GESTIONAR EL

PLURILINGÜISME:

AMENACES I OPORTUNITATS

Societat Catalana de Sociolingüística

31 de maig de 2012

Isidor Marí

Universitat Oberta de Catalunya

Institut d‟Estudis Catalans

Plantejament

• Una síntesi general, que eviti la consideració marginal o fragmentària d‟una qüestió decisiva que no tenim prou present.

• Reprendre un tema que he tractat els darrers anys –sobretot des de la Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC. • Postgrau de gestió de la diversitat lingüística i cultural

• Perspectiva externa a la llengua mateixa i a l‟activitat de la Secció Filològica –tot i algunes implicacions: transliteració, adopció i adaptació de manlleus...

Guió

• La mundialització: un context nou per a la (re)producció de les llengües i les identitats.

• Plurilingüisme: la diversitat lingüística, part significativa –i reveladora– del pluralisme democràtic.

• Pot comportar amenaces i oportunitats, personals i col·lectives, segons com el gestionem.

• Identificar els àmbits més importants per a la gestió adequada del plurilingüisme. 1. En l‟àmbit públic i el sistema polític: Nacions Unides,

Europa, Estat. Un model propi?

2. En els àmbits socials i les etapes vitals més rellevants.

• Quines claus tenim a la mà?

LA MUNDIALITZACIÓ Un context nou per a la (re)producció de les

llengües i les identitats

Un context nou i irreversible

• Omnipresència de la diversitat –lingüística i cultural– a tots els racons del món i en tots els ordres de la vida. • Les comunicacions, els moviments de població i el comerç internacional fan

que tothom entri en contacte cada vegada més freqüent amb altres idiomes.

• El multilingüisme és present a la immensa majoria de comunitats locals que fa 50 anys eren quasi monolingües.

• Moltes llengües locals es veuen desplaçades innecessàriament per llengües de més difusió: correlació estreta llengua-identitat.

• Perd força la transmissió per herència intergeneracional de les llengües i cultures locals, en favor de l‟adopció selectiva (lliure? mimètica?) de pràctiques lingüístiques i culturals de tota procedència. • La transmissió intergeneracional de les llengües i la reproducció cultural de les

comunitats no estan assegurades (UNESCO: 90% en risc d‟extinció).

• Difícil predicció del pes que tindran sobre el futur lingüístic els processos locals, els grans centres de difusió (mercats, estats) i les noves xarxes de relació autoorganitzades.

Nou paper de les llengües

• Les llengües passen a ser un element central en els

intercanvis econòmics i culturals (Glyn Williams, Monica

Heller).

• Revaluació de la competència plurilingüe intercultural en el

context de la societat de la informació i l‟economia del

coneixement

• UE: objectiu de Barcelona = 1+2 llengües –quines?.

• Els nous àmbits de relació en el ciberespai són

lingüístics: deslocalització relocalització (Mark

Warschauer, Josep Gifreu).

• Alguns (Manuel Castells, John Tomlinson) diuen que la

mundialització no dissol les identitats culturals (en contra

del que altres suposaven), sinó que les referma

(temporalment, reactivament?).

Tres grans tipus d‟identitat (M. Castells)

• Identitats legitimadores de l‟Estat-nació: idea uniforme de

ciutadania. Amb la diversitat aquest model hauria entrat en

crisi.

• No és evident: Michael Billig /vs/ Will Kymlicka

• Identitats de resistència: autoafirmació a partir de la història

pròpia davant del risc de dissolució: possible crisi d‟aïllament.

• Emergeix un tercer tipus: la identitat-projecte. Un horitzó

plural amb el qual tota la societat es pot identificar. Si els

orígens són diversos, la cohesió social es construeix amb un

projecte de futur compartit.

• Salvador Cardús, Tres metàfores per pensar un país amb futur

(IEC: 2009). Les arrels són el futur. Tots som immigrants. La

identitat és una pell (recipient).

• Un projecte de futur en què el català com a llengua comuna

sigui compatible amb les llengües d‟origen.

Primer repte: gestionar la idea socialment

establerta de diversitat (lingüística)

• Diversitat lingüística com a part d‟un marc de

convivència en el pluralisme democràtic.

• Superar la visió endocèntrica –sols des de la llengua i

des de la nostra llengua. Un projecte per a tots els grups

lingüístics, centrat en el català.

• Propiciar una identificació amb la catalanitat des

d‟orígens lingüístics molt diversos.

• Explicitar quin és el paper de cadascú –i sobretot dels

grans agents socials– en la construcció d‟una societat

plurilingüe equitativa.

• El plurilingüisme, pedra de toc del pluralisme equitatiu.

ON ES GESTIONA EL

PLURILINGÜISME?

1. L‟àmbit públic i el sistema polític

A. La insuficiència del marc internacional: les Nacions Unides i les institucions europees

Declaració Universal dels Drets Humans

• Article 2:

• Tothom té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració,

sense cap distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política

o de qualsevol altra mena, origen nacional o social, fortuna, naixement

o altra condició.

• A més, no es farà cap distinció basada en l'estatut polític, jurídic o

internacional del país o del territori al qual pertanyi una persona,

tant si és independent com si està sota administració fiduciària, si

no és autònom, o està sota qualsevol altra limitació de sobirania.

• Article 29:

• 1. Tota persona té deures envers la comunitat, ja que només en aquesta li és

possible el lliure i ple desenvolupament de la seva personalitat.

• Article 30:

• Res en aquesta Declaració no podrà interpretar-se en el sentit que doni cap dret

a un Estat, a un grup o a una persona a emprendre activitats o a realitzar actes

que tendeixin a la supressió de qualsevol dels drets i llibertats que s'hi enuncien.

Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics

• Els membres d‟una majoria estatal no poden invocar els drets de les

minories lingüístiques:

• Comitè de Drets Humans (47th Session; Communication No. 359/1989,

par. 11.2): la protecció de l‟art. 27 del Pacte Internacional de Drets Civils i

Polítics ―refers to minorities in States […] and not minorities within any

province. A group may constitute a majority in a province but still be a

minority in a State and thus be entitled to the benefits of article 27.‖

• Art. 27: En els Estats on existeixen minories ètniques, religioses o lingüístiques

no es pot negar a les persones que pertanyin a aquestes minories el dret que els

pertoca en comú amb els altres membres del seu grup, a tenir la seva pròpia

vida cultural, a professar i a practicar la seva pròpia religió i a fer ús del propi

idioma.

• Cap majoria hauria de poder decidir el destí d‟una minoria lingüística.

Un estudi recent

• Conclusions de Philippe Van Parijs, Linguistic Justice for Europe and for the World. Oxford Univ. Press: 2011:

• Lingua franca: oportunitat i amenaça (no és just que tot el cost

d‟aprenentatge de les grans llengües recaigui sobre els parlants de les

menors).

• Cooperació equitativa: no és just que els parlants de grans llengües tinguin

més avantatges (p. ex., laborals).

• Respecte paritari: no és just que la llengua de la majoria tingui preferència en

molts d‟àmbits sobre les altres. “La manera més efectiva d’arribar a la

justícia lingüística entesa com a paritat de respecte consisteix a garantir

a cada comunitat lingüística el dret d’establir la seva llengua com a mitjà

d’instrucció i comunicació pública en algun territori, sempre que

assumeixi el cost de fer-ho.”

• Territorialitat –entesa com a respecte de la llengua patrimonial de la societat que hi viu– i marc dels drets personals (no predominants). • Qüestionar la condició de llengua pròpia d‟un territori és atacar la base de la

justícia lingüística.

Bastardas: 4 principis ecolingüístics

• Territorial: el reconeixement complet i l‟oficialitat d'una llengua en l'àrea on és parlada històricament per la comunitat.

• Personal: cadascú individualment té dret a determinades prestacions lingüístiques, com succeeix sovint en els serveis públics comuns en les àrees on diversos idiomes es parlen històricament.

• Subsidiarietat: les funcions socials que es poden cobrir amb una llengua local (a efectes de comunicació interna) no han de ser exercidees per una llengua (estrangera) de difusió més àmplia.

• Suficiència funcional: cada llengua local ha de conservar un conjunt bàsic de funcions socials importants en les quals el seu ús resulti necessari per a la comunitat sencera i en els quals sigui possible el desenvolupament i la innovació de la llengua.

Referents catalans internacionals

•Declaració Universal de Drets Lingüístics:

http://www.linguistic-declaration.org/

•1996: Congrés Mundial de Drets Lingüístics de Barcelona.

•Promogut pel PEN Club Internacional i el CIEMEN.

•65 ONGs, 44 centres PEN i 61 experts d‟uns 90 països.

•Assumit formalment pel Congrés dels Diputats.

•Document de referència internacional, invocat a diverses reformes

constitucionals d‟estats americans.

•Iniciatives catalanes rellevants: Linguapax, projecte UNESCO;

Linguamón (en suspens) Càtedra de multilingüisme Linguamón-

UOC

Escassa efectivitat dels documents

rellevants de les Nacions Unides • Declaració Universal sobre la Diversitat Cultural (2001): les

"mercaderies i els serveis culturals [... ], com a vectors d‘identitat, valors i significat, no s'han de tractar com a simples matèries o béns de consum." (art. 8)

• Convenció per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial (2003): "es manifesta entre altres coses en [... ] les tradicions i expressions orals, inclosa la llengua com a vehicle". (art. 2.2)

• Recomanació referent a la promoció i l'ús del multilingüisme i l'accés universal al ciberespai (2003).

• Informe sobre desenvolupament humà per a 2004: Llibertat cultural en el món divers d'avui.

• Convenció sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals (2005).

A fair globalization: creating opportunities for all

(OIT, 2004): qui se’n recorda?

• Informe de la Comissió Mundial sobre la Dimensió Social de la Mundialització, : • "Moltes polítiques socials i econòmiques es posen en pràctica més

eficientment en el nivell local. En línia amb el principi general de subsidiarietat, creiem que la governança ha de situar-se en el nivell més baix en què és eficaç. Això reclama la creació d'institucions locals fortes, democràtiques i responsables." (paràgraf 302, p. 62)

• "Una qüestió important a nivell local i nacional és la necessitat de reconèixer i de defensar els drets dels pobles indígenes i tribals als seus territoris i recursos, a les seves cultures i identitat, al seu coneixement tradicional i al seu dret a l'autodeterminació." (paràgraf 311, p. 70)

• “Salvar l‟abisme que separa els principis i les pràctiques” • “Els agents de la mundialització -- Estats, societat civil, empreses,

sindicats, organitzacions internacionals i individus – s‘han d‘inspirar en aquests valors i acceptar les seves pròpies responsabilitats, i fer-se públicament responsables de respectar-los en totes les seves transaccions. Els rics i poderosos -- siguin Estats o corporacions -- tenen responsabilitats especials, perquè les seves accions tenen l'impacte més ampli en el benestar global." (paràgraf 46, p. 8-9)

Convenció sobre la protecció i la promoció de la

diversitat de les expressions culturals (2005)

• Estableix un compromís entre la desregulació dels mercats que

promou l‟OMC i la sobirania de les polítiques culturals.

• És un tractat internacional subscrit per la UE i l‟Estat espanyol.

• Art. 6: ―cada Part pot adoptar mesures destinades a protegir i promoure la

diversitat de les expressions culturals en el seu territori […] incloses les

provisions locals referents a la llengua usada per a tals activitats,

mercaderies i serveis".

• Art. 30: Règims constitucionals federals o no unitaris. Les disposicions de

la Convenció obliguen l‟Estat i cadascuna de les parts constituents amb

competències culturals.

Les institucions europees

El plurilingüisme de la UE: el català, marginal

• Una demanda intermitent i fluctuant: • 1986: cap referència en el tractat d‟adhesió d‟Espanya

(1985).

• 1987-88: campanya de la Crida i peticions dels parlaments de les Balears (1987) i Catalunya (1988) per l‟oficialitat.

• 1990: Resolució del PE (un cert ús, inclusió en els programes educatius). Èxit?

• 2001-2002: noves peticions dels parlaments de Catalunya (2001) i les Balears (2002).

• 2003: Convenció Catalana (oficialitat, proposta 60): • Les llengües oficials en el seu territori i parlades per un nombre

igual o superior al d‟algun estat de la UE han de ser oficials a la UE (igualtat amb independència de les objeccions polítiques).

Tres dimensions inseparables de la

política lingüística europea • El català, pedra de toc de la credibilitat del respecte

per la diversitat lingüística.

A. El règim lingüístic de les institucions i altres organismes:

llengües oficials i de treball.

• Ineficàcia dels acords, basats en les Conclusions de 13 de juny de

2005 del Consell Europeu, entre l‟Estat i les institucions europees:

no els compleix ni el Defensor del Poble Europeu.

• V. ¿Cómo presentar una reclamación? i Formulario de reclamación

B. La participació en els programes i accions sectorials.

• El català continua exclòs o té accés restringit a molts programes de

forta repercussió lingüística.

C. Els efectes del dret comunitari sobre l‟oficialitat territorial del

català.

• Exemple: la normativa sobre etiquetatge.

El Consell d‟Europa

• Escassa eficàcia de les Recomanacions del Comitè de

Ministres arran dels Informes sobre el compliment (els

incompliments) de la Carta Europea de les Llengües

Regionals o Minoritàries.

• 2005: assegurar el coneixement suficient de les llengües entre el

personal de l‟administració estatal; protecció del català a Aragó

amb un marc jurídic adequat.

• 2008: es reitera la necessitat d‟assegurar el coneixement de les

llengües i la seva presència en els serveis públics; s‟insisteix en la

protecció jurídica del català a Aragó.

• Les avaluacions dels Comitès d‟Experts eren molt més

crítiques.

• Manquen les Recomanacions sobre l‟Informe de 2010.

Per tant:

• Cal una acció sistemàtica i persistent en el front

internacional, des de la convicció que som referents.

• Hem de ser reconeguts davant de les Nacions Unides

(UNESCO) com una comunitat lingüística amb veu

pròpia (cf. Acord Quebec-Canadà).

• Conjunció màxima d‟institucions polítiques

(eurodiputats, parlaments, governs, ajuntaments),

acadèmiques (IEC, Xarxa Vives, Institut Ramon Llull) i

associatives, amb ampli suport social.

• Que es clarifiqui si la igualtat lingüística només és

possible quan es compta amb plena sobirania política:

actuar en conseqüència.

B. Un Estat que tendeix a legitimar la

desigualtat lingüística

La Constitució 1978, cap a una

reinterpretació regressiva

• Preàmbul:

• ―Protegir tots els espanyols i els pobles d‘Espanya en l‘exercici

dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i

institucions.‖

• Article 9.2:

• ―Correspon als poders públics de promoure les condicions per tal

que la llibertat i la igualtat de l‘individu i dels grups en els quals

s‘integra siguin reals i efectives; remoure els obstacles que

n‘impedeixin o en dificultin la plenitud i facilitar la participació de

tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social.‖

• Referèndum 1978: un marc inicial indefinidament obert a

una evolució de signe federal (Espanya com a „nació de

nacions‟).

Legitimació ideològica de la desigualtat • Campanya contra el projecte d‟Estatut de Catalunya.

• En contradicció amb la Recomanació 1735 de

l‟Assemblea Parlamentària del Consell d‟Europa sobre el

concepte de „nació‟ (26 de gener de 2006):

– “permetre a qualsevol individu de definir-se a si mateix com a

membre d‘una ‗nació‘ cultural independentment del seu país de

ciutadania o de la nació cívica a què pertanyi com a ciutadà‖.

– “dret de tots els individus de pertànyer a la nació que senten

que pertanyen, sigui en termes de ciutadania o en termes de

llengua, cultura i tradicions.‖

• Manifiesto por la lengua común (2008). Contramanifest: Manifest pel sentit comú i el plurilingüisme equitatiu.

Legitimació judicial de la desigualtat • Sentència del Tribunal Constitucional contra l‟Estatut de

Catalunya (2010):

– ―Toda lengua oficial es, por tanto —también allí donde comparte esa cualidad con otra lengua española—, lengua de uso normal por y ante el poder público. También, en consecuencia, lo es el castellano por y ante las administraciones públicas catalanas, que, como el poder público estatal en Cataluña, no pueden tener preferencia por ninguna de las dos lenguas oficiales.‖ (14.a. Pàg. 473)

– ―El art. 6.2 EAC sería inconstitucional y nulo en su pretensión de imponer un deber de conocimiento del catalán equivalente en su sentido al que se desprende del deber constitucional de conocimiento del castellano.‖ (14.b. Pàg. 476)

– ―un deber de naturaleza distinta al que sólo cabe predicar del castellano, esto es, como un deber que no es jurídicamente exigible con carácter generalizado‖ (14.b. Pàg. 477)

• Incomprensible: iguals i desiguals alhora? Més enllà de la Sentència

Tenim capacitat d‟esdevenir eficaços en el

context estatal, europeu i mundial?

• Les amenaces:

• No ser conscients del nostre rol de referents mundials

en la defensa del plurilingüisme equitatiu.

• Limitar-nos a iniciatives intermitents i disperses.

• Les oportunitats:

1. Articular les iniciatives socials i institucionals des dels

territoris de llengua catalana.

2. Evidenciar les desigualtats en el/s marc/s estatal/s.

3. Mantenir una estratègia conjunta i persistent davant

les institucions estatals, europees i mundials.

Un model propi de plurilingüisme?

• Assumible ara i en el futur per una àmplia majoria de la

societat.

• Una doble oficialitat lingüística centrada en el català com a

llengua pública comuna, partint del seu caràcter de llengua

territorial –històrica, patrimonial– i reconeixent al castellà una

oficialitat del mateix rang, basada en un estatut de caràcter

personal.

• Reconeixement complementari del capital social que

representen les altres llengües d‟origen de tota la població

arribada recentment –diversitat productiva (Austràlia).

• Minories lingüístiques: v. J. Woehrling a la Revista de Llengua i

Dret.

ON ES GESTIONA EL

PLURILINGÜISME? 2. Els àmbits socials i les etapes vitals

més rellevants.

Els àmbits i moments decisius (cf. Pujolar et al., 2010)

a. La parella i la transmissió familiar de

les llengües

b. El món educatiu

c. Les estratègies plurilingües de les

empreses i organitzacions

d. Les TIC

e. La incorporació dels nouvinguts a la

societat

a. La parella i la transmissió familiar de les

llengües

• Cada dia hi ha més parelles mixtes en

context multilingüe.

• Cal facilitar-los orientació sobre la

transmissió adequada de les llengües

pròpies i de l‟entorn.

• OPOL + aprenentatge equilibrat:

capacitats plurilingües individuals.

• OPORTUNITATS: Els pediatres,

l‟educació preescolar o l‟escola primària

són ocasions idònies.

• La identificació amb la llengua i la

catalanitat comencen aquí.

• AMENACES: Abandonar les famílies a la

inèrcia del monolingüisme en una de les

llengües dominants i perdre bona part del

capital lingüístic.

b. El món educatiu: legitimació universal del model de conjunció lingüística

Condició bàsica de la sostenibilitat lingüística universal (Van Parijs)

L‟ús de la llengua pròpia de cada comunitat com a llengua vehicular

habitual en el sistema educatiu públic respon pertot a uns mateixos

principis:

Assegurar la transmissió de la llengua als nous ciutadans, a fi de garantir

la continuïtat (evitar l‟extinció) de la comunitat lingüística.

Assegurar la intercomprensió i la igualtat d‟oportunitats entre els

ciutadans (evitar la segregació).

Afavorir la convivència intercultural en una societat cada vegada més

diversa.

En cap cas això es pot considerar una “imposició”, ni exclou l‟ús ponderat

d‟altres llengües vehiculars.

L‟objectiu de competència plurilingüe (1 + 2) i intercultural (Marc

Comú Europeu) no qüestiona, sinó que complementa aquest principi

bàsic.

Preeminència dels objectius educatius i socials

Competència equivalent en les dues llengües oficials + tercera llengua i competència intercultural (superació dels prejudicis interculturals):

―La capacitat de relacionar-se amb la diversitat cultural i gestionar els comportaments d‘acord amb una visió conscient i positiva de la diversitat‖.

És la (no) consecució d‟aquests objectius el que ha de merèixer la màxima atenció: en cada centre, en cada territori i en el debat públic. En cap cas es poden subordinar aquests objectius a les preferències

particulars per una llengua vehicular (canalitzables per via de l‟ensenyament privat) que en realitat pretén esquivar el coneixement de les llengües territorials.

Els resultats educatius (no sols lingüístics!) a les Balