Gener febrer 2009. Revista municipal Viure

viure gener09.qxp 2/2/09 12:22 Página 1

Sumari345

6 i 7

19

18

8 i 9

EditaAjuntament de Sant Adrià de Besòs

Coordinació i redaccióN. Vilardell i M. Fernández

Col·laboracióServei de Comunicació

Correcció Centre de Normalització

Lingüística Badalona-Sant Adrià

ImpressióEl Tinter sal.

empresa certificada ISO 9001,

ISO 14001 i EMAS

Dipòsit legal: B. 39.805-1981

Carta als veïns

Carta a los vecinos

Grups municipalsPolítica municipalEntrevista a Pepi Pérez, concejala de Medios de Comunicación y Audiovisuales

EducacióL’Escola Municipal de Famílies, una eina de suport en l’educació dels fills

JoventutLa Borsa Jove d’Habitatge t’ajuda a trobar pis de lloguer

ActesL’INCASOL i l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs signen un conveni per tancar la remodelació de la Via Trajana

Serveis socialsFem amics al barri, activitat per a nens i nenes del barri del Besòs

ImmigracióLes dones i els processos migratoris, centren els actes del Dia Internacional de les Persones Migrants

TerritoriEl campus Diagonal-Besòs es posarà en marxa el curs 2014-2015Tres projectes de Sant Adrià rebran finançament del Fons Estatal d’Inversió Local

Serveis municipalsL’Ajuntament millora la senyalització dels semàfors del municipi

CulturaL’Arxiu municipal enllesteix la segona fase de la restauració del patrimoni documental adrianencL’alumnat de l’IES Vázquez Montalbán guiarà les visites d’una exposició del Museu d’història de laimmigració

CulturaEl Casal de Cultura acull l’exposició “Càtars i Trobadors, Occitània i Catalunya, Renaixença i Futur”

EsportsAny nou, el moment del bon propòsit de fer esport

Promoció econòmicaQuè és i què és fa a Promoció EconòmicaEs lliuren els premis del II Concurs d’Idees de Negoci a les escoles

El Consorci de la Mina informaInauguració de la nova església de la MinaLa Mina col·laborarà en un estudi de la Universitat d’Oxford

Polítiques de gènereLes dones: les no anomenades

AgendaCarnestoltesBelluga’t

Medi ambientPrograma d’activitats d’educació ambiental 2007-2008 per als centres educatiusS’aprova la nova Ordenança municipal sobre el soroll i les vibracions

CulturaEs lliuren els premis del Concurs de Pessebres

Telèfons d’interèsSabies queFarmàcies de torn

10

11i

12

13

14

15i

16

17i


Dos veïns del barri de Sant Joan van venir l’altre dia a demanar explicacions sobre les obresque s’estan duent a terme al carrer de la Mare de Déu del Carme. Se’ls va comentar amb qua-tre pinzellades el projecte i se’ls va dir que s’eliminarien totes les barreres arquitectòniques, quees reforçaria la tela asfàltica dels aparcaments que tants problemes havia donat, i altres actua-cions previstes.

En anar explicant les actuacions vaig veure com anaven canviant d’actitud fins que va arribarel clàssic comentari: ÉS QUE FALTA INFORMACIÓ. Doncs hem fet dues bustiades i una reunióinformativa al Casal de Cultura -els va comentar el regidor de Territori, Joan Callau. Finalment vanquedar per un altre dia amb el regidor per tal que els acabés d’explicar el projecte, un projecteque és obert a les modificacions o propostes que siguin factibles i el puguin millorar. Quan mar-xaven, però, un dels veïns se n’anava dient que a ell no li havia arribat la circular informativa.

Sincerament, no dubto que l’afirmació d’aquest senyor sigui certa perquè, saben com sé queha arribat el Viure a la meva escala? Doncs quan hi entro i veig la paperera tota plena de revis-tes llençades. Per tant, és possible que la circular corrés el mateix destí.

No ho entenc, ja que la capacitat racional de l’ésser humà ens permet ser selectius també ambla lectura. Que un no vol saber què diu el Sito? Doncs no llegeix la Carta als veïns. Que no l’in-teressa l’opinió dels grups polítics? Doncs que no els llegeixi. Però la resta de la publicació nodeixa de ser un vehicle de transmissió de la informació municipal que gairebé hauria de ser delectura obligatòria.

Estic observant unes fotografies que m’han fet arribar i per molt que les miro no deixo de sor-prendre’m.

Haureu vist que s’han instal·lat en alguns punts de la ciutat unes barres per a les motos. Aques-tes barres tenen diverses utilitats: permeten aparcar ordenadament les motos i fermar-les per-què no les robin, les que estan a les cantonades faciliten la visibilitat, ja que eviten que els ve-hicles aparquin als xamfrans, eviten que els vianants hagin de passar entre les motos amb elrisc de donar-se un cop, fer-se una rascada, etc. En definitiva, són un element més de condicio-nament dels espais públics. Doncs bé, el més lògic seria que si una persona ha de travessar elcarrer ho fes vorejant aquesta barra i pel pas de vianants i mai saltant-la. Això és el que faria uncavall, però no una persona. Doncs vet aquí que observant la fotografia afirmo que la pràcticadel salt d’obstacles no està reservada als equins. A la imatge veig un senyor d’edat diguem quemadura, carregat amb una barra d’alumini d’uns dos metres de llarg, passar a través de les mo-tos i saltar per sobre de la barra. Tot, en virtut del compliment d’una regla matemàtica que diuque la línia més curta per unir dos punts és, sens dubte, la línia recta.

A més a més, en el text que acompanya les fotografies, a banda de demanar que es faci unazona de càrrega i descàrrega, defensant clarament els interessos particulars i no l’interès gene-ral, es fa la següent pregunta: quants accidents s’hauran de produir perquè les retirin? I jo dic:però per què s’han de produir accidents si es fa servir el sentit comú i es passa pel lloc adequat?

Finalment, també m’adverteixen que els nens “comencen a utilitzar-les per jugar i saltar”. Vullaconsellar, sense ànim de donar lliçons a ningú, a pares, mares, familiars i amics, que s’atrevei-xin a cridar l’atenció als nens i nenes quan facin alguna cosa que està malament. Us asseguroque no passa res i que us seguiran estimant igual.

Jesús M. Canga CastañoAlcalde de Sant Adrià de Besòs

3viure

Carta als veïns


4 viure

Carta a los vecinos

Dos vecinos del barrio de Sant Joan vinieron el otro día a pedir explicaciones de las obras que seestán realizando en la calle de la Mare de Déu del Carme. Se les comentó con cuatro pinceladas elproyecto, se les dijo que se iban a eliminar todas las barreras arquitectónicas, a reforzar la tela as-fáltica de los aparcamientos que tantos problemas había dado, y otras actuaciones previstas.

Al ir explicándoles las actuaciones vi como iban cambiando la actitud hasta que llegó el clási-co comentario: ES QUE FALTA INFORMACIÓN. Pues hemos hecho dos buzonadas y una reu-nión informativa en el Casal de Cultura, les comentó el concejal de Territori, Joan Callau. Final-mente quedaron para otro día con el concejal para que les acabara de explicar el proyecto, unproyecto que está abierto a las modificaciones o propuestas que sean factibles y lo puedan me-jorar. A pesar de ello, cuando se marchaban, uno de los vecinos iba diciendo que a él no le ha-bía llegado la circular informativa.

Sinceramente, no dudo de que la afirmación de este señor sea cierta porqué ¿Saben cómo séque ha llegado a mi escalera el Viure? Pues cuando entro y veo toda la papelera llena de revis-tas tiradas. O sea que es posible que la circular corriera el mismo destino.

No lo entiendo, ya que la capacidad racional del ser humano nos permite ser selectivos tam-bién en la lectura. Que uno no quiere saber lo que dice Sito, no lee la Carta a los vecinos. Queno le interesa la opinión de los grupos políticos, pues que no los lea. Pero el resto de la publica-ción no deja de ser un vehículo de transmisión de la información municipal y casi que deberíaser de lectura obligatoria.

Estoy observando unas fotografías que me han mandado y por mucho que las miro no dejo deasombrarme.

Habrán visto que se han instalado en algunos puntos de la ciudad unas barras para las motos. Es-tas barras tienen diversas utilidades: permiten aparcar ordenadamente las motos y atarlas para queno las roben, las que están en las esquinas facilitan la visibilidad, ya que evitan que los vehículosaparquen en los chaflanes, evitan que los peatones tengan que pasar entre las motos con el ries-go de darse un golpe, hacerse una rascada, etc. En definitiva, son un elemento más de acondicio-namiento de los espacios públicos. Pues bien, lo lógico sería que si una persona tiene que atrave-sar la calle lo haga bordeando esta barra, por el paso cebra y nunca saltándola. Eso lo haría un ca-ballo, pero no una persona. Pues miren por donde, observando la fotografía afirmo que la prácticadel salto de obstáculos no está reservada a los equinos. En la imagen veo a un señor de edad, di-gamos que madura, cargado con una barra de aluminio de unos 2 metros de largo, pasar a travésde las motos y saltar por encima de la barra. Todo en virtud del cumplimiento de una regla matemá-tica que dice que la línea más corta para unir dos puntos es, sin duda, la línea recta.

Además, en el texto que acompaña a las fotografías, a parte de pedir que se haga una zonade carga y descarga defendiendo claramente un interés particular y no el interés general, sehace la siguiente pregunta ¿Cuántos accidentes se tendrán que producir para que las retiren?y yo digo, ¿pero por qué tienen que haber accidentes si se utiliza el sentido común y se pasapor el sitio adecuado?

Finalmente también me advierten de que los niños “empiezan a utilizarlas para jugar y saltar”.Quiero aconsejar, sin ánimo de dar lecciones a nadie, a padres, madres, familiares y amigos,que se atrevan a llamar la atención a los niños y a las niñas cuando hagan algo que esté mal.Os aseguro que no pasa nada y que os seguirán queriendo igual.

