Generalitat de Catalunya Departament de Medi …appdmah.gencat.cat/alfresco/download/direct/workspace/...xarxes adossades als laterals en el cas de basses amb impermeabilització de

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge

ACORD de 6 de juliol de 2010, de declaració d’impacte ambiental del Projecte de línia de 132 kV d’evacuació de la potència generada pels parcs eòlics Coll Ventós, Tossa del Vent, La Tossa Mola Pasqual i Aligars al terme municipal de Pinell de Brai, promogut per l’empresa Berta Energias Renovables SL i tramitat pels Serveis Territorials a Terres de l’Ebre del Departament d’Economia i Finances (DEF) Antecedents El 11 de juny de 2007 va entrar el document ambiental del projecte d’execució de la SE Prat de Comte 132/20 kV, LAAT 132 kV evacuació parcs Coll Ventós, Tossa del Vent, La Tossa i Aligars, LAMT 20 kV evacuació Parc Aligars i LAMT 20 kV Evacuació Parcs Coll Ventós, Tossa del Vent i La Tossa promogut per l’empresa Berta Energias Renovables SL al registre dels serveis territorials a Terres de l’Ebre del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH), procedent dels serveis territorials a Terres de l’Ebre del Departament d’Economia i Finances (DEF). D’acord amb l’article 1.3 del Reial decret legislatiu 1302/1986, de 28 de juny, d’avaluació d’impacte ambiental, modificat per la Llei 6/2001 i la Llei 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes sobre el medi ambient, i atès que el projecte podia afectar directa o indirectament els valors naturals de l’espai, Sistema prelitoral meridional, proposat per a formar part de la xarxa Natura 2000 amb el codi ES5140011, la ponència ambiental en data 2 d’octubre de 2007 va acordar que el projecte havia de sotmetre’s al tràmit d’avaluació d’impacte ambiental i va establir l’abast i contingut de l’estudi d’impacte ambiental a elaborar (veure annex). En data 17 de març de 2009 es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC núm. 5340) l’anunci d’informació pública del projecte d’execució i estudi d’impacte ambiental de la instal·lació elèctrica de la línia aèria 20 kV d’evacuació del parc eòlic Aligars en els termes municipals de Prat de Comte i Pinell de Brai. Posteriorment en dates 20 de maig, 16 de juny i 7 de juliol de 2009 te entrada en el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) l’expedient d’informació pública. Durant el període de informació pública s’han produït al·legacions per part d’entitats naturalistes, associacions i particulars que s’han tingut en compte en la present declaració. En dates 27 de gener de 2010 i 6 de maig de 2010 els serveis territorials a Terres de l’Ebre del Departament d’Economia i Finances (DEF) trameten al Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) nova documentació aportada pel promotor. Finalment en data 26 de maig de 2010 té entrada en aquest Departament una documentació presentada pel promotors anomenada, proposta de mesures correctores i compensatòries per minimitzar l’impacte de les línies elèctriques d’evacuació dels parcs eòlic de BERTA. Abril de 2010.


La documentació que conforma l’expedient del projecte consisteix en: La memòria ambiental del projecte d’execució de la SE Prat de Comte 132/20 kV, LAAT 132 kV evacuació parcs Coll Ventós, Tossa del Vent, La Tossa i Aligars, LAMT 20 kV evacuació Parc Aligars i LAMT 20 kV Evacuació Parcs Coll Ventós, Tossa del Vent i La Tossa, elaborada per l’empresa ELECNOR de maig de 2007.

L’estudi d’impacte ambiental del projecte d’execució de la SE Prat de Comte 132/20 kV, LAAT 132 kV evacuació parcs Coll Ventós, Tossa del Vent, La Tossa i Aligars, LAMT 20 kV evacuació Parc Aligars i LAMT 20 kV Evacuació Parcs Coll Ventós, Tossa del Vent i La Tossa, elaborada per l’empresa Ecafir SL de febrer de 2008.

Expedient d’informació pública I612/116/06, línia aèria de 132 kV d’evacuació de la potència generada pels parcs eòlics Coll Ventós, Tossa del Vent, La Tossa Mola Pasqual i Aligars al terme municipal de Pinell de Brai.

Expedient d’informació pública I612/114/06, Subestació transformadora Prat de Comte 132/20 KV en al terme municipal de Pinell de Brai.

Proposta de mesures correctores i compensatòries per minimitzar l’impacte de les línies elèctriques d’evacuació dels parcs eòlic de BERTA. Abril de 2010, redactat per Ecafir SL.

