que es fan sobre una base conductista (estímul - res-posta - premi) en un ambient que no és natural. Tot i així, els resultats són molt pobres,sobretot si es compara amb la capacitat d’aprenentatge dels humans.

Gramàtica

1. a) Gramàtica intuïtiva: conjunt de coneixements que té una persona de la llengua queparla.

b) Competència lingüística: conjunt de coneixements que fan que un parlant pugui pro-duir, compondre i interpretar les oracions produïdes en aquesta llengua.

c) Actuació lingüística: ús real de la llengua o, dit d’una altra manera, l’actualització de lacompetència lingüística.

2. Resposta oberta. Les definicions d’A. Bofarull i A. Blanc i J. P. Ballot tenen un caràcter mésnormatiu, ja que introdueixen judicis de valor sobre les construccions lingüístiques. Encanvi, la definició de M. Llinàs s’ajusta més a una formulació descriptiva/predictiva, laqual, a partir de l’estudi del corpus d’una llengua, dedueix les regles que en permetengenerar qualsevol oració.

3. El fonema pot ser definit com la realització ideal d’un so. En realitat, quan articulem un soho fem amb unes peculiaritats distintes segons quin sigui el context lingüístic o extralin-güístic en què ens trobem; tot i així els altres parlants sabran distingir els trets pertinentsque permeten identificar-lo amb un determinat fonema de la llengua. Per aquest motiuconsiderem que [ β ] [ δ ] són al·lòfons, ja que la seva aparició és determinada pel contextfonètic i en cap cas pot permetre distingir dos lexemes diferents.

4. Els fonemes /“/, /∫/ tenen com a trets d’oposició la sonoritat./“/ palatal fricativa sonora./∫/ palatal fricativa sorda.Aquest tret té un caràcter distintiu o funcional, ja que la seva presència o absència permet dis-tingir entre dos lexemes diferents.

joc/xocxec/gec /∫/ > /“/xac/jacxa/ja

Els fonemes /z/, /s/ mantenen la mateixa oposició descrita anteriorment.casa/caçaels avis/els savis/ /z/ > /s/rossegar/rosegarcel/zel

38

presentació


5.

6.

7. 1 [d“]; 2 [d“]; 3 [t∫]: 4 [∫]; 5 [t∫]; 6 [t∫]: 7 [“]; 8 [t∫]; 9 [∫]; 10 [“]

a) tx/ig: aquestes grafies corresponen al so [t∫] (palatal africat sord). El dígraf tx pot aparèi-xer entre vocal, cotxe, i a final de paraula, despatx. En aquesta posició pot alternar amb ig.Cal utilitzar tx quan el derivat verbal manté el caràcter sord: despatx > despatxar. En canvis’haurà d’escriure amb ig quan en el derivat verbal el so esdevingui sonor: desig > desitjar.

b) x, ix: aquestes grafies corresponen al so palatal fricatiu sonor. La grafia x s’utilitza a prin-cipi de paraula, xec; després de consonant, linx; darrere la semivocal u, disbauxa, i darre-re i, bixest. Escriurem ix darrere les vocals a, e, o, u: reixa, maduixa, peix.

c) Les alternances tj/tg i j/g es produeixen davant a, o, u/e, i, respectivament. A més, calrecordar les excepcions dels grups jec, ject, el verb jeure i altres mots com ara Jesús,Jerusalem, majestat, jerarquia, jeroglífic.

39

punt d’articulació mode d’articulació sonoritat

[˚]

[-]

[l]

[r]

[z]

[n]

[p]

[t∫]

[g]

palatal africada sonora

labiodental nasal sonora

alveolar lateral sonora

alveolar vibrant sonora

alveolar fricativa sonora

alveolar nasal sonora

bilabial oclusiva sonora

palatal africada sorda

velar oclusiva sonora

1 pi: bilabial oclusiva sorda2 tu: dental oclusiva sorda3 potser: alveolar africada sorda4 zel: alveolar fricativa sonora5 dutxa: palatal africada sorda6 sóc: alveolar fricativa sorda7 sol: alveolar/velar lateral sonora8 mà: bilabial nasal sonora9 xoc: palatal fricativa sorda

10 duc: dental oclusiva sorda11 llis: palatal lateral sonora12 cos: velar oclusiva sorda13 lleig: palatal africada sorda14 fals: labiodental fricativa sorda15 las: alveolar lateral sonora

16 nas: alveolar nasal sonora17 nus: alveolar fricativa sorda18 blanc: velar nasal sonora19 mare: alveolar vibrant sonora20 bo: bilabial oclusiva sonora21 dotze: alveolar africada sonora22 far: alveolar vibrant múltiple sonora23 que: velar oclusiva sorda24 joc: palatal fricativa sonora25 àmfora: labiodental nasal sonora26 vi: bilabial oclusiva sonora27 got: velar oclusiva sonora28 platja: palatal africada sonora29 roc: alveolar vibrant múltiple sonora30 vinya: palatal nasal sonora


8. 1 calze [z]; 2 holandesa [z]; 3 comissió [s]; 4 dimissió [s]; 5 passar [s]; 6 baronessa [s]; 7cel [s]; 8 caçar [s]; 9 exposició [z][s]; 10 princesa [s][z]; 11 zona [z]; 12 posar [z]; 13enfonsar [z]; 14 transatlàntic [z]; 15 ceba [s]; 16 expressar [s]

a) El so sord [s] admet la grafia s a principi de mot, serp; entre consonant i vocal, dansa; afinal de mot, pagès, i darrere prefixos i mots compostos, entresòl, gira-sol. S’utilitza la gra-fia ss per representar el so [s] entre vocals: missió, passar. A més, el so [s] pot ser repre-sentat per la grafia c davant e, i; cel, cistell o bé ç (ce trencada) davant a, o, u: semblança,puça i, en alguns casos, a final de mot després de consonant, avenç.El so sonor [z] pot representar-se amb la grafia s, que s’utilitza entre vocals, països, o béen els compostos dins, fons, trans. A més, caldrà utilitzar la grafia z a principi de mot, zero,zona i després de consonant, colze, tretze.

b) anglès: to express; commission; to pass; resignation; zone; oppositionfrancès: exprimer (però expressió és expression); commission; passer; démission; zone; oppositionitalià: esprimere (però expressió és espressione); commissione; passare; dimissione; zona; opposit-zioneEn general, l’origen etimològic comú d’aquests mots (llatí) explica la coincidència enla utilització de la grafia ss per representar el so alveolar fricatiu sord, i z/s per repre-sentar el so alveolar fricatiu sonor.

9. 1 relaxar [ks]; 2 sintaxi [ks]; 3 exèrcit [gz]; 4 sexe [ks]; 5 excel·lent [ks]; 6 lèxic [ks]; 7 fix[ks]; 8 exactitud [gz]; 9 examen [gz]; 10 complex [ks]

10.

Repassem l’ortografia

1. a) 1 ai-xe-lla 6 jut-ges-sa 11 boi-na 16 cu-a 2 ju-li-ol 7 mo-uen 12 jo-ia 17 co-pi-o 3 creu-re 8 guar-di-o-la 13 io-de 18 quo-ta 4 fés-siu 9 dè-iem 14 di-ürn 5 pin-güí 10 his-tò-ri-a 15 iie-na

40

presentació

1 terra [1] oberta2 cel [1] oberta3 defensa [1] oberta4 costa [3] oberta5 tro [3] oberta6 roc [3] oberta7 premi [1] oberta8 conte [o] tancada9 cabell [1] oberta

10 poma [o] tancada11 clos [3] oberta12 jove [o] tancada

13 peix [e] tancada14 francès [1] oberta15 rovell [e] oberta16 ploma [o] tancada17 mossa [o] tancada18 amor [o] tancada19 europeu [1] oberta20 torrent [e] tancada21 ferrer [e] tancada22 mort [3] oberta23 serp [e] tancada24 mosca [o] tancada


b) Dígrafs inseparables: ll, ny, qu, gu, ig.

c) Diftong: grup de fonemes vocàlics constituït per una semiconsonant seguida d’unavocal o per una vocal seguida d’una semivocal.Consonantització: fenomen fonètic en què i/u (àtones) se situen a principi de paraulaseguida de vocal o entre dues vocals a l’interior d’un mot.

d)Diftong decreixent: creure, féssiu, boinaDiftong creixent: pingüí, guardiola, quotaConsonantització: mouen, dèiem, joia, iode, hiena

2. 1 estàtua 7 síndria 13 masia2 xofer 8 històric 14 fenomen3 dormirien 9 dia 15 orígens4 tèxtil 10 medul·la 16 futbol5 policíac 11 examen 17 sortiríem6 traduiríeu 12 país 18 període

3. 1 vuitè 7 diguéssiu 13 cafè2 admès 8 vèncer 14 excés3 préstec 9 entén 15 aliè4 època 10 créixer 16 anglès5 matèria 11 préssec 17 església6 gairebé 12 interès 18 éreu

4. 1 això 7 espòs 13 exclòs2 córrer 8 calorós 14 verdós3 de debò 9 racó 15 sabó4 fórmula 10 nerviós 16 repòs5 colònia 11 pólvores 17 arròs6 ressò 12 glòria 18 allò

5. 2 ús/us (pronom)5 vós/vos (pronom)7 fóra/fora (adverbi)8 sé/se (pronom)9 sòl/sol (astre)

11 pèl/pel (preposició + article)12 mà/ma (possessiu àton)14 nét/net (adjectiu)

6. 1 diürn 7 posseïdor 13 arruïnar2 intuïció 8 suïcidi 14 espontaneïtat3 fluïdesa 9 cuinera 15 heroic4 helicoïdal 10 veïna 16 egoísme5 circuit 11 reduint 17 empaitar6 peüc 12 fluid 18 ingenuïtat

41

presentació


7.

8. a) Per indicar que cal pronunciar la u dels conjunts que, qui, gue, gui.

b) Per senyalar que la i/u no formen diftong amb la vocal anterior o següent.

c) Sempre que la i/u porten dièresi, perquè són tòniques i no formen diftong amb la vocalanterior o posterior, també n’han de dur en els mots derivats encara que la i/u nosiguin tòniques: veí, veïna, veïnatge.

d)Els mots amb terminacions -tat, -dal, porten dièresi en la i sempre que aquesta vocal apa-regui darrere d’una altra vocal: homogeneïtat, helicoïdal.

e) Fem estalvi de la dièresi:• En l’infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir.• En els mots acabats en els sufixos -isme, -ista.• En els mots compostos amb els prefixos anti-, auto-, co-, contra-, re-, semi-.• En les terminacions llatines -us, -um.

Literatura

1. Es tracta de tres quartets de versos decasíl·labs, rima consonant, femenina i encadenadadistribuïda de la manera següent: ABAB CDCD EFEF. Els fenòmens de contacte vocàlicque hi apareixen són elisions als versos 1, 7, 10, 12 i sinalefa al vers 2.

2. Resposta oberta. Cal tenir en compte a l’hora de fer el comentari aspectes com: la defini-ció de cal·ligrama, la relació amb el cubisme, el collage lingüístic, que Guynemer fou unaviador francès mort en combat durant la primera guerra mundial, el lloc on s’esdevenenels fets, la disposició gràfica del poema (essa central), etc.

42

present subjuntiu

actuï

actuïs

actuï

actuem

actueu

actuïn

imperfet indicatiu

reduïa

reduïes

reduïa

reduíem

reduíeu

reduïen

pretèrit perfet

posseí

posseïres

posseí

posseírem

posseíreu

posseïren


unitat


1. En general les informacions que ofereix el text de Cassany es refereixen al codi escrit.– El codi escrit és un sistema de signes que serveixen per transcriure l’oral.– El codi escrit no és un simple sistema de transcripció de l’oral, sinó que és un codi complex

i independent, un codi nou.

Les gramàtiques tracten bàsicament de fonètica i ortografia, de morfologia i sintaxi, i de lèxic, iels manuals de redacció també presenten les activitats escrites segons aquesta divisió. Pertant, el codi escrit seria només això. Però la lingüística textual i la gramàtica del discurs ensconstaten que, quan parlem o escrivim (i també quan escoltem o llegim), necessitem fermoltes més coses.

Les regles fonètiques, ortogràfiques, morfosintàctiques i lèxiques són només una part delsconeixements lingüístics necessaris per dominar la llengua; les regles que permeten elabo-rar textos són les regles d’adequació, de coherència i de cohesió.

2. Trobada cara a cara:Moltes dades per captar les intencions i l’estat interior de l’altre.Veiem el seu rostre i el que fa (riu, somriu, fuma...). Veiem el seu cos, què fa, com ho fa.Veiem com va vestit.Conversa telefònica:Captar els matisos de veu, del to, l’estat d’ànim de l’altre, les intencions... Copsar la realitatsense veure-la.La capacitat de concentració en una conversa telefònica és o ha de ser molt alta, ja que, sino l’altre se n’adona.

3. a) Trucar a un programa televisiu per participar en un concurs.– Nom i cognoms de la persona que fa la trucada; número del DNI; altres dades personals.– El text corresponent al tipus de concurs i el seu desenvolupament constitueix una res-

posta oberta.– Els guionets de diàleg mostraran els torns d’intervenció.

b) Demanar hora perquè ens visitin al centre mèdic del barri.– Nom i cognoms del pacient, número de DNI i de la pòlissa d’assegurança (Servei

Català de la Salut, de la mútua privada X, etc.).– En el text de la conversa telefònica hi haurà la informació corresponent a:

• El metge especialista que es vol visitar i les raons d’aquesta visita, si les demanen o sies volen comentar, el dia i l’hora que se sol·licita o que s’adjudica, les condicions enquè ha d’anar-hi el malalt (en dejú, amb mostres de...), un telèfon per contactar, i lesfrases tòpiques de conclusió de diàleg (respectar el principi de cortesia de les reglesconversacionals).

2

43

presentació


c) Sol·licitar el pressupost per canviar la caldera de la calefacció.– Identificació personal (nom i cognoms, DNI, adreça completa, telèfon de contacte...).– Concreció del dia i l’hora en què es fa la trucada i es deixa el missatge.

El text que explica allò que se sol·licita podria ser així: Voldria informació sobre el cost d’unacaldera de calefacció de la marca que és a la vegada escalfador i calefactor; en el pressupost que elsdemano agrairia que s’hi detallessin els costos de l’aparell i de la instal·lació. Agraeixo la seva infor-mació tot esperant la seva resposta (per carta o bé per telèfon) al més aviat possible.

d)Convidar algú a una festa.– Concreció del dia i l’hora en què es fa la trucada i es deixa el missatge.El text que explica el motiu de la festa i el dia en què es farà podria ser així: Sóc el/la (identifi-cació personal (nom i cognoms, adreça (si cal), telèfon de contacte). Voldria convidar-te a la festa d’ani-versari que celebrarem el proper dissabte (dia i mes) a casa meva; espero que puguis venir. Confirma la tevaassistència per poder preparar l’avituallament de la festa. Gràcies.

4. Resposta oberta.

5. a) Saber mantenir el clima de respecte. Ser amable i dialogant. Tenir bona presència i per-fecta dicció. Saber reconduir la conversa sobre el tema. Saber tallar amb elegància.Conèixer bé el tema i els participants. Controlar les intervencions que es puguin produirper part de l’auditori.

b) Resposta oberta. Seran textos orals que podrien ser transcrits per després analitzar-los icomentar-los.

6. a) Resposta lliure. Podríem suposar que anem a trucar a la porta de casa seva i li ho expo-sem. També podríem pensar que ens hi encarem des de la finestra que dóna al paticobert de l’edifici. El registre podria ser col·loquial o fins i tot vulgar si estem molt i moltenfadats.

b) Resposta lliure. La carta o bé l’imprès de sol·licitud estàndard de què disposa el centretindrà un marcat to formal i el registre escrit seguirà la normativa i les regles de cortesia.

7. Resposta oberta.

Gramàtica

1. a) Cada dia resulta més car viure a les grans ciutats. Det N V Adv Adj V/N prep det adj N

SN SAdj SPrep

SV SN

44

presentació


b) Com que no sempre estudia veig difícil que acabi aprovant el curs.Conj. Adv Adv. V V Adj conj. V det N

SAdv

SV SV/oració

SAdj

SV

c) Res no m’amoïna tant com el futur de les zones humides del litoral.Pron adv pron V conj det N prep det N adj prep/det N

SN SV SPrep

SPrep

SN

d)No crec que la Carme pensi el que ens ha dit.Adv V conj det N V det conj. Pron V

SN SV

SN SV

SV

e) Renoi! quin mal que m’has fet.Interj. Det. N -- pron V

SV

2. Naturalesa del verb Modalitat oracionala) atributiva negativab) predicativa/transitiva interrogativa directa totalc) predicativa/transitiva dubitativesd)predicativa/transitiva exhortativese) predicativa/transitiva enunciativesf) predicativa intransitiva optativag) predicativa transitiva interrogativa directa parcialh)predicativa transitiva interrogativa indirecta totali) predicativa intransitiva dubitativa

3. a) No hi ha verb. Fragment.b) Fragment.c) Oració constituïda per SN/SV.d)Oració impersonal. El pronom en fa de CD.e) Oracions impersonals.

4. Resposta oberta. Sempre m’ha agradat viatjar per les terres occitanes.

5. Resposta oberta. Cap diputat pot acceptar aquesta llei.Si en trobes cap avisa’m.Ningú no s’ho pensava.

45


Has vist ningú?No vull res.Què has trobat res a la nevera?No aniré enlloc amb ell.Aniràs enlloc aquest estiu?No li ho perdonaré mai.Si mai el trobo, li ho diré.

6. a) Transitiva reflexivab) Atributivac) Intransitivad)Impersonale) Passiva pronominalf) Atributiva/impersonalg) Impersonalh)Passiva pronominali) Transitiva/recíproca

7. a) No vingueu cap aquí.b) No estudieu la unitat abans de fer l’examen.c) Ningú no m’havia dit que no vindries.d)No ho facis immediatament.e) No hi vagis avui, i no tornis demà.

Canvis morfològics:• Canvi del mode imperatiu al subjuntiu.• Substitució del pronom algú per ningú.• Col·locació proclítica dels pronoms febles.

8. a) Els ecologistes locals (oració activa).b) Les relacions amb els sindicats (oració tematitzada).c) Relacions (oració passiva pronominal).d)Hom (oració activa).e) 3a persona plural (oració activa).

9. a) El segrestat, el van alliberar els mossos.b) La casa, la tenim empantanegada per les obres.c) Els aldarulls, els va provocar un grup de descontents.d)La novel·la, la va publicar amb disset anys.e) La guitza, la fan cada dia.f) Els camps de golf, els construeixen sense mesures de protecció.

10. a) La manifestació antitransvasament va arribar a Brussel·les.TEMA REMA

b) En la reunió, només hi va parlar el ministre.TEMA REMA

46

presentació


c) El campionat del 1974, el va guanyar el Barça.TEMA REMA

d)La Bohème va ser composta per Puccini.TEMA REMA

11. Resposta oberta. Una possibilitat amb la primera oració és la següent:Els nens no dormen deu hores cada dia (negativa)Que els nens dormin deu hores cada dia! (imperativa)Els nens dormen deu hores cada dia? (interrogativa)Tant de bo els nens dormissin deu hores cada dia. (optativa)Potser els nens dormiran deu hores. (dubitatives).

12. a) Cap cosa l’espanta.b) Qualsevol cosa l’espanta.c) L’espanta el no-res (concepte filosòfic/religiós).


Literatura

1. Resposta oberta.

2. • Estructura: correspon al nus de la narració segons l’ordenació lineal dels fets.• Punt de vista: narrador omniscient des del punt de vista extern.• Espai: al camp de concentració nazi d’Auschwitz. En concret, al taller de fusteria del

camp.