Jesús M. Canga CastañoAlcalde de Sant Adrià de Besòs


5viure

Grups municipalsPSC

L’èxit d’AdrilàndiaL’èxit d’Adrilàndia va més enllà de

les xifres d’assistència (9.000 perso-nes en aquesta darrera edició) i de laseva qualitat. Simbolitza l’èxit de lanostra ciutat, de les seves entitats ide la xarxa d’associacions de tots elsbarris de Sant Adrià.

Adrilàndia va néixer amb una saba-ta i una espardenya, fruit de la neces-

sitat i de la manca de recursos. Vavoler ser una activitat (un saló de lainfància) que es vehiculés al voltantde les entitats i associacions de lanostra ciutat, que servís per poten-ciar-les i per implicar-les com a mo-tor social de Sant Adrià, sent la sevaforça la il·lusió d’aquestes entitats i ladels tècnics municipals que van ferel que van poder amb els minsos re-cursos que tenien.

Aquelles expectatives inicialss’han acomplert amb escreix ihan sobrepassat les previ-sions més optimistes dels ini-cis. Adrilàndia és avui sobre-tot un acte de tota la ciutat ique per tant ens identifica enpositiu i ens dóna personalitat.

Joan Callau BartolíGrup Municipal Socialista

PP

Cuentas municipalesEl pasado 31 de diciembre el equipo de go-

bierno socialista y sus socios de IC-EUA apro-baron los presupuestos del Ayuntamiento deSant Adrià para el año 2009. Está por ver siestas previsiones de ingresos y gastos se ajus-tan a la realidad o, si por el contrario, lo quese ha hecho ha sido cuadrar al alza los ingre-sos hasta el límite necesario para cubrir losgastos presupuestados. Bien es verdad quelos ayuntamientos pueden endeudarse y su-

bir los impuestos, incluso por encima de la in-flación o del IPC, aunque esta medida, siendola más fácil, no es la mejor. Mientras los suel-dos subirán una media del 1,5 %, el recibo delimpuesto sobre bienes inmuebles (IBI) se in-crementará un 4 %. Son poco fiables las pre-visiones de ingresos que siguen siendo muyoptimistas en relación a la recaudación realpor los impuestos de construcción y plusvalí-as. Sólo en la hipotética construcción de la fu-tura universidad se prevé recaudar unos 2 millones. Por todo ello hemos pedido al equi-

po de gobierno que no gaste el dine-ro que no tenga, aunque esté presu-puestado, ya que de lo contrario la si-tuación de las finanzas municipalespodría dificultar la atención de los ser-vicios básicos municipales, el pago aproveedores y provocar un desequili-brio presupuestario que al final todospagaremos con nuevas subidas de impuestos.

Salvador Aragall BaidesGrup Municipal PPC

[email protected]

ICV-EUiAPau, Pau, PauNo se’n pot demanar més amb aquesta parau-

la, que s’aturi la invasió de l’Estat d’Israel als te-rritoris palestins que ja ronda la xifra de més de1000 morts palestins, dels quals 400 són nens idones. Una autèntica barbaritat, i més quan l’a-gressor, l’Estat d’Israel, va patir la persecució ianihilament durant el predomini del feixisme enel primer quart del segle XX a Europa.

El més important en aquests moments és atu-rar la sagnia sobre la població palestina: l’O-NU ha de ser útil, el Parlament Europeu ha d’a-provar mesures contundents contra l’Estat is-raelià, la Lliga Àrab ha de posar-se d’acord i la

nova Administració nord-americana encapça-lada per Barak Obama, si vol dignificar la sevaimatge mundial, ha d’actuar amb rapidesa icontundència.

Algú recorda per què s’ha iniciat aquest con-flicte? Potser perquè les eleccions lliures i de-mocràtiques en territori palestí van donar la ma-joria al partit Hamas i això no va agradar ni al’Estat d’Israel, ni als EUA, ni a la vella Euro-pa. És possible també que el caïnisme políticd’Al- Fatah, en els moments inicials del geno-cidi israelià, l’encoratgés a culpar per igual elgrup polític Hamas que l’Estat d’Israel, pensantmés en la rendibilitat política que en buscar elverdader culpable, l’Estat d’Israel.

Hi ha un altre aspecte que aquest ge-nocidi impulsarà, tot i que les seves re-percussions no són encara visibles:més violència, ja que quan sotmets unpoble a bombes i bales, les alternati-ves que queden als oprimits són po-ques. El valor d’una vida quan tot ésfrustració, ràbia i impotència pot deri-var en submissió o lluita, i això últimés el que amb tota seguretat succeiràals territoris ocupats.

Gregorio Camacho AlcaldeGrup Municipal ICV-EUiA

[email protected]

CiU“Obres” cada cop pitjorBenvolguts conciutadans, aquesta tarda de

diumenge dia 18 de gener, em torno a posar apreparar l’escrit per al Viure i sento la necessi-tat de continuar denunciant la poca sensibilitatque de cara a la ciutadania té el Departamentd’obres municipals. (M’agradaria que tornéssiua llegir el meu escrit del mes de desembre).

Al final d’aquest escrit us deia que des deConvergència i Unió ja no sabíem si és queno en saben prou, o bé que passen de tot,i que les molèsties que causen a la ciuta-dania no els importen gens ni mica. Ara jasabem que és això darrer: que no els im-

porta gens ni mica i que passen de tot.Jo també els feia un repàs de les obres

que actualment tenim començades. Doncsbé, cada cop hi ha més coses empantane-gades i més molèsties per a la ciutadania;en lloc de millorar empitjorem, com és el casdel carrer de Ricard, ens han deixat sensela vorera que enllaça l’edifici del Col·legiSant Gabriel i la Biblioteca, fins a l’extremde no posar ni un trist cartell que ho expli-qui i demani disculpes per les molèsties queocasionen. En cap altre municipi es tolera-ria aquesta manca de sensibilitat de cara alsciutadans i ciutadanes. Ara bé, de cartellspublicitaris de l’empresa que fa l’obra i la

institució que la paga n’hi ha i deben grossos.

Des de Convergència i Unió enspreocupa l’estil i les maneres, jaque no es té gens en compte la ciu-tadania i, si es volgués, no costariagens posar les bones formes enpràctica perquè aquest no és untema difícil, sinó de respecte a lespersones i de voluntat política.

Josep Sabadell CardúsGrup Municipal CiU

[email protected]


L’Escola Municipal de Famílies,una eina de suport en l’educaciódels fills

En el marc del Projecte Educatiu de SantAdrià de Besòs (PESAB) s’inicia el primer pro-jecte de l’Escola Municipal de Famílies, que técom a objectiu l’acompanyament i la formacióde les famílies en tot allò que fa referència a lacura i educació dels infants.

S’han establert tres mòduls segons l’edatdels infants: de 0-6 anys, de 6-12 anys i de12-18 anys.

La dinàmica serà participativa i vivencial i lessessions, que seran gratuïtes, estaran conduï-des per professionals experts en diferents te-màtiques com l’alimentació, el joc, els vinclesafectius, les relacions de família i escola, elsdeures, la resolució de conflictes, l’autonomia,

etc. Els temes els escolliran els pares i les ma-res en funció dels interessos, necessitats i mo-tivacions.

Les dates dels diferents mòduls són les se-güents:El mòdul de 0-6 anys: els dimecres 11 i 18de febrer, 4, 11 i 18 de març i 1 d’abril, en ho-rari de 18 a 19.30 h a l’Escola Bressol JosepMiquel Céspedes (c/Olímpic, 5).El mòdul de 6-12 anys: els dilluns 9, 16 i 23de febrer, 2, 9 i 16 de març, en horari de 18 a19.30 h, a l’Edifici Besòs (plaça de FrancescMicheli Jové, s/n).El mòdul de 12-18 anys: els dimecres 11,18i 25 de febrer i 4, 11 i 18 de març, en horaride 18 a 19. 30 h, a l’Edifici Besòs (plaça deFrancesc Micheli Jové, s/n).Si voleu més informació podeu trucar al telè-fon 93 381 20 04 ext. 251/240, o escriure un

missatge a [email protected]@sant-adria.netPer apuntar-vos-hi podeu omplir un formularique trobareu al web municipal sant-adria.net ienviar-lo per correu electrònic, ja que les pla-ces són limitades

6 viure

Política municipal

Entrevista a Pepi Pérez, concejalade Medios de Comunicación yAudiovisuales

Lleva prácticamente la mitad de su vida de-dicada a los medios de comunicación. Su tra-yectoria profesional ha estado siempre asocia-da al mundo del periodismo y muy estrecha-mente vinculada a la radio. Desde hace treceaños su trayectoria profesional está unida auna asociación de servicios juveniles que ini-ció su proyecto educativo y formativo en el año1984 en el barrio de la Mina para, con el pasode los años, convertirse, sin serlo, en la emi-sora de Sant Adrià de Besòs por excelencia,Radio la Mina. Una emisora de radio que llevacasi 25 años trabajando sin ánimo de lucro pory para nuestro municipio.

Actualmente, combina su trabajo como res-ponsable de Radio la Mina con su recién es-trenada actividad política. En la emisora las ta-reas que lleva a cabo son muy diversas: impar-te cursos de iniciación a la radio para jóvenesmayores de 16 años, dirige los informativos dia-rios y realiza su propio espacio radiofónico conentrevistas a todo tipo de asociaciones, enti-dades, servicios y grupos musicales. Nos dice,con el entusiasmo de quien disfruta con su tra-bajo, que es “un programa donde la cultura, elentretenimiento, la información y participacióndel oyente juegan un papel muy importante”.

Su entrada en la esfera política llegó haceun año, fue entonces cuando por sorpresa,como ella explica, “me dieron la noticia quecambiaría mi vida”. Cuando pasó a formar par-te de las listas municipales en el 2007, nuncahubiese imaginado lo que esta oportunidad ibaa enriquecerla personal y políticamente. “Consuma certeza afirmo que esta es la experien-cia más importante de mi vida y afronto conmucha ilusión las obligaciones, responsabili-dades y proyectos que me esperan en esta le-gislatura”.

