Gestió de la qualitat en una empresa de fabricació iinstal·lació de portes automatitzades

AUTOR: Judith Solé CobaDIRECTOR: Albert Fonts Ribas

DATA: Setembre / 2001.

- 1 -

GESTIÓ DE LA QUALITAT ENUNA EMPRESA DE

FABRICACIÓ I INSTAL·LACIÓDE PORTES AUTOMATITZADES

1ª PART

ORGANITZACIÓ DE L’EMPRESA

JUDITH SOLÉ COBA

- 2 -

ÍNDEX PART I

1.- Introducció i objectiu del projecte .............................................................................. 1

2.- Antecedents ............................................................................................................... 4

3.- Objecte de l’empresa ................................................................................................. 8

4.- Dades sobre l’empresa ............................................................................................ 11

4.1.- Situació i localització ................................................................................................. 11

4.2.- Domicili social ............................................................................................ 12

4.3.- Solar ........................................................................................................... 12

4.4.- Personal ..................................................................................................... 13

4.5.- Sector en el què treballa ............................................................................ 18

5.- Disseny del subsistema d’operacions .................................................................... 20

5.1.- Objectius del subsistema d’operacions ...................................................... 20

5.2.- Producte .......... .......................................................................................... 23

- Tipus de producte .............................................................................. 23

- Materials ............................................................................................. 28

- Cicle de vida del producte .................................................................. 33

- Mercat ................................................................................................ 36

- Local industrial ................................................................................... 37

5.3.- Distribució en planta .................................................................................. 38

5.4.- Planificació de la producció ....................................................................... 46

5.4.1.- Sistemes de gestió d’estocs ......................................................... 48

5.4.2.- Etapes de la producció ................................................................. 51

5.4.3.- Planificació d’activitats.................................................................. 52

5.4.4.- Diagrama de Gantt ....................................................................... 54

- 3 -

6.- Introducció a la normativa de seguretat i higiene & qualitat .................................... 55

6.1.- Historia de la llei de prevenció de riscos laborals (LPRL) .......................... 57

6.2.- Normatives: Reials Decrets i Reglaments que cal complir ........................ 58

6.3.- Aspectes econòmics de la seguretat ......................................................... 65

7.- Descripció dels plànols ........................................................................................... 70

ANNEXA 1: Càlculs elèctrics realitzats amb el programa Calculux.

ANNEXA 2:

Plànol nº 1: planta baixa distribució

Plànol nº 2: planta altell distribució

Plànol nº 3: planta baixa instal·lacions

Plànol nº 4: planta altell instal·lacions

- 4 -

1. INTRODUCCIÓ I OBJECTIU DEL PROJECTE

Aquest projecte esta relacionat amb l’ assignatura d’economia i organització

industrial amb l’assignatura optativa de gestió de la producció i amb l’assignatura de

lliure elecció seguretat i legalització elèctrica. Per una part es basa en la gestió,

planificació i control de la producció i de la qualitat dels productes, i per una altra fer

una avaluació i prevenció de riscos laborals dins de l’empresa.

L’objectiu d’aquest projecte és crear les bases per que l’empresa sobre la que

estem treballant fabriqui el seu producte, millor que ho feia fins ara, tant a nivell

econòmic com competitiu.

A nivell econòmic es busca una reducció de costos i eficiència en el treball, i a nivell

competitiu crear una millor imatge al client oferint un bon producte i un bon servei.

Per poder aconseguir aquests objectius s’ implantarà un sistema d’assegurament

de la qualitat per a tota la producció que ens marcarà uns mètodes i unes pautes amb

la finalitat d’ aconseguir l’èxit del producte i de l’empresa. Seguint la metodologia

descrita en el sistema de qualitat, aconseguim fer la feina ben feta a la primera i amb

una millora contínua.

Un altre objectiu és complir amb tota la normativa de seguretat i higiene amb la

finalitat de garantir la seguretat dels treballadors i evitar els danys personals i pèrdues

econòmiques innecessàries a l’empresa per baixes laborals.

El projecte s’estructura en cinc parts:

PART I : ORGANITZACIÓ DE L’EMPRESA

Es declaren els objectius de l’empresa i la necessitat, d’ implantar un sistema

d’assegurament de la qualitat. També s’afegeix informació sobre el tipus de producte

que es fabrica , el mercat en què treballa, els seus clients i altres dades generals sobre

- 5 -

l’ empresa en que estem treballant. En aquesta primera part, també s’ inclou una anàlisi

del procés productiu i de la planificació de la producció. S’explica, també, en general,

els beneficis i pèrdues que ocasiona la seguretat en l’empresa. Es fa esment de la

normativa de seguretat, i de les normes que impliquen a l’empresa directament.

PART II: SISTEMA D’ASSEGURAMENT DE LA QUALITAT

Es descriu acuradament (el que és) la qualitat passant per diferents definicions i

terminologies de diferents autors , i es parla de l’ evolució històrica de la qualitat. Un

altre punt és el sistema d’assegurament de la qualitat UNE-EN-ISO-9000, que fa

referència a la implantació en una empresa, la normativa a seguir i tota la

documentació necessària a elaborar.

PART III: MANUAL DE QUALITAT

Aquesta part és la confecció del manual de la qualitat de l’empresa. Tot el que

diu aquest manual és allò que ha de seguir fidelment l’empresa per garantir un nivell

òptim de qualitat als seus productes.

PART IV: MANUAL DE PROCEDIMENTS

És la confecció del manual de procediments de l’empresa. Aquests

procediments indiquen les passes a seguir per l’empresa per aconseguir la qualitat

dels seus productes. Els procediments estan redactats seguint la norma UNE-EN-ISO-

9000.

PART V: APLICACIÓ DE L’ASSEGURAMENT DE LA QUALITAT A L’EMPRESA

Aquesta part tracta sobre un exemple pràctic de fabricació d’un producte, el qual

passa per totes les comprovacions indicades en el manual de procediments.

- 6 -

Per l’elaboració d’aquest projecte ha estat necessària la consulta bibliogràfica de

diferents llibres que tracten de matèries diferents, com és l’economia i la gestió

d’empreses, les normes de qualitat UNE-EN-ISO-9000, i llibres de seguretat a

l’empresa. També s’han consultat catàlegs o manuals proporcionats per proveïdors.

D’altra banda, la col·laboració, d’algunes persones de la plantilla de l’empresa on he

estat contractada en conveni de pràctiques, ha estat de gran ajut.

- 7 -

2. ANTECEDENTS

Es tracta d’una empresa que fins ara ha treballat amb petites empreses o

particulars. Aquestes petites empreses compren els productes per vendre’ls als seus

clients o pel seu propi ús. Els particulars són persones físiques de nivell econòmic

mitjà o alt, que per exemple s’estan fent una casa i necessiten la porta pel garatge o la

porta d’entrada als jardins, o simplement volen renovar la que ja tenen per que estan

velles o no funcionen correctament.

Amb l’arribada de grans empreses com a clients, i donat el bon moment econòmic

en què es troben els particulars o les petites empreses, la demanda de feines s’ha

multiplicat. Això ha implicat a l’empresa un augment del nombre de treballadors, per

poder complir amb les comandes dels clients.

Aquests factors han fet que la direcció de l’empresa es plantegi la necessitat

d’ implantar un sistema d’assegurament de la qualitat que s’ajusti a les normes ISO-

9000, per obtenir una millora en l’organització de l’empresa, i assegurar la qualitat dels

seus productes, la qual cosa implicarà a curt o mitjà termini ser més rentables i

competitius. La implantació d’aquesta norma a part de garantir la qualitat del producte,

garanteix que la nostra empresa sempre fabriqui els seus productes de la mateixa

manera. La manera de fer les coses, i el fer-les bé a la primera serà el que ens

proporcioni la implantació d’un sistema d’assegurament de la qualitat L’aplicació de les

normes ISO-9000 és un mètode rigorós d’assegurament de la qualitat.

Un altre mètode útil per millorar la qualitat dels processos de fabricació és reforçar

la preocupació i la motivació per la qualitat a tots els nivells. És necessari conscienciar-

se que la qualitat depèn de tots – qualitat total -.

ü LA QUALITAT ÉS COSA DE TOTS

ü LA QUALITAT ES FA, NO ES CONTROLA

- 8 -

El no fer la feina bé a la primera i el no complir amb algunes normatives de

seguretat i higiene, pot provocar pèrdues de temps que deriven en pèrdues

econòmiques. Els cost dels errors en la producció pot ser degut a diferents causes,

com, un mal disseny del producte la qual cosa implica canvis de disseny, provocant la

compra de nous equips de mesura o eines adequades per fer la feina novament,

també els materials i les instal·lacions són importants a l’hora de la producció, els

materials han d’estar en perfectes condicions per ser utilitzats. Els proveïdors, tant, els

que ens subministren eines i equips o els que ens subministren les matèries primes han

d’estar homologats pel responsable de qualitat. La homologació ens garantirà que tots

els productes comprats són de qualitat amb la qual cosa ens estalviarem pèrdues en el

procés productiu.

En el cas que els productes comprats no ens arribin en condicions òptimes per

ser utilitzats, serà necessari investigar les causes i esbrinar el o els responsables per

intentar evitar en un futur els mateixos errors. De la investigació d’aquestes causes

sorgeixen els informes d’accions correctores que ens indiquen les causes del error i les

mesures que s’han de prendre per que no torni a succeir, també, durant la investigació

es pot arribar a la conclusió que cal revisar el manual de qualitat o alguns dels

procediments o la política de l’empresa. Un altra conclusió a la que es pot arribar és a

la necessitat de modificar el procés productiu o les instal·lacions.

Totes aquestes causes anomenades anteriorment provoquen una reducció de la

productivitat i l’eficiència del procés productiu, alhora que s’incrementen els costos.

també se’ns ocasionen deixalles de materials i subproductes derivats del procés

productiu, però dels quals s’intenta treure’n profit portant-los a plantes de deixalles,

aquesta acció ens aportarà una petita retribució econòmica.

Cal donar unes garanties del producte als client per evitar, posteriorment,

possibles reclamacions de clients per un producte sense qualitat i amb retards en el

temps d’entrega, reclamació que s’ha d’investigar per conèixer la causa exacta que ha

fet que el producte no sigui de qualitat. Això el que ens provocarà és una pèrdua de

temps i per tant pèrdues econòmiques.

- 9 -

Les causes i conseqüències anteriors es mostren de forma esquemàtica en el

quadre següent:

1 CANVIS DE DISSENY

REFÚS DE PRODUCTES O EQUIPS COMPRATS2 • Investigació de causes

• Substitució de material

REVISIÓ DE MATERIALS, INSTAL·LACIONS, PROCESSOSI ACCIONS CORRECTORES

3 • Revisió i accions correctores• Preparació d’eines• Modificació d’ instal·lacions i processos

4 REPROCÉS

DEIXALLES EN LA PRODUCCIÓ5 • Material no conforme

• Material perdut en el procés• Subproductes, retalls

GARANTIES6 • Cost de garanties

• Investigació de queixes de clients• Inspecció i prova de productes retornats

Esquema 1.1: Cost dels errors

Font: “Seguridad e Higiene y Calidad Total” A. Albesa – A. Montoliu

- 10 -

L’empresa s’ha donat compte que la qualitat és un factor determinant de les

preferències dels consumidors a l’hora d’adquirir un producte, i és un avantatge davant

dels seus competidors, encara que, cada vegada més, la qualitat no és un avantatge

competitiu, sinó un requisit imprescindible.

- 11 -

3. OBJECTE DE L’EMPRESA

L’empresa TALLERS REUS SL fa tot tipus de feines de serralleria. La fabricació

de tot tipus de portes en ferro i el servei que ofereixen als clients per automatitzar-les

és el seu principal producte.

Donat l’elevat nombre de comandes que reben d’aquests productes, i donat

l’ampli espai que es necessita per la seva fabricació, l’empresa ha decidit recentment,

disposar d’un local nou que es dedicarà a la fabricació de tot tipus de portes i la

posterior automatització ja que el local on estan treballant en aquest moment s’ha

quedat petit. Aquestes noves instal·lacions afectaran al personal que treballa a

l’empresa proporcionant-los un lloc de treball amb millors condicions d’espai i comoditat

per realitzar la feina.

Aquest nou local permet proporcionar una gamma més alta de productes, una

millor servei i una millor qualitat dels mateixos, als clients.

El bon servei a clients és un objectiu fonamental per l’empresa, donat que:

• El servei pot ser un del mitjans per aconseguir un avantatge

competitiu.

• Un millor servei fa augmentar el valor afegit del producte.

• El servei és un factor determinant molt important per la percepció de la

qualitat per part del client.

Per ser competitius no n’hi ha prou amb satisfer les exigències dels clients,

també és necessari aconseguir aquest objectiu amb el mínim cost, és a dir, eliminant

les operacions que no afegeixen valor al producte, així com els costos de no – qualitat.

Podem dir, doncs, que s’ha de generar qualitat amb la màxima productivitat.

Aquesta màxima productivitat, és un objectiu important per l’empresa ja que

repercutirà en un augment dels beneficis econòmics. Però per obtenir els beneficis

primer cal invertir i planificar com s’obtindran.

- 12 -

Per obtenir una productivitat de qualitat s’han de seguir alguns punts que ens

indica la norma ISO-9000 per l’assegurament de la qualitat. L’avaluació de proveïdors

comporta l’assegurament d’obtenir uns materials fiables i de qualitat, tan mateix els

equips de mesures i les eines han de passar periòdicament una calibració i un

manteniment, per ser més fiables en el moment de la fabricació del producte. La

formació del personal és també important, han de saber com fer la feina i com utilitzar

les eines per obtenir uns bons resultats. Les auditories de qualitat ens serveixen per

verificar que realment la feina que estem fen compleix la norma d’assegurament de la

qualitat, el que dona com a resultat productes de qualitat.

Revisió de dissenys: s’ha de planificar la producció basant-se en la política de

l’empresa i amb els objectius fixats per un cert període de temps. La planificació ha de

ser fiable per això cal realitzar revisions per comprovar que s’estan assolint els

objectius fixats, i si no és així per estudiar-ne les causes. Aquestes revisions es duen a

terme amb la documentació generada durant el procés productiu.

Qualitat de proveïdors i serveis externs: tots els proveïdors han d’estar avaluats

pel departament de qualitat, i per poder comprar els seus productes han de pertanyé a

la llista de proveïdors homologats la qual cosa ens garantirà que els productes

subministrats són de la qualitat exigida per l’empresa. En el moment en que els

productes arriben a l’empresa s’han de fer un seguit de comprovacions, com poden ser,

que els material que ha arribat siguin exactament els sol·licitats, tant al tipus com a la

quantitat. Un altre feina serà realitzar les inspeccions descrites en el procediment

d’inspecció i assaig.

Planificació de la qualitat i administració: s’ha d’avaluar la possibilitat d’utilitzar

mètodes i equips nous per millorar la planificació de la producció i la qualitat dels

productes. Qualssevol modificació dona pas a desenvolupar un procediment per

detallar el nou mètode o descriure els equips nous.

Formació del personal: en cas que el personal no tingui la formació adequada

l’empresa se l’haurà de proporcionar si vol tenir un treballador que rendeixi al màxim de

les seves possibilitats.

- 13 -

Auditoria de qualitat: són necessàries per comprovar que s’està fent tot el que

diu el manual de qualitat i que s’està fent bé. Les auditories recauen tan en el sistema

com en el producte o en el procés, donat que tot forma part del sistema de qualitat.

Aquestes auditories les pot dur a terme tant el personal de l’empresa com persones

exteriors a ella.

En l’esquema 1.2 es pot veure totes les característiques anomenades

anteriorment per obtenir una productivitat de qualitat.

REVISIÓ DE DISSENYS• Planificació i realització de revisions

1 • Fiabilitat• Comprovació de documents

QUALITAT DE PROVEÏDORS I SERVEIS EXTERNS• Avaluació de proveïdors

2 • Comprovacions d’ordres de compres• Procediment d’inspecció de recepció

PLANIFICACIÓ DE LA QUALITAT I ADMINISTRACIÓ• Avaluar mètodes i equips nous

3 • Desenvolupament de procediments• Disseny d’equips de proves• Administració

4 FORMACIÓ DE PERSONAL

AUDITORIA DE QUALITAT5 • Auditoria de producte i procés

• Auditoria del sistema

Esquema 1.2: Cost de prevenció

Font: “Seguridad e Higiene y Calidad Total” A. Albesa – A. Montoliu

- 14 -

4. DADES SOBRE L’EMPRESA

4.1 SITUACIÓ I LOCALITZACIÓ

L’empresa TALLERS REUS SL dedicada a la serralleria esta situada a Reus, al

carrer Andorra nº 26, del polígon industrial Valira.

A nivell geogràfic aquesta empresa actua en l’àmbit de tota la seva comarca, el

Baix Camp principalment la seva capital Reus i de les comarques que l’envolten. La

planta està orientada al mercat, és a dir, produeix quasi tots els productes que ven

en l’àrea geogràfica establerta. El cost de producció pot resultar elevat, però es

redueixen els costos de transport i també el temps d’entrega dels béns.

Alguns factors que han estat claus en la localització de la nostra empresa han

estat:

• La proximitat dels proveïdors ja que molts d’ells tenen ubicades les

seves empreses en el mateix polígon industrial o als voltants. Això

implica un avantatge en quan al temps de subministrament del producte,

el que fa que el estoc de materials sigui menor, ja que es poden obtenir

en poc temps.

• L’obtenció de recursos bàsics com són l’energia i l’aigua, i la fiabilitat del

subministrament. Aquest factor dóna seguretat donat que el polígon

industrial és de nova construcció i aquests subministraments bàsics ja

estaven previstos.

• El mercat: Els clients poden localitzar-nos amb facilitat, donat que el

polígon es troba a prop de la ciutat. Aquest factor no és de l’ essencial per

la nostra empresa ja que es disposa d’un comercial que té per funció la

recerca de clients.

- 15 -

• Els mitjans de transport i comunicacions. El mitjà de transport més

utilitzat per la nostra empresa és el transport per carretera. Aquest mitjà

de transport és el més versàtil i flexible, tant pels llocs als que pot accedir

com pels horaris. Com a desavantatge, presenta un major cost i una

menor capacitat de càrrega. Per als nostres productes esdevé el més

còmode, el que disposa de millor capacitat de càrrega, és segur i ens

proporciona un temps d’entrega fiable.

La xarxa de comunicacions que ens envolta és bona, ja que disposem de

la carretera nacional N-340 i l’autopista A-7 que ens uneix en direcció Nord cap

a Barcelona i en direcció Sud cap a les Terres de l’Ebre, i diferents carreteres

comarcals i autovies que ens uneixen qualsevol punt de la nostra comarca o de

les que ens en volten.

4.2 DOMICILI SOCIAL

El domicili social de l’empresa TALLERS REUS S. L es troba a :

Carrer Andorra nº 26

43205 REUS (Tarragona)

4.3 SOLAR

La superfície del local és de:

Distancia N-S: 25 m

Distancia E-O: 18 m

La superfície total del local industrial és de : 450 m2

Veure plànols núm. 1 i núm. 2 adjunts al final d’aquesta part, per una millor

visualització i localització d’aquestes dades.

- 16 -

4.4 PERSONAL

La plantilla de TALLERS REUS SL, tret del personal directiu,

d’administració i personal del servei de neteja, es composa de setze persones,

que fan qualsevol tipus de feina de serralleria tant portes com altres treballs.

Amb la decisió presa per l’empresa d’obrir un nou local on només es

fabriquen tot tipus de portes cinc de les persones que treballaven en les

instal·lacions velles es van traslladar a les noves. Aquestes persones han estat

escollides ja que tenen més coneixements i experiència en aquest tipus de

feina; I una altra persona com a responsable del magatzem i encarregada de fer

proves de conformitat als productes arribats dels proveïdors.

L’execució d’aquest projecte ha fet que es contracti una persona més. Un

ajudant i aprenent dels oficials que s’encarreguen de la fabricació de les portes.

Dins de la plantilla també hi ha inclòs un agent de vendes, que

s’encarrega de buscar clients per vendre qualsevol dels productes que fabrica

TALLERS REUS SL.

El personal d’administració es composa per tres persones. Una d’elles

s’encarrega de la comptabilitat, un altre del departament tècnic i comercial i la

tercera és l’encarregada del sistema de qualitat i de la seguretat en l’empresa.

El director general és a la vegada el cap de producció, donat que al ser

una petita empresa, és el propietari el que millor coneix i controla tot aquest tema

donada la seva experiència de 20 anys en aquest sector i una constant formació.

La formació s’ha dut a terme assistint a cursos formatius per adquirir nous

coneixements en mètodes de producció o per millores de gestió de l’empresa.

A continuació es presenta l’organigrama 1, que és l’organigrama

de tota l’empresa, anomenant els diferents responsables de departament i els

operaris que hi treballant.

- 17 -

En l’organigrama 2 que se presenta seguidament de l’organigrama 1,

es detallen les persones implicades en el departament de qualitat. Seguidament es

descriuen les responsabilitats de tots els implicats en aquest departament.

DIRECCIÓ

DEPARTAMENT DE QUALITAT

RESPONSABLE DE AGENT DE RESPONSABLE DE ADMINISTRACIÓ MAGATZEM VENDES PRODUCCIÓ

OFICIAL OFICIALSTÈCNIC

AJUDANTS

Organigrama 1: Organigrama de Tallers Reus SL

- 18 -

DEPARTAMENT DE QUALITAT

COMITÈ RESPONSABLE DELEGAT DE QUALITAT DE QUALITAT DE QUALITAT

Organigrama 2: Organigrama Departament de Qualitat

DIRECCIÓ

- Aprovar el manual de la qualitat de fer-lo complir.

- Definir i aprovar la política i objectius de qualitat.

- Realitzar la revisió del Sistema de la Qualitat.

- Anomenar el Responsable de Qualitat.

- Aprovar el pla anual de formació

- Emetre els informes de no conformitat en obra i canalitzar-los a traves del

responsable de Qualitat.

- Vetlla pel compliment de les normes de seguretat i higiene.

- Elabora els plans de treball i fixa els objectius a seguir.

- Estudia els costos de la qualitat i les millores a aplicar o modificar dintre de la

política de l’empresa.

RESPONSABLE DE MAGATZEM

- Gestió i seguiment de les comandes a proveïdors homologats.

- Control de recepció dels materials.

- Mantenir en condicions adequades l’ emmagatzematge, identificació i ubicació dels

materials en les àrees destinades a tal efecte.

- 19 -

- Comunica i resol les incidències amb els proveïdors.

- Preparar i revisar comandes a proveïdors.

AGENT DE VENDES

- Preparació de pressupostos i revisió de comandes.

- Preparació i revisió de comandes als proveïdors.

- Atendre les reclamacions de clients i analitzar-les junt amb el responsable de

qualitat.

- Establir comunicació amb els clients per estudiar les seves necessitats.

OFICIAL TÈCNIC

- Muntatge de tot tipus de portes automatitzades d’acord amb la documentació

(procediments, croquis, plànols etc).

- Transport dels materials pel muntatge de les portes automatitzades.

- Proves finals i regulacions sobre el correcte funcionament de les portes.

- Omplir la documentació necessària en cada instal·lació.

- Inspecció final de l'obra i el seu registre

- Obertura de INC en obra.

RESPONSABLE DE PRODUCCIÓ

- Preparació de pressupostos i revisió de comandes.

- Preparació i revisió de comandes als proveïdors.

- Dirigeix la inspecció i vigilància del procés productiu.

- Elaboració del producte sol·licitat pels nostres clients.

- Coordina les proves i assajos del producte rebut i acabat.

- Assignació de recursos humans i mitjans necessaris per l’execució del procés.

ADMINISTRACIÓ

- Tasques administratives.

- Ajuda en la preparació de les comandes a proveïdors i pressupostos a clients.

- 20 -

- Actualitzar les fitxes de dades personals.

- Coordinació de les operacions econòmiques de l’empresa.

- Responsable del departament de comptabilitat.

COMITÈ DE QUALITAT

- Revisa el sistema de la qualitat i porta a terme les accions correctores /

preventives necessàries pel bon funcionament i millora del sistema de qualitat.

- Elabora els plans de treball i fixa els objectius a seguir.

- Estudia els costos de la qualitat i les millores a aplicar o modificar dintre de la

política de l’empresa.

RESPONSABLE DE QUALITAT

- Elaboració i revisió de la documentació del Sistema de la Qualitat.

- Implantar, desenvolupar i actualitza el Sistema de la Qualitat.

- Control, distribució i arxiu de la documentació que forma part del Sistema de la

Qualitat.

- Avaluar als proveïdors i mantenir actualitzada la llista de proveïdors homologats.

- Gestió dels informes de no conformitat (tractament, notificació als responsables

implicats i tancament)

- Planificar les auditories internes de la Qualitat i atendre les auditories externes.

- Actuar com secretari en las reunions del Comitè de la Qualitat per la revisió i

millora del Sistema de la Qualitat.

- Establir el pla anual de formació.

- Control dels equips de mesura.

- Resoldre les reclamacions e informar al client de les mesures preses.

- Gestió del informes d'accions correctores i preventives.

DELEGAT DE QUALITAT

- Dirigeix la inspecció i vigilància del procés

- Controla la consecució de objectius fixats per la direcció.

- Ajuda al responsable de qualitat en dur a terme algunes de les tasques que té

assignades.

- 21 -

4.5 SECTOR EN EL QUÈ TREBALLA

Aquesta empresa pertany al sector metal·lúrgic. Dins d’aquest sector es dedica a

la serralleria. El principal camp de treball és la fabricació de tot tipus de portes, com

poden ser, portes basculants i portes correderes, enrotllables per naus industrials,

garatges comunitaris o públics, i per particulars. Totes aquestes portes es fabriquen

a mida i segons la necessitat de cada client.

Un servei que ofereixen als clients és la possibilitat d’automatitzar qualsevol tipus

de porta, tant les portes que fabriquen ells com les ja instal·lades.

En la gràfica següent és presenta l’evolució de vendes de productes metàl·lics

fabricats en milions de pessetes, a Catalunya entre els anys 1995 i 1999. Aquests

productes metàl·lics inclouen la fosa de ferro o d'acer, forja, estampació, portes,

finestres i marcs d’alumini.

Figura 1.1

Font: Institut d’Estadística de Catalunya

En el total de vendes de productes metàl·lics a Espanya, en aquests últims cinc

anys, Catalunya ocupa el segon lloc per darrera només del País Basc, tenint un

percentatge de vendes d’aproximadament el 25 %. Com a conclusió de les dades

0

100000

200000

300000

400000

500000

600000

700000

1995 1996 1997 1998 1999

Milions pts

- 22 -

observades es pot dir que el sector dels productes metàl·lics és a l’alça en els

darrers anys.

La figura 1.2 és una gràfica que representa la variació en tant per cent de

la destinació geogràfica de la xifra de negocis que té el sector metal·lúrgic i de

productes metàl·lics.

La xifra de negocis és refereix al destí final de tots els productes

metàl·lics que es fabriquen a Catalunya.

Figura 1.2

Font: Institut d’Estadística de Catalunya

Del la gràfica obtinguda es pot treure com a resultat, que a Catalunya es

queda la major part del producte fabricat, un altre part es ben a la resta de

comunitats espanyoles i una petita part es ven al estranger. Si es fa una

comparativa entre els anys 1.996, 1.997, 1.998, s’observa que el volum de

vendes a la resta d’espanya i a l’estranger s’ha mantingut, aproximadament, en

el mateix percentatge durant els tres anys estudiats.

0,000%5,000%

10,000%15,000%20,000%25,000%30,000%35,000%40,000%45,000%

1996 1997 1998

Catalunya

Espanya

Estranger

- 23 -

5. DISSENY DEL SUBSISTEMA D’OPERACIONS

Definir els objectius de l’empresa és un punt important per començar amb el

disseny del subsistema d’operacions. Per fer aquesta tasca bé, cal tenir present a l’hora

de fer disseny el local on s’allotja l’empresa i els aspectes tècnics que ha de tenir per

ajudar-nos a aconseguir els nostres objectius.

• Situació i dimensions del local adaptades a la necessitat de l’empresa.

• Una bona distribució en planta, que ens proporcioni una millor utilització de

l’espai per evitar pèrdues de temps en el transport de material o en els

moviments i trasllats del personal durant la producció.

• Realització de plànols i esquemes del local on s’indiquin la situació de les

màquines, de les zones de producció, del magatzem i dels serveis auxiliars.

Per reconèixer totes les necessitats de disseny de l’empresa cal saber

exactament el tipus de producte que es fabrica i els materials i personal utilitzats per

obtenir el producte final.

5.1 OBJECTIUS DEL SUBSISTEMA D’OPERACIONS

Els objectius a assolir pel subsistema d’operacions es centren en cinc aspectes:

cost, lliuraments, flexibilitat, qualitat.

• REDUCCIÓ DEL COST

El cost expressa el valor monetari dels béns i serveis consumits per

l’empresa en el desenvolupament de la seva activitat. Hi ha dues solucions

bàsiques per reduir costos sense incórrer en disminuir la qualitat dels béns i

serveis. Fer la feina ben feta a la primera i que els materials siguin els necessaris

i ens arribin del proveïdor en bon estat. A la nostra empresa el que més

- 24 -

interessa és la millora de l’ aprofitament dels recursos existents sense realitzar

grans inversions, i donar pas a una disminució dels costos de mà d’obra, de

materials, de materials no aprofitables, etc. L’organització de la producció, també

és un factor important notable a l’hora de la reducció de costos.

• COMPLIR EN ELS LLIURAMENTS

Aquest objectiu es basa en el temps, lliuraments en la data acordada i

entrega correcta i d’acord amb les especificacions de la comanda. Es tracta

d’aconseguir:

- El menor temps de lliurament possible, fa referència al temps que

transcorre entre el moment en que es rep una comanda i l’ instant en

que arriba al client, entenent aquest interval de temps com el moment

en que està disponible per utilitzar-lo.

- Lliurar en la data compromesa amb els clients el major nombre de

comandes possibles, el qual es mesurarà en funció del nivell de

servei, o quocient entre els lliuraments fets a temps i el total de

lliuraments efectuats. Això es pot mesurar mitjançant un índex de les

reclamacions de clients que arriben a l’empresa.

Si durant la producció es segueix estrictament el programa de producció

preparat per l’empresa es podrà complir amb els temps de lliuraments donats al

clients. Per complir amb el programa de producció cada operari haurà de complir

la feina encomanada i en el temps previst,

• MILLORA DE LA QUALITAT

Podem mesurar la qualitat del nostre producte o servei comparant les

característiques que realment posseeixen amb les que, teòricament , ens han

sol·licitat els nostres clients. Un dels objectius de la qualitat és la disminució dels

- 25 -

costos generats per materials defectuosos o el no tenir els materials en el

moment que es necessiten, provocant retards en la producció.

• FLEXIBILITAT

La flexibilitat al·ludeix a la capacitat de respondre davant el canvi, a la

adaptabilitat o a l’ habilitat per fer front, de forma més eficient i eficaç, a les

circumstàncies canviants.

L’automatització de la planta productiva en la nostra empresa és una

tasca gairebé impossible, donat que el producte és voluminós i sobre tot el fet

que no puguem estandarditzar el producte i la fabricació consta de parts que

s’han de mesurar molt sovint per anar muntant el producte final. Un altra causa

afegida consisteix en que el producte no té unes mides estàndard, per això es fa

difícil la utilització de robots industrial per fer aquestes feines.

La nostra empresa no té una elevada necessitat de flexibilitat pel que fa a

l’automatització del procés productiu, però si que l’ha de tenir en la incorporació

de màquines noves i més modernes que ens facilitin la feina. També si pot tenir

més flexibilitat incorporant més treballadors, si l’espai ho permet.

• SERVEI ALS CLIENTS

Són moltes les activitats de servei que poden desenvolupar-se en les

empreses manufactures, però les podem agrupar en cinc conjunts:

- Les encaminades a satisfer les exigències i necessitats del client.

- Les que persegueixen informar al client dels productes i serveis que

ofereix l’empresa.

- Les que pretenen reduir el risc del client de que el producte no sigui de

bona qualitat, garantint-li un producte i servei de la màxima qualitat.

- Les orientades a facilitar l’acció de compra.

- Les relatives al tracte amb el client.

- 26 -

Garantir la producció és un factor important de cara al client. Per obtenir

aquest compromís amb el client l’empresa compta amb una selecció de

proveïdors que compleixen en el servei del producte i un estoc per poder produir

constantment.

Per donar un millor servei al client l’empresa disposa d’una pàgina web on

els clients poden consultar els productes disponibles i una adreça de correu

electrònic per fer consultes, sol·licitar pressupostos i fins i tot fer comandes.

5.2 PRODUCTE

La configuració productiva que segueix TALLERS REUS S.L per obtenir els seus

productes és l’anomenada configuració Job-Shop. En aquest tipus de configuració

es produeixen lots més o menys petits d’ una àmplia varietat de productes de poca

o nul·la estandardització, utilitzant equips de poca especialització. L’ homogeneïtat

del procés és molt baixa, però hi ha una alta flexibilitat i una alta participació del

client en la determinació del producte que vol.

Tipus de producte

El producte principal que ofereix l’empresa TALLERS REUS SL és la fabricació

de tot tipus de portes de ferro. Les mides d’aquestes portes depenen de les

necessitats del client.

També serà una elecció per part dels clients determinar els acabats, és a dir, si

les portes han d’ estar lacades en blanc o verd, o amb pintura d’ imprimició vermella

o grisa, o si les volen sense pintar només amb el galvanitzat de la xapa. Això depèn

de l’economia del client i del seu gust o necessitat.

Si l’acabat és lacat, una vegada la porta estigui llesta s’haurà de portar a un taller

especialitzat en fer aquest tipus de pintura. Si només cal donar pintura

d’ imprimició això es fa al propi taller.

- 27 -

L’automatització de portes és una altra feina en la què esta especialitzada

aquesta empresa. No cal que les portes que automatitzin les hagin fabricats ells,

qualsevol client pot sol·licitar aquest servei per una porta ja instal·lada.

A l’hora d’escollir un motor i un quadre de maniobres per automatitzar una porta

cal tenir en compte alguns factors determinants com són: el pes de la porta, l’ús que

se li fa, és a dir, si s’obrirà molt sovint durant el dia o poc.

Podem parlar dels diferents tipus de porta que es fabriquen i la necessitat

d’automatitzar-les per facilitar-ne el seu ús

a) Portes basculants

Les portes basculants són aquelles que el seu eix de gir és horitzontal o es

composen de dues o més seccions articulades, d’eixos horitzontals. Al obrir-les

resten al sostre. La majoria d’aquestes portes, generalment són molt pesants,

per això, necessiten ser accionades per un motor amb comandament per control

remot.

Es poden distingir dos tipus de portes basculants segons la posició en que

obren:

• Portes basculants a contrapesos:

• Portes basculants a resortes:

Les mides poden anar des d’ un porta de 3 x 2,25 m per un garatge d’ús

particular fins a una de 4,5 x 6 m per una nau industrial gran.

- 28 -

Figura 1.3: Porta basculant

b) Portes correderes

Les portes correderes són aquelles que estan constituïdes per una o més

peces que es desplacen lateralment dins unes guies, que eventualment poden

estar amagades, en obrir-les, dins un allotjament especialment practicat a la

paret.

Les mides oscil·len entre els 2 m de portes d’entrada per residències o fins a

15 m o més per a recintes industrials, qualsevol mida que el client necessiti.

En el cas de les portes petites per residències el client no acostuma a

automatitzar-les donat que no pesen gaire i el recorregut per obrir-la és curt. En

el cas de portes més gran l’automatització esdevé quasi obligada, donat el pes i

el llarg recorregut que ha de fer per obrir-se.

- 29 -

Figura 1.4: Porta corredera

c ) Portes batents

Les portes batents giren entorn d’un eix vertical constituït pels elements

que les fixen a l’obertura (les frontisses ancorades al bastiment o els golfos fixats

al brancal); poden cobrir tota l’obertura amb una sola peça o bé constar de dues

peces. Solen ésser accionables en un sol sentit, és a dir , solen obrir cap endins

o a fora.

Poden tenir qualsevol mida. Si no son de grans dimensions, és a dir,

pesen poc i no tenen un ús molt freqüent no s’acostumen a automatitzar. En

cas contrari, l’automatització de la porta és una cosa quasi obligada per part del

client.

La característica més destacada és que el disseny pot ser escollit pel

client donant-ne la forma atractiva al ferro. Aquest tipus de portes les anomenem

artístiques. Si no s’especifica cap detall ornamental, tindran la clàssica forma

recta.

- 30 -

Figura 1.5: Porta Baten

c) Portes enrotllables

Les portes enrotllables tenen un eix en posició horitzontal situat en la part

superior. Al pujar la porta la peça metàl·lica que la forma s’enrotlla al voltant de l’

eix , i al baixar-la és desenrotlla quedant l’eix a la vista.

Les mides poden oscil·lar entre 3 x 2 m d’una porta d’un garatge particular o

una botiga fins a una de que pot ser per un taller o nau industrial.

- 31 -

Figura 1.6: Porta enrotllable

És freqüent l’automatització d’aquest tipus de portes per la comoditat que

comporta als seus usuaris, donat que comporten un esforç físic important en

obrir-les, sigui quines siguin les seves mides.

Materials

Un element important per a la productivitat global de tot el procés productiu és la

gestió òptima de tots els materials (matèries primeres, components, materials auxiliars)

que intervenen en el procés.

Per tenir els diferents materials necessaris en els diferents processos, és necessari:

- 32 -

• Adquirir-los, el que implica la determinació, per a cadascun d’ells de QUAN

COMPRAR, QUINA QUANTITAT COMPRAR, A QUI COMPRAR, ON

COMPRAR I EN QUIN MOMENT. És el conjunt d’activitats que constitueixen la

funció ADQUISICIONS, en les seves facetes de gestió d’estocs i selecció de

proveïdors.

• Conservar-les, en condicions de seguretat (que no és malmetin, o

contra substraccions i robatoris). La funció d’emmagatzematge compleix aquesta

tasca.

• Situar-les en els punts precisos en el moment adequat. És la funció

encomanada als transports interns, dins de la gestió de les operacions.

Sota el terme LOGÍSTICA s’engloben diferents activitats dirigides tant a

proporcionar els materials necessaris en els processos productius, com als productes

finals. Aquestes activitats són l’adquisició, la conservació (emmagatzematge), i el

transport intern o extern.

ADQUISICIONS: comprar els materials necessaris per la producció i fer una

previsió dels materials que poden ser utilitzats en breu o a llarg termini. En la gestió

d’estocs és important el no invertir en materials que no donaran un benefici a curt

termini, perquè ens està provocant pèrdues econòmiques més o menys importants.

MAGATZEMS: en els locals destinats a magatzems es poden tenir guardades

matèries primes que en el nostre cas es divideixen en materials voluminosos i en petit

material, productes semifinalitzats com pot ser tot el material tallat i preparat pel

muntatge, o productes acabats.

TRANSPORT: transport intern de materials, per anar d’una zona a un altre de

producció, la distribució que es refereix al transport del materials acabats des de el seu

lloc de producció al seu destí final. Aquest destí final és a casa del client on s’ha de fer

la instal·lació del producte.

- 33 -

ADQUISICIONS MAGATZEMS TRANSPORT

Gestió d’estocs Matèries primes Interns

Compres Semifinalitzades Distribució

Productes finals

Esquema 1.3: Logística a l’empresa

Les matèries primeres principals per la fabricació de portes són xapes i tubs

quadrat o rectangular soldat de ferro, plano, perfil articulat i bigues UPN.

A continuació es presenta una llista de materials confeccionada en forma

d’arbre, detallant els components que intervenen en l’obtenció del producte final i les

seves quantitats. En la part superior de cada cercle s’indica la denominació del

componen i en la part de sota el número d’unitats que són necessàries per una de nivell

superior.

Aquesta llista s’ha confeccionat per dos dels productes que produeix la nostra

empresa, a forma d’exemple, donat que depenen de les mides del producte variarà la

quantitat de components.

- 34 -

LLISTA DE MATERIALS PER UNA PORTA CORREDERA DE 6 X 2 m

P1

A1 B1 C1 D1 4 1 10 1

E1 F1 2 1

DESCRIPCIÓ QUANTITATP1 PORTA CORREDERA 1 Ut

A1 PLANO DE 80 X 40 X1,5 22 m

B1 TUB QUADRAT 35 X 35 X 1,5 4,60 m

C1 TUB QUADRAT 40 X 40 X 1,5 61 m

D1 XAPA DE 2000 X 1000 X 2 24 Kg

E1 RODES 2 Ut

F1 PINTURA 5 Kg

- 35 -

LLISTA DE MATERIALS PER UNA PORTA ENRROTLLABLE DE4 X 4,30 m

P2

A2 B2 C2 D2 E2 54 1 1 5 6

F2 G2 H2 5 5 1

DESCRIPCIÓ QUANTITATP2 PORTA ENRROTLLABLE 1 Ut

A2PERFIL ARTICULAT UNIVERSALGALVANITZAT

54 Ut

B2PERFIL ARTICULAT UNIVERSALFINAL

1 Ut

C2 TUB DE 2” 6 m

D2PERFIL ARTICULAT UNIVERSALGALVANITZAT

30 m

E2 PLANO DE 40 X 10 X 1,5 36 m

F2 POLITGES DE 2 “ 5 Ut

G2 MOLLES GRANS 5 Ut

H2 CAIXA DE TRANSMISSIONS 1 Ut

- 36 -

TALLERS REUS SL té un nombre aproximat de vuit proveïdors que són capaços

de subministrar els materials necessaris que la nostra empresa necessita per fabricar

els seus productes. Cal incloure tres proveïdors més que són els què ens

proporcionen el material per fer les automatitzacions. Així podem dir que el nombre

total de proveïdors és d’onze.

Els proveïdors dels materials per la fabricació de les portes tenen un temps de

subministrament d’un o dos dies com a mínim, si els materials demanats es troben en

el seu estoc i d’una setmana com a màxim. Això és degut a que aquests proveïdors

tenen ubicades les seves empreses en la mateixa ciutat que la nostra empresa o en un

radi de 20 Km com a màxim.

D’ altra banda, els proveïdors de materials per fer les automatitzacions de les

portes són de Barcelona o els seus voltants, el que suposa que el subministrament dels

materials sigui un cop per setmana, i que calgui preveure amb antelació el material que

es necessitarà amb dos setmanes d’antelació per no quedar-nos sense poder realitzar

cap la instal·lació en el temps previst. Aquesta previsió afectarà a la planificació de la

producció i a la gestió dels estocs.

Cicle de vida del producte

El cicle de vida del producte pretén recollir el procés o trajecte que la majoria

dels productes travessen al llarg del temps, passant per una sèrie d’etapes, que es

diferencien entre si per la forma de creixement de les vendes en relació amb al temps.

Les portes de ferro són un producte que es troba en una fase final de l’etapa o

fase inicial, el creixement i al començament de la fase de maduresa. Tenen una bona

acceptació en el mercat donat la seva resistència a les inclemències meteorològiques i

resistents a cops o actes vandàlics.

- 37 -

Un altre factor important, en la demanda d’aquest producte, son les mides,

aquestes portes no són estàndar, el que dóna una major flexibilitat per poder instal·lar-

les en qualsevol lloc, ajustant-se a les necessitats de cada client.

Teòricament al començar l’etapa de maduresa les vendes s’estabilitzen, i

donada la cada vegada més forta competència, els beneficis disminueixen amb un

ritme constant de vendes. L’explicació és que a l’ haver aparegut productes

substitutoris s’intensifica la competència i els marges de beneficis per unitat de

producte venut s’ha fet més petit, per tant, el benefici total disminueix.

Però al producte que fabrica la nostra empresa és molt difícil que l’ apareguin

productes substitutius, donat que és un producte que sempre és necessari, en major o

menor quantitat i a més a més es fabrica amb un material que fins al moment no es

coneix un altre que doni millors resultats i a un preu raonable.

En aquest camp de la fabricació de portes hi ha una forta competència, i en

aquesta etapa de maduresa del producte encara més, per això la nostra empresa vol

reduir costos, millorar la qualitat del seus productes, i fer-lo més atractiu incorporant el

servei d’automatització .

Depenen de factors externs a l’empresa, com pot ser el moment econòmic en

que es troben els nostres clients o la pujada o baixada que tingui el sector de la

construcció són factors que fan augmentar o disminuir la venda del nostre producte.

Durant l’etapa de maduresa la competència pot ser ferotge, per lo que els

productes no han de limitar-se a competir en preus, sinó amb altres propietats

competitives, en el nostre cas és la posada en marxa d’un servei d’automatització i

manteniment de les automatitzacions. Aquest nou servei pot limitar l’entrada a nous

competidors.

El servei d’automatització de portes es troba en un fase de creixement, es copsa

un augment important de vendes d’aquest producte. Cada cop més, quan s’ha de

- 38 -

fabricar una porta, el client ja demana que també se li automatitzi. Hi ha clients que ja

fa temps que tenen portes instal·lades i sol·liciten només la feina d’automatitzar-les.

Aquest servei es troba a l’alça degut a la comoditat que suposa, per les persones, el

pitjar un boto i que la porta s’obri sense cap mena d’esforç físic.

Les noves instal·lacions i un personal qualificat proporcionaran una millora del

procés productiu, augmentat la capacitat de producció. Així com la implantació del

sistema d’assegurament de la qualitat que ens proporcionarà que cada operari conegui

exactament el què ha de fer i com fer-ho.

Cal donar a conèixer els nostres productes tant als clients habituals, com a nous

clients. Per això s’està treballant en una promoció de màrqueting per donar a conèixer

l’existència dels nostres productes i serveis i exposar les seves principals

característiques, els avantatges que poden presentar i ressaltar les necessitats que són

capaços de satisfer.

Els mitjans publicitaris utilitzats han estat la premsa diària i les revistes

especialitzades i en publicacions de diferents gremis. Aquests mitjans és publiquen en

l’àrea geogràfica en el que treballa la nostra empresa. Les revistes especialitzades en

les que es publiquen els anuncis són aquelles que es dediquen a la compra venda

d’habitatges, locals, garatges, etc. I les publicacions mensuals dels gremis de la

serralleria, la construcció i l’electricitat.

Un altre mitjà per donar a conèixer l’empresa i els seus productes és la

presència en diferents fires que s’organitzen al llarg de l’any en la comarca o les

comarques properes.

La figura 1.7 representa gràficament les quatre fases o etapes per les que passa

un producte. La introducció que és la fase inicial del cicle on es presenta el nou

producte i es dona a conèixer al mercat. El creixement és el moment en que ja tothom

coneix el producte i comença la demanda per part dels clients. La madura és una fase

en que el producte ha arribat a tots els mercats i clients i el producte s’ha de millorar

- 39 -

per que pugui continuar al mercat. El en declivi el mercat esta saturat de productes i les

vendes comencen a baixar considerablement.

Vendes INTRODUCCIÓ CREIXEMENT MADURESA DECLIVI

Fase on es troben els nostres

productes

Figura 1.7: Cicle de vida del producte

Mercat

L’empresa TALLERS REUS SL té tres tipus de clients. D’ una banda empreses

mitjanes o grans dedicades a la construcció que busquen un producte de qualitat a bon

preu, per donar una bona imatge del seu producte (cases, edificis, naus industrials...).

Uns altres possibles clients són empreses de qualsevol sector que disposen de naus

industrials o locals que tenen aquest tipus de portes i constantment necessiten

reparacions, o posar-ne de noves donat que de molt utilitzar-les arriba el moment que

s’han de canviar. I d’ una altra banda parlem de particulars, que necessiten el nostre

producte per a domicilis particulars o per botigues. Altres clients són empreses del

mateix sector que ens compren les portes per tornar-les a vendre.

En la taula següent es representa el percentatge de cada tipus de client en el

total de vendes de l’empresa:

- 40 -

TIPUS DE CLIENTS PERCENTATGE

EMPRESES CONSTRUCTORES 40%

ALTRES EMPRESES 30%

PETIT COMERCIANT 10%

PARTICULARS / COMUNITATS 20%

Taula 1.1: Distribució del tipus de clients

L’empresa també dona a conèixer el seu servei d’automatització de portes i

fabricació en diferentes fires que s’organitzen al llarg de l’any en les comarques

properes i també col·locant fulls de propaganda junt amb les factures que s’envien per

correu als clients.

El temps de subministrament del producte depèn del volum de feina del moment,

del tipus de producte que s’ha de fabricar (les dimensions) i del nombre de productes

que sol·liciti el client . Als clients se’ls hi dona un temps d’entre dos i tres setmanes

depèn dels factors anomenats anteriorment.

La competència no és molt forta, donat que la gran majoria d’empreses que

fabriquen aquest producte, també fan altres tipus de feines. La no especialització

d’aquestes empreses és un factor que ens avantatge de les demés. En la demarcació

només es coneixen un parell d’empreses que només fabriquin aquest producte.