Descripció del projecte i de l’estudi d’impacte ambiental El Projecte promou la construcció d’una línia elèctrica de 132 kV de un circuit d’un conductor per fase, per evacuar l’energia generada pels parcs Coll Ventós, Tossa del Vent, La Tossa i Aligars des de la SE Prat de Comte 132/20 kV fins LE Ascó Tortosa. Es tracta d’una estesa elèctrica aèria de 6078 metres de longitud mitjançant 26 suports metàl·lics de gelosia de les series Águila, Cóndor i Halcon amb alçades variables entre 15.2 i 23.15 m del terra fins el travesser inferior, d’acer galvanitzat, i amb fonaments de formigó. L’Estudi d’Impacte Ambiental del Projecte descartar l’alternativa zero al considerar que això suposa la impossibilitat d’evacuar l’energia generada pels parcs eòlics i planteja tres possibles alternatives:

Alternativa aèria 1 de 6078 metres de longitud Alternativa aèria 2 de 5300 metres de longitud Alternativa soterrada que descarta ja que implicaria realitzar una galeria subterrània practicable. L’estudi d’impacte ambiental compara les dues alternatives aèries i d’aquest anàlisi conclou que ambientalment, tot i tenir mes longitud l’alternativa 1 suposa menor impacte sobre el medi ambient que l’alternativa 2, especialment pel que fa a l’afecció als valors faunístics, a la vegetació i als espais naturals de la zona que qualifica com a impactes negatius molt elevats enfront als impactes negatius lleus de l’alternativa escollida.


L’estudi d’impacte ambiental i la documentació complementària del Projecte recullen les determinacions que estableix l’article 2 del Decret 114/1988, de 7 d’abril, d’avaluació d’impacte ambiental, i proposa, entre d’altres, les següents mesures preventives i correctores:

Realitzar els suports 11, 12 i 13 de la línia amb medi aeris. Utilitzar els accessos preexistents evitant la possible construcció de noves pistes. Disposar els suports a diferents nivells o alçades per reduir el moviment de terres. Evitar els treballs en horaris nocturns i crepusculars i durant les èpoques mes sensibles (èpoques de cria i nidificació) per a certes espècies de rapinyaires. Senyalitzar els cable de terra en tota la longitud de la línia amb dispositius salva ocells d’1 m de longitud per 0.3 de diàmetre Realització d’un seguiment de la incidència de la línia elèctrica sobre l’àliga cuabarrada Hieraaetus fasciatus durant el primer any de funcionament . Restaurar els accessos temporals, talussos i esplanades d’obra mitjançant diverses tècniques que van des de la descompactació fins a la revegetació amb espècies autòctones dels talussos amb més risc d’erosió utilitzant la terra vegetal arraconada prèviament. Recollir els residus de forma selectiva i eliminar-los mitjançant gestors especialitzats, d’acord amb la normativa sectorial vigent. En data 26 de maig de 2010 té entrada en aquest Departament una documentació presentada pel promotors anomenada, proposta de mesures correctores i compensatòries per minimitzar l’impacte de les línies elèctriques d’evacuació dels parcs eòlic de BERTA. Abril de 2010, que incorpora noves mesures correctores: L’afecció a la forest pública T-7 Aguilars es dona entre la SE Prat de Comte i el suport núm. 9 i entre el suports 11 i 12 de la línia d’evacuació a 132 kV. La compensació de l’afecció a la forest T-7 seria similar, amb la revegetació d’una superfície d’aproximadament 1 ha, corresponent a antics camps abandonats o àrees marginals degradades A més de la revegetació d’una superfície equitativa (considerant tant l’ocupació directa com l’afecció indirecta sobre superfícies forestals que s’ha comentat anteriorment) d’aquestes superfícies abandonades (aproximadament 1,5-2 ha). Les superfícies concretes a reforestar les determinaria l’Ajuntament propietari del terrenys, juntament amb el DMAH, qui en realitza la seva gestió. També proposa restablir les condicions inicials del camí 7 que cal obrir pel muntatge del suport 4 de la línia de 132 kV, un cop acabades les obres de muntatge del suport. Els treballs consistiran en una restauració morfològica, i la revegetació d’acord amb les característiques de les superfícies circumdants. Aquesta mesura suposa minimitzar l’efecte de la ocupació de forma poc significativa


Les mesures compensatòries d’aquesta línia elèctrica per evitar el risc de xoc dins del territori de la parella d’àligues cuabarrades dels Aligars exigides per la DIA del parc eòlic dels Aligars estan incloses en el programa de maneig d’aquesta espècie, previst al projecte de mesures compensatòries del Parc Eòlic Aligars presentat en data 23 de març de 2010, que concreta en les següents actuacions: Millora de l’hàbitat en relació amb les cobertes vegetals Creació, recuperació i millora d'ambients oberts per tal d'afavorir la presència de les espècies presa. Canvi de l’estructura de la vegetació, mitjançant desbrosses del matollar, i si es considera convenient posterior llaurat. Increment dels recursos tròfics de qualitat, limitants de les espècies presa. Sembres mixtes de lleguminoses i gramínies en petites superfícies de 0,5 ha.


