2) El relleu peninsular. 2.1) Característiques del relleu peninsular.

El relleu es el resultat d’una estructura geològica per les forces interiors de la Terra, i del modelatge realitzat per agents externs: fenòmens atmosfèrics, les aigües, els èssers vius.

Podem senyalar com a característiques del relleu peninsular les següents:a) La forma macisa: la península presenta una gran amplària

d’oest a est i costes rectilínies. Aquest fet limita la penetració de la influència de la mar cap a l’interior.

b) L’elevada altitud mitjana (660m): Aquesta altitud es deguda a certes serralades altes i, sobretot, a un interior peninsular constituït per un extens nucli de terres altes: La Meseta.

c) La disposició perifèrica del relleu muntanyós entorn de La Meseta: Aquesta disposició frena la influència del mar i produïx forts contrastos entre el litoral i l’interior peninsular.

2.2) Tipus d’unitats morfoestructurals. A la península es troven presents les grans unitats morfoestructurals del relleu continental:

a) Els sòcols:·Son planes o altiplans formats en l’era primaria o paleozoic com a resultat de l’arrasament per l’erosió de serralades sorgides en l’orogènesi herciniana d’aquesta mateixa era.

·Els materials paleozoics que conformen aquest sòcol son roques silícies (granit, quàrcita, esquistos).

·Les roques silícies son molt rígides per tant, davant noves orogènies es fracturaran.

·En l’actualitat, els sòcols són relleus predominantment horitzontals, que ocupen arees extenses en la meitat occidental de la península.

b) Els massisos antics:· Són muntanyes formades en l’era terciaria pel nou alçament d’un bloc d’un sòcol (rejoveniment) a causa de l’orogènesi alpina. Per tant els seus materials també són antics, del paleozoic.

·En l’actualitat, aquests massisos antics presenten forms arredonides I cimes aplanades.

·Són les serres interiors de La Meseta (Sistema Central i Muntanyes de Toledo), el Massís Galaic i la part occidental de la Serralada Cantàbrica.

c) Les serralades de plegament:·Són grans elevacions muntanyoses, sorgides en l’orogènesi alpina de l’era terciaria, pel plegament de materials sedimentaris, fonamentalment calcàries, depositats per la mar en l’era secundària.

·En l’actualitat presenten formes escarpades, per que l’erosió encara no les ha suavitzades.

·Les serralades de plegament poden ser de dos tipus:

- Serralades intermedies: Formades pel plegament de materials depositats per la mar a les vores dels sòcols. Són la Serralada Ibèrica i la part oriental de la Serralada Cantàbrica.

- Serralades alpines: Formades pel plegament depositats en geosinclinals o fosses marines llargues i profundes. Són el Pirineus i les Serralades Bètiques.

d) Les conques sedimentaries o depressions:·Són zones esfonsades formades en l’era terciaria, que es van plenar amb sediments argilosos i calcaris. En l’actualitat constituixen relleus horitzontals i suaument inclinats perque l’orogènesi posteriors no els va practicament afectar.

·Les conques sedimentaries poden ser dos tipus:- Conques formades per l’enfonsament d’un bloc d’un sòcol

a causa de les depressions interiors del Duero, el Tajo i el Guadiana.

- Depressions prealpines localitzades a un costat i a l’altre de les serralades alpines, Són les depressions de l’Ebre i la del Guadalquivir.

2.3) L’evolució geológica peninsular.

ERA ARCAICA O PRECAMBRIÀ (4000-600 m.a.)Va emergir de la mar una banda muntanyosa de dirección N0-SE, formada per pissarres i greis que comprenia quasi tota l’actual Galicia; també van sorgir elevacions en punta aïllats del Sistema Central i de les Muntanyes de Toledo.

Aquest massís precambrià va ser arrasat per l’erosió i cobert quasi totalment per les mars paleozoiques.

ERA PRIMÀRIA O PALEOZOIC (600.225 m.a.)Es produïx l’orogènesi herciniana. S’orgixen de les mars les serralades hercinianes, formades per materials silicis (granit, pissarra, quarcita).

A l’oest de la península va sorgir el Massís Hispèric, arrassat per l’erosió durant la mateixa era primària i convertit en un sòcol o altiplà inclinat per la Mediterranea.

Al NE van aparèixer una sèrie de massisos (Massís Catalano-Balear, Massís de l’Ebre…) i al SE també (Massís Bètic).

Tots aquests massisos van ser també arrassats per l’erosió durant l’era primària i convertits en sòcols.

ERA SECUNDÀRIA O MESOZOIC (226-68 m.a.)Es un periode de calma orogènica, en que predominen l’erosió i la sedimentació.

L’erosió va continuar el desgast dels relleus hercinians. La sedimentació va depositar materials, fonamentalment calcaris en dues zones cobertes per la mar:

· A la vora oriental de la Meseta, inclinada cap a la Mediterranea, les transgressions marines van depositar una cobertora no molt potent de sediments.

· A les fosses marines situades en les actuals zones Pirinenca i Bètica es van depositar sediments de gruix enorme.

ERA TERCIÀRIA (68-1’7 m.a.)

Es produïx l’orogènia alpina: es van alçar les serralades alpines en plegar-se els materials depositats en les fosses pirinenca i bètica entre els massisos antics.

Es van formar també les depressions pre-alpines: la depressio de l’Ebre i la del Guadalquivir.