Publicació bimestral Obradors, 6-8 baixos ● 08002 Barcelona Nº 79 maig-juny de 2003

George Orwelltestimoni aBarcelona

(Dossier pàgs. 13 a 21)

ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA

Imprès en paper ecològic de 65 gramsDipòsit legal: B - 21300 - 1995

Aquest número té un tiratge de 8.000 exemplarsi la seva distribució és gratuïta

Joan Maragall93 347 73 10

La França93 325 08 93

La Pau93 313 28 99

Les Corts93 330 74 36

Maresme93 266 18 56

Mercè, barri de la93 205 16 95

Meridiano Cero93 274 02 72

Mont d'Orsà-Vallvidrera93 406 84 53

Montbau93 428 29 34

Navas93 340 62 49

Ntra. Sra. de la Salut93 204 86 04

Nou de la Rambla93 441 01 83

Paraguai-Perú93 278 06 93

Parc93 221 04 87

Parc de l'Escorxador93 325 00 44

Parc la Vall d'Hebron93 428 68 66

Passatge Isabel 93 213 88 09

Travessera de Dalt93 284 23 42

Tres Torres93 205 77 89

Triangle de Sants93 431 75 45

Trinitat Nova93 353 88 44

Trinitat Vella93 274 19 58

Turó de la Peira93 358 06 95

Unió-M. Barberà-Sta. Margarida-Penedides93 317 16 11

Vallbona93 354 89 82

Verdum93 276 02 30

Verneda Alta93 314 58 13

Via Trajana93 313 61 68

Vil·la Olímpica93 221 93 93

Xile93 440 85 08

Zona Sud Sant Andreu93 346 72 03

Zona Universitària93 401 77 43

Sagrada Família93 246 53 19

Sagrera93 408 13 34

Sant Andreu de Palomar93 345 81 54

Sant Andreu Nord93 274 03 34

Sant Antoni93 423 93 54

Sant Cristòfol93 432 34 71

Sant Genís93 417 03 67

Sant Gervasi93 417 90 65

Sant Martí Provençals93 314 17 04

Sant Ramon Nonat93 440 10 11

Sants93 331 10 07

Sarrià93 204 90 58

Sudoest del Besòs93 278 18 62

Tallers, Gravina, Jovellanos i Pl. Castella93 317 38 39

Taula del Raval93 442 46 68

Torre Baró93 276 09 48

Torre Llobeta93 429 07 06

EditaFederació d'Associacions de Veïnsi Veïnes de BarcelonaObradors, 6-8 baixos08002 BarcelonaTelèfon: 412 76 00Fax: 412 58 88e-mail: carrer@lafavb.comweb: www.lafavb.com

Consell de direccióAndrés Naya i Manel Andreu

Cap de redacció i maquetacióElia Herranz

Consell de redaccióMarc Andreu, Anna Bartolomé, AlbertGómez, Joan A. Guerrero, Francisco J.Manzano, Gerard Melgar, Jordi Gol,Marta Milà, Rosa Mª Palencia, LaiaFarran, Vanessa Pedrosa, Albert López,Gemma Aguilera, Albert González, LuisCaldeiro, Eva Lechuga, Alícia Tudela,Jaume Figueras, Alberto Gómez, LauraBaeza, Òscar Heredia, Carles Valls,Rosa Mª Marcer, Cristina Salas, IrisMartín.

Consell assessorAnna Alabart, Ernest Alós, Roser Argemí,Alfons Barceló, Jesús Berruezo, EstherCànovas, Joan Costa, Josep RamonGómez, Joan B. Isart, Alfons López,

Elsde distribucióde

○ ○ ○ ○ ○PUNTS

L'edició d'aquesta publicació ha estat possible gràcies a lacol.laboració del Departament de Benestar Social de la Generalitatde Catalunya, Ajuntament de Barcelona i diversos col.laboradors.

CARTES maig-juny de 20032

CARRERLa Veu del

FAVB

EDITORIAL

Penitents-Taxonera93 418 68 71

Pi i Margall (Baró de Viver)93 311 41 93

Poblenou93 266 44 41

Poble Sec93 441 36 65

Polvorí93 432 36 42

Porta93 359 44 60

Prosperitat93 276 30 15

Provençals Verneda93 307 46 95

Putxet669 306 164

Racó de les Corts93 440 48 50

Rambla, Amics de la93 317 29 40

Rambla de la Bordeta93 431 25 44

Raval93 441 77 21

Roquetes93 359 65 72

Ronda General Mitre93 212 25 86

Ronda Sant Antoni93 442 24 12

Ronda Sant Pere93 317 31 39

Congrés93 340 70 12

Coor. Casc Antic93 310 53 33

Defensem la Barcelona vella 93 310 77 38Diagonal Mar

93 307 91 20Dreta Eixample

93 265 87 63Esquerra Eixample

93 453 28 79Font d'en Fargues

93 420 40 66Font Guatlla-Magòria

93 424 85 06Font del Mont

93 406 93 27Fort Pienc

93 231 11 46Gòtic

93 315 18 20Gràcia

93 217 60 88Gràcia Nord-Vallcarca

93 211 26 27G. Via-Perú-Espronceda

93 308 77 34Guineueta

93 428 46 23Horta

93 420 90 06Hostafrancs

93 426 91 66

Badal, Brasil i Bordeta93 491 05 49

Baix Guinardó93 436 81 80

Barceloneta93 221 72 44

Bon Pastor93 346 46 18

Camp d'en Grassot93 457 01 30

Camp Nou93 440 21 75

Can Baró93 285 12 96

Can Caralleu93 280 07 24

Can Peguera93 357 13 33

Can Rectoret93 205 04 87

Carmel93 357 57 48

Casc Antic93 319 75 65

Cera93 329 48 53

Ciutat Meridiana93 276 30 94

Clot-Camp de l'Arpa93 232 46 10

Clota93 357 72 59

Coll-Vallcarca93 284 23 12

Canvis: Elia HerranzTelèfon 93 412 76 00

CARTES DELS LECTORS

La Veu del

CARREREugeni Madueño, Pep Martí, MarianoMeseguer, Pep Miró, José Molina, EduardMoreno, Ferran Navarro, Núria Pompeia,Albert Recio, Ferran Sagarra, Josep LluísRueda, Mercè Tatjer, Ángel Valverde, OleThorson, Pau Vinyes.

PortadaRai Ferrer

AdministracióMarga Parramon

PublicitatIsabel Mancebo i Carmen Plaza

FotografiaDani Codina, Josep Masip, Joan Morejón,Ignasi R. Renom, Jordi Tarrés i AndreuBlanchar.

Fotomecànica i impressióGrinver, S.A. (T. 373 68 61)

DistribucióTrèvol Missatgers (T. 93 498 80 70)

La FAVB no està necessàriament d'acord ambles opinions que s'expressen als articles signatsper particulars o col.lectius. Qualsevolreproducció total o parcial del contingut d'aquestarevista haurà de fer esment del seu autor i origen

UN NOU CARRER A INTERNET: www.lafavb.com

Centre Cívic (CC) Pati Llimona. Regomir, 3Informació Cultural. Rambles, 118La Rosa de Foc. Rec, 69CC.OO. Via Laietana, 16El Cafetí. Hospital, 99El Glaciar. Plaça ReialTaller de Músics. Requesens, 5Llibreria Les Punxes. Rosselló, 260Forn de pa Aubet. Sicilia, 205Forn de pa Molí Vell. Padilla, 275Forn d'en Pere. Dos de Maig, 281Confeccions El Rellotge. Comte Borrell, 89Autoservei Navarro. Av Mistral, 6Celler de l'Estevet.Calàbria, 57Gelateria-Pastisseria Bonastre. Tamarit, 136Cafeteria Anem Al Gra. Còrsega, 382Centre Social de Sants. Olzinelles, 30CC Cotxeres de Sants. Sants, 79Poliesportiu M.Esp. Industrial. Parc Esp. Indus., s/nCentre Tomás Tortajada. Fonthonrada,8-10CC El Rellotge. Pg. Zona Franca, 116CC Can Cadena. Mare de Déu del Port,397CC La Bàscula. Foc, 128C. S. Personals Corts. Masferrer, 33CC Can Deu. Pl. Concordia, 13Forn de la Vila. Consell de la Vila, 9Quiosc. Plaça de SarriàLlibreria La Kktua. Pl. de Vallvidrera, 3Lluïsos de Gràcia. Plaça Nord, 7Hotel d'Entitats de Gràcia. Providència, 42CC Coll. Aldea, 15-17CC La Sedeta. Sicília, 321C. A. Tradicionàrius. Trav. Sant Antoni, 6-8Centre Moral Gràcia. Ros de Olano, 7-9Polisportiu Perill. Perill, 16-22Polisportiu Claror. Sardenya, 333CC El Carmel. Santuari, 27Casal de Joves El Carmel. Tolrà, 40CC Matas i Ramis. Feliu i Codina, 20C. S. Personals Horta. Pl. Santas Creus, 8Cooperativa Cultural Rocaguinarda. Xipré, 13Ateneu Popular Nou Barris. Port Lligat, s/nC. Barri Prosperitat. Pl. Ángel Pestaña, s/nCentre Sóller. Plaça Sóller s/nCan Basté. Pg. Fabra i Puig, 274-276CC Ciutat Nord. Rasos de Pegera, 19-25CC Trinitat Vella. Foradada, 36-38CC Sant Andreu. Gran de Sant Andreu, 111Can Guardiola. Cuba, 2Biblioteca Ignasi Iglesias. Segadors, s/nDistricte Sant Andreu. Pl. Orfila, s/nCC La Sagrera. Martí Molins, 29C. Barri Congrés. Acàcies, 26Farmàcia. Bolívia, 19Llibreria Etcètera. Llull, 203El Tio Che. Rambla Poblenou, 44-46CC Sant Martí. Selva de Mar, 215Complex Esportiu Verneda. Binèfar, 10-14Casal Alternatiu. La Verneda, 18C.Joan Casanelles. Pl. Joan Casanelles,s/nFoment Martinenc. Provença, 595SESE. Joan Alcober, 6

El proper Carrer el podreu recollir als punts de distribucióel proper mes de setembre

Un PAMcompartiti avaluat

Després de les eleccions els socis delssocialistes han guanyat presència i, per tant,responsabilitats. No poden ser simplescomparses de la força majoritària sinó que hand’assumir les responsabilitats en àrees de méscalat polític, així com en alguns districtes.Continua la mateixa coalició de govern però elssocialistes han perdut cinc regidors i en elpròxim mandat estan obligats a una majorconsideració als seus companys de viatge i aportar a terme el gir a l’esquerra que exigeixenels resultats electorals i de la conclusió delsquals va dir l’alcalde Clos que havia pres nota.Un major pluralisme polític és bo.

Temps de negociació, d’eixos programàtics,de càrrecs i responsabilitats i l’elaboració delPla d’Actuació Municipal (PAM) per als anys2004-2007. Un pla que haurà de ser participat.Al mandat passat, si bé es reconeixia que eldocument aprovat estava basat en els eixosprogramàtics de l’acord de govern, cal admetreque era el treball de moltes persones i entitatsi que responia a la voluntat de fer d’aquestprograma un projecte compartit.

I així va ser. En quant a la Favb, vampresentar 70 al·legacions i totes van serestudiades, responent per escrit les raons de lesque s’admetien i d’aquelles que es rebutjaven.Fins aquí, bé. Però un projecte compartit obliga aavaluar-se i treure les corresponents conclusionsquant al seu compliment. S’ha de parlar ambaquells amb qui hem compartit la feina.

Si bé es van convocar mecanismes departicipació per a la seva aprovació, després noes va informar dels resultats a finals delmandat. I això és greu. Per això creiem que ésimprescindible donar la informació precisa iels canals de participació necessaris per fer unbalanç del mateix. Per exigir responsabilitatsen cas d’incompliment dels objectius aprovats icompartits.

Per això ens sembla imprescindible que en elmoment de l’aprovació del pròxim PAMs’anunciï el compromís d’avaluar-lo, de ferbalanç del mateix sis mesos abans d'acabar elmandat perquè no coincideixi amb el períodeelectoral.

Sónar = SorollVolem respondre públicament ala carta que els senyors JosepRamoneda i Ricard Robles hanenviat als veïns del CCCB ambmotiu del Sónar.

En primer lloc destacar quesi "el creixement del festival hafet necessària la incorporacióde nous espais", aquests no hande ser, justament, la plaça delsÀngels i els edificis annexos, jaque aques ta zona tél'inconvenient d'estar habitada.Així doncs, facin un favor alsve ïns i busquin espais beninsonoritzats o situats en zonesno hab i tades . La "cap i ta leuropea de la mús icacontemporània" n'ha de teniralgún. Els amants de la músicaelectrònica hi aniran igualment.I els veïns podrem seguir vivinta casa nostra.

En segon lloc aclarir que sibé és cert que el Sónar "afectasubs tanc ia lment la v idaquotidiana del barr i" per lacontaminació acústica ( i noacústica) que genera durant tres

José Luis Martín

d ies , do tze hores a l d ia ,ininterrompudament; en canvino "enriqueix" en cap "aspectecultural, econòmic o social" elsveïns del Raval, tan sols elsbars i terrasses. Sospitem queés això el que interessa més al'Ajuntament.

En tercer lloc dir que la salut noté preu i que és vergonyós queens la vulguin comprar a canvi dedos entrades pel CCCB. Ja elconeixem i hi anem quanprogramen alguna exposicióinteressant. Però el Sónar ensperjudica la salut.

Per tant nos ens agraeixin lanostra col · laboració forçadaamb el Sónar. La cultura ésrespecte i el Sónar, al barri, éstot el contrari: contaminacióacústica imposada. És evidentque no hi volem col·laborar.

Finalment demanem al'Ajuntament i a la Diputació deBarcelona que busquin un espaimés adequat per a un festivalcom el Sónar i l 'a l lunyindefinitivament del barri.

M. Núria Puertas i 34 firmes més

La Veu del

CARRER 3CRÒNICAmaig-juny de 2003

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Barcelona gira a l'esquerraMARC ANDREU

Un toc d’atenció a la prepotènciasocialista que ha d’obrir pas a ungovern municipal de l’esquerraplural amb més diàleg, participacióciutadana i sensibilitat social.Aquest és el resultat de leseleccions del 25 de maig haBarcelona. Després de perdre mésde 60.000 vots i cinc dels vintregidors que tenia, el socialistaJoan Clos torna a ser alcaldegràcies als 253.000 barceloninsque el van votar i a un acord ambl’ERC de Jordi Portabella i la ICV-EA d’Imma Mayol, que gairebé handuplicat els seus vots (96.000 i91.000 respectivament) i s’hansituat amb cinc regidors cadascú.La CiU de Xavier Trias, estancadaen 161.000 vots, ha perdut unregidor (queda amb nou) i veu comel PP d’Alberto Fernández Díaz,que malgrat la guerra ha passat desis a set regidors, li trepitja elstalons a l’oposició després desumar gairebé 20.000 vots als103.000 del 1999 (però senserecuperar els 150.000 del 1995).

Un mes després d’unes eleccionsmarcades per les mobilitzacions contrala guerra, i quan el pes decisiu d’ICV-EA i ERC ja s’ha deixat sentir en laformació d’un govern municipal que nocomptarà amb el socialista ErnestMaragall (tot i anar el quart de la llistadel PSC, va renunciar a ser regidor),convé fer una análisi alternativa delque va passar el 25 de maig:

● Una participació relativa

Van votar 758.159 barcelonins dels1.258.620 que podien fer-ho. Aixòsignifica un 59%, força més que el51,5% dels que van votar el 1999 peròencara lluny del 66,2% (més de 900.000ciutadans) que van fer-ho el 1995. Mésde mig milió d’electors van optar perabstenir-se. Ciutat Vella, Nou Barris iSants-Montjuïc són els districtes onmés gent es va quedar a casa, mentreque a Sarrià-Sant Gervasi, Les Corts,Eixample i Gràcia es va superarclarament la mitjana de participació dela ciutat. La representativitat real delspartits sobre el percentatge d’electors(i no de votants, com calcula tothom)diu que gairebé dos de cada deubarcelonins donen suport al PSC, quenomés al voltant d’un de cada deuciutadans ha donat el seu vot a CiU i alPP, i que ERC i ICV recullenconjuntament el suport d’un barceloníi mig de cada deu.

● Molt ciutadans sense vot

Segons les dades de l’últimpadró, gairebé onze de cada cent

ciutadans censats a Barcelona sónestrangers. I això sense comptarels immigrants irregulars. Doncsbé, descomptant els estrangerscomunitaris, que sí tenen dret avot, el 25 de maig es van quedarforçosament sense votar set decada cent residents legals a laciutat, proporció que s’acosta a lameitat dels veïns del Raval, rondaun terç dels habitants del Parc, unaquarta part de la gent del barriGòtic i una cinquena part del PobleSec i la Barceloneta. A la festa deSOS Racisme, alguns regidors vansignar contra aquesta vulneraciódels drets democràtics. De formamés efectiva, a localitats comBanyoles alguns electors van cedirsimbòlicament el seu vot aextrangers.

● Unes urnes emblanquides

El 25 de maig van votar en blancun de cada cent barcelonins. Enconcret, va haver-hi 12.675 vots enblanc. I, tot i que són uns 400menys que el 1999 (però 4.000més que el 1995), el vot en blances pot considerar la sisena forçade la ciutat, molt per darrera d’ICVi ERC però significativament peldavant de qualsevol de les 12 llistesminoritàries que es van presentara les eleccions. Els districtes ambmés vot en blanc són Sarrià, LesCorts i l’Eixample i els que menys,Ciutat Vella i Nou Barris. Els 2.378

vots nuls, que també han disminuïtrespecte 1999, són la desena força.

● Una esquerra mesocràtica.

Els 61.000 vots perduts pelPSC els van recollir i multiplicarICV-EA i ERC. Ambduesformacions van pujar a tots elsdistrictes, però sobretot ho vanfer en barris acomodats o declasse mitja progre. Vallvidreraés, significativament, el barri onrepublicans i ecosocialistes vantreure els seus millors resultats. Amés, ERC va fer un bon paper aldistricte de Gràcia (on és terceraforça), l’Eixample, les Corts i alsnuclis històrics de Sants i SantAndreu, a part de doblar els seusvots a Sant Martí. ICV-EA tambéha tret el seu millor resultat dedistricte a Gràcia, seguit de CiutatVella (on és tercera força) i Horta-Guinardó. Significatiu és, però, elcas de Sant Martí, on la coaliciód’ecosocialistes i postcomunistesté una mitjana del 12,4% devotants, però molt desequilibrada:a la Vila Olímpica va aconseguirel 20% dels vots, gairebé un 15%al Poblenou, un 13% al Clot, mésd’un 10% a la Verneda i només un8,8% als barris del Besòs. ICV-EA va treure els pitjors resultats aSarrià i Les Corts. Sembla lògic,però en canvi no ho és que el seutercer pitjor resultat fos el deldistricte obrer de Nou Barris, on

el PSC, tot cal dir-ho, reté unaquarta part del total dels electorsi la meitat dels votants.

● Una dreta classista.

Els partits de dreta, ja se sap, sónclassistes. Treuen els seus millorsresultats electorals a Sarrià-SantGervasi (CiU i PP sumen el 40% delselectors i un 60% dels votants), LesCorts i l’Eixample. A tots tres districtesCiU va superar el PSC, i a punt va estarde fer-ho també a Gràcia. Però el PPés classista pels dos extrems: els mésde 13.000 vots aconseguits a NouBarris l’han situat com la segona forçad’aquest districte i han gairebé igualat,en nombre absolut, les 15.000papeletes recollides pels populars aSant Gervasi i Pedralbes. Segona forçaen aquests barris i a Sarrià, el PP vaquedar també en segon lloc als barrisdel Besòs, Verneda, Fort Pius, Valld’Hebron, Horta, Montjuïc, Turó de laPeira, Roquetes-Verdum i CiutatMeridiana-Vallbona.

● Uns districtes més plurals

La davallada del PSC, malgratconservar el primer lloc en setdistrictes (CiU només guanya aSarrià, Les Corts i l’Eixample), ha fetperdre els socialistes 22 consellersde districte en benefici, bàsicament,d’ICV-EA i ERC. Després de perdredos representants arreu, excepte aHorta-Guinardó i Nou Barris, on n’ha

perdut tres, el PSC conserva nomésuna peculiar majoria absoluta a NouBarris. I és que l’exregidor ManuelPérez ha quedat fora de l’Ajuntament,per bé que serà rescatat com acomissionat de districte pel nouregidor de Nou Barris, José IgnacioCuervo. És significatiu que el PSChagi hagut de cedir el govern de dosdistrictes als seus socis: Gràcia hacaigut en mans de Ricard Martínez(ERC) i Horta-Guinardó serà dirigidaper Elsa Blasco (ICV-EA). A més,per la pressió veïnal, Clos ha hagutd’apartar de Ciutat Vella la impopularregidora Caty Carreras. En l’acordde govern, a més, ICV-EA ha forçatque els veïns puguin decidir quinesinversions es faran en els districtes.Caldrà veure si aquesta promesa depressupostos participatius no quedaen paper mullat com la renovadapromesa d’escollir els consellers dedistricte per sufragi universal.

● Un vot xenòfob amagat

Tot i haver tret un regidor a Vic,Manlleu, Cervera i El Vendrell,l’ultradretana i xenòfoba Plataformaper Catalunya va aconseguir només334 vots a la ciutat de Barcelona.Sumats als 601 vots de la Falange i els199 de Estado Nacional Europeo, espot concloure que el 0,15% de votantsmanifestos d’ultradreta son unaanècdota. Igual que els testimonials576 vots de l’ultranacionalista EstatCatalà. Amb tot, cal tenir present que elPP va agitar fortament en la sevacampanya el fantasma de laimmigració, del qual tampoc no es vansaber desmarcar els grans partits, queprometien més policia i seguretat aixíque podien. Cal no perdre de vista, pertant, un vot xenòfob ocult que si no esmanifesta clarament a les urnes si hopot fer al carrer, manipulat persospitoses plataformes veïnals comuna de les que ha actuat a Sant Andreuen el cas de les casernes o en forma depatrulles ciutadanes.

● Uns ecologistes confusos

Malgrat que ICV (membre de lafederació dels Verds europeus) recullla majoria del vot ecologista i ha sortitreforçada de les darreres eleccionsgràcies a la coalició amb EsquerraUnida i Alternativa i Els Verds-EsquerraVerda, 12.610 barcelonins van votaralguna de les altres tres candidaturesverdes que es van presentar el 25 demaig. Conjuntament no aconsegueixendesbancar de la sisena posició el partitdel vot en blanc, però si els seus votss’haguessin sumat als d’ICV, elsecosocialistes haguessin superat ERCi potser el PP no hagués guanyat capregidor. En qualsevol cas, sorprènque l’exregidora de la coalició ERC-EV Roser Veciana, que espresentava per Els Verds i Més,tragués 1.500 vots menys que ElsVerds Ecopacifistes i només uns 700més que l’Alternativa Verda deltambé exregidor Pep Puig (fa vuitanys, a les llistes d’ICV). Els només1.230 vots de la llista Una AltraDemocràcia és Possible i els 653 dela formació Escons Insubmisostestimonien que els electors mésradicals i antisistema van preferir lesforces de l’esquerra plural, el vot enblanc o l’abstenció.

Qui és qui al nou Ajuntament

LA VANGUARDIA

La pujada d'ICV-EA i ERC compensa els cinc regidors que perd el PSC icondiciona el nou govern municipal. L'estancament de CIU, la pujada del PP

i la recomposició de poder als districtes van marcar també les eleccions●

Electors Votants Abstenció Blancs (%) Nuls (%) PSC-PM (%) CIU (%) PP (%) ERC (%) ICV-EA (%) Altres (%)Ciutat 1.285.620 758.159 (59,0%) 41,0% 12.675 (1,0) 2.738 (0,2) 253.462 (19,7) 161.629 (12,6) 121.878 (9,5) 96.773 (7,5) 91.356 (7,1) 17.648 (1,4)DistrictesI 67.055 32.044 (47,8%) 52,2% 398 (0,6) 219 (0,3) 11.335 (16,9) 5.564 (8,3) 4.613 (6,9) 3.890 (5,8) 4.743 (7,1) 1.282 (1,9)II 213.202 131.564 (61,7%) 38,3% 2.340 (1,1) 432 (0,2) 33.505 (15,7) 36.238 (17,0) 20.500 (9,6) 20.007 (9,4) 15.833 (7,4) 2.709 (1,3)III 139.685 80.461 (57,6%) 42,4% 1.224 (0,9) 276 (0,2) 29.736 (21,3) 14.588 (10,4) 11.369 (8,1) 11.652 (8,3) 9.727 (7,0) 1.889 (1,4)IV 70.932 44.250 (62,4%) 37,6% 848 (1,2) 128 (0,2) 11.113 (15,7) 12.444 (17,5) 9.279(13,1) 5.522 (7,8) 4.138 (5,8) 778 (1,1)V 111.589 72.750 (65,2%) 34,8% 1.567 (1,4) 207 (0,2) 11.439 (10,3) 27.610 (24,7) 17.002(15,2) 7.601 (6,8) 6.030 (5,4) 1.294 (1,2)VI 100.169 61.744 (61,6%) 38,4% 1.011 (1,0) 210 (0,2) 15.778 (15,8) 15.435 (15,4) 7.517 (7,5) 11.010 (11.0) 9.335 (9,3) 1.448 (1,4)VII 144.271 82.889 (57,5%) 42,5% 1.374 (1,0) 298 (0,2) 31.771 (22,0) 13.665 (9,5) 12.592 (8,7) 10.036 (7,0) 11.143 (7,7) 2.010 (1,4)VIII 142.298 77.328 (54,3%) 45,7% 1.117 (0,8) 322 (0,2) 38.298 (26,9) 8.636 (6,1) 13.128 (9,2) 5.440 (3,8) 8.484 (6,0) 1.903 (1,3)IX 117.329 69.487 (59,2%) 40,8% 1.182 (1,0) 307 (0,3) 27.245 (23,2) 11.248 (9,6) 10.183 (8,7) 8.714 (7,4) 8.772 (7,5) 1.836 (1,6)X 179.090 105.642 (59,0%) 41,0% 1.614 (0,9) 339 (0,2) 43.242 (24,1) 16.201 (9,0) 15.695 (8,8) 12.901 (7,2) 13.151 (7,3) 2.499 (1,4)

Resultats de les eleccions municipals del 25 de maig a Barcelona. (% sobre electors).