Millora del recurs hídric Creació, recuperació i millora de punts d'aigua, limitants de les espècies presa. Recuperació d'antigues estructures dedicades a l'obtenció i proporció d'aigua al territori, com potenciadores de les espècies presa. Adaptació de basses per la prevenció d’incendis forestals per la reducció del risc d’accident en elles. Col·locació d’estructures fixes per possibilitar la sortida de la fauna que caigui en elles: xarxes adossades als laterals en el cas de basses amb impermeabilització de teles de butil o similars i rampes metàl·liques de doble cara en les basses de parets verticals. Millora de les poblacions de les espècies presa Creació de dos colomars en edificacions tradicionals existents a la zona. Habilitació de dues edificacions de la zona com a colomar, per tal de mantenir una població localitzada d’espècies presa a la zona de forma permanent. Els colomars poden ubicar-se segons disponibilitat en zones alternatives diferents. Potenciació de les poblacions de perdiu a la zona. Realització de converses i actuacions conjuntes amb els caçadors i gestors de les APC locals, interessats principalment amb el senglar, per tal de permetre la implantació de mecanismes per a la potenciació de les poblacions de perdius a la zona, a través de l'establiment d'una zona de refugi de caça menor a la zona del projecte i de la realització de censos, i alliberaments puntuals Potenciació de les poblacions de conill de bosc Adquisició i construcció de caus artificials, vedrunes per a conill i amb els corresponents sistemes de protecció perimetral i alimentació. Repoblació amb conill de bosc autòcton amb les corresponents garanties sanitàries Altres mesures addicionals Regulació d’accés a determinades àrees sensibles. Pot plantejar-se el tancament o restricció (físic o mitjançant senyalització) de l’accés en determinats camins i pistes que accedeixin als indrets més sensibles del territori. Es poden cercar acords amb les societats de caçadors locals adjudicatàries de les APC T-10.137 i T-10.054 per tal d’intercanviar efectius d’espècies cinegètiques destinats a l’alliberament o repoblació a canvi de delimitar refugis i àrees d’activitat cinegètica restringida vora els nuclis d’activitat principal de la parella reproductora. Disminució de la competència tròfica per part de depredadors generalistes, bàsicament guineus. Prèvia adquisició de les preceptives autoritzacions i, potser amb acords amb les societats de caçadors, convindria disminuir la pressió de depredació per part de guineus, sobretot en aquelles zones on es duguin a terme alliberaments o mesures de repoblació d’espècies presa. Seguiment de la parella d’àguiles que regenta el territori. L’efectivitat de les mesures plantejades només es pot constatar mitjançant la continuïtat dels seguiments d’avifauna actuals de manera que es puguin detectar els possibles canvis en l’ús del territori de les àligues. Tanmateix, fora preferible efectuar el seguiment mitjançant telemetria GPS ja que la cobertura, fiabilitat i objectivitat d’aquest sistema és superior a la ràdio-telemetria clàssica.


Capacitat del medi receptor El projecte no afecta, però esta confrontant, a l’espai de Sistema Prelitoral meridional, inclòs en el Pla d’Espai d’Interès Natural (PEIN) aprovat pel Decret 328/1992, de 14 de desembre. A més, aquest espai ha estat designat com a Zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA) i Lloc d’Importància Comunitària (LIC), amb el codi número ES5140011, a la proposta catalana de xarxa Natura 2000, que ha estat aprovada per l’Acord GOV/112/2006, de 5 de setembre, pel qual es designen les ZEPA i s’aprova la proposta de LIC, i ampliada per l’Acord GOV/115/2009, de 16 de juny, pel qual s’aprova una nova delimitació de diverses ZEPA.). En relació a la fauna, el Projecte es situa dins l’àrea de campeig de l’àliga cuabarrada Hieraaetus fasciatus, Si bé la documentació aportada pel promotor no es defineix l’ús que la parella d’aquesta zona de campeig, l’expedient de canvi no substancial del parc eòlic Els Aligars promogut per Tarraco Eòlica inclou un document anomenat proposta d’implantació d’aerogeneradors del parc eòlic Els Aligars, anàlisi d’alternatives i proposta de mesures compensatòries de l’impacte sobre l’avifauna. A partir dels resultats del radioseguiment realitzat sobre la parella d’àliga cuabarrada del Canaleta Març 2010, que permet analitzar la incidència de la línia d’evacuació a 132 KV. En referència al patrimoni geològic, el Projecte afecta l’Espais d'Interès Geològic de Catalunya anomenat el cenozoic de l’estació de Pinell de Brai GZ-314. L’estudi d’impacte ambiental destaca, entre els diferents potencials impactes, els següents: Sòl: alteració de la morfologia del terreny i riscos derivats de la implantació dels suports de la línia i l’obertura d’accessos a aquestos; moviments de terres i destrucció de la capa edàfica; compactació; contaminació. Atmosfera: emissió de gasos i partícules durant la construcció; soroll (lleugeres emissions degut a l’efecte corona); generació de camps electromagnètics. Vegetació: eliminació coberta vegetal (suports, camins accés, estades de manteniment), i degradació. Afecció a hàbitats d’interès comunitari. Fauna: electrocució i col·lisió, fragmentació de l’hàbitat, molèsties durant la fase de construcció i en actuacions de manteniment. Paisatge: canvis sobre la fisiografia actual, canvi d’ús del sol i eliminació de vegetació. Socioeconòmic: positiu per l’augment de subministrament d’energia i generació d’ocupació. Espais naturals: afectació a xarxa Natura 2000, afeccions a Mont Públic. Incendis forestals: el risc per contacte dels conductors amb la vegetació o trencament d’aquests. Patrimoni cultural: afectació d’elements del patrimoni arquitectònic o arqueològic, destrucció de parets seques. Afecció a camins ramaders. Considera l’impacte global com compatible, després de l’aplicació de les mesures preventives, correctores i compensatòries que es proposen. El Programa de Vigilància Ambiental previst a l’estudi d’impacte ambiental inclou un pla d’obra ambiental per a la fase de construcció.