47

presentació

Als naturals del poble del Vilosell, a la part alta de la comarca de les Garrigues, en elsprimers replecs de la serra de la Llena, se’ls coneix –ara ja no tant– pel renom genèricde llops, però no tots són o eren tan ferotges com es podria deduir del seu apel·latiucol·lectiu. Algun fins i tot n’ha sortir més semblant a un corderet.

Seria al cas, entre altres, de Pere Queixal, abat de Poblet entre 1526 i 1531 i visitadorgeneral del Císter. Malgrat la importància d’algunes de les obres impulsades per l’abatQueixal al capdavant del monestir de la Conca de Barberà, com ara el formidable altarmajor d’alabastre encarregat al mestre Damià Forment, el seu mandat va ser fortamentcontestat per alguns membres de la comunitat, sobretot pels monjos més joves, descon-tents amb la divisió del dormitori col·lectiu en cel·les individuals, que l’abat havia impo-sat per tal d’evitar cets abusos... A més a més, i en la mateixa línia, havia prohibit sotapena d’excomunió que cap frare entrés en la cel·la d’un convers o a la inversa.

VIDAL VIDAL, El salvatge oest


• Temps: el temps extern és durant la segona guerra mundial. El temps intern del textcorrespon a les hores de la nit fins al matí.

• Personatges: el protagonista de la novel.la correspon al personatge del text –un luthier imúsic– que és presoner del camp nazi.

3. • Platea: 1. En un teatre, planta baixa, generalment voltada de llotges, on hi ha una sèriede files paral.leles de cadires o butaques per als espectadors. 2. El conjunt d’espectadorsque s’asseuen a la platea.

• Llotja: compartiment construït en un teatre, o en un altre lloc d’espectacle públic, sepa-rat per envans.

• Bastidors: cadascuna de les teles o dels papers pintats i fixats en una armadura de fustes illistons que hom posa a banda i banda de l’escenari formant part d’una decoració teatral.

• Coverol: en el prosceni d’un teatre, el forat on s’amaga l’apuntador, proveït d’unacoberta que generalment té forma de mig hemisferi.

• Trapa: tanca, generalment de fusta a manera de porta, d’una obertura practicada en unsostre o a terra.

• Galliner: part alta d’un teatre o d’un cinema, sovint allunyada de l’escenari o de la pan-talla, que ofereix preus més populars i assequibles que uns altres sectors de les sales d’es-pectacles.

• General: platea.

4. Cal tenir en compte les diferències existents entre el teatre i els altres gèneres, per poderdestacar la importància d’alguns elements, com ara l’escenografia, absent en la narrativao en la poesia. S’hauria d’insistir en el concepte del text literari, que en una representa-ció teatral comparteix protagonisme amb altres elements.

unitat


1. Tot i que la resposta és lliure, cal no oblidar l’exposició de les informacions corresponentsa cada un dels apartats indicats a l’esquema.

2. El text A seria el més resumit i, a la vegada, el més precís, ja que les informacions principalshi apareixen exposades. El text B seria millor que el C perquè les expressions col·loquialsd’aquest darrer allarguen la lectura, omplen la informació bàsica de matisos i subjectivitats.

3

48

presentació

Text Aincisos: no n’hi haparaules falca: no n’hi harepeticions: no n’hi hapreguntes retòriques: no n’hi ha nivell de llenguatge: estàndard o estàndard alt


3. La resposta enllaçaria les informacions tot seguint aquest ordre: en primer lloc la infor-mació de l’apartat f; després seguirien les informacions corresponents als apartats d, g, c,a, e, h (copiats en aquest ordre), i, finalment, la de l’apartat b, que podria explicar-se ambmés detalls.

4. Elements de cohesió logicosemàntica (connectors i flexió verbal) són:

I, que, ofereix, a, de, en, per a, els que, són, però, també, han estat, hi troben, i, es conju-ga, sobretot, aposta, per, com ara, o, quan, era, portava, aquí, sentir, que, diu, és, freqüent,on, han trobat, passen, canvien, continua ocupant, sobre, atraient, abans, hi pujava, ara, hipuja, es reparteixen, entre, continua pujant, disfrutar, sense, oblidar, conserva, no, hi fal-ten, a les quals, s’afegeixen, permet fer, veure, si fa o no fa, que, es veu, s’aterra, amb, dedebò, perquè, per la banda, solen creuar, ofereix, des de, es veu, és, gira, eleva, fins a, volta,per tot, més, malgrat, hi ha, a les quals, s’han d’afegir, junt, últimament, se n’han poten-ciat, estan adaptades, augmenta, destacar, segons, hi ha, ni, mai, hi ha hagut, treballen,varia, hi pot haver, aparentment, ha variat, fa, només, encara, es pagava, es pujava, avui, espaga, s’hi està, fins a, aprofitar, a més, té, s’hi exhibeix, concebut, espantar, els que, hi gosenentrar, decorat, com, si, fos, és visitat, arriben a conèixer, s’emporten, hi treballen, es con-serven, protagonitzen, als que, són, o, han estat, es fan, rep, durant, completen, destaca,especialment, es veu, des de dalt, envolten, brilla, està, fa

Connectorspreposicions: a, de, en, amb, per, per a, fins a, sobre, entre, des de, sense, durant, segonsconjuncions: i, ni, però, o, encara, perquè, malgratadverbis i locucions adverbials: també, sobretot, aquí, com ara, abans, ara, no, si fa o no fa, dedebò, per la banda de dalt, més, junt, últimament, mai, aparentment, només, avui, a més,com, si, des de dalt, freqüentment, especialmentpronoms relatius: que, on, els que, a les quals, als que

49

presentacióText Bincisos: escolta això; com que no sabia què dirparaules falca: A veure; Ah, sí!; Com t’anava dient; Aleshores,

escolta això; Bérepeticions: Com t’anava dient; així, jo, això i allò, aleshores, ellpreguntes retòriques: Què t’anava a dir?nivell de llenguatge: col·loquial o familiar

Text Cincisos: Ja me’n recordo; Bueno, el que et deia; que res paraules falca: Bueno, aixins, Después, i aleshores, Ah, sí! El que

et deiarepeticions: Estic... estic; que res, com si respreguntes retòriques: no n’hi hanivell de llenguatge: col·loquial baix, molt, molt familiar però no

arriba a vulgar


Classificació dels verbs segons:• la conjugació: oferir, ser, estar, trobar-hi, conjugar, posar, portar, sentir, trobar, passar, can-

viar, continuar, disfrutar, oblidar, conservar, atraure, pujar, repartir-se, continuar, faltar,afegir, permetre, fer, veure, aterrar, creuar, oferir, veure’s, potenciar, adaptar, augmentar,destacar, haver-hi, treballar, variar, poder haver-hi, pagar, pujar, estar-s’hi, aprofitar, exhi-bir-hi, concebre, espantar, gosar entrar, decorar, visitar, arribar a conèixer, emportar-se,treballar-hi, conservar, protagonitzar, fer-se, rebre, completar, destacar, envoltar, brillar

• lla persona gramatical: terceres persones del singular i del plural• lel temps verbal: present d’indicatiu, pretèrit imperfet d’indicatiu, pretèrit anterior, infini-

tius, gerundis, participis• lel mode: en general, l’indicatiu, etc.

5. coreferències: les paraules Tibidabo, parc, muntanya màgica es refereixen a un mateix indret is’alternen en el text per fer-lo més lleuger.anàfores/catàfores: els que són nens, però també els que ho han estat; quan el teu pare erapetit i jo el portava aquí; Sentir un avi que diu...repeticions: de verbs en persona, nombre, temps i mode, com per exemple: hi ha, ofereix,puja, paga, etc. D’altres mots, com per exemple: atraccions clàssiques, atraccions més moder-nes.la concordança morfològica en el segon paràgraf: per exemple: sentir un avi que diu aquestesparaules al seu nét és força freqüent al Tibidabo. Abans, el 90 % de la gent hi pujava en funi-cular. Ara hi puja amb aquest transport un 30 % dels visitants i la resta es reparteixen entreautocars, motos i, sobretot, cotxes.la presència de pronoms en el tercer paràgraf: hi, a les quals, que, s’ (es), es, que (pron relatiu), on.

6. Resposta oberta.

7. Resposta oberta.

8. Resposta oberta.

9. Resposta oberta.

10. piscina: aigua, coberta, poliespostiu, nedadors, competicions, olimpíades, trofeus, guanya-dors, banyador, ulleres, casquet, sabatilles, xancletes, esport, braça, papallona, esquena...institut: companys, passadissos, aules, professors, llibres, exàmens, papers, bolígrafs, llapis,compàs, goma, taules, edifici, gimnàs, barra, cantina, sala de professors, despatxos, secreta-ria, laboratoris...pel·lícula: cinema, sales petites, multicines, pantalles grans, so estèreo, butaques, crispetes,actors de cinema, directors de cinema, color, blanc i negre, policíaca, drama, comèdia,fantàstica...

11. Canigó (fragment): la descripció d’un paisatge de la Cerdanya, la serra del Cadí, el riuSegre.La fageda d’En Jordà: exposa la situació d’un indret i les seves qualitats de manera poètica.És quan dormo que hi veig clar : juga amb el llenguatge tot cercant la rima.

50

presentació


12. mitjans de comunicació: carta a la premsa, avís, reportatge, article d’opinió, notícia, entre-vista, eslògan publicitari, anunci, assaig, columna esportivaacadèmic: exàmens, debat, conferència, apunts, resum, butlletí de notes, avís, fitxa, tesi, tre-ball monogràfic, article de diccionaricientífic: conferència, entrevista, informe tècnic, fitxa, tesi, assaigquotidià: diari personal, notes, agenda, avís, pressupost, facturad’oci: còmic, conte, novel·la, pel·lícula, teatre, poemacultural associatiu: acta d’una reunió, participació de boda, entrevistapolític: intervenció parlamentària, eslògan polític, míting electoralreligiós: homilia, pregàriaadministració pública: llibre de família, instància, formulari, decret, declaració juradaprofessional: partitura musical, currículum, enquesta, pressupost, factura, poema–diari personal: expressar les pròpies vivències i emocions.–participació de boda: comunicar l’esdeveniment.–còmic: entretenir.–examen: demostrar allò que se sap, s’ha après.–pel·lícula: entretenir, conèixer nous esdeveniments.–homilia: predicar als fidels i convèncer-los.–instància: sol·licitar alguna cosa.–article d’opinió: exposar les teves idees sobre un afer o un tema.–acta de reunió: resumir i exposar els temes tractats i la manera com s’han tractat, els acordspresos, etc.

–notícia: informar sobre un esdeveniment concret.–informe tècnic: comunicar l’estat de la qüestió sobre un assumpte determinat.–anunci: donar a conèixer les bondat d’un producte.–treball monogràfic: recopilar i aprendre informació exhaustiva sobre un tema.–factura: comprovar les despeses realitzades i arxivar-les.–míting electoral: convèncer l’auditori del programa que es defensa.

Gramàtica

1. pineda: concret, comú, comptable.Jofre: concret, propi, comptable, individual, animat, antropònimllibertat: abstracte, comú, individualpeu: concret, comú, comptable, individualpèsol: concret, comú, comptable, individualCotlliure: concret, propi, comptable, individual, topònimneu: concret, comú, individualdolor: abstracte, comú, individual.

2. Els dies de sol els bucs de La Bella Casa del Capità (subjecte)La porositat del mar (subjecte)Aigua (CD d’absorbint)Llavors i pols portades pel vent (subjecte d’incrustaven)

51

presentació


Les façanes (subjecte)La Bella Casa (subjecte)Les quals (subjecte)La sensació (CD)

3. a) abadessa; b) advocadessa; c) princesa; d) baronessa; e) poetessa; f) metgessa; g) burge-sa; h) satressa; i) pagesa; j) jutgessa; k) diablessa; l) marquesa; m) alcaldessa; n) deessa; o)mestressa; p) sacerdotessa q) promesa; r) duquessa; s) tigressa; t) hostessa

4. a) guilla (al llibre hi hauria de dir guillot); b) fornera; c) mestra; d) alumna; e) lloba; f)masovera; g) óssa; h) sogra; i) núvia; j) parenta; k) pagesa; l) fillola

5. a)monja; b) vídua; c) presidenta; d) Lluïsa; e) néta; f) jueva g) òrfena; h) comtessa; i) àvia; j) serva; k) minera; l) europea

6. a) el corrent; b) el senyal; c) el costum; d) les allaus; e) les anàlisis; f) els llegums; g) el dubte; h) el pendent; i) el compte

7. a) text; b) aigües; c) segles; d) usos; e) fix; f) terços; g) pugnes; h) dialecte; i) tendència;j) complex

8. a) comitès; b) raons; c) cinquens; d) esquís; e) frens; f) veïns; g) menús; h) sofàs; i) setens;j) bacallans; k) tabús; l) tarannàs

9. a) braços; b) peixos; c) despatxos; d) gusts/os; e) complexos; f) texts/os; g) discs/os; h) passeig; i) lluços; j) feixos; k) esquitxos; l) tasts/os; m) reflexos; n) cascs/os; o) mariscs/os; p) gests/os

10. a) El pebrotb) Ø / granotes. En plouenc) el que diusd)els expedicionarise) 3a persona plural (indefinició semàntica)f) diners/educació. Li’n sobren i li’n falteng) impersonalh)1a persona plural (semànticament pot referir-se a la 2a persona singular)i) 1a persona del singular/subjecte empeny: qui dia passa ---subjecte passa: quij) antiguitats



13. nusos, calçs, orfes, milhomes, llapis, guant, anàlisi, assaigs/assajos, trossos

14. a) la; b) la; c) la; d) una; e) el; f) el; g) un; h) els; i) els; j) el; k) el; l) la; m) la; n) la; o) el;p) la

52

presentació


15. a) fase; b) síntesi; c) tesi; d) paraigua; e) parèntesi; f) oasi; g) anàlisi; h) crisi; i) paràfrasi;j) guant; k) pantaló/pantalons; l) apendicitis

16. a) el riu Ebredet N N

esp. nucli CN (aposicional)

b) aquelles tardes fredes de l’hivern passatdet N adj prep det/N adj

esp CN

CN

esp N CN

c) el rebuig a la LOUdet N prep det N

esp CN

d) la crisi de les avellanesdet N prep det N

esp CN

e) l’equip del president del governdet N prep/det N pre/det N

esp CN

CN

f) manual d’instruccions per a homes i dones sense recursos pecuniarisN prep N prep N conj N prep N adj

CN

CN

CN

g) plaça dedicada a la memòria d’un home sense escrúpols ni principisN adj/V prep det N pre/det N prep N conj N

CN

CN

CR

CN

h)enquesta telefònica realitzada als ciutadansN adj adj/V prep/det N

CI

CN CN

i) la germana vídua de l’oncle Ramondet N adj prep det N N

CN (aposició)

esp CN

CN

53

presentació


j) l’únic gol marcat a la finaldet adj N Adj/V prep det N

CC

CC CN

* En las oraciones g, h, j, hi ha un participi que té caràcter adjectival i verbal.

Repassem ortografia

1. a) 1 el mestre 3 el pediatre 5 el poble2 la mestra 4 la pediatra 6 la Pobla

Regla general: els noms acaben en -e quan són masculins i en -a quan són femenins.

b) 1 febre 5 torre 9 base2 diploma 6 suïcida 10 patriarca3 mare 7 classe 11 piràmide4 tema 8 poeta 12 anarquista

Regla les terminacions: -arca, -cida, -ista, -ta, -ma acaben en -a; en canvi, febre, classe, mare, torre,base, piràmide tot i ser femenines acaben en -e.

c) 1 espera 3 tenies 5 salta2 compren 4 saltaven 6 dormíem

Regla: a final absolut de verb s’escriu -a; si la vocal no és l’últim so s’escriu -e.

d)1 corre 3 obre 5 riure2 vine 4 omple 6 ploure

Regla: la tercera persona del singular del present d’indicatiu del verb córrer, venir, obriri omplir incorporen una e. També s’escriuen amb e els infinitius de la segona acabatsen -re.

2. a) 1 defensor 5 serralada 9 llampec2 fusteria 6 peixater 10 escalfador3 segador 7 banyador 11 abraçada4 encadenar 8 rosegador 12 ventall

Regla: a l’interior d’un mot s’escriu -a/-e segons que un altre mot de la mateixa famíliatingui -a o -e tònica.

b) 1 xerrem 8 sabríeu 15 traurem2 passo 9 començaria 16 nedo3 resem 10 nedaria 17 avancem4 farem 11 neixen 18 tasteu5 raspalleu 12 peixen 19 jaiem6 empaitaven 13 descarregaren 20 enyorar7 peso 14 disfressaran

54

presentació


Regla: a l’interior de verb, s’escriu a/e segons que aparegui a/e en la primera persona delpresent d’indicatiu.

Fan excepció a aquesta regla els verbs treure, néixer, jeure, fer i saber, que escriuen a en totesles formes en què l’arrel és àtona.

3. 1 afaita 8 rave 15 assemblea2 monestir 9 meravella 16 estella3 avaria 10 assassí 17 ambaixada4 Sardenya 11 polseguera 18 racó5 avaluar 12 estendard 19 arravatar6 efeminat 13 rancor 20 sometent7 resplendent 14 sergent

4. a) 1 trossos 5 número 9 països2 zero 6 lloro 10 suro3 musclo 7 ferro 11 gerro4 porxo 8 carro 12 morro

Regla: a final de mot s’escriu -o en els mots que es pronuncien [u] (dialecte central).

b) 1 cactus 5 trofeu 9 liceus2 continu 6 assídua 10 museu3 correus 7 sinus 11 individu4 globus 8 trineu 12 ambigu

Regla: constitueixen una excepció a la regla anterior els cultismes acabats en -us i els motsacabats en diftong decreixent.

5. a) 1 sucar / suc 6 bucal / boca 11 encorbar / corba2 juvenil / jove 7 fullejar / full 12 dulcificar /dolç3 bocassa / boca 8 joventut / jove 13 dotzena / dotze4 ulleres / ull 9 endolcir / dolç 14 plomall / ploma5 curvatura / corba 10 humà / home 15 golafre / gola

Regla: a l’interior d’un mot s’escriu o o bé u segons que un altre mot de la mateixa famí-lia tingui una o o una u en posició tònica. Alguns mots manllevats directament del llatíconserven la vocal etimològica (pseudoderivats).

b) 1 poséssim 6 bullim2 juguem 7 mullava3 polsar 8 gronxaré4 correrem 9 espolsem5 tornaràs 10 trobés

Regla: a l’interior d’un verb s’escriu o/u segons que s’escrigui en un context tònic.

6. 1 cullo 6 sortim 11 escopirem2 vull 7 tus 12 podem3 surts 8 escup 13 cuses4 collia 9 cosim 14 puc5 volia 10 tossim 15 puguem

55

presentació


Regla: els verbs collir, cosir, escopir, sortir i tossir s’escriuen amb u quan l’arrel és tònica. Peròles formes en què la vocal de l’arrel és àtona s’escriuen amb o.

7. pugui, puguis, pugui, puguem, pugueu, puguinvulgui, vulguis, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin

8. 1 avorrir-se 10 roí 19 sorgir2 turment 11 suport 20 esportiu3 polir 12 complir 21 cobrir4 cartolina 13 torró 22 muntar5 sospirar 14 escullera 23 embotit6 govern 15 ordir 24 ateu7 joglar 16 suborn 25 muntanya8 sufocar 17 sofrir9 bordell 18 botifarra

Literatura

1. a) plany

b) alba

c) sirventès

d)tençó

e) cançó

f) pastorel·la

2. Introducció i contextualització

Bernat de Ventadorn (1147-1170) és considerat un dels trobadors més importants i repre-sentatius del gènere. La seva producció poètica és exclusivament de temàtica amorosa i escaracteritza pel to de sinceritat i d’autenticitat.