– ¿En qué consiste su trabajo como conce-jala de Medios de Comunicación y Audiovi-suales?

Como concejala de Medios de Comunicacióny Audiovisuales defiendo el derecho de los ciu-dadanos y ciudadanas a estar informados delo que pasa en su entorno más próximo. Estacerteza hace que desde nuestra Concejalía tra-bajemos a favor de la información y la comu-nicación local. Mi trabajo consiste en comuni-car, pero también en escuchar, compartir ex-periencias y difundirlas a través de diferentes

Educació


7viure

vías de información. Para ello, contamos conla página web de nuestro municipio; con esteboletín, Viure Sant Adrià, que mensualmentese pone al servicio del ciudadano ofreciéndolela información más próxima; con los panelesinformativos situados por nuestro territorio y,por supuesto, con los proyectos más ambicio-sos de esta Concejalía, la Televisió del Besòsy Forum Fm (la radio municipal de Sant Adrià).

– ¿Cuáles son los principales objetivos desu concejalía para esta legislatura?

Uno de los objetivos fundamentales de la con-cejalía de Medios de Comunicación y Audiovi-suales es la proximidad en la información. Saberqué interesa al ciudadano de Sant Adrià y difun-dirlo a través de las diferentes vías disponibles.

En esta línea, la apuesta más fuerte para estemandato es la televisión local de Santa Colomay Sant Adrià de Besòs, Televisió del Besòs(TdB). Este año empezará su emisión digital enpruebas con pantallas informativas de serviciosvinculadas a las páginas web de cada munici-pio (Santa Coloma y Sant Adrià) que informa-rán sobre farmacias de guardia, noticias loca-les, agenda, etc. También se emitirán reporta-jes de actos oficiales, actividades y equipamien-tos de los dos municipios. La televisión localserá un sólido recurso informativo para el ciu-dadano, que tendrá sus estudios situados en lanueva biblioteca municipal “Font de la Mina”.

La radio seguirá ocupando un papel muy im-portante en la información y el entretenimien-to de muchas personas cada día. Es, sin duda,un medio de comunicación público muy útil enla difusión de las noticias locales, siempre si-guiendo tres criterios básicos: profesionalidad,participación y pluralidad.

Por eso, en esta legislatura, estamos traba-jando para la puesta en marcha de la nuevaRadio Municipal de Sant Adrià (Forum Fm) queestá emitiendo una programación musical des-de hace unos meses a través del 98.0 FM deldial y que, en poco tiempo, se podrá escuchartambién a través de internet. Nuestro objetivoes que Forum Fm sea una emisora de proxi-midad, cultural e informativa que cuente conla libre opinión y participación del ciudadanoadrianense.

Finalmente, quiero mencionar los diferentesboletines digitales informativos que verán la luzen este mandato, una opción más que facilita-rá el acceso de los adrianenses a la informa-ción local y que reforzará la función informati-va del resto de medios de comunicación.

– ¿Qué Sant Adrià le gustaría encontrar alfinal de la legislatura?

Me gustaría un Sant Adrià sin barreras, so-cialmente hablando. Que podamos conseguireliminar esa barrera imaginaria que existe paraalgunos y que divide los dos márgenes del río

Besòs. Que la gente entienda que Sant Adriàde Besòs lo forman sus 6 barrios ( Sant AdriàNord, Sant Joan Baptista, el Besòs, Trajana-Monsolís, la Mina y la Catalana) y que ningu-no es más especial que otro y que ni muchomenos ningún barrio cae en el olvido.

Quisiera encontrarme a todos los adrianen-ses contentos con su ciudad, sin carencias in-formativas y con ganas de participar e involu-crarse en todo lo que diferentes entidades, ser-vicios y asociaciones de la ciudad realizan consumo esfuerzo, dedicación e ilusión en nues-tro territorio.

Un Sant Adrià sin problemas de convivencia,concienciados socialmente, con menos incivis-mo y más participación. Un Sant Adrià que apa-rezca en todos los medios de comunicación porsus logros y su transformación. Una transfor-mación que se hace aún más visible si mira-mos 10 años atrás... sabemos que se ha con-seguido mucho, pero aún queda mucha tierrapor labrar.

La Borsa Jove d’Habitatge t’ajudaa trobar pis de lloguer

Busqueu habitatge de lloguer? Si busquesun habitatge de lloguer, a la Borsa Jove d’Ha-bitatge t’ajudem a trobar-lo beneficiant-te delssegüents avantatges:

• Informació i assessorament jurídic gratuït.No has de pagar res per la gestió de trobar-te un habitatge que s’adapti a les teves ne-cessitats

• Fem tot el procés: visitem l’habitatge, t’as-sessorem i preparem els contractes

• Tots els habitatges llogats per la Borsa Joved’Habitatge tenen una assegurança multi-risc i una altra de garantia de rendes, queper a tu són gratuïtes

Si el que vols és llogar una habitació, tambéa la Borsa Jove d’Habitatge t’oferim la possibi-litat d’accedir-hi. O si el que busques es com-partir un habitatge amb un grup d’amics/es oposar-te en contacte amb un grup de joves quevulguin compartir, també t’ho facilitem.

Vostè és propietari d’un habitatge? Si vos-tè és propietari/aria d’un habitatge desocupat idesitja llogar-lo, li oferim gratuïtament:

• Informació i assessorament jurídic• Tramitació, execució i seguiment del con-

tracte• Assegurança de caució per prevenir possi-

bles impagaments de la renda de lloguer• Assegurança multirisc de l’habitatgeSi té una habitació i vol llogar-la també li po-

dem gestionar el contracte de lloguer i posar-lo en contacte amb joves interessats en el llo-guer d’habitacions.

Joventut

Al final de esta legislatura megustaría encontrarme un SantAdrià que aparezca en todos losmedios de comunicación por suslogros y su transformación.

Borsa Jove d’HabitatgeSant Adrià de BesòsCentre de ProduccióCultural i Juvenil PolidorRambleta, s/n - Tel. 93 462 74 46A/e: [email protected]: de dilluns a divendresde 10 a 13 horesdimarts, dimecres i dijous de 16 a 18 hores


Fem amics al barri, activitat per anens i nenes del barri del Besòs

El mes de febrer es posa en marxa una novaoferta municipal al barri del Besòs per a infantsentre 8 i 11 anys: Fem amics al barri.

Aquest espai significarà un nou lloc de troba-da i de coneixença per a la població infantil dela zona i funcionarà en horari extraescolar (de17.30 a 19.30 h), tots els dimarts dels mesosde febrer, març, abril i maig de 2009. Les acti-vitats es duran a terme al Centre Cultural delBesòs (plaça de Josep Tarradellas, s/n).

L’objectiu d’aquesta nova activitat és fomen-tar la comunicació entre infants de sectors so-

cials diversos, sigui quina sigui l’escola on es-tan matriculats o la seva procedència social ocultural.

En aquesta oferta educativa es faran servirels jocs i els tallers lúdics com a mitjans per po-tenciar les habilitats socials dels infants que hiparticipin, incidint especialment en la resolucióde conflictes entre persones. Es tracta d’afavo-rir i proporcionar estratègies que permetin mi-llorar les capacitats relacionals, tant individualscom grupals, posant en pràctica tècniques quepermetin la coneixença mútua i la integració, enun ambient de confiança. Per aconseguir-hos’implementaran dinàmiques que propiciïn l’a-finitat i la cohesió entre els participants.

Per a més informació només cal trucar al te-lèfon 93 462 09 60 (de 9 a 14 h) o adreçar-seal centre de Serveis Socials del barri del Be-sòs (Sant Raimon de Penyafort, s/n cantona-da amb c/ de Jaume Huguet).

Un aspecte important a destacar és queaquesta activitat és un exemple de col·labora-ció entre diversos serveis municipals i institu-cions, ja que perquè sigui possible hi partici-pen l’Àrea de Cultura, l’Àrea d’Educació, l’À-rea de Serveis Socials i el Pla Educatiu d’En-torn, i també hi col·laboren activament tots elscentres escolars (tant públics com concertats)on hi ha alumnes matriculats residents al barridel Besòs.

8 viure

Actes

L’INCASOL i l’Ajuntament de SantAdrià de Besòs signen un conveniper tancar la remodelació de la ViaTrajana

El director de l’Institut Català del Sòl (INCA-SOL), Miquel Bonilla, i l’alcalde de Sant Adrià,Jesús M. Canga Castaño, van signar el 23 degener un conveni per finalitzar la reforma delbarri de la Via Trajana. A l’acte, que es va ce-lebrar a la sala de plens de l’Ajuntament, va as-sistir també el regidor del districte de Sant Mar-tí, Francisco Narváez.

Amb aquest document es regularà l’ordena-ció, el tipus d’habitatge i les activitats que aco-llirà l’últim espai pendent d’executar dins delPla de remodelació de la Via Trajana, barri acavall de Sant Adrià i Barcelona.

Durant l’acte l’alcalde de Sant Adrià va asse-nyalar que “s’ha arribat al final del procés detransformació del barri sense cap conflicte, toti que al principi semblava molt dificultós per l’es-tat dels edificis i la consolidació de certa margi-nalitat”. Canga va destacar també que això haestat possible gràcies al treball conjunt entre lesdues ciutats: “El treball de les entitats i veïns delbarri, la col·laboració entre els dos ajuntaments,i en general la bona tasca de les persones quehan gestionat la transformació han estat la clauper assolir aquest projecte”. D’altra banda, Fran-cisco Narváez va expressar la seva satisfaccióperquè “ja es veu el tram final de la remodela-ció urbanística del barri” i va manifestar que s’hade continuar treballant en temes socials.

L’acord recull que l’INCASÒL, amb l’assis-tència tècnica de Reursa –empresa filial que

gestiona les remodelacions urbanes-, cons-truirà un edifici plurifamiliar de 163 habitat-ges (dels quals 123 seran protegits i 40 do-tacionals), un equipament (que acollirà elcentre d’educació especial L’Esperança) lo-cals comercials i un aparcament de 110 pla-ces en la cruïlla de l’avinguda del Ferroca-rril, rambla de Guipúscoa i Via Trajana, aSant Adrià de Besòs.

