Gener -Febrer 2019 Revista de la Patronal Agrària de ......núm. 173 Gener -Febrer 2019 Revista de la Patronal Agrària de Catalunya fundada el 1851 L’aigua és un element clau

núm. 173

ww

w.in

stitu

tagr

icol

a.or

g

Revista de la Patronal Agrària de Catalunya fundada el 1851Gener - Febrer 2019

L’aigua és un element clau per a la producció d’aliments i d’energia

LI TRAMITEM I LI AVANCEM LES AJUDES

A AgroBank sabem el temps i l’esforç que dedica a diari a la seva explotació agrària. Per això, li facilitem la tramitació de la DUN i li avancem les ajudes quan li calgui.

Per a aquesta i altres gestions financeres, té a la seva disposició més de 1.000 oficines agràries i l’assessorament dels nostres 3.000 gestors especialistes.

AgroBank, passió pel món agro

www.CaixaBank.cat/agrobank

AgroBankNRI: 2792-2019/09681

Facilitar

DUN

Descarregui-se-la ara a:

3

INFORMATIU AGRARI DE L’INSTITUT AGRÍCOLA - núm. 173 gener - febrer 2019

Sumari

Amb el suport de:

Director:Josep Maria MajóRedacció, Administració i Publicitat:Plaça Sant Josep Oriol, 4 -Barcelona 08002Tel. 93 301 16 36Fax. 93 317 30 05E-mail: [email protected]

Impressió: OFFSET INFANTASuscripció anual: 30 eurosDipòsit Legal:B - 23.784 - 1993

Associada a l’:

LA DRECERA expressa la seva opinió mitjançant l'Editorial. Les informaci-ons i opinions expressades en els articles signats són d'exclusiva responsabilitat dels seus autors.

E D I T O R I A L Sumari 4 GEOPOLÍTICA AGRÀRIA La importància del comerç per fer front al repte agrícola

7 LLIBRES “Hambruna Roja”, Anne Applebaum

8 ECONOMIA EU INDUSTRY DAYS 2019 - Aigua, Agricultura i Sostenibilitat

11 LEGISLACIÓ Comparexeinça de l’Institut Agrícola al

Parlament de Catalunya.

14 RECULL DE PREMSA Entrevista a Baldiri Ros. El economista - agro

17 LLIBRES “La mente de los justos”, Jonathan Haidt

18 AIGUA El món de l’aigua (7) Els canvis en la dieta global i l’aigua

21 LEGISLACIÓ Impost sobre les emisions de CO2 dels vehícles

22 SERVEI D’ESTUDIS La falsa bonança del crèdit

24 INFORMACIÓ Notícies breus de l’Institut Agrícola

27 EUROPA Brexit

Qui soc jo? És una pregunta decisiva, recurrent que conscient o incon-scientment l’ésser humà es formula a sí mateix. Misteri a desvetllar, descobriment essencial, la seva resposta cobra especial importància en una època en la que el ritme i profunditat del canvi no te precedents.

Quan la realitat exterior marxa a una velocitat que costa seguir-la, quan es percep el món com quelcom desconcertant, amenaçant , l’instint identi-tari, tant bàsic i constitutiu de l’home es manifesta espantadís i a la defen-siva.

Tenim múltiples vincles: ètnia, comunitat lingüística, confessió religiosa, classe social, professió ... quan un d’aquests vincles es posa en qüestió tenim tendència a defensar-lo de forma absoluta. Quan es redueix la iden-titat a una sola pertinènça la visió del món es distorsiona creant un “nosaltres” contra els ”altres”. Les dictadures, donada la seva estructural debilitat interna, necessiten d’un enemic exterior per reafirmar-se i perpetuar-se de cara la seva ma-nipulada clientela. En el maniqueisme guerrer de bons i dolents es fan forts. En la pau i la llibertat mostren totes les seves vergonyes i debilitats.

La pèrdua d’arrelament i prestigi de les diferents institucions per las que transiten la vida de l’home la temptació és buscar la solució en lo plural o abstracte (colla, col·lectiu, tribu, nacionalisme) enlloc d’explorar el sin-gular enigma de cada home o dona. El més personal és el més universal, perquè el “nosaltres” acollidor i solidari només s’hi pot arribar des del “jo” únic, genuí i irrepetible.

Malauradament, les eleccions democràtiques s’han prostituït fins el punt que es converteixen en una tribuna privilegiada per a missatges “facilons” cuinats per a la pròpia parròquia. Pocs partits es dirigeixen a la persona. Al blindar la paraula en defensa pròpia deixa de ser sagrada, i es converteix en propaganda i la propaganda no és innocent.

Si la democràcia es baralla amb la intel·ligència i l’honestedat, si guanya el deliri, perdem tots.

Res propicia tant la corrupció i molesta i erosiona la ment, com la de-pendència; i res proporciona tant nobles i generoses nocions d’ honestedat com la llibertat i la independència.

Dilema crucial: ciutadans lliures, informats, crítics i independents o subdits dòcils, dependents, gregaris que només al calor del “clan” s’atreveixen a contestar la pregunta de qui soc jo?

La democràcia requereix dels primers. Els segons encaixen be en una immensa guarderia infantil.

D'IDENTITATS, ELECCIONS i PERSONES

4

Geo

polít

ica

Agr

ària

La importància del comerç per fer front al repte agrícola

Pel què fa als grups de productes bàsics, els lactis frescos seran el grup de més ràpid creixement durant la pròxima dècada, seguit de sucres i greixos. Tot i que la demanda de menjar representa la major part de la demanda total de la majoria dels productes bàsics agrícoles, és important tenir en compte la de-manda d'alimentació i combustible per als productes bàsics com els cereals i les llavors oleaginoses.

Demanda mundial de productes agrícoles segons regió, 2018-2027

Font: OCDE-FAO, GPS Citi

Segons les últimes projeccions de la OCDE i la FAO el comerç de mercaderies agrícoles (per aliments, pinsos i usos de combustible) creixerà entre 2018 i 2027 però a una velocitat més lenta que la dècada anterior. Això es deu als canvis en els controladors de la demanda: el consum de la Xina, juntament amb els biocombustibles, van ser responsables en gran mesura per impulsar el creixement de la demanda global durant l'última dècada, i per als propers anys s'espera que aquests conductors frenin la seva velocitat.

El blat de moro i la soia són els dos principals cultius utilitzats per a l'alimentació animal, però també s'util-itzen blats i altres grans.

La creixent apetència del món per als productes d'origen animal augmentarà la demanda d'ali-mentació que continuarà superant la demanda d'ali-ments durant la pròxima dècada.

5


Geo

polít

ica

Agr

ària

Aquestes projeccions en la demanda tenen la carac-terística principal de que, en la majoria de casos, la demanda global es concentra en països molt con-crets com és el cas de la Xina i la Índia, els dos grans motors demogràfics del món. Com es pot veure en els gràfics anteriors, els productes lactis frescos seran el grup de productes bàsics en creixement més ràpid durant la pròxima dècada. Només l’Índia repre-sentarà prop del 60% de la demanda global de pro-ductes lactis frescos fins al 2027. La indústria làctia és una part essencial de les dietes de l'Índia i el creixement continuat de la població i els ingressos a l'Índia continuarà impulsant la demanda de productes lactis més enllà de 2030.

La història és bastant diferent per als països desen-volupats, que estan observant un descens dels pro-ductes lactis frescos i una preferència pels productes lactis processats que inclouen formatge, mantega i llet en pols. El consum de productes lactis proces-sats a l'Índia i la Xina és encara petit en comparació amb els països desenvolupats, però la demanda creix. Una dinàmica que podem també observar en la categoria de cereals, on de nou tots dos països són fortament dependents de la importació de soia entre d’altres productes.

Aquesta insuficiència domèstica per part dels princi-pals països que concentren la demanda d’aliments fa que el comerç internacional sigui una de les palan-ques més importants per garantir el repte de la de-manda agrícola. El comerç és una palanca clau ja que amplia la eficiència dels mercats al permetre que totes les economies es beneficiïn dels seus avantat-ges competitius. Un tema clau pel sector agrícola, malgrat precisament és en aquest sector on el comerç mundial ha crescut menys en comparació a la indústria manufacturera. En part, per restriccions i legislacions aranzelàries. El percentatge de pro-ductes agrícoles sobre el total ha passat del 22% al 1962, a només el 9,2% al 2017.

Segons la FAO, la reducció de les tarifes industrials (per exemple, del 40% al 4% durant les negociacions comercials de l'Acord General sobre Aranzels i Comerç (GATT)) ha estat un factor clau per al fort creixement del comerç de mercaderies, mentre que les tarifes altes i altres mesures distorsionadores del mercat han afavorit uns mercats agrícoles més frag-mentats i ineficients. Actualment, menys d'una quarta part dels aliments produïts per alimentació es comer-cialitzen internacionalment.

Total ajudes al sector agrícola, selecció de països (% sobre PIB)

Font: Citi Research

6

Geo

polít

ica

Agr

ària

Per la seva extensió de terra i recursos hídrics, amb dos països clau com Brasil i en menor me-sura també Argentina, la regió de Llatinoamèri-ca és un dels principals exportadors del món, sent avui en dia la Xina el principal importador. La composició del comerç varia significativa-ment per mercaderies i per regions, però certes tendències regionals encara es poden obser-var: Àsia és la regió productora i consumidor més gran de tots els productes bàsics agrícoles, excepte la carn de boví, i és l'importador net de major creixement. Tant Àfrica subsahariana com MENA (Middle East and North Africa) s’es-tan convertint cada cop en importadors nets. Els increments significatius de la producció han fet que Amèrica Llatina sigui l'exportador net més gran de productes agrícoles, mentre que el con-sum lent a Amèrica del Nord ha fet que la regió sigui el segon exportador net més gran.

