Generalitat de Catalunya Departament …...TÍTOL V: DE LA PARTICIPACIÓ DE LA COMUNITAT EDUCATIVA 1. Participació de les famílies i l’alumnat a la vida del centre 2. Carta de

Generalitat de Catalunya

Departament d’Ensenyament

I N S J o s e p M e s t r e s i B u s q u e t s ( 0 8 0 5 3 3 6 4 )

C / F e r r a n i C l u a , 1 9 . 0 8 8 4 0 V i l a d e c a n s

Curs 14 15

NORMES D’ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DEL CENTRE

INS Josep Mestres i Busquets Normes d’Organització I Funcionament del Centre Viladecans Curs 2014-2015

pág. 1

ÍNDEX

TÍTOL I: INTRODUCCIÓ GENERAL I PREÀMBUL

1. Objectius i marc legal del document de normes d’organització i funcionament del centre (NOFC)

2. Identificació del centre

TÍTOL II: ESTRUCTURA ORGANITZATIVA DE GOVERN I COORDINACIÓ

1. Dels òrgans unipersonals de govern 1.1 La direcció 1.2 La prefectura d’estudis 1.3 La secretaria 1.4 La coordinació pedagògica

2. Dels òrgans col·legiats 2.1 El Claustre de professorat 2.2 El Consell Escolar

3. Dels òrgans de coordinació 3.1 Òrgans col·legiats

3.1.1 L’equip directiu 3.1.2 Els departaments didàctics 3.1.3 Els equips docents 3.1.4 La comissió d’atenció a la diversitat 3.1.5 La comissió social 3.1.6 La comissió pedagògica

3.2 Òrgans unipersonals 3.2.1 Cap de departament 3.2.2 Persona tutora 3.2.3 Coordinació ESO 3.2.4 Coordinacions de nivell 3.2.5 Coordinació de batxillerat 3.2.6 Coordinació TAC 3.2.7 Coordinació de prevenció de riscos laborals 3.2.8 Coordinació d’activitats i serveis escolars 3.2.9 Coordinació de llengua, interculturalitat i cohesió social 3.2.10 Altres coordinacions

3.2.10.1 Coordinació de biblioteca 3.2.10.2 Coordinació d’activitats esportives


pág. 2

TÍTOL III: ORGANITZACIÓ PEDAGÒGICA DEL CENTRE

1. Organització del professorat 1.1 Drets 1.2 Deures 1.3 Funcions

2. Organització de l’alumnat 2.1 Drets 2.2 Deures

3. Organització del personal no docent 3.1 Drets 3.2 Deures 3.2.1 Personal de neteja 3.2.2 Funcionaris del cos de subalterns (consergeria) 3.2.3 Funcionaris del cos d’auxiliars administratius

4. Criteris per a l’atenció a la diversitat de l’alumnat 4.1 Aula ordinària 4.2 Unitats de suport a l’ensenyament especial (USEE) 4.3 Aula Oberta 4.4 Projecte Òrbita 4.5 Quant l’alumnat amb dificultats d’aprenentatge

5. Acció i coordinació tutorial 6. Orientació acadèmica, professional i personal

TÍTOL IV: DE LA CONVIVÈNCIA

1. Convivència i resolució de conflictes 2. El projecte de mediació 3. Règim disciplinari: conductes greument perjudicials 4. Règim disciplinari: conductes contràries a la convivència

TÍTOL V: DE LA PARTICIPACIÓ DE LA COMUNITAT EDUCATIVA

1. Participació de les famílies i l’alumnat a la vida del centre 2. Carta de compromís educatiu 3. Informació a les famílies 4. Associacions de mares i pares (AMPA) 5. Altres òrgans i procediments de participació de les famílies 6. Consell de delegats


pág. 3

TÍTOL VI: FUNCIONAMENT DEL CENTRE

1. Aspectes generals 1.1 Marc horari. Entrades i sortides del centre 1.2 L’esbarjo 1.3 Guàrdies ordinàries 1.4 Visites de les famílies 1.5 Activitats complementàries i extraescolars

1.5.1 Viatge final d’etapa 1.5.2 Sortides

1.6 Absències d’alumnat 1.7 Protocol de lluita contra l’absentisme escolar 1.8 Protocols d’ús del material informàtic i audiovisual 1.9 Alumnat malalt i accidents 1.10 Protocols en cas de maltractaments, assetjament o consum 1.11 Normativa respecte a mòbils o aparell d’enregistrament d’imatges

o so 2. De les queixes i reclamacions

2.1 En cas de queixes sobre la prestació de serveis que qüestionin l’exercici professional del personal del centre

2.2 Reclamacions sobre les qualificacions obtingudes al llarg del curs 3. Serveis escolars

3.1 Servei de transport escolar 4. Gestió econòmica 5. Gestió administrativa acadèmica

5.1 Gestió administrativa del personal 5.2 Gestió administrativa i acadèmica de l’alumnat

6. Personal d’administració i serveis 7. Suport extern

7.1 EAP 7.2 Serveis Socials dels ajuntaments de Viladecans i Sant Climent 7.3 Serveis educatius

TÍTOL VII: DISPOSICIONS FINALS

1. Avaluació i revisió de la documentació del centre 1.1 Mecanismes d’aprovació, revisió i actualització del Projecte

Educatiu de Centre (PEC) 1.2 Mecanismes d’aprovació, revisió i actualització de les Normes de

Funcionament i Organització de Centre (NOFC) 1.3 Mecanismes d’aprovació, revisió i actualització de la Carta de


pág. 4

TÍTOL I: INTRODUCCIÓ GENERAL I PREÀMBUL

1. Objectius i marc legal del document de normes d’organització i funcionament del centre (NOFC) Els objectius fonamentals de l’institut Josep Mestres i Busquets són:

Donar una educació integral en tots els àmbits de la vida acadèmica,

personal, social i professional.

Desenvolupar de manera plena la personalitat de l’alumnat i aconseguir que

surti del centre sent millors persones i millors ciutadans.

Aconseguir la integració real i efectiva de l’alumnat amb NEE, tenint en

compte les seves especificitats i diversitats en moltes ocasions.

Oferir una atenció psicopedagògica i orientació efectiva, completa i

personalitzada tant en el camp educatiu com en el professional.

Promoure la participació de tothom en les decisions que afecten tota la

comunitat educativa.

Promoure el dret a l’accés a l’educació en un clima de treball, responsabilitat

i respecte tot estimulant la convivència i la mediació en cas de conflicte.

La tasca educadora és una tasca col·lectiva i ha de estar recolzada per un

document on es dibuixin el conjunt d’idees i normes que assegurin el normal

i correcte funcionament de l’institut, com a centre públic d’ensenyament i doni

directrius d’actuació en cas de dubte.

Les normes que s'estableixen en aquest document són vinculants per a tots

els membres de la comunitat educativa de l'Institut: professorat, alumnat,

mares i pares del nostre alumnat i personal d'administració i serveis. L’equip

directiu del centre s’encarregarà de la difusió d’aquestes normes a tota la

comunitat educativa. Còpia accessible i per descarregar a la pàgina web del

centre.

Aquest reglament s’emmarca dins el conjunt de normes i lleis de caràcter general

que regulen el sistema educatiu:

La Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig (BOE núm. 106 del 4 de maig),

d’Educació (LOE).

La Llei 12/2009, del 10 de juliol, (DOGC núm. 5422, 16 de juliol de 2009)

d’Educació (LEC).

El Decret 279/2006, de 4 de juliol, (DOGC núm. 4670 de 6 de juliol de 2006)

de Drets i Deures de l’alumnat i regulació de la convivència en els centres

educatius no universitaris de Catalunya, vigent actualment excepte per

l’article 4 i el seu Títol IV derogats pel Decret 102/2010 sobre Autonomia de

Centres.

El Decret 102/2010, de 3 d’agost (DOGC núm. 5686 del 5 d’agost de 2010),

d’Autonomia dels Centres Educatius.

El Decret 155/2010, del 2 de novembre, de la Direcció dels centres educatius

públics i del personal directiu professional docent (DOGC núm. 5753 de l’11

de novembre de 2010).


pág. 6

TÍTOL II: ESTRUCTURA ORGANITZATIVA DE GOVERN I

COORDINACIÓ

L’Institut Josep Mestres i Busquets s’organitza d’acord amb la normativa vigent

esmentada al títol I d’aquest document i en els documents d’organització i gestió del

centre de periodicitat anual.

1. Dels òrgans unipersonals de govern Els òrgans unipersonals de govern de l’INS Josep Mestres i Busquets són el director, la secretària, la cap d’estudis i la coordinadora pedagògica. Aquests òrgans unipersonals integren l’equip directiu, que és l’òrgan executiu de govern del centre i que ha de treballar d’una manera coordinada en el compliment de les seves funcions.

1.1 La direcció

1. El director o directora del centre públic és responsable de l’organització,

el funcionament i l’administració del centre, n’exerceix la direcció pedagògica i és cap de tot el personal.

2. El director o directora té funcions de representació, funcions de lideratge pedagògic i de lideratge de la comunitat escolar i funcions de gestió. Aquestes funcions s’exerceixen en el marc de l’ordenament jurídic vigent, del projecte educatiu del centre i del projecte de direcció aprovat.

3. Corresponen al director o directora les funcions de representació

següents:

a. Representar el centre.

b. Exercir la representació de l’Administració educativa en el centre.

c. Presidir el consell escolar, el claustre del professorat i els actes acadèmics del centre.

d. Traslladar les aspiracions i les necessitats del centre a

l’Administració educativa i vehicular al centre els objectius i les prioritats de l’Administració.

4. Corresponen al director o directora les funcions de direcció i lideratge

pedagògics següents:

a. Formular la proposta inicial de projecte educatiu i les

modificacions i adaptacions corresponents.

b. Vetllar perquè s’aprovin un desplegament i una concreció del currículum coherents amb el projecte educatiu i garantir-ne el compliment.


pág. 7

c. Assegurar l’aplicació de la carta de compromís educatiu, del projecte lingüístic i dels plantejaments tutorials, co-educatius i d’inclusió, i també de tots els altre plantejaments educatius del projecte educatiu del centre recollits en el projecte de direcció.

d. Garantir que el català sigui la llengua vehicular de l’educació, administrativa i de comunicació en les activitats del centre.

e. Establir els elements organitzatius del centre determinats pel projecte educatiu.

f. Proposar, d’acord amb el projecte educatiu i les assignacions pressupostàries, la relació de llocs de treball del centre i les modificacions successives.

g. Instar que es convoqui el procediment de provisió de llocs a què fa referència l’article 124.1 i presentar les propostes a què fa referència l’article 115.

h. Orientar, dirigir i supervisar les activitats del centre i dirigir l’aplicació de la programació general anual.

i. Impulsar, d’acord amb els indicadors de progrés, l’avaluació del projecte educatiu i, eventualment, dels acords de coresponsabilitat.

j. Participar en l’avaluació de l’exercici de les funcions del personal docent i de l’altre personal destinat al centre, amb l’observació, si escau, de la pràctica docent a l’aula.

5. Corresponen al director o directora les funcions següents amb relació

a la comunitat escolar:

a. Vetllar per la formulació i pel compliment de la carta de compromís educatiu del centre.

b. Garantir el compliment de les normes de convivència i adoptar les

mesures disciplinàries corresponents.

c. Assegurar la participació del consell escolar.

d. Establir canals de relació amb les associacions de mares i pares d’alumnes i, si s’escau, amb les associacions d’alumnes.


pág. 8

6. Corresponen al director o directora les funcions relatives a l’organització

i la gestió del centre següents:

a. Impulsar l’elaboració i l’aprovació de les normes d’organització i funcionament del centre i dirigir-ne l’aplicació.

b. Nomenar els responsables dels òrgans de gestió i coordinació

establerts en el projecte educatiu.

c. Emetre la documentació oficial de caràcter acadèmic establerta per la normativa vigent.

d. Visar les certificacions.

e. Assegurar la custòdia de la documentació acadèmica i

administrativa pel secretari o secretària del centre.

f. Autoritzar les despeses i ordenar els pagaments d’acord amb el pressupost aprovat.

g. Contractar béns i serveis dins els límits establerts per

l’Administració educativa i actuar com a òrgan de contractació.

h. Dirigir i gestionar el personal del centre per garantir que compleix les seves funcions, la qual cosa comporta, si escau, l’observació

de la pràctica docent a l’aula.

7. El director o directora té qualsevol altra funció que li assigni l’ordenament i totes les relatives al govern del centre no assignades a cap altre òrgan.

8. El director o directora, en l’exercici de les seves funcions, té la consideració d’autoritat pública i gaudeix de presumpció de veracitat en els seus informes i d’ajustament a la norma en les seves actuacions, llevat que es provi el contrari. El director o directora, en l’exercici de les seves funcions, és autoritat competent per a defensar l’interès superior

de l’infant.

1.2 La prefectura d’estudis Correspon a la cap d’estudis

a. Fer la planificació, el seguiment i l’avaluació interna de les

activitats del centre, i la seva organització i coordinació, sota el

comandament del director.

b. Coordinar les relacions amb els serveis educatius integrats del

Departament d’Educació.


pág. 9

c. Substituir el director en cas d’absència.

d. Coordinar les activitats escolars reglades i complementàries, tant

en el si del mateix centre com amb els centres de procedència

dels alumnes i els centres públics que imparteixen l’educació

secundària obligatòria de la zona.

e. Dur a terme l’elaboració de l’horari escolar i la distribució dels

grups, tenint en compte allò que es disposa en la normativa

general.

f. Tenir cura del control d’assistència la puntualitat de l’alumnat i el

professorat, així com el traspàs d’aquesta informació al òrgans

competents dels Serveis Territorials i la confecció de les

estadístiques d’absentisme escolar.

g. Tenir cura de la convivència escolar i la resolució de conflictes

d’acord amb l’establert al capítol V d’aquestes NOFC.

h. Presidir les juntes d’avaluació de fi de cicle i les reunions de caps

de departament didàctic i de seminari.

i. Aquelles altres que li siguin encomanades pel director o atribuïdes

per disposicions del Departament d’Educació.

1.3 La secretaria Correspon a la secretària

a. Dur a terme la gestió de l’activitat administrativa del centre, sota

el comandament del director, i exercir, per delegació d’aquest, la

prefectura del personal d’administració i serveis adscrit al centre.

b. Exercir la secretaria a les reunions que celebrin els òrgans

col·legiats, i aixecar-ne les actes corresponents.

c. Tenir cura de les tasques administratives de l’institut, atenent la

seva programació general i el calendari escolar.

d. Fer les certificacions i els documents oficials del centre.

e. Vetllar per l’adequat compliment de la gestió administrativa del

procés de preinscripció i del de matriculació.


pág. 10

g. Custodiar els llibres i els arxius del centre i assegurar la unitat

documental dels registres i dels expedients acadèmics dels

alumnes, i responsabilitzar-se que estiguin complets i diligenciats

d’acord amb la normativa vigent.

h. Formular i mantenir actualitzat l’inventari del centre, així com les

dades del personal que hi estigui destinat.

i. Dur a terme la correcta preparació dels documents relatius a

l’adquisició, l’alineació i el lloguer de béns i als contractes

d’obres, serveis i subministraments, d’acord amb la normativa

vigent.

j. Vetllar per la tasca i organització dels horaris del personal

subaltern d’acord amb les instruccions del director.

k. Dur a terme la gestió econòmica del centre i la comptabilitat que

se’n deriva i elaborar i custodiar la documentació preceptiva.

Obrir i mantenir els comptes necessaris en entitats financeres

juntament amb el director. Elaborar el projecte de pressupost del

centre.

l. Vetllar pel manteniment i la conservació general del centre, de

les seves instal·lacions, mobiliari i equipament d’acord amb les

indicacions del director i les disposicions vigents. Tenir cura de

les reparacions, quan correspongui.

m. Aquelles altres que li siguin encomanades pel director o

atribuïdes per disposicions del Departament d’Educació.

1.4 La coordinació pedagògica Correspon a la coordinadora pedagògica

1. La planificació, el seguiment i l'avaluació de les accions educatives,

activitats escolars complementàries i extraescolars que es

desenvolupen a l' Institut, sota la dependència de la Direcció.

2. Són funcions específiques de la Coordinació Pedagògica del centre:

a. Coordinar l’elaboració i l’actualització del projecte curricular del

centre, tot procurant la col·laboració i participació de tots els

professors del claustre en els grups de treball. Vetllar per la seva

concreció en les diferents àrees i matèries dels cicles, etapes,

nivells i graus que s’imparteixen a l’institut.


pág. 11

b. Vetllar per l’adequada correlació entre el procés d’aprenentatge

dels alumnes dels ensenyaments que s’imparteixen en el primer

cicle de l’educació secundària obligatòria i els corresponents als

del cicle superior d’educació primària en el si de la zona escolar

corresponent. Coordinació primària-secundària.

c. Coordinar les accions formatives al llarg dels diferents cicles,

etapes, nivells i graus dels ensenyaments impartits a l’institut.

d. Vetllar per l’elaboració de les adequacions curriculars necessàries

per atendre la diversitat dels ritmes d’aprenentatge i la singularitat

de cada alumne/a, especialment d’aquells que presentin

necessitats educatives especials, tot procurant la col·laboració i

participació de tot el professorat del claustre en els grups de

treball. Proposar les modificacions curriculars que hagin de ser

autoritzades pel Departament d’Ensenyament quan escaigui.

e. Vetllar perquè l’avaluació del procés d’aprenentatge de l’alumnat

es dugui a terme en relació amb els objectius generals de l’etapa

i amb els generals i terminals de cada àrea o matèria, juntament

amb els caps de departament.

f. Coordinar la programació de l’acció tutorial desenvolupada en el

centre i fer-ne el seguiment. (*)

g. Vetllar per l’adequada coherència de l’avaluació al llarg dels

diferents cicles, etapes, nivells i graus dels ensenyaments

impartits al centre.

h. Vetllar per l’adequada selecció dels llibres de text, del material

didàctic i complementari utilitzat en els diferents ensenyaments

que s’imparteixin a l’institut, juntament amb els/les caps de

departament.

i. Coordinar les accions d’investigació i innovació educatives i de

formació i reciclatge del professorat que es desenvolupin a

l’institut, quan escaigui.

j. Coordinar les reunions de la Comissió d’Atenció a la Diversitat.

k. Coordinar el programa salut-escola.

l. Aquelles altres funcions que li siguin encomanades per la Direcció

o atribuïdes per disposicions del Departament d’Ensenyament.


pág. 12

2. Dels òrgans col·legiats

2.1 El Claustre de professorat

El claustre del professorat és l’òrgan de participació del professorat en el control i la gestió de l’ordenació de les activitats educatives i del conjunt dels aspectes educatius del centre. És integrat per tot el professorat i el presideix el director o directora del centre.

El Claustre de professorat té les següents funcions:

a. Intervenir en l’elaboració i la modificació del projecte educatiu.

b. Designar els membres del claustre que han de participar en el

procés de selecció del director o directora.

c. Establir directrius per a la coordinació docent i l’acció tutorial.

d. Decidir els criteris per a l’avaluació dels alumnes.

e. Programar les activitats educatives del centre i avaluar-ne el desenvolupament i els resultats.

f. Elegir els representants del professorat en el consell escolar.

g. Donar suport a l’equip directiu i, si escau, al consell de direcció, en el compliment de la programació general del centre.

h. Les que li atribueixin les normes d’organització i funcionament del centre, en el marc de l’ordenament vigent.

i. Qualsevol altra que li sigui atribuïda per les normes legals o reglamentàries.

El director o directora del centre convocarà a les sessions del claustre del professorat als professionals d’atenció educativa destinats al centre perquè informin amb relació a l’exercici de les seves funcions.