Anàlisi mètrica

Aquesta cançó és formada per set cobles de vuit versos octosíl·labs cada una i una torna-da de tres versos. Són cobles alternades i capcaudades. La rima és consonant i creuada(abbacddc) i la tornada repeteix la rima dels darrers tres versos de l’última estrofa.

Concreció del tema

El tema d’aquesta composició és l’expressió de l’angoixa que el trobador sent davant l’ac-titud de la dama, que no respon al seu amor. En el poema podem distingir tres parts. A les dues primeres cobles, el poeta es defineixcom el millor trobador perquè el motiva l’amor, «car al meu cor el guanya amor, / i al seupoder, fidel roman», i manifesta la seva incomprensió davant el fet que hi hagi gent queno estimi; ell mateix s’estimaria més morir que sentir desamor.

56

presentació


En les cobles 3, 4, 5 i 6, el poeta expressa com aquest sentiment i el desig d’aconseguirels favors de la dama fan que s’identifiqui amb el fenhedor o amant tímid, que se sent inse-gur i temorós quan veu la dama, i que experimenti un seguit de sentiments contradicto-ris: li agrada estimar, encara que aquest amor el faci patir: «D’aquesta amor sóc moltsofrent, / però és tan dolç el seu sabor / que cent cops moro de dolor / i joiós reviscaltres cent». En l’última estrofa el trobador, que ha assolit com a enamorat l’estadi de pregador, dema-na a la dama que accepti el seu servei, és a dir, que accepti el seu amor. Finalment, en la tornada, i mitjançant el senhal, es fa referència a la dama a qui el troba-dor tramet els seus versos.

Recursos estilístics

En aquesta cançó s’incorporen tot un seguit d’elements característics de l’amor cortès.La relació amb la dama és paral·lela a la d’un vassall envers el seu senyor.

Fixem-nos com aquesta superioritat i altivesa de la dama es reflecteix tant en l’ús deltractament midons, com en les repetides demandes i súpliques que el trobador manifes-ta: «o a midons no fos ben sotmès» (v. 15); «De la més bella, sedejant / i amb fe lleialcerco el favor» (v. 17 i 18); «...si no mercès / a pietat que ella no sent?» (v. 23 i 24);«midons volgués ser benevolent» (v. 40); «Doncs si midons així m’ha ullprès, / per quèno escolta més mon plant?» (v. 47 i 48). Aquesta concepció de l’amor, entès com a ser-vei i submissió, i expressat i viscut tot seguint les pautes de comportament de la cort,queda perfectament definida en la darrera cobla, en la qual el trobador s’adreça a ladama: «Dama gentil, sols us deman / que m’accepteu de servidor. / Jo us serviré combon senyor. / Cap guardó no seré esperant. / Estic al vostre manament / amb cor humilgai i cortès; [...]».

Conclusió

Així doncs, aquesta cançó de Bernat de Ventadorn s’ajusta perfectament als preceptes tantformals com temàtics de la lírica trobadoresca. Tant pel tractament i el desenvolupamentdel tema com per l’estructura estròfica, el poema esdevé un model representatiu del gène-re de la cançó.

3. • Estrofa 1: es refereix al seu naixement terrenal, a la vida pecaminosa com a cortesà a lacort del rei Jaume I de Mallorca i a la posterior conversió l’any 1263, després de la visiómiraculosa i profètica de Jesucrist crucificat.

• Estrofa 2: del 1265 al 1274 es dedicà a la vida contemplativa al puig de Randa, entre vin-yes al centre de l’illa. Per revelació divina gestà els fonaments de la seva filosofia, cen-trats en l’amor a Déu. El 1275, l’infant Jaume de Mallorca li permet fundar el monestirde Miramar per a la formació de missioners.

• Estrofa 3: la conversió en la seva vida és total: abandona els vells principis per centrar lanova vida en tres objectius: compondre un nou sistema filosòfic basat en la raó per llui-tar contra els errors dels infidels; exercir una labor missional; crear noves escoles mis-sionals.

57

presentació


• Estrofa 4: Llull es troba al final de la seva vida vell, incomprès i abandonat, sense clau-dicar en cap moment dels seus principis.

• Estrofa 5: un dels tres principis de la seva tasca és la formació de missioners i predicadorsde sòlida preparació que sàpiguen transmetre la paraula de Déu. Prega perquè en l’ho-ra de la mort li siguin perdonats els pecats.

• Estrofa 6: tota la seva ambició és lloar Déu, tot i que sap que ha estat un gran pecador,per exemple perquè ha exercit de trobador de poesies amoroses.

• Estrofa 7: la finalitat dels seus múltiples viatges ha estat fer el bé i clamar l’amor de Déu,la qual cosa ha exalçat en els seus llibres (en tots, siguin filosòfics, científics, novel.les,manuals de predicació o llibres místics).

• Estrofa 8: prega a Déu en l’hora de la mort que li permeti una vida celestial sense tur-ment, a canvi de la seva devoció en la lleialtat, el temor i la raó.

4. Les carreres per les quals l’amich encercha son amat són [...] he enluminades d’amors.

L’Amic anà a la fonton aquell que no ama[...]

senti en el cor fiblades amoroses.Les carreres per les quals l’amich encercha son amat són longues, perilloses, poblades deconsideracions, se suspirs e de plors [...]

L’Amat també hi anà[…]mes ai!, també cresqueren les congoixes.

Cantava l’aucell en lo verger de l’amat. Un aucell de grogues alesde l’Amat cantava en l’hort.Cantava de nit i dial’himne de ses llaors

Vench l’amich, qui dix al auçell: – Si no.ns entenem per lenguatge, entengam-nos peramori l’Amic li deia: «Canta,aucell de les ales d’or:si no ens enetenem per llenguaentenem-nos per amor,

cor en lo teu cant se representa a mos hulls mon amat.que les teves refiladesme parlen de l’Aimador.»

5. franchs / servitudserfs / llibertatCorrecció a criteri del professorat.

58

presentació


unitat


1. La superestructura o unitat bàsica del text A és del tipus causalitat, perquè hi ha una rela-ció de causa (antecedent) a efecte (conseqüent).

La superestructura del text B és del tipus comparació, ja que s’hi descriuen dos fenòmenso entitats que es confronten entre ells per fer-hi notar les semblances i les diferències.Comparar és sempre posar cara a cara dos conceptes, dos objectes, dos fets o fenòmens ibuscar-hi les semblances i les diferències.

La superestructura del text C és del tipus seqüència o enumeració, ja que conté diferentsarguments units de manera simultània o sense un lligam clar i específic. En una enume-ració, les frases informatives tenen totes el mateix valor, no n’hi ha cap de predominant.

La superestructura del text D és del tipus descripció, ja que ens dóna informació sobre untema particular tot descrivint-lo, assenyalant-ne les característiques.

2. a) El text A és de tema derivat, s’exposa la causa (la proximitat del mar) i, a continuació,es diu l’efecte produït (En aquests indrets només s’hi fan una sèrie de vegetals molt espe-cialitzats que presenten una fisiologia pròpia adaptada a aquests ambients, etc.).

El text B és de tema derivat perquè en el primer paràgraf s’anuncia que es parlarà de lesinvestigacions de Pasteur.

El text C és de tema lineal perquè comença per situar el concepte, després el defineix il’exemplifica. Aquesta seqüenciació es repeteix amb els diferents termes específics ques’exposen al llarg del text, paràgraf a paràgraf.

El text D, Els altiplans de Manresa ,és de tema lineal perquè la seva superestructura és des-criptiva i aquest tipus de missatge segueix linealment l’exposició dels continguts temà-tics.

b) Els textos A, B, C, D d’aquesta activitat podrien classificar-se segons el tema, l’emissor, elreceptor, etc.

El text A tracta un tema de ciències, concretament del medi geogràfic. L’emissor és l’au-tor del text (A. Batlle) i el receptor, els lectors del llibre Els aiguamolls de l’Empordà.

El text B tracta un tema d’investigació científica, dins el camp de la medicina. L’emissorés Isaac Asimov, i el receptor és el públic a qui s’adreça.

El text C tracta d’un dels avenços de la humanitat, la impremta, i la revolució que vasuposar en el món: la divulgació del coneixement existent.

El text D descriu un espai geogràfic concret, els altiplans de Manresa. L’autor, emissordel text, s’adreça a un ampli sector de públic, ja que una guia d’una ciutat se suposa queté un públic ampli i divers.

4

59

presentació


c) La presentació inclou el concepte de tipografia i l’inici de l’explicació del procés. (Lapresentació respon a un fragment curt que conté, a mode de resum, les idees fonamen-tals que el text es proposa d’explicar.)

El desenvolupament el constitueix l’exposició de la resta del procés, des de «Per ferel tipus d’un llibre […]» fins a «[...] impresa en paper». El desenvolupament estàconstituït per la part més llarga de text, ja que s’hi exposa, pas a pas, el procés tipogrà-fic.

La conclusió és un fragment breu que informa sobre l’abast d’aquest avenç; es corres-pon amb l’últim paràgraf.

d)Els adjectius són: impossible, degut, excessiva, especialitzats, pròpia, suculentes, carno-ses, crassifoli. El tipus de qualificació que aporten aquests adjectius és neutre, perquè elstermes lèxics que conformen l’adjectivació utilitzada en el fragment admeten aquestavaloració; són formes lèxiques generalitzables a diferents noms substantius, verbs atribu-tius, etc.

e) Els connectors són: ( : ) , i, ( . ), ( , ), menys, en, ( : ), sobre, de, ( ; ), com si, ( , ), men-tre que, no, ( . ), i, que, no, per, com, Però, a, no, cap, ( : ), de, i, al, ( . ), de, ( , ), men-tre que, de, de, ( . ), als, de, de, del, ( . ), com, de, ( , ), de, i, de, ( . )

La funció dels nexes com ara mentre que, que, però, i, com, no, menys, com si indiquen rela-cions de causa-efecte, comparació i confrontació. Els nexes preposicionals (a/al,de,/d’/del, en, sobre, cap) indiquen sintagmes preposicionals que completen el significatde substantius. Finalment, el tipus de signes de puntuació (comes, punts i comes, dospunts, punt i seguit o punt i a part) indiquen l’estructuració textual en fragmentsinformatius distints; per exemple, l’ús dels dos punts indica una enumeració; l’ús delpunt i coma indica la concatenació d’idees; l’ús del punt i seguit indica l’estructura-ció segmentada de la informació; els punts i a part, la segmentació en paràgrafs dis-tints.

f) Les nominalitzacions són: altiplans, Manresa, terme, Manresa, manera, resta, comarca,successió, altiplans, cal Gravat, Cardener, Llobregat, alçada, m, materials, esment, altiplà,Collbaix, termes, Manresa, Sant Joan, Vilatorrada, m, altitud, rieres, Fonollosa, Rajadell,riu, Cardener.

m: abreviatua de metre (mesura de longitud)

Els adjectius que hi ha són marins, fronterer, separador.

Els verbals utilitzats són es caracteritza, mostrar, cal destacar, situat, assoleix, s’aixeca, cal, ateny,és.

El fet que hi hagi tants noms substantius és degut al tipus d’informació que el text ofe-reix: la descripció d’un indret geogràfic, la qual es construeix tot enumerant els elementsgeogràfics que componen el lloc i la delimitació d’uns elements i uns altres. No hi ha gai-res adjectius perquè la forma de complementació nominal utilitzada és el CN (format persintagmes preposiconal tipus «de...»). La selecció verbal també indica el tipus de missat-ge analitzat.

60

presentació


3. a, e i f, perquè suggereixen temes propis de textos expositius i perquè la manera comsolen presentar-se les informacions referides a aquests temes respon a aquesta tipologiade text.

4. a) Els valors.

b) 1r paràgraf: presentació.2n, 3r, 4t, 5è i 6è paràgrafs: desenvolupament.L’estructura del discurs ofereix la informació des d’allò més general a allò més parti-cular. Després de la definició de valor (2n paràgraf), amplia el tema tot exposant altresinformacions relacionades amb els valors; els dóna exemples i els comenta; planteja lavaloració i els valors des de diferents punts de vista; concreta una de les característiquesmés importants i peculiars de la valoració humana.No hi ha conclusió del discurs perquè es tracta d’un fragment i no es pot donar el temani el text per acabats.

c) A través d’exemples de valors concrets. Oferint informacions detallades sobre algunsvalors, etc.

d)La progressió temàtica segueix el model del tema derivat.

5. Resposta oberta. A la Gran enciclopèdia catalana trobareu informació adequada buscantatmosfera, ozó, Terra.

6. a) Oferir un nombre de rutes (50 per exemple) que mostrin els itineraris que es podenseguir i les peculiaritats de cada un d’ells, tant per les facilitats o dificultats en el recor-regut com pels diferents indrets que es podrien visitar.

b) Possibilitats de copsar la bellesa submarina amb una càmera especial. Detalls sobre eltipus de càmera i el seu funcionament. Paisatges submarins que podríem aconseguirfotografiar.

c) El problema de l’atur en els diferents països europeus: causes i conseqüències.Plantejaments laborals que miren de pal·liar el problema.

d)La manca de pluja durant les èpoques estivals. La cura del bosc: neteja del sotabosc,vigilància, recursos per sufocar els incendis ràpidament.

e) Molts cotxes, infraestructura viària deficitària.

7. Compara el diccionari pràctic amb el diccionari teòric. Així, interrelaciona, tot contrastant-les, les parts constitutives d’aquests tipus de reculls lèxics. També en compara la mida (méso menys entrades) i la manera com hi apareix exposada la informació. A més, concreta elcontingut semàntic dels termes que es reflecteixen en cada tipus de diccionari.

8. a) Text A: L’Auditori de Barcelona. Text B: Tenir cura de la nostra veu.b) Text A: Un nou espai per a la música. Text B: Salut laboral: la prevenció és la millor

manera de cuidar la veu.

61

presentació


c) El text A està format per dos fragments expositius i descriptius sobre el nou auditori bar-celoní: sales que hi ha i destinacions que se’ls adjudicarà. Hostatges habituals i condicionsde l’espai lúdic que s’ha dissenyat. El text B té una introducció que conté la definició dela veu, la importància i la cura que se n’ha de tenir, i un desenvolupament format pelsapartats: factors que hi incideixen (respiració i alimentació) i elements que cal tenir encompte (precaucions i ambient).

d)Entre les semblances destacaríem la funció referencial informativa que ambdós posseei-xen, la forma de presentació de la informació (text i fotografia; text i dibuix explicatiu).També coincideixen en la tipologia de missatge que el conjunt informatiu representa, jaque en ambdós casos s’ha utilitzat l’exposició. Les diferències es trobarien en el contin-gut concret que cada tríptic ofereix.

e) Per al primer tríptic, tant les guies turístiques de Barcelona com la bibliografia editadasobre l’Auditori barceloní ens n’oferiran. Per al segon, els manuals de medicina labo-ral, les monografies sobre l’aparell fonador, els manuals de medicina.

9. Resposta lliure.



12. a) L’apartat primer del prospecte seria la introducció d’un text expositiu.

b) El segon i el quart corresponen a textos instructius, així com els gràfics que completenel quart fragment. El tercer podria ser un eslògan publicitari.

c) Resposta lliure.

Gramàtica

1.

2. a) política íntegra; b) pediatre eficaç; c) professor culte; d) cantaire cèlebre; e) monjapobra; f) duquessa corrupta; g) vídua trista; h) boc salvatge

62

presentació

mixt mixta mixts/mixtos mixtes

francès francesa francesos franceses

ignorant ignorant ignorants ignorants

boig boja boigs/bojos boges

mig mitja mitjos mitges

pobre pobra pobres pobres

comú comuna comuns comunes

gris grisa grisos grises

annex annexa annexos annexes


3. a) psicòloga nul·la; b) bruixa comuna; c) pediatra gasiva; d) òrfena tranquil·la; e) heroï-na boja; f) actriu magribina; g) bombera ardaç; h) degana valenta

4. a) texts/os ambigus; b) casos homòlegs; c) assaigs/jos durs; d) llapis grisos; e) gasos fixos;f) pastissos crus; g) accessos europeus; h) índexs complexos; i) sufixos eficaços; j)desigs/tjos precoços

5. Dues terminacionsopulent, cruent, violent, calent, dolent, sant

Invariablesprudent, preferent, conscient, pestilent, exigent, brillant, abundant, excel·lent, elegant,equivalent, repel·lent, decent, negligent, torelant

6. Resposta oberta. Les formes femenines dels adjectius són: pobra, còmoda, agra, ampla,destra, rude, sinistra, íntegra

7. Resposta oberta. Les formes masculines són: minso, mixt, hipòcrita, culte, neutre, veraç,insigne, unànime

8. a) capaç, capaç, capaços, capacesb) nu, nua, nus, nuesc) atroç, atroç, atroços, atrocesd)precoç, precoç, precoços, precocese) dolç, dolça, dolços, dolcesf) rude, rude,, rudes rudesg) feliç, feliç, feliços, felicesh)roí, roïna, roïns, roïnes

9. tènue, tranquil·la, òrfena, felices, potent, brillant, grisa, inerta, tèbia.


11. a) el que/allò queb) el quec) el fet certd)el que és autèntic del que és false) a allò pactatf) el que ha dit el presidentg) Vine al més aviat / com més aviath)Fes-ho al més aviat / com més aviat

12. a) He visitat l’ateneu i he decidit fer-me’n soci.b) Massa persones han expressat les seves queixes.c) El que facin els altres no m’interessa.d)El professor i els seus alumnes van anar al teatre.e) No m’atabalis més; ja tinc prou problemes.

63

presentació


f) Connecta el televisor; no tinc gaire son.g) Avui em quedo, però dilluns me’n vaig a casa.h)Tot Vilafranca en va plena.

13. a) tant/prou e) forçab) força/gaire f) tanc) bastants g) gaired)massa h) gaire

14. a) m’ho dieub) els l’escriviu/escriu-los-lac) l’en posen/posem-l’end)ens hi apuntem/apuntem-nos-hie) li’n porta/porta-li’nf) us les renteu/renteu-vos-lesg) aixafar-nos-hoh)us els canvieu/canvieu-vos-elsi) l’en parleu/parleu-l’enj) us hi vaig trobar/vaig trobar-vos-hik) els n’enviantl) ens n’anem/anem-nos-en

15. a) amagar-los-lab) volien trencar-los-elsc) vols treure-l’end)volem quedar-nos-ene) vau beure-us-en unf) va arreplegar-nos-hig) vaig escriure-los-hi

16. a) m’assabento / fes-me / dóna’m / em mireub) emporta’t / renyant-te / t’estimo / et banyaréc) agafi’s / va rentar-se / s’aixeca / es bullend)ens enfadem / vam trobar-nos / ens fixem / comenta’nse) van felicitar-vos / us renteu / us acabeu / vull veure-us

17. faci’s el llit feu-vos el llitestiri’s estireu-vossegui seieucanviï’s canvieu-vosdigui’m digueu-memogui’s moveu-vosno es mogui no us mogueuha de moure’s heu de moure-usvagi-se’n no us n’aneuvostè, què faria vós, què faríeu?