Matriu comerç agrícola per grans regions i productes, 2016

Font: OCDE-FAO, Citi Research

Com sabem el creixement de la població i dels ingressos per càpita augmentaran la de-manda d'aliments, mentre que la urbanització i un canvi en les dietes mundials influiran en els tipus de menjar que consumim. Es preveu que la demanda d'aliments augmenti entre un 60% i un 70% fins el 2050 i que aquest augment de la demanda de manera sostenible amb menys residus i més nutrició serà un repte. Per això, cal comptar amb mercats globals eficients que garanteixin la doble sostenibilitat econòmica i mediambiental.

L'oficina regional de la FAO amb seu a Xile va destacar la projecció d'Amèrica Llatina com el major exportador del món net dels productes alimentaris, per davant d'Amèrica del Nord.

7


Llib

res

Lectures recomanades

El 1968, l’historiador britànic Robert Conquest va publicar El Gran Terror on per primera vegada, des d’un punt de vista acadèmic, es descrivien les purgues internes de Stalin; especialment entre els anys 1937 i 1938: fins a 700.000 persones van ser executades de manera “legal”, una bogeria que va portar l’autor a comparar el règim stalinista amb els horrors de la Revolució Francesa. Més endavant, el 1986, i resultat d’anys d’investigacions, el mateix Conquest va publicar The Harvest of Sorrow, on per primera vegada es van explicar les fams del sistema soviètic des dels seus inicis fins a la caiguda del Mur de Berlín. Un llibre ja clàssic i referent en qualsevol obra sobre la matèria.

El crim a la Unió Soviètica, consubstancial a la pròpia lògica perversa del sistema comunista, anava a incloure moltes més altres formes de violència i submissió; una d’aquestes, especialment cruel i inhumana, anava ha ser la utilització de la fam com a eina de poder. Un dels episodis més sonats, on s’entri barregen les con-seqüències de la planificació econòmica amb la con-fiscació directa de les collites, va ser el que va ocórrer a Ucraïna entre la primavera de 1932 i l’estiu de 1933, objecte d’estudi de l’últim i molt recomanable llibre de la historiadora Anne Applebaum Hambruna Roja.

No és la primera vegada que Applebaum, guanyadora d’un premi Pulitzer per la seva monumental obra Gulag, treu el cap als horrors de la història del comunisme; una història que bàsicament consisteix a explicar víc-times i narrar atrocitats. En Fam Roja, la historiadora nord-americana detalla amb molt de detall la seqüència de fets que es van succeir a Ucraïna des del cop d’Estat dels bolxevics fins l’enfonsament de l’Imperi soviètic i les seves conseqüències, prestant especial atenció a la gran fam de 1933. El relat vol donar resposta a la pregunta central de qui va ser el responsable tot allò: com una regió tremendament rica en recursos agríco-les, Heròdot la va anomenar “terra negra” en referència a la seva productivitat i extensió (dos terços d’Ucraïna és terra cultivable), capaç de produir dues collites de blat, morissin d’inanició 3,9 milions de persones?

L’autora explica els esdeveniments i aquests s’enqua-dren amb gran habilitat dins el relat històric, moltes vegades traumàtic i ple de vaivens, de la nació ucraï-nesa, que incorpora també elements de la sociologia i política de la regió. Ucraïna és una regió marcada per la seva orografia no tenint, com en el cas de Polònia, de fronteres naturals amb els seus veïns Russos el que sempre ha condicionat la instauració i desenvolupament d’un Estat-nació moderna. La història del país oscil·larà entre la seva sortida estratègica al Mar Negre i el control sempre ha estat cabdal per a Rússia, amb un món rural de resistència nacional, el que ha afavorit l’existència d’una identitat molt dispar dins de la pròpia nació.

El Holodomor com es coneix a Ucraïna ( “extermini per fam” en la seva traducció literal) va ser sistemàti-cament ocultat per la maquinària autoritària russa i la inestimable complicitat del gruix de la classe intel·lectual Occidental. Tant és així que pràcticament fins a la dè-cada dels 60s, el gran públic no va saber res. Els pocs periodistes s’atrevien a explicar el succeït (per aquell temps, Orwell va tenir problemes per publicar 1984), i els pocs que tenien la valentia necessària per elevar la veu van ser desatesos.

Terry Martin va ser el primer a explicar amb detall la seqüència d’esdeveniments que proven com Stalin sabia perfectament el que estava passant a Ucraïna i com no únicament no va fer res per remeiar-ho, sinó que va afavorir en el que va poder el càstig al camp Ucraïnès amb les seves polítiques de confiscació de gra o renunciant voluntàriament a l’ajuda internacional, com revelen les pròpies missives de Stalin. El que va succeir a Ucraïna el 1933, és un episodi especialment agut del que és la tònica habitual en aquest tipus de règims incompatibles amb la llibertat, la pau, i la pros-peritat en ser contraris a la pròpia naturalesa humana. Una història que convé estudiar i recordar per no repetir.

"Hambruna Roja"

Anne Applebaum

8

Eco

nom

ia

Agricultura i aigua, un binomi inseparable per a la sostenibilitat agrícola a llarg termini

• Agricultors i gestors d'aigua subratllen la necessitat d'una gestió integral del cicle de l'aigua amb criteris ob-jectius, i recolzada en un desenvolupament major de la tecnologia.

• Per cobrir la necessitat d'alimentar una població que consumeix cada vegada més aliments amb forta despe-sa hídrica, es requereix d'inversions creixents en tecno-logia de precisió tant per a reg com per a la producció d'aliments.

• Cal apostar per un marc regulador estable, predictible i no subjecte a posicions ideològiques o partidistes.

A la jornada "Aigua, Agricultura i Sostenibilitat" organitzada per l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre en el marc dels "EU Industry Days 2019" i, amb la col·laboració d'entitats com: Suez-Agbar, Agrobank i la patronal Foment del Tre-ball, es va abordar l'enorme repte que l'aigua com a indústria té a llarg termini i, molt especialment, en la seva relació amb el sector agrícola. En aquest sentit, el president de l'Institut Agrícola, Baldiri Ros, va iniciar la jornada oferint el marc de discussió actual assenyalant la necessitat de tenir una visió de conjunt sobre la importància d'un subministrament eficient i suficient d'aigua per fer créixer l'agricultura. No hem d'obli-dar que el 80% del consum mundial d'aigua és en agricultura i, per tant, impulsar el creixement del sector agrícola a llarg termini.

L’AIGUA no només és un element necessari per a la vida, sinó també és un element clau per a la producció d’aliments i d’energia, per tant, l’aigua és de vital importància.

9


Eco

nom

ia

Així, no només es podrà fer créixer millor els cultius sinó que l'agricultura, en termes generals, deixarà de ser un sector estig-matitzat, ineficient i dependent de les aju-des provinents d'altres parts de l'econo-mia o del pressupost públic.

En aquest marc, en paraules del president de Foment del Treball, Josep Sánchez- Llibre, el sector de l'aigua en general i el d'ús de reg en particular, han experimentat una millora extraordinària, tal com reflecteixen les últimes dades d'ús d'aigua per a reg publicades per l'INE corresponents a 2016.

Font: INE (Enquesta de l’ús d’aigua de reg 2016, publicació julio 2018)

Josep Sanchez-Llibre, President de Foment del Treball i Baldiri Ros, President de l'Institut Agrícola

Amb aquest escenari, la tecnificació i l'estratègia per guanyar productivitat en la indústria de l'aigua, van ser els protagonistes de la jornada amb les intervencions del senyor Juan Anto-nio Guijarro, director general de Suez Advanced Solutions i de la senyora Maria Monzó, directora de innovació d'Aigües de Barcelona. En primer lloc, el Sr. Guijarro va dibuixar els components essencials del repte de l'aigua a llarg termini com són l'increment demogràfic fins a arribar als 10.000 milions d'habitants al planeta per a l'any 2050, la reducció d'un 17% tant de la superfície de terra cultivable per persona com dels rendiments dels cultius a causa del canvi climàtic i l'increment en un 16% de la ingesta de proteïnes d'origen animal per a l'any 2024.

10

Eco

nom

ia

En conseqüència, es necessita un creixe-ment del 60% de la productivitat del sector agrícola per atendre aquest escenari de mitjà i llarg termini. L'impuls de la producti-vitat - que no és més que produir més amb menys inputs o menys cost de recursos bàsics - gràcies al regadiu eleva els rendi-ments dels productes agrícoles entre 1,3 i 2,8 vegades. Per a això, el ponent va mostrar el procés d'eficiència en la gestió de l'aigua, especialment en la de reg d'ús agrícola. S'està produint una transició nota-ble des de metodologies ineficients de reg com la irrigació per gravetat cap al reg per degoteig de precisió.

En segon lloc, la senyora Monzó va basar la seva intervenció en la gestió de l'aigua d'ús urbà, integrant el concepte d'aigua dins de l'estratègia de "economia circular". En aquest sentit, es tracta d'una gestió in-tegral del cicle de l'aigua des del seu origen fins al seu consum i reutilització. Així, es genera un marc de reducció del consum, es minimitza l'impacte negatiu sobre sec-tors involucrats, posa en valor un recurs tan essencial com l'aigua i, finalment, l'in-tegra com a part de l'entorn. Aquest és el cas pràctic que Aigües de Barcelona porta a terme a la ciutat de Barcelona, especial-ment en matèria de reutilització i ús de les aigües de consum urbà.