2.2 El Consell Escolar El consell escolar és l’òrgan de participació de la comunitat escolar en el govern del centre. Correspon al Departament establir mesures perquè aquesta participació sigui efectiva, i també determinar el nombre i el procediment d’elecció dels membres del consell.


pág. 13

La composició del consell escolar serà la següent:

El director o directora, que n’és el president o presidenta

El/la cap d’estudis

El/la secretari/a (amb veu i sense vot)

Un representant de l’ajuntament

Un representant de l’AMPA més representativa del centre

Tres representats de l’alumnat

Dos representants dels pares i mares

Un/a representant del PAS

Sis representants del claustre de professorat

Un/a representant del equip d’educadors/es

Corresponen al consell escolar les funcions següents:

a. Aprovar el projecte educatiu i les modificacions corresponents per una majoria de tres cinquenes parts dels membres.

b. Aprovar la programació general anual del centre i avaluar-ne el desenvolupament i els resultats.

c. Aprovar les propostes d’acords de coresponsabilitat, convenis i altres acords de col·laboració del centre amb entitats o institucions.

d. Aprovar les normes d’organització i funcionament i les modificacions corresponents.

e. Aprovar la carta de compromís educatiu.

f. Aprovar el pressupost del centre i el rendiment de comptes.

g. Intervenir en el procediment d’admissió d’alumnes.

h. Participar en el procediment de selecció i en la proposta de cessament del director o directora.

i. Intervenir en la resolució dels conflictes i, si escau, revisar les sancions als alumnes.

j. Aprovar les directrius per a la programació d’activitats escolars complementàries i d’activitats extraescolars, i avaluar-ne el desenvolupament.


pág. 14

Renovació parcial dels membres del Consell Escolar del centre

La condició de membre electe del consell escolar del centre s’adquireix per quatre anys. Cada dos anys (anys parells) es renova la meitat dels membres representants del professorat i la meitat dels membres representants de l’alumnat i del pares d’alumnes, sens perjudici que es puguin cobrir d’immediat les vacants que es produeixin. La condició de membre del consell escolar es perd quan es cessa en el càrrec que comporta ser-ne membre, quan es deixa de complir algun dels requisits necessaris per ser elegible o quan l’òrgan que l’ha designat revoca la designació.

Si el nombre de persones candidates a membres del consell escolar d’un determinat sector és inferior al nombre de llocs a cobrir, totes les persones membres del sector corresponent són elegibles com a representants d’aquell sector en el consell escolar. Si la persona elegida en aquestes circumstàncies ho és per al sector del professorat o del personal d’administració i serveis, ha d’assumir la representació. Si la persona resulta escollida membre en representació del sector de l’alumnat o del sector de pares i mares o tutors, i no vol assumir la representació, el lloc queda vacant fins a la següent convocatòria d’elecció de membres.

En el cas que s’hagin de cobrir vacants al consell escolar per una durada inferior als 4 cursos, es procedirà a l’elecció de candidats/candidates de la manera habitual. Els candidats o candidates amb més vots començaran ocupant les places per 4 anys. Les vacants de menys de 4 anys seran ocupades per ordre del nombre de vots obtinguts.

Aquell candidat que hagi obtingut més vots en les darreres eleccions al Consell Escolar i quedi en llista de reserva per ocupar vacants, serà qui ocupi sempre la vacant de més llarga durada.

Serà causa de revocació de la condició de membre del consell escolar l’obertura d’un expedient disciplinari. En cas que un membre del consell escolar, tant del sector alumnat com del sector professorat, sigui objecte de l’obertura d’un expedient disciplinari iniciat amb motiu d’una falta greu o molt greu, haurà de presentar la dimissió al president/a. En aquest cas, serà designat per cobrir la vacant la següent candidatura més votada en les darreres eleccions, sempre que mantingui els requisits que la van fer elegible com a representant. En cas que no hi hagi més candidats o candidates, la vacant roman sense cobrir fins a la propera renovació del consell escolar. La nova persona membre s’ha de nomenar pel temps que resta del mandat a la persona representant que ha causat la vacant.


pág. 15

3. Dels òrgans de coordinació

3.1 Òrgans col·legiats

3.1.1 L’equip directiu

El formen els càrrecs unipersonals de govern i la Coordinació Pedagògica. La seva funció és la coordinació del govern del centre i les responsabilitats dels seus càrrecs sota la presidència del Director/a d’acord amb el Projecte Educatiu de Centre, les NOFC i la Programació General Anual. La periodicitat de les seves reunions és de dos hores setmanals.

3.1.2 Els departaments didàctics

Estan integrats pels professorat agrupats d'acord amb les seves especialitats i afinitat. Al front de cada departament es nomenarà un cap de Departament. L'estructura departamental de I'INS Josep mestres i Busquets comprèn els departaments:

o Ciències de la Naturalesa

o Ciències Socials (inclou el professorat d’economia, filosofia i religió)

o Matemàtiques

o Educació Física

o Llengua catalana i literatura

o Llengua castellana i literatura (inclou el professorat de clàssiques)

o Llengües Estrangeres (inclou el professorat de francès)

o Educació Visual i Plàstica (inclou el professorat de música)

o Música

o Tecnologia

o Psicopedagogia i orientació pedagògica (inclou al professorat de diversitat).


pág. 16

Organització i funcionament dels departaments

La Direcció assignarà a cada departament els grups de matèries i

àrees que li corresponguin. Els membres del departament es

reuniran per estructurar o actualitzar els continguts de forma

vertical -de menor a major dificultat- per cursos i cicles.

Són funcions del departament didàctic:

a. Repartir, segons raons pedagògiques, les matèries i els

grups assignats a cada professor/a.

b. L’elaboració de la part dels treballs i treballs de síntesi

que l’Equip Directiu decideixi assignar a cada

departament.

c. L’elaboració de la programació i dels criteris d’avaluació

per a ser lliurats a l’Equip Directiu a l’inici del curs.

d. L’elaboració documentada dels criteris d’avaluació per a

ser explicada a l’alumnat.

e. L’elaboració de les feines d’estiu per l’alumnat amb

matèries suspeses o d’ampliació per la resta, si així es

considera.

e. Les possibles sortides o activitats complementàries a

realitzar durant el curs.

f. Mantenir actualitzat l’inventari de materials i maquinàries

del departament.

g. Disposar de les actes dels acords presos en les reunions

de departament.

3.1.3 Els equips docents

Integrats, d’acord amb el reglament del centre, en els òrgans de coordinació, són els grups de professors/es que imparteixen docència a un conjunt d’alumnes, actuen coordinadament en l’establiment de criteris per garantir la correcta convivència de l’alumnat, la resolució de conflictes i la informació a les famílies. Es constituiran en junta d’avaluació per fer el seguiment dels aprenentatges i adoptar les decisions escaients. Es reuniran de forma quinzenal, encara que en aquesta franja horària podrà no ser convocat tot l’equip docent quan no sigui necessari.


pág. 17

Proposaran accions docents, previsions per atendre la diversitat i avaluaran lóferta de matèries optatives. Proposaran activitats respecte els treballs de síntesi.

3.1.4 La comissió d’atenció a la diversitat (CAD) La comissió d’atenció a la diversitat (CAD) és l’òrgan vertebrador i dinamitzador de l’orientació educativa del centre. Està presidida per la coordinadora pedagògica del centre i formada per:

La coordinadora pedagògica que la presidirà

El professorat d’atenció educativa

Un representat dels equips docents de 1r i 2n i un altre dels de 3r i 4t

Un representant de la USEE o el cap de departament de psicopedagogia i orientació.

De manera puntual, i quan es consideri necessari per la temàtica tractada, s’afegiran aquests altres membres:

o La tècnica d’integració social

o La professional de l’equip d’assessorament i orientació psicopedagògica (EAP), que intervé com a suport extern al centre.

Les funcions de la comissió són, entre altres:

a. Establir els trets bàsics de les formes organitzatives,

metodològiques i didàctiques d'aula que, en el

context del centre, es considerin més idonis per

atendre la diversitat de l'alumne.

b. Organitzar, ajustar i fer el seguiment de l'aplicació

dels recursos de què disposa el centre i de les

mesures adoptades per tal d'aplicar els criteris

(determinats en el PEC) i les actuacions per a

l'atenció a la diversitat.

c. Decidir els procediments i criteris que empraran els

equips docents per fer les adaptacions o els PI que

corresponguin.


pág. 18

d. Promoure i establir els criteris per a l'avaluació

formativa de l'alumne.

e. Fer una avaluació de la millora de l'atenció a la

diversitat en el centre i del progrés de l'alumne.

f. Establir els mecanismes per garantir el seguiment de

l'evolució dels alumnes amb necessitats educatives

especials i específiques.

g. Fer el seguiment dels alumnes que han promocionat

de sisè de primària a primer d'ESO i valorar les

ajudes pedagògiques emprades, en el marc de la

coordinació entre primària i secundària.

h. Fer el seguiment i valoració de les decisions que es

vagin prenent en el marc de la CAD.

i. Altres funcions que en aquest àmbit li atribueixi el

mateix centre.

La comissió d’atenció a la diversitat (CAD) es reunirà quinzenalment, tot i que pot ser convocada de manera extraordinària des de l’equip directiu.

3.1.5 La comissió social

La Comissió Social és un espai interdisciplinari de periodicitat mensual,

que sorgeix de la Comissió d’Atenció a la Diversitat, per tal de consensuar

específicament el diagnòstic, la intervenció i establir el procés de

seguiment de les demandes detectades al nostre Institut on predomina

una problemàtica social, econòmica i/o familiar.

Objectius

a. Recollir i compartir informacions respecte situacions socials, econòmiques i familiars que afecten el desenvolupament integral i escolar de l’alumne/a.

b. Acordar i planificar la intervenció dels professionals

per afavorir la millor escolarització de l’alumnat

afectat per situacions socioeconòmiques i/o

familiars desfavorides i/o de risc social.

c. Planificar accions preventives individualment, en

grup i/o de comunitat i fer-ne el seguiment.


pág. 19

d. Generar propostes de millora, adreçades a les

instàncies pertinents (plans educatius d’entorn,

EAIA, comissions d’absentisme...) i altres agents

socioeducatius del territori.

En formen part de la Comissió Social:

La/el Coordinador/a Pedagògica, qui presidirà la Comissió.

La secretaria del centre

Els/les orientadors/es de l’Institut.

El/la representant de l’EAP.

La/el professional representant dels Serveis Socials de zona.

La/el integrador/a social.

Altres professionals que es consideri convenient de la Comissió

d’Atenció a la Diversitat (professionals USEE, Aula Oberta, Aula

d’acollida, UEC,...) així com tutors/es i altres representants

d’institucions (municipals, comarcals, centres oberts, Justícia,

CRAE,...) que tinguin rellevància en els temes i/o casos tractats,

ja sigui com assistència monogràfica ja sigui com assistència

permanent.

3.1.6 La comissió pedagògica

La Comissió Pedagògica està concebuda com un marc de discussió, de presa d’acords i de consens en aquells aspectes que vertebren l’orientació pedagògica del centre i que fan que el projecte pedagògic del centre sigui equilibrat i coherent. La Comissió Pedagògica està formada per:

El o la cap d’estudis i/o el director (que la convoca i presideix)

Els caps dels departaments i seminaris didàctics.

A petició de la Comissió Pedagògica , o de qualsevol membre del professorat que hi estigui interessat, hi podran participar d’altres professors. En aquest cas el professor o professora que vulgui prendre part en la Comissió ha d’informar per escrit el/la cap d’estudis per tal d’incloure’l o incloure-la a les convocatòries.


pág. 20

Són funcions de la Comissió pedagògica

a. Supervisar la realització tècnica de les experiències pedagògiques engegades al centre.

b. Elaborar propostes pedagògiques. Aquestes hauran de ser aprovades pel Claustre.

c. Supervisar les decisions del Claustre i de la mateixa Comissió Pedagògica sobre plans d’estudis, elaboració de crèdits de síntesi o distribució d’hores lectives, horaris de grup, etc.

d. Vetllarà pel seguiment del disseny curricular de l’ESO i el batxillerat i elaborarà propostes per als cursos següents.

e. Coordinar la utilització eficaç de les instal·lacions i material

f. Realitzar l’anàlisi i el seguiment acadèmic del centre.

g. Propiciar la innovació i recerca educatives i la formació permanent del professorat

h. A través dels seus membres, és l’encarregada de recollir valoracions i esmenes, i de presentar alternatives que contribueixin a l’equilibri del model pedagògic i a l’organització curricular del centre.

i. Altres que es puguin assignar des de l’equip directiu.

Funcionament de la Comissió pedagògica

La Comissió Pedagògica es reunirà, preceptivament a l’inici i final de curs i, com a mínim, un cop al trimestre i sempre que la convoqui la/el cap d’estudis.

La convocatòria de les reunions correspon a la cap d’estudis, la qual trametrà a cadascun dels membres amb 48 hores d’antelació. De cada sessió la cap d’estudis farà l’acta on constaran les persones que intervenen, els punts de l’ordre del dia, el contingut dels acords presos i altres aspectes que es considerin rellevants.

Aquest document es donarà a conèixer a tots els membres del claustre pels mitjans habituals.


pág. 21

El funcionament de l’aprovació de noves propostes pedagògiques serà el següent:

1. La Comissió Pedagògica pren decisions en base al consens.

2. Quan no hi hagi acord majoritari (més del 60%), es valoraran

les noves propostes als departaments i equips docents.

3. La Comissió valorarà la viabilitat d’aquestes noves propostes i que es mantingui la línia pedagògica establerta en el PEC.

4. Elaborarà un document únic amb les diverses propostes i el claustre les votarà una per una.

5. Les decisions s’adoptaran sempre per majoria de dos terços del claustre.

6. Aquestes propostes s’inclouran als documents de centre adients després de la seva aprovació pel Consell Escolar, i l’equip directiu vetllarà pel seu compliment.

3.2 Òrgans unipersonals Els òrgans unipersonals de coordinació els nomena el director o directora del centre. El nomenament per exercir les funcions corresponents als òrgans de coordinació s'estendrà, com a màxim, fins a la data de la fi del mandat del director o directora. El director o la directora de l’Institut pot acceptar la renúncia motivada o disposar el cessament dels coordinadors i caps de departament abans de la finalització del període per al qual han estat nomenats, una vegada escoltat l'òrgan que en cada cas va intervenir en la seva proposta de nomenament i amb audiència de l'interessat. Del nomenament i cessament dels/les coordinadors/es i caps de departament, el director o directora en dóna compte al consell escolar del centre en la presentació de la PGA del curs. Són càrrecs de coordinació unipersonals: els caps dels departaments didàctics, la coordinació informàtica, la coordinació de prevenció de riscos laborals, la coordinació d’activitats i serveis escolars i la coordinació de llengua, interculturalitat i cohesió social (LIC). Alguna d’elles pot quedar vacant si les seves funcions són assumides per d’altres càrrecs.


pág. 22

Els òrgans de coordinació unipersonals elaboren anualment i dipositen a secretaria els següents documents:

Pla de treball per al curs acadèmic que s'iniciï, emmarcat en la programació general elaborada per l'Equip directiu.

Memòria del pla de treball esmentat, emmarcat en la memòria anual elaborada per l'Equip directiu.

Recull d'actes de les reunions que han presidit al llarg del curs.

Els caps de departament dipositen, a més,

el recull ordenat de les programacions dels diferents crèdits, àrees i matèries elaborades pel professorat dels departaments que presideixen.

La direcció nomenarà les tutories tècniques que consideri oportunes. Entre aquestes hi ha: la coordinació de l’equip de mediació, la coordinació d’ESO i batxillerat, la coordinació de biblioteca i la d’activitats esportives. La reducció global d’hores lectives dels càrrecs de coordinació i les tutories ve determinada per la Resolució per la qual s’aproven les instruccions per a l’organització i el funcionament dels centres docents públics d’educació secundària. En tot cas, sempre que s’ajusti a l’esmentada Resolució, la reducció d’hores lectives dels càrrecs de coordinació i les tutories tècniques del nostre centre és la següent: caps de departament didàctic, 1 hora; la Coordinació d’ESO (associada a una tutoria d’aquest nivell), 3 hores en total; la Coordinació de Batxillerat (associada a una tutoria d’aquest nivell), 3 hores en total; la Coordinació TAC, 6 hores; la Coordinació de llengua, interculturalitat i cohesió social (LIC), 1 hora; la Coordinació d’activitats i serveis escolars, 1 hora; la Coordinació de prevenció de riscos laborals, 1 hora; la Coordinació de l’equip de mediació escolar, 1 hora; Coordinació de la biblioteca i fons documentals en altres suports, 1 hora; Coordinador d’activitats esportives, 1 hora.


pág. 23

3.2.1 Cap de departament

Correspon al Cap de Departament la coordinació general de les activitats del departament i la seva programació i avaluació. En particular, són funcions del/de la Cap del Departament:

a. Convocar i presidir les reunions del departament i la

realització de la programació anual.

b. Coordinar el procés de concreció del currículum de les àrees i matèries corresponents. Vetllar per la coherència del currículum de les àrees i matèries al llarg dels cicles i etapes. Vetllar per l’establiment de la metodologia i didàctica educatives aplicables en la pràctica docent.

c. Coordinar la fixació de criteris i continguts de l’avaluació

de l’aprenentatge dels alumnes en les àrees i matèries corresponents i vetllar per la seva coherència.

d. Propiciar la innovació i recerca educatives i la formació

permanent al si del Departament.

e. Vetllar pel manteniment de les instal•lacions pròpies de les especialitats del departament i assessorar sobre l’adquisició didàctica corresponent.

f. Assistir a totes aquelles reunions de caps de

departament que convoqui Cap d’Estudis, la Direcció del centre o altres estaments administratius, i n’informaran el professorat del seus departaments.

g. Coordinar la programació de les activitats extraescolars

(sortides, tallers, diades culturals...) de les matèries pròpies.

h. Resoldre, en primera instància, les reclamacions formals

sobre proves i exàmens, i informar, a petició del director, quan la reclamació hagi de traslladar-se a instàncies externes del centre.


pág. 24

i. Responsabilitzar-se de la redacció de la memòria de les

programacions didàctiques de les àrees i matèries que imparteixin els seus membres i trametre-les a la Direcció abans del 30 de setembre. Aquestes programacions inclouran les adaptacions curriculars corresponents a l’alumnat dels grups d’atenció a la diversitat i nouvinguts.

j. Portar la gestió econòmica del departament. Les

despeses del departament necessitaran l’autorització de la Secretaria del centre.

k. Coordinar els treballs del professorat del seu

departament pel que fa a l’elaboració, actualització i revisió de la documentació oficial del centre.

l. Responsabilitzar-se del material assignat al

departament.

m. Informar l’equip directiu de qualsevol anomalia que afecti la bona marxa del departament.

n. Custodiar les actes de les reunions de departament.

o. Responsabilitzar-se del lliurament de les notes del

alumnes amb matèries pendents de cursos anteriors al cap d’estudis abans de les avaluacions finals.

p. Realitzar les tasques que li puguin ésser encomanades

per la direcció del centre o atribuïdes pel Departament d’Ensenyament.

El/La cap del departament convoca a les reunions de departament el professorat que imparteix les àrees o matèries corresponents. Després de les reunions de departament i seminari s'estendrà acta dels acords presos. En base a les actes esteses s'elaborarà una memòria anual en què s'inclouran els projectes i activitats desenvolupades. En acabar el curs, els membres del departament, a través del seu cap, acordaran i lliuraran a Prefectura d’Estudis la proposta de distribució dels grups d'assignatures o àrees que corresponen al seus membres i els criteris pedagògics que cal tenir present en l'elaboració dels horaris. Així mateix, lliuraran a la Secretaria el llistat de llibres de text i material complementari que l’alumnat necessitarà per al curs següent.