64

presentació



1. 1 la 7 el 13 l’2 l’ 8 l’ 14 l’3 l’ 9 la 15 l’4 la 10 la 16 l’5 la 11 l’ 17 l’6 la 12 la 18 el

2. 1 a l’ 4. per la 7. ca n’2. can 5. de l’ 8. als3. ca l’ 6. de la 9. per als

Literatura

1. Una vídua no pot ser vanitosa; per tant no pot cercar la bellesa física ni amb la roba ni ambcap altre ornament. No pot pintar-se, depilar-se, ni pentinar-se seguint certes modes. Laseva actitud ha de ser decorosa. Han de treballar, no exhibir-se ni burlar-se dels altres, sinórespectar el dol sense oferir-se descaradament al millor partit.

2. La intenció és alliçonar les dones sobre el seu comportament, concretament les dones quehan estat vídues. El discurs parteix de la línia moralitzant pròpia de l’època i participa deles característiques generals d’aquests tipus de textos. S’allunya, però, de la tradició misò-gina. No ataca les dones, sinó que intenta de manera planera, per tant adreçant-se a totamena de públic, oferir un manual de comportament per a les dones cristianes.

3. Les qualitats atribuïdes per Turmeda als animals són falses. Turmeda pretén demostrar lasuperioritat de l’home sobre els animals. Tots els seus arguments són refutats per l’ase,com demostra aquest fragment menys l’últim «Déu va triar la forma humana per encar-nar-se». Turmeda barreja ironia i historietes anticlericals que converteixen l’obra en unproducte divertit. La solució que proposa està lligada al seu escepticisme radical i a la visiódel món que se’n desprèn.

4. El tema que s’hi tracta és la fe i la creença en els predicadors. Els exemples que usa VicentFerrer són els dels apòstols, per demostrar què és un predicador, i el del no creient perjustificar la fe.

65

presentació


unitat


1. a) Argumentatiu. Pèrdua del poder adquisitiu dels pensionistes; b) Expositiu; c) Expositiu;d) Argumentatiu. Causes del fet d’arribar tard; e) Argumentatiu. Importància de la selec-ció natural de les espècies al llarg dels temps; f) Expositiu.

2. El text B és expositiu. El text A és argumentatiu. La tesi que planteja és «El racisme al món».El plantejament es correspon amb el primer paràgraf; presenta la igualtat entre les races–no hi ha races pures. Els arguments d’aquest text giren entorn de l’estudi genètic delséssers humans, de l’estructuració social de les poblacions i de la varietat/diversitat que s’hiaprecia. La conclusió es correspon amb l’últim paràgraf.

3. El fet de menjar bé o el de menjar unes menges determinades es relaciona amb les cele-bracions festives i amb la noblesa.

La necessitat d’aigua que les persones tenim i el benefici que una aigua té sobre el nostreestat físic (ho relaciona amb fer esport, gimnàstica, tenir bona imatge, figura).

4. Exemples d’ironia

«Us auguren i prometen tants drets, que si fos de veres, això seria la glòria celestial». «Ambla regulació corresponent advertireu de seguida que tot són prohibicions.» «La mitologiade la llibertat, tan estimada, és una fal·làcia.» «Apa, a complir la llei. La llibertat podemllegir-la en un poema de Paul Éluard.»

Exemples de paradoxa

«No feu cas de les lleis. Bé: feu-ne cas.» «Però no: hi ha les lleis [...] llibertats seran regula-des després». «En la mesura [...] poder ens otorga.» «Les llibertats no són [...] respectuo-ses amb les altres llibertats.» «La ignorancia de la ley no excusa de su cumplimiento.»

Els termes lèxics relacionats amb els conceptes bàsics que vehiculen el tema presentatpodrien relacionar-se amb la valoració de mots cultes, encara que no siguin realment cul-tismes; entre aquests destacaríem: lleis, dret, règim, llibertats, declaracions, Constitució, regulació,abismal, atorga, prohibicions, emana, Codi Civil i, de manera particular, els mots clàusula, augu-ren, precautòria, fal·làcia, kantianament, mitologia.

Entre els termes i les expressions més col·loquials hi ha: són una altra cosa, mals majors, seriala glòria celestial, aplicarà com li plaurà, les lleis habituals, retalla una llibertat, amos, subalterns,apa, a complir la llei, podem llegir-la.

La utilització d’un tipus de termes o uns altres és donada pel sentit irònic, contraposat,paradoxal que Fuster mostra en el seu escrit. Fins i tot el títol, Nota sobre la llibertat, indicapart d’aquesta matisació.

5

66

presentació


5. a) Per què l’anglès pot esdevenir l’única llengua oficial europea?Quina anàlisi sociolingüística ho podria corroborar?Què succeiria amb les altres llengües europees? Com resoldríem els problemes d’aprenentatge de l’anglès en països on no hi ha tradicióacadèmica o escolar d’estudiar-lo?

b) El govern defensa la flexibilitat per a l’horari laboral? I els sindicats? Què en pensemnosaltres?

c) Hi ha igualtat d’oportunitats i de responsabilitats per a les dones en el món laboral? Perquè?

d)La televisió ha vist en la retransmissió dels partits de futbol, tant dels grans clubs com deles grans competicions d’aquest esport, una font d’ingressos inesgotable. Sembla quehan trobat la gallina dels ous d’or. Vèncer aquesta tendència i arribar a no retransmetreni un partit és una tasca gairebé impossible d’assolir. Caldrà molta inventiva i moltescompensacions econòmiques a les televisions per poder-ho aconseguir.

e) Què entenem per tribus urbanes?Quina és la seva trajectòria ciutadana?

f) Per què no són acceptats, en general, aquests grups socials?

6. Resposta oberta.

7. Resposta oberta.

8. Marta, t’envio aquesta entrada de cinema perquè aquest matí, quan ha sonat el despertador, m’he lle-vat massa de pressa i, en posar el peu a terra, el guix s’ha esquerdat. He hagut de tornar a anar al’hospital perquè me’l tornessin a enguixar. El metge m’ha dit que he de fer bondat i estar-me una set-mana fent repòs absolut. Com que tinc una entrada per demà, per al cinema, te la faig arribar perquèl’aprofitis.Que t’ho passis bé i ja m’explicaràs la pel·lícula, eh?

a) El destinatari d’aquest escrit seria la Marta, una amiga de l’autora del text, la Cristina.

b) La relació que deu haver-hi entre elles és una bona amistat.

c) El diàleg telefònic seria: —Hola Marta! Mira, demà no podré anar al cinema,i ja tinc l’entrada, la vols? —És clar Cristina, ja saps com vaig de peles. Però per què no hi aniràs? Què t’ha passat?—Doncs mira, aquest matí, quan he sentit el despertador, m’he llevat de pressa i, en posar el peu a

terra, he sentit una forta fiblada i el guix s’ha esquerdat.—Què dius? Realment, tens mala pata, eh?—Bé no te’n riguis, que he tornat a l’hospital i després de treure’m el guix del peu esquerre el metge

me n’ha posat un altre de nou. La veritat és que l’altra vegada no vaig seguir les recomanacionsdel metge; els quatre dies de repòs i immobilitat es van convertir en dos.

—Ho sento molt!—Bé! T’envio l’entrada del cinema per missatger.—Gràcies. Ja t’explicaré si m’ha agradat. —Adéu.

67

presentació


9. a) A una institució que actués en contra de l’avortament i que estés recollint signatures perpresentar-ne un recurs.

b) S’utilitza aquest model textual perquè el grau de formalitat que tenen implícit els recur-sos jurídics exigeix que la recollida de signatures segueixi unes normes establertes.

c) Si es fes una consulta ciutadana i es recollissin les signatures en taules situades als carrersi les places, n’hi hauria prou de posar el nom i els cognoms, el DNI i la signatura de cadaun dels ciutadants que s’hi solidaritzen.

Els encapçalaments dels dos textos són idèntics perquè es tracta de dues instàncies. Allò quedifereix en ambdós casos és la manera com s’expressa la informació; en el primer cas, es trac-ta d’una simple exposició i una petició. En el segon, l’exposició va acompanyada d’una argu-mentació que explicita el tema esmentat en la sol·licitud. Els paràgrafs finals tornen a coin-cidir perquè el grau de formalitat i els requisits del missatge hi obliguen.

Gramàtica

1.

2.

3. a)

b)

68

presentació

tornaríem torn-a-ríe-m 1a pl. cond. ind. imperf.portés port-é-s 1a/3a sing. pret. imperf. subj. imperf.cantarà cant-a-rà 3a sing. fut. ind. imperf.vingui vingu-i 1a/3a sing. pres. subj. imperf.estàveu est-à-ve-u 2a pl. pret. imperf. ind. imperf.

forma lexema/ persona nombre temps mode aspecteverbal morfema

debatia debatre debatré debatriairrompia irrompre irrompré irrompriatransmetia transmetre transmetré transmetriarecorria recórrer recorreré recorreriaincloïa incloure inclouré inclouriaemetia emetre emetré emetriadifonia difondre difondré difondria

imperfetd’indicatiu

infinitiu futur condicional

jo canviï perdi dedueixitu canviïs perdis dedueixisell/ella canviï perdi dedueixinosaltres canviem perdem deduïmvosaltres canvieu perdeu deduïuells/elles canviïn perdin dedueixin

present de subjuntiu

jo saltés servís correguéstu saltessis servissis correguessisell/ella saltés servís correguésnosaltres saltéssim servíssim correguéssimvosaltres saltéssiu servíssiu correguéssiuells/elles saltessin servissin correguessin

pretèrit imperfet de subjuntiu


4. a) agrair : agraïa, agraïes, agraïa, agraíem, agraíeu, agraïenconduir: conduïa, conduïes, conduïa, conduíem, conduíeu, conduïen

b) condicional simplepenedir-se: em penediria; et penediries; es penediria; ens penediríem; us penediríeu; espenedirienanar-se’n: me n’aniria; te n’aniries; se n’aniria; ens n’aniríem; us n’aniríeu, se n’anirien

condicional compostanar-se’n: me n’hauria anat; te n’hauries anat; se n’hauria anat; ens n’hauríem anat; usn’hauríeu anat; se n’haurien anatpenedir-se: m’hauria penedit; t’hauries penedit; s’hauria penedit; ens hauríem penedit; ushauríeu penedit; s’haurien penedit

c) trobar: trobava, trobaves, trobava, trobàvem, trobàveu, trobavenreduir : reduïa, reduïes, reduïa, reduíem, reduíeu, reduïenaparèixer : apareixia, apareixies, apareixia, apareixíem, apareixíeu, apareixienpartir : partia, parties, partia, partíem, partíeu, partien

d)portar : portí, portares, portà, portàrem, portàreu, portarenperdre : perdí, perderes, perdé, perdérem, perdéreu, perderensortir : sortí, sortires, sortí, sortírem, sortíreu, sortiren

5. agrair: agraeixi, agraeixis, agraeixi, agraïm, agraïu, agraeixinsuar: suï, suïs, suï, suem, sueu, suïnfer: faci, facis, faci, fem, feu, facin

6. a) anuncio; b) suo; c) inicio; d) estudio; e) aprecio; f) trio; g) desvio, h) renuncio; i) acari-cio; j) copio; k) situo; l) canvio

7. vaig, conec, comparec, visc, caic, cabo, sé, sóc, tinc, estic, hec

8. creureindicatiu : creia, creies, creia, crèiem, crèieu, creiensubjuntiu : cregués, creguessis, cregués, creguéssim, creguéssiu, creguessin

coureindicatiu : coïa, coïes, coïa, coíem, coíeu, coïensubjuntiu: cogués, coguessis, cogués, coguéssim, coguéssiu, coguessin

poder indicatiu : podia, podies, podia, podíem, podíeu, podiensubjuntiu : pogués, poguessis, pogués, poguéssim, poguéssiu, poguessin

encendre indicatiu : encenia, encenies, encenia, enceníem, enceníeu; enceniensubjuntiu : encengués, encenguessis, encengués, encenguéssim, encenguéssiu, encenguessin

viureindicatiu : vivia, vivies, vivia, vivíem, vivíeu, viviensubjuntiu : visqués, visquessis, visqués, visquéssim, visquéssiu, visquessin

69

presentació


cabre indicatiu : cabia, cabies, cabia, cabíem, cabíeu, cabiensubjuntiu : cabés, cabessis, cabés, cabéssim, cabéssiu, cabessin

sentirindicatiu : sentia, senties, sentia, sentíem, sentíeu, sentiensubjuntiu : sentís, sentissis, sentís, sentíssim, sentíssiu, sentissin

9.

10. a) donessis; b) visc; c) conec; d) hagis; e) facis; f) donis; g) sabéssim; h) vagis; i) càpiguen

11. a) batent; b) comparegut; c) espremut; d) interrompent; e) concorrem; f) calgut

12. a) estar: estigues, estigui, estiguem, estigueu, estinguinb) treure: treu, tregui, traguem, traieu, treguinc) conèixer: coneix, conegui, coneguem, coneixeu, coneguind)venir: vine, vingui, vinguem, veniu, vinguine) beure: beu, begui, beguem, beveu, beguinf) dir: digues, digui, diguem, digueu, diguing) dur: duu/du, dugui, duguem, dueu, duguinh)voler: vulgues, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguini) tenir: té/tingues, tingui, tinguem, teniu/tingueu, tinguinj) desaparèixer: despareix, desaparegui, desapareguem, desapareixeu, desapareguin

70

presentació

abatia abatre abaten abatran abatéssiuconcloïa concloure conclouen conclouran concloéssiuadscrivia adscriure adscriuen adscriuran adscrivíssiu/guéssiu admetia admetre admeten admetran admetéssiuconfonia confondre confonen confondran confonéssiucorrompia corrompre corrompen corrompran corrompéssiuconcebia concebre conceben concebran concebéssiuassentia assentir assenteixen assentiran assentíssiucombatia combatre combaten combatran combatéssiuconcorria concórrer concorren concorreran concorreguéssiu

cantava cantar canten cantaran cantéssiu

cabre cabo càpiga cabent cabutconèixer conec conegui coneixent conegutsaber sé sàpiga sabent sabutoferir ofereixo ofereixi oferint ofertveure veig vegi veient vistmerèixer mereixo mereixi mereixent merescutmoure moc mogui movent mogutviure visc visqui vivint viscuttreure trec tregui traient tretriure ric rigui rient rigut

infinitiu present d’indicatiu present de subjuntiu gerundi participi1a pers. sing. 1a pers. sing.


13. a) doneu; b) enceneu; c) beveu; d) dueu; e) creieu; f) asseieu; g) veniu; h) digueu;i) moveu

14. a) No us la begueu. e) No te n’adonis.b) No ens l’obrin. f) No ens la inaugurin.c) No ens ho llegiu. g) No us hi oposeu.d)No la hi escriguis. h) No els la indiquis.

15. a) estret/estrenyent h) dut/duentb) mòlt/molent i) pres/prenentc) resolt/resolent j) aparegut/apareixentd) imprès/imprimint k) empès/empenyente) clos/cloent l) difós/difonentf) nascut/naixent m)admès/admetentg) obert/obrint

16. a) atès/atenentb) ajagut/ajaientc) recaigut/recaientd)romàs/romanente) dolgut/dolentf) omplert/omplintg) concorregut/concorrent

17. a) és; b) són; c) hi ha; d) s’està; e) és; hi és; f) està; g) és; h) és; i) ser; j) hi ha; k) s’estan;l) estaran/seran/estaran; m) estic; n) està/estan

18. a) sabessisb) i es va trencar la pelvisc) no m’ho hauries ditd)conece) he de dir-li la veritatf) devien ser les sisg) traiemh)puguemi) volentj) imprès

19. a) aprovaran/aprovinb) vindré/vinguic) treballava/treballésd)deia/digués

Comentari: l’ús del subjuntiu situa l’acció en un pla més hipotètic, mentre que l’indicatiu l’a-costa a una realitat més probable.

71

presentació


20.


1. a) 1 poble 5 branca 9 pobre2 canvi 6 vent 10 envelat3 blanc 7 brisa 11 blat4 àmbit 8 convicció 12 embenar

Regla: Escrivim b davant de r i de l.Escrivim b darrere m i v darrere n.

72

creure lexema pur futur: creurécondicional: creuria

lexema velaritzat pret. perfet simple: creguípresent subj: creguiimperfet subj: creguésimperatiu: cregui; però: creu/creieu

lexema amb i antihiàtica imperfet: creiagerundi: creient

participi: cregutpresent: crec, creus, creiem

entendre lexema pur imperfet: enteniagerundi: entenentpresent: entens (excepte entenc)

lexema eufònic futur: entendrécondicional: entendriapret. perfet: entenguí

lexema velaritzat present subj: entenguiImperfet subj: entenguésImperatiu: entengui; però: entén/enteneu

participi: entès

poder lexema pur imperfet indic: podiapresent: pots, però pucgerundi: podent

lexema eufònic futur: podrécondicional: podria

lexema velaritzat pret perfet: poguípresent: puguiimperfet subj: poguésimperatiu: pugues

participi: pogut


b) 1 blavenc 6 curvatura2 bevia 7 calvície3 rebia 8 labial4 sabéssim 9 mòbil5 vivència 10 probable

Regla: En una mateixa família alternen u amb v i p amb b.

En alguns casos els pseudoderivats divergeixen d’altres mots de la mateixa família.

c) 1 havíem2 acabava3 havia4 robàveu5 havent6 anava

Regla: Escrivim v en els acabaments en -ava dels verbs de la primera conjugació.El verb haver s’escriu amb v.

d)1 rebentar 7 llavi 13 pavelló2 rebolcar 8 travar 14 taverna3 cavalcar 9 berruga 15 avorrir4 biga 10 basc 16 provar5 govern 11 avet 17 canviar6 envestir 12 ganivet 18 fava

2. 1 sabata 7 Saragossa2 vèncer 8 safareig3 suro 9 passar4 adreça 10 pes5 caçar 11 cera6 sedàs 12 glaç

Regla de l’essa sorda: A principi de mot, davant a, o, u escrivim s; davant e, i podem haverd’escriure c/s: sang, cel, suro.

Enmig de mot entre vocals escrivim ss o c/ç; entre consonant i vocals o ç/c; entre vocal i consonant, sempre s: cassola, dansa, escacs.

A final de mot sempre s/ç.

b) Regla els mots derivats i compostos no dupliquen la s, excepte els prefixos a-, dis-, pres-,pros-.

c) Regla els mots acabats en -gressió, -gressor, -missió, -missor, -pressió, -pressor es pronuncienamb [s] i s’escriuen ss.

d)Els mots derivats en -ança/-ença s’escriuen amb ç.

73

presentació


3. a) 1 zero 7 guitza2 oasi 8 catorze3 fase 9 països4 crisi 10 quinze5 presumpte 11 zona6 princesa 12 marquesa

Regla: A principi de paraula s’escriu z.Enmig de paraula entre vocals escrivim s; entre consonant i vocal, z; en canvi entrevocal i consonant sempre s.

b) Els mots formats amb trans, dins i fons es pronuncien [z] i s’escriuen amb s.Alguns mots cultes derivats del grec s’escriuen amb z.

Literatura

1. TRAMUNTANAMESTRAL GREGAL

PONENT LLEVANT

GARBÍ XALOC

MIGJORN

2. Cal relacionar tota una sèrie d’elements que, units, provoquen la crisi de la baixa edatmitajana, com són: la crisi espiritual i de pensament (Cisma d’Occident), la pesta negra,la guerra dels cent anys, revoltes socials, etc.

3. Activitat oberta. Es pot comentar oralment l’argument de novel·les i pel·lícules d’aventu-res que l’alumnat hagi llegit o vist i que parteixin de l’esquema bàsic esmentat.

4. Activitat oberta. Cal comentar prèviament l’estructura bàsica de la lletra de batalla.Després de la lectura, s’haurien d’identificar els diferents apartats de la carta: introducciói presentació del motiu del desafiament, plantejament del desafiament, condicions delcombat (tipus de combat, armes, lloc...) i comiat.