Finalment, la intervenció de cloenda de la jornada va ser a càrrec de la senyora Mòni-ca Salgado, responsable de política indus-trial de la Direcció General de Mercat In-terior, Indústria, Emprenedoria i Pimes de la Comissió Europea, la qual va incidir en l'enfocament innovador de la jornada, atès que s'havien unit conceptes que sem-blaven allunyats com el de "aigua" i "in-dústria" i també la sostenibilitat com a fac-tor clau.

L'aposta industrial europea és la de consol-idar un model de negoci de futur en el qual s'integri la innovació, el desenvolupament de noves tecnologies i la conformació d'un mercat comú a Europa, d'intercanvi de coneixement i inversions sostenibles i co-herents amb el respecte al medi ambient.

Baldiri Ros, Maria Monzó, Directora d'Innovació i Coneixement d'Aigües de Barcelona (AGBAR); Juan Antonio Guigarro CEO de SUEZ Advanced Solutions.

Baldiri Ros amb Monica Salgado-Fernandez, responsable de política industrial de la Direcció General de Mercat Interior, In-dústria, Emprenedoria i Pimes de la Comissió Europea

11


Leg

isla

ció

Proposició de Llei d'ESPAIS AGRARIS

Comparexeinça de l'INSTITUT AGRÍCOLA al Parlament de Catalunya

Al respecte, des de l’INSTITUT AGRÍCOLA, hem manifestat obertament en ponència parlamentaria, aquest fets i d’altres que us indiquem, amb l’esperança que del tràmit d’esmenes a l’articulat que ara s’inicia, sorgeixi un text legislatiu, que si més no, tingui alguna utilitat per al sector.

Els tres principals apartats bàsics inclosos a la norma són:

• La caracterització i tramitació del Pla Territorial Agrari, que ha de determinar els espais d’alt interès agrari, en virtut d’uns paràmetres per concretar i els mecanismes de protecció dels mateixos, així com la seva eventual prevalença davant d’altres planejaments.

• La creació del Registre de parcel·les agràries en desús, on hi haurien de ser totes aquelles que s’entenguin que no produeixen.

• L’establiment d’un procediment administratiu d’imposició d’un arrendament forçós a les finques incloses dins el Registre anterior, amb un arrendatari establert per l’Administració.

Com a representants dels propietaris agraris i del sector agroalimentari català, vàrem exposar a la nostra compareixença i en els escrits entregats, una acurada exposició dels motius, tot argumentant cada un dels nombrosos punts de la disposició, que al nostre entendre, han de ser millorats i esmenats per a què no suposin un nou entrebanc per als propietaris i empresaris agraris.

A petició de varis grups parlamentaris, l’INSTITUT AGRÍCOLA, va comparèixer, el passat 15 de gener, davant els grups parlamentaris al Parlament, per exposar el nostre parer envers la proposició de Llei d’espais agraris.

Una iniciativa legislativa, hereva d’anteriors d’índole similar que s’han succeït en els darrers anys, i que continua mantenint els mateixos defectes que les anteriors.

Falla en les necessitats i anàlisis del sector.

Erra en voler transformar en llei reivindicacions caduques d’èpoques anteriors – quan tot sovint, alguns partits polítics manifesten que ho inclouen al seu programa, bàsicament perquè ja hi era al anterior.

I novament evita fer una tramitació amb totes les garanties i informes pertinents com a avantprojecte de llei - amb exposició pública, un anàlisi d’impacte econòmic, i el anàlisis públic de la viabilitat i necessitat de cada un dels elements de la iniciativa-.

12

Leg

isla

ció

Aquest ha estat un punt especialment discutit i esperem sigui adequadament recollit al text final de la disposició. És del tot lícit que es vulgui impulsar una política agrària sobre el sòl rústic. El que no ho és tant, és que es cerqui el conflicte sobre les propietats privades quan el conjunt de les administracions públiques a Catalunya disposen de milers d’hectàrees de sòl rústic, - i tot sovint no ens saben donar raó ni del seu estat de gestió i de vegades, fins i tot, ni de la seva ubicació exacta -. Al respecte, recordarem que ens, com ara, INCASOL o CIMALSA, empreses de capital públic, tenen desenes de milers d’hectàrees de sòl agrícola en propietat, i moltes d’elles no estan aprofitades agrícolament. No cal dir, que és deure de l’Administració treure’n el màxim profit del patrimoni públic, a fi que el rendiment del mateix (per exemple, via arrendaments) derivi en un major sosteniment de les finances públiques i així es pugui rebaixar la càrrega impositiva sobre el ciutadà i les empreses. Fet que molt possiblement, les ajudaria a ser més competitives i crear ocupació.

Per altra banda, a manca de conreu -a efectes de ser incorporat al registre- pot venir donada per moltes circumstàncies, algunes no volgudes pel propi propietari, o fins i tot provocades per la mateixa Administració: unes restriccions normatives que impedeixen moltes vegades fer un ús lliure de la terra, restriccions a la llibertat contractual de les parts, herències jacents, embargaments, guaret forçós per sanitat vegetal, un arrendatari descuidat o similars, serien alguns dels exemples. Cal que la llei prevegi i prioritzi l’arrendament de finca pública.

• Està mancat de fonament jurídic que es pugui imposar a un propietari un arrendament forçós de la seva finca perquè la té en desús.

El propi article 541.1 del Codi Civil de Catalunya determina que el propietari té el dret d’usar de forma plena els seus béns, a gaudir-ne i a disposar-ne. I aquest dret no pot ser menystingut via un suposat objectiu de preservació de la capacitat productiva de les finques.

Tampoc ha de ser de rebut que si el propietari desconegut inicialment, apareix i vol recuperar la finca, hagi d’indemnitzar a l’arrendatari per les inversions fetes en la finca. Arrendatari, recordem, que li haurà estat imposat per la mateixa Administració. En tot cas, aquesta indemnització li ha de correspondre satisfer a l’Administració, que és qui ha signat el contracte d’arrendament amb l’arrendatari.

• Hi ha multitud d’aspectes d’aplicació −determinació dels valors significatius dels espais agraris,

Més enllà de la queixa pel sistema de tramitació emprat (el de la proposició de llei per comptes del Avantprojecte de llei), tenint en compte que no hi ha motius d’urgència que ho emparin, el principals punts de controvèrsia han estat els següents:

• Creiem que formular un llei específica per als espais agraris, que no ha consensuat la seva nomenclatura i jerarquia amb les lleis d’urbanisme ni amb el avantprojecte de llei de Territori, únicament ens aporta inseguretat jurídica a les inversions. En aquest àmbit resulta del tot innecessària i prescindible.

De fet, ja tenim una Llei d’urbanisme que regula el sòl no urbanitzable, altrament dit espai lliure, segons l’avantprojecte de Llei de Territori. Un Avantprojecte de Llei de Territori que semblava que en el seu moment era de tramitació prioritària i anava per davant de la Llei d’espais agraris. Però sembla que s’ha aturat i no es coneix ben bé per què.

Aquesta deriva normativa i parlamentària no és gens bona. Cal dir que si, malauradament s’arriba a donar una vigència d’ambdues normes en paral·lel, comportarà una confusió de termes pel que fa a la nomenclatura de la planificació i quina és la seva jerarquia. Fet que només provocarà una incertesa jurídica perillosa.

• El Pla Territorial Agrari. Hauria de servir, i seria positiu, per establir i determinar una jerarquia clara i efectiva entre la planificació agrària i la mediambiental -fet que el text, avui per avui, no estableix-.

Exemples d’aquest conflicte permanent no ens en falten, i potser un dels més coneguts -sense ser-ne l’únic- , és l’afectació sobre el projecte de regadiu del Segarra-Garrigues.

Ha de quedar ben clar que l’activitat agrària és un pilar fonamental per evitar el despoblament rural, el manteniment dels espais naturals i la producció econòmica, tant d’aliments bàsics i estratègics, com per abastir un sector agroalimentari potent. Aquesta activitat, molta d’ella ja preexistent i en ple rendiment, ha de ser preferent, en la majoria dels casos, a nous projectes o plans mediambientals que els escapcen o limiten enormement. Si és per això, i en aquest aspecte, sí tindran el nostre suport.

• L’establiment del Registre de parcel·les en desús per a PROPIETATS PRIVADES, que sembla ser ha d’aconseguir reactivar el potencial de les terres, mentre que per a la propietat pública només hi ha un compromís per vetllar que s’usen.

13


Leg

isla

ció

determinació de la renda del lloguer, etcètera− que s’han deixat per a regular-ho per més endavant en -suposem- reglaments de desplegament. Però això, és una mala pràctica, perquè genera molta incertesa al quedar en mans de regulacions futures que dependran del color polític del Govern de torn. Amb aquesta opció ens podem trobar donant tombs d’un costat a un altre, fent que l’esperit principal d’aconseguir una suposada posada al mercat de terres agrícoles, quedi en no res i sense suport del sector.

• La normativa de contractes de conreu vigent des de la Llei 1/2008 de Contractes de Conreu, ha estat un profund fracàs per a incentivar l’arrendament. Bàsicament per no donar llibertat per fixar les clàusules entre les parts. I més quan cada cop les formes, interessos i necessitats dels contractants són molts variades, evolucionen i no poden veure’s identificades amb cap de les formes jurídiques clàssiques de la normativa de contractes de conreu. Portem anys demanant la incorporació de la llibertat de pactes en els contractes de conreu, amb la simple modificació de l’actual article 623-8.1 del Llibre Sisè del Codi Civil.