3.2.2 La persona tutora


pág. 25

La tutoria i l'orientació de l’alumnat formarà part de la funció docent. Tots els professors i professores que formen part del claustre d'un centre poden exercir les funcions de professor/a tutor/a, quan correspongui. Cada unitat o grup d'alumnes té un professor o professora tutor/a, amb les funcions següents:

a. Tenir coneixement del procés d'aprenentatge i d'evolució personal de l’alumnat.

b. Vetllar per tal que els seus l’alumnat de la seva tutoria realitzi el procés d’ensenyament-aprenentage en condicions de seguretat i salut.

c. Tenir cura de la coherència de les activitats d'ensenyament aprenentatge i les activitats d'avaluació de tots els docents que intervenen en el procés d'ensenyament del seu grup d'alumnes.

d. Responsabilitzar-se de l'avaluació del seu grup d'alumnes en les sessions d'avaluació.

e. Tenir cura, juntament amb el secretari o la secretària o administrador/a, quan correspongui, de vetllar per l'elaboració dels documents acreditatius dels resultats de l'avaluació i de la comunicació d'aquests als pares i mares o representants legals de l’alumnat.

f. Dur a terme les tasques d'informació i d'orientació acadèmica de l’alumnat.

g. Mantenir una relació suficient i periòdica amb els pares i mares de l’alumnat o representants legals per informar-los del seu procés d'aprenentatge i de la seva assistència a les activitats escolars, d'acord amb els criteris establerts per la direcció del centre.

h. Vetllar per la convivència del grup d'alumnes i la seva participació en les activitats del centre.

i. Impartir o assegurar que s’han impartit les normes bàsiques de seguretat i salut al seu alumnat, contingudes en el pla formatiu (risc elèctric, caigudes des d’altura, posició correcta de seure, manipulació de càrregues, higiene personal, etc.) També la prevenció de tots els riscos psicosocials que els poden afectar: respecte a la persona, assetjament, abandonament, abusos, etc.


pág. 26

j. Notificar al/la coordinador/a de riscos laborals qualsevol risc observat i qualsevol accident o incident tot i que siguin lleus.

k. Vetllar per a què l’aula assignada al seu grup, estigui en bones condicions de funcionament pel que fa a mobiliari, finestres i persianes, il•luminació, equips informàtics i neteja. El/la tutor/a comunicarà al/la Secretaria del centre o a l’encarregat de manteniment les incidències que es produeixin.

l. Aquelles altres que li encomani el director o directora o li atribueixi el Departament d’Ensenyament.

El cap o la cap d'estudis coordina l'exercici de les funcions del tutor/a i d’acord amb el coordinador o coordinadora pedagògic/a, programa l'aplicació del pla d'acció tutorial (PAT) de l’alumnat de l’Institut desenvolupat al projecte educatiu.

3.2.3 Coordinació ESO Les seves funcions són:

a. Vetllar per la continuïtat, coherència i correlació de les accions educatives al llarg de l‛Educació Secundaria Obligatòria, col•laborant amb el coordinador pedagògic.

b. Elaborar i desenvolupar, juntament amb el coordinador pedagògic, els temes i necessitats del Pla d‛Acció Tutorial fent-ne el seu seguiment.

c. Orientar, juntament amb el coordinador de batxillerat i els tutors de 4t d’ESO, els alumnes que finalitzen els estudis secundaris, sobre la continuació d‛estudis i/o de les sortides professionals.

d. Fer l’acta de les reunions de coordinadors.

e. Coordinar les activitats del Treball de Síntesi dels cursos assignats.

f. Fer un informe a final de curs de la tasca realitzada.

g. Col·laborar amb la coordinació d’activitats i serveis escolars en la programació anual de les activitats escolars complementàries.

h. Aquelles altres funcions que li siguin encarregades per la Direcció de l’institut.


pág. 27

3.2.4 Coordinacions de nivell

Les seves funcions són:

a. Participar en la revisió i compleció del Pla d´ Acció Tutorial (PAT).

b. Portar les reunions dels equips docents del nivell corresponent i fer-ne l’acta.

c. Preparar les sessions de tutoria i lliurar la planificació i el material del PAT als tutors de cada curs.

d. Controlar el seguiment acadèmic dels alumnes (avaluació de nivell).

e. Col·laborar en l’organització de les activitats del seu nivell.

3.2.5 Coordinació de batxillerat

Les seves funcions són:

a. Vetllar per la continuïtat, coherència i correlació de les accions educatives al llarg del batxillerat , col·laborant amb el coordinador pedagògic.

b. Orientar, junt amb el coordinador de l’ESO, els alumnes que finalitzen els estudis secundaris, sobre el batxillerat.

c. Convocar les reunions d’equips docents, establir l’ordre del dia i presidir la reunió, elaborant la documentació corresponent.

d. Revisar i completar el pla tutorial del nivell.

e. Coordinar l’adjudicació dóptatives i matèries de modalitat i fer les llistes dálumnes.

f. Responsabilitzar-se de l’organització i coordinació dels Treballs de Recerca.

g. Organitzar l´ orientació professional i acadèmica de l’alumnat de batxillerat.

h. Coordinar les PAU i actuar com a vocal del centre a selectivitat.

i. Col·laborar en l’organització de les activitats del seu nivell.


pág. 28

3.2.6 Coordinació TAC

Són funcions de la coordinació TAC:

a. Proposar a l’equip directiu del centre els criteris per a

la utilització i l’optimització dels recursos informàtics i per a l’adquisició de nous recursos.

b. Assessorar l’equip directiu, el professorat i el personal d’administració i serveis de centres en l’ús de les aplicacions de gestió acadèmica del Departament d’Ensenyament.

c. Vetllar pel manteniment de les instal·lacions i els equipaments informàtics i telemàtics del centre.

d. Assessorar el professorat en la utilització educativa de programes i equipaments informàtics en les diverses àrees del currículum i orientar-lo sobre la seva formació permanent en aquest tema.

e. Mantenir el lloc web de l’Institut amb la col·laboració del professorat i altres integrants de la comunitat escolar.

f. Coordinar els recursos humans que es puguin assignar per tasques de suport i/o manteniment a les TIC del centre.

g. Aquelles altres que la Direcció de l’institut li encomani en relació amb els recursos informàtics i telemàtics que li pugui atribuir el Departament d’Ensenyament.

3.2.7 Coordinació de prevenció de riscos laborals Correspon al coordinador promoure i coordinar les actuacions en matèria de salut i seguretat en el centre. Les seves funcions són:

a. Coordinar les actuacions en matèria de seguretat i salut, així com la promoció i el foment de l'interès i la cooperació dels treballadors en l'acció preventiva, d'acord amb les orientacions del Servei i de les Seccions de Prevenció de Riscos Laborals i les instruccions del director del centre.

b. Col·laborar amb el director del centre en l'elaboració del pla d'emergència, i també en la implantació, la planificació i la realització dels simulacres.


pág. 29

c. Revisar periòdicament la senyalització del centre amb la finalitat d'assegurar-ne l'adequació i la funcionalitat.

d. Revisar periòdicament el pla d'emergència per assegurar-ne l'adequació a les persones, els telèfons i l'estructura.

e. Revisar periòdicament els equips contra incendis, com a actuació complementària a les revisions oficials.

f. Promoure i fer el seguiment d'actuacions d'ordre i neteja.

g. Donar suport al director del centre per formalitzar i trametre als serveis territorials el "Full de notificació d'accident, incident laboral o malaltia professional".

h. Col·laborar amb el personal tècnic del Servei de Prevenció de Riscos Laborals en la investigació dels accidents que es produeixin en el centre.

i. Promoure i potenciar la formació del personal treballador del centre dins d'aquest àmbit.

j. Col·laborar amb el personal tècnic del Servei de Prevenció de Riscos Laborals en l'avaluació i el control dels riscos generals i específics del centre.

k. Col·laborar amb els professors en les etapes educatives que escaigui, per al desenvolupament, dins el currículum de l'alumne, de continguts de prevenció de riscos.

3.2.8 Coordinació d’activitats i serveis escolars

Li correspon la coordinació general d’activitats complementàries i de les activitats extraescolars del centre sota la dependència de la coordinació pedagògica. En particular, són funcions de la Coordinació d’Activitats i Serveis Escolars :

a. Elaborar la programació anual de les activitats escolars complementàries.

b. Elaborar la programació anual de les activitats extraescolars.

c. Donar a conèixer als alumnes la informació relativa a les activitats escolars complementàries i a les activitats extraescolars.


pág. 30

d. Coordinar, impulsar i organitzar les activitats culturals i les activitats escolars i extra-escolars del centre.

e. Coordinar l’organització dels viatges d’estudi, els intercanvis escolars i qualsevol altre tipus de viatge que es realitzi amb l’alumnat.

f. Distribuir els recursos econòmics destinats pel pressupost del centre entre les activitats escolars complementàries i les activitats extraescolars.

g. Elaborar una memòria final de curs amb l’avaluació de les activitats realitzades que s’inclourà a la memòria anual d’activitats del centre.

h. Vetllar per fer arribar un comunicat escrit a les famílies on s’informi dels detalls de les sortides.

3.2.9 Coordinació de llengua, interculturalitat i cohesió social

La Direcció del centre pot nomenar una Coordinació de Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social que vetllarà per què s’adoptin les mesures necessàries per tal de potenciar les actuacions planificades en matèria de llengua i cohesió social. Quan aquestes mesures comportin la designació, per part de la Direcció del centre, d’un coordinador o coordinadora de llengua, interculturalitat i cohesió social, serà raonable assignar a la persona designada funcions com, per exemple:

a. Promoure en la comunitat educativa actuacions per a la sensibilització, foment i consolidació de l’educació intercultural i de la llengua catalana com a eix vertebrador d’un projecte educatiu plurilingüe.

b. Assessorar l'equip directiu i col·laborar en l’actualització dels documents d’organització del centre i en la gestió de les actuacions que fan referència a l’acollida i integració de l’alumnat nouvingut, a l’atenció a l’alumnat en risc d’exclusió i a la promoció de l’ús de la llengua, l’educació intercultural i la convivència en el centre.

c. Promoure actuacions en el centre i en col·laboració amb l’entorn, per potenciar la convivència mitjançant l’ús de la llengua catalana i l’educació intercultural, afavorint la participació de l’alumnat i garantint-ne la igualtat d’oportunitats.

d. Col·laborar en la definició d’estratègies d’atenció a l’alumnat nouvingut i/o en risc d’exclusió, participar en l’organització i optimització dels recursos i coordinar les actuacions dels professionals externs que hi intervenen.


pág. 31

e. Participar amb l’equip directiu en les actuacions que es

deriven del Pla educatiu d’entorn.

f. Assumir funcions que es deriven del Pla per a la llengua i la cohesió social i del Pla d’Acollida, per delegació de la Direcció del centre.

3.2.10 Altres coordinacions

3.2.10.1 Coordinació de biblioteca

Les seves funcions seran:

a. Coordinar i promoure la biblioteca de l’institut com a centre de coneixement, estudi i trobada cultural.

b. Organitzar, mantenir i vetllar pel correcte ús de la biblioteca i els recursos documentals del centre.

c. Facilitar l’accés de l’alumnat a la biblioteca tot creant una actitud positiva envers l’espai i fent valorar el valorar l’alumnat la importància de la biblioteca en la seva formació.

d. Fomentar l’interès per la lectura com a mitja d’entreteniment, coneixement i oci.

3.2.10.2 Coordinació d’activitats esportives

Les seves funcions seran:

a. Dissenyar i implantar el programa d’activitats esportives.

b. Promoure i coordinar totes les actuacions esportives del centre.

c. Fer seguiment de les activitats extraescolars vinculades a la pràctica esportiva.

d. Fomentar els hàbits de vida saludables.

e. Organitzar activitats singulars dins del seu àmbit d’actuació.

f. Assessorar la direcció en tot allò que faci referència a l’activitat esportiva.

g. Fer seguiment de la vinculació del centre amb el pla català de l’esport i el pla municipal d’esport.


pág. 32

TÍTOL III: ORGANITZACIÓ PEDAGÒGICA DEL CENTRE

1. Organització del professorat El professorat participarà en la gestió del centre i en la vida escolar mitjançant els seus representants al Consell Escolar, com a membres del Claustre, com a membres dels departaments, a les juntes d’avaluació i a la organització i desenvolupament de les activitats culturals i extraescolars. La funció docent s’ha d’exercir en el marc dels principis de llibertat acadèmica, de coherència amb el projecte educatiu del centre i de respecte al caràcter propi del centre i ha d’incorporar els valors de la col•laboració, de la coordinació entre els docents i els professionals d’atenció educativa i del treball en equip.

1.1 Drets

a. Exercir els diversos aspectes de la funció docent en el marc del projecte educatiu del centre.

b. A ser respectat en la seva dignitat personal i professional per tots

els membres de la comunitat educativa.

c. Gaudir d’informació fàcilment accessible sobre l’ordenació docent.

d. Fer ús de les instal•lacions i materials del centre per a la seva preparació i perfeccionament professional.

e. Accedir a la promoció professional.

1.2 Deures

a. Acomplir puntualment amb les obligacions que estableix la

normativa vigent quant a regulació de la jornada laboral i l’horari del professorat de centres docents públics de la Generalitat de Catalunya.

b. Exercir la funció docent d’acord amb els principis, els valors, els objectius i els continguts del projecte educatiu, amb les normes d’organització i funcionament del centre i col•laborar amb el manteniment de l’ordre, neteja, cura de les instal•lacions i bona marxa de la vida escolar.

c. Informar puntualment a l’alumnat del programa del curs, instruments i criteris d’avaluació i de recuperació. Desenvolupar el mencionat programa, amb les adaptacions que decideixi l’equip docent, per aconseguir la bona marxa del grup respectiu.

d. Implicar-se en la funció tutorial i la col•laboració dins l’equip docent, en els aspectes educatius acordats per a cada grup d’alumnes, donat el fet que la tutoria és un element inherent a la funció docent.

e. Controlar l’assistència de l’alumnat.


pág. 33

f. Contribuir al desenvolupament de les activitats del centre en un clima de respecte, tolerància, participació i llibertat que fomenti entre els alumnes els valors propis d’una societat democràtica.

g. Respectar a tots els membres de la comunitat escolar, especialment a l’alumnat.

h. Mantenir-se professionalment al dia i participar en les activitats formatives necessàries per a la millora contínua de la pràctica docent.

1.3 Funcions

a. Programar i impartir ensenyament en les especialitats, les àrees, les matèries i els mòduls que tinguin encomanats, d’acord amb el currículum, en aplicació de les normes que regulen l’atribució docent.

b. Avaluar el procés d’aprenentatge dels alumnes.

c. Exercir la tutoria dels alumnes i la direcció i l’orientació global de llur aprenentatge.

d. Contribuir, en col·laboració amb les famílies, al desenvolupament personal dels alumnes en els aspectes intel•lectual, afectiu, psicomotor, social i moral.

e. Informar periòdicament les famílies sobre el procés d’aprenentatge i cooperar-hi en el procés educatiu.

f. Exercir la coordinació i fer el seguiment de les activitats escolars que els siguin encomanades.

g. Exercir les activitats de gestió, de direcció i de coordinació que els siguin encomanades.

h. Col·laborar en la recerca, l’experimentació i la millora contínua dels processos d’ensenyament.

i. Promoure i organitzar activitats complementàries, i participar-hi, dins o fora del recinte escolar, si són programades pel centre i són incloses en llur jornada laboral.

j. Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació, que ha de conèixer i dominar com a eina metodològica.

k. Aplicar les mesures correctores i sancionadores derivades de conductes irregulars.


pág. 34

l. Respecte a la seguretat:

Propiciar la realització del procés d’ensenyament-aprenentatge d’acord amb l’establert en les programacions referent a les condicions de seguretat i salut.

Informar a l’alumnat dels riscos associats a la realització d’activitats didàctiques i les mesures preventives a adoptar.

Actuar d’acord amb els procediments de seguretat i de respecte al medi ambient previstos.

Detectar i informar a la coordinació de riscos de qualsevol incidència que pugui suposar un risc per a la salut, la seguretat i el medi ambient.

Assistir a les sessions de formació i informació planificades.

m. Respecte a l’ús de les instal•lacions del centre:

Els/les Professors/es utilitzaran les instal•lacions del centre respectant l’horari de tancament i mesures de seguretat amb les següents normes:

L’ús dels mitjans didàctics, de tallers, laboratoris i aules especials es farà seguint les mesures dictades pels òrgans de govern i els corresponents caps de departaments didàctics o de família professional.

L’ús privat dels serveis de l’Institut (telèfons, fotocòpies, etc.) serà posat en coneixement de l’administrador/a i abonat per l’interessat/da, segons les mesures acordades per l’equip directiu.

En cap cas podrà utilitzar-se material fungible de l’Institut per a ús privat, exceptuant autorització expressa de l’administrador/a i abonant l’import corresponent.

El professorat pot utilitzar les aules polivalents, espais esportius i biblioteca del centre, sempre que no interfereixi en el normal desenvolupament de les activitats escolars. És condició la prèvia comunicació al responsable de l’aula, com a norma general, amb una antelació de 48 hores com a mínim.

L’ús tant de la connexió a Internet com de la xarxa interna del centre, serà regulat per les prescripcions tècniques que marqui el/la responsable de les TAC i es realitzarà


pág. 35

seguint les seves indicacions i amb exclusives finalitats acadèmiques.

2. Organització de l’alumnat

1.1 Drets

Pel que fa els drets i deures de l’alumnat i d’acord amb l’article 21 de la

llei 12/2009 d’educació de Catalunya (LEC), l’alumnat, com a

protagonista del procés educatiu, te dret a rebre una educació integral i

de qualitat. L’alumnat, a més dels drets reconeguts per la constitució,

l’estatut i la regulació orgànica del dret a l’educació, té dret a:

a. Accedir a l’educació en condicions d’equitat i gaudir d’igualtat

d’oportunitats.

b. Accedir a la formació permanent.

c. Rebre una educació que n’estimuli les capacitats, tingui en

compte el ritme d’aprenentatge i n’incentivi i valori l’esforç i el

rendiment.

d. Rebre una valoració objectiva del seu rendiment escolar i

progrés personal.

e. Ésser informats dels criteris i els procediments d’avaluació.

f. Ésser educats en la responsabilitat.

g. Ésser educats en el discurs audiovisual.

h. Gaudir d’una convivència respectuosa i pacífica, amb l’estímul

permanent d’hàbits de diàleg i cooperació.

i. Ésser atesos amb pràctiques educatives inclusives i, si s’escau,

de compensació.

j. Rebre una atenció especial si es troben en una situació de risc

que eventualment pugui donar lloc a situacions de

desemparament.

k. Participar individualment i col·lectivament en la vida del centre.

l. Reunir-se i, si escau, associar-se, en el marc de la legislació

vigent.

m. Rebre orientació, particularment en els àmbits educatiu i

professional.


pág. 36

n. Gaudir de condicions saludables i d’accessibilitat en l’àmbit

educatiu.

o. Gaudir de protecció social, en l’àmbit educatiu, en els casos

d’infortuni familiar o accident.

Qualsevol incompliment d’aquests drets podrà ser denunciat per l'afectat

o els seus representants legals per escrit al director/a del centre. També

es podran presentar davant la Delegació Territorial corresponent del

Departament d'Ensenyament, en el cas de l’INS Josep Mestres i

Busquets, la del Baix Llobregat.

Pel que fa a les decisions col·lectives en relació a la no assistència a classe.

Segons Decret 279/2006 de 4 de juliol del DOG nº. 4670- 6.7.2006, en

el seu article 16 i, més recentment, en el decret 102/2010 d’autonomia

de centres en l’article 24.2. s’estableix que l’alumnat té dret a adoptar

decisions col·lectives en relació a la seva assistència a classe que no

tinguin la consideració de falta ni siguin objecte de sanció, amb els

següents protocols dins la normativa vigent.

En virtut del que disposen els articles esmentats, l’INS Josep Mestres i

Busquets s’estableix:

De tot aquest procés, se n’exclouen els grups classe de 1r i 2n d’ESO,

que en cap cas poden presentar la petició ni fer vaga.