Aquest esquema s’ha de tenir en compte a l’hora d’escriure les pròpies lletres de batalla.Es pot fer l’activitat per parelles i adreçar la carta a altres companys, que posteriorment hihauran de respondre.

74

presentació


unitat


1. El fragment de l’Odissea descriu la construcció d’una embarcació i l’avituallament necessa-ri per emprendre el viatge.

Els noms emprats són: grat, troncs, rai, terra, taulons, seguretat, Ponto, pa, aigua, vi, fam,vestits, vent, pàtria, déus, cel.

Els adjectius: bon, grans, extens, fosc, rosat, propici, sa, estalvi, ampli.

Els verbs: ploris, deixaré, vagis, relliga, forma, posa, porti, posaré, deslliurar, passar, donaré,enviaré, arribis, volen, habiten.

El fragment de Decameró descriu una tempesta i el naufragi d’una nau i els seus passatgers.

Els noms emprats són: vent, mar, embarcacions, força, vent, nau, Landolfo, embranzida,illa, Cefalònia, vidre, paret, desgraciats, nit, mar, ventura.

Els adjectius: tempestuós, pobre, gran, llençat, pobres, negra, grossa, avalotada.

Els verbs: vesprejar, aixecà, avalotant, separà, esdevingué, anava, encallà, esberlà, anaven,era, estava, nedaren, sabien nedar, començaren, aferrar-se, posava.

El fragment de l’Eneida explica com és un indret geogràfic costaner.

Els noms emprats són: lloc, badia, illa, port, molls, onades, costat, roques, pics, cel, alçada,aigües, silenci, amplada, façana, cova, estalactites, aigua, setials, roca, casa, nimfes, amarres,vaixells, àncora, dents.

Els adjectius: resguardat, profunda, enormes, bessons, segures, dolça, viva, soferts, encor-bades.

Els verbs: hi ha, forma, es trenquen, amenacen, guarden, hi ha, no es necessiten, no ha desubjectar.

Finalment, el fragment del Tirant explica el desenvolupament del duel que mantingueren elsenyor de Vilesermes i en Tirant.

Els noms emprats són: Tirant, senyor, Vilesermes, lletres, batalla, mort, rei, armes, jutge,senyor, Vilesermes, cavaller, batalla, peu, camises, seda, França, escuts, paper, barretet, flors,cap, vestit, armes, ganivets, fulla, puntes, pams, mida, Montpeller, manera, mort, armes,falta, nit, rei, armes.

Els adjectius: requerit, ofensives, genovesos, agudes, llarg.

Els verbs: es van reptar, van buscar, va poder triar, era, trio, es faci, siguin, combatré, aneua aconseguir, faci, es faci, va dir.

2. a) Es tracta d’una ciutat.

b) L’autor aconsegueix l’expansió informativa tot descrivint els diferents aspectes de la con-taminació ciutadana. Tots aquests efectes ens suggereixen l’existència, en aquell indret,d’una ciutat gran, industrial...

c) Podia haver-se fet tot explicant els seus carrers i places, els edificis singulars, les condi-cions de vida, etc.

6

75

presentació


3. Per descriure els personatges de les fotografies seguiríem l’esquema corporal, que s’iniciatot dient com és la imatge que mostra el retrat, des de les informacions més generals fins ales més detallades, tant de les característiques físiques com de les interiors o anímiques (elsdos actors cinematogràfics són prou coneguts per poder-ne dir algunes qualitats o defec-tes). També s’explicaria la indumentària i els complements de vestuari que els caracterit-zen. El color de les fotos ens ho facilita.Per escriure els textos de les caricatures solament es remarcarien els aspectes físics, de ves-tuari i anímics dels dos dibuixos. En comparar els textos produïts es constatarà que els corresponents a les fotografies sónmés extensos –quantitat d’informació– i precisos. Els corresponents a les caricatures seranmés sintètics però anunciaran uns trets molt i molt característics dels actors de cinema(allò pel que se’ls coneix, la fama, el renom que han adquirit amb les pel·lícules que haninterpretat).

4. Resposta oberta.

5. Resposta oberta. Un exemple de text seria: L’abric que acabo de veure és preciós. És de color negre, llargfins a mitja cama, de pell tipus napa, i du un reng de botons negres al davant, des del collfins al genoll. Té dues butxaques grans a banda i banda de la filera de botons. El coll és comel de les camises però està cobert amb vellut negre. Les mànigues són rectes i una micaamples, acabades amb un repunt també negre. El preu és una mica elevat ja que a l’etiquetahi ha un nombre de cinc xifres que comença amb el nombre 7.

6. L’esmorzarEl noms utilitzats són: esmorzar, clericalisme, xicra, xocolata, espanyola, vas, cafè, llet, lles-ca, pa, vas, aigua, xocolata, marques, Banyoles, Trapa, espesseïment, color, cafè, llet, mica,cafè, marro, llet, quantitat, aigua, Girona, llet, desena, centúria, crostes, molla, pa, estona,líquid.Els adjectius són: acabat, provincial, terrosa, desmesurat, rogenc-ocre, esblaimat, tolerada,permesa.Els SPrep i CN són: d’un clericalisme acabat, en una xicra de xocolata a l’espanyola, de cafèamb llet, de pa, d’aigua, de Banyoles, amb les de la Trapa, d’un espesseïment desmesurat,d’un color rogenc-ocre esblaimat, amb llet, de cafè de marro, amb aquella quantitat d’ai-gua, a Girona, a la llet, en la segona desena de la centúria, amb les crostes, del pa, a sucar,a sucar, a sucar, a sucar.Els pronoms són: hi alternaven (entre les marques de xocolata), amb les de la Trapa (ante-cedent: marques de xocolata), que a Girona (antecedent: aigua), que anem passant (an-tecedent: centúria), de la tolerada (antecedent: aigua), ens dedicàvem, tot s’havia acabat.Els nexes i connectors són: d’, en, de, a, de, amb, de, i, d’, de, amb, de, d’, d’, amb, de, de,i, amb, d’, que, a, de, a, en, de, que, però, de, amb, i, del, a, a, a , a, fins que, i. d/d’/del (16) a (7) amb (5) en (2) i (4) que (2) però (1) fins que (1)Els signes de puntuació: comes (10), punt i seguit (3), punt i coma (1).

El capellàEl noms utilitzats són: capellà, casa, mossèn, Campol, senyor, galta, ulls, pietat , mica, el ves-tir, catedràtic, Seminari, capella, entrada, mica, claror, llum, finestra, noses, altar, llum,

76

presentació


lluerna, metres, paret, casa, ratlla, capella, corredor, bancs, banda, banda, sostre, volta,canó, lloc, bancs, terme, població, comunitat, mossèn, Campol, oficiant, maneres, bancs,silenci, capella.Els adjectius són: seriós, alt, inflada, pàl·lida, petits, recollit, ombrívola, acurat, modesta,pobra, desproveïda, baixa, altíssima, partida, central, vella, baixa, obscura, espiritualitat,escolar, cançoner, expeditives, ràpides, agradable, calmant.Els SPrep i CN són: de la casa, de galta inflada i pàl·lida, d’una pietat una mica ombrívola,en el vestir, del Seminari, a l’entrada, de claror, per una finestra, de noses, cap a l’altar, d’unalluerna, a dos metres, de la qual, d’una altra casa, per un corredor central, amb bancs abanda i banda, de volta de canó, al lloc, en els bancs del primer terme, en aquells bancs, dela capella.Els pronoms són: que era catedràtic del Seminari (antecedent: mossèn Campol), hi havia,hi entrava (antecedent: a la capella), de la qual s’alçava (antecedent: de la lluerna), quedonava (antecedent: la volta de canó), hi sèiem (antecedent: en els bancs), s’hi estavabé(antecedent: en aquells bancs). Els nexes i connectors són: de, de, i, d’, en , que, del, a, de, perquè, per, de, però, al, cap a,d’, a, de d’, com si, al, per, amb, a, i, de, de, i, que, al, en, del, i, i, en, de, i.d/d’/del (13) a/al (6) en (3) per (2) cap a (1) i (6) que (2) però (1) per-què (1) com si (1)Els signes de puntuació: comes (17), punt i seguit (10), punt i coma ( cap ), dos punts (1).

7. Els quatre textos tracten el tema del menjar. Al text A s’expliquen les delícies del flam; alB, què es necessita per fer flam d’ous i com s’elaboren aquestes postres; al C es comentacom és la sopa de pastor i s’hi esmenten els ingredients que s’hi utilitzen i, a grans trets,com es prepara. Finalment, el text D ofereix la llista de menjars que agraden a un perso-natge determinat.

El text A és un poema sobre el flam; el B és una recepta de cuina o text instructiu tambésobre el flam d’ous (ingredients i preparació); el text C és un fragment d’una novel·la quepresenta una situació culinària d’un àpat o de l’elaboració d’un plat –les sopes de pastor–;el D parla de la fal·lera que Mr Leopold Bloom té pel menjar, i l’autor del text ens hi citales menges que més agraden a Mr Bloom.

a) Ingredients: un gra d’all, un brotet de farigola, quatre gotes d’oli, pa, aigua i sal.

Preparació: Es posa un olla (un tupí) amb aigua al foc (probablement al foc a terra), a l’aigua s’hiposa un gra d’all, un brotet de farigola i pa llescat a trossets (llesquetes primes i de pocamida). S’hi tiren unes gotes d’oli i una mica de sal. Es deixen bullir una bona estona i jaes poden servir.

b) Els noms substantius del text D són: Mr, Leopold, Bloom (cognom), òrgans, ocells, bès-tia, sopa, menuts, griers, gust, nou, cor, llenques, fetge, crostons, pa, oueres, bacallà, pae-lla, ronyons, be, graella, ronyons, cap, cuina, soroll, coses, esmorzar, plàtera, cuina, llum,aire, matí, estiu.El camp semàntic al qual pertanyen la majoria d’aquests substantius és el del menjar. Laraó d’aquesta ubicació semàntica és deguda al fet que el fragment ofereix informaciósobre els menjars que prefereix un personatge (Mr Bloom) mentre prepara l’esmorzarper a la seva companya.

77

presentació


c) Els verbs de la recepta Flam d’ous són: es fica, s’acaramel·la, quedi, es posa, escalfar, és, esbaten, s’hi barreja, agradi, s’hi fica, es desfaci, dissolt, s’hi barreja, mesclat, s’aboca, es posa, coure, és, es tapa, dura, es comprova, introduint-hi, fer, surt, és cuit, es deixa,refredar, s’aboca, servir.La mateixa recepta escrita tot utilitzant els verbs en 2a persona del plural del presentd’indicatiu seria així: Ingredients: sucre, 4 ous, un quart de litre de llet.Preparació: Fiqueu a la flamera quatre cullerades plenes de sucre i acaramel·leu-la, tota ella,fins que quedi ben folrada. Poseu la llet a escalfar un xic, així la cocció del flam és més ràpi-da. Bateu els ous i barregeu-hi el sucre, una cullerada a caramull per ou o a criteri propi,segons agradi més o menys dolç. Fiqueu-hi un raget de llet per desfer-ho més bé. Un copdissolt el sucre, barregeu-hi la llet, i una vegada ben mesclat tot: ous, sucre i llet, aboqueu-ho a la flamera preparada i poseu-ho a coure, al forn o al bany maria (si és en aquestdarrer sistema, tapeu la flamera). Deixeu-ho coure mitja hora aproximadament. Comproveuel punt, introduint-hi una vareta metàl·lica, o una agulla de fer mitja; si la vareta surt netaja és cuit. Deixeu-lo refredar bé, i aboqueu-lo en una plata, per servir-lo.En canviar les formes verbals del text es comprova que hi ha alguna forma verbal que noadmet la modificació. A més, en modificar totes les altres, el text adquireix un grau degeneralització i de distanciament respecte al destinatari. Aquesta és, doncs, la modifica-ció semàntica que aporta a la recepta de cuina reescrita.

8. a) Hi ha 22 ordres.

b) Ús dels verbs en mode imperatiu i segona persona del plural. El text segueix un ordred’exposició que pretén assolir una fita: preparar el puré de patates correctament. Engeneral, les frases són curtes; hi abunden els punts i a part; diferencia entre allò que esnecessita i com s’ha de preparar el plat; s’utilitzen moltes formes verbals i es manté la fle-xió al llarg de l’escrit; s’hi utilitzen connectors lògics de causa-efecte i d’ordenació tem-poral; etc.

c) És homogeni. Sols diferencia els ingredients del procés d’elaboració. En el desenvolu-pament del procés només s’hi constaten expressions lingüístiques referides a la prepa-ració del puré.

d)Els pronoms febles del text són: rentar-les (antecedent: les patates); poseu-hi (antece-dent: l’olla); aboqueu-hi (a l’olla); deixeu-ho (les patates netes i pelades); passeu-les (lespatates ja bullides); unteu-la (antecedent: la plata fonda); aboqueu-hi (antecedent: a laplata); poseu-hi (a la plata on ja hi ha les patates passades pel passapuré); repartiu-la (lamantega); poseu-hi (antecedent: a la plata amb la patata i la mantega); repartir-lo (ante-cedent: el formatge); afegiu-los (antecedent: els dos ous); remeneu-ho (la patata ambmantega, formatge i ous); tireu-ho (ídem); tapeu-ho (ídem); deixeu-ho (ídem); destapeu-ho (ídem); deixeu-ho (ídem).

e) Podríem reescriure la recepta del puré de patates tot usant les formes impersonals delsverbs corresponents. Quedaria així:

ingredientsun quilo de patates, cent grams de mantega, dos ous, mig litre de llet, cent grams de for-matge Gruyère ratllat, sal

78

presentació


elaboracióEs pelen les patates i es renten sota l’aixetaEs posa una olla amb aigua al foc. S’hi posa també la sal corresponent.S’hi aboquen les patates pelades i netes i s’espera que comenci a bullir.Es deixa bullir quinze minuts perquè les patates quedin ben cuites.Es treuen les patates ja bullides, s’escorre bé l’aigua i es passen pel passapuré vigilant que noquedin grumolls.S’agafa una plata fonda de gratinar, s’unta amb una mica de mantega i de formatge rat-llat.S’hi aboca el puré de patates sense grumolls que ja tenim a punt. S’hi posa la resta de mantega talladeta a trossets petits i es reparteix bé per tota la plata;finalment, s’hi posa el formatge ratllat mirant de repartir-lo per igual.Es fa bullir el mig litre de llet. Es baten els dos ous i s’afegeixen a la llet bullida; es remenauna estoneta.Es tira damunt del puré de patates que ja té els trossets de mantega i el formatge, es tapa ies deixa al forn uns cinc minuts.Després, es destapa i es deixa gratinar perquè quedi ben rosset i dauradet.

f) En canviar les formes verbals de l’imperatiu per les de l’impersonal, el text guanya engeneralització i perd el to d’obligatorietat que el mode imperatiu li donava.

9. El text A és un diàleg entre el Petit Príncep i un marxant de píndoles que indirectamentajuden a estalviar temps. El registre emprat és literari (l’obra a la qual pertany és un clàssicde la literatura francesa).

El B és un fragment d’una entrevista que van fer a Francesc Mauri, home del temps de TV3.El registre no és ple de tecnicismes i termes específics sinó que en les respostes donades s’hiutilitza un registre col·loquial que segueix la normativa de la llengua catalana.

El C és un fragment d’un article d’opinió i el registre és l’estàndard.

El D és també un fragment d’un article escrit sobre un personatge famós –Nostradamus– iel registre usat pel periodista torna a ser l’estàndard; la revista de divulgació on apareix aixího confirma.

Les diferències entre el text A i el B provenen del fet que l’A és un diàleg pertanyent aun text narratiu i el B és un diàleg corresponent a una entrevista; per tant, en el primerhi ha les marques aportades per l’ús dels guionets de diàleg, i en el segon, les inicials delnom i el cognom de l’entrevistador i l’entrevistat. A més, el primer text és un fragmentd’una narració literària i el segon, un fragment d’una entrevista (gènere periodístic).En el primer hi ha la subjectivitat de l’autor literari, i en el segon, la subjectivitat de l’en-trevistat.

10. a) El paràgraf introductori pot associar-se a la introducció d’un text expositiu que tractariasobre aquest tema. El fragment corresponent als principals tipus de rotondes podria for-mar part del desenvolupament d’aquest text expositiu o bé incloure tres textos breus des-criptius de tres tipus distints de rotondes. El fragment «Funcionament d’una rotonda»seria una mena de text directiu o bé informatiu (formaria part d’un text expositiu mésampli). El fragment «Senyalització» és un text directiu (les formes del verb caldre que s’hi

79

presentació


utilitzen ho confirmen). El fragment «Com heu de circular» torna a ser un text instruc-tiu, ja que explica com s’ha de fer per circular correctament per les rotondes sense perilld’accidents. I, finalment, el text «Accidentalitat», més que un referent escrit, és un refe-rent gràfic, amb imatge visual, ja que els quatre esquemes dibuixats mostren com succe-eixen els accidents en les rotondes.

b) El principi de funcionament d’una rotonda depèn de l’alternativa circulatòria que esvulgui prendre; amb tot, regeix una norma del codi de circulació que mana cedir el pasal vehicle que ens ve per la nostra dreta. En l’explicació d’aquest apartat hi ha tres apar-tats distints, i cada un exposa el que i el com de la manera de circular. El to que s’hi apre-cia és el d’obligatorietat.

c) Els senyals de trànsit que s’enumeren en el paràgraf «Senyalització» són: un avís derotonda a 150 metres, un cediu el pas, un senyal que marca la reducció de velocitat i elssenyals que indiquen les destinacions possibles. Segons el tipus de senyal, tenen unaforma o altra (el codi de circulació regeix la seva utilització i format).

d) Els alumnes han de copiar els tres esquemes del «Com heu de circular» de la pàgina217.

e) La causa del primer accident és avançar un vehicle dins la rotonda tot anant pel carrilinterior. La del segon, no cedir el pas al vehicle que circulava per la rotonda abans d’in-troduir-nos-hi nosaltres. La del tercer i la del quart són les mateixes. Entrar a la rotondatot envaint el carril d’un altre vehicle, però en el tercer cas es tracta de dos turismes, i enel quart, d’un turisme i un autocar.

Gramàtica

1. a) Ø; b) Ø; c) per a; d) Ø; e) Ø; f) al; g) Ø; h) Ø; i) a

2. a) verb pronominal; b) CI; c) verb pronominal; d) CD recíproc; e) verb pronominal; f) CD; g) pronominal; h) CI; i) verb pronominal; j) verb pronominal

3. a) M’he oblidat de comprar el pa. Subjecte: 1a pers. sing. CD

V CRV

b) No acostumis els amics a acompanyar-los sempre a casa amb l’auto. Subjecte: 2a pers. sing. CD CCT CCL CCInstrument

modificador V CD CRVoracional

c) Els rosers han quedat glaçats.Subj. V Predicatiu V

80

presentació


d) La noia es veia tranquil·la.Subj V Predicatiu V

e) En Josep parlava molt ràpidament.Subj V CCM

f) Ahir va arribar el jutge.CCT V Subj

g) M’ho va explicar a corre-cuita. Subjecte: 3a pers. sing.CI CD V CCM

h) Em vaig llevar d’hora. Subjecte: 1a pers. sing.V CCT

i) Farem els forats amb el trepant. Subjecte: 1a pers. pl.V CD CCInstrument

j) L’Oriol sempre està de mal humor.Subj CCT V Atribut

k) Em molesten els saberuts.CD V Subj

l) Vaig comprar-me uns pantalons de quadres. Subjecte: 1a pers. sing. CN

V CI CD

m)A la Pepa li agrada l’arròs.CI V Subj

4. a) el seu fill (CD)a caminar cada diumenge (CRV)

b) el manuscrit (CD)al frare més humil (CI)

c) totes les accions (CD)al comptat (CCM)

d) en la seva germana (CRV)e) l’aigua (CD)

en un beuratge imbevible (CRV)

5. a) La Rosa es pinta.Subj CD V

reflex

81

presentació

f) el seu fill (CD)a la fira (CCL)

g) en els reis (CRV)h) els nostres compromisos (CD)

com (CCM)i) un ram (CD)

li (CI)per Sant Jordi (CCT)

j) d’això (CRV)al vostre tutor (CI)


b) Aquesta llet s’ha tornat agra.Subj V Predicatiu

c) A Barcelona s’han venut molts pisos.CCL V Subj

d) El president i el ministre es passaven les responsabilitats.Subj CI V CD

recíproc

e) La notificació, l’han duta a la mà. Subjecte: 3a pers. pl.CD V CCL

f) Van prendre el Gerard de cap d’esquila. Subjecte: 3a pers. pl.V CD Predicatiu

g) No ens posem nerviosos.modificador V Predicatiu

oracional

h) La Laura duia la bata rebregada.Subj V CD predicatiu

6.