Local industrial

El local industrial de l’empresa TALLERS REUS S.L conte tota la infrastructura

necessària i obligatòria per la fabricació de tot tipus de portes.

El propi local en si compleix amb tots el requisits legals i d’obra i en tots els

nivells exigibles.

- 41 -

Compleix amb tots els requisits de seguretat i higiene, tant pel local mateix com

per a tots els usuaris (treballadors, personal directiu i resta d’ usuaris externs), així com

en tota la maquinària disponible al local, propietat de l’empresa.

La parcel·la on està ubicada l’empresa TALLERS REUS SL en el polígon

Valira, es situa al final del carrer fent cantonada, això li dona el privilegi de tenir dues

entrades al local. Una entrada amb una gran porta basculant que dóna accés a la zona

de producció i magatzem, i una altra que dóna entrada a les oficines.

El local principal està dividit física i principalment, en tres zones operatives: zona

de magatzem, zona de producció, i zona d’oficines.

5.3 DISTRIBUCIÓ EN PLANTA

La distribució en planta és el procés de determinació de la millor ordenació de

factors disponibles, de tal manera que constitueixi un sistema productiu capaç de dur a

terme els objectius fixats de la forma més adient i eficient possible.

Alguns dels objectius de la distribució en planta són:

• Disminució de la congestió, per tant una millor utilització de l’ espai.

• Supressió d’àrees ocupades innecessàriament.

• Disminució del risc pel material o la seva qualitat.

• Major i millor utilització de la mà d’obra, la maquinària i els serveis.

• Disminució dels retards i del temps de fabricació e increment de la producció.

• Reducció del risc per la salut i augment de la seguretat dels treballadors.

• Elevació de la moral i la satisfacció del personal millorant les condicions

ambientals del treball.

• Reducció del treball administratiu i indirecte.

• Millora de la supervisió i el control.

- 42 -

• Major facilitat d’ajust als canvis de condicions.

Cal tenir en compte que obtenir tots aquests objectius a la vegada, és bastant

difícil en la majoria dels casos. El que s’ intenta obtenir és un equilibri en la consecució

dels mateixos.

Per obtenir el millor funcionament de les instal·lacions cal tenir present alguns

factors que els ordenem de més a menys prioritat, segons el nostre cas:

• ELS MATERIALS

Són factors primordials a considerar, la grandària, la forma, el volum, el pes i les

característiques físiques. Aquest factor és molt important en la nostra empresa,

donat que es treballa amb materials grans i pesats. Les barres de tub o

comercial de ferro acostumant a fer mínim 6 m i fins i tot algun tipus de material

pot mesurar fins a 12m de llarg.

• LA MÀ D’OBRA

S’ha de considerar la seguretat dels treballadors, junt amb altres factors com só:

lluminositat, ventilació, temperatura, sorolls, etc. De la mateixa manera, caldrà

estudiar la qualificació i flexibilitat del personal requerit, així com el nombre de

treballadors necessaris en cada moment i el treball que hauran de realitzar.

Tots aquest factors de seguretat anomenats anteriorment, ja s’han tingut en

compte a l’hora de construir la nau. S’ha format als treballadors tant per realitzar

les feines de producció encomanades a cadascun com per evitar accidents en

els llocs de treball.

• LES ESPERES

- 43 -

Cal aconseguir que la circulació dels materials siguin fluids, evitant el cost que

suposen les esperes i demores que es donen quan aquesta circulació es deté.

Al haver un mínim moviment de material fa que la circulació de materials sigui

fluida i evita les esperes dels operaris perquè arribi el material. Al ser un local

petit i haver situat el magatzem a prop de la zona de producció, fa que el propi

operari pugui anar a buscar el material quan el necessiti.

• EL MOVIMENT

El moviment dels materials ha de ser el mínim indispensable i procurant que es

combini quan sigui possible amb altres operacions, amb la finalitat d’eliminar

moviments innecessaris i antieconòmics.

Al fer la distribució en planta del taller, es va tenir en compte localitzar la

maquinària amb la què es realitza la primera activitat del procés de producció,

que és tallar els materials, a prop del magatzem per tal d’evitar el moviment d’un

material voluminós i pesat per la nau, que pot provocar incidents.

• LA MAQUINÀRIA

Relatiu a la maquinària, s’ha de considerar la tipologia i el número existent de

cada tipus, així mateix la quantitat d’equips i utillatge. Uns altres factors relatius a

la maquinària són: espai requerit, forma, alçada, pes, i quantitat i tipologia

d’operaris requerits per al seu funcionament, també cal tenir en compte el risc

pel personal.

L’espai ocupat per la maquinaria és d’aproximadament 40 m2. Una tercera part

de la feina es realitza utilitzant maquines que estan estàtiques, la resta de la

feina es realitza amb eines de mà o màquines petites que es traslladant,

fàcilment d’un lloc a l’altre del taller.

- 44 -

• ELS SERVEIS AUXILIARS

Els serveis auxiliars permeten i faciliten l’activitat principal que es desenvolupa

en una planta. Pel que fa al personal podem destacar les vies d’accés, protecció

contra incendis, primers auxilis, supervisió, seguretat, etc. I pel que fa a la

maquinària podem parlar del manteniment i distribució de línies de serveis

auxiliars.

El plànol número 2 és l’altell de la nau industrial, que és on estan situats els

serveis auxiliars de la nau, com són els vestuaris, una farmaciola amb lo

necessari per uns primers auxilis, amplis passadissos i escales d’accés, que

compleixen amb les normes de seguretat vigents.

La maquinària esta sotmesa a un manteniment de periodicitat variable depenen

de l’ ús al que estiguin sotmeses. Aquest manteniment es realitza pel personal

de l’empresa, i en cas de no esta formats per la feina es contracta un servei

exterior per fer-ho.

• L’EDIFICI

Si s’està construint l’edifici cal projectar-lo adaptant-se a la distribució en planta

dissenyada per l’empresa.

En el nostre cas la nau s’està construint per això s’ha dissenyat seguint tota la

normativa de seguretat per ha locals industrials i segons la necessitat d’espai per

realitza la feina a la que esta destinada l’empresa.

La feina que es realitza en aquesta nau necessita molt d’espai, tan per moure al

personal com per moure el material que s’utilitza que és voluminós i pesat.

En el plànol número 1 es pot veure que els llocs de treball són molt amplis. S’ha

deixat entre ells uns passadissos amples per poder passar el material i el

personal per tal d’evitar accidents i per evitar esperes en el moment de moure el

producte que s’està fabricant.

- 45 -

• ELS CANVIS

És inevitable la necessitat de preveure variacions futures de distribució. La

flexibilitat s’assoleix, mantenint la distribució original tan lliure com sigui possible

de característiques fixes, permanents o especials.

La zona de producció on estan situats els diferent llocs de treball té moltes

possibilitats de variar, donat que no són fixos. Aquesta mobilitat la dona la no

utilització de maquines pesades i fixes en un lloc de treball a l’hora del muntatge

del producte. En el plànol número 1 es pot veure l’esquema dels llocs de treball,

aquest llocs el formen un simples cavallets a sobre dels quals es va muntant el

producte.

El local industrial està dividit principalment, en tres zones: zona de magatzem

(zona 1), zona de producció (zona 2) i la zona d’oficines i serveis auxiliars (zona

3).

MATERIALS ZONA 1 PERSONAL MAGATZEM

ZONA 2 PERSONAL ZONA 3PRODUCCIÓ OFICINES

Figura 1.8: Divisió del local industrial

- 46 -

La zona 1 magatzems i la zona 2 producció es pot veure en el plànol número 1, de

l’annexa, la seva distribució de forma detallada. En el plànol número 2 es detalla la

zona 3 situada en l’altell de la nau i on es localitzen les oficines i els serveis auxiliars,

com són els vestuaris lavabos, i una sala de reunions i despatxos.

Zona 1: Magatzems: aquesta zona ocupa una superfície de 112’5 m2, són espais

destinats a guardar tot tipus de productes, ja siguin matèries primeres, en curs de

fabricació o acabades; així com utilitzats per guardar útils eines o peces de recanvi. Cal

tenir en compte que el magatzem suposa un cost addicional a l’empresa ja que els

materials suposen un capital retingut o immobilitzat. S’ha d’ aconseguir tenir un estoc

mínim de fabricació que no trenqui o aturi el procés de producció.

El nostre magatzem està dividit en dues zones, una és el magatzem principal

d’entrada de matèries primeres, i un altra part és on es guarden els productes acabats

que esperen per sortir. En el magatzem les matèries primeres els materials

s’identifiquen segons si són, materials en estoc o materials destinats a unes feines

concretes. Hi ha una persona que és l’encarregada del control del magatzem.

En el plànol número 1 es pot veure dins de la zona destinada a magatzem un

espai tancat i la resta és una tros de la nau destinat a tal efecte. En aquest espai tancat

que també serveix de magatzem es guarda material que es poc voluminós i de petites

dimensions.

Zona 2: Producció: la superfície total que ocupa aquest espai és de 270 m2, es

diferencien dues seccions, una és la secció de màquines i eines, i una altra és la secció

de muntatge. En la secció de màquines es talla i es prepara tot el material necessari

per la fabricació del producte. La feina que realitza la nostra empresa no només

consisteix en fabricar el producte a les instal·lacions, sinó col·locar-lo en el lloc indicat

pel client. Està formada per sis treballadors.

S’han descrit en el plànol número 1 quatre llocs de treball, però es pot variar segons les

necessitat de feina del moment. En aquesta zona es fa el muntatge de producte, aquest

- 47 -

muntatge és per posició fixa, per tant quan es comença a treballar en un lloc no es

varia el lloc de treball fins que el producte esta finalitzat.

Ens queda una zona d’uns 67 m2 destinada a l’entrada de camions o furgonetes i pel

pas de persones o materials.

Zona 3: Oficines i serveis auxiliars: aquesta zona ocupa una superfície de 225 m2 i

esta situada en un pis superior, la missió de les oficines és oferir suport administratiu a

la direcció i als diversos departaments. Dins d’oficines podem distingir tres

departament, el departament de comptabilitat, el departament tècnic i comercial, i el

departament de qualitat i seguretat a l’empresa. Cadascun d’aquest departaments té la

seva oficina , situades al segon pis de la nau industrial. En cadascun d’aquest

departament només treballa una persona. Els serveis auxiliars comprenen els vestuaris

pel personal i serveis.

En el plànol número 2 es pot veure la distribució de l’altell on estan situats els serveis

auxiliars. Aquest serveis auxiliars el formen un vestuari amb lavabos, dutxes, taquilles

pel personal, i a de més un altre servei pel personal d’oficines i una petita farmaciola de

primers auxilis.

El tipus de distribució en planta per posició fixa pròpia dels projectes és la

més adient per la nostra empresa. Aquesta distribució s’aplica quan no és possible

moure el producte degut al pes, la grandària, el volum o altres característiques. Això fa

que el material base o principal que composa el producte final resti immòbil en una

posició determinada, de forma que els elements que sofreixen els desplaçaments són

el personal, la maquinària, les eines, i els diversos materials que són necessaris per

l’elaboració del producte.

Altres causes que van ser claus a l’hora d’escollir una distribució per posició fixa

van ser: el que es fabrica una sola peça o molt poques del mateix producte, i la

utilització de màquines i eines petites que es poden moure amb facilitat.

Al tres avantatges que comporta aquest tipus de distribució són:

- 48 -

• Els operaris altament capacitats completen el seu treball en un punt i

recau sobre un sol treballador o en equips la responsabilitat vers la

qualitat.

• Permet canvis freqüents en el producte i en la seqüència d’operacions.

• S’adapta a gran varietat de productes i a la demanda intermitent.

Durant l’elaboració dels nostres productes hi ha moments en que és necessari

moure el producte per poder-hi treballar. El que succeeix, en aquests casos, és que per

moure el producte s’ha d’utilitzar el pont grua i l’ajuda d’alguns membres del personal,

per això s’ intenta moure el producte el mínim possible fins que no està acabat.

Peces

Componen principal al queS’adjunten diverses peces

Muntatge complert

Esquema 1.4: Muntatge per posició fixa

- 49 -

L’esquema 1.4 representa un muntatge per posició fixa, on en primer lloc es

preparar tot el material que posteriorment s’adjuntaran en un lloc del local. Des de que

s’adjunta la primera peça fins la darrera, tot es fa en el mateix lloc, una vegada finalitzat

el producte és quan passa al magatzem com producte acabat.

5.4 PLANIFICACIÓ DE LA PRODUCCIÓ

En la nostra empresa la planificació de la producció és una tasca una mica

complicada donat que el producte que es fabrica no és estàndar, sinó que és per

encàrrec i les mides s’ajusten a les necessitats del client.

Per la planificació de la producció seguint un enfocament jeràrquic. A

continuació es comentaran les diferentes fases d’aquest procés.

1.- Pla de producció anual, ens indicarà les quantitats a produir en xifres anuals.

Les previsions es basen en dades històriques. És un pla de producció a llarg

termini, normalment anual. Aquest pla de producció permetrà prendre decisions

estratègiques com poden ser una ampliació del local industrial, per produir més,

o una modificació del procés que ens donés una millora de la qualitat del

producte.

2.- Pla de producció mensual, es tracta d’establir, en unitats, per períodes

mensuals, els valors de les principals variables productives, tenint en compte la

capacitat disponible i intentant complir amb el pla de producció anual. Podem dir

que és un pla a mitjà termini, (mensual). Es fa una previsió de la producció amb

l’ajut de dades reals.

En el pla de producció mensual es prenen decisions de gestió com són la

contractació de treballadors ja siguin especialitzats o no, depenen de l’increment

de demanda se incrementarà el número de treballadors. I la gestió d’estocs,

- 50 -

important per tenir el material necessari per treballar sense haver de tenir molt

estoc.

3.- Programa de producció setmanal, s’estableix el número de unitats a realitzar

en una setmana, és una planificació a curt termini. Es treballa basant-se en

dades reals. Les decisions que es prenen són decisions operatives. El pla de

producció es desenvolupa basant-se en les comandes dels clients i es decideix

què produir , quina quantitat i quan s’ha de produir. En aquest tipus de programa

de producció, també és important la gestió d’estocs.

4.- Programa de producció diari, diàriament es planificarà la feina que s’ha de

realitzar, es un pla a molt curt termini.

En el nostre cas la planificació de la producció sempre és a curt termini, sota

comanda, donat que la fabricació del nostre producte està lligat a la demanda dels

clients i s’han de fixar terminis de lliurament amb una certa seguretat. Aquest tipus de

planificació comporta petits conflictes. D’una banda l’assignació del treballs a la

capacitat disponible de l’empresa i per les disponibilitats de materials en el moment

d’emissió de les comandes. Per l’ altra banda, la forma en què es fa pot comportar

importants conseqüències, lo que influirà en el temps total utilitzat en la realització de

les feines, en el volum de la producció en procés, en l’eficiència, en els costos, en les

dates d’acabament de les comandes i per consegüent en el nivell de servei al client.

L’horitzó de planificació és d’una setmana, ja que la producció depèn de la

demanda dels clients en aquest moment, tenint en compte que les necessitats de

materials esta coberta. Això és possible donat que el temps de subministraments de

matèries primeres per part dels proveïdors de bastant ràpid, en la majoria de casos de

menys d’una setmana, encara que en el cas de la planificació del procés

d’automatització s’ha de preveure amb un mínim de dos setmanes d’antelació, i el petit

estoc de materials que hi ha a l’empresa permet començar a treballar ràpidament.

Tot i que l’empresa té un programa de producció setmanal, es preveu un pla de

producció anual. Comparant les dades de producció d’anys anteriors es fa una

- 51 -

estimació del que es pot produir en un any, per aquest any es preveu la fabricació

d’unes 350 portes metàl·liques, la majoria d’elles seran portes correderes i basculants

que són les que tenen més sortida en el mercat.

5.4.1. SISTEMES DE GESTIÓ D’ESTOCS

L’acumulació d’estocs suposa un inconvenient perquè comporta uns costos de gestió

d’estocs. Aquests costos són:

• Costos de personal pel manteniment dels magatzems. Corresponen als sous

i salaris, contribucions i càrregues salarials i altres retribucions de personal.

• Costos relacionats amb els consums realitzats en la fabricació, com les

matèries primeres, hores de treball, energia, desgast de la maquinaria, etc.. i els

costos deguts als consums de materials auxiliars utilitzats en el magatzem. Tenir

estocs suposa haver invertit uns diners i, per tant, caldria exigir-ne una

rendibilitat.

• Costos generals: amortitzacions, lloguers, interessos, descomptes,

assegurances ... incorporats a cada unitat de producte que es fabrica.

• Valor de estoc que deixem d’ingressar mentre no es vengui el producte

acabat.

• Inversió i immobilitat de diners que tenen un cost i no proporcionen

rendibilitat.

Per tant serà necessari realitzar una planificació i un control dels inventaris,

primer perquè cada matèria primera, material, producte en curs i producte acabat arribi

al lloc on es necessita, en el moment en què es necessita i amb el menor cost possible

i, segon, perquè el cost de la seva gestió sigui el més petit possible.

L’objectiu més important de la gestió estocs serà mantenir els estocs en uns

nivells òptims que permetin l’equilibri entre les necessitats per satisfer la demanda i els

costos de gestió estocs (inversió, manteniment, emissió).

- 52 -

Per la gestió estocs es poden utilitzar diverses tècniques depenen del tipus de

demanda: demanda independent i demanda dependent.

Demanda independent: quan tenim informació de caràcter real de la demanda

dels clients i quan està subjecta a les forces del mercat. La demanda es considera

independent quan no depèn de la demanda d’altres béns que hi estan relacionats. Dins

de la demanda independent trobem la tècnica de gestió estocs clàssica o tradicional.

La gestió estocs clàssica ens aporta dues formes de controlar els estocs, una

serà per sistema de revisió continua o periòdic i l’altre per estoc de seguretat.

1) Sistema de revisió continua: en el qual la revisió es fa de manera contínua

(diària) o cada vegada que s’utilitza un material o producte, se’n revisa el

nivell d’inventari.

Sistema de revisió periòdic: en el qual, la revisió del nivell d’inventaris es fa

de forma periòdica, es a dir, cada un cert nombre T de dies (o setmanes).

Aquest sistema esta associat al model anomenat de període fix en els qual,

es calcula el temps òptim que haurem de deixar entre dues comandes de

forma que el cost de gestió estocs sigui mínim. Cada cert temps mesurem el

nivell d’inventari

2) Estoc de seguretat: amb aquest estoc es pretén assegurar un cert

percentatge de lliuraments als clients quan la demanda sobrepassa la

previsió mitjana o quan el subministrament sofreixi algun retard. Les matèries

primes més utilitzades formen part de l’ estoc de seguretat. En el nostre cas

barres de ferro de mides molt utilitzades.

La nostra empresa utilitza una tècnica de gestió d’estocs clàssica per la

- 53 -

compra de material de ferro com poden ser tub quadrats, rectangulars o rodons,

passamans, xapes, pintures, cargols femelles, arandelles i altres materials que

s’utilitzem de forma sovint.

Demanda dependent: es dóna quan la demanda d’uns determinats articles i /

o materials, depèn de la demanda d’altres productes i, per tant, es calcula a partir d’una

demanda certa. En aquest tipus de demanda s’utilitza en sistemes com el MRP, per

planificar i programar inventaris i producció, amb el qual s’han aconseguit notables

millores en la productivitat i en la reducció del nivell estocs. Aquest tipus de gestió

estocs en el nostre cas l’utilitzarem pel material més cars emprats per automatitzacions

com poden ser motors, receptors, fotocèl.lules i altre material.

Es podria donar una definició de sistema MRP , la definició més difosa es la

que lo conceptualitza com un sistema de planificació de components de fabricació que,

mitjançant un conjunt de procediment lògics relacionats, tradueix un programa mestre

de producció en necessitats reals de components, amb dates i quantitats.

Algunes característiques d’aquest sistema podrien ser:

1) Esta orientat als productes, donat que, a partir de les necessitats d’aquestos,

planifica les de components necessaris.

2) És prospectiu, doncs la planificació es basa en les necessitats futures dels

productes.

3) No té en compte les restriccions de capacitat, pel que no assegura que el pla

de comandes sigui viable.

4) És una base de dades integrada que s’ha d’utilitzar per les diferents àrees de

l’empresa.

- 54 -

5.4.2. ETAPES DE LA PRODUCCIÓ

Dins del procés productiu hi ha cinc activitats clarament diferenciades, la

figura 1.9 és un esquema en forma d’arbre de les activitats, el número d’activitat és

l’ordre en que s’han de realitzar. Aquestes activitats descriuen la feina que s’ha de fer

des de que es té el material per fer el producte fins que el producte esta llest per

entrega al client. Una vegada el procés productiu ha finalitzat, es pot afegir l’activitat

sis, que és un servei complementari del que disposa l’empresa. Aquest servei no el

sol·liciten tots els clients i a demés no forma part del procés productiu.

ACTIVITAT 1 TALLAR

ACTIVITAT 2 MUNTATGE ACTIVITAT 3 SOLDAR

ACTIVITAT 4 POLIR

ACTIVITAT 5 PINTAR

ACTIVITAT 6 AUTOMATITZACIÓ

Figura 1.9

- 55 -

ACTIVITAT 1: TALLAR ELS MATERIALS, és tallen tots els materials a la mida

necessària per fer el muntatge de la porta.

ACTIVITAT 2: MUNTATGE DEL PRODUCTE, és comença a muntar el producte, amb

les mides indicades en el full de treball, en el lloc destinat a aquesta tasca.

ACTIVITAT 3: SOLDAR ELS MATERIALS, a mida que es va realitzant el muntatge es

van soldant els components que el formen.

ACTIVITAT 4: POLIR LES SOLDADURES, una vegada finalitzada una soldadura s’ha

de polir perquè aquesta no presenti cantons, ni sobresurti la soldadura.

ACTIVITAT 5: PINTAR EL PRODUCTE, una vegada finalitzades totes les activitats

anterior el producte es retira de la zona de muntatge i passa a la zona pintura, on se li

donarà la capa de pintura desitjada pel client o la que es cregui convenient.

ACTIVITAT 6: AUTOMATITZACIÓ, en el cas que el client ho sol·liciti s’automatitzarà la

porta. Per fer aquesta feina cal escollir el tipus de motor que més s’ajusti al tipus de

porta i a les característiques desitjades pel client.

5.4.3 PLANIFICACIÓ D’ACTIVITATS

El diagrama de precedències és una eina utilitzada per la planificació de la

producció, a partir d’aquest diagrama, podem fer una representació gràfica. Per poder-

lo realitzar cal conèixer el nombre d’activitats necessàries que es realitzen per la

producció d’un producte, la seqüència amb que es realitzen, i el temps que es tarda en

realitzar-les. En la taula 1.1 es poden veure totes aquestes dades, necessàries, per la

fabricació d’un dels nostres productes.

- 56 -

El graf no més tindrà un succés inicial i un altre final. Tota activitat, a excepció de

la que surti el succés inicial o arribi el succés final, tindrà, al menys, una activitat

precedent i un altre següent.

Amb la taula i el graf següents es coneix millor el temps necessari per realitzar

cada activitat i la successió lògica de les activitats que formen el projecte en el que

l’empresa esta treballant. Per a cada activitat, es diu quines són les que les

precedeixen o les que les segueixen.

ACTIVITAT 1 2 3 4 5

ACTIVITAT PRECEDENT ----- 1 1/2 3 2 / 4

DURADATEMPS D’EXECUCIÓ 4 14 14 3 4

Taula 1.2: Diagrama de precedències

* Temps d’execució expressat en hores

La figura 1.10 és un diagrama de Pert, on el camí indicat per les fletxes més

gruixudes és el camí crític, format per les activitats critiques, aquelles que si es

retarden, també es retarda el projecte. Cal vigilar el desenvolupament d’aquestes

activitats (1,3,4 i 5). En canvi, l’activitat 2, té un marge de 3 hores 21-4-14 = 3. Per tant,

si per exemple, tardéssim 15, 16 o 17 hores en realitzar-la, no afectaria a les 25 hores

previstes de realització del producte.

- 57 -

2

2 18 21

14 0

0 1 1 4 5 5

0 0 4 4 4 21 21 4 25 25

3 4

14 3 3

18 18

Figura 1.10: Diagrama de PERT

5.4.4 DIAGRAMA DE GANTT

El diagrama de Gantt és una eina que utilitzarem per la planificació de la

producció. El no tenir un nombre elevat d’activitats a controlar ens dona un avantatge a

l’hora d’utilitzar aquesta eina de planificació. Permet representar el desenvolupament

de les diferents activitats a realitzar per a cada producte en cada zona de treball en

funció del temps, es pot apreciar, a més a més, per una solució proposada , la

coordinació de les seqüències, les cues d’espera i els temps de duració de l’activitat.

El temps total per realitzar les 5 activitats que comporten el procés de producció

és d’ una durada de dos dies i mig que traduït a hores, són unes 25 hores.

HORES 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

ACTIVITAT 1

ACTIVITAT 2

ACTIVITAT 3

ACTIVITAT 4

ACTIVITAT 5

- 58 -

6. INTRODUCCIÓ A LA NORMATIVA DE SEGURETAT I HIGIENE & QUALITAT

Podem parlar d’una estreta relació entre la qualitat i la seguretat en l’empresa.

Es pot dir que els costos del accidents de treball, són pèrdues per no qualitat. Per

reduir aquests costos, l’elaboració i l’execució de plans de prevenció rigorosos és

fonamental.

Quan es parla de qualitat no podem limitar aquest concepte a la capacitat final

del producte o servei per satisfer les demandes dels clients externs, sense adonar-nos

que els mateixos treballadors de cada empresa són els primers clients de cada procés i

als quals caldrà satisfer. Amb una visió àmplia d’aquest terme podem revaloritzar la

seguretat i la salut i entendre que els resultats en seguretat són senzillament els

resultats d’una feina ben feta que s’emmarca, també, dins de la política de qualitat de

l’organització. Aquesta darrera concepció fa que qualitat i seguretat vagin de la mà i

tinguin tantes coses en comú que és impossible, o almenys absurd, mostrar interès per

l’una i desinterès per l’altra.

La seguretat ben gestionada i liderada genera aprenentatge organitzatiu per

avançar amb rigor en el camp de la qualitat, perquè ambdós conceptes necessiten la

creació d’una cultura preventiva prèvia que es basi en :

ü PREVEURE

ü PREDIR

ü MINIMITZAR

La productivitat esta relacionada amb diferents factors que faran que augmenti o

disminueixi. En l’esquema 1.5 es presenten alguns factors importants per a que la

productivitat augmenti tenint en compte millores en el lloc de treball. Per exemple, unes

bones condicions de treball faran que no hi hagi errades del sistema i per tant que no

apareguin incidents ni accidents de treball, millorant la productivitat i evitant pèrdues

- 59 -

econòmiques. Per que tot això sigui possible l’empresa ha d’ invertir en seguretat i

higiene en el lloc de treball.

PRODUCTIVITAT CONDICIONS DE TREBALL

NO ERRADES DEL SISTEMA

NO INCIDENTS

NO ACCIDENTS

SEGURETAT I HIGIENE EN EL TREBALL

Esquema 1.5: Productivitat condicions de treball

Font: “Seguridad e Higiene y Calidad Total” A. Albesa – A. Montoliu

- 60 -

6.1 HISTORIA DE LA LLEI DE PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS

(LPRL)

Tot i que poden trobar-se referents més antics, la primera disposició espanyola

pròpiament preventiva va ser la Llei Dato, de 1900. D’aleshores ençà, la legislació

sobre el tema fou abundosa, encara que pràcticament es va aturar el 1971, quan es va

publicar l’Ordenança General de Seguretat i Higiene en el Treball.

Després de gairebé vint-i-cinc anys de molt poca activitat reglamentària (tot i que

amb excepcions significatives, com per exemple els reglaments sobre l’exposició al

soroll, a l’amiant, i el de seguretat en màquines), amb la publicació de la Llei de

Prevenció de Riscos Laborals, de novembre de 1995, va començar una intensa

producció normativa que, en menys de cinc anys, ja ha generat, diferents decrets i

ordres ministerials.

L’origen d’aquesta situació la trobem en la decisió presa el 1986 per la

Comunitat Europea en el sentit d’incorporar efectivament l’harmonització social als

objectius polítics de la Comunitat, decisió que es va blasmar en l’anomenada Acta

Única Europea, que va modificar el tractat fundacional de la Comunitat.

Una de les conseqüències d’aquest fet va ser la publicació de múltiples

disposicions europees sobre seguretat i salut dels treballadors; directives que els estats

membres estan obligats a “transferir”, és a dir, adaptar-les al seu dret nacional i

publicar-les com a disposicions internes que, per tant, obliguen als nacionals de l’Estat

de què es tracti.

Per aquest motiu i per raons de tècnica jurídica es va aprovar la Llei de

Prevenció de Riscos Laborals (LPRL).

- 61 -

6.2 NORMATIVES: REIALS DECRETS I REGLAMENTS QUE CALCOMPLIR

LLEI 31 / 1995, de 8 de novembre, Llei de prevenció de riscos laborals,

aquesta llei contempla les obligacions de l’ empresari i les obligacions i drets dels

treballadors:

Aquesta llei deixa ben clar quin és el seu principi fonamental: l’empresari és

responsable de què el treball no afecti negativament la salut del treballador.

Segons el senyor Jaume Abat Dinarès, cap d’àrea de la inspecció de Treball i

Seguretat Social de Barcelona, la llei de prevenció de riscos laborals, té un objectiu

bàsic que s’enuncia en l’exposició de motiu i es concreta en el seu article cinquè: ” el

propòsit de fomentar una autèntica cultura preventiva, mitjançant la promoció de la

millora de l’educació en aquesta matèria en tots els nivells educatius, involucrant la

societat en el seu conjunt “. Doncs bé, és l’assoliment d’aquest objectiu i no pas tots els

drets i obligacions que s’esmenten en el text de la llei, el que farà que la prevenció de

riscos laborals sigui una realitat social. Juntament amb aquest objectiu bàsic de la llei,

cal destacar la seva gran novetat: la introducció de les tècniques de planificació en la

prevenció de riscos laborals.

Pel que fa a l’objectiu bàsic, cal indicar que una adequada política de prevenció

dels riscos laborals requereix la participació de l’Administració, dels empresaris i dels

treballadors. Per descomptat, en plànols diferents i amb funcions diferents. Però no es

poden aconseguir unes bones condicions de treball, que garanteixin l’adequada

protecció de la seguretat i la salut dels treballadors, si no hi ha implicació directa de les

tres parts esmentades. Cap d’elles pot, per si mateixa, sense la participació de les

altres, assolir l’objectiu esmentat.

Les obligacions dels empresaris són:

• Garantir seguretat i salut als treballadors en la seva feina

• Adoptar mesures necessàries de protecció del treballador

- 62 -

• Donar formació als treballadors en prevenció de riscos

• Donar informació als treballadors de riscos de la seva feina

• Constituir una organització i medis per prevenció

• Evitar els riscos

• Avaluar els riscos

• Combatre els riscos en el seu origen

• Adaptar la feina a la persona

• Tenir en compte l’evolució tècnica

• Substituir lo perillós per lo de poc perill

• Planificar la producció integrant: organització de la feina, condicions de

treball, relacions socials, factors ambientals.

• Anteposar la protecció col·lectiva a la individual

• Donar les degudes instruccions als treballadors

• Incorporar la prevenció a tots els nivells jeràrquics

• Constituir serveis de prevenció

• Disposar de delegats de prevenció

• Constituir comitès de seguretat i salut laboral

• Practicar vigilància mèdica em funció de risc laboral

• Consultar i donar participació i informació als treballadors i els seus

representants en la gestió de la prevenció

• Comunicar i emetre informe dels accidents

La llei, també contempla les obligacions dels treballadors, que són:

• Cooperar amb l’empresari en la seguretat i higiene en l’empresa

• Complir les ordres i instruccions

• Informar de seguida de les situacions de risc

• Col·laborar en la verificació de la seva salut

• Utilitzar correctament els mitjans de protecció personal

• Comunicar a l’empresari les situacions de salut incompatibles amb el

seu treball

- 63 -

• Contribuir al compliment de les tasques per protegir la salut del

treballadors

El REIAL DECRET 486 / 1997, de 14 d’abril, pel qual s’estableix les disposicions

mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball. Algunes matèries regulades per

aquest REIAL DECRET són: condicions constructives dels llocs de treball, il·luminació,

serveis higiènics i locals de descans, vies de circulació, rampes escales fixes i de

servei, instal·lacions elèctriques, etc.

Aquest Reial Decret ens indica pel que fa als llocs de treball, locals de serveis

així com zones de pas, sortides i vies de circulació han de romandre lliures d’obstacles i

es realitza la neteja periòdicament i sempre que sigui necessari, eliminant amb

rapidesa les deixalles, les taques de grassa i el residus perillosos.

NBE-CPI / 96 Norma bàsica de protecció contra incendis en els edificis, aprovat

pel REIAL DECRET 2177 / 1996, de 4 d’octubre. Aquesta norma bàsica indica, per

exemple, que els extintors es disposaran de tal manera que la distancia a recorre fins

un extintor des de qualsevol punt no superi els 15 metres en locals de risc mitjà o baix,

que és el nostre cas, i de 10 metres en zones de risc elevat.

REIAL DECRET 485 / 1997, de 18 de juliol, pel que s’estableixen les

disposicions mínimes de senyalització de seguretat i salut en el treball.

En aquest Reial Decret ens indica els tipus de senyal, és a dir, el color la forma

el significat, on s’han de situar les senyals, que podem trobar en un local industrial. Els

diferents tipus de senyal que podem trobar són: senyal de prohibició, d’advertència,

d’obligació, de salvament o socors, senyal indicativa, en forma de panell, lluminoses,

acústiques, etc.

REGLAMENT D’ INSTAL·LACIONS DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS,

aprovat per REAL DECRETO 1942 / 1993, de 5 de novembre, on s’estableixen les

condicions que han de complir els aparells, els equips, els instal·ladors i mantenidors

- 64 -

de les instal·lacions de protecció contra incendis, les característiques, els requisits per

la seva instal·lació, posta en servei i manteniment, així com els programes de

manteniment mínim a realitzar.

Segons aquest Reial Decret, l’emplaçament dels extintors, permetrà que siguin

fàcilment visibles i accessibles, situant-los pròxims a punts on s’estimi major probabilitat

d’iniciar-se un incendi, fixats a paràmetres verticals, de forma que la part superior de

l’extintor no superi el 1,70 metres del terra. Un altre especificació que trobem en aquest

Reial Decret és el programa de revisions de les instal·lacions contra incendis.

ORDRE, de 29 de novembre de 1984. Manual d’autoprotecció per al

desenvolupament del pla d’emergència contra incendis i d’evacuació en locals i edificis.

L’empresa també compleix :

LLEI 39 / 1997 Reglament dels Serveis de Prevenció

REIAL DECRET 1215 / 1997, de 18 de juliol , pel que s’estableixen les

disposicions mínimes de seguretat i salut per la utilització per part dels treballadors dels

equips de treball.

REIAL DECRET 1435 / 1992, de 27 de novembre. Disposicions d’aplicació de la

Directiva 89 / 392 / CEE relativa a les legislacions dels Estats membres sobre

màquines.

REIAL DECRET 56 / 1995, de 20 de gener. Modifica el Reial Decret 1435 /1992.

REIAL DECRET 1244 / 1979, de 25 de maig. Reglament d’aparells a pressió,

que han de complir els equips de soldadura i les bombones que contenen els gasos per

realitzar les tasques de soldar.

- 65 -

REIAL DECRET 773 / 1997, de 30 de maig, sobre disposicions mínimes de

seguretat i salut relatives a la utilització per part dels treballadors d’equips de protecció

individual.

Aquest equip de protecció individual serveix per evitar o disminuir el risc

d’accident provocades per diferents accions que sorgeixen de forma voluntària o

involuntària al realitzar diferents tipus de feines en el taller.

El mínim equip de protecció individual que ha de tenir cada treballador de la

nostra empresa que treballi en la zona de producció, consta de:

- Protectors auditius: taps o del tipus orelleres. Pels sorolls provocats

per les serres i les radials. Aquestes mesures de protecció es posaran

en pràctica quan el nivell de soroll és superior a 80 dBA, llavors

s’aplica el Reial Decret 1316 / 89, en el que es refereix a avaluació

higiènica, formació e informació dels treballadors, controls mèdics

inicials i periòdicament, senyalització dels llocs amb risc i subministra

de les proteccions auditives al personal.

- Protectors d’ulls i cara: ulleres o pantalles transparents o viseres,

pels treballs realitzats amb les radials, trepant, i pantalles per

soldadura (de mà, o de cap). Aquest material s’ha de mantenir sempre

net i es guardarà en un lloc adequat, per evitar les rascades.

- Protectors de mans i braços: guants de seguretat, encontre les

agressions mecàniques (perforacions, talls, vibracions) provocades per

eines o objectes tallants al taller. Aquest guants han de disposa de la

identificació CE i de fotocopia del certificat CE.

El treballador disposarà, també, de guants que cobreixin fins

l’avantbraç que seran d’ús obligatori per les operacions de soldadura.

- 66 -

- Protectors de peus: botes de seguretat amb reforç metàl·lic en la

puntera. La utilització d’aquest tipus de calçat és obligatori i es

senyalitzarà en l’entrada de la nau amb la senyal pertinent indicada en

el Reial Decret 485 / 97.

- Roba de protecció: jaquetes de protecció contra fonts de calor

intenses.

REIAL DECRET 1316 / 1989, de 27 d’octubre. Protecció dels treballadors davant

els riscos derivats de l’exposició al soroll durant el treball.

La seguretat del producte, s’intenta assegurar que tots els productes

comercialitzats en la Unió Europea siguin segurs des de el moment de la seva arribada

al mercat, assegurant el compliment d’uns requisits mínims de seguretat per la seva

comercialització.

Això obliga, a que les màquines, eines, materials, equips, equips de soldadura o

productes que el treballador utilitzi compleixin, des de la seva comercialització, unes

mínimes condicions de seguretat garantides pel fabricant o el venedor.

Per comercialitzar un producte a Europa deu complir els requisits essencials

preestablerts. Si ho fa, el fabricant, o l’importador, podrà estampar una marca CE.

Aquesta marca és una forma d’identificar un producte segur.

Les directives exigeixen, a més d’uns requisits generals de seguretat, la

informació (manuals de instruccions, normes d’ús, normes de manteniment, plànols...)

En aquest àmbit existeix la DIRECTIVA 92 / 59 / CEE, de seguretat general en

els productes. Aquesta Directiva és el REIAL DECRET 44 / 1996.

- 67 -

Totes les màquines que els treballadors utilitzen en l’empresa per fer el producte

o les instal·lacions, compleixen la reglamentació en vigor, Reial Decret 1435 / 1992 i

Reial Decret 44 / 1996 a més d’altres normes tant espanyoles con d’àmbit internacional.

Pel que fa a contactes elèctrics causats per allargs, endolls, cables

deteriorats d’alimentació en les màquines elèctriques, cal prendre unes mesures

preventives per evitar accidents.

Algunes d’aquestes mesures preventives poden ser:

Canviar els cables deteriorats, es prohibirà l’ús de cinta aïllant com a

mesura de reparació definitiva d’un cable elèctric.

Es prohibirà l’ús de cables sense clavilla de connexió corresponent

segons la presa de corrent utilitzada.

Les eines portàtils elèctriques de qualsevol tipus no podran sobrepassar

els 250 volts amb relació a terra, i si són utilitzades en emplaçaments molt

conductors, s’alimentaran per una tensió no superior a 24 volts. Els cables

d’alimentació estaran protegits per material resistent i s’evitarà en lo

possible la utilització de cables llargs, instal·lant endolls en punts propers.

La instal·lació elèctrica ha de complir l’indicat en el REGLAMENT

ELECTROTÈCNIC DE BAIXA TENSIÓ.

Les instal·lacions estaran dotades de postes a terra i hauran de complir

l’indicat en el Reglament de Electrotècnic de Baixa Tensió en la seva

instrucció complementaria MIE BT 039.

- 68 -

6.3 ASPECTES ECONÒMICS DE LA SEGURETAT

Treballar sense seguretat té costos econòmics i socials. L’aplicació de la llei de

prevenció de riscos laborals, suposa uns costos immediats per l’empresa, però

aportarà, segur, uns beneficis a mig i a llarg termini.

Els costos totals de l’empresa es desglossen en costos fixos i costos variables.

La seguretat i higiene incideix en ambdós: en els costos fixos per tot allò que

representa l’adopció de mesures tècniques i d’organització que tenen com a finalitat

incrementar el nivell o grau de seguretat i higiene, i en els costos variables mitjançant

les pèrdues que provenen dels accidents.

Els costos derivats dels accidents es poden classificar en tres grups: costos

comptabilitzables, costos estimatius i costos no comptabilitzables.

COSTOS COMPTABILITZABLES

Inclouen les partides següents:

• Recàrrecs per falta de mitjans de seguretat i higiene

• Import de sancions administratives i penals

• Import d’indemnitzacions per danys a tercers

• Ajudes i retribucions de l’empresa, com poden ser:

- Donatius a la família de l’ accidentat

- Despeses de funeràries i similars, independentment de les

prestacions de la seguretat social

- Import del complement que en algunes empreses s’abona al lesionat

durant el període de baixa, i que és la diferencia entre el salari real i l

a prestació de la seguretat social per ILT.

- Import de la diferencia entre el sou rebut pel lesionat abans del

accident, enquadrat en una categoria superior i el corresponen a la

feina de categoria inferior que pogués ocupar al reintegrar-se degut a

la incapacitat resultant, mantenint el salari antic.

- 69 -

• Penalitzacions i indemnitzacions per demores degudes al accident

• Pèrdues comptables de la pròpia empresa en materials, equips i instal·lacions

• Import de les hores de baixa del lesionat el dia del accident

• Import de l’assegurança social corresponen als dies de baixa i la part

proporcional de pagues extres i vacances

• Import de la part proporcional de les pagues extres i vacances

• Import de la part proporcional a dies de baixa de les pagues de beneficis i

festius no recuperables

• Costos derivats del llançament de campanyes publicitàries, si aquestes es fan

per contrarestar els efectes negatius de determinats accidents

• Costos derivats d’aturades o vagues per causa d’accidents.

COSTOS ESTIMATIUS

Inclouen les partides següents:

• Costos inherents a les pèrdues de temps i rendiments, com:

- Pèrdues de temps dels companys del lesionat

- Pèrdues de temps de desplaçaments per cures, consultes i

tractaments dels lesionats que no estiguin de baixa.

- Pèrdues per baix rendiment al reintegrar-se el lesionat a seu lloc de

treball

- Pèrdues per baix rendiment en els treballadors que han substituït al

lesionat

- Comptabilitzar el temps dedicat a la investigació i tràmits legals que

pot ocasionar l’accident

- Inactivitat laboral de les comissions que poguessin crear-se per visitar

als familiars del lesionat, en hores laborables, i per discutir les

circumstancies en que s’han produït els fets

- Costos afegits del període d’aprenentatge dels treballadors nous que

substitueixen al lesionat, en cas que aquest no es reintegrés

- 70 -

• Costos derivats dels defectes de qualitat per l’accident

• Import de les hores extres de suplències i de reparacions

• Producció no realitzada per causa d’accidents

• Import de la part proporcional de despeses generals

COSTOS NO COMPTABILITZABLES

Les partides que inclou són:

• Baixa moral de treball com conseqüència de l’accident

• Dificultats de contractació de mà d’obra per la mala imatge de l’empresa i de

inseguretat a causa dels accidents

• Relacions públiques deficients i dificultoses

• Repercussions en el descens de vendes per una imatge negativa

Els beneficis que se’n deriven de les bones condicions de seguretat i

higiene en el treball tenen dipositaris individuals i col·lectius.

El primer beneficiari és el propi treballador, de la mateixa manera que és

el principal afectat quan es produeix un accident que comporta lesions i

contactes que deriven en malalties professionals.

També l’empresa és un beneficiari directe, perquè evita les pèrdues que

repercuteixen en l’exercici rentable dels riscos especulatius. I tot això redunda en

la consecució dels beneficis generals que afecten a la col·lectivitat.

De forma indirecta, els asseguradors, els subcontractistes, els

consumidors, les famílies i la societat en general, són receptors dels beneficis de

la seguretat i higiene en el treball.

En l’esquema 1.6, en primer lloc apareixen tres característiques que es

donen dins del context socioeconòmic de l’empresa: la tecnologia, la cultura de

l’empresa i les condicions de treball. De l’ estudi i les relacions entre aquestes

- 71 -

característiques ens apareix la concepció dels riscos que hi ha dins de

l’empresa. Aquests riscos poden tenir com a conseqüències problemes de salut

pels treballadors, alguns provocats per una mala adaptació del lloc de treball a la

persona ( cal tenir una concepció dels llocs de treball, elecció d’equips i mètodes

de treball i producció, amb objecte d’atenuar el treball monòton i repetitiu,

reduint els efectes sobre la salut), problemes per la societat com pot ser la baixa

del treballador que afecta de forma indirecta a totes les persones que l’envolten

tan siguin de la pròpia empresa com no, i per la pròpia empresa, provocant

despeses econòmiques i una nova reorganització dels llocs de treball durant el

període en que la persona esta de baixa . El que comportarà costos humans i

econòmics per l’empresa. Per evitar aquests costos innecessaris i perjudicials

per les persones cal invertir en prevenció.

La prevenció es basa en evitar riscos, avaluar els riscos que no es puguin

evitar, combatre els riscos des del seu origen, planificar la prevenció (integrant

en ella la tècnica, l’organització del treball, les condicions de treball, les relacions

de treball, les relacions socials y la influencia del factors ambientals). Aquesta

inversió inicial en prevenció, amb el temps es traduirà en beneficis, tant

econòmics com personals per l’empresa i per la societat en general.

- 72 -

TECNOLOGÍA CULTURA CONDICIONS DE TREBALL

CONCEPCIÓ DEL RISC EN L’EMPRESA

CONSEQÜÈNCIES • DANYS A LA SALUT DE LES PERSONESDEL RISC: • PROBLEMES A L’EMPRESA I A LA SOCIETAT

• COSTOS HUMANS I ECONÒMICS

INVERSIONS EN PREVENCIÓ

ESTALVI DE FONT COSTOS D’INGRESSOS

BENEFICIS EMPRESARIALS

Esquema 1.6: Economia de la Seguretat i Higiene en l’empresa

Font: “Seguridad e Higiene y Calidad Total” A. Albesa – A. Montoliu

- 73 -

7. DESCRIPCIÓ DELS PLÀNOLS

El plànol número 1, és vista en planta del local, el plànol número 2, és l’altell. A

l’hora de dissenyar aquesta nau s’ha tingut en compte el complir el Reial Decret sobre

llocs de treball, en particular l’annexa I del article 4 que ens parla de les condicions

constructives dels locals.

Els punts, extrets del Reial Decret 486 /1997, que s’han tingut en compte a

l’hora de construir el local són:

• Seguretat estructural: tenir la solidesa i resistència necessària per suportar les

carregues o esforços a que serà sotmès.

• Espai de treball i zones perilloses: les dimensions del local de treball permeten

las treballadors realitzar la seva feina sense perill per la seva seguretat i salut.

S’ha respectat el mínim de 2 metres quadrats de superfície lliure per treballador,

els 10 metres cúbics, no ocupats, per treballador, i els 3 metres d’alçada des de

el pis fins el sostre.

• El terra sense pendents perilloses ni desnivells, i l’alçada de les baranes de les

escales compleixen la normativa mesurant com a mínim 90 cm i disposen d’una

protecció que impedeix el pas o lliscamen per sota de les mateixes o la caiguda

d’objectes sobre persones.

• Les escales compleixen amb les mides requerides pel Reial Decret que són de

mínim 1 metre en les escales de pas, i de 55 cm en les escales de servei. Així

com amb les mides tant d’ample com d’alt que han de fer els esglaons. En el

nostre cas la nau no disposa d’escales de servei, però si d’escales per pujar a

l’altell. Aquestes escales compleixen la normativa donat que fa 1 metre d’ample.

• Les vies i sortides d’evacuació donant lo més directe possible al exterior a una

zona de seguretat. Les portes d’evacuació obren cap a l’exterior i estan

il·luminades i senyalitzades. En el plànol número 2 esta indicada la porta

- 74 -

d’emergència, que esta situada a la part de darrera de la nau. Aquesta porta esta

localitzada al extrem oposat de les portes d’entrada, perquè en cas d’emergència

es pugui sortir pel davant o pel darrera de la nau.

• Les condicions de proteccions contra incendis no són automàtiques, pel que es

senyalitzaran com marca el Reial Decret 485 / 1997 els dispositius contra

incendis.

• La instal·lació elèctrica es regeix pel Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió.

Això es pot veure en els plànols número 3 i 4 que contemplen la localització dels

punts de llum, dels interruptors de quadre general de protecció i del comptador

monofàsic.