Es tracta d’un únic bloc que integra la quar-ta i definitiva fase de remodelació de la Via Tra-jana, iniciada l’any 1995, que ha suposat lasubstitució de 659 habitatges afectats per pa-tologies estructurals, concretament per alumi-

nosi, per un nou barri, amb 709 habitatgesnous, que han donat resposta als reallotja-ments i que també s’han ofert a joves de Bar-celona i Sant Adrià de Besòs.

En aquesta quarta fase, Miquel Bonilla va ex-plicar que s’ha plantejat una “edificació que vagimés enllà de la dignificació del barri, que li donisingularitat i l’identifiqui”.

Un edifici singular com a símbold’un barri renovat

La nova promoció de 163 habitatges s’ha dis-senyat amb l’objectiu que es converteixi en unedifici emblemàtic de la nova Via Trajana.

Serveis socials

Maqueta del nou edifici


9viure

És un bloc lineal, situat en un solar de la cruï-lla formada per l’avinguda del Ferrocarril, larambla Guipúscoa i la Via Trajana, propietat del’INCASOL. Els terrenys ocupen un espai d’uns6.750m2, amb forma trapezoïdal. El solar és plaen l’extrem que toca amb el parc de la Via Tra-jana, però té un desnivell d’uns 6 metres quanarriba a la rambla de Guipúscoa. El projectedel nou edifici salvarà aquest desnivell, a tra-vés de rampes i la ubicació d’accessos dels di-ferents elements.

Dels 123 habitatges de protecció oficial, 60seran en règim de preu concertat i la resta enrègim general. Del total d’habitatges, 93 tenentres dormitoris i 30 en tenen dos.

L’edifici s’ha dissenyat amb alçades desiguals,distribuint els habitatges en planta baixa, mésaltell, més 15 plantes pis, d’una banda; i en plan-ta baixa, més 8 plantes pis, de l’altra. La con-centració d’alçada ha permès alliberar espai pú-blic i dotar d’un element simbòlic el barri, en lalínia de tots els elements visuals que destaquenal llarg de la rambla de Guipúscoa, ja que en-tre la via del tren i la rambla de Prim totes lesedificacions mantenen aquestes alçades.

Pel que fa als 40 habitatges dotacionals, ocu-paran un bloc de quatre plantes pis i es destina-ran a gent jove o a gent gran. Els habitatges te-nen una superfície aproximada de 30m2 i cons-ten d’un dormitori i la sala d’estar sobre la faça-na del parc, amb bones vistes i orientacions, ien la façana nord, l’accés a la cuina i el bany.

Els locals per a usos terciaris sumen uns2.500 m2, organitzats en diferents altells en labase de l’edifici de protecció oficial.

El projecte inclou un local dissenyat peracollir un equipament d’ús docent, que seràel centre d’educació especial L’Esperança.Per sota de la llosa inclinada que constituiràel suport a l’espai públic i serà enjardinat, hihaurà un equipament d‘uns 800 m2 dedicat ausos docents, organitzat a l’entorn d’un pati,i que comptarà amb un espai d’esbarjo de800 m2, parcialment cobert, coincidint amb laplanta baixa de l’edifici dels habitatges dota-cionals.

Finalment, la planta soterrani en la qual esconcentra l’aparcament s’estén per la totalitatde les peces esmentades. L’entrada està orien-tada a l’avinguda del Ferrocarril i tindrà accésdirecte des de l’interior de l’edifici.

L’obra es basa en un projecte dels arquitec-tes Moisés Gallego Olmos, Sergi Garcia i To-net Font.

Via Trajana 1995-2009La construcció del nou edifici i la urbanitza-

ció del seu entorn constitueix la quarta i darre-ra fase del procés de remodelació de la Via Tra-jana. Aquest projecte ha consistit, com ja s’haassenyalat, en la substitució de 659 habitatges–dels quals 559 estaven habitats- per 546 ha-bitatges nous, organitzats en 11 nous edificisde nova construcció, més els 163 que ens ocu-pen. En total, 709.

La primera fase del procés de remodelacióde la Via Trajana va del 1995 al 1997 i consis-teix en la construcció de quatre edificis amb126 habitatges i els enderrocs dels habitatgesalliberats amb les primeres adjudicacions.

La segona fase, del 1998 al 2001, constade la construcció de tres edificis amb un to-tal de 224 habitatges i les deconstruccionsdels edificis alliberats amb aquestes adjudi-cacions.

La tercera fase va del 2002 al 2006, quan esconstrueixen quatre edificis amb un total de 196habitatges. També es porta a terme la urbanit-zació de tot el conjunt excepte de l’espai lliurepropi de l’àmbit de la 4a fase.

Des del 2005, tota la població afectada ambdret de reallotjament disposa d’un habitatgenou de 2, 3 o 4 dormitoris, segons la compo-sició familiar. A més de reallotjar a tothom, 75habitatges han donat resposta a les necessi-tats de joves, preferentment censats al barride la Via Trajana, de Barcelona i de Sant Adrià,als quals, a través d’un sistema de puntuació,han accedit als habitatges en règim de com-pravenda al preu de règim general de protec-ció oficial.

Finalment, el procés per tancar la 4a fase s’haalentit més al llarg del temps, perquè s’han fetcanvis en el planejament per afavorir l’arriba-da de població nova, de famílies joves i de di-ferents realitats socials i econòmiques, i tam-bé la ubicació de sòl terciari per acabar d’im-pulsar el dinamisme econòmic del barri, aixícom per reforçar la centralitat pel fet d’acollirun equipament de ciutat com és l’escola d’e-ducació especial del barri.

Les dones i els processosmigratoris centren els actesdel Dia Internacional de lesPersones Migrants

El passat mes de desembre es va comme-morar a la nostra ciutat, per segon any con-secutiu, el Dia Internacional de les Perso-nes Migrants. El programa d’actes es vacentrar en el paper actiu que les dones hantingut, i que encara tenen, en les migracionshumanes.

Amb la gran diversitat de propostes, es vanrecollir les vivències d’algunes dones que vanvenir a Sant Adrià ara fa ja dècades i de donesque acaben d’arribar-hi. Les propostes van fer

visibles les aportacions de les dones en les mi-gracions i van pretendre establir ponts de dià-leg, de relació i de complicitat entre totes lespersones.

Una de les propostes que va tenir més afluèn-cia de públic va ser la sessió teatral El viaje aninguna parte que recollia les aventures i des-ventures d’una dona que emigra d’un país delSud a un país del Nord. L’espectacle es va fera la sala d’actes del Casal de Cultura on vanassistir al voltant de 100 persones.

Aquest, però, no va ser l’únic acte. Durantdues setmanes es van portar a terme moltespropostes interculturals adreçades a diver-sos públics. Així, per exemple, els actes esvan obrir amb el cicle de cinema social Un

món, moltes mirades que es va realitzar du-rant tot el 2008, a l’Ateneu Adrianenc, amb laprojecció de la pel·lícula El tren de la memò-ria. El dissabte 13 de desembre, juntamentamb l’Associació UNESCO Sant Adrià, es vafer la sortida cultural Coneguem Sant Adriàon van participar més de quaranta personesde diverses nacionalitats. Els infants van gau-dir també d’una proposta de contes d’arreudel món explicats per una artista colombianaa la Biblioteca municipal el dia 17 de desem-bre. El programa es va tancar amb el tallerde debat sobre el moviment reivindicatiu Niputes ni submises que aplegà dones immi-grades a França per la defensa dels seusdrets i llibertats

Immigració


10 viure

El Campus Diagonal-Besòs esposarà en marxa el curs 2014-2015

El passat 12 de gener l’alcalde de Barcelo-na, Jordi Hereu, l’alcalde de Sant Adrià de Be-sòs, Jesús M. Canga Castaño, i el rector de laUniversitat Politècnica de Catalunya (UPC), An-toni Giró, van presentar oficialment el nou Cam-pus Universitari Diagonal-Besòs a la Sala Llu-ís Companys de l’Ajuntament de Barcelona.

La urbanització del nou Campus començaràels propers mesos. En total seran 170.000 m2 alcostat de la zona Fòrum, a cavall de les ciutatsde Sant Adrià de Besòs i Barcelona, en què con-viuran recerca, educació i activitat empresarial.D’aquest espai uns 100.000 m2 es destinaran ausos universitaris, 17.000 a centres d’investiga-ció i 50.000 a infraestructures que promoguin larelació entre universitat i empresa.

Serà un entorn multidisciplinari que vol aco-llir una docència i una recerca de qualitat enles àrees d’energia, aigua i mobilitat i conver-tir-se en una àrea de referència internacionalen la nova societat del coneixement. Es pre-veu que més de 5.000 estudiants i un miler d’in-vestigadors s’instal·lin al Campus.

Una de les característiques del Campus In-teruniversitari Diagonal-Besòs serà la intercon-nexió dels edificis amb l’objectiu de facilitar laflexibilitat en la utilització dels espais. Els edi-ficis disposaran d’espais modulars, aptes peratendre tant necessitats de la recerca com de

la docència i, per tant, han estat concebuts perimpartir-hi classes i per fer-hi treballs en grupo per desenvolupar-hi projectes. De fet, el dis-seny del Campus està pensat per donar res-posta a les exigències del model universitari del’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES),basat en una docència més activa, amb mésparticipació i treball personal dels estudiants.

En concret, en el Campus s’instal·laran equi-paments de la Universitat Politècnica de Cata-lunya (UPC) i de la Universitat de Barcelona(UB) i es preveu que les classes puguin comen-çar cap el 2015. El Campus acollirà els estu-

diants de grau i postgrau de l’Escola Industrialdel carrer Urgell de Barcelona i l’Escola Tècni-ca superior d’Enginyeria Industrial de Barcelo-na, ubicada actualment en al Campus Nord,ambdues de la UPC; i als de l’àrea de forma-ció permanent de la Universitat de Barcelona.El subsòl dels edificis corresponents a la UPCserà comú i tindrà dues plantes, en les qualss’ubicaran una gran biblioteca i altres usos aca-dèmics i un aparcament amb unes 800 places.

