45
SOCIEDAD DEL GRAN TEA TRO DEL LICEO MEMORI A DELA JUNT A DE GOBIERNO PARA LA GENERAL ORDINARIA DE 1988

GENERAL ORDINARIA - ddd.uab.cat... · Vestíbulo, al cual se llega a través de tres puertas situadas en el fondo de los arcos del atrio, a mano derecha de la Rambla, bajando. Dos

  • Upload
    vocong

  • View
    263

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: GENERAL ORDINARIA - ddd.uab.cat... · Vestíbulo, al cual se llega a través de tres puertas situadas en el fondo de los arcos del atrio, a mano derecha de la Rambla, bajando. Dos

SOCIEDAD DEL

GRAN TEA TRO DEL LICEO

MEMORI A DELA

JUNT A DE GOBIERNO PARA LA

GENERAL ORDINARIA

DE

1988

Page 2: GENERAL ORDINARIA - ddd.uab.cat... · Vestíbulo, al cual se llega a través de tres puertas situadas en el fondo de los arcos del atrio, a mano derecha de la Rambla, bajando. Dos

Vestíbulo, al cual se llega a través de tres puertas situadas en el fondo de los arcos del atrio, a mano derecha de la Rambla, bajando. Dos ftlas de columnasjónicas dividen la sala en tres partes, correspondiendo a las tres escaleras que hay al fondo. La escalera central conduce al salón de descanso principal y al primer piso y anftteatro.

Page 3: GENERAL ORDINARIA - ddd.uab.cat... · Vestíbulo, al cual se llega a través de tres puertas situadas en el fondo de los arcos del atrio, a mano derecha de la Rambla, bajando. Dos

Señores Accionistas:

De conformidad con lo expuesto én los artículos 18 y 24 de los vigen­tes Estatutos, la Junta de Gobiemo de la Sociedad del Gran Teatro del Liceo convoca a la General Ordinaria de señores Accionistas para dar cuenta de su gestión en el ejercicio 1987-88 que acaba de finir.

* * *

ESTADO GENERAL DE CUENTAS

El Estada General de Cuentas cerrado en 29 de febrero última y que según obligación reglamentaria ha permanecido expuesto durante cinca días en Secretaría, arroja un saldo favorable en la cuenta corriente del Banco Central-Oficina Principal, Banco de Santander, Banca Jover, Caja de Ahorros y existencia en Caja de 4.085.726'-- pesetas,. faltando aún cobrar 4.401.207'-­pesetas por recibos correspondientes a varios conceptes.

* * *

JUNTA GENERAL ORDINARIA

El día 4 de mayo de 1987 se celebró Junta General Ordinaria en la que fue aprobada el acta de la celebrada el día 29 de abril de 1986, la Memoria y el Estada General de Cuentas correspondiente al última ejercicio y se votó una derrama de 7.000.000'-- pesetas para la correspondiente Cuota Anual.

* * *

Por unanimidad fueron reelegides todos los miembros de la Junta de Gobiemo en la forma que se expresa: Presidente: don Manuel Bertrand Ver­gés, Vicepresidente: don Félix Ma. Millet Tusell, Cantador: don Miguel Lerín Vilardell, Tesorero: don Juan Bertrand Vergés, Vocales: doña María Vilardell Viñas, don Carlos Mir Amorós, don Francisco de Riba y de Salas, don Juan Antonio Pamias Pecorara, y Secretaria: don José Ma. Coronas Alonso.

* * *

La Junta de Gobierno, usando de las facultades conferidas en la Gene­ral Ordinaria celebrada el 29 de abril del pasado año, dispuso de la derrama de 7 .000.000'-- de pesetas de acuerdo con el destino que fue expuesto en la referida Asamblea General Ordinaria atendiendo a gastos exclusivamente del Personal Permanente de la Propiedad, de Seguridad Social, de Contribuciones y Arbitrios y del Segura del Teatro, así como los ordinarios de la misma.

* * *

3

Page 4: GENERAL ORDINARIA - ddd.uab.cat... · Vestíbulo, al cual se llega a través de tres puertas situadas en el fondo de los arcos del atrio, a mano derecha de la Rambla, bajando. Dos

TEMPORADA OFICIAL BALLET-OPERA 1987-88

La Temporada de Invierno 1987-88 (BALLET-OPERA), se inició el dia 1 de octubre del pasado año y finalizara el día 1 de julio de 1988.

Consta la misma de 71 representaciones de las cuales 12 correspondie­ron al ciclo coreografico y las 59 restantes al operística, teniendo en cuenta que de las citadas, se vieron obligados a suspender cuatro, correspondiente a "CRISTOBAL COLON", una de elias fuera de abono, por indisposición de nuestro tenor catalan Josep CARRERAS.

En cuanto al Ballet que nos visitó esta temporada fue el internacional­mente famoso BEJART Ballet Lausanne, que interpretó los Ballets siguien­tes: Danzas Griegas, Vie et mort d 'une marionette humaine (estrenada en Nueva York el año 1983), Mephisto-Walzer, Prélude à l'après-midi d'un Faune, Serait-ce la mort?, Boléro. Programa 11 Light, Dionysos. Progra­ma III Malraux ou La Métamorphose des dieux.

Reseñamos a continuación los componentes de dicha formación coreo­grlifica y que fueron:

Valérie AGENIS, Axelle ARNOUTS, Edwige Audon, Janie BATISTA, Christine BLANC, Kathryn BRADNEY, Lynne CHARLES, Valérie CHERITTWIZER, Suzanne DE VRIES, Roanne DUNCAN, Judith EGER, Emanuelle F AUCHOIS, Florence F AURE, Florence GAILLARD, Grazia GALANTE, Katarzyna GDANIEC, Graziell~ GILLEBERTUS, Kyra KHAR­KEVICH, Nicole KOHLER, Kyra KOHLER, Isabelle LEGUERLIER, Danie­lle LEHSTEN, Cecilia MONES-RUIZ, Fabienne MOREAU, Sabine PICCIO­NE, Nicoletta SANTORO, Véronique SHE~ER, Nathalie VANDERCAM.

Rou ben BACH, Serge CAMP ARDON, Rosario CARDETTINO, Olivier CHANUT, Didier CHAPE,Franck CHARTIER, Maurice COURCHAY, Au­gustus DAMIAN, Bertrand d'AT- Patrick DEBANA, Marc DEBATTY, Jorge DONN, Tony FABRE, Xaver FERLA, Martyn fLEMING, Ra,mon FLO­WERS, Michel GASCARD, Marc HWANG, Artur KURASZEWSKI, Juan LOPEZ, Giorgio MADIA, Giorgio MANCINI, Matteo MOLES, Roberto OLIVEIRA, Hervé PALITO, Piero ROCHETTI, Gil ROMAN, Claudio SILVA BERNARDO, Martin SOMMERLA'ITE, Eduardo TEIXEIRA DE FREITAS, José VIDAL, Josu ZABALA.

La Temporada operística consta de las siguientes óperas:

"CRISTOBAL COLON" (4) (suspendida), "IL ~~ITTICO" (ll Ta­barro) (Suor Angelica) (Gianni Schicchi) (4), "TANNHAUSER" (4), "ME­FISTOFELE" (4), "CAVALLERIA RUSTICANA" "PAGLIACCI" (4), "LA CLEMENZA DI TITO (4), "UN BALLO IN MASCHERA" (4), "DER FREISCHUTZ" (4), "FEDORA" (3), "IL TROVATORE" (4), "OTELLO" (4), "LA GIOCONDA" (4), .~'FAUST" (4), "DOÑA FRANCISQUITA" (4), "DER FLIEGENDE HOLLANDER" (4), siendo sus intérpretes nacionales: Montserrat Caballé, Rosa Ma. Y sas, María Uriz, Enedina Lloris, Ma. Antonia Martín, Carmen Hernandez, Ma. Angeles Peters, Rosa Ma. Conesa, Ascensión Gonzalez, Nuria Delgado, Ma. Rosa Soler, Anna Ma. Velando, Nuria Cors, Rosa Vilar, Isabel Aragón, Georgina Pujol, Ma. Isabel Fuentealba, Ma. Ange­les Prats, Alfredo Kraus, Placido Domingo, Joan Pons, Vicente Sardinero, Vicenç Esteve, Dídac Monjo, Dalmau Gonzalez, Alfredo Heilbrón, Antonio Ordóñez, Antoni Comas, Josep Ma. Bosch, Llorenç Maristany, Pablo Pasqual, Manuel Garrido, Antoni Lluch, Jesús Castillón y Alfonso Echevarría, mien­tras que los cantantes extranjeros que este año nos visitan son:

4

Page 5: GENERAL ORDINARIA - ddd.uab.cat... · Vestíbulo, al cual se llega a través de tres puertas situadas en el fondo de los arcos del atrio, a mano derecha de la Rambla, bajando. Dos

Olivia Stapp, Maria Chiara, Margherita Lilowa, Stefania Toczyska, Maya Tomadze, Joanna Meier, Agnes Habereder, Elena Obraztsova, lleana Cotrubas, Caro! Vaness, Trudeliese Schmidt, Helen Donath, Adelaida Negri, Fiorenza Cossotto, Edith Mathias, Sona Gazharian, Renata Scotto, Viorica Cortez, Grace Bumbry, Gabriela Benackova, Sofia Salazar, Nicola Martinucci, Alessandro Casis, Rolando Panerai, Arley Reace, iforma Hynni­nen, Bonaldo Giaiotti, Corneliu Murgu, Giuseppe Giacomini, John Rawns­ley, Werner Hollweg, Siegfried Jerusalem, Peter Weber, Kurt Rydl, Ermanno Mauro, Lorenzo Saccomani, Ivo Vinco, Vladimir Atlantov, Bruno Seba5tian, Renato Brusson, Matteo Manuguerra, Francisco Araiza,Yevgeny Nesterenko, Pado Gavanelli, Alfred Muff, Robert Schunk, Harald Stamm y Piero de Pal­ma entre otros.

En cuanto a los directores de Orquesta que se han colocado al frente de la formación liceísta tenemos al nuevo maestro titular de la Orquesta Sinfónica del Gran Teatro del Liceo Uwe Mund, así como a Roberto Abba­do, Heinz Fricke, José Collado, Peter Schneider,Antoni Ros-Marba, Armando Gatto, Maximiano Valdés, Hans Wallet, finalizando ya con la relación de di­rectores de Escena que han dirigida las producciones del presente año: Ri­card Salvat, Sylvano Bussoti, Emilio Sagi, Antonello Madau-Díaz, Vittorio Patane, Pier-Luigi Pizzi, Mario Gas, Giuseppe de Tomasi, Jacques Karpo, Sonia Frisell, José Luis Alonso y Jean Claude Riber.

El Coro del Gran Teatro del Liceo al igual que en temporadas prece­dentes ha sido dirigida por Romano Gandolfi y Vittorio Sicuri obteniendo nuestra formación coral, resonantes éxitos a lo largo del curso operística.

Este año como primicia, a las ya tradicionales retransmisiones radio­fónicas realizadas por Radio Nacional de España, se ha sumado una segunda retransmisión de cada ópera retransmitida los domingos por la tarde por Radio Catalunya Música.

También se ha establecido un convenia con Televisión Española para emitir por la 2a. cadena en directe las óperas Der Freischütz, Fedora, La Gioconda y Doña Francisquita.

* * *

FUNCION EXTRAORDINARIA DE "IL TRITTICO"

El pasado día 7 de noviembre de 1987, por la noche se celebró en nuestro Teatro, una representación con car.icter extraordinario de la Opera IL TRITTICO de G. Puccini, siendo el reparto de la misma el que a conti­nuación relacionamos: KATALYN SZENDRENYI, ZURAB SOTKILAVA, VICENTE SARDINERO, MA YA TOMADZE, Ma. ANGELES PETERS, DALMAU GONZALEZ, intérpretes que resultaren vencedores de pasadas ediciones del Festival Internacional de Canto Francisco Viñas.

* * *

5

Page 6: GENERAL ORDINARIA - ddd.uab.cat... · Vestíbulo, al cual se llega a través de tres puertas situadas en el fondo de los arcos del atrio, a mano derecha de la Rambla, bajando. Dos

XXV CONCURSO INTERNACIONAL DE CANTO "FRANCISCO VIÑAS"

El día 15 de noviembre de 1987, a las 17,30 horas, se celebró el tradi­cional Concierto de clausura del Concurso Internacional de Canto "Francisco Viñas", en su XXV aniversario que alcanzó una gran brillantez por la calidad de las voces que obtuvieron los primeros premios. El Maestro Mark Gibson dirigió la Orquesta Sinfónica del Gran Teatro del Liceo.

La Sociedad de Propietarios al igual que en ediciones anteriores ofreció el premio a la mejor voz wagneriana dotado con 100.000'-- pesetas y si bien el mismo fue declarado desierto, la Junta de Gobiemo decidió ofre­cer esta cantidad a María Vilardell, Presidel).ta de este Concurso para que la misma fuese destinada a aminorar el déficit que el mismo registra.

* * *

TROFEO MASTER INTERNACIONAL DE EMPRESAS- MADRID

El día 10 de noviembre de 1987, en la Secretaria de nuestra Sociedad, se recibió el siguiente comunicado: "Reunido en Madrid el Forum de Direc­ción de la Asociación de Empresas Master de Europa, S.A., ha decidido con­ceder, con caracter extraordinario, el trofeo MASTER INTERNACIONAL DE EMPRESAS a la SOCIEDAD TIE PROPIETARIOS DEL LICEO, en la persona de su Presidente D. Manuel Bertrand, cqmo reconocimiento al fo­mento y enriquecimiento del bienestar y la cultura de nuestra sociedad ".

Dicho galardón tiene el agradecimiento y aceptación de Organismos Oficiales, Confederaciones Empresariales, Instituciones, Personalidades del mundo de la Cultura, las Arles, las Ciencias y el Deporte, de los Medios de Comunicación, y de los empresarios en general.

La ceremonia de entrega tuvo lugar el pasado día 26 de noviembre, después de una cena de gala en "Scala Barcelona", y a la misma asistieron nuestro Presidente Manuel Betrand, Vice-Presidente Félix Ma. Millet, y Vi­ce-Secretario Juan Antonio Pamias.

* * *

ORQUESTA SINFONICA DEL GRAN TEATRO DEL LICEO

Los días 19 y 20 de febrero del actual, por la noche a las 21 horas se celebraron en nuestro Teatro dos Conciertos interpretados por la Orques­ta Sinfónica del Gran Teatro del Liceo, bajo la dirección de su nuevo maes­tro titular Uwe Mund. Siendo el programa el que a continuación detalla­mos:

J.S. BACH

X. MONTSALVATGE

6

PROGRAMA I

Concert per a dos violins, corda i baix continu, en re menor, B W V 1043

Solistes: Josep Ma. Alpiste - Jaume Francesch

Simfonia de Rè9uiem (Primera audicio)

Page 7: GENERAL ORDINARIA - ddd.uab.cat... · Vestíbulo, al cual se llega a través de tres puertas situadas en el fondo de los arcos del atrio, a mano derecha de la Rambla, bajando. Dos

PROGRAMA U

P.I. TXAIKOVSKI Simfonia núm. 5, en mi menor, op. 64

CONCIERTO ORQUESTA DE PARIS

El pasado día 8 de julio a las 22 horas se celebró un concierto en nues­tro coliseo, organizado por la Asociación IBERCAMERA. Dicho concierto estuvo a cargo de la Orquesta de París que sin lugar a dudas es una de las for­madones sinfónicas mas sólidas del continente europea, estando la misma di­rigida por el mítico Pierre Boulez, uno de los musicos mas importantes del siglo XX.