Pel que fa a la instal·lació elèctrica, aquest Reial Decret ens diu: la instal·lació

elèctrica no ha de comportar riscos d’incendis o explosions. Els treballadors han

d’estar degudament protegits contra els riscos d’accidents causats per contactes

directes o indirectes. Per això el quadre general s’ha intentat posar en un lloc de

fàcil accés a l’entrada de la nau.

• Per seguretat els passadissos han de fer una amplada mínima d’un metre. En

el plànol número 2, l’altell, es pot veure que el passadís compleix la norma, ja

que fa 2,5 metres d’ample. En la zona de producció els passadissos també

superen l’amplada mínima.

• La il·luminació, depenent de l’activitat serà necessària més o menys

il·luminació. El Reial Decret 486 /1997 estableix unes taules amb uns mínims

depenent de les exigències visual de la zona de treball. Per exemple, en les

oficines s’exigeix un mínim de 500 Lux , i en la zona de producció ( polir, soldar,

trepar, etc.) un mínim de 600 Lux, en la zona de magatzem on l’activitat és mitja

s’exigeix un mínim de 325 Lux el mateix que a la zona de serveis.

- 75 -

El plànol nº 1 és una vista de la planta baixa del local, on esta situada la zona

de producció el magatzem i una zona on hi ha tota la maquinaria i les eines

necessàries per la fabricació dels productes. Aquesta planta té unes dimensions de 18

x 25 m.

En el plànol nº 1 ens indica les diferents zones en que es divideix el local. Durant

el procés productiu els materials i el personal es mouran per elles.

La zona destinada a magatzem la podem dividir en dos parts: una part que es

un espai tancat destinat a emmagatzema productes poc voluminosos i material per

efectuar recanvis per les màquines o les eines. La resta del espai esta ocupat per una

gran prestatge on es guarda tot el material voluminós com poden ser les barres o xapes

de ferro.

En un racó del magatzem s’amuntegaran el retalls i les sobres del diferents

material de ferro. Quinzenalment aquest material serà recollit per una empresa

dedicada a la recollida de ferralla que posteriorment reciclen. El servei de recollida

paga a la nostre empresa una quantitat de pessetes per Kg de ferralla.

La zona de producció: en aquesta zona es situen quatre llocs de treball, aquest

no són fixos, poden variar en funció de les feines a realitzar. Cada lloc de treball el

compon quatre cavallets a sobre dels quals s’anirà fent el muntatge del producte.

Depenent de les dimensions del producte es pot treure algun cavallet o afegir-ne. Les

activitats 2, 3, 4, 5 es realitzen en aquesta zona, al fabricar un producte voluminós el

que se intenta es moure’l el mínim del lloc de treball on es troba, es fa un muntatge per

posició fixa.

La zona d’eines i maquinaria: en aquesta zona estan situades totes les eines i

la maquinaria necessària per la fabricació dels productes. Les maquines estan situades

una de les altres a una distancia adequada per moure’s, a l’hora de treballar, sense risc

d’accident. Al voltant de cada màquina és deixa un espai suficientment gran per poder

- 76 -

manipular els materials voluminosos sense cap perill pel treballador que l’esta

manipulant com pels que estan al seu voltant. En aquesta zona, també, hi trobem un

taulell a sobre del qual es guarda la maquinaria petita o les eines. En aquesta zona es

realitza l’activitat 1 que és tallar els materials.

SERRALLERIA

Per accedir a local es pot fer a través de la porta d’entrada o de la porta de

camions. La porta d’entrada es de dos fulles d’acer galvanitzat de 0,75 x 2 m, una de

les fulles serà fixa. La porta destinada a l’entrada de camions és una porta basculant

d’acer galvanitzat de 4 x 4,20 m amb tots els mecanismes, politges, cables i

contrapesos necessaris pel seu correcte funcionament.

En la part del darrera de la nau hi ha una porta d’emergència, que és de dos

fulles en acer galvanitzat, és una porta antipànic, només es pot obrir des de dins de la

nau. Esta situada a l’altre extrem i obre cap a l’exterior de la nau complint normes de

seguretat indicades en el Reial Decret 486 / 1997 annexa I del article 4.

A tot l’altell, plànol nº 2, i a l’escala d’accés a ell, plànol nº 1, la barana serà

metàl·lica de 95 cm d’alçada. L’escala es realitzarà amb perfils d’acer que suportaran

els esglaons i les baranes , així com els replans intermedis.

PAVIMENTS

El paviment de tota la nau serà una solera de formigó HA-25/B-20/lla armat amb

malla electrosoldada de 20x20 cm i 6mm de diàmetre acabada fratasada

mecànicament amb pols de quars. La solera de formigó es realitza sobre una capa de

grava compactada de 15 cm de gruix mínim. Es faran talls cada 5m en les dos

direccions per evitar la fisura per retracció del formigó.

- 77 -

INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA

La instal·lació elèctrica es farà d’acord amb el Reglament Electrotècnic de Baixa

Tensió i amb les Instruccions Tècniques Complementaries ITC-MI-BT del referit

Reglament.

El subministra d’energia s’efectuarà a través d’una línia soterrada de distribució.

Les característiques del subministra seran: energia alterna trifàsica, freqüència de 50

Hz i tensió de servei 380/220 V.

La connexió de servei i comptador es col·locaran, degudament protegits, al

costat de la porta d’accés. Es realitzarà una derivació des de l’armari del comptador fins

el quadre general de protecció, situat dintre de la nau, amb tub resistent i flexible

soterrat i degudament protegit. D’acord amb el grau d’electrificació la instal·lació interior

es dividirà en els circuits necessaris. Inicialment es preveuen divuit punts de llum i

disset endolls, en la planta baixa i divuit punts de llum i dinou endolls en l’altell. Aquests

circuits partiran del quadre de protecció constituït per una caixa aïllant amb porta que

contindrà un diferencial bipolar i tants magnetotèrmics unipolars de protecció com

circuits hi hagin. Disposarà, a demés, un compartiment precintat per la col·locació del

interruptor de control de potencia de la companyia.

A l’annexa 1 es presenten els càlculs executats amb el programa Calculux, per

justificar el número de punts de llum que s’indiquen als plànols 1 i 2.

Els circuits es realitzaran amb conductors de coure dintre de tub rígid de PVC

vist i disposarà al llarg del seu recorregut de caixes de registre vistes de material aïllant

que, al mateix temps, serviran per realitzar les derivacions mitjançant regletes de

connexió aïllades. Els interruptors de punts de llum seran unipolars i tallaran el

conductor de fase. Les bases de presa de corrent de 10 A per enllumenat i de 16 A per

usos diversos seran bipolars. Tots els mecanismes aniran vistos en caixes aïllants.

- 78 -

La connexió de presa de terra se farà mitjançant un cable de coure de 35 mm2

de secció, soterrat en el fons de la rasa de cimentació i unit a la xarxa de terra de la

nau mitjançant la caixa de connexió de presa de terra. Per sobre d’aquesta caixa es

realitza una derivació fins la caixa general de protecció.

COMUNICACIÓ, TELEFONIA

La instal·lació es realitzarà d’acord amb la companyia subministradora i seguint

la NBE CXT-91. Es disposarà d’una presa interior a la nau. La connexió amb la

companyia es realitzarà en el límit de la parcel·la i aniran soterrades fins la nau de

forma paral·lela al subministra elèctric, però en tubs separats.

PROTECCIÓ CONTRA EL FOC

La nau tindrà una estructura amb estabilitat al foc EF-60.

FONTANERIA

En la part exterior de la nau es realitzarà la caixa del comptador amb la clau

general de pas, la vàlvula antiretorn, el comptador i un clau de pas abans i desprès de

la mateixa. La derivació a la nau es farà en tub de polietilé. El comptador d’aigua tindrà

d’ésser d’un sistema i mòdul homologat pel Ministeri d’industria. La xarxa interior de

distribució d’aigua es realitza amb tub de coure o polietile vist, tant per l’aigua freda

com per la calenta.

SANEJAMENT

S’ha de preveure un desaigua per les aigües negres dels sanitaris. S’evacuaran

amb tubs de PVC de 160 mm de diàmetre des d’aquí fins l’arqueta sifònica que es

situarà en l’exterior de la nau, hi haurà els tubs i colzes necessaris. La pendent mínima

de la xarxa horitzontal serà del 1,50%. La connexió a la xarxa de sanejament des de

l’arqueta sifònica es realitzarà amb tub de PVC de 200 mm de diàmetre, dins d’una

rasa semimassissa inferiorment amb formigó.

- 80 -

ANNEXA 2

- 81 -

- 82 -

- 1 -

GESTIÓ DE LA QUALITAT ENUNA EMPRESA DE

FABRICACIÓ I INSTAL·LACIÓDE PORTES

AUTOMATITZADES

2ª PART

SISTEMA D’ASSEGURAMENTDE LA QUALITAT

JUDITH SOLÉ COBA

- 2 -

ÍNDEX PART II

1. - Introducció ............................................................................................................ 1

1.1. - Evolució històrica .................................................................................... 1

- Historia de la Qualitat

1.2. - Concepte de qualitat ............................................................................... 6 1.3. - Decàleg de qualitat ................................................................................. 9

1.4. - Riscos, cost i benefici ........................................................................... 13

1.5- Sistema d’Assegurament de la Qualitat ................................................ 15

- Objectius del sistema de qualitat- Abast del sistema

2.- Normes ISO 9000 ................................................................................................ 18

2.1. – Definició .................................................................................................... 18

2.2. – Objecte i camp d’aplicació ........................................................................ 19

2.3. – Les normes com a eines de la Qualitat ..................................................... 20

2.3.1. – Eines de direcció .............................................................................. 20

2.3.2. – Eines de producció ........................................................................... 21

2.3.3. – Eines de gestió ........................................................................... ..... 24

3. - Documentació del Sistema de Qualitat .............................................................. 26

4.- Millora de la Qualitat ........................................................................................... 29

5. - Beneficis de la implantació ISO 9000 ................................................................ 30

- 3 -

1. INTRODUCCIÓ

1.1 EVOLUCIÓ HISTÒRICA

La idea intuïtiva de la qualitat és molt antiga. Com a concepte general, ha

estat associat sempre a un factor que distingeix persones o coses i que, per

extensió, ha vingut a interpretar-se com una condició pròpia de cada cosa, que

defineix la seva aptitud per satisfer la finalitat esperada.

Des de les èpoques més remotes i en la llarga etapa de la producció

artesana, tota la responsabilitat del procés creatiu, la provisió de materials, procés

productiu, comercialització, gestió econòmica, qualitat, etc. residia bàsicament en

una mateixa persona. L’èxit depenia de fer-ho bé i de l’absència de defectes en la

producció.

En arribar a l’etapa de la fabricació industrial en la que la producció augmenta,

s’ imposa inevitablement la divisió i especialització de la feina i amb conseqüència és

dissol la responsabilitat sobre la qualitat dels productes fabricats ja que la plural

intervenció fa difícil assignar responsabilitats.

La industrialització va venir impulsada pel progrés científic i ha anat

acompanyada per l’evolució tecnològica. Els productes es tornen cada vegada més

complexos i implica l’ús de creixents quantitats d’energia, en molts casos a nivells

perillosos, i els processos de fabricació requereixen mitjans més sofisticats. Per tot

això, la falta de qualitat comporta greus conseqüències econòmiques en forma de

costos del producte, costos de manteniment, i pèrdues econòmiques per temps

improductius.

La segona guerra mundial va afanyar el pas de la tecnología de la qualitat. La

producció elevada de productes bèl·lics que han de funcionar bé en el moment

requerit, que s’han d’engalzar encara que estiguin fabricats en diferents llocs, va fer

reflexionar la indústria armamentística sobre la necessitat d’equipar-se amb sistemes

- 4 -

capaços d’ assegurar la qualitat. Aquests procediments per assegurar la qualitat van

ser posteriorment aplicats a la indústria civil.

En la dècada dels anys 50, alguns governs (Estats Units, Canadà, Anglaterra i

Austràlia) van començar a imposar conceptes de qualitat com un pensament

gerencial. Aquest procés se inicia a la indústria nuclear i posteriorment l’aerospacial.

Al 1950 l’americà Edwards Deming, va visita el Japó, convidat per JUSE (unió

japonesa de científics i enginyers), per parlar davant dels principals homes de negoci

del Japó, que estaven interessats en la reconstrucció del seu país, intentant entrar

en els mercats mundials i canviar la reputació de que produïen articles barats i de

poca qualitat. Deming els va convèncer de que la qualitat seria un factor estratègic.

Al 1954 el Dr. Joseph Juran, també va visitar el Japó amb les mateixes idees i

intencions que ho va fer Deming.

Fins l’any 1960 els objectius de les empreses (amb capacitats instal·lades

inferiors a la demanda) eren el subministrament de productes a preus competitius. A

partir d’aquesta dècada els consumidors és tornen cada vegada més exigents al

decidir les seves compres, al mateix temps que les capacitats instal·lades han

superat la demanda. S’ introdueix un nou element competitiu: la qualitat, entesa com

adequació l’ ús, és a dir, les coses ha de fer allò que està previst que facin.

En 1971 el ministeri de defensa del Regne Unit va desenvolupar una sèrie de

normes 05-20 pels seus proveïdors. En 1979 el British Staandaard Institute (BSI) va

publicar la norma BS 5750, composta de tres parts, pels sistemes de qualitat.

A començaments dels anys 80 es produeix un apropament d’Occident a les

idees de Japó, incorporant un element humà a la qualitat.

Canvis tan importants com:

• La mundialització de l’oferta: qualsevol producte pot adquirir-se a qualsevol

país del món.

- 5 -

• L’oferta és molt superior a la demanda: el client té tant on escollir que

imposa la seva llei.

• Els negocis s’amplien al camp del serveis: ja no es compres tan sols

productes sinó tot el que els acompanya (embalatge, preu i facilitats de

compra, assistència postvenda, etc.)

• I, fonamentalment, l’ augment que han tingut els productes japonesos en el

mercat, per l’alt nivell de qualitat que ofereixen, fa que els occidentals vegin al

Japó com un model a copiar.

HISTORIA DE LA QUALITAT

• 1940 PRINCIPIS DE LA QUALITAT: hi ha una forta necessitat de implantar

tècniques de control de qualitat. En aquesta època es realitzen importants estudis

sobre qualitat.

• 1950 LA QUALITAT AL JAPÓ: els japonesos són els primers en implantar sistemes

d’assegurament de la qualitat en les seves empreses. Al 1.951 JUSE (Unió

Japonesa d’Enginyers i Científics) van instituir al Japó el primer premi de qualitat : el

premi Deming. El desenvolupament dels programes de qualitat a portat a les

empreses japoneses a ser una de les primeres potencies mundials, si no la primera

en quant a qualitat dels productes.

• 1960 TOTAL QUALITY CONTROL: es van fixar els principis bàsics del control de

qualitat total. El control de qualitat ha d’existir en totes les àrees de l’empresa, des

del disseny fins a les vendes. La qualitat total és el nom definitiu que se li ha donat

als sistemes de qualitat implantats en les empreses més avançades en el camp de la

gestió i que no és més que el resultat de l’evolució i millora continua dels primitius

sistemes de qualitat que es van començar a implantar a principi dels anys cinquanta

al Japó.

- 6 -

El que sí és cert i important, és que les empreses que han assolit implantar sistemes

de qualitat total són les empreses que obtenen millores rendiments i són empreses

líders en els seus mercats.

• 1970 LA QUALITAT ALS EEUU: veient el bon resultat en producció obtinguts al

Japó amb l’ implantació de sistemes d’assegurament de la qualitat els EEUU

s’interessen de forma important en la qualitat dels productes.

• 1980 ISO 9000: la primera edició de les normes ISO 9000 es del 1987 i van ser

redactades pel comitè tècnic ISO/TC176, de gestió i assegurament de la qualitat,

subcomitè SC 2, de sistemes de qualitat. Són normes de caràcter internacional i han

estat aprovades del CEN com a normes europees.

La norma ISO 9000 conté dos tipus d’ estàndar els que estan dirigits

l’assegurament de la qualitat i els dirigits a la gestió de la qualitat. L ‘estàndar per

l’assegurament de la qualitat són ISO 9001, ISO 9002, ISO 9003. En el nostre cas

ens interessen el primer standar ISO 9001.

ISO 9001 sistema de qualitat, model per l’assegurament de la qualitat en

disseny/ desenvolupament, producció, instal·lació i servei pos – venda.

• 1990 EFQM (European Foundation For Qualiti Management): és un premi que

s’atorga a les empreses que han treballat en la millora de la qualitat.

• 2000 NOVA ISO 9000: en aquesta nova edició de la norma s’ha intentat

harmonitzar tots els estàndars de les diferents sèries. A partir de gener del 2001 ja

es pot implantar la nova normativa que conviurà durant tres anys amb l’antiga

norma.

En la figura 2.1 es presenten de forma gràfica les dates i els fets històrics

significatius de cada època per la gestió de la qualitat:

- 7 -

1940 PRINCIPIS DE LA QUALITAT

1950 LA QUALITAT AL JAPÓ

1960 TOTAL QUALITY CONTROL

1970 LA QUALITAT ALS EEUU

1980 ISO 9000

1990 PREMI EUROPEU QUALITAT (EFQM)

2000 NOVA ISO 9000

Figura 2.1

- 8 -

1.2 CONCEPTE DE QUALITAT

En el subministrament de productes o serveis hi ha tres paràmetres

fonamentals que determinen la seva venda. Aquests són: preu, qualitat i distribució.

Els clients requereixen que els hi siguin distribuïts, o que estiguin disponibles,

productes i serveis de qualitat donada, en un termini determinat i a un preu acord

amb el seu valor real. Aquestes són les necessitat dels clients. Ambdós

característiques, preu i distribució, són transitòries, mentre que l’efecte de la qualitat

es manté molt de temps després de passar els efecte relatius al preu i la distribució

hagin minvat.

ü SATISFACCIÓ DE LES NECESSITATS I EXPECTATIVES DELS CLIENTS.

ü CONJUNT DE PROPIETATS I CARACTERÍSTIQUES D’UN PRODUCTE O

SERVEI QUE LI CONFEREIXEN UNA APTITUD PER SATISFER UNES

NECESSITATS EXPRESSADES I IMPLÍCITES.

La paraula qualitat té diferents significats : un agradar d’excel·lència, la

conformitat amb els requeriments, la totalitat de funcions del producte o servei que

satisfan les necessitat especificades, l’aptitud per l’ús, l’absència de defectes,

imperfeccions o contaminació i el delit dels clients. Aquests són alguns significats,

encara que, el significat utilitzat en el context d’ ISO 9000 és el relatiu a la totalitat de

funcions dels producte. La definició aptitud per l’ús és la més breu, es recorda

fàcilment i pot ser utilitzada en la presa de decisió sobre qualitat.

Un producte que posseeix funcions que satisfan les necessitats del client és,

per tant, un producte de qualitat. Així mateix, un producte que posseeix funcions que

no satisfan als clients no és un producte de qualitat. Per tant l’últim àrbitre en

qüestions de qualitat és el client.

- 9 -

Quan parlem de qualitat d’un producte, generalment ens referim a la qualitat

del producte industrial i llavors s’ha de tenir en compte que el procés productiu

separa ( i cada vegada de forma més clara) dos parts del sistema. D’ una banda els

proveïdors de materials i de l’ altra els muntadors finals.

Pels primers, el client immediat és la cadena de muntatge que disposa de

sistemes molt potents per determinar, avaluar i exigir els criteris de qualitat en funció

del ús del component en el sistema que van a muntar.

Pels segons, el client és el consumidor o usuari final, pel qual els aspectes de

qualitat són diferents. És per això que, en ocasions, hem de tenir en compte a que

relació estem fent referència. La relació proveïdor –muntador, o la relació muntador-

consumidor.

En la figura 2.2 s’anomenen diferents tipus de qualitat, la qualitat de

concepció, la de concordança i la qualitat de servei. La intersecció dels tres tipus ens

dona el concepte de qualitat.

QUALITAT DE CONCEPCIÓ: és una qualitat teòrica, el producte esta

subjecte a les especificacions del client i a la qualitat de projecte del producte que

esta relacionat amb el rigor de les especificacions per la fabricació del mateix.

QUALITAT DE CONCORDANÇA: . esta relacionada amb el grau en que un

producte manufacturat concorda amb les exigències del projecte original, això és,

com el grau en que es controla la qualitat tant dels materials adquirits com dels

productes que surten de la fàbrica i s’emmagatzemen en les instal·lacions de

l’empresa. El control de qualitat, manté estretes relacions amb la qualitat de

concordança. En aquesta àrea han estat utilitzades la gran majoria de les tècniques

estadístiques i de mostreig.

QUALITAT DE SERVEI: és el resultat de comparar les característiques del

producte final obtingut a les característiques exigides pel client sobre el producte.

- 10 -

Depenent de la quantitat de característiques que coincideixin s’assoleix un grau de

qualitat de servei, a més coincidències més qualitat i inversament. En definitiva, la

qualitat que més interessa tant a l’empresa com al client és la qualitat de servei.

QUALITAT DE SERVEI

QUALITAT DE QUALITAT DE CONCEPCIÓ CONCORDANÇA

Figura 2.2: Concepte de qualitat

- 11 -

1.3 DECÀLEG DE QUALITAT

El decàleg de qualitat ens indica 10 petites regles que cal seguir a l’hora

d’implantar un sistema d’assegurament de la qualitat. Aquestes regles són la base

per implantar i mantenir un bon sistema de qualitat.

1. La Qualitat la defineixen els clients

S’ha d’esbrinar l’opinió de la clientela sobre els productes / serveis, i establir els

requeriments dels mateixos. Per que els clients són els que defineixen la qualitat

d’un producte.

2. La Qualitat vol dir fer bé les coses a la primera

El fer les coses ben fetes a la primera suposa un estalvi de temps que es tradueix

en un estalvi econòmic per l’empresa i a més a més garanteix que el personal

coneix a la perfecció el procés productiu i el realitza seguint els procediments i

instruccions tècniques.

3. La Qualitat és dinàmica

La qualitat depèn de lo que entengui el client per qualitat, per tant cada empresa

ha d’adaptar-se a les necessitats del producte que fabrica; per això podem dir

que és dinàmica, no s’implanta de igual manera per a totes les empreses.

4. La Qualitat està basada en el sentit comú

Moltes de les coses que es diu al manual de qualitat i al de procediments són

coses de sentit comú, que no caldria ni dir-les, però per que existeixi un sistema

de qualitat cal escriure-les.

- 12 -

5. La Qualitat és un factor estratègic de competitivitat i diferenciació

La qualitat és el que diferencia un producte fabricat per una empresa del fabricat

per un altre, proporcionant a la empresa una diferenciació i un avantatge

competitiu.

6. La Qualitat s’inicia amb el lideratge de l’Alta Direcció

Per implantar un bon sistema d’assegurament de la qualitat l’Alta direcció ha

d’esta plenament implicada en el projecte, sinó, no es portarà fins el final.

7. La Qualitat involucra tot el personal

El personal ha de saber tot el que implica un sistema d’assegurament de la

qualitat i la feina que ha de realitzar cadascun per tan han de tenir una formació

específica, per poder dur a terme una feina ben feta.

8. La Qualitat també involucra als proveïdors

Els proveïdors són un dels pilars fonamentals a l’hora d’implantar un sistema

d’assegurament de la qualitat, si els materials que ens subministren estan dins

dels productes de qualitat exigit per l’empresa el producte final que s’obtindrà

garantirà millor la seva qualitat.

9. La Qualitat és una font de reducció de costos

La qualitat implica, sobre tot, fer les coses ben fetes a la primera, el que ens

aportarà majors beneficis al produir-se una reducció de costos. Aquests costos

poden ser temps de tornar a fer les coses o econòmics per causa de materials en

mal estat.

- 13 -

10. La Qualitat s’ha de comunicar

La qualitat implica tan a l’Alta Direcció com als treballadors per tant es important

que totes les persones que treballen a l’empresa coneguin, no cal tot, però sí el

més important del sistema d’assegurament que s’està implantant.

CONCEPCIONS ERRÒNIES DE LA QUALITAT

• Qualitat vol dir luxe

La majoria de les persones estan lligades a una sèrie de productes i serveis

degut al seu preu. Si el preu està fora de les nostres possibilitats, no tenim en

consideració aquest producte o servei, encara que la qualitat sigui admirable.

També es confia en el preu per establir una comparació, es té l’esperança de

poder aconseguir les mateixes característiques a un preu més baix. En el

mercat dels productes de luxe, un preu alt es sovint un signe de qualitat però,

ocasionalment, no és més que un truc destinat a obtenir un major benefici pel

proveïdor. Quan certs productes i serveis són escassos, el seu preu tendeixen

a ser alts i quan són abundants, el preu baixa independentment de la seva

qualitat.

Un producte serà de qualitat independentment del preu sempre que ens

satisfaci les nostres necessitats i expectatives.

• La Qualitat és intangible i no mesurable

La qualitat es pot mesura per l’aportació de diferents beneficis que dona a

l’empresa, com per exemple la reducció del nombre de reclamacions de

clients, o una reducció de les reclamacions als proveïdors, disminució del

nombre de productes defectuosos.

- 14 -

• La Qualitat és cara

La qualitat sembla cara inicialment, però amb el temps ens adonem que ens

aporta beneficis econòmics.

• La Qualitat és responsabilitat del departament de qualitat

La qualitat és responsabilitat de tot el personal de l’empresa. Si només formés

part de la qualitat el departament de qualitat no seria possible implantar un

sistema d’assegurament de la qualitat.

• La manca de qualitat s’origina només al departament de producció

La manca de qualitat pot venir de qualssevol departament de l’empresa,

donat que tots els departaments estan implicats per igual en la qualitat.

- 15 -

1.4 RISCOS, COST I BENEFICI

Les consideracions sobre riscos, cost i benefici tenen un gran importància tant per

l’empresa com pel client i constitueixen aspectes inherents a la majoria de productes

i serveis.

CONSIDERACIONS DE RISC

PER L’EMPRESA

Han de tenir en compte els riscos inherents a productes o serveis deficients, els

quals poden tenir conseqüències com la pèrdua d’ imatge o reputació, pèrdua de

mercat, queixes, reclamacions, responsabilitats, malversació de recursos humans i

financers.

PEL CLIENT

Han de tenir en compte els riscos relacionats amb la seguretat i salut de persones,

insatisfacció amb les mercaderies o serveis, disponibilitat, reclamacions, i pèrdua de

confiança.

CONSIDERACIONS DE COST

PER L’EMPRESA

Han de tenir en compte els costos deguts a deficiències de disseny i

comercialització, incloent materials no satisfactoris, productes fabricats de nou,

reparacions, reposicions, pèrdua de productivitat, garanties i reparacions en camp o

ús real pel client.

- 16 -

PEL CLIENT

Han de tenir en compte els costos relatius a la seguretat, adquisició, operació,

manteniment, costos de reparació i possibles costos de transport o venda.

CONSIDERACIONS DE BENEFICIS

PER L’EMPRESA

Han de tenir en compte els aspectes que incrementen la rendibilitat i la quota de

mercat.

PEL CLIENT

Han de tenir en compte els aspectes que redueixen costos, milloren la conveniència

de la seva utilització, incrementen la satisfacció i eleven la confiança.

Un sistema efectiu de gestió de qualitat ha de ser dissenyat per satisfer les

necessitats i expectatives del client mentre serveixi per protegir els interessos de les

empreses. Un sistema de qualitat ben estructurat, és un valuós recurs de gestió en

la optimització i control de la qualitat en relació a consideracions de cost, risc i

benefici.

- 17 -

1.5 SISTEMA D’ASSEGURAMENT DE LA QUALITAT

ASSEGURAMENT DE LA QUALITAT: la definició dels estàndars ISO

estableix que l’assegurament de la qualitat són totes les accions sistemàtiques i

planificades necessàries per proporcionar una confiança adequada de que un

producte o servei satisfarà els requeriments donats de qualitat.

Les activitats d’assegurament de la qualitat no controlen la qualitat, sinó que

estableixen el grau amb el que la qualitat serà, esta o ha estat controlada. Totes les

activitats d’assegurament de la qualitat són activitats a posteriori, externes al procés

de producció, i serveixen per aconseguir confiança en els resultats, en les

afirmacions, prediccions, etc..

Conjunt de l’organització amb, responsabilitats, procediments,

processos i recursos que estableixen per portar a terme la gestió de la qualitat.

Objectius del sistema de qualitat

Tenim quatre objectius bàsics, a l’hora d’implantar un sistema d’assegurament

de qualitat representats de forma gràfica en la figura 2.3.

PREVENCIÓ de productes o procediments de treball defectuosos.

DETECCIÓ de problemes, en el moment i en el lloc on es produeix abans

que res.

- 18 -

CORRECCIÓ I MILLORA dels problemes i evitar que es tornin a produir.

Millora dels productes i dels processos.

DEMOSTRACIÓ davant de tercers (als nostres clients) de la qualitat dels

nostres productes.

Prevenció Correcció i millora

SISTEMA DE QUALITAT

Detecció Demostració

Figura 2.3

Abast del sistema

Un sistema d’assegurament de la qualitat afecta totes les fases del cicle de vida del

producte, des de l’estudi inicial de mercat fins a la satisfacció final dels requeriments

i expectatives dels clients.

- 19 -

Aquestes fases són:

• Estudi i investigació del mercat

• Disseny i desenvolupament del producte

• Aprovisionament

• Planificació i desenvolupament del procés

• Producció

• Inspecció, assajos i examen

• Embalatge i emmagatzematge

• Vendes i distribució

• Instal·lació i funcionament

• Assistència tècnica i manteniment

• Destí desprès de la vida útil

- 20 -

2. NORMES ISO 9000

2.1 DEFINICIÓ

Sèrie de normes de referència perdefinir i implantar

sistemes d’assegurament de qualitat.

Les normes de la sèrie ISO 9000 es poden agrupar en diferents blocs.

En primer lloc trobem la ISO 8402, norma de vocabulari i conceptes generals de

qualitat. Pretén que tothom parli el mateix llenguatge i no hi hagi percepcions

diferents del mateix concepte.

La ISO 9000 pròpiament dita conté les directrius per seleccionar i utilitzar les

diferents normes de la sèrie; per tant, només té un caire consultiu i no és operativa.

Les ISO 9001, 9002, 9003 són les tres normes de caràcter contractual i, per tant,

utilitzades per les empreses per assegurar i donar confiança als clients que el seu

sistema de gestió es regeix sota uns criteris de qualitat.

La selecció d’un d’aquests tres models vindrà en funció de l’activitat desenvolupada

per les empreses i dels requeriments dels clients.

- 21 -

2.2 OBJECTE I CAMP D’APLICACIÓ

Aquesta Norma internacional especifica els requisits d’un sistema de la qualitat

aplicables quan s’ha de demostrar la capacitat d’un subministrador per dissenyar un

producte conforme.

Els requisits especificats tenen com finalitat fonamental aconseguir la satisfacció del

client mitjançant la prevenció de qualsevol no conformitat en totes les etapes, des

del disseny fins el servei postvenda.

Aquesta Norma internacional s’aplica en situacions en que:

a) Es requereix disseny i els requisits del producte es formulen principalment en

termes de prestació, o sigui necessari establir-los.

b) La confiança en la obtenció d’un producte conforme pot aconseguir-se mitjançant

una adequada demostració de la capacitat del subministrador en el disseny, el

desenvolupament, la producció, la instal·lació i el servei postvenda.

- 22 -

2.3 LES NORMES COM A EINES DE LA QUALITAT

Dins de la norma EN- ISO 9001:1994 el punt 4 ens diu els requisits del sistema de la

qualitat. Aquests requisits es poden engloben dins de tres grups diferents que els

anomenarem eines. Que es divideixen segons la seva funció davant la direcció, la

producció o la gestió de l’empresa.

Les normes com a eines de la qualitat

Eines Eines Eines de de dedirecció producció gestió

Figura 2.4

2.3.1 EINES DE DIRECCIÓ

Les eines de direcció són les tasques que ha de dur a terme la direcció per

Implantar un sistema d’assegurament de la qualitat. Algunes d’aquestes tasques són

definir la política i objectius de qualitat, definir les responsabilitats i involucrar-se

ü RESPONSABILITAT DE LA DIRECCIÓ

La direcció definirà les seves polítiques i els seus objectius de qualitat,

especificarà les responsabilitats i l’autoritat de tot el personal, anomenarà a una

persona amb responsabilitat sobre el sistema de qualitat, assegurant que el sistema

de qualitat és efectiu i demostrarà el seu compromís amb la qualitat.

- 23 -

ü SISTEMA DE LA QUALITAT

S’establirà, documentarà, implantarà i mantindrà un sistema per assegurar que

els productes i serveis compleixin els requisits dels clients.

2.3.2 EINES DE PRODUCCIÓ

Les eines que es descriuen a continuació són la base principal d’un sistema

d’assegurament, seguint-les obtindrem un producte final amb la qualitat desitjada per

l’empresa i pel client.

ü REVISIÓ DEL CONTRACTE

Els contractes o comandes dels clients externs han de ser revisats, per assegurar

que els requisits estan ben definits i que l’empresa té la capacitat de complir-los.

ü CONTROL DEL DISSENY

El disseny de productes i serveis ha de planificar-se, organitzar-se i controlar-se,

de manera que el disseny que s’obtingui pugui demostrar que satisfà els requisits de

disseny acordats i les necessitats definides per l’usuari i/o els seus requisits.

ü COMPRES

S’utilitzen controls que asseguren que els productes i serveis comprats que,

directa o indirectament, afecten a la qualitat dels productes i serveis subministrats

als clients, compleixen els requisits especificats.

Es comprarà a proveïdors homologats per l’empresa, la qual cosa garantirà

que els productes comprats gaudeixen d’una certa qualitat. Abans de fer una compra

s’ha de comprovar que el proveïdor esta inclòs en el llistat de proveïdors

homologats, realitzat pel departament de qualitat.

- 24 -

ü PRODUCTES SUBMINISTRATS PELS CLIENTS

La condició i seguretat del producte subministrat pel client ha de ser controlat i

se li hauria de notificar al client si el seu producte es pot perdre o patir algun

deteriorament.

En la nostre empresa el client no ens subministra cap producte per que li

reparem o modifiquem, per tant no el tindrem en compte a l’hora de redactar el

manual de qualitat o el de procediments.

ü CONTROL DEL PROCESSOS DE FABRICACIÓ

Els processos que produeixen resultat seran planificats, executats i controlats

de manera, que els equips, l’entorn, el personal, la documentació i el material utilitzat

donin lloc a un producte o servei que compleix de forma consistent amb els requisits

especificats.

Durant el procés de fabricació s’ha de complimentar un document on queda

registrat sí la inspecció s’ha dut a terme i sí la feina realitzada estava ben feta o no.

ü IDENTIFICACIÓ I TRAÇABILITAT

Els productes processos i serveis han de ser identificats com mecanismes

apropiats i, quan sigui necessari, aquesta identitat serà única per productes

individuals o lots de productes.

Aquesta identificació ens permet en cas que es produeixi algun defecte en el

producte o hi hagi alguna reclamació per part del client, saber quan es va fabricar els

materials utilitzats i els responsables de la fabricació.

- 25 -

ü INSPECCIÓ I ASSAIG

S’ha de verificar que els productes i serveis rebuts i produïts per l’empresa

compleixen els requisits especificats abans de ser utilitzats, processats i expedits.

Aquests controls d’inspecció poden ser tan visuals com mesurables.

ü CONTROL EQUIPS D’INSPECCIÓ I ASSAIG

Els dispositius, tècniques i estandars de referència utilitzats per verificar que

els productes o serveis compleixen els requisits especificats han de ser controlats,

calibrats i mantinguts. Cada empresa ha de planificar quan s’efectuaran aquests

controls, indicant-ho en un registre on aparegui la data de la ultima calibració i de la

propera.

ü CONTROL DE PRODUCTES NO CONFORMES

S’ha d’impedir que el producte que no compleix amb els requeriments del

client pot ser utilitzat inadvertidament, i s’ha adoptar mesures per controlar les

accions que posen remei que es prenen per fer que aquests productes seguin

acceptables per l’ús.

ü SERVEI POSTVENDA

S’hauran d’utilitzar controls que assegurin que les operacions de servei

postvenda compleixin els requisits del client.

- 26 -

ü MANIPULACIÓ, EMMAGATZEMATGE, CONSERVACIÓ I LLIURAMENT

Cal prendre mesures per detectar i prevenir el mal o deteriorament de un

producte mentre estigui sota el control de l’empresa.

Depenen del producte que fabriqui l’empresa aquesta pot ser una eina

important o no. En el nostre cas al ser un producte molt voluminós i resistent no és

necessari un excessiu compte amb la manipulació del producte o unes determinades

condicions d’emmagatzematge.

2.3.3. EINES DE GESTIÓ

Les eines de gestió ens ajuden a millor el sistema d’assegurament de la

qualitat. Amb elles podem evitar tornar a cometre els mateixos errors i donar-nos

compte sí el sistema funciona o no.

ü CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ

S’han d’utilitzar controls que assegurin l’ús de documents i dades vàlids i

evitar l’ús de documents i dades no vàlids en operacions que serveixen per assolir

els requisits dels clients.

Els documents que ja no siguin d’ús seran identificats, amb la paraula

“obsolets”, i retirats dels llocs de consulta habitual.

ü ACCIONS CORRECTORES I PREVENTIVES

És necessari aplicar accions per impedir l’ocurrència i la recurrència de no

conformitats i assegurar de que aquestes seguin efectives.

- 27 -

De l’ estudi i de les investigacions realitzades a partir dels informes de no

conformitat sorgeixen les accions correctores i preventives.

ü REGISTRE DE LA QUALITAT

Cal establir, documentar i mantenir registres que demostrin que s’han

aconseguit els requisits del client i l’efectivitat del sistema de la qualitat.

ü AUDITORIES INTERNES

Les auditories es planifiquen i executen per verificar que el sistema de la

qualitat és efectiu en assegurar que els productes i serveis compleixen los requisits

del client.

ü FORMACIÓ

Les necessitats de formació del personal dels qui la feina afecta a la qualitat

han de ser identificades i aquest personal ha de ser qualificat per portar a terme la

feina que se li sigui assignada.

L’empresa anualment preveu cursos formatius per a tot el personal de

l’empresa per tat d’adquirir o d’actualitzar coneixements.

ü TÈCNIQUES ESTADÍSTIQUES

S’hauran de prendre mesures per controlar la selecció i l’aplicació de les

tècniques estadístiques utilitzades en l’acceptació d’un producte i en la determinació

de la capacitat del procés.

- 28 -

3. DOCUMENTACIÓ DEL SISTEMA DE LA QUALITAT

El model d’assegurament de la qualitat escollit per l’empresa (ISO 9001 ó 9002) ha

de ser documentat de manera consistent amb els requeriments de l’ esquema

seleccionat. El model utilitzat és el piramidal de quatre nivells que es representa en

la figura següent:

ManualQualitat

ProcedimentsOperatius

InstruccionsTècniques

Altres documentsPlans de qualitat, especificacions

Registres de qualitatInformes, expedients, accions correctores, reclamacions

Figura 2.5

La piràmide esta composta per quatre nivells de requeriments que son exigències de

la Norma. Es comença pel manual de la qualitat (definir la política de qualitat),

després els procediments, les instruccions tècniques, i per últim els registres.

- 29 -

Manual de la qualitat: el manual de la qualitat és un document de política

general. Descriu com enfoca l’empresa els requeriments de la Norma, secció per

secció. Un manual de qualitat no té que ser revisat amb molta freqüència, per tant,

aquells punts susceptibles de revisió es presenten en forma de procediment

ü QUÈ ES FA PER LA QUALITAT ?

QUI HO FA ?

ü INCLOU LA POLÍTICA DE QUALITAT

Procediments: una vegada s’ha desenvolupat el manual de la qualitat, el següent

pas és el disseny dels procediments, que representen l’evidencia de la qualitat i són

considerats obligatoris dintre de l’ esquema ISO. Els procediments detallen

l’organització i responsabilitats per assolir la política i objectius plantejats en el

manual de qualitat. El número de procediments variarà d’acord a la complexitat del

sistema de la qualitat.

ü DESCRIU COM, QUAN, ON, PERQUÈ HAN DE REALITZAR-SE LES

ACTIVITATS DESCRITES AL MANUAL

ü INCLOU LES RELACIONS INTERDEPARTAMENTALS EXISTENTS

Instruccions tècniques: les instruccions tècniques son el tercer nivell de la

piràmide del sistema de la qualitat. Són documents que contemplen al detall

aspectes tècnics del treball. Les instruccions tècniques responen a la pregunta com

es fa el treball?. Poden incloure informació important d’especificacions del producte,

especificacions per inspeccions, requeriments de matèria prima, mètodes per

assajos, instruccions de calibració, etc.

- 30 -

ü DOCUMENTS DE CARÀCTER EMINENTMENT TÈCNIC QUE DESCRIUEN

UNA ACTIVITAT EN CONCRET DEL SISTEMA DE QUALITAT

Registres de qualitat: són considerats mecanismes de control i sosteniment del

sistema de qualitat. El seu contingut esta composat per tots els documents generats

a l’ utilitzar els procediments o les instruccions tècniques. Els tenim per donar fe o

evidencia de que el sistema esta implantat de manera eficaç. El seu arxiu i l’habilitat

de trobar els registres amb el menor esforç possible i la mínima utilització de temps,

són la base d’un bon sistema de documents controlats.

- 31 -

4. MILLORA DE LA QUALITAT

Un cop tenim el sistema documentat ve la part més difícil de realitzar: dur a terme

allò que els documents diuen que s’està fent.

Els factors més importants que cal considerar són:

• L’adaptació del sistema a la cultura de l’empresa. Entenem per cultura el conjunt

de codis i creences que fa que l’organització actuï d’una forma determinada davant

d’una situació.

• Necessitat de canvis organitzatius. Qualsevol canvi origina resistències. Cal

detectar-les ràpidament i dissenyar una estratègia adient per tal de vèncer-les. Un

fort suport de l’alta direcció és imprescindible en aquest moment.

• Necessitats de formació. Definir un sistema de qualitat pot introduir mètodes de

treball nous als quals el personal no està acostumat. Per tant, és fonamental la

identificació de necessitats de formació a tots els nivells organitzatius i que es

desenvolupin les activitats necessàries per satisfer aquestes necessitats.

Els recursos humans i materials que cal emprar en la implantació d’un sistema de

qualitat, ocasionen una càrrega de treball addicional que, en molts casos, és

incompatible amb les activitats diàries del personal. Cal analitzar-ho tot amb detall i

assignar el personal necessari i adequat al projecte.

- 32 -

5. BENEFICIS DE LA IMPLANTACIÓ ISO 9000

La implantació de la norma ISO-9000 ens dona dos tipus de beneficis, un intern i

l’altre extern. Els beneficis interns són els que repercuteixen directament en la

millora de l’empresa aportant principalment beneficis econòmics i d’organització. Els

beneficis externs són els que repercuteixen en els clients o amb altres empreses de

la competència aportant, també, beneficis econòmics.

Beneficis interns Beneficis externs

• Millora la qualitat dels productes / • Potencia la imatge de l’empresaserveis (processos més eficients). enfront dels clients actuals.

• Redueix costos; augmenta la • Facilita la implantació en mousproductivitat i la competitivitat. mercats.

• Posa les bases per arribar a laqualitat total.

• Coordina les diferents àrees del’empresa.

• Minimitza les auditories / inspeccionsdels clients.

GESTIÓ DE LA QUALITAT ENUNA EMPRESA DE

FABRICACIÓ I INSTAL·LACIÓDE PORTES AUTOMATITZADES

3ª PART

MANUAL DE LA QUALITAT

JUDITH SOLÉ COBA

ÍNDEX PART III

INTRODUCCIÓ AL MANUAL DE LA QUALITAT ........................................................... 1

0.- Introducció ...............................................................................................................4

0.1.- Presentació de l’empresa ............................................................................ 4

0.2.- Declaració de l’empres ................................................................................ 5

0.3.- Abast i camp d’aplicació .............................................................................. 6

0.4.- Gestió del manual ........................................................................................ 6

0.5.- Referències i terminologies .......................................................................... 8

1.- Responsabilitat de la Direcció ................................................................................... 9

1.1.- Política i objectius de Qualitat ..................................................................... 9

1.2.- Organització ............................................................................................... 10

1.3 .- Representant de la Direcció ...................................................................... 17

1.4 .- Recursos ................................................................................................... 17

1.5.- Revisió per la Direcció ............................................................................... 18

2.- Sistema de la Qualitat .............................................................................................19

2.1.- Documentació del Sistema de Qualitat ...................................................... 19

2.2.- Planificació de la Qualitat ........................................................................... 20

3.- Revisió del contracte ............................................................................................... 21

4.- Control del disseny .................................................................................................. 22

5.- Control de la documentació i les dades ................................................................... 23

6.- Compres .................................................................................................................. 25

7.- Control dels productes subministrats pels clients .................................................... 27

8.- Identificació i traçabilitat dels productes .................................................................. 28

9.- Control dels processos ............................................................................................ 29

10.- Inspecció i assaig .................................................................................................. 30

11.- Control dels equips de inspecció, mesura i assaig ................................................ 31

12.- Estat de inspecció i assaig .................................................................................... 32

13.- Control dels productes no conformes .................................................................... 33

14.- Accions correctores i preventives .......................................................................... 34

15.- Manipulació, emmagatzematge, embalatge, conservació i entrega ...................... 35

16.- Control dels registres de qualitat ........................................................................... 36

17.- Auditories internes de Qualitat .............................................................................. 37

18.- Formació ................................................................................................................ 38

19.- Servei post – venda ............................................................................................... 39

20.- Tècniques estadístiques ........................................................................................ 40

INTRODUCCIÓ AL MANUAL DE QUALITAT

El Manual de Qualitat és un document bàsic, és l’eix central sobre el que

s’articula tot el sistema de la qualitat, consta de cinquanta pàgines com a màxim. La

seva redacció és responsabilitat de la persona que té, per delegació de la direcció, el

càrrec de Responsable de qualitat. L’aprovació d’aquest manual és responsabilitat de la

direcció de l’empresa.

El contingut del Manual de la Qualitat es pot dividir en dues parts:

1º Introducció: declaració de principis de l’empresa, objecte i abast del manual,

descripció de l’empresa i terminologia adoptada.

2º Vint capítols ordenats i seguin els 20 apartats regits en el capítol 4 de la

norma ISO-9000. En cas que algun d’aquests apartats no afecti a l’empresa a

l’hora de implantar el sistema d’assegurament de la qualitat, s’indica en el capítol

la següent descripció: “Capítol sense aplicació actual”.

Es pot facilitar a clients i proveïdors, un còpia controlada del Manual de la

Qualitat, perquè coneguin la política de qualitat que segueix l’empresa i els objectius a

aconseguir.

La direcció exerceix un paper principal tant en la fixació de polítiques, estratègies

i objectius de qualitat com en la pròpia redacció del Manual de Qualitat, per varies

raons:

- La direcció general ha d’estar totalment convençuda de la veracitat i voluntat

d’aplicació de tot el contingut de Manual de la Qualitat.

- La seva implicació total motivarà a tots els altres membres de l’organització al

compliment de la part que li correspongui.

- El perfecte coneixement del contingut de Manual de la Qualitat per part de la

direcció és necessari per la correcta aplicació del mateix.

Els objectius del Manual de la Qualitat són:

• Declarar la política de la qualitat de l’empresa i recollir l’estructura suport que

garanteixi la seva aplicació.

• Definir els requisits generals que s’han d’establir en l’empresa per garantir la

implantació del sistema de la qualitat i el seu compliment, amb les normes

aplicables.

• Constituir la base per la presentació de l’empresa l’ exterior, mitjançant la

informació que proporciona sobre el nivell de qualitat que pugui assolir en

bens i serveis.

• Ser un document operatiu dintre de l’empresa al definir específicament, en

l’àmbit de la seva organització, les responsabilitats en lo referent a la qualitat.

• Constituir la part relativa a la qualitat dels requisits que s’estableixen, de forma

contractual, entre l’empresa, el proveïdor i el client.

Els requisits del Manual de Qualitat sigui un instrument operatiu en l’empresa i

permeti estructurar les activitat requerides pel Sistema de la Qualitat, són:

• El responsable últim del Manual de Qualitat és l’empresa, representada pel

seu comitè de Direcció.

• El Manual de Qualitat ha d’indicar, expressament, les persones responsables

de dur a terme el programa de la qualitat i de mantenir actualitzat el manual.

• El Manual de la Qualitat no s’ha d’estendre més que als requisits que

assegurant el compliment de la política de la qualitat establerta.

• El Manual de la Qualitat ha d’estar redactat amb claredat, la concreció i

l’amplitud suficients per no donar lloc a equívocs. Ha de detallar els mètodes i

criteris a seguir.

• El Manual de la Qualitat ha d’utilitzar terminologia establerta en les normes

UNE, sempre que sigui possible.