Entre els edificis singulars i emblemàtics dela zona cal destacar l’Spiralling Tower, projectede l’arquitecta i dissenyadora d’origen iraquiàZaha Hadid. Aquest edifici acollirà les instal·la-cions del Consorci Interuniversitari del Besòs,impulsor urbanístic de la zona, i de la Fundaciób_TEC, que lidera l’organització i la gestió delCampus. També tindrà espais destinats a la uni-versitat i a l’empresa, a la formació contínua i aequipaments comuns com ara sales d’exposi-cions i d’actes i altres serveis de Campus.

Una de les iniciatives més consolidades és elParc de l’Energia, l’espai físic de Recerca, In-vestigació i Innovació en energia, on s’ubica-ran diversos centres d’investigació i empreses.

El projecte d’urbanització inclourà tres zonesverdes diferenciades: la de l’Spiralling Tower, lazona dels edificis universitaris i el bosc de mésd’una hectàrea a l’alçada de la rambla de laMina. També es construirà una passarel·la so-bre el litoral que connectarà la zona urbanitza-da amb el Port Esportiu de Sant Adrià de Besòs.

Territori

El nou Campus donarà un nouimpuls a la transformació del barride la Mina

Els alcaldes de Sant Adrià i Barcelona i el rector de l’UPC van presentar oficialmentel projecte del Campus Diagonal-Besòs

Imatge virtual del futur espai que oferirà diferents serveis al Campus


11viure

Serveismunicipals

El nou Campus donarà també un bon im-puls a la transformació d’una zona conside-rada marginal fins fa menys d’una dècada.Com va dir l’alcalde de Sant Adrià, “volemque el campus i la universitat estiguin tambédins del barri de la Mina”. En aquest sentit es

projecta una residència d’estudiants i estàprevist que la nova biblioteca del barri i elsequipaments esportius siguin d’ús compartitper a veïns, universitaris i investigadors.

L’Ajuntament millora lasenyalització dels semàforsdel municipi

L’Ajuntament de Sant Adrià, a través de laRegidoria de Serveis Municipals, va començarel passat divendres 16 de gener el procés desubstitució de les bombetes incandescentsdels semàfors del municipi per la nova tecno-logia LED.

Aquest sistema ofereix molts avantatgesrespecte al sistema d’incandescència: és mésecològic ja que consumeix molta menys ener-gia (unes 7 vegades menys) i per tant pro-dueix menys emisions de C02 (unes 220 to-nes d’estalvi a l’any), té més duració (menysavaries i per tant menys cost), permet mésestalvi econòmic (35.320 €/any) i cal afegirque és una tecnologia més estable que aug-menta la qualitat de servei i de mantenimenti també la seguretat viària, ja que el contrastde llum és millor.

L’Ajuntament ja fa cinc anys que utilitza lasenyalització amb LED en la nova semaforit-zació però el 75% dels semàfors encara fun-ciona amb el sistema de bombeta clàssica. Elprocés de substitució, que s’enllestirà al llargdel mes de febrer, preveu el canvi de 3.000bombetes en els semàfors de tota la ciutat.Per portar a terme aquesta actuació l’Ajunta-ment compta amb una subvenció de l’Institu-to de Diversificación y Ahorro de la Energía(IDEA).

L’Spiralling Tower acollirà les instal·lacions del Consorci Interuniversitari del Besòs

Tres projectes de Sant Adrià rebranfinançament del Fons Estatal d’Inversió Local

El passat mes de novembre el Govern central va aprovar la creaciódel Fons Estatal d’Inversió Local, amb una dotació de 8.000 milionsd’euros. L’objectiu d’aquest fons és ajudar els ajuntaments a finançarels seus projectes en l’actual context de crisi.

Els quatre projectes presentats per l’Ajuntament de Sant Adrià hanrebut l’aprovació del Ministeri de Administracions Públiques (MAP).En total seran uns 5.700.000 € que s’invertiran en les actuacions se-güents :

– Urbanització del carrer de l’Atlàntida i de Mossèn Cinto Verdaguer(1.444.849 €)

– Remodelació del c. de la Mare de Déu del Carme, entre el carrer dela Torrassa i l’avinguda d’Eduard Maristany (2.807.184 €)

– Ordenació dels espais públics al barri del Besòs, entre el carrer deFleming i Goya (1.471.499 €)

– Instal·lació de plaques solars al col·legi Pompeu Fabra i al Pavellódel Besòs (70.000 €)

Les tres primeres actuacions consistiran bàsicament en el soterra-ment de contenidors, l’ampliació de voreres, el canvi de llums i el con-dicionament de l’aparcament. A la remodelació del carrer de la Marede Déu del Carme, a més a més, es millorarà l’accessibilitat d'algunsblocs amb l’eliminació dels esgla ons que hi ha sota els porxos. A laurbanització del carrer de l’Atlàntida i Mossèn Cinto Verdaguer, calmencionar també la substitució del clavegueram.


12 viure

CulturaL’Arxiu municipal enllesteix lasegona fase de la restauració delpatrimoni documental adrianenc

Com en els nostres edificis, el pas dels anysprodueix un progressiu deteriorament en elsdocuments més antics de la ciutat. Per aturarla degradació que pateixen alguns d’aquests,l’any 2008 l’Arxiu Municipal de Sant Adrià deBesòs (ASAB) va continuar desenvolupant elprograma de restauració del patrimoni docu-mental adrianenc que es va iniciar l’any 2007.Aquest llegat és integrat per un ampli mosaicde documents produïts i rebuts per l’Ajunta-ment de la ciutat des de principis del segleXIX.

L’any passat la preservació d’aquest valuósarxiu es va centrar en la restauració de trescensos de població corresponents als anys1888, 1901 i 1910, i de dos padrons d’habitantsdels anys 1905 i 1914. El deteriorament delsdocuments citats es traduïa en la presència deplecs, arrugues i estrips en el paper, llacunesen la continuïtat del document, restes de bru-tícia superficial i un desgast generalitzat en elsmarges. Un nombrós ventall d’anomalies oca-sionades per una indeguda manipulació de ladocumentació, que posava en perill el futur ac-cés als censos i padrons.

El projecte de restauració portat a terme du-rant els passats mesos d’octubre i novembreva permetre aturar el procés degeneratiu quepatien, amb la finalitat d’assegurar-ne la con-servació. En concret, mitjançant la interven-ció es va netejar, treure l’acidesa i consolidarel paper, es van refer els estrips i reintegrarles llacunes, alhora que es van aplanar i re-lligar adequadament els documents perquèrecuperessin el seu aspecte original. Final-ment, per optimitzar l’arxivament definitiu d’a-questa documentació s’han elaborat unes

capses i carpetes amb un cartró especial perconservar-les.

La restauració de l’esmentada documentacióha estat portada a terme pel taller de restaura-ció d’obra gràfica de Rita Udina.

El finançament d’aquesta actuació ha estatpossible gràcies a la cooperació que en matè-ria d’arxius han establert l’Ajuntament de SantAdrià de Besòs i la Xarxa d’Arxius Municipalsde la Diputació de Barcelona. En total s’hanrestaurat tres censos i dos padrons que formenpart del patrimoni documental català.

L’alumnat de l’IES VázquezMontalbán guiarà les visitesd’una exposició del Museud’història de la immigració

Un grup de deu alumnes de segon de batxi-llerat de l’IES Manuel Vázquez Montalbán as-sumiran el guiatge de l’exposició “D’immigrantsa ciutadans” produïda l’any 2004 pel Museu d’història de la immigració de Catalunya (MhiC)i la Diputació de Barcelona. Aquesta exposicióha itinerat sense interrupció al llarg d’aquestsquatre anys per molts municipis de Catalunya,on ha estat vista per milers de ciutadans.

Ara i per primera vegada l’exposició “D’immi-grants a ciutadans” es posa a disposició d’uncentre d’ensenyament. Aquesta experiència esva iniciar el passat 15 de gener a l’IES ManuelVázquez Montalbán de Sant Adrià de Besòs icomptarà al llarg de tot el semestre amb ungrup d’alumnes que s’han prestat voluntària-ment a guiar familiars i públic en general en lavisita i les activitats que han programat ambl’assessorament dels seus mestres i del MhiC.

El grup d’alumnes està format per 10 nois inoies de segon de batxillerat que han rebut delMhiC una formació de 20 hores pràctiques i te-òriques sobre com monitoritzar l’exposició i tre-

ballar el fet migratori d’una manera propera,comprensible i didàctica.

L’objectiu d’aquesta experiència, més enllàde la formació que hauran obtingut aquestsalumnes, és constatar com nois d’orígens mi-

gratoris -personals o familiars- molt diversos,ofereixen una explicació comuna i coherentdels grans moviments migratoris al llarg de l’e-tapa franquista a Catalunya, fent palesa unade les idees bàsiques que promou el MhiC: laimmigració és un fet inherent al progrés humà.

De la mateixa manera, el MhiC desenvolupaamb aquesta activitat una de les seves línies bà-siques d’actuació: rendibilitzar al màxim les se-ves produccions a partir de projectes que gene-ren nou coneixement i noves línies de treball. D’a-questa manera, es fa cada vegada més ric el fonstestimonial i documental que custodia el Museu.

Així doncs, fins al mes d’abril podeu contac-tar amb l’Institut per programar visites guiadesa l’exposició “D’immigrants a ciutadans”.

Informació d’interès:IES Manuel Vázquez MontalbánC. de Mare de Déu del Carme, 126(Sant Adrià de Besòs)Com arribar: C1 Renfe, B14, B23, B26,43, 44, Tramvia T4 i T5Horari de visites: de dilluns a divendresde 10 a 13 h i de 17 a 19 hVisites guiades i grups (amb guia o sense):cal trucar al 93 381 90 05 per fixar dia i hora

Foto: Rita U

dina

El padró d’habitants de l’any 1905 abans i després de la restauració


13viure

Cultura

El Casal de Cultura acull l’exposició“Càtars i Trobadors, Occitània iCatalunya, Renaixença i Futur”

El passat 19 de gener es va inaugurar al Ca-sal de Cultura (c. de la Mare de Déu del Car-me, 22) l’exposició “Càtars i Trobadors, Occi-tània i Catalunya, Renaixença i Futur”.