A pesar de lo inoportuna de la fecha por el intensa calor que reinaba en el Teatre, éste estaba totalmente abarrotada de un pública que al finali­zar el concierto prorrumpió en una gran salva de aplausos que se prolongó a lo largo de muchos minutes.

El programa que dicha orquesta nos ofreció fue el siguiente:

I

RITUEL IN MEMORIAM BRUNO MADERNA . PIERRE BOULEZ

u

DAPHNIS ET CHLOE .. . ..... .. ..... . .. . .. MAURICE RAVEL

* * *

FESTIVAL INTERNACIONAL DE MUSICA CASTELL DE PERALADA

Durante los meses de julio y agosto de 19871a orquesta y el coro del Gran Teatre del Liceo fueron invitades a participar en el Festival Internacio­nal de Música Castell de Peralada que nacía ese año.

El mismo tuvo como tema monografico MOZART Y SALIERI y nues­tras formaciones tomaren parte en dos sesiones compuesta la primera de elias por el Requiem de Mozart y por la Opera en un acto de Rimsky-Korsa­kov "MOZART Y SALIERI", mientras que en la segunda función tuvimos ocasión de escuchar la ópera de Salieri "FALSTAFF".

Los directores de orquesta fueron Antonio Ros Marba y Xavier Güell respectivamente, siendo los diversos solistas: Montserrat Caballé, Alícia Nafé, Nuccia Focile, Raquel Pierotti, María Gallege, Joan Pons, Enric Serra, Dalmau Gonzruez, Carles Chausson, Peter Jeffes y Peter Petrov quienes fue­ron dirigides escénicamente por Vittorio Patane.

A la función inaugural en que actuaban nuestra Orquesta y Coro asis­tió S.M. la Reina de España y numerosas autoridades constituyendo la misma un verdadera éxito que se vio realzado por el maravilloso entorno de las mu­rallas del Castillo de Peralada.

* * *

7

Page 8: GENERAL ORDINARIA - ddd.uab.cat... · Vestíbulo, al cual se llega a través de tres puertas situadas en el fondo de los arcos del atrio, a mano derecha de la Rambla, bajando. Dos

MEDALLA DE HONOR DE LA REAL ACADEMIA DE SAN FERNANDO

El 10 de junio de 1986 se recibió en nuestro Teatro el siguiente comu­nicado que transcribimos en s~ t ot alidad:

(

"En sesión extraordinaria celebrada por esta Real Academia el d ía 26 de mayo último, se acordó previa votación secreta conceder la Medalla de Honor correspondiente a 1986, al Gran Teatro del'Liceo, de Barcelona, con­forme a la propuesta presentada por los Excmos. Sres. D. Federico Sopena Ibañez y D. Antonio Ferruíndez Cid de Temas y Duque de Alba.

Cumplo muy gustoso el deber de comunicar a V d. dicho acuerdo, ma­nifestandole al propio tiempo mi satisfacción personal por tan honrosa dis­tinción.

Di os guarde a V d. muchos años.

Madrid, 4 de junio de 1986.

El Secretario General

Enrique Pardo Canalís".

El acto tuvo lugar el jueves 7 de mayo de 1987 en la propia Real Academia de Bellas Artes encontrandose el salón donde se desarrolló aba­rrotado de público. En el estrado, ademas de Pascual Maragall que recogió el galardón en su calidad de Vice-Presidente del Consorcio, se encontraban presentes importantes académicos así como Jordi Maluquer, Director Gene­ral de Música de la Generalitat de Catalunya, y Manuel Bertrand como Pre­sidente de nuestra Sociedad y miembro del Consorcio. Taml;>ién se hallaban presentes representando a nuestra Sociedad Félix Millet y J.A. Pamias.

Tras la lectwa del acta de Concesión del galardón por parte del Secre­tario de la Academia, Enrique Pardo Canalís, el maestro Rodrigo, presidente de la Sección de Música subrayó la importancia artística del Liceo, desde su fundación en 184 7 y recordó emocionado los homenajes que se le han tribu­tado a él en ese coliseo.

En nombre de la Academia de Bellas Artes el académico y crítico de ABC, Antonio Fernandez Cid, glosó a continuación la historia del Liceo ex­plicando el significado cultural del que "ha sido durante muchos años el único Teatro Lírico de altura que nos mantuvo entre los grandes europeos de la época", teniendo el afamado crítico palabras de elogio hacia la Socie­dad de Propietarios al calificarla de factor determinante para la continuidad del Teatro en épocas pretéritas, haciéndola también acreedora de una enco­miable visión de futuro por la actitud facilitadora y asequible de sus miem­bros, los propietarios, al crear en el año 1981 el Consorcio del Gran Teatro del Liceo integrado por la propia Sociedad, la Generalitat de Catalunya, el Ayuntamiento de Barcelona, el Ministerio de Cultura y la Diputación de Bar­celona, entidades oficiales que prestan un alto apoyo impulsor del notable progreso artístico perceptible y sin el cual toda continuidad sería imposible.

Tras las palabras de Antonio Ferncí.ndez Cid hizo la entrega de la meda­lla de Honor el director de la Academia de Bellas Artes, Luis Blanco Soler al Alcalde de Barcelona, quien al recoger el galardón señaló el orgullo que sentía como barcelonés ante tal acto que premiaba a la mas importante ins­titución artística de España.

8

Page 9: GENERAL ORDINARIA - ddd.uab.cat... · Vestíbulo, al cual se llega a través de tres puertas situadas en el fondo de los arcos del atrio, a mano derecha de la Rambla, bajando. Dos

Después de unos minutos en que se acomodó el estrado pasando los integrantes de la mesa presidencial a las primeras filas del público, el acto concluyó con un concierto a cargo del Coro del Liceo que bajo la dirección de Romano Gandolfi, interpretó obras de Brahms y Schubert como ex­presión del agradecimiento liceísta.

* * *

ORQUESTA SINFONICA DEL GRAN TEATRO DEL LICEO

Si bien al iniciarse la temporada de ópera 1982-83 se acometió la re­forma del coro del Liceo con los fichajes del director titular del Coro de la Scala de Milan Romano Gandolfi y su director adjunto Vittorio Sicuri, me­dida que ha hecho que nuestra agrupación se situe a lo largo de estos últi­mes años entre las mejores de Europa, se era consciente que después del fa­llecimiento del Maestro Eugenio Marco, se debía efectuar el mismo proceso con la Orquesta del Gran Teatro del Liceo para auparla también allugar que corresponde a nuestro coliseo.

Después de cotejar diversos nombres nacionales y extranjeros, el Co­mité ejecutivo del Consorcio escogió de entre ellos al del austríaco Uwe Mund.

Este insigne director nació en Viena en 1941. Al producirse la ocu­pación rusa durante la guerra, Mund marchó con su familia a Linz y de vuel­ta a la capital austríac_a, estudió bachillerato e hizo los cursos pertinentes en el Conservatorio, entre ellos los de piano, ya que Mund quería ser antes que nada pianista. Entre los 16 y 18 años se ~mpezó a dar cuenta de que le atraía mucho la dirección realiza!ldo estudi os con Hans Siwarovsky, con el que tantos buenos directores actuales se han formado.

Hans Jelireke fue su profesor de composición y Hans Petermand de piano. A los veinte años fue nombrado director de los Niños Cantores de Viena con los que viajó durante un bienio por Europa y América.

En 1963 fue el único maestro repetidor de Herbert Von Karajan en la Opera de Viena. Obtuvo Mund premios de dirección en Salzburgo y en Niza y poco después fue nombrado director asistente del festival austría­ca, así como el Festival de Bayreuth. Sus actividades en el campo de la ópera han sido múltiples y diversas en los teatros mas importantes del mun­do. En Barcelona se le recuerdan magníficas direcciones siempre saldadas con grandes éxitos de LA WALKYRIA (1983), WOZZECK (1984), DER ROSENKAVALIER (1984) y del estreno en España de la versión escenifi­cada de MOSES UND ARON (1985).

Así pues el día 16 de marzo de 1987 se firmo el acto protocolario por el que Uwe Mund quedaba ligado al Gran Teatro del Liceo en calidad de maestro titular de su orquesta por un período de tres años prorrogables obli­gando dicho contrato al maestro vienes a una dedicación a la orquesta liceís­ta de un mínimo de 120 días al año. Uwe Mund ademas seguiní dirigiendo una o dos óperas por temporada pero siempre como suma y no como resta de su tiempo regular de permanencia acordado al frente de la orquesta.

El maestro Mund proyecta realizar al frente de la Orquesta liceísta conciertos sinfónico-corales ya que lo considera b:isico para la formación de la Orquesta, al tiempo que contribuïra a "sacar la del foso" -según el argot al uso- con sus actuaciones fuera del marco del Coliseo de las Ramblas. ·

9

Page 10: GENERAL ORDINARIA - ddd.uab.cat... · Vestíbulo, al cual se llega a través de tres puertas situadas en el fondo de los arcos del atrio, a mano derecha de la Rambla, bajando. Dos

Fruto de esta intención fueron los dos primeros conciertos de nuestra centuria sinfónica los pasados días 7 y 9 de julio de 1987 en Olesa de Mont­serrat y en Ripoll y debido a la importancia de este hecho dentro de la his­toria de nuestro Teatro es por lo que a continuación transcribimos íntegra la crítica que de la primera de ambas representaciones hizo Joan Arnau y que se titula: UNA APER TURA A LA ESPERANZA.

"En el Nou Teatre de la Passió d'Olesa de Montserrat tuvo efecto un concierto que podríamos calificar como de confirmación del propósito del Gran Teatre del Liceu de restituir la tradición de los conciertos sinfónicos a cargo de su orquesta titular. Decisión laudable, sin duda, del mismo modo que es satisfactoria la contratación de Uwe Mund como director estable del conjunto instrumental liceísta, al que este maestro conoce muy bien y del que todos esperamos resultados de superación cualitativa.

La actuación de la Orquestra Simfònica del Liceo y de Uwe Mund en Olesa de Montserrat ha sido como una declaración pública del mucho traba­jo que habra de realizarse para la obtención de esta calidad tan deseada, pero también el anuncio de que la orquesta tiene elementos para alcanzarla, pues­ta como esta en manos de un director con capacidad técnica, que sabe lo que quiere y la manera de obtenerlo. Y aún lo que es mas importante el conoci­miento exacto del nivel actual del conjunto, punto de partida no sólo del tra­bajo a realizar, sino también de la exigencia que hoy es permisible tener. Mas que un juicio de valor -que en todo caso habra de ser positivo- este concierto requiere la apertura a la esperanza.

Extrañara, quizas, que tratandose de la orquesta del Liceu, tan familiar a todos, las reflexiones anteriores se formulen como si de una formación sin­fónica nueva se tratase. En realidad la conocemos muy bien en su servicio a la ópera, pero el mundo del concierto sinfónico es otro mundo, con distintas necesidades, distinto protagonismo y otros requerimientos. Pòr eso y porque la orquesta del Liceu es hoy una orquesta de foso de teatro de ópera -con sus cosas mejores y otras no tanto- y se quiere que ademas adquiera la eate­goría y la personalidad de auténtica formación sinfónica, es por lo que se hi­cieron las consideraciones arriba expuestas.

Que Uwe Mund sabe dónde estan los puntos débiles de su orquesta quedó bien claro en el planteamiento de las interpretaciones de las obras in­cluídas en el programa. De no ser así, a las versiones habría que ponerle re­paros que afectarían particularmente a los "tempi". Pero Uwe Mund demos­tró ser inteligente y buen maestro al escoger los movimientos que mas bien podían convenir a las posibilidades de la orquesta, antes que a las composi­dones, y así lo que en ciertos momentos podía parecer una ''traición" a la verdad musical, fue en realidad un magnífico servicio al prestigio de la or­questa sin que por ello, a pesar de todo, nadie pueda rasgarse las vestiduras por un ''tempo" mas o menos rapido.

Esta condición, que diríamos de sicólogo, no fue, claro esta, el único mérit<? de Uwe Mund en la ~rección de las interpretaciones, porque como muy rmportante gesto, dommador, con mando seguro, ordenador, vital y matizador, con una mano izquierda flexible, atenta a subrayar frases, dibujos y líneas ~xpresivas nunca vacías de sentimiento. Pudo haber alguna tensión en los discursos, pero dadas las circunstancias, hubiera sido peor pecar por distensión. La orquesta, de esta manera, la tuvo siempre en vilo y dispuesta a todas las intensidades de timbre, color y dinamicas, bien notables en las en­comiables versiones de la "Leonora 3", de Beethoven y de la "Cuarta Sin-fonía" de Brahms. '

10

Page 11: GENERAL ORDINARIA - ddd.uab.cat... · Vestíbulo, al cual se llega a través de tres puertas situadas en el fondo de los arcos del atrio, a mano derecha de la Rambla, bajando. Dos

Hubo muy bonita prestación de la orquesta en hi "Sinfonía concer­tante, K. 190" de Mozart, en la que fueron solistas Jaume Francesch (violín) y Aureli Vila (viola), los dos justamente reconocidos como instrumentistas de pulcra, dominada técnica, calidad de sonido y musicalidad irrepochable. Fueron destinatarios de merecidos aplausos del pública, que los tuvo tam­bién para el maestro Uwe Mund y para la orquesta al término de cada una de las interpretaciones". -

Siguiendo con esta tónica los pasados días 19 y 20 de febrero de 1988 a las 21 horas se hizo l,a presentación oficial en nuestro teatro de la Orquesta del Liceo con su nuevo titular por media de dos conciertos sinfónicos cuyo programa fue el siguiente:

J.S. BACH

X. MONTSALVATGE

P.I. TXAIKOVSKI

I

Concert per a dos violins, corda i baix continu, en re menor, BWV 1043

Solistes: Josep Ma. Alpiste - Jaume Francesch

Simfonia de Rèquiem (Primera audició)

II

Simfonia núm. 5. en mi menor, Op. 64

La mejora de nuestra agrupación orquestal en estos ocho meses de sin­gladura dentro de esta nueva etapa fue notable y en estos momentos ya son muchos los compromisos que tendra que afrontar nuestra orquesta en los ve­nideros meses de los que daremos amplia información en la memoria del pró­ximo año.

* * *

CARNAVAL 1988

La Sociedad de Propietarios conjuntamente con el Círculo del Liceo a la vista del gran éxito obtenido en el baile de disfraces celebrada el 27 de fe­brero de 1987 han querido rememorar dicho evento organizando de nuevo una fiesta de Carnaval el pasado 12 de febrero teniendo por marco la entrada principal del Teatro donde se hizo la presentación de disfraces y enmascara­dos en general para continuar después en el salón de los espejos y dependen­cias del Círculo donde se sirvió una cena para posteriormente proceder al re­parta de premios y baile de fin de fiesta.

· La animación fue grande acabando la fiesta a altas horas de la madru­gada y dada el éxito del mismo nos permitimos augurar la celebración del mismo para el próximo curso.

* * *

11

Page 12: GENERAL ORDINARIA - ddd.uab.cat... · Vestíbulo, al cual se llega a través de tres puertas situadas en el fondo de los arcos del atrio, a mano derecha de la Rambla, bajando. Dos

CONSORCIO DEL GRAN TEA TRO DEL LICEO .

Al cumplirse este año la séptima temporada de la creación del Consor­cio del Gran Teatro del Liceo queremos una vez mas dar un repaso quizas mas exhaustiva que el de anteriores años a la actividad desarrollada a lo largo del año 1987 por este organismo que como sabemos es el encargado de llevar a feliz término nuestras temporadas liceístas en su doble vertiente artística y económica.