En data 6 de maig de 2009, l’Àrea del Medi Natural dels Serveis Territorials a Terres de l’Ebre del Departament de Medi Ambient i Habitatge, expressa que, havent revisat l’esmentada documentació, la infraestructura travessa part del Forest Públic Aguilàs CUP T-7, afecta el camí ramader Colada de Prat de Compte a Miravet (suport 13) i creua una zona de campeig d’àliga cuabarrada; que pels valors afectats s’hauria de valorar desplaçar a l’altra banda de la N-230 b en el tram que afecta el CUP, ja que s’evitarien per complet l’afecció; que caldria fer un estudi detallat de cada nou accés per tal de poder-ne fer una valoració i situar-los fora de forest pública; que el període sensible per les aus es de gener a juliol (ambdós inclosos); que cal aplicar les mesures previstes al RD 142/2008, de 29 d’agost, pel que s’estableixen mesures per a la protecció contra a col·lisió i electrocució en línies elèctriques d’alta tensió; i que caldrà tramitar els permís de talla i els de manipulació de margalló. Per tot això informa desfavorablement la documentació. Posteriorment en data 2 d’octubre de 2009, l’Àrea del Medi Natural dels Serveis Territorials a Terres de l’Ebre del Departament de Medi Ambient i Habitatge informa desfavorablement el projecte d’execució i declaració d’utilitat pública de la, línia aèria de 132 kV d’evacuació de la potència generada pels parcs eòlics Coll Ventós, Tossa del Vent, La Tossa Mola Pasqual i Aligars, atès que considera la línia no compatible amb el caràcter d’utilitat pública de la forest i amb la persistència del seus valors forestals i proposa ubicar els suports i les obres auxiliar fora de la forests. El promotor en data 31 de desembre de 2009 valora els informes anteriorment relacionats. Així respecte a l’informe de 6 de maig de 2009 considera que el traçat de la línia quan travessa l’àrea de conreus del barranc del Prat va paral·lela a la carretera N230b i pròxima a la presència de granges i per tant s’utilitza aquella part del territori amb mes pressió antròpica i menys atractiva per l’àliga cuabarrada i que no s’afecta l’àrea vital de la parella; que en àrees de relleu abrupte el soterrament de la línia comporta un impacte ambiental notable de caràcter sever, essent plantejable en àrees planeres de mes fàcil accés; que pel que fa al període sensible atendrà les indicacions que es facin des del Departament de Medi Ambient i Habitatge; i que donarà compliment a tota la normativa vigent. Quan a l’informe de 25 de setembre de 2009, el promotor considera que la declaració d’utilitat pública de la línia portarà implícita la autorització per a l’establiment o pas de la instal·lació elèctrica sobre terrenys de domini, us o servei públic o patrimonials de l’Estat o de les Comunitats Autònomes o d’us públic, propis o comunals de la província o municipi; i que l’afecció es inevitable al estar la Subestació dins la forest i que desplaçar el suports a l’altra costat de la N-230b implica major afecció a superfícies arbrades major recorregut i afecció a altres propietats; la ocupació de camins ramader proposa desplaçar uns 9 metres el suport 13 per evitar l’afecció. En data 12 de desembre de 2008 l’Agencia Catalana de l’Aigua informa l’estudi d’impacte ambientals establint els requisits administratius i les condicions de les obres quan aquestes afectin domini públic hidràulic i zona de policia. La Direcció General del Patrimoni Cultural en data 2 de desembre de 2009 informa favorablement l’estudi d’impacte ambientals establint com a condició general de efectuar un seguiment arqueològic al llarg de tota l’obra per tal d’identificar possibles bens culturals que no han estat localitzats amb la prospecció arqueològica superficial.