• Amb objecte de definir clarament l’àrea d’aplicació del Manual de la Qualitat,

s’inclou una relació detallada dels centres de treball, dels bens de l’empresa i

serveis que estan sota el regim del manual.

• Amb l’objectiu de dur a terme un control rigorós de la distribució del manual i

de les seves revisions, aquest contindrà un índex de distribució i de revisions,

on s’indiquen les diverses modificacions realitzades al manual, els

responsables d’autoritzar-les i els destinataris de les diferents seccions del

manual.

En el Manual de la Qualitat no és precís explicar detalladament el funcionament

de tots els procediments de l’empresa, però sí és necessari que reculli les

característiques principals de cada procés i la forma en que aquestos són adequats per

obtenir la qualitat desitjada

Edició: 1

MANUAL DE LA QUALITAT Revisió: 0

CAPÍTOL:0.- INTRODUCCIÓ PÀGINA: 1 DE 5

0.1.- PRESENTACIÓ DE L’EMPRESA

TALLERS REUS SL, C/ Andorra, 26, 43205 Reus,

L’empresa amb el nom de TALLERS REUS SL es va crear l’any 1996, encara que els

seus orígens es remunten als anys seixanta. En aquest temps l’empresa ha passat de

tenir quatre treballadors a tenir-ne disset amb la possibilitat d’augmentar aquest número

en un futur.

L’empresa va començar dedicant-se a la mecanització de peses i reparació de

maquinaria industrial exclusivament però amb el temps ha anat introduint-se en altres

serveis dins del mateix sector, com és la serralleria (fabricació de portes), i

l’automatització de tot tipus de portes. En aquests moments es disposa d’un petit taller

i una nova nau industrial.

Entre els clients que disposa hi ha particulars i petites o mitjanes empreses. La zona de

cobertura en que situem aquests clients es sobretot la província de Tarragona i també

Barcelona.

EINES I MAQUINARIA

- Maquina de trepar

- Serra

- Serra cinta

- 1 grup electrogen

- 1 radial gran

Edició: 1

MANUAL DE LA QUALITAT Revisió: 0

CAPÍTOL:0.- INTRODUCCIÓ PÀGINA: 2 DE 5

- 1 radial petita

- Soldador

- Multimetre

0.2.- DECLARACIÓ DE LA DIRECCIÓ

Amb el pas del temps de la creació de l’empresa TALLERS REUS SL podem dir que

aquesta s’ha consolidat com empresa, dins d’un món de competències, entrebancs de

tota mena y problemes que sorgeixen diàriament. Malgrat tot l’empresa esta tirant

endavant.

Es moment de pensar en el futur, el segle XXI que se’ns ve al damunt, caldrà planificar-

lo i plantejar-lo. Per afrontar aquest futur s’ intentarà executar els punts següents:

Primer: Treball, honradesa, serietat i responsabilitat en tots els aspectes tan professionals

com personals.

Segon: Incorporació de tecnologia moderna, dintre de la possibilitat de cada moment i

situació de l’empresa.

Tercer: Per garantir-nos el treballar amb alguns clients, en un futur, serà imprescindible

la Implantació d’un Sistema d’Assegurament de la Qualitat.

Per tot això TALLERS REUS SL es compromet a mantenir el Sistema d’Assegurament

de la Qualitat segons el model de la normativa UNE-EN-ISO 9002: 1994.

Edició: 1

MANUAL DE LA QUALITAT Revisió: 0

CAPÍTOL:0.- INTRODUCCIÓ PÀGINA: 3 DE 5

0.3.- ABAST I CAMP D’APLICACIÓ

El Sistema de la Qualitat de TALLERS REUS SL avarca la fabricació i la instal·lació o

reparació de tot tipus de portes automatitzades, activitats realitzades al centre de treball

situat al carrer Andorra, 26 de Reus.

0.4.- GESTIÓ DEL MANUAL

0.4.1 – Redacció del manual de la qualitat

El manual de la qualitat és redactat pel responsable de qualitat de manera clara i

concisa per permetre una interpretació exempta d’ambigüitats, tenint cura de la

coherència de les diferents parts del manual, evitant redundàncies i fent les referències

o cites necessàries.

0.4.2.- Revisió del manual del la qualitat

El Responsable de Qualitat és responsable de la revisió del manual de la qualitat i ho fa

amb una periodicitat anual.

0.4.3.- Aprovació del manual de la qualitat

La direcció general de l’empresa és responsable de l’aprovació del manual de la

qualitat i de la Declaració per a tot el personal de l’empresa.

Edició: 1

MANUAL DE LA QUALITAT Revisió: 0

ESTAT DE LES REVISIONS DEL MANUAL PÀGINA: 1 DE 1

EDICIÓREVISIÓ

DATACAPÍTOL

DELMANUAL

MOTIU DEL CANVI

1 0 0 INICIAL1 0 1 INICIAL

1 0 2 INICIAL

1 0 3 INICIAL

1 0 4 INICIAL

1 0 5 INICIAL

1 0 6 INICIAL

1 0 7 INICIAL

1 0 8 INICIAL

1 0 9 INICIAL

1 0 10 INICIAL

1 0 11 INICIAL

1 0 12 INICIAL

1 0 13 INICIAL

1 0 14 INICIAL

1 0 15 INICIAL

1 0 16 INICIAL

1 0 17 INICIAL

1 0 18 INICIAL

1 0 19 INICIAL

1 0 20 INICIAL

Edició: 1

MANUAL DE LA QUALITAT Revisió: 0

CAPÍTOL:0.- INTRODUCCIÓ PÀGINA: 4 DE 5

0.4.4.- Distribució i control del manual de la qualitat

El Responsable de Qualitat distribueix copies del manual identificades amb un número

als responsables implicats, considerant dos tipus de còpies:

• Còpies controlades:

Són les entregades a persones concretes que adquireixen el compromís de la custodia

i manteniment de la seva copia i que TALLERS REUS SL adquireix responsabilitat de

mantenir actualitzades.

• Còpies no controlades:

Són les entregades a destinataris que es comprometen a custodiar el manual de la

qualitat, però que TALLERS REUS SL no adquireix responsabilitat de mantenir-lo

actualitzat.

En els dos casos el control de les còpies l’assumeix el Responsable de Qualitat, qui

distribueix les còpies, les adjunta al “ REGISTRE DE CÒPIES CONTROLADES “ o

“REGISTRE DE CÒPIES NO CONTROLADES “ per ser tornat amb la firma del

destinatari, com evidència de que assumeix la responsabilitat de la custodia de la

mateixa.

Edició: 1

MANUAL DE LA QUALITAT Revisió: 0

CAPÍTOL:0.- INTRODUCCIÓ PÀGINA: 5 DE 5

0.4.5.- Revisions del manual de la qualitat

El responsable de qualitat revisa el manual sempre que ho requereixi alguna de les

situacions següents: canvis en l’organització, normatives que afecten aquest manual de

la qualitat, etc.

Les revisions es documenten en l’informe: “ Estat de les revisions del manual de la

qualitat”, annex al present Manual de la qualitat.

Quan el Responsable de Qualitat ho cregui oportú, donada la importància de les

modificacions introduïdes, es publicarà una nova edició del manual.

0.5.- REFERÈNCIES / TERMINOLOGIA

Normativa de referència

- En diferents apartats d’aquest Manual de la Qualitat es fa referència a la norma

UNE-EN-ISO 9002: Octubre de 1994.

Terminologia

- En aquest Manual de la Qualitat s’aplica la terminologia de la norma ISO 8402:

1994.

En el moment de la publicació, l’edició indicada de cada norma estava en vigor.

Edició: 1

MANUAL DE LA QUALITAT Revisió: 0

CAPÍTOL:1.- RESPONSABILITATS DE LA DIRECCIÓ PÀGINA: 1 DE 9

1.1 POLÍTICA I OBJECTIUS DE QUALITAT

L’organització de TALLERS REUS SL té com objectiu que la Qualitat dels productes i

serveis que ofereix siguin un fidel reflex de les expectatives de cada client, assegurant

així l’èxit a llarg termini de l’empresa. Per això estableix, declara i assumeix els

següents principis:

1. La Qualitat final del producte lliurat al client és el resultat d'accions planificades i

sistemàtiques de PREVENCIÓ, DETECCIÓ CORRECCIÓ I MILLORA CONTÍNUA

en tots els treballs realitzats.

2. Les exigències contractuals, els desigs i les expectatives del clients, són l’únic criteri

per establir el patró de qualitat dels nostres productes i serveis. Per fer això

TALLERS REUS SL ha d’ identificar i reduir constantment el nivell de reclamacions

dels seus clients.

3. Els requisits de la Qualitat i exigències contractuals han de ser traduïts de forma

objectiva en plànols i especificacions que es posen a disposició dels proveïdors de

centres productius de forma COMPLERTA I OPORTUNA.

4. La Qualitat és una tasca comú a totes les àrees de l’empresa, cada una de les

àrees ha d’assumir que és client i proveïdors de departaments i persones de

l’empresa.

Edició: 1

MANUAL DE LA QUALITAT Revisió: 0

CAPÍTOL:1.- RESPONSABILITATS DE LA DIRECCIÓ PÀGINA: 2 DE 9

5. Cada empleat de TALLERS REUS SL és responsable de la Qualitat de la seva

feina. El Responsable de Qualitat d’ IMPULSAR l’ implantació de la política i els

objectius de qualitat, comprovant la seva execució mitjançant auditories.

6. L’aplicació d’aquesta política exigeix l’ integració activa de tot l’equip humà de

l’empresa. Per fer això la Direcció considera prioritàries la MOTIVACIÓ i la

FORMACIÓ per la QUALITAT.

Els objectius de qualitat específics es declaren en un document apart.

1.2.- ORGANITZACIÓ

1.2.1 – Responsabilitat i autoritat

TALLERS REUS SL té definides i documentades les responsabilitats i les relacions

entre tot el personal de l’empresa que dirigeix, realitza i verifica qualsevol tasca que

incideixi en la qualitat.

En els organigrames següents es poden veure les funcions del personal de l’empresa

que té alguna relació amb la qualitat i a continuació es descriuen les funcions

relacionades amb qualitat.

Edició: 1

MANUAL DE LA QUALITAT Revisió: 0

CAPÍTOL:1.- RESPONSABILITATS DE LA DIRECCIÓ PÀGINA: 3 DE 9

DIRECCIÓ

DEPARTAMENT DE QUALITAT

RESPONSABLE DE AGENT DE RESPONSABLE DE ADMINISTRACIÓ MAGATZEM VENDES PRODUCCIÓ

OFICIAL OFICIALSTÈCNIC

AJUDANTS

Organigrama 1: Organigrama de TALLERS REUS SL

Edició: 1

MANUAL DE LA QUALITAT Revisió: 0

CAPÍTOL:1.- RESPONSABILITATS DE LA DIRECCIÓ PÀGINA: 4 DE 9

DIRECCIÓ

- Aprovar el manual de la qualitat de fer-lo complir.

- Definir i aprovar la política i objectius de qualitat.

- Realitzar la revisió del Sistema de la Qualitat.

- Anomenar el Responsable de Qualitat.

- Aprovar el pla anual de formació

- Emetre els informes de no conformitat en obra i canalitzar-los a traves del

responsable de Qualitat.

- Vetlla pel compliment de les normes de seguretat i higiene.

RESPONSABLE DE MAGATZEM

- Gestió i seguiment de les comandes a proveïdors homologats.

- Control de recepció dels materials.

- Mantenir en condicions adequades el emmagatzematge, identificació i ubicació dels

materials en les àrees destinades a tal efecte.

- Comunica i resol les incidències amb els proveïdors.

- Preparar i revisar comandes a proveïdors.

AGENT DE VENDES

- Preparació de pressupostos i revisió de comandes.

- Preparació i revisió de comandes als proveïdors.

- Atendre les reclamacions de clients i analitzar-les junt amb el responsable de

qualitat.

- Establir comunicació amb els clients per estudiar les seves necessitats.

Edició: 1

MANUAL DE LA QUALITAT Revisió: 0

CAPÍTOL:1.- RESPONSABILITATS DE LA DIRECCIÓ PÀGINA: 5 DE 9

OFICIAL TÈCNIC

- Muntatge de tot tipus de portes automatitzades d’acord amb la documentació

(procediments, croquis, plànols etc).

- Transport dels materials pel muntatge de les portes automatitzades.

- Proves finals i regulacions sobre el correcte funcionament de les portes.

- Omplir la documentació necessària en cada instal·lació.

- Inspecció final de l'obra i el seu registre

- Obertura de INC en obra.

RESPONSABLE DE PRODUCCIÓ

- Preparació de pressupostos i revisió de comandes.

- Preparació i revisió de comandes als proveïdors.

- Dirigeix la inspecció i vigilància del procés productiu.

- Elaboració del producte sol·licitat pels nostres clients.

- Coordina les proves i assajos del producte rebut i acabat.

- Assignació de recursos humans i mitjans necessaris per l’execució del procés.

PERSONAL D’OFICINES

- Tasques administratives.

- Ajuda en la preparació de les comandes a proveïdors i pressupostos a clients.

- Actualitzar les fitxes de dades personals.

- Coordinació de les operacions econòmiques de l’empresa.

- Responsable del departament de comptabilitat.

Edició: 1

MANUAL DE LA QUALITAT Revisió: 0

CAPÍTOL:1.- RESPONSABILITATS DE LA DIRECCIÓ PÀGINA: 6 DE 9

DEPARTAMENT DE QUALITAT

COMITÈ RESPONSABLE DELEGAT DE QUALITAT DE QUALITAT DE QUALITAT

Organigrama 2: Organigrama Departament de Qualitat

RESPONSABLE DE QUALITAT

- Elaboració i revisió de la documentació del Sistema de la Qualitat.

- Implantar, desenvolupar i actualitza el Sistema de la Qualitat.

- Control, distribució i arxiu de la documentació que forma part del Sistema de la

Qualitat.

- Avaluar als proveïdors i mantenir actualitzada la llista de proveïdors homologats.

- Gestió dels informes de no conformitat (tractament, notificació als responsables

implicats i tancament)

- Planificar les auditories internes de la Qualitat i atendre les auditories externes.

Edició: 1

MANUAL DE LA QUALITAT Revisió: 0

CAPÍTOL:1.- RESPONSABILITATS DE LA DIRECCIÓ PÀGINA: 7 DE 9

- Actuar com secretari en las reunions del Comitè de la Qualitat per la revisió i millora

del Sistema de la Qualitat.

- Establir el pla anual de formació.

- Control dels equips de mesura.

- Resoldre les reclamacions e informar al client de les mesures preses.

- Gestió del informes d'accions correctores i preventives

COMITÈ DE QUALITAT

- Revisa el Sistema de la Qualitat i porta a terme les accions correctores / preventives

necessàries per al bon funcionament i millora del Sistema de la Qualitat.

- Elabora els plans de treball i fixa els objectius a seguir.

- Estudia els costos de la qualitat i les millores a aplicar o modificar dintre de la

política de l’empresa.

DELEGAT DE QUALITAT

- Dirigeix la inspecció i vigilància del procés

- Controla la consecució de objectius fixats per la direcció.

- Ajuda al responsable de qualitat en dur a terme algunes de les tasques que té

assignades.

Edició: 1

MANUAL DE LA QUALITAT Revisió: 0

CAPÍTOL:1.- RESPONSABILITATS DE LA DIRECCIÓ PÀGINA: 8 DE 9

1.3.- REPRESENTANT DE LA DIRECCIÓ

La Direcció de TALLERS REUS SL designa al Responsable de Qualitat que amb

independència de les altres responsabilitats, té l’autoritat definida per:

- Assegurar que el Sistema de la Qualitat és conforme amb la norma UNE - EN- ISO

9002:1994.

- Informar del funcionament del Sistema de la Qualitat a la Direcció perquè dugui a

terme la revisió i serveixi com a base per una millora del Sistema de la Qualitat.

1.4.- RECURSOS

TALLERS REUS SL identifica les necessitats de recursos i la direcció dóna els

recursos adequats per l’ execució del treball i les activitats de verificació incloent

auditories internes de qualitat.

Aquests recursos s’ identifiquen i es revisen periòdicament en les successives

revisions del Sistema de la qualitat.

Edició: 1

MANUAL DE LA QUALITAT Revisió: 0

CAPÍTOL:1.- RESPONSABILITATS DE LA DIRECCIÓ PÀGINA: 9 DE 9

1.5.- REVISIÓ PER LA DIRECCIÓ

La Direcció de TALLERS REUS SL revisarà el Sistema de la Qualitat amb una

freqüència mínima anual mitjançant reunions del Comitè de Qualitat.

Aquesta revisió es farà en base a: auditories internes i externes de la Qualitat,

reclamacions de clients, etc. per tal d’introduir les millores oportunes i el seguiment

d’objectius.

El Responsables de Qualitat arxiva els registres de les revisions del Sistema de

Qualitat.

En el procediment PAQ-1.1 es descriu la metodologia per dur a terme la revisió per la

Direcció.

OBJECTIUS DE QUALITAT

1) Obtenir dins del any 2000 la Certificació de Qualitat en ISO-9002

2) No superar el nivell de reclamacions de clients en un 3% del número total de feines des de 1

de gener del 2.000 fins la propera revisió del Sistema de Qualitat.

LA DIRECCIÓ

Edició: 1

MANUAL DE LA QUALITAT Revisió: 0

CAPÍTOL:2.- SISTEMA DE LA QUALITAT PÀGINA: 1 DE 2

2.1.- DOCUMENTACIÓ DEL SISTEMA DE LA QUALITAT

El Sistema de Qualitat adoptat per TALLERS REUS SL està basat en les disposicions

establertes en els següents documents:

- Manual de la Qualitat

En el Manual es defineix l'estructura de l'empresa, les responsabilitats dels seus

components en matèria de qualitat i les disposicions i activitats generals adoptades

per la consecució d'una gestió eficaç de la qualitat.

En aquest manual es fa referència als procediments d'Assegurament de Qualitat.

- Manual de Procediments

Les diferents activitats descrites en el Manual de la Qualitat es desenvolupen en el

Manual de Procediments, tractant-se en un document apart de l'anterior.

- Pautes de control de recepció

Són documents que descriuen les activitats necessàries per efectuar el control de

recepció dels materials.

Edició: 1

MANUAL DE LA QUALITAT Revisió: 0

CAPÍTOL:2.- SISTEMA DE LA QUALITAT PÀGINA: 2 DE 2

2.2.- PLANIFICACIÓ DE LA QUALITAT

TALLERS REUS S.L defineix i documenta el compliment dels requisits relatius a la

Qualitat. La planificació de la Qualitat ve definida i documentada a través de tots els

documents que formen part del Sistema de la Qualitat de l'empresa.

Edició: 1

MANUAL DE LA QUALITAT Revisió: 0

CAPÍTOL:3.- REVISIÓ DEL CONTRACTE PÀGINA: 1 DE 1

TALLERS REUS SL estableix en aquesta secció la sistemàtica de revisió d'ofertes,

comandes i contractes de clients, per assegurar que tots els requisits i exigències del

client son entesos, acceptats i quan calgui modificats correctament, amb la finalitat de

complaure les expectatives i desitjos finals.

• La revisió del pressupost i de la comanda

Abans de presentar un pressupost al client, aquest document ha de se revisat i aprovat,

pel responsable que l’hagi confeccionat. En cas d'acceptació per part del client,

TALLERS REUS SL s'assegura que: els requisits estan definits o documentats

adequadament, que s’ha resolt qualsevol diferència entre els requisits de la comanda i

pressupost , i que té la capacitat per complir els requisits sol·licitats pel client.

• Les modificacions del contracte

La sistemàtica per portar a terme les modificacions de les comandes venen

contemplades en el procediment PAQ-3.1

PROCEDIMENT:

PAQ-3.1 "REVISIÓ DEL CONTRACTE"

Edició: 1

MANUAL DE LA QUALITAT Revisió: 0

CAPÍTOL:4.- CONTROL DEL DISSENY PÀGINA: 1 DE 1

TALLERS REUS S.L considera que actualment aquest capítol no és d'aplicació, dons

la norma de referència és la UNE-EN-ISO-9002:1994.

Edició: 1

MANUAL DE LA QUALITAT Revisió: 0

CAPÍTOL:5.- CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ I LES DADES PÀGINA: 1 DE 2

TALLERS REUS SL estableix en aquesta secció la sistemàtica per controlar tots els

documents i les dades d'origen intern o extern, i relacionades amb els requisits exigits

per la norma UNE-EN-ISO-9002:1994.

L’ abast d’aquest apartat és aplicable a tots els documents de l’empresa tan tots els

manuals i procediments del manual de la qualitat com tots els registres que en aquest

si hi fa referència.

• Aprovació i distribució dels documents i les dades

Els documents i les dades es revisen i s’aproven abans de la seva distribució pel

personal autoritzat per fer-ho. TALLERS REUS SL s’assegura:

- L’emissió, aprovació i aplicació dels documents.

- La retirada dels documents obsolets.

- La distribució als usuaris afectats.

S’estableix un llistat que indiqui la revisió vigent documents.

Quan es decideixi guardar documents obsolets per a qualsevol raó s’identificaran

adequadament.

• Canvis en els documents i en les dades

Qualsevol canvi en els documents o en les dades es revisa i aprova per les mateixes

funcions que els van revisar i aprovar inicialment.

Edició: 1

MANUAL DE LA QUALITAT Revisió: 0

CAPÍTOL:5.- CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ I LES DADES PÀGINA: 2 DE 2

El responsable de l'emissió dels documents registra qualsevol canvi en el "HISTORIAL

DE REVISIONS" adjunt al propi document, on consta la data de revisió i el motiu del

canvi.

PROCEDIMENTS:

PAQ-5.1 "CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ I LES DADES"

PAQ-5.2 "ELABORACIÓ DE PROCEDIMENTS E INSTRUCCIONS

TÈCNIQUES"

Edició: 1

MANUAL DE LA QUALITAT Revisió: 0

CAPÍTOL:6.- COMPRES PÀGINA: 1 DE 2

TALLERS REUS SL estableix en aquesta secció la metodologia per garantir que els

productes adquirits i serveis subcontractats estan d'acord amb les especificacions i

requisits del Sistema de Qualitat.

- Avaluació dels subcontractistes

Els materials adquirits i els serveis subcontractats es realitzen a proveïdors

avaluats i acceptats.

TALLERS REUS SL disposa d'una llista actualitzada de proveïdors avaluats i

acceptats d'acord amb els criteris definits en el procediment d' Avaluació de

Proveïdors.

- Dades de les compres

Els documents de compres contenen les següents dades de manera que descriuen

de forma clara el producte sol·licitat.

· Descripció del material sol·licita

· Mides del material

· Quantitat

. Data d'entrega

. Forma de pagament

. Documentació aplicable (plànols, normes, especificacions tècniques)

Edició: 1

MANUAL DE LA QUALITAT Revisió: 0

CAPÍTOL:6.- COMPRES PÀGINA: 2 DE 2

Tots els documents de compres es revisen i s’aproven abans de la seva difusió, per

a comprovar que responen adequadament als requisits especificats.

Les zones de recepció de material de productes esta degudament delimitada de les

altres zones del magatzem.

PROCEDIMENT:

PAQ-6.1 "AVALUACIÓ DE PROVEÏDORS "

PAQ-6.2 "GESTIÓ DE COMPRES"

Edició: 1

MANUAL DE LA QUALITAT Revisió: 0

CAPÍTOL:7.- CONTROL DELS PRODUCTES SUBMINISTRATS PELS CLIENTS

PÀGINA: 1 DE 1

TALLERS REUS SL fabrica diferents tipus de portes en ferro i efectua instal·lacions i

reparacions de portes automatitzades en els béns propietat del client. Qualsevol dany,

deteriorament o pèrdua d' elements pertanyents al client, TALLERS REUS SL s'ho

comunica per escrit al client, arxivant aquest escrit per posteriors comprovacions. Per

fer front a qualsevol incidència, TALLERS REUS SL disposa d'un assegurança de

responsabilitat civil per valor de 50.000.000 de Pts.

Edició: 1

MANUAL DE LA QUALITAT Revisió: 0

CAPÍTOL:8.- IDENTIFICACIÓ I TRAÇABILITAT DELS PRODUCTES PÀGINA: 1 DE 1

TALLERS REUS SL estableix en aquesta secció, la sistemàtica per la identificació de

les feines i saber quan han estat realitzades.

TALLERS REUS SL identifica amb un número les feines, aquest número ens permet en

qualsevol fase del treball accedir als pertinents Registres de la Qualitat i reconstruir el

seu historial.

En el cas d’ instal·lar automatitzacions de portes, TALLERS REUS S.L registra en una

fitxa: la data d’ instal·lació, el tipus de porta, la marca del motor, tipus de motor, model,

model del quadre de maniobres, i el proveïdor, per tal que en cas de reclamació, es

conegui si la instal·lació esta en garantia o no, i prendre les mesures oportunes

adequades.

Edició: 1

MANUAL DE LA QUALITAT Revisió: 0

CAPÍTOL:9.- CONTROL DELS PROCESSOS PÀGINA: 1 DE 1

TALLERS REUS SL estableix en aquesta secció la sistemàtica per la planificació i

execució de les instal·lacions en condicions controlades.

El Responsable de producció distribueix els treballs mitjançant l'entrega de la fulla

interna de treball, croquis al personal que treballa en la secció de producció. Al oficial

tècnic se li fa entrega de la mateixa documentació i a més d’un llistat de materials i

eines a utilitzar, tota la documentació esta identificada amb un número de feina.

Les feines són realitzades d'acord amb els procediments documentats que indiquen

pas a pas les instruccions de disseny i d’ instal·lació i els controls necessaris que deuen

realitzar els operaris.

PROCEDIMENT:

PAQ-9.1: "AUTOMATITZACIÓ DE PORTES "

IT-01: “PROCESSOS DE FABRICACIÓ”

Edició: 1

MANUAL DE LA QUALITAT Revisió: 0

CAPÍTOL:10.- INSPECCIÓ I ASSAIG PÀGINA: 1 DE 1

TALLERS REUS SL estableix en aquesta secció, la sistemàtica per assegurar que es

realitzen els controls requerits en la recepció de materials i les inspeccions durant i al

finalitzar les instal·lacions.

- Inspecció en recepció de materials

Els controls de recepció comprenen bàsicament una inspecció visual de l’ estat

del material i el seu embalatge, un control quantitatiu i un control documental per

verificar que la comanda de compra coincideix amb l'albarà d'entrega de la mercaderia.

- Inspecció durant i al finalitzar la instal·lació

Les inspeccions durant el muntatge es realitzen per autocontrol del propi operari i

son bàsicament comprovacions visuals. Tant mateix, el Responsable de producció o

el oficial tècnic, cadascun en la seva àrea realitza inspeccions amb la finalitat de

verificar i assegurar que els treballs efectuats s'ajusten als procediments. El full

d’inspecció on es registra el resultat de les proves realitzades al finalitza la feina són

la del procediment PAQ- 9.1, PAQ- 9.2.

PROCEDIMENT:

PAC-10.1: "RECEPCIÓ DELS MATERIALS"

Edició: 1

MANUAL DE LA QUALITAT Revisió: 0

CAPÍTOL:11.- CONTROL DELS EQUIPS D’ INSPECCIÓ, MESURA IASSAIG

PÀGINA: 1 DE 1

TALLERS REUS SL estableix en aquesta secció la sistemàtica per assegurar la

necessària fiabilitat dels equips de mesura.

En concret, TALLERS REUS SL disposa d'un peu de rei, amb el corresponent certificat

de calibració emes per un laboratori acreditat. Aquest peu de rei posseeix una fitxa

d'equip, on s’ indiquen totes les seves dades incloent la incertesa màxima permesa per

les mesures requerides per l'empresa. També disposa d’altres equips de mesura com,

escaires, metros i multimetre digital, els quals són revisats periòdicament per

comprovar el seu estat.

Tots els controls periòdics de calibració son registrats en aquesta fitxa, no sense abans

haver comprovat que la incertesa del equip sigui conforme.

En cas de disconformitat, el peu de rei es reajusta per complir amb la incertesa màxima

permesa, o es refosa definitivament.

El Responsable de Qualitat comprova i arxiva els certificats de calibració junt amb la

fitxa d'equip, i s'assegura del compliment de la freqüència del equip (bianual), i

identifica l'estat de calibració del mateix amb una etiqueta. També té una llista dels

petits equips de mesura i màquines que han de ser revisades habitualment.

PROCEDIMENT:

PAQ-11.1: “CONTROL DELS EQUIPS D’INSPECCIÓ, MESURA I ASSAIG”

Edició: 1

MANUAL DE LA QUALITAT Revisió: 0

CAPÍTOL:12.- ESTAT DE INSPECCIÓ I ASSAIG PÀGINA: 1 DE 1

TALLERS REUS SL estableix en aquesta secció, la sistemàtica per conèixer l'estat d’

inspecció dels materials rebuts i de les instal·lacions finalitzades, amb la finalitat de

distingir producte conforme, no conforme i pendent d’ inspecció o decisió.

En la recepció de materials es respecta la ubicació dels mateixos en les zones

senyalitzades a tal efecte:

- Zona senyalitzada en groc: materials pendents d’ inspecció o decisió.

- Zona senyalitzada en vermell: materials no - conformes i devolucions.

Els materials una vegada superats els controls de recepció, són ubicats al magatzem,

en la seva zona corresponent.

L'estat d’ inspecció durant els treballs d’ instal·lació producció queden reflectits en els

corresponents registres de control durant el muntatge i inspecció final.

Edició: 1

MANUAL DE LA QUALITAT Revisió: 0

CAPÍTOL:13.- CONTROL DELS PRODUCTES NO CONFORMES PÀGINA: 1 DE 1

TALLERS REUS SL estableix en aquesta secció la sistemàtica per la detecció,

identificació, documentació, anàlisis i tractament de les no conformitats degudes a

materials o instal·lacions no conformes amb els requisits especificats.

TALLERS REUS SL resol immediatament la no conformitat i es planteja la necessitat

de prendre accions correctores per eliminar la causa- arrel i per consegüent la seva

repetició.

Totes les no conformitats detectades i les accions correctores dutes a terme, són

registrades pel departament de qualitat, les quals són comentades durant la reunió del

comitè de qualitat.

PROCEDIMENT:

PAQ-13.1 "RECLAMACIONS DE CLIENTS"

PAQ-13.2 "CONTROL DE LES NO CONFORMITATS"

Edició: 1

MANUAL DE LA QUALITAT Revisió: 0

CAPÍTOL:14.- ACCIONS CORRECTORES I PREVENTIVES PÀGINA: 1 DE 1

TALLERS REUS SL estableix en aquesta secció la metodologia per la implantació

d'accions correctores i/o preventives.

TALLERS REUS SL implanta i registra qualsevol canvi sorgit com conseqüència

d'accions correctores i preventives.

Quan es detecta una no conformitat, el Responsable implicat junt amb el Responsable

de Qualitat, es plantegen la necessitat d’ implantar accions correctores amb la finalitat

d'eliminar la causa- arrel de les no conformitats reals i evita-ne la seva repetició.

L’ús de les fonts d’ informació (resultats d'auditories del Sistema, Registres de Qualitat,queixes de clients), pot activar la necessitat d’implantar accions preventives orientadesa eliminar les causes de no conformitats potencials.

El Responsable de Qualitat s'assegura de l'execució i eficàcia de les accions empreses.

La Direcció emprarà la informació pertinent d'accions preventives a efectes de Revisió

del Sistema.

PROCEDIMENT:

PAQ-14.1 "ACCIONS CORRECTORES I PREVENTIVES"

Edició: 1

MANUAL DE LA QUALITAT Revisió: 0

CAPÍTOL:15.- MANIPULACIÓ, EMMAGATZEMATGE,EMBALATGE, CONSERVACIÓ I ENTREGA

PÀGINA: 1 DE 1

TALLERS REUS SL estableix en aquesta secció la sistemàtica per la manipulació, i

emmagatzematge fins l'entrega dels productes.

En particular, TALLERS REUS SL s'assegura que:

- Es mantenen en ordre els materials al magatzem.

- Es respecta la ubicació i identificació dels mateixos.

- Es conserva l'embalatge amb el que arriba el material del proveïdor durant el

transport i fins que s’ instal·la el producte.

Edició: 1

MANUAL DE LA QUALITAT Revisió: 0

CAPÍTOL:16.- CONTROL DELS REGISTRES DE QUALITAT PÀGINA: 1 DE 1

TALLERS REUS S.L en aquesta secció identifica els Registres de Qualitat i indica

l'arxiu i control del mateixos.

Els Registres de Qualitat son llegibles, recuperables i protegits contra deterioraments o

pèrdues durant l'arxiu.

Els Registres de Qualitat es conserven per demostrar la conformitat amb els requisits

especificats i el funcionament eficaç del Sistema de la Qualitat.

PROCEDIMENT:

PAQ-16.1 " CONTROL DEL REGISTRES DE QUALITAT "

Edició: 1

MANUAL DE LA QUALITAT Revisió: 0

CAPÍTOL:17.- AUDITORIES INTERNES DE QUALITAT PÀGINA: 1 DE 1

TALLERS REUS SL estableix en aquesta secció la metodologia per planificar, realitzar

i registrar els resultats d’ auditories internes de qualitat amb la finalitat de verificar la

implantació i eficàcia del Sistema de la Qualitat i la seva conformitat amb les

disposicions previstes.

Les auditories internes es realitzen per personal independent de les activitats que

s'auditen i els seus resultats es documenten i presenten a la Direcció a efectes de

revisió del sistema.

El Responsable de l'activitat auditada s'assegura de prendre les accions correctores

apropiades i necessàries relatives als resultats de l'auditoria.

L'auditor avalua la implantació i eficàcia de les accions correctores resultants en el

termini previst de resolució .

PROCEDIMENT:

PAQ- 17.1 " AUDITORIES INTERNES DE QUALITAT "

Edició: 1

MANUAL DE LA QUALITAT Revisió: 0

CAPÍTOL:18.- FORMACIÓ PÀGINA: 1 DE 1

TALLERS REUS SL estableix en aquesta secció la sistemàtica per identificar les

necessitats de formació i ensinistrament, i com es proporciona a tot el personal que

realitza activitats que afecten a la qualitat. La Direcció estableix i aprova anualment el

pla de formació del personal. Aquest pla de formació s'estableix basant-se en les

necessitats de formació en qualitat i tècniques sol·licitades pel personal. El pla de

formació té com objectius prioritaris garantir que cada treballador conegui i entengui la

Política de Qualitat de TALLERS REUS SL, i que tingui la formació, aptituds i els

coneixements precisos per complir correctament en la feina.

Bàsicament la formació del personal es divideix en:

- Formació en Qualitat: tot el personal rep formació sobre el funcionament del

Sistema de la Qualitat implantat i de la documentació aplicable al lloc de treball.

- Formació tècnica i de Seguretat i Higiene en el Treball.

La formació es pot obtenir mitjançant l’assistència a cursos, seminaris, o xerrades,

dirigides per personal extern a l’empresa o bé per personal intern amb la suficient

preparació i coneixements. L’empresa és l’encarregada d’organitzar els cursos i

d’indicar el personal que hi ha d’assistir.

PROCEDIMENT:

PAQ-18.1 " FORMACIÓ "

Edició: 1

MANUAL DE LA QUALITAT Revisió: 0

CAPÍTOL:19.- SERVEI POSTVENDA PÀGINA: 1 DE 1

TALLERS REUS SL estableix en aquesta secció la metodologia per atendre les

queixes dels clients durant o posteriorment al període de garantia, satisfer les seves

demandes i mantenir-los informats.

El tractament, investigació de causes, resolució i tancament de la no conformitat es

responsabilitat immediata del Responsable de Qualitat en col·laboració amb el personal

implicat.

El tractament de les no conformitats degudes a reclamacions de clients, se indica en el

procediment PAQ13.1

PROCEDIMENT:

PAQ-19.1 " SERVEI POSTVENDA"

Edició: 1

MANUAL DE LA QUALITAT Revisió: 0

CAPÍTOL:20.- TÈCNIQUES ESTADÍSTIQUES PÀGINA: 1 DE 1

TALLERS REUS SL quan ho cregui oportú, considerarà convenient la utilització i

comprensió de certes tècniques estadístiques i eines bàsiques d'estadística (diagrames

de Paréto, causa-efecte, correlació, etc.).

Aquestes tècniques i eines bàsiques de gestió de la Qualitat son aplicables per l'estudi,

anàlisis i resolució dels problemes de Qualitat originats duran el desenvolupament de

les activitats de l'empresa i poden implicar una millora del Sistema de Qualitat implantat

per TALLERS REUS SL.

GESTIÓ DE LA QUALITAT ENUNA EMPRESA DE

FABRICACIÓ I INSTAL·LACIÓDE PORTES AUTOMATITZADES

4ª PART

MANUAL DE PROCEDIMENTS

JUDITH SOLÉ COBA

ÍNDEX PART IV

INTRODUCCIÓ AL MANUAL DE PROCEDIMENTS ..................................................... 1

Procediment per definir la responsabilitat de la direcció, PAQ – 1.1 .............................. 6

Procediment per la revisió del Sistema de qualitat, PAQ – 2.1 .................................... 12

Procediment per la revisió del contracte, PAQ – 3.1 .................................................... 18

Procediment pel Control de la documentació i les dades, PAQ – 5.1 .......................... 28

Procediment per l’elaboració de procediments i instruccions tècniques, PAQ – 5.2 .... 38

Procediment per la gestió de compres, PAQ – 6.1 ....................................................... 49

Procediment per l’avaluació de proveïdors, PAQ – 6.2 ................................................ 60

Procediment pel muntatge de portes, PAQ – 9.1 ......................................................... 75

Procediment per l’automatització de portes, PAQ – 9.2 ............................................... 85

Procediment per realitzar el control de recepció, PAQ – 10.1 .................................... 102

Procediment pel control dels equips d’ inspecció, mesura i assaig, PAQ – 11.1 ....... 112

Procediment pel tractament de reclamacions de clients, PAQ – 13.1 ........................ 120

Procediment pel control de les no conformitats, PAQ – 13.2 ..................................... 125

Procediment pel control d’accions correctores i preventives, PAQ – 14.1 ................. 131

Procediment pel control dels registres de qualitat, PAQ – 16.1 ................................. 137

Procediment per auditories internes de qualitat, PAQ – 17.1 .................................... 143

Procediment de formació, PAQ – 18.1 ....................................................................... 151

Procediment pel servei post – venda, PAQ – 19.1 ..................................................... 158

Instrucció tècnica de processos de fabricació, IT – 0.1 ............................................. 167

INTRODUCCIÓ AL MANUAL DE PROCEDIMENTS

Les directrius marcades en el manual de la qualitat per cada requisit de la norma

ISO s’han de desenvolupar en el manual de procediments. El manual de procediments

consta en principi de vint procediments generals (coincidents amb els capítols de

manual de qualitat)., complementat per procediments específics. La redacció dels

procediments és responsabilitat de la persona que té, per delegació de la direcció, el

càrrec de responsable de qualitat.

Descriu la metodologia utilitzada per l’organització, per posar en pràctica lo

descrit en el manual de la qualitat. I constitueix el coneixement tecnològic de l’empresa.

Un bon procediment és un document vàlid per si mateix.

El manual de procediments, és un document totalment confidencial, a diferencia

del manual de qualitat que pot ser públic.

Un procediment és un document que indica de forma clara la seqüència de

passos per executar una activitat o operació, ens descriu els elements tècnics a

utilitzar, l’abast i les condicions requerides i la responsabilitat de les persones que

intervenen. El nivell de detall ha de ser aquell que permeti a tots els responsables

d’aplicar els processos descrits entendre perfectament quines són les feines,

responsabilitats i resultats a obtenir.

Tots els destinataris de procediments estan unànimement d’acord que les dos

primeres qualitats d’un procediment hauria d’ésser la seva utilitat i facilitat de

comprensió. Per administratius i directius, la tercera qualitat, és la facilitat de posada al

dia del document. Pel contrari, pels homes que han d’utilitzar-lo, la tercera qualitat és

que el seu contingut concret serveixi per a fer el treball sol·licitat.

El conjunt dels procediments, si estan ben redactats, ha de descriure el “saber-

fer” de l’empresa i contribuir a l’eficàcia global del sistema de gestió.

Una avantatge, a vegades oblidada, és que uns procediments ben redactats

constitueixen el sopor documental per a la formació del personal. També és el mitjà per

a no perdre el “ saber-fer“ adquirit amb el temps.

A continuació s’anomenen els vint de procediments generals de que consta el

manual de procediments:

1 – Procediment per definir la responsabilitat de la direcció, PAQ – 1

2 - Procediment per la revisió del Sistema de qualitat, PAQ – 2

3 - Procediment per la revisió del contracte, PAQ – 3

4 - Procediment per la Control del disseny, PAQ – 4

5 - Control de la documentació i les dades PAQ - 5

6 - Compres, PAQ - 6

7 - Procediment per la control dels productes subministrats pels clients, PAQ – 7

8 - Procediment per la Identificació i traçabilitat dels productes, PAQ 8

9 - Procediment pel control dels processos

10 - Procediment per realitzar el control de recepció, PAQ – 10

11 - Procediment pel control dels equips d’ inspecció, mesura i assaig, PAQ – 11

12 - Procediment per l’estat de inspecció i assaig, PAQ – 12

13 - Control dels productes no conformes, PAQ - 13

14 - Procediment pel control d’accions correctores i preventives, PAQ – 14

15 - Procediment per la manipulació, emmagatzematge, embalatge, conservació ientrega, PAQ - 15

16 - Procediment pel control dels registres de qualitat, PAQ – 16

17 - Procediment per auditories internes de qualitat, PAQ – 17

18 - Procediment de formació, PAQ – 18

19 - Procediment pel servei post – venda, PAQ – 19

20 - Procediment tècniques estadístiques, PAQ – 20

Cal avaluar la pertinença de redactar o no un procediment. Quan la norma

diu que el procediment és una exigència, no hi ha cap dubte possible, s’ha de redactar

un procediment. En qualsevol altre circumstància, s’ha d’analitzar la pertinença de

redactar-lo o no a partir de la probabilitat de que es produeixin errors si es segueix

sense el procediment. En cas que un punt de la norma no sigui aplicable a l’empresa,

no es redacta cap procediment i això s’indica en el manual de la qualitat, com és el cas

de PAQ-4 i el PAQ-7.

En el nostre manual de procediments falta redacta el PAQ-8, PAQ-12, PAQ-15,

perquè no s’ha considerat necessari redactar-los, donat que l’explicació donada en el

manual de qualitat és suficient informació per complir la Norma.

Consideracions pràctiques per la presentació d’un procediment

Perquè un procediment pugui ser complert, s’ha d’oferir un marc d’acollida al

diagrama lògic i al text que l’acompanya. És l’entorn del procediment.

Aquest marc és de dos ordres:

- ADMINISTRATIU: per codificar, elaborar, revisar, aprovar, difondre,

classificar, modificar o arxivar un procediment.

El procediment ha d’indicar:

- El nom de l’empresa

- El títol del procediment

- El nombre del procediment

- L’índex de revisió

- La data de revisió

- El nombre de pàgines

- Els noms i signatures de qui ho redacta, del qui ho revisa i del qui ho aprova.

La posició de cada un d’aquests elements ha d’estar pre-establerta, de forma

que qui les utilitzin puguin trobar el mateix tipus d’informació en el mateix lloc,

qualsevol que sigui el procediment. El procediment PAQ - 5.2 ens descriu com

ha de ser el format dels procediments.

- ESTRUCTURAL: per que tingui una presentació tipus, amb la finalitat de no

oblidar res.

S’ha d’estructurar la informació que conté i els elements que constitueixen

l’entorn del procediment. El procediment PAQ – 5.2 ens indica aquests

elements.

Aquest elements són els següents:

1- OBJECTE

Recordar les raons del perquè del procediment. Generalment, les raons són per

donar respostes a exigències requerides i per controlar processos.

2- ABAST

Aquest capítol indica a on té repercussió el procediment.

3- REFERÈNCIES

Aquest capítol fa referència a documents interns o externs que es necessiten per

l’aplicació del procediment.

4- DEFINICIONS

Aquest capítol només hauria de comprendre les definicions especificades al

tema tractat i algunes abreviatures utilitzades, amb la finalitat de facilitar la

comprensió i eliminar el risc d’interpretació subjectiu.

5- RESPONSABILITATS

Aquest capítol indica qui, en l’organització, està afectat per aquest procediment.

Direm Director Comercial, Caps de Zona, Comercial Intern etc. No direm

Departament Comercial.

6- EXECUCIÓ

Aquest capítol descriu, amb la major claredat, totes les etapes en que es

desenvolupa el procediment.

Les instruccions tècniques que formen, també, part del manual de procediments,

és una cosa molt concreta dins d’un procediment. Són a nivell interpersonal i

indiquen en detall la forma d’operar un treball, utilitzar o realitzar algunes tasques.

PAQ-1.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER DEFINIR LA

RESPONSABILITAT DE LA DIRECCIÓPÀG: 1 DE 6

ELABORAT PER

Responsable de Qualitat

REVISAT PER

Responsable de Qualitat

APROVAT PER

Direcció

DATA: DATA: DATA:

PAQ-1.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER DEFINIR LA

RESPONSABILITAT DE LA DIRECCIÓPÀG: 2 DE 6

HISTORIAL DE REVISIONS

REVISIÓ DATA MOTIU DE LA REVISIÓ0 INICIAL

PAQ-1.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER DEFINIR LA

RESPONSABILITAT DE LA DIRECCIÓPÀG: 3 DE 6

1- OBJECTE

En aquest procediment s’estableix la responsabilitat de la direcció vers el sistema de

la qualitat, com es defineix i documenta la política de qualitat i la com es fa entendre i

complir a tots els nivells de l’empresa.

2- ABAST

Aplica al sistema de la qualitat.

3- REFERÈNCIES

- Manual de la qualitat capítol 0.

- Manual de la qualitat capítol 1.

4- DEFINICIONS

N / A

5- RESPONSABILITATS

La direcció té la responsabilitat de definir i aprovar la política i objectius de la qualitat,

anomena al responsable de qualitat, forma part del comitè de qualitat i revisar el

sistema de la qualitat.

El responsable de qualitat s’encarrega d’assegurar que el sistema de la qualitat esta

implantat i de que funciona. Informa del funcionament del sistema a la direcció.

PAQ-1.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER DEFINIR LA

RESPONSABILITAT DE LA DIRECCIÓPÀG: 4 DE 6

6- EXECUCIÓ

Cada sis mesos, es realitza una reunió del comitè de qualitat, on es revisa que el

sistema de la qualitat estigui ben entès, implantat i seguit per tota l’empresa.

El comitè de qualitat esta constituït per:

- El representat de la direcció

- El responsable de producció

- El responsable de qualitat

- L’agent de vendes

En aquestes reunions es tracten diferent temes tots ells relacionats amb la qualitat:

• Revisió de l’acta de la reunió anterior

Revisar si s’han corregit totes les disconformitats trobades en la passada reunió.

• Revisió dels objectius de la qualitat

Es poden proposar nous objectius de qualitat o revisar els ja existents.

• Sistema de la qualitat

Comprovar el seu funcionament a l’empresa.

• Reclamacions de clients

PAQ-1.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER DEFINIR LA

RESPONSABILITAT DE LA DIRECCIÓPÀG: 5 DE 6

Si s’han produït reclamacions de clients s’ha d’estudiar les causes de les

reclamacions les responsabilitats i la manera d’evitar que tornin a succeir el mateix

tipus de reclamació.

• No conformitats, accions correctores / preventives

En la reunió s’estudien totes les no conformitats produïdes i les diferentes accions

correctores que s’han realitzat per solucionar-les. S’estableix la necessitat en cada

cas si s’obre o no un informe d’acció preventiva.

• Informe d’auditories

Cal revisar els informes d’auditories externes o internes, per determinar quines són

les causes de les deficiències trobades, i prendre les accions correctores

necessàries.

• Avaluació de proveïdors

Realitzar un seguiment dels proveïdors homologats i dels que estan en procés

d’homologació. Estudiar les causes que han provocat l’obertura d’algun informe

d’incidències a proveïdors.