Procés d’autorització de vaga

1- Per tal que la petició formal d’inassistència col·lectiva pugui ser

pressa en consideració per part de la direcció, aquesta s’ha de

presentar per escrit i signada per la majoria de delegats (o

subdelegats) dels grups classe. En aquesta petició s’adjuntarà

manifest o escrit de convocatòria de la vaga, relació d’entitats i/o

sindicats convocants i altra informació que els delegats

considerin rellevant. La direcció podrà requerir més informació

abans d’emetre la corresponent autorització o denegació. L’escrit

haurà de presentar-se al registre del centre com a mínim vuit

dies lectius abans del dia de vaga. Aquest termini de vuit dies

lectius d’antelació és el mínim imprescindible per garantir una

adequada seqüenciació dels tràmits i passos a seguir:

realització d’assemblees de classe, tramesa i recollida

d’autoritzacions paternes, etc...

2- La direcció podrà autoritzar o denegar la petició, atenent a

criteris objectius. Es valoraran, entre d’altres, criteris com

l’acumulació de jornades de vaga en dates pròximes, la

representativitat real de les entitats i sindicats convocants, les

perspectives de seguiment a l’entorn de la convocatòria de

vaga, l’impacte de la jornada de vaga en el calendari escolar,


pág. 37

les repercussions i conseqüències de tot ordre de jornades de

vaga anteriors, etc. La direcció informarà raonadament de

l’autorització o denegació de la petició als sol·licitants en reunió

convocada a tal efecte. La denegació de l’autorització

comportarà, a tots els efectes, que es manté el calendari lectiu

del centre amb normalitat.

3- En cas d’autorització, la direcció i el consell de delegats

acordaran el calendari de reunions/assemblees de classe per tal

que, en votació secreta i aixecant acta, els alumnes es

manifestin sobre la convocatòria de vaga. Es prioritzarà que les

assemblees, convocades i conduïdes pel delegat de classe, es

facin en hora de tutoria o en hora de pati.

4- El consell de delegats recollirà les actes, farà el recompte global

i lliurarà per escrit a la direcció el resultat final de les votacions.

En cas que el sí a la vaga sigui majoritari en el total de l’alumnat

convocat a votació, la vaga quedarà convocada. En cas contrari,

la vaga es desconvoca.

5- Abans de la jornada de vaga, la direcció lliurarà als tutors el full

d’autorització perquè els alumnes menors d’edat el retornin

degudament signat pels pares. Els alumnes que no presentin

aquest full abans de la jornada de vaga incorreran , si fan vaga,

en falta per absència injustificada, amb les conseqüències

establertes en les NOFC.

6- Durant l'exercici de dret de vaga és responsabilitat dels pares el

que facin els seus fills. El professorat i l’equip directiu del Centre

no tenen cap responsabilitat ni civil ni penal en el cas

d'inassistència d'un alumne.

7- Tots els exàmens fitxats en dia de vaga es faran si assisteix la

majoria de la classe. En cas contrari queda en mans del

professorat de cada matèria la seva posterior realització.

8- En tot cas es respectarà el dret a acudir a classe normalment

durant la jornada de vaga dels alumnes que així ho vulguin. La

direcció del centre dictarà les mesures organitzatives

necessàries per garantir aquest dret.

1.2 Deures

Estudiar per aprendre és el deure principal bàsic de l’alumnat que

comporta el desenvolupament de les seves aptituds personals i

l’aprofitament dels coneixements que s’imparteixen amb la finalitat

d’assolir una bona preparació humana i acadèmica, i sens perjudici de les


pág. 38

obligacions que els imposa la normativa vigent, tenen els deures

següents:

a. Assistir a classe.

b. Participar en les activitats educatives del centre.

c. Esforçar-se en l’aprenentatge i en el desenvolupament de les

capacitats personals.

d. Respectar la resta de l’alumnat i el professorat.

e. Respectar i no discriminar els membres de la comunitat

educativa.

f. Complir les normes de convivència del centre.

g. Contribuir al desenvolupament correcte de les activitats del

centre.

h. Propiciar un ambient convivencial positiu i respectar el dret

de la resta de l’alumnat al fet que no sigui pertorbada

l’activitat normal en les aules.

i. Respectar el projecte educatiu.

j. Fer un bon ús de les instal·lacions i el material didàctic del

centre.

3. Organització del personal no docent El personal no docent del centre el formen els integrants del personal d’administració i serveis (PAS): personal d’administració, subaltern i el personal d’atenció educativa. 3.1 Drets

a. A ser respectat en la seva dignitat personal i professional per tots els membres de la comunitat educativa.

b. A participar, mitjançant els seus representants al Consell Escolar, en la gestió del centre.

c. A poder expressar les seves reclamacions davant Direcció o Secretaria.

d. A poder traslladar els seus suggeriments davant Direcció o Secretaria, a fi de millorar la gestió del centre.


pág. 39

e. A ser informats, per part de l’equip directiu, de totes les qüestions que el puguin afectar.

3.2 Deures

3.2.1 Personal de neteja

Les feines assignades al personal de neteja es regiran pel

conveni col·lectiu interprovincial del personal de neteja del

Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

3.2.2 Funcionaris del cos de subalterns (consergeria)

Funcions:

a. Obrir i tancar el centre.

b. Vigilar els espais i les persones que accedeixen al

centre, demanant-les, si cal, la seva identificació.

c. Encendre i apagar la calefacció, activar i desactivar les

alarmes, i en general tenir cura i control dels diferents

subministraments: aigua, llum i gas, i comunicar a

Secretaria les deficiències que, a cop d’ull, es puguin

detectar en aparells i conduccions.

d. Realitzar les tasques que requereixin la utilització de

màquines de reprografia, enquadernació i similars.

e. Custodiar el material, el mobiliari, les instal·lacions, i

les claus de les diverses dependències i assegurar-se

que els locals estiguin perfectament tancats abans de

connectar el sistema d’alarma.

f. Comunicar les trucades rebudes a l’alumnat, al

professorat o a l’equip directiu ,segons s’escaigui. En

cas de comunicats de retards o absències de

professorat cal fer arribar l’avís Prefectura d’Estudis,

un altre membre de l’equip directiu, o, en el seu

defecte, al professorat de guàrdia.

g. Rebre i distribuir el correu, documents i objectes propis

de l'activitat administrativa del centre.

h. Informar i atendre les persones que entrin a l’institut o

que truquin i adreçar-les a qui correspongui.


pág. 40

i. Realitzar, dins i fora del centre, els encàrrecs

relacionats amb les seves funcions que li facin des de

Secretaria en el seu horari laboral.

j. Traslladar material i mobiliari quan sigui necessari.

k. Col·laborar de del seu lloc de permanència en l’ordre

del centre, atenent l’alumnat en la mesura de les seves

possibilitats.

l. Altres tasques que no requereixin una especialització i

que li siguin encomanades per algun membre de

l’equip directiu.

m. Tenir coneixement de l’ús de les eines informàtiques

del centre al nivell necessari per desenvolupar les

tasques encomanades.

3.2.3 Funcionaris del cos d’auxiliars administratius Funcions:

a. Atenció al públic

b. Mecanografiat i despatx de correspondència

c. Transcripció i còpia literal de documents

d. Manipulació bàsica de màquines i equips d'oficina:

fotocopiadores, fax, ordinadors...

e. Registre i arxiu de documentació.

f. Treballs d’informàtica derivats dels procés de

matriculació i avaluació dels alumnes

g. Recollida i tramesa de dades mitjançant el correu

electrònic i el telèfon

h. Altres de similars que li siguin encarregades pel

Director/a, el/la Cap d’estudis o Secretari/ària del

centre

i. Liquidació de les assegurances escolars

j. Les tasques de correspondència i càlcul senzill que els

puguin ésser encomanades per la Secretaria del

centre.

k. Custòdia de la caixa de Secretaria i del seu balanç


pág. 41

l. Col·laborar amb els organitzadors de viatges o

activitats, elaboració dels llistats d’alumnes, així com

dels certificats necessaris.

m. Altres tasques auxiliars o administratives que els

puguin ésser encomanades per la Direcció i per la

Secretaria del centre.

n. En general, la realització de totes les tasques

indicades des dels Serveis Territorials.

4. Criteris per a l’atenció a la diversitat de l’alumnat Les mesures més específiques per atendre la diversitat de necessitats

educatives de l’alumnat poden ser organitzatives (agrupaments flexibles, atenció

en petits grups o de manera individualitzada dins o fora de l’aula...), però han

d’incidir, fonamentalment, en les estratègies didàctiques i metodològiques i en el

procés d’avaluació de l’alumnat.

L’organització dels recursos disponibles per atendre singularment els alumnes

que ho necessitin ha de fonamentar-se en criteris com ara:

Prioritzar l’atenció a l’assoliment de les competències bàsiques,

principalment la comprensió i l’expressió orals i escrites i les

competències matemàtiques bàsiques.

L’establiment de vincles positius i d’interdependència amb els

companys i el professorat, i la construcció d’expectatives positives i

ajustades a les possibilitats.

Compaginar la programació d’actuacions de caràcter singular per a

un alumne o alumna o grup d’alumnes amb les necessitats

d’integració d’aquests alumnes en les activitats ordinàries, procurant,

sempre que sigui possible i adequat, la participació de tot l’alumnat

en les activitats d’ensenyament-aprenentatge del grup ordinari, si cal

amb el suport d’altre professorat a l’aula.

Prendre com a referència en la planificació d’activitats els objectius

de la matèria, els objectius generals d’etapa i les competències

bàsiques.

Els criteris generals per l’organització dels grups d’alumnes estan recollits als

Projectes Curriculars de l’ESO i el Batxillerat.

És fonamental fer un bon traspàs d’informació entre els centres de primària i els

de secundària per tal de conèixer les característiques de l’alumnat que

s’incorpora a secundària, i entre els diferents nivells d’ESO per continuar aquesta

informació de traspàs. A partir d’aquestes dades i del seu seguiment caldrà

dissenyar estratègies per atendre les necessitats identificades.


pág. 42

En la mesura de les disponibilitats materials i de personal, el nostre centre

establirà les mesures d’atenció a la diversitat

En funció de les necessitats especificades en dictàmens de l’EAP i els informes

dels centres de procedència, la CAD decideix quin és el recurs més adequat del

que disposa el centre per a cada alumne. Aquests són:

4.1 Aula ordinària Disposen de seguiment dels professionals d’orientació educativa i /o de la TIS en els casos que ho requereixin. La distribució de l’alumnat es fa tenint en compte el següents criteris: heterogeneïtat de capacitats, ritme d’aprenentatge, sexe i escola de procedència. La informació de les escoles de procedència també és de gran importància en la distribució de l’alumnat, especialment a 1r d’ESO.

4.2 Unitats de suport a l’ensenyament especial (USEE) L’INS Josep Mestres i Busquets és un centre ordinari que atén també alumnat amb necessitats educatives especials (NEE) tant de tipus psíquic, motriu, i sensorial com sòcio-econòmic. Aquest nois i noies estan directament atesos per l'equip de psicopedagogia i alhora comparteixen una part del seu horari amb la resta d'estudiants per la qual cosa la inclusió d’aquest alumnat és una opció assumida pel centre.

Objectiu de l’USEE L’alumnat USEE no té com objectiu l’obtenció del graduat d’ESO,

si no el desenvolupament màxim de les seves capacitats per la

seva inserció sòcio-laboral.

Per aquesta raó el desenvolupament personal es prioritza per

davant del desenvolupament del currículum. Això fa que qüestions

com ara l’autonomia personal o les habilitats socials o el control

emocional siguin els eixos prioritaris del seu pla individualitzat.

Desenvolupament de l’objectiu

A 1r i 2n: Es potencia al màxim la inclusió de l’alumnat USEE dins

el grup ordinari i el seu seguiment curricular.

Això fa que l’alumnat USEE segueixi unes adaptacions en totes

les matèries del nivell corresponent.

A 3r i 4t: Es potencia el desenvolupament d’habilitats necessàries

per la seva inserció sòcio-laboral.


pág. 43

En aquest nivell es dona preferència al treball per tallers donat que

afavoreixen l’habilitació manipulativa, el treball d’actituds com ara

ordre, polidesa, organització de les tasques, cooperació, etc.

Organització pedagògica

En els grups A de cada nivell s’inclou tot l’alumnat amb suport

USEE del nivell per tal de rendibilitzar el recurs. Fan tot el

currículum amb la seva tutoria de referència excepte 9 hores. Dins

d’aquest horari s’inclouen 2h de piscina. Aquestes distribucions

poden patir canvis per raó dels PIs de l’alumnat del curs o

l’organització general del centre o les USEE. En tot cas aquests

canvis es reflectiran al Pla d’actuació d’alumnat USEE que

s’elabora anualment o en aquestes mateixes NOFC.

A 1r i 2n: De manera general i com a pauta 21 de les 30 hores

lectives del seu nivell es fan a l’aula ordinària del nivell

corresponent i les 9 que resten es fan en petit grup, que inclou

l’alumnat USEE de 1r i 2n d’ESO a la mateixa aula.

Les 9 hores de l’alumnat USEE a l’aula pròpia tenen com a finalitat

anticipar i reforçar continguts de les matèries en les que estan

inclosos i treballar el desenvolupament personal i emocional.

A 3r i 4t: 19 de les 30 hores lectives del seu nivell es fan a l’aula

ordinària del nivell corresponent. Les 11 hores restants, que es fan

en grup reduït, tenen com a finalitat anticipar i reforçar continguts

de les matèries en les que estan inclosos i treballar el

desenvolupament personal i . En el cas d’aquests alumnat USEE

a més se’ls prepara per la seva inserció sòcio-laboral.

Metodologia de treball

Horari d’inclusió

A tots els nivells: Totes les hores d’inclusió es fan amb el suport

d’un psicopedagog o, de manera excepcional, una educadora que

s’encarreguen de l’adaptació dels continguts de les matèries, el

suport a l’alumne i, en cas necessari, la contenció conductual de

l’alumnat que el requereixi.

Horari d’atenció específica

Donat que el centre només disposa de 2 USEE l’alumnat està

distribuït de la següent manera: l’alumnat USEE de 1r i 2n integren

l’USEE 1 i l’alumnat USEE de 3r i 4t, l’USEE 2.


pág. 44

En totes aquestes hores l’alumnat USEE està acompanyat per un

psicopedagog i, eventualment, una educadora.

Materials de treball

El material de treball corresponent a les hores d’inclusió el

preparen conjuntament la psicopedagoga i el professor o

professora de guàrdia.

El material de treball corresponent a les hores de grup reduït el

prepara la psicopedagoga del grup.

Avaluació

L’avaluació es fa amb els mateixos criteris del currículum ordinari

(qualificacions mitjançant el programari SAGA). Alhora s’adjunta

un informe que fa palès l’avenç de l’alumne o alumna en referència

als objectius del seu pla individualitzat.

Relació amb les famílies de l’alumnat USEE

Els objectius pel que fa a les famílies són:

a. Ajustar les expectatives per tal d’acceptar la

discapacitat i projecció de futur del seu fill o filla.

b. Establir unes línies de comunicació fluida a fi de

coordinar l’acció formativa entre la família i el

centre.

c. Informar dels progressos i mancances del seu fill

o filla.

Orientació de l’alumnat en acabar l’ESO

Se’ls acompanyarà en els processos d’obtenció del CAD i EVO.

Es recomanarà la sortida més adient per cadascun dels alumnes:

taller ocupacional, taller específic de treball, PQPI adaptat, treball

amb suport, etc.

4.3 Aula Oberta

Amb el seguiment dels professionals d’orientació i la col·laboració del professorat de la tutoria de referència.


pág. 45

S’ofereix a l’alumnat de 3r i de 4t que necessiten aprenentatges de tipus més funcional i global per assolir les competències bàsiques i tenir l’oportunitat d’acreditar l’ESO. La rendibilitat d’aquest recurs en cadascun dels nivells on s’implementa es valorarà en una reunió de la CAD al mes maig per decidir si s’han d’introduir canvis en el seu desplegament.

4.4 Projecte Òrbita Amb el seguiment del tutor de 4t de l’Aula Oberta i l’orientador de nivell. El projecte, que parteix d’una iniciativa de l’Ajuntament de Viladecans, permet a l’alumnat que hi participa de fer estades a l’empresa com a part del seu procés educatiu. S’ofereix a l’alumnat que es preveu amb més dificultats per acreditar l’ ESO, i es prioritza l’alumnat de l’Aula Oberta de 4t i que preferentment s’orientaran per la formació laboral. També es podrà oferir la possibilitat de participar en el projecte a alumnat de 3r d’ESO repetidor que compleixi els requisits. Aquests requisits es decidiran en la mateixa reunió de la CAD en la que es decideixi la continuïtat del recurs de l’Aula Oberta. Entre aquests requisits ha de constar en primer lloc el compromís amb el projecte de l’alumne i de la seva família.


pág. 46

4.5 Quant l’alumnat amb dificultats d’aprenentatge En aquest grup s’inclou l’alumnat amb dictamen de NEE, que no participa del recurs USEE, i el que presenta retards i dificultats greus d’aprenentatge. Aquests treballen seguint un Pla Individualitzat (PI) sota l’atenció i seguiment de l’orientador i orientadora de referència. Pel que fa a l’alumnat amb retard i dificultats lleus o més específiques d’aprenentatge els equips docents decideixen les activitats de reforç més adequades i la necessitat del PI en determinades àrees. També tenim un determinat nombre d’alumnat amb greus mancances socioafectives, que reben l’atenció i el suport de la TIS, l’orientador o orientadora de referència a més de l’atenció tutorial individualitzada pròpia del grup.

5. Acció i coordinació tutorial Es important que el traspàs d’informació entre els diferents nivells de gestió del

centre es faci de manera acurada, però també de manera que totes les

sensibilitats del centre puguin aportar els seus punts de vista i els seus

suggeriments a la tasca formativa i de gestió del centre. Es per aquesta raó que

el traspàs d’informació a nivell de tutories es vehicula mitjançant dues reunions

setmanals.

Cadascun dels grups d’ESO i batxillerat té un tutor (amb 1 hora lectiva i una no

lectiva de reducció a més d’una sessió de tutoria amb el grup i una hora de reunió

de tutors) i, en el cas dels grups d’ESO que inclouen l’alumnat USEE, un co-tutor

del departament de psicopedagogia i orientació.

Cadascun dels nivells d’ESO té un coordinador/a (que és també tutor d’un dels

cursos del nivell) que s’encarrega de centralitzar el traspàs d’informació des de

l’equip directiu a l’equip de tutors del seu nivell.

Cada dimarts el/la coordinadora pedagògica tindrà una reunió amb els

coordinadors de nivell per tractar els temes que seran objectiu en les dates

properes tant pel que fa a l’acció tutorial com a la coordinació internivells.

Cada dimecres els coordinadors es reuniran amb el seu equip de tutors per tal

de fer el traspàs d’informació de la reunió de coordinadors i rebre els comentaris

i suggeriments dels tutors que es tractaran a la propera reunió de coordinadors.

A cada sessió de tutoria els tutors/es treballaran amb l’alumnat les diferents

sessions programades en el PAT.


pág. 47

6. Orientació acadèmica, professional i personal

L’orientació acadèmica i professional, és un servei per a donar suport a l’alumnat tant acadèmicament com professionalment una vegada finalitzats els estudis, a més, de destacar l’orientació personal.

Orientació Acadèmica:

Ajudar a l’alumne/a en situacions d’activitats escolars durant el seu

recorregut pel centre, d’acord amb els seus interessos, capacitats i

situació personal. Aquesta orientació variarà segons l’edat i el nivell

escolar de l’alumne/a.

Orientació Professional:

Ajudar a la persona per a què sigui capaç d’escollir una professió o una

feina determinada. S’han de tenir en compte la formació i el perfil

professional de la persona.

Orientació Personal:

Oferir un seguiment individual a cada alumne/a, per tal d’orientar-lo en

les relacions interpersonals, familiars, inserció social, etc.

L’orientació acadèmica es fa des de les tutories amb l’assessorament del

Departament d’Orientació educativa i de forma individualitzada quan la situació

de l’alumnat ho requereixi.