Durante el año de 1987 no · hubo reunión plenaria del Consorcio la cual se celebró el pasado 25 de febrero de 1988 a las 17 horas en el Palau de la Generalitat con el orden del día que transcribimos y comentamos a conti­nuación.

REUNION 25 DE FEBRERO DE 1988

1.- Nombramiento del Secretaria de la reunión

Fue nombrado D. Félix Ma. Millet Tusell quien leyó para ser aproba­das posteriormente las actas de las reuniones celebradas el 22 de julio de 1986 y el 23 de diciembre de1986.

2.- Bienvenida a los nuevos miembros del Patronato

Se dio la bienvenida a los nuevos miembros del Patronato representan­tes del Ministerio de Cultura y de la Diputación de Barcelona.

3.- Memoria del Administrador (1986/87). Balance y Cuenta de Resulta­dos de 1986 e informe de la Comisión l)e}egada

Este fue quizas uno de los puntos mas interesantes de la reunión pues a través del mismo el Administrador del Consorcio José Ma. Busquets y los miembros titulares de la Comisión Delegada explicaran profusamente culiles eran las líneas maestras que se estan siguiendo e implantando en nuestro Tea tro.

Basicamente los puntos que creemos merecen ser destacades son los siguientes:

a) Siguiendo una política de consolidación de las masas estables del Teatro, que constituyan una base a alto nivel artístico, se decidió nombrar un director estable de la Orquesta con el cargo de Director Musical de la Or­questa del Gran Teatro del Liceo, después de analizar diversas opciones. Se ha firmado un contrato para tres años prorrogables con el Maestro Uwe Mund, actual director del Teatro de Gelsenkirchen (Alemania).

Este nombramiento permitira, ademas de elevar el nivel musical de la Orquesta, ampliar su actividad artística, dando conciertos en el Teatro y otros lugares, así como abrir la perspectiva para poder hacer grabaciones discognificas, vídeos, etc. Tambien se ha promovido la actividad del Coro del Liceo que ha actuado en la Academia de las Bellas Artes de Madrid, en el Palau de la Música Catalana, en el Teatro Griego de Barcelona en dos oca­siones y en Tarrasa.

b) Se ha preparado un informe detallado para conocer culiles serían las posibilidades de crear un ballet estable en el Liceo, tanto desde el punto de vista artístico como económico y de organización.

12

Page 13: GENERAL ORDINARIA - ddd.uab.cat... · Vestíbulo, al cual se llega a través de tres puertas situadas en el fondo de los arcos del atrio, a mano derecha de la Rambla, bajando. Dos

e) Una de las representaciones de cada ópera se retransmitira por radio y sera grabada en video para el archivo del Teatro. Se ha llegada a un acuerdo para gue una segunda emisora de radio institucional haga una segun­da retransmision.

d) Se ha asistido a la reunión de A.I.D.O. (Asociación Internacional de Directores de Opera) celebrada en Ginebra el mes de abril. Esta asocia­ción reúne directores de los principales teatros de óperas del mundo para so­lucionar problemas comunes.

e) Nos referimos ahora a los aspectos de la actividad desarrollada en los campos de la organización interna y de gestión económica.

En el campo de la organización se incorporó un cambió en la gestión de manera que se vayan normalizando los sistemas en los diversos ambitos del Tea tro y la regularización de las situaciones de "facto" que han tenido un peso tan grande sobre la acción de conjunto.

son : Las areas funcionales sobre las que se esta trabajando actualmente

Administración Artística Departamento de Personal Departamento Administrativa Departamento de Prensa y Relaciones Públicas Departamento Técnico Departamento de Servicios Auxiliares y Mantenimiento Departamento de Abonos y Localidades Departamento de Proyectos y Obras Departamento Secretaría General

b-1) Se ha creado un departamento de personal propiamente dicho con las competencias y campo de acción que le son propios. Este departa­mento ha desarrollado una política de personal de acuerdo con la dirección, pactando convenios de trabajo en cada uno de los diferentes colectivos que componen la plantilla del Teatro, determinando sus funciones, centrando su campo y competencias, y pactando los niveles salariales. Se ha normalizado el sistema de retribución por medio de nóminas mecanizadas donde estan de­talladas los diversos conceptos retributivos y repercutidas las cargas salaria­les y los impuestos que la legislación determina. Se esta en camino de total normalización de este tema de las relaciones laborales.

Se ha establecido sistemas de selección de personal, revisiones médicas periódicas sistematicas, fórmulas para mejorar la información interna, etc.

Se ha avanzado en la vertebración de los diferentes equipos y colecti­vos laborales de la casa, tanto para lo que hace referencia al personal fijo co­mo para los eventuales y discontinuos.

b-2) En el Departamento de Abonos y Localidades se ha dado un paso haci~ adelante cualitativo muy importante. El nuevo esquema de trabajo contempla la mecanización total de la actividad de este depart.amento y abre amplias posibilidades de conexión. Con este fin después de estudiar diversos sistemas, se ha adquirida un "soft" a la empresa francesa SOFRIG, y que es el mismo que utiliza la Opera de París.

13

Page 14: GENERAL ORDINARIA - ddd.uab.cat... · Vestíbulo, al cual se llega a través de tres puertas situadas en el fondo de los arcos del atrio, a mano derecha de la Rambla, bajando. Dos

El nuevo procedimiento permitira dar un servlClO mas rapido y mas eficaz, asegurando un control de todo lo que hace referencia a la venta de en­tradas y daci todo tipo de información para facilitar la venta, el control, la gestión y la contabilidad. Este "soft" ha sido adquirido en términos que hara posible extender su servicio a otros teatros vinculados a instituciones públicas. Creemos que en este campo se abren grandes perspectivas.

Se ha renovado la plantilla de personal de este departamento incor­porandole personas adecuadas para este nuevo proceso. Mientras tanto y como paso intermedio, se ha modificado el procedimiento de venta, para mirar de evitar las acumulaciones de público, facilitar la venta por corres­pondencia.

Se ha creado un nuevo archivo de datos sobre el público asistente al Tea tro.

b-3) En el Departamento de Administración se ha incorporado un economista para reforzar una estructura absolutamente insuficiente -esta­ba compuesta de una sola persona- y para estar en situación de introducir técnicas de control de gestión económica y facilitar la informatización in­terna.

Se preparan todos los meses los balances de situación y las cuentas de resultados . Se esta finalizando un sistema de control presupuestario y se prevé su implantación durante el año 1988.

b-4) La organización de la Dirección del Escenario con todos sus co­lectivos ha permitido de ir avanzando los sistemas de trabajo y determinar los objetivos de cada equipo. Se ha nombrado a un ayudante al Director del Escenario y se prevé la introducción de nuevas técnicas de gestión y de control, así como aumentar la capacidad de utilización de todo el equipo.

Se han realizado pequeñas obras de mejoras en algunos servicios, es­pecialmente en el equipamiento de emisores receptores individuales para dirigir los trabajos de maquinistas y electricistas.

b-5) En el Departamento de Prensa y _Relaciones Públicas se ha lleva­do a término nuevas acciones con la prensa y los medios de comunicación del país, consiguiendo un mejor nivel de presencia y eficacia. Se ha inicia­do la publicidad por toda Cataluña fijando posters del Teatro y haciendo publicidad en diversas poblaciones.

Se ha preparado una acción de promoción del Teatro en diferentes lugares de Cataluña mediante instituciones, asociaciones y colectivos !oca­les de los lugares escogidos por una primera etapa.

Se ha intensificado la relación con las principales revista5 especializa­das, todo y que las relaciones con la prensa extranjera todavía se consideran insuficientes.

Se ha incidido muy directamente en los contenidos de la revista Montsalvat.

· Se han realizado diversas ruedas de prensa y mesas redondas con mo­tivo de determinados acontecimientos.

14

Page 15: GENERAL ORDINARIA - ddd.uab.cat... · Vestíbulo, al cual se llega a través de tres puertas situadas en el fondo de los arcos del atrio, a mano derecha de la Rambla, bajando. Dos

b-6) Los Servicios Generales del Teatro en cuant6 a comunicaciones, han ido mejorando con la instalación del servicio de telex, central telefónica con servicio permanente, pantalla de video para facilitar las acciones encami­nadas a evitar que el pública entre en la sala una vez iniciada la representa­ción, intercomunicación por radio entre los diferentes responsables de los equipos del escenario, etc.

Se ha realizado una importante reforma de la sala de ensayo del Cora, para que el trabajo pueda ser realizado con mas eficacia.

Se ha llevada a término un desarrollo de pianos del Teatro que ha per­mitido hacer una serie de estudios de proyectos futuros.

Se ha instalado un sistema de calefacción mediante gas natural que substituye al actual de carbón, y facilita un mejor servicio y una mayor se­guridad.

Se ha preparada unos anteproyectos de remodelación del escenario y de los accesos al Teatro.

Este es un extracto de la memoria presentada por el Administrador, a la que siguió tal como indica el punto 3 del orden del día que estamos co­mentando un informe de la Comisión Delegada. Este órgano que se reúne to­dos los martes del año esta formada por Juan Rigol y Jordi Maluquer que re­presentan a la Generalitat, José Ma. Bricall y Germa Vidal ·que actuan en nombre del Ayuntamiento y Manuel Bertrand y Félix Ma. Millet como re­presentantes de la Sociedad de Propietarios del Gran Teatro del Liceo. A continuación pues transcribimos dicho informe que como es lógico se. ex­presa en términos mucho mas ge;néricos que los utilizados por el Adminis­trador, y como resumen conceptual de la situación presente y de las pers­pectivas de un futuro inmediato y otro a mas largo plazo.

* * *

INFORME DE LA COMISION DELEGADA AL PATRONATO

1°.- La evolución global de la entidad se considera netamente posi­tiva, a pesar de las insuficiencias económicas y las carencias en diversos ór­denes.

2°.- El so porte económico institucional esta llegando a una cifra que ha de permitir la definitiva consolidación de las actividades del Liceo, en unos niveles cualitativos y cuantitativos coherentes con las actuales posibi­lidades y su representatividad.

3°.- La Comisión Delegada considera que, para entrar definitivamen­te en la normalización económica, es altamente conveniente que las institu­ciones que componen el Consorcio asuman la responsabilidad de hacer lo necesario para que el presupuesto de 1988 pueda equilibrarse y que no se incremente la deuda financiera.

4°.- Paralelamente se propondra, en el curso de esta reunión que se nombre una comisión formada por representantes técnicos de las cuatro instituciones públicas integradas en el Consorcio, a fin que elaboren un plan de financiamiento es_P.ecífico y de amortización del déficit acumulado. En estos momentos, el deficit acumulado es el problema económico funda-

15

Page 16: GENERAL ORDINARIA - ddd.uab.cat... · Vestíbulo, al cual se llega a través de tres puertas situadas en el fondo de los arcos del atrio, a mano derecha de la Rambla, bajando. Dos

mental; sin la carga financiera que genera, el presupuesto de 1988 se podi:ía presentar totalmente equilibrada.

50.- El ritmo de crecimiento de los gastos que quedan reflejados en el ejercicio, y que se observara también en el presupuesto de 1988, no impli­ca una dificultad objetiva a controlar la evolución, sino que es causada por unas circunstancias acéidentales: el proceso de normalización interna, la carga financiera derivada del déficit acumulada desde el inicio del Consorcio y las consecuencias económicas de unas circunstancias superadas pero que todavía quedaran reflejadas en el ejercicio del 1988 y en buena parte del 1989.

60.- La Comisión Delegada continuara haciendo lo necesario para completar las reformas estructurales de la base profesional del Consorcio, a fin de asegurar la calidad y el control de la gestión, tanto empresarial como artística.

7°.- Una vez consolidada la normalización, se deberían acometer cua­tro grandes proyectos: completar los componentes artísticos fundamentales del Liceo con la creación del cuerpo de ballet estable; sistematizar una po­lítica de producciones que configure la base de una línea artística propia; iniciar el programa de inversiones relativa a la reforma del escenario y a la ampliación de las instalaciones para servicios, e incorporar las medidas con­cretas encaminadas a conseguir una apertura progresiva de sus actividades a un pública mas amplio.

so.- De c¡u-a a este último proyecto, se ira avanzando en la línea de ampliación del número de funciones de una misma ópera, la cual ha tenido una respuesta claramente favorable por parte del pública. La potenciación de esta política sera facilitada por una reducción de títulos; reducción, por otra parte, técnicamente necesaria.

9°.- Paralelamente se arbitraran fórmulas para hacer mas accesibles las actividades ordinarias del Liceo a un pública de menor capacidad eco­nómica, especialmente a las personas vinculadas a organizaciones cultura­les. En esta misma línea, se ha determinada abrir progresivamente al pú­blica -con las limitaciones lógicas-los ensayos generales.

10°.- Se ha proyectado complementar la programación de óperas y ballet con conciertos sinfónicos y corales. Este enfoque tiene diversas fi­nalidades: el mejor aprovechamiento de la Orquesta en su nueva etapa; un mayor uso del local; la incorporación de un nuevo pública y la reducción del coste medio unitario del conjunto de funciones englobadas en el abono.

11°.- Se proyecta una línea de actividades para el pública escolar. Es­te proyecto va unido con el hecho de poder contar con espacio alternativa.

12°.- Siempre insistiendo cerca de las Instituciones para hacer el ma­ximo esfuerzo, cada una en función de sus posibilidades, para que el trabajo que el Consorcio va llevando a término pueda culminar positivamente y ra­pidamente, la Comisión Delegada asume que, una vez conseguido el equi­librio presupuestario y resuelto el déficit acumulada, el soporte económico institucional ha de estabilizarse. Los proyectos de la nueva etapa -con la excepción de las grandes inversiones- se han de poder realizar con la cober­tura económica resultada de la mejora de la gestión y de una acción comer-cial de mayor acción. .

16

Page 17: GENERAL ORDINARIA - ddd.uab.cat... · Vestíbulo, al cual se llega a través de tres puertas situadas en el fondo de los arcos del atrio, a mano derecha de la Rambla, bajando. Dos

130.. En este aspecto, se impulsara de una manera decidida, una po­lítica sistematica con ayudas privadas.

14°.- El Liceo, sin necesidad de llegar, ni de lejos, a los presupuestos de los teatros de ópera i.mportantes de Europa --se es consciente de las li.mi­taciones económicas en que debemos movernos-, se puede situar en pocos años, en el lugar que corresponde a su historia, con una política cultural y una línea artística pr~pia, y una amplia proyección social e internacional.

Febrero 1988

4.- Tratamiento del déficit acumulada, Nombramiento de expertos en representación de las Instituciones

Este es uno de los aspectos mas negativos, si no el que mas, al que tie­ne que hacer frente el Consorcio lo mas rapidamente posible pues la cuenta de explotación del mismo y con ello la buena marcha de nuestro Teatro se ve seriamente afectada por este capítulo.

En estos momentos el déficit acumulada en pasados ejercicios se aproxima a los 1.800.000.000'- de pesetas provocada por un presupuesto que creemos era normal en un Teatro en expansión como el nuestro que trata de buscar el sitio que le corresponde entre los mejores de Europa, pe­ro que no tuvo las suficientes contrapartidas en lo que a subvenciones ins­titucionales se refiere por altas que parezcan las que se han ido aplicando a lo largo de los últimos años por parte de la Generalitat y el Ayuntamiento desde la creación del Consorcio, complementadas posteriormente por las que han aportado la Diputación y el Mmisterio de Cultura.