• Acta de la reunió

Es realitza l’acta de la reunió i s’entrega un informe als departaments afectats

7- ANNEXOS

- ACTA DE REUNIÓ DEL COMITÈ DE QUALITAT

PAQ-1.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER DEFINIR LA

RESPONSABILITAT DE LA DIRECCIÓPÀG: 6 DE 6

ACTA DE REUNIÓ DEL COMITÈ DE QUALITAT

DADES DE LA REUNIÓ

DATA:

REUNIÓ Nº:

ASSISTENTS A LA REUNIÓ:

ACTA ELABORADA PER:

OBSERVACIONS

- Revisió de l’acta de la reunió anterior Si � No �

- Revisió dels objectius Si � No �

- Sistema de la qualitat Si � No �

- Reclamacions de clients Si � No �

- No conformitats, accions correctores / preventives Si � No �

- Informes d’auditories Si � No �

- Avaluació de proveïdors Si � No �

Responsable Qualitat Representant de la direccióResponsable de realitzarl’acta

PAQ-2.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER LA REVISIÓ DEL

SISTEMA DE QUALITATPÀG: 1 DE 6

º

ELABORAT PER

Responsable de Qualitat

REVISAT PER

Responsable de Qualitat

APROVAT PER

Direcció

DATA: DATA: DATA:

PAQ-2.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER LA REVISIÓ DEL

SISTEMA DE QUALITATPÀG: 2 DE 6

HISTORIAL DE REVISIONS

REVISIÓ DATA MOTIU DE LA REVISIÓ

0 INICIAL

PAQ-2.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER LA REVISIÓ DEL

SISTEMA DE QUALITATPÀG: 3 DE 6

1- OBJECTE

En aquest procediment s'estableix la sistemàtica per la revisió del Sistema de

Qualitat.

2- ABAST

Aplica al Sistema de Qualitat.

3- REFERÈNCIES

Manual de qualitat capítol 1.

4- DEFINICIONS

N/A

5- RESPONSABILITATS

El Responsable de Qualitat recopila tots els registres i dades necessàries per

efectuar la revisió del Sistema de Qualitat i actua com secretari. El Comitè de

Qualitat constituït per la Direcció, el Responsable de Qualitat i el Responsable Tècnic

Comercial, realitzen la revisió del Sistema de qualitat. Les responsabilitat d'aquest

comitè són l’ anàlisi dels problemes relacionats amb la Qualitat, establiment

d'objectius de Qualitat, avaluació d'objectius i proposta d'accions a dur a terme pel

compliment dels objectius no complerts.

PAQ-2.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER LA REVISIÓ DEL

SISTEMA DE QUALITATPÀG: 4 DE 6

6- EXECUCIÓ

6.1 BASE DE REVISIÓ

Les fonts d’ informació utilitzades per realitzar la Revisió del Sistema de Qualitat,

inclouen informes d'auditories internes i externes, accions correctores i preventives,

reclamacions de clients, informes de no conformitat i objectius de qualitat.

6.2 PERIODICITAT

El Sistema de Qualitat es examinat amb una freqüència mínima anual.

6.3 Metodologia de la revisió

La revisió es dur a terme en reunions del Comitè de Qualitat en les quals s'analitza la

documentació presentada i preparada prèviament pel Responsable de Qualitat i

s'extrauen les conclusions que es recullen en el corresponent informe.

6.4 INFORME DE REVISIÓ

De cada revisió s'estableix un informe que és arxivat pel Responsable de Qualitat.

7- ANNEXOS

- INFORME DE REVISIÓ DEL SISTEMA DOC.1 PAQ-2.1 REV: 0

PAQ-2.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER LA REVISIÓ DEL

SISTEMA DE QUALITATPÀG: 5 DE 6

IRS Nº INFORME DE REVISIÓ DEL SISTEMA PÀG: DE

Data d'obertura:

DOCUMENTACIÓ I DADES EXAMINATS

Informes auditories internes:

Informes auditories externes:

Informes reclamacions de clients:

Informes de no conformitat:

Informes d'accions correctores / preventives

Objectius de Qualitat de data:

Altres registre:

PARTICIPANTS:

PREPARAT PER:

RESPONSABLE DE QUALITAT

DOC.1 PAQ-2.1 REV:0

PAQ-2.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER LA REVISIÓ DEL

SISTEMA DE QUALITATPÀG: 6 DE 6

IRS Nº INFORME DE REVISIÓ DEL SISTEMA PÀG: DE

CONCLUSIONS:

ASSISTENTS

RESP. DE QUALITAT RESP. TÈCNIC COMERCIAL DIRECCIÓ

DOC.1 PAQ-2.1 REV:0

PAQ- 3.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER LA REVISIÓ DEL

CONTRACTEPÀG: 1 DE 10

ELABORAT PER

Responsable de Qualitat

REVISAT PER

Responsable de Qualitat

APROVAT PER

Direcció

DATA: DATA: DATA:

PAQ- 3.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER LA REVISIÓ DEL

CONTRACTEPÀG: 2 DE 10

HISTORIAL DE REVISIONS

REVISIÓ DATA MOTIU DE LA REVISIÓ

0 INICIAL

PAQ- 3.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER LA REVISIÓ DEL

CONTRACTEPÀG: 3 DE 10

1- OBJECTE

L’objecte d’aquest procediment és establir la metodologia per a que TALLERS REUS

SL s’asseguri de l’adequada definició, documentació i posterior revisió de les

comandes dels clients amb la fi de complir en tot moment amb els requisits

especificats i per tant satisfer les seves demandes i necessitats.

2- ABAST

És aplicable el procés des de la petició d' un pressupost pel client fins la seva

acceptació i revisió per TALLERS REUS SL.

3- REFERÈNCIES

- Manual de la Qualitat capítol 3

- Condicions generals de venta.

4- DEFINICIONS

N/A

5- RESPONSABILITATS

L’Agent de Vendes, el Responsable de Producció o el Personal d’oficines,

indistintament, efectuen la complimentació de la FITXA DE PETICIÓ DE

PRESSUPOST. El pressupost el confeccionen el Responsable de Producció

juntament amb l’Agent de Vendes, la revisió de les comandes o contractes dels

clients ho fa un, o l’altre responsable. El personal d’oficines preparen el pressupost

per enviar-lo al client.

PAQ- 3.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER LA REVISIÓ DEL

CONTRACTEPÀG: 4 DE 10

6- EXECUCIÓ

6.1 PROCÉS DE REVISIÓ DE COMANDES O CONTRACTES

TALLERS REUS S.L rep les peticions de pressupostos via telèfon, fax, o

personalment. En la recepció de la petició de pressupost es realitza un croquis (quan

sigui necessari) i es complimenta la FITXA DE PETICIÓ DE PRESSUPOST, que

recullen les següents dades:

- Nom del client

- Adreça del client

- Adreça de l'obra

- Telèfon / fax de contacte

- Nº pressupost

- Termini d’entrega sol·licitat

- Especificacions

En les especificacions del client es demana:

El tipus de porta ( batent, basculants, enrotllables o corredera), la necessitat de posar

fotocèl.lules, si vol el client comandament a distancia, si vol botonera o clau.

En els casos que sigui necessari es realitza un croquis amb les mesures dels treballs

ha efectuar.

El pressupost preparat pel Responsable de producció o per l’agent de vendes es

Transmet al personal d’oficines per la seva informatització. El pressupost es

enumerat mitjançant un codi de 5 xifres de les quals les dues primeres es refereixen a

l’any i les tres segones a un número correlatiu.

PAQ- 3.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER LA REVISIÓ DEL

CONTRACTEPÀG: 5 DE 9

El pressupost contindrà les següents dades:

- Dades generals del client.

- Nº pressupost

- Data d’emissió

- Descripció de les feines i materials

- Quantitat

- Preu

- Termini previst de realització de la obra ( dies a partir de la data de acceptació per

part del client, en el cas que el client ho demani)

- Condicions de pagament

El pressupost és revisat i firmat pel responsable, de producció o per l’agent de vendes.

El pressupost és entregat personalment pel responsable o enviat per fax.

En cas de no acceptació del pressupost, el pressupost segueix una de les dues vies

següents:

- El pressupost és arxivat en la carpeta de pressupostos rebutjats .

- Pot ser que sigui modificat originant-se un nou pressupost que contindrà els

canvis realitzats començant al procés des de l’inici. Al pressupost vell es posa

ANUL·LAT i la data d'anul·lació.

En cas d’acceptació del pressupost es posa ACCEPTAT i se indica la data d'acceptació.

Sempre que sigui possible se li requerirà la firma del nostre pressupost com prova

d’acceptació del mateixa.

PAQ- 3.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER LA REVISIÓ DEL

CONTRACTEPÀG: 6 DE 10

En el cas de que hi hagi COMANDA del client es revisada en tota la seva amplitud pel

responsable corresponent deixant constància de la seva firma i data ,amb la fi de

comprovar:

- Que s’han definit i documentat totes les exigències del client.

- Que no existeixi diferencia entre el pressupost i la comanda.

- Existeix capacitat per al compliment dels plaços sol·licitats.

6.2 MODIFICACIÓ DE LA COMANDA O CONTRACTE.

Qualsevol modificació posterior a l’acceptació i revisió d’una comanda, es revisa sota la

mateixa amplitud i sistemàtica indicada a l’apartat anterior. La revisió la porta a terme el

Responsable de producció o l’agent de vendes, originant-se un nou pressupost on es fa

referència al pressupost inicial, o un nou pressupost identificant l'anterior com ANUL·LAT

i la data d'anul·lació.

6.3 REGISTRES

Existeix un arxiu de pressupostos rebutjats i un arxiu de pressupostos pendents

d’acceptació. Els pressupostos revisats i acceptats i les comandes dels clients, en

el cas que hi hagin, s’arxiven juntes amb la resta de documentació de l’obra a la

corresponent carpeta.

7- ANNEXOS

- DIAGRAMA DE FLUX DEL PROCÉS DE REVISIÓ

- FITXA DE PETICIÓ DE PRESSUPOST

- PRESSUPOST (model)

PAQ- 3.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER LA REVISIÓ DEL

CONTRACTEPÀG: 7 DE 10

DIAGRAMA PROCEDIMENT PER LA REVISIÓ DEL CONTRACTE

Petició pressupost

Complimentar FITXA DE PETICIÓ Fitxa de DE PRESSUPOST, croquis Petició de pressupost

Resp. Producció, Agent de vendes Croquis Personal oficines

Preparació del PRESSUPOST

Resp. Producció, Agent de vendes

Informatitzar el PRESSUPOST Pressupost

Personal oficines

Revisió documental del pressupost

Resp. Producció, Agent de vendes

Modificació del pressupost Donar PRESSUPOST al client

Resp. Producció Resp. Producció, Agent de vendes Agent de vendes

PAQ- 3.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER LA REVISIÓ DEL

CONTRACTEPÀG: 8 DE 10

NoPressupost refusat Client accepta?

Fi Si

Comanda client

Client

Modificació del pressupost

. Resp. Producció Agent de vendes

S’han definit tots els requisits i exigències del client? No

No existeix diferencia entre pressupost i comanda?

Hi ha capacitat per complir els plaços sol·licitats

pel client?

Si

Comanda revisada

Resp. Producció, Agent de vendes

Fi

PAQ- 3.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER LA REVISIÓ DEL

CONTRACTEPÀG: 9 DE 10

FITXA DE PETICIÓ DE PRESSUPOSTCLIENT DATA

DIRECCIÓ CLIENT TELÈFON

DIRECCIÓ DE L’OBRA FAX

PLAÇ D’ENTREGA SOL·LICITAT Nº PRESSUPOST

ESPECIFICACIONS DEL CLIENT

TIPUS DE PORTA

CORREDERA � BASCULANT �

ENRROTLLABLE � BATENT �

MIDES DE LA PORTA

PES APROXIMAT DE LA PORTA:

FOTOCEL-LULES SI � NO �

COMANDAMENT � BOTONERA � CLAU �

US INTENSIU � US RESIDENCIAL �

OBSERVACIONS:

RESPONSABLE

PAQ- 3.1

REVISIÓ: 2PROCEDIMENT PER LA REVISIÓ DELCONTRACTE

PÀG: 10 DE 10

PRESSUPOST

Treballs de:

C/ Andorra, 26 * Soldadura-Serralleria43205-REUS. * Automatització deportes.

CIF-Z39466655 Pressupost nº.Telèfon : 977 555161. Data:Fax: 977 302402 Client:

**Qualsevol modificació o alteració d'aquest pressupost, suposarà la revisió i modificaciódel mateix, editant un nou pressupost amb numeració superior, el qual anul·larà l'editat anteriorment.**

QUANTITAT DESCRIPCIÓ PREU Ut PREU

Tots els treballs realitzats per aquesta empresa estan realitzats sota normativa de la llei de Prevenció de Riscos Laborals del31/1995 del 8 de Novembre.L'incompliment per part del client d'algun dels pagaments previstos anteriorment, serà motiu de l'immediata paralització de l´obra odels treballs en execució, reservant-se l'empresa el dret de la retirada del material lliurat fins aleshores i /o iniciar les accions legalsoportunes. El sotasignant en nom propi o de l'entitat reflectida a l'encapçalament aprova i accepta el present pressupost en tots elstermes materials a utilitzar, tipus de treballs , termini previst de finalització, si s'ha establert, condicions de pagament i clausuradesresultories.

Forma de pagament: Total de import pressupost en pessetes...

EL CLIENT (I.V.A. 16% NO INCLÒS)

PAQ- 5.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL CONTROL DE LA

DOCUMENTACIÓ I LES DADESPAG: 1 DE 10

ELABORAT PER

Responsable de Qualitat

REVISAT PER

Responsable de Qualitat

APROVAT PER

Direcció

DATA: DATA: DATA:

PAQ- 5.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL CONTROL DE LA

DOCUMENTACIÓ I LES DADESPÀG: 2 DE 10

HISTORIAL DE REVISIONS

REVISIÓ DATA MOTIU DE LA REVISIÓ

0 INICIAL

PAQ- 5.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL CONTROL DE LA

DOCUMENTACIÓ I LES DADESPÀG: 3 DE 10

1- OBJECTE

L’objecte d’aquest procediment és establir un sistema per controlar tots els

documents i dades relacionats amb la qualitat, siguin d’origen intern o extern.

2- ABAST

L’aplicació d’aquest procediment compren a tots els documents i dades que

constitueixen el Sistema de Qualitat tant interns (Manual de Qualitat, procediments,

croquis) com externs (Plànols de clients).

3- REFERÈNCIES

- Manual de la Qualitat capítol 5

- Procediment per l’elaboració de procediments i instruccions tècniques

PAQ- 5.2.

4- DEFINICIONS

Còpia controlada: És la còpia entregada a persones concretes que tenen el

compromís de custodiar la documentació i que Tallers Reus SL adquireix la

responsabilitat de mantenir-la actualitzada.

Còpia no controlada: És la còpia entregada a destinataris que es comprometen a

custodiar la documentació i sobre la que Tallers Reus SL no adquireix la

responsabilitat de mantenir-la actualitzada

PAQ- 5.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL CONTROL DE LA

DOCUMENTACIÓ I LES DADESPÀG: 4 DE 10

5- RESPONSABILITATS

El Responsable de Qualitat efectua el control i distribució de tots els documents relacionats

amb la Qualitat a excepció de plànols i croquis dels quals el control i distribució és efectuat

pel Responsable de producció.

6- EXECUCIÓ

6.1 CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ INTERNA

A) DISTRIBUCIÓ

La distribució de la documentació del Sistema de Qualitat, es realitza acompanyant-la

del REGISTRE DE COPIES que indica el document i identificació del mateix, nº de

copies, dates, revisions i destinatari.

Aquesta documentació s’ indica amb el segell de COPIA CONTROLADA o COPIA

NO CONTROLADA segons correspongui en cada cas. A l’entrega el receptor de la

COPIA CONTROLADA firma com retorn de rebut i retorna la còpia obsoleta al

responsable de Qualitat per la seva destrucció.

En l’annex s’ indica els responsables de l’ arxiu i distribució de la documentació i els

destinataris de les mateixes.

B) Modificació

Qualsevol canvi en un document es revisa i aprova per les mateixes persones que el

van revisar i aprovar inicialment.

PAQ- 5.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL CONTROL DE LA

DOCUMENTACIÓ I LES DADESPÀG: 5 DE 10

Els canvis en la documentació del Sistema de Qualitat es registra en l’ imprès

HISTORIAL DE REVISIONS on s’especifica el motiu de la revisió.

El responsable de Qualitat manté actualitzada una LLISTA DE REFERÈNCIA DE LA

DOCUMENTACIÓ del Sistema de Qualitat amb la seva versió vigent.

C) Arxiu

El Responsable de Qualitat manté l’arxiu dels originals de la documentació del

Sistema de Qualitat i la fulla REGISTRE DE COPIES. Així mateix, tota la

documentació no vàlida que es conserva per informació s’ identifica adequadament

amb la denominació de DOCUMENT OBSOLET en un arxiu apart.

6.2 CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EXTERNA

La sistemàtica en el cas de distribució de copies es la mateixa que la indicada per la

documentació emesa internament.

7. ANNEXOS

- SEGELLS PEL CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ

- REGISTRE DE COPIES DOC .1 PAQ- 5.1 REV: 0

- LLISTA DE REFERÈNCIA DE LA DOCUMENTACIÓ DOC. 2 PAQ- 5.1

REV: 0

- LLISTA PEL CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ DOC.3 PAQ-5.1 REV: 0

PAQ- 5.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL CONTROL DE LA

DOCUMENTACIÓ I LES DADESPÀG: 6 DE 10

COPIA CONTROLADA

Nº :

DATA :DESTINADA A :

COPIA NO CONTROLADA

Nº :

DATA :DESTINADA A :

PAQ- 5.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL CONTROL DE LA

DOCUMENTACIÓ I LES DADESPÀG: 7 DE 10

REGISTRE DE COPIES

CONTROLADES NO CONTROLADES

Nº DE COPIA DOCUMENT IDENTIFICACIÓREVISIÓ

DATADESTINATARI

RECEPTORFIRMA/ DATA

NOTA : TORNAR – LA FIRMADA AL RESPONSABLE DE QUALITAT JUNT AMB LADOCUMENTACIÓ ANUL·LADA QUE SUBSTITUEIX.

DOC.1 PAQ- 5.1 REV:0

PAQ- 5.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL CONTROL DE LA

DOCUMENTACIÓ I LES DADESPÀG: 8 DE 10

LLISTA DE REFERÈNCIA DE LA DOCUMENTACIÓ

IDENTIFICACIÓDESCRIPCIÓ

DOCUMENTACIÓREVISIÓ

DATAREVISIÓ

DATAREVISIÓ

DATAREVISIÓ

DATAREVISIÓ

DATA

DOC.2 PAQ-5.1 REV:0

PAQ- 5.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL CONTROL DE LA

DOCUMENTACIÓ I LES DADESPÀG: 9 DE 10

LLISTAT PEL CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ PAG: 1 DE 2

DOCUMENT RESPONSABLE ARXIUORIGINAL I DISTRIBUCIÓ

DISTRIBUÏT A :

MANUAL DE QUALITAT RESPONSABLE DE QUALITAT

PAQ – 1.1 RESPONSABLE DE QUALITAT

PAQ – 2.1 RESPONSABLE DE QUALITAT

PAQ – 3.1 RESPONSABLE DE QUALITAT

PAQ – 5.1 RESPONSABLE DE QUALITAT

PAQ – 5.2 RESPONSABLE DE QUALITAT

PAQ – 6.1 RESPONSABLE DE QUALITAT

PAQ – 6.2 RESPONSABLE DE QUALITAT

PAQ – 9.1 RESPONSABLE DE QUALITAT

PAQ – 10.1 RESPONSABLE DE QUALITAT

PAQ – 10.2 RESPONSABLE DE QUALITAT

PAQ – 11.1 RESPONSABLE DE QUALITAT

PAQ – 13.1 RESPONSABLE DE QUALITAT

PAQ – 13.2 RESPONSABLE DE QUALITAT

PAQ – 14.1 RESPONSABLE DE QUALITAT

PAQ – 16.1 RESPONSABLE DE QUALITAT

PAQ – 17.1 RESPONSABLE DE QUALITAT

PAQ – 18.1 RESPONSABLE DE QUALITAT

PAQ- 5.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL CONTROL DE LA

DOCUMENTACIÓ I LES DADESPÀG: 10 DE 10

LLISTAT PEL CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ PAG: 2 DE 2

DOCUMENT RESPONSABLE ARXIUORIGINAL I DISTRIBUCIÓ

DISTRIBUÏT A :

PAQ – 19.1 RESPONSABLE DE QUALITAT

PLÀNOLS RESPONSABLE DE PRODUCCIÓ

CROQUIS RESPONSABLE DE PRODUCCIÓ

PAQ- 5.2

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’ELABORACIÓ DEPROCEDIMENTS E INSTRUCCIONS

TÈCNIQUES PÀG: 1 DE 11

ELABORAT PER

Responsable de Qualitat

REVISAT PER

Responsable de Qualitat

APROVAT PER

Direcció

DATA: DATA: DATA:

PAQ- 5.2

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’ELABORACIÓ DE

PROCEDIMENTS E INSTRUCCIONSTÈCNIQUES PÀG: 3 DE 11

1- OBJECTE

L’objecte d’aquest procediment és especificar la manera de redactar, revisar, aprovar,

i modificar de forma sistemàtica els procediments d’Assegurament de la Qualitat i les

Instruccions Tècniques.

2- ABAST

Aquest procediment aplica a tots els procediments e Instruccions Tècniques del

Sistema de Qualitat independentment del departament emissor.

3- REFERÈNCIES

- Manual de Qualitat capítol 5.

- Procediment Control de la documentació i de dades PAQ- 5.1 .

- Norma ISO 8402.

4 – DEFINICIONS

Procediment (PAQ): Document escrit que detalla la forma especifica de portar a terme

una activitat descrita en el Manual de la Qualitat.

Instrucció Tècnica: Document de caràcter tècnic que descriu en detall la forma

d’operar en un lloc de treball o de realitzar una activitat en concret del Sistema de la

Qualitat.

PAQ- 5.2

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’ELABORACIÓ DE

PROCEDIMENTS E INSTRUCCIONSTÈCNIQUES PÀG: 4 DE 11

5- RESPONSABILITATS

5.1. ELABORACIÓ, REVISIÓ I APROVACIÓ

En l’Annex es detallen les responsabilitats en l’elaboració, revisió i aprovació dels

procediments e Instruccions Tècniques.

5.2. MODIFICACIÓ

Les modificacions són realitzades per les mateixes persones que elaboren i revisen

els documents originals. Les modificacions es documenten en l’imprès HISTORIAL

DE REVISIONS que indica la data, revisió i el motiu del canvi.

6- EXECUCIÓ

6.1. ESTRUCTURA D’UN PROCEDIMENT

Tots els procediments tindran la següent estructura:

1- OBJECTE

En aquest apartat s’indicaran els motius d’elaboració del procediment.

2- ABAST

En aquest apartat s’indicarà les àrees, activitats o materials als que s' aplica el

procediment.

PAQ- 5.2

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’ELABORACIÓ DE

PROCEDIMENTS E INSTRUCCIONSTÈCNIQUES PÀG: 5 DE 11

3- REFERÈNCIES

En aquest apartat s’indicarà els documents interns o externs relacionats amb el

procediment.

4- DEFINICIONS

En aquest apartat es definiran els conceptes utilitzats en el procediment que puguin

estar sotmesos a interpretacions subjectives.

5- RESPONSABILITATS

En aquest apartat s’indicaran les funcions o departaments implicats en l’aplicació del

procediment.

6- EXECUCIÓ

En aquest apartat es descriuran totes les etapes en que es desenvolupa elprocediment.

Sempre que sigui possible, s’establirà un diagrama que visualitzi les diferents etapes.

7- ANNEXOS

En aquest apartat s’inclouran els documents o formats necessaris per l’aplicació delprocediment.

6.2 IDENTIFICACIÓ

Els procediments s’indicaran per “PAQ – AA.B”, on els dos primers dígits escorresponen amb el capítol del Manual de Qualitat i el segon dígit (lletra B) indical’ordre correlatiu del capítol.

PAQ- 5.2

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’ELABORACIÓ DE

PROCEDIMENTS E INSTRUCCIONSTÈCNIQUES PÀG: 6 DE 11

Les Instruccions Tècniques s' identifiquen per “ IT-AA” sent “AA” un número correlatiu.

6.3 APLICACIÓ DELS PROCEDIMENTS

Els procediments seran aplicables des de la data de la seva aprovació.

7- ANNEXOS

- FORMAT 1ª PÀGINA PROCEDIMENT E INSTRUCCIONS TÈCNIQUES.

- FORMAT 2ª PÀGINA PROCEDIMENT E INSTRUCCIONS TÈCNIQUES.

- FORMAT 3ª PÀGINA I SUCCESSIUS DE PROCEDIMENT E INSTRUCCIONS

TÈCNIQUES.

- RELACIÓ DE PROCEDIMENTS.

PAQ- 5.2

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’ELABORACIÓ DE

PROCEDIMENTS E INSTRUCCIONSTÈCNIQUES PÀG: 7 DE 11

REVISIÓ:PÀG: DE

Format 1ª pàgina procediment e instruccions tècniques

ELABORAT PER

Responsable de Qualitat

REVISAT PER

Responsable de Qualitat

APROVAT PER

Direcció

DATA: DATA: DATA:

PAQ- 5.2

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’ELABORACIÓ DE

PROCEDIMENTS E INSTRUCCIONSTÈCNIQUES PÀG: 9 DE 11

REVISIÓ:

PÀG: DE

Format 3ª pàgina i successius de procediment e instruccions tècniques

PAQ- 5.2

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’ELABORACIÓ DE

PROCEDIMENTS E INSTRUCCIONSTÈCNIQUES PÀG: 8 DE 11

REVISIÓ:

PÀG: DE

HISTORIAL DE REVISIONS

REVISIÓ DATA MOTIU DE LA REVISIÓ

Format 2ª pàgina procediment e instruccions tècniques

PAQ- 5.2

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’ELABORACIÓ DE

PROCEDIMENTS E INSTRUCCIONSTÈCNIQUES PÀG: 2 DE 11

HISTORIAL DE REVISIONS

REVISIÓ DATA MOTIU DE LA REVISIÓ

0 INICIAL

PAQ- 5.2

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’ELABORACIÓ DE

PROCEDIMENTS E INSTRUCCIONSTÈCNIQUES PÀG: 10 DE 11

RELACIÓ DE PROCEDIMENTS

RELACIÓ DEPROCEDIMENTS

ELABORAT REVISAT APROVAT IDENTI-FICACIÓ

DEFINIR LARESPONSABILITAT DE LADIRECCIÓ

RES.QUALITAT

RES.QUALITAT

DIRECCIÓ PAQ-1.1

REVISIÓ DEL SISTEMADE QUALITAT

RES.QUALITAT

RES.QUALITAT

DIRECCIÓ PAQ-2.1

REVISIÓ DELCONTRACTE

RES.QUALITAT

RES.QUALITAT

DIRECCIÓ PAQ-3.1

CONTROL DE LADOCUMENTACIÓI LES DADES

RES.QUALITAT

RES.QUALITAT

DIRECCIÓ PAQ-5.1

ELABORACIÓ DEPROCEDIMENTSDE INSTRUCCIONS

RES.QUALITAT

RES.QUALITAT

DIRECCIÓPAQ-5.2

GESTIÓ DE COMPRESRES.

QUALITATRES.

QUALITATDIRECCIÓ PAQ-6.1

AVALUACIÓ DEPROVEÏDORS

RES.QUALITAT

RES.QUALITAT

DIRECCIÓ PAQ-6.2

AUTOMATITZACIÓ DEPORTES I BARRERES

RES.QUALITAT

RES.QUALITAT

DIRECCIÓ PAQ-9.1

MUNTATGE DE PORTESRES.

QUALITATRES.

QUALITATDIRECCIÓ PAQ-9.2

CONTROL DE RECEPCIÓRES.

QUALITATRES.

QUALITATDIRECCIÓ PAQ-10.1

CONTROL DEL EQUIPSD’INSPECCIÓ, MESURA IASSAIG

RES.QUALITAT

RES.QUALITAT

DIRECCIÓ PAQ-111

TRACTAMENT DERECLAMACIONS DECLIENTS

RES.QUALITAT

RES.QUALITAT

DIRECCIÓ PAQ-13.1

CONTROL DE LES NOCONFORMITATS

RES.QUALITAT

RES.QUALITAT

DIRECCIÓ PAQ-13.2

CONTROL D'ACCIONSCORRECTORES IPREVENTIVES

RES.QUALITAT

RES.QUALITAT

DIRECCIÓ PAQ-14.1

CONTROL DELSREGISTRES DE QUALITAT

RES.QUALITAT

RES.QUALITAT

DIRECCIÓ PAQ-16.1

AUDITORIES INTERNESDE QUALITAT

RES.QUALITAT

RES.QUALITAT

DIRECCIÓ PAQ-17.1

FORMACIÓRES.

QUALITATRES.

QUALITATDIRECCIÓ PAQ-18.1

PAQ- 5.2

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’ELABORACIÓ DE

PROCEDIMENTS E INSTRUCCIONSTÈCNIQUES PÀG: 11 DE 11

RELACIÓ DE PROCEDIMENTS

RELACIÓ DEPROCEDIMENTS

ELABORAT REVISAT APROVAT IDENTI-FICACIÓ

SERVEI POST-VENDARES.

QUALITATRES.

QUALITATDIRECCIÓ PAQ-19.1

TÈCNIQUESESTADÍSTIQUES

RES.QUALITAT

RES.QUALITAT

DIRECCIÓ PAQ-20.1

PROCESSOS DEFABRICACIÓ

RES.QUALITAT

RES.QUALITAT

DIRECCIÓ IT-0.1

PAQ- 6.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER LA GESTIÓ DE

COMPRESPÀG: 1 DE 11

ELABORAT PER

Responsable de Qualitat

REVISAT PER

Responsable de Qualitat

APROVAT PER

Direcció

DATA: DATA: DATA:

PAQ- 6.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER LA GESTIÓ DE

COMPRESPÀG: 2 DE 11

HISTORIAL DE REVISIONS

REVISIÓ DATA MOTIU DE LA REVISIÓ

0 INICIAL

PAQ- 6.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER LA GESTIÓ DE

COMPRESPÀG: 3 DE 11

1- OBJECTE

En aquest procediment s’estableix la sistemàtica per la confecció, revisió i aprovació

de les comandes cursades a subcontractistes i proveïdors.

2- ABAST

Aplica a totes les comandes de materials i serveis subcontractats que puguin afectar

a la qualitat.

3- REFERÈNCIES

- Manual de la Qualitat capítol 6.

- Procediment d’avaluació de subcontractistes PAQ- 6.2

4- DEFINICIONS

N/A

5- RESPONSABILITATS

Qualsevol responsable de departament amb determinades necessitats de compra,

les ha de transmetre a l’auxiliar administratiu a través del imprès NOTA DE

COMANDA.

La feina de passar de la NOTA DE COMANDA a COMANDA (informatitzar la

comanda) es a càrrec del personal d’oficines .

PAQ- 6.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER LA GESTIÓ DE

COMPRESPÀG: 4 DE 11

El responsables de departament, Responsable de producció i el Responsable de

Magatzem, revisa i aprova les comandes cursades a subcontractistes i proveïdors en

funció de les necessitats previstes.

6- EXECUCIÓ

6.1 CONFECCIÓ DE LA COMANDA

Qualsevol responsable de departament que detecti la necessitat de comprar, ha d’

omplir l’imprès NOTA DE COMANDA en el que s’ indica:

- Data de sol·licitud

- Proveïdor

- Data d’entrega

- Quantitat i descripció del material

- Destí del material (client, número de feina)

En cas que Tallers Reus S.L reculli el material en les instal·lacions del proveïdor el

responsable del departament corresponent autoritza la NOTA DE COMANDA.

L’original és entregat al responsable assignat per la recollida del material i

posteriorment el Responsable de Magatzem o el personal d’oficines introdueixen

les el tipus de material i la quantitat, de material comprat en la base de dades.

Aquesta base de dades informatitzada ens proporciona el conèixer el tipus de

material que hi ha al taller i la quantitat.

PAQ- 6.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER LA GESTIÓ DE

COMPRESPÀG: 5 DE 11

L’emissió de comandes s’avança habitualment mitjançant una petició telefònica i

posteriorment s’envia l’ordre via fax. Ocasionalment es fa petició d’oferta que

enumerem amb un codi de 5 xifres de les quals les dues primeres es refereixen a

l’any i les tres segones a un número correlatiu i l’adjuntarem amb la comanda en

el cas que sigui acceptada o simplement la guardarem en una carpeta on estan

les peticions d’oferta.

En la COMANDA cursada a proveïdors s’ indica les següents dades:

- Data d’emissió

- Número de comanda

- Nom del proveïdor

- Descripció del material sol·licita

- Quantitat

- Forma de pagament

- Forma d’envio

- Data d’entrega

- Documentació aplicable (plànols, normes, especificacions tècniques, etc.)

- Preu (se indica en el cas d’existir una petició d’oferta prèvia a la comanda).

La COMANDA és enumerada mitjançant un codi de 5 xifres de les quals les dues

primeres es refereixen a l’any i les tres segones a un número correlatiu.

6.2 AVALUACIÓ DE SUBCONTRACTISTES

Abans d’ avançar en la realització de la comanda, el Responsable de Qualitat o el

Delegat de Qualitat comprova que els proveïdors estiguin en el registre de

proveïdors o subcontractistes homologats.

PAQ- 6.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER LA GESTIÓ DE

COMPRESPÀG: 6 DE 11

En cas contrari, realitza, el Responsable o el Delegat de Qualitat la corresponent

avaluació del proveïdor d’acord amb l’ especificat al procediment corresponent de

Tallers Reus S.L.

6.3 MODIFICACIÓ DE LA COMANDA

Quan s’hagi de realitzat una modificació del contingut de la comanda cursada,

aquesta serà comunicada al proveïdor en la forma prevista per una comanda

convencional, indicant “ Aquesta comanda substitueix i anul·la a la comanda Nº ...

de data...”. En la comanda original s’ indica ANUL·LADA i la data d’anul·lació

6.4 REVISIÓ DE COMANDA

Abans de cursar una comanda i per la verificació del seu correcte contingut,

incloent totes les exigències tècniques i de qualitat, les comandes es revisen pel

Responsable de producció o pel Responsable de Magatzem deixant constància

mitjançant la seva firma.

6.5 CONFIRMACIÓ PEL PROVEÏDOR

En el cas de confirmació de la comanda pel proveïdor, s’adjunten a la comanda

emesa el document de confirmació, no sense abans haver-lo revisat contrastant-lo

amb la comanda cursada. Si hi ha variació, s’ha de resoldre les discrepàncies

amb el proveïdor i tornar a refer la comanda amb les noves condicions o tipus de

materials.

PAQ- 6.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER LA GESTIÓ DE

COMPRESPÀG: 7 DE 11

6.6 REGISTRES

La COMANDA junt amb la NOTA DE COMANDA és arxivada, pel personal

d’oficines, en la carpeta de comandes a proveïdors o subcontractistes.

7. ANNEXOS

- DIAGRAMA DE FLUX PER LA GESTIÓ DE COMPRES

- NOTA DE COMANDA.

- COMANDA (model)

PAQ- 6.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER LA GESTIÓ DE

COMPRESPÀG: 8 DE 11

DIAGRAMA DE FLUX PER LA GESTIÓ DE COMPRES

Necessitat de compres

Complimentar la nota de comanda Nota

comanda Responsable de magatzem o de producció

Si Donar còpia de la nota Tallers Reus SL de comanda a la persona

recull el material ? que reculli el material

Qualssevol persona

Donar l’albarà de compra No junt amb la nota de comanda

al Resp.de magatzem o al personal d’oficines

Comanda Informatització de la comanda de compra Qualsevol persona

Personal oficines

Revisió de la comanda de compra

Resp.de producció o de magatzem Modificació de la comanda

Resp.de producció ode magatzem

PAQ- 6.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER LA GESTIÓ DE

COMPRESPÀG: 9 DE 11

No Es correcte?

Si

Aprovació

Resp.de producció o de magatzem

Enviar per fax la comanda al proveïdor

Personal d’oficines

Arxivar en la carpetade les comandes

Personal d’oficines

Fi

PAQ- 6.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER LA GESTIÓ DE

COMPRESPÀG: 10 DE 11

NOTA DE COMANDA

PROVEÏDOR DATA

RESPONSABLE

CLIENT Nº DE FEINA

DATA D’ENTREGA

QUANTITAT DESCRIPCIÓ

FIRMA DEL RESPONSABLE

PAQ - 6.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER LA GESTIÓ DE

COMPRESPÀG: 11 DE 11

ALBARÀ DE COMANDA

C/ Andorra, 26 PROVEÏDOR:43205-REUS.

CIF-Z39466655 Telèfon : 977 555161.Fax: 977 302402 Nº de Comanda:

Data comanda:

BENVOLGUTS SENYORS:

ELS HI AGRAIRÍEM ENS FACIN ARRIBAR EN EL TERMINI INDICAT A BAIX EL MATERIAL QUE ACONTINUACIÓ ELS DEMANEM:

QUANTITAT DESCRIPCIÓ PREU

ESPEREM REBRE LA CONFIRMACIÓ D´AQUESTA COMANDA, ELS SALUDA MOLT ATENTAMENT:

FORMA DE PAGAMENT: TALLERS REUS, SL DEPARTAMENT DE COMPRESFORMA D´ENVIO:DATA D´ENTREGA :

PAQ- 6.2

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’AVALUACIÓ DE

PROVEÏDORSPÀG: 1 DE 15

ELABORAT PER

Responsable de Qualitat

REVISAT PER

Responsable de Qualitat

APROVAT PER

Direcció

DATA: DATA: DATA:

PAQ- 6.2

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’AVALUACIÓ DE

PROVEÏDORSPÀG: 2 DE 15

HISTORIAL DE REVISIONS

REVISIÓ DATA MOTIU DE LA REVISIÓ

0 INICIAL

PAQ- 6.2

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’AVALUACIÓ DE

PROVEÏDORSPÀG: 3 DE 15

1. OBJECTE

L’objecte d’aquest procediment és establir els criteris per demostrar la capacitat i

aptitud dels proveïdors en el compliment dels requisits acordats.

2. ABAST

Aplica a tots els proveïdors que afecten a la Qualitat.

3. REFERÈNCIES

- Manual de Qualitat capítol 6.

- Procediment per realitzar el control de recepció PAQ- 10.1.

4. DEFINICIONS

Proveïdor homologat: proveïdor avaluat i acceptat d’acord amb els criteris

especificats en aquest procediment.

5. RESPONSABILITATS

El responsable de Qualitat procedeix a l’avaluació de proveïdors i manté actualitzada

la llista de proveïdors homologats. Tant mateix comunica als diferents responsables,

Responsable de producció, al de magatzem a l’agent de vendes i al oficial tècnic,

dels resultats d’aquestes avaluacions.

El responsable de Qualitat decideix l’eliminació dels proveïdors que no superin els

criteris especificats.

PAQ- 6.2

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’AVALUACIÓ DE

PROVEÏDORSPÀG: 4 DE 15

6. EXECUCIÓ

6.1 SISTEMA D’AVALUACIÓ DE PROVEÏDORS

Per demostrar la capacitat tècnica d’un proveïdor, es procedeix a la seva avaluació per

un o varis dels següents sistemes:

A) Presentació del Certificat de Qualitat (ISO-9000) per tots els proveïdors que el

posseeixin.

B) Qüestionari d’autoavaluació per a tots els proveïdors nous.

C) Històric per proveïdors habituals.

D) Avaluació continuada dels subministres o serveis oferts, aplicable a tots els

proveïdors que hagin superat l’avaluació inicial.

6.2 AVALUACIÓ INICIAL

A) Avaluació per certificació externa

Son homologats directament els proveïdors que disposin de la certificació ISO-

9000 per un organisme reconegut. Es sol·licita copia del Certificat.

B) Qüestionari d’autoavaluació

Els qüestionaris son preparats considerant la importància i el nivell d’exigència al

que es deu sotmetre al proveïdor. Per superar aquesta avaluació es fitxa una

puntuació mínima a complir (>= 60%). Si l’avaluació és positiva conforme a les

respostes del proveïdor, el responsable de Qualitat decidirà realitzar una visita de

seguiment, si ho creu oportú, per verificar les contestacions rebudes, establir

canals de comunicació, detallar temes concrets, etc.

PAQ- 6.2

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’AVALUACIÓ DE

PROVEÏDORSPÀG: 5 DE 15

Si l’avaluació es negativa, el responsable de Qualitat emet un informe comunicant

al proveïdor el seu estat actual de “Proveïdor Homologat Provisionalment (PHP)”

fins que no resolgui les no conformitats durant el període que es consideri

necessari i de mutu acord. Superat aquest període se procedirà a la seva

reavaluació i d’acord amb els resultats obtinguts, es decidirà la seva eliminació o

acceptació com proveïdor homologat.

C) Històric

Son homologats directament els proveïdors que no pressentin incidències de

caràcter tècnic i de qualitat en els tres últims subministres anteriors a la seva data

de homologació. Se indica en la comanda de compra: “COMANDA DE PROVA

PER PROCEDIR A LA SEVA HOMOLOGACIÓ”:

6.3 MANTENIMENT DE LA HOMOLOGACIÓ

Per procedir a l'avaluació continuada dels proveïdors que hagin superat l’avaluació

inicial, es procedeix a l’estudi i anàlisis de les incidències hagudes en els subministres.

Per això, es mesura el índex de qualitat del producte (ICP) i el índex de qualitat del

servei (ICS) de cada subministreu en funció dels següents paràmetres:

PUNTS DE DEMÈRIT PER SUBMINISTRE

Qualitats incorrectes oproductes no demanats

Material no conforme Embalatge inadequatQUALITAT DEPRODUCTE

(ICP) 3 5 2

Demores en l’entregaEntre 2 i 10 dies

Demores en l’entregasuperior als 10 dies

Sense resposta a lesincidènciesQUALITAT DEL

SERVEI(ICS) 3 5 2

PAQ- 6.2

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’AVALUACIÓ DE

PROVEÏDORSPÀG: 6 DE 15

Qualssevol incidència trobada en el control de recepció se indica en el REGISTRE DE

SEGUIMENT DE PROVEÏDORS que s’adjunta en l'annex.

El índex de valoració del proveïdor (IVP) es calcula d’acord a la següent expressió:

Σ ICP + Σ ICS

IVP = ---------------------------------------------------------------

nº total de subministres durant el període considerat

Els proveïdors es classifiquen en funció del resultat obtingut que es mostra a la següent

taula:

TIPUS CLASSIFICACIÓ IVP ESTAT

A Proveïdor preferent 0 ≤ 1 Proveïdor homologat (PH)

B Proveïdor acceptable 1 ≤ 2 Proveïdor homologat (PH)

C Proveïdor recomanat 2 ≤ 3 Proveïdor homologat (PH)

D Proveïdor no recomanat > 3 Proveïdor no homologat (PH)

6.4 PÈRDUA DE LA HOMOLOGACIÓ

Un proveïdor que dintre de la periodicitat d’ avaluació presenta incidències

que superin el mínim exigit per el seu manteniment ( IVP > 3 ) serà advertit amb la

impossibilitat de mantenir-lo homologat, si no millora la seva situació i activa les accions

correctores pertinents.

PAQ- 6.2

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’AVALUACIÓ DE

PROVEÏDORSPÀG: 7 DE 15

Si en dos avaluacions consecutives es detecten incompliments greus i repetitius que

superin el mínim, el responsable de Qualitat decidirà el seu manteniment o eliminació del

registre de proveïdors homologats. La pèrdua de homologació es comunicada al

proveïdor pel responsable de Qualitat.

6.5 RECUPERACIÓ DE LA HOMOLOGACIÓ

La recuperació de la homologació del proveïdor podrà efectuar-se per qualssevol

sistema d’avaluació A) ó B) del apartat 6.1 i en casos excepcionals ( per exemple

proveïdors únics).

7. ANNEXOS

- LLISTA DE PROVEÏDORS HOMOLOGATS

- INFORME D’AVALUACIÓ DEL PROVEÏDOR (IES) DOC.1 PAQ-6.2 REV: 0

- QÜESTIONARI D’AUTOAVALUACIÓ DEL PROVEÏDOR

- REGISTRE DEL SEGUIMENT DE PROVEÏDORS DOC.2 PAQ-6.2 REV: 0

PAQ- 6.2

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’AVALUACIÓ DE

PROVEÏDORSPÀG: 8 DE 15

INFORME AVALUACIÓ DE PROVEÏDORS

PROVEÏDOR:

DIRECCIÓ:

TELÈFON FAX:

PERSONA DE CONTACTE:

MATERIALS / SERVEIS:

SISTEMA D’AVALUACIÓ EMPLEAT:

ESTAT: TIPUS:

REQUISITS QUE JUSTIFICANT LA HOMOLOGACIÓ:

PERIODICITAT DE LA HOMOLOGACIÓ:AVALUACIÓ INICIAL/PERIÒDICA/CORRECTIVA :HOMOLOGACIÓ VALIDA FINS:

RESPONSABLE DE QUALITAT

SIGNATURA/DATA

OBSERVACIONS

DOC.1 PAQ-6.2 REV:0

PAQ- 6.2

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’AVALUACIÓ DE

PROVEÏDORSPÀG: 9 DE 15

LLISTA DE PROVEÏDORS HOMOLOGATS PÀG: DE

PROVEÏDOR PRODUCTE O SERVEIHOMOLOGAT

FINS

RESP. DE QUALITATDATA:

PAQ- 6.2

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’AVALUACIÓ DE

PROVEÏDORSPÀG: 10 DE 15

REGISTRE DEL SEGUIMENT DELS PROVEÏDORSPROVEÏDOR DATA Nº ALBARÀ Nº COMANDA ICP ICS Nº I.I.P

DOC.2 PAQ-6.2 REV: 0

PAQ- 6.2

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’AVALUACIÓ DE

PROVEÏDORSPÀG: 11 DE 15

QÜESTIONARI D’AUTOAVALUACIÓ

1.- DADES GENERALS

RAÓ SOCIAL:

DOMICILI:

POBLACIÓ: PROVINCIÀ:

TELÈFON: FAX:

TIPUS D’ACTIVITAT:

PLANTILLA: Tècnics: Administratius: Operaris: Caps:

Total: Personal del Departament de Qualitat:

SUPERFÍCIE:

PERSONA DE CONTACTE:

CERTIFICACIONS U HOMOLOGACIONS OBTINGUDES:

PRINCIPALS CLIENTS:

PRINCIPALS PROVEÏDORS:

DATA D’AVALUACIÓ:

VALORACIÓ OBTINGUDA:

NOTA: NO RESPONDRE A LES PREGUNTES NO APLICABLES A LA SEVAEMPRESA.

PAQ- 6.2

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’AVALUACIÓ DE

PROVEÏDORSPÀG: 12 DE 15

2.- SISTEMA DE QUALITAT Si PARCIAL No

- Coneix les normes ISO-EN-UNE-9000?

- Té un sistema de qualitat implantat d’acord amb aquestes normes?

- Té un sistema de qualitat certificat per alguna entitat u organisme?

- En cas afirmatiu a la pregunta anterior, que organisme?(Adjuntant còpia de la certificació no és precís completarel següent qüestionari)

- En cas negatiu, teniu previs implantar-lo abans d’un any?

3.- POLÍTICA DE QUALITAT I ORGANITZACIÓ

Si PARCIAL No

- L’empresa té definida una política de qualitat?

- Les responsabilitats de qualitat compren a tot el personal?

- Existeix un organigrama i/o estan definides les funcionsdel personal?

- Ha assignat la Direcció de l’empresa a un responsable d’assegurament de qualitat?

4.- PRODUCTE – PROCÉS Si PARCIAL No

- El personal de fabricació o procés coneix les seves instruccions de treball i estan documentades per escrit?

- Comercial dona dades precises sobre la fabricació o procés?

- El responsable de Qualitat intervé en la definició de les especificacions?

PAQ- 6.2

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’AVALUACIÓ DE

PROVEÏDORSPÀG: 13 DE 15

- El material o producte se identifica?

- Existeix un pla de manteniment?

- Mantenen algun tipus de gràfics del control del procés?

- Existeixen estudis de capacitat de procés o màquina?

5.- COMPRESSi PARCIAL No

- Existeix una llista de proveïdors acceptats?

- Es realitza avaluació continua de proveïdors?

- Disposa el departament de compres d ‘especificacions idocumentació tècnica posada al dia per subministrar in-formació adequada als proveïdors al fer les comandes?

- Es documenten les comandes i existeix una sistemàticaper la revisió i aprovació de les comandes abans del seucurs, per verificar el seu correcte contingut i que estancompletes?

6.- INSPECCIONSSi PARCIAL No

- Es realitza inspeccions en la recepció, procés i producte final?

- Els criteris d’acceptació i refús estan definits?

- Se identifica l’estat de la inspecció i es registren documentalment?

- Existeix una relació de tots els equips e instruments de mesura utilitzats pel control de Qualitat?

- Es disposa d’útils de verificació en el lloc de treball?

- Es calibren els útils de verificació i inspecció?

PAQ- 6.2

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’AVALUACIÓ DE

PROVEÏDORSPÀG: 14 DE 15

- S’usa alguna tècnica estadística?

- Es realitzen auditories internes (sistema, procés o producte)?

7.- MANIPULACIÓ, EMMAGATZEMATGE I EMBALATGE

Si PARCIAL No

- Esta definida la manipulació i emmagatzematge dels productes per prevenir el seu dany o deteriorament i assegurar una correcte rotació de stocks?