Aquesta exposició, que es podrà visitar finsal 19 d’abril, és la versió itinerant de la mostradel mateix nom presentada al Museu d’ Histò-ria de Catalunya l’any 2003, amb motiu delsactes de cloenda de l’Eurocongrés 2000. Des-criu les intenses relacions que en el transcursde la història han teixit els pobles de llenguaoccitana i catalana, història sovint ignorada pels

mateixos occitans i catalans. Si bé l’època me-dieval ocupa un espai rellevant, l’exposició s’a-rrela en l’antiguitat preromana i va més enllàde les romàntiques evocacions del somni oc-citanocatalà, fins a la proposició d’una eurore-gió socioeconòmica moderna amb un pes sig-nificatiu a l’Europa sudoccidental. La mostraproposa un viatge per aquesta història com-partida a partir de set àmbits temàtics il·lustratsamb una important selecció de peces i docu-ments poc coneguts a Catalunya.

L’exposició portada a Sant Adrià és una ini-ciativa de la Fundació Occitano-Catalana queha comptat amb la col·laboració de l’Ajunta-ment i amb el suport de la Generalitat de Ca-talunya i del Museu d’Història de Catalunya.

Fins ara ha estat exposada als següents in-drets: el Monestir de Sant Pere de Rodes, elReial Monestir de Santes Creus, l’Ufficio deCultura d’Avigliana de Torí (Itàlia), el MuseuCerdà de Puigcerdà, el Pavelló Suècia de Ber-ga, L’Ostal d’Occitània de Tolosa de Llengua-doc, el Museu Comarcal de Manresa, el CasalPere Quart de Sabadell i l’esglèsia de SantaMaria d’ Arties de la Val d’Aran.

Exposició “Càtars i Trobadors,Occitània i Catalunya, Renaixençai Futur” Casal de Cultura(c. de la Mare de Déu del Carme, 22)Fins al 19 d’abril de 2009

Any nou, el moment del bonpropòsit de fer esport

El nou any sempre comença amb el plante-jament de moltes persones de fer més esport.Realment és un bon moment per organitzar-sel’horari i trobar un espai per millorar la forma fí-sica, tot obtenint els beneficis de la pràctica es-portiva tant físics com psíquics.

L’inici d’any sempre està acompanyat d’al-gunes novetats organitzatives i ofertes en lesinstal·lacions esportives de Sant Adrià: noushoraris, més serveis i activitats, matrículagratuïta ...

El Servei d’Esports us convida a apropar-vosa les instal·lacions esportives de Sant Adrià idemanar una visita per conèixer els espais ipoder valorar quins tipus d’activitat és la mésadequada per a cadascú -les aquàtiques, lesdirigides, la sala de fitness, etc- per trobar l’es-port amb què ens sentim més còmodes i gau-dim practicant-lo. Fer esport no vol dir patir isempre és aconsellable la diversió ja que ésgarantia de continuïtat.

Aquí us oferim un ampli ventall de propostes,segur que tothom troba la seva activitat per ferque el bon propòsit de fer esport duri tot l’any!

Poliesportiu de Marina BesòsCarrer de Dolores Ibárruri93 462 22 54Horari: de 7 a 22 hOferta d’activitats:- Piscina, aiguagim, natació terapèutica, ma-

tronatació (natació per a embarassades), cur-sets de natació per a infants i adults

- Pilates, step, dansa del ventre, power fitness,ritmes llatins, condicionament físic, TBC, ae-ròbic, karate, gim-suau

- Ciclo indoor (spinning)- Tai-txi- Sala de fitness muscular- Servei mèdic, dietista, nutricionista, fisioteràpia- Sauna i jacuzzi- Frontó, tennis, pavelló i camp de futbol 7 de

gespa artificial- Activitats esportives que ofereixen els clubs

Poliesportiu RicartRambleta, s/nTel.: 93 462 25 16Horari: de 7 a 22 hOferta d’activitats:- Piscina, cursets de natació per a infants i

adults, natació terapèutica

- Aeròbic, fitness muscular, pilates, tonificació-gap- Pavelló- Activitats esportives que ofereixen els clubs

Poliesportiu Municipal BesòsRonda Sant Raimon de Penyafort, s/nTel.: 93 462 66 70Horari: de 7 a 22 hOferta d’activitats:- Natació, piscina lúdica per a infants, aiguagim,

aqua-TBC, natació terapèutica, natació per anadons (a partir de tres mesos fins als 3 anys)

- Pilates, step, dansa del ventre, power fitness,ritmes llatins, condicionament físic, TBC, ae-ròbic, gim-suau, abdominals, boxing

- Seminari de flamenc i rumbes- Sala de fitness muscular- Solarium- Sauna i jacuzzi- Activitats esportives que ofereixen els clubs

Esport

Un grup de persones practicant activitats esportives al Poliesportiu Ricart


14 viure

Promoció econòmica

Què és i què és fa a PromocióEconòmica

Un estudi elaborat l’any 1987 per encàrrecde l’Ajuntament de la ciutat va determinar quea Sant Adrià es registraven en aquell momentgreus dèficits que dificultaven la recuperacióeconòmica. Les circumstàncies que agreuja-ven aquella situació eren, entre d’altres, lafalta d’experiència entre la gent jove que bus-cava la seva primera feina, el deficient nivellcultural i professional de les persones atura-des, la manca de sòl industrial i la margina-ció d’un important col·lectiu resident al barride la Mina.

Des de l’any 1985, però, l’Ajuntament de SantAdrià treballa en diverses iniciatives per tal demillorar la qualitat de l’oferta de treball i l’any

1990 es constitueix l’Àrea de Promoció Econò-mica i Laboral amb l’objectiu de pal·liar la si-tuació socioeconòmica originada a Sant Adriàper la crisi de la dècada dels setanta.

La tasca que va iniciar en els primers anysl’Àrea de Promoció anava fonamentalment di-rigida a les persones aturades, i es van dur aterme accions de formació ocupacional (cur-sos, escoles taller, casa d’ofici, etc.) i progra-mes d’informació i orientació laborals, activi-tats en què, conjuntament amb l’Ajuntament,col·laboraven l’Institut Nacional de Treball (l’an-tic INEM), la Generalitat de Catalunya i la Di-putació de Barcelona.

Els canvis en l’economia internacional han re-percutit, sens dubte, en l’economia localment i aixòha implicat un desenvolupament de les àrees depromoció econòmica per tal d’adaptar-se a aquests

canvis i oferir nous serveis als ciutadans i a les ciu-tadanes i al món empresarial en general.

En aquest nou context, l’objectiu de l’Àreade Promoció Econòmica de l’Ajuntament deSant Adrià és dur a terme una política quepromogui el creixement de l’economia local ila millora de la qualitat professional i de l’o-cupació dels adrianencs i adrianenques apartir del format de noves ocupacions, la cre-ació de llocs de treball, l’accessibilitat a l’o-cupació, tot promovent la igualtat d’oportuni-tats de tota la ciutadania i superant els des-equilibris socials.

Els àmbits en què actualment treballa l’Àreade Promoció Econòmica són:

- Desenvolupament territorial, amb la posa-da en marxa d’accions dinamitzadores per a laindústria i el comerç.

Es lliuren els premis del II Concursd’Idees de Negoci a les escoles

La sala de plens de l’Ajuntament de SantAdrià de Besòs va ser l’escenari, el passat 28de novembre, del lliurament de premis de lasegona edició del Concurs d’Idees de Negocia les escoles. Aquesta iniciativa impulsada perl’Ajuntament vol fomentar l’esperit emprenedora la ciutat i premiar la creativitat dels joves. Enaquesta segona edició han participat estudiantsde quart curs d’ESO, de batxillerat i de forma-ció professional de graus mitjà i superior, delcurs escolar 2007- 2008.

El concurs constava de dues categories depremis; d’una banda, les idees de negoci, i del’altra, els centres d’ensenyament. En el primercas, hi havia tres subcategories diferents: Ideamés innovadora, Idea més viable i Idea méssostenible i/o solidària. Els centres d’ensenya-ment guardonats van ser l’IES M. VázquezMontalbán (primer premi), l’IES Fòrum 2004

(segon premi) i el Col·legi Sant Gabriel (tercerpremi). En la categoria d’idees de negoci, elguardó a la idea més viable va ser per a alum-nes del Sant Gabriel amb el projecte “Cataring”,la idea més sostenible i solidària per a estu-diants de l’IES Fòrum amb el projecte “Àgora”,i la idea més innovadora per als participantsdel M. Vázquez Montalbán amb el projecte “Bo-lígraf Correct-all”.

En aquesta segona edició, els projectes pre-sentats han estat molt heterogenis: des de ta-llers de mecànica de vehicles fins a empresesde serveis a les persones, passant per projec-tes de restauració o productes de la major di-versitat imaginable. Enguany s’han presentatprojectes d’alumnes de tres centres d’ensen-yament de Sant Adrià, un més que l’any pas-sat: Col·legi Sant Gabriel, IES Fòrum 2004 iIES Manuel Vázquez Montalbán. Del primercentre, han presentat 4 projectes els alumnesde 4t curs d’ESO i de 2n de batxillerat; del se-gon, els 10 projectes presentats eren obra d’a- Finalistes i guanyadors del II Concurs d’Idees de Negoci en l’acte

Una mostra de les diverses actuacions de l’Àrea de Promoció Econòmica


- Promoció de les noves tecnologies de la in-formació i el coneixement

- Promoció empresarial, amb el foment de lacultura emprenedora i la promoció de pimes,l’autoocupació i les microempreses

- Desenvolupament de polítiques socioeco-nòmiques: foment de la formació contínua pera persones en atur i treballadores; prioritzaciód’accions d’inserció laboral a majors de 40 anysi col·lectius amb risc; impuls d’accions que pro-moguin la contractació de les persones atura-des del municipi i afavoreixin serveis integralsd’informació, orientació i intermediació laboralper a tota la ciutadania, així com també pro-moció d’actuacions que dinamitzin l’activitateconòmica (indústria i comerç) i que generindinàmiques de creixement i sostenibilitat eco-nòmica i social en el nostre territori.