Amb aquest lleuger, però transcendental canvi de redacció d’un precepte, i sense necessitat de canviar res més del text, es milloraria ostensiblement la contractació al camp. Una llei que impossibilita arrendaments curts per a produccions de curta durada, quan bona part de la propietat rural està en mans de propietaris d’una certa edat, no es un mecanisme gens encertat, i l’establiment d’un mecanisme d’arrendament forçós difícilment ho millorarà.

En qualsevol cas sí que entenem que la proposició de Llei ha de quedar ben clar que l’activitat agrària és un pilar fonamental per evitar el despoblament rural, el manteniment dels espais naturals i la producció econòmica, tant d’aliments bàsics i estratègics, com per abastir un sector agroalimentari potent. Aquesta activitat, molta d’ella ja preexistent i en ple rendiment, ha de ser preferent, en la majoria dels casos, a nous projectes o plans mediambientals que els escapcen o limiten enormement. Si és per això, sí tindran el nostre suport.

• Manca un estudi de l’impacte pressupostari. Evidentment que la tasca que es pretén fer, cas que prosperi la norma, és la implementació i caracterització de tots els espais agraris, determinar els que són d’alt interès, elaborar els Plans Territorials Agraris, elaborar i gestionar un Registre de les terres en desús, etcètera. I això representa un cost, tant d’hores de treball com de nous programaris que enlloc consta, ni de quina manera es finançarà. Tampoc es diu a quines finalitats es destinaran les rendes obtingudes del lloguers forçosos de les finques abandonades que es pretén establir, ni de quina manera es gestionarà el seu cobrament. Per tant, abans de seguir la tramitació parlamentària d’aquesta proposició cal tenir clar i previst amb quins diners es posarà en marxa. Sinó, no té sentit fer-ho.

14

Rec

ull d

e pr

emsa

R. DANIELCon más de 150 años de historia, el Instituto Agrícola Catalán de San Isidro está viviendo y protagonizando los cambios que se están produciendo en el sector agrícola español desde una óptica de empresarios tradicionales integrados en las patronales de referencia como Fomento del Trabajo o CEOE, pero a la vez des-de un punto de vista innovador. Con un discurso muy peculiar en defensa de la propiedad y la economía de mercado, el Instituto mira hacia Europa como el terreno de actuación más importante para los próximos años y aboga por reformas de calado que coloquen al sector agroalimentario a la misma altura que otros sectores de la economía que generan un alto valor añadido.

Para situarnos, ¿qué es el Instituto Agrícola?

El Instituto Agrícola es una asociación centenaria naci-da en Cataluña que representa a una amplia variedad de empresarios de todos los tamaños de productos y servicios agroalimentarios, desde productores y trans-formadores hasta elaboradores y comercializadores, incluyendo otras actividades de la economía rural como el turismo rural.

¿Qué defiende y cuáles son las líneas estratégicas en las que trabajan?

Defendemos la importancia capital que para la economía y para la vida en general tiene el sector agrario. Para ello, creemos que tiene que ser tratado igual que cual-quier otro sector y no tener que verse continuamente sujeto a legislaciones proteccionistas que dañan más que benefician a los agricultores y ganaderos. En este sentido, consideramos prioritario dirigir nuestra mirada a

Europa para construir un mercado integrado basado en ideas clave como la competitividad y la productividad del sector agrícola. Pasar de lamentarse continua-mente por los precios o las cosechas a pensar a lo largo de la cadena de valor.

Actualmente se está dando forma en Europa al nuevo modelo de la PAC. Para el Instituto, ¿cuáles deben ser las prioridades?

Las claves son claras: competitividad y productividad. Esto exige de una reforma en profundidad de los prin-cipios que rigen la PAC, lo cual pasa inevitablemente por eliminar los pagos directos -primer pilar- cam-biándolos por pagos condicionados -segundo pilar- y acciones encaminadas a articular un mercado que en este momento está fragmentado en múltiples regiones y provincias. Invertir en infraestructura de mercado y digital es clave para lograr una integración plena de los mercados internos y, en consecuencia, obtener más valor de cada producción agrícola. Aunque a los productos agrarios les vaya muy bien en los mercados internacionales, su capacidad de crecimiento se ve lastrada por la inexistencia de un mercado nacional integrado con señales claras de precios, oferta y de-manda. Sirva como ejemplo el caso del aceite de oliva, cómo siendo uno de los productos más importantes de España en el mundo ni tan siquiera hay un mecanismo de contratación y liquidación de entregas con liquidez y precios continuos.

El agrario es un sector subsidiado. ¿Al final, las ayudas suman o restan al desarrollo de la agricultura?

elEconomista entrevista a Baldiri Ros

15


Rec

ull d

e pr

emsa

La evidencia de más de cinco décadas de subsidios continuados a la agricultura habla por sí sola: los pre-cios en origen a valor actual de los bienes más básicos como los cereales o el vino son prácticamente similares a los de hace tres décadas, justo antes de la entrada de España a la Unión Europea. La PAC y, anteriormente, los mecanismos de control de precios de los productos agrarios han provocado un hundimiento claro de los pre-cios en origen por una razón muy sencilla: dado que es conocida la cuantía del pago directo al productor, aquél que compra el producto en origen -sea, por ejemplo, un transformador o un distribuidor- automáticamente descuenta en el precio de compra que ofrece al agri-cultor la cuantía del subsidio. Por tanto, la PAC en la práctica es un mecanismo de transferencia de rentas desde los agricultores de base hacia la industria, los tan denostados intermediarios. En este terreno hay un caso muy claro que es el de Nueva Zelanda, donde en 1984 se puso en marcha una reforma capital como fue la desaparición de los subsidios agrícolas -por cierto, llevada a cabo por un gobierno de izquierdas-. Desde entonces, este país se ha convertido en una de las po-tencias agroalimentarias más importantes del mundo en productos que parecían estar condenados a un eterno letargo como son la leche o la carne.

La falta de dimensionamiento es uno de los lastres del sector. ¿Qué fórmulas deben arbitrase para incentivarlo?

Efectivamente, el dimensionamiento es fundamental, pero en sus dos vertientes: una, el dimensionamiento del mercado para ganar tamaño y peso en la economía global, y la otra, el dimensionamiento de la empresa. Se necesita revisar en profundidad el modelo cooper-ativo para lograr una mayor capitalización y fortaleza financiera de las explotaciones agrarias. En su mo-mento tuvo una importancia extraordinaria para el desarrollo del campo, pero ahora, en pleno siglo XXI y con enormes innovaciones en el campo de la gestión, es necesario acercarnos a un modelo de empresas abiertas, bien gestionadas y con una propiedad clara.

La Unión Europea está a punto de consumar la ruptura con Gran Bretaña. ¿Qué impacto cree que puede tener en la agroalimentación española?

Sin duda el sector puede verse afectado sensiblemente porque Gran Bretaña es uno de los principales destinos de la exportación agroalimentaria española. Confiamos en que se pueda llegar a un acuerdo satisfactorio para ambas partes, en especial, basado en el modelo actual de libre comercio sin aranceles tanto explícitos como implícitos que puedan impedir un comercio libre y fluido. No debemos repetir los errores que en comercio exte-rior se cometieron hace tres años con las sanciones a Rusia, por el grave perjuicio que a corto y medio plazo está teniendo sobre un mercado que fue muy impor-tante para España.

Uno de los problemas del mundo rural es la demografía. ¿Qué proponen para combatir la despoblación del mundo rural?

Creemos en un modelo de zonas económicas espe-ciales basado en dos pilares: uno fiscal de exenciones en inversión y creación de empleo, y otro de infrae-structura digital que permita conectar cualquier punto de la geografía con los mercados exteriores. Puesto que lo más urgente en la agricultura en España es una integración y vertebración de los mercados, una de las formas es precisamente la interconexión efectiva de las zonas rurales y esto no es cuestión de multiplicar el presupuesto ni el gasto, sino de hacer atractivo para inversores el instalar banda ancha.

En esa línea, ¿se están dando los pasos adecuados para el relevo generacional?

El relevo generacional se está basando más en engo-rdar presupuestos destinados a subsidiar a jóvenes agricultores que a ayudar a un verdadero relevo gener-acional. El sector agrícola tiene mucho futuro para los jóvenes y estos deben sentir que pueden emprender actividades rentables y de largo plazo, no estar per-manentemente dependiendo de la paga del Gobierno de turno o de programas de subsidios a la inversión en bienes de capital para los que, o bien no están su-ficientemente preparados -por ejemplo, la morosidad en las líneas de crédito hacia jóvenes agricultores-, o bien les falta el conocimiento necesario para asumir los riesgos y saber gestionarlos en todo momento. Siempre lo más fácil es subvencionar créditos para la compra de maquinaria agrícola, pero no siempre es lo que el joven necesita. Primero tiene que estudiar qué actividad quiere desarrollar, en qué marco y con qué perspectivas de futuro.

¿Qué papel deben jugar las empresas agrarias en el impulso de la digitalización y la innovación tecnológica en el campo?

En el esfuerzo de que el sector agrícola sea consider-ado como uno más, el papel de la empresa en la

16

Rec

ull d

e pr

emsa

digitalización e innovación tecnológica tiene creciente importancia. Sólo hay que ver la evolución de las ex-portaciones españolas en estos años de expansión económica para ver que el sector agroalimentario está concentrando una parte importante de la innovación y, con ello, la obtención de productos con mayor valor añadido.