La Veu del

CARRERmaig-juny de 20034 CRÒNICA

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Moltes promeses i declaracionsANDRÉS NAYA

En plena campanya electoral el dibuixant Labandava advertir als votants: "No perdin la memòria!" Però,què memoritzar d’una campanya en general avorrida,amb pocs actes participatius, sense intercanvi d’ideesi projectes i amb un alt grau de surrealisme, on esquerrai dreta no es diferenciaven. Només en algunes ocasionsla dreta deixava veure el seu tarannà xenòfob. Poquesidees i molts dinars i sopars. Absència pràctica dedebats i només alguns actes multitudinaris amb estrellesmediàtiques.

Podríem haver plantejat un estudi comparatiu delsrespectius programes que coneixen només alguns o

JORDI LABANDA

Joan ClosCrear 25 .000 p laces

d ’aparcament . Guanyar 30hec tàr ies de zones per avianants. Que el carril bici nocomparteixi espai ni amb elcotxe ni amb les zones per avianants.

Jordi PortabellaCrear deu línies nocturnes de

taxi compartit.

Imma MayolUn diumenge al mes el cotxe

ha de deixar de ser “el rei delmambo” en alguns carrersprincipals. No ha d’haver tantapor a que el tramvia recorri tota laDiagonal. No al tramvia“interruptus”.

Joan ClosTot té solució en aquesta vida si

es posa sensatesa iempenyorament. Es necessita unprojecte sòlid i temps. Estemdisposats a estudiar qualsevol temasi és lògic i raonat, si tots somcapaços de provocar una milloraurbana. Parlem, però no sota elcriteri dels dèficits del Barça.

Jordi PortabellaSí, és un mal que no vol soroll…

Igual que Barcelona paga una partdel deute dels Jocs Olímpics, pothaver un procés sostingut dereducció del deute.

Imma MayolFutbolísticament, segur que té

solució. Econòmicament, esperoque no confiïn que els hi solucionil’Ajuntament amb una requa-lificació urbanística.

Gent granJoan ClosSempre hi haurà cinc solars

cedits perquè la Generalitatconstrueixi en ells residènciesgeriàtriques.

Jordi PortabellaUna paga de 150 euros

mensuals per a famílies amb avisque precisen atenció a casa.

Imma MayolAugmentar de 4.000 a 12.000 el

nombre de persones que rebenajuda domiciliària. Construir 8.400noves places de residènciespúbliques.

Joan ClosEl projecte de Lesseps l’hem

posposat per negociar amb elsveïns.

Els quarters de Sant Andreu sónpropietat del Ministeri de Defensa iestà obligat a mantenir la neteja, laseguretat i l’ordre.

Desmuntarem en 18 mesosbona part de la Plaça de les Glòriesaconseguint com a mínim que eltambor central de la rotonda nodivideixi la Diagonal.

Imma MayolExigeix al PSC que es defineixi

davant la proposta de construir elTúnel d’Horta.

Davant els afectats del Pla TresTurons: “Sóc partidària queCollserola entri en la ciutat, per laqual cosa hi haurà expropiacions,encara que… no sé si tots elshabitatges estaran afectats o espodran salvar alguns".

SocialsJoan ClosICV, durant el mandat anterior,

sempre va recolzar la política social.

Jordi PortabellaEls serveis socials no cobreixen

les necessitats bàsiques de laciutadania. El pressupost ha detenir un augment sostingut del’increment de l’IPC més el 3%.

Imma MayolPoc lideratge de la responsable

i de l’alcalde… ha perdut pes enl’acció de govern.

Serveis

algunes il·lustrats. Però ens hem limitat a anotar unesquantes propostes i opinions tretes de la premsadiària. Un llistat parcial i incomplet, però significatiu.De vegades els matisos o ambigüitats tenen la sevaimportància.

Ens hem limitat a rellegir entrevistes i declaracions.És a dir, allò que van subratllar els candidats ocandidates en l’"extenuant" campanya. Ens referiremnomés a aquells que formen la coalició de govern.

Aviat podrem veure com es concreta el Plad’Actuació Municipal per al mandat que comença. Elfamós PAM oblidarà promeses i declaracions? Tempsal temps. L’esperança és l’únic que es perd.

...abans de les eleccions

Pacte de governJoan Clos. No hi ha hagut grans discrepàncies i només han aparegut

en campanya. És previsible que continuï. Aspiro que el 25 de maig no emlligui de mans davant ICV i ERC.

Jordi Portabella. Aspirem a gestionar tot el que és urbanisme,promoció econòmica i polítiques socials.

Imma Mayol. Clos no sap generar equip, crear complicitat. Equip ésjuxtaposició, debat, i això no ha existit.

…i després deles eleccions

Joan Clos“Ens demanen girar a l’esquerra”

SostenibilitatJoan Clos. Hem fet algunes accions com l’aposta per l’energia solar o

l’ús de vehicles que funcionen amb gas o electricitat per a la flota municipal.

Jordi Portabella. Apostem per un tipus d’urbanisme compacte i femuna aposta per una mobilitat sostenible basada en el transport públic.

Imma Mayol. Transport públic potenciant els desplaçaments a peu ien bicicleta. Estalvi d’energia i que aquesta sigui neta. Aprofundir en eltema de la recollida selectiva i el reciclatge dels residus.

Joan ClosCrear entre 65.000 i 100.000

pisos d’aquí fins a l’any 2.010.Entre el 25 i el 35% seranprotegits.

Jordi PortabellaConstrucció de 10.000 pisos

protegits i 5.000 habitatges delloguer rotatori per a joves. Micro-crèdits per als propietaris de pisosbuits i penalitzar amb un recàrrecdel 50% de l’IBI els propietaris depisos tancats.

Imma MayolConstruir 15.000 pisos en el

pròxim mandat. D’ells, 9.000públics i 6.000 de lloguer. El50% de l 'obra nova seràprotegida.

Habitatge

Barça 2000Lluites

Veïnals

Mobilitat

RESIDENCIA CLARARESIDENCIA CLARA

Santa Otilia, 13-15

EN BARCELONA (HORTA-CARMEL)LO QUE VD. BUSCA PARA SUS MAYORES

Pregunte por Sra. CLARAT. 93 420 95 62

Casa-torre a cuatro vientos, sol y mucha luzcon ascensor, calefacción, terrazas y jardín.

24 plazas, habitaciones individuales y dobles,todas ventana exter. Lavandería y aseo personal.

Cocina propia, médico, animación y gimnasia.Trato esmerado y familiar por personal cualificado.

Atención las 24 horas: todos los días del año.Véala: le gustará

nou de la rambla, 15 tel.: 93 302 42 36sant pau, 2 tel.: 93 302 23 95tallers, 3 (clàssica) tel.: 93 318 20 41tallers, 7 tel.: 93 302 59 46

*Les teves botigues de música

*De la A a la Z *100 x 100 música

tallers, 79 tel.: 93 301 35 75barnasud, (gavà) tel.: 93 638 29 18tallers, (overstoks) tel.: 93 412 72 85creu coberta, 73 tel.: 93 424 57 96

NATIVOS DE AMÉRICANATIVOS DE AMÉRICANATIVOS DE AMÉRICANATIVOS DE AMÉRICANATIVOS DE AMÉRICAArtesania y música de los pueblos indígenas

ARTE-SANO

INCASC/. Boqueria, 21 • Tel. 93 301 97 34 • Fax 93 304 02 39

C/. Bxda. Llibreteria, 9 • Tel./Fax 93 268 34 7308002 BARCELONA

e-mail: incas@logiccontrol.es

La Veu del

CARRER 5CRÒNICAmaig-juny de 2003

El 15 de juny l’advocat Joan Laporta(Barcelona, 1962) va guanyar leseleccions a la presidència del F.C.Barcelona imposant-se amb 27.138vots (un 52,57%) al publicista LluísBassat. El rotund triomf de Laportaposa fi a l’etapa marcada per lapresidència del constructor Josep LluísNúñez (1978-2000) i els seussuccessors, l’hoteler Joan Gaspar(2000-2003) i el promotor immobiliariEnric Reyna (2003).

Laporta es va imposar a un Bassatque tenia el suport de poders com LaCaixa (Salvador Alemany), CiU (MiquelRoca), el PSC (Joan Torres i AntoniLlardén), el futbolista Pep Guardiola i lamodel Judit Mascó. En canvi, entre elssuports del guanyador, la campanyadel qual va coordinar el maragallistaXavier Roig, cal destacar José MariBakero, Txiki Begiristain i la gauchedivine: els arquitectes José A. Acebillo,Oriol Bohigas i Federico Correa;l’urbanista Jordi Borja; els editors XavierFolch i Jorge Herralde; els escriptorsFerran Torrent i Josep M. Castellet; elcineasta Pere Portabella; el filòsofXavier Rubert de Ventós; i elshistoriadors Borja de Riquer i PaulPreston.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Pocs gols i molts números vermells

El gran dèficit financer del F.C. Barcelona fa tèmer que la nova junta,l'Ajuntament i els creditors pactin una especulativa requalificació de

terrenys en contra del veritable interès públic

●

DANI CODINA

Un dels interrogants és si la nova junta del Barça mantindrà l'operació especulativa

ALÍCIA TUDELA I GEMMA AGUILERA

El F.C. Barcelona tancarà latemporada sense cap títol i amb undèficit de 55 milions d’euros i unendeutament net de 98 milions. Ésevident que el club blaugrana és ennúmeros vermells. La campanyaelectoral per a la presidència delclub ha estat plena de referènciesa la venda del patrimoni del clubcom una sortida fàcil de la crisi, itots els candidats han fet les sevespropostes per eixugar el deute. Enlínies generals, es plantegen duespossibilitats sorprenentmentcontradictòries. La primera,defensada per l'antic directorgeneral del club, Xavier PérezFarguell, aposta per rendibilitzar elMiniestadi al màxim, potenciant lapràctica del futbol americà. Aquestaproposta implica ampliar el Mini de18.000 a 45.000 espectadors icomptar amb la inversió de gransmultinacionals de l’esport i l’oci. Lasegona opció és vendre elMiniestadi que, segons algunsestudis que ja s’han encarregat,suposaria l’obtenció de 240 milionsd’euros.

Paral·lelament, s’estudia laproposta del Pla Director Portal delConeixement, que ha rebut llumverda per part de l’Ajuntament deBarcelona, i que contemplal’augment del sòl edificable alsterrenys del Barça en uns 68.000metres quadrats. Aquestarequalificació afectaria,principalment, l ’antic PalauBlaugrana-2, situat entre laTravessera de les Corts i l’AvingudaArístides Maillol. I és precisamenten aquest Pla on la sortidaespeculadora del F.C. Barcelonatopa amb una oposició frontal delsveïns afectats.

El Barça tancala temporada ambun dèficit de 55milions d'euros

Segons assegura la PlataformaCiutadana opositora al ProjecteBarça 2000, integrada per unaquinzena d’associacions veïnals deLes Corts, aquest programa “beneeixuna operació especulativa i pocbeneficiosa pel barri sota el paraiguade l’interès universitari i, a més,ressuscita el projecte Barça 2000”,contra el qual s’havien posicionat.

Les entitats creuen que darrere elPortal del Coneixement només s’hiamaga una requalificació de terrenysinteressada per ambdues parts. Faquatre anys que els veïns de LesCorts i un grup d’arquitectesprofessionals es van oposar i vanaconseguir aturar el Pla EspecialBarça 2000, que suposava, entred’altres coses, la construcció de14.800 metres quadrats de botiguesi comerços, 6.200 metres quadratsde bars i restaurants i quatrepavellons temàtics. Ara, laPlataforma ja ha presentatalegacions al Pla Director, n’hareclamat la seva retirada i ha sol·licitatl’elaboració d’un nou pla que “tinguien compte els interessos i lesnecessitats reals dels veïns, i no lesd’empreses privades”. Es criticaespecialment l’ampliació del’edificabilitat en 500.000 m2, queafecta sobretot els voltants de laMasia de Can Rigalt i el F.C.Barcelona, així com la construcciód’un gran aparcament per a més de10.000 vehicles. Les noves zones

d’estacionament se situarien alsedificis universitaris, i unes altres100 places per a autocars s’ubicariena l’avinguda Gregorio Marañón. Elsveïns diuen que no entenen que, peruna banda, l’Ajuntament promoguila utilització del transport públic ambla construcció de la Línia 9 i elTrambaix i, després, fomenti l’ús delvehicle privat facilitant-nel’aparcament.

El Pla Director també contemplala reforma del sistema viari,destinada a crear nous carrers depenetració cap a aquest sector,una remodelació que podriaafectar, segons els informes de laPlafaforma, les instal·lacions delClub de Polo de Barcelona. En elcas concret de l’especulació quepodria dur-se a terme des de CanBarça, es denuncien els 68.000m2 que el Pla concedeix al clubblaugrana. Els veïns s’oposen aquè aquest espai es destini a lacreació d’una mena de parc temàticblaugrana, i demanen que les granszones d’oci es construeixin fora de

la ciutat. D’altra banda, els veïnsse senten traïts pel consistoribarceloní, ja que asseguren queno han estat consultats en capmoment a l’hora de dissenyar elPla Director.

El Pla Directoraugmentaria elsòl edificable en68.000 metresquadrats

Respecte al Barça, la Plataformaopositora afirma que no acceptaràque “per cobrir la mala gestióeconòmica dels últims anys d’unclub s ’ intenti obtenir de lesadministracions l’aprovació deprojectes, requalificacions i canvisd’ús que afectaran greument eldesenvolupament urbà de la zonade Barcelona integrada al Portaldel Coneixement”. En aquest sentit,els veïns exigiran de les autoritatsel manteniment de la qualificaciód’equipament esportiu consolidatals terrenys del Barça, impedint laconstrucció d’una gran àrea denegoci, que “a més de vulnerar lesactuals normes urbanístiques,aniria en perjudici dels ciutadans iveïns de Les Corts”.

En definitiva, el fons de lareivindicació és que el ciutadà esnega a suportar una gran operaciócomercial privada, dissimulada,segons asseguren professionalsurbanistes, arquitectes, intel·lectualsi veïns que han estudiat el PlaDirector, sota un oferimentd’equipaments per a la ciutat.

Una jugada habitual

La venda i especulació de terrenys com a mesuraper superar una crisi econòmica en el món de l’esportté antecedents propers. Els més coneguts van ser larequalificació urbanística de la Ciudad Deportiva delReal Madrid per part de l’ajuntament i la venda del’Estadi de Sarrià. L’operació del club blanc va aixecarpolseguera, ja que els altres dos clubs de la ciutat,l’Atlético de Madrid i el Rayo Vallecano, van acusarl’aleshores alcalde, José María Álvarez del Manzano,de donar un tracte de favor al Madrid. El maig de 2001,el club firmava un conveni amb el consistori de Madridque donava llum verda a la construcció d’un complexurbanístic en ple passeig de la Castellana. El club vaingressar 480 milions d’euros, que li van permetre

saldar el deute històric de 277 milions.D’altra banda, l’Espanyol va haver de vendre el

seu estadi el 1997 per sortir de la greu situaciófinancera en què es trobava. Obria pas així a l’expansióimmobiliària a la zona alta de la ciutat. Des d’aleshores,l’equip juga a l’Estadi Olímpic, a l’espera ques’enllesteixi el que serà el centre lúdic i esportiu mésampli de l’Estat espanyol, al sud de Cornellà. Ambuna inversió de 360 milions d’euros, aquest projectecompta amb cinc hotels, un recinte firal, un WorldTrade Center, el camp de futbol i un complex aquàticamb piscines cobertes i descobertes, una zona d’aiguaamb saunes i un edifici per a l’esport virtual. Caldràveure quin ús en podrà fer el ciutadà.

El vernís progre de Laportacontrasta amb la presència a la sevacandidatura d'una sola dona i dedestacats immobiliaris i hotelers, ques’encarregaran de l’àrea econòmica:Jordi Moix (exdirector deMetrovacesa a Catalunya i presidentdel centre comercial La Maquinista),Alfonso Castro i Alfons Godall.Destaca, a més, que el número dosde Laporta, Sandro Rosell, va serresponsable de màrketing de Nikeper la Península i Llatinoamèrica ifundador de la firma BSM.

Caldrà veure com afronta Laportael greu dèficit econòmic del club;entre els seus suports hi ha tantpartidaris com detractors del’operació especulativa del Barça2000. El nou president va presentarfa cinc anys una moció de censura«perquè perillava la propietat delsoci en determinats projectes, comel Barça 2000». No va dir res del seucontingut. Amb tot, el programa deLaporta proposa "preservar,desenvolupar i posar en valor elpatrimoni del Barça, que seguirà enmans del club i dels seus socis" i diuque "la gestió patrimonial ha de sercívica i respetuosa amb l’entorn urbài les sensibilitats dels veïns".

Tot plegat ha creat unaespectativa de canvi en el Barça queno és únicament esportiva. A nivellveïnal, el canvi no arribarà fins que elclub no renunciï a projectes faraònicscom el del Pla Director de Les Corts.La Plataforma Veïnal contra el Barça2000 ja ha preparat per setembre untaller urbanístic per concretar lespropostes veïnals a l’entorn.

Laporta i elBarça 2000

La Veu del

CARRERmaig-juny de 20036 CRÒNICA

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

En 5paraules

●

No a la desforestacióActivistes de Greenpeace vanaconseguir arrencar al’Ajuntament de Barcelona elcompromís de no utilitzarmés fusta de procedènciail·legal per a mobiliari urbà,taüts fabricats per lafunerària municipal ientarimats públics com aral’esplanada del Port. L’accióde protesta a la plaça SantJaume va donar resultatsràpidament ja que l’antic durnegociador Xavier Casas, vaacceptar i signar l’acord. Lamanifestació va tenir llocquatre dies després que elPSC va perdre cinc regidors.●

Nou menjadorLes religioses fundades per lamare Teresa de Calcuta hanobert un nou menjador a laparròquia de Sant Agustí delbarri del Raval. Tenen previstservir un menjar diari a 140indigents.●

Carril bus a l’entradade Barcelona480 autobusos podrienutilitzar el carril bus a lesentrades de Barcelona per laDiagonal i Meridiana. Elsusuaris del transport col·lectiuguanyarien molt de temps,especialment en els moltsmoments de congestió.Aquesta mesura ve sentreivindicada de fa anys perdiversos col·lectius, entred’altres, la Favb. Laconstrucció dels carrils buscostaria uns 22 milions d’eurosi podrien ser utilitzats percotxes que estiguessin ocupatsper tres o més ocupants.●

Número d’agentsDesprés d’una campanyaelectoral on la majoria decandidats posaven més èmfasien augmentar el número depolicies que en invertir enmesures preventives, fora bosaber el número d’agentsexistents: 3.100 policiesarmats, 1.000 mossosd’esquadra i 2.500 agents de laGuàrdia Urbana. És a dir, 4,4policies per cada milhabitants.●

Sirenesd’ambulànciesL’Ajuntament de Barcelona irepresentants del sectorsanitari van firmar un convenique preveu que lesambulàncies no utilitzin lessirenes quan la circulació siguiràpida i no es produeixinaturades. Només utilitzariensenyals lluminosos per indicaruna urgència. Esperem quel’acord es porti a terme imillorin alguns dels puntsnegres existents.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

A Barcelona es denuncien 2.500casos de maltractaments a l'any

EVA LECHUGA I VANESSA PEDROSA

Cada setmana veiem als mitjansde comunicació la notícia que unadona ha mort a mans de la sevaparella. Les últimes xifres diuenque durant el primer trimestre de2003 el nombre demaltractaments ha augmentat un63% respecte el mateix períodede l’any anterior. També hi hamés morts. En els primers tresmesos de l’any 18 dones hanperdut la vida a mans de la sevaparella. El 12% de les dones jovesque viuen a Espanya, ho fan enuna situació de violència en laseva pròpia família. I aquestproblema també està a Barcelona.

Durant el primertrimestre del2003 han mort 18dones espanyolesa mans de la sevaparella

L’any passat, la policia de laciutat va rebre 938 denúncies permaltractaments. Si a aquestesdenúncies li sumem 1.029 peramenaces i coaccions (que espoden entendre per maltractamentpsicològic), i 498 per lesions (sónagressions puntuals, nocontinuades), estem parlant degairebé 2.500 denúncies permaltractaments físics i psicològicsnomés a Barcelona.

Tot i que, segons la fiscaliade Barcelona, la majoria delsmaltractaments es donen en lescapes socials més desfavorides,això no es pot assegurar al100%. Segons explica AnnaChavarr ies, de l ’associacióTamaia, “els perfils oficials dedones maltractades que esdonen, provenen de les dadesque tenen als centres socialspúblics. Les dones riques quepateixen maltractaments van ametges privats. Hi ha violènciaa la classe alta”. L’estatus sociali econòmic de la dona que pateixmal t rac taments , és mo l timportant. Segons Chavarries,la independència econòmicadóna faci l i tats. La fa l ta derecursos allarga i dificulta lasortida.

Les personesmaltractades nosolen identificar-se com a tals

El problema del maltractamentpsicològic també és molt important.Un dels principals problemes queté és que les dones que el pateixenno l’identifiquen com a tal. A més,és molt difícil demostrar que espateix aquest tipus demaltractaments i es creen unes

Els casos de maltractaments domèstics augmenten també a lanostra ciutat mentre les associacions d'ajuda a les víctimes demanen

recursos específics per fer front a aquesta xacra social

●

DANI CODINA

En el primer trimestre de l'any 18 dones han perdut la vida a mans de la seva parella

Les dones immigrants ho tenen més difícil

ferides psicològiques difícilsd’eliminar.

L’associació Tamaia va néixera Barcelona l’any 1992 ambl’objectiu de donar resposta a laproblemàtica de la violènciadomèstica. Des de fa més de 10anys, treballa en l ’àmbit del’atenció especialitzada a donesvíctimes de maltractaments i enla sensibi l i tzació d’aquestproblema.

L’associació rep ajudes deles administracions. Tot i això,Anna Chavarries considera que“e ls p lans d ’acc ió (de lesadministracions) tenen moltesexpectatives però la majoria esqueden en paper mullat.

El que passa és que hi harecursos per crear un pla, peròa l’hora de posar-lo en pràcticano h i ha pressupos tos

Les dones de la cultura islàmica gairebé nodenuncien maltractaments i les immigrantsllatinoamericanes ho denuncien una mica més.Aquestes són dades de la fiscalia de Barcelona varecollir en el seu últim informe. Les llatinoamericanessón les que lluiten més pels seus drets. La realitat és,però, que aquestes dones no ho tenen gens fàcil.Pensem que les dones immigrants irregulars no podenser ateses als serveis de l'Administració ni tampoctenen dret a un advocat d’ofici, fet que fa que lesdenúncies a maltractadors siguin poques i molt difícilsde tirar endavant. Quantes dones en aquesta situaciós´atrevirien a córrer el risc de presentar una denunciaa la policia? A més a més, la recent Llei d´Extrangeriaha empitjorat les coses, ja que propicia l'expulsió perno tenir permís de residència, cosa que no passava

amb l'anterior Llei 4/2000. Si a tot això li afegim el fetque moltes d'aquestes famílies viuen en condicionsde precarietat, fet que, no cal dir-ho, afavoreix lessituacions de violència domèstica, veurem que lasituació és prou greu. Especialment dur és el cas deles dones casades amb un espanyol que rebenamenaces de denuncies per anular el permís deresidència i fer-les tornar al seu país d'origen.

No podem deixar de dir per tant que, si el temadels maltractaments a dones és un assumpte desempre amagat, en el cas de les dones immigrantsho és encara més. Per això és tant importantadoptar mesures per part de l'Administració per talde millorar la situació d'aquestes dones ja que lasocietat està cada vegada més sensibilitzada ambaquest tema.

espec í f i cs . Aques ts p lanstampoc s’avaluen. Les personesque trebal lem amb aquestaproblemàtica no notem capcanvi, sembla que tot segueixisempre igual”.

Les dones riquesque pateixenmaltractamentsvan a metgesprivats i no surtena les estadístiques

El que es demana desd’aquestes associacions és queno només es c re ïn p lansd’actuació contra la violència

domèst ica , amb mol tesexpec ta t i ves però que devegades només queden en això,paraules i pocs fets. El que esnecessita són “més recursos iun pressupost específic, perquèrealment es puguin veure canvisimportants”.

A Barcelona podem trobaral t res associac ions com elCentre Municipal d´Informació iRecursos per a les Dones(CIRD), que ofereix 30 places auna casa d´acollida per donesmal t rac tades , l 'Assoc iac iód ’Ass is tènc ia a DonesAgredides Sexualment, quedona ass is tènc ia ju r íd ica ,l'Associació Lligam, amb un pisd’acollida per a dones recluses,i l´Associació Surt, on es dónaformac ió a dones ambproblemes d’integració social.

La Veu del

CARRER 7CRÒNICAmaig-juny de 2003

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

La xenofobia se disfraza de civismoJOSÉ MIGUEL BENÍTEZ *

Ha llegado a nuestras manos el Librode Campaña contra la InmigraciónIlegal y Contra la InseguridadCiudadana. Se trata de un metódicoplan diseñado por laautodenominada Plataforma Cívicapor Barcelona, para adiestrar a susmilitantes en las tácticas de agitacióncontra la inmigración y de captacióndel voto xenófobo, con el fin deacceder a las alcaldías -en laspasadas elecciones -, y como primerpaso para la formación de un nuevopartido político.

En diversos aspectos, sudiscurso es políticamente correcto:habla de moderación, de actuardentro del marco constitucional yde rechazo a la violencia; pero trasestos enunciados se esconde unplanteamiento profundamentexenófobo que en poco se diferenciade los postulados de la extremaderecha, en primer lugar porque,desde su mismo título, eldocumento relaciona inmigracióncon inseguridad, y en segundolugar, porque coloca a lainmigración como el único puntode su “programa electoral”.

Los predecedentesde Le Pen y Haideralertan sobre losmétodos de lanueva derecha

¿Qué ofrece esta nuevaformación para mejorar la vidamunicipal de sus ciudadanos? Paralos impulsores de este racismo denuevo cuño, la inmigración es el“gran problema”, y por lo tanto suúnica propuesta es: expulsar a losinmigrantes. El desempleo, lacarestía de la vida, los problemasde vivienda, de educación o desalud, no tienen su origen en elactual modelo económico, o enpolíticas sociales inadecuadas, hayque echarle la culpa a losinmigrantes, esa es la manera másfácil de conseguir votos. Inclusocuando en algunos párrafos eldocumento hace referencia a laglobalización como el enemigo abatir, lo hace, en tanto en cuantoconsidera que su resultado más“perverso” es la inmigración.

Esta plataforma, a la que notomaríamos en serio si no existieranprecedentes como los de Le Pen yHaider, y porque plataformassimilares han conseguido cuatroconcejales en diferenteslocalidades catalanas, tiene unaposición política e ideológicaconfusa y contradictoria.