15viure

lumnes de 1r i 2n de batxillerat i cicles forma-tius de grau mitjà en Explotació de SistemesInformàtics i Electromecànica de Vehicles; fi-nalment, els alumnes de 1r i 2n de batxilleratde l’IES M. Vázquez Montalbán han presentat9 projectes.

El jurat estava format per la directora d’unaoficina de “La Caixa”, el director d’una oficinade Caixa de Catalunya (ambdues del munici-pi), una tècnica de la Diputació de Barcelona,una tècnica del Consorci de la Mina i dos tèc-nics de l’Àrea de Promoció Econòmica de l’A-juntament de Sant Adrià de Besòs. Totes duesentitats financeres, a més de Caja Madrid, vanfinançar els premis atorgats als guanyadors,que varen ser lliurats per l’alcalde, Jesús M.Canga Castaño.

Tal com s’esperava, la millora substancialdels projectes ha estat qualitativa i quantitati-va, i permet pensar en una participació enca-ra superior en futures edicions, elevant enca-ra més la mitjana dels projectes empresarials

i demostrant novament la capacitat d’innova-ció i el potencial emprenedor de la població es-colar del municipi. L’augment de l’interès del’alumnat té molt a veure, d’una banda, ambl’experiència positiva dels companys que l’anypassat van participar en la primera edició, i,d’altra banda, amb la tasca portada a terme enels seminaris de generació d’idees i creaciód’empreses. Aquestes jornades que l’Àrea dePromoció Econòmica va impartir al llarg delcurs als mateixos centres escolars han estatuna peça clau per fomentar l’esperit emprene-dor dels alumnes.

Xifres des de l'any 2003 fins a l’octubre de 2008

Actuacions Participants Insercions Accions d’intermediació laboral 6.177 persones 3.554Programes de formació per a persones en risc d’exclusió 357 persones 140Programes de formació- ocupació 360 persones 198Programes de formació ocupacional 170 persones 136Programes d’ocupació (plans ocupacionals) 209 persones 209 Formació TIC 906 persones Informació emprenedors 420 persones Empreses constituïdes 90 Informació i assessorament a empreses 123Prospecció d’empreses 270Ofertes captades 476Jornades i seminaris per a empresaris/àries 160 participants Cursos per a comerciants 425 persones

l’acte de lliurament de premis que es va fer a la Sala de Plens

La millora substancial delsprojectes ha estat qualitativa iquantitativa


16 viure

El Consorci de la Mina informa

Inauguració de la nova esglésiade la Mina

La comunitat del barri disposa ja de la novaesglésia parroquial. La seu va ser inauguradaamb la consagració del temple dedicat a laMare de Déu de les Neus, que va concelebrarl’arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sis-tach, al costat del nou rector de la parròquia,mossèn Ramon Muray, juntament amb una vin-tena de capellans i diaques de la zona. La ce-rimònia, a la qual va assistir l’alcalde, Jesús M.Canga, amb alguns regidors i una representa-ció del Consorci del Barri de la Mina, es va ce-lebrar diumenge dia 11 de gener al migdia.

La nova parròquia és un edifici ampli i llumi-nós situat al carrer del Mar, al costat de l’esco-la Mediterrània, també de nova creació, i té l’en-trada principal per un carrer nou de vianantsque porta el nom de Teresa de Calcuta. A mésdel temple i les dependències destinades alsserveis religiosos (capella, sagristia i sales perfer-hi catequesi), al primer pis hi ha els espaisper a les activitats socioeducatives que la co-munitat de salesians ofereix al barri: PuntÒmnia, Unitat d’Escolarització Compartida,Servei Maternoinfantil i Centre Obert. L’absis

de l’església és un gran finestral que dóna a unjardí amb arbres. El projecte és de l’arquitecteManuel Ribas.

L’antiga parròquia, afectada per la transfor-mació urbanística del barri, s’ha enderrocat perpermetre fer la vorera de l’últim tram de la ram-bla de la Mina i destinar el solar a l’edificaciód’habitatge per al mercat lliure.

La Mina col·laborarà en un estudide la Universitat d’Oxford

El Consorci de la Mina ha acceptat la invitacióde l’Institut Oxford per al Desenvolupament Sos-tenible per contribuir a un estudi sobre la soste-nibilitat social en el cas d’actuacions de renova-ció urbana. L’estudi està impulsat per la Univer-

Aspecte actual de la nova església de la Mare de Déu de les Neus a la Mina

Les dones: les no anomenades

Per costum i per convenció hem après a veu-re, escriure i entendre el món des d’un sol puntde vista. Un sol punt de vista que proposa unsescenaris en què els protagonistes i els fets queimporten tenen més a veure amb les masculi-nitats que no pas amb les feminitats. Malaura-dament, aquesta única manera d’entendre elmón deixa al marge tot un seguit d’interessos,competències i fets importants. Parlem dels fetsque, per sistema o per oblit, han estat diposi-tats portes enfora dels ordres del dia, de lesagendes informatives i dels hàbits i les parlesmés quotidianes. En aquest article voldríem re-ferir-nos a les protagonistes de la majoria d’a-quests fets: les dones, les no anomenades.

Les no anomenades les trobem per tot arreu,tant en aquelles evidències que acrediten l’ordredels sistema en què vivim, com en aquells replecsque formen part dels actes més inconscients.

• Exemple 1: imaginem-nos una fotografia d’Es-tat. De ben segur, la fotografia, fidelment i perconvenció, ofereix el rictus del poder, una imat-ge hieràtica sobre la qual es pretén concen-trar certa idea de totalitat, d’omnipresència.

• Exemple 2: triat a l’atzar, un programa detelevisió, de manera cortesa i amb tots elshonors del protocol, enceta el seu espai totsaludant amb un “benvinguts”.

Conclusió: en qualsevol de les dues imatgesaquí exposades hi pot haver una dona com aprotagonista. El fet, però, és que ens adonemque hi ha relats tòpics totalment masculinitzats,perquè a la fotografia, hi hagi dones dirigents ono, el poder s’escriu en masculí. I des de la te-levisió més actual, segons la salutació generalamb el “benvinguts”, el públic imaginat, i per tantnatural, se suposa també masculí. Així doncs,moltes vegades, espectadores i lectores –les noanomenades- hem de conformar-nos amb sen-tir-nos incloses en masculí, perquè sinó, quinsserien els nostres béns de consum?

El fet d’haver estat no anomenades durant tantde temps fa que, quan se’ns vol visibilitzar, es cai-gui en exercicis i pràctiques molt desafortunadesque ens fan més mal que els motius pels qualsse’ns visibilitza. No oblidem que molt sovint lesno anomenades sortim a la llum quan la violèn-cia esquinça les nostres pells i la nostra identitat.Fa uns mesos a Ripollet una adolescent va serassassinada, i els titulars deien: «La menor de

Ripollet podría haber muerto por colgar vídeosbesándose con el principal acusado»; «El últimobeso de Maores. La niña degollada en Ripolletestaba enamorada de su presunto verdugo». D’u-na banda, la manera com es va escriure sobreaquest fet el va convertir en una història d’amoradolescent fatal. De l’altra, en una mena de re-forçament de la cultura de la por femenina, que,una vegada rere l’altra, ens aconsella que commés discretes i més amagades millor, ja que elmón és cruel i no és per a nosaltres.

I és que la violència contra les dones no sem-pre es fa evident per causa o acció, sinó tambéper omissió. Ometre les dones de la participa-ció històrica, encabir-les en una homogeneïtatque invalida la seva existència, classificar-lessistemàticament en uns ordres narratius no pro-pis, falsejar –de manera voluntària o involuntà-ria- els motius de la seva invisibilitat social... totaixò permet que sempre siguem no anomena-des, perpetuades entre el silenci i l’abnegació.

Reproducció adaptada d’un article de l’Ob-servatori de les Dones en els mitjans de comu-nicació

Polítiques de gènere


17viure

sitat Oxford Brookes i vol comptar amb l’expe-riència del Pla de Transformació de la Mina, quees considera un referent i un exemple de bonespràctiques en regeneració urbana. El projected’investigació europeu durarà tres anys i estàemmarcat dins el programa europeu Jessica quepromou inversions sostenibles, creixement i tre-ball a les àrees urbanes i té el finançament delBanc Europeu d’Inversions.

Juntament amb altres ciutats europees, estracta d’aprofundir en diverses estratègies iplantejaments a l’hora de posar en marxa la re-generació dels nuclis urbans marginals i degra-dats que encara queden en alguns nuclis ur-bans a Europa. En el cas de la Mina hi ha unespecial interès per conèixer l’estratègia ques’ha seguit d’implicar els sectors públic i privati les organitzacions no governamentals en elprocés de recuperació urbanística i social delbarri. Part de la investigació que promou la ins-titució britànica abordarà l’impacte social de la

transformació definint els indicadors que per-meten mesurar resultats socials i la satisfaccióde les persones afectades; els nous instrumentsde finançament a través de fons de desenvolu-pament urbà i la importància de barrejar les pro-mocions d’habitatge públic i privat, nou comerçi població amb poders adquisitius diferents.