Avaluació El projecte es desenvolupa dins de l’espai anomenat Sistema prelitoral meridional (codi ES5140011), proposat com a lloc d’importància comunitària (LIC) i designat com a zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA), segons l’Acord de Govern GOV/112/2006, de 5 de novembre i per tant que forma part de la xarxa Natura 2000. Els objectius de conservació destacats dels espais de muntanya litoral, a la qual pertany l’espai Natura 2000 esmentat són entre d’altres, l’habitat anomenat matollars termomediterranis i predesèrtics, codi 5330, que és el que predomina en la zona on s’emplaça la línia , l’àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus) i totes les espècies de ratpenats de l’annex II de la Directiva 92/43/CEE. També es detallen les directrius específiques per a elements prioritaris de conservació, que en aquest cas es refereixen a l’àliga cuabarrada i la tortuga mediterrània. L’alternativa del projecte proposat, d’acord amb la informació anomenada proposta d’implantació d’aerogeneradors del parc eòlic Els Aligars, anàlisi d’alternatives i proposta de mesures compensatòries de l’impacte sobre l’avifauna. A partir dels resultats del radioseguiment realitzat sobre la parella d’àliga cuabarrada del Canaleta Març 2010., afecta l’àrea de campeig d’una parella d’àliga cuabarrada entre el suports 1-7 confronta el kernel 95%, entre el suport 7 i 13 creua la zona delimitada pel kernel 90 – 95 % i puntualment una zona inferior a kernel 90% i entre el suport 18 i 23 creua una àrea de cacera (zona de lo pomo pomó – pomons pomons) inferior al kernel 95%. Àrea de cacera que el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans (GEPEC) indica en les seves al·legacions. Pel que fa a la morfologia, el desnivell del terrenys entre els suport 1 i 10 es caracteritza per un zona de relleu força suau amb alternança de bosquines i camps de conreu, excepte al final d’aquest tram que entra en la plana agrícola del canaleta. Entre el suport 10 i 14 la morfologia canvia ràpidament , entra en la zona d’interès geològic, i trobem pendent molt elevades, destacant el penya-segat del canaleta i el Barranc de Molins, de gran riquesa natural i paisatgística. Entre el suport 14 i l’entronc amb a LE Ascó -Tortosa el terrenys es torna a suavitzar i es creua una estructura de mosaic de camps de conreu, marges i turonets arbrats (paratges de lo pompo pompó i de pomons pomons). Quan a la vegetació, entre el 1-10 esta conformada per un bosc de pi blanc amb predominança de conreus llenyosos de secà. Entre el suport 10 i 14 la traça afecta pinedes de pi blanc amb màquies i/o brolles. Entre el suport 14 i l’entronc amb a LE Ascó-Tortosa trobem bosquines de pi blanc amb màquia o garrigar alternades amb camps de conreu de llenyoses de secà Respecte a l’afecció al mont públic, tal com s’esmentava a l’informe de data 25 de setembre de 2009, l’Àrea del Medi Natural dels Serveis Territorials a Terres de l’Ebre del Departament de Medi Ambient i Habitatge tant els trams 1-9, 11-13 com la Subestació son dins la Forest Públic Aguilàs CUP T-7. En relació amb la compatibilitat de la línia elèctrica amb el domini públic forestal afectat, cal tenir present l’article 54 de la Llei 54/1997, de 27 de novembre, del sector elèctric, per la qual cosa, és necessària la declaració d’utilitat pública de la línia i subestació per resoldre la incompatibilitat de la instal·lació amb l’ocupació dels terrenys forestals d’utilitat pública afectats. En cas que el projecte afecti alguns dels camins ramaders classificats, s’haurà de sol·licitar la seva ocupació.


D’acord amb això per minvar l’impacte sobre l’avifauna, el paisatge i mont públic, a més d’aplicar les mesures previstes al RD 1432/2008, de 29 d’agost, pel que s’estableixen mesures per a la protecció contra a col·lisió i electrocució en línies elèctriques d’alta tensió, cal replantejar-se alguns aspectes del disseny de la línia. Així entre el suport 1 i 8 s’hauria de valorar el desplaçament dels suports el mes a prop possible de la servitud de la carretera o en el seu defecte incrementar l’alçada de les torres per evitar l’obertura de la rasa de manteniment. Entre el suport 8 i 16 , una zona d’alta sensibilitat, cal definir un nou traçat que partint el suport 8 segueixi el passadís de la N-260b fins a l’alçada del pk12+400 des d’on anirà a cercar el suport 16. Aquesta variant, tot i que a priori pot tenir una afecció un xic superior l’Espai d'Interès Geològic de Catalunya anomenat el cenozoic de l’estació de Pinell de Brai GZ-314, la morfologia no tant abrupte del torrent permet una millor integració de la línia alhora que suposa la desafecció a la zona de campeig de l’àliga cuabarrada i una petita reducció en l’ocupació del forest públic Forest Públic Aguilàs CUP T-7. Pel que fa al tram final, l’aplicació de les mesures previstes al real decret esmentat juntament amb les compensatòries definides al document d’abril de 2010 es consideren suficients per minimitzar l’afecció am la zona de cacera de l’àliga cuabarrada.

Respecte a la subestació transformadora 132/20 KV de prat de compte al terme municipal de Pinell de Brai (exp. I612/114/06) aquesta es situa en un zona forestal formada per matollars i exemplar de pi blanc , estant delimitada pel seu límit sud oest per un camp de conreu d’arbres de secà que es fora del la Forest Pública Aligas CUP-T7. La incompatibilitat presumpte d’aquesta instal·lació amb el objectius de conservació de la forest aconsellen desplaçar la ubicació pocs metres al sud–oest , fet que no incidiria en les línies que tenen origen i final en aquesta subestació. Vist el projecte, l’estudi d’impacte ambiental i la documentació complementària, i vist l’expedient d’informació pública, i atesa la capacitat del medi, es formula la declaració d’impacte ambiental del projecte línia aèria de 132 kV d’evacuació de la potència generada pels parcs eòlics Coll Ventós, Tossa del Vent, La Tossa Mola Pasqual i Aligars al terme municipal de Pinell de Brai.