7. a) Tothom en volia tenir. e) La va sotmetre a l’assemblea.b) La invitaré a sopar. f) L’havien de començar a les vuit.c) Preguntem-li-ho. g) Trobeu-me’n on sigui.d) La va obrir amb gran energia. h)Ho hem comprovat.

8. a) Aquesta finca els va pertànyer. e) Els vaig fer la proposta.b) Li va escriure. f) Quan vulguis, truca’ls.c) No els ho volia dir. g) Els deu diners.d) Li ha enviat la carta. h)Li regala un viatge.

9. a) Hi exposaven el quadre. e) Afanyeu-vos-hi.b) Se’n vanava. f) Des de llavors s’hi dedica.c) Hi va renunciar. g) El nostre grup se’n va abstenird) A la reunió en parlava. h)Se’n van oblidar d’avui per demà.

82

presentació

b Mengeu pa En mengen. Mengeu-ne.c Va desar els apunts Els va desar. Va desar-los.d No poden trobar el document No el poden trobar. No poden trobar-lo.e Renteu la roba La renteu. Renteu-la.f Vam beure unes cerveses En vam beure unes. Vam beure’n unes.g Agafa les sabates Les agafes. Agafa-les.h Vau dir un secret a Va dir-ne un. En va dir un.

pronom davant pronom darrere


10. a) l’animal més gros l’ésb) les dues en punt les sónc) l’alumna més intel·ligent l’ésd) metge ho ése) petita ho ésf) malalt ho estàg) de cotó ho semblen

11. a) cap més nit CCTb) a causa de la boira CC Causac) amb la mare CC Companyiad) amb tren CC mitjàe) als prestatges CC Llocf) sense fixar-shi CCMg) al carrer CC Lloch) amb una maça CC Instrument

12. a) l’hi té (CD+Pred) e) si hi caub) s’hi va posar f) s’hi va mostrarc) vaig restar-hi/hi vaig restar g) l’hi considerend) visqueu-hi h) l’hi prenen

13. a) CD. Encara no us l’han arreglatb) Cd, CI. Li n’hem clavat una.c) Subj. Me’n calen més.d) CD, CI recíproc. En fa que s’escriven.e) Atr. Ho està.f) CRV. No s’hi avé gens.g) Pred. Me’n dir.h) Atr. Ho és.i) CD, CI. No els l’apugen.j) CRV. Va accedir-hi.k) Pred, CCL. Hi caminaren per la platja/Hi caminaven tranquils

(només es pot fer una substitució)l) CC Lloc, CC Modo. no hi anaven amb aquell aspecte.m)CI, atr. No m’ho sembla.n) CRV. No hi estic.

14. a) els en va repartir h) els el pagab) els hi vam demanar /li’ls i) dóna-li-hoc) els en parlàvem j) fiqueu-los-hid) les hi demana /li les k) li’n portae) li’n vaig parlar l) els ho explicaf) penja-la-hi /-li –la m) les hi sucavag) els les deixo

83

presentació


15. a) Només s’hi dedica: CRVb) Demà li ho enviaré: CI/CDc) No n’hi vull parlar: CCLl/CRVd) Els hi van deixar/van deixar-los-hi: CD/CIe) L’hi carreguen.f) La veïna n’ha estrenat un: CDg) No us en recordeu: CRVh) Els en desitgen: CI/CDi) Li vaig escriure: CIj) Els hi van convidar: CD/CVRk) La vaig trobar: CDl) M’ho han dit: CI/CD

16. a) en j) en sortim, en parlaremb) li ho, te’n k) el portarà, li telefonac) se’n l) ho volia saber, el perjudiquéssimd) li ho m) el podem veure, li fan gara-garae) el/l’hi n) porta-me’nf) recordeu-li o) l’hi vaig trobarg) telefonar-li, dir-li, s’ho p) li ho van permetreh) dóna’ls-en q) agafa’n dues, li’n dónesi) participa-hi, te’n penediràs

17. a) me’n; b) en/hi; c) en; d) n’/n’; e) l’hi; f) els en; g) deixeu-les; h) li ho; i) les; j) hi

18. a) es/s’hi/es/es/se’n/-ne/hi/-lo/-hi/-lob) s’hi/-la/la/li/n’/s’hi/en/les/-li/s’hi/s’hi/hi/-s’hi


1. a) 1 sap 5 llec 9 amic2 rígid 6 sort 10 destorb3 poruc 7 noruec 11 humit4 ràpid 8 llarg 12 càstig

Regla: A final de mot escrivim p, t, c darrere d’una vocal tònica.Quan el mot acaba en vocal àtona o consonant, hem de mirar un derivat de lamateixa família.

b) 1 comprenc 7 tinc 13 ferèstec2 càrrec 8 espàrrec 14 biòleg3 adob 9 sud 15 demagog4 venc 10 mànec 16 préssec5 fàstic 11 fent 17 solitud6 fred 12 quietud 18 pròfug

84

presentació


Regla: Són excepcions a la regla anterior el present d’indicatiu -nc, els mots femeninsacabats en -etud, -itud, entre d’altres excepcions que apareixen a la llista.

2. 1 acte 7 pneumàtic2 dubte 8 optar3 maragda 9 abdomen4 obtenir 10 capçal5 cabdell 11 suggerir6 dracma 12 cabdal

3. 1 guix 7 gruix2 rauxa 8 baix3 arxiu 9 xop4 reixa 10 eixam5 xoc 11 bixest6 panxa 12 maduixa

Regla: Escrivim -ix sempre que trobem el so [‘] darrere d’una vocal que no sigui i o béla semivocal u.Escrivim x a principi de paraula, després de consonant, de i o de la semivocal u.

4. a) 1 gerani 5 ginesta2 girafa 6 bogeria3 jutjar 7 jugador4 jardí 8 joguina

Regla: Escrivim j davant a, o, u i escrivim g davant e, i.

b) 1 objecte 6 Jeroni2 Jesús 7 jeroglífic3 injecció 8 jeure4 Jerusalem 9 majestat5 jerarquia 10 subjecció

Regla: Constitueixen una excepció a la regla anterior els grups -ecc ect i els mots jerarquia,majestat, jeroglífic, etc.

5. 1 capritx 7 boig 13 raig2 passeig 8 fletxa 14 escabetx3 botxí 9 estoig 15 fuig4 faig 10 empatx 16 assaig5 lleig 11 cartutx 17 desig6 bateig 12 esquitx 18 puig

Regla: Escrivim -ig si altres mots de la mateixa família tenen g/j o tg/tj.Escrivim -tx si en altres mots derivats hi ha tx.

85

presentació


Literatura

1. Activitat oberta. Es poden comentar oralment els recursos que l’alumnat trobi sobretot ennadales, cançons i romanços: repeticions, paral·lelismes, tornades, encadenaments, rimessenzilles...

2. «Boniqueta sou...» i «Entre el clavell...»: la bellesa de la noia s’expressa amb comparacions(«com la flor del gessamí...», «més fragància i hermosura...»).«Dos pardals...»: competència amorosa expressada amb la imatge «dos pardals en unaespiga...».«Es dia que...»: tristesa i enyorança d’amor expressades amb una comparació hiperbòlica(«No bastaren teixidors per teixir-me mocadors»).

3. Activitat oberta.

4. Arguments:

a) La cort reial que finança totes les iniciatives culturals és a Castella.

b) La política de la cort castellana és centralista i unificadora.

c) Amb la desaparició de la cort catalana de la Corona d’Aragó, s’afebleix l’autonomia i elpoder polític català.

d)Els escriptors es van castellanitzant progressivament.

e) Els models literaris castellans del Siglo de Oro tenen un gran poder d’atracció sobre elsintel.lectuals catalans.

f) Al segle XVIII la dinastia dels Borbons marca la culminació de la repressió cultural i polí-tica a Catalunya (Decret de Nova Planta el 1716).

g) La tradició lingüística i cultural catalana és relegada als àmbits populars, familiars i detradició oral.

5. Resposta oberta. Cal recordar les característiques d’aquest tipus de composicions: poemesanònims, rima assonant, transmissió oral en força casos, com en el romanç que s’estàcomentant, acompanyats d’alguna melodia i integrats en cançoners que s’interpretaven ales festes o trobades populars (és possible que entre l’alumnat algú reconegui la cançó Lapresó de Lleida). També cal comentar la presència de repeticions i l’estructura dialogada(en forma de pregunta-resposta) com a recursos que faciliten la memorització delromanç.

86

presentació


unitat


1. a) V; b) F; c) F; d) F; e) V; f) V; g) F; h) V

2. Variació històrica: modalitat que presenta la llengua en un determinat moment histò-ric de la seva evolució. El català, com qualsevol altra llengua, ha sofert un procés detransformació al llarg del temps que es remunta al llatí vulgar portat en aquests terri-toris pels colons romans i que arriba a l’actualitat. A grans trets podem diferenciar qua-tre períodes: català preliterari (segles VIII-XII), català medieval (segles XII-XV), català dela decadència (segles XVI-XIX), i català actual (segle XX i XXI).

Al llarg de la història el català ha sofert canvis que han afectat amb major o menor grau totsels components de la llengua: lèxic, fonètic, sintàctic o morfològic.

Lèxic: forment (blat), enaixí (així), ensús (amunt), ministres (músics), jatsia (encara), pus(més), cogitar (imaginar).

Fonètic: probablement el fenomen més peculiar que presenta l’evolució del vocalismetònic català sigui l’evolució de la e tancada llatina en català. En català oriental la e llatina haevolucionat a 1 oberta després de passar per una etapa intermèdia [2] (segles XI-XIII), talcom encara es manté en el dialecte balear.

APICULA > ab[2]lla > ab[1]llaSTRICTU > estr[e]t > estr[1]tCAT-ENA > cad[2]na > cad[1]na

Morfològic/sintàctic: es poden documentar restes de la primitiva declinació llatina fins alssegles XIII-XIV.

En el català medieval els temps compostos dels verbs intransitius i de moviment es cons-truïen amb el verb ser: sóc vingut, és arribat, etc.

3. Varietat lingüística associada a una activitat social o professional utilitzada amb finalitatcríptica a fi d’estrènyer les relacions entre els seus membres:

Característiques: • vinculat a un àmbit professional;• finalitat críptica i voluntat d’identificació amb un grup;• influència d’altres llengües: calós, castellà, anglès;• desplaçament de sentits per procedimetns metafòrics;• ús de mecanismes de derivació o escurçament.

4. La utilització d’un terme propi de l’argot té sovint una finalitat críptica i una voluntat demarcar les relacions grupals. L’ús de l’argot, però, queda restringit als àmbits poc formals,mentre que la terminologia específica es reserva per als formals.

∨

∨

7

87

presentació


5. Idiolecte: peculiar realització del codi que fa cada parlant d’una llengua, en la qual con-vergeixen factors dialectals, socials, històrics, repertori verbal, estructures sintàctiques, etc.

6. varietat històrica: cèntims2, sou1, florívarietat social: calés3, talego3, virolla3, pasta3, peles3

estàndard: pessetes, euro

7. Resposta oberta

8. Varietat històrica medieval: es tracta d’un text de 1374. La presència de l’arcaisme entro,però sobretot les variacions morfològiques en verbs i pronoms així ho permeten deter-minar:

fac/faç: faig uolets: voleu uullats: vulgueu havets donat: heu donat

Utilització de les formes plenes dels pronoms personals febles: fac uos, uos uos uolets. Calassenyalar també que es tracta amb tota probabilitat d’un text que pertany al català orien-tal perquè presenta vacil·lacions a l’hora d’escriure la vocal neutra en posició àtona: alegra,gayra, matzines.

Al marge d’això, també resulta significativa la presència de les formes de l’article masculí,lo gat, que alterna amb formes elidides, quel, i, sobretot, amb restes de l’article salat: lescu-della sescudella i sa casa.

9. Resposta oberta. Cal distingir entre el primer paràgraf, en què el narrador utilitzava unavarietat culturalitzada, i la resta del fragment, en què utilitzant l’estil directe se’ns presentauna modalitat lingüística distinta. Aquesta varietat social es caracteritza pels trets següents:

Hàbitat: rural Sexe: femení Varietat: no culturalitzada Codi: no interferit

10. Resposta oberta. A. M. Alcover s’oposa a la idea força comuna de valorar els dialectes apartir de prejudicis relacionats amb la qualitat o la puresa. Contràriament, proposa unavisió força més oberta i científicament més coherent. Del text de A. M. Alcover es dedueixque totes les llengües estan constituïdes per diferents dialectes i que, per tant, no existeixoposició entre llengua i dialecte, ja que només podem conèixer la llengua a través de l’es-tudi dels seus dialectes. Es tracta, doncs, d’una posició que s’enfronta al prejudici amb quèencara avui són considerats molts dialectes. L’obra del Diccionari fa referència a la magnaobra lexicogràfica que va iniciar A. M. Alcover. El primer volum es va publicar el 1926 i eldarrer, el 1962.

1 sou també podria classificar-se com a varietat dialectal ja que és un terme d’ús freqüent aMallorca.

2 la implantació de l’euro ha suposat la incorporació de la paraula cèntim a l’estàndard.3 al marge de la varietat social, aquests termes corresponen a un registre poc formal.

88

presentació


Gramàtica

1. a) en; b) a; c) amb; d) al; e) amb; f) en; g) en; h) en; i) en; j) amb; k) amb; l) al; m) en;n) en.

2. a) la noia; b) els pacients; c) el Rafel; d) a la Maite; e) els veïns; f) les nenes; g) el Pere;h) la iaia; i) tothom/a tothom.

3. a) a; b) en/al; c) en; d) cap; e) a; f) a; g) de; h) en.

4. a) Ø; b) amb; c) Ø; d) En; e) Ø (de); f) per a; g) a; h) Ø; i) Per a; j) Per.

5. a) per; b) per a; c) per a; d) per a; e) per; f) per; g) per a; h) per a.

6. a) per (causa + SN)b) per (infinitiu de causa i finalitat)c) per (davant adverbi)d)per a (termini temporal fix)e) per a (complement que afecta el nom)f) per (verb estar per atendre)g) per (infinitiu d’expectativa)h)per (expressió d’una opiniói) per a (infinitiu de finalitat)j) per (infinitiu de causa i finalitat)k) per a (complement que afecta el nom)l) per (infinitiu de causa i finalitat)

7. a) Ø que els expropiessin els terrenysb) a conservar el patrimonic) per (correspon a l’exercici 6)d)a fer totes les cosese) Ø que fos pessimistaf) Ø que els investiguessing) Ø que els preus augmentessinh)que l’expulsarieni) Ø que aprovaria

8. a) en; b) a; c) que; d) en; e) que; f) a; g) en; h) a; i) que; j) que; k) en; l) a

9. L’oració «sortir a passejar cada dia» fa de subjecte i per tant no pot ser introduïda per unapreposició que, hem de recordar, serveix per connectar i subordinar alhora. A més la pre-posició de que encapçala el subjecte no té un caràcter obligatori; per tant, no ens trobemdavant una preposició, sinó simplement d’un connector sense cap funció.

10. a) pertot; b) enlloc; c) en l’aire; d) per tot; e) en lloc; f) enlaire; g) potser

89

presentació


11. a) A mitjan.b) Confio que: caiguda de preposició.c) Des que: caiguda de preposició.d)Va substituir Cruyff: el CD s’introdueix sense preposició.e) Davant un pronom tònic pot col·locar-se la preposició a.f) Ambdues preposicions són admissibles, però és aconsellable emprar amb.g) Baix no actua com a preposició. Cal posar sota.h)El CN s’introdueix amb la preposició de.i) Quant a/pel que fa a.j) Caiguda de les preposicions àtones davant la conjunció que.k) Les referències temporals s’introdueixen amb la preposició a.

12. a) 5/6; b) 1; c) 10; d) 8; e) 3; f) 2; g) 4; h) 9; i) 7; j) 4

13. a) 6; b) 3; c) 1; d) 8; e) 10; f) 9; g) 2; h) 5; i) 4; j) 7


1. a) 1 ombra 5 immens 9 canvi2 commoure 6 campió 10 amfibi3 conveni 7 èmfasi 11 omplir4 triomf 8 enveja 12 simfonia

Regla: Escrivim m davant b, p, m, i f.Escrivim n davant v.

b) 1 confessar 5 enfeinat 9 inflar2 tramvia 6 trumfo 10 àmfora3 conferència 7 enfocar 11 informe4 triumvir 8 immòbil 12 enmig

Regla: S’escriu n davant de f en les paraules que comencen amb els prefixos: con-, en-, in-

2. 1 alegria 7 revelar 13 solució2 parcel·la 8 cèl·lula 14 satèl·lit3 recela 9 el·lipse 15 apel·lar4 milió 10 molècula 16 col·lisió5 rebel·lió 11 celebrar 17 cal·ligrafia6 estela 12 nul·litat 18 pol·len

3. 1 axil·lar, b) 6 cristal·lí, f) 11 corol·lí, e)2 ampul·lós, a) 7 melós, o) 12 hel·lènic, j)3 gàl·lic, i) 8 infal·lible, m) 13 ineludible, l)4 excel·lent, h) 9 colèric, c) 14 colossal, d)5 il·lès, k) 10 mel·liflu, n) 15 el·líptic, g)

90

presentació


4. 1 ahir 6 ermita 11 isard2 maó 7 coet 12 cacauet3 adherir 8 orfe 13 filharmònica4 orxata 9 cohesió 14 exhaurir5 subhasta 10 ham 15 hivern

5. 1 rebedor 6 arbre2 vapor 7 enraonar3 prendre 8 radicar4 irracional 9 garrofes5 monestir 10 madurs

Literatura

1. Sonet format per dos quartets i dos tercets de versos decasíl.labs de rima consonant: ABBACDDC EFG EFG. Els referents es troben en la poesia clàssica, en la poesia italiana i en l’in-terès per l’home (antropocentrisme).

2. Resposta oberta. Facilitem obres d’art significatives d’ambdós moviments susceptibles deser comparades:

• Renaixement: Retaule Colonna de Rafael, pati del palau del Lloctinent a Barcelona, iEsclau morent de Miquel Àngel.

• Barroc: La sagrada família amb sant Francesc de Rubens, entrada principal del palau delmarquès de Dosaigües a València, i Éxtasi de santa Teresa de Bernini.

3. Sonet de tendència culterana, estructura perfecta, vocabulari culte, complexitat sintàcti-ca, versos decasíl·labs de rima consonant i femenina (ABBA ABBA CDE CEE), temàticaamorosa, dedicat a la bucòlica Flora.