Utiliza la terminología marxista-leninista en su análisis de la realidad– habla de condiciones objetivas ysubjetivas, de vanguardia y masaspopulares, de prejuicios pequeñoburgueses...-, pero desprecia a la“extrema izquierda” a la que calificade “mosca cojonera”, califica de“racista” a la extrema derecha, yseñala como su verdadero enemigoal sistema representado por “labanda de los cuatro”, como califica

La Plataforma Cívica por Barcelona ha elaborado un documentointerno, todo un manual de agitación, que coloca a la inmigración

como el único punto de su programa de actuación

●

ISABEL MARTÍNEZ

Pintada xenófoba en Ciutat Vella

al PP, PSOE, PNV y CIU.La plataforma presenta también

otros rasgos de extrema derecha:exige autodisciplina a sus militantesa quienes prohíbe “salirse deltexto”, es decir, actuar al margende lo que plantea el documento, ydefiende la superioridad de la“cultura” europea con similares yperversos argumentos con los queel racismo tradicional defendía lasuperioridad de la raza blanca.

A la hora de poner en prácticasus orientaciones de agitación, laplataforma cívica, que califica deblanda a la Ley de Extranjería,encuentra un perfecto aliado en eldiscurso del poder y de sus mediosafines, que criminalizan a lainmigración para encubrir su propiaineficacia y con fines meramenteelectoralistas, tal como ha quedadoreflejado en las pasadas eleccionesmunicipales con el endurecimiento

de la Ley de Extranjería dos díasantes de los comicios.

Como medio de agitación, laplataforma cívica orienta a susmilitantes a “repetir ideas simplesante mucha gente”, es decir, arepetir aquellos tópicos másnegativos contra la inmigración,que calan fácilmente en lossectores más xenófobos y enaquellos económicamente másdesfavorecidos y desatendidos porlas políticas económicas y socialesgubernamentales.

Los tópicos no son más querumores y medias verdades: Nosquitan los puestos de trabajo eimpulsan la precariedad delmercado laboral; colapsan y nosexpulsan de los servicios sociales;aumentan la delincuencia; nopagan impuestos; les regalan lasviviendas; se les regala todo; lopiden todo. No abordaremos todos

los tópicos, pero sí daremosalgunas pinceladas sobre algunosde los que más se repiten.

El impacto de la inmigración ¿esnegativo o positivo? Numerososinformes señalan que en laactualidad es positivo. Eleconomista J.J Dolado evalúa loscostos en programas de educación,sanidad, pensiones e impacto enel empleo, y los beneficios de lascontribuciones de los inmigrantesen cotizaciones a la seguridadsocial e impuestos directos, yconcluye que el balance es positivopara España.

Los inmigrantes no sólo hancontribuido a sanear la SeguridadSocial y a garantizar las pensiones,sino que el saldo, según Dolado,es de “alrededor del 0,3% del PIBespañol...unos 300 mil millones depesetas”. Vemos pues que no seles regala nada.

Recientes informes de la UniónEuropea abundan también en esadirección al concluir que si seexpulsase a todos los inmigrantes,el paro aumentaría, ya que algunossectores, abandonadospreviamente por la mano de obraespañola, dependen de losinmigrantes y de la actividadeconómica que generan.

No obstante, es cierto tambiénque hay sectores pocos cualificadosy de los autónomos que se venafectados negativamente. Esnecesario buscar soluciones reales.Sin duda, estos sectores tienen máscosas en común con los inmigrantesque diferencias. Un caso similar esde las becas de comedor: la solucióndebería ser unir esfuerzos parademandar más presupuesto ysoluciones adecuados a las nuevasnecesidades. No se trata deproblemas entre culturas, más bientiene que ver con modeloseconómicos y con derechosciudadanos.

Otro reciente informe de la UniónEuropea aborda el tema de lainseguridad y concluye que no existerelación alguna entre delincuencia einmigración. La estadística judicialindica que los inmigrantes son tanvíctimas de la delincuencia como losautóctonos. Por otra parte, apenas10000 extranjeros, un 0,8% del millóny medio de los que residen en nuestropaís, han cometido delitos, y lamayoría de estos delincuentes, queno inmigrantes, están vinculados conel crimen organizado antes de pisarsuelo español. La inmensa mayoríade los nuevos vecinos han emigradoa nuestro país buscandohonradamente un futuro mejor parasus hijos.

Sobre los impuestos, en lanormativa municipal no existeningún párrafo que establezca unaexcepción o trato de favor hacia losinmigrantes, y si alguien conocealgún caso concreto, lo mejor quepuede hacer es denunciarlo, de locontrario estará contribuyendo ahinchar una gran mentira y a daroxígeno a estos peligrosos gruposxenófobos. Y así podríamos seguircon otros tópicos, como la falaciade la vivienda: seguro que másbien todos conocemos de algúncaso de inmigrantes que tienenque pagar una fortuna por uncuartucho o por una simple camadonde dormir, o el de algúnempresario sin escrúpulos que losaloja en el propio centro de trabajopara ahorrar costos.

Las relaciones entre gentes concostumbres diferentes no son nadafáciles, sobre todo cuando no setiene garantizada la subsistencia.Son inevitables las tensiones yconflictos, pero todo puede ser mássencillo si existe voluntad deentendimiento, de acercamientomutuo, de respeto, optar unos yotros por la convivencia.

En la emigración de los años 60tenemos un buen ejemplo. LaBarcelona de hoy se ha levantadogracias a los sacrificios y sueños demiles de catalanes, y de andaluces,gallegos, murcianos, aragoneses...¿Qué hubiera pasado si los hubieranexpulsado a todos?

* Membre de 9Barris Acull

Los barrios con mayor concentración de inmigrantes, son elescenario elegido prioritariamente para desarrollar sus actividadesde agitación y captación de nuevos miembros.

“Lo fundamental de la campaña –señala el panfleto-, es laintegración del miembro de la plataforma en su barrio...entrenuestros vecinos, en nuestros edificios, entre nuestras familias,entre los comercios en los que nos conocen...Hay que arrancarvoto a voto”.

El documento induce a aprovechar cualquier noticia o hecho enel que aparezca involucrado un inmigrante, pero “no hay queesperar a que ocurra ningún hecho particular”, es decir, se ordenaa los militantes echar mano del manual de agitación y repetir hastala saciedad en el vecindario los tópicos en torno a la inmigración.No sería de extrañar que hayan comenzado a acercarse a nuestrosbarrios vecinos con este discurso. Manual de instrucciones

Los barrios, escenario prioritario de agitación

La Veu del

CARRERmaig-juny de 20038 CRÒNICA

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Les minideixalleries són un èxit ciutadàMalgrat haver aixecat l'oposició d'alguns veïns, els set punts verds

de barri que funcionen des del novembre a Barcelona contribueixena la recuperació dels residus urbans

●

CEPA

Punt Verd al barri del Clot

MERCÈ GIRONA *Els Punts Verds de Barri deBarcelona (PVB) són una realitatgràcies a la iniciativa i perseverançade les entitats veïnals i ecologistesde Barcelona, la FAVB (diferentsassociacions de veïns) i el CEPA.

A l’abril del 1998 es va realitzaruna audiència pública sobre lagestió dels residus de l’Ajuntamentde Barcelona, a iniciativa de lesentitats esmentades i lesPlataformes de Reducció deResidus i de Barcelona EstalviaEnergia. L’audiència va ser moltcrítica i documentada, ambpropostes alternatives objectives iviables de gestió sostenible ipreventiva dels residus aBarcelona. Amb la incorporació del' equip de govern predecessor del’Ajuntament, es va recuperar laproposta de les deixalleries de barri.

Els punts verdstambé seranun serveid'informaciói educacióambiental al barri

La posada en marxa dels PuntsVerds de Barri era necessària, jaque a Barcelona l’any 2001 es vanrecollir selectivament el 14% de lesdeixalles i es van recuperar un 10%,la resta s’enterren a l’abocador delGarraf o cremen a les incineradoresde Sant Adrià del Besòs i deMontcada i Reixac. Aquesta iniciativaha estat un èxit molt esperat, ja quefa anys que el moviment veïnal deBarcelona i entitats ecologistesreivindicàvem aquest equipamentambiental més proper al barri, perapropar aquest servei públicmediambiental i facilitar la participaciódels veïns en la recuperació delsnostres residus.

Ha estat un avenç puntual en lagestió dels residus a la ciutat, moltqüestionat globalment per lesentitats veïnals i ecologistes deCatalunya (AEEC), que no posaels mitjans ni els instruments quepermetin i facilitin la reducció,recuperació dels residus i laparticipació ciutadana.

Recordem que en l’audiènciapública denunciàvem el modeldesenvolupat de deixalleries de laciutat, que poc afavoreixen laparticipació dels veïns i veïnes delsbarris, deixalleries perifèriques iallunyades dels barris, ambcampanyes pobres d’informació ieducació ambiental, amb unagestió que no facilitava laparticipació ciutadana i que estanmés pensades per l’aportació delsusuaris i residus industrials quepels ciutadans/es, amb unsresultats realment pobres derecuperació dels residus, doncssolament s’aprofitaven el 40% delsresidus que entraven als PuntsVerds i la resta es porten ainstal·lacions de tractament finalistadels residus (abocador iincineradora).

Les deixalleries de barri ominideixalleries, fa temps que jafuncionen en d’altres municipis de

l’Àrea Metropolitana (Castellbisbal,Molins de Rei,..) i a la majoria deciutats europees. Un equipamentambiental que no solament facilitala recuperació de materials de lesnostres deixalles, si no que a mésserà un servei d’informació ieducació ambiental permanent delbarri.

Ja funcionen de formaesglaonada des del mes denovembre de l’any passat als barrisdel Clot (dins del Parc del Clot), aVallvidrera (al costat de l’escolaNabí), a Sant Andreu (al costat dela plaça Nadal), a la SagradaFamília (Provença/ Lepant), alGuinardó (a la Ronda del Guinardóentre Cartagena i Sant Quintí), i alPoble Sec (al parc de les TresXemeneies) i la darrera a Gràcia (ala plaça Gal·la Placídia). Aquest haaixecat l’oposició d’alguns veïnsdels blocs del davant que no volenacceptar un servei mediambiental

De moment, amb tot el que s’ha fet fins ara,podem dir que, en general, té molt bona acceptacióper part de tothom: comerciants, entitats, escoles iciutadans. Els PVB més utilitzats han estat el delClot, Sagrada Família i Sant Andreu, per la sevaubicació i pel suport de les AAVV i entitats.

Cal que les associacions de veïns siguin activesen demanar:

● que es facin més PVB, una a cada Districte ibarri més amplis i puguin acollir més residus (comdemanàvem la FAVB i el CEPA)

● un seguiment participatiu dels resultats i de lagestió (cal que sigui transparent i engrescadora),amb mecanismes com Comissions de seguiment

● activitats de retorn de la informació i de reforçde la participació

● que s’instal·lin sistemes d’energia solar.

Quina valoració en fem?Cal fer un esment especial al paper de suport i

difusió: a la FAVB, a les AAVV del Clot, SantAndreu, de la Sagrera i a les entitats del FòrumAmbiental de la Sagrada Família, etc. Per contribuira fer possible el suport i acceptació social d’aquestsequipaments ambientals.

Cal continuar treballant conjuntament les entitatsecologistes de l’Assemblea d’Entitats Ecologistes deCatalunya (AEEC) i les entitats veïnals, en sensibilitzarals ciutadans/es i pressionar a l’ajuntament de laciutat, per tal que abandoni el model de gestió deresidus actual que ha resultat un fracàs i desenvolupiun model de gestió dels residus preventiva irecuperadora i participativa, obrir una nova etapa dediàleg, és l'única manera d’evitar la construcció denous abocadors i noves incineradores, que agredeixenles poblacions veïnes!!

necessari pel barri que contribueixa recuperar els residus dels veïns ievitar que el malbaratin.

● Què és un Punt Verd?

Un Punt Verd de Barri ens ajudaa permetre la reutil ització,recuperació i tractament específicdels residus perillosos de lesnostres llars, completa l’oferta delPunt Verd Mòbil i del Punt Verdmés propers i s’afegeix també comservei d’informació i d’educacióambiental pel barri.

Es poden dur finsa 16 tipus diferentsde residusdomèstics per a laseva reutilitzacióo reciclatge

El Punt Verd de Barri és unequipament d’uns 28m2, ambatenció al públic de dilluns a dissabte,on es poden dur fins a 16 tipusdiferents de residus domèstics per ala seva reutilització o reciclatge:

- Materials reutilitzables: que esfaran servir més vegades abans dereciclar-los: la roba i el calçat,ampolles de cava, aparellsd’electrònica i informàtica en bonestat i els tòners d’impressora.

- Materials recuperables: ques’aprofiten com a matèries primeresper fabricar nous objectes: la ferralladomèstica (pots, coberts, olles,...),cartró, radiografies, oli de cuina.

- Materials especials o perillosos:que es duen a instal·lacions detractament específic per disminuir

la seva perillositat pel medi ambient:aerosols, pesticides de la llar,pintures, fluorescents, piles, oli decotxe, envasos de productes deneteja.

● Informar i conscienciar

Cada cop fem més residus imés nocius pel medi ambient. Elsnostres hàbits i consum tenenconseqüències ambientals,afectacions importants al mediambient. La conscienciació iparticipació ciutadana és clau peraconseguir reduir la quantitat itoxicitat dels nostres residus iaconseguir uns nivells més alts dereutilització i recuperació de labrossa, així contribuirem a reduirels afectes negatius que causenles deixalles dels barris deBarcelona.

La campanya d’informació ieducació ambiental l’està realitzantel CEPA, amb el suport important dela FAVB i les associacions de veïns/es dels barris on s’han implantat.

La campanya està dirigida alsveïns i veïnes de la zona d’influènciamés propera, als comerços i alsmercats propers, a les entitats iassociacions del barri i a les escolesmés properes de cada deixalleriade barri. Amb punts Informatius alcarrer, visites porta per porta, cartesa tots els habitatges, contactes ambles entitats i escoles, comerços delbarri.

A les entitats més receptives ésdemana especial col·laboració perl’acte d’inauguració (actes de portesobertes), i en el seguiment delfuncionament i la gestió, dels seusresultats com la tendència departicipació, de l’atenció al públic idels resultats globals.

● Un cop en funcionament

És molt important que lesassociacions del barri es vinculin alseguiment del funcionament,gestió, resultats i de les activitatsperiòdiques de retorn de lainformació i de reforç de laparticipació ciutadana. Ésimprescindible que les entitatsproposin al Districte un seguimenti control compartit del funcionamenti resultats, i per organitzar lesactuacions de retorn de lainformació i de reforç de laparticipació.

Disposar dels resultatsperiòdicament i que es divulguin ala revista de la ciutat, de les entitatsi en fulletons propis de cada PuntVerd, que es facin activitats dereforç de la participació com elreconeixement dels usuaris mésparticipatius, com actes delliurament de premis per aquestsusuaris, organitzar visites anualsde les escoles, entitats, etc.

Amb to tes aques tesactuacions pretenem que elPunt Verd de Barri sigui coneguti acceptat com un equipamentpúblic, positiu i necessari pelbarri i que els veïns i veïnesl’utilitzin de forma regular.

*Mercè Girona és membre delCentre d'Ecologia i ProjectesAlternatius (CEPA).

La Veu del

CARRER 9CRÒNICAmaig-juny de 2003

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Un Plan de juzgado de guardia

�

Gentes que de la noche a la mañana ven cómo les crece un rascacielosfrente al balcón. Vecinos que tendrán menos luz y calidad de vida. La nueva

Ciudad Judicial ya ha desatado la alarma en Barcelona y l'Hospitalet

JOAN MOREJÓN

La masificación amenaza la calidad de vida de este rincón de l'Hospitalet

LUIS CALDEIRO

Algo se cuece en L’Hospitalet.Primero fue la construccción delCentro Comercial Gran Via 2;después, la instalación de laempresa Ikea, líder del sector delmueble, y en un futuro próximoserá el traslado de los juzgadosque actualmente tienen sede en elPaseo Lluís Companys, deBarcelona. Actuaciones queparecen seguir un plan, un guión,cuyo objetivo final, en palabras delalcalde hospitalense CelestinoCorbacho (PSC), sería convertir lazona “en l’autèntic centre de l’àreametropolitana”.

La intención es, efectivamente,crear una nueva centralidad, unnuevo polo de desarrollosocioeconómico. La idea esconvertir la autopista que marca ellímite entre Barcelona y la periferiaen una suerte de “eje vertebrador”–en su mayor parte soterrado-, conuna zona de influencia donde seubicaría una decena de proyectosurbanísticos de primer orden. Elplan constituiría, por su magnitud yambiciones, un punto de inflexión,un antes y un después en la historiade la ciudad. “Farà que L’Hospitaletdeixi de ser totalment subsidiari deBarcelona”, siempre en palabrasde Corbacho.

El nuevo complejo se levantaráen los terrenos de la Gran Vía dondese ubicaba el cuartel de Lepanto.Según datos municipales, ocuparáen torno a los 53.000 m2., de loscuales 47.000 pertenecen al términode L’Hospitalet, y el resto, aBarcelona. La superficie construidaalcanzará los 280.000 m2. (195.000m2. sobre rasante), y el coste deedificación y urbanización ascenderáa 230 millones de euros ( 35.000millones de las antiguas pesetas),aportados por el Departament deJustícia de la Generalitat.

Las cifras son mareantes, yparecen indicar que nosencontramos ante una obra quasi-faraónica: la “Ciudad Judicial”reunirá más de 200 juzgadosdispersos por los dos municipios,triplicando el espacio útil de quedisponían éstos. Se convertirá asíen el mayor conjunto judicial delmundo. Serán 11 edificiostransparentes, de los cuales el másgrande tendrá 17 plantas. Elaparcamiento dispondrá de 2.000plazas, y entre otros servicios,podremos encontrar bibliotecas,dependencias para la Fiscalía y loscolegios de procuradores yabogados, servicios lingüísticos,asistencia social, jurídica, dearbitraje y mediación...

El proyecto, todo hay que decirlo,no nació con demasiada oposición:sólamente ERC votó en contra,mientras que el resto del arcoparlamentario -cada grupo con susreservas y objeciones- coincidía enaprobarlo, desde el PP hasta ICV.Las razones que aducen losrepublicanos son de base, y entrocancon una corriente de opinión hoyuniversal: el proyecto no essostenible; demasiado grande. JordiPortabella, de ERC, afirma que elmodelo que se propone, la macro-concentración, no se correspondecon la idea de país que tienen los

¿Y qué han hecho los vecinos? Pues un poco de todo: Presentación deAlegaciones (con el asesoramiento de Eduardo Moreno, abogadoespecializado en abusos urbanísticos, tales como el de la calle Carabassa),exposiciones, manifestaciones, recogida de firmas... Y hasta han ofrecidouna alternativa contra la masificación: proponen que varios edificios setrasladen a un solar anexo (de unos 7.000 m2.), cercano a la Riera Blanca,de propiedad privada e infrautilizado. “Nos parece buena la idea” -comentaAntoni Nogués, gerente de la Agenciade Desarrollo Urbano (ADU) delAyuntamiento de L’Hospitalet- “perola decisión atañe al consistorio deBarcelona, ya que la finca se halla ensu término municipal”.

Algo de verdad ha de haber en lasreivindicaciones vecinales cuandoel propio Corbacho, según noticiaaparecida en El País (24/2/2003)trasladó a la consellera de Justiciade la Generalitat, Núria de Gispert,las demandas de rebaje de altura delos edificios y de aprovechamientode este solar anexo. Y que inclusollegó a ceder una finca que nofiguraba en el proyecto original,situada también en la Riera Blanca,pero en el término de L’Hospitalet.La paradoja viene cuando nosenteramos de que en ese solar habíade construirse una residencia para ancianos, equipamiento que se esfumadefinitivamente. Y que con la nueva finca, el proyecto no se descentraliza,sino que se masifica aún más: se construye un edificio que no aparecía enel plan de los arquitectos (David Chipperfield y el despacho barcelonés

Los vecinos ofrecen alternativasB720), y se añaden dos nuevos en el primitivo solar. Así, de los ocho edificiosprevistos, se pasa a 11. ¿Alguien lo entiende?

Preguntado por el impacto para los vecinos, en cuanto a la falta deintimidad, de luz y de vistas, Nogués afirma que “el único edificio que seubicará paralelo a la urbanización Gran Via-Centre distará de éste 26metros, y no 16 o 18”, lo cual “para una calle, es una distancia considerable”.El proyecto, en su opinión, cuenta con todas las garantías, puesto que

“la Generalitat lo adjudicó medianteConcurso Público Internacional,aparte de que el plan Especialcuenta con el visto bueno de laDirecció General d’Urbanisme”. Yen definitiva “es un equipamientoque redundará en beneficio de laciudad y de toda el áreametropolitana, así como de laAdministración de justicia”.

Sin embargo, ni siquiera elprimer teniente de alcalde, XavierCasas, que defendió el proyecto,las tiene todas consigo. Casas estambién vicepresidente de laAutoridad del TransporteMetropolitano (ATM) y sabe que elprincipal enlace de la “CiudadJudicial” será a través del transportepúblico, concretamente a través dela futura línea 9 del Metro. Y no

acaba de creer que las obras estén listas antes de que abran sus puertaslos juzgados. Por cierto, que en el teléfono de Xavier Hernández,Comisionado de la Generalitat para la “Ciudad Judicial”, no atiendeabsolutamente nadie. Señores, el culebrón está servido...

republicanos.Siguiendo con este argumento

ecológico y anti-globalizador, nospreguntamos: ¿Cual sería elimpacto medioambiental de unaobra de tamañas dimensiones? Enuna noticia aparecida en LaVanguardia (22/3/2002) se afirmaque “la propuesta evita -en lamedida de los posible, dadas lasmagnitudes del proyecto- la

construcción de un edificiomasificado” Y a los propios vecinos,cuando se les habló por primeravez de Ciudad Judicial, se les dijoque habría jardines y espaciosabiertos. A día de hoy, MargaridaGimeno, miembro de la Comisiónde Afectados, órgano pertenecientea la Asociación de VecinosL’Hospitalet 2002, nos cuenta cuáles la cruda realidad: “Estamos

contentos con nuestros pisos;tienen terrazas de veinte m2. conespléndidas vistas a toda la ciudad.Cuando construyan la CiudadJudicial, yo, que vivo en un décimo,me quedaré sin vistas, sin luz y sinintimidad, porque tendré delanteuna pared de cristal reflectante quedistará apenas 16 o 18 metros demi casa. Ellos podrán verme, peroyo a ellos, no”. Estas paredes

pertenecen a una serie derascacielos distribuidos de lasiguiente manera: sobre un atriodistribuidor de cuatro plantas, dosedificios de casi 70 metros de alto;uno de 60; uno de 54; uno de 48;uno de 44... Los que están frente alas viviendas medirán entre 40 y 36metros.

Para los afectados, el nuevoconjunto será una auténtica “macro-ciudad” con problemas desobreedificación: Según sus datos,el proyecto pretende embutir 85.149m2. de superficie construida sobreun terreno de sólo 45.885 m2. “Escomo si una persona que calzara un42 quisiera meter el pie en un zapatodel 36”, comenta Margarida. Paralograr “meter el pie”, el proyecto sesalta a la torera normas básicas delPlan General Metropolitano (PGM):distancias mínimas entre los edificios.Índice máximo de construcción , quede un 2’6 pasa a un 3’6. Atentado ala armonía urbanística, según la cualtoda nueva construcción no debesuperar en altura a las precedentes;armonía que, obviamente, la CiudadJudicial daña al rebasar con crecesa los edificios de Gran Vía-Centre...

A todo ello hay que añadir losinconvenientes que en una ciudadtan poblada como L’Hospitalet -ycon calles pequeñas, herencia decuando era un pueblo- puedecausar el hecho de querer insertaren el espacio de dos manzanas uncomplejo que, según los cálculos,puede “mover” al día entorno a las18.000 personas, entre “clientes”de la justicia y “trabajadores” de lamisma -abogados, jueces, fiscalesy funcionarios-. Entre estosinconvenientes, Margarida cita lapolución, los ruidos, los atascos yla falta de aparcamiento, pese alas 2.000 plazas ofertadas.

JOAN MOREJÓN

El malestar es palpable entre los habitantes de Gran Vía-Centre

La Veu del

CARRER10 PUBLICITAT maig-juny de 2003

La Veu del

CARRER 11OPINIÓmaig-juny de 2003

L a col·locació de la primera pedra del barri dela Barceloneta el 3 de febrer del 1753, de la qualenguany s’ha celebrat el 250 aniversari, és un motiu perreflexionar sobre aquest tant singular i popular barride Barcelona.

De moment, ens resten dos anys per pensar comcelebrem la definitiva ocupació del barri -el 27 desetembre de l'any 1755 quan es consagrà l'església deSant Miquel- , i, per tant, l'inici veritable de la sevallarga història.

En primer lloc, cal celebrar-ne la seva permanènciaurbanística i social per damunt de les successivesvissicituds històriques, canvis d'usos i funcions, que ,avegades, han estat fins i tot traumàtiques.

En segon lloc, cal celebrar-ne els valors humans delpassat i del present del seu veïnat. Des dels pescadors,portuaris i homes de mar, dels obrers i obreres de lesnombroses i vàries indústries del barri, dels comerciantsi botiguers, sense oblidar aquells que com Tomàs Garcès,Joan Salvat Papasseit o Salvador Miquel, han portat laBarceloneta al cor, a la paraula escrita, o a l’acciócultural.

En tercer lloc, reivindicar la permanència del’associacionisme i de la participació veïnal, històricai present. Les Cooperatives, els Ateneus, serviren,abans, per unir forces envers una vida millor en unbarri digne; associacions de veïns, Grup 68, grupsparroquials i entitats esportives i corals han estat ales darreres dècades impulsores de programes demillora, i, amb la seva permanència en el barri,mantenidores de la seva identitat oberta sempre ad’altres identitats.

Cal fer un debat seriósi participatiu sobre el futurde la Barceloneta

Finalment, cal, en ocasió del 250 aniversari del 27 desetembre del 1855, fer un debat seriós, ben preparat,participatiu, i el que és més important, amb intenció decontinuïtat, sobre el futur de la Barceloneta. El barripresenta, encara, problemes: d’habitatge; de millora al’espai urbà intern; de suport a la gent gran; d’atencióals joves; d’escolarització i acompanyament dels nousvinguts; d’arrelament de la població flotant; senseoblidar la relació, sovint conflictiva, amb les cada dia

Kiosk

Com es perden cinc regidorsM. EUGENIA IBÁÑEZ

Martin Shaw

Okupa de Can Masdeu i veí de Nou Barris.Expert en accions d’escalada que va participar enla defensa pacífica de l’okupació de la masía.Martin, junt amb la seva companya Cristina, vaprotagonitzar una acció de protesta contra lacimera d’Evian. Es van penjar d’un pont a 21metres d’alçada intentant impedir el pas delscotxes oficials. L’acció la van preparar a consciènciai amb tots els dispositius de seguretat necessaris.