Per tot l’anterior, vist l'estudi d'impacte ambiental, en el qual no es preveuen efectes negatius notables, irreversibles i permanents sobre cap factor ambiental sensible, i vista la capacitat del medi, i a proposta de la Direcció General de Polítiques Ambientals i


Sostenibilitat, la Ponència Ambiental formula la declaració d'impacte ambiental amb caràcter favorable si s'implementen les mesures que defineix l'estudi d'impacte ambiental, la proposta de mesures correctores i compensatòries per minimitzar l’impacte de les línies elèctriques d’evacuació dels parcs eòlic de BERTA. Abril de 2010 i les condicions addicionals fixades en el present Acord

Condicions addicionals

Sobre el projecte

Modificar la línia amb l’objectiu de minimitzar l’actual impacte d’aquesta infraestructura sobre l’avifauna el paisatge i del mont públic. A aquests efectes, el promotor elaborarà una proposta que haurà de ser valorada pel Departament de Medi Ambient i Habitatge. La proposta es trametrà abans de l’inici de les obres d’execució de la línia de 132 kV objecte de la present declaració d’impacte ambiental, i s’haurà d’elaborar d’acord amb els següents criteris:

Entre el suports 1 i 8 valorar el desplaçament dels suports el mes a prop possible de la servitud de la carretera o en el seu defecte incrementar l’alçada de les torres per evitar la tala d’arbres per l’obertura de la rasa de manteniment.

Entre el suports 8 i 16 definir un nou traçat que partint el suport 8 segueixi el passadís de la N-260b fins a l’alçada del PK 12+400 des d’on anirà a cercar el suport 16. En aquest tram la construcció dels nous suports i l’estesa del cable en terreny forestal es realitzarà mitjançant medi aeris. El suports tindran l’alçada suficient a fi efecte d’evitar la tala d’arbres per l’obertura de la rasa de manteniment

Modificar la ubicació de la subestació transformadora 132/20 KV de prat de compte al terme municipal de Pinell de Brai (exp. I612/114/06), en el sentit de situar-la fora de Forest públic Aligas CUP T-7 . Realitzar les obres de construcció de la línia elèctrica fora del període comprés entre gener i juliol, per minimitzar l'alteració de la reproducció i cria de l’avifauna. Qualsevol actuació en aquest període requerirà de l’informe favorable de la Direcció General del Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Aplicar les mesures previstes al RDL 1432/2008, de 29 d’agost, pel que s’estableixen mesures per a la protecció contra a col·lisió i electrocució en línies elèctriques d’alta tensió Sobre el pla de vigilància

Es realitzarà un seguiment arqueològic al llarg de tota l’obra i durant la fase de moviment de terres, per tal de documentar possibles béns que no han estat identificats durant la prospecció arqueològica superficial.

Es situarà el parc de maquinària, els abassegaments de materials i les instal·lacions provisionals d’obra en zones de mínim risc de contaminació. Aquestes zones, un cop utilitzades, es restituiran a la seva situació inicial.


Caldrà ajustar els treballs de construcció de l’obra a les prescripcions establertes al Decret 64/1995, de 7 març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals.

El promotor del projecte es responsabilitzarà de l’execució del programa de vigilància ambiental i dels seus costos. Aquest disposarà d’una assistència ambiental d’obra que tindrà com a funció bàsica el seguiment acurat de les obres. Les incidències ambientals s’hauran de reflectir en informes tècnics mensuals dels quals es tramitarà una còpia al Departament de Medi Ambient i Habitatge.

El Departament de Medi Ambient i Habitatge exercirà les funcions de comprovació, interpretació, seguiment i vigilància ambiental d’aquesta declaració d’impacte i de les condicions imposades, i també les altres funcions que preveu l’article 7 del Decret 114/1988, de 7 d’abril, d’avaluació d’impacte ambiental.

Es constituirà, previ a l’inici de les obres, una comissió mixta de concertació i control entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge i el promotor del projecte. Aquesta comissió tècnica vetllarà pel contingut, la periodicitat, l’aplicació i l’època de realització de les mesures correctores i de protecció que assenyalen l’estudi d’impacte ambiental i la present declaració.

El projecte executiu incorporarà les mesures ambientals definides a la present declaració, així com les que preveu l’estudi d’impacte ambiental i inclourà un document ambiental amb el contingut que estableix l’article 16 del RDL 1/2008, d’11 de gener, pel que s’aprova el text refós de la llei d’avaluació d’impacte ambiental. Aquest document ambiental es trametrà al Departament de Medi Ambient i Habitatge per a la seva valoració i informe, si s’escau.

Així mateix, el pressupost general del projecte haurà d’incloure el pressupost específic establert per a les mesures correctores.

Qualsevol modificació en el projecte requerirà l’informe previ del Departament de Medi Ambient i Habitatge als efectes de valorar la seva incidència en el medi.

Un cop, declarat d’utilitat pública de la línia elèctrica i autoritzada l'ocupació dels terrenys d’utilitat pública, l'Ajuntament, com a titular dels terrenys, haurà de comunicar-ho a la Direcció General del Medi Natural per tal de fer les oportunes anotacions en el catàleg de forests d’utilitat pública.

Aquesta declaració d’impacte ambiental s’incorporarà als tràmits administratius i resolutoris que autoritzin total o parcialment aquest projecte.

D’acord amb el que estableix l’article 15 del Reial decret legislatiu 1/2008,d’11 de gener, la decisió sobre l’autorització o aprovació del projecte serà feta pública per l’òrgan substantiu que l’hagi adoptat, el qual posarà a disposició del públic la següent informació

El contingut de la decisió i les condicions imposades

Les principals raons i consideracions en les que es basa la decisió, en relació amb les observacions i opinions expressades durant l’avaluació d’impacte ambiental.

