8/14/2019 Gegants de l'Agrupaci de Colles

1/1

Si voleu posar-vos en contacte amb Diari de lescolatelefonau al 649 30 60 09

o enviau un missatge a diaridelescola@yahoo.es

Coordinaci i realitzaci:Biel Gomila, Guillem Fiol i Montserrat Cueto

4 Diario de Mallorca Dimecres, 24 doctubre de 2007Diari de lescola

Gegants de lAgrupacide Colles Geganteres deles Illes Balears (ACGIB)

FITXA TCNICA

Nom del gegant: Foner BalearAlada: 4,10 metresPes: 45 quilograms

Nom de la geganta:TanitAlada: 4,10 metresPes: 35 quilograms

Propietat:Agrupaci de Colles Geganteres de les IllesBalearsPortadors: Colla Gegantera de les Illes BalearsAny destrena: 2007Constructor: Antoni SociasFestivitat en qu celebren la trobada:No determinada

Les dades del pes i de lalada han estat extretes del llibret Els Gegants

de lAgrupaci de Colles Geganteres de les Illes Balears i de lACGIB.

A Palma, en el marc de les festes de la Diada de les Il les Balears,dia 26 de febrer daquest 2007, es presentaren, als jardins delConsolat de Mar,els dos nous gegants de lAgrupaci de CollesGeganteres de les Illes Balears. Aquests,obra de lartista i escul-tor manacor Antoni Socias, volen convertir-se en les figuresque representin les Illes i lagrupaci a tots aquells actes onacudeixin, tant a les Balears com a fora.

Dues figures que intenten unificar les quatre illes i que pre-tenen cercar vincles comuns entre elles: el foner balear, repre-sentatiu de Mallorca i Menorca, i la deessa Tanit, simbolitzantEivissa i Formentera.

Ell representa un dels temuts guerrers foners mallorquins omenorquins. Aquests lluitaven a guerres com a mercenaris i laseva destresa i habilitat amb la fona fou lloada tant per histo-riadors grecs com romans. Aquest cos dinfanteria lleugera fouuna de les milcies ms famoses de lantiguitat, fins al punt quetant Plini, historiador llat, com altres autors clssics diuen que

les Balears eren conegudes com illes dels foners. Entre lesaccions blliques en qu participaren podem destacar les duesprimeres guerres pniques, i durant la seva histria lluitaren ales ordres, entre daltres, dAmlcar Barca, Asdrbal, Annbal o

posteriorment Juli Csar.Aquest gegant foner porta tres fones,una a la m, una al front i laltra a la cintura; cada una de lesquals servia per fer tirs a diferents distncies.

Ella representa la deesa Tanit, patrona de Cartago i la msimportant divinitat cartaginesa de lantiguitat. Lilla dEivissa lirendia culte, un culte que estava associat a la lluna i a la fertili-tat. El seu smbol era un triangle amb una lnia horitzontal en elseu vrtex superior, on hi havia un cercle.Smbol que la gegan-ta porta com a penjoll. La seva figura helenitzada sha convertiten una de les imatges caracterstiques de lilla pitisa, en unautntic smbol.

El dia de la seva presentaci tamb es present el llibret ElsGegants de lAgrupaci de Colles Geganteres de les Illes Balears,on es recullen diverses curiositats sobre aquesta parella degegants i qui representen, a ms de petites biografies de lespersones que intervingueren en el procs de construcci iposada en marxa. Igualment sestren el ball i la msica, com-

posada per Pep Toni Rubio, que utilitzen aquests gegants peroferir les seves ballades als actes on acudeixen.

Pau Toms Ramis

recortable!

Gegants mallorquins (26)Apunts

CURS DASTRONOMIAAvui, 24 doctubre, finalitza eltermini dinscripci al cursAmpliaci dAstronomia:el siste-ma Sol, Terra,Lluna. Dirigit al pro-fessorat de Cincies socials i dela Naturalesa de primria, ESO,

batxillerat i formaci professio-nal que inclogui aquesta temti-ca en les seves programacions,tendr una durada de 18 hores(2 crdits). Cal enviar el formulariabans de les 12 hores. El troba-reu a la secci activitats de laweb http://cprpalma.caib.es

EL BARBER DE SEVILLAEl proper mes de novembre,Euroclssics presentar El barberde Sevilla, una adaptaci de l-pera de Rossini en una versi de55 minuts de durada, cantada iparlada en catal, que conservacinc personatges, els fils argu-mentals i ries principals i substi-

tueix lorquestra per un clarinet iun piano.Es faran representa-cions a Lloseta, Palma, Manacor,Felanitx, Alcdia i Art. Ms infor-maci al 651 76 98 95.

JOVES. MOLT A DIRFins dissabte,28 doctubre, espot visitar al Parc de SesEstacions de Palma lexposiciitinerantJoves.Molt a dir, orga-nitzada per lObra Social de laCaixa en collaboraci delAjuntament de Palma.Lobjectiu s potenciar el paperactiu dels joves en la construc-ci de la societat i promourevalors tics i de convivncia.

Sofereixen visites guiadesgratutes dirigides a centres iassociacions juvenils. Ms infor-maci al 607 47 10 20.

CINEMA CIENTFICDins el Cicle de cinema i cincia,realitat vs. ficci, el proper dilluns,29 doctubre, es projectar lapellcula Moebius, basada en unconte de A. J. Deutsch i que ensconta la histria dun tren delmetro de Bons Aires que desapa-reix misteriosament de camentre dues estacions.La projec-ci acabar amb un debat ambrepresentants de la SocietatBalear de Matemtiques Xeix.

Lacte tendr lloc a la Sala Rvolide Palma,a partir de les 19.30 h. ilentrada s gratuta.Inscripcionsa http://cicles2007.balearsfacien-cia.org/front/inscripcions.php.

Dissortadament, gaireb no shan conservat vestigisarquitectnics de lpoca islmica a les Balears. AMadina Mayurqa,la capital de la Mallorca musulmanadels segles X, XI i XII, hi havia catorze mesquites. Talcom ara succeeix a Marrqueix o a El Caire, els mina-rets havien de sobresortir sobre el laberint de carre-

rons estrets i cases baixes. Cada matinada, els vensshavien de despertar amb el cant del muetzi que cri-dava a loraci.

El 31 de desembre de 1229 entraven a la ciutat lestropes del Rei En Jaume. Poc desprs, de la ciutatmusulmana no en quedava gaireb res. Avui tenimalguna resta, com els banys rabs (al carrer de Serra),el palau de lAlmudaina (on tot all autnticament

musulm ha desaparegut), larc de la drassana que hihavia en aquest mateix palau,lAlmudaina de Gumara(fortalesa totalment modificada que desprs passals templers) i alguns residus de murades.

No conservam cap mesquita. Sobre la major partdaquelles catorze mesquites shi varen aixecar esgl-

sies i convents cristians.Moltes de les principals esgl-sies de Palma (La Seu, Sant Miquel, Sant Francesc,Santa Clara, La Merc) ocupen el lloc on durant anysels mallorquins musulmans resaven a Al.

A Menorca sols resta el minaret de la mesquita,avui convertit en campanar de la catedral. En canvi,shan trobat nombroses lpides amb inscripcionsrabs,monedes i cermiques.

Una ullada cap enrere

Les catorze mesquites de Madina Mayurqa