Agents de la policia suïssa es van apropar ambràbia, van arrencar les pancartes i un d’ells vatallar amb una navalla la corda. Martin va caurede 21 metres a sobre d’un rierol amb poca aigua imoltes pedres, resultant greument ferit. Elscompanys van impedir que la Cristina tambécaigués.

La policia va intentar confiscar màquines defotos i vídeo sense aconseguir-ho. Avui, mitjançantInternet, es poden veure les proves de l’intentd’assassinat. El criminal ha de ser castigat. No éssuficient que, a la força, hagin obert unainvestigació. A Martin, Cristina i els seuscompanys pacifistes, la nostra solidaritat i afecte.

Imatge de la ciutat el 1751, del llibre Els barris de Barcelona

L’única cosa positiva de perdre unes eleccions, o de guanyar-les de manera vulgar, és l’anàlisi de les causes que hi hanportat. El passat dia 25, joan Clos va perdre cinc regidors, vaobtenir el pitjor resultat de les llistes municipals socialistesa Barcelona des del 1979 i l’explicació que l’alcalde va fer aaquest diari d’aquest teòric fracàs va ser la següent: “Lameva gestió ha sigut víctima del context polític general”. Ésprobable que els 60.000 barcelonins que diumenge vandeixar de votar Clos considerin que aquesta frase, a més decríptica, és una excusa de mal pagador. Segur que aquestsciutadans en tenen una versió diferent, i que alguna potcoincidir en el següent llistat:● Barça 2000: salvació econòmica d’un club camufladaen reforma urbanística especulativa.● Diagonal-Mar: parc públic hipotecat per pisos d’altnivell.● Pla Director d’Horta-Guinardó: pisos en zonad’equipaments.● Túnel d’Horta: indefinició municipal. Obra al serveidel cotxe.● Pla d’equipaments: previst en el Pla General del

1976 per fixar les necessitats de la ciutat. No s’harealitzat.● Dèficit de vivenda: les transformacions urbanístiquesdels últims anys s’han fet sense preveure vivenda pública.Ara, l’ajuntament construeix pisos per a joves en sòld’equipaments.● Frenopàtic de les Corts: s’instal·larà la clínica Dexeusamb un ús abusiu de l’espai.● Guàrdia Urbana: invisible a la via pública en feines deprevenció. El seu rastre només es pot seguir a través de lesmultes.● Montjuïc: hotel de luxe en sòl públic.● Can Tunis: degradació consentida i patiment humàinnecessari a l’allargar el trasllat de les famílies que hiviuen.● Falta de participació ciutadana. Exemple: el projectede la plaça de Lesseps es va aprovar sense el coneixementdels veïns.● (Línies en blanc perquè cada un dels 60.000 votantsinclogui per què va canviar el vot).

El Periódico, 30 de maig de 2003

Rauxa

més potents activitats d’oci i turisme del seu perímetreque amenacen en ofegar-la.

Potser no són necessaris grans plans ni actuacionsurbanístiques exemplars, cal debatre una metodologiad’intervenció a la mida de les persones, dels residentsi de les seves necessitats, no a la mida dels projectesmegalòmans d’una ciutat, que en masses aspectes nomésvol competir en el rànquing de les grans ciutats de laglobalització, i va en camí de convertir el seu espaicentral en un lloc turístic, despersonalitzat i adotzenat.

Les actuacions del futur han de ser respectuoses ambels valors patrimonials de la Barceloneta queconstitueix, avui encara, un dels millors exemplesd’urbanisme barroc acadèmic de Catalunya i d’Espanya,a més a més de bressol de la industrialització catalana,i gresol, en el passat, de les terres d’Espanya i, avui, deles terres del món.

Cal debatre els models d’intervenció en les dues illesi en els pocs edificis originals del model del segle XVIIIque resten; per tant, no s’ha de permetre cap mésactuació com la produïda en un dels pocs edificis originalsdel segle XVIII – i primera seu d’una de les empresesmés emblemàtiques de la industria catalana (Foneria

Lacambra) que restaven en peu al carrer Sant Carlesi que ha estat especulativament i bàrbarament malmès.Cal, també, respectar d’altres restes patrimonials –mercat, antigues instal·lacions industrials com elsTallers Ciervo-, a més a més de conservar la trama delbarri, un dels seus millors patrimonis urbanístics.

Les intervencions sobre el teixit residencial s’hand’entendre en la seva complexitat, en el marc de lesdinàmiques immobiliàries més recents des d’una òpticasocio-urbanística – reivindiquem el social-urbanisme-,deixant de banda visions excessivament higienitzadoresi reduccionistes que nomes netegen els espais i perpetuenels problemes, o obren camí a l’especulació.

Qualsevol intervenció ha de comptar amb laparticipació del veïnat que en d’altres moments – comen l’elaboració de l’”Estudi previ a la remodelació de laBarceloneta” (1978), en la redacció del Pla Especial deReforma Interior (PERI 1982-1985), o en la gestió delsnous habitatges de la Maquinista, i en moltes d’altresiniciatives socials- ha mostrat ja la seva exemplaritat,eficàcia i bons resultats.

Tenim quasi dos anys per endavant per preparar unacommemoració que miri amb rigor històric al passat,però que es projecti seriosament cap el futur. Cal quesigui una celebració realment participativa -sense capmena de intermediació burocràtica- i educativa queexpliqui als nens i joves la història del barri. Nomésaixí deixarem al barri alguna cosa més que el bon recordd’una festa circense amb cercavila, música i focsartificials.

Potser un petit museu o un centre d’interpretaciósobre la història, el present i el futur del barri, creat apartir dels materials recollits per la valuosa iniciativadel “Museu Popular de la Barceloneta”, amb aportacionsd’altres entitats i veïns, seria un lloc adequat persolament conèixer el passat, sinó per debatrerigorosament i participativament el futur, del qual elsveïns han de ser-ne els protagonistes.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

*Mercè Tatger

afronta el repte del 2004La Barceloneta del segle XVII

* Mercè Tatjer Mir, geògrafa i historiadora. Harealitzat la seva Tesi Doctoral (1988) sobre el barride la Barceloneta. El seu llibre “La Barceloneta: delsiglo XVIII al Plan de la Ribera” (1973), fou una fitaimportant en el coneixement i presa de consciènciadel barri.

Podeu enviar a l’autora iniciatives i suggerimentssobre la temàtica de l’article: carrer@ lafav.com

La Veu del

CARRER maig-juny de 200312 EL CUARTO FOSC

25 M: Fotos insòlites

Imma MayolVa accelerar a l’últim tram de la campanya. Va sermés agressiva i original i, com podem veure, vaarribar a portar la peanya d’una verge perifèrica, comsi de la romería del Rocío es tractés. Felicitem a lacandidata per la pujada experimentada, però no creiemque hagi de passar-se els pròxims anys assistint a lesprocessons. Amb una vegada n’hi ha prou. La vergeva prendre bona nota. Serà més important que vigili el«gir a l’esquerra». Això serà un miracle que faràrecuperar la fe a més d’un.

Jordi PujolFa 73 anys, deixa el càrrec de President i diu sense embuts que unade les causes de la regressió de la llengua catalana són els immigrants:«Cada any arriben 65.000 immigrants que no entenen ni jota delcatalà». No és nou.

Culpar els nous veïns i veïnes de ser responsables delsproblemes de la llengua catalana es injust. Per què no es preguntacom viuen els nous veïns a les nostres ciutats. Si alguna cosa haquedat clara en la història dels nostres barris és que els immigrantstenen vocació d’incloure’s activament a la societat en la que viuen.Abans que la llengua, tenen prioritat l’habitatge, la salut, la feinai cobrar un salari per poder menjar. Una vegada resolts aqueststemes, els costums i la llengua venen per afegiment. Diem alsenyor Pujol que la precarietat de la llengua té causes socials i quesi no s’actua per tal d’eradicar els guetos socials i urbanísticsexistents, anem per mal camí.

En els últims dies, Jordi Pujol fotografiava la futura Catalunyadient que seria "una societat de vellets que beuen cervesa cuidatsper negres que, a més, seran qui pagaran les pensions". Frasesofensives però que, d'altra banda, no trobem el seu aspectenegatiu: serà un senyal de bona salut ciutadana que ciutadansnegres o d'altres colors, amb les seves cotitzacions laborals,paguin les pensions dels jubilats catalans.

Condemnem al President a veure cent cops La Mari: la vida d’unaemigrant andalusa arribada al Verdum i donada a conèixer per TV3.

Alberto Fernández DíazQue ve el llop!Malament ha provat al PP que es mantingui la coalició de govern a l'Ajuntament i que, a més a més, tinguimés pes l'esquerra no socialista. El gir a l'esquerra l'han demanat les urnes, i aquells que han guanyat votssón responsables que es porti a terme. Alberto Fernández, candidat a l'alcaldia per ordre d'Aznar, haaixecat el crit, millor dit, l'alarit llençat a l'opinió pública amb gran estridència: Que governin en minoria! Queno claudiquin! Clos és hostatge dels radicals i independentistes! (No es va atrevir a utilitzar la paraula"comunistes" com va fer, reiteradament, Aznar).Senyor Fernández: menys cridar, menys histerismes i si vol ser una oposició lleial a la ciutat,intenti que Madrid doni llum verda a la Carta Municipal. S'en anirà Aznar i Barcelona quedaràmarginada.

Joan ClosPotser l’alcalde va llegir algun sondeig queassenyalava la futura pèrdua de regidors, perquèno s’ho va pensar dues vegades i es va pujar almetro. Va fer servir el transport públic!! Es vaapropar a la població i potser va arribar a patiralgun estrenyiment. Li recomanem que naveguimenys per mar i aire i continuï freqüentant eltransport públic. Entre d’altres coses, els veïns elveuran proper i el mateix alcalde podrà comprovarin situ els dèficits existents.

FERRERES

PUBLICITAT

www.bcn.es/mobilitat

La seguretat viària, objectiu de totsL’Ajuntament de Barcelona impulsa un seguit de mesuresper reduir els accidents de trànsit i la seva gravetat

Els radars instal·lats a les rondes han reduït els accidents

La ciutat de Barcelona ha reduitprogressivament en els darrersanys el número d’accidents detrànsit. Si fa quatre anys es vanregistrar prop de 13.000 sinistresen els carrers i vies de la nostraciutat, l’any passat n’hi van haveral voltant d’11.400 (un 11,6%menys). El número de víctimes

mortals també va disminuirnotablement l’any passat, amb 35víctimes mortals davant les 59 del’any anterior.

La millora de la seguretat viàriaés un dels eixos prior i tar isd’actuació que marquen lespolí t iques de mobi l i tat del’Ajuntament de Barcelona, iconstitueix un dels objectiusrecoll i ts en el Pacte per laMobilitat. Aquest eix s’emmarcaen els objectius fixats per la UnióEuropea de disminuir el nombrede víctimes mortals i molt greusper accidents de trànsit en un50% per l’any 2010.

El Pla municipal de seguretatviària estableix un seguit demesures que es duen a terme demanera permanent i coordinadaentre els diferents departamentsmunicipals implicats per conèixeramb detall les causes delsaccidents i actuar per prevenir-los.

Ent re aquestes mesuresfiguren els anàlisis de punts der isc , l ’e laborac ió d ’es tud isd’accidentalitat, la realització deprogrames d’educació viària, lad i fus ió de campanyes desensibilització i comunicació(com les relacionades amb l’úsde l c in tu ró o de l casc) , il ’ execuc ió d ’ac tuac ions dedisciplina viària.

En el marc d’aquestesactuacions de disciplina viària, esfa especial incidència en evitaraquelles situacions i infraccions quepoden generar risc per als propisconductors o per a la resta deciutadans. Cal tenir en compte que,a la ciutat, les principals causesd’accidents són la manca d’atencióen la conducció, desobeir elsemàfor o no mantenir la distànciade seguretat.

Així, a banda de la tasca deprevenció i control habitual que

real i tza la Guàrdia Urbana,l’Ajuntament ha instal.lat nousradars pel control de la velocitata les rondes de Barcelona, ambl’objectiu de fer respectar elslímits de velocitat i disminuir elnúmero d’accidents. Només enels dos mesos transcorregutsdes que es va anunciar lainstal.lació dels aparells, a l’abrili el maig, els accidents a laRonda de Dalt i la Ronda Litoral

han disminuit prop d’un 30%.La mitjana de velocitat hadisminuit també en aquestesvies. Aquests dos factorsdemostren l’eficàcia d’aquests is tema de cont ro l de lavelocitat

Pel que fa a la desobediènciadels semàfors, l’Ajuntament hainstal.lat càmeres fotogràfiquesen algunes cruïlles de la ciutatper prevenir accidents.

La Veu del

CARRER 13maig-juny de 2003 DOSSIER

DOSSIER

El brigadista que paseó con Víctor Alba

Antonina Rodrigo*

George Orwell, testimoni a BarcelonaAls cent anys del seu naixement, hempreparat un dossier compost perdiversos treballs. Antonina Rodrigorelata la trobada del brigadista amb eljove periodista Víctor Alba. MarcAndreu fa referència a la llarga històriade la seva millor obra, Homenatge aCatalunya. Albert López relata la vida

AGUSTÍ CENTELLES

Orwell sobresale en talla al final de la columna Lenin

●Aunque esporádico el primero, porsus orígenes, ambos no parecíanpredestinados a recorrer

juntos los agitados y apasionantes tiemposde la revolución española de 1936.

Orwell había nacido en 1903, enBengala (India), donde estaba destinadosu padre, alto funcionario del ImperioBritánico. Llegaría a cursar estudiossuperiores en el reputado colegio de Eton,donde en 1917 tuvo de profesor de francésal pensador Aldous Huxley. Estudios queinterrumpió para dedicarse alperiodismo, lo que le llevaría en el otoñode 1937 a interesarse por la guerra deEspaña. Entretiempo, en 1935 contrajomatrimonio en Eileen, con la que seadentró en los barrios obreros deLancashire yYorkshire, lugaresdesolados por elparo y la miseria. Ydonde se acabaronde arraigar susc o n v i c c i o n e ssocialistas.

Víctor Alba nacióen 1916, enBarcelona. En elseno de “una familiarespetable”, como lacalifica él en elprimer tomo de sus memorias. Su padreera fabricante de tejidos en Sabadell. Ypor parte de su madre, también sededicaban a fabricación de mantas.Cuando empezó su bachillerato en losúltimo años 20, su destino se habíatrazado: el ramo textil. Pero como Orwell,las ideas socialistas irrumpieron en suvida recién proclamada la Segunda

República y recibir el título de bachiller.Entre las Ciencias y las Letras, optaríapor estas últimas. De cierta manera, erael terreno en el que el encuentro y lascoincidencias con Orwell acabaríanconcretándose.

Al inglés, que ya había probadofortuna -es un decir- con varias novelas,los ecos llegados a la Gran Bretañasobre los acontec imientosrevolucionarios que se desarrollabanen España, y muy especialmente enCataluña, debieron incitarle a vivirlosde cerca.

Y en diciembre de 1936 llegaba aBarcelona. “Había viajado a España -escribe- con el proyecto de escribir artículosperiodísticos; pero ingresé en la milicia

casi de inmediato.Porque, en esaépoca y en esaatmósfera parecíaser la única actitudconcebible. Losa n a r q u i s t a ss e g u í a nmanteniendo elcontrol virtual deCataluña y larevolución estabaen pleno apogeo”.Víctor Alba evocó su

encuentro con Orwell: “Un día me llamaronde la Asociación de Periodistas y mepidieron que pilotara por Barcelona a unperiodista inglés. Era un tipo alto, delgado,con cara de caballo y algo desgarbado. Lollevé por varios lugares, donde se habíaluchado en las barricadas. Le expliqué lasituación y me hizo algunas preguntas.Parecía triste. Era George Orwell, del que,más tarde, leería con pasión todos suslibros. En particular, uno que le envidiaría:su Homenaje a Cataluña.”

Orwell abandonó la ciudad, en la que lasclases adinedaras habían dejado de existir,y se incorporó a una centuria de milicianosque se disponía a integrarse en la “ColumnaLenin”, cuyos mandos eran militares delPartido Obrero de Unificación Marxista(POUM), que combatía en el frente deAragón, por tierras de Huesca. Orwell sesintió bien entre nosotros. En un principiotrató de desenvolverse en francés, pero no

tardó, con la ayuda de un pequeñodiccionario, de hacerse entender encastellano. Y a este propósito haría una desus hermosas alusiones a nuestro carácter:“Nunca me sentí desplazado; pero prefieroser extranjero en España y no en cualquierotro país. ¡Qué fácil resulta hacer amigosen España!”

De enero a mayo de 1937 estuvo en laSierra de Alcubierre, donde llegó a combatircuerpo a cuerpo con el enemigo. Y ascendióa cabo. Sobre la relación mandos-milicianos, Orwell anotaría: “Cuando unhombre se negaba a obedecer una orden,no se le castigaba de inmediato. Primero seapelaba a su espíritu de camaradería. Unapersona cínica, sin experiencia de mando,podrá afirmar sin demora que esto no puedefuncionar jamás; pero lo cierto es quefunciona.

Los periodistas que se burlaban delsistema de militancias, pocas vecesrecordaban que éstas tuvieron que conteneral enemigo mientras que el Ejército Popularse adiestraba en la retaguardia. Y el merohecho de que las milicias hayanpermanecido en el frente constituye untributo a la fuerza de la disciplinarevolucionaria, pues hasta junio de 1937

"En esa época y en esaatmósfera, ingresaren la milicia parecíala única actitudconcebible"

(con la plena militarización de las milicias),lo único que las retuvo allí fue la lealtad declase”.

En uno de los combates, Orwell fuegravemente herido en la garganta y fuetrasladado a Barcelona, a donde llegó envísperas de los Sucesos de Mayo.

Del 3 al 7 de mayo, Barcelona volveríaa recibir los combates de julio de 1936,casi con las mismas barricadas. Pero estavez se enfrentaban militantescomunistas, con el gobierno central ycatalán a su lado, contra los del PartidoObrero de Unificación Marxista (POUM)y de la Confederación Nacional delTrabajo (CNT). Enfrentamiento en el quese ventilaba: Primero, la liquidación delPOUM como fuerza políticarevolucionaria. Y segundo, laneutralización de la CNT, privándola dealguna de sus conquistas revolucionarias.Estas fuerzas proclamaban que la guerray la revolución debían ir a la par, mientrasque aquellas preconizaban que todo debíaestar supeditado a la guerra.

Orwell libraría sus últimos combates enlas calles de Barcelona, al lado de suscompañeros del POUM, en la mismatrinchera que su joven guía Víctor Alba.Víctor Alba George Orwell

quotidiana en una Barcelona enguerra. Quatre joves periodistesescriuen la crònica de "24 hores" a laplaça que porta el nom de l'escriptor.Completen el dossier dues entrevistes,una a l'historiador del POUM PelaiPagès i una altra, en contraportada, onl'historiador Josep Fontana fa

referència a la col·laboraciód'Orwell amb el ministeri britànicd'afers exteriors. De confirmar-seaquestes especulacions, les sevesdenúncies, per ben intencionadesque fossin, constitueixen una tacaque no anul·la totes les sevesanteriors aportacions

* Historiadora

La Veu del

CARRER14 DOSSIER maig-juny de 2003

24 hores a la Plaça Orwell

Rosa Mº Marcer, Luis Caldeiro, Iris Martín, Cristina Sirur i Elia Herranz

JORDI TARRÉS

Asseguda, caminant o en bicicleta, la gent omple la plaça a les tardes

DANI CODINA

Aprofitant l'ombra dels arbres en un dia que es presenta calorós

Matí

●Són les deu del matí del 23 de maigde 2003 i la plaça George Orwellencara dorm. Enmig hi ha dosnens que juguen a pilota

que donen una mica de vida en un puntde la ciutat on encara no hi circula gairebéningú. De moment, només hi ha duesterrasses que estan muntades: la delKaram!, i la del Oviso. Trio la primera ides d’aquí es pot divisar tota la plaça. Decop i volta me n’adono que els de la tauladel costat estan mirant un mapa, queprobablement els proporcionaràl ’orientació quenecessiten.

Molt a poc a poc,la plaça dóna senyalsque es va despertant.Cap a les onze hi hauna collad’estrangers que lacreuen en direcció alcarrer Escudellersenllà. De ben segurque tots s’han fixaten el monument almig que té una formaben estranya. Tédues peces: un cilindre de formigó i unabarra de ferro que va donant voltes. Desobte me n’adono que hi ha dos paperspenjats. La curiositat m’hi fa acostar i veigque són l’anunci de dos concerts. Mentretorno al meu seient inicial, se’m creua unaprincesa. Podria ser una estàtua de les queva a la Rambla a treballar. La meva hipòtesiles té totes per esdevenir una certesa perquèva corrent en direcció a la Rambla i de bensegur, penso jo, que deu fer tard a treballar.

Dues taules més enllà de la terrassa onestic asseguda hi ha dues estrangeres quees fan una fotografia. Són totes dues rossesi porten un vestit taronja i un de lilarespectivament. Intento endevinar quinidioma deuen parlar però em resulta deltot impossible escatir-ho perquè les tincuna miqueta lluny. Paral·lelament, sentoels crits de: "Butano, Butano". Es tractad’un paquístaní que passa per la plaça arepostar bombones als veïns que horequereixin.

S’ha obert la botiga de roba de segonamà que hi ha al migde la plaça. Es tractade l’Ombú; mentrevan obrint sonamúsica reggae. Justal damunt de labotiga hi ha unafinestra amb unquadre col·locat quediu: “Take care bigbrother watching!”.Al costat de l’Ombúhi ha una bogaderia iun restaurantanomenat Dionisios.

Ha arribat una mica d’animació a laplaça. Es tracta de dos nouvinguts queporten un clarinet i un acordió. Mentrevan tocant hi ha una colla de turistes alMike’s Bike Tour’s i lloguen bicicletes peranar a donar un tomb per la ciutat. Justenfront del Mike’s hi ha el bar Oviso: hi hauna baralla entre un home minusvàlid i unaltre que està assegut a la terrassa.Finalment tot s’acaba dissipant i la barallaacaba amb un no res.

Mentre torno almeu seient inicial,se'm creua unaprincesa

Tarda

●Són les quatre de la tarda. Vaig ala plaça pel carrer Escudellers,que es l’artèria que l’ insufla vida

des de les properes Rambles, amb el seutràfec constant de gent. Prenc posicions ala terrassa d’un bar i tant bon punt arribofaig un parell de constatacions: Primera,uniformitat. Aquí no hi ha tercera edat niprimera infància, sino joves, joves enaquella època daurada que va de la vintenafins als trenta i tants. Segona, tot traspuabohèmia. El look hippy, neohippy o okupa,com vostès prefereixin, domina l’escenari,juntament a una certa forma de vidainformal i pausada, de viu i deixa viure;allò que s’ha vingut a anomenar buenrollito.

Però no tot és uniforme aquí. El bonobservador distingueix dos sectors bendiferenciats: el canalla i el formal. Elprimer el formen gent que es reuneix enrotllanes per beure litrones, tocar laguitarra o simplement passar-se la tardaasseguts a la vorera. El segon són turistesque consumeixen la seva cervesa segonsmanen els cànons: a les terrasses i pagant.També són joves, però l’actitud és moltdiferent.

Dir plaça Orwell és mencionarl’escultura horrible que es troba a un delseus vèrtex -una mena de monòlit coronatper una pilota de fusta- i que semblaprodueix en tot aquell que la mira elsmateixos efectes d’al·lucine que l’àcidlisèrgic. D'aquí el nom popular de plaçadel Tripi. Però també és fer referència al’espai públic mediterrani per excelència,l’àgora. Però l’àgora, lloc de relació,d’intercanvi i de llibertat, és avui unàmbit perfectament controlat per lesadministracions. M’explico: durant leshores que vaig passar allí, successivespolicíes -Guàrdia Urbana, Nacional- novan deixar d’arribar en onades contínues,en acció de patrulla. I sempre la mateixaescena: baixa un agent del furgó, i invitaa les rotllanes de joves que beuen litronesa abandonar la plaça. El seu delicte? Capen principi, como no sigui el d'atemptat al’estètica, la qual cosa pot influirnegativament en el turisme.

Són les cinc de la tarda, i la sortida delscol·legis envaeix la plaça amb riallesfresques. Un aire nou renova l’uniformitatgeneracional de l’indret. Els locals -bars,botigues- tenen la mateixa aroma bohèmiade l’entorn, però hi ha dos que destaquen.I són antagònics, símbols cadascú de laseva pròpia època.

La botiga de queviures de VicenteNavarro és el típic comerç de tota-la-vida.Vicente porta setze anys regentant-la, irecorda quan “ni tan sols ens arribava lallum del dia, perquè abans de la plaça hihavia un bloc de cases que ens treia laclaredat, i el carrer amb prou feines feiados metres d’amplada”. A la nostrapregunta de si li sembla bé l’acció de "neteja"de la policia contra els bevedors, el botiguercontesta afirmativament, encara que ensfa notar que si hi ha gent que beu és,precisament, “perquè hi ha plaça”.

Enfront la tradició, el local de l’Abdel éstota una incursió en la posmodernitat.L’Abdel és l’encarregat de la Ciber-bugaderia, un lloc on pots fer la bugadamentre navegues per la Xarxa. A la plantade baix, les rentadores; a la de dalt, els PC.“La idea original dels propietaris” -comenta- “era instal·lar una cafeteria, peròal final la cosa va derivar cap a Internet”.Ens explica que la seva clientela estàformada sobretot per estudiants estrangersi pels turistes allotjats a les pensions delsvoltants. També està d’acord amb l’acciópolicial “per evitar que es consolidi la ideade que la plaça és un punt de reunió per alsborratxos”.

A la plaça li escau el reggae: l’ambientliberal, la roba dels joves... tot acompanya. Iles rotllanes musicals -aquelles queempunyen una guitarra en comptes d’unalitrona- entonen sempre aquesta música.Ara mateix, des de l’altaveu d’una botiga demodes, resonen les notes d’aquesta tornada:“Stand Up for your Rights”. Al costat de laplaça, un carrer que és símbol de molteslluites: el carrer Carabassa, amb els seuspreciosos ponts tendits des dels primers pisosi la seva cúpula de la Mercè al fons, retallant-se contra el cel. Policia, reggae, litrones... SiOrwell aixequés el cap!

La Veu del

CARRER 15DOSSIERmaig-juny de 2003

●Arriba la nit, son les 22 hores, lesterrasses dels quatre bars que hiha a la plaça estan plenes.