Una descripció, quan sigui necessari, de les principals mesures per a evitar, reduir i, si és possible, anular els principals efectes adversos.


D’acord amb el que estableix l’article 5 del Decret 114/1988, de 7 d’abril, d’avaluació d’impacte ambiental, aquesta declaració d’impacte ambiental s'ha de fer pública mitjançant la seva publicació al DOGC i s’ha d'adreçar a la Direcció General d’Energia i Mines del Departament d’Economia i Finances (DEF). Annex: determinació de l’amplitud i nivell de detall de l’estudi d’impacte ambiental del projecte de se Prat de Comte 132/20 kv, LAAT 132 kv evacuació parcs eòlics Coll Ventós, Tossa del Vent la Tossa i Aligars, LAMT 20 kv evacuació Aligars i LAMT 20 kv evacuació parcs Coll Ventós, Tossa del Vent i la Tossa Consultes efectuades a administracions afectades i públic interessat: Relació de consultats Respostes rebudes Agència Catalana de l’Aigua Àrea de Medi Natural (Serveis Territorials a Terres de l’Ebre del DMAH) X Direcció General d’Arquitectura i Paisatge (Dept. de Política Territorial i Obres Públiques) Serveis Territorials del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació X Serveis Territorials del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural X Consell Comarcal de la Terra Alta Comissió de la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre Ajuntament de Prat de Comte Ajuntament de Pinell de Brai Gepec Depana Ecologistes en Acció Seo/Birdlife En l’informe emès per l’Àrea del Medi Natural es considera convenient aplicar el procediment d’avaluació d’impacte ambiental i alhora remarca la necessitat d’abastir, ampliar i detallar en alguns aspectes concrets el contingut de la documentació ambiental que haurà d’acompanyar al projecte: afecció a espècies de vegetació protegides (Chamaerops humilis), etc. Els Serveis Territorials de Cultura i Mitjans de Comunicació proposa en el seu informe un seguit de mesures correctores intensives que s’hauran de desenvolupar en el futur estudi d’impacte ambiental. Els Serveis Territorials d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural també proposa un seguit de conceptes encaminats a estudiar més a fons alguns aspectes relatius a l’afecció d’espais agraris En data 2 de octubre de 2007, la ponència ambiental acorda aplicar el tràmit d’avaluació d’impacte ambiental i determina l’abast i nivell de detall de l’estudi d’impacte ambiental amb les següents indicacions, tenint en compte les consideracions obtingudes durant la fase de consultes:


Ocupació del sòl:

L’estudi d’impacte ambiental haurà d’incloure un estudi de suports consistent en una fitxa per a cadascun dels suports previstos on consti el tipus de suport, coordenades UTM, el traçat en planta i perfil de l’accés, el seu estat actual, a eixamplar o de nova creació, les seves característiques (longitud, amplada, pendent, ferm), els moviments de terres necessaris i els criteris de restauració del sòl, la vegetació i quan sigui escaient, el tractament cromàtic previst mitjançant una proposta on s’identifiquin els colors amb el seu codi RAL.

L’estudi d’impacte ambiental haurà d’incloure les següents prescripcions, derivades de la consulta realitzada als Serveis Territorials a les Terres de l’Ebre del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció rural:

Breu descripció del projecte i dels equipaments de sòl i recursos naturals necessaris per a la seva execució i funcionament.

Descripció del lloc on es preveu emplaçar la instal·lació, realitzar l’obra o desenvolupar l’activitat que es tracti.

Estudi del valor paisatgístic i ecològic de la zona afectada.

Relació d’explotacions agràries construccions i instal·lacions agropecuàries afectades, així com l’estudi de les possibles afeccions sobre elles. Comprovació de què les parcel·les estiguin incloses en algun distintiu d’origen i qualitat:

Indicació geogràfica protegida. Marca de qualitat. Denominació d’origen protegida. Especialitat tradicional garantida. Denominació geogràfica. Avaluació de les possibles alternatives a l’ocupació de sòl prevista i justificació de la solució adoptada.

Avantatges socials i econòmics derivats de l’ocupació de sòl agrari, així com proposta de mesures compensatòries.

Estudi de la productivitat del sòl agrari afectat.

Estudi de la connectivitat de les explotacions agràries afectades.

Menció i anàlisi especial en el cas d’afeccions agràries prioritàries o explotacions ecològiques.

Mesures a adoptar per minimitzar els impactes en el sòl agrari i en les explotacions agràries proposant en el seu cas un pla de vigilància i seguiment.

En quant a les mesures correctores, reflectir en el plànol de mesures correctores i en el pressupost la restitució dels trams d’afecció dels HIC i dels camins afectats pel que fa a la implantació de la nova infraestructura elèctrica.


Definir el traçat i les característiques dels nous accessos que es crearan per a la instal·lació de la línia elèctrica. Per a la definició de traçat s’aportarà com a mínim dues coordenades relatives a l’inici i el final de tram.