Ustedes afirman que el agua es el combustible del sector. ¿Es posible arbitrar una política hidráulica que contente a todos?

Al igual que ocurre con los mercados agrícolas, necesi-tamos una integración de los mercados del agua. El agua en este momento, en su extracción y uso para riego, es un bien comunal mal gestionado, con una dispersión enorme de precios y sin señales claras que inviten a la entrada de inversores y de compañías que hagan un uso responsable y sostenible del agua. Nos pasamos la vida en el discurso político y las luchas entre regiones por los trasvases, cuando no tenemos ni siqui-era lo más básico como unos derechos de propiedad claros y bien definidos.

A su juicio, ¿qué papel juega la fiscalidad en el sector agrícola? Sabe que es una de las quejas recurrentes por parte de los agricultores...

Cierto que es una de las quejas recurrentes, y no es para menos. A pesar de que el mundo agrario cuenta con algunos regímenes especiales como en el IVA o la Seguridad Social, la lacra fundamental es la enorme dispersión regulatoria existente, su complejidad y, por tanto, los altos costes de cumplimiento normativo y tributario que esto genera. Para empezar, es necesario acabar con el régimen de módulos en el IRPF, una fiscal-idad anquilosada y que no responde a las necesidades del sector. En segundo lugar, el coste más importante sigue siendo la Seguridad Social, y más aún cuando se elevan los costes de contratación como ocurre con el salario mínimo. Y, por último, la tributación se vuelve casi confiscatoria en impuestos como el de Sucesiones y Donaciones y el de Patrimonio. Dado que la mayor parte de los bienes agrarios son ilíquidos dentro del año fiscal y han sufrido subidas de la presión fiscal de forma

indirecta a través de los valores catastrales, el agricultor tiene que pagar por unos bienes sobrevalorados con respecto al precio de mercado y sin que estos hayan generado los rendimientos mínimos para poder hacer frente al pago del impuesto.

¿Qué papel puede jugar el turismo rural en la dinamización económica del mundo rural? ¿Y cuál es el papel del sector forestal -este último especialmente afectado por la regulación medioambiental y las medi-das de lucha contra el cambio climático-?

El medio rural es mucho más que agricultura. En espe-cial, el Instituto ha puesto tradicionalmente énfasis en el sector forestal, muchas veces olvidado pero que es clave para generar actividad económica en un sector que permita servir de contrapeso al cambio climático, pero que se ve continuamente amenazada por regula-ciones intervencionistas como impuestos a determina-das actividades forestales o el cumplimiento de normas medioambientales que suponen la ruina práctica de las explotaciones. En vez de tener claro que los montes y territorios forestales tienen que ser gestionados desde la óptica de los derechos de propiedad, se recurre a impuestos pigouvianos que entorpecen la actividad económica y desincentivan tanto las inversiones como su propio mantenimiento ordinario. No debería extrañar-nos que por tanto querer proteger la naturaleza, ésta termine siendo dañada. Por otro lado, otra actividad no menos importante es el turismo rural y aquí es donde también España se ha vuelto fuertemente competitiva, especialmente como forma de rentabilizar zonas y activ-idades que antes con la mera producción agropecuaria no era suficiente para vivir.

Y en Cataluña, ¿qué problemas tiene el sector agrario?

A nivel regional se han adoptado diferentes regulaciones que impactan negativamente en el sector agrícola, sobre todo porque se diseñan de arriba a abajo, par-tiendo de una única idea o un único objetivo que hay que conseguir sea cual sea su coste. Es lo que sucede por ejemplo con la regulación medioambiental, donde los objetivos pasan por encima de la realidad de las ex-plotaciones y en muchos casos las abocan a la quiebra.

17


Llib

res

Lectures recomanades

Jonathan Haidt, professor a la Universitat de Nova York, és un dels psicòlegs socials més importants del moment. Les seves investigacions s’han centrat en entendre la naturalesa dels conflictes socials. A La mente de los justos (Deusto), Haidt assenyala com les persones, en general, tendim a denigrar els punts de vista que no són els nostres massa ràpid, moltes vegades gairebé de forma automàtica –és a part com funciona la nostra ment– el que moltes vegades agu-ditza les distàncies entre uns i altres de forma artificial. Les investigacions que exposa en el llibre giren al voltant de com la dimensió moral tenen aquesta composta per diferents vectors, el que dóna lloc a diferents configu-racions morals, una realitat que no té res a veure amb el relativisme moral com bé insisteix a recordar el propi autor, el que estaria a la base del conflicte ideològic, per exemple, entre liberals i progressistes.

El llibre analitza les causes del conflicte polític entre l’esquerra i la dreta en l’àmbit de les polítiques socials. Es tracta d’una anàlisi sobre la moral, es a dir, que con-siderem just o injust i com aquest criteri pot variar entre tots dos bàndols de l’espectre polític, així com explicar quins elements poden explicar aquestes diferències.

Si prenem dues persones a l’atzar en una illa deserta sempre tindrem divergències d’opinió i conflictes que hauran de resoldre’s d’una o altra manera. Si anem afegint persones a aquesta illa veurem com es van for-mant bàndols, cadascun dels quals anirà construint un relat sobre per què té raó al voltant d’una determinada qüestió i per què el bàndol contrari no la té. Es tracta d’un procés humà molt bàsic en la sociologia humana. Clifford Geertz assenyala una cosa que m’agrada molt recordar: “l’home és un animal suspès en xarxes de significats que ell mateix ha teixit”. En aquest sentit el llibre assenyala com per entendre qualsevol societat humana i els seus conflictes i divergències d’opinió, cal entendre els seus codis morals . Aquestes xarxes de significats són les determinen una psicologia moral determinada, i són la base alhora d’establir les lleis i normes que modulen el comportament social.

Un dels temes centrals del llibre és com expliquem les diferencies entre persones. En un primer lloc, la nostra genètica és la responsable de configurar el nostre cer-vell. Sabem que aquesta configuració del cervell ens pot fer predisposar cap a unes coses o altres: per exemple, hi ha persones que senten una atracció constant per la novetat, un tipus de persones que tendeixen a ser més d’esquerres. Per contra, hi ha una altra manera de “pensar”, on les amenaces s’identifiquen de manera més clara, una configuració del cervell que sabem predispo-sa a les persones a ser més d’ideologia conservadora en la seva accepció anglosaxona. És per això que no podem afirmar que la genètica determini el fet de ser més de dretes o d’esquerres, però sí que podem dir que afavoreix una determinada predisposició cap a un costat o un altre.

La publicació del important llibre La mente de los justos, coincideix amb la publicació en anglès del últim llibre de Haidt The Coddling of the American Mind on aquestes investigacions de caire més teòric tenen una continuïtat en un terreny més pràctic fent una forta crítica a la falta de debat obert, crític i respectuós que hi ha al gruix de campus universitaris als EUA. Unes advertències molt pertinents en un moment on cada cop el debat obert amb l’adversari polític i el respecte a les opinions dels altres son elements que s’han devaluat perillosament en els darrers anys.

"La mente de los justos"

Jonathan Haidt

18

Aig

ua

EL MÓN DE L’AIGUA (7)

A nivell mundial cada cop consumim més calories per càpita i mengem una gamma més àmplia d'aliments que tan sols fa uns pocs anys enrere. La categoria de cereals, que inclouen blat, arròs, blat de moro i cere-als secundaris, encara representen la major part de la nostra composició dietètica malgrat el seu pes ha canviat molt en les darrers anys. Els productes càr-nics o el sucre són dues de les categories de pro-ducte que més han crescut entre 1980 i 2013 en ter-mes de consum diari de calories; un increment del 53% per a la categoria “carn” i un increment del 25% per a “sucre”, que també inclou altres greixos. Es tracta també dels únics grups d'aliments que han augmentat la seva participació sobre el total de la di-eta diària mundial. Molts d’aquests canvis, al mateix temps, suposen una pressió afegida per al repte agrícola a l’incrementar la demanda d’aigua o ampli-ar la varietat de cultius.

Els canvis en la dieta global i l’aigua

Consum de blat per càpita i evolució del creixement del PIB per càpita a la Xina

Font: OCDE-FAO. GPS Citi

Per realitzar aquest anàlisi i seguiment, els principals analistes divideixen la demanda en tres grans class-es de macronutrients: carbohidrats, greixos i proteïnes que, al mateix temps, es poden dividir en-tre proteïnes animals i vegetals.

El creixement de la renda és el principal element en els canvis de la composició de la demanda en el con-sum de cereals cap a la baixa, i la pujada de pro-ductes càrnics, els productes lactis, les verdures, les fruites fresques o l'augment del consum d'aliments preparats. Una tendència que és fàcilment observ-able en el cas de la Xina, un dels països que ha ting-ut important nivell de creixement en els darrers anys i on la pujada en l’ingrés mitjà dels consumidors, ha afavorit la transició cap a una dieta més diversificada i de major qualitat.

És important estar atents als grans canvis en la dieta mundial que, en suma, determinen els grans vectors que configuraran la demanda d’ali-ments en els propers anys.