L’orientació professional també es treballa conjuntament amb l’orientador de 3r

i 4t a les tutories i individualment, fent especial incidència en l’autoconeixement,

la presa de decisions, el coneixement de l’entorn i de les sortides laborals i

professionals... També s’aprofiten totes les actuacions i les Jornades d’Orientació

que desenvolupa el Departament d’Ensenyament i l’Ajuntament de Viladecans

mitjançant la Xarxa Local TET.

Participem també en els projectes Mart XXI, Ítaca... per incentivar l’alumnat

amb altes capacitats i amb inquietuds per accedir a estudis universitaris.


pág. 48

5- ACCIÓ I COORDINACIÓ TUTORIAL

Es important que el traspàs d’informació entre els diferents nivells de gestió del

centre es faci de manera acurada, però també de manera que totes les

sensibilitats del centre puguin aportar els seus punts de vista i els seus

suggeriments a la tasca formativa i de gestió del centre. Es per aquesta raó que

el traspàs d’informació a nivell de tutories es vehicula mitjançant dues reunions

setmanals.

Cadascun dels grups d’ESO i batxillerat té un tutor (amb 1 hora lectiva i una no

lectiva de reducció a més d’una sessió de tutoria amb el grup i una hora de reunió

de tutors) i, en el cas dels grups d’ESO que inclouen l’alumnat USEE, un co-tutor

del departament de psicopedagogia i orientació.

Cadascun dels nivells d’ESO té un coordinador/a (que és també tutor d’un dels

cursos del nivell) que s’encarrega de centralitzar el traspàs d’informació des de

l’equip directiu a l’equip de tutors del seu nivell.

Cada dimarts el/la coordinadora pedagògica tindrà una reunió amb els

coordinadors de nivell per tractar els temes que seran objectiu en les dates

properes tant pel que fa a l’acció tutorial com a la coordinació internivells.

Cada dimecres els coordinadors es reuniran amb el seu equip de tutors per tal

de fer el traspàs d’informació de la reunió de coordinadors i rebre els comentaris

i suggeriments dels tutors que es tractaran a la propera reunió de coordinadors.

A cada sessió de tutoria els tutors/es treballaran amb l’alumnat les diferents

sessions programades en el PAT.


pág. 49

6- ORIENTACIÓ ACADÈMICA, PROFESSIONAL I PERSONAL

L’orientació acadèmica i professional, és un servei per a donar suport a

l’alumnat tant acadèmicament com professionalment una vegada

finalitzats els estudis, a més, de destacar l’orientació personal.

Orientació Acadèmica:

Ajudar a l’alumne/a en situacions d’activitats escolars durant el seu

recorregut pel centre, d’acord amb els seus interessos, capacitats i

situació personal. Aquesta orientació variarà segons l’edat i el nivell

escolar de l’alumne/a.

Orientació Professional:

Ajudar a la persona per a què sigui capaç d’escollir una professió o una

feina determinada. S’han de tenir en compte la formació i el perfil

professional de la persona.

Orientació Personal:

Oferir un seguiment individual a cada alumne/a, per tal d’orientar-lo en

les relacions interpersonals, familiars, inserció social, etc.

L’orientació acadèmica es fa des de les tutories amb l’assessorament del

Departament d’Orientació educativa i de forma individualitzada quan la situació

de l’alumnat ho requereixi.

L’orientació professional també es treballa conjuntament amb l’orientador de 3r

i 4t a les tutories i individualment, fent especial incidència en l’autoconeixement,

la presa de decisions, el coneixement de l’entorn i de les sortides laborals i

professionals... També s’aprofiten totes les actuacions i les Jornades d’Orientació

que desenvolupa el Departament d’Ensenyament i l’Ajuntament de Viladecans

mitjançant la Xarxa Local TET.

Participem també en els projectes Mart XXI, Ítaca... per incentivar l’alumnat

amb altes capacitats i amb inquietuds per accedir a estudis universitaris.


pág. 50

TÍTOL IV: DE LA CONVIVÈNCIA

1. Convivència i resolució de conflictes

a. Mesures de promoció de la convivència Les mesures de promoció de la convivència es despleguen a:

a. El pla d’acció tutorial de centre és l’eina principal per tal de

planificar les accions encaminades a la millora de la convivència

en el centre. Aquest es desenvolupa tant dins l’aula com als

diferents espais del centre.

b. Pla d’acolliment de l’alumnat i les seves famílies.

c. Per sobre de tot, l’actitud dialogant i de respecte a la convivència

de tota la comunitat educativa.

d. Cicles de xerrades a famílies relacionades amb la convivència

amb adolescents.

e. Tallers per tot l’alumnat sobre la violència de gènere.

f. Campanyes dins el centre sobre diferents aspectes de la

convivència (violència, assetjament, etc.)

g. L’agrupament de l’alumnat.

h. Pla d’absentisme.

i. Projecte de mediació entre iguals.

j. Crèdits relacionats amb la convivència i la resolució de conflictes

dins del currículum optatiu de 1r i 2n ESO.

b. Mecanismes i fórmules per la resolució de conflictes El centre considerarà la mediació com un dels eixos principals per a la resolució de conflictes. Tota problemàtica que pugui desactivar-se mitjançant el diàleg és un èxit de la convivència.

La figura de la tècnica d’integració social (TIS) té, entre d’altres, com a

funcions per al que fa a la resolució de conflictes:

Afavorir relacions positives de lálumne/a amb léntorn. Col·laborar en la resolució de conflictes.

Intervenir en casos dábsentisme escolar.


pág. 51

Donar suport a les famílies en el procés díntegració social dels

joves i infants.

Col·laborar en lórganització dáctivitats de dinamització de l´ús del temps lliure i de sensibilització social.

Comissió social. Formada per el cap del departament d’orientació, la/el secretari/a, el/la coordinador/a pedagògic/a, representant de l’EAP, Assistent social, TIS i representant dels serveis socials de la zona Els orientadors del centre (Departament d’orientació). La Comissió de convivència. Aquesta està formada per 5 membres del claustre i el cap d’estudis. El criteri de selecció del seus integrants serà el següent: un integrant del consell escolar, el coordinador d’ESO, el responsable de mediació, un integrant del seminari d’atenció a la diversitat, el coordinador de primer cicle d’ESO o un tutor d’aquest nivell. També assistirà a les reunions amb veu però sense vot el/la tècnic/a d’integració social.

2. El projecte de mediació

1. El servei de mediació

Implementar el servei de mediació al centre ha significat potenciar la cultura del diàleg. Una cultura basada en l’aplicació d’estratègies pacificadores, que busca la millora de la convivència a l’institut i on es considera que els conflictes són inherents a la convivència i que el que cal és aprendre a gestionar-los de forma pacífica i dialogant. La Mediació és una tècnica d'ajuda per a gestionar conflictes de forma pacífica. El mediador o mediadora acompanya i guia les parts implicades en el conflicte per tal que juntes elaborin una alternativa que les satisfaci per igual. L’alumnat que forma part del Servei de mediació té una formació prèvia en gestió emocional i dels conflictes i està supervisat en tot moment per l’orientadora educativa que coordina el Servei. L’existència del servei de Mediació és important pels efectes que té en la nostra comunitat : un d’educatiu i l’altre de contenció i reconducció dels conflictes. El Servei s’ofereix a dos nivells: conflictes entre iguals –dos alumnes o més - en què és l’alumnat mediador el que porta el protagonisme tutelat per la coordinadora i també conflicte vertical , un alumne i un professor . Aquest cas requereix la demanda expressa del professor o professora i qui protagonitza la mediació és la coordinadora tot i formar equip amb un o una alumna del servei.


pág. 52

Funcionament del servei i vinculació amb la comissió de convivència

Procediment de demanda de mediació.

Qui fa la demanda?

La poden fer les parts implicades, el tutor o tutora, la Comissió de Convivència o el professorat parlant-ne prèviament amb el tutor o tutora de les parts implicades.

Via e-mail . a l’adreça [email protected]

Personalment:

Les parts implicades fan la demanda de mediació a qualsevol membre del Servei. Aquest ho comunica a la Coordinadora i ella adjudica els membres i l’hora de la mediació. El professorat parla directament del cas amb la Coordinadora. La Coordinadora fa la proposta o recull la demanda de la Comissió de Convivència Per escrit:

Amb la butlleta de demanda que hi ha a les taules de les tutories i en una de les gavetes de la sala del professorat. Es deixa a la casella expressa del Servei a la sala del professorat.

.

Realització de la mediació

La proposta dels mediadors , la data i l’hora les proposa la coordinadora que vetlla per la participació equitativa dels membres del Servei.

La mediació queda registrada en el Full de Registre de la Mediació, així també com l’acord al qual han arribat i la data de seguiment.

mailto:[email protected]


pág. 53

Un cop realitzada la mediació, la coordinadora informa al tutor o tutora de què s’ha fet i si s’ha ha arribat a un acord . Un cop fet el seguiment de la mediació (15 dies després) la coordinadora torna a informar.

Vinculació amb la C. de Convivència

La Coordinadora forma part de la comissió, proposa o recull demandes de mediació i informa de la resolució a la resta de membres dels casos atesos .

Col·labora també en l’ elaboració de mesures reparadores o sancions restitutives.

Casos susceptibles de fer mediació sense sanció quan el cas ha arribat a la Comissió de Convivència

Quan les parts implicades tenen un conflicte d’agressió verbal o física lleu , fan la mediació i han arribat a un acord i el seguiment és positiu.

Casos en què la mesura correctora és sanció i mediació Els casos en què les parts s’hagin agredit de forma greu i intencionada, ja sigui física o psicològica, a més de la mediació com a mesura correctora i educativa hi haurà una sanció que reflecteixi la conseqüència de la seva acció.

Casos en què s’exclou d’entrada la mediació Casos molts greus d’agressió física i psicològica en què s’actua d’una manera immediata. En casos especials com l’assetjament escolar es fa una intervenció específica des del servei i no s’exclou la possibilitat de fer mediació entre algunes de les persones implicades ; en la violència de gènere o faltes de respecte al professorat es valora des de la comissió el tipus d’intervenció.


pág. 54

3. Règim disciplinari: conductes greument perjudicials

a. Conductes sancionables

Faltes i sancions relacionades amb la convivència 1. Es consideren faltes greument perjudicials per a la convivència en el centre educatiu les conductes següents:

a. Les injúries, ofenses, agressions físiques, amenaces, vexacions o humiliacions a altres membres de la comunitat educativa, el deteriorament intencionat de llurs pertinences i els actes que atemptin greument contra llur intimitat o llur integritat personal.

b. L’alteració injustificada i greu del desenvolupament normal

de les activitats del centre, el deteriorament greu de les dependències o els equipaments del centre, la falsificació o la sostracció de documents i materials acadèmics i la suplantació de personalitat en actes de la vida escolar.

c. Els actes o la possessió de mitjans o substàncies que puguin

ésser perjudicials per a la salut, i la incitació a aquests actes.

d. La comissió reiterada d’actes contraris a les normes de convivència del centre.

e. Els actes o les conductes a què fa referència l’apartat 1 que

impliquin discriminació per raó de gènere, sexe, raça, naixença o qualsevol altra condició personal o social dels afectats s’han de considerar especialment greus.

b. Sancions imposables

Les sancions que es poden imposar per la comissió d’alguna de les faltes tipificades per l’apartat 1 són la suspensió del dret de participar en activitats extraescolars o complementàries o la suspensió del dret d’assistir al centre o a determinades classes, en tots dos supòsits per un període màxim de tres mesos o pel temps que resti fins a la finalització del curs acadèmic, si són menys de tres mesos, o bé la inhabilitació definitiva per a cursar estudis al centre.


pág. 55

c. Competència per aplicar les sancions i prescripcions

1. Les faltes greument perjudicials per a la convivència en el centre

tipificades a l’article 37.1 de la Llei d’educació es corregeixen mitjançant una sanció de les previstes a l’article 37.3 de la Llei esmentada. Correspon a la direcció del centre imposar la sanció en la resolució de l’expedient incoat a l’efecte, sense perjudici que la mesura correctora incorpori alguna activitat d’utilitat social per al centre i, en el seu cas, del rescabalament de danys que es puguin establir de manera complementària en la resolució del mateix expedient.

2. La instrucció de l’expedient a què fa referència l’apartat anterior

correspon a un o una docent amb designació a càrrec de la direcció del centre. A l’expedient s’estableixen els fets, i la responsabilitat de l’alumnat implicat, i es proposa la sanció així com, si escau, les activitats d’utilitat social per al centre i, en el seu cas, l’import de reparació o restitució dels danys o materials que eventualment hagin quedat afectats per l’actuació que se sanciona.

3. De la incoació de l’expedient la direcció del centre n’informa

l’alumnat afectat i, en el cas de menors de 18 anys, també els progenitors o tutors legals. Sense perjudici de les altres actuacions d’instrucció que es considerin oportunes, abans de formular la proposta definitiva de resolució, l’instructor o instructora de l’expedient ha d’escoltar l’alumnat afectat, i també els progenitors o tutors legals, i els ha de donar vista de l’expedient completat fins a la proposta de resolució provisional per tal que puguin manifestar la seva conformitat amb allò que a l’expedient s’estableix i es proposa o hi puguin formular al·legacions. El termini per realitzar el tràmit de vista de l’expedient, de la realització del qual n’ha de quedar constancia escrita, és de cinc dies lectius i el termini per formular-hi al·legacions és de cinc dies lectius més.

4. Per tal d’evitar perjudicis majors a l’educació de l’alumnat afectat

o a la de la resta d’alumnat del centre, en incoar un expedient la direcció del centre pot aplicar, de manera excepcional, una suspensió provisional d’assistència a classe per un mínim de tres dies lectius prorrogables fins a un màxim de 20 dies lectius, que ha de constar en la resolució de la direcció que incoa l’expedient. Aquesta suspensió pot comportar la no-assistència al centre. Altrament, l’alumne/a haurà d’assistir al centre, però no podrà participar en les activitats lectives amb el seu grup mentre duri la suspensió provisional d’assistència a classe. En tot cas, en la suspensió provisional d’assistència a classe, que s’ha de considerar a compte de la sanció, s’han de determinar les activitats i mesures educatives a dur a terme durant aquest període.


pág. 56

5. Un cop resolt l’expedient per la direcció del centre, i a instàncies dels progenitors o tutors legals, o de l’alumnat afectat si és major d’edat, el consell escolar pot revisar la sanció aplicada, sens perjudici, de la presentació dels recursos o reclamacions

d. Graduació de les sancions. Criteris

Per a la graduació en l’aplicació de les sancions que corregeixen les faltes esmentades a l’article 37.1 de la Llei d’educació, s’han de tenir en compte els criteris següents:

a. Les circumstàncies personals, familiars i socials i l’edat de l’alumnat afectat.

b. La proporcionalitat de la sanció amb la conducta o acte que la

motiva.

c. La repercussió de la sanció en la millora del procés educatiu de l’alumnat afectat i de la resta de l’alumnat.

d. L’existència d’un acord explícit amb els progenitors o tutors legals,

en el marc de la carta de compromís educatiu subscrita per la família, per administrar la sanció de manera compartida.

e. La repercussió objectiva en la vida del centre de l’actuació que se

sanciona.

f. La reincidència o reiteració de les actuacions que se sancionen. En tot cas, els actes o conductes a què fa referència l’article 37.1 de la Llei d’educació s’han de considerar especialment greus, i les mesures sancionadores s’han d’acordar de manera proporcionada a aquesta especial gravetat, quan impliquin discriminació per raó de gènere, sexe, raça, naixença o qualsevol altra circumstància personal o social de terceres persones que resultin afectades per l’actuació a corregir.

e. Garanties i procediment en el control de les faltes

Veure secció 3


pág. 57

4. Règim disciplinari: conductes contràries a la convivència Secció 1: Conductes contràries a les normes de convivència en el centre De les conductes contràries a les normes de convivència en el centre es pot deixar constància en dos tipus de documents diferents depenent de la gravetat del fet: Amonestació o Falta. Si els fets es produeixin de manera reiterada i/o greu l’amonestació es converteix en falta.

Les faltes injustificades de puntualitat o d’assistència a classe.

No portar el material de treball.

Tracte incorrecte al professorat.

Tracte incorrecte als companys/es o qualsevol altre membre de la comunitat educativa.

Injúries o ofenses contra membres de la comunitat educativa.

Deteriorament lleu del material o les instal·lacions de l’institut.

Alteració injustificada del desenvolupament normal de les activitats del centre, de caràcter lleu.

Comportament incorrecte dins el centre (corredisses, crits, empentes i d’altres).

Ús de telèfons mòbils, càmeres fotogràfiques, reproductors de mp3, videoconsoles, ordinadors, etc. dins de la classe, sense consentiment del professorat o per ús inadequat o no pedagògic.

Sortides de classe dins l’horari lectiu sense l’autorització d’un membre del claustre.

Sortides del centre dins l’horari lectiu sense l’autorització d’un membre del claustre.

L’incompliment d’una sanció anterior.

El no retorn signat d’un document del centre.


pág. 58

Secció 2: Mesures correctores i sancionadores Possibles actuacions del professorat en cas de conductes contràries a les normes de convivència del centre (poden ser aplicades per qualsevol professor/a del centre):

Amonestació oral.

Treball de reflexió i contenció.

Privació de temps d’esbarjo.

Comunicat d’amonestació (si s’escau).

Compareixença davant la Comissió de convivència.

Compareixença davant l’equip directiu.

Comunicat de falta (i de mesures correctores).

Com a mesures correctores, i segons la gravetat de la conducta contrària a les normes de convivència, les mesures poden ser:

Entrevista del tutor amb la família (en qualsevol cas).

Intervenció de la Comissió de mediació (a petició dels implicats)

Permanència a l’aula destinada a l’efecte de l’alumnat fent treball acadèmic o de reparació del dany durant l’horari d’esbarjo (20 minuts).

Realització de tasques reparadores educatives relacionades amb la falta o amonestació, sempre que sigui possible.

Suspensió del dret a realitzar activitats fora de l’institut.

Anar temporalment a un altre grup.

A les 11:00 del dia indicat en el comunicat de mesures correctores els/les alumnes sancionats amb aquesta mesura (3 ) hauran de romandre al centre realitzant deures o, en el seu defecte, altres tasques que se’ls encomani. La tècnica d’integració social es fa càrrec d’aquest alumnat quan la causa sigui l’absentisme o el retard en l’arribada al centre. De la resta es farà càrrec el claustre de manera rotatòria. Per sancionar les faltes de caràcter reiterat o més greu s’habilita també l’horari de tarda de tots els dilluns de 15:30 a 16:30. La Comissió de Convivència es farà càrrec d’establir la


pág. 59

llista de guàrdies i d’avisar per e-mail cada dimecres o dijous els/les professors/es afectats/ades. De les tasques reparadores s’encarrega el Coordinador de riscos laborals o, en el seu defecte, un membre del departament de tecnologia en el mateix horari que la permanència de dilluns en el centre. En el cas de proposta de canvi de grup (5) s’ha de consultar amb els dos tutors implicats i passar la informació a la resta dels equips docents. En tot cas es recomana que el tutor/a tingui una reunió amb la família de l’alumne/a el més aviat possible. Secció 3: Circumstàncies atenuants i agreujants Es consideraran circumstàncies agreujants:

Ofenses a companys d’edat inferior o als incorporats recentment

al centre.

La reincidència i/o premeditació de la mateixa conducta contrària

a les normes de convivència.

Col·lectivitat i/o publicitat manifesta.

L’ especial gravetat del fet.

Fets on aparegui l’assetjament escolar o l’atac al dret a la

intimitat.

Incompliment de sancions anteriors per el mateix fet.

Els actes que impliquin discriminació per raó de gènere, sexe,

raça, naixença o qualsevol altre condició personal o social.

Es consideraran circumstàncies atenuants:

Falta d’intencionalitat.

El penediment immediat i sincer.

El reconeixement explícit de la conducta incorrecta i la restitució

immediata.

Oferiment d’actuacions compensadores del dany causat.