La primera trobada de treball se celebra elsdies 19 i 20 de febrer a la seu de l’institut brità-nic i, a més de Sant Adrià de Besòs, hi partici-pen les ciutats de: Torí (Itàlia), Cardiff (RegneUnit), Rotterdam (Països Baixos) i Leipzig (Ale-manya). Els tallers de debat tractaran sobre laregeneració urbana en l’àmbit local i nacional,i la regeneració urbana integrada. S’analitzaranexemples de bones pràctiques aplicades a lasostenibilitat social i temes sobre finançamentdels processos de regeneració urbana. Ante-riorment, el mes d’abril de l’any passat, AndreaColantonio, membre de l’equip investigador dela Universitat, va venir a la Mina per fer el seu

treball de camp, previ al treball de recerca queara s’inicia. En aquella ocasió es va reunir ambtècnics del Consorci i les associacions de do-nes del barri, a més de mantenir contactes ambla Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament deSant Adrià i la Universitat.

Intercanvi d’experiènciesEl Consorci de la Mina ja ha participat entre

els anys 2004 i 2007 en la Xarxa Europea Re-genera per estudiar actuacions integrals en nu-clis urbans afectats per problemes com la inse-guretat, la manca d’accessibilitat, la degrada-ció de les relacions veïnals i les dificultats eco-nòmiques dels seus residents. D’aquell inter-canvi d’experiències entre una dotzena de ciu-tats europees se’n van recollir conclusions prouinteressants i contrastades per poder aplicar enaltres actuacions de recuperació de barris i ciu-tats europees que volen afrontar amb garantiesla seva dignificació i plena integració.

AgendaCarnestoltes 2009

Dissabte 21 de febrer*Rua infantil de Carnaval.Sortida: 12 hCercavila i animació a càrrec del grupPepsicolen*Rua de Carnaval amb el grup Dolçainers i Ta-baleters Bellresguard. Sortida: 18 hRecorregut de les dues rues: Estació de REN-FE, c/ de la Platja, av. Catalunya, final a la pla-ça de la Vila*Ball de Carnestoltes amb disco mòbilLloc: Poliesportiu Ricart. Hora: 23 h

Entrades: Ajuntament, Departament de Cultu-ra 7a planta (pl. de la Vila, 12)Centre de Producció Cultural i Juvenil Polidor(Rambleta, s/n)Casal de Cultura (c/ Mare de Déu del Carme, 22)Centre Cultural Besòs (pl. Josep Tarradelles, s/n)Aforament limitat. Entrada gratuïta (cal tiquetd’entrada)

Diumenge 22 de febrerFesta infantil de Carnaval.Vine amb la teva disfressa!Animació infantil amb el grup Xip XapLloc: Poliesportiu Ricart.Hora: 12 h

Belluga’t 2009

Cada darrer diumenge de mes a les 12 h, a laRambleta, davant de l’edifici Polidor (en cas depluja es trasllada a l’interior). Les actuacionsl’any 2009 seran:22 de febrer: grup Xip Xap29 de març:“Contes llunàtics” amb Santi Rovira26 d’abril: Titelles31 de maig: Pallassos La Mascarada28 de juny: El Flabiol27 de setembre: Tururut25 d’octubre: Dandy Clowns29 de novembre: David& Lex

L’Associació d’Hoquei en LíniaTucans va lliurar una placa d’a-graïment al CIOD per la sevacol·laboració en les jornades del’esport en contra de la violènciade gènere


18 viure

Medi Ambient

Programa d’activitats d’educacióambiental 2007-2008 per als centreseducatius

El passat curs 2007-2008 van participar enel Programa d’activitats d’educació ambientalque ofereix l’Ajuntament 4.382 alumnes de totsels centres educatius de la ciutat. Tenint encompte que la població escolar d’educació in-fantil i primària i ESO és de 4.200 persones,això vol dir que la participació ha estat molt ele-vada i que hi ha alumnes que han fet més d’untaller del programa.

L’èxit d’aquest programa es fa palès en lagran quantitat de tallers i activitats realitzats,un total de 525, amb diferents entitats com Fun-dació Catalana de l’Esplai, Ecoima, Sigea, AulaNatura, Fundació Formació i Treball i la Gene-ralitat de Catalunya amb la visita a la Xarxa deVigilància i Previsió de la Contaminació Atmos-fèrica de Catalunya.

Totes aquestes activitats i tallers estan enfo-cades a fer que els ciutadans/es més joves deSant Adrià fomentin valors i actituds que per-metin encaminar-los cap a un futur de desen-volupament humà més sostenible.

L’Ajuntament vol agrair als centres que cadaany participen en aquestes activitats la con-fiança que han dipositat en les activitats d’e-ducació ambiental.

S’aprova la nova Ordenançamunicipal sobre el soroll i lesvibracions

Aquesta nova Ordenança, aprovada inicialmentpel Ple municipal el passat 29 de setembre de2008, s’ha sotmès a informació pública per a laformulació de reclamacions i al·legacions per untermini d’un mes. Transcorregut l’esmentat termi-ni i sense cap al·legació, ha quedat aprovada de-finitivament en data 28 de novembre de 2008.

Aquesta Ordenança deroga l’antiga per a lamillora de la qualitat sonora ambiental, i l’ob-jectiu és regular en l’àmbit de les competèn-cies municipals, les normes i els criteris debona qualitat acústica del medi, els nivells so-nors i les vibracions produïts per les activitatsi el veïnatge i igualment els produïts pel tràn-sit a la via pública, com també prevenir i corre-gir la contaminació provocada pels sorolls i lesvibracions.

Una altra novetat important és l’aprovació delmapa de capacitat acústica i zones de sorollde Sant Adrià de Besòs, mapa que es conver-teix en l’instrument que assigna els nivells d’im-missió fixats com a objectius de qualitat en unterritori determinat.

En el cas que se superin els valors límits d’e-missió o immissió o s’incompleixin els objec-tius de qualitat acústica, existeixen els plansd’acció que han de determinar les actuacionsque cal realitzar i el seu calendari d’execuciódurant un període de cinc anys per al compli-ment dels objectius establerts.

Com sempre, els ciutadans tenen dret a ac-cedir i a rebre la informació adequada sobreles zones de sensibilitat acústica, les zones desoroll i llurs entorns, d’acord amb la normativareguladora d’accés a la informació en matèriade medi ambient. I per aquest motiu podenconsultar tant l’Ordenança de soroll i vibracionscom el mapa de capacitat acústica a la pàginaweb de l’Ajuntament.http//www.sant-adria.net/cat/contingut.php?ctn=ordenancesUn grup d’alumnes del Col·legi Pompeu Fabra van participar en el programa el curs passat

Es lliuren els premisdel Concurs de Pessebres

El divendres 23 de gener es van lliurar alCentre Cultural Besòs els premis i diplomesdel Concurs de Pessebres, organitzat perl’Associació Cultural Sant Antoni Maria Zac-caria i els Pessebristes de Sant Adrià, ambel suport de l’Agrupació Fotogràfica SantJoan Baptista.

Els guanyadors han estat els següents:Primer premi, Fem CasaSegon premi, Josep SabadellTercer premi, Llibertat JerónimoAccèssit Creativitat, Otto ConradoAccèssit Originalitat, Gisela Benito

Cultura


19viure

Dia Farmàcia Adreça

1 J.A. MARTÍNEZ Via Trajana, 20, local 6

2 A. CLAPÉS Av. de Catalunya, 50

3 E. RODÉS C/ de Federico García Lorca, 1

4 J.A. VELÁZQUEZ C/ del Mar, 18

5 A. FABREGAT C/ de Pi i Gibert, 66

6 P.SANZ Gran Via de les Corts Catalanes, 26

7 E. BOLÓS Av. de Catalunya, 92-94

8 J.J. SALGADO C/ de la Platja, 82

9 P. CASELLAS C/ d'Andreu Vidal, 2

10 C. RIBERA C/ del Llevant, 20-22









19 P. CASELLAS C/ d’Andreu Vidal, 2

20 C.RIBERA C/ del Llevant, 20-22

21 J.A. MARTÍNEZ Via Trajana, 20 local 6


23 E.RODÉS C/ de Federico García Lorca, 1






1 P. CASELLAS C/ d'Andreu Vidal, 2

2 C. RIBERA C/ del Llevant, 20-22




NOTES:Aquesta llista correspon a les farmàcies que estaran obertes les 24 hores del dia,des de les 9 del matí fins a les 9 del matí de l’endemà. Per a més informació sobreles farmàcies de reforç, podeu trucar a la Policia Local (tel. 93 381 55 55).El subministrament de medicaments que s’hagi de fer fora de l’horari normal hade tenir caràcter d’urgència, acreditada amb la corresponent recepta mèdica.La farmàcia A. Clapés estarà oberta tots els dies de 9 a 22 h.

Ajuntament93 381 20 04Mossos d’Esquadra93 497 72 85 / 088Policia Local93 381 55 55 / 092Policia Nacional93 462 70 13 / 091Àrea Bàsica de Salut - Sant Adrià93 462 26 61Àrea Bàsica de Salut - La Mina93 381 15 93Centre d’Atenció Especialitzada Dr. Barraquer93 381 78 11Servei d’Urgències Mèdiques Festius93 384 24 47Bombers (Badalona)93 388 00 80Protecció Civil93 462 22 11Oficina de l’Inem93 462 24 69Correus i Telègrafs93 381 21 31Jutjat de pau93 462 07 45URBASER (servei neteja viària)93 381 98 54Servei Domiciliari de Recollida de Mobles iTrastos Vells902 11 56 33Mercat Municipal93 381 00 56Biblioteca Sant Adrià93 462 14 79Casal de Cultura93 462 03 78Centre d’Informació i Orientació a la Dona93 462 11 21Servei Local de Català93 381 20 05Parròquia de Sant Adrià i Caritas93 381 00 21Escola Municipal de Música Benet Bails93 462 72 72Centre de Producció Cultural i Juvenil Polidor93 462 74 46Alcohòlics Anònims93 317 77 77

Telèfons d’interèsFarmàcies de torn de l’1 de febrer al 5 de març

Sabies que...

CENTRE DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA DE BADALONA I SANT ADRIÀ

www.cpnl.cat/santadria

Les natges són les dues masses carnoses de la part inferior i posterior del tronc (en castellà, nalgas).Els músculs que les formen són els glutis. I dels costats en diem els malucs (las caderas).



Documents

Gener febrer 2009. Revista municipal Viure