4. El títol fa referència al contingut de l’obra; articles sobre els temes i els aspectes més diver-sos de la vida catalana del segle XVIII. Igual que en un «calaix de sastre», a l’obra hi té cabu-da qualsevol comentari o anotació.

91

presentació


unitat


1. a) F; b) F; c) F; d) V; e) F; f) F; g) V; h) V; i) V; j) F

2.

3. Perpinyà: rossellonès; Prats de Molló: rossellonès; Prada de Conflent: rossellonès; Pont deSuert: nord-occidental (ribagorçà); Benavarri: nord-occidental (ribagorçà); Vall-de-roures:nord-occidental (tortosí); Morella: valencià (septentrional); Xàtiva: valencià (meridional);Elx: valencià (meridional); Guardamar: valencià (meridional); Palma de Mallorca: balear(mallorquí); Maó: balear (menorquí); Ciutadella: balear (menorquí); València: valencià(apitxat); Alacant: valencià (meridional); Barcelona: central; Lleida: nord-occidental;Girona: central; Tarragona: central (tarragoní); l’Alguer: alguerès

8

92

presentació


4. Les Corberes: frontera catalàseptentrional - occità.Les Alberes: frontera català septentrional - català central.Noguera Ribagorçana: frontera català nord - occidental - aragonès.Franrolí: frontera català central - català nord-occidental.

5. Dialecte geogràfic: modalitat lingüística, característica d’un territori determinat. Entre llen-gua i dialecte no hi ha per tant una diferència substancial. Ben mirat, si comparem la moda-litat lingüística parlada a Menorca amb la parlada a la Toscana, hauríem d’acceptar que estracta de llengües diferents (català/italià); però si establim la comparació entre Menorca i laConca de Barberà ens adonarem que són formes dialectals d’una mateixa llengua (català).

6. Morfologia: article: lo, los

Demostratiu: aqueixa

Pronom: formes plenes: se

Verb: pos, moseva, sés, feva succeïeva, feva, dierem compreneva, tec

Sintaxi: s’és tornat, és anat, s’eren posats, s’és arrecondat

Lèxic: lego, davero, llonga, pistant, forsis, ixi

Comentari: Text alguerès en què es poden detectar molts dels trets que identifiquenaquest dialecte. Probablement allò més característic sigui la morfologia ver-bal amb la conjugació específica del verb ser i l’ús de les formes analògiquesde l’imperfet d’indicatiu de la 2a i 3a conjugació moieva, feva, dieven, etc.Quant al lèxic, cal destacar l’aparició del mot lego i d’arcaismes llonga o d’i-talianismes davero, forsis.

7. Morfologia: article: sa, espronom: me, nospreposició/adverbi: pus, devoraverb: trob, tenga, començ

Lèxic: polissonada, vossa Mercè

Comentari: Es tracta d’un text dialogat construït a partir de la varietat mallorquina. Lapresència de l’article salat (sa, es) i la utilització de les formes plenes dels pro-noms febles juntament amb la manca de reforç vocàlic en la terminació de la1a persona del present d’indicatiu (trob, començ) permeten adscriure aquesttext a la varietat balear i, concretament, al subdialecte mallorquí. No obstantaixò, en els fragments que corresponen al narrador s’utilitza la varietat estàn-dard i apareixen les formes literàries de l’article: el, la.

8. Fonètica: traure

Morfologia: verbs: ingressà, vingué, volgué, retorcé, entengué, tinguera

Lèxic: alqueria, xiquet, malea, rogíssima

Comentari: En aquest text, escrit des de la varietat estàndard, s’hi poden detectar algunstrets valencians. En aquest sentit cal tenir en compte la presència de traure, lautilització de les formes simples del pretèrit perfet o l’ús de la terminació -eraen l’imperfet de subjuntiu. Al marge d’això, cal fer atenció al lèxic amb motscom ara xiquet, rogíssima, etc.

93

presentació


9. Morfologia: possessius: seuaverb: haigues dinyat, sortive, tingues, sigues, faigue

Fonètica: ancara, amb, é, aurella, ascales, semble, ere

Lèxic: xantots

Comentari: Novament el text presenta una clara dualitat entre el text dialogat i el narratiu.El primer pot identificar-se amb el dialecte nord-occidental, mentre que elnarrador utilitza la varietat estàndard. Cal remarcar que en aquest text és pos-sible identificar alguns trets fonètics del nord-occidental, com ara la diftonga-ció de la o àtona inicial, l’articulació a de les e inicials travades: ancara, am, asca-les. A banda d’això, podem assenyalar la presència dels possessius seua, l’ús deles formes verbals haigues, faigues i, sobretot, de sortive, la qual cosa ens permetràsituar el text dins el subdialecte pallarès.

Gramàtica

1. Termes específics:ionosfera: alta atmosfera, altitud, ionització, conductor.ionització: ionitzar, ionització de xoc, àtom, molècula, partícula, energia, alliberar, electró;ionitzar: ions, medi.ió: àtom, càrrega elèctrica, ió negatiu, captura, ió carboni, catió, orgànic, càrrega electrò-

nica, localitzat, carboni.

Els elements que asseguren la precisió són: ionització, ionització de xoc, àtom, molècula,electró, càrrega elèctrica, catió, carboni.

Els mots corresponents als termes d’especialitat provenen de les llengües clàssiques (llatí,grec) i aquest origen els dóna una forma lingüística similar en els diferents idiomes en quès’utilitzen.

2. a) xat; b) web; c) mailing; d) ciberespai

3. a) trigonometria; b) la subsistència de la humanitat; c) l’òpera. Resposta oberta.

4. a) en; b) amb; c) a la; d) de; e) de; f) de5. General de la llengua; enciclopèdic; ortogràfic; de sinònims i antònims; d’abreviacions; de

pronunciació; de barbarismes; de locucions i frases fetes; ideològic; de rimes; invers; etc.

6. a) opcions; notícia, assumpte, fet; c) solució, resposta, idea, concepte; d) ingredients; e)distracció, descans; activitat, tasca, feina, acció.

7. a) relacionava; b) dissenyat, fabricat; c) acostumades, avesades; d) redactar i aprovar;e) compondre; f) fabrica.

8. a) Locució llatina que significa ‘des de la càtedra’. Donar opinions amb aire de mestre,sense admetre contradiccions i dogmatitzant.

94

presentació


b) Locució llatina que significa ‘expressament, a propòsit, amb el propòsit exclusiu de’.

c) Locució llatina qie significa ‘quedar-se en blanc’, no recordar allò que s’anava a dir, oallò que anteriorment se sabia.

d)Locució llatina que significa ‘en cas extrem, com a darrera possibilitat, en el darrermoment’ (‘en cas de mort’ seria el més adequat).

e) Locució llatina que indica una situació amb valor jurídic que pot ser contraposada o no ala realitat. Podria ser un sinònim de de facto, oposició, contraposició a una situació jurídica.

9. a) vulguis o no vulguis; b) aquí i ara; c) un altre jo; d) després del fet; e) a propòsit d’a-quest fet; f) significació literal; g) estat de la qüestió; h) condició imprescindible perquèalguna cosa sigui possible; j) de fet; i) haver decidit una cosa i encara no haver-la fetapública.

10. bucal (boca), dulcificar (dolç), folial (full), concórrer (llatí concorrere), sèu (‘greix’), gin-gival (geniva), fusió (del llatí fusio -onis, ‘fondre’), cloenda, cerebral (cervell), vulcanòleg(volcà), escriba (escriure).

11. Per exemple: antropologia, antropometria; heliògraf, helioscopi; fotosíntesi, fotorepro-ducció; cosmopolita, cosmologia; circumferència, circumstància; intromissió, introversió;extraradi, extraordinari; postguerra, postmeridià.

12. tope, desahuciat, estrenos, solterón, lejía, cadera, moraleja, sablón, relleno, lentejuela,quilat, panyals, repaldo, cunya, pepino.


1. dl., dt., dm., dj., dv., ds., dg.; gen., febr., març, abr., maig, juny, jul., ag., set., oct., nov., des.;1r, 2n, 3r, 4t, 5è, 6è; 1a, 2a, 3a, 4a, 5a, 6a.

2. 1 Excm/a.; 2 Rend.; 3 Hble.; 4 M. Hble.; 5 Il·ltre.; 6 S. M.

3. 1 a/c; 2 c.; 3 àt.; 4 rbla.; 5 distr., dte.; 6 art.; 7 av.; 8 entl.; 9 rda.; 10 esc.; 11 a.C., aC; 12 pl.;13 bxs.; 14 s/n; 15 esq.; 16 ctra.; 17 bl.; 18 pta.; 19 núm.; 20 dta.

4. 1 Boletín Oficial del Estado; 2 Institut de Ciències de l’Educació; 3 Institut Nacionald’Educació Física de Catalunya; 4 Índex de Preus al Consum; 5 Impost sobre el ValorAfegit; 6 Universitat Oberta de Catalunya; 7 Proves d’Aptitud per a l’Accés a la Universitat;8 Síndrome d’immunodeficiència adquirida; 9 Taxa Anual Equivalent; 10 Unitat de CuresIntensives; 11 Tren de Gran Velocitat; 12 Associació de Pares d’Alumnes; 13 Institutd’Estudis Catalans; 14 Fons Monetari Internacional; 15 Impost sobre la Renda de lesPersones Físiques; 16 United Nations Educational Scientific and Cultural Organisation;17 Servei Públic; 18 Organització Mundial de la Salut; 19 Educació Secundària Obli-gatòria; 20 Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord.

5. a, dam, ha, ºC, min, M, rpm, m/s; E, NNO, ESE, O, SE, NE, S, ENE, SSO, N, NO, EO;$USA / $, B, RU, FS, F, EUA, €, IRL, RUS, JPY, D, N.

95

presentació


Literatura

1. Oda formada per sis octaves de versos dodecasíl·labs de rima consonant(ABBAACCA/DEEDDFFD/GHHGGJJG/KLLKKMMK/NOONNPPN/QBBQQRRQ/STTSSUUS), que alterna rimes femenines i masculines. Pel que fa al contingut, cal distingirla nostàlgia per l’allunyament de la pàtria, la idealització d’aquesta, la identificació amb la llen-gua materna, la confusió llemosí-català i l’interès per la tradició literària.

2. Els punts de contacte entre ambdós poemes són els següents: el poeta és lluny de la pàtriai en fa una remembrança idealitzada; s’enumeren diferents elements destacats de la geo-grafia de la pàtria; es recorda la mare i apareix el concepte de llengua materna, i es voldeixar constància d’un passat, d’una tradició literària.

3. Johann Wolfgang Goethe (Frankfurt 1749 – Weimar 1832). Pensador i literat alemany.Obra destacada: Els sofriments del jove Werther (1774), Elegies romanes (1795) i la tragèdiaFaust.

Johann Christoph Friedrich von Schiller (Marbach 1759 – Weimar 1805). Escriptor ale-many que estudià medicina a l’acadèmia militar de Stuttgart. El seu interès pel movimentromàntic el féu patir represàlies i va haver de fugir a Mannheim. Obra destacada: Els ban-dits (1781), Càbales i amor (1784) i Els déus de Grècia (1788).

George Gordon Noel Byron (Londres 1788 – Mesolóngion, Grècia, 1824). Poeta romàn-tic anglès. Sisè baró de Byron. Poeta rebel, d’una extraordinària sensibilitat, excel.lísobretot en el vers d’intenció polèmica i contingut líric i en les obres satíriques. Gràciesa la seva obra i a la seva biografia, esdevingué el prototipus de l’actitud romàntica euro-pea. Obra destacada: Hores d’oci (1807), La infidel (1813), El corsari (1814) i El setge deCorint (1816).

Walter Scott (Edimburg 1771 – Abbotsford 1832). Novel.lista, poeta i publicista escocès.Responsable de la novel.la històrica en l’època victoriana. Obra destacada: Rob Roy (1818),Ivanhoe (1819) i The bride of Lammermoor (1819).

Giacomo Leopardi (Recanati 1798 – Nàpols 1837). Poeta italià de família noble. De vastacultura, deformat, impotent i malaltís. Gran admirador de la cultura grega, de Dant i dePetrarca. Obra destacada: Proses satíriques (1827), Pensieri (1845), Canti (iniciats l’any 1818)i Agli amici suoi di Toscana (1831).

John Keats (Londres 1795 – Roma 1821). Poeta anglès de família humil. Estudià medici-na i publicà Poems (1817), Endymion (1818) i Lamia and other poems (1820). Va morir a Itàliade tuberculosi.

Victor Hugo (Besançon 1802 – París 1885). Poeta, novel.lista, assagista, dramaturg i pin-tor francès. És l’autor francès romàntic més fecund. Obra destacada: Odes et ballades(1828), Hernani (1830), Notre-Dame de Paris (1831) i Les misérables (1862).

96

presentació


Friedrich Hölderlin (Wurttemberg 1770 – Tübingen 1843). Poeta alemany. Obra destaca-da: Hyperion (1797), Elegies (1800) i Himnes. A partir de 1805, restà a Tübingen a causad’una malaltia mental.

Alessandro Manzoni (Milà 1785 – 1873). Escriptor italià. Obra destacada: Inni sacri (escritsentre 1812-1822), Il conte de Carmagnola i I promessi sposi (1825-1827).

4. «L’arpa» és una composició escrita per Jacint Verdaguer i inclosa en un recull de l’any1896, titulat Flors del Calvari, fruit de la darrera etapa del poeta.

Aquest poema és format per 56 versos pentasíl·labs. Està estructurat en tres parts desigualspel que fa al nombre de versos, que va disminuint a mesura que avancem en la lectura. Ésun intent de conjuminar el calze amb l’arpa, és a dir, els dos vessants de la vida deVerdaguer: la religió i la poesia.

La primera part consta de 30 versos. És la més extensa i s’inicia amb la presència de Jesúscrucificat (v. 1-4). Aquest Jesús rebutjat pel poble, igual que el poeta, fa un present diví al’autor, la creu (v. 8), que més endavant es transformarà en una arpa (v. 21-22). És un bésenzill, però molt preuat pel poeta, i que naixerà de l’esqueixament del seu propi calvari (v. 9-10). Observem un segon estadi del recorregut del mite personal de Verdaguer, aquellen què l’harmonia es desestabilitza a causa del rebuig de la mediació del poeta entre l’es-fera de la poesia i el món. És el mateix autor qui transformarà la creu en arpa, instrumentque s’oposarà a la creu, ja que aquesta és aspra mentre que l’arpa és real (v. 22-23). Elpoeta intenta portar la creu; però el tercer dia, en veure que Jesús ho aprova fent-li unamitja rialla (v. 18), l’autor converteix la creu en una arpa, de manera que aprofita els ele-ments que formen la creu i identifica el seu calvari amb el de Jesucrist (v. 25-30). Aquestacreu presenta una similitud amb la que apareix en una altra composició de Verdaguer titu-lada La Pomerola, en la qual la creu serveix per penjar el llaüt del poeta. Cal recordar quel’arpa, la lira o el llaüt eren instruments lligats al món trobadoresc, com també l’arbre delqual pengen. A més, Verdaguer, vinculat a aquesta tradició, assumeix el fet que trobadorés sinònim de poeta.

La segona part consta de vint versos (v. 31-50). Només començar, trobem l’aprovació deJesús pel que fa a l’actitud del poeta, que toca l’arpa davant seu i arriba a un estat d’alegriamística i d’exaltació pròpies del Romanticisme (v. 31-34). L’autor és feliç, però demana l’ar-ribada de més sofriments com a font d’inspiració per poder compondre. Es pot observaruna identificació entre «penes–cordes» i «ànima» (v. 35-40). Les penes tensen –«són l’ar-quet»– les cordes de l’ànima i, per tant, podríem dir que creu i arpa són instruments idèn-tics que pertanyen a dos plans diferents: religió i poesia, dos mons propers a Verdaguer enels quals buscarà refugi. Quan, per diverses circumstàncies, sigui allunyat d’un món, cerca-rà recer en l’altre. En el vers 41 trobem una apel·lació directa a la creu, que es repeteix enel vers 45. El poeta insisteix en el fet que per a ell és una arpa i per a Jesús una creu; reforçala identificació anterior entre religió i poesia, i entre calvari de Jesús i calvari del poeta, elqual és rebutjat com a mitjancer entre la poesia i el seu públic (v. 45-50), però en marca lesdiferències. Des del vers 41 fins al 44 es repeteix una idea expressada amb anterioritat(v. 9-10): el regal que Jesús li ha fet és molt preuat pel poeta. Aquest instrument, l’arpa,

97

presentació


commociona l’ànima del poeta i el condueix a un estadi de goig místic que li fa desitjar lamort sempre que sigui en companyia de la creu-arpa, la qual li proporciona l’oportunitatd’expressar els seus sentiments i la inspiració com a creador (v. 47-50).

La darrera estrofa és la més breu, ja que només té sis versos (v. 51-56), i ens dóna la claude la inspiració poètica. L’instrument musical, sorgit de la transformació provocada en el poeta a causa del regal diví, és el que permet l’aparició de les composicions deVerdaguer. Aquestes composicions provenen dels patiments interiors i dels sentimentsmés íntims de l’ànima, i són comparades, seguint la tradició, amb els ocells. Això per-met, en part, identificar Jesús i la creu, d’una banda, i Verdaguer i l’arpa, de l’altra (v.51-54).

Els dos darrers versos (v. 55-56) resumeixen el sentit del poema: l’exiliat és el poeta ban-dejat, a qui s’ajuda a retrobar el camí parlant-li de la pàtria, i que s’identifica amb aquellJesús que encapçala la composició, rebutjat i crucificat. El poema acaba amb una estruc-tura perfecta. Al començament ja reconeixem un «exiliat» i al final en trobem un altre. Amig camí, però, han coincidit i entre ells s’ha produït la identificació situacional.

En conclusió, «L’arpa» és una composició breu de Verdaguer que expressa la provinençade la inspiració poètica i la relació íntima entre dos mons, religió i poesia, en la produc-ció d’aquest autor.

5. Resposta oberta. Recerca bibliogràfica per part de l’alumnat.

unitat


1. a) F; b) V; c) F; d) V; e) F; f) V; g) V; h) F; i) V; j) V; k) V

2. A l’hora de determinar el registre que cal utilitzar en un context comunicatiu, hem deconsiderar els factors següents: tema, canal de comunicació, grau de formalitat i inten-cionalitat. En general les temàtiques generals tendeixen a associar-se a registres pocformals, mentre que les específiques ho fan als formals. El canal també condiciona elregistre emprat. A grans trets, podem afirmar que el canal escrit s’ha vinculat al regis-tre formal, i el canal oral, en canvi, a formalitats més baixes. De la mateixa manera, elpropòsit objectiu o subjectiu pot incidir en el registre adoptat. Així, l’objectivitat solanar lligada als registres formals, mentre que la subjectivitat, als informals. Però, pro-bablement sigui el grau de formalitat allò que condiciona més la tria del registre lin-güístic. Evidentment els graus de formalitat elevada exigeixen la utilització de registresformals, mentre que els nivells de formalitat baixa impliquen l’ús de registres menysformals.

9

98

presentació


3. L’estàndard hauria de constituir un subconjunt de la normativa. O, dit d’una altra mane-ra, qualsevol terme o construcció lingüística corresponent a l’estàndard ha de cenyir-se a lanormativa, però necessàriament no ha de succeir a l’inrevés.