L’acceptació de la intervenció del servei de mediació.


pág. 60

Secció 4: Aplicació de les mesures correctores.

Entenem que gran part dels problemes de comportament dels alumnes han de poder resoldre’s dins el marc de la classe mateixa. El professorat ha de mirar de contenir aquelles actituds negatives de l’alumnat fent valer la seva autoritat a l’aula d’una manera respectuosa però alhora ferma. Això comporta a vegades una major implicació en la incidència (dedicar-hi més temps reflexionant amb l’alumne, fent-li fer tasques acadèmiques extres, castigant-lo algun pati, etc.) però a la llarga acostuma a comportar una millora de l’ambient de treball a l’aula.

Quan la problemàtica que presenti un alumne depassi, pels motius que sigui, la capacitat de contenció del professor, aquest s’ha d’adreça al professorat de guàrdia, la comissió de convivència o l’equip directiu (depenent de la gravetat de dita problemàtica). La Comissió de Convivència actuarà, doncs, en aquells casos que tot i els esforços del professorat, l'equip docent i el tutor, la problemàtica no s’hagi pogut adreçar convenientment. La comissió de convivència és l’òrgan que s’encarrega de la gestió, aplicació i comunicació de les mesures correctores que es produeixin com a resultats del comunicats de falta i amonestació. Hi ha dos tipus de documents per tal de fer arribar aquestes conductes contràries a la convivència a la comissió de convivència:

Comunicat d’amonestació: correspon a les conductes contràries de caràcter lleu.

Cal redactar l'exposició de la incidència amb especial cura i detall ja que el document arriba a les mans dels pares de l'alumne afectat.

Un cop omplert l’original, cal fer-ne còpia. (Els impresos d’aquest document estan a la Sala de Professors).

Es lliura l’original i la còpia al tutor. El tutor fa que l’alumne signi els dos documents i li dóna l’original perquè el retorni firmat pels seus pares o representants legals, i en conserva la còpia com a resguard. Si l’alumne no ha retornat el comunicat signat en la propera reunió de tutoria com a màxim, el tutor tramitarà una nova amonestació. En el tercer cas ja es tramitarà una tercera amonestació que porta afegida una falta.

Es prega als tutors que siguin molt sistemàtics a l’hora de comptabilitzar les Amonestacions i la seva acumulació i conversió en Faltes (cada tres Comunicats d'Amonestació cal omplir un Comunicat de Falta). A la comissió ha d’arribar el comunicat de falta amb la proposta de sanció a més de les tres amonestacions (millor grapades).


pág. 61

Comunicat de falta: correspon a les conductes contràries de caràcter greu.

Un cop omplert l’original, cal fer-ne dues còpies, una per la persona tutora i l’altre per la comissió (Els impresos d’aquest document estan a la Sala de Professors).

Quan el tutor hagi rebut tres Comunicats d’Amonestació lliurarà el Comunicat de Falta corresponent a la Comissió de Convivència i en conservarà una còpia per a ell.

Quan es tracti d’un professor afectat per una falta greu, lliurarà l’original al tutor i una còpia a la Comissió de Convivència. Donada la gravetat d’aquest cas (sobretot en el cas d’agressions), la Comissió procedirà a establir directament una Mesura Correctora. Si el tutor, assabentat de l’incident per la còpia que el professor afectat li ha lliurat, vol intervenir en el procés d’establir la Mesura Correctora ja que disposa d’informació especial referent a l’alumne, ha de posar-se en contacte amb algun membre de la comissió el més aviat possible.

En ambdós casos és important registrar adequadament aquells incidents contraris a la convivència que a la llarga poden esdevenir realment seriosos. Quan s'aborda el cas d'un alumne perquè el seu comportament està distorsionant greument les classes, la comissió ha de disposar d'un registre rigorós i detallat dels incidents previs, així com de les actuacions que s'han dut a terme per corregir-los. Cal que les persones tutores lliurin setmanalment els comunicats a la Comissió de Convivència cada dimarts, abans de les 11h, deixant-los a la safata corresponent que hi ha a la Sala de Professors.

Les decisions de la Comissió de Convivència es reflectiran en una acta formal, que estarà a disposició dels tutors i tutores i de la resta de professorat interessat. Aquesta acta serà l’única referència vàlida a l’hora de comunicar aquestes decisions a l’alumnat afectat i llurs famílies.

En les guàrdies de la comissió de convivència, hi ha un membre a la Sala de Professors o de Coordinació realitzant la feina que s’exposa a continuació, i amb qui el professorat es pot posar en contacte si es veu implicat en un incident que depassi la seva capacita de reconducció.

El dilluns s’actualitza l’arxiu de Comunicats de mesures Correctores de la Subcomissió de Convivència per tal de vetllar pel correcte compliment de les Mesures Correctores imposades la setmana anterior i detectar aquelles que pel motiu que sigui encara no s’han aplicat i fer-les efectives el més aviat possible.

El dimarts, un cop recollits els Comunicats de Falta i les altres comunicacions que hi pugui haver, es preparen les propostes de mesures correctores a ser tractades a la reunió de dimecres. Els Comunicats de


pág. 62

Falta lliurats des de les tutories en els quals no s’especifiqui cap proposta de Mesura Correctora, s’adaptarà a allò que disposi la comissió o seran retornats a la persona tutora per tal que les omplin convenientment.

El dimecres, a les 10h, es reuneix la Comissió de Convivència i, després d’analitzar cada cas, redacta un comunicat amb les decisions preses. Aquest comunicat es distribueix el mateix dijous a Direcció, Secretaria i a cada Tutor dels alumnes afectats. La Subcomissió de Convivència telefona a casa dels alumnes per informar els seus pares o representants legals dels fets i de les mesures acordades, alhora que se’ls convoca a una reunió, si així ho ha decidit la comissió. Així mateix, es preparen els Comunicats de Mesures Correctores per a ser distribuïts el divendres als alumnes afectats .

Secció 5: Informació a les famílies

La imposició de les mesures correctores, llevat de l’amonestació oral i de la privació del temps d’esbarjo, s’hauran de comunicar formalment als pares dels alumnes. De la mesura correctora aplicada, llevat de les mencionades en el paràgraf anterior, en quedarà constància escrita, i amb explicació de la conducta de l’alumne/a que l’ha motivada. Dijous i divendres es comunica directament als alumnes quines mesures correctores s’adoptaran. L’alumne signa el comunicat per duplicat: una còpia queda arxivada per la Comissió de Convivència (C.C.) i l’original es lliura a l’alumne perquè la retorni signat pels pares i el lliuri al tutor. Si a la propera hora de tutoria aquesta còpia no ha estat tornada, el/la tutor/a la reclamarà a l’alumne, el qual pot incórrer en una falta de responsabilitat i exposar-se a una sanció superior a l’anterior.

Quan es tracti de sancions menors que ja han estat tractades entre l’alumne i el tutor, la Comissió lliurarà els documents de Mesures Correctores al tutor per tal que aquest els faci signar als alumnes i els arxivi un cop signats per les famílies.

Les famílies son informades telefònicament de les faltes lleus o greus i de la seva mesura correctora en el dia posterior a la reunió setmanal de la comissió de convivència per part dels seus integrants. Si la falta és d’una gravetat que així ho requereix la trucada serà immediata per part del tutor o de la persona de guàrdia de la comissió de convivència.

Si la informació implica una expulsió i, com a conseqüència, l’obertura d’un expedient la família serà informada per part de l’instructor/a de l’expedient.


pág. 63

Títol V DE LA PARTICIPACIÓ DELS SECTORS DE LA

COMUNITAT EDUCATIVA

1- PARTICIPACIÓ DE LA FAMÍLIA I L’ALUMNAT EN LA VIDA DEL CENTRE

La implicació de les famílies en el procés educatiu del seu fill és

imprescindible per assolir l’èxit educatiu i contribuir a la millor

integració de l’alumne/a.

L’Institut promourà la implicació de les famílies en el procés educatiu dels

seus fills i filles i la participació en el funcionament del centre mitjançant

l’acollida a les famílies, la carta de compromís educatiu, informació i

comunicació, participació en el seguiment escolar dels fills i en el

funcionament del centre, i formació per a les famílies.

D'altra banda, l’INS Josep Mestres i Busquets facilitarà la participació de

les associacions de mares i pares (AMPA) en el projecte educatiu i en el

funcionament del centre, afavorint les seves activitats i reunions. També

els oferirà la possibilitat de difondre la seva informació en els taulers

d'anuncis del centre i els garantirà els contactes necessaris amb la

Direcció.

D'acord amb l'article 4 del Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia

dels centres educatius, el projecte educatiu contribuirà a impulsar la

col·laboració entre els diversos sectors de la comunitat educativa i la

relació entre el centre i l'entorn social.

En aquest sentit, el projecte educatiu del centre impulsarà la participació

de l’alumnat en la gestió del centre, l'associacionisme i el voluntariat entre

els alumnes, donant-los a conèixer aquells projectes associatius d'entitats

juvenils que estiguin vinculats a l'entorn del centre. Aquestes

informacions i projectes es vehicularan mitjançant les tutories,

coordinacions de nivell i la coordinació d’activitats i serveis escolars sota

el comandament de la coordinació pedagògica.

2- CARTA DE COMPROMÍS EDUCATIU

La carta de compromís educatiu és una eina que facilita la cooperació

entre les famílies i el centre educatiu i expressa els compromisos que

s'avenen a adquirir per garantir la cooperació entre les seves accions

educatives en un entorn de convivència, respecte i responsabilitat en

el desenvolupament de les activitats educatives.

Els continguts comuns de la carta s'han de formular amb la participació

de la comunitat escolar, especialment els professionals de l'educació i les

famílies, i els ha d'aprovar el consell escolar.

El centre i la família hauran de formalitzar la carta de compromís amb els

seus continguts comuns en el moment de la entrevista inicial de

l’alumne/a amb la família, a primers de setembre, o tan bon punt l’alumne


pág. 64

s’incorpori al centre si arriba en dates posteriors a l’INS Josep Mestres i

Busquets. Aquest document anirà signat pel pare, mare o tutor legal de

l'alumne i pel director o directora del centre. D'altra banda, la carta de

compromís educatiu farà referència al seguiment de l'evolució dels

alumnes. En aquest sentit, i amb la finalitat que la carta de compromís

educatiu pugui ser una eina més efectiva en el seguiment individualitzat

de l'alumne, es poden afegir als continguts comuns de la carta altres

continguts específics addicionals per al seguiment de cada

alumne. Per això, el centre, d'acord amb cada família, pot completar cada

carta de compromís amb una addenda de continguts específics

addicionals on, un cop detectades les necessitats de cada alumne,

s'especifiquin les mesures que es duran a terme per millorar el seu

rendiment escolar i la seva integració escolar i social, els compromisos

que cada família i el centre s'avenen a aquestes accions, i el seguiment

dels resultats de les mesures dutes a terme.

Aquesta addenda, que ha de ser signada pel pare, mare o tutor legal de

l'alumne i pel tutor del centre, pot ser signada també per l'alumne i es

formalitza durant el primer trimestre de curs i té una revisió anual, com a

mínim.

3- INFORMACIÓ A LES FAMÍLIES

Per assolir els objectius educatius previstos és fonamental garantir el

diàleg i la participació de les famílies en el procés educatiu de l’alumnat.

Per això l’Equip Directiu utilitzarà mecanismes eficaços de difusió i

comunicació de les accions de direcció i coordinació. En aquest procés

de comunicació es valorarà l’accés a la informació que proporcionen la

xarxa d’Internet i l’ús del correu electrònic, que permeten compartir la

informació amb les famílies de manera transparent i clara. La

comunicació, però, ha de tenir un caràcter bidireccional. És a dir, no

es donarà importància només a la difusió de la informació, sinó també al

contacte de les famílies amb l’escola. La comunicació directa amb les

famílies s’establirà de la següent manera:

Reunions amb famílies d’alumnes, i, si és possible, amb

l’assistència d’un/a representant de l’AMPA.

Sistema de queixes i suggeriments.

Enquestes anuals de satisfacció a les famílies de determinats

nivells.

Actualització constant de la informació a la web de l’Institut.

Horaris d’atenció al públic a la web de l’Institut.

Tríptics informatius.

Plataforma educativa i de gestió de centre (Clickedu).

Jornades de portes obertes.


pág. 65

4- ASSOCIACIONS DE MARES I PARES D’ALUMNES

Al centre podran constituir-se associacions de pares i mares d’acord

amb les normes jurídiques vigents. Hauran d’enregistrar els seus

estatuts i la identitat dels seus responsables elegits democràticament, al

registre d’associacions de la Generalitat de Catalunya.

El director o la directora facilitarà el desenvolupament de les activitats

de les associacions de pares i mares. Els mantindrà informats,

mitjançant els seus representats, de tot el que afecti a la vida del centre,

a més de recollir i considerar els seus suggeriments i peticions.

El director o la directora té el dret d’assistir a totes les assemblees o

reunions generals de pares i mares, a excepció d’aquelles on es tracten

temes interns de les associacions, prèvia informació als òrgans de

direcció de l’AMPA.

Les juntes de les associacions de pares i mares disposaran d’un local a

l’Institut per al desenvolupament de les seves funcions. Els espais

poden ser compartits amb altres activitats compatibles.

Les associacions de pares i mares podran utilitzar, per a les seves

activitats, les aules polivalents, zones esportives i biblioteca del centre,

sempre que no interfereixin el normal desenvolupament escolar. És

condició la prèvia petició al director o directora, con a norma general,

amb una antelació mínima de 48 hores. Qualsevol altre petició s’ha de

demanar directament a direcció i acordar les condicions de la cessió

dels espais.

5- ALTRES ÒRGANS I PROCEDIMENTS DE PARTICIPACIÓ DE LES FAMÍLIES

Les famílies participaran en la gestió del centre i en la tasca educativa

mitjançant els seus representants al Consell Escolar (i les seves

respectives comissions), les seves associacions i la relació amb el

tutor/a, els professors/es del seu fill/a i els òrgans unipersonals del

centre (membres de l’equip directiu).

Les famílies participaran també en la gestió del centre a través de les

enquestes de satisfacció que es realitzaran cada curs escolar, en els

nivells que la Direcció consideri més adients.


pág. 66

6- CONSELL DE DELEGATS

A l’Institut es constituirà un Consell de Delegats i Delegades dels estudiants que

serà format pels/per les delegats/es elegits/des lliurement pels estudiants de

cada curs o classe, i pels representants dels estudiants en el Consell Escolar del

centre. L'elecció dels delegats o delegades serà per a tot el curs i es realitzarà

en els primers 30 dies lectius.

Funcions

a) Donar assessorament i suport als representants dels estudiants del

CE, als quals faran arribar la problemàtica específica de cadascun dels

cursos, classes, especialitats o branques que representen.

b) Elaborar informes per al CE, bé a iniciativa pròpia o bé a requeriment

d'aquest òrgan col·legiat.

c) Ser informat de l'ordre del dia de les reunions del CE amb l'antelació

suficient, i dels acords adoptats a fi de donar-ne difusió per ser tractat en

els diferents cursos.

d) Informar de les seves activitats a tots l’alumnat del centre.

e) Col·laborar amb els altres estaments de l’Institut per tal de millorar la

convivència, equipaments i la resta de situacions que donen lloc al fet

educatiu que es produeix a l'escola.

Funcionament del Consell de Delegats i Delegades:

a) El CD es reunirà de forma ordinària una vegada al trimestre,

aproximadament dues setmanes abans de la reunió del CE.

b) El CD es podrà reunir de forma extraordinària, sempre que la junta

permanent o la meitat més un dels/de les delegats/des ho sol·licitin.

c) Les convocatòries del CD tindran una antelació mínima de 24h. Si

s’escau, i en una situació d’urgència es podrà convocar de forma

immediata

d) L'hora i el lloc de les reunions es decidirà d'acord amb la Direcció de

l’Institut i sempre que no afecti el normal desenvolupament de les

activitats pròpies del centre, preferiblement a les hores d’esbarjo.

e) El CD elegirà un president o presidenta i un secretari o secretaria que

hauran de moderar les reunions i aixecar acta dels acords presos. El


pág. 67

president o presidenta i el secretari o secretaria s'elegiran per majoria

d'entre els/les alumnes que formin part del CD.

f) A les reunions del CD assistirà un membre de l'equip directiu (o

persona en qui delegui) que tindrà veu però no podrà votar.

g) El CD elegirà una junta permanent de delegats i delegades d'entre els

seus membres. En aquesta junta, que no serà inferior a 5 membres, hi

seran els/les següents alumnes:

El president/a del CD.

1 delegat de cada cicle (1r i 2n, 3r i 4t, batxillerat)

Els representants de l’alumnat en el Consell Escolar.


pág. 68

TÍTOL VI FUNCIONAMENT DEL CENTRE

1. Aspectes generals

1.1 Marc horari. Entrades i sortides del centre Marc horari

Tant l’alumnat d’ESO com el de batxillerat tenen el mateix marc horari:

Inici de les classes 08:00

Esbarjo 11:00 – 11:30

Fi de les classes 14:30

En cas d’alteració d’aquest marc horari les famílies seran informades

mitjançant nota informativa entregada als seu fill o filla.

Al llarg d’aquest temps d’esbarjo, l’alumnat de batxillerat podrà sortir del

centre.

No es pot sortir del centre sota cap raó amb les excepcions següents:

ESO: En qualsevol cas cal que un familiar autoritzat es faci

responsable de la sortida del centre. S’ha de portar una

autorització signada pel pare/mare/tutor legal de l’alumne/a. Des

de consergeria es comprovarà el document, es trucarà a la

família per tal de comprovar la veracitat del document i es

donarà informació a algun membre de l’equip directiu que

n’autoritzarà la sortida. Des de consergeria s’anotarà la sortida

fora d’hora en el sistema de gestió de centre amb explicació del

motiu.

En cas de que l’alumne no porti autorització o la causa hagi

aparegut dins del centre (malaltia), es trucarà a la família i l’alumne

romandrà a les cadires del vestíbul sota la vigilància del conserge

tot esperant el seu familiar. Des de consergeria s’anotarà la

sortida fora d’hora al sistema de gestió de centre (Clickedu).

La porta d’entrada es tanca a les 8:05 (a les 11:35 a l’esbarjo). L’alumnat que

arribi tard serà requerit des de consergeria on ha de deixar constància del seu

nom, curs i hora de la seva arribada al centre i explicar el motiu del seu retard.

Un cop finalitzat el tràmit serà adreçat a la seva aula acompanyat de la TIS o,

en el seu defecte, d’un professor de guàrdia. El fet d’arribar tard sense justificació

implica una sanció que s’ha de complir el mateix dia a l’hora d’esbarjo. La

persona que se n’encarregarà serà la TIS atès que és una qüestió d’absentisme.

L’alumnat de batxillerat no podrà entrar al centre fins l’hora següent. Això és fa

extensiu a la seva entrada desprès de l’esbarjo (tancament a les 11:35).


pág. 69

1.2 L’esbarjo

Durant el temps d’esbarjo l’alumnat no pot romandre ni a les aules ni als

passadissos.

Les portes de les aules han de quedar tancades i el professorat de l’hora

anterior a l’esbarjo n’és el responsable.

El més ràpidament possible els professors de guàrdia hauran de fer la tasca

que es troba assignada al full de guàrdia. Els que hagin de baixar pels

passadissos laterals hauran de tenir cura que cap alumne no es quedi pels

passadissos i de comprovar el tancament de les portes.

En acabar signaran al full de guàrdia i anotaran les possibles incidències.

En l’horari d’esbarjo els únics lavabos oberts seran els que són davant la sala

de professorat. El professor/a de guàrdia de la porta deixarà passar els/les

alumnes de manera ordenada des de el pati pel seu ús. També deixarà

passar l’alumnat que vagi a la biblioteca (han d’anar sense menjar ni beguda

i no poden quedar-se a la porta).

En cas de tabaquisme (o consum d’altres substàncies), s’informarà el més

aviat possible a direcció, s’informarà a les famílies (mitjançant tutor o CC) i

es procedirà a aplicar la sanció immediatament.

Es molt convenient que el professorat de guàrdia es faci visible a l’alumnat

com a mesura dissuasiva. També és molt convenient passar per les zones

més “conflictives” a donar un cop d’ull.

En cas de baralla o altre incident de gravetat, s’esbrinaran els fets i es

presentarà el cas a l’equip directiu que actuarà conforme a la gravetat de la

situació. S’informarà a les famílies (mitjançant tutor o CC) i es procedirà a

aplicar la sanció immediatament.

En tots els equips de guàrdia hi ha un membre del departament

d’orientació/psicopedagogia i un membre del departament d’educació física

per si cal ocupar-se d’un tema de la seva competència. Tot i així, aquest

professorat és professorat de guàrdia regular i la seva funció no es

encarregar-se de l’alumnat propi, ni ser el responsable únic d’aquest alumnat.


pág. 70

Els llocs de guàrdia son:

1 Porta d’entrada i del pati

2 Revisió d’aules i recollida d’alumnes (zona dreta. En acabar (5”)

acudirà a la zona de pati corresponent, zona pati 1.

3 Revisió d’aules i recollida d’alumnes (zona esquerra). En acabar

(5”) acudirà a la zona de pati corresponent. Zona pista 1.

4 Zona pati 1 (+ prof 2)

5 Pista 1 (+prof 3)

6 Pista 2

7 Biblioteca

En cas de pluja el professorat de guàrdia es distribuirà a cadascuna de les zones

de l’edifici principal tenint cura dels següents espais:

1 Entrada 2 Primera planta (esquerra) 3 Primera planta (dreta) 4 Segona planta (esquerra) 5 Segona planta (dreta 6 Tercera planta 7 Biblioteca

1.3 Guàrdies ordinàries En començar la guàrdia ordinària el professorat encarregat, amb la major diligència, acudirà a la sala de professorat per tal de comprovar si hi ha cap incidència. Immediatament, dues persones de guàrdia faran una “ronda” per tal de comprovar que no hi ha cap incidència no informada i fer que l’alumnat es mantingui a l’aula o es traslladi on correspongui sense retards. Els delegats de classe són els encarregats d’avisar si no ha vingut un professor o professora; no poden tancar la porta de classe si no hi ha professor o professora. L’alumnat NO pot anar al lavabo ni a beure aigua ni a res entre hores de classe, per la qual cosa les portes dels lavabos restaran tancades fora de l’horari d’esbarjo. Si un/a alumne/a ha de sortir de classe de manera extraordinària (recollir un llibre, fer una fotocòpia, anar a cercar la maneta de la persiana, ...) haurà de portar una autorització del professor o professora de la seva classe. S’entregaran fulls d’autorització a cada professor i n’hi haurà també a la sala de professorat En cas d’absència d’un professor/a el professorat de guàrdia actuarà de la següent manera: un professor de guàrdia pujarà a l’aula i passarà llista a l’alumnat mentre un altre professor/a de guàrdia recollirà el material que hagi deixat el professor absent. En cas de no trobar-lo informarà al cap d’estudis per tal d’adreçar el problema. Un cop obtinguts els materials, el professor/a anirà a la classe i es quedarà amb l’alumnat. En acabar l’hora, el professor/a


pág. 71

de guàrdia recollirà el treball i el deixarà a la casella del professor/a corresponent. Si la classe és de batxillerat i l’absència del professorat precedeix l’hora de sortida, l’alumnat podrà marxar abans. En cas d’absència del professorat després de l’hora d’esbarjo l’alumnat podrà retornar al centre a les 12:30. Els professors i professores que tenen guàrdia de la comissió de convivència no substituiran als que faltin aquella hora si no és imprescindible. Tenen tasques assignades concretes. Només en situacions molt greus i insostenibles es poden treure alumnes de classe. En aquest cas, cal avisar un professor de guàrdia que acompanyi l’alumne a direcció. Sempre que, de manera extraordinària, s’expulsi un alumne, cal fer una falta en el moment i tramitar-la immediatament. Tota falta d’aquesta mena comporta una trucada a la família per part del tutor en l’espai de temps més breu possible. Durant les guàrdies els alumnes no poden tenir oberts ni ordinadors, ni aparells electrònics i han d’estar fent feina. Tampoc no poden canviar les taules ni les cadires de lloc. Així evitarem que en aquestes hores es generin problemes de convivència i es perjudiqui el bon funcionament de les classes posteriors a la guàrdia. Quan les faltes de professorat no puguin ser ateses per les persones assignades a les guàrdies, i de manera excepcional, mai a petició dels alumnes, es podrà portar la classe al pati. Els criteris seran:

Excepcionalitat

Només en classes que no puguin ser cobertes

Sortiran els alumnes més grans i els més petits es quedaran a l’aula.

1.4 Visites de les famílies

Dins del marc de l’esperit de col·laboració entre les famílies i el centre, la

comunicació és un element bàsic. El tutor de grup estarà en contacte

permanent amb les famílies i els citarà per tal de parlar del

desenvolupament acadèmic, personal i emocional del seu fill o filla quan

la necessitat ho requereixi.

En cap cas es podran concertar trobades amb altres professors o

professores fora de la persona tutora. El referent de l’alumnat d’un grup

és sempre la persona tutora.

Si les famílies desitgen posar-se en contacte amb el centre ho han de fer

mitjançant el tutor o tutora seguint aquest protocol:

Trucaran a consergeria on se’ls informarà de l’horari de visita del tutor

o tutora i podran demanar una trobada.


pág. 72

Des de consergeria se n’informarà el tutor o tutora i aquest donarà el

seu vistiplau al dia i hora proposat. Si no pogués ser en el dia i hora

prèviament informat des de la família, el tutor o el personal de

consergeria es posarà en contacte i concertarà una nova trobada.

En cap cas s’atendran visites de famílies sense cita prèvia.

1.5 Activitats complementàries i extraescolars

Segons la normativa vigent, el Consell escolar és l’encarregat de l’aprovació de la programació General Anual, per la qual cosa té l’última paraula en qualsevol decisió relacionada amb les activitats i sortides de l’alumnat.

Les activitats complementàries reflectides a la Programació general Anual

i aprovades pel Consell Escolar són de caràcter obligatori. La no

participació es considerarà falta no justificada. En cas de no poder

acudir per causa justificada es retornaran els diners

corresponents.

De manera general, hi ha tres tipus de sortides:

Sortides tutorials: per afavorir el clima de convivència de l’alumnat.

Sortides curriculars: les que formen part de les activitats

d’aprenentatge de les diferents matèries

Sortides lúdiques: tenen com a finalitat l’esbargiment, no són

obligatòries i només es realitzaran si hi participen la meitat de

l’alumnat de cada grup i sempre amb el vistiplau de l’equip directiu.

1.5.1 Viatge de final d’etapa

L’alumnat que acaba l’ESO podrà fer el viatge de final d’etapa. Es

procurarà que no interfereixi amb avaluacions, dates prèvies o qualsevol

altre fet d’importància acadèmica superior.

Altre consideracions:

En cap cas un grup d’alumnes pot organitzar un viatge de fi de curs

dins dels dies lectius del calendari escolar.

Per que el viatge de final d’etapa pugui realitzar-se caldrà un nombre

no inferior a la meitat d’alumnes susceptibles d’anar-hi.

Els alumnes no matriculats al nivell corresponent no poden participar

en el viatge.

Es valorarà la participació d’alumnes conflictius i/o amb baix

rendiment escolar. En cap cas podrà participar un alumne o alumna

que hagi rebut un expedient durant el curs. De la mateixa manera i


pág. 73

per acord de Claustre, ratificat des del consell escolar de centre es

veuran privats del viatge final d’etapa aquells alumnes que l’equip

docent consideri que no té prou autonomia o poden resultar

problemàtics per la gestió de grup.

El professorat acompanyant ha de fer classe en aquest nivell. La

persona tutora no estarà obligada a acompanyar el seu grup. Si la

necessitat excepcional ho requereix podrà ser professorat

acompanyant.

L’alumnat podrà organitzar activitats per recollir diners sempre que no

interfereixin en les activitats lectives del centre.

L’alumnat que no hi participi serà atès a l’institut de la millor manera

possible però no es pot garantir la realització de classes normals.

Tant el centre com els departaments poden organitzar altres viatges o

intercanvis, sempre de caràcter cultural. No es recomanable organitzar

cap viatge durant el curs de 2n de batxillerat.

1.5.2 Sortides

Totes les sortides han de ser aprovades pel Consell Escolar d’acord

amb la normativa vigent.

Qualsevol sortida s’ha de comunicar a coordinació pedagògica, cap

d’estudis i coordinadora d’activitats i serveis escolars seguint el

protocol establert.

Totes les sortides seran finançades pels propis alumnes mitjançant el

pagament d’una quota de sortides que pot variar segons el nombre i

quantitat d’activitats del curs. No s’exclou la possibilitat de subvenció

per part del centre, l’AMPA i entitats públiques o privades.

Totes les sortides del centre es comunicaran a les famílies mitjançant

el calendari d’activitats de la plataforma de centre, Clickedu. Totes les

activitats que apareixen en la Programació General Anual a inici de

curs quedaran cobertes per una autorització de caire general que es

signarà a principi de curs. Qualsevol altre sortida sobrevinguda i

aprovada pel Consell escolar tindrà una autorització específica.

Les absències a una sortida han de ser justificades de la mateixa

manera que les absències ordinàries.

Les sortides seran comunicades al professorat que imparteix classe

en aquell nivell o grup mitjançant correu electrònic i el calendari

d’activitats de la plataforma Clickedu.

De maner general, no es poden acumular dues o més sortides en la

mateixa setmana pel mateix grup, excepte en casos de força major.


pág. 74

S’intentarà que les sortides de l’alumnat de 2n de batxillerat no

coincideixin amb els dies que es fan les matèries comunes que entren

a Selectivitat de Llengua Catalana i Castellana ja que només disposen

de dues hores setmanals.

Només en casos molt excepcionals es permetrà que l’alumnat de 2n

de batxillerat faci una sortida escolar durant els dos últims mesos

lectius degut a la proximitat de les PAU. Durant aquest període

s’evitarà al màxim que el professorat que imparteix classes a 2n de

BTX. faci d'acompanyants de sortides.

El professorat que queda sense classe per la sortida haurà de

romandre al centre en el seu horari habitual i atendre als grups que

han quedat sense professor o professora.

La ràtio professor/alumne a les sortides d’ESO serà 1/20 amb un

mínim de 2 professors o professores. Aquesta ràtio canvia a batxillerat

i serà 1/25. En casos d’especial dificultat o de participació d’alumnat

NEE es reduirà la ràtio a 1/15 i l’obligació de que un dels professors

sigui del departament d’orientació o una educadora.

En cas de que la sortida acabi abans de l’horari escolar, l’alumnat

podrà retornar a casa sense passar pel centre, previ avís per escrit a

les famílies. Si l’alumnat és de 1r o 2n d’ESO o és usuari del transport

del centre haurà de romandre al centre fins l’hora habitual de sortida.

Aquest alumnat quedarà al càrrec del professorat encarregat de la

sortida.

El centre es reserva el dret d’excloure determinats o determinades

alumnes de les sortides pels següents motius:

Absentisme (continuat o intermitent).

Baix rendiment escolar per falta continuada de treball.

Mal comportament generalitzat dins el centre (Comunicats de

Falta).

Falta greu de disciplina.

La expulsió del centre i/o l’obertura d’un expedient comportarà la

pèrdua del dret a sortides durant el trimestre en curs. Es revisarà

cada cas dins la reunió ordinària de la Comissió de Convivència

d’inici de trimestre.

L’equip docent valorarà la conveniència o no de l’assistència d’aquest

alumnat i n’emetrà un informe. La família serà informada amb prou

antelació per part del tutor o tutora.

En cas de desacord de les parts, serà la direcció del centre qui prengui la

decisió final.


pág. 75

** Veure els documents de l’annex 1: Protocol de sortides

1.6 Absències de l’alumnat

L’alumnat que ha faltat a classe ha de lliurar a la persona tutora el

justificant d’assistència degudament omplert en el termini més ràpid

possible, mai excedint les 48 hores.

La justificació per a la falta d’un examen serà sempre amb document

mèdic o causa de força major. Els terminis de presentació d’aquest

justificant és el mateix que en el cas d’una falta d’assistència ordinària.

Totes les faltes d’assistència i retards seran comunicades a les famílies

mitjançant el programa de gestió de centre Clickedu.

1.7 Protocol de lluita contra l’absentisme escolar

Com a marc genèric d’actuació, el nostre centre s’acull al Pla de Suport a

l’Escolarització i Prevenció de l’Absentisme a Viladecans editat pel

Ajuntament de Viladecans. Aquest document s’inclou com annex a

aquestes Normes d’Organització i Funcionament de Centre (NOFC).

El seguiment de l’assistència de l’alumnat es fa de la següent manera i

sempre mitjançant el sistema de gestió de centre Clickedu:

Quan un professor o professora arriba a l’aula passa llista amb

l’ordinador de classe, ordinador portàtil, tablet o telèfon mòbil

mitjançant la pàgina web de Clickedu o la seva app Google o Apple.

Si un alumne comunica la seva absència de manera telefònica

aquesta serà recollida des de consergeria i introduïda al sistema per

que el professorat tingui constància d’aquesta absència informada.

Les justificacions de les absències i retards de l’alumnat seran

introduïdes per la persona tutora al sistema de gestió de centre

Clickedu.

Quan en l’alumnat d’ESO es produeixi un cas d’absentisme escolar

s’activarà el protocol següent:

La TIS farà un recull de totes les faltes i un seguiment de

l’absentisme i n’informarà la persona tutora de qualsevol

acumulació d’absències o retards significativa.

La persona tutora es posarà en contacte amb la família per tal

d’informar-los de de la reiteració de retards i/o absències. S’avaluen

les causes i es fa seguiment implicant la família.

La persona tutora posarà en coneixement de l’equip docent els

cassos tractats i el seguiment que s’està fent.


pág. 76

Si és necessari, s’implicarà altres professionals del centre com ara

l’equip d’orientació, psicopedagog de referència o prefectura

d’estudis o serveis externs com ara l’EAP o els serveis socials.

Si les faltes són reiterades es portarà el cas a la Comissió Social

que valorarà el cas i farà traspàs als Serveis Socials.

Quant l’alumnat de batxillerat

Davant de les absències de l’alumnat, el professorat actuarà de la manera

següent:

L’alumnat de batxillerat està obligat a assistir a totes les classes de

totes les matèries que integren el seu currículum.

En el cas de detecció d’absentisme reiterat s’informarà la persona

tutora perquè parli amb l’alumne o alumna i el/la faci coneixedor/a de

les conseqüències del seu absentisme.

Si la seva actitud continua o no es pot contactar, la persona tutora

citarà a la seva família per assabentar-los del fet i les seves

conseqüències.

** Veure Annex 2 Documents d’absentisme (batxillerat)

1.8 Protocols d’ús del material informàtic i audiovisual

Les aules d’informàtica del centre i els “carros” de netbooks són d’ús de

tot l’alumnat del centre. Es donarà preferència d’ús a les matèries que li

són pròpies com ara informàtica, dibuix tècnic o optatives que

requereixin aquest material. En cas de dubte la prefectura d’estudis

amb l’assessorament de la coordinació informàtica prendrà les

decisions d’assignació.

En cas d’ús continuat al llarg de tot el curs o d’un quadrimestre, es farà

petició de l’aula a la prefectura d’estudis en la desiderata de departament

d’inici de curs i s’adjudicarà l’aula o es denegarà en base als criteris

exposats anteriorment.

En cas d’ús puntual, el docent que vulgui fer-ne ús haurà de fer petició

amb una setmana d’antelació. En aquesta petició ha de figurar

obligatòriament el nom del docent, el grup que ocuparà l’aula i l’horari.

Aquestes peticions s’han de fer mitjançant l’aplicatiu que trobareu al

programa de gestió Clickedu.

Per entrar a les aules d’informàtica o utilitzar els carros s’ha de demanar

les claus a Consergeria. En entrar a l’aula s’assignarà un ordinador a

cadascun dels alumnes o grup d’alumnes que seran responsables de

qualsevol desperfecte de l’aparell. En cas que un alumne detecti una

disfunció, n’informarà immediatament el professor o professora i es farà


pág. 77

comunicació a la coordinació informàtica mitjançant l’aplicatiu que

trobareu al programa de gestió Clickedu.

En acabar la classe els ordinadors han de quedar totalment apagats (torre

i pantalla), cadires endreçades i finestres tancades. En el cas dels carros

dels netbooks aquests han de quedar connectats de nou als carregadors

per la propera sessió. Si la vostra sessió é l’última del dia també heu

d’endollar el carro i connectar l’alimentació. Recordeu sempre retornar les

claus a consergeria tot i que després tingueu una altra classe a la mateixa

aula.

Si un alumne o alumna fa mal ús de l’ordinador assignat, el professor o

professora d’aula farà el corresponent comunicat de falta que serà

tramitat per la comissió de convivència de manera ordinària o

extraordinària depenent del grau d’urgència.

Pel que fa al material audiovisual. Cada aula disposa d’un ordinador,

pissarra PDI i un projector. Tenir cura d’aquests elements és tasca del

professorat i de l’alumnat de la classe corresponent o que utilitza l’aula.

Cadascuna d’aquestes pissarres està equipada amb un o quatre

“retoladors” que haurien de quedar recollits dins l’armariet que conté

la pantalla de l’ordinador, per tal de minimitzar el perill de desaparició.

Els ordinadors i pissarres han de quedar apagats sempre que no s’hagin

d’utilitzar. Això vol dir que l’ultima persona en ocupar un aula

comprovarà que aquests elements estan apagats.

En cas de trobar qualsevol problema en qualsevol element de les PDI

s’actuarà de la mateixa manera que en el cas d’avaria informàtica

(immediatament es farà comunicació a la coordinació informàtica

mitjançant l’aplicatiu que trobareu al programa de gestió Clickedu o

mitjançant el model de comunicació d’avaria i dipositant-lo a la safata de

la sala de professorat).


pág. 78

1.9 Alumnat malalt i accidents

En cas de que un alumne/a no es trobi bé per malaltia l’alumne trucarà al

seu pare, mare o tutor legal des de consergeria per demanar que

passin a recollir-lo. En cap cas el centre pot deixar sortir un alumne

d’ESO del centre sense que alguna persona el reculli. L’alumnat de

batxillerat podrà sortir del centre amb una autorització de pare,

mare o tutor legal o mitjançant una trucada que serà comprovada

pel conserge. Aquesta sortida a de ser aprovada per algun membre

de l’equip directiu.

En cas d’accident o lesió d’un/a alumne/a es procedirà de la següent

manera:

S’atendrà l’alumne per, dins del possible, veure l’abast de la lesió.

Es trucarà al pare, mare o tutor legal i se l’informarà de la situació i

del lloc on es porta l’alumne/a, si és necessari el trasllat.

Si la lesió o accident requereix que l’alumne/a sigui traslladat a

l’hospital o la mútua, un professor o professora de guàrdia

l’acompanyarà amb ambulància o taxi. Tan aviat la família es presenti

al centre hospitalari el professor o professora acompanyant retornarà

a l’institut.

1.10 Protocols en cas de sospita de maltractaments, assetjament o

consum.

En cas de sospita de maltractaments a un menor o d’assetjament

escolar s’ha d’informar immediatament a un professor, la persona

tutora, el cap d’estudis, l’orientador o orientadora o el director o

directora.

Qualsevol membre de la comunitat educativa que tingui sospita o

coneixement d’una situació assetjament que ho ha de posar en

coneixement de la sots-comissió de convivència, per escrit,

emprant el full de recollida d’informació que es troba a l’annex ?

1.11 Normativa respecte a mòbils o aparells de registre d’imatge i so.

Hi ha prohibició d’utilitzar mòbils i aparells electrònics

d’enregistrament de so o imatge a tots els espais del centre. Alguns

usos d’aquests aparells (enregistrament, etc.) poden ser

constitutius de delicte.

El Consell Escolar del centre ha aprovat que, quan a un alumne se’l

trobi en qualsevol d’aquestes situacions, l’aparell li serà requisat i li

comportarà una sanció lleu. Si l’alumne es nega a entregar l’aparell,


pág. 79

es cursarà una falta greu i rebrà la sanció corresponent que serà

tramitada per la Comissió de Convivència.

Quan un aparell sigui requisat, el mateix alumne extraurà la targeta

SIM i/o la targeta de memòria davant d’un membre de l’equip

directiu. La retirada dels aparells electrònics o telèfons mòbils

durarà 5 dies, els quals començaran a comptar a partir de l’endemà

de la confiscació de l’aparell. Dins d’aquest període no computaran

ni els festius ni els caps de setmana.

Qualsevol trucada urgent es pot fer mitjançant el telèfon del centre

93 658 08 84.

2. De les queixes i reclamacions

2.1 En cas de queixes sobre la prestació de serveis que qüestionin

l’exercici professional del personal del centre

Els escrits de queixa sobre l'exercici professional d'una persona que presta serveis en un centre públic del Departament d'Ensenyament han d'adreçar-se a la direcció del centre i han de contenir la identificació de la persona o persones que el presenten, el contingut de la queixa, la data i la signatura, i, sempre que sigui possible, les dades, documents o altres elements acreditatius dels fets, actuacions o omissions a què es fa referència. Aquest document serà presentat a l’administració del centre que farà el tràmit d’entrada i lliurarà còpia a l’interessat i farà arribar el document a direcció. El director del centre ha de traslladar còpia de la queixa al professor o treballador afectat i, directament o per mitjà d'altres membres de l'equip directiu del centre o de qualsevol altre treballador del centre, obtenir informació sobre els fets exposats. Obtinguda la informació i escoltat l'interessat, el director ha de prendre les decisions que consideri pertinents i comunicar per escrit a la persona o persones que han presentat la queixa la solució adoptada o, si escau, la desestimació motivada, fent constar en l'escrit l'òrgan al qual poden recórrer si no queden satisfets per la resolució adoptada. La documentació generada ha de quedar arxivada a la direcció o a la secretaria del centre.

2.2 Reclamacions sobre qualificacions obtingudes al llarg del curs

Reclamacions motivades per les qualificacions de l'ESO o Batxillerat

D'acord amb l'article 21.2 d) i e) de la Llei 12/2009, d'educació, i el Decret 279/2006, de 4 de juliol, els alumnes o els seus pares o tutors legals, en el cas que siguin menors d'edat tenen dret a sol·licitar aclariments per part del professorat respecte de les qualificacions trimestrals o finals, així


pág. 80

com a reclamar contra les decisions i qualificacions que, com a resultat del procés d'avaluació, s'adoptin al final d'un curs o de l'etapa.

Reclamacions per qualificacions obtingudes al llarg del curs d'ESO o batxillerat

Les reclamacions respecte a les qualificacions obtingudes al llarg del curs, si no es resolen directament entre el professor i l'alumne afectats, es presentaran al tutor, el qual les traslladarà al departament, seminari o òrgan equivalent que correspongui per tal que s'estudiïn. En tot cas, la resolució definitiva correspondrà al professor i la reclamació i la resolució adoptada es faran constar en el llibre d'actes del departament o seminari, o registre documental amb funció equivalent, i es comunicaran a l'equip docent del grup corresponent.

Reclamacions per qualificacions finals d'ESO

Per a les qualificacions finals de curs el centre establirà un dia, posterior a la realització de les avaluacions finals de juny i de setembre, en què els professors estudiaran i resoldran les possibles reclamacions.

Si l'alumne no està d'acord amb la resolució dels professors quant a les qualificacions de les matèries, podrà reiterar la reclamació en un escrit adreçat al director i presentat el mateix dia o l'endemà. També podran adreçar directament al director, en el mateix termini, reclamacions contra les decisions relatives a la promoció de curs o l'acreditació final d'etapa.

Un cop presentada la reclamació al director, se seguirà la tramitació següent:

a. Si la reclamació es refereix a la qualificació de matèries, el director la traslladarà al departament, seminari o òrgan equivalent que correspongui, per tal que, en reunió convocada a tal fi, estudiï si la qualificació s'ha atorgat d'acord amb els criteris d'avaluació establerts i formuli la proposta pertinent. Si consta només d'un o dos membres, l'òrgan s'ampliarà, fins a tres, amb els professors que el director designi (entre els professors d'altres matèries del mateix àmbit o entre els càrrecs directius). Les reclamacions formulades i la seva proposta raonada de resolució es faran constar en el llibre d'actes del departament o seminari, o en el registre documental de funció equivalent. Vista la proposta formulada per l'òrgan i l'acta de la sessió d'avaluació en què l'equip docent atorgà les qualificacions finals, el director podrà resoldre directament la reclamació, o bé convocar una nova reunió de l'equip docent. En aquest últim cas resoldrà en vista dels elements abans esmentats i de la proposta que faci l'equip docent en la reunió extraordinària, les deliberacions del qual constaran en una acta singular elaborada a tal efecte.

b. Si la reclamació es refereix a decisions sobre la promoció de curs o acreditació final de l'etapa, el director podrà resoldre directament la reclamació en vista de l'acta de la sessió d'avaluació en què l'equip docent atorgà les qualificacions finals, o bé convocar una nova reunió de


pág. 81

l'equip docent. En aquest últim cas, resoldrà en vista de l'acta de la sessió d'avaluació en què l'equip docent atorgà les qualificacions finals i de la proposta que formuli l'equip docent en la reunió extraordinària, les deliberacions del qual també constaran a l'acta elaborada a tal efecte. També tindrà en compte, si escau, la documentació generada en el cas que l'alumne hagués presentat prèviament recurs contra les qualificacions finals de les matèries, el procediment del qual ha quedat descrit a l'apartat a.

c. La resolució del director es notificarà a l'interessat. En el cas que la reclamació sigui acceptada, es modificarà, en diligència signada pel director, l'acta d'avaluació corresponent i la modificació es comunicarà a l'equip docent del grup.

d. Contra la resolució que el director doni a la reclamació l'alumne o, si aquest és menor d'edat, el seu pare, mare o tutors legals podrà recórrer davant el director dels serveis territorials en escrit del recurrent presentat per mitjà del director del centre, en el termini de cinc dies hàbils a comptar de l'endemà de la notificació de la resolució. Aquesta possibilitat s'haurà de fer constar en la notificació de resolució que el centre fa arribar a l'interessat. En el cas que l'interessat presenti recurs contra la resolució del centre, el director el trametrà en els tres dies hàbils següents als serveis territorials juntament amb la documentació següent:

còpia de la reclamació adreçada al director del centre,

còpia de l'acta final d'avaluació del grup a què pertany l'alumne,

còpia de l'acta de les reunions en què s'hagi analitzat la reclamació,

còpia de la resolució del director del centre,

còpia de les qualificacions trimestrals i finals obtingudes per l'alumne

al llarg de l'etapa,

qualsevol altra documentació que, per iniciativa del director o a

petició de l'interessat, es consideri pertinent adjuntar.

f. La Inspecció d'Educació elaborarà un informe que inclourà tant els aspectes procedimentals seguits en el tractament de la reclamació com el fons de la qüestió reclamada. Quan de l'informe i de la documentació se'n desprèn la conveniència de revisar la qualificació o el procediment d'avaluació, si el director dels serveis territorials ho considera necessari pot encarregar aquesta tasca a una comissió formada per un professor del centre que no hagi estat responsable directe de la qualificació objecte de reclamació, proposat pel director del centre, un professor d'un altre centre i un inspector, proposats per la Inspecció d'Educació. D'acord amb l'informe de la Inspecció i, si escau, de la comissió, el director dels serveis territorials ho resoldrà definitivament, amb notificació a l'interessat, per mitjà del director del centre. En el cas que la reclamació sigui acceptada, es modificarà, en diligència signada pel director, l'acta d'avaluació corresponent i la modificació es comunicarà a l'equip docent del grup.

g. A fi que les tramitacions anteriors siguin factibles, cal que els professors mantinguin un registre de tots els elements que han utilitzat per avaluar i cal que conservin en el centre, o que hagin retornat als alumnes (que els


pág. 82

hauran de conservar fins a final de curs), tots els elements escrits que hagin contribuït a l'avaluació continuada. Els exercicis escrits que no s'hagin retornat als alumnes i les proves extraordinàries, si escau, s'hauran de conservar fins al 30 de setembre del curs següent. Transcorregut aquest termini, i si no estan relacionats amb la tramitació d'expedients de reclamació de qualificacions, podran ser destruïts, o retornats als alumnes si aquests així ho havien demanat prèviament.

Reclamacions per qualificacions finals del batxillerat

Per a les qualificacions finals de cada curs de batxillerat el centre establirà un dia, posterior a la realització de les avaluacions finals ordinària i extraordinària, en què els professors estudiaran i resoldran les possibles reclamacions. Si l'alumne no està d'acord amb la resolució, podrà reiterar la reclamació en un escrit adreçat al director i presentat el mateix dia o l'endemà. Per resoldre aquestes reclamacions se seguirà la tramitació següent:

El director traslladarà la reclamació al departament, seminari o òrgan equivalent que correspongui per tal que, en reunió convocada a tal fi, estudiï si la qualificació s'ha atorgat d'acord amb els criteris d'avaluació establerts i formuli la proposta pertinent. Si consta només d'un o dos membres, l'òrgan s'ampliarà, fins a tres, amb els professors que el director designi (entre els professors d'altres matèries del mateix àmbit o entre els càrrecs directius). Les reclamacions formulades i la seva proposta raonada de resolució es faran constar en el llibre d'actes del departament o seminari, o en el registre documental de funció equivalent. Vista la proposta formulada i l'acta de la sessió d'avaluació en què l'equip docent atorgà les qualificacions finals, el director podrà resoldre directament la reclamació, o bé convocar una nova reunió de l'equip docent. En aquest últim cas resoldrà en vista dels elements abans esmentats i de la proposta que faci l'equip docent en la reunió extraordinària, les deliberacions del qual constaran en una acta singular elaborada a tal efecte. La resolució del director es notificarà per escrit a l'interessat. En el cas que la reclamació sigui acceptada, es modificarà, en diligència signada pel director, l'acta d'avaluació corresponent i es comunicarà la modificació a l'equip docent del grup. En la notificació de la resolució del director s'indicaran els terminis i el procediment que per recórrer s'especifiquen en el punt d) següent. L'alumne o els seus pares o tutors legals si és menor d'edat podrà recórrer la resolució del director en el termini de cinc dies hàbils a partir de l'endemà de la notificació de la resolució. Aquest recurs, que anirà adreçat al director dels serveis territorials s'haurà de presentar al mateix centre educatiu, el director del qual el trametrà en els tres dies hàbils següents als serveis territorials, juntament amb la documentació següent:


pág. 83

còpia de la reclamació adreçada al director del centre,

còpia de l'acta de les reunions en què s'hagi estudiat la

reclamació,

còpia de la resolució recorreguda,

còpia de l'acta final d'avaluació del grup a què pertany l'alumne,

còpia de les qualificacions trimestrals i finals obtingudes per

l'alumne al llarg de l'etapa,

qualsevol altra documentació que, a iniciativa pròpia o a petició

de l'interessat, el director del centre consideri pertinent

d'adjuntar-hi.

La Inspecció d'Educació elaborarà un informe que inclourà tant els aspectes procedimentals seguits en el tractament de la reclamació com el fons de la qüestió reclamada. Quan de l'informe i de la documentació es desprèn la conveniència de revisar la qualificació o el procediment d'avaluació, si el director dels serveis territorials ho considera necessari, pot encarregar aquesta tasca a una comissió composta per un professor del centre que no hagi estat responsable directe de la qualificació objecte de reclamació, proposat pel director, un professor d'un altre centre i un inspector, proposats per la Inspecció d'Educació. D'acord amb l'informe de la Inspecció i, si escau, de la comissió, el director dels serveis territorials ho resoldrà definitivament, amb notificació a l'interessat, per mitjà del director del centre i, si escau, amb els efectes previstos en el punt c). A fi que les tramitacions anteriors siguin factibles cal que els professors mantinguin un registre de tots els elements que han utilitzat per qualificar i cal que conservin en el centre, o que hagin retornat als alumnes (que els han de conservar fins a final de curs), tots els elements escrits que hagin contribuït a l'avaluació continuada. Els exercicis escrits que no s'hagin retornat als alumnes, i les proves extraordinàries si escau, s'hauran de conservar fins al 30 de setembre de 2014. Transcorregut aquest termini, i si no estan relacionats amb la tramitació d'expedients de reclamació de qualificacions, podran ser destruïts, o retornats als alumnes si aquests així ho havien demanat prèviament.

3. Serveis escolars

3.1 Transport escolar

4. Gestió econòmica

LÍNS Josep Mestres i Busquets utilitza el programari SAGA per a

l'elaboració, la gestió i la posterior liquidació del pressupost, d'acord amb

el que s'estableix a les Bones pràctiques de gestió econòmica. Això fa

possible que es pugui obtenir la informació necessària per fer un

seguiment de l'evolució del pressupost i emprendre, tant per part del

centre com de l'Administració Educativa, accions de millora en relació

amb la gestió diària del pressupost del centre.

http://educacio.gencat.cat/portal/page/portal/EducacioIntranet/Inici/RecursosPortalIntranet/BonesPractiques/BPGestioEconomica


pág. 84

5. Gestió administrativa i acadèmica

5.1- De la documentació acadèmica-administrativa

L’INS Josep Mestres i Busquets, com a titular del Departament

d'Ensenyament, utilitza el programari SAGA (Sistema d'Administració i

Gestió Acadèmica) per a la gestió acadèmica -administrativa i altre

programari oficial distribuït pel Departament d’Ensenyament.

5.2- Altra documentació

La documentació requerida pel departament continguda als expedients

de:

L’alumnat matriculat al centre

El professorat

El PAS i el personal laboral

6. Personal d’administració i serveis

El Personal d’Administració i Serveis (PAS) participa en la gestió de l’Institut a

través del seu representant al Consell Escolar.

Els drets i deures d’aquest personal són regulats per la llei de la Funció Pública

(per als/les funcionaris/funcionàries), o en el seu cas, per la reglamentació

laboral i el conveni vigent (per al personal laboral fix o temporal), a més a més

de les Instruccions de Servei de Recursos Humans del Departament

d’Ensenyament.

Formen part d’aquest col·lectiu:

El personal d’administració

El personal de consergeria

El personal de suport socioeducatiu

El o la tècnic/a d’integració social


pág. 85

Respecte a aquest personal, l’equip directiu i els òrgans de govern vetllaran:

a) Pel compliment i la millora de les seves condicions de treball.

b) Per una bona organització de les seves tasques, per poder oferir el

millor servei.

c) Perquè exercitin normalment els seus drets laborals i sindicals.

d) Perquè es faciliti la seva participació en les activitats extraescolars.

e) Perquè es faciliti la seva formació i promoció professional.

Els deures del Personal d’Administració i Serveis són els següents:

a) La realització dels treballs de la seva competència amb eficàcia i

puntualitat.

b) El respecte del projecte educatiu del centre, les normes de

funcionament intern del centre i la col·laboració solidària en l’ordre,

neteja, cura de les instal·lacions i bona marxa de la vida escolar.

c) El respecte en el tracte a tots els membres de la comunitat escolar,

especialment als/a les alumnes.

d) L’observança i exigència en el compliment de les normes de

seguretat i higiene en el treball.

e) El compliment dels acords adoptats pels Òrgans Col·legiats o

Unipersonals del centre, en aquells aspectes de la seva competència.

Respecte a la seguretat, els membres del Personal d’Administració i Serveis

(PAS) vetllaran per:

a) que les instal·lacions del centre es mantinguin en condicions de

seguretat i salut.

b) coresponsabilitzar-se en la gestió de la prevenció i el medi ambient

en la seva àrea de responsabilitat.

c) detectar i informar a la coordinació corresponent de qualsevol

incidència que pugui suposar un risc per a la salut, la seguretat i el medi

ambient.


pág. 86

Capítol 7- Suport extern

7.1- EAP

7.2- Serveis socials

7.3- Serveis educatius


pág. 87

TITOL VII DISPOSICIONS FINALS

1- Avaluació i revisió dels document de centre

1.1 Mecanismes d’aprovació, revisió i actualització del PEC

La formulació del Projecte Educatiu del Centre correspon al

claustre de professorat, a iniciativa del director/a. El PEC serà

revisat cada cop que es renovi el director/a, i a proposta pròpia.

Aquesta revisió es farà amb la participació de tota la comunitat

escolar mitjançant un grup de treball.

El grup de treball sortirà del Consell escolar (En la primera reunió

de cada curs el CE decidirà els integrants del grup).

El grup de treball es reunirà un cop l’any després de la primera

reunió del Consell Escolar i valorarà la necessitat de incloure

canvis en el PEC. Si fóra d’aquesta manera, el grup de treball

tornaria a reunir-se després de la següent reunió del Consell

Escolar per tal de plantejar el calendari de treball, que ha

d’incloure, com a mínim, una reunió més.

L’aprovació de l’actualització del PEC s’hauria de produir abans

d’acabar el curs en reunió del Consell Escolar.

1.2 Mecanismes d’aprovació, revisió i actualització de les NOFC

Correspon al consell escolar, a proposta de la direcció del centre,

aprovar les normes d’organització i funcionament i les seves

modificacions. En ambdós casos, es poden aprovar globalment o

per parts (art.18.3. D102/2010).

Els pares i mares dels alumnes tenen dret a rebre informació

sobre les NOFC (art.25.1.e LEC).

Les Normes d’organització i funcionament, com a eines

fonamentals del dia a dia del centre, estan sempre en estat de

revisió. El consell escolar, mitjançant els seus representants,

aprovarà els canvis al document en sessió ordinària.

En acabar el curs, l’equip directiu portarà les NOFC al claustre i al

Consell escolar per presentar els possibles canvis en el document

proposats des de la direcció. En el primer claustre de curs

s’estudiaran les propostes sortides del professorat i es portaran a

la primera reunió de curs del Consell Escolar. Es valorarà la seva

entrada dins la normativa de centre, es redactarà i s’aprovarà, si

s’escau.


pág. 88

1.3 Mecanismes per l’aprovació, revisió i actualització de la carta

de compromís educatiu

Com a eina imprescindible de la relació entre el centre educatiu i

les famílies, la carta de compromís educatiu posa per escrit els

compromisos que ajudaran a garantir que aquesta relació sigui

garantida dins un entorn de convivència, respecte i

responsabilitat.

Es revisarà i, si s’escau, reescriurà el document en cas d’arribada

d’una nova direcció al centre. Aquesta carta de compromís

educatiu serà aprovada pel Consell Escolar del centre. El Consell

Escolar també serà el encarregat d’incloure i aprovar les possibles

variacions en el redactat que es puguin presentar per part de

qualsevol membre de la comunitat educativa, sempre mitjançant

els seus representants al Consell Escolar.

El centre i la família han de signar aquesta carta de compromís

tan aviat com es produeixi la primera matriculació a l’INS Josep

Mestres i Busquets. El representant del centre serà el director o

directora i el de l’alumne el seu pare, mare o tutor legal. Aquesta

carta de compromís també serà signada per l’alumne/a.

Aquesta carta de compromís és comú a tot l’alumnat, però pot

incloure addendes addicionals específiques redactades pel centre

i d’acord amb la família.

De la carta de compromís signada n’ha de quedar constància

documental al centre (a l’expedient de l’alumne) i a la família.

La carta de compromís serà el document de referència que reguli

les obligacions i drets de l’institut i les famílies.

La Carta de compromís educatiu actualitzada es troba en l’annex

__ d’aquestes NOFC.