La solución que se vislumbra y para .la cual se esta trabajando ya tal como se expresaba en el informe ¡de la Comisión Delegada es la de nombrar una comision formada por representantes técnicos de las instituciones pú­blicas integradas en el Consorcio para que elabore un plan .de financiamien­to y de amortización del déficit acumulada una vez este haya sido extraído de la cuenta de explotación normal del Teatro.

5.- Temporada 1987-1988

Se procedió a comentar la actual temporada, aspecto que aquí sos­layamos por ser suficientemente conocido por todos los señores Propieta­rios y constar ademas en otro capítulo de esta memoria.

6.- Presupuesto Ejercicio 1988

El presupuesto para el presente ejercicio de 1988 del Consorcio fue leído por el Administrador del mismo José Ma. Busquets y creemos es in-

. teresante subrayar basicamente dos cosas. La primera de ellas es el mon­tante total de gastos que asciende a 2.141.528.000'- de pesetas y la se­gunda son las subvenciones que las instituciones oficiales se han compro­metido a aportar para tratar de equilibrar dicha partida y que son· del si­guiente orden :

GENERALITAT DE CATALUNYA: AYUNTAMIENTO DE BARCELONA: MINISTERIO DE CULTURA: DIPUTACION DE BARCELONA:

350.000.000'-- Pesetas 350.000.000'-- Pesetas 400.000.000'-- Pesetas 100.000.000'-- Pesetas

cantidades que sumadas a la retribución de la Sociedad del Gran Teatro del Liceo que es de 61.452.000'-- de pesetas dan una cifra total de ingre­sos institucionales de 1.261.452.000'-- de pesetas.

17

Page 18: GENERAL ORDINARIA - ddd.uab.cat... · Vestíbulo, al cual se llega a través de tres puertas situadas en el fondo de los arcos del atrio, a mano derecha de la Rambla, bajando. Dos

Como veremos las subvenciones oficiales se han incrementada de for­ma espectacular en relación al pasado año en que la Generalitat de Catalunya y el Ayuntamiento de Barcelona aportaren 250.000.000'-- de pesetas cada uno, el Ministerio de Cultura contribuyó con 200.000.000'-- de pesetas y la Diputación de Barcelona hizo lo propio con 75.000.000'-- de pesetas, si bien en estos momentos y tal como se ha apuntado en el informe de la Comisión Delegada las instituciones han confirmado que si bien nunca dejaran de apo­yar al Liceo es düícil se vuelvan a producir incrementes tan espectaculares en las subvenciones anuales, por lo que para equilibrar et presupuesto que ca­da año tendra su lógico incremento por moderado que éste sea, se debe pro­fundizar en un campo muy poco explotado en España pero que en el Ex­tranjero se utiliza con excelentes resultades cual es el de las esponsorías. Otro dato importante a señalar en el capítulo de ingresos es el de la cüra.. que se espera conseguir con la explotación directa del Teatro (abonos, en­tradas, etc.) y que asciende a 600.000.000'-- de pesetas y ya para cerrar este capítulo decir que en el presupuesto del presente año de 1988 todavía se producira un déficit de 196.000.000'-- de pesetas que se sumara al ya acumu­lado en temporadas anteriores y al cual se le dara un tratamiento específico tal como se ha apuntado anteriormente, pues repetimos que de no existir es­te déficit, en el presente año el presupuesto del Consorcio no sólo se equili­braría sino que tendría un ligero superavit.

7.- Reforma de Estatutos

A la espera de una futura y mas profunda reforma de los Estatutos del Consorcio aconsejada por la experiencia acumulada a lo largo de los últimos años y que lógicamente se debe producir por unanimidad de todos los inte­grantes del mismo se reforman en esta sesión tan sólo dos aspectos que de hecho ya se venían aplicando. El primero de ellos es nuevamente tecnico y relacionado con una cüra tope que tenía el Consorcio para endeudarse y el segundo para regular la entrada del Ministerio de Cultura y de la Diputa­ción de Barcelona hecho que ya se produjo el pasado ejercicio. Así pues mas que de reforma de Estatutos se puede hablar de una adecuación de dos apartades de los mismos ante una situación aceptada unarnmemente por to­dos los miembros y que repetimos ya se venía aplicando desde hace tiempo especialmente la primera de elias.

8.- Compra hienes inmuebles

En este apartado se comentó la posibilidad de apoderar el Adminis­trador del Consorcio con el fin de que pueda adquirir en determinado mo­mento algún inmueble que permita la expansión de nuestro Teatro para la mejora de su infraestructura basicamente relac~onada con la ampliación del escenario que como todos sabemos es el punto flaco de nuestro coliseo.

Y ya con los ruegos y preguntas en los que no hubo nada destacable y una rueda de prensa a la que asistieron José María Bricall, Jordi Maluquer, Manuel Bertrand y José María Busquets finalizó esta sesión plenaria del Consorcio a la que en líneas generales puede calüicarse de altamente posi­tiva por el espíritu colaborador de todos los asistentes representantes de las cinco instituciones que forman el Consorcio del Gran Teatro del Liceo.

No queremos acabar este resumen acerca de la actividad del Consor­cio en el Gran Teatro del Liceo, sin abordar uno de los temas mas imoortan­tes para el Teatro y para nuestra Sociedad cual es el de las obras de mejora del mismo. En el plan de actuaciones para la conservación y restauraçión del Gran Teatro del Liceo iniciado el año 1981 se programaren una serie de trabajos que siendo de orden estrictamente técnico fuesen a la vez de mejora y renovación de espacios e instalaciones ya existentes y que per-

18

Page 19: GENERAL ORDINARIA - ddd.uab.cat... · Vestíbulo, al cual se llega a través de tres puertas situadas en el fondo de los arcos del atrio, a mano derecha de la Rambla, bajando. Dos

mítíesen en etapas sucesívas llevar a cabo una puesta al díade un edífícío tan valíoso y sígnífícatívo para la cultura musical como es nuestro Teatro que corría el grave ríesgo por falta de recursos de verse ínmerso en una obsoles­cencía progresíva para su buen funcíonamíento. Las obras de mejora realíza­das a lo largo del pasado curso y que fueron estrenadas al ínícíarse la tem­porada 1987-1988 son las síguíentes:

1.- . Restauración de los corredores de platea y anfiteatro con cambio total en la decoración (moqueta nueva, pintura, instalación eléctrica,.rotula­ción, etc.) con un coste total de 28.404.492'-- de pesetas.

2.- lnstalación de nueva maquinaria para ascensores con un coste de 1.592.000'- pesetas.

3.- Instalación calefacción sustituyendo la vieja caldera de carbón por una nueva de gas natural con un presupuesto de 9.4 76.881 '-- pesetas.

4.- Reformas de la sala del Coro con la construcción de una mini sala con graderías con una capacidad para cien coristas que puede servir ademas como pequeña sala para audiciones, recitales, etc. El coste de este apartado asciende a 5.082.006'-- de pesetas.

5.- Oficinas de Administración con un coste de 1.264.376'-- de pese-tas.

6.- Instalación informatica con la puesta a punto de un sofisticado sis­tema de venta de entradas cuya puesta en marcha se hara la próxima tempo­rada y cuyo coste asciende a 20.241. 702'-- pesetas.

7.- Instalación telefónica con un coste de 1.592.000'-- pesetas.

* * *

CONSERV ATORIO SUPERIOR DE MUSICA DEL LICEO

Con cargo a los fondos de sostenimiento, conservación y fomento del arte de nuestra Sociedad Civil, ha sido satisfecha al Conservatorio Superior de Música del Liceo, la subvención anual de cíncuenta mil pesetas para mejor atender la meritoria labor que en pro del arte realíza.

* * *

Con profundo pesar damos cuenta del fallecimiento de los consocios Don Ernesto Samstag Hamel, Don Oriol Llimona de Gispert, Don Carlos de Godó Valls (Q.E.P.D.), cuya desaparición representa una gran pérdida para el cuerpo social de nuestra Sociedad.

* * *

Al finalízar el presente ejercicio, y según lo que prevé el artículo nú­mero 27 de los Estatutos, los miembros de la Junta de Gobierno continúan en el desempeño de sus respectives cargos, hasta que no finalice el plazo de ejercicio de los mismos.

* * *

19

Page 20: GENERAL ORDINARIA - ddd.uab.cat... · Vestíbulo, al cual se llega a través de tres puertas situadas en el fondo de los arcos del atrio, a mano derecha de la Rambla, bajando. Dos

La Junta de Gobierno tiene el honor de proponer a la Junta de señores Accionistas la aprobación de los siguientes extremos:

a) Lectura y aprobación del acta de la Junta General Ordinaria cele­brada el día 4 de mayo de 1987.

b) Aprobación de la memoria y del Estado General de Cuentas corres­pondiente al último ejercicio y aprobación de la gestión social de la Junta de Gobierno.

e) Información general sobre la actividad del Gran Tea tro del Liceo en la presente temporada.

d) Acordar una derrama de 7.500.000'-- de pesetas para atender a los gastos sociales.

e) Ruegos y preguntas.

Barcelona, mayo de 1988

El Presidente, MANUEL BERTRAND VERGES

El Tesorero, El Vice-Presidente, FELIX Ma. MILLET TOSELL JUAN BERTRAND VERGES

El Cantador, MIGUEL LERIN VILARDELL

Vocales

MARIA VILARDELL VIÑAS JUAN A. P AMIAS PECO RARA

FRANCISCO DE RIBA Y DE SALAS CARLOS MIR AMOROS

El Secretaria, JOSE Ma. CORONAS ALONSO

20

Page 21: GENERAL ORDINARIA - ddd.uab.cat... · Vestíbulo, al cual se llega a través de tres puertas situadas en el fondo de los arcos del atrio, a mano derecha de la Rambla, bajando. Dos

ESTADO DE CUENTAS DEL EJERCICIO de 1 MARZO 1987 a 29 FEBRERO 1988

INGRESOS

Recibos de ejercicios anteriores ......................... . Recibos ejercicio actual:

cuota .anual . .......................... ... ..... . funciones turno obligatorio . ... . . ..... ..... ....... . funciones turnos adicionales . . . . . . . . .............. . otras funciones y representaciones ................. .

Alquileres casa Rambla ............... . ...... . . . ..... . . Intereses . ..... ... . .... .. .. .... ............ ... ..... . Diversos . . ............................. . .... . ...... .

2.464.870 -

6.876.649 56.944.135

6.167.590 2.338.762

469.832 523.331 142.850

75.928.019 Saldo en Caja y Bancos a 1.3.87 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.677.224

80.605.243

Recibos pendientes de cobro . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.401.207

GASTO S

Consorcio: del ejercicio anterior ......... . · ...... . ....... . funciones turno obligatorio ............. . .... . .... . funciones turnos adicionales . . . . . . . . . . . . .......... . otras funciones y representaciones . . . . . . . . . . . . . . ... .

Personal: sueldos ................................. .. . seguros sociales . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ... ....... .

Edificio: seguro incendi os . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .... . Conservatorio del Liceo . ..... . ............. ........... . Donativos, premios y pensiones ........................ . . Gastos casa Rambla .......... . ...... . ....... . ........ . Gastos general~s: ..

secretana y ofiCma ........................... .. . auditoría y trabajos profesionales externos ... . .. ..... . imprenta ..................................... . bancarios ............. . ............. . ... ...... . teléfono ...... .. ..................... .. ...... . . viajes y representaciones . . . . . . . . . . ............... . gastos menores . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .... . diversos ... ..... ..... ........ .. . ....... .. .. .. . .

1.394.065 56.944.135

6.167.590 2.338.762 4.826.349 1.205.804

808.282 57.500

359.000 378.746

332.872 831.807 156.227

23.481 57.249

469.315 70.633 97 .700

76.519.517

Saldo en Caja y Bancos a 29.2.88 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 .085. 726

80.605.243

Gastos pendientes de pago. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.905:771

21

Page 22: GENERAL ORDINARIA - ddd.uab.cat... · Vestíbulo, al cual se llega a través de tres puertas situadas en el fondo de los arcos del atrio, a mano derecha de la Rambla, bajando. Dos

DESGLOSE DE RECIBOS PENDIENTES DE COBRO Y PAGO

Recibos pendientes de cobro: Ejercicios anteriores Primavera 1986 Cuota anual1986-87 Temporada 1986-87 T.O. Temporada 1986-87 T.A. Cuota anual1987-88 Temporada 1987-88 T.O. Temporada 1987-88 T.A. Canto Coral Antonio Gades Festival Viñas 1986 Ballet Du Nord lbercamera Aida y Rigoletto n Trittico Festival Viñas 1987 Orquesta Sinfónica G.T.L. Fed ora

Recibos pendientes de pago: Primavera 1986 Temporada 1986-87 T.O. Temporada 1986-87 T.A. Ibercamera Temporada 1987-88 T.O. Temporada 1987-88 T.A. n Trittico Festival Viñas 1987 Orquesta Sinfónica G.T.L. Fed ora

Otros: I.R.P.F., Seg. Soc., I.V.A.

22

1.416.750'-370.246'-

53.583'-425.433'-

1.428.895'--123.355'-

--'-3.000'-

133.520'--6.600'--

27.820'-33.390'--73.450'--60.160'--24. 700'--

100.000'--120.305'--

437.026'--425.433'--

1.428.895'--33.390'--

-'--60.160'--24.700'--

100.000'--120.305'--

275.862'--

4.401.207'--

2.905. 771 '-

Page 23: GENERAL ORDINARIA - ddd.uab.cat... · Vestíbulo, al cual se llega a través de tres puertas situadas en el fondo de los arcos del atrio, a mano derecha de la Rambla, bajando. Dos

NUMERO CIENTO DIECIOCHO AiW MIL NOVECIENTOS OCHENT A Y OCHO

FORNES & SALAS, S.R.C., Censores Jurados de Cuentas Asociados, miembros Numerarios del Instituta de Censores Jurados de Cuentas de Es­paña, han procedida a la actuación profesional que resulta del presente do­cumento, relativa a la Entidad "SOCIEDAD DEL GRAN TEATRO DEL LICEO", con domicilio en Barcelona, calle San Pablo, 1 bis, 3. 0 , y en rela­ción a efectuar AUDITORIA de los Estados Financieros de dicha Entidad, cerrados el 29 de febrero de 1988.

La expresada actuación tiene su origen en la solicitud verbal formu­lada con caracter previo por el Presidente de la citada Entidad.

DICTAMEN

Hemos llevada a cabo la AUDITORIA de los Estados Financieros (Balance de Situación Patrimonial y Estada de Cuentas) de la "SOCIEDAD DEL GRAN TEATRO DEL LICEO", correspondientes al ejercicio cerrado el 29 de febrero de 1988.

Nuestro trabajo se ha realizado mediante la aplicación de normas y procedimientos de auditoría, generalmente aceptados, habiéndose efectua­do aquellas pruebas y verificaciones de los registros cantables que hemos creído necesarias según las circunstancias.

EN NUESTRA OPINION PROFESIONAL, los Estados Financieros que se adjuntan como Anexos, presentan adecuadamente la situación del capital circulante (tesorería, deudores y açreedores) a 29 de febrero. de 1988 y el resultada de las oper~ciones realizadas en el ejercicio de 1 de marzo de 1987 a 29 de febrero de 1988, de la "SOCIEDAD DEL GRAN TEATRO DEL LICEO", de conformidad con principios de contabilidad generalmente aceptados para entidades de su naturaleza, que han sida aplicados uniformemente en relación con el ejercicio anterior.

Finalizada la actuación profesional encomendada, expedimos el presente documento, con el número de nuestro protocolo al principio in­dicada, en ejemplar auténtico y tres copias, extendido en 14 folios numera­dos de papel oficial del Instituta de Censores Jurados de Cuentas de Espa­ña, al que se unen 7 Anexos, igualmente numerados, que firmamos, rubrica­mos y sellamos, en Barcelona a veinticuatro de marzo de mil novecientos ochenta y ocho.

FORNES & SALAS, S.R.C. Censores Jurados de Cuentas Asociados Un gerente: MANUEL SALAS RIOS Censor Jurada de Cuentas

El Censor Jurada de Cuentas que firma el presente documento figura en los registros de esta Corporación en su calidad de miembro numeraria de la misma.

25 Marzo 1988 JOSEP Ma. GASSO I VILLAFRANCA Presidente

(Hay un sella del Instituta de Censores Jurados de Cuentas de España. Agrupación Territorial de Cataluña. Barcelona).

23

Page 24: GENERAL ORDINARIA - ddd.uab.cat... · Vestíbulo, al cual se llega a través de tres puertas situadas en el fondo de los arcos del atrio, a mano derecha de la Rambla, bajando. Dos

UI

11

SOCIETAT D.EL

GRAN TEATRE DEL LICEU

MEMÒRIA DELA

JUNTA DE GOVERN PER A LA

GENERAL ORDINÀRIA

DE

1988

Page 25: GENERAL ORDINARIA - ddd.uab.cat... · Vestíbulo, al cual se llega a través de tres puertas situadas en el fondo de los arcos del atrio, a mano derecha de la Rambla, bajando. Dos

Senyors Accionistes:

De conformitat amb el que s'exposa als articles 18 i 24 dels Estatuts vigents, la Junta de Govern de la Societat del Gran Teatre del Liceu convoca la General Ordinària de Senyors Accionistes per donar compte de la seva ges­tió durant l'exercici 1987-88 que acaba de finir.

* * *

ESTAT GENERAL DE COMPTES

L'Estat General de Comptes tancat el 29 de febrer últim i que segons obligació reglamentària ha estat exposat durant cinc dies a Secretaria, presen­ta un saldo favorable en el compte corrent del Banc Central-Oficina Princi­pal, Banc de Santander, Banca Jover, Caixa d'Estalvis i existència a Caixa de 4.085.726 pessetes, faltant encara cobrar 4.401.207 pessetes per rebuts cor­responents a diversos conceptes.

* * *

JUNTA GENERAL ORDINÀRIA ~

El dia 4 de maig de 1987 se celebrà Junta General Ordinària, en la qual fou aprovada l'acta de la celebrada el dia 29 d'abril de 1986, la Memòria i l'Estat General de Comptes corresponent a l'últim exercici, i es votà una der­rama de 7.000.000 de pessetes per a la Quota Anual corresponent.

* * *

Per unanimitat foren reelegits tots els membres de la Junta de Govern tal com s'expressa: President, senyor Manuel Bertrand i Vergés; Vice-Presi­dent, senyor Fèlix Ma. Millet i Tusell; Comptador, senyor Miquel Lerín i Vilardell; Tresorer, senyor Joan Bertrand i Vergés; Vocals, senyora Maria Vilardell i Víñas, senyor Carles Mir i Amorós, senyor Francesc de Riba i de Salas, senyor Joan-Antoní Pàmias i Pecorara; i Secretari, senyor Josep Ma. Coronas i Alonso.

* * *

La Junta de Govern, fent ús de les facultats conferides en la General Ordinària celebrada el 29 d'abril de l'any passat, disposà de la derrama de 7.000.000 pessetes, d'acord amb la destinació que fou exposada en l'As­semblea General Ordinària referida, atenent despeses exclusivament del Personal Permanent de la Propietat, de Seguretat Social, de Contribucions i Arbitris i de l'Assegurança del Teatre, així com les despeses ordinàries.

* * * 3

Page 26: GENERAL ORDINARIA - ddd.uab.cat... · Vestíbulo, al cual se llega a través de tres puertas situadas en el fondo de los arcos del atrio, a mano derecha de la Rambla, bajando. Dos

TEMPORADA OFICIAL BALLET-ÒPERA 1987-88

La temporada d'hivern 1987-88 (BALLET-ÒPERA) s'inicià el dia 1 d'octubre de l'any passat i finalitzà el dia 1 de juliol de 1988.

Consta de 71 representacions, de les quals 12 correspongueren al cicle coreogràfic i les 59 restants a l'operístic, tenint en compte que de les citades se n'hagueren de suspendre quatre, corresponents a "CRISTOBAL COLON", una d'elles fora d'abonament, per indisposició del nostre tenor català Josep CARRERA S.

Quant al Ballet que ens visità aquesta temporada, fou l'internacional­ment famós BEJART Ballet Lausanne, que interpretà els ballets següents: Danses gregues, Vie et mort d'une marionette humaine (estrenada a Nova York l'any 1983), Mephisto-Walzer, Prélude à l'après-midi d'un faune, Se­rait-ce la mort?, Boléro. Programa li Light, Dionysos. Programa Ill Mal­raux ou la méta.morphose des dieux.

Ressenyem a continuació els components de la dita formació coreo­gràfica i que foren:

Valérie AGENIS, Axelle ARNOUTS, Edwige Audon, Janie BATISTA, Christine BLANC, Kathryn BRADNEY, Lynne CHARLES, Valérie CHERITTWIZER, Suzanne DE VRIES, Roanne DUNCAN, Judith EGER, Emanuelle F AUCHOIS, Florence F AURE, Florence GAILLARD, Grazia GALANTE, Katarzyna GDANIEC, Graziella GILLEBERTUS, Kyra KHAR­KEVICH, Nicole KOHLER, Kyra KOHLER, Isabelle LEGUERLIER, Danie­lle LEHSTEN, Cecília MONES-RUIZ, Fabienne MOREAU, Sabine PICCIO­NE, Nicoletta SANTORO, Véronique SHENKER, Nathalie VANDERCAM.

Rouben BACH, Serge CAMPARDON, Rosario CARDE'J'TINO, Olivier CHANUT, Didier CHAPE, Franck CHARTIER, Maurice CQURCHAY, Au­gustus DAMIAN, -Bertrand d'AT- Patrick DEBANA, Marc DEBATTY, Jorge DONN, Tony FABRE, Xaver FERLA, Martyn FLEMING, Ramon FLO­WERS, Michel GASCARD, Marc HW ANG, Artur KURASZEWSKI, Juan LOPEZ, Giorgio MADIA, Giorgio MANCINI, Matteo MOLES, Roberto OLIVEIRA, Hervé PALITO, Piero ROCHETTI, Gil ROMAN, Claudio SILVA BERNARDO, Martin SOMMERLATTE, Eduardo TEIXEIRA DE FREITAS, José VIDAL, Josu ZABALA. .

La Temporada operística consta de les següents òperes:

"CRISTOBAL COLON" (4) (suspesa), "IL TRITTICO" (ll Ta­barro) (Suor Angelica) (Gianni Schicchi) (4), "TANNHAUSER" (4), "ME­FISTOFELE" (4), "CAVALLERIA RUSTICANA" "PAGLIACCI" (4), "LA CLEMENZA DI TITO (4), "UN BALLO IN MASCHERA" (4), "DER FREISCHUTZ" (4), "FEDORA" (3), "IL TROVATORE" (4), "OTELLO" (4), LA GIOCONDA" (4), ~,'FAUST" (4), "DO~A FRANCISQUITA" (4), "DER FLIEGENDE HOLLANDER" (4), i en foren els seus intèrprets na­cionals: Montserrat Caballé, Rosa Ma. Y sas, María Uriz, Enedina Lloris Ma. Antonia Martín, Carmen Herruindez, Ma. Angeles Peters, Rosa Ma: Conesa, Ascensión GonzaJ.ez, Nuria Delgado, Ma. Rosa Soler, Anna Ma. Velando, Nuria Qors, Rosa Vilar, Isabel Aragón, Georgina Pujol, Ma. Isabel Fuentealba, Ma. Angels Prats, Alfredo Kraus, Pllicido Domingo, Joan Pons Vicente Sardinera, Vicenç Esteve, Dídac Monjo, Dalmau GonzaJ.ez, Alfred~ Heilbrón, Antonio Ordóñez, Antoni Comas, Josep Ma. Bosch, Llorenç Ma­ristany, Pablo Pasqual, Manuel Garrido, Antoni Lluch, Jesús Castillón i Alfonso, Echevarría, mentre que els cantants estrangers que ens visiten en­guany son:

4

Page 27: GENERAL ORDINARIA - ddd.uab.cat... · Vestíbulo, al cual se llega a través de tres puertas situadas en el fondo de los arcos del atrio, a mano derecha de la Rambla, bajando. Dos

Olivia Stapp, Maria Chiara, Margherita Lilowa, Stefania Toczyska, Maya Tomadze, Joanna Meier, Agnes Habereder, Elena Obraztsova, lleana Cotrubas, Carol Vaness, Trudeliese Schmidt, Helen Donath, Adelaida Negri, Fiorenza Cossotto, Edith Mathias, Sona Gazharian, Renata Scotto, Viorica Cortez, Grace Bumbry, Gabriela Benackova, Sofia Salazar, Nicola Martinucci, Alessandro Casis, Rolando Pa.nerai, Arley Reace, Jorma Hynni­nen, Bonaldo Giaiotti, Corneliu Murgu, Giuseppe Giacomini, John Rawns­ley, Werner Hollweg, Siegfried Jerusalem, Peter Weber, Kurt Rydl, Ermanno Mauro, Lorenzo Saccomani, lvo Vinco, Vladimir Atlantov, Bruno Sebastian, Renato Brusson, Matteo Manuguerra, Francisco Araiza, Yevgeny Nesterenko, Pado Gavanelli, Alfred Muff, Robert Schunk, Harald Stamm i Piero de Pal­ma entre altres.

Quant als directors d'orquestra que s'han posat al front de la formació liceística, tenim el nou mestre titular de l'Orquestra Simfònica del Gran Tea­tre del Liceu, Uwe Mund, així com Roberto Abbado, Heinz Fricke, José Collado, Peter Schneider, Antoni Ros-Marbà, Armando Gatto, Maximiano Valdés, Hans Wallet, i finalitzem ja amb la relació de directors d'escena que han dirigit les produccions de l'any present: Ricard Salvat, Sylvano Bussoti, Emilio Sagí, Antonello Madau-Díaz, Vittorio Patane, Pier-Luigi Pizzi, Mario Gas, Giuseppe de Tomasi, Jacques Karpo, Sonia Frisell, José Luis Alonso i Jean Claude -Riber.

El Cor del Gran Teatre del Liceu ha estat dirigit, com en temporades anteriors, per Romano Gandolfi i Vittorio Sicuri, i ha obtirigut ressonants èxits al llarg del curs operístic.

Enguany, com a primícia, a les ja tradicionals retransmissions radiofò­niques realitzades per "Radio Nacional de España", se n'ha sumat una segona de cada òpera, retransmesa els diumenges a la tarda per Ràdio Catalunya Mú­sica.

També s'ha establert un conveni amb "Televisión Española" per eme­tre por la segona cadena en directe les òperes Der Freischütz, Fedora, La Gioconda i Doña Francisquita.

* * *

FUNCIÓ EXTRAORDINÀRIA DE " ll., TRITTICO,,

El passat dia 7 de novembre de 1987, a la nit, se celebrà al nostre Tea­tre una representació amb caràcter extraordinari de l'òpera IL TRITTICO, de G. Puccini, essent-ne el repartiment el que relacionem a continuació : KAT AL YN SZENDRENYI, ZURAB SOTKILA VA, VICENTE SARDINE­RO, MA Y A TOMADZE, Ma. ANGELES PETERS, DALMAU GONZALEZ, intèrprets que resultaren vencedors de passades edicions del Festival Inter­nacional de Cant "Francesc Viñas".

* * *

5

Page 28: GENERAL ORDINARIA - ddd.uab.cat... · Vestíbulo, al cual se llega a través de tres puertas situadas en el fondo de los arcos del atrio, a mano derecha de la Rambla, bajando. Dos

XXV CONCURS INTERNACIONAL DE CANT "FRANCESC VIÑAS"

El dia 15 de novembre de 1987, a les 17,30 hores, se celebrà el tradi­cional Concert de clausura del Concurs Internacional de Cant "Francesc Viñas", en el seu XXV aniversari, el qual assolí un gran èxit per la qualitat de les veus que obtingueren els primers premis. El Mestre Mark Gibson diri­gí l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu.

La Societat de Propietaris, igual com en edicions anteriors, oferí el premi a la millor veu wagneriana, dotat amb 100.000 pessetes, i si bé fou declarat desert, la Junta de Govern decidí oferir aquesta quantitat a Maria Vilardell, Presidenta d'aquest Concurs, perquè fos destinada a minorar el dèficit que aquest registra.

* * *

TROFEU "MASTER INTERNACIONAL DE EMPRESAS" · MADRID

El dia 10 de novembre de 1987, a la Secretaria de la nostra Societat es rebé el comunitat següent: "Reunido en Madrid el Forum de Direc­ción de la Asociación de Empresas Master de Europa, S.A., ha decidido con­ceder, con car.icter extraordinario, el trofeo MASTER INTERNACIONAL DE EMPRESAS a la SOCIEDAD DE PROPIETARIOS DEL LICEO, en la persona de su Presidente D. Manuel Bertrand, como reconocimiento al fo­mento y enriquecimiento del bienestar y la cultura de nuestra Sociedad".

El dit guardó té l'agraïment i l'acceptació d'organismes oficials, con­federacions empresarials, institucions, personalitats del món de la cultura, les arts, les ciències i l'esport, dels mitjans de comunicació i dels empresaris en general.

La cerimònia del lliurament tingué lloc el passat dia 26 de novembre, després d'un sopar de gala a "Scala Barcelona". Hi assistiren el nostre Presi­dent Manuel Bertrand, Vice-President Fèlix Ma. Millet, i Vice-Secretari Joan Antoni Pàmias.

* * *

ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

Els dies 19 i 20 de febrer de l 'actual, a la nit, a les 21 hores se celebra­ren en el nostre Teatre dos concerts interpretats per l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, sota la direccio del seu nou mestre titular, Uwe Mund. El programa fou el que detallem a continuació:

J.S. BACH

X. MONTSALVATGE

6

PROGRAMA I

Concert per a dos violins, corda i baix continu, en re menor, B W V 1043

Solistes: Josep Ma. Alpiste - Jaume Francesch

Simfonia de Rèquiem (Primera audició)

Page 29: GENERAL ORDINARIA - ddd.uab.cat... · Vestíbulo, al cual se llega a través de tres puertas situadas en el fondo de los arcos del atrio, a mano derecha de la Rambla, bajando. Dos

PROGRAMA II

P.I. TXAIKOVSKI Simfonia núm. 5, en mi menor, op. 64

* * *

CONCERT ORQUESTRA DE PARÍS

El passat dia 8 de juliol, a les 22 hores, se celebrà un concert en el nos­tre coliseu, organitzat per 1' Associació IBERCAMERA. El dit concert es­tigué a càrrec de l'Orquestra de París, que, sens dubte, ~s una de les forma­cions simfòniques més sòlides del continent europeu. Es dirigida pel mític Pierre Boulez, un dels músics més importants del segle XX.

Malgrat la inoportunitat de la data per la intensa calor que feia al Tea­tre, aquest era totalment abarrotat d'un públic que en finalitzar el concert prorrompé en una gran salva d'aplaudiments que es prolongà al llarg de molts minuts.

El programa que la dita orquestra oferí fou el següent:

I

RITUEL IN MEMORIAM BRUNO MADERNA . . PIERRE BOULEZ

li

DAPHNIS ET CHLOÉ ................. . .... MAURI CE RA VEL

* * *

FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA CASTELL DE PERALADA

Durant els mesos de juliol i agost de 1987, l'orquestra i el cor del Gran Teatre del Liceu foren invitats a participar al Festival Internacional de Músi­ca Castell de Peralada que naixia enguany.

Aquest Festival tingué com a tema monogràfic MOZART I SALIERI, i les nostres formacions prengueren part a dues sessions, composta la prime­ra pel "Rèquiem" de Mozart i per l'òpera en un acte de Rimski-Kórsakov "MOZART I SALIERI", mentre que a la segona funció tinguérem ocasió d'escoltar l'òpera de Salieri "F ALST AFF ".

Els directors d 'orquestra foren Antoni Ros Marbà i Xavier Güell, res­pectivament, i els diversos solistes foren Montserrat Caballé, Alícia Nafé, Nuccia Focile, Raquel Pierotti, María Gallega , Joan Pons, Enric Serra, Dalmau Gonzruez, Carlos Chausson, Peter Jeffes i Peter Petrov, els quals fo­ren dirigits escènicament per Vittorio Patane.

A la funció inaugural, en què actuaven la nostra Orquestra i el Cor, hi assistí S.M. la Reina d'Espanya i nombroses autoritats, i constituí un verita­ble èxit que es veié realçat pel meravellós entorn de les muralles del Castell de Peralada.

* * * 7

Page 30: GENERAL ORDINARIA - ddd.uab.cat... · Vestíbulo, al cual se llega a través de tres puertas situadas en el fondo de los arcos del atrio, a mano derecha de la Rambla, bajando. Dos

MEDALLA D'HONOR DE LA "REAL ACADEMIA DE SAN FERNANDO"

El 10 de juny de 1986 es rebé al nostre Teatre el següent comunicat, que transcrivim totalment:

"En sesión extraordinaria celebrada por esta Real Academia el día 26 de mayo última, se acordó previa votación secreta conceder la Medalla de Honor correspondiente a 1986, al Gran Teatro del Liceo, de Barcelona, con­forme a la propuesta presentada por los Excmos. Sres. D. Federico Sopena Ibañez y D. Antonio Ferruindez Cid de Temas y Duque de Alba.

Cumplo muy gustosa el deber de comunicar a V d. dicho acuerdo, ma­nifestandole al propio tiempo mi satisfacción personal por tan honrosa dis­tinción.

Dios guarde a V d. muchos años.

Madrid, 4 de junio de 1986.

El Secretaria General

Enrique Pardo Canalís".

L'acte tingué lloc el dijous 7 de maig de 1987 a la mateixa "Real Aca­demia de Bellas Artes", i el saló on es desenrotllà era abarrotat de públic. A I 'estrada, a més de Pasqual Maragall que recollí el guardó en la seva quali­tat de Vice-President del Consorci, s'hi trobaven importants acadèmics, així com Jordi Maluquer, Director General de Música de la Generalitat de Cata­lunya, i Manuel Bertrand com a President de la nostra Societat i membre del Consorci. També hi eren presents, representant la nostra Societat, Fèlix Ma. Mill et i J .A. Pàmias.

Després de la lectura de l'acta de concessió del guardó per part del Secretari de l' "Academia", Enrique Pardo Canalís, 'el mestre Rodrigo, Presi­dent de la Secció de Música, subratllà la importància artística del Liceu des de la seva fundació el1847, i recordà emocionat_ els homenatges que se li han tributat a ell en aquest coliseu.

En nom de l' "Academia de Bellas Artes", l'acadèmic i crític de "ABC" Antonio Ferruindez Cid glossà a continuació la història del Liceu i explicà el significat cultural del que "ha sido durante muchos años el único Teatro Lírica de altura que nos mantuvo entre los grandes europeos de la época". També dedicà, el famós crític, paraules d'elogi envers la Societat de Propietaris en qualificar-la de factor determirumt per a la continuïtat del Tea­tre en èpoques pretèrites, i la féu també creditora d'una encomiable visió de futur per l'actitud facilitadora i assequible dels seus membres, els propieta­ris, en crear a l'any 1981 el Consorci del Gran Teatre del Liceu, integrat per la mateixa Societat, la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona, el Ministeri de Cultura i la Diputació de Barcelona, entitats oficials que pres­ten un alt suport impulsor del notable progrés artístic perceptible i sense el qual tota continuïtat fóra impossible.

Després de les paraules de Antonio Ferruindez-Cid, el Director de l' "Academia de Bellas Artes", Luis Blanca Soler, féu lliurament de la Meda­lla d'Honor a l'Alcalde de Barcelona, el qual, en recollir el guardó, assenyalà l'orgull que sentia com a barceloní davant aquell acte que premiava la més important institució artística d'Espanya.

8

Page 31: GENERAL ORDINARIA - ddd.uab.cat... · Vestíbulo, al cual se llega a través de tres puertas situadas en el fondo de los arcos del atrio, a mano derecha de la Rambla, bajando. Dos

Al cap d'uns quants minuts, en què els integrants de la mesa presiden­cial passaren a les primeres files del públic per poder acomodar l'estrada, l'ac­te conclogué amb un concert a càrrec del Cor del Liceu, que, -com a expres­sió de l'agraïment liceístic, interpretà obres de Brahms i Schubert sota la di­recció de Romana Gandolfi.

* * *

ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

Si bé en iniciar-se la temporada d'òpera 1982-83 es començà la refor­ma del cor del Liceu amb els fitxatges del director titular del Cor de l'Scala de Milà Romana Gandolfi i el seu director adjunt Vittorio Sicuri, mesura que ha fet que la nostra agrupació se situï, al llarg d'aquests últims anys, entre les millors d'Europa, s'era conscient que després de la mort del mestre Eugenio Marco calia seguir el mateix procés amb l'Orquestra del Gran Teatre del Liceu, per ajudar-la també a pujar al lloc que li correspon pel prestigi del nos­tre coliseu.

Després de comparar diversos noms nacionals i estrangers, el Comitè executiu del Consorci escollí el de l'austríac Uwe Mund.

Aquest insigne director nasqué a Viena el 1941. En produir-se l'ocu­pació russa durant la guerra, Mund se n'anà amb la seva família a Linz, i de retorn a la capital austríaca estudià batxillerat i féu els cursos pertinents al Conservatori, entre els quals els de piano, ja que Mund volia ser abans que tot pianista. Entre els 16 i 18 anys començà a ·adonar-se que 1 'atreia molt là di­recció i realitzà estudis amb Hans 'Siwarovsky, amb qui tanbons directors ac­tuals s'han format.

Hans Jelireke fou professor seu de composició i Hans Petermand de piano~ Als vint anys fou nomenat director dels Nens Cantors de Viena, amb els quals viatjà durant un bienni per Europa i Amèrica.

El 1963 fou l'únic mestre repetidor de Herbert Van Karajan a l'Òpera de Viena. Mund obtingué premis de direcció a Salzburg i a Niza, i poc temps després fou nomenat director assistent del festival austríac, així com del Fes­tival de Bayreuth. Les seves activitats en el camp de 1 'òpera han estat múlti­ples i diverses als teatres més importants del món. A Barcelona se li recorden magnífiques direccions, sempre saldades amb grans èxits, de LA W ALKYRIA (1983), WOZZECK (1984), DER ROSENKAVALIER (1984) i de l'estrena a Espanya de la versió escenificada de MOSES UND ARON (1985) .

Així, doncs, el dia 16 de març de 1987 es firmà l'acte protocolari pel qual Uwe Mund restava lligat al Gran Teatre del Liceu en qualitat de mestre titular de la seva orquestra per un període de tres anys prorrogables, obligant aquest contracte el mestre vienès a una dedicació a l'orquestra liceística d'un mínim de 120 dies l'any. Uwe Mund a més continuarà dirigint una o dues òperes per temporada, però sempre com a suma i no com a resta del seu temps regular de permanència acordat al front de l'orquestra.

El mestre Mund projecta realitzar al front de l'Orquestra Liceística concerts simfònica-corals, ja que ho considera bàsic per a la formació de l'Orquestra, al mateix temps que contribuirà a "treure-la del fossat" -segons l'argot a l'ús- amb les seves actuacions fora del marc del coliseu de la Ram­bla.

9

Page 32: GENERAL ORDINARIA - ddd.uab.cat... · Vestíbulo, al cual se llega a través de tres puertas situadas en el fondo de los arcos del atrio, a mano derecha de la Rambla, bajando. Dos

Fruit d'aquesta intenció foren els dos primers concerts de la nostra centúria simfònica els passats dies 7 i 9 de juliol de 1987 a Olesa de Montser­rat i a Ripoll, i per la importància d'aquest fet dintre la història del nostre Teatre, a continuació transcrivim íntegra la crítica que de la primera d'amb­dues representacions féu Joan Arnau i que es titula UNA OBERTURA A L'ESPERANÇA.

"Al Nou Teatre de la Passió d'Olesa de Montserrat tingué efecte un concert que podríem qualificar com de confirmació del propòsit del Gran Teatre del Liceu de restituir la tradició dels concerts simfònics a càrrec de la seva orquestra titular. Decisió laudable, sens dubte, de la mateixa manera que és satisfactòria la contractació d'Uwe Mund com a director estable del conjunt instrumental liceístic que aquest mestre coneix molt bé i del qual tots n'esperem resultats de superació qualitativa.

L'actuació de l'Orquestra Simfònica del Liceu i d'Uwe Mund a Olesa de Montserrat ha estat com una declaració pública de com s'haurà de treba­llar per obtenir aquesta qualitat tan desitjada, però també l'anunci de tenir l'orquestra elements per a aconseguir-la, posada com està a les mans d'un di­rector· amb capacitat tècnica, que sap el que vol i la manera d'obtenir-ho. I el que és més important encara, el coneixement exacte del nivell actual del conjunt, punt de partença no sols del treball a realitzar, sinó també de l'exi­gència que avui és permissible de tenir. Més que un judici de valor -que en tot cas haurà de ser positiu- aquest concert requereix l'obertura a l'espe­rança.

Causarà estranyesa, potser, que tractant-se de l'orquestra del Liceu, tan familiar a tots, les reflexions anteriors es formulin com si es tractés d'u­na formació simfònica nova. En realitat la coneixem molt bé en el seu ser­vei a l'òpera, però el món del concert simfònic és un altre món, amb distin­tes necessitats, distint protagonisme i altres requeriments. Per això i perquè l'orquestra del Liceu és avui una orquestra de fossat de teatre d'òpera -amb les seves coses millors i d'altres no tant- i es vol que a més a més adquireixi la categoria i la personalitat d'autèntica formació simfònica, és pel que es fe­ren les consideracions exposades més amunt.

Que Uwe Mund sap on són els punts dèbils de la seva orquestra restà ben palès en el plantejament de les interpretacions de les obres incloses al programa. Si no fos així, a les versions se'ls hauria de posar objeccions que afectarien particularment els "tempi". Però Uwe Mund demostrà ser in­tel.ligent i bon mestre pel fet d'escollir els moviments que millor podien convenir a les possibilitats de l'orquestra, amb preferència a les composi­cions, i així allò que en certs moments podia semblar una "traïció" a la ve­ritat musical, fou en realitat un servei magnífic al prestigi de l'orquestra, sense que per això, malgrat tot, ningú no pugui esquinçar-se les vestidures per un "tempo" més o menys ràpid.

Aquesta condició, que diríem de psicòleg, no fou, és clar, l'únic mèrit d'Uwe Mund en la direcció de les interpretacions, perquè com a molt impor­tant gest, dominador, amb comandament segur, ordenador, vital i matisador, amb una mà esquerra flexible, atenta a subratllar frases, dibuixos i línies expressives mai buides de sentiment. Pogué haver-hi una mica de tensió als discursos, però ateses les circumstàncies, hauria estat pitjor pecar per disten­sió. L'orquestra, d'aquesta manera, la tingué sempre amb l'ànima en suspens i disposada a totes les intensitats de timbre, color i dinàmiques, ben notables a les encomiables versions de la "Leonora 3", de Beethoven, i de la "Quarta Simfonia", de Brahms.

10

Page 33: GENERAL ORDINARIA - ddd.uab.cat... · Vestíbulo, al cual se llega a través de tres puertas situadas en el fondo de los arcos del atrio, a mano derecha de la Rambla, bajando. Dos

Hi hagué una molt bella prestació de l'orquestra en la ."Simfonia con­certant, K. 190", de Mozart, en la qual foren solistes Jaume Francesch (violí) i Aureli Vila (viola), tots dos justament reconeguts com a instrumentistes de pulcra, dominada tècnica, qualitat de so i musicalitat irreprotxable. Foren destinataris de merescuts aplaudiments del públic, que en tingué també per al mestre Uwe Mund i per a l'orquestra aí terme de cada una de les interpre­tacions".

Continuant amb aquesta tònica, els passats dies 19 i 20 de febrer de 1988, a les 21 hores, es féu la presentació oficial, al nostre teatre, de l'Or­questra del Liceu amb el seu nou titular, per mitjà de dos concerts simfònics el programa dels quals fou:

J.S. BACH

X. MONTSALVATGE

P .I. TXAIKOVSKI

I

Concert per a dos violins, corda i baix continu, en re menor, BWV 1043

Solistes: Josep Ma. Alpiste - Jaume Francesch

Simfonia de Rèquiem (Primera audició)

li

Simfonia núm. 5, en mi menor, Op.64

La millora de la nostra agrupació orquestral en aquests vuit mesos de trajecte dintre aquesta nova etapa fou notable, i en aquests moments ja són molts els compromisos que haurà d'afrontar la nostra orquestra els mesos vi­nents. De tot això en donarem àmplia informació en la memòria de l'any pròxim.

* * *

CARNAVAL 1988

La Societat de Propietaris conjuntament amb el Cercle del Liceu, en vista del gran èxit obtingut en el ball de disfresses celebrat el 27 de febrer de 1987, han volgut remembrar el dit esdeveniment organitzant de nou una fes­ta de Carnaval el passat 12 de febrer, la gual tingué com a marc l'entrada principal del Teatre, on es féu la presentacio de disfresses i màscares en gene­ral, per continuar després al saló dels miralls i dependències del Cercle, on se servi un sopar i es procedí al repartiment de premis i ball de fi de festa.

L'animació fou gran, i la festa acabà a altes hores de la matinada. Atès l'èxit obtingut, ens permetem d'augurar-ne una nova celebració per al curs pròxim.

* * *

11

Page 34: GENERAL ORDINARIA - ddd.uab.cat... · Vestíbulo, al cual se llega a través de tres puertas situadas en el fondo de los arcos del atrio, a mano derecha de la Rambla, bajando. Dos

CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEO

En complir-se enguany la setena temporada de la creació del Consorci del Gran Teatre del Liceu, volem un cop més fer un repàs, potser més exhaustiu que els anys anteriors, de l'activitat desenrotllada en el decurs de l'any 1987 per aquest organisme que, com sabem, és l'encarregat de portar a bon terme les nostres temporades liceístiques en llur doble vessant artístic i econòmic.

Durant l'any 1987 no hi hagué reunió plenària del Consorci,1a qual se celebrà el passat 25 de febrer de 1988, a les 17 hores, al Palau de la Gene­ralitat, amb l'ordre del dia que transcrivim i comentem a continuació.

REUNIÓ DEL 25 DE FEBRER DE 1988

1.- Nomenament del Secretari de la reunió

Fou nomenat el senyor Fèlix Ma. Millet Tusell, el qual llegí, per ser aprovades posteriorment, les actes de les reunions celebrades el 22 de juliol de 1986 i el 23 de desembre de 1986.

2.- Benvinguda als nous membres del Patronat

Es donà la benvinguda als nous membres del Patronat representants del Ministeri de Cultura i de la Diputació de Barcelona.

3.- Memòria de l'Administrador (1986/87), Balanç i compte de resultats de 1986, i informe de la Comissió Delegada

Aquest fou potser un dels punts més interessants de la reunió, ja que a través d'ell l'Administrador del consorci, Josep Ma. Busquets, i els mem­bres titulars de la Comissió Delegada explicaren profusament quines eren les línies mestres que s'estan seguint i implantant en el nostre Teatre.

Bàsicament, els punts que creiem que mereixen ser destacats són els següents:

a) Seguint una política de consolidació de les masses estables del Tea­tre, que constitueixin una base a alt nivell artístic, es decidí nomenar un dí" rector estable de l'Orquestra amb el càrrec de Director Musical de l'Orquestra del Gran Teatre del Liceu, després d'analitzar diverses opcions. S'ha signat un contracte per a tres anys prorrogables amb el mestre Uwe Mund, actual director del Teatre de Gelsenkirchen (Alemanya).

Aquest nomenament permetrà, a més d'elevar el nivell musical de l'Or­questra, ampliar la seva activitat artística, fent concerts al Teatre i a altres llocs, així com obrir la perspectiva per poder fer gravacions discogràfiques, vídeos, etc. També s'ha promogut l'activitat del Cor del Liceu, el qual ha ac­tuat a l' "Academia de las Bellas Artes" de Madrid, al Palau de la Música Ca­talana, al Teatre Grec de Barcelona en dues ocasions i a Terrassa.

b) S'ha preparat un informe detallat per conèixer quines foren les pos­sibilitats de crear un ballet estable al Liceu, tant des del punt de vista art1stic com econòmic i d 'organització. ·

12

Page 35: GENERAL ORDINARIA - ddd.uab.cat... · Vestíbulo, al cual se llega a través de tres puertas situadas en el fondo de los arcos del atrio, a mano derecha de la Rambla, bajando. Dos

e) Una de les representacions de cada òpera es retransmetrà per ràdio i serà gravada en vídeo per a l'arxiu del Teatre. S'ha arribat a un acord per­què una segona emissora de ràdio institucional faci una segona retransmissió.

d) S']la assistit a la reunió de A.I.D.O. (Associació Internacional de Directors d'Opera) celebrada a Ginebra el mes d'abril. Aquesta associació reuneix directors dels principals teatres d'òpera del món per tal de solucionar problemes comuns.

e) Ens referim ara als aspectes de l'activitat desenrotllada en els camps de l'organització interna i de gestió econòmica.

En el camp de l'organització s'incorporà un canvi en la gestió de mane­ra que es v~ normalitzant els sistemes en els diversos àmbits del Teatre i la regularitzacio de les situacions de "facto" que han tingut un pes tan gran so­bre l'acció de conjunt.

Les àrees funcionals sobre les quals s'està treballant actualment són:

Administració Artística Departament de Personal Departament Administratiu Departament de Premsa i Relacions Públiques Departament Tècnic Departament de Serveis Auxiliars i Manteniment Departament d'Abonaments i Localitats Departament de Projectes i Obres Departament Secretaria General

b-1) S'ha creat un departament de personal, pròpiament dit, amb les competències i camp d'acció que li són propis. Aquest departament ha des­enrotllat una política de personal d'acord amb la direcció, pactant convenis de treball en cada un dels diferents col.lectius que componen la plantilla del Teatre, determinant les seves funcions, centrant el seu camp i competències, i pactant els nivells salarials. S'ha normalitzat el sistema de retribució per mitjà de nòmines mecanitzades on són detallats els diversos conceptes retri­butius i repercutides les càrregues salarials i els impostos que la legislació de­termina. S'està en camí de total normalització d'aquest tema de les relacions laborals.

S'han establert sistemes de selecció de personal, revisions mèdiques pe­riòdiques sistemàtiques, fórmules per a millorar la informació interna, etc.

S'ha avançat en la vertebració dels diferents equips i col.lectius labo­rals de la casa, tant pel que fa referència al personal fix com per als eventuals i discontinus.

b-2) En el Departament d'Abonaments i Localitats s'ha fet un pas en­davant qualitatiu molt important. El nou esquema de treball contempla la mecanització total de l'activitat d'aquest departament i obre àmplies possibi­litats de connexió. Amb aquest fi, després d'estudiar diversos sistemas, s'ha adquirjt un "soft ' a l'empresa francesa SOFRIG, i que és el mateix que uti­litza l'Opera de París.

13

Page 36: GENERAL ORDINARIA - ddd.uab.cat... · Vestíbulo, al cual se llega a través de tres puertas situadas en el fondo de los arcos del atrio, a mano derecha de la Rambla, bajando. Dos

El nou procediment permetrà de fer un servei més ràpid i més eficaç, assegurant un control de tot el que fa referència a la venda d'entrades, i do­narà tota mena d'informació per tal de facilitar la venda, el control, la gestió i la comptabilitat. Aquest "soft" ha estat adquirit en termes que farà possi­ble estendre el seu servei a d'altres teatres vinculats a institucions públiques. Creiem que en aquest camp s'obren grans perspectives.

S'ha renovat la plantilla de personal d'aquest departament incorpo­rant-li persones adequades per a aquest nou procés. Mentrestant i com a pas intermedi, s'ha modificat el procediment de venda, per mirar d'evitar les acu­mulacions de públic, facilitant la venda per correspondència.

S'ha creat un nou arxiu de dades sobre el públic assistent al Teatre.

b-3) Al Departament d'Adiilinistració s'ha incorporat un economista per reforçar una estructura absolutament insuficient -era composta d'una sola persona- i per estar en situació d'introduir-hi tècniques de control de gestió econòmica i facilitar la informatització interna.

Es preparen, tots els mesos, els balanços de situació i els comptes de resultats. S'està finalitzant un sistema de control pressupostari i es preveu la seva implantació durant l'any 1988.

b-4) L'organització de la Direcció de l'Escenari amb tots els seus col­lectius ha permès d'anar avançant els sistemes de treball i determinar els ob­jectius de cada equip. S'ha nomenat un ajudant al director de l'escenari i es preveu la introducció de noves tècniques de gestió i de control, així com augmentar la capacitat d'utilització de tot l'equip.

S'han realitzat petites obres de millora en alguns serveís, especialment en l'equipament d'emissores receptores individuals per dirigir els treballs de maquinistes i electricistes.

b-5) Al Departament de Premsa i Relacions Públiques s'han dut a ter­me noves accions amb la premsa i els mitjans de comunicació del país, i s'ha assolit un millor nivell de presència i eficàcia. S'ha iniciat la publicitat per tot Catalunya afixant pósters del Teatre i fent publicitat a diverses pobla­cions.

S'ha preparat una acció de promoció del Teatre a diferents llocs de Catalunya mitjançant institucions, associacions i col.lectius locals dels llocs escollits per a una primera etapa.

S'ha intensificat la relació amb les principals revistes especialitzades, tot i que les relacions amb la premsa estrangera es consideren encara insufi­cients.

S'ha incidit molt directament en els continguts de la revista "Mont­salvat".

S'han realitzat diverses rodes de premsa i taules rodones amb motiu de determinats esdeveniments.

14

Page 37: GENERAL ORDINARIA - ddd.uab.cat... · Vestíbulo, al cual se llega a través de tres puertas situadas en el fondo de los arcos del atrio, a mano derecha de la Rambla, bajando. Dos

b-6) Els Serveis Generals del Teatre, pel que es refereix a comunica­cions han anat millorant amb la instal.lació del servei de télex, central telefò­nica amb servei permanent, pantalla de vídeo per a facilitar les accions enca­minades a evitar que el públic entri a la sala un cop iniciada la representació, intercomunicació per ràdio entre els diferents responsables dels equips de l'escenari, etc. ·

S'ha realitzat una important reforma de la sala d'assaig del Cor, perquè el treball pugui ser fet amb més eficàcia. ·

S'ha dut a terme un desenrotllament de plànols del Teatre que ha per­mès fer una sèrie d'estudis de projectes futurs.

S'ha instal.lat un sistema de calefacció per mitjà de gas natural que substitueix l'actual de carbó i facilita un millor servei i una major seguretat.

S'han preparat uns avantprojectes de remodelació de l'escenari i dels accessos al Teatre.

Aquest és un extracte de la memòria presentada per l'Administrador, a la qual seguí, tal com indica el punt 3 de l'ordre del dia que estem comen­tant, un informe de la Comissió Delegada. Aquest òrgan, que es reuneix tots els dimarts de l'any, és format per Joan Rigol i Jordi Maluquer que represen­ten la Generalitat, Josep Ma. Bricall i Germà Vidal que actuen en nom de l'A­juntament, i Manuel Bertrand i Fèlix Ma. Millet com a representants de la Societat de Propietaris del Gran Teatre del Liceu. A continuació, doncs, transcrivim el dit informe, que, com és lògic, s'expressa en termes molt més genèrics que els utilitzats per l'Administrador, i com a resum conceptuai de la situacio present i de les perspectives d'un futur immediat i d'un altre a més llarg termini.

* * *

INFORME DE LA COMISSIO DELEGADA AL PATRONAT

1r.- L'evolució global de l'entitat es considera netament positiva, a pesar de les insuficiències econòmiques i les mancances en ordres diversos.

2n.- El suport econòmic institucional està arribant a una xifra que ha de permetre la definitiva consolidació de les activitats del Liceu, en uns ni­vells qualitatius i quantitatius coherents amb les actuals possibilitats i la seva representativitat.

3r.- La Comissió Delegada considera que per a entrar definitivament en la normalització econòmica és molt convenient que les institucions que componen el Consorci assumeixin la responsabilitat de fer el que cal perquè el pressupost de 1988 pugui equilibrar-se i que no s'incrementi el deute fi­nancer.

4t .- Paral.lelament es proposarà, en el curs d'aquesta reunió, que es nomeni una comissió formada per representants tècnics de les quatre insti­tucions públigues integrades al Consorci, a fi que elaborin un pla de finan­çament espec1fic i d'amortització del dèficit acumulat. En aquests moments, el dèficit acumulat és el problema econòmic fonamental; sense la càrrega fi-

15

Page 38: GENERAL ORDINARIA - ddd.uab.cat... · Vestíbulo, al cual se llega a través de tres puertas situadas en el fondo de los arcos del atrio, a mano derecha de la Rambla, bajando. Dos

nancera que genera, el pressupost de 1988 es podria presentar totalment equilibrat. '

5è.- El ritme de creixement de les despeses que queden reflectides a l'exercici, i que s'observara també al pressupost de 1988, no implica una di­ficultat objectiva a controlar l'evolució, sino que és causat per unes circums­tàncies accidentals: el procés de normalització interna, la càrrega financera derivada del dèficit acumulat des de 1 'inici del Consorci i les conseqüències econòmiques d'unes circumstàncies superades però que encara quedaran re­flectides a l'exercici del 1988 i a bona part del del1989.

6è.- La Comissió Delegada continuarà fent tot el que calgui per com­pletar les reformes estructurals de la base professional del Consorci, a fi d'as­segurar la qualitat i el control de la gestió, tant emrresarial com artística.

7è.- Un cop consolidada la normalització, s'haurien d'escometre qua­tre grans projectes: completar els components artístics fonamentals del Liceu amb la creació del cos de ballet estable; sistematitzar una política de produccions que configuri la base d'una línia artística pròpia; iniciar el pro­grama d'inversions relatiu a la reforma de l'escenari i a l'ampliació de les instal.lacions per a serveis, i incorporar les mesures concretes encaminades a aconseguir una obertura progressiva de les seves activitats a un públic més ampli.

8è.- De cara a aquest darrer projecte, s'anirà avançant en la línia d'am­pliació del nombre de funcions d'una mateixa òpera, la qual ha tingut una resposta clarament favorable per part del públic. La potenciació d'aquesta política serà facilitada per una reducció .de títols; ·reducció, d'altra banda, tècnicament necessària.

9è.- Paral.lelament s'arbitraran fórmules per fer més accessibles les ac­tivitats ordinàries del Liceu a un públic de menor capacitat econòmica, espe­cialment a les persones vinculades a organitzacions culturals. En aquesta ma­teixa línia, s'ha determinat obrir progressivament al públic -amb les limita­cions lògiques- els assaigs generals.

10è.- S'ha projectat complementar la programació d'òperes i ·ballet amb concerts simfònics i corals. Aquest enfoé té diverses finalitats: el millor aprofitament de l'Orquestra en la seva nova etapa; un major ús del local; la incorporació d'un nou públic, i la reducció del cost mitjà unitari del conjunt de funcions englobades a l'abonament.

llè.- Es projecta una línia d'activitats per al públic escolar. Aquest projecte va unit al fet de poder comptar amb espai alternatiu.

12è.- Insistint sempre prop de les Institucions per fer el màxim esforç, cadascuna en funció de les seves possibilitats, perquè el treball que el Consor­ci va portant a terme pugui culminar positivament i ràpidament, la Comissió Delegada assumeix que, un cop aconseguit l'equilibri pressupostari i resolt el dèficit acumulat, el suport econòmic institucional ha d'estabilitzar-se. Els projectes de la nova etapa -amb l'excepció de les grans inversions- s'han de poder realitzar amb la cobertura econòmica resultat de la millora de la gestió i d'una acció comercial de major acció.

13è.- En aquest aspecte, s'impulsarà d'una manera decidida una polí-tica sistemàtica amb ajudes privades. ·

16

Page 39: GENERAL ORDINARIA - ddd.uab.cat... · Vestíbulo, al cual se llega a través de tres puertas situadas en el fondo de los arcos del atrio, a mano derecha de la Rambla, bajando. Dos

14è.- El Liceu, sense necessitat d'arribar, ni de lluny, als pressupostos dels teatres d'òpera importants d'Europa -hom és conscient de les limita­cions econòmiques en què hem de moure'ns-, es pot situar, en pocs anys, al lloc que li correspon per la seva història, amb una política cultural i una línia artística pròpia, i una àmplia projecció social i internacional.

Febrer 1988

4.- Tractament del dèficit acumulat. Nomenament d'experts en repre­sentació de les Institucions

Aquest és un dels aspectes negatius, potser el que ho és més, al qual ha de fer front el Consorci al més ràpidament possible, ja que el seu compte d'explotació, i amb això la bona marxa del nostre Teatre, es veu seriosament afectat per aquest capítol.

En aquests moments, el dèficit acumulat en passats exercicis s'aproxi­ma als 1.800.000.000 de pessetes, provocat per un pressupost que creiem que era normal en un teatre en expansió com el nostre, que tracta de buscar el lloc que li correspon entre els millors d'Europa, però que no tingué prou contrapartides en el que a subvencions institucionals es refereix, per altes que semblin les que s'han anat aplicant en el decurs dels últims anys per part de la Generalitat i l'Ajuntament des de la creació del Consorci, complementa­des posteriorment per les que han aportat la Diputació i el Ministeri de Cul­tura.

La solució que s'entreveu i per a la qual ja s'està treballant, tal com s'expressava a l'informe de la Comissió Delegada, és la de nomenar una -co­missió formada per representants . tècnics de les institucions públiques inte­grades al Consorci, perquè elabori un pla de finançament i d'amortització del dèficit acumulat, un cop aquest hagi estat extret del compte d'explota­ció normal del Teatre.

5.- Temporada 1987-1988

Es procedí a comentar l'actual temporada, aspecte del qual aquí no parlem per ser prou conegut de tots els senyors Propietaris i constar, a més, en un altre capítol d'aquesta memòria.

6.- Pressupost exercici 1988

El pressupost per al present exercici de 1988 del Consorci fou llegit pel seu Administrador, Josep Ma. Busquets, i creiem que és interessant sub­ratllar bàsicament dues coses. La primera d 'elles és la quantitat total a què pugen les despeses, que és de 2.141.528.000 pessetes, i la segona són les sub­vencions que les institucions oficials s'han compromès a aportar per tractar d'equilibrar la dita partida i que són de l'ordre següent:

GENERALITAT DE CATALUNYA: AJUNTAMENT DE BARCELONA: MINISTERI DE CULTURA: DIPUTACIO DE BARCELONA:

350.000.000'-- Pessetes 350.000.000'-- Pessetes 400.000.000'-- Pessetes 100.000.000'-- Pessetes

quantitats que sumades a la retribució de la Societat del Gran Teatre del Liceu, que es de 61.452.000 pessetes, fan una xifra total d'ingressos institu­cionals de 1.261.452.000 pessetes.

17

Page 40: GENERAL ORDINARIA - ddd.uab.cat... · Vestíbulo, al cual se llega a través de tres puertas situadas en el fondo de los arcos del atrio, a mano derecha de la Rambla, bajando. Dos

Com veurem, les subvencions oficials s'han incrementat de forma es­pectacular en relació a l'any passat en què la Generalitat de Catalunya i l'A­juntament de Barcelona aportaren 250.000.000 de pessetes cadascun, el Mi­nisteri de Cultura contribuí amb 200.000.000 de pessetes i la Diputació de Barcelona féu el mateix amb 75.000.000 de pessetes; i si bé en aquests mo­ments i tal com s'ha apuntat a l'informe de la Comissió Delegada les insti­tucions han confirmat que mai no deixaran de prestar suport al Liceu, és difícil que es tornin a produir increments tan espectaculars en les subven­cions anuals, motiu pel qual, per equilibrar el pressupost que cada any tindrà el seu lògic increment, per moderat que aquest sigui, s'ha d'aprofun­dir en un camp molt poc explotat a Espanya però que a l'estranger s'usa amb resultats excel.lents, com és el de les "esponsories". Una altra dada important a assenyalar al capítol d'ingressos és la de la xifra que hom espera aconseguir amb l'explotació directa del Teatre (abonaments, entrades, etc.) i que puja a 600.000.000 de pessetes; i ja per cloure aquest capítol direm que al pressupost del present any de 1988 encara es produirà un dèficit de 196.000.000 de pessetes, que se sumarà al ja acumulat les temporades ante­riors, i al qual es donarà un tractament específic tal com s'ha apuntat ante­riorment., perquè, repetim, que de no existir aquest çlèficit, enguany el pres­supost del Consorci no sols s'equilibraria sinó que tindria un lleuger superà­vit .

7.- Reforma d'Estatuts

Tot esperant una futura i més profunda reforma dels Estatuts del Con­sorci aconsellada per l'experiència acumulada en el decurs dels darrers anys i que lògicament s'ha de produir per unanimitat de tots els seus integrants, en aquesta sessió es reforma tan sols dos aspectes que de fet ja s'anaven aplicant. El primer d'ells és novament tècnic i relacionat amb una xifra mà- . xima que tenia el Consorci per a endeutar-se, i el segon per a regular l'entra­da del Ministeri de Cultura i de la Diputació de Barcelona, · fet que ja es produí el passat exercici. Així, doncs, més que de reforma d'Estatuts es pot parlar d'una adequació de dos apartats seus i que, repetim, ja s'anava apli­cant des de fa temps, especialment la priiDera d'elles.

8.- Compra béns immobles

En aquest apartat es comentà la possibilitat d'apoderar l'Administra­dor del Consorci per tal que pugui adquirir en un determinat moment algun immoble que permeti l'expansió del nostre Tatre per a la millora de la seva infraestructura bàsicament relacionada amb l'ampliació de l'escenari, que, com tots sabem, és el punt flac del nostre coliseu.

I ja amb els precs i preguntes, en què no hi hagué res destacable, i amb una roda de premsa a la qual assistiren Josep Maria Bricall, Jordi Ma­luquer, Manuel Bertrand i Josep Maria Busquets, acabà aquesta sessió ple­nària del Consorci que, en línies generals, pot qualificar-se d'altament posi­tiva per l'esperit col.laborador de tots els assistents representants de les cinc institucions que formen el Consorci del Gran Teatre del Liceu.

No volem acabar aquest resum sobre l'activitat del Consorci al Gran Teatre del Liceu, sense abordar un dels temes més importants que l'afecten. Al pla d'actuacions per a la conservació i restauracio del Gran Teatre del Liceu iniciat l'any 1981, es programaren una sèrie de treballs que tot i es­sent d'ordre estrictament tècnic fossin a la vegada de millora i renovació d'espais i instal.lacions ja existents i que permetessin en etapes successives portar a terme una posada al dia d'un edifici tan valuós i significatiu per a la cultura musical com és el nostre Teatre, que corria el greu risc, per falta

18

Page 41: GENERAL ORDINARIA - ddd.uab.cat... · Vestíbulo, al cual se llega a través de tres puertas situadas en el fondo de los arcos del atrio, a mano derecha de la Rambla, bajando. Dos

de recursos, de veure's immers en una obsolescència progressiva que afectaria el seu bon funcionament. Les obres de millora realitzades al llarg del curs passat i que foren estrenades en iniciar-se la temporada 1987-1988 són les se­güents:

1.- Restauració dels corredors de platea i amfiteatre amb canvi total en la decoració (moqueta nova, pintura, in8tal.lació elèctrica, retolació, etc.), amb un cost total de 28.404.492 pessetes.

2.- lnstal.lació de maquinària nova per als ascensors, amb un cost de 1.592.000 pessetes.

3.- Instal.lació de calefacció, substituint la vella caldera de carbó per una de nova de gas natural, amb un pressupost de 9.476.881 pessetes.

4.- Reformes de la sala del Cor amb la construcció d'una mini-sala amb graderies, d'una capacitat per a 100 coristes, que pot servir, a més a més, com a petita sala per a audicions, recitals, etc. El cost d 'aquest apartat és de 5.082.006 pessetes.

5.- Oficines d'Administració, amb un cost de 1.264.376 pessetes.

6.- Instal.lació informàtica amb la posada a punt d'un sofisticat siste­ma de venda d'entrades que es posarà en funcionament la temporada pròxi­ma. El seu cost és de 20.241.702 pessetes.

7.- Instal.lació telefònica amb un cost de 1.592.000 pessetes.

* * *

CONSERVATORI SUPERIOR DE MÚSICA DEL LICEU

Amb càrrec als fons de sosteniment, conservació i foment de l 'art de la nostra Societat Civil, ha estat satisfeta al Conservatori Superior de Música del Liceu la subvenció anual de cinquanta mil pessetes per atendre millor la meritòria labor que realitza en pro de l'art.

* * *

Amb profund pesar fem saber la defunció dels consocis senyor Ernest Samstag Hamel, senyor Oriol Llimona de Gispert i senyor Carles de Godó Valls, que a.C.s., la desaparició dels quals representa una gran pèrdua per al cos social de la nostra Societat.

* * *

En finalitzar l'exercici present, i segons el que preveu l'article núm. 27 dels Estatuts, els membres de la Junta de Govern continuen en llurs càr­recs respectius fins que no acabi el termini de la seva comesa.

* * *

19

Page 42: GENERAL ORDINARIA - ddd.uab.cat... · Vestíbulo, al cual se llega a través de tres puertas situadas en el fondo de los arcos del atrio, a mano derecha de la Rambla, bajando. Dos

La Junta de Govern té l 'honor de proposar a la Junta de senyors Ac­cionistes l'aprovació dels punts següents:

a) Lectura i aprovació de l'acta de la Junta General Ordinària celebra­da el dia 4 de maig de 1987.

b) Aprovació de la Memòria i de l'Estat General de Comptes correspo­nent a l'últim exercici, i aprovació de la gestió social de la Junta de Govern.

e) Informació general sobre l'activitat del Gran Teatre del Liceu a la temporada present. -

d) Acordar una derrama de 7.500.000 pessetes per atendre les despe­ses socials.

e) Precs i preguntes.

Barcelona, maig de 1988

El President, , MANUEL BERTRAND I VERGES

El Vice-President, FÈLIX Ma. MILLET I TUSELL

El Tresorer, JOAN BERTRAND I VERGÉS

El Co!Jlptador, MIQUEL LERIN I VILARDELL

Vocals

MARIA VILARDELL I VIÑAS JOAN A. P ÀMIAS I PECO RARA

FRANCESC DE RIBA I DE SALAS CARLES MIR I AMORÓS

El Secretari, JOSEP Ma. CORONAS I ALONSO

20

Page 43: GENERAL ORDINARIA - ddd.uab.cat... · Vestíbulo, al cual se llega a través de tres puertas situadas en el fondo de los arcos del atrio, a mano derecha de la Rambla, bajando. Dos

ESTAT DE COMPTES DE L'EXERCICI d'1 MARÇ 1987 a 29 FEBRER 1988

INGRESSOS

Rebuts d'exercicis anteriors . . ........... . ... . ........ . . . Rebuts de l'exercici actual:

quota anual .......... . ..... . ......... .. .. . .... . funcions torn obligatori. ......................... . funcions torns addicionals ....... . ... . ....... .. . . . . altres funcions i representacions ....... .. .. .. ...... .

Lloguers casa Rambla .. .. ...... . . . ............. . . . ... . Interessos . . . . .. . ~ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Diversos . . . ....... . ..... . . .. . . ......... . ....... .. .. .

2.464.870

6.876.649 56.944.135

6.167.590 2.338.762

469.832 523.331 142.850

75.928.019

Saldo a Caix¡;¡. i Bancs a 1.3.87 .......... . .. . ...... . ..... . 4 .677.224

80.605.243

Rebuts pendents de cobrament ... .. ·. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.401.207

DESPESES

Consorci: de l'exercici anterior ... . .... .. . : . . . . . . . . . . . . . . 1.394.065 funcions torn obligatori . . . .. ....... . . ... .... . .. ... 56.944.135 funcions torns addicionals. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 .167.590 altres funcions i representacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.338. 762

Personal: sous. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.826.349 assegurances socials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.205.804

Edifici: assegurança incendis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 808.282 Conservatori del Liceu. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57.500 Donatius, premis i pensions. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 359.000 Despeses casa Rambla. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 378.746 Despeses generals:

secretaria i oficina. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 332.872 auditoria i treballs professionals externs . . . . . . . . . . . . . . 831.807 impremta.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 156.227 bancaris. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23.481 telèfon. . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57.249 viatges i representacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 469.315 despeses menors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70.633 diversos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 97.700 -----

76.519.517

Saldo a Caixa i Bancs a 29.2.88 . .. . . . .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . 4.085.726 -.80.605.243

Despeses pendents de pagament 2.905.771

21

Page 44: GENERAL ORDINARIA - ddd.uab.cat... · Vestíbulo, al cual se llega a través de tres puertas situadas en el fondo de los arcos del atrio, a mano derecha de la Rambla, bajando. Dos

DESGLOSSAMENT DE REBUTS PENDENTS DE COBRAMENT I PAGAMENT

Rebuts pendents de cobrament: Exercicis anteriors Primavera 1986 Quota anual1986-87 Temporada 1986-87 T.O. Temporada 1986-87 T.A. Quota anual1987-88 Temporada 1987-88 T.O. Temporada 1987-88 T.A. Cant coral Antonio Gades Festival Viñas 1986 Ballet Du Nord Ibercàmera Aida i Rigoletto n Trittico Festival Viñas 1987 Orquestra Simfònica G.T.L. Fed ora

Rebuts pendents de pagament: Primavera 1986 Temporada 1986-87 T.O. Temporada 1986-87 T.A. Ibercàmera Temporada 1987-88 T.O. Temporada 1987-88 T.A. ll Trittico Festival Viñas 1987 Orquestra Simfònica G.T.L. Fed ora

Altres: I.R.P.F., Asseg. Soc.,~ V.A.

22

1.416.750'--370.246'--

53.583'--425.433'--

1.428.895'--123.355'--

3.000'--133.520'--

6.600'--27.820'--33.390'--73.450'--60.160'--24. 700'--

100.000'--120.305'--

437.026'--425.433'--

1.428.895'--33.390'--

60.160'--24.700'--

10.0.000'--120.305'--

275.862'--

4.401.207'--

2.905. 771 '--

Page 45: GENERAL ORDINARIA - ddd.uab.cat... · Vestíbulo, al cual se llega a través de tres puertas situadas en el fondo de los arcos del atrio, a mano derecha de la Rambla, bajando. Dos

NUMERO CENT DIVUIT ANY MIL NOU-CENTS VUIT ANT A-VUI

FORNES & SALAS, S.R.C., Censors Jurats de Comptes Associats, membres numeraris de l' "Instituta de Censores Jurades de Cuentas de Es­paña", han procedit a l'actuació professional que resulta del present docu­ment, relativa a l'Entitat "SOCIETAT DEL GRAN TEATRE DEL LICEO", amb domicili a Barcelona, carrer de Sant Pau, 1 bis 3r, i en relació a efectuar AUDITORIA dels Estats Financers de la dita Entitat, tancats el 29 de febrer de 1988.

L'expressada actuació té el seu origen en la sol.licitud verbal formula­da amb caràcter previ pel President de la citada Entitat.

DICTAMEN

Hem portat a cap l'AUDITORIA dels Estats Financers (Balanç de Si­tuació Patrimonial i Estat de Comptes) de la "SOCIETAT DEL GRAN TEA­TRE DEL LICEU", corresponents a l'exercici tancat el 29 de febrer de 1988.

El nostre treball s'ha realitzat mitjançant 1 'aplicació de normes i proce­diments d'auditoria generalment acceptats, i s'han efectuat aquelles proves i verificacions dels registres comptables que hem cregut necessàries segons les circumstàncies.

SEGONS LA NOSTRA OPINIÓ PROFESSIONAL. els Estats Finan­cers que s'adjunten com a Annexos presenten adequadam.ent la situació del capital circulant (tresoreria, deutors i creditors) a 29 de febrer de 1988,.i el resultat de les operacions realitzades a l'exerCici d'1 de març de 1987 a 29 de febrer de 1988, de la "SOCIETAT DEL GRAN TEATRE DEL LICEU", de conformitat amb principis de comptabilitat generalment acceptats per a enti­tats de la seva naturalesa, que han estat aplicats uniformement en relació amb l'exercici anterior.

Finalitzada l'actuació professional encarregada, expedim el present documE'nt, amb el número del nostre protocol indicat al principi, en exem­plar autèntic i tres còpies, estès en 14 folis numerats de paper oficial de l' "Instituta de Censores Jurades de Cuentas de España", al qual s'uneixen 7 Annexos, igualment numerats, que signem, rubriquem i segellem a Barce­lona a vint-i-quatre de març de mil nou-cents vuitanta-vuit.

FORNES & SALAS, S.R.C. Censors Jurats de Comptes Associats Un gerent: MANUEL SALAS RIOS Censor Jurat de Comptes

El Censor Jurat de Comptes que signa el present document figura als registres d'aquesta Corporació en la seva qualitat de membre numerari d'ella.

25 Març 1988 JOSEP Ma. GASSO I VILLAFRANCA President

(Hi ha el segell de l' "Instituta de Censores Jurades de Cuentas de Es­paña. Agrupación Territorial de Cataluña. Barcelona").

23