4. Resposta oberta

a) Condició per assegurar la continuïtat d’una comunitat lingüística.Ocupa un lloc central en el sistema lingüístic i té, per tant, un valor simbòlic i aglutinant.És un element d’estabilitat: neutralitza les diferències existents entre els diversos dia-lectes.És la varietat del sistema educatiu, dels mitjans de comunicació i de l’Administració.

b) En la formació de la varietat estàndard podem distingir dos models fonamentals. En elprimer l’estàndard es modula sobre la base d’un dialecte que per raons polítiques oliteràries ha tingut una projecció més gran; per exemple, l’italià, el francès, el castellà.Contràriament en el segon model, en la construcció de l’estàndard intervenen en graudivers tots els dialectes; per exemple, euskara batua.

5. Resposta oberta. Els avatars històrics que han sacsejat la història catalana a partir del se-gle XVI han dificultat la creació i consolidació d’un estàndard català. Cal recordar que lanormativització va haver d’esperar fins al segle XX. Un cop superat aquest entrebanc, elsbreus períodes de normalitat democràtica fins al 1977 i la compartimentació administra-tiva del domini lingüístic en què derivà el model autonòmic sorgit de la Constitució de1978 han estat factors decisius a l’hora d’impedir la creació i consolidació d’un modelestàndard unitari. A més dels anteriors cal afegir altres factors de caire intern, com ara ladesigual implantació de la llengua a l’escola o la falta de grans grups mediàtics compro-mesos amb la normalització de la llengua. Quant a les característiques de l’estàndardcatalà, caldria un model que fos prou flexible per incloure solucions morfològiques o lèxi-ques de diferents dialectes, però que alhora fos prou estable perquè tothom el veiés coma model de referència.

6.

99

culte estàndard col·loquial vulgar

a expirar morir anar al canyetdinyar-la

b dissertar parlar garlar piular

c libar beure mamarconsumir

d satisfer pagar gratar-se la butxaca esquitxarafluixar la mosca

e jaure dormir fer una becaina clapar

fesposori bodanoces enllaç

g embocar-se menjar matar el cuc manducarcruspir-se


7. Resposta oberta.

a) Text de caràcter literari, que incorpora un registre col·loquial i vulgar, caracteritzat perla utilització de freqüents dissimilacions: dingú, vegili, domés, indiccions, iodització de lapalatal -ig; o bé síncopes, apòcopes: pro, gafen. Aquests trets permeten veure que es trac-ta d’un registre poc culturalitzat i, a més, amb inteferències del castellà: afeitar-te, modos,lis, hermanes, lo que. La col·loquialitat, a més, pot detectar-se per la presència d’interjec-cions: hala, i de comparacions: com una font.

b) Text literari amb un propòsit descriptiu. Per aquest motiu utilitza una tria lèxica sug-gerent i altament connotativa: canó serpós d’un blau de calitja, i al mateix temps recorre ales personificacions: desempallegant-se, vagarejaven, majestuosament.

c) Text de caràcter científic amb una finalitat descriptiva. Per aquesta raó, tot i el caràcterdivulgatiu de l’article, apareixen termes científics com ara cumulonimbus o pressió atmosfè-rica.

d)Text de formalitat elevada, tal com pot comprovar-se amb el tractament que s’empra:excel·lentíssim, digníssims. D’aquí que s’opti per la utilització de la varietat estàndard: cons-truccions sintàctiques complexes, tria lèxica, etc.

e) Text científic de caràcter divulgatiu amb utilització de termes científics: interaccions nucle-ars, nuclis de deutori, protó, neutró.

8. Resposta oberta.

a) Variació dialectal: Rossellonès.Morfologia: pronoms forma plena te (té)Verbs: parli, foti, 1a persona present indicatiu formes pròpies del verb ser: semFonètiques: forma tònica pronom (té)Vocals epentètiques: sabes, aferes, direDemostratius: aqueixaSintaxi: auxiliaritat verbal amb ser: és esverat

negativa amb pasLèxic: jornal, sous anciens, trucs catalans, xef, donques, qualcús.Registre: literari, però amb la incorporació de característiques col·loquials/vulgars

llengua oral i text dialogat; presència freqüent de suspensions (...)

Formalitat baixa: tractament de tu

Lèxic: frases fetes: treu foc pels queixals

Col·loquialismes/vulgarismes: hòsties, conyeries, gros porc, emprenyis, colló, nanà,

foti, la mare que el va parir

b) Resposta oberta. Podem considerar els aspectes següents:

Variació dialectal: valencià

Morfologia: verbs: toque, obri

Lèxic: servici

Registre: varietat funcional literària que incorpora en el diàleg un registre vulgar

100

presentació


9. a) L’anunci estableix un paral·lelisme entre la informació lingüística i l’element ico-nogràfic. Amb aquesta estratègia, l’ús del cinturó deixa de convertir-se en una impo-sició derivada del codi de circulació per relacionar-se amb el verb estimar, en modeimperatiu, i amb la presència d’un complement directe de segona persona. Ambaquest recurs el cinturó de seguretat no és tant una prescripció legal com una neces-sitat vital.

b) L’anunci utilitza un dels recursos més habituals en la publicitat: l’associació entre unobjecte i el cos humà. El lligam es veu reforçat pel joc de contrast llum/ombra que s’es-tableix entre la cara del noi/rellotge amb el fons. A banda dels aspectes suggeridors quel’anunci explota àmpliament, el text: «tu desprens energia, aprofita-la» introdueix unasegona línia de persuació que recolza en la doble càrrega semàntica que incorporen elsmots energia i aprofita-la. Primerament pot fer referència al tipus de funcionament delrellotge, però de l’altra fa referència a la necessitat d’aprofitar el temps. Es tracta, així,d’una nova reutilització del tòpic del tempus fugit, buidat de qualsevol referència filosò-fica i posat al servei del consumisme.


En primer lloc el text parteix d’una confusió deliberada entre normativa, estàndard i varia-ció funcional (registres). La barreja indiscriminada d’aquests tres conceptes permet a l’au-tor construir una crítica, que pretén ser sarcàstica, de l’ús lingüístic d’un dels participants.En realitat ambdós interlocutors desconeixen una característica essencial en la confeccióde qualsevol text: l’adequació. D’aquí que la conversa establerta entre els dos interlocutorssigui un vertader despropòsit. L’arribada d’un nou interlocutor, que s’adreça en castellà alsdos personatges anteriors, només serveix per crear més confusió al voltant de la idea quela llengua només ha de servir per facilitar la comunicació.

11. Resposta oberta. Llorenç Villalonga recorda l’existència a Mallorca de fins a cinc tipus detractaments: tu, vós, vostè, vossa mercè, Ell o ella. Ell mateix reconeix haver vist desaparèixercompletament el darrer ell/ella, mentre que vossa mercè va quedar reduït a l’àmbit familiardesprés de la guerra del 14. Durant el s. XX la reducció ha continuat i ha vist com desapa-reixia de la llengua col·loquial el vós, que, no obstant això, s’ha introduït en el registre del’Administració. A l’entrada del s. XXI resten únicament tu i vostè, però amb una tendèn-cia creixent del primer a ocupar els àmbits en què tradicionalment s’usava el vostè: perso-nes més grans, desconeguts, indicació de respecte, etc.

Gramàtica

1. a) parar; b) trànsit; c) ponen; d) compondre; e) desa; f) llençar; g) eixugues; h) rentar

posar: col·locar; tràfic: comerç; composar: imposar una multa o contribució; guardar: preser-var, protegir; llançar: deixar anar amb força enlaire; assecar: treure la humitat; fregar: netejarel paviment

2. a) greix; b) medicina; c) empremtes; d) mesures; e) músculs; f) adreça; g) estavellar; h)sucar

101

presentació


grassa: que conté greix; medicina: medicament; ditades: taca que deixa el dit; mides: mesuralineal; muscles: part superior i lateral de l’espatlla; direcció: costat vers el qual es dirigeix; estre-llar: castellanisme; mullar: adherir-se aigua o líquid a un cos

3. a) 1; b) 5; c) 8; d) 6; e) 3; f) 2, g) 4; h) 7; i) 10; j) 9

4. a) 3; b) 1; c) 6; d) 2; e) 10; f) 9; g) 8, h) 7; i) 5; j) 4

5. a) natural (complementari); b) construir (complementari); c) brut (gradació); d) asso-lellat (gradació); e) dos (gradació); f) amollar (inversió); g) humit (complementari); h)valent (gradació); i) imprecís (gramatical); j) tebi (complementari); k) cuit (comple-mentari); l) matusser (gradació)

6. Resposta oberta.

7. a) 2; b) 6; c) 3; d) 5; e) 4; f) 1

8. Resposta oberta.

9. Els hipònims formen part del camp semàntic en què s’integra l’hiperònim. Així, per exem-ple, llobarro, mero, llenguado, etc., són hipònims de l’hiperònim peix i alhora poden formarpart del camp semàntic de mar.

10. a) 8; b) 9; c) 5; d) 3; e) 6; f) 1; g) 2; h) 7; i) 4

11. a) 8; b) 1; c) 7; d) 2; e) 9; f) 5; g) 6; h) 4; i) 3


a) cristall de Bohèmia / vidre de la finestra; b) ruïnes ibèriques / runes de l’edifici sinis-trat; c) les ones de la platja / els cabells li fan ondes; d) ret que es posa al cap per retenirels cabells / xarxa de pesca; e) cursa d’obstacles / carrera d’advocat; f) gran: que té mesu-res considerables / gros: que té un volum considerable; g) medi ambient / mitjà: instru-ment, mitjans de comunicació; h) l’esquadra enemiga / cal utilitzar l’escaire per fer aques-ta làmina; i) dejuni: privació voluntària d’aliments / has de fer-te l’anàlisi en dejú; j) gosde pèl llarg / aquell xicot du els cabells llargs; k) provar la innocència / tasta aquest ros-tit; l) abonar-se al Liceu / carn adobada, adobar el terreny; m) fets reals, família reial; n)òrgans humans, concert d’orgue; o) té una feina molt ben pagada / el treball corporal ésesgotador.


a) Enfadat, de tracte difícil. b) No vendre res. c) Adaptar l’opinió o els actes a la conve-niència. d) Demostracions exagerades i insinceres. e) Neteja de la casa. f) Fer caure. g)Tenir aspecte ridícul. h) Portar les coses massa enllà. i) Arribar tard. j) Donar importància.No facis cabal del que diu. k) Tenir mala cara. l) Morir.

102

presentació


14. a) Anar vivint. b) Expressió enutjada. c) Esperar un fill abans de casar-se. d) Deixar fer. e)Galantejar. f) Explicar a la menuda. g) Importunar. h) Guanyar prou per alimentar-se. i)Importunar. j) No convèncer. k) De bon veure. l) Fer enveja.

15. a) No arribar a saber-ho amb certesa. b) Anar malament. c) Irritar. d) Atipar-se. e) Detallar.f) Anar malament. g) Decaure, esfondrar-se. h) Conèixer com s’ha esdevingut un fet.

16. Els mots sinònims de robar que apareixen en el text són: lladrunyar, fer córrer l’ungla, afaitari cisar. A continuació es mostra la classificació segons el grau de formalitat:

17.

18. matí: mati-(n)ada, mati-(n)ador, mati-(n)al, mati-(n)ar, mati-(n)ejar, mati-(n)er, mati-(n)es

En tots els casos cal afegir una n eufònica al lexema i, a continuació, el sufix corresponent.

arbre: arbr-ot, arbr-eda, arbr-issó, des-arbr-at, arb-ust, arbor-icultor, arbr-ell, arbr-atge

En el cas dels derivats d’arbre no cal fer-hi aquest tipus d’afegitó. El mot arboricultor té el lexe-ma del mot culte arbori (arbor-). El derivat desarbrat té un prefix i un sufix. La resta sol tenenun sufix.

matí: part del dia compresa entre l’alba i el migdia.matinada: començament del dia.matinador: persona a qui li agrada llevar-se d’hora.matinal: acció o activitat que es fa al matí.matinar: acció de llevar-se de bon matí.matinejar: agradar llevar-se dematí.matiner: que es lleva al matí.matines: part de l'ofici diví i primera de les hores canòniques.

103

presentació

formalitat alta formalitat mitjana formalitat baixa

desposseir prendre fer córrer l’ungla

espoliar furtar arrambar amb

extorquir robar polir

sostreure afaitar

defraudar rapinyar

mot derivat

peatgemil·lenàriaglaceravergonyantdetencióeficàciapolicialfitxatgetriomfarutilitzaciócarrerósortida

mot primitiu

peumilglaçvergonyadetenireficaçpoliciafitxatriomfútilcarrersortir

lexema

pe(u)-mil-glaç-vergony-deten-eficaçpolici-fitx-triomf-útil-carr-sort-


arbre: vegetal llenyós.arbrot: el despectiu d’arbre.arbreda: plantació d’arbres.arbrissó: arbre petit.desarbrat: lloc sense arbres.arbust: vegetal llenyós que comença a ramificar des de terra.arboricultor: persona que es dedica a l’arboricultura.arbrell: arbre petit.arbratge: conjunt d’arbres d’una població.

19. incontestable: in-contest-able (prefix-lexema-sufix)aportacions: a-port-acions (prefix-lexema-sufix)particularitats: part-icular-itats (lexema-sufix-sufix)acurat: a-cur-at (prefix-lexema-sufix)traspuaven: tras-pu-aven (prefix-lexema-morfema verbal)rebaixament: re-baix-a-ment (prefix-lexema-sufix)disgregació: disgreg-ació (lexema-sufix)acollir: a-coll-ir (prefix-lexema-sufix)

20. a) preexistir; b) prepirineu; c) pretext; d) predominant; e) precolombí; f) preromà; g) pre-científic; h) premeditat; i) prejudici; j) predisposar; k) prehistòria; l) preconcebut

21.

22. a) migpartir: partir en dues parts iguals; b) aiguabarreig: ajuntar-se barrejant llurs aigües doso més rius, torrents, etc.; c) menysprear: considerar una persona com a indigna d’estima;d) caragirat: persona que canvia d’idea, que trenca la paraula donada; e) carvendre: fer pagarcara alguna cosa; f) camatrencat: persona o animal a qui han trencat una pota o les potes; g)capficar-se: preocupar-se greument per una cosa; h) corprendre: captivar el cor a algú.

23. rentaplats, llançaflames, comptagotes, paracaigudes, dragamines, eixugamans, parabrisa,portaequipatges, muntacàrregues, curtcircuit, salvavides, gratacel, caganiu

busca-raons, para-sol, porta-revistes, mata-rates, gira-sol


1. 1 altocúmulus; 2 sociocultural; 3 lligacama; 4 dentinasal; 5 capipota; 6 grecoromà; 7 indo-xinès; 8 centpeus; 9 sordmut; 10 filferro; 11 capgròs; 12 labiodental; 13 menysprear; 14 fisi-coquímic; 15 terratinent

104

presentació

primitiu infix derivat primitiu infix derivat

ceba -all- ceballot crit -an- cridaner

blanc -in- emblanquinar magre -itx- magritxol

(es)prim -atx- esprimatxar sang -on- sangonera

llarg -ar- allargar nom -en- nomenar


2.1 tric-trac; 2 pengim-penjam; 3 no-tolerància; 4 bescomte; 5 vicerector; 6 sud-coreà; 7 adéu-siau; 8 sud-africà; 9 perclorat; 10 maldecap; 11 cul-se-sac; 12 nord-oest; 13 cloc-cloc; 14 pesu-doderivat; 15 usdefruit; 16 zum-zum; 17 abans-d’ahir; 18 a cuita-corrents; 19 ultraconservador;20 vetesifils.

3. aplom: seguretat; a plom: caure verticalment.daltabaix: caure, haver-hi un...; dalt a baix: mirar de dalt a baix.almenys: com a mínim; al menys: al menys lluny possible.aleshores: llavors; a les hores: a les hores de menjar.

4. 1 camió cisterna; 2 pica-soques; 3 futbol sala; 4 guarda-robes; 5 decret llei; 6 de soca-rel; 7 mà morta; 8 nou ric; 9 bocamoll; 10 cerca-raons

Literatura

1. Activitat oberta. Es poden repartir els autors i comentar oralment allò més rellevant.

Stendhal (Grenoble 1783 – París 1842). Nom amb què és conegut l’escriptor francèsHenry Beyle. Obres destacades: Le rouge et le noir (1830), La Chartreuse de Parma (1839), Viede Henry Brulard (publicada pòstumament el 1913).

Honoré de Balzac (Tours 1799 – París 1850). Escriptor francès. Obra destacada: LaComédie Humaine, títol ideat per l’autor el 1842 i sota el qual s’apleguen un conjunt denovel·les agrupades en temes (escenes de la vida privada, escenes de la vida de província,escenes de la vida parisenca...); en formen part Le père Goriot, Eugénie Grandet, La cousineBette entre d’altres.

Gustave Flaubert (Rouen 1821 – Croisset, Normandia 1880). Novel·lista francès. Obres des-tacades: Madame Bovary (1857), Salammbô (1863), Éducation sentimentale (1870).

Lev N. Tolstoi (Iasnaia Poliana 1828 – Astapovo 1910). Escriptor rus. Obres destacades:Guerra i Pau (1867), Anna Karenina (1874-1877), La mort d’Ivan Ílitx (1886), Sonata aKreutzer (1890).

Fiodor M. Dostoievski (Moscou 1821 – Sant Petersburg 1881). Escriptor rus. Obres desta-cades: Crim i càstig (1866), El jugador (1866), L’idiota (1866), Els germans Karamàzov (1878).

Charles Dickens (Landport, Hampshire 1812 – Gadshill, Kent 1870). Novel·lista anglès.Obres destacades: Pousthumous Papers of de Pickwick Club (1837-1839), Oliver Twist (1838),A Christmas Carol (1843), David Copperfield (1849), A tale of two cities (1859).

Benito Pérez Galdós (Las Palmas de Gran Canària 1843 – Madrid 1920). Novel·lista, dra-maturg i articulista. Obres destacades: Episodios nacionales (conjunt de novel·les lligadesper les aventures fulletonesques del seu protagonista (1873-1879, 1a sèrie; 1898-1912, lesaltres). El amigo Manso (1882), Tormento (1884), La de Bringas (1884), Fortunata y Jacinta(1886 i 1887), Miau (1888).

Leopoldo Alas (Clarín) (Zamora 1852 – Oviedo 1901). Novel·lista, periodista i assagista.Obres destacades: la novel·la La Regenta (1884-1885) i els reculls de contes i novel·les cur-tes Pipà (1886), Doña Berta, Cuervo, Superchería (1892).

105

presentació


2. • Costumistes: seleccionen la realitat, els interessa descriure’n només una part que escorrespon amb les escenes, els personatges i les activitats més tradicionals i pintores-ques, i que, en un món en procés de canvi, estan a punt de desaparèixer. Descripciónostàlgica. Escenes de la vida quotidiana i personatges típics dels barris populars o delmón rural.

• Realistes: observació i descripció de la realitat en la seva globalitat (allò bo però tambéallò dolent). Punt de vista objectiu i crític; absència de sentimentalismes i idealitzacions.

• Naturalistes: la realitat es converteix en un instrument d’observació i d’experimentacióper investigar les lleis que regeixen la societat i les persones. S’hi apliquen mètodes cien-tífics. Sovint es fixa l’atenció en els ambients més marginals i desagradables de la socie-tat que cal reformar.

3. Activitat oberta. Cal comentar fonamentalment dos aspectes que Zola qüestiona: la pèr-dua d’objectivitat provocada per l’entendriment del narrador i la idealització dels perso-natges.

4. Activitat oberta. Cal comentar fonamentalment la manera com Zola defensa la funciona-litat de la creació literària i es mostra en desacord amb la manifestació literària gratuïta,és a dir, que obeeixi només a inquietuds personals estètiques. Oller defensa en canvi l’a-portació individual de l’artista a l’hora de crear una obra.

106

presentació


Documents

GD Llengua Catalana i Literatura 1r Batx