Cicle de l’aigua:

Estudiar en profunditat els emplaçaments dels suports que se situen prop del riu Canaletes on l’aqüífer està situat a escassa profunditat, i valorar els impactes generats per les excavacions, el pilotatge i la cementació en relació amb el flux d’aigua subterrània, fent especial incidència en els possibles episodis de contaminació dels materials de construcció a utilitzar.

Preveure la no instal·lació de cap suport en zona inundable ni que afectin servituds del domini públic hidràulic.

Qualitat Atmosfèrica:

S’hauran de proposar les mesures correctores pertinents per mitigar els efectes dels moviments de terra i de la circulació dels vehicles de l’obra durant la fase de d’execució del projecte.

L’estudi d’impacte ambiental haurà d’incloure un estudi de l’impacte acústic, amb les mesures preventives i correctores necessàries per a contrarestar-lo. Aquest estudi d’impacte acústic ha de tenir el contingut mínim establert en els annexos 10 de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica.

Medi Natural:

Segons l’informe emès per l’Àrea del Medi Natural dels Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge a les Terres de l’Ebre caldrà tenir en compte les següents prescripcions:

S’hauran de delimitar els camins ramaders no classificats i la classificació dels terrenys afectats pel projecte (particulars i d’Utilitat Pública), així com la descripció de les seves principals característiques.

S’haurà d’ampliar i detallar la informació referent a l’afecció dels espais protegits i connectors biològics, la compatibilitat de l’actuació i anàlisi d’alternatives, valoració d’impactes i mesures correctores.

Aportar una cartografia a escala mínima 1:25.000.

Atesa l’afecció a Espais d’Interès Natural, xarxa Natura 2000 i Hàbitats d’Interès Comunitari, caldrà valorar-ne el seu impacte i establir-hi les mesures correctores necessàries per tal de compatibilitzar l’actuació amb el medi afectat.

Caldrà tenir en compte la normativa actual en matèria de prevenció dels incendis forestals.


L’afecció al margalló (Chamaerops humilis) està regulada per la Ordre de 5 de novembre de 1984, sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada a Catalunya i, per tant, s’hauran de plantejar mesures correctores que minimitzin l’impacte provocat pels treballs d’estesa de les línies elèctriques.

Caldrà realitzar un estudi complet de seguiment de l’avifauna, sobretot atesa la presència de l’àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus). S’hauran de proposar mesures preventives, correctores i/o compensatòries específiques en la instal·lació dels suports:

1, 2, 3 i 4 de la LAMT 20 kV d’evacuació del PE Aligars. 20C, 21C i 22C de la LAMT 20 kV d’evacuació Coll Ventós, Tossa del Vent, la Tossa. 1–11 de la LAAT 132 kV d’entroncament a la xarxa.

També s’haurà de contemplar els possibles impactes que es puguin generar sobre la llúdriga, atès que els suports 9 i 10 de la LAAT 132 kV d’entroncament creuen un àmbit del Pla de conservació de la llúdriga.

Paisatge:

L’estudi d’impacte ambiental haurà de contenir un estudi d’impacte i d’integració paisatgística (EIIP), amb els continguts establerts en l’article 21 del Decret 343/2006, de 19 de setembre, pel qual es desenvolupa la Llei 8/2002, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge, i es regulen els estudis i informes d’impacte i integració paisatgística.

Aquest EIIP haurà de fer incidència en la restitució i la integració dels trams forestals –i especialment els Hàbitats d’Interès Comunitari– afectats directament per les obres del projecte.

Pel que fa a l’impacte visual, s’haurà d’aportar un estudi en profunditat sobre l’eficàcia i la necessitat del tractament cromàtic dels suports, detallant-t’hi les característiques i condicions bàsiques que hauran de tenir els suports.

També s’haurà de simular tridimensionalment la instal·lació de subestació transformadora en el medi on es pretén inserir.

Patrimoni:

Segons l’informe emès pels Serveis Territorials de Cultura i Mitjans de Comunicació, l’Estudi d’Impacte Ambiental haurà de desenvolupar les següents mesures correctores:

Realitzar un seguiment arqueològic dels rebaixos que s’hagin de realitzar a aquesta zona per tal d’instal·lar la torre elèctrica i recollida sistemàtica del material arqueològic existent a l’àrea afectada pel projecte:

Edificis rellevants no catalogats (E.D.): ED1: petita construcció de pedra, de planta rectangular. ED2: construcció de pedra, de planta rectangular. ED3: construcció de pedra, de planta rectangular. ED4: petita cisterna excavada al terra. ED5: construcció de pedra, de planta rectangular. ED6: Corral del Bessó.


Efectuar un control arqueològic durant els moviments de terres en tots els seus aspectes (desbrossament, excavacions, obertures de camins d’accés a l’obra, etc.). D’aquesta manera es determinarà la presència o no d’estructures arqueològiques al subsòl, així com la seva presència estratigràfica, tipologia i grau de conservació.

Incorporar un programa d’actuació, compatible amb el pla d’obra, que consideri les iniciatives a adoptar en el cas d’aflorament d’algun jaciment arqueològic o paleontològic no inventariat ni localitzat en les prospeccions.

Documents

Generalitat de Catalunya Departament de Medi …appdmah.gencat.cat/alfresco/download/direct/workspace/...xarxes adossades als laterals en el cas de basses amb impermeabilització de