Joves que seuen al terra, llaunes de cervesa,una dona jove que li dóna el pit al seu nadóasseguda a les escales. Al costat, una parellamenja pizza i comenta l’actualitat esportiva.A l’altra banda, un grup d’alemanys cridenal voltant d’una taula plena de gerres.

La plaça George Orwell és un puntimportant a la moguda nocturna deBarcelona. És un lloc cèntric on els localsobren fins tard. Curiosament, l’augmentde vigilància a la plaça no ha fet disminuirl’ambient. Ni les càmeres de seguretat ni elpas freqüent de la Guàrdia Urbana hanaconseguit dissoldre la “moguda hippie” imulticultural del lloc. Quan preguntem ala cambrera del Oviso sobre les càmeres,comenta que gairebé no ha influït en elcomportament de la gent, i de seguida enspregunta: “però, és per fer-vos un porro?

Els bars tanquen peròla gent es queda

Cap a la una de la matinada comencen atancar les terrasses. Els cambrers retiren lestaules i les cadires, però la gent continua depeu, xerrant. Passada una estona, algunsgrups marxen, d’altres entren als bars i laresta es quedaran asseguts a la plaça, ambles seves xibeques i càntics, fins que aguantin.

És a aquesta alçada de la nit, quansucceeixen algunes escenes pintoresques.Un parell de joves mostren a tot el món jocsmalabars i un combat de capoeira; un homegran, en cadira de rodes, trenca ampollesde vidre contra les parets mentre un delscambrers li renya i li demana, “com cadanit”, segon comenta, que s’aturi.

Als bars tanquen a les tres. Ja no hi hallum als balcons. En una nit, ens han ofertroses, tabac, clauers, encenedors, llaunesde cervesa i hachís. Tot i que la plaçaGeorge Orwell pugui semblar un llocconflictiu, el cert és que seus a una taula irealment dóna gust pendre’s alguna cosaen una nit d’estiu. I observar.

DANI CODINA

Als voltants de les 9 del matí, els brocanters comencen a muntar les parades d'antigüitats i col·leccionisme

DANI CODINA

La nit a la plaça Orwell des d'un punt de vista privilegiat

Nit

Matinada

●Els llums del forn són els únics quees mantenen quan despunta eldia a la plaça, obert a

mitja persiana perquè no és qüestiód’alimentar totes les boques que passenper allà, encara que ho han fet més d’uncop. Però a partir de dos quarts de 7, les nopoques ànimes en vetlla poden adquirir unesmorzar a la fleca adjacent on treballenla Cristina, que ve cada dia des de LaMina, i l’Eva, des de Badalona. És durllevar-se tan d’hora però les dues es trobena gust aquí. L’Eva va dubtar quan li vanoferir la feina. El barri tenia mala fama ivenir a aquelles hores… Però assegura

que està vivint “coses sorprenents,positives” i està convençuda que “aquestaplaça és especial”. Cristina, més pausada,molt jove, se la mira amb ulls de son:"Especial? No sé… Però m’agrada treballaraquí", diu després de pensar una estona. Apareix l’Oriol, fill de l’amo del forn "perla qual cosa em toca pringar a totes hores".Viu a la plaça des dels 7 anys i la finestrade la seva habitació està just a sobre de lafamosa càmera que per primera vegada vainstal·lar l’ajuntament en un lloc públic,cosa que ens dóna peu a establir vinclesamb la novel·la 1984 del nostre escriptor."Des que la van posar ja se l’han carregat

4 o 5 cops", diu l’Oriol. "És fàcil. Venenamb una escala, amb la cara tapada; uncop i ja està". L’Oriol no creu que lacàmera o les rondes de la guàrdia urbanasiguin la causa de què el barri hagi milloraten els últims tres anys.

Seiem en un graó i a les 8 menys cincentra el primer raig de sol. Eva ens haexplicat que cada dia veu gent que passa lanit o el matí asseguda parlant "com a lapel·lícula Los lunes al sol". Avui, la majorpart són gent jove i no tan jove que ve defesta i no acaben de caminar recte. Ensofereixen un porro. Ens demanen unacigarreta. Bon rotllo i cansament general.

Es van obrint persianes i arriba BCNNeta, que divendres i dissabtes neteja laplaça amb mànegues a pressió, encara que,ens asseguren, "el manteniment és de 24hores". BCN Neta es composa en aquest casd’un treballador madur i un altre de moltjove, que sembla s’entenen bé i es vanalternant les tasques, encara que és el mésgran qui crida l’atenció d’un jove que hadeixat la llauna de cervesa al costat de lapaperera i no a dins. Cap problema, jefe.

Als voltants de les 9, la gent del’Associació de Brocanters Encants delGòtic comença a muntar les paradesd’antiguitats i col·leccionisme com cadadissabte des de fa 5 anys. Adolfo ens explicacuriositats sobre els objectes que exposa ala seva parada, com ara una funda deploma que conté una lupa diminuta on espot veure miraculosament a la verge deMontserrat. Abans la plaça era una altracosa. Hi havia un sofà nit i dia on elpersonal subministrava paperines a laclientela, el capo vigilant al cotxe des del’altra cantonada. Els hi havien arribat aamenaçar a punta de navalla "per defensarel seu lloc de treball". Un altre estiu es vainstal·lar un campament d’unes 50persones vingudes de mitja Europa i vansorgir problemes de convivència. Lesestrebades diàries. Conclusió: les agènciesde viatges van "prohibir" als turistes baixarmés enllà de la plaça Sant Jaume. Lalluita per dignificar la plaça és més lentaque el dany que se li ha infligit des dediversos fronts.

Sonen les 10 i surt d’un portal l’home-rellotge que treballa com a estàtua a laplaça de la Catedral. Nosaltres donem peracabada la marató.

La Veu del

CARRER maig-juny de 200316 PUBLICITAT

La Veu del

CARRER 17DOSSIERmaig-juny de 2003

La llarga història d'Homenatge a Catalunya

Marc Andreu

●Quan el director artístic CalixtoBieito estreni, en el marc delFòrum 2004, la seva versió

teatral del llibre Homenatge a Catalunya,Barcelona potser saldarà el deute històricque té amb l’escriptor anglès GeorgeOrwell, incrementat per les càmeres delGran Germà que vigilen la seva plaça aCiutat Vella i començat a reduir per leseditorials amb motiu del centenari del seunaixement. Reedicions al marge, si elnovembre passat Vergara Editores ja vapublicar la biografia Orwell, de JeffreyMeyers (que no és, però, la darrerabiografia apareguda en anglès), en el queportem de 2003 l’editorial Emecé hapublicat l’assaig La victoria de Orwell, deChristopher Hitchens, Edicions 62 hapublicat per primer cop en català el llibreSense ni cinc a París i Londres, i Edicionsde 1984 ha fet el mateix amb Dies aBirmània, que Destino va editar mutilatel 1955 com La marca i que ara rescatatambé, en castellà, Ediciones del Vientoamb el títol original de Los días deBirmania.

Però si, como diu l’historiador PelaiPagès, “l’experiència catalana d’Orwell ésdeterminant per entendre la sevaproducció posterior” (les novel·les Larevolta dels animals i 1984), és difícild’explicar per què a Espanya no ha existitfins avui una edició crítica i sense censurard’Homenatge a Catalunya. Una obra queel seu prologuista nordamericà LionellTrilling ja va destacar el 1952 que era undels “documents històrics més importantsde l’època”.

L’editorial Tusquets acaba de publicarOrwell en España, que inclou, a més a mésde cartes i textos de l’autor ja editatsparcialment a Mi guerra civil española(Destino, 1978), la versió canònica del que

el prologuista i especialista orwelliàMiquel Berga defineix com “un del llibresmés valorats” d’Orwell i, encara avui, “undels testimonis més escoltats i respectats”de la guerra civil. El reportatge d’Orwellsobre les seves vivències como a miliciàdel POUM al front d’Aragó i a la Barcelonarevolucionària i convulsa de maig de 1937apareix a Tusquets en la versió que PeterDavison va editar per a les obres completesde l’autor en anglès (Secker & Warburg,1998). És a dir, amb els canvis que Orwellva dictar sis mesos abans de morir, el1950, a l’editora francesa Yvonne Davet—entre ells, el desplaçament de dos capítolcom a annexes finals i algunes precisionssobre el paper de la guàrdia civil i laguàrdia d’assaltrepublicana—. I, elque és mésimportant, sense lacensura que vaimposar elfranquisme a laprimera ediciócastellana icatalana del’editorial Ariel, eldesembre de 1969.Abans ja havienintentat publicar a Espanya Homenatge aCatalunya, sense el permís de la censura,Verrié Editores, el 1964, i l Pòrtic, el 1967.

La versió censurada d’Homenatge aCatalunya de l’editorial Ariel, amb elpròleg de Trilling, es va reeditar setvegades amb diferents portades. En lasisena edició, Ariel fins i tot va plagiar undisseny de portada anterior fet perl’il·lustrador Rai Ferrer, i en la seva setenai última edició, Ariel va fer servir lamateixa foto de Robert Capa que ilustral’exitosa novel·la de Javier Cercas

Soldados de Salamina. Però l’any 2000 Ariel(una editorial del Grup Planeta) es vadescuidar de renovar els drets castellansdel llibre d’Orwell i això va possibilitar quela petita editorial Virus, segons explica elseu editor Patric de San Pedro, elsaconseguís i publiqués aquell mateix any laprimera edició bona a Espanya d’Homenatgea Catalunya, basada en una versió jatraduïda i publicada el 1963 per l’editorialargentina Proyección.

Aprofitant els drets catalans de l’obraque sí té encara Ariel, la també editorial delGrup Planeta Destino acaba de treure ara,per fi, la versió corregida i sense censura del’obra en llengua catalana. Tot i això, aquestaúltima edició de Destino no disposa de

l’aparell crític ijustificatiu que síincorpora Tusquetsi, en part, tambéVirus, mentre queconserva, en canvi,(se suposa queactualitzada) latraducció catalanaclàssica de RamonFolch i Camarassa iel pròleg de Trilling.Dels pròlegs, cal

destacar que fins que Miquel Berga no hafet el seu per a Orwell en España, deTusquets, Homenatge a Catalunya era unaobra molt maltractada en les sevesintroduccions. De fet, el mateix Orwell vadescartar en vida, el 1947, un pròleg d’AndréMalraux per a una edició francesa, donatque la seva condició de ministre de Charlesde Gaulle després de la segona guerramundial va fer recel·lar l’autor. Així doncs,i més enllà del pròleg argentí de JacoboMaguid, Jacinto Cimazo, del 1963, la únicaintroducció d’entitat que circulava era la ja

esmentada de Trilling.Menció a part mereix el pròleg que el 1996

va fer l’escriptora comunista Teresa Pàmiesper a una edició especial de GalàxiaGutenberg-Cercle de Lectors, en català icastellà, il·lustrada pel pintor Arranz Bravo.Pàmies, que el 1937 era una jove capitanadel PSUC que es va enfrontar al POUMd’Orwell, va escriure una introducciópolíticament correcta però que, a redòs del’impacte que, el 1996, ja havia tingut lapel·lícula orwelliana de Ken Loach Tierra yLibertad, té alguns fragments significatius:“Res justifica una guerra ni una revolucióentre germans de sang i de classe. Aquestseria el missatge de George Orwell. (…) Perhaver denunciat la fal·làcia del socialismeestalinista, molts militants van ser injustosatribuint-li intencions reaccionàries idesviacions ideològiques. El fracàs del modelsoviètic de comunisme, l’esfondrament delMur de Berlín i la rehabilitació històricad’homes i dones que no es van deixardomesticar donarien ara la raó als crítics idissidents com George Orwell.”

Diuen que val més tard que mai. Doncsel cas és que, d’un llibre publicat en anglèsel 25 de abril de 1938 amb una tirada de1.500 exemplars i del que Orwell, en vida,només en va vendre 900 i només va veureuna única traducció a l’italià, per fi podemllegir-ne a casa nostra la versió íntegra isense censures. I, a més, per triplicat a leseditorials Virus, Tusquets i Destino. Entotes elles, la bandera catalana harecuperat l’adjectiu “nacional”; torna a seruna “revolta feixista” el que la censura vatitllar de simple “aixecament delsfranquistes”; i és “el poble espanyol” el quereacciona a l’intent de l’”infame dictador”de “restaurar el feudalisme” i no tan sols“l’esquerra” qui s’oposa a “restaurar elpoder de l’oligarquia”.

Per fi podem llegir,i per triplicat, la versiósense censurar del'obra més importantde George Orwell

Primeres edicions censurades pel franquisme de l'editorial Ariel La novel·la es va editar en diverses llengües i països

Belles edicions editades per Gutemberg-Cercle de Lectorsamb pròleg de l'escriptora comunista Teresa Pàmies

Exemplars de les editorials Destino, Tuquets i Virusque es poden adquirir actualment en les llibreries

La Veu del

CARRER18 DOSSIER maig-juny de 2003

Viure en una ciutat revolucionària i en guerra

Albert López

●"Era la primera vegada que emtrobava en una ciutat on manavala classe obrera”. Aquesta

sentència colpidora la va escriure EricBlair, més conegut per tothom com aGeorge Orwell. En el seu magnífic llibreHomenatge a Catalunya (1938), Orwelldetalla la Barcelona revolucionària queva veure el desembre de 1936, tot justquan va arribar a la ciutat comtalprocedent de Londres amb la intenciód’escriure articles periodístics. Contagiatper l’eufòria de la revolució, va canviarde parer i es va allistar a la Divisió Lenindel POUM, malgrat que la Barcelonad’aleshores ja havia perdut bona part dela metxa revolucionària encesa el mes dejuliol. Tot seguit us presentem una petitacrònica històrica de la transformació dela vida quotidiana a la Barcelona de larevolució i de la Guerra Civil (1936-1939).

Barcelona, ciutat obreraBarcelona va viure l’estiu de 1936 una

revolució obrera d’unes magnituds maivistes fins aleshores. Va ser una revolucióprotagonitzada per la massa obrera queprenia decisions en defensa dels obrers,que dibuixava el camí d’una societatsense classes i igualitària. Es posaren enmarxa tota una sèrie de transformacionspolítiques, socials, culturals ieconòmiques que van acabarpuntualment amb el capitalisme idonaren un nou sentit a la propietat, altreball i a la vida de molta gent. Algunacosa havia canviat. El poder real era alcarrer, no a la Generalitat, encapçaladaper Lluís Companys, i el carrer era de laCNT i la FAI. El poder era a les mans delComitè de Milícies Antifeixistes creattot just el 21 de juliol, i tenia la seu a laconfiscada Escola de Nàutica.

La febre revolucionàriaLa classe obrera havia guanyat el

feixisme el 19 de juliol amb l’ajut de laGuàrdia Civil i la Guàrdia d’Assalt, esdisposava a desmuntar l’ordre socialburgès i se sentia, per primera vegada,lliure. No és estrany, aleshores, que la

J. A. PUIG FARRAN

Juliol del 36. Els nens de la Casa de la Caritat surten de passeig

J. A. PUIG FARRAN

Juliol del 36. Milicians del Frente Popular celebrant la victòria

J. A. PUIG FARRAN

Banyistes a la Barceloneta

El temps lliureQuè feia la gent en el temps lliure?

La normalització de la vida quotidianaes manifestava, en bona part, en lavitalitat del carrer i l’activitat culturali de lleure. La gent vivia al carrer.Bars i restaurants eren plens de gent.Ara, quan anaves a prendre un cafèen un bar, com al Cafè Español delParal·lel, no podies donar propinaperquè es considerava un acte demenyspreu cap a qui les rebia.

Així mateix, era habitual informar-se de les darreres notícies escoltantla ràdio per uns altaveus habilitats ala plaça Catalunya assegut en unacadira.

Els cinemes van obrir el 9 d’agosti els teatres, el 15. La temporada defutbol es va iniciar el 6 de setembre.AGUSTÍ CENTELLES

Juliol del 37. Ball en una tarda de diumenge

vida col·lectiva bullís en un clima derevolta i de festa reivindicativa. Elscarrers eren plens de ciutadans alegres,esperançats, amb el puny en alt iarmats. De fet, milicianes i miliciansdescansaven a la Rambla amb unmàuser entre les cames. Era correntque les dones anessin a comprar ambuna pistola amagada. Amunt i avallc irculaven per Barce lona cotxesconfiscats amb les sigles de la CNT-FAI ocupats per gent eufòrica.

"Salut"Un dels principals canvis va ser la

manera de relacionar-se de la gent;teòricament havien desaparegut lesdesigualtats socials, no hi havia opressorsni oprimits i tothom era igual davant detothom. Així les coses, la gent se saludavapel carrer dient «salut», “camarada” o“company”, no pas amb un “adéu” o“senyor”. Ja no quedaven “il·lustríssims”ni “excel·lentíssims”. Tanmateix vandesaparèixer de la vida diària altressímbols d’autoritat imposada, com lespresidències, gerències, direccions i“jefaturas”. Fins i tot, la gent va canviar laseva vestimenta. Les granotes blaves, elsbarrets vermells dels obrers, les màniguesde camisa arremangades i els emblemesde la falç i el martell es van multiplicar enel paisatge urbà, d’on va desaparèixer elbarret de copa, símbol de burgesos iaristòcrates.

Transformació urbanaUn altre signe de la construcció d’un

nou món i d’una nova ciutat va ser laconfiscació de locals i hotels (com el Ritz,que es va convertir en un menjador públic)duta a terme pels sindicats i partits polítics.La CNT-FAI es va confiscar la seu deFoment i Treball Nacional, a la ViaLaietana, rebatejada Gran Via Durruti. ElPOUM es va instal·lar a l’Hotel Falcón, alfinal de la Rambla, i va requisar el local iles rotatives del diari carlí El CorreoCatalán, al carrer Banys Nous, des d’onpublicava La Batalla. El seu secretari deredacció era Víctor Alba, entranyablemilitant del POUM que ens ha deixat

La Veu del

CARRER 19DOSSIERmaig-juny de 2003

recentment, qui per cert, va mostrarBarcelona al jove Orwell. El PSUC, fundattot just el 22 de juliol de 1936, ocupà l’hotelColón i la impremta del diari catòlic El Matí,que ara editava Treball. A més, la ciutat vacanviar el nom d’alguns carrers. El carrer deSant Andreu es va nomenar Armonia delPalomar, la plaça Bisbe Uquinaona ara erala de Ferrer i Guàrdia, la ronda de Sant Perees renombrà ronda Fermín Salvoechea i larambla de Santa Mònica en la rambla de laRevolución de Julio. Els sants no només vandesaparèixer de les esglésies i els convents,sinó també dels carrers. A partir d’aquellestiu era impossible trobar alguna esglésiaen funcionament perquè la majoria van sercremades, com la de Betlem del carrer delCarme.

Gestió obrera de la riquesaEl 25 de juliol de 1936 els sous van

pujar un 15%, els lloguers es van reduir un25%, les tarifes elèctriques van baixar un20% i la jornada laboral es va establir en40 hores setmanals. Però potser latransformació més mitificada, deformadai característica d’aquesta Barcelona va serla col·lectivització d’empreses, fàbriques iindústries. A partir d’aleshores, aquestscentres de treball i d’activitat econòmicano eren de la propietat d’un amo que decidiaarbitràriament el sistema de producció,l’organització del treball i el repartimentdels beneficis.

La transformació mésmitificada, deformadai característica va serla col·lectivitzaciód'empreses

Aquestes competències corresponien alcomitè d’empresa creat pels treballadors iels sindicats (principalment, la CNT-FAI)perquè, en molts casos, els patrons havienestat detinguts, havien desaparegut o erenexiliats a França en témer represàliesque, malauradament, es van produir. Sónels coneguts “passeigs”, que van crear, elsdies següents a la victòria obrera, un climade por i terror revolucionari, agreujat pelsregistres de domicilis sense autoritzaciódel Comitè de Milícies Antifeixistes i actesde pillatge i venjança personalprotagonitzats, en bona mesura, pelspresos comuns i delinqüents alliberats dela Model. Però un cop passada la febrerevolucionària, s’havia de tornar al treball.Moltes empreses i fàbriques van passar aproduir armament, bombes i altresnecessitats, com la roba i el calçat pels

J. FONT

Juliol del 38. Repartiment de berenars als més petitsAGUSTÍ CENTELLES

Refugi on s'amagava la població quan patia els bombardejos

Vida de una Barcelona en guerra

Les fotografies que publiquem en aquest reportatge pertanyen a l'exposició que,amb aquest títul, es va celebrar al CCCB organitzada per La Vanguardia, sentresponsable de la mateixa Pedro Madueño. Totes les fotografies van ser publicadesentre els anys 1936-1939 i tenen com a autors a històrics mestres del fotoperiodisme.

DESCONEGUT

Atac a la població civil

milicians que anaven al front d’Aragó.

Ser dona i jove aquell estiuL’estiu de 1936 i els mesos posteriors

potser van esdevenir el millor moment dela història per ser dona i jove.Desenvolupava tot tipus de feines finsaleshores reservades als homes, ja quemolts eren al front; va treballar a fàbriquesd’automòbils, de bombes, de municions, deteixits i, fins i tot, va arribar al poder.Frederica Montseny, dirigent de la FAI, vaser la primera dona de la història que vaocupar un ministeri en un govern, el deSanitat, el novembre de 1936 i va legalitzarl’avortament. Aquesta va ser una conquestasocial que no es va recuperar fins la mortdel dictador, 40 anys després. A més, tambées va prohibir la prostitució.

Restriccions i bombardejosLes millores socials del juliol es van esvair

amb el pas dels mesos com a conseqüència dela guerra. Va arribar la fam per la faltad’avituallaments a principis de 1937 i elnivell de renda dels ciutadans baixà en picata mesura que es perdia la guerra. Erahabitual fer llarguíssimes cues per comprarel pa o la llet. Però un fet sense precedents vaconvertir la vida dels ciutadans en un malsondiari. Els bombardejos massius sobre lapoblació civil barcelonina van començar el13 de febrer de 1937. El vaixell de guerraitalià “Eugenio di Savoia” provocà 17 morts.Viure a Barcelona era, aleshores, conviureamb el pànic. Però també sorgí la solidaritat.Immediatament van proliferar per tot elsubsòl de la ciutat refugis antiaeris,construïts pels veïns.

J.A.PUIG FARRAN

1936. Església de la Diagonal transformada en hospital

MERLETTI

Setembre del 36. Obrers repassant les bombes destinades a l'aviació

La Veu del

CARRER maig-juny de 200320 PUBLICITAT

La Veu del

CARRER 21ENTREVISTAmaig-juny de 2003

Marc Andreu

Pelai PagèsHistoriador

"Els moviments alternatius recullenl'esperit d'Orwell i del POUM"

L’enfrontament desencadenat elmaig de 1937 a Barcelona entre,d’una banda, el Partit SocialistaUnificat de Catalunya (PSUC, amb60.000 militants) i la Generalitatrepublicana, i, de l’altra, el PartitObrer d’Unificació Marxista(POUM, amb 30.000 militants;2.200 a Barcelona ciutat) i elsanarquistes de la CNT-FAI (50.000militants), va ser una guerra civildins de la guerra civil. GeorgeOrwell, que havia arribat aBarcelona com a brigadistasimpatitzant comunista però vaacabar enrolat a les milícies delPOUM i acusat de trotskista, vaviure i escriure en primera personaaquests fets històrics al seu famósHomenatge a Catalunya. Molts delsprotagonistes vius d’aquells fetsrecelen encara avui de parlar-ne.S’imposa, per tant, la reflexió d’unhistoriador com Pelai Pagès.

Encara couen ferides de laguerra civil com els Fets de Maig?

Sí. La guerra civil forma partde la vida de moltes persones.Molta gent ha canviat perquè larealitat ha canviat, però els quivan viure la guerra mantenen agrans trets les mateixes posicionsi són poc autocrítics.

Què és el que explica això?Hi ha gent d’alt nivell polític

que, a despit de les evidènciessobre els Fets de Maig, semblaque encara no s’acaben de creureel que de veritat va passar.Malgrat les revel·lacions sobre lapersecució estalinista contra elPOUM i el frau de la vendad’armes soviètiques durant laguerra civil que ha provatl’obertura dels arxius de Moscou,hi ha gent que encara pensa en laURSS solidària amb la República.A determinada edat, hi ha quinecessita creure el que haviacregut sempre per justificar laseva pròpia vida i militància.

Després que el reportatge deTV3 Operació Nikolai descobrísque agents soviètics van matar ellíder del POUM Andreu Nin i queuna biografia d’Orwell desvetllésque l’escriptor va ser espiat aBarcelona per un agent estalinista,¿què queda per descobrir sobreels Fets de Maig?

De Moscou, hem sabut cosesde l’arxiu de la TerceraInternacional i també algunes del’arxiu de l’NKVD i la GPU (elsantecessors de la KGB), però laseva consulta tampoc no ha estatlliure. I queda per investigar

RetratLa memòria

poumista

Tothom cau en la confusió,però l’historiador de laUniversitat de BarcelonaPelai Pagès no és parent del’escriptor i militant històricdel POUM recentment mortPere Pagès, Víctor Alba. Esconeixien, sí, però la relacióentre ells no era familiarsinó partidista: el POUMque l’historiador ha estudiata fons i en el qual va militardurant la transició.L’aventura política dePagès va acabar el 1980com a candidat del POUMen les llistes del BEAN queva liderar sense fortunaLluís M. Xirinacs. En canvi,manté viva l’aventurad’historiar el POUM, createl 1935 per la fusió del BlocObrer i Camperol deJoaquim Maurín il’Esquerra Comunistad’Andreu Nin. En les arrelsd’aquest interès de Pagès hiha George Orwell. “Jo conecNin i el POUM el 1969 através de la primera edicióespanyola d’Homenatge aCatalunya”, diu. Desd’aleshores, la immersióde l’historiador en el paperdel POUM ha estatconstant: ja el 1972 va feruna biografia d'AndreuNin com a tesina. No ésestrany, doncs, quereclami que a Catalunyase li doni més importànciaal centenari d’Orwell.

MARC ANDREU

L'historiador especialista en el POUM Pelai Pagès.

l’arxiu personal d’Stalin, quedepèn directament de lapresidència russa i segueix tancata pany i forrellat. Segurament nohi haurà grans sorpreses respectela guerra civil, però en aquestarxiu podríem trobar que lesordres de matar Nin veniendirectament d’Stalin i potser allíestarà el diari d’Orwell que li vanrobar del seu hotel a Barcelona.

Ha arribat el moment de fixarde forma equilibrada el que vansignificar els Fets de Maig?

Els fets són coneguts. Faltasaber algunes dades concretes iles raons ocultes que els vanprovocar. Malgrat tot, unainterpretació objectiva o canònicad’un fet històric no pot existirmai. No sé si els Fets de Maigestaran mediatitzats sempre, peròun balanç equilibrat sobre laguerra civil i l’actuació del’estalinisme a Espanya ésimpossible. Voluntàriament o no,un historiador sempre pren partit.

La importància històrica delsFets de Maig descrits per Orwellrau en desenmascarar per primercop el totalitarisme estalinista?

En paral·lel a l’inici de lespurgues de la vella guàrdiabolxevic a Moscou, els Fets deMaig van posar en evidència perprimer cop el que l’estalinismeera capaç de fer fora de l’URSS.En perspectiva, sí es pot dir que

els Fets de Maig van marcar unabans i un després en la històriadel comunisme, però en aquellmoment no va haver-hiconsciència de que això fos així.L’esquerra europea dels anys 30estava molt mediatitzada pelfrontpopulisme i el sovietisme;molt pocs intel·lectuals (Orwell,Albert Camus, André Gide…) vansortir en defensa de Nin.

Això reforça el caràctervisionari de l’Orwell que el 1937escriu Homenatge a Catalunya?

L’experiència catalanad’Orwell és determinant perentendre la seva produccióposterior. Ell va arribar aCatalunya amb escassa formaciópolítica, amb uns principissocialistes molt intuitius. Laguerra civil li va obrir els ulls i elva fer creure en les persones. Peròjo no parlaria de caràctervisionari. Fins i tot a la novel·la1984 no prediu res, sinó quedescriu el seu món: l'Stalin de1945 era el Gran Germà de 1984.

Si l’experiència catalanad’Orwell és tant important, comés que fins fa poc no s’han editataquí les versions no censuradesd’Homenatge a Catalunya?

A desgrat de que Orwell va ferconèixer Catalunya a moltsanglesos, l’escriptor no ha estatben tractat a Catalunya. L’any1984 sí va haver-hi ressò social de

la seva obra, però en l’any del seucentenari la cosa s’està animantmolt tard. S’ultima un documentalanglo-català, s’ha editat una obrainèdita com Dies a Birmània …Però, en comparació amb el ques’està fent a Gran Bretanya iEstats Units, el centenarid’Orwell té poc ressò a casa nostra.

Potser és que amb l’èxit delGran Hermano televisiu jaomplim la nostra quota Orwell.

Sí, sí. El nivell cultural delpaís dóna pel que dóna.

La importància d’Homenatge aCatalunya i la seva recepcióinternacional expliquen ques’hagi amplificat el paper d’unpartit petit com el POUM?

Al POUM li va tocar el tristhonor de ser el primer partit forade l’URSS víctima de les ires del’estalinisme i, a més, va saber-liplantar cara. Si a Barcelona no esvan poder reproduir els processosde Moscou va ser perquè ni Nin nicap dels líders del POUM vanaccedir a fer les humiliantsautocrítiques que sí van fer elsvells bolxevics. És veritat que elPOUM és un partit petit (ambcert pes a Catalunya) que hagenerat molta bibliografia, peròla seva importància històrica ésmolt rellevant: va intentar unatercera via entre l’estalinisme i lasocialdemocràcia claramentdiferent del trotskisme (com elPartit Laborista Independentd’Orwell) però que no es va podermantenir com a alternativa.

Primer per la repressió feixista iestalinista, i, després de la guerra,perquè molta de la seva gent vaser titllada d’estar al servei de laCIA. El context de guerra fredaexplica que Orwell denunciéscomunistes com Charlie Chaplin iOrson Wells al govern anglès oque gent del POUM com JulianGorkin i Víctor Alba fossin acusatsde ser agents de la CIA?

No està clar que Orwelldenunciés ningú al governbritànic; m’inclino a pensar queaquestes revel·lacions són unepisodi més de la campanyaestalinista contra ell. Orwell esva mantenir en les sevesconviccions socialistes fins que vamorir el 1950. I respecte Gorkin iAlba, cal assenyalar que elsintel·lectuals d’esquerres que vanmantenir les seves posicions finsal final al marge de la polaritzacióde la guerra freda potser sí que vasemblar que feien el joc als EUA,però d’aquí a marcar-los com aagents de la CIA hi ha un abisme.

Durant la transició, el POUMes va perdre en la sopa de lletresde l’extrema esquerra i molts delsseus militans van acabar al PSC.Però el partit no s’ha dissolt maioficialment i la seva memòria lacultiva la Fundació Andreu Nin.Ara bé, qui és l'hereu de l'esperitideològic del POUM i d'Orwell?

No és patrimoni de cap sigla,sinó dels qui pensen que és possibleuna utopia socialistanecessàriament democràtica,plural, transformadora... iantiestalinista radical. Són elsmoviments alternatius i per unaaltra globalització els que recullenla tradició europea d’esquerres delsanys 30 que va viure Orwell i que aCatalunya va forjar el POUM.

La Veu del

CARRER

Un reportatge de

maig-juny de 200322 REPORTATGE

De cara a l'estiu, us recomanem la lecturade quatre novel·les i una trilogia relacionadesd'una manera o una altra amb la nostra ciutatJordi Gol i Cristina Sirur

Llibres per pensar la ciutat

La Barcelona combativa

QUESTIONARI:

Las dos partes en que se puededividir la novela de RodrigoVescovi infancia robada son uncanto a ese “otro mundo posible”que ha llenado tantos eslóganesa raíz de la guerra de Irak... Lanovela se cuestiona la autoridadde los padres y del Estado en laeducación de los más pequeñosen la pr imera parte, paraconvertirse en un himno a la luchasocial en la segunda, conminandoa los lectores a la rebelión comoforma de resisitencia.

Las anécdotas relatadas y losambientes descritos en Infanciarobada están inspirados en casasde estudiantes actuales, centrossociales ocupados, comunasrurales y urbanos, grupos ácratas.Vescovi describe a una minoríade rebeldes con causa que, en sulucha contra el sistema, vencambiar los aspectos más íntimosde sus vidas.

El autor nos desvela que unpiso parecido a La Litera de lanovela existió, en el mismoSants, en 1992, poco antes delas olimpiadas, y algo parecidoa la Caverna se pro longóhasta1993. Inc luso a lgoparecido al Valle de los niñosexistió, aunque en los Alpesmarítimos franceses y no enAragón. Los protagonistas deInfancia robada podrían vivir enLa Ribera, Poble Nou o Gràciapero Vescovi se inclinó porSants porque es actualmente elbarrio más politizado y con unasólida red vecinal relacionadacon okupas y anticapitalistas.

La novela, sobre toda la segundaparte, adquiere actualidad con larespuesta ciudadana a la guerrade Irak. Según Vescovi, estarespuesta tiene como origen larabia acumulada durante muchotiempo de un importante sector dela población por las injusticias quesufre o ve sufrir. La ciudadanía hacomprobado que uno puede sersujeto de la historia, de la vida, y nosimple objeto y espectador de lamisma.

La infancia, tema central de lanovela, es un tema al que el autores especialmente sensible.Compara Barcelona conMontevideo, ciudad en la que llevaviviendo los últimos cinco meses.Allí muchos niños, muchos, sufrende una manera que muy pocos lo

Us proposem una passejada per la Barcelona de ficció de la mà de cinc escriptors que han publicatles seves novel·les entre el 2002 i el 2003: Francisco Casavella, Rodrigo Vescovi, FranciscoGonzález Ledesma, Pau Vidal i Rafael Vallbona. Aprofitem també per proposar-los un petitquestionari i saber què en pensen de la Barcelona actual.

hacen en Barcelona. Pero enMontevideo, al contrario queBarcelona, los niños tienen másespacio. La ciudad de Uruguayes varias veces Barcelona, esamplia y llena de árboles, lugaresdonde jugar a la pelota en la calle.Casi todos crecen en algunacasita, con mayor relación con losvecinos. La ciudad de Barcelonaestá pensada para los adultos,sobre todo para la venta y laproductividad.

En el Forat de la Vergonya, ungrupo de vecinos hizo unaencuesta entre los niños de lazona sobre qué querrían que seconstruyera en ese triste solar decemento. Las respuestas de losniños, muchos inmigrantes, serepetían: un parque verde con uncampo de fútbol, un lugar parapoder jugar a béisbol, etc. Sinembargo, los mandatariosdecidieron construir un pequeñoparking. Así se reduce a los niñosel espacio y los sueños (de decidir,por ejemplo), y se les incrementala contaminación. Y este es tansolo un ejemplo.

QUESTIONARI

1) Sí, también cinematográfico.2) El tóp ico de c iudad

tolerante y solidaria, pues sibien los mandatarios de laciudad son más permisiblesque los de otras ciudades, esfalso que sean tolerantes, yaque ningún gobernante puedeser tolerante con quienesatentan contra las bases deeste sistema.

3) La máscara.

Barcelona anys 80

QUESTIONARI

1) No especialmente. Siempreha estado ahí como marco más omenos evidente de muchos textos.

2) Es una pregunta difícil decontestar. Los tópicos suelenestar en función de quien losemplea. Quizá lo que másdetesto, casi por un pruritogramatical, es lo de “ciudadcosmopolita”. Las personaspueden ser cosmopolitas, perolas ciudades siempre están ahí,quietas. Y, en cualquier caso, noes verdad que Barcelona lo sea,por lo menos en relación a otrasciudades europeas con unnúmero de población semejante.

3) ¡Viva el palmo cuadrado!

Vescovi, Rodrigo. Ladronesde infancia, 2002, Noöseditorial, Barcelona.

El idioma imposible es laculminación de la trilogía que llevapor nombre El día del Watusi . Laprimera parte, Los juegos feroces,transcurre en 1971, en Barcelona,entre chabolas y trágicosaccidentes. La segunda entrega,Viento y joyas narra la desventurade Fernando Atienza a lo largo dela década 70. El protagonista,catapultado profesionalmente enel banco donde trabaja, se veenvuelto en historias de corrupciónpolítica y chivos expiatorios enplena transisión española.

Y esta tercera y última entrega,El idioma imposible, se encarga dedescubrir, a veces entre líneas ymediante relación de pasado ypresente (1995), el por qué y elcómo de algunos hechos quetransformaron la vida de Atienza ydemás personajes de su entorno.La influencia que las drogas tieneen la juventud, la llegada de lasOlimpiadas a la ciudad condal, laclandestinidad del protagonista,

Casavella, Francisco. El diadel Watusi (trilogia). Juegosferoces, 2002. Viento y joyas,2002. El idioma imposible,2003. Mondadori. Barcelona.

son hechos que acompañan a losacontecimientos de aquel trágico15de agosto de 1971. Sitios como lasRamblas, la Plaza Real, elEnsanche, Montjuïc, el BarrioChino, son puntos de referencia enesta historia y en las aventuras ydesventuras de los personajes dela misma. Una historia de chavolas,asesinato, personajes inventados,camellos... Pero, por otro lado,también existen otros factorescomo la gente loca por la música,funcionarios culturales, casas delPutxet, corrientes artísticas...Aspectos que el propio autortambién resalta ya que consideraque "uno no puede ambientar unanovela en torno a las Ramblas afinales de los setenta y todo elochenta y mirar hacia otro lado.Era la jungla".

Uno de los temas planteados enla novela de Casavella mientrastranscurren los años ochenta es laverdadera situación que atravesabala por entonces aún más jovendemocracia española. De hecho,cuando se le pregunta al autor sobrela existencia paralela de corrupcionespolíticas junto a una "inocente"democracia, Casavella responde quela corrupción se ha idoperfeccionando mientras se

deterioraba poco a poca "un ideal dedemocracia que ni ha llegado nillegará"

No se trata de una novela confinal feliz. Ni triste tampoco.Simplemente un final con puntossuspensivos, porque la historiacontinúa perfectamente fuera delas páginas y personas como lospersonajes de Francisco Casavellaestán también en nuestra propiahistoria.

1. Aprecia un resorgiment de Barcelona com a objecte literari?2. Quins tòpics de la ciutat detesta i quins li assemblen procedents o encertats?

3. Triï un títul per a una novel·la ambientada en el Fòrum 2004.

La Veu del

CARRER 23REPORTATGEmaig-juny de 2003

En Homeless, Pau Vidal ensofereix un seguit de magníficsrelats on la Ciutat Vella, o mésben dit, la Vella Ciutat, torna a lavida. Mitjançant una prosa directai amena, l’autor dóna veu a mortsi l · lustres i a personatgesmarginals que són testimonis, avegades de manera forçosa, delcanvi de fesomia de la Barcelonapostolímpica i de la pèrdua depersonal i tat que aquestatransformació suposa.

Fart dels guanyadors i delsfarsants que surten per latelevisió, Pau Vidal ha fet un llibresobre la destrucció de l’últim refugidels perdedors al centre de laciutat, abans que les intencionsespeculatives dels constructors ide l'Ajuntament converteixin laCiutat Vella en un parc temàtic.Per això dóna veu als morts i alspersonatges marginals que,envers als vius, fan la seva críticasense contradiccions i no canviend’opinió perquè no tenen res aperdre.

Pau Vidal, emportat de l’olora absenta, que recorda la partfosca que tots tenim dins i queens esforcem tant a amagar,recorre els llocs més obscursde la ciutat, sobre tot un BarrioChino del que coneix molt bé lah is tòr ia i que l ’h i fasc ina,buscant informació pels seusrelats. Això l’hi permet conèixermolt bé de què parla i criticar ladestrucció conscient que s’estàfent d'una part molt importantdel patrimoni històric d’aquesta

QUESTIONARI

1) Sincerament, no. Que jorecordi, l’única novel·la que he llegitels últims anys sobre Barcelonaés La felicitat, de Lluís-AntonBaulenas. L’única bona, vaja.

2) Sobre Barcelona en generalno ho sé dir, perquè jo l’únicaBarcelona que conec és la dedintre muralla, això que ara endiuen Ciutat Vella. Si ens cenyima això, el tòpic que em molestaespecialment és el de la barreja,això que els cursis en diuenmestissatge i els més cursismulticulturalisme. La BarcelonaVella és un amuntegament degent de procedències diverses,però de barreja ben poca.

3) Què tal “La gran enganyifa”?

González Ledesma regresa algénero policiaco con una novelaque critica los valores morales dela sociedad actual.

Tras una década de ausenciade las librerías españolas,González Ledesma recupera elgénero policiaco para reflejar lacaída de los valores morales y elauge de la corrupción en la últimadécada del siglo XX.

Y lo hace a través de una novela,El pecado o algo parecido,publicada originalmente en Francia– donde el autor ganó hace cincoaños el premio a la mejor novelaextranjera con La dama deCachemira-. En su última novela

Ledesma recupera a uno de suspersonajes más emblemáticos: eldesangelado inspector Méndez, unviejo policía, con una cínica visiónde la realidad, que se niega aabandonar el cuerpo a pesar delostracismo a que ha sidocondenado por sus superiores porcreer más en la ley no escrita de lascalles que en las disposicioneslegales, que considera fuentes detoda injusticia.

Méndez es enviado a Madridpara ocultar la muerte de un hombreen un prostíbulo frecuentado pormagnates e influyentes políticos.Allí comienza una oscura ycompleja trama de corrupciónprotagonizada por las éliteseconómicas, políticas y socialesdel país. Esta intriga le devolverá auna Barcelona que no es capaz dereconocer. Sobre todo a un Raval

La dignidad de la novela negra

Un barri és un món

Rafael Vallbona ens presentaen aquest llibre un grapat depersonatges que tenen en comúviure al barri de Gràcia. Lesseves històries acaben confluinti configuren el que podríemanomenar com una geografiahumana del barri, en el qual vanéixer l’autor i que, com diu ellmateix, es converteix en unpersonatge dramàt ic a lanovel·la més enllà d’un simpleescenari.

Vallbona fa el seu homenatgepersonal a Gràcia com a territoriviu i vital on els patiments, lesalegries, les soledats, les lluites,les vides dels seus habitants tenenalguna cosa d’ universal i a lavegada d’únic i intransferible perals qui no saben observar ambtenacitat.

Gràcia i els seus habitants coma referent del “ t ipus mig”barceloní, però a la vegadaresistent i oposat en el seu esperitindependent a una idea global deciutat. Una Gràcia que evolucionaals ulls de l’autor de maneradiferent a altres zones de la ciutati ha pogut incorporar noves formesde vida i de relacions sense perdre“la vida de sempre”, i que atrau lagent jove precisament perquè nos’ha deixat menjar per lamodernitat.

Vallbona és un militant de laciutat, “generadora de cultura,pensament, creativitat i tot allò quefa avançar les societats”. El seuhomenatge a Gràcia ho és tambédoncs a la ciutat i a les seves

González Ledesma, Fracisco.El pecado o algo parecido,2002, Planeta, Barcelona.

Vallbona, Rafael. Gràcia, 2003,Rosa dels Vents, Barcelona.

QUESTIONARI

1) Fa molts anys queBarcelona és objecte del relatliterari. Des de l’Oda a Barcelonade Verdaguer, passant perBenguerel, Rodoreda, Laforet,Moix, Vázquez Montalbán,Mendoza i un llarg etcètera finsels Baulenas, Ruíz Zafón o jomateix; la nostra ciutat sempreha estat present a la literaturadel país. I ara no ho està ni mésni menys, sinó com sempre.

2) Quan sento dir allò de “laciutat comtal” em poso delsnervis, perquè considero que ésun eufemisme xaró per amagarque el sinònim real del nom, elde la capital de Catalunya.També em posa a parir la ideade que el motor econòmic deBarcelona sigui exclusivamentel turisme, perquè converteix laciutat en una mena de PortAventura i als ciutadans enfigurants. La suficiència amb queactuen moltes vegades elsbarcelonins quan van “acomarques” (un altre eufemismefastigós) també em molestaperquè crea distàncies entreBarcelona i la resta del país.

Tòpics procedents? El versde J.V. Foix que, per mi,resumeix el que és la ciutat:“M’encanta el nou i m’enamorael vell”, un vers tòpic, però cert.

3) Les raons dels troians. Queva impulsar els troians a ferpassar aquell cavall gegant dinsles muralles de la ciutat si hi vahaver gent que va advertir delsperills?

La destrucció de Ciutat Vella

Vidal, Pau. Homeless, 2003,Empúries, Barcelona.

contradiccions, reivindicant-la coma objecte sentimental que mereixser viscut per cadascú lliurement,com suggereix molt bé unpersonatge de la novel·la quan diu:“Sóc feliç als racons de la ciutatquan han estat oblidats pels polítics,els urbanistes, els periodistes i finsi tot els poetes”.

Però al llibre també es trobauna vessant més política querememora la tradicióantifranquista de Gràcia i la sevacontinuació actual en els nousmoviments socials a través depersonatges com el vel lanarquista Eliseu Contreras i elsjoves okupes en batalla contínuaamb la policia. Una herència queper Vallbona és distintiva del"esperit" de Gràcia i de moltsdels seus habitants:gent amb lamirada cap al món i els peus benposats a la seva ciutat.

que se aleja de aquel barrio deencuentro y regocijo de obreros y

clases humildes de su infancia, conel Paralelo como adalid, paraconvertirse en un centro dedesorientación, de delincuencia yde droga.

Ledesma da un fiel reflejo dees te nuevo cent ro de laBarcelona postolímpica, sobretodo del Barr io Chino, quedescribe con una mezcla decrudeza y ternura, y en cuyoshabitantes descubre un talantemoral que están muy lejos deposeer los moradores de losbarrios altos, muchas de cuyasfortunas se han forjado sobrecimientos inconfesables y dondeno todo es lo que parece.

En definitiva, Ledesma recuperaun género moral, la novela negra,que pretende hacer una crónica delos problemas de su tiempo parainstruir a los lectores del futuro.

TODO EN VIAJESOCIO O NEGOCIO

títol GC 780

Padilla, 216 - BarcelonaTf. 93.232.81.06 y 93.232.81.11

part de la ciutat i que comença aser irreversible.

Exclusives en llana 100% - Seda artificial i naturalPopelin Cotton 100%

Fundada l'any 1820

CAMISERIAESPECIALITAT EN CONFECCIÓ A MIDA

XANCÓ

Les Rambles, 78-80 Tel. 318 09 89 Fax 412 54 56Ronda General Mitre, 181 Tel. 211 54 45 BARCELONA

CASABEETHOVENRAMBLA DE SANT JOSEP, 97

08002 BARCELONATEL. i FAX (93) 301 48 26

http://www.casabeethoven.com-actiu.es

ludwingvb@com-actiu.es

RESTAURANTE PERU

Psg. Joan de Borbó, 10 08003 BarcelonaTel. 93 310 37 09 Fax 93 310 53 27

Especialidades:Pescados Variados,Carnes Selectas

ÒPTIQUESTUTUSAUS

Escudellers 35-39Tel. 93 317 33 53

Barcelona

La Veu del

CARRER maig-juny de 200324 ALTRES ASSOCIACIONS

Entitatdel mes

Fer del consum un compromísLes cooperatives ecològiques apareixen com una alternativaper a aquells que rebutgen les pautes de consum actuals

GERARD MELGAR

Davant l’economia de mercat i lasocietat de consum sempre hansorgit veus detractores. No obstant,alguns col·lectius van més enllà deles crítiques teòriques i decideixenpassar a la praxi. És el cas de lescooperatives de consum ecològic,organitzacions formades perpersones que, en el seu propòsitd’aconseguir una millor qualitat devida col·lectiva, opten per unconsum alternatiu basat en lacompravenda de productesecològics, és a dir, aquells que escaracteritzen pel seu caràcter noagressiu amb l’entorn i elconsumidor.

Durant els últims anys s’ha produïtun espectacular increment en lavenda de productes ecològics i en lasuperfície agrícola que elsproporciona. La crisi de les vaquesboges, els transgènics o les dioxineshan omplert de sospites els modelsd’alimentació que fins ara es donavenper bons. El consumidor desconfiacada vegada més de la qualitat delsproductes i, el que és més greu, del’autenticitat dels seus ingredients.Per això, l’agricultura ecològica esmarca com a repte treballar la terrasense contaminar i respectant elsritmes naturals.

L'inici

Malgrat que a França, Holanda,Alemanya o Irlanda els grups deconsum ecològic ja funcionavendes de feia alguns anys, aquestmoviment va començar a gestar-se a Catalunya a principis delsnoranta en cercles propers a larevista Integral. A través d’unanunci aparegut en aquestapublicació, un grup de personesamb sensibilitat ecològica començàel projecte del que avui és Germinal,que es va convertir en la primeracooperativa de Barcelona.

Agriculturaecològica,productors deconfiança i untreball desiteressatsón les clausd'aquest sistema

Jordi Martí és membre de laCooperativa Germinal de Sants.Com els altres socis, ell témotivacions que transcendeixendel plantejament alimentari. “Sompartícips d’un moviment social ambvistes transformadores iprogressistes”, assevera. Elfuncionament de Germinal norevesteix grans complicacions. Elssocis presenten les sevescomandes els dijous, la qual cosapermet que el dilluns a la tardapuguin fer-se els encàrrecs alsproveïdors. Els productess’obtenen contactant directamentamb aquests o, en cas de no serpossible, a través de distribuïdorsque s’hagin guanyat la confiançadels responsables de la

cooperativa. Dos dies més tardarriba el gènere i el dijous, des deles 16.00 a les 21.30 hores, el localroman obert perquè els socisrecullin les comandes ja dividides.

Gairebé totes les cooperativessegueixen un esquema semblant,però es pot distingir entre aquellesque opten per un modelautogestionat sobre la base delsseus socis i les que funcionen comuna botiga de venda al públic i ambpersonal assalariat. Els diferentscentres que existeixen a Barcelona(Germinal, Candela, Cydonia oUserda 9) encaixen en el primertipus, cap dels seus membres repcompensació econòmica pel seutreball. Al segon grup pertanyen,per exemple, El Brot (Reus) o ElRebost (Girona).

Perills“Contaminació, malbaratament

energètic, desertització, residustòxics o malalties cròniques”.Segons Maribel, sòcia de lacooperat iva Userda 9 (NouBarris), aquests són els principalsproblemes que dimanen delsactuals hàbits consumistes. Peraixò ells posen en pràctica unconsum responsable en el qual“es prioritzen els productes detemporada, la proximitat de laseva procedència i que elsproveïdors compleixin els criterisdel comerç just”. L’oferta amb quèun es troba a Userda 9 no ésescassa: fruites, verdures, lactis,llegums, cereals, farina, ousderivats de soja, etc.

La Diana, de la cooperativa TotaCuca Viu (Ciutat Vella), tambécoincideix en recomanar que esrecorri a productors autòctonssempre que sigui possible, ja queamb aquesta opció “es beneficial’autosuficiència alimentària, escol·labora amb una produccióecològicament sostenible i espromou una comercialització decurta distància”. Així, per exemple,uns pagesos de Lliçà de Munt els hiporten cada setmana una cistellade verdures de temporada, i el pa,també setmanalment, procedeix deCollserola. En el cas de l’oli, lescooperatives de Catalunya fan unacomanda conjunta anual, demanera que amb un sol transportdes de Reus es porta a terme laseva distribució.

Les persones associadesparticipen en la valoració de la

qualitat dels productes. Sempre esprocura que hi hagi un intercanvid’informació entre els consumidorsi els productors i proveïdors.“Algunes vegades hem fetassemblees conjuntes amb elsproductors, que bé han vingut aBarcelona o bé ens han rebut alsseus camps.

Per consumir a Tota Cuca Vius’ha de ser soci. La personainteressada comença fent unaentrega de 30 euros de capitalsocial i, en endavant, una aportaciótrimestral de 21 euros. A més, laimplicació passa també per assistira les assemblees i desenvoluparalguna tasca per mantenir i ferprogressar el projecte.

Políticamente correctoColeccionable ilustrado de aquellos términos de actualidad

que fijan y dan esplendor a la condición humana.

Alfonso López

SIN PAPELES: Situación irregular que afecta a gran número deanimales, maderas y personas venidas del tercer mundo de cualquiermanera. Se ignora si en próximas leyes de extranjería se contemplarála existencia de centros de internamiento para cotorras o la expulsiónde puentes de diseño y mesas camillas.

SITUACIÓN EMBARAZOSA: Circunstancia que en un elevado tantopor ciento, acostumbra a resolverse con el despido de la interesada.

ENDESA: Empresa que tiene en proyecto construir centralestérmicas a manta y producir 24 * millones de toneladas CO2 al añohaciendo aumentar sus beneficios y, si cabe, calentar más elambiente. Como se sabe Endesa es uno de los patrocinadores delFòrum 2004 y uno de los espacios de debate del Fòrum es laSostenibilidad. Se desmiente que el Pentágono subvencione elespacio dedicado a la Paz.

* Datos facilitados por Greenpeace

Interessos particularsEls grans escàndols alimentaris

dels últims anys han provocat queles grans empreses també haginincorporat productes ecològics dinsla seva oferta. Així, companyiescom Novartis, Danone, Nestlé oMontsanto comercialitzen, directao indirectament, amb productesecològics, mentre que granssuperfícies, com Carrefour,envasen amb la seva marca mésde 100 referències amb aquestacertificació, segons explica AlbertFerré, un altre membre deGerminal. Però, en el rerefonsd’aquestes estratègies, Ferréadverteix un interès meramenteconòmic: “Aquests productes,més cars, es dirigeixen cap a unconsumidor de classe mitja, però¿qui obtindrà benefici de lessubvencions europees: els petitsproductors locals o les grans unitatsexportadores?”. “La resposta ésòbvia”, conclou.

ON ANAR

El Rec de Sant AndreuVallès, 61. 93 351 97 38

CydoniaPassatge Bosch i Labrús, 16.

93 308 56 59Germinal

Sants: Rossend Arús, 47.93 296 69 59

Sarrià: Clos de St. Francesc, 3-5.600 689 672

Tota Cuca ViuMestres Casals i Martorell, 18.

93 442 27 66Userda9

Formentera, 59. 93 353 99 29

JOAN MOREJÓNCooperativa Germinal

La Veu del

CARRER 25BARCELONESmaig-juny de 2003

LLIBRES

Aventures a laselva laboral

LAURA BAEZA

Contractes abusius, treballstemporals, inseguretat laboral, sousbaixos... són els problemes diaris alsque s’enfronten els sis joves de Lapeña de la precariedad contra lossupersiniestros laborales.Repartidors, monitors, caixeres,teleoperadores, obrers, són elsprotagonistes d’aquest còmic llençatdes d’Acció Jove de ComissionsObreres de Barcelona per informarsobre la Llei de Salut Laboral,davant el fet que Espanya és l’estatd’Europa amb la taxa de sinistralitatlaboral més elevada.

El periodista Alfons López haestat l’encarregat de donar cara i veuals personatges, a més de ser ell qui haideat i redactat la història. Es tractavade fer un dibuix de sis dels sectorslaborals amb precarietat molt alta(segons dades reals) i a través d’ellsdonar a conèixer els eixos principals dela Llei de Salut Laboral. L’objectiu dela publicació és conscienciar de laimportància de la formació en laseguretat del treballador i el deure queté l’empresa en aquesta tasca. Peraconseguir-ho, Alfons López haentrevistat a diferents joves empleatsen aquests sectors i plasmar així laseva realitat a la feina.

La peña de la precariedadcontra los supersiniestros laboralesva dirigit bàsicament als joves i, moltespecialment, a aquells que es trobena punt d’iniciar la seva immersió enel mercat laboral. Es tracta d’unaeina útil per millorar les condicionslaborals de la joventut, però quealhora és atractiva i fresca. Seguintaquesta línia, s’ha tingut molta curaen els continguts i en el disseny, detal forma que hi ha una relació i unainterdependència entre la història i

el seutractamentgràfic.

El còmics’emmarcadins d’unacampanyapromogudaper la secciójove deCCOO perinformarsobre laprecarietat isinistralitata la feina iels dretsque

emparen el treballador. La publicaciója s’està distribuint en centres deformació, en entitats juvenils, enseccions sindicals de diferentsempreses i també en algunes llibreriesde còmics de Barcelona. A més, CCOOestà organitzant un itinerari pelsdiferents centres formatius perdistribuir el còmic, acompanyant-lo dexerrades i tallers. Alhora, s’estàpreparant una edició de 2.500exemplars en català, i una altra ediciócastellana per a diferents punts del’estat espanyol.

la fitxaTítol: La peña de la precariedadcontra los Supersiniestros laboralesAutor: Alfons LópezEdita: Acció Jove de CCOO

VANESSA PEDROSA

El llibre fa un recorregut al llarg dela vida de Manuel Martínez, centrant-seespecialment en la seva participació enla lluita sindical i veïnal, com la sevatasca al capdavant de la Associació deVeïns de Sant Martí de Provençals.

El llibre, que està dividit en tresgrans parts, comença parlant de labiografia de Martínez. Com molts altresnens de la posguerra va haver de patirla fam i la malaltia d’aquells anys, tot ique recorda la fraternitat que hi haviaaleshores en els barris obrers.Repassant la seva vida apareixenimatges que ja formen part del passat,com les 400 barraques que hi havia albarri de La Perona en els anys 50, onMartínez va viure alguns anys.

La segona part del llibre ens explicala lluita política de Martínez. Aquestalluita va fer que en moltes ocasionshagués de sacrificar la seva vidafamiliar. Militant de CCOO, va estarempresonat tres vegades. Però també vaparticipar molt activament en la reunióde delegats de tota Espanya que elsindicat va fer l’any 1976 a la Parròquiade Sant Medir.

L’última part del llibre es centra en elseu pas del sindicalisme al movimentveïnal. El protagonista del llibre vapoder aportar els coneixamentsadquirits en la lluita política a unmoviment veïnal que lluitava en elsanys 70 per millorar les infraestructuresdels barris, especialment els perifèrics.Martínez va participar en la lluita persalvar la “plaça dels Porxos”, enl’arribada del metro al barri de SantMartí o en la millora de la RamblaGuipúscoa, entre d’altres. També esveuran desfilar personatgesentranyables com el boxejador FranciscoCarreño i d’altres menyspreables, peròque formen part de la història deBarcelona, com els germans Creix.

El llibre, doncs, no és només una simplebiografia. El seu màxim valor és la crònicad'una generació de lluitadors. Moltes de lespersones que van néixer durant elfranquisme recordaran com es vivia (essobrevivia!) en aquells anys, a based’ingeni i de solidaritat entre la gent. Lessituacions i vivències col·lectives estan persobre dels avatars individuals.

La vida és bella

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

LLIBRES

la fitxaTítol: El nieto del lector deperiódicosAutor: Joaquima UtreraEdita: Ajuntament de Barcelona.Districte de Sant Martí.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Brassaï i Colom a la Fundació FotoColectania

EXPOSICIONS

REDACCIÓ

La Fundació Foto Colectania presentarà l'obra de dos grans fotògrafs amb lamostra Resonancias. Brassaï-Paris / Colom-Barcelona. L'exposició pretén establiruna connexió entre els treballs dels dos fotògrafs, Brassaï (Bracov 1899-París1921), un dels grans mites de la fotografia del segle XX, amb l'obra de Joan Colom(Barcelona, 1921), últim Premi Nacional de Fotografia.

L'exposició busca un joc de ressonàncies entre l'estètica dels dos fotògrafs i entrela vida oculta del París dels anys 30 i la Barcelona dels 50. La mostra acull un totalde 70 fotografies en blanc i negre, 35 de cada autor, totes elles procedents decol·leccions privades necionals i internacionals. A l'exposició es podran veure perprimera vegada un total de 27 obres de Brassaï pertanyents al llibre de HenryMiller Quiet days in Clichy, mai exposades com a conjunt fins al moment.

L'exposició Resonancias. Brassaï-Paris / Colom-Barcelona posa demanifest aquesta fascinació amb l'obrade dos fotògrafs que, encara quedistanciats en el temps, van coincidir enla temàtica: l'"exotisme" de la vidaurbana, marginal i oculta de duesciutats: París i Barcelona.

BRASSAÏJ. COLOM

Gente del Raval. 1960Prostitutas en un bar. 1932

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

REDACCIÓ

Planells és una botiga de les de tota lavida, d'aquelles que sembla que semprehagin estat allà i que, degut a la sevaespecialització, sempre hi ha algú que labusca pel barri.

Va obrir portes al 1936 com a botiga derecanvis, però fa 20 anys que es dedica enexclusiva a la venda de vidre domèstic és adir, tulipes, pàmpoles, plafons, llàgrimesper a llums i cristall per a objectes de lallar. És material fràgil. Però la Mª TeresaCuspinera no ho és, i atén els clients ambla seguretat i fermesa de qui porta 30 anysdarrerre el mostrador.

Ens explica com va començar el negocial carrer Tallers amb el fundador, l'AntoniPlanells, eivissenc viu i "manetes" quefabricava cafeteres, estufes, safaretjos ambturbines per rentar la roba -"que trencavenels botons"- i tot tipus de recanvis en unaèpoca en què les coses no es llen çaven si espodien reparar. La botiga es va traslladara la seva actual ubicació al carrer Duc dela Victòria i va passar per diferents etapes,crisis i "bufetades dels fabricants", fins quees va especialitzar en la venda de vidre. Isempre hi va gent.

En molts casos volen recuperar objectesestimats o records (una cúpula per cobriruna verge heretada, un globus per a una

llàntia antiga). S'ho miren, s'ho rumien is'ho tornen a mirar sota la mirada i elsconsells de la Mª Teresa, que diu que lesdones tenen una capacitat especial perrealitzar aquesta feina. "També venenjoves que van justets de diners i es vanmuntant el pis a poc a poc. Es miren lesofertes i els hi donem un cop de mà". Elsecret de Planells és la versatilitat enmaterials i preus i la manera, sensepresses, amb paciència, de tractar laclientela. Una botiga de sempre que haresistit els canvis al barri (la zona de laplaça Vila de Madrid, al gòtic) i conviuamb tranquil·litat amb els creixentscomerços de nova generació.

J.M.

Cristalleria Planells

Especialistesen vidre

la fitxaTítol: Resonancias. Brassaï-Paris/Colom-BarcelonaLloc: Julián Romea, 6 D2,Barcelona.Del 6 de juny al 30 de setembre

la fitxaCristalleria Planellsc/ Duc de la Victòria, 13. Barcelona.

La Veu del

CARRER26 PUBLICITAT maig-juny de 2003

ANUNCIA'T A La Veu del CARRER !93 412 76 00

FORN DE PA D'AVINYÓ

PA I BOLLERIA ARTESÀESPECIALITAT EN COQUES

ESCUDELLERS, 59Tel. 93 301 57 43

REPARTIMENT DIARIA RESTAURANTS I

COL·LECTIUS

PASTISSERIA GRANJA○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

AMPLE, 15 (Plaça de la Mercè)Tel. 93 302 24 41

C R I S T A L E R Í A - C A R P I N T E R Í A D E A L U M I N I O Y P V CC R I S T A L E R Í A - C A R P I N T E R Í A D E A L U M I N I O Y P V C

C/. Enrique Granados, 26 - Tel. 93 453 87 16Exposición: Major de Gràcia, 244 - Tel. 93 415 57 26Fàbrica: Polígon industrial Can Buscarons de baix, s/n, Nau 3- Tel. 93 568 21 51

Hnos. JURADO10 % de descuentos en cualquier instalación de aluminio, mamparas de baño, rejas de seguridad, cortinas plegables

DIVISIONES DE ALUMINIOREJAS DE SEGURIDAD

PERSIANAS - MAMPARAS DE BAÑO

TODO EN VIAJESOCIO O NEGOCIO

títol GC 780

Padilla, 216 - BarcelonaTf. 93.232.81.06 y 93.232.81.11

RESIDENCIA CLARARESIDENCIA CLARA

Santa Otilia, 13-15

EN BARCELONA (HORTA-CARMEL)LO QUE VD. BUSCA PARA SUS MAYORES

Pregunte por Sra. CLARAT. 93 420 95 62

Casa-torre a cuatro vientos, sol y mucha luzcon ascensor, calefacción, terrazas y jardín.

24 plazas, habitaciones individuales y dobles,todas ventana exter. Lavandería y aseo personal.

Cocina propia, médico, animación y gimnasia.Trato esmerado y familiar por personal cualificado.

Atención las 24 horas: todos los días del año.Véala: le gustará

SI NECESSITES UNTAXI, TRUCA'NS

BARNATAXI

93 357 77 55

escu

dell

ers,

21

telè

fon

93

317

95 8

4ba

rcel

ona-

2

P ar kingsC onse l l de Ce nt , Pl a ça de l es Glòri e s,

Inde pe ndènc ia,Avda . Me ridi ana , Gra n Via

Me tr oGlòri e s, Clot

Autobus os18, 33, 34, 43, 44, 48, 51, 54, 56, 62, 92

UNA CIUTAT DINS UNA CIUTAT!!

Des d'un botó fins un canó!!

OBERT DE SOL A SOLELS DILLUNS, DIMECRES,DIVENDRES I DISSABTES

ASSOCIACIÓ DE VENEDORSMercat MunicipalFira de Bellcaire

LA NOSTRA OFERTA: Conjuguem el nou i el vell.SUBHASTES: Dilluns, dimecres i divendres a les 7 del matí de

MOBLES I TRASTOS VELLS:Els més diversos objectes que vostè pugui imaginar i adquirir. Ontal vegada trobi els més inesperats.OFERTES PERMANENTS:Tot el que es fabrica i confecciona de qualsevol tipus, que s'ofereixal públic a preus veritablement satisfactoris.

AGRAÏM LA SEVA COMPRA.REPARTIM A RESTAURANTS, HOSPITALS,

HOTELS, BARS, COL·LEGIS, ETC.

Casa fundada l'any 1912

ORXATES, GELATSGRANITZATS, SUÏSSOSENTREPANS, GOFRES…

FABRICACIÓ PRÒPIAI ARTESANA

OBERT TOT L'ANY

Rambla Poble Nou, 44-46Tel. 93 309 18 72 - BarcelonaPàg. web: www.eltioche.comE-mail: eltioche@eresmas.net

La Veu del

CARRER 27REPORTATGEmaig-juny de 2003

MEMEMEMEMETRÒTRÒTRÒTRÒTRÒ

POLISPOLISPOLISPOLISPOLIS

JORDI TARRÉS

Montcada vista por los muralistas en una calle cercana a la estación

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

La ciudad busca la unidad interna y la reducción del impactoambiental que supone el paso de 240.000 vehículos al día

recuperando sus zonas verdes

●

Las desventajas de ser un nudo de comunicaciones

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Montcada: ¿una ciudadde encuentro?

LUIS F. ZAURÍN

Ubicada en el Vallès Occidental,esta ciudad cuya act ividadindustrial absorbe el 70% de losde 30.906 habitantes censadosen el último registro, tiene un perfilsimilar al de otras poblaciones dela periferia de Barcelona: origenagrario, rápida industrialización apartir de 1917, gran evolución dela pirámide de población aunquemenor que otras localidades delentorno de la gran urbe, y unafalta de cohesión urbanística quese traduce en un total de dieznúcleos dispersos; barr iosdotados de una identidad propia.

Otra de sus características son lasbuenas comunicaciones que mantienecon Barcelona. Según su recién elegidoalcalde César Arrizabalaga, que repitecargo, “uno se planta en la plaza deCatalunya en diez minutos”. Ademásde por carretera, las conexionesferroviarias son excelentes (líneasBarcelona-Porbou y Barcelona-Puigcerdà) y la próxima llegada enseptiembre del metro a la localidad -una prolongación de la línea IV- va aaportar unas ventajas que hasta ahorase le habían negado a Montcada.Aunque el precio a pagar por esaconectividad es una ciudad llena devías, carreteras, autopistas, etcétera,cuyas cicatrices son la causa de otrosproblemas añadidos, como la citadadispersión urbanística o lacontaminación ambiental y acústica.

La eliminación dela incineradora esuna de las luchasdel tejidoasociativo

Arrizabalaga, del PSC, afirmaque la eliminación de barreras esuno de los objetivos principales desu mandato, para lo cual se haprevisto -y aceptado ya- elsoterramiento de 2,6 km de la líneade RENFE que va hacia Portbou.Ello, junto al traslado de la fábricaValentine, que tendrá una nuevaubicación en la ciudad para lo queya se ha firmado un convenio, asícomo la petición del soterramientode la C-17 a la altura de MasRampinyó -que en palabras deledil “va para largo”- va a contribuira mejorar la cohesión del municipio.

Pero para Juan José Gómez,expresidente de la Asociación deVecinos de Can Cuyàs, los beneficiosde estar cerca de Barcelona tambiéntienen un impacto negativo: “Aunquela industria que se ha ubicado aquíha generado riqueza y puestos detrabajo, la aglomeración de polígonosindustriales es excesiva, lo que hacontribuido a la dispersión”. Por otrolado, la próxima llegada del metro ala ciudad servirá –en palabras deGómez- para paliar el exceso detráfico y lo que de ello se deriva: “Lasgente de Montcada se desplaza enautomóvil hasta las líneas de Metro

más próximas. Ahora, con la llegadade la línea IV, unos dejarán deutilizarlo y otros lo dejarán antes, loque será bueno para todos.

Otra de las cuestionespendientes, algo que ha inquietadoa los vecinos y al tejido asociativode la ciudad -cuya actitud contra lamisma ha sido manifiesta- ha sidola existencia de una plantaincineradora de casi tres décadasde antigüedad que Arrizabalagatilde de “obsoleta” y cuyasantipatías por parte de la poblaciónentiende. Sobre el particular, elvocal de la AV de Can Cuyàs señalaque su eliminación ha sido unos desus objetivos en los últimos años,incluyendo la apuesta por unecopark, cuya obra ya está enmarcha en la actualidad. Así, y trasunos meses de prueba preceptivos-asegura el alcalde- su puesta enmarcha definitiva se espera para elprimer semestre del 2004.

La existencia de dos parajesverdes -Collserola y la cordilleramarina- a los que la ciudad ahoravuelve la espalda, es otro motivode ilusión de buena parte de losvecinos, siempre que los problemasde comunicación y las actuacionesen ellos hagan posible que la ciudadpueda disfrutarlos sin problemas.Estos posibles futuros pulmonesde Montcada serían, además deun nuevo lugar de ocio y deesparcimiento de los vecinos, otroelemento más de unidad.

En lo que respecta a la identidad,hay un acuerdo generalizado sobreun sentimiento de pertenencia auna ciudad -algo que siempre sepuede mejorar- dentro de las

particularidades de una localidadcuyos barrios tienen, comorecordábamos antes, unapersonalidad propia. A ello puedencontribuir las buenas intencionesdel actual recién constituidoconsistorio, que pretende unaMontcada unida, no sólo en lo querespecta a la cohesión urbanísticasino también en lo social. Algo enlo que puede incidir la nueva“centralidad” de la localidadfavorecida por las conexiones conBarcelona. “Queremos queMontcada sea una ciudad deencuentro y no de paso: ese es unode nuestros retos para el futuro”,explica Arrizabalaga.

La relación de Montcada conBarcelona y Sabadell vienedeterminada por su situacióngeográfica, donde desde el punto devista económico, Montcada cedemucho dinero a estas ciudadespróximas, aunque eso no haenturbiado unas relaciones de buenavecindad. Sobre este asunto,Ramona Villaronga, de la asociaciónde comerciantes de Mas Rampinyó

tiene una lectura crítica: la oferta deSabadell y de Barcelona esdemasiado fuerte, sobre todo en lorespecta a la alimentación, y alpequeño comercio de la ciudad, queaquí es mayoritario, le resulta muydifícil competir con ella. “La gentecompra al descuido, no lo hace porcostumbre. Las personas mayoressí vienen pero porque su volumen decompra es menor y porque no tienencoche”. Lo que está claro es quemás que abrirse nuevos comercioslo que está sucediendo es que seestán cerrando y que si la situaciónno cambia, este sector económicoafronta un futuro cargado deinterrogantes.

Las iniciativas por parte de lasinstituciones han ayudado amejorar un poco en este sentido,pero al parecer no es suficientepara resolver una situacióndelicada: “Es cierto que ha habidoiniciativas por parte del consistoriopara dinamizar el comercio local,para que la gente entienda que elservicio que podemos ofrecer esdistinto y que somos necesarios:

Si alguien adquiere un bote depintura en una gran superficie enmal estado, por ejemplo enSabadell, no se desplazará denuevo allí para cambiarla. Sinembargo si lo ha comprado aquí,resolver un problema tan sencillocomo ése no tiene mayortrascendencia. Pero aún no essuficiente para que la cosa cambiede modo apreciable”, asegura.

La situación del ocio es similar ala que se da con el comercio: lagran oferta que las dos urbespróximas a Montcada consolida asu alrededor hacen que jóvenes yno tan jóvenes se desplacen conmucha facilidad al exterior en sushoras libres. Aunque tal y comoestán las cosas, si en el comerciola tendencia no es fácil de invertir,en el caso del ocio darle la vueltaparece de momento imposible.

Sí parece más boyante elporvenir de una industria que ocupade una u otra manera casi al 70%delos habitantes de Montcada y a laque dentro del plan estratégico dela ciudad se le ha dado una notableimportancia, tratando de fomentarla participación de los empresariosque, junto a los otros agentes queintervienen en el sector, pretendeorientarlo y ver hacia dónde tieneque ir en el futuro.

Otra cuestión que afecta a estapoblación y a su identidad -igualque al resto de ciudades de laperiferia de la urbe- es la llegadade una nueva inmigración que enel caso de Montcada está un pocopor debajo de la media deCatalunya con un 4,5%, lo quehace que su integración en laciudad no plantee especialesdificultades. El presidente del nuevoconsistorio señala que no quierecrear guetos, algo que la existenciade barrios con viviendas baratas ya menudo con problemas demantenimiento y conservaciónpodría favorecer. Así como el hechode que haya barrios como CanCuyàs que, debido al precio de lavivienda, dificulta en gran medidala ubicación de nuevos inmigrantes.

Respecto al futuro de la ciudadel expresidente de la FAVB deMontcada quiere ser optimista yencuentra que, con las excepcionespertinentes, las instituciones sonreceptivas. "Aunque -concluye-tenemos que estar todos muyatentos a los cambios y a las nuevasrealidades. Nadie puededescuidarse".

Más de 240.000 vehículos cruzan todos los díasMontcada, más de 10.000 por hora, lo que traduce deforma muy gráfica los problemas de contaminaciónacústica y atmosférica que -entre otros- causa esealtísimo nivel de tráfico. En ello es capital la peculiarsituación geográfica de la ciudad, que hace que lascomunicaciones entre el Besós, el Barcelonés y lazona norte de Barcelona pasen por ella.

Ante esa tesitura, las actuaciones previstas parecenorientadas a resolver parcialmente el problema. Aunqueuna de las más importantes de todas ellas, el

soterramiento de la C-17, va demasiado para largo,algo que reconoce su alcalde.

De todos modos, los primeros pasos están dados.Y es de prever que en no demasiado tiempo, ademásde en la cohesión municipal -un asunto clave enuna ciudad tan dispersa- la polución ambiental ysonora remita. Algo que en los últimos años se haconvertido en uno de los problemas más graves deesta localidad que quiere dejar de ser un lugar depaso para ser una ciudad de encuentro. Tiempo altiempo.

La Veu del

CARRER

Un reportatge de

miag-juny de 200328 REPORTATGE

El célebre local La Paloma cumple 100 añosmanteniendo la esencia de hace un siglo y conpoder de convocatoria para varias generacionesAlbert López

La noche es joven, a ratos

Por la cantidad de ropa que les cubre,la firmeza de sus carnes y, sobretodo, la expresión de sus ojos,media un abismo entre el tipo demujeres que se arriendan en lascalles colindantes y aquéllasentradas en años que, dejandoatrás una larga sesión de pinta ycolorea ante el espejo, correteanhacia el local. Sólo hay queseguirlas. Unas, presumiendo deapéndice-pareja; otras, amparadaspor el grupo de amigasmarchosas... En el aire flota unadeliberada elegancia en susmodales: Como chiquillas, sientenla necesidad de lucir estupen-dísimas, que nunca se sabe conquién se puede topar una. La nochees joven...

La nave dondeestá La Paloma

ubicó la fundiciónque dio forma a laestatua de Colón

El día salta de fecha cuandocruzamos la entrada. Pero, a Diosgracias, algunas cosas no cambiancon el tiempo. Rebasados dosafeminados porteros de manoretráctil, y a través de un pasillo deterciopelo rojo, nos adentramos enla misma sala de fiestas que abriósus puertas en 1903. Mismasmolduras doradas, columnas yvolutas jónicas, frisos, cenefas,frescos, artesonados de madera yla inmensa lámpara de cristal en el

IGNASI R. RENOM

La Paloma abrió sus puertas en el año 1903

centro. Aunque un equipo derestauración se encarga de sumantenimiento, la esencia de estepalacete de aire versallesco siguesiendo la de hace exactamente unsiglo, cuando constituía punto deencuentro de proxenetas yrameras, de las clases más bajasdel Raval barcelonés.

La nostalgia del pasado pareceexceder lo meramente decorativopara aliñar también las relacioneshumanas: Féminas en grupo -adivino en su mayoría solteras,divorciadas o viudas- se debatenentre el sí incondicional al primerdepredador que se acerque y lanegativa nacida de la vergüenza oel qué dirán. De fondo suena unchachachá.

Esta noche el máximoexponente del depredador loencontramos en un donjuánoctogenario cuyo modus operandise basa en la técnica del ataqueindiscriminado. Como lasalternativas no son demasiadas -los hombres están en inferioridadde número y, quizás por eso,aparentemente cohibidos- no sonpocas las que sucumben a lainsistencia del galán.

Se desenvuelve con soltura alritmo de la música. Pero tras elúltimo compás de la pieza sufreuna curiosa transformación. Elsilencio entumece sus huesos yrevela el cansancio de la edad; searrastra torcido unos pasos...Entonces comienza a oírse un vals,y con los tres tiempos acaba elmaleficio: Su cuerpo vuelve aerguirse y recobra la energía del

muchachuelo que fuera otrora. Denuevo, al ataque.

● La zancada de La PalomaCómo da el salto no lo sé bien.

Pero en un instante de clarividenciapercibo la mágica pirueta ejercidapor La Paloma: Las cuatro están alcaer, el local es otro y se me haescapado el truco. Supongo que allapso han contribuido las clases deespanglish que hace rato practicocon tres universitarias norte-

Tal y como está ahora no. Pero si en un sublime ejercicio deimaginación la privamos de todo el aderezo ornamental que la haceauténtica, la nave puede evocarnos aquella fundición de la calle del Tigre

IGNASI R. RENOM

A las 4 la orquesta se transmuta en mesa de mezclas

Los vaivenes del baile

americanas. Como buen anfitrión...La orquesta se ha embutido en

una mesa de mezclas y el director -que ahora se llama deejay- hacecantar los surcos de los discos. En lasala el hijo ha llenado el hueco delpadre, y el nieto el del abuelo. Vieneocurriendo hace media década. Uncambio, en principio, chocante que,sin embargo, se ha convertido enuna pacífica mutación que a nadieextraña. Como en la vida misma, loantiguo da paso a lo nuevo.

que fuera antes de darse al baile. El mismo lugar donde, entre el vaporde las aleaciones, se dio forma a la estatua de Colón.

Siguiendo en nuestro delirio, quitemos ahora calderas y mugre ydevolvámosle de nuevo su elegante aspecto barroco. En definitiva, lo mismoque hizo hace un siglo Ramon Daura, el joven empresario que tomó confuerza las riendas de la Gardenia Blanca, que así se llamó el negocio.

Pero aunque la mona se vista de seda, mona se queda. Y lo que podíaparecer un local elitista comenzó a albergar al tipo de personajes para losque acabar la noche a navajazo limpio era salir por la puerta grande.

Tras ser confiscada por los republicanos en 1938, reabrió sus puertas dosaños más tarde con el nombre de Salón Venus Deporte. Poco faltaría entoncespara que apareciera La Moral en persona: un entrajetado señor que, bastón enmano, se paseaba entre las parejas que bailaban acarameladas, obligándolasa separarse si sus cuerpos se acercaban en exceso.

Una cierta época dorada la llevó a tocar techo y, del mismo impulso,cayó en picado, hasta recobrar su barriobajera imagen inicial. Fue en1975 cuando el empresario Pau Solé Ribas recogió una moribunda LaPaloma para intentar sacarla de esa espiral de altibajos y lavarle la cara.A ello contribuyeron las fiestas universitarias organizadas durante los 80:Un soplo de aire fresco que se creía ajeno a toda moda. Pero no fue así.La ciudad, palpitante, no cesaba en la oferta de nuevas tendencias quecaptaron a los más jóvenes. Y La Paloma tuvo que resignarse a llevarcolgado el cartelito de local para la tercera edad. Es tan difícil limpiar lareputación... Y en ello siguen.

Entre pantallas conproyecciones fractales, el ambientemezcla los perfiles más variados,desde el más alternativo al máschic. Jóvenes que acuden alreclamo de una música de bailenada comercial, con sello propio.Al igual que sus antecesores,muchos ya son habituales de LaPaloma. Se conocen a la perfecciónlos diferentes estilos musicales quese pinchan en las sesiones de losjueves, viernes y sábados.

Música y jóvenes: Un combinadodemasiado indigesto para algunosvecinos. Como cualquier buenlingotazo, provoca insomnio y dolorde cabeza. Los efectos secundariosson denunciados por pancartas enlos balcones de los inmueblescercanos. Pero la dirección delcentenario local no está dispuestaa ver enturbiada su imagen. Asíque chitón, y a pasar por el aro: Yaesperan el permiso de obras para,entre otras, las reformas deinsonorización.

¿Será por vicio que se quejanlos vecinos? Es lo primero que seme ocurre cuando, abandonandola sala, me topo con una ristra demansos pimpollos que esperan suturno para entrar: Ni risas, ni riñas,ni estruendo, ni cantos. Enconjunto, un surrealista silencio quedeja perplejo. Unos metros másallá doy con la explicación. Dosmimos de mirada elocuente sepasean con petos en los que leo:“Silencio, La Paloma”. Así no hayquien arrulle.

La Veu del

CARRER 29PUBLICITATmaig-juny de 2003

La Veu del

CARRER maig-juny de 200330 VEÏNAT

Otra plaza Lesseps es posibleTras un año de negociaciones, el Ayuntamiento ha suscrito un documento que recoge lasreivindicaciones de los vecinos aunque sólo se trata de una declaración de intenciones.

●BARCELONALLUÍS BRAU

La plaza Lesseps, bautizadapopularmente como el “nyap”, conel paso de los años, si no asumida,los vecinos han acabado porresignarse a convivir con ella. Enla anterior campaña municipal, elPSC prometió remodelarla ycumpliendo su compromiso, aprincipios del año pasado,inesperadamente, el Ayuntamientopresentó un nuevo proyecto. Setrataba de un proyecto elaboradopor el despacho del arquitectoAlbert Viaplana en colaboracióncon el ingeniero Joaquim Pascual,que mejoraba sustancialmente eldiseño de la plaza, si bien debido alos condicionantes impuestosconservaba el agresivo modeloactual basado en la supremacíadel automóvil, obligando a lospeatones a sinuosos recorridos y asalvar importantes desniveles.

El problema clavede la plaza sonlos 150.000vehículos que laatraviesandiariamente

La reacción ciudadana,posiblemente debido a la memoriahistórica de las luchas habidas enlos años 70, fue de rotundorechazo, habiendo surgido unimportante movimiento en tornode la plataforma “Una altra PlaçaLesseps és Possible” formada porvecinos y asociaciones de losbarrios que envuelven la plaza.Esta plataforma ha protagonizadodiversas iniciativas de presiónsobre la administración, sábanasen los balcones, manifestaciones,bicicletadas, verbenas, así comouna encuesta popular conducidapor la arquitecta Itzíar González.

Ante la decidida postura vecinalel Ayuntamiento optó de inmediatosin más explicación, justificación odefensa (lo que no deja de sersintomático de la falta de criterio)por retirar el proyecto e iniciarconversaciones. Las reunionesentre la plataforma vecinal y elInstituto Municipal de Urbanismo(IMU) por parte del Ayuntamientohan sido francamente lentas y pocooperativas, hasta que la inminenciade las elecciones municipalesprecipitó un compromiso deintenciones. Tras más de un añode negociaciones, haber llegadoúnicamente a un documento deobjetivos es poco, pero no deja deser positivo que finalmente elAyuntamiento haya suscritoformalmente las reivindicacionesde los vecinos. Ahora sólo faltaconcretarlas y que se ejecuten.

El documento de intencionesconsensuado puede resumirse endos grandes objetivos:

● Restringir de forma efectivael tráfico de coches, dando el

DANI CODINA

La movilidad sostenible es una de las asignaturas pendientes en la plaza Lesseps

protagonismo al peatón, haciendola plaza habitable y potenciando lapermeabilidad entre los barrios alnorte y sur, hoy día perfectamentesegregados por la Ronda del Mig.

● Replantear las losas decubrición de la Ronda bajo la plaza,para alcanzar unas pendientes mássuaves y amables, cercanas a lainclinación natural del terreno.Eliminación de los muros barreraproducidos por las rampas quetrocean la continuidad de la plaza.

A la luz de estas directrices elAyuntamiento ha encargado otravez al equipo Viaplana-Pascual laelaboración del nuevo proyecto deplaza. Se parte de unas buenasbases, pero existen seriasdeficiencias de enfoque que exigenuna rectificación del actual procesode trabajo.

El problema clave de la plaza yde sus dos entronques con laRonda, tal como se recoge en elconvenio firmado, son los 150.000vehículos que diariamente laatraviesan, intensidad superior ala de muchas autopistas. Sobreeste tema, en los casi 18 mesesque se lleva negociando,posiblemente por carecer de uncriterio claro, el Ayuntamiento noha querido entrar. Por imposiciónmunicipal los trabajos se hanacotado al estricto espacio interiorde la plaza, al replanteo de laspendientes de losas de cubrición ysobre este punto es de justiciareconocer el buen trabajodesarrollado por el ingenieroJoaquim Pascual.

El tema crucial del tráficoúnicamente se mantiene vivo por lapresión de la plataforma de Lessepsy sobre todo por las movilizacionesde los vecinos de los dos tramos dela Ronda, Gral. Mitre y Travessera.No obstante no deja de ser chuscoque aun cuando el tránsito de laRonda es único, se está discutiendoen un tira y afloja de carriles porseparado cada tramo. La Travessera

con el Distrito de Gràcia, GeneralMitre con el de Sarrià-Sant Gervasi,y por último plaza Lesseps con elIMU.

Nos parece un método pocoserio. Aun cuando los 8 carriles dela Ronda en medio de la ciudadson una vergonzosa herencia delurbanismo de la dictadura, indignade la Barcelona del siglo XXI,tampoco puede obviarse que laRonda y el nudo de Lesseps, (unode los 8 más importantes de laciudad) son hoy por hoy piezasesenciales de la red básica y nosería de recibo actuar frívolamente,estrangulándolas o eliminándolassin más. La discusión no es posibleenfocarla aislada yfragmentadamente, como se estáhaciendo. Exige una reflexión detoda la ciudad e incluso del ÁreaMetropolitana, pues cada díaentran y salen de Barcelona1.600.000 vehículos, que cargansobre la red viaria de la ciudad.

Se reivindica unaplaza civilizada,integrada en laciudad y a escalahumana

Ahora bien, de una vez portodas, en la plaza Lesseps elAyuntamiento tiene que aclararserespecto a la política de movilidadque defiende. U opta como vienehaciendo por impulsar políticas deampliación de aceras, extensiónde carril bus y carril bici o de co-promotor del PDI, en la línea de loscompromisos de la Agenda 21, opor el contrario apoya, comotambién viene haciendo, el túnelde Horta o la creación de grandesaparcamientos, incentivadores deluso del automóvil, como en el

campo del Barça (Portal delConeixement), Ciudad Judicial,Centros comerciales (Maquinista,l’Illa, Diagonal-Mar, etc.) Líneas deactuación perfectamentecontradictorias e incompatiblesentre sí.

Aparte de una postura decididaen el sentido de reducir el coche enla ciudad, dos estudios previos sonimprescindibles para orientar yguiar la ordenación y diseño deuna plaza Lesseps y de una Rondadel Mig civilizados, integrados enla ciudad y a escala humana:

● La ejecución y funcionamientodel PDI para el año 2010 en laregión metropolitana, con unainversión de1,2 billones, 300 km.nuevos de metros y trenes decercanías, (41 km de la línea 9 demetro, siguiendo la traza de laRonda), 235 nuevas estacionesintermodales (park and ride), ha desuponer para dentro de siete añosuna drástica reducción de losviajeros en vehículo privado. Hayque cuantificar la reducción de laIMD, que acote hasta qué nivel vaa ser posible pacificar la Ronda y laplaza y en consecuencia qué diseñova a ser posible aplicar.

● La programada estaciónintercambiadora intermodal (metro-metro, metro-bus, bici, taxi)constituirá la polaridad (origen-destino), más potente de la plaza,rótula y eje estructurador de lamisma. Los 20.000 peatones quehoy cruzan diariamente la plaza,se incrementarán de formaimportante.

Es necesario conocer parapoder formalizar correctamente eldiseño y ordenación, la futura arañade flujos, (IMD), de peatones en laplaza y de ésta con los barrios desu entorno; con la proyectada tramade vias-paseo peatonales deGràcia y con la estructura verdeque la envuelve, (el futuro corredorverde de Hospital Militar, enlazandocon el Putxet y Parque Güell).

● Breus de barri

FORT PIENC

Tramvia per mig del parcL’AVV està recollint signaturescontra l’ubicació del futur tramviapel Parc de l’Estació del Nord. Unespai públic que en el seu dia ja vaser agredit en col·locar en el seuinterior l’edifici de l’INEM. Els veïnsplantegen que el tramvia had’ubicar-se en l’espai que,antidemocràticament, ocupa elcotxe. L’entitat palteja el carrerAlmogàvers.

SANT MARTÍ

Semicobertura de la Gran ViaHan començat per fi les obres, queduraran 2 anys. Així es portarà aterme la reforma que els veïns vanacceptar en assemblea. La lluitapel cobriment d’aquesta via urbanava mobilitzar durant molt mesos amilers de veïns que van realitzarnombroses accions de protesta. Laplataforma veïnal s’ha compromèsa realitzar un seguiment de lesobres.

CIUTAT MERIDIANA

Ascensors per al metroDos ascensors, un de rampa i unaltre panoràmic, permetran elsveïns de la zona baixa del barriaccedir a aquesta nova instal·laciódel metro que s’està construint.Era una vella reivindicació veïnal.La línia 11 tindrà de moment 4estacions, encara que l’ATM laperllongaria fins al cementiri deCollserola.

LA BORDETA

Suspens a l’Ajuntament700 veïns i veïnes d’aquest barrivan participar en una enquesta enla que van suspendre l’actuaciómunicipal i van exigir mésinversions en el mandat quecomença. Els suspensos van per ala Guàrdia Urbana i els serveisd’atenció al veïnat, així com per laneteja del barri.

SANT ANDREU

Manifestacions a les casernesCentenars d'immigrants malviuen ales casernes de Sant Andreu.Veïns i comerciants s'hanmobilitzat i exigeixen neteja,seguretat i equipaments. Elsimmigrants reivindiquen permís detreball. És necessari trobar lamanera de respectar tots el drets isobretot no permitir que elsxenòfobs instrumentalitzin lasituació.

EIXAMPLE

Insuficient participacióLa coordinadora d’AAVV, integradapels barris de la dreta i l’esquerra del’Eixample, van signar una cartadirigida al Districte, abans leseleccions, en la qual manifestaven laseva preocupació per com s’estàportant a terme el procés departicipació i que les entitats valorencom a «totalment insuficient».

CIUTAT VELLA

Increment de la tuberculosiLa geografia de la tuberculosi aBarcelona està marcada per grandiferències. Mentre a Sarr ià-SantGervasi es comptabilitzen 12,3casos de tuberculosi per cada100.000 habitants, a Ciutat Vellas'arriba a 174. Una xifra equivalenta la taxa dels païssos més pobres.

La Veu del

CARRER 31FAVBmaig-juny de 2003

EL COR ROBAT

CATHERINA AZON

Josep Lluís RuedaLatasaSecretari de la CoordinadoraNacional de Jubilats iPensionistes de Catalunya

"A Porto Alegreporten anys depressupostosparticipatius"

Fa mig segle que viu a Gràcia. Soci de l’AVV Vila de Gràcia.Secretari de la Coordinadora de Jubilats i representant d’aquestaa la Junta de la Favb.

Què fa un jubilat assistint al Fòrum Mundial de PortoAlegre?

Observar, aprendre, veure, escoltar, conèixer i intentardescobrir els problemes del món globalitzat. He pogut constatarque certs problemes de vegades se’ls inventen els polítics.

Què destaques d’aquesta convivència amb milers imilers de persones?

Al Fòrum Social Europeu de Florència vam conviure idebatre les temàtiques en espais reduïts i, davant la presènciade desenes d'idiomes, l'intercanvi multigeneracional no vasuposar cap problema. De cop, podies arribar a entendre elsproblemes comuns a tot el món.

Vas conèixer situacions molt diferents?Sí, però, a la vegada, realitats comunes. La pobresa està

globalitzada.

La participació, els seus dèficits, ha estat un elementde debat en les darreres eleccions?

Al marge d’aspectes concrets, com la necessitat d’elegir elsconsellers de districte, la participació no es pot improvisar enaprovar unes normes. Hi ha que preparar-se si es vol tenir unsresultats satisfactoris.

Preparar-se és convertir el ciutadà partícip en un tècnicamb coneixements d’urbanisme, ensenyament, sanitat?

No, vol dir que perquè la participació tingui coneixementde causa es necessita en primer lloc una informació suficient,mitjans tècnics que la recolzin. A Porto Alegre porten 10 anys.Avui a Barcelona, una part de les forces polítiques quegovernen volen iniciar experiències de pressupostosparticipatius als districtes.

Coincideixes amb el dimitit Ernest Maragall que lesaudiències públiques de pressupostos tenien menysassistents que els dits d’una mà?

No. Des de l’Ajuntament no falten excuses. Vull dir ques’ha d’iniciar un procés seriós, que no es pot improvisar. Aquípodria iniciar-se als districtes per tal d' arribar a elaborar elspressupostos de tota la ciutat.

Si bé l’última campanya electoral no ha estat molt viva,la gent gran ha estat present en debats i declaracions.

No podia ser d’una altra manera. La problemàtica és greu:170.000 viuen en el llindar de la pobresa, milers no podenbaixar al carrer… Però, no sé si ha estat present perquèpreocupi aquesta situació o perquè cada jubilat és un vot.

Quines prioritats es plantegen?Incrementar notablement l’assistència a domicili i la

construcció d'equipaments socio-sanitaris que contemplin lapersona de forma integral: Un Centre de Dia a cada barri i unaresidència assistida a cada districte, i pisos tutelats o protegits,a ser possible en cada districte. Difícil però no impossible.Depén de la volutat política de resoldre els problemes delsciutadans.

PUYAL

Revistes de barri

No a la central tèrmica al port de Barcelona

El número 15 de la revista delbarri informa de la inauguracióde l'ïlla de Forc Pienc sensel'escola primària. A la pàginavuit hi ha un plec de recollidade signatures contra el pas deltramvia Sant Adrià-Estació delNord pel mig del parc de lacitada estació. Un llistat ambles 13 reivindicacions del'associació per al nou mandatque comença situa lesprioritats del barri.

Rebem el butlletí de l'AVV deSant Gervasi de Cassoles, datatal mes d'abril, sense numerar. 8pàgines a tot color informen delsrecords de 25 anys d'associació.Una entrevista a Viky,propietària d'una parada de carnal mercat, ens permet conèixeralguns aspectes de l'evoluciódel barri i de la realitat delmercat on treballa: "Hi ha gentque voldria anar al mercat i nopot degut a l'horari".

Diari mensual de l'AVV delPoble Sec. En portada parla deles millores al camp de futbolde La Satàlia, gestionat perl'associació. També informa del'obertura dels jardins JoanBrossa a Montjuïc i deixaconstància de l'estudi realitzatpel grup de recerca"Multiculturalisme i gènere",dirigit per Mary Nash, sobre lapoblació i l'ús de l'espai urbá alPoble Sec.

El Nostre Barri Fort Pienc Veïns

REDACCIÓ

El projecte de construcció d’unacentral tèrmica de cicle combinatpromogut per l’empresa GasNatural a la zona ampliada del Portde Barcelona significa un greuimpacte sobre la qualitat ambientalde la ciutat i l’àrea metropolitana,talla d’arrel les possibilitats dedesenvolupar les energiesrenovables, i no es justifica des delpunt de vista de la capacitat degeneració elèctrica.Els residus que provoquenaquestes centrals (diòxid de carbonii sofre, òxid de nitrògen, compostosorgànics volàtils, monòxid decarboni) tenen greus impactessobre el canvi climàtic, la salut i labiodiversitat.

La centralperpetua unmodel energèticcentralitzati obsolet

Aquest projecte destrueix els tímidsintents de control de les emissionscontaminans engegats des de lesinstitucions de la ciutat i, a més,mostra la hipocresia ambiental deGas Natural, una empresa que peruna banda ha signat el “Compromísciutadà per la sostenibilitat-Agenda21” i és membre del ConsellMunicipal de Medi Ambient, i perl’altra promou una central quecontradiu aquestes iniciatives. De

fet, el projecte no està contemplaten cap de les previsions formuladesper l’Ajuntament o la Generalitat.

L’energia solar que repBarcelona permetria, amb latecnologia actual, satisfer lesnecessitats d’aigua calentasanitària cobrint aproximadamentun 10 % de les teulades ambplaques solars i satisfer lesnecessitats d’electricitat de consumdirecte domèstic cobrint ambplaques fotovoltàiques una tercerapart de la superfície de teulades.

La construcció d’aquesta centralfa que es descartin automàticamentles possibilitats d’aprofitamentenergètic renovable que ofereixBarcelona i demostra la manca dedemocràcia de la política energèticade les administracions, quecedeixen davant de grupsd’interessos minoritaris. Elsproblemes ambientals i tècnics delsistema elèctric mostren la urgènciad’avançar cap un sistema elèctricdescentralitzat, basat en lageneració distribuïda, ambequipaments petits i mitjans propersals consumidors.

A la irracionalitat que suposaconstruir plantes centralitzadesd’aquesta potència, s’afegeix lamanca d’eficiència en el seufuncionament. A menys de 10 kmsde distància de la ubicació d’aquestprojecte es troba la tèrmicarecentment construïda a Sant Adriàdel Besòs; una central quemalbarata més d’un 40 % de laseva capacitat de generar calor,quan es podria aprofitar per generaraigua calenta o refrigerada, fentservir cogeneració i sistemes

d’aprofitament del calor residual.Aquest projecte implica un nou

incentiu al creixement irracional dela demanda d’electricitat, en unmoment en que hi ha un consensgeneralitzat sobre la urgència i lanecessita de polítiques d’estalvi ieficiència en el consum energètic.

El projecte deixaen mera retòricales propostescontingudes enl'Agenda 21 en elstemes d'energiai contaminació

Demanem a les diferentsadministracions implicades(Ajuntament, Generalitat, Ministerisd’Economia i Medi Ambient, etc.)que facin servir les sevescompetències per impedir laconstrucció d’aquesta central iapliquin polítiques coherents ambels compromisos que han subscrit.

Ens oposem a la construcció dela CTCC del Port de Barcelona, notan sols per l’impacte que provocaràsobre la ciutat i tota la seva àreametropolitana, també perquè barrael pas a totes les alternatives queformen la nova cultura de l’energiaque la situació ambiental reclama.

(*Extracte del manifest de laPlataforma Ciutadana contra lacentral tèrmica del port deBarcelona).

maig-juny de 200332

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

L'acudit○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Sal i pebre Maikel

Parlant del

CARRERi de la ciutat

QUI ÉS QUI

JOSEP FONTANA I LÁZAROCatedràtic emèrit d'Història

ROSA MARÍA PALENCIAPeriodista

IGNASI R. RENOMFotògraf

"Aznar fa un discurssemblant al que feiala dreta el 1936"

Zeta

Josep Fontana i Lázaro va néixer alcarrer de la Palla de Barcelona fa 71anys. Deixeble de Pierre Vilar, és un delsmés respectats mestres de lahistoriografia marxista a Catalunya. Haestat director de l’Institut Universitarid’Història Jaume Vicens Vives des de laseva fundació fins que va jubilar-se fa unany. Com a catedràtic emèrit, aquest veídel Poble Sec continua sent un referentper a molts historiadors a casa nostra.

En la seva memòria encara hi són elsrecords infantils dels bombardejos queara, com a historiador, qualifica de “elsprimers de la història sobre població civilamb la intenció deliberada de provocarterror”, és a dir, la seva pròpia vivènciade nen barceloní durant la guerra civil.Com aquell matí de diumenge que amb 5o 6 anys llegia a la galeria del seu pis dela plaça Cucurulla, amb un bitllet dedues pessetes a la mà, regal per lacaiguda d’una dent de llet. De sobte tot

el que li envoltava va sotraguejar: unabomba havia caigut al carrer, davantmateix de la seva finestra. Encararecorda el so de les sirenes, la fugida alrefugi o els veïns que després de cadabombardeig ja no hi eren..

Ara que es compleixen 100 anys delnaixement de George Orwell, quinaopinió li mereix la seva obra "Homenatgea Catalunya"?

“Hi ha literatura del POUM i de lesbrigades molt interessant, de la qualconeixem molt poc. Hi ha llibres que sónd’un interès humà admirable, com eltestimoni d’Orwell i la seva simpatia perla causa. El que passa és que va viure undels moments més confusos de la guerracivil en el qual van passar coses de lesquals ell ni s’assabenta, no acabad’entendre la situació. Crec queHomenatge a Catalunya és una obrabenintencionada, però el seu és eltestimoni d’una víctima que no entén el

perquè de la repressió. Crec que això ésel que el duu a col·laborarposteriorment, durant la guerra freda,amb el Ministeri Britànic d’AfersExteriors i a denunciar molta gent. I hofa de manera entusiasta i espontània,amb la qual cosa aconsegueix latraducció de la seva obra en moltesllengües”.

Per a Fontana aquest període de lahistòria està encara per estudiar, peròcreu que la prioritat ara és rescatarl’intent de transformació social i culturalde la Segona República, des del 1931 fins1939. “Coses com el projecte educatiu ola veritable reforma agrària. Em semblainadmissible que el fet central sigui laguerra civil i que es consideri laRepública com una mena d’antecedenten què les coses no anaven bé. Perquè elgran drama és que la guerra es vaperdre. I la culpa no va ser ni del PSUCni del POUM ni de la FAI”.

Recuperar pel que aportaria almoment present?

“És clar. Tenim una democràcia moltmenys participativa que la de llavors. És

clar que 2003 no és 1931, però ara hi haunes forces equivalents a les dretesd’aleshores que van frenar el procés desdel primer moment i van desencadenarla guerra civil. Ara Aznar fa unapropaganda que sembla la que feia ladreta al febrer del 36 contra el FrontPopular. Em preocupa que les últimeseleccions demostrin que el poder segueixsent capaç de mobilitzar la por. Hem vistla paradoxa que al mateix temps que esprodueixen les grans manifestacions aBarcelona o a Galícia, l’entornconservador defensa sòlidament al PPperquè té por”.

Sobre la transformació recent deBarcelona l’historiador opina que “alcostat de grans operacions demárqueting urbà i immobiliàries, valdriala pena engegar moltes més per arecuperar serveis com l’educació, la salutmunicipal o l’habitatge.”

A la llum dels seus records infantilsde guerra, què opina de la guerra d’Iraq?

"Per començar, a l’Iraq no hi ha hagutuna guerra, sinó una agressióabsolutament injustificada. Si lafinalitat de la invasió hagués estat elrègim tirànic, de feina en tenen moltaper fer. Podrien començar pel Pakistan oper l’Aràbia Saudita que tenen règimsabsolutament antidemocràtics i quesegueixen sent suportats pels EstatsUnits. Els sofriments causats a lapoblació civil són absolutamentcriminals i injustificables i se sumen alsprop de 500.000 morts que el bloqueigeconòmic entre la guerra del Golf iaquesta última han produït entre lapoblació infantil iraquiana per manca demedicaments”.

Creu que aquesta invasió injustificadapassarà a la Història com a tal o hauremd’esperar més temps?

Aquesta vegada la presència de mésmitjans de comunicació així coml’abundant documentació sobre elsantecedents, com ara les relacionsd’Estats Units amb el règim iraquià, hapermès que la realitat es conegués mésaviat. Crec que no serà possible canviarla imatge del que va haver d’enganydeliberat a la població. No cal que passimassa temps perquè el que hi ha de bruti d’indefensable en aquest tema, siguievident”.

Marxa enrere

En plenes mobilitzacions contra la guerra, Joan Clos vaanunciar el 8 d’abril que el senat del Fòrum 2004 celebrariaun debat sobre el tema al mes de juny. El senat està composatper un centenar de personalitats d’arreu del món.

L’anunci estava forçat per la pressió que suposava que un delseixos principals del Fòrum fos la pau. La proposta pretenia ocultarque el Patronat havia impedit que el Fòrum es definís sobre el tema.

Curiosament, ni Clos ni ningú van traslladar l’encàrrec a laresponsable d’organitzar el senat, la senyora Mary Ann. I ara diuenque per problemes d’agenda s’ha suspès («desplaçat») la reunió deljuny. El senat, seguint la veu del seu amo, no es definirà.

En cas de guerra, no definir-se es definir-se. No dir no a la guerraés dir no a la pau. Mentre la ciutat es va mobilitzar contra la guerra,el Fòrum es contenta amb fitxar, a cop de talonari, estrellesmediàtiques, premis Nobel de la Pau i ONG interessades enorganitzar algun congrés, trobada o festival. Lamentable.