- S’avalua periòdicament l’estat dels materials per detectar qualsevol deteriorament dels mateixos?

- Esta definit l’embalatge i marcat?

- Existeixen mesures definides per la tramesa o transport?

8.- COMERCIALSi PARCIAL No

- Es realitza una revisió de les ofertes, comandes o contractes?

- Es defineixen i documenten tots els requisits?

- El responsable de Qualitat participa en dites revisions?

- Es registren les reclamacions de clients?

9.- DOCUMENTACIÓSi PARCIAL No

- Existeix un Manual de Qualitat?

- Existeix un Manual de Procediment?

- Existeixen instruccions de treball escrites?

PAQ- 6.2

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’AVALUACIÓ DE

PROVEÏDORSPÀG: 15 DE 15

- Es registren les no conformitats del sistema de Qualitat?

10.- FORMACIÓ

Si PARCIAL No- Existeixen programes de formació a tots els nivells de l’empresa?

- Aquest programes tracten temes de Qualitat?

11.- OBSERVACIONS

PERSONA O PERSONES QUE HAN CONTESTAT AQUESTS QÜESTIONARI (NOM,FIRMA I CÀRREC )

PAQ- 9.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL MUNTATGE DE

PORTESPÀG: 1 DE 10

ELABORAT PER

Responsable de Qualitat

REVISAT PER

Responsable de Qualitat

APROVAT PER

Direcció

DATA: DATA: DATA:

PAQ- 9.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL MUNTATGE DE

PORTESPÀG: 2 DE 10

HISTORIAL DE REVISIONS

REVISIÓ DATA MOTIU DE LA REVISIÓ

0 INICIAL

PAQ- 9.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL MUNTATGE DE

PORTESPÀG: 3 DE 10

1- OBJECTE

En aquest procediment s’estableix la sistemàtica que TALLERS REUS SL segueix

per la fabricació de diferents tipus de portes en ferro.

2- ABAST

S’aplica a la fabricació dels següents tipus de portes: correderes, basculants, batens i

enrotllades.

3- REFERÈNCIES

- Manual de la qualitat capítol 9

- Instrucció tècnica IT-01

4- DEFINICIONS

N / A

5- RESPONSABILITATS

El responsable de producció és l’encarregat de fer les inspeccions durant el muntatge

del producte, i del producte final i de complir els plans de fabricació establerts per la

direcció.

Els oficials i ajudants són responsables de fabricar el producte com indica el present

procediment i les instruccions tècniques de treball necessàries per la correcta

realització de les feines.

PAQ- 9.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL MUNTATGE DE

PORTESPÀG: 4 DE 10

6- EXECUCIÓ

6.1 PLANIFICACIÓ DE LES FEINES

Per qualsevol producte a fabricar el responsable de producció ha d’omplir el

LLISTAT DE MATERIAL I EINES A UTILITZAR, el FULL DE TREBALL, i un plànol o

croquis (amb totes les mides del producte a fabricar) que ha de donar als operaris

abans de començar la feina.

6.2 PREPARACIÓ DEL MATERIAL

En l’operació de tallar els materials, s’han de tenir en compte dues coses:

- La utilització de la maquinaria adequada, serra o serra cinta, per fer això

correctament cal seguir l’apartat operació tallar de la instrucció tècnica IT-01.

- I el correcte coneixement de les mides a les que s’han de tallar les barres de ferro

i les xapes.

El plànol ha d’indicar, la mida de cada una de les peces que s’utilitzen posteriorment

pel muntatge, en el FULL DE TREBALL s’hi posa el tipus de material a utilitzar i la

quantitat.

Agafar el material, normalment són barres de ferro. I mesura amb una cinta mètrica la

mida especificada en el FULL DE TREBALL a la que es vol tallar, es fa una marca

amb un guix. Es fixa el material a la serra amb l’ajut d’una mordassa i es va tallant.

PAQ- 9.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL MUNTATGE DE

PORTESPÀG: 5 DE 10

6.2 MUNTATGE

Un cop tot el material esta tallat comença el muntatge del producte. Es comença a

unir les peces que formaran la part més exterior de la porta, el marc. Amb un gat es

subjecten les peces, i s’uneixen amb una soldadura. Aquesta soldadura es fa segons

l’apartat operació soldar de la instrucció tècnica IT-01.

El muntatge es va realitzant seguin el plànol. Una vegada esta muntat l’esquelet de la

porta, es van soldant les parts interiors. La porta es munta des de fora cap a dins. Un

cop esta muntada s’afegeixen les parts mòbils, com poden ser, depenen del tipus de

porta, les rodes, en el cas de portes correderes, els contrapesos, per portes

basculants, o els eixos per portes enrotllables.

Una vegada finalitzat el muntatge s’han de polir les soldadures. Aquesta operació es

realitza segons l’apartat operació esmolar de la instrucció tècnica IT-01.

6.3 PINTAR

Finalitzada l’operació de polir ja es pot passa a la última fase del procés, pintar. Per

fer això s’ha de seguir l’aportat operació pintar de la instrucció tècnica IT-01.

Un cop el producte esta pintat, passa a ser un producte finalitzat i esta llest per

portar-lo al lloc on s’ha de col·locar.

6.4 CONTROL DURANT EL MUNTATGE

Al finalitzar cadascuna de les activitats realitzades per obtenir el producte final, es fan

Unes proves per donar per acceptat el producte en aquests moment de cicle de

PAQ- 9.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL MUNTATGE DE

PORTESPÀG: 6 DE 10

muntatge. Les inspeccions de les activitats pel muntatge de portes les porta a terme el

responsable de producció, seguint el REGISTRE DE CONTROL DURANT EL

MUNTATGE I INSPECCIÓ FINAL.

ACTIVITAT DE TALLAR

Agafar una mostra de les peces tallades, i mesurar-les amb una cinta mètrica per

comprovar si realment mesuren lo indicat en el full de treball o en el plànol, i si el

material és l’indicat en el LLISTAT DE MATERIAL I EINES A UTILITZAR.

ACTIVITAT DE MUNTATGE

Inspeccionar les soldadures. Es realitza uns inspecció visual, la unió de les parts

mitjançant una soldadura ha de quedar repleta de material. No es poden veure zones

buides. Es fa pressió sobre les dues peces soldades per comprovar que la soldadura

no és petita, i suporta un pes.

Inspeccionar les zones esmolades. Per fer això es fa una inspecció visual, es passa la

mà per sobre de la zona esmolada i aquesta a d’estar completament llisa, sense cap

rugositat.

ACTIVITAT DE PINTAR

Es realitza uns inspecció visual de tot el producte pintat. La pintura ha de cobrir tot el

producte, ha d’estar pintat de forma uniforme sense que hi hagi regalims, i el color ha

de ser el indicat en el full de treball.

En el REGISTRE DE CONTROL DURANT EL MUNTATGE I INSPECCIÓ FINAL

s’indiquen les proves a realitzar per cada activitat, i es registra la seva conformitat.

PAQ- 9.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL MUNTATGE DE

PORTESPÀG: 7 DE 10

7- ANNEXOS

- FULL DE TREBALL

- LLISTAT DE MATERIAL I EINES A UTILITZAR DOC.1 PAQ-9.1 REV:0

- REGISTRE DE CONTROL DURANT EL MUNTATGE I INSPECCIÓ FINAL

PAQ- 9.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL MUNTATGE DE

PORTESPÀG: 8 DE 10

FULL DE TREBALL

OPERARI DATA INICI

CLIENT Nº DE FEINA

ACTIVITAT

TALLAR � MUNTATGE � PINTAR � AUTOMATITZAR �

DESCRIPCIÓ DE LA FEINA

DIA HORES DESCRIPCIÓ

OBSERVACIONS

PAQ- 9.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL MUNTATGE DE

PORTESPÀG: 9 DE 10

LLISTAT DE MATERIALS I EINES A UTILITZAROPERARI: Nº DE FEINA DATA

EINES MATERIALS

SERRA ELÈCTRODES

SERRA CINTA FIL DE SOLDAR

SOLDADOR TUB QUADRAT DE

ESMOLADOR TUB RECTANGULAR DE

PISTOLA DE PINTAR XAPA DE

MÀQUINA DE TREPAR PLANO DE

GAT RODES

CINTA MÈTRICA CONTRAPESOS

EIXOS

PERFIL ARTICULAT DETUB DEPOLPPOLITJA DECAIXA DE TRANSMISSIONS

MOLLES

PINTURA

MATERIAL EXTRA

RESPONSABLE DE LA FEINA SIGNATURA

DOC.1 PAQ-9.1 REV:0

PAQ- 9.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL MUNTATGE DE

PORTESPÀG: 10 DE 10

REGISTRE DE CONTROL DURANT EL MUNTATGE I INSPECCIÓ FINAL

OPERARI DATA

Nº DE FEINA ACTIVITAT

TALLAR

MIDES C � NC �

MATERIAL C � NC �

MUNTATGE

SOLDADURA C � NC �

SOLDADURA LLISA C � NC �

PINTAR

PINTAT UNIFORME C � NC �

OBSERVACIONS

RESPONSABLE

C: Inspecció conformeNC: Inspecció no conforme

PAQ- 9.2

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’AUTOMATITZACIÓ

DE PORTESPÀG: 1 DE 17

ELABORAT PER

Responsable de Qualitat

REVISAT PER

Responsable de Qualitat

APROVAT PER

Direcció

DATA: DATA: DATA:

PAQ- 9.2

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’AUTOMATITZACIÓ

DE PORTESPÀG: 2 DE 17

HISTORIAL DE REVISIONS

REVISIÓ DATA MOTIU DE LA REVISIÓ

0 INICIAL

PAQ- 9.2

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’AUTOMATITZACIÓ

DE PORTESPÀG: 3 DE 17

1- OBJECTE

En aquest procediment s’estableix la sistemàtica que TALLERS REUS SL segueix

per la instal·lació de portes automatitzades.

2- ABAST

S'aplica als següents tipus de portes: Correderes, basculants, batens i enrotllables .

3- REFERÈNCIES

- Manual de Qualitat capítol 9.

4- DEFINICIONS

N/A

5- RESPONSABILITATS

El tècnic és qui instal·la el motor i els accessoris en la porta a automatitzar, fa les

proves finals i les regulacions pel correcte funcionament de la porta. També obra la

FITXA DE PORTES AUTOMATITZADES que l'arxiva, si convé, amb les instruccions

d'ús e instal·lacions donades pel fabricant

El tècnic fa la inspecció final de la feina i registra els resultats, i en cas que sigui

necessari obre informes de no conformitat.

PAQ- 9.2

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT D’AUTOMATITZACIÓ DE

PORTESPÀG: 4 DE 17

6- EXECUCIÓ

6.1 PLANIFICACIÓ DE LES FEINES

Per qualsevol feina l’oficial ha d'omplir el LLISTAT DE MATERIAL I EINES A

UTILITZAR, i el FULL DE TREBALL. I ha de prendre cap el lloc de treball les

instruccions d'ús e instal·lacions donades pel fabricat.

6.2 TIPUS DE MOTORS

Depenent del tipus de porta a automatitzar de les dimensions de la mateixa i de

les prestacions que cregui necessàries el tècnic en instal·lació de portes

automatitzades, utilitza un motor o un altre.

En l’annexa del final del procediment es presenten unes taules que ajudant al tècnic

a l’hora d’escollit el motor més adient.

Algunes prestacions poden ser: el Nº de maniobres en 24 hores, el pes de la porta,

la utilitat i del lloc on esta situada la porta. Les prestacions també depenen del que

demani el client.

6.3 SITUACIÓ DEL MOTOR I SUBJECCIÓ DE LA PORTA

Per cada tipus de porta definim un lloc per col·locar el motor, que pot variar en el cas

que el client ho demani o que la porta estigui situada en un lloc especial on els casos

definits no puguin aplicar-se.

PAQ- 9.2

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’AUTOMATITZACIÓ

DE PORTESPÀG: 5 DE 17

Segons el tipus de porta:

Portes correderes: el motor es situa en la part inferior de la porta, entremig dels

sopors que l’aguanten i engranat a la cremallera. La cremallera es col·loca

completament a nivell, entre 30 i 60 Cm del terra, segons el model de porta.

Portes basculants: en tenim de dos tipus:

- Portes industrials: el motor es situa en un lateral de la porta, el qual mitjançant

una barra de transmissió, actuen uns engranatges i unes cadenes situades als

laterals amarrades d’uns sopors.

- Portes residencials: el motor es situa sobre la porta i en el centre d’ella. Del motor

surten uns braços mecànics un a cada banda de la porta els quals accionant uns

sopors telescòpics.

Portes batents: el motor es situa enganxat al marc de la porta en la banda on estan les

frontisses i un altre part del motor es situa enganxat al marc central de la porta, que es

troba a la meitat de l’alçada de la porta.

Portes enrotllables: el motor es situa en el centre de l’eix de la porta mitjançant un cargol,

la politja del motor es fitxa amb un cargol a la primera o segona lama de la porta.

PAQ- 9.2

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’AUTOMATITZACIÓ

DE PORTESPÀG: 6 DE 17

6.4 ACCESSORIS

6.4.1 Fotocèl.lules

Les fotocèl.lules es col·loquen entre 50 o 60 Cm del terra i a 50 Cm com a màxim en el

cas de portes basculants, correderes o enrotllables i en el cas de les portes batents a

una distancia com a màxim de 50 Cm del que mesuri la porta oberta. Una a cada banda

de la porta. Estan situades a l’ interior de la porta i en cas de que el client ho demani es

posaran també en l'exterior.

6.4.2 Finals de carrera

Posarem els finals de carrera en portes correderes i en portes enrotllables.

Portes correderes: necessitem posar el final de carrera per que el motor sàpiga quant

s’ha de parar, un per tancar i un per obrir.

Portes enrotllables: posem el final de carrera per que el motor sàpiga quant ha arribat a

dalt o quant ha arribat al terra.

En les portes batents i en les basculants és el quadre elèctric o de maniobres que esta

temporitzat el que controla el final de carrera i no cal que li marqui el tècnic.

PAQ- 9.2

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’AUTOMATITZACIÓ

DE PORTESPÀG: 7 DE 17

6.5 INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA

L’empresa exigeix als clients, que a prop de la porta a automatitzar hi hagi un punt de

llum amb un magnetotèrmic de 5A o 6A que servirà de protecció al quadre de maniobres.

Se unirà el punt de llum i el quadre de maniobres amb un cable (manguera), de secció

3x1.5 mm2 més un cable a terra de la mateixa secció. La manguera es protegirà amb un

tub tipus Fergon MTS grisdur.

El quadre de maniobres i el motor se uniran amb un cable amb la mateixa secció que

l’anterior.

Regular el temps d’ espera que el tècnic cregui convenient, entre 20 i 25 segons o el que sol·licitiel client. Per fer això només cal regular el temporitzador del quadre de maniobres.

6.6 CONTROL DURANT EL MUNTATGE E INSPECCIÓ FINAL

El control efectuat durant el muntatge i al final de la instal·lació queda reflexat en el

REGISTRE DE CONTROL DURANT EL MUNTATGE I INSPECCIÓ FINAL. Aquest

registre s’utilitza tan, en el cas de realitzar una instal·lació nova com en el cas de fer un

manteniment o una reparació.

6.6.1 Inspecció final

S’han de fer proves tan, a les parts mecàniques com a les elèctriques d’una porta, en el

REGISTRE DE CONTROL DURANT EL MUNTATGE I INSPECCIÓ FINAL. S’ indiquen

algunes de les principals coses que s’han de comprovar:

PAQ- 9.2

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’AUTOMATITZACIÓ

DE PORTESPÀG: 8 DE 17

- Motor adequat: comprovar que el model del motor sigui l’ indicat en la llista de

material, i que compleix les especificacions sol·licitades pel client.

- Motor situat correctament: el motor té que estar col·locat en el lloc on indica el

procediment d’automatització de portes i barreres

- Fotocèl.lules: el número de fotocèl.lules té que ser l’ indicat en la llista de material.

I la situació ha de ser la indicada en el procediment d’automatització de portes i

barreres. Cal comprovar que detectin presencia, quan hi hagi un objecte o

persona al davant.

- Temps d’espera adequat: entre 20 i 25 segons o el que sol·liciti el client.

- Obertura manual: en cas de absència de corrent elèctrica que es pugui obrir la

porta.

- Obertura amb botonera: pitjant el boto del quadre s'ha d'obrir la porta.

- Comandament: el receptor al rebre la senyal del emissor, del comandament, obri i

tanqui la porta.

- Quadre de maniobres: que les funcions per a que a estat programat o les funcions

que controlen segueixin sent les mateixes.

- Receptor: que al detectar la senyal de l'emissor, rebi la senyal i faci la seva funció,

que és obrir la porta.

- Braços telescòpics: han de estar ben soldats i alienats.

- Cremallera: que el motor no hi trobi algun entrebanc per moure’s. Comprovar la

soldadura i l'engranatge amb el pinyó del motor.

- Politges: que els coixinets girin i estiguin engrassats i comprovar que no estiguin

desgastats.

- Cables: cal comprovar que no estiguin desgastats, i que els filaments no estiguin

trencats o que no s'hagin afluixat d'on estant connectats.

- Rodes: que els coixinets i les parts rotatives, estiguin en perfecte estat.

- Frontisses: la soldadura té que estar bé, que no estiguin trencada o clivellada.

- Panys elèctrics: tant el funcionament elèctric com el mecànic (mitjançant clau)

facin que la porta s'obri.

PAQ- 9.2

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’AUTOMATITZACIÓ

DE PORTESPÀG: 9 DE 17

6.7 FITXA DE PORTES AUTOMATITZADES

En finalitzar les feines, el tècnic omple la FITXA DE PORTES AUTOMATITZADES on s’

inclouen les següents dades:

- Dades del Client

- Nº de feina

- Decisió de fer pressupost

- Descripció de la reparació

- Causa de la avaria, si es coneix

- La solució adoptada per la seva reparació

6.8 FULL DE TREBALL

En aquest full s’hi fa una petita descripció de la feina a realitzar per l’operari i a demés,

aquest anota les hores empleades en la realització de la feina.

6.9 ESQUEMES

Els esquemes de les pàgines següents mostren de forma gràfica com és la instal·lació

de portes de diferents tipus.

7- ANNEXOS

- REGISTRE DE CONTROL DURANT EL MUNTATGE I INSPECCIÓ FINAL DOC.1

PAQ-9.2 REV: 0

- FITXA DE PORTES AUTOMATITZADES

- LLISTAT DE MATERIALS I EINES A UTILITZAR DOC.2 PAQ-9.2 REV: 0

- FULL DE TREBALL

PAQ- 9.2

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’AUTOMATITZACIÓ

DE PORTESPÀG: 10 DE 17

PORTES CORREDERES

C CremalleraS Selector de clauAL Llum intermitent amb antena sintonitzadaR RadioreceptorM MotoreductorFti/Fri Fotocèl.lules internesCF Columnes fotocèl.lulesT Transmissor 1-2-4 canals

PAQ- 9.2

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’AUTOMATITZACIÓ

DE PORTESPÀG: 11 DE 17

PORTES BATENTS

I Interruptor magnetotèrmicRQ Central de comandament i radioreceptor incorporatS Selector de clauAL Llum intermitent amb antena sintonitzadaM Operador manualFte/Fre Fotocèl.lules externesFti/Fri Fotocèl.lules internesCF Columnes per fotocèl.lulesT Transmissor 1-2-4 canalsRG58 Cable per antena

PAQ- 9.2

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’AUTOMATITZACIÓ

DE PORTESPÀG: 12 DE 17

PORTES BASCULANTS

CA Braç i tubs de transmissióM MotorQ Central de comandamentsR Targeta receptoraT TransmissorFt,Fr Fotocèl.lules

PAQ- 9.2

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’AUTOMATITZACIÓ

DE PORTESPÀG: 13 DE 17

PORTES ENROTLLABLES

M MotorreductorSPM Caixa portamollesP PolitjaA ArbreQ Central de comandamentAL Llum intermitent amb antena sintonitzadaS Selector de clauR Targeta receptoraT TransmissorFt/Fr Fotocèl.lules

PAQ- 9.2

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L'AUTOMATITZACIÓ

DE PORTESPÀG: 14 DE 17

REGISTRE DE CONTROL DURANT EL MUNTATGEI INSPECCIÓ FINAL

CLIENT Nº FEINA DATA

COMPROVACIONSC NC NA C NC NA

SITUACIÓ DEL MOTOR RODES

FOTOCÈL.LULES CREMALLERA

TEMPS D'ESPERA POLITGES

OBERTURA MANUAL CABLES

OBERTURA AMBBOTONERA

BRAÇOSTELESCÒPICS

COMANDAMENT FRONTISSES

QUADRE DE MANIOBRES PANY ELÈCTRIC

RECEPTOR

OBSERVACIONS

RESPONSABLE DE LA FEINA SIGNATURA

DOC.1 PAQ-9.2 REV:0

C: Comprovació que ES CONFORME la feina realitzadaNC: Comprovació que NO ES CONFORME la feina realitzadaNA: Comprovació que NO APLICA a la feina realitzada

PAQ- 9.2

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L'AUTOMATITZACIÓ

DE PORTESPÀG: 15 DE 17

FITXA DE PORTES AUTOMATITZADESADREÇACLIENT

TELÈFON

DATA D’ INSTAL·LACIÓ DATA DE REPARACIÓ

TIPUS DE PORTA:

MARCA DEL MOTOR:

MODEL DEL MOTOR:

MODEL DEL QUADRE:

PROVEÏDOR:

CODI COMANDAMENT

OBSERVACIONS

PAQ- 9.2

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’AUTOMATITZACIÓ

DE PORTESPÀG: 16 DE 17

LLISTAT DE MATERIALS I EINES A UTILITZAROPERARI: Nº DE FEINA DATA

EINES MATERIALS

ESCALA ELÈCTRODOS

MOTOSOLDADORA FOTOCÈL.LULES

SOLDADOR QUADRE DE MANIOBRES

DISC RADIAL COMANDAMENT

BASTIDA BOTONERA

GRUP ELECTROGEN TUB TIPUS FERGON

MULTIMETRE CABLES

CAIXA D'EINES MODEL DEL MOTOR

RECEPTOR

PANY ELÈCTRIC

CAIXA D’EMPALMES

REGLETES DE CONNEXIÓ

CREMALLERA

MATERIAL EXTRA

RESPONSABLE DE LA FEINA SIGNATURA

DOC.2 PAQ-9.2 REV:0

PAQ- 9.2

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’AUTOMATITZACIÓ

DE PORTESPÀG: 17 DE 17

FULL DE TREBALL

OPERARI DATA INICI

CLIENT Nº DE FEINA

ACTIVITAT

TALLAR � MUNTATGE � PINTAR � AUTOMATITZAR �

DESCRIPCIÓ DE LA FEINA

DIA HORES DESCRIPCIÓ

OBSERVACIONS

PAQ- 10.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER REALITZAR EL

CONTROL DE RECEPCIÓPÀG: 1 DE 10

ELABORAT PER

Responsable de Qualitat

REVISAT PER

Responsable de Qualitat

APROVAT PER

Direcció

DATA: DATA: DATA:

PAQ- 10.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER REALITZAR EL

CONTROL DE RECEPCIÓPÀG: 2 DE 10

HISTORIAL DE REVISIONS

REVISIÓ DATA MOTIU DE LA REVISIÓ

0 INICIAL

PAQ- 10.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER REALITZAR EL

CONTROL DE RECEPCIÓPÀG: 3 DE 10

1- OBJECTE

L’objecte d’aquest procediment és establir la metodologia per realitzar el control de la

recepció dels materials rebuts amb la fi d’assegurar que es compleixin els requisits

especificats.

2- ABAST

S’ aplica a tots els materials rebuts a Tallers Reus SL.

3- REFERÈNCIES

- Manual de la Qualitat capítol 10.

4- DEFINICIONS

Lot: partida de materials rebuts de la mateixa referència i comanda.

5- RESPONSABILITATS

El Responsable de Magatzem és l’encarregat de realitzar els diferents controls als

materials, (control documental, control de quantitatiu, control dimensional e inspecció

visual). Comunica i resolt incidències amb proveïdors.

PAQ- 10.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER REALITZAR EL

CONTROL DE RECEPCIÓPÀG: 4 DE 10

6- EXECUCIÓ

6.1 CONTROL PREVI A LA RECEPCIÓ DELS MATERIALS

Los materials rebuts són comprovats d'acord al seu estat general i el número de

paquets entregats pel transportista. En l’albarà del transportista s’ indica la data i

firma del responsable del control no admetent-se cap material que no vingui

acompanyat pel corresponent albarà del proveïdor.

6.2 Control de recepció

Els materials rebuts són immediatament situats en la zona d’espera senyalitzada en

groc. Els controls efectuats comprenen els següents:

Control documental

Es comprova que les dades reflexades en la COMANDA de compres coincideixin

amb lo especificat a l’albarà del proveïdor (productes, mides i quantitats).

Control quantitatiu

Es comprova que el material reflexat en l’albarà del proveïdor coincideix amb el

material rebut (producte i quantitats).

Control dimensional e inspecció visual del material

S’efectua una inspecció visual del estat general del material, en una mostra de

PAQ- 10.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER REALITZAR EL

CONTROL DE RECEPCIÓPÀG: 5 DE 10

almenys el 20%. En cas de no conformitat, el control s’amplia al 100% del material,

separant els materials no conformes de la resta.

En el cas que s'hagi sol·licitat un material amb mides concretes, el control

dimensional es fa seguin les mides indicades al croquis adjunt amb la COMANDA.

6.3 REGISTRE: INFORME DE CONTROL DE RECEPCIÓ

Els resultats del control de recepció queden registrades sobre el mateix albarà del

proveïdor i mitjançant la utilització del segell REGISTRE DE CONTROL DE

RECEPCIÓ corresponent.

S’entra en la base de dades tot el material que arriba i la quantitat.

6.4 INCIDÈNCIES EN EL CONTROL DE RECEPCIÓ

Qualsevol incidència detectada en el control de recepció, es registrada mitjançant un

informe que es transmet per fax al proveïdor i mitjançant el qual se l’ informa i

sol·licita les accions immediates per resoldre el problema i/o les accions a mitja o

llarg termini necessàries per evitar la seva repetició. Aquestes últimes seran

sol·licitades pel responsable de magatzem i sota el seu propi criteri d’acord amb la

gravetat i repetició de la mateixa.

Per altra banda, també es considera incidència qualsevol incompliment del termini

d’entrega que superi les 3 dies de la data prevista d’entrega segons indicacions de la

COMANDA de compra. Aquestes incidències son comunicades al proveïdor pel

responsable de magatzem.

PAQ- 10.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER REALITZAR EL

CONTROL DE RECEPCIÓPÀG: 6 DE 10

6.5 PRODUCTES DEFECTUOSOS O DEVOLUCIONS A PROVEÏDORS

Qualsevol producte defectuós o devolucions a proveïdors, és apartat a la zona de

producte no conforme. Aquesta zona es senyalitzada en color vermell al terra. No

s’autoritza la seva sortida cap al proveïdor, fins que no s’hagi resolt i registrat el seu

resultat final pel responsable de magatzem en el corresponent informe d’ incidències.

6.6 PRODUCTES CONFORMES

Els productes que hagin superat els controls de recepció s’ aparten fora de la zona

d’espera i s’ubiquen al magatzem:

7.- ANNEXOS

- DIAGRAMA DE FLUX DEL CONTROL DE RECEPCIÓ

- INFORME DE CONTROL DE RECEPCIÓ

- INFORME DE INCIDÈNCIES AL PROVEÏDOR DOC.1 PAQ-9.1

REV: 0

PAQ- 10.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER REALITZAR EL

CONTROL DE RECEPCIÓPÀG: 7 DE 10

DIAGRAMA DE FLUX DE CONTROL DE RECEPCIÓ

Recepció de material

Zona d’espera

Ajudant

Control documental Registre d’ inspecció Resp. de magatzem

No Comunicar als proveïdors RegistreEs correcte? les incidències d’ incidències

Resp. de magatzem Si Devolució al

proveïdor Fi

Resp. magatzem

Control quantitatiu Registre d’inspecció

Resp. de magatzem

No Comunicar als proveïdors Registre de És correcte? les incidències incidències

Resp. de magatzem Si

Devolució al proveïdor Fi

Resp. magatzem

PAQ- 10.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER REALITZAR EL

CONTROL DE RECEPCIÓPÀG: 8 DE 10

Control dimensional i Registre d’ inspecció visual inspecció

Resp. de magatzem

No Comunicar al proveïdor Registre d’ És correcte? de les incidències incidències

Resp. de magatzem

Si Devolució al

proveïdor Fi

Resp. magatzem

Ubicar els materials en les zones establertes

Resp. de magatzem

Emmagatzematge del material

PAQ- 10.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER REALITZAR EL

CONTROL DE RECEPCIÓPÀG: 9 DE 10

INFORME DE CONTROL DE RECEPCIÓ

DATA DE RECEPCIÓ C NC

CONTROL DOCUMENTAL

CONTROL. QUANTITATIU

CONTROL DIMENSIONAL I VISUAL

OBSERVACIONS:

SIGNATURA

PAQ- 10.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER REALITZAR EL

CONTROL DE RECEPCIÓPÀG: 10 DE 10

INFORME DE INCIDÈNCIES AL PROVEÏDORDATA OBERTURA Nº INFORME RESPONSABLE

Nº ALBARÀ Nº COMANDA PROVEÏDOR

DENOMINACIÓ I REFERÈNCIA DEL MATERIAL

INCIDÈNCIA

DECISIÓ PRESA

A COMPLIMENTAR PEL PROVEÏDORRESPONSABLE

FIRMA

PLA D’ACCIONS IMMEDIATES/CORRECTORES

DATA IMPLANTACIÓ

NOTA: El present informe deu ser remés degudament complimentat pel proveïdor en

un termini no superior a 48 hores. DOC.1 PAQ-10.1 REV:0

PAQ- 11.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL CONTROL DELS

EQUIPS D’INSPECCIÓ, MESURA I ASSAIGPAG: 1 DE 8

ELABORAT PER

Responsable de Qualitat

REVISAT PER

Responsable de Qualitat

APROVAT PER

Direcció

DATA: DATA: DATA:

PAQ- 11.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL CONTROL DELS

EQUIPS D’INSPECCIÓ, MESURA I ASSAIGPÀG: 2 DE 8

HISTORIAL DE REVISIONS

REVISIÓ DATA MOTIU DE LA REVISIÓ

0 INICIAL

PAQ- 11.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL CONTROL DELS

EQUIPS D’INSPECCIÓ, MESURA I ASSAIGPÀG: 3 DE 8

1- OBJECTE

En aquest procediment s’estableix la sistemàtica que TALLERS REUS SL segueix

per controlar, calibrar i realitzar el manteniment dels equips d’inspecció, mesura i

assaig utilitzats per la nostra empresa per demostrar la conformitat del producte amb

els requisits especificats.

2- ABAST

Aquest control es realitza a tots els equips que s’utilitzen per la fabricació de portes i

per les proves realitzades durant la instal·lació d’automatismes.

3- REFERÈNCIES

- Manual de la Qualitat capítol 9

- Manual de la Qualitat capítol 10

4- DEFINICIONS

N / A

5- RESPONSABILITATS

El responsable de que tots els aparells estiguin degudament calibrats és el

Responsable de Producció i el Responsable de qualitat que han de tenir uns registres

amb les dates de control de tots el equips.

PAQ- 11.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL CONTROL DELS

EQUIPS D’INSPECCIÓ, MESURA I ASSAIGPÀG: 4 DE 8

6- EXECUCIÓ

La periodicitat de la calibració i del manteniment, s’establirà depenen deltipus d’equip.

Maquinaria: serra, serra cinta, trepant, mola, maquina de trepar és realitza un

manteniment cada tres setmanes.

Eines petites: metros, escaires es realitza una revisió del seu estat cada dos mesos.

Els multimetres es calibraran cada any.

La calibració del peu de rei serà cada dos anys donat que és un instrument de

mesura poc utilitzat.

Els equips que no poden revisar-se o calibrar en l’empresa mateix seran portats a un

Laboratori s’identificaran amb una etiqueta de producte conforme, per evitar que es

puguin realitzar assajos amb algun equip no calibrat, o en pèssimes condicions per

fer mesures, que ens doni resultats erronis.

Es realitza una LLISTA DELS EQUIPS existents al taller, on s’indiquen les següents

dades:

- Model del equip

- Marca

- Data de calibració

- Data de la propera calibració

Es fa una FITXA per cada equip de mesura que es porta al laboratori a calibrar. I es

fa una PAUTA DE MANTENIMENT PREVENTIU pels equips que es revisen al taller.

PAQ- 11.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL CONTROL DELS

EQUIPS D’INSPECCIÓ, MESURA I ASSAIGPÀG: 5 DE 8

7- ANNEXOS

- LLISTA D’EQUIPS

- FITXA D’EQUIP

- PAUTA DE MANTENIMENT PREVENTIU

PAQ- 11.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL CONTROL DELS

EQUIPS D’INSPECCIÓ, MESURA I ASSAIGPÀG: 6 DE 8

LLISTA D’EQUIPSMODEL:MARCA:DATA DE CALIBRACIÓ:DATA DE LA PROPERACALIBRACIÓ: RESPONSABLE

MODEL:MARCA:DATA DE CALIBRACIÓ:DATA DE LA PROPERACALIBRACIÓ: RESPONSABLE

MODEL:MARCA:DATA DE CALIBRACIÓ:DATA DE LA PROPERACALIBRACIÓ: RESPONSABLE

MODEL:MARCA:DATA DE CALIBRACIÓ:DATA DE LA PROPERACALIBRACIÓ: RESPONSABLE

MODEL:MARCA:DATA DE CALIBRACIÓ:DATA DE LA PROPERACALIBRACIÓ: RESPONSABLE

MODEL:MARCA:DATA DE CALIBRACIÓ:DATA DE LA PROPERACALIBRACIÓ: RESPONSABLE

MODEL:MARCA:DATA DE CALIBRACIÓ:DATA DE LA PROPERACALIBRACIÓ: RESPONSABLE

PAQ- 11.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL CONTROL DELS

EQUIPS D’INSPECCIÓ, MESURA I ASSAIGPÀG: 7 DE 8

FITXA D’EQUIP

TIPUS:

MARCA:

MODEL:

Nº DE SÈRIE:

PROCEDIMENT DE CALIBRACIÓ:

TRAÇABILITAT:

INCERTESA:

DATA DE CALIBRACIÓ:

DATA DE LA PROPERA CALIBRACIÓ:

HISTÒRIC DE CALIBRACIONS

Nº CERTIFICAT ORGANISMEDATA DE

CALIBRACIÓ

DATAPROPERA

CALIBRACIÓRESULTAT OBSERVACIONS

PAQ- 11.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL CONTROL DELS

EQUIPS D’INSPECCIÓ, MESURA I ASSAIGPÀG: 8 DE 8

PAUTA DE MANTENIMENT PREVENTIU

NOM DE LA MAQUINA:

Nº DE SÈRIE:

CONTROLS A REALITZAR PERIODICITAT

OBSERVACIONS

PAQ- 13.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL TRACTAMENT DE

RECLAMACIONS DE CLIENTSPÀG: 1 DE 5

ELABORAT PER

Responsable de Qualitat

REVISAT PER

Responsable de Qualitat

APROVAT PER

Direcció

DATA: DATA: DATA

PAQ- 13.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL TRACTAMENT DE

RECLAMACIONS DE CLIENTSPÀG: 2 DE 5

HISTORIAL DE REVISIONS

REVISIÓ DATA MOTIU DE LA REVISIÓ

0 INICIAL

PAQ- 13.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL TRACTAMENT DE

RECLAMACIONS DE CLIENTSPÀG: 3 DE 5

1.- OBJECTE

L’objecte d’aquest procediment és establir un sistema que garantitzi que les

reclamacions dels clients s’analitzen i es tracten eficaçment.

2.- ABAST

En aquest procediment s’ inclouran tots els productes subministrats, així com totes

les clàusules dels nostres subministraments que siguin contractuals.

3.- REFERÈNCIES

- Manual de la Qualitat capítol 13

4.- DEFINICIONS

Reclamació de clients: qualsevol queixa comunicada a Tallers Reus SL dins del

període de garantia.

5.- RESPONSABILITATS

Qualsevol persona pot recollir les reclamacions dels clients i procedir a l'obertura d'un

informe de RECLAMACIÓ DE CLIENT. Una vegada adoptades les solucions es tanca

l’ informe. El Responsable de Qualitat és l'encarregat d’ informar al client de la decisió

presa.

El Responsable de Producció i l’Agent de Vendes són els responsables d' analitzar

les reclamacions junt amb el Responsable de Qualitat.

PAQ- 13.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL TRACTAMENT DE

RECLAMACIONS DE CLIENTSPÀG: 4 DE 5

6.- EXECUCIÓ

6.1 RECEPCIÓ I ANÀLISI DE LA RECLAMACIÓ

Davant una reclamació d’un client i abans de procedir a la seva tramitació com a tal

reclamació, s’efectua un anàlisi previ per comprovar la seva consistència i procedir en

cas positiu, a l’obertura del corresponen informe.

L'anàlisi de la reclamació pot comportar l'emissió del corresponent informe de no

conformitat (INC) i/o informe d'accions correctores/preventives (IAC/P).

6.2 DOCUMENTACIÓ INFORME DE RECLAMACIÓ DE CLIENT

El INFORME DE RECLAMACIÓ DE CLIENT contindrà les següents dades:

- Nº IRC: número correlatiu

- Data d'obertura

- Nom del client

- Número de feina

- Descripció de la reclamació: se indiquen les causes de la reclamació expressada

pel client, així com qualssevol dada que pugui considerar-se d'utilitat a l'hora de

l'anàlisi.

- Nº IAC (Informe d'acció correctora) en el cas que s'origini.

- Nº INC (Informe de no conformitat) en el cas que s'origini.

- Informació al client.

7. ANNEXOS

- INFORME DE RECLAMACIÓ DE CLIENT DOC.1 PAQ-13.1 REV: 0

PAQ- 13.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL TRACTAMENT DE

RECLAMACIONS DE CLIENTSPÀG: 5 DE 5

INFORME DE RECLAMACIÓ DE CLIENTDATA OBERTURA Nº INFORME RESPONSABLE

CLIENT Nº FEINA

DESCRIPCIÓ DE LA RECLAMACIÓ

Nº IAC/P Nº INC

RESPONSABLE

FIRMA

INFORMACIÓ AL CLIENT DE LA DECISIÓ

DATA

DOC.1 PAQ-13.1 REV: 0

PAQ- 13.2

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL CONTROL DE LES NO

CONFORMITATSPÀG: 1 DE 6

ELABORAT PER

Responsable de Qualitat

REVISAT PER

Responsable de Qualitat

APROVAT PER

Direcció

DATA: DATA: DATA:

PAQ- 13.2

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL CONTROL DE LES NO

CONFORMITATSPÀG: 2 DE 6

HISTORIAL DE REVISIONS

REVISIÓ DATA MOTIU DE LA REVISIÓ

0 INICIAL

PAQ- 13.2

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL CONTROL DE LES NO

CONFORMITATSPÀG: 3 DE 6

1- OBJECTE

L’objecte d’aquest procediment és establir un sistema pel tractament de les no

conformitats degudes a reclamacions de clients o detectades pel personal de

l'empresa.

2- ABAST

S’aplica a qualsevol no conformitat detectada durant o al final de la instal·lació que

afecti a la qualitat.

3- REFERÈNCIES

- Manual de Qualitat capítol 13

- Procediment pel tractament de reclamacions de clients PAQ-13.1

4- DEFINICIONS

No conformitat: incompliment dels requisits especificats.

5- RESPONSABILITATS

Qualsevol persona pot procedir a l'obertura d'un informe de no conformitat (INC).

El Responsable de producció és el responsable d' analitzar les no conformitats i

decidir l'acció a prendre junt amb el Responsable de Qualitat, tant mateix

procedeixen a la comprovació de l'acció adoptada.

PAQ- 13.2

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL CONTROL DE LES NO

CONFORMITATSPÀG: 4 DE 6

Els oficials i ajudants són els encarregats de solucionar la no conformitat, realitzant la

decisió presa pels diferents responsables.

6- EXECUCIÓ

6.1 DETECCIÓ DE PRODUCTES NO CONFORMES

Les possibles no conformitats es detecten internament durant el muntatge o en el

control final i externament per les reclamacions de clients documentades com indica

el PAQ-13.1.

6.2 INFORME DE NO CONFORMITAT

Com a registre de les no conformitats s'establirà un INFORME DE NO

CONFORMITATS (INC), on apareixeran les següents dades:

- INC Nº: amb un número correlatiu darrera de l'any.

- Data d'obertura

- Client

- Nº de feina

- Descripció de la no conformitat: es descriu àmpliament la no conformitat objecte

d'estudi.

- Decisió presa: es descriu l'acció proposada per solucionar amb la major brevetat

possible la no conformitat.

- Comprovació de l'acció: se indica la comprovació de l'activació de l'acció

proposada i el seu posterior tancament del INC.

- La decisió d'establir un INFORME D'ACCIÓ CORRECTORA

PAQ- 13.2

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL CONTROL DE LES NO

CONFORMITATSPÀG: 5 DE 6

6.3 DECISIÓ

El Responsable de Qualitat sota el seu propi criteri és qui decideix: en cas que les no

conformitats siguin repetitives o greus establir una acció correctora per eliminar les

causes de les no conformitats.

7- ANNEXOS

- INFORME DE NO CONFORMITATS DOC.1 PAQ-13.2 REV: 0

PAQ- 13.2

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL CONTROL DE LES NO

CONFORMITATSPÀG: 6 DE 6

INFORME DE NO CONFORMITAT

INC Nº:

DATA D'OBERTURA:

CLIENT:

Nº DE FEINA:

DESCRIPCIÓ DE LA NO CONFORMITAT:

RESPONSABLEDATA:

RESPONSABLEDATA

DECISIÓ PRESA:

RESP. QUALITATDATA

COMPROVACIÓ DE L'ACCIÓ:

RESPONSABLEDATA

ES NECESSARI ESTABLIR UN IAC

SI � Nº............ NO �RESP. QUALITATDATA

DOC.1 PAQ-13.2 REV: 0

PAQ- 14.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL CONTROLD'ACCIONS CORRECTORES I

PREVENTIVES PÀG: 1 DE 6

ELABORAT PER

Responsable de Qualitat

REVISAT PER

Responsable de Qualitat

APROVAT PER

Direcció

DATA: DATA: DATA:

PAQ- 14.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL CONTROL D'ACCIONS

CORRECTORES I PREVENTIVESPÀG: 2 DE 6

HISTORIAL DE REVISIONS

REVISIÓ DATA MOTIU DE LA REVISIÓ0

PAQ- 14.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL CONTROL D'ACCIONS

CORRECTORES I PREVENTIVESPÀG: 3 DE 6

1- OBJECTE

L'objecte d'aquest procediment és exposar la metodologia per l'establiment d'accions

correctores o preventives amb la fi d'eliminar les causes de les no conformitats.

2- ABAST

És aplicable a qualsevol no conformitat.

3- REFERÈNCIES

- Manual de Qualitat capítol 14

- Procediment pel control de les no conformitats PAQ-13.2

4- DEFINICIONS

Accions correctores: acció presa per eliminar les causes d'una no conformitat i evitar

que es repeteixi.

La seva possible procedència inclou reclamacions de clients, productes no conformes

o no conformitats del Sistema de Qualitat.

Acció preventiva: acció presa per eliminar les causes potencials d'una no conformitat

i evitar que es produeixi.

Les fonts d’ informació emprades inclou resultats d' auditories, registres de qualitat o

reclamacions de clients.

PAQ- 14.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL CONTROL D'ACCIONS

CORRECTORES I PREVENTIVESPÀG: 4 DE 6

5- RESPONSABILITATS

El Responsable de Qualitat estableix els informes d'accions correctores i

preventives i comprova la seva aplicació i eficàcia.

El Responsable de Qualitat junt amb el responsable implicat, analitzen les no

conformitats per proposar l'activació d'accions correctores / preventives.

El comitè de Qualitat en les periòdiques revisions del Sistema de Qualitat, pot

proposar l'adopció d'accions correctores o preventives per la millora de les activitats

de l'empresa.

6- EXECUCIÓ

6.1 ACTIVACIÓ DE LES ACCIONS CORRECTORES / PREVENTIVES.

L'aplicació de les accions correctores i preventives es duen a terme, quan el

Responsable de Qualitat d'acord amb la gravetat o repetició d'una no conformitat ho

cregui necessari o en les periòdiques revisions del Sistema de Qualitat per part de la

direcció o per la realització de les auditories internes.

En l'establiment de les accions correctores i preventives es procedeix inicialment a

l'anàlisi dels problemes e investigació de les causes que els han produït o així com

causes que facin preveure l’aparició de problemes.

Una vegada establerta l'acció correctora o preventiva, s'assegura l'execució i eficàcia

d'aquesta acció dintre del termini previst en el corresponent informe.

PAQ- 14.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL CONTROL D'ACCIONS

CORRECTORES I PREVENTIVESPÀG: 5 DE 6

6.2 DOCUMENTACIÓ: INFORME D'ACCIÓ CORRECTORA / PREVENTIVA

A l’ informe d'acció correctora / preventiva hi ha de constar les següents dades:

- Nº IAC/P: amb un número correlatiu seguit de l'any. Es tatxa P o C segons es

tracti d'una acció correctora o preventiva.

- Data d'obertura

- Procedència / Fonts: s’ indica la procedència (acció correctora) o les fonts d’

informació (acció preventiva), de les quals es parteix per l'establiment del IAC/P.

- Descripció de la no conformitat: es descriu la no conformitat real o potencial que

s'analitza.

- Anàlisis i causes: s’ indica l'anàlisi efectuat i les possibles causes, incloent com

annexes els possibles informes complementaris que hagin estat necessaris per

realitzar aquest anàlisi.

- Acció correctora / preventiva: es descriu l'acció correctora o preventiva a adoptar,

així com els Responsables de la seva aplicació.

- Comprovació de l'acció: s’ indiquen els controls efectuats per comprovar

l'execució i eficàcia de l'acció dins del termini previst d’ implantació, i

posteriorment es tanca l’ informe.

6.3 ARXIU I DISTRIBUCIÓ

- Original de l’ informe d'acció correctora / preventiva pel Responsable de Qualitat.

- Còpia de l’ informe pel responsable de l'aplicació.

7- ANNEXOS

- INFORME D'ACCIÓ CORRECTORA / PREVENTIVA DOC.1 PAQ-14.1 REV: 0

PAQ- 14.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL CONTROL D'ACCIONS

CORRECTORES I PREVENTIVESPÀG: 6 DE 6

INFORME D'ACCIÓ CORRECTORA / PREVENTIVA

Nº IAC / P:

DATA D'OBERTURA:

PROCEDÈNCIA / FONTS:

DESCRIPCIÓ DE LA NO CONFORMITAT:

RESP. QUALITATDATA

RESPONSABLEDATA

ANÀLISIS / CAUSES:

RESP. QUALITATDATA

RESPONSABLEDATA

ACCIÓ CORRECTORA / PREVENTIVA:

TERMINI DE IMPLANTACIÓ:

RESP. QUALITATDATA

COMPROVACIÓ DE L'ACCIÓ

RESP. QUALITATDATA

DOC.1 PAQ 14.1 REV: 0

PAQ- 16.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL CONTROL DELS

REGISTRES DE QUALITATPÀG: 1 DE 6

ELABORAT PER

Responsable de Qualitat

REVISAT PER

Responsable de Qualitat

APROVAT PER

Direcció

DATA: DATA: DATA:

PAQ- 16.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL CONTROL DELS

REGISTRES DE QUALITATPÀG: 2 DE 6

HISTORIAL DE REVISIONS

REVISIÓ DATA MOTIU DE LA REVISIÓ

0 INICIAL

PAQ- 16.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL CONTROL DELS

REGISTRES DE QUALITATPÀG: 3 DE 6

1- OBJECTE

L'objecte d'aquest procediment és establir el mètode per arxivar els registres de la

qualitat.

2- ABAST

Aquest procediment s'aplica a tots els registres del sistema de qualitat.

3- REFERÈNCIES

- Manual de Qualitat capítol 16.

4- DEFINICIONS

Registre: format complimentat en paper o suport electrònic, que demostra la

realització dels requisits del sistema de qualitat.

5- RESPONSABILITATS

El Responsable de Qualitat és l'encarregat del control i arxiu dels registres de

qualitat.

6- EXECUCIÓ

6.1 CONDICIONS GENERALS

Tots els registres de Qualitat seran llegibles i es guardaran i conservaran en unes

condicions on no es deteriorin.

PAQ- 16.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL CONTROL DELS

REGISTRES DE QUALITATPÀG: 4 DE 6

6.2 MÈTODE D'ARXIU

El Responsable de Qualitat manté el LLISTAT PEL CONTROL DELS REGISTRES

DE QUALITAT, on apareixen les següents dades:

- Registre: nom dels registres

- Identificació: número de procediment al que pertany el registre

- Mètode d'arxiu: la forma en que s'arxiva cada registre

6.3 TEMPS D'ARXIU

El temps mínim que guardarem tots els registres de qualitat és de tres anys.

7- ANNEXOS

- RELACIÓ DE REGISTRES DE QUALITAT

PAQ- 16.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL CONTROL DELS

REGISTRES DE QUALITATPÀG: 5 DE 6

RELACIÓ DE REGISTRES DE QUALITAT

REGISTRE IDENTIFICACIÓ MÈTODE D'ARXIUINFORME DE REVISIÓ DELSISTEMA

PAQ-1.1 EN CARPETA IRSCRONOLÒGICAMENT

FITXA DE RECEPCIÓ PETICIÓ DEPRESSUPOST

PAQ-3.1 CARPETA DE FEINA

PRESSUPOST PAQ-3.1 CARPETA DE FEINA

REGISTRE DE COPIES PAQ- 5.2 EN CARPETA RCREGISTRE DE COPIES

NOTA DE COMANDA PAQ-6.1 CARPETA DE FEINA

ALBARÀ DE COMANDA PAQ-6.1 CARPETA DE FEINA

REGISTRE D'ENTRADES PAQ-6.1 CARPETA DE FEINA

INFORME AVALUACIÓ DEPROVEÏDORS PAQ-6.2

EN CARPETA DEPROVEÏDORS

ALFABÈTICAMENTLLISTA DE PROVEÏDORSHOMOLOGATS

PAQ-6.2 EN CARPETA DEPROVEÏDORS

CRONOLÒGICAMENTREGISTRE DE SEGUIMENT DEPROVEÏDORS

PAQ-6.2 EN CARPETA DEPROVEÏDORS

CRONOLÒGICAMENTREGISTRE DE CONTROL DURANTEL MUNTATGE E INSPECCIÓ FINAL( TANCAMENTS )

PAQ-9.1 CARPETA DE FEINA

FULLA INTERNA DE TREBALL PAQ- 9.1,9.2 CARPETA DE FEINA

LLISTAT DE MATERIAL PAQ-9.1, 9.2 CARPETA DE FEINA

REGISTRE DE CONTROL DURANTEL MUNTATGE E INSPECCIÓ FINAL(PORTES AUTOMATITZADES)

PAQ-9.2 CARPETA DE FEINA

ALBARANS DE PROVEÏDORS PAQ-10.1 EN ARXIU ALBARANS

CERTIFICAT DE CALIBRACIÓ PAQ-11.1EN CARPETACERTIFICATS

CRONOLÒGICAMENTJUNT FITXA D'EQUIP

PAQ- 16.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL CONTROL DELS

REGISTRES DE QUALITATPÀG: 6 DE 6

RELACIÓ DE REGISTRES DE QUALITAT

REGISTRE IDENTIFICACIÓ MÈTODE D'ARXIUINFORME DE INCIDÈNCIES ALPROVEÏDOR

PAQ-13.1 EN CARPETA DEINCIDÈNCIES

CRONOLÒGICAMENTINFORME DE RECLAMACIÓ DECLIENT

PAQ-13.1 CARPETA DERECLAMACIONS

CRONOLÒGICAMENTINFORME DE NO CONFORMITAT PAQ-13.2 EN CARPETA INCCRONOLÒGICAMENT

INFORME ACCIONSCORRECTORES I PREVENTIVES(AC/P)

PAQ-14.1 EN CARPETA (IAC/P)CRONOLÒGICAMENT

PROGRAMA D'AUDITORIES ANUAL PAQ-17.1 EN CARPETA AIPER DATES

INFORME D'AUDITORIA PAQ-17.1 EN CARPETA IACRONOLÒGICAMENT

INFORME QUALIFICACIÓ AUDITOR PAQ-17.1EN CARPETA DE

FORMACIÓPER DATES

FITXA DE DADES PERSONALS PAQ-18.1EN CARPETA DE

FORMACIÓALFABÈTICAMENT

PLA ANUAL DE FORMACIÓ PAQ-18.1EN CARPETA DE

FORMACIÓPER DATES

FITXA DE PORTESAUTOMATITZADES

PAQ-19.1 EN CARPETA FITXAP.A

ALFABÈTICAMENT

FULL DE REPARACIONS PAQ-19.1EN LA CARPETA

FULLS DEREPARACIONS

ALFABÈTICAMENT

INFORME DE GARANTIA IRECOMANACIONS PAQ-19.1

EN LA CARPETA DEFITXES PORTES

AUTOMATITZADES

PAQ- 17.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER AUDITORIES

INTERNES DE QUALITATPÀG: 1 DE 8

ELABORAT PER

Responsable de Qualitat

REVISAT PER

Responsable de Qualitat

APROVAT PER

Direcció

DATA: DATA: DATA:

PAQ- 17.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER AUDITORIES

INTERNES DE QUALITATPÀG: 2 DE 8

HISTORIAL DE REVISIONS

REVISIÓ DATA MOTIU DE LA REVISIÓ

0 INICIAL

PAQ- 17.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER AUDITORIES

INTERNES DE QUALITATPÀG: 3 DE 8

1- OBJECTE

L'objecte d'aquest procediment és planificar i portar a terme auditories internes de

Qualitat per verificar si les activitats relatives a la Qualitat i els resultats corresponents

compleixen les disposicions previstes i determinar l'eficàcia del Sistema de Qualitat.

2- ABAST

Aplica a totes les àrees i activitats implicades en el Sistema de Qualitat.

3- REFERÈNCIES

- Manual de Qualitat capítol 17.

- Procediment d'accions correctores / preventives PAQ-14.1

4- DEFINICIONS

Auditoria de la Qualitat: examen metòdic i independent que es realitza per determinar si

les activitats i els resultats relatius al Sistema de Qualitat compleixen

les disposicions prèviament establertes i si aquestes disposicions es porten a terme de

forma efectiva i son adequades per assolir els objectius.

5- RESPONSABILITATS

El Responsable de Qualitat efectua la programació anual de les auditories. Aquest

programa és aprovat per tots els demés components del Comitè de Qualitat. L'auditor

PAQ- 17.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER AUDITORIES

INTERNES DE QUALITATPÀG: 4 DE 8

designat és responsable de la preparació, realització de l'auditoria de Qualitat, i de la

comprovació de la implantació i eficàcia de les accions correctores proposades pel

departament auditat.

6- EXECUCIÓ

6.1 PERIODICITAT

Totes les activitats del Sistema de Qualitat seran auditades dos vegades l' any.

6.2 AUDITOR

Les auditories es porten a terme per personal independent del que té responsabilitat

directa sobre l'activitat que s'estigui auditant. Si l'empresa ho estima convenient

subcontractarà la realització de les auditories a personal degudament qualificat d'acord

amb els criteris establerts en aquest procediment. Per això, sol·licitarà el curriculum-vitae

del personal que acrediti la deguda qualificació per efectuar les auditories.

6.3 REALITZACIÓ DE L'AUDITORIA

Les auditories es realitzen d'acord amb les següents fases:

- Preparació de les auditories d'acord amb la confecció d'un qüestionari basat en la

següent documentació: Manual de Qualitat, Procediments, Normativa ISO-9002,

resultats de les auditories precedents.

- Anàlisi de la documentació aplicable al Departament Auditat.

- Comprovació de la implantació de la documentació.

- Reunió amb el responsable del Departament Auditat a qui se li avança els resultats

de l'auditoria.

PAQ- 17.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER AUDITORIES

INTERNES DE QUALITATPÀG: 5 DE 8

6.4 INFORME D'AUDITORIA

Com conclusió de l'Auditoria s'emet un informe de resultats en el que s’ indiquen les no

conformitats detectades. Aquestes no conformitats es documenten en un informe d’

Accions Correctores/ preventives, que es transmet al responsable del Departament

Auditat qui proposa les accions correctores necessàries i el temps previst per la seva

implantació.

6.5 COMPROVACIÓ

L'auditor comprova en el termini previst d’ execució o en la pròxima auditoria, la

implantació i eficàcia de les accions correctores proposades, amb el conseqüent

tancament de l’ informe.

6.6 ARXIU

L'original de l’ Informe d'Auditoria junt amb el qüestionari i els originals dels informes

d'Accions Correctores / Preventives, són arxivats pel Responsable de Qualitat.

El Departament Auditat rep copia de l’ Informe d'Auditoria e Informes d'Accions

Correctores / Preventives.

7- ANNEXOS

- PROGRAMA D'AUDITORIES

- INFORME D'AUDITORIA DOC.1 PAQ-17.1 REV: 0

- INFORME QUALIFICACIÓ AUDITOR DOC.2 PAQ-17.1 REV: 0

PAQ- 17.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER AUDITORIES

INTERNES DE QUALITATPÀG: 6 DE 8

PROGRAMA D’AUDITORIES ANUALDATA PREVISTA DE

REALITZACIÓ AUDITOR (ES) ÀREA AUDITADA

ELABORAT PER: APROVAT PER:

PAQ- 17.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER AUDITORIES

INTERNES DE QUALITATPÀG: 7 DE 8

I.A.I Nº INFORME D'AUDITORIA

DATA D'EMISSIÓ:

ÀREA AUDITADA:

DOCUMENTACIÓ EMPLEADA:

PARTICIPANTS:

AUDITOR (ES):

DEPARTAMENT AUDITAT:

NO CONFORMITATS DETECTADES

IAC/P Nº

AUDITOR:

SIGNATURA/DATA:

DISTRIBUCIÓ DEL INFORME:

DOC.1 PAQ 17.1 REV: 0

PAQ- 17.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER AUDITORIES

INTERNES DE QUALITATPÀG: 8 DE 8

INFORME QUALIFICACIÓ AUDITOR

NOM:

TITULACIÓ:

- TITULAT SUPERIOR ............................................................................ 2 PUNTS- TITULAT MIG ............................................................................ 1 PUNT

EXPERIÈNCIA:

- SUPERIOR A CINC ANYS .................................................................... 3 PUNTS- INFERIOR A CINC ANYS .................................................................... 2 PUNTS

FORMACIÓ:

- CURSOS D'AUDITORIES ..................................................................... 3 PUNTS- ALTRES CURSOS DE QUALITAT (mínim 40 hores) ......................... 2 PUNTS

AUDITORIES COM OBSERVADOR:

- MÍNIM DOS AUDITORIES .................................................................. 2 PUNTS

AUDITOR QUALIFICAT:

- PUNTUACIÓ MÍNIMA: 6PUNTS

- VALORACIÓ OBTINGUDA: Responsable de Qualitat.

DATA:

ADJUNTAR CURRICULUM-VITAE DEL AUDITOR.

DOC.2 PAQ-17.1 REV: 0

PAQ- 18.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT DE FORMACIÓPÀG: 1 DE 7

ELABORAT PER

Responsable de Qualitat

REVISAT PER

Responsable de Qualitat

APROVAT PER

Direcció

DATA: DATA: DATA:

PAQ- 18.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT DE FORMACIÓPÀG: 2 DE 7

HISTORIAL DE REVISIONS

REVISIÓ DATA MOTIU DE LA REVISIÓ

0 INICIAL

PAQ- 18.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT DE FORMACIÓPÀG: 3 DE 7

1- OBJECTE

L'objecte d'aquest procediment és establir la metodologia per realitzar la gestió de les

activitats de formació de personal.

2- ABAST

Afecta a tot el personal que realitzi activitats que afecten a la Qualitat.

3- REFERÈNCIES

- Manual de Qualitat capítol 18.

4- DEFINICIONS

N/A.

5- RESPONSABILITATS

El Responsable de Qualitat estableix el Pla Anual de Formació. L'auxiliar administratiu

s'encarrega d'actualitzar la Fitxa de dades personals al llarg del temps d'estada en la

empresa. La Direcció aprova el Pla Anual de Formació.

PAQ- 18.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT DE FORMACIÓPÀG: 4 DE 7

6- EXECUCIÓ

6.1 DETECCIÓ DE NECESSITATS

En les reunions del Comitè de Qualitat es posen de manifest les necessitats de formació

del personal de l'empresa.

La Direcció avalua periòdicament les necessitats de formació del personal, així com

l'adequació de noves persones que se incorporen a l'empresa o que siguin destinades a

noves activitats.

Es preveuen activitats de formació en els camps tècnics, administratius, seguretat i

qualitat, quan:

- El personal designat per una activitat té una formació prèvia insuficient per

realitzar-la adequadament

- Es produeixen canvis en l'organització o en el Sistema de Qualitat que afecten a

les activitats a realitzar.

- Dels resultats de les feines realitzades es dedueix que una persona no ha assolit o

no manté el nivell adequat exigible.

- Es desitja aixecar el nivell mig de formació de qualssevol matèria.

6.2 FITXES DE DADES PERSONALS

Totes les persones al ingressar, l'empresa estableix la FITXA DE DADES PERSONALS

on apareixen les següents dades:

- Estudis

- Coneixements

- Cursos de formació

- Experiència personal

PAQ- 18.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT DE FORMACIÓPÀG: 5 DE 7

6.3 PLA DE FORMACIÓ

El Pla Anual de Formació aprovat per la Direcció conté les activitats de formació

previstes a realitzar durant l'any indicat. Inclou les següents dades:

Matèria a realitzar

Dates previstes de cursos i seminaris (si es coneixen a priori)

Duració prevista (si es coneix a priori)

Personal participant

Responsable de la impartició

6.4 GESTIÓ DE LA FORMACIÓ

La gestió d'activitats de formació prevista en el Pla Anual de Formació es realitzada per

la Direcció. El Responsable de Qualitat i la Direcció, avaluant les diferents ofertes

possibles per la realització d'activitats de formació, ja siguin en la pròpia empresa o

suposi un desplaçament del personal.

6.5 REGISTRES DE FORMACIÓ

El Responsable de Qualitat efectua el registre i arxiu de les activitats de formació

realitzades pel personal.

7- ANNEXOS

- FITXA DE DADES PERSONALS DOC.1 PAQ-18.1 REV: 0

- PLA ANUAL DE FORMACIÓ DOC.2 PAQ-18.1 REV: 0

PAQ- 18.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT DE FORMACIÓPÀG: 6 DE 7

FITXA DE DADES PERSONALS

DADES PERSONALS:

Nom i cognoms:......................................................................................

Direcció...................................................................................................

Telèfon.............................DNI...........................Data d’ingrés...................

ESTUDIS

EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL

CURSOS DE FORMACIÓ

DOC.1 PAQ-18.1 REV:0

PAQ- 18.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT DE FORMACIÓPÀG: 7 DE 7

PLA ANUAL DE FORMACIÓ ANY:

MATÈRIADATA

PREVISTADURACIÓPREVISTA

PERSONALPARTICIPANT

RESPONSABLEIMPARTICIÓ

ELABORAT PER:

Responsable de QualitatData:

APROVAT PER:

DireccióData:

DOC.2 PAQ-18.1 RE: 0

PAQ- 19.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL SERVEI POST-VENDAPÀG: 1 DE 9

ELABORAT PER

Responsable de Qualitat

REVISAT PER

Responsable de Qualitat

APROVAT PER

Direcció

DATA: DATA: DATA:

PAQ- 19.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL SERVEI POST-VENDAPÀG: 2 DE 9

HISTORIAL DE REVISIONS

REVISIÓ DATA MOTIU DE LA REVISIÓ

0 INICIAL

PAQ- 19.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL SERVEI POST-VENDAPÀG: 3 DE 9

1- OBJECTE

L'objecte d'aquest procediment és establir un sistema per portar a terme el servei

post-venda durant el període de garantia.

2- ABAST

Aquest procediment aplica el servei post-venda en la instal·lació de portes

automatitzades.

3- REFERÈNCIES

- Manual de la Qualitat capítol 19

4- DEFINICIONS

N/A

5- RESPONSABILITATS

Qualsevol persona pot recollir una demanda de reparació. Aquesta persona s'encarrega

d'omplir en el FULL DE REPARACIONS les dades generals del client, la resta d’

informació l'omple l’ oficial.

L’oficial s'encarrega de complimentar la FITXA DE PORTES AUTOMATITZADES en el

cas que es generi per substitució de motor.

PAQ- 19.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL SERVEI POST-VENDAPÀG: 4 DE 9

6- EXECUCIÓ

6.1 DOCUMENTACIÓ A FACILITAR AMB EL PRODUCTE

- Informe de garantia i recomanacions.

6.2 AGENCIA POST-VENDA

L'agencia post-venda és pròpia.

6.3 PERÍODE DE GARANTIA

En finalitzar una instal·lació es presenta al client l’INFORME DE GARANTIA I

RECOMANACIONS en el qual apareixeran les següents dades:

- Recomanacions al client per un bon funcionament de la instal·lació i per evitar

alguna avaria posterior provocada pel mal ús.

- Temps de garantia del material instal·lat i condicions.

- Temps de garantia de la instal·lació feta per Tallers Reus SL i condicions.

L’ INFORME DE GARANTIA I RECOMANACIONS, segellat per TALLERS REUS SL

s’entrega al client en el moment que es presenta la factura.

Per saber si una instal·lació es troba en període de garantia només cal consultar la

FITXA DE PORTES AUTOMATITZADES, on esta indicat el dia que es va fer la

instal·lació.

PAQ- 19.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL SERVEI POST-VENDAPÀG: 5 DE 9

6.4 REPARACIONS

Quan hi ha una sol·licitud de reparació cal omplir en primer lloc les dades del client que

sol·licita la reparació en el FULL DE REPARACIONS on també s’ indiquen altres dades:

- Decisió de fer pressupost

- Descripció de l'anomalia

- Causa de la reparació, si es coneix

- La solució adoptada

Es fa pressupost per una reparació, quant el client ho sol·liciti, o quant Tallers Reus S.L

ho cregui oportú per que la reparació pot tenir un cost elevat.

El FULL DE REPARACIONS és arxivat a la carpeta de reparacions. En el cas que durant

la reparació hi hagi canvis es fa una FITXA DE PORTES AUTOMATITZADES, que recull

les següents dades :

- Nom del Client

- Data

- Tipus de porta

- Marca del motor

- Model

- Quadre model

- Proveïdor

- Codi comandament

En el cas que hi hagi una reparació dins del període de garantia i Tallers Reus SL creu

que la causa de la reparació ha estat una feina mal feta s'obre un INFORME DE NO

CONFORMITAT (INC), que substitueix el FULL DE REPARACIONS.

PAQ- 19.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL SERVEI POST-VENDAPÀG: 6 DE 9

Possibles reparacions com localitzar-les i reparar-les

COMPROVACIONS GENERALS QUAN UN PORTA NO OBRA NI TANCA BÉ

- Comprovar que arriba tensió de la xarxa elèctrica- Comprovar que els fusibles no s’han fos- Comprovar que al motor li arriba corrent- Comprovar que les fotocèl.lules no estan tallades- Comprovar el funcionament del quadre de maniobres

SI ÉS UNA PORTA BASCULANT

- Fer les comprovacions generals- El cable del contrapès pot estar trencat o en mal estat (desgastat)

SI ÉS UNA PORTA CORREDERA

- Fer les comprovacions generals- Pot haver algun obstacle en la cremallera que l’impedeix moure’s- Pot haver-se despenjat la cremallera per una soldadura mal feta- Desgast del pinyó

SI ÉS UNA PORTA BATEN

- Fer les comprovacions generals- Pot haver-se trencat un cable o desconnectar-se

7- ANNEXES

- INFORME DE GARANTIA I RECOMANACIONS

- FULL DE REPARACIONS DOC.1 PAQ-19-1 REV: 0

- FITXA DE PORTES AUTOMATITZADES DOC.2 PAQ-19.1 REV: 0

PAQ- 19.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL SERVEI POST-VENDAPÀG: 7 DE 9

INFORME DE GARANTIA I RECOMANACIONS

1º

2º

3º

4º

RECOMANACIONS

El seguir aquestes recomanacions pot implicar un millor rendiment de lesavantatges que li ofereix l’ ús d'una porta automatitzada:

- Per portes amb un ús intensiu: serà necessari una revisió setmanal. Aquestarevisió inclouria una neteja, un engràs i un repàs de les parts mòbils.

- Per portes d'ús residencial: serà necessari una revisió cada 6 mesosaproximadament. Aquesta revisió inclouria una neteja, un engràs i un repàsde les parts mòbils.

CONDICIONS DE LA GARANTIA

El temps de garantia del producte és d'un any donat pel proveïdor de Tallers ReusSL . Aquesta garantia inclou qualsevol reparació en el producte o en cas necessaricanviar-lo per un de nou.

La garantia sobre el producte serà valida sempre i quant l'avaria hagi estat causadapel disseny o pels components del producte.

El temps de garantia de la instal·lació feta per Tallers Reus SL és d'un any.

Qualsevol reparació dintre del període de garantia corre a càrrec de Tallers ReusS.L, excepte el casos següents: que es doni una pujada o baixada de tensió, quel'avaria hagi estat provocada per una tempesta, o que el tècnic detecti unamanipulació o ús incorrecte per part del client.

EMPRESA

PAQ- 19.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL SERVEI POST-VENDAPÀG: 8 DE 9

FULL DE REPARACIONSADREÇA:CLIENT:

Nº TELÈFON

PRESSUPOST

SI � Nº .......................... NO �

Nº FEINA: DATA:

DESCRIPCIÓ DE L'ANOMALIA

CAUSA DE L’ANOMALIA

SOLUCIÓ ADOPTADA

RESPONSABLE DE LA FEINA SIGNATURA

DOC.1 PAQ-19.1 REV: 0

PAQ- 19.1

REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL SERVEI POST-VENDAPÀG: 9 DE 9

FITXA DE PORTES AUTOMATITZADESADREÇACLIENT

TELÈFON

DATA D’ INSTAL·LACIÓ DATA DE REPARACIÓ

TIPUS DE PORTA:

MARCA DEL MOTOR:

MODEL DEL MOTOR:

MODEL DEL QUADRE:

PROVEÏDOR:

CODI COMANDAMENT

OBSERVACIONS

DOC.2 PAQ-19.1 REV: 0

- 167 -

IT- 0.1

REVISIÓ: 0INSTRUCCIÓ TÈCNICA DE PROCESSOS

DE FABRICACIÓPAG: 1 DE 11

ELABORAT PER

Responsable de Qualitat

REVISAT PER

Responsable de Qualitat

APROVAT PER

Direcció

DATA: DATA: DATA:

- 168 -

IT- 01

REVISIÓ: 0INSTRUCCIÓ TÈCNICA DE PROCESSOS

DE FABRICACIÓPÀG: 2 DE 11

HISTORIAL DE REVISIONS

REVISIÓ DATA MOTIU DE LA REVISIÓ

0 INICIAL

- 169 -

IT- 01

REVISIÓ: 0INSTRUCCIÓ TÈCNICA DE PROCESSOS

DE FABRICACIÓPÀG: 3 DE 11

1- OBJECTE

L’objecte d’aquesta instrucció tècnica és establir la metodologia de treball amb la

finalitat de realitzar correctament la feina encomanada.

2- ABAST

Aquesta instrucció tècnica s’aplica als processos de pintar, trepar, tallar, soldar i

esmolar.

3- REFERÈNCIES

- Manual de la Qualitat capítol 9.

4- DEFINICIONS

N / A.

5- RESPONSABILITATS

Els oficials i ajudants són els responsables de:

- Realitzar les feines d’acord amb la present instrucció tècnica i procediments de

treball.

- Comunicar al Responsable de Producció qualsevol incidència o desviació.

El Responsable de Producció és l’encarregat de comprovar la correcta realització de

les feines i registra les possibles no conformitats que apareguin durant el procés de

producció.

- 170 -

IT- 01

REVISIÓ: 0INSTRUCCIÓ TÈCNICA DE PROCESSOS

DE FABRICACIÓPÀG: 4 DE 11

6- EXECUCIÓ

6.1 OPERACIÓ DE TREPAR

Per començar a fer aquesta operació realitzem els següents passos:

Marcar el centre del forat amb una punta de senyala, a la posició que ens indiqui el

plànol o croquis. Un cop marcat, col·loquem la peça en la mordassa del trepant. Ens

assegurem que estigui subjectada bé, i a sota de la broca.

Abans de realitzar el forat cal anar fen petites perforacions canviant de broca menor a

major, per assegurar la perfecta i definitiva perforació. Quan el forat estigui fet, s’ha

de netejar la superfície i polir el forat de brosses, repassar el forat amb una broca de

diàmetre superior, i sense perforar totalment la xapa.

6.2 OPERACIÓ DE PINTAR

Per començar a fer aquesta operació realitzem els següents passos:

- Realitzar una prova pintant en un cartró o paper, per comprovar que la pintura surt

amb suficient pressió i sense dificultats.

- Polir i netejar la pols que pugui haver a la superfície on s’ha de pintar.

Després de realitzar aquest passos , col·loquem la pistola en un plànol horitzontal a la

superfície que desitgem pintar i a una distancia aproximada d’uns 30 Cm. Amb

moviments suaus de dalt a baix o d’esquerra a dreta segons ens convingui, pintarem

tota la superfície. Si en el moment d’acabar observem que ha quedat superfície

sense pintar, retocarem amb petites pistolades.

- 171 -

IT- 01

REVISIÓ: 0INSTRUCCIÓ TÈCNICA DE PROCESSOS

DE FABRICACIÓPÀG: 5 DE 11

En cas que la superfície no quedés amb el color desitjat, domem dos possibles

Solucions aquest problema:

1. Reduir la distancia de la pistola a la superfície, amb precaució que la pintura no

regalimi.

2. Donar una segona mà de pintura.

6.3 OPERACIÓ DE TALLAR

6.3.1 Tallar amb serra

Mesurar amb una cinta mètrica les dimensions especificades en el plànol o croquis i

es marquen amb un guix o una punta de senyalar les línies per on s’ha de tallar el

material.

Per posar en marxa la serra o parar-la cal pitja el interruptor situat a sobre del braç

de la màquina. Abans de començar a tallar s’ha de comprovar l’estat del disc, que no

estigui gastat i les proteccions que porta.

Subjectar la peça amb una mordassa i assegurar-nos que hagi quedat fixada

fortament. Comprovar que la línia senyalada queda justament a sota de la serra i en

línia recta. Ajustem l’extrem de darrera de la serra fins fer límit amb l’extrem de la

peça. Connectar la serra, cal assegurar-se que el tall es refrigera pel raig de la

taladrina i esperem fins que es talli tota la peça. Finalment si convé es neteja i poleix

la superfície tallada per eliminar qualsevol irregularitat.

- 172 -

IT- 01

REVISIÓ: 0INSTRUCCIÓ TÈCNICA DE PROCESSOS

DE FABRICACIÓPÀG: 6 DE 11

6.3.2 Tallar amb serra cinta

Mesurar amb una cinta mètrica les dimensions especificades en el plànol o croquis i

es marquen amb un guix o una punta de senyalar les línies per on s’ha de tallar el

material.

Subjectar la peça amb una mordassa i assegurar-nos que hagi quedat fixada

fortament. Posar en marxa i comprovar que la velocitat del motor sigui l’adequada, no

massa elevada, a més de mirar si la refrigeració amb la taladrina és correcte.

Comprovar que la línia senyalada queda justament a sota de la serra i en línia recta.

Connectem la serra i baixem el braç amb força fins que tallem tota la superfície de la

peça. Ens hem d’assegurar que el tall és refrigerat pel raig de taladrina.

Finalment si convé es llima i poleix la superfície tallada per eliminar qualsevol

irregularitat.

6.4 OPERACIÓ DE SOLDAR

6.4.1 Soldar amb fil

Abans d’ iniciar la feina realitzem:

a) Seleccionar l’ampolla segons el material a soldar

En el nostre cas, només es solda ferro, per tan s’ha d’escollir l’ampolla que té la part

superior de color Groc / Gris. Aquesta ampolla conté una barreja d’argó i anhídrid

carbònic.

- 173 -

IT- 01

REVISIÓ: 0INSTRUCCIÓ TÈCNICA DE PROCESSOS

DE FABRICACIÓPÀG: 7 DE 11

b) Seleccionar el tipus de fil

S’utilitza fil per ferro de 0,8 o 1 mm

c) Comprovar la pressió de l’ampolla i la pressió de sortida. Abans d’obrir l’ampolla

treure pressió de la sortida.

d) Regulem la força segons el tipus de material que haguem de soldar, la velocitat

de sortida del fil i la forma de soldar.

1- Formes de soldar:

- Sortida de fil continuat

- Sortida de fil punt a punt

- Sortida de fil treball / pausa

2- Potencia

- Per material més gruixut o resistent, seleccionar més potencia.

- Per material menys gruixut o resistent, seleccionar menys potencia.

- A més potencia, seleccionar més velocitat i li correspon més intensitat .

- A menys potencia, seleccionar menys velocitat i li correspon menys intensitat.

Al finalitzar el primers passos, ajuntarem les dues peces a soldar amb una pinça per

a que quedin ben fiançades i unides. Connectem el grup de soldar a la xarxa i el

posem amb marxa amb l’interruptor ON.

Amb el regulador de pressió, posar la pressió del gas a uns 5 o 8 bars.

- 174 -

IT- 01

REVISIÓ: 0INSTRUCCIÓ TÈCNICA DE PROCESSOS

DE FABRICACIÓPÀG: 8 DE 11

Amb la pinça fem massa en la peça que volem soldar. La pinça es col·loca en un lloc

que no molesti a l’hora de soldar. Es prenen les mesures, personals, de seguretat

necessàries, posar-se la careta de protecció a l’alçada dels ulls i apliquem el fil de

soldar sobre la superfície amb un moviment suau i continu . La longitud de la

soldadura serà segons especificacions del plànol.

La carrega de la soldadura té que recaure sobre la peça que sigui de més gruix,

donat que en cas contrari tenim el perill de perforar l’altre peça més fina.

Si fos necessari es poleix la superfície i es llima. Cal assegurar-se que les dues

peces estan completament unides.

6.4.1 Soldar amb elèctrodes

Abans d’ iniciar la feina realitzem:

a) Seleccionar el tipus d’elèctrodes

Per realitzar la feina de fabricar portes de ferro utilitzem elèctrodes de tipus Rutilo. La

mida varia depenen del gruix del material a soldar. Poden ser elèctrodes de 1, 1,5 o

2 mm.

b) Tipus de corrent, polaritat

Es pot utilitzar corrent continu o corrent altern per establir un arc elèctric entre un

elèctrode i la peça a soldar. En el nostre cas utilitzem corrent continu. Amb l’aplicació

d’aquest corrent apareix el concepte de polaritat.

- 175 -

IT- 01

REVISIÓ: 0INSTRUCCIÓ TÈCNICA DE PROCESSOS

DE FABRICACIÓPÀG: 9 DE 11

Hi ha dos tipus de polaritat:

- Polaritat directa: es connecta l’elèctrode al terminal negatiu, i la peça a soldar en

el terminal positiu.

Algunes característiques d’aquesta polaritat són: gran penetració de la soldadura,

l’elèctrode suporta intensitats elevades donat que s’escalfa poc, i no produeix

efectes de neteja d’òxids sobre les peces.

- Polaritat inversa: es connecta l’elèctrode al terminal positiu, i la peça a soldar en el

terminal negatiu.

Algunes característiques d’aquesta polaritat són: poca penetració de la soldadura,

l’elèctrode suporta baixes intensitats, acumula l’elèctrode un excessiu calor, i

produeix efectes de neteja d’òxids sobre les peces.

L’elecció de la polaritat dependrà, entre altres factors, del tipus de procés de soldar,

el tipus d’elèctrode i del material base.

Al finalitzar el primers passos, ajuntarem les dues peces a soldar amb una pinça per

a que quedin ben fiançades i unides. Connectem el grup de soldar a la xarxa, es

col·loca l’elèctrode dins del portaelèctrodes i es subjecta la pinça, que fa de massa, al

material a soldar.

En el procés de soldar amb elèctrode necessitem una font de calor, que és un arc

elèctric. L’arc elèctric és una descarrega continuada entre dos conductors separats

lleugerament, per on passa el corrent, al fer-se conductor l’aire comprés entre els

dos.

- 176 -

IT- 01

REVISIÓ: 0INSTRUCCIÓ TÈCNICA DE PROCESSOS

DE FABRICACIÓPÀG: 10 DE 11

Que l ’arc sigui una font de calor permet la fusió del material base i el material

d’aportació. Per iniciar l’arc s’estableix un curtcircuit entre la peça i l’elèctrode, ja que

es produeix un escalfament molt fort de la punta de l'elèctrode. Es pot utilitzar corrent

continu o altern per establir l’arc.

Una vegada tenim l’equip de soldar a punt i s’ha produït l’arc inicial i el calentament

de l’elèctrode ( uns 400 ºC ), apliquem sobre la unió a soldar, l’ elèctrode amb un

moviment suau i continu. Fins que no estigui la unió ben farcida de material no

finalitza l’operació de soldar.

Si fos necessari es poleix la superfície i es llima. Cal assegurar-se que les dues

peces estan completament unides.

Precaució:

Quan es solda existeix un camp magnètic al voltant del camí que porta el corrent

elèctric, es a dir, des de el punt de contacte de l’ elèctrode amb la pinça, passant per

l’arc elèctric i per la pinça de soldar fins arribar a la connexió a massa. La distorsió

del camp magnètic pot provocar una desviació de l’arc.

Per evitar aquest desviació:

- Col·locar la massa tan lluny com sigui possible de les peces que s’hagin de

soldar.

- Reduir la corrent de soldadura tot lo possible.

- Utilitzar una longitud d’arc curta.

Per una millor utilització d’aquesta instrucció tècnica veure les figures que apareixen al

final de la instrucció.

- 177 -

IT- 01

REVISIÓ: 0INSTRUCCIÓ TÈCNICA DE PROCESSOS

DE FABRICACIÓPÀG: 11 DE 11

6.5 OPERACIÓ ESMOLAR

Aquesta operació la fem quan ens calgui eliminar rebaves de juntes i acabats de

materials diversos i fundicions a més d’allisar seccions soldades o tallades per mitja

de soldadura.

S’han de tenir en compte els següents punts a l’hora de realitzar aquesta operació:

- Pressió: per evitar que la màquina s’escalfi no s’ha d’exercir massa pressió sobre

ella, en la majoria dels casos el pes de la màquina, és suficient per un allisat

efectiu.

- L’angle d’allisat: no aplicar a tota la superfície de la mola d’allisament el material

a allisar. La màquina ha de ser mantinguda amb un angle de 15º - 30º sobre el

material a allisar.

- Al posar una nova mola en l’esmolador, l’allisat inicial s’ha de dur a terme tirant de

l’esmolador per sobre de la peça de treball cap l’operari. Una vegada que el canto

directriu de la mola d’allisament estigui ben raspat, l’allisat pot ser realitzat en

qualsevol direcció.

- 1 -

GESTIÓ DE LA QUALITAT ENUNA EMPRESA DE

FABRICACIÓ I INSTAL·LACIÓDE PORTES AUTOMATITZADES

5ª PART

CAS PRÀCTIC

JUDITH SOLÉ COBA

- 2 -

ÍNDEX PART V

1.- L’objecte .................................................................................................................... 1

2.- L’abast ....................................................................................................................... 1

3.- Responsabilitats ........................................................................................................ 2

4.- Desenvolupament ...................................................................................................... 3

4.1.- Sol·licitud de pressupost ............................................................................. 5

4.2.- Comandes a proveïdors .............................................................................. 9

4.3.- Recepció de materials ............................................................................... 25

4.4.- Muntatge de la porta .................................................................................. 29

4.5.- Automatització ........................................................................................... 53

4.6.- Posta en marxa amb proves i assajos ....................................................... 73

4.7.- Facturació del producte ............................................................................. 77

4.8.- Tècniques estadístiques ............................................................................ 80

4.9.- Possibles problemes trobats en el procés de producció ............................ 84

5.- Conclusions.............................................................................................................. 85

Bibliografia

- 3 -

1. L’OBJECTE

L’objecte d’aquesta cinquena part del projecte consisteix en l’estudi d’un cas

prà ctic, de l’aplicació de cadascun dels punts de la norma ISO-9002, a una comanda

per fer una porta corredera de 6 x 2 m i la seva automatització, utilitzant el manual de

qualitat el manual de procediments i les instruccions tècniques necessà ries descrites en

la part III i part IV d’aquest projecte.

L’estudi, s’ha realitzat mostrant pas a pas cada punt de la norma a aplicar i els

documents i registres que l’empresa ha generat degut a l’aplicació de la norma.

2. L’ABAST

L’aplicació de la norma, es realitzarà a tots els punts que afecten a la comanda

en concret, des de la recepció de l’oferta, fins la instal·lació i automatització de la porta

a casa del client.

- 4 -

3. RESPONSABILITATS

En el moment d’acceptar una comanda, tot el personal de l’empresa té definides

les seves pròpies responsabilitats, de manera que sempre és la mateixa forma

d’actuació, i això evita possibles dubtes o incidències davant un determinat

plantejament d’un problema.

Un resum de les principals responsabilitats de cada departament en front

aquesta situació de comanda és la següent:

- L’agent de vendes juntament amb el responsable de producció, preparen els

pressupostos i revisa les comandes dels clients.

- L’elaboració de les comandes a proveïdors es responsabilitat de l’agent de

vendes i del responsable de producció.

- El responsable de magatzem s’encarrega de la gestió i seguiment de les

comandes a proveïdors homologats i del control de recepció de materials.

- La consecució de la feina la realitzen els operaris i els ajudants.

- Instal·lació i posta en marxa de la porta és responsabilitat de l’oficial tècnic.

- La coordinació de les proves i assajos finals és a cà rrec del responsable de

producció.

- Facturació del producte acabat, el personal d’oficines.

- 5 -

4. DESENVOLUPAMENT

Sol·licitud de pressupost

Pressupost realitzat

Accepta el client el pressupost ?

Si

Selecció de material i comandes a proveïdors

Recepció de materials

- 6 -

Muntatge de la porta

Automatització

Posta en marxa amb proves i assajos

Facturació del producte

Figura 5.1: Diagrama de flux

La figura 5.1 és el diagrama de flux de tots els passos que l’empresa ha de

seguir des de que rep la sol·licitud de feina per part del client fins que el producte està

finalitzat i instal·lat. Cadascun d’aquests passos es fa seguint el manual de

procediments que indica com s’han de fer les coses i qui les a de fer, de forma

detallada.

A continuació es descriuran cadascun dels passos anteriors i s’afegiran tots els

registres que generin degudament complimentats:

- 7 -

4.1 SOL·LICITUD DE PRESSUPOST

El client es posa en contacte amb l’empresa per sol·licitar una feina. L’agent de

vendes, és la persona de l’empresa que tracta amb el client i pren nota del tipus de

feina que s’ha de realitzar. Amb les característiques de la feina anotades, l’ agent de

vendes junt amb el responsable de producció s’encarreguen de fer el pressupost. Per

fer el pressupost a demés del material s’ha de saber el número d’hores que els operaris

necessiten per realitzar la feina.

El pressupost una vegada donat al client, està subjecte a possibles

modificacions, tant del preu del producte com de les característiques, depenen de

l’opinió del client.

En aquest cas la sol·licitud de pressupost prové d’una empresa anomenada

Indústria J. S. C., la qual, necessita canviar la porta d’entrada a la seva nau industrial

perquè és molt vella i no funciona correctament. I a més volen automatitzar-la, donat

que al ser de grans dimensions costa molt d’obrir i tancar manualment. Amb

l’automatització solucionaran el problema que tenien fins ara, que era, que sempre

estava oberta per no tancar-la a cada moment ja que el volum de gent que passa per

les seves instal·lacions és elevat.

Les característiques que el clients ens ha demanat per aquesta porta són les

següents:

• Porta corredera de 6 m de llargada per 2 m d’alçada.

• Pintada amb imprimició gris.

• Automatitzada, per l’automatització s’han de tenir en compte algunes

característiques de la porta com el pes, i el tipus d’ús. També s’ha de conèixer

alguns dels materials que el client vol que s’utilitzin com poden ser el número de

fotocèl.lules, si en vol o no, i el mecanisme d’obertura.

El pes aproximat de la porta serà de: 185 Kg (uns 30 Kg per metro).

- 8 -

Tipus d’ús: serà d’ús intensiu, ja que al estar instal·lada en la porta d’entrada

d’una nau industrial estarà constantment obrint-se i tancant-se.

Fotocèl.lules: el client vol dos fotocèl.lules el la part interior del recinte, situades

una a cada banda de la porta.

El mecanisme d’obertura: totes les portes utilitzen un mecanisme de clau per

poder obrir la porta manualment en cas d’absència de corrent elèctric. Per més

comoditat a l’hora d’obrir el nostre client a sol·licitat l’obertura per comandament

a distancia en lloc de per botonera.

Els annexes omplerts degudament, corresponents aquest apartat, són els

descrits a continuació:

Annexa 1: Fitxa de petició de pressupost, segons el PAQ – 3.1.

Annexa 2: Pressupost, segons el PAQ – 3.1.

- 9 -

PROCEDIMENT PER LA REVISIÓ DELCONTRACTE

Fitxa de petició dE PRESSUPOST

CLIENT: INDÚSTRIA J.S.C DATA 3-09-2001

DIRECCIÓ CLIENT: C/ MALLORCA, 28TARRAGONA

TELÈFON 975 28 01 16

DIRECCIÓ DE L’OBRA : C/ MALLORCA, 28TARRAGONA

FAX 975 42 45 23

PLAÇ D’ENTREGA SOL·LICITAT : 15 DIESNº PRESSUPOST

01-606

ESPECIFICACIONS DEL CLIENT

TIPUS DE PORTA

CORREDERA x BASCULANT �

ENRROTLLABLE � BATENT �

MIDES DE LA PORTA: 6 x 2 m

PES APROXIMAT DE LA PORTA: 150 Kg

FOTOCEL-LULES SI x NO �

COMANDAMENT x BOTONERA � CLAU �

US INTENSIU x US RESIDENCIAL �

OBSERVACIONS:

Pintada en gris

RESPONSABLE

- 10 -

PRESSUPOST

Treballs de:

C/ Andorra, 26 * Soldadura-Serralleria43205-REUS. * Automatització deportes.

CIF-Z39466655 Pressupost nº. 01-606Telèfon : 977 555161. Data: 3- 09- 2001Fax: 977 302402 Client: Indústria J.S.C

**Qualsevol modificació o alteració d'aquest pressupost, suposarà la revisió i modificaciódel mateix, editant un nou pressupost amb numeració superior, el qual anul·larà l'editat anteriorment.**

QUANTITAT DESCRIPCIÓ PREU Ut. PREU

1 Construcció d’una porta corredera de 6 x 2 m pintada en gris per entrada a la

nau industrial. 150.000 150.000

Automatització de porta corredera:

1 Motor 101.025 101.0251 Central de maniobres 31.980 31.9806 m Cremallera 2.505 15.030

2 Fotocel.lules 12.000 24.0004 Comandaments 4.000 16.0001 Receptor 9.205 9.205

1 Dispositiu manual 4.860 4.860

tots els treballs realitzats per aquesta empresa estan realitzats sota normativa de la llei de Prevenció de Riscos Laborals del31/1995 del 8 de Novembre.L'incompliment per part del client d'algun dels pagaments previstos anteriorment, serà motiu de l'immediata paralització de l´obra odels treballs en execució, reservant-se l'empresa el dret de la retirada del material lliurat fins aleshores i /o iniciar les accions legalsoportunes. El sotasignant en nom propi o de l'entitat reflectida a l'encapçalament aprova i accepta el present pressupost en tots elstermes materials a utilitzar, tipus de treballs , termini previst de finalització, si s'ha establert, condicions de pagament i clausuradesresultories.

Forma de pagament: 30 dies Total de import pressupost en pessetes ... 352.100

EL CLIENT (I.V.A. 16% NO INCLÒS)

- 11 -

4.2 COMANDES A PROVEÏDORS

Són el responsable de producció i el de magatzem els encarregats de sol·licitar

el material necessari per la fabricació del producte i per l’automatització, en cas que no

es disposi d’ells al magatzem d’estocs. Els proveïdors han d’haver estat avaluats, i per

tan, han d’estar dins de la LLISTA DE PROVEÏDORS HOMOLOGATS confeccionada

pel responsable de qualitat, aquesta tasca es fa seguint lo indicat en el procediment

PAQ – 6.2.

Les compres de materials, donada la diversitat de materials, s’han de fer a

proveïdors diferents, en aquest cas seran tres proveïdors als qui haurem de fer

comandes. Abans de fer les comandes s’ha de calcular el tipus de material que es

necessita i la quantitat. Els responsables assignats anotaran totes aquestes dades en

la NOTA DE COMANDA, posteriorment el personal d’oficines s’encarregarà de

informatitzar la informació i passar-la al proveïdor creant l’ ALBARÀ DE COMANDA.

El material utilitzat per fer un producte determinat sempre serà el mateix, segons

el tipus de producte a fabricar. La diferencia és la quantitat, lògicament, a mida que la

porta sigui de dimensions més grans la quantitat de material augmentarà i

inversament.

CÀLCUL DE LA QUANTITAT DE MATERIAL NECESSARI PER FABRICAR UNA

PORTA

Material que s’utilitzarà per la fabricació d’una porta corredera de 6 x 2 m.

- Plano de 80 x 40 x 1,5

- Tub quadrat de 35 x 35 x 1,5

- Tub quadrat de 40 x 40 x 1,5

- Xapa de 2000 x 1000 x 2

- Rodes

- Pintura

- 12 -

Nota: el material de ferro és proveeix per barres, aquesta barres fan totes una mida

de 6 m de llargada.

Plano de 80 x 40 x 1,5

Com la porta fa 6 m d’amplada necessitem tres trossos de 6m, més dos trossos

de 2 m que és la mida que fa d’alçada la porta, total que necessitem:

3 x 6 m = 18 m + (2 x 2m) = 22 m de plano de 80 x 40 x 1,5

com s’ha de demanar el material per barres de 6 m, llavors ens queda que:

22 m ÷ 6 m / barra ≅ 4 barres de plano de 80 x 40 x 1,5

Tub quadrat de 35 x 35 x 1,5

Aquest material s’utilitza per unir els trossos de xapa, posat a la part inferior de la

porta, s’ha de comptar doble perquè s’han de posar per davant i per darrera de la xapa.

En el nostre cas necessitem 7 barrots per cada banda, el material que necessitem serà :

7 x 2 = 14 trossos

14 trossos x 0,33 m / tros = 4,62 m necessitem, de tub quadrat de 35 x 35 1,5

aquest valor en barres de ferro serà de:

4,62 m ÷ 6 m / barra ≅ 1 barra de tub quadrat de 35 x 35 x 1,5

- 13 -

Tub quadrat de 40 x 40 x 1,5

Per fer els barrots de la porta utilitzarem aquest tipus de material. Per cada un

metro de porta es posen 7 barrots, en el nostre cas tenim, doncs:

7 barrots x 6 m de porta = 42 barrots de tub quadrat de 40 x 40 x 1,5

cada barrot d’aquests mesura 1,45 m llavors ens queda que necessitem:

42 barrots x 1,45 m = 60,9 m

aquests metres demanats al proveïdor en barres es tradueix en:

60,9 m ÷ 6 m / barra ≅ 10 barres de tub quadrat de 40 x 40 x 1,5

Passamà de 60 x 8

Aquest material s’utilitza per unir les dues rodes amb la porta.

Xapa de 2000 x 1000 x 2

Aquest material es proveeix per peces per això no es necessari calcula res.

MATERIAL NECESSARI PEL SERVEI D’AUTOMATITZACIÓ

El material que utilitzarem per l’automatització d’una porta serà el següent:

- Motor

- Central de maniobres

- Cremallera

- Final de carrera

- 14 -

- Receptor

- Comandament a distancia

- Fotocèl.lules

- Mecanisme d’obertura manual

- Material elèctric

Motor

Per escollir el motor més adient és necessari conèixer el pes de la porta a demés

del seu ús. Coneixent la quantitat de materials que s’utilitzaran es pot calcular el pes.

Tot el material de ferro que s’utilitzarà en la fabricació de la porta, té un pes i

unes dimensions normalitzades. Per la nostre feina que és la fusteria metà l·lica, el

material es regeix per la norma europea EN 10219, d’on s’han extret els següents

valors:

Plano de 80 x 40 x 1,5 = 2,76 Kg / m

Tub quadrat de 35 x 35 x 1,5 = 1,57 Kg / m

Tub quadrat de 40 x 40 x 1,5 = 1,81 Kg / m

Xapa de 2000 x 1000 x 2 = 2,4 Kg

A continuació tenint en compte els resultats de l’apartat anterior, i els Kg/m, es

calcularà el pes de cada material i el pes total, aproximat, de la porta:

Plano de 80 x 40 x 1,5: 22 m x (2,76 Kg / m) = 60,72 Kg

Tub quadrat de 35 x 35 x 1,5: 4,62 m x ( 1,57 Kg / m) = 7,253 Kg

- 15 -

Tub quadrat de 40 x 40 x 1,5: 60,9 m x ( 1,81 Kg / m) = 110,229 Kg

Xapa de 2000 x 1000 x 2: 2,4 Kg

Rodes més passamà de 60: aproximadament 3 Kg

Total pes de la porta = 60,72 + 7,253 + 110,229 + 2,4 + 3 ≅ 185 Kg

Necessitem, doncs, un motor que pugui moure una porta d’uns 185 Kg de pes i

amb un ús intensiu, mirant els catà legs de diferents proveïdors ens em quedat amb el

model ERGO de la casa J. E. O.

El quadre presentat a continuació ens mostra els diferents tipus de motor que té

a la venda el proveïdor J. E. O per automatitzar portes correderes i ens indica alguna

de les característiques més destacades.

MODEL POTÈNCIA PES KgFREQÜÈNCIA

D’UTILITZACIÓ US

ERGO 550 W 2.000 SERVEI CONTINU COL·LECTIU – INDUSTRIAL

D /1 1 HP 2.000 SERVEI CONTINU COL·LECTIU - INDUSTRIAL

LEN-7 290 W 350 100 maniobres / 24 h RESIDENCIAL

LEN-7V 290 W 700 100 maniobres / 24 h RESIDENCIAL

COMPAT 290 W 800 100 maniobres / 24 h RESIDENCIAL

El model ERGO pot donar un servei continu grà cies a un eficient sistema de

refredament. L’embragatge mecà nic en un bany d’oli permet arrancades suaus i

progressives, garantint al mateix temps una total seguretat antiaixafament. L’aturada de

- 16 -

la porta corredera és d’extremada precisió, grà cies a la utilització de topes del

recorregut mecà nic i d’un especial dispositiu de frenada de motor.

Característiques tècniques del motor:

- Alimentació 220 V ± 10% 50 Hz monofà sic

- Reducció 1 /38

- Mòdul del pinyó 4

- Revolucions del motor 1400 r. p. m

- Pes del motor 20 Kg

- Potencia del motor 550 W

- Potencia absorbida 750 W

- Corrent mà xima absorbida 3,5 A

- Revolucions en la sortida 36,8 r . p. m

- Carrega mà xima 2.000 Kg

- Velocitat de desplaçament: 9 m / mim

- Protecció tèrmica 100 ºC

- Índex de protecció IP 54

Central de maniobra

L’elecció d’un motor model ERGO ens obliga a utilitzar exclusivament, per un

correcte funcionament, la central de maniobres model ORION.

La central de maniobra model ORION esta indicada pe motors monofà sics de

fins 1 HP de potencia, com ja he dit abans, és l’única central de maniobra apta pel

model de motor ERGO, donat que esta equipada amb frenada electrònica ja calibrada

per aquest motorreductor. La utilització d’un microprocessador permet una amplia

gamma de lògica de funcionament, incloses les prealarmes programables i la sortida a

24 V corrent alterna per la llum d’avis de porta oberta.

Altres característiques de la central de maniobra ORION són:

- 17 -

- Lògica de funcionament de 2 ó 4 passos

- Impuls de comandament exclòs en fase d’obertura

- Temps de tancament automà tic regulable de 4 a 90 segons

- Temps de treball fix

- Leds d’autodiagnòstic

- Connector per inserció de targeta receptora mono o bicanal

Característiques tècniques de la central de maniobra:

- Alimentació 220 V ± 10% - 50 Hz

- Carrega mà xima motor 800 W

- Consum de la central 100 mA mà x.

- Alimentació accessoris 24 Vac – 180 mA

- Condicions atm. locals -20 ºC a +55 ºC

- Índex de protecció IP 55

En cas de incloure una targeta electrònica model SOG en permetrà afegir les

següents funcions:

- Obertura parcial de la porta pel pas de vianants.

- Una breu inversió de la barra neumà tica de seguretat per alliberar l’obstacle

en cas d’esclafament.

- Comandament d’obertura i tancament separats per l’aplicació del detector de

masses metà l·liques.

Cremallera

Cremallera d’acer de 30x12 zincada, perforada amb suports, model CLE.

- 18 -

Final de carrera

El motor ERGO té com a característica un final de carrera inductiu per actuar

correctament en llocs on el fred intens pugui ser un obstacle pels finals de carrera

electromecà nics. Però en el nostre cas no serà necessari, ja que la porta s’ instal·la en

un lloc amb bona climatologia, i per tan un final de carrera electromecà nic serà

suficient.

Receptor

Receptor monocanal, model REO 1, a freqüència europea, homologada a 433

MHz.

Comandament a distancia

Comandament model TEO 2 es el que necessitem en aquest cas. És un

comandament bicanal freqüència europea 433 MHz, polsadors en groc miniaturitzat.

Fotocèl.lules

Les fotocèl.lules escollides com a dispositiu de seguretat, són en aquest cas el

model FL 50. Són fotocèl.lules per entatxonar, par receptor – emissor per barreres

fotoelèctriques de raigs infrarojos. Abasta 50 m en condicions ideals. Alimentació 12 V

c.c. i amb c. a. De 12 V fins 31 V. Potencia absorbida 50 mA. Possibilitat de regular

amb precisió l’alimentació entre receptor – transmissor.

Mecanisme d’obertura manual

Se instal·larà un dispositiu de comandament model PC 2, a través de la clau

codificada model CRC es controlen dos microinterruptors predisposats pel contacte de

- 19 -

start normalment obert, o el contacte de bloqueig normalment tancat. Contactes 4 A

250 V corrent alterna. Aquest selector de clau obrir – tancar és per entatxonar.

Material elèctric

- Manega de secció 3 x 1,5 mm2

- Tub tipus FERGON MTS gris dur

- Regletes de connexió

Els annexes complimentats degudament, corresponents aquest apartat, són els

descrits a continuació:

Annexa 1: Llista de proveïdors homologats, segons PAQ – 6.2.

Annexa 2: Nota de comanda per a cada proveïdor, segons PAQ – 6.1

Annexa 3: Albarà de comanda, segons PAQ – 6.1

- 20 -

PROCEDIMENT PER L’AVALUACIÓ DEPROVEÏDORS

LLISTA DE PROVEÏDORS HOMOLOGATS PÀG: 1 DE 1

PROVEÏDOR PRODUCTE O SERVEIHOMOLOGAT

FINSFERROS MIL TOT TIPUS DE FERRO 1- 01- 2002

COMERCIAL MARTÍNEZ TOT TIPUS DE FERRO 1- 01- 2002

FERROS BAIX CAMP TOT TIPUS DE FERRO 1- 01- 2002

FERRETERIA OLAYA MATERIAL DE FERRETERIA 1- 01- 2002

SUBMINISTRES OSÉS MATERIAL DE FERRETERIA 1- 01- 2002

SUBMINISTRES GREGAL MATERIAL DE FERRETERIA 1- 01- 2002

AUTOMATISMES FORSATOT EL MATERIAL PERAUTOMATITZACIONS

1- 01- 2002

AUTOMATISMES J. E. O.TOT EL MATERIAL PERAUTOMATITZACIONS

1- 01- 2002

RESP. DEQUALITAT

DATA:

- 21 -

PROCEDIMENT PER LA GESTIÓ DE COMPRES

NOTA DE COMANDA

PROVEÏDOR: Ferros Mil DATA: 25 – 09 - 2001

RESPONSABLE : Resp. de producció

CLIENT: Indústria J. S. C Nº DE FEINA: 01 – 198

DATA D’ENTREGA: 1 – 10 – 2001

QUANTITAT DESCRIPCIÓ

4 barres Plano de 80 x 40 x 1,5

1 barra Tub quadrat de 35 x 35 x 1,5

10 barres Tub quadrat de 40 x 40 x 1,5

1 Xapa de 2000 x 1000 x 2

FIRMA DEL RESPONSABLE

- 22 -

PROCEDIMENT PER LA GESTIÓ DE COMPRES

NOTA DE COMANDA

PROVEÏDOR: Subministres Osés DATA: 25 – 09 - 2001

RESPONSABLE : Resp. de producció

CLIENT: Indústria J. S. C Nº DE FEINA: 01 – 198

DATA D’ENTREGA: 1 – 10 – 2001

QUANTITAT DESCRIPCIÓ

2 Rodes

1 Pintura de imprimició gris de 5 Kg Ral 7032

FIRMA DEL RESPONSABLE

- 23 -

PROCEDIMENT PER LA GESTIÓ DE COMPRES

NOTA DE COMANDA

PROVEÏDOR: Automatismes J. E. O DATA: 25 – 09 - 2001

RESPONSABLE : Resp. de producció

CLIENT: Indústria J. S. C Nº DE FEINA: 01 – 198

DATA D’ENTREGA: 1 – 10 – 2001

QUANTITAT DESCRIPCIÓ

1 Motor model ERGO

2 Fotocèl.lules model FL 50

4 Comandaments model TEO 2

1 Receptor model REO 2

1 Central de maniobres model ORION

1 Mecanisme d’obertura manual model PC 2

6 m Cremallera model CVZ

FIRMA DEL RESPONSABLE

- 24 -

ALBARÀ DE COMANDA

C/ Andorra, 26 PROVEÏDOR: Ferros Mil43205-REUS.

CIF-Z39466655 Telèfon : 977 555161. Fax: 977 302402 Nº de Comanda: 823

Data comanda: 25-09-2001

BENVOLGUTS SENYORS:

ELS HI AGRAIRÍEM ENS FACIN ARRIBAR EN EL TERMINI INDICAT A BAIX EL MATERIAL QUE ACONTINUACIÓ ELS DEMANEM:

REFERÈNCIA QUANTITAT DESCRIPCIÓ PREU

PL0108040 4 barres Plano de 80 x 40 x 1,5

TQ0203535 1 barra Tub quadrat de 35 x 35 x 1,5

TQ0204040 10 barres Tub quadrat de 40 x 40 x 1,5

XP0100212 1 Xapa de 2000 x 1000 x 2

ESPEREM REBRE LA CONFIRMACIÓ D´AQUESTA COMANDA, ELS SALUDA MOLT ATENTAMENT:

FORMA DE PAGAMENT: 60 dies TALLERS REUS, SL DEPARTAMENT DE COMPRESFORMA D´ENVIO: Ports pagats

DATA D´ENTREGA : 1-10-2001

- 25 -

ALBARÀ DE COMANDA

C/ Andorra, 26 PROVEÏDOR: Subministres Osés43205-REUS.

CIF-Z39466655 Telèfon : 977 555161. Fax: 977 302402 Nº de Comanda: 824

Data comanda: 25-09-2001

BENVOLGUTS SENYORS:

ELS HI AGRAIRÍEM ENS FACIN ARRIBAR EN EL TERMINI INDICAT A BAIX EL MATERIAL QUE ACONTINUACIÓ ELS DEMANEM:

REFERÈNCIA QUANTITAT DESCRIPCIÓ PREU

RN0100010 2 Rodes

PG0057032 1 Pot de pintura gris de 5 KgRal 7032

ESPEREM REBRE LA CONFIRMACIÓ D´AQUESTA COMANDA, ELS SALUDA MOLT ATENTAMENT:

FORMA DE PAGAMENT: 60 dies TALLERS REUS, SL DEPARTAMENT DE COMPRESFORMA D´ENVIO: Ports pagats

DATA D´ENTREGA : 1-10-2001

- 26 -

ALBARÀ DE COMANDA

C/ Andorra, 26 PROVEÏDOR: Automatismes J. E. O43205-REUS.

CIF-Z39466655 Telèfon : 977 555161.Fax: 977 302402 Nº de Comanda: 825

Data comanda: 25-09-2001

BENVOLGUTS SENYORS:

ELS HI AGRAIRÍEM ENS FACIN ARRIBAR EN EL TERMINI INDICAT A BAIX EL MATERIAL QUE ACONTINUACIÓ ELS DEMANEM:

REFERÈNCIA QUANTITAT DESCRIPCIÓ PREU

PE0925013 1 MOTOR MODEL ERGO

DO0113087 1 Central de maniobres model ORION

PF0111026 2 FOTOCÈL.LULES MODEL FL 50

TE2111362 4 Comandaments model TEO 2

RE1111366 1 Receptor model REO 1

DM0531097 1 Mecanisme d’obertura manualmodel PC 2

CM0023970 6 m Cremallera model CVZ

ESPEREM REBRE LA CONFIRMACIÓ D´AQUESTA COMANDA, ELS SALUDA MOLT ATENTAMENT:

FORMA DE PAGAMENT: 60 dies TALLERS REUS, SL DEPARTAMENT DE COMPRESFORMA D´ENVIO: Ports pagats

DATA D´ENTREGA : 1-10-2001

- 27 -

4.3 RECEPCIÓ DE MATERIALS

En el moment en que arriba el material del proveïdor el responsable indicat,

realitza les comprovacions al material, aplicant els controls descrits en el PAQ – 10.1. i

situant-los en les seves ubicacions corresponents.

El material destinat a la fabricació de la porta (ferro) no més estarà sotmès a una

inspecció dimensional i quantitativa, per altra banda al material per l’automatització de

portes se li aplicaran les inspeccions i assajos durant el muntatge.

Una vegada finalitzada les inspeccions, els albarans d’entrega de materials han

de ser segellats. Aquest segell de recepció indica, sí el material rebut, és conforme o

no. En cas de que el material no sigui conforme es complimentarà el INFORME DE

INCIDÈNCIES AL PROVEÏDOR i s’enviarà al proveïdor per notificar-li la no conformitat

del producte.

Els annexes corresponents a aquest apartat, són els descrits a continuació:

Annexa 1: Albarà de recepció del producte lliurat pel proveïdor, FERROS MIL.

Annexa 2: Albarà de recepció del producte lliurat pel proveïdor, SUBMINISTRES

OSÉS.

Annexa 3: Albarà de recepció del producte lliurat pel proveïdor,

AUTOMATISMES J. E. O.

- 28 -

FERROS MILTel. i fax: 977 22 31 52

DATA: 28-09-2001 CLIENT: Tallers Reus SL

Nº ALBARÀ: 0125334 Nº DE COMANDA: 823

Referencia Ut. DescripcióQuantitat

Kg PVP Total

PL0108040TQ0203535TQ0204040XP0100212

41

101

Plano de 80 x 40 x1,5Tub quadrat de 35x35x1,5Tub quadrat de 40x40x1,5Xapa de 2000 x 1000 x 2

67108124

- 29 -

SUBMINISTRES OSÉS

Nº CLIENT: 1213CLIENT: Tallers Reus SL

DATA: 26-09-2001 Nº ALBARÀ: 3940 NºCOMANDA: 824

CODI QUANTITAT DESCRIPCIÓ PVP Ut. TOTAL

RN0100010PG0057032

21

RodesPintura Ral 7032, 5Kg

- 30 -

AUTOMATISMES J. E. OC/ Mar Carib, 2175231 Reus (Tarragona)Tel: 977 616302

CLIENT: TALLERS REUS SL DATA: 29-09-2001

Nº ALBARÀ : 6761 COMANDA: 825

REFERÈNCIA QUANT. DESCRIPCIÓ PVP Ut. TOTAL

PE0925013DO0113087PF0111026TE2111362RE1111366DM0531097

CM0023970

114121

6m

Motor model ERGOCentral de maniobres ORIONComandaments model TEO 2Receptor model REO 1Fotocèl.lules model FL 50Mecanisme d’obertura manualmodel PC 2Cremallera model CVZ

- 31 -

4.4 MUNTATGE DE LA PORTA

Una vegada tenim tot el material necessari per començar el muntatge de la porta

corredera de 6 x 2m, es procedirà a donar l’ordre de fabricació.

El responsable de producció lliurarà , tota la documentació necessà ria als

operaris i ajudants per realitzar correctament la feina.

Els operaris han de conèixer el procediment de treball PAQ – 9.1 on s’explica

com es realitza el muntatge de qualssevol porta. Per facilitar la feina es proporcionaran,

en aquest cas unes instruccions detallades del procés de producció. També han de

conèixer la instrucció tècnica IT-01.

La documentació que és lliurarà a cada operari és la següent, depenent de la

feina que han de realitzar no serà necessà ria facilitar tota la documentació:

- Full de treball: cada operari té un full on anotarà el dia i les hores que ha

treballat en la fabricació d’aquest producte.

- Llistat de material i eines a utilitzar: a cada operari depenent de la seva tasca

utilitzarà uns materials i eines diferents.

- Plà nol del producte.

- Instruccions detallades de fabricació.

- Registre de control durant el muntatge i inspecció final.

Una vegada la porta estigui acabada, s’ha de dur al lloc on s’ha de instal·lar. Per

fer aquest transport s’utilitzarà el camió de l’empresa o, com és aquest el cas, en que la

porta és massa gran, s’ha de contractar un camió amb pont grua per aixecar-la millor i

poder traslladar-la sense problemes.

Tots els registres, degudament complimentats, que es generen duran la

fabricació del producte són els següents

- 32 -

Annexa 1: Full de treball per l’operari encarregat de tallar el material, segons

PAQ-9.1.

Annexa 2: Full de treball per l’operari encarregat del muntatge, segons PAQ-9.1.

Annexa 3: Full de treball per l’operari encarregat de pintar, segons PAQ-9.1.

Annexa 4: Llista material i eines per l’operari encarregat de tallar el material,

segons PAQ-9.1.

Annexa 5: Llista material i eines per l’operari encarregat del muntatge, segons

PAQ-9.1.

Annexa 6: Plà nols per l’operari encarregat de tallar el material i per l’encarregat

del muntatge.

Annexa 7: Instruccions detallades per l’operari encarregat del muntatge i el de

tallar el material.

Annexa 8: Registre de control durant el muntatge i inspecció final que

complimenta el responsable de producció, segons PAQ-9.1.

- 33 -

PROCEDIMENT PEL MUNTATGE DEPORTES

FULL DE TREBALL

OPERARI J. Garcia DATA INICI 5-10-2001

CLIENT Indústria J. S. C Nº DE FEINA 01 – 198

ACTIVITAT

TALLAR X MUNTATGE � PINTAR � AUTOMATITZAR �

DESCRIPCIÓ DE LA FEINA

Tallar el material següent: plano 80x40x41,5; tub quadrat de 35x35x1,5; tub quadrat de40x40x1,5, i xapa de 2000x1000x2; segons les mides indicades en el plà nol.

DIA HORES DESCRIPCIÓ

5-06-2001 4 Tallar el material

OBSERVACIONS

- 34 -

PROCEDIMENT PEL MUNTATGE DEPORTES

FULL DE TREBALL

OPERARI M. Rius DATA INICI 5-10-2001

CLIENT Indústria J. S. C Nº DE FEINA 01 - 198

ACTIVITAT

TALLAR MUNTATGE X PINTAR � AUTOMATITZAR �

DESCRIPCIÓ DE LA FEINA

Muntatge de la porta segons instruccions i plà nol.

DIA HORES DESCRIPCIÓ

5-06-2001 6 Muntar i soldar esquelet exterior i xapes.

6-06-2001 8 Soldar tot els barrots de tub quadrat i polir soldadures

OBSERVACIONS

- 35 -

PROCEDIMENT PEL MUNTATGE DEPORTES

FULL DE TREBALL

OPERARI P. Roca DATA INICI 6-10-2001

CLIENT Indústria J. S. C Nº DE FEINA 01 - 198

ACTIVITAT

TALLAR MUNTATGE PINTAR X AUTOMATITZAR �

DESCRIPCIÓ DE LA FEINA

Pintar la porta corredera de 6 x 2 m amb pintura de imprimició gris Ral. 7032

DIA HORES DESCRIPCIÓ

7-06-2001 4 Pintar la porta amb pinzell i pistola

OBSERVACIONS

- 36 -

PROCEDIMENT PEL MUNTATGE DEPORTES

LLISTAT DE MATERIALS I EINES A UTILITZAROPERARI: M. Rius

Nº DE FEINA 01-198

DATA 5-10-2001

EINES MATERIALS

SERRA ELÈCTRODES X

SERRA CINTA FIL DE SOLDAR X

SOLDADOR X TUB QUADRAT DE

ESMOLADOR X TUB RECTANGULAR DE

PISTOLA DE PINTAR XAPA DE

MÀQUINA DE TREPAR PLANO DE

GAT X RODES

CINTA MÈTRICA X CONTRAPESOS

EIXOS

PERFIL ARTICULAT DE

POLITJA DECAIXA DE TRANSMISSIONS

MOLLES

PINTURA

MATERIAL EXTRA2 Cargol M16 x 70 amb femella

RESPONSABLE DE LA FEINA

J. Solé

SIGNATURA

- 37 -

PROCEDIMENT PEL MUNTATGE DEPORTES

LLISTAT DE MATERIALS I EINES A UTILITZAROPERARI: J. Garcia

Nº DE FEINA 01-198

DATA 5-10-2001

EINES MATERIALS

SERRA X ELÈCTRODES

SERRA CINTA FIL DE SOLDAR

SOLDADORTUB QUADRAT DE 35 x 35 x1,5 40 x 40 x1,5 X

ESMOLADOR TUB RECTANGULAR DE

PISTOLA DE PINTAR XAPA DE 2000 x 1000 x 2 X

MÀQUINA DE TREPAR PLANO DE 80 x 40 x 1,5 X

GAT RODES X

CINTA MÈTRICA X CONTRAPESOS

EIXOS

PERFIL ARTICULAT DE

POLITJA DECAIXA DE TRANSMISSIONS

MOLLES

PINTURA

MATERIAL EXTRAPassamà de 60 x 8

RESPONSABLE DE LA FEINA

J. Solé

SIGNATURA

- 38 -

- 39 -

- 40 -

- 41 -

- 42 -

- 43 -

- 44 -

- 45 -

- 46 -

PROCEDIMENT PEL MUNTATGE DEPORTES

REGISTRE DE CONTROL DURANT EL MUNTATGE I INSPECCIÓ FINAL

OPERARI J. SOLÉ Nº DE FEINA 01 – 198

DATA DE INICI FEINA 5-06-2001 DATA FINAL FEINA 7-10-2001

TALLAR

MIDES C x NC �

MATERIAL C X NC �

MUNTATGE

SOLDADURA C X NC �

SOLDADURA LLISA C X NC �

PINTAR

PINTAT UNIFORME C X NC

OBSERVACIONS

RESPONSABLE

C: Inspecció conformeNC: Inspecció no conforme

- 47 -

INSTRUCCIONS DETALLADES PEL MUNTATGED’UNA PORTA CORREDERA de 6 x 2 m

- Muntar la part exterior de la porta, es a dir, s’uneixen els cinc trossos de plano de 80

x 40 x 1,5 amb l’ajut d’un gat, segons el plà nol. Una vegada estiguin els trossos

units es començarà a soldar les unions.

- Muntar els trossos de xapa a la part inferior de la porta, s’han de soldar al plano de

80 x 40x 1,5.

- Muntar el tub quadrat de 35 x 35 x 1,5, en la part inferior de la porta, es a dir, en les

unions de dos xapes es solda un tros de tub quadrat i a dos trossos més un a cada

extrem de la porta. Es solda un barrot de unió per cada banda de la porta.

- Muntar per cada 1 m de porta set trossos de tub quadrat de 40 x 40 x 1,5. El

muntatge es va fen de 1m en 1 m, es a dir, es posen els set barrots que hi ha

d’haver i es van soldant pels extrems al plano de 80 x 40 x1,5.

- Muntar les rodes, primer cal soldar el passamà de 60 a la porta i desprès col·locar

les rodes.

- 48 -

4.5 AUTOMATITZACIÓ

La feina d’automatització la realitza l’oficial tècnic, d’acord amb el procediment

PAQ - 9.2, també té la responsabilitat de fer la inspecció final i els pertinents controls

durant el muntatge.

El tipus de material escollit per l’automatització se li indicarà en el LLISTA DE

MATERIALS I EINES. En aquests llistat, pot afegir el material que utilitzi i que en un

principi no estava previst per realitzar la feina. L’oficial ha de dur al lloc de treball les

característiques tècniques i els esquemes de connexió del equip proporcionat pel

fabricant. Cada tipus de motor i de central de maniobres té la seva pròpia

documentació tècnica.

Al finalitzar l’automatització i la programació de la porta com ell cregui més

oportú, o com li hagi demanat el client, ha d’ omplir el registre anomenat de CONTROL

DURANT EL MUNTATGE I INSPECCIÓ FINAL. Aquest registre de control es

complimentarà seguin les indicacions del procediment PAQ – 9.2. Serà necessari

complimentar, també, la FITXA DE PORTES AUTOMATITZADES, que ajuda a

l’empresa a porta un control del número d’automatitzacions i dels períodes de garantia.

Els annexes omplerts degudament, corresponents aquest apartat, són els

descrits a continuació:

Annexa 1: Full de treball, on anotarà el dia i les hores treballades en

l’automatització, segons PAQ – 9.2.

Annexa 2: Llistat de material i eines a utilitzar, segons PAQ – 9.2.

Annexa 3: Esquemes de instal·lació.

Annexa 4: Registre de control durant el muntatge i inspecció final, segons PAQ –

9.2.

Annexa 5: Fitxa de portes automatitzades, segons PAQ – 9.2.

- 49 -

PROCEDIMENT PER L’AUTOMATITZACIÓ DEPORTES

FULL DE TREBALL

OPERARI R. Pérez DATA INICI 9-10-2001

CLIENT Indústria J. S. C Nº DE FEINA 01 – 198

ACTIVITAT

TALLAR � MUNTATGE � PINTAR � AUTOMATITZAR X

DESCRIPCIÓ DE LA FEINA

Automatització d’un porta corredera de 6 x 2 m amb els mecanismes indicats en el llistatde materials i eines a utilitzar

DIA HORES DESCRIPCIÓ

9-10-2001

OBSERVACIONS

- 50 -

PROCEDIMENT PER L’AUTOMATITZACIÓ DEPORTES

LLISTAT DE MATERIALS I EINES A UTILITZAROPERARI: R. Pérez

Nº DE FEINA 01 – 198

DATA 9-10-2001

EINES MATERIALS

ESCALA ELÈCTRODOS

MOTOSOLDADORA FOTOCÈL.LULES FL 50

SOLDADOR QUADRE DE MANIOBRES ORION

DISC RADIAL COMANDAMENT TEO 2

BASTIDA BOTONERA

GRUP ELECTROGEN X TUB TIPUS FERGON X

MULTIMETRE X CABLES X

CAIXA D'EINES X MODEL DEL MOTOR ERGO

RECEPTOR REO 2

PANY ELÈCTRIC PC 2

CAIXA D’EMPALMES X

REGLETES DE CONNEXIÓ X

CREMALLERA CVZ

MATERIAL EXTRA

RESPONSABLE DE LA FEINA

R. Pérez

SIGNATURA

- 51 -

CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES

Capacitat 50 m, es pot reduir al 50% amb presencia de boira, pluja, pols, etc.Alimentació: 12-31 Vac o 12 Vcc.Contactes relé de sortida: 0,5 A amb 24 Vac.Temperatura de funcionament: -10º + 70º.

FIGURA 1

- 52 -

FIXACIÓ DE LES FOTOCEL.LULES

S’han d’instal·lar a una alçada compresa entre els 40 – 60 Cm. En una columna deciment fer una excavació in introduir el contenidor de plà stic, que es fixarà ambformigó, figura 2. Al costat de la columna de ciment, amb una esquadra especial, esfixa el contenidor metà l·lic, figura 3.

FIGURA 2

- 53 -

FIGURA 3

- 54 -

CONNEXIÓ AL TAULELL DE BORNES

Transmissor – receptor1 – 2 Alimentació3 – 4 Contacte normalment obert4 – 5 Contacte normalment tancat

FIGURA 4

- 55 -

ANIVELLACIÓ DE LES FOTOCEL.LULES

L’anivellació entre el receptor i el transmissor s’obté regulant els respectius cargols V,figura 5, fins obtenir la mà xima lluminositat del LED interior L. En aquest model es potaplicar als travessers P un voltímetre que indiqui la mà xima tensió, tensió (3 Vcc)corresponent a la mà xima anivellació.

FIGURA 5

- 56 -

COMPOSICIÓ DEL MOTOR ERGO

Motor 4 polosGrup embrague entre eix motor i cargol sense fi banyat amb oliReductor cargol sense fi roda dentadaPinyó amb mecanisme de desbloqueig amb pany de clauCaixa reductor monobloqueigFinal de carrera incorporatCaixa fitxa comandamentCapota extraible amb transportador aire ventilacióMà scara tapa cargols amb sistema anti- remocióPom desbloqueig amb pany de clau, personalitzada

- 57 -

INSTAL·LACIÓ

1- Excavar per col·locar la llosa d’ancoratgeFixar les corresponents tirants de subjecció que es donen, en els quatre foratsdisposats sobre la mateixa llosa (figura 1). Col·locar la llosa de fundació en ladirecció indicada sobre la mateixa

- 58 -

2 - Col·locar la llosa completa en l’excavació que previamnet s’ha omplert amb formigó i sumergir-hi els tirants de la llosa fins combrir-los completament, és a dir fins el nivell de la llosa (figura 2). Trepitjar el formigó fent vibrar la llosa.

Al col·locar la llosa de fundació s’ha de respectar, taxativament, el valor establert per la distancia entre límit de la llosa i límit de la porta. Realitzar el vuit de formigó de la llosa de manera que constitueixi un cos únic amb els riels. Deixar endurir el formigó.

- 59 -

MUNTATGE DEL MOTORREDUCTOR

Una vegada endurit el formigó, fixar el motorreductor amb les femelles i les barresplanes que s’entrega el fabricant (figura 3). Aquest sistema de subjecció permet unabona regulació en alçada del motorreductor. Per la regulació horitzontal existeixen unesescletxes en la base del motorreductor.

- 60 -

MUNTATGE DE LA CREMALLERA

Desbloquejar el pinyó girant el pom com indica la figura 4.

- 61 -

Una vegada desbloquejat el pinyó, soldar la cremallera a un ferro angular (figura 5) queserveix com gruix i evita inconvenients derivats de possibles curvatures de la porta.

Per permetre que el pas de la cremallera es mantingui uniforme en la zona d’empalmar,col·locar un tros de cremallera invertida com s’indica en la figura 6 entre una i l’altre partde la cremallera.

FIG. 5

FIG. 6

- 62 -

Recolzar la part inicial de l’element de cremallera al pinyó dentat i fixar-lo a la portaamb una soldadura curta (figura 7) que ha de realitzar-se en el punt del ferro angularsituat a sobre el pinyó: desplaçar manualment la porta, per complert, i repetir la mateixaoperació també per la part final de l’element de cremallera; la cremallera haurà deromandre constantment recolzada al pinyó. Realitzar altres cordons de soldadura perfixar completament la cremallera a la porta.

FIG. 7

- 63 -

COL·LOCACIÓ DEL PINYÓ

S’ha de regular el motorreductor de tal forma que entre el pinyó i la cremallera existeixiun joc d’aproximadament 2 mm. Alinear horitzontalment el pinyó desplaçant elmotorreductor a lo llarg de les corresponents escletxes previstes en la base (figura 8),per a que el pinyó estigui en contacte amb la cremallera a tot lo ample del dent (figura9).

FIG.8

FIG. 9

- 64 -

MUNTATGE DELS PERNS DE FINAL DE CARRERA

Ajustar en la cremallera els dos pers de tope de tancament i obertura mitjançant lesespigues de subjecció. Col·locar els pers davant de la palanca de control delsmicrointerruptors que corresponent respectivament a porta oberta i tancada.

El tope de parada (figura 10) ha d’estar col·locat de tal manera que els pern de final decarrera no topin en cap cas amb el pinyó.

Deixar una distancia de seguretat d’aproximadament 50 mm entre la porta i el tope fix,per normes de seguretat (figura 11).

FIG. 10

FIG. 11

- 65 -

- 66 -

CONNEXIÓ DEL TAULELL DE BORNES

1-2 Alimentació 220V ± 10% 50 Hz, connectar elneutre a la borna 2

3-4-5 Connexió motor borna 4 comú, bornes 3 i5 marxa del motor

3-5 Connexió condensador2-7 Sortida 220 V per llum de llampada8-9 Boto start8-10 Boto bloqueig8-11 Contacte fotocel.lula8-12 Final de carrera obertura8-13 Final de carrera tancament14-15 Sortida 24 V corrent alterna mà xim 3W,

per alimentar fotocel.lula o altres dispositius15-16 Sortida 24 V corrent alterna mà xim 3W, llum indicadora de porta oberta. Quan la

porta esta tancada, la llum indicadora roman apagada. Quan la porta està obertao en fase d’obertura, la llum indicadora s’encén.

17-18 Connexió antena, 17 senyal, 18 trena.

CONNEXIÓ AL TAULELL DE BORNES FITXAOPCIONAL

19-20 Botó obra. Amb el comandament “d’obra”, el motor obra la porta, qualsevol quesigui el seu estat.

19-21 Botó tanca. Amb el comandament de “tanca”, el motor tanca la porta, qualsevolque sigui el seu estat.

19-22 Botó entrada peatonal. Amb el comandament “d’entrada peatonal”, la portas’obra aproximadament 1 m.

23-24 Entrada contacte borda pneumà tic de seguretat. amb l’obertura d’aquestcontacte, la porta inverteix el seu moviment d’aproximadament 30 Cm.

25-26 Sortida segon canal, si esta instal·lada la fitxa bicanal.

- 67 -

PROCEDIMENT PER L'AUTOMATITZACIÓ DEPORTES

REGISTRE DE CONTROL DURANT EL MUNTATGEI INSPECCIÓ FINAL

CLIENT

INDÚSTRIA J. S. C

Nº FEINA

01 – 198

DATA

9-10-2001

COMPROVACIONSC NC NA C NC NA

SITUACIÓ DEL MOTOR X RODES X

FOTOCÈL.LULES X CREMALLERA X

TEMPS D'ESPERA X POLITGES X

OBERTURA MANUAL X CABLES X

OBERTURA AMBBOTONERA

XBRAÇOSTELESCÒPICS

X

COMANDAMENT X FRONTISSES X

QUADRE DE MANIOBRES X PANY ELÈCTRIC X

RECEPTOR X

OBSERVACIONS

RESPONSABLE DE LA FEINA

J. Solé

SIGNATURA

C: Comprovació que ES CONFORME la feina realitzadaNC: Comprovació que NO ES CONFORME la feina realitzadaNA: Comprovació que NO APLICA a la feina realitzada

- 68 -

PROCEDIMENT PER L'AUTOMATITZACIÓ DEPORTES

FITXA DE PORTES AUTOMATITZADESADREÇAC/ Mallorca, 28 Tarragona

CLIENT

Indústria J. S. CTELÈFON 975 28 01 16

DATA D’ INSTAL·LACIÓ

9-10-2001

DATA DE REPARACIÓ

TIPUS DE PORTA: corredera

MARCA DEL MOTOR: J. E. O

MODEL DEL MOTOR: ERGO

MODEL DEL QUADRE: ORION

PROVEÏDOR: automatismes J. E. O

CODI COMANDAMENT

OBSERVACIONS

- 69 -

4.6 POSTA EN MARXA AMB PROVES I ASSAJOS

Durant el procés de producció de la porta, el responsable de producció

s’encarrega de fer comprovacions sobre el producte, una vegada finalitzada cadascuna

de les activitats que comporta el procés. Aquestes comprovacions sobre la qualitat del

producte final es divideixen en tres parts:

Tallar: sobre una mostra, o sobre el total del material s’ha de comprovar: que les

mides que indiquen els plà nols són les que realment mesuren els materials

tallats i un altre comprovació és mirar i sí en necessari, mesurar que els

materials tallats són els indicats en els plà nols.

Muntatge: el més important del muntatge són les soldadures, aquestes han de

cobrir tota la superfície d’unió de dos materials, i posteriorment s’han de polir per

que quedin llises i no sobresurtin de la superfície dels materials.

Pintura: una vegada la pintura de imprimició està seca cal comprovar que la

pintura hagi quedat uniforme i que no hi hagin regalims.

En el procés d’automatització, depenen del tipus de porta a instal·lar s’ha de

comprovar unes coses o altre, en el nostre cas les proves es fan sobre:

Motor adequat: comprovar que el model del motor sigui l’ indicat en la llista de

material, i que compleix les especificacions sol·licitades pel client.

Motor situat correctament: el motor té que estar col·locat en el lloc on indica el

procediment d’automatització de portes i barreres

Fotocèl.lules: el número de fotocèl.lules té que ser l’ indicat en la llista de

material. I la situació ha de ser la indicada en el procediment d’automatització de

portes i barreres. Cal comprovar que detectin presencia, quan hi hagi un objecte

o persona al davant.

- 70 -

Temps d’espera adequat: entre 20 i 25 segons o el que sol·liciti el client.

Obertura manual: en cas de absència de corrent elèctrica que es pugui obrir la

porta.

Comandament: el receptor al rebre la senyal del emissor, del comandament, obri

i tanqui la porta.

Central de maniobres: que les funcions per a que a estat programat o les

funcions que controlen segueixin sent les mateixes. S’ha programat per obrir

parcialment en cas de pas de vianants, per que es tanqui la porta en 45 segons, i

el temps d’espera abans de tancar-se sigui de 25 segons, aquest temps es fa

una prova cronometrada per comprovar si funciona realment. La porta en cas

d’esclafament allibera l’obstacle, es fa una prova posant un objecte per

comprovar que funciona realment.

Receptor: que al detectar la senyal de l'emissor, rebi la senyal i faci la seva

funció, que és obrir la porta.

Cremallera: que el motor no hi trobi algun entrebanc per moure’s. Comprovar la

soldadura i l'engranatge amb el pinyó del motor.

Rodes: que els coixinets i les parts rotatives, estiguin en perfecte estat.

Els annexes omplerts degudament, corresponents aquest apartat, són els

descrits a continuació.

Annexa 1 : Llista d’equips.

Annexa 2: plà nol de com ha de quedar la porta muntada i l’automatització.

- 71 -

PROCEDIMENT PEL CONTROL DELS EQUIPSD’INSPECCIÓ, MESURA I ASSAIG

LLISTA D’EQUIPS

MODEL: Multimetre digital 5608MARCA: CircutorDATA DE CALIBRACIÓ: 3-01-2001DATA DE LA PROPERACALIBRACIÓ: 3-01-2002 RESPONSABLE

MODEL: Peu de reiMARCA: MitoyoDATA DE CALIBRACIÓ: 14-02-2001DATA DE LA PROPERACALIBRACIÓ: 14-02-2002 RESPONSABLE

MODEL:MARCA:DATA DE CALIBRACIÓ:DATA DE LA PROPERACALIBRACIÓ: RESPONSABLE

MODEL:MARCA:DATA DE CALIBRACIÓ:DATA DE LA PROPERACALIBRACIÓ: RESPONSABLE

MODEL:MARCA:DATA DE CALIBRACIÓ:DATA DE LA PROPERACALIBRACIÓ: RESPONSABLE

MODEL:MARCA:DATA DE CALIBRACIÓ:DATA DE LA PROPERACALIBRACIÓ: RESPONSABLE

MODEL:MARCA:DATA DE CALIBRACIÓ:DATA DE LA PROPERACALIBRACIÓ: RESPONSABLE

- 72 -

- 73 -

4.7 FACTURACIÓ DEL PRODUCTE

Una vegada instal·lada la porta al lloc indicat pel client i finalitzada la seva

automatització es fa entrega de l’albarà corresponen, i es procedirà a la seva

facturació.

Segons el PAQ – 19.1, juntament amb la factura es farà entrega al client del

INFORME DE GARANTIA I RECOMANACIONS. On s’estableixen unes recomanacions

pel bon funcionament de la porta i les condicions de garantia que es dona per

l’automatització. Amb aquest informe l’empresa intenta no tenir problemes en segons

quin tipus de reparacions en cas de que la automatització estigui en el període de

garantia.

Els annexos complimentats corresponents a aquest apartat, són els descrits a

continuació:

Annexa 1: Factura de la fabricació de la porta i de l’automatització.

Annexa 2: Informe de garantia i recomanacions.

- 74 -

C/Andorra, 26

Pol. Ind. Valira Indústria J. S. C43205 Reus C/ Mallorca, 28Telf: 977 555161 40881 TarragonaFax: 977 302402

Nº Client 1312 Data factura 26 – 10 –2001 Nº factura 01421

Data albarà Nº albarà Descripció Ut. Preu Dto Total

9-10-2001 1425Fabricació d’una portacorredera de 6 x 2 msegons pressupost nº

01-606

Automatització d’unaporta corredera de

6 x 2 m, detallada en elpressupost nº 01-606

1

1

150.000

202.100

150.000

202.100

Base I.V.A 16 % Total a pagar352. 100 56.336 408.436

- 75 -

TALLERS REUS SLC/ Andorra, 26 Pol. Ind. Valira

43205 ReusTel: 977 555161 Fax: 977 302402

INFORME DE GARANTIA I RECOMANACIONS

1º

2º

3º

4º

RECOMANACIONS

El seguir aquestes recomanacions pot implicar un millor rendiment de lesavantatges que li ofereix l’ ús d'una porta automatitzada:

- Per portes amb un ús intensiu: serà necessari una revisió setmanal. Aquestarevisió inclouria una neteja, un engrà s i un repà s de les parts mòbils.

- Per portes d'ús residencial: serà necessari una revisió cada 6 mesosaproximadament. Aquesta revisió inclouria una neteja, un engrà s i un repà sde les parts mòbils.

CONDICIONS DE LA GARANTIA

El temps de garantia del producte és d'un any donat pel proveïdor de Tallers ReusSL . Aquesta garantia inclou qualsevol reparació en el producte o en cas necessaricanviar-lo per un de nou.

La garantia sobre el producte serà valida sempre i quant l'avaria hagi estat causadapel disseny o pels components del producte.

El temps de garantia de la instal·lació feta per Tallers Reus SL és d'un any.

Qualsevol reparació dintre del període de garantia corre a cà rrec de Tallers ReusS.L, excepte el casos següents: que es doni una pujada o baixada de tensió, quel'avaria hagi estat provocada per una tempesta, o que el tècnic detecti unamanipulació o ús incorrecte per part del client.

EMPRESA

- 76 -

4.8 TÈCNIQUES ESTADÍSTIQUES

Partint de les reclamacions de clients registrades a la nostra empresa s’ha

realitzat un estudi estadístic. Mitjançant uns grà fics anomenats diagrames de Pareto,

que ens ajuden a esbrinar les causes dels problemes sorgits després de la instal·lació

del producte (portes) i del servei d’automatització.

La construcció d’aquests diagrames es pot realitzar seguint els passos que a

continuació s’indiquen.

1- Plantejar exactament quin és el problema que es desitja investigar, quines

dades seran necessà ries, com recollir-les i durant quin període de temps.

En el nostre cas es vol evitar la repetició d’algunes no conformitats, les dades

es recolliran reclamacions de clients que han sorgit durant tot l’any.

2- Les causes s’han d’endreçar de major a menor importà ncia, situant “altres”

sempre al final. La taula 5.1 ens mostra les causes que s’han d’analitzar i les

dades necessà ries per la construcció del diagrama de Pareto, pel cas de la

fabricació de les portes i la taula 5.2 pel cas de les automatitzacions.

CausesNúm. de

reclamacionsTotal

acumulatPercentatge

Percentatgeacumulat

Mòdul receptorMotorFotocel.lulesComandamentsFinals de carreraAltres

1286433

122026303336

3322171288

3355728492

100

Total 36 100

Taula 5.1: Formulari previ per la construcció del diagrama de Pareto-1

- 77 -

CausesNúm. de

reclamacionsTotal

acumulatPercentatge

Percentatgeacumulat

GuiesCremalleraCol·locacióBarrotsAltres

85421

813171920

402520105

40658595

100

Total 20 100

Taula 5.2: Formulari previ per la construcció del diagrama de Pareto-2

3- Inicial la realització del diagrama dibuixant els eixos. Es col·loca un eix

horitzontal dividit en tantes parts com causes figuren en les taules 5.1 i 5.2 , i

dos eixos verticals. L’eix de l’esquerra es marca des de 0 fins el total (de

reclamacions) i a l’eix de la dreta es col·loquen els percentatges, es marca de

0 al 100%.

4- Construir el diagrama de barres, l’alçada de cada barra s’ha de correspondre

al número d’observacions corresponents a cada causa, d’acord amb la

graduació de l’eix de l’esquerra.

5- Construir el polígon de freqüències acumulat i afegir tota la informació relativa

al grà fic per a que pugui ser fà cilment interpretat. El resultat final té l’aspecte

que es presenta en la figura 5.1I figura 5.2.

- 78 -

36 100

32 90

28 80

24 70

20 60

16 50

12 40

8 30

4 20 20

2 10

0 0

A B C D E ALTRES

Figura 5.1: Diagrama de Pareto-1

20 100

18 90

16 80

14 70

12 60

10 50

8 40

6 30

4 20

2 10

0 0

A B C D ALTRES

Figura 5.2: Diagrama de Pareto-2

- 79 -

4.9 POSSIBLES PROBLEMES TROBATS EN EL PROCÉS DE PRODUCCIÓ

Les diferents activitats que implica el procés productiu estan sotmeses a

diferents controls per comprovar que les coses s’estan fent bé a la primera, que és la

filosofia d’un bon sistema d’assegurament de la qualitat.

Totes les persones implicades en el procés de producció tenen instruccions

detallades de com s’ha de fer la feina. Els diferents materials utilitzats han estat

sotmesos a controls de qualitat per comprovar que estan en bon estat i que són els que

es necessiten per fer el producte.

Els problemes que poden aparèixer durant el procés productiu poden ser deguts

a errors humans, aquest se intenten evitar amb una bona formació del personal que

treballa. Aquesta formació sinó la té la persona li proporciona l’empresa que té plans de

formació documentats segons l’exigeix la normativa ISO-9002:94.

La gestió d’estocs és important pel procés de producció, sinó és així poden

donar-se problemes en el moment de començar a treballar, per falta de material, el que

ens implica una pèrdua de temps i pot derivar en importants retards en els terminis

d’entrega donat al client.

- 80 -

5- CONCLUSIONS

PERSONES IMPLICADES

En el procés productiu estan implicades la majoria de les persones que treballen

en l’empresa, aquestes són: el responsable de producció que s’encarrega de organitzar

el procés productiu i de fer les comprovacions i assajos finals del producte; el

responsable del magatzem que ha de mantenir al dia els estocs per que no falti

material pel procés productiu; els oficials i els ajudants que són els que realitzen totes

les activitats relacionades amb el procés productiu, com són tallar el material, muntar el

producte ó pintar; l’oficial tècnic, aquest s’encarrega del muntatge de les

automatitzacions i fa les proves i assajos finals. Cada persona té assignada una feina,

el que aquesta feina estigui ben feta implica que les demés també ho estiguin.

La resta de persones que treballen en l’empresa també estan implicades en el

procés productiu, encara que no d’una forma tan directe com les anteriors. Per exemple

l’agent de vendes que s’encarrega de buscar clients i de vendre la major quantitat

possible de productes ó el personal d’administració que preparen les factures i

pagaments del productes. El departament de qualitat supervisa que tot el procés

productiu i que totes les activitats de l’empresa es duguin a terme segons el manual de

qualitat i el manual de procediments aprovats per la direcció.

Com a conclusió es pot dir que en la implantació i seguiment d’un sistema

d’assegurament de la qualitat implica a totes les persones que treballen en l’empresa,

unes de forma més directa i altres més indirecta.

TEMPORALITZACIÓ DEL PROCÉS DE PRODUCCIÓ

Un objectiu de qualitat important fixat per l’empresa és l’entrega del producte en

el termini acordat amb el client. Els terminis fixats amb el client estan en funció de que

l’empresa tingui una bona planificació de la producció, més uns estocs de materials.

- 81 -

La planificació de la producció és setmanal, les activitats que incloses en el

procés productiu tenen una durada mitjana que només varia en funció del tipus de

producte que s’ha de fabricar i els materials utilitzats pel procés productiu tenen un

termini per ser servits pels proveïdors de dos a tres dies, a excepció de productes poc

utilitzats que poden tardar fins una setmana.

En el cas que s’ha treballat en aquest projecte que és una porta corredera de

6x2 m el temps previst per servir el producte i instal·lar-lo en casa del client es calcula:

Procés productiu 25 hores

Instal·lació en el lloc indicat 4 hores

Automatització de la porta 6 hores

Total aproximat de dies necessari per la producció, instal·lació i automatització de la

porta són quatre dies i mig. En el moment d’acordar el termini d’entrega amb el client

s’afegeixen dos dies més com a marge per garantir un bon servei.

DOCUMENTACIÓ GENERADA

Tota la documentació generada durant el procés productiu s’arxiva segons lo

indicat en el procediment pel control dels registres de qualitat PAQ – 16.1. Pel cas

estudiat en aquest projecte, tots els document que s’han generat estan inclosos com

annexes en els diferents apartats.