19


Aig

ua

No obstant això, el creixement dels ingressos no ga-ranteix dietes més saludables. Les vendes d'aliments preparats augmenten ràpidament en països d'ingres-sos baixos i mitjans, especialment als països d'Àsia oriental, i poden suposar un repte important respecte a la salut pública. Tornant a la Xina com a exemple, el país té ara la població amb més pes del món i la taxa combinada d'adults amb sobrepès i obesitat es

Consum per càpita de proteïnes per tipus d’aliment a Xina, 1990-2016


Evolució de la dieta global per grans partides d’aliments

preveu que augmenti fins a més del 50% el 2030. Una dieta més diversificada és bona en termes de nutrició, però només si es mengen els aliments ade-quats. Les tendències dietètiques actuals, amb un increment notable en les sucres i greixos saturats, augmenten la incidència de la diabetis tipus II, les malalties coronàries i altres malalties cròniques no transmissibles.


20

Aig

ua

Alguns canvis en la dieta global per regions:

• Amèrica del Nord, Europa i Oceania tenen ac-tualment les dietes més calòriques i diversifi-cades, però la mida i la composició de les dietes a Àsia i Àfrica estan convergint de forma molt ràpida en varietat i volum.

• Les dietes asiàtiques i africanes actuals continu-en essent molt més dependents del gra que en altres regions. Els cereals suposen un 50% de la ingesta diària de calories a Àsia i Àfrica en com-paració amb el 30% a Europa i el 22% a Amèrica del Nord.

• Tanmateix, cal destacar la Xina, que el país ja ha passat a nivells relativament alts d'ingestió diària de carn que ara representa un 18% de la ingesta diària total de calories, en comparació amb el 10% mitjà d'Àsia.

• Durant els últims 30 anys, la categoria “Sucre i greixos” és l'únic grup alimentari que ha aug-mentat a totes les regions en termes de consum diari de calories amb el repte en termes de salut que això pot suposar en determinades regions.

• El consum de carn per càpita s'ha estancat als països desenvolupats i el consum de carn rumi-nant (boví / carn de boví) ha començat a dis-minuir a través d'Amèrica del Nord i Europa, que es deu, en part, a la consciència dels seus efect-es sobre la salut i el medi ambient.

Des del punt de vista, estrictament agrícola, el creix-ement en el consum de productes càrnics té un im-pacte directe en la pressió sobre els recursos hídrics. La producció ramadera de carn de boví, carn de porc i pollastre utilitza al voltant de nou, quatre i tres vegades més aigua per quilogram, respectivament, en comparació amb els cereals segons els últims anàlisis disponibles. Actualment, la petjada hídrica mundial de la producció ramadera representa gaire-bé un terç de la petjada d'aigua de la producció agrícola total, i és probable que augmenti a mesura que creixi l’apetència global per a la carn. L'aigua és un recurs crític per a l'agricultura i, per tant, cal util-itzar-lo i gestionar-lo d'una manera més eficient i efi-caç per aconseguir una producció alimentària sostenible.

Font: Water Footprint Network, GPS Citi. La producció de proteïnes càrniques tenen un consum d’aigua equivalent a 20 vegades la producció de cereals.

Consum de litres per kcal per tipus de cultiu

21


Leg

isla

ció

Com ja us hem anat informant abastament, l’INSTI-TUT AGRÍCOLA, el juny de 2017 va presentar a la Comissió de Peticions del Parlament de Catalunya, una Petició de moratòria de l’aplicació de l’Impost so-bre les emissions de CO2 dels vehicles als municipis amb deficiència o absència de transport públic.

El motiu bàsic és aturar l’increment de la pressió fis-cal en aquells municipis els ciutadans dels quals ne-cessiten imperiosament d’un o varis vehicles per a desplaçar-se per a les activitats més quotidianes ―comprar menjar, anar a treballar, estudiar o rebre as-sistència mèdica, per exemple. En la majoria d’aquestes situacions la tinença d’un o varis vehicles per unitat familiar no és luxe, sinó una necessitat.

Des de l’INSTITUT AGRÍCOLA entenem que aquest Impost no ha de prosperar per la manca de justifi-cació. Doncs tot i ser lloable l’objectiu de conscienci-ació de la població per a disposar de vehicles el me-nys contaminants possible, això ha de ser fet d’acord amb la diferent grau de disponibilitat d’alternatives. Doncs si a l‘àrea metropolitana de Barcelona i a les grans ciutats catalanes la presència de transport públic comporta que molts dels seus ciutadans ja s’hagin plantejat no tenir vehicle privat, això no és possible als pobles.

Per aquest motiu varem contactar amb la majoria dels municipis de Catalunya, especialment dels pe-tits i mitjans que disposen de poc accés al transport públic, o és inexistent. Els informaren del que es-tàvem demanant, i la seva motivació. Considerem que el Govern no pot deixar de banda aquest ter-ritori rural, en el qual hi resideixen moltes famílies que mantenen els pobles vius, i que amb la seva presència i treball ajuden a la productivitat econòmica i a evitar el despoblament.

La resposta ha estat molt positiva, doncs més de se-tanta Ajuntaments s’han adherit a la nostra Petició. I aquest fet ens ha esperonat més a continuar exigint l’aplicació de dita moratòria. Però heus aquí que tot i aquest clam, el Departament de Territori i Sostenibil-itat, mitjançant un informe de juny de 2018, i que re-centment ens ha fet arribar el Parlament, no ho ha cregut oportú. Els raonaments són del tot inac-ceptables i mostren el poc interès i cura que té aquest Departament pel món rural i en analitzar

l’argumentari que l’INSTITUT AGRÍCOLA planteja per demanar la referida moratòria. Doncs el dos punts bàsics que esgrimeix el Departament per desestimar-ho són:

• De moment no està previst que aquest Impost s’apliqui als tractors i maquinària agrícola. Tot i que a la Llei que crea l’Impost ho permetria.

• L’Impost grava la tinença de vehicles contami-nants, amb independència del número de quilòmetres recorreguts. Per tant, malgrat no es disposi de transport públic, i l’ús del vehicles pri-vat sigui una necessitat per la vida diària, això no posa als ciutadans dels pobles en desavantatge en front als que viuen a les ciutats. L’impost gra-va la taxa d’emissió del vehicle, circuli molt o poc.

Amb el primer argument podem estar-hi d’acord ara, però queda clar que en un futur pot revertir-se la no aplicació de l’Impost als tractors i maquinària agríco-la. Per tant, el compromís del Govern és temporal.

Però respecte del segon, creiem que no té cap mena de sentit i ens prenen el pèl als peticionaris, i a tots aquells que se’ns hi han adherit. En cap moment hem defensat la nostra Petició en base a la quantitat de quilòmetres recorreguts pels vehicles, fet més que evident i notori que els dels pobles circulen més. La nostra Petició es basa en la necessitat imperiosa de disposar de vehicles al món rural per viure, mentre que a les ciutats no és necessari per la disponibilitat de transport públic. L’excusa del Govern, doncs, està del tot mancada de fonament i no s’ajusta al que ar-gumentem. Conseqüentment se’ns presenta aquí, tristament, un poc interès del Govern per a alleu-gerir la pressió fiscal dels municipis, especial-ment els rurals, així com afavorir la població que hi viu i els manté actius, i establir incentius adap-tats als serveis disponibles.

Entenem que aquesta era una bona oportunitat per a demostrar l’estima als municipis, establint una moratòria a les zones amb deficiència o inexistència de transport públic, i no fer prevaldre l’esperit recap-tatori enfront al poblament rural. Tot i així, evident-ment, des de l’INSTITUT AGRÍCOLA seguirem treballant per a que la nostra Petició prosperi.

Impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles

El Departament de Territori i Sostenibilitat dóna l’esquena al món rural i al sector agrari amb la negativa d’aplicar una moratòria d’aplicació de l’impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles.

22

Serv

ei d

’Est

udis

La falsa bonança del crèdit

Però aquesta només és la part més visible de l’equació. Com sabem, el crèdit genera deutes, uns deutes que desprès es tenen que pagar d’una mane-ra u altre: o via nous impostos o mitjançant la inflació, és a dir, la generació de dèficits que desprès es finan-cen a un tipus d’interès artificialment baix. Un peix que es mossega la cua. Això té dues conseqüències de gran importància sobre les que no sempre hi re-flexionem.

D’una banda, els tipus cero impossibiliten l’estalvi. Ni els dipòsits ni la renda fixe, als preus actuals, poden oferir una deguda protecció als estalvis de les class-es mitjanes. D’altre banda, els tipus cero suposen una “subvenció” al crèdit el què fa que aquest creixi de forma exuberant mentre les economies acumulen cada cop més deutes.

Hi ha un tercer element pervers que és la inflació en els preus que aquestes polítiques de “easy money” (diner fàcil) tenen sobre tot tipus d’actius: financers, immobiliaris, etc. D’aquesta manera, només aquelles famílies amb capacitat per tenir actius (ben seleccio-nats) es poden protegir d’aquesta inflació monetària mentre els salaris reals segueixen bàsicament es-tancats. Les societats es polaritzen i les famílies es debiliten perillosament. Per exemple, la Reserva Federal va reportar no fa poc que un 30% de les llars americanes no poden fer front a un pagament su-pressiu de 4.000 dòlars. A Espanya, la taxa d’estalvi torna a estar a mínims, per sota el 5% de la renda disponible, i cada cop més els joves es veuen ob-ligats a posposar la seva emancipació: un 65% dels joves entre 16 i 34 anys encara viuen amb els pares en comparació al 58% en 2008.

En les últimes dècades i, al marge dels elements de la conjuntura més immedia-ta, la gran força rere el cicle econòmic han estat els Bancs Centrals i els elements de política monetària. Cada cop més, especialment des dels anys d’Alan Green-span, que la Reserva Federal ha estat més preocupada del comportament dels mercats financers que no pas de salvaguardar el poder adquisitiu de la moneda. Poc a poc, l’actual arquitectura del sistema financer ha generat un poderós siste-ma d’incentius on la demanda ha de créixer a tota costa, si cal a partir d’impulsar el crèdit. El crèdit a tipus cero genera demanda a l’impulsar el consum, la inversió i la despesa pública; per això ens agrada tant, perquè tot puja.

Evolució del deute EUA, milions de USD

Font: Bloomberg

23


Serv

ei d

’Est

udis

Sense capacitat per estalviar, vivint a crèdit de for-ma permanent, és impossible poder emprendre cap empresa o negoci, ni tampoc poder establir els fon-aments per crear una família. Una espiral inflacionista que a més té un efecte injust sobre la desigualtat entre aquells que ja tenen actius i els que només viuen de les seves rendes del treball. Tots aquests símptomes evidencien un fet central i es que tenim moltes reformes pendents d’ençà la Crisi Financera que no han estat abordades del tot.

Espanya és un perfecte exemple de l'anterior: hem afegit a la nostra deute nacional a 688.000 milions d'euros, 240 milions al dia per al període 2010-18. Una pesada motxilla que, sense un pla econòmic de reformes pro-competitivitat i pro-creixement, en-caminada a la necessària recapitalització dels agents econòmics ha donat lloc a un escenari de "estancament secular" en expressió de Lawrence Summers, antic Secretari del Tresor Americà que no fa gaire defensava que els dèficits no son cap prob-lema (sic).

Powell, actual president de la Fed, va anun-ciar al començament del seu mandat que pujaria tipus per controlar la inflació als EUA que es comença a notar malgrat la forma de calcular l’IPC, tant als EUA com a Espanya, no sempre és un reflex fidel del cost de la vida, ha anat temperant la seva opinió da-vant les caigudes a la borsa. Draghi, per la seva part, ha anunciat la seva voluntat de pujar tipus a partir del tercer trimestre de l’any però està per veure ja que la vulnera-bilitat de certes economies, com Italià, França i també sens dubte Espanya, a una pujada de tipus, és molt elevada degut al seu elevat volum de deute.

Taxa d’Emancipació del joves a España per grup d’edat, 2008-18

De nou: creixem en termes nominals, però a costa d’incrementar, els nostres desequilibris macro.

Tanmateix, aquesta dependència només es podrà vèncer si aquestes economies afronten amb valentia reformes que els hi permetin expandir el seu poten-cial de creixement real: liberalitzar mercats, fer les administracions públiques més eficients, abaixar la pressió fiscal a les empreses i classes mitjanes, mil-lorar l’eficiència del sistema de justícia, eliminar traves a la creació de riquesa i ocupació... Són només alguns dels principis rectors que tindrien que articular les reformes econòmiques i fiscals en aquests països per tal de recuperar la solvència i sostenibilitat econòmica perduda. Tots ells aspectes que, malauradament, segueixen fora de pla per al gruix d'opcions polítiques i el votant mitjà mentre tor-nem a estar tots endeutats.

Font: Libremercado

Creixement PIB real, 2008-2018

Font: Eurostat. Nota: 2008 base 100

24

Info

rmac

ió

Notícies breusde l'Institut Agrícola

Tot seguit us informem de les darreres actuacions dutes a terme per l'Institut Agrícola.

Incorporació de propostes al Dictamen del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya a l’avantpro-jecte de llei de Mesures Fiscals, Financeres, Administratives i del Sector Públic

Seguint amb l’estreta col·laboració amb la patronal FO-MENT DEL TREBALL, l’INSTITUT AGRÍCOLA va partici-par en la sessió de debat del Dictamen que emeté el CTESC a l’avantprojecte de Llei de mesures fiscals, fi-nanceres, administratives i del sector públic. Aquesta nor-ma, com la seva pròpia denominació indica, inclou un conjunt extens de canvis normatius vinculats, bàsica-ment, a impostos i taxes.

Les nostres aportacions varen estar centrades amb les mesures que afectaven directament a les activitats agràries i agroalimentàries. I d’entre aquelles, les princi-pals que defensarem, foren:

• Anul·lar la previsió de l’aplicació del cànon de l’aigua a les explotacions ramaderes. Avui en segueixen ex-emptes gràcies, en bona part, a les nombroses actu-acions que hem anat fent al llarg del temps per evitar el sobrecost econòmic que significaria. Cànon que no es pot assumir amb els marges ajustats de producció del sector ramader.

• Incloure al contingut del Pla especial d’actuacions en situacions d’alerta i eventual sequera la posada en marxa del centre d’intercanvi d’aprofitaments d’ai-gua. D’aquesta manera es pot gestionar millor els episodis de sequera. Aquest mecanisme ja està previst a la Llei estatal d’aigües de 2001, i en altres Comunitats autònomes funciona i és força efectiu. Especialment al permetre el trasllat de cabals de zones amb sobrants a d’altres amb necessitats.

• Retirar el precepte que habilita al Govern per trans-formar, suprimir, dissoldre, fusionar o desvincular l’Administració de la Generalitat de les entitats on hi sigui, mitjançant Decret, independentment del rang normatiu de la norma o acte de creació de les enti-tats afectades. Aquesta habilitació infringeix fla-grantment el principi constitucional de reserva de llei ―article 53.1 de la Constitució. Una entitat crea-da per Llei només pot ser suprimida, dissolta, fusio-nada o modificada per una altre Llei, no per un De-cret.

• Incorporar la previsió normativa que per establir les zones de servitud i de protecció de les lleres i tor-rents, aquestes han de ser obtingudes mitjançant el corresponent expedient d’expropiació forçosa, in-demnitzant als titulars dels béns i drets afectats. Altrament s’està afectant un patrimoni privat sense la corresponent indemnització compensatòria.

Les tres primeres foren admeses i incorporades al text final del Dictamen número 1/2019 emès pel CTESC. Al-hora que, esperem, pel bé del sector agrari i agroali-mentari, siguin alhora acceptades pel Govern en el text definitiu de l’avantprojecte de Llei.

25


Info

rmac

ió

Presentació d’al·legacions a l’aprovació inicial del Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola

La Serra de Collserola és una espai natural de quasi deu mil hectàrees inclosa dins la Xarxa Natura 2000, aprova-da a Catalunya per l’Acord de Govern 112/2006. Però no fou fins al Decret 146/2010 amb el que es va dur a terme la declaració del Parc Natural. Tot i que des d’octubre de 1987 ja disposava d’un Pla Especial d’ordenació i de protecció del medi natural, que ara és objecte d’actual-ització i del que es va dur a terme l’exposició pública de l’aprovació inicial.

És més que evident que aquest Parc es troba en el rov-ell de l’ou de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, essent el seu “pulmó verd”. Però, evidentment, també és ob-jecte d’una pressió social i econòmica, estant del tot an-tropitzat. I en el qual, des de l’INSTITUT AGRÍCOLA, sempre hem defensat que ha de fer-se compatible el gaudi de les persones amb el manteniment de les activ-itats econòmiques vinculades amb l’entorn agrari i natu-ral.

Ens sobta el nivell de restricció que duu a terme la nor-mativa del Pla Especial que s’ha aprovat inicialment, arribant a un grau regulatori del tot minuciós i, dit amb respecte, malaltissament impactant. Majoritàriament les nostres aportacions van vinculades amb el món agrari i l’activitat econòmica agrària ―agrícola, ramadera i for-estal.

D’una lectura ràpida dels preceptes que regulen els usos i activitats permesos, sembla que l’activitat agrària sigui salvatge i que incompleix reiteradament les normes, essent criminalitzada. I ara, amb aquesta nor-mativa, es pretén posar fre a uns presumptes disbarats i forma de treball del tot incívica. I, això és del tot fals i no és de rebut.

La vigent Llei d’Urbanisme ―Decret Legislatiu 1/2010― inclou amb detall el règim de l’ús i aprofitament del sòl no urbanitzable, amb un ventall ample de possibilitats. Per la qual cosa cal que el Pla Especial també ho adme-ti, i no restringir-ho. Especialment per tal d’adaptar-se amb les constants demandes que es generin per la soci-etat i l’economia agrària. Les activitats permeses dins el món rural tenen que ser multi funcionals i mai imposar una llista tancada en el que tot el que no hi estigui en queda exclòs. Entenem que hauria de ser una llista to-talment oberta i, en tot cas, limitant-ne només aquelles incompatibles realment amb el medi natural. Però, en tot cas, n’haurien de ser molt poques.

S’ha de permetre tota aquella activitat que afavoreixi i compensi la baixa rendibilitat de les activitats agràries, estimulant la recerca de fórmules alternatives d’ingres-sos. Així, per exemple, el turisme rural abasta avui en dia un món força diversificat, amb els estesos allotja-ments rurals ―tant en allotjament compartit amb els

seus propietaris o altres usuaris, com el no compartit. Però en el cas de la serra de Collserola, aquest és pràc-ticament inexistent, donada la seva proximitat amb la pròpia ciutat de Barcelona, amb una oferta turística am-plíssima. Però també hi ha tot un seguit d’altres activi-tats relacionades amb l’aire lliure que s’han de permetre. Estem parlant, per exemple, de: senderisme, ciclocròs, recorreguts amb quads o bicicletes de muntanya o qua-tre per quatre o motos, paintball ―joc d’estratègia amb trets de boles de pintura―, marxa a cavall i cicloturisme, baló aerostàtic, ultralleugers, vol a motor, escalada, es-peleologia, golf, etcètera.

Hem de fugir de les idees i concepcions antigues que el sòl no urbanitzable només poden ser objecte d’activitats i usos vinculats directament a l’activitat agrària, ja sigui en la seva vesant agrícola, ramadera o forestal. Hem de deixar de banda que aquest sòl, o les construccions que s’hi troben, està “catalogat” com a manca de rendibilitat i sense possibilitat de desenvolupar-hi projectes. La moderna normativa urbanística estatal i autonòmica ja adopta una visió molt més àmplia, incloent altres usos com els turístics, els esportius o les activitats de lleure a que ens hem referit.

Moltes de les finques agràries de la Serra de Collserola, amb el pas del temps, han passat i evolucionat per difer-ents activitats econòmiques. Totes elles desenvolupades per tal de treure’n un rendiment i evitar la pèrdua de l’ex-plotació i la despoblació. És més que evident i demostrat que actualment la rendibilitat de les explotacions agràries és molt reduïda i tenen estrets marges. Per la qual cosa, també s’ha vist com aprofitaments i usos agraris no tradicionals s’estan desenvolupant en sòl no urbanitzable sense cap mena de problema. I més quan molts d’ells han estat demandats per la pròpia població o per que s’ha demostrat abastament que són igual, o més, protectors del medi natural i eviten el despobla-ment. Això segon comporta la pèrdua d’un capital humà que des de generacions ha mantingut les finques ac-tives, que són els més interessats en mantenir l’estat físic de les mateixes, mantenint els camins, l’accessibil-itat als boscos, la vigilància i prevenció dels incendis forestals, o la pròpia primera actuació en cas d’incendis.

Cal, doncs, obrir el ventall d’activitats i usos de les fin-ques rústiques incloses a les zones protegides, espe-cialment d’aquelles properes a zones urbanes, amb for-ta pressió social i urbanística. I malgrat que està clar que no s’ha d’obrir les mateixes al procés urbanitzador, sí que se’ls ha de permetre la seva adaptació als nous temps i a les noves necessitats i demandes de la soci-etat. Per la qual cosa es demana la incorporació dels preceptes adients, i modificació dels pertinents, que per-metin aquestes activitats.

26

Info

rmac

ió

Davant els estralls que està fent, als boscos de Catalunya, la plaga de l’eruga defoliadora del Boix, hem demanat al Departament quines actuacions està duent a terme per a combatre-la

A resultes de les consultes que ens han fet alguns dels nostres socis, pels estralls de la plaga de l'eruga defoliadora del boix (Cydalima perspecta-lis), hem demanat al Departament que ens informi respecte de quina és la situació actual i quines són les mesures que ha pres o es prendran, abans que sigui massa tard.

Aquesta plaga està provocant forces danys a molts boscos de Catalunya, especialment a les co-marques de la Garrotxa, Osona, La Selva o la Val d’Aran. Danys que, en molts casos, provoquen la mort del boix. Els principals mals són deguts a la defoliació i, per tant, a la pèrdua de la capacitat fotosintètica de la planta. Encara que els més greus són deguts a l’atac a l’escorça, que pot por-tar al dessecament i mort del boix, doncs es tracta d’una eruga de gran voracitat.

Aquest defoliador és originari de l’est d’Àsia ―Xina, Corea i Japó― i es va trobar a Europa per primera vegada l’any 2007 a Alemanya i, a Espan-ya, es detecta per primera vegada a la província de Pontevedra (Galícia) el 2014.

Els principals usos comercials del boix és per a fer corones funeràries, estris de cuina ―culleres, forquilles o espàtules―, instruments de vent, pipes o boixets per fer punt de coixí. I donats els enormes perjudicis econòmics que aquesta plaga pot provo-car en les explotacions forestals del nostre país, exigim una actuació clara i enèrgica.

El passat 22 de gener, l’Institut Agrícola va partici-par en el Knowledge Sharing Workshop on Wa-ter and Agriculture a Brusel·les (una reunió de treball amb intercanvi de coneixements sobre l’ai-gua i l’agricultura), organitzat per la Comissió Eu-ropea, i al qual acudirem en tant que experts dels sector agropecuari.

El debat estava centrat en les necessitats d’aigua a l’agricultura, el desenvolupament de nous rega-dius i molt especialment la regulació al voltant de l’aigua regenerada, sobre la qual hi tenim amplis coneixements. Al respecte, i més enllà de les preocupacions dels socis europeus més centrades en paràmetres de salubritat que nosaltres ja tenim superats, vam incorporar al debat aspectes cru-cials per a considerar aquesta aigua un recurs.

D’entrada introduirem la necessitat d’adequar la normativa vigent -particularment la de producció agrària ecològica-, l’observança de determinats paràmetres com ara la conductimetria -salinitat-, el cost associat i molt singularment, atès aquest punt és propi de l’Estat espanyol, la seguretat jurídica dels títols concesionals.

Les aportacions foren molt ben valorades tant pels conductors del workshop com pels representants del Ministeri d’Agricultura que hi eren presents de-duint-se de les mateixes que cal adoptar canvis legislatius per promoure aquests usos i alhora ex-pandir els regadius.

L'Institut Agrícola participa com a expert en el Taller sobre intercanvi de coneixements sobre aigua i agricultura a Brussel·les


27

Eur

opa

Un Brexit sense acord, com el que pot produir-se el 29 de març, pot sumir al sector agroalimentari espan-yol en una recessió, amb una caiguda de la seva ex-portació del 5,4% el 2020, primer any complet sense Regne Unit a la Unió Europea, segons càlculs de l'In-stitut Agrícola Català de Sant Isidre.

Segons s'apunta en un estudi, fins i tot en un entorn mes benèvol, en què s'aconsegueixi finalment un pacte per a la sortida, les exportacions reduirien el seu ritme de creixement a l'1%, unes sis vegades menys que el ritme actual (6,5%) .

ImpacteL'exportació cauria el 5,4% en el pitjor cas i l'1% en un escenari d'acord

L'impacte d'una sortida del Regne Unit de la UE es notarà sobretot en els intercanvis comercials, ja que canviarà el model concessional i es pot caure en el proteccionisme comercial. Alguna cosa no menor, en ser Regne Unit la destinació del 8% de les exporta-cions agroalimentàries. És "un soci preferencial en matèria agroalimentària i amb un alt grau de de-pendència dels productes espanyols", apunta l'estudi.

El pes del mercat britànic per l'agroalimentari ha anat creixent a un ritme del 6,5% des de 1995, fins a uns 3.802.000 d'euros anuals. Les fruites, les hortalisses, els greixos i els olis són els productes més exportats.Per branques d'activitat, la més afectada en un en-torn de Brexit sense acord seria l'exportació de cere-als, que cauria el 61,3%, de sucre, cafè i cacau, amb un 25,8% menys; i els productes pesquers, amb el 18,7% inferior. Ni una sola se salvaria de les cai-gudes

El agroalimentari català no escaparia a un impacte, tot i la fortalesa de la seva indústria càrnia i de prepa-rats alimentaris, amb millor comportament que la resta del país.

AjudesLa incertesa en el futur de la PAC

L'altra via d'impacte seria a través de la retallada de fons de la Política Agrària Comunitària (PAC), on Regne Unit és aportador net, amb 11.566.000 d'eu-ros de contribució. "A dia d'avui no se sap qui o què va a omplir el buit que deixa Regne Unit a Europa tant en el pressupost comunitari com en el sistema financer europeu", assenyala l'institut. "Hauria de ser un motiu de preocupació per als agricultors i ramad-ers espanyols", es recull a continuació.

El Brexit obligaria a retallar despeses d'altres par-tides per cobrir els 11.566 milions d'euros, o explo-rant el mercat, amb una col·laboració públic-privada o fins i tot plantejant-un cofinançament amb els Es-tats membres de la UE.

Malgrat tot, "l'experiència també assenyala que pot tractar-se d'una altra negociació més a l'estil europeu que acaba bé en l'últim minut", tanca el document en referència al diàleg sobre

EXPORTACIONS

BASEBRÈXIT

AMB ACORD

BRÈXITSENSE ACORD

PRODUCTES CCARNIS 4,25% 16,96% -9,43%

LACTIS i OUS 7,94% 17,43% -0,68%

PRODUCTES PESQUERS 11,82% 9,71% -18,65%

CEREALS 10,61% -75,97% -61,30%

FRUITES, HORTALISSES, LLEGUMS

5,47% -2,06% -5,99%

SUCRE, CAFÈ, CACAO 8,00% 5,99% -25,78

BEGUDES 3,37% -7,19% -1,54%

GREIXOS, OLIS 11,12% 23,49% -13,84%

PINSOS ANIMALS 14,56% -0,26% -10,31%

TOTAL 6,50% 1,02% -6,17%

Taula resum d'impactes per branques d'activitat

Font: Servei Estudis Institut Agrícola

Transcripció de la nota de premsa de l'Institut Agrícola sobre el Brexit publicada a La Vanguardia Digital entre d'altres mitjans . (www.institutagricola.org)

En un entorn mes benèvol, en què s'aconsegueixi finalment un pacte, les exportacions creixerien sis vegades menys que ara.

El Brexit sense acord portaria a la recessió al sector agroalimentari espanyol

28

Documents

Gener -Febrer 2019 Revista de la Patronal Agrària de ......núm. 173 Gener -Febrer 2019 Revista de la Patronal Agrària de Catalunya fundada el 1851 L’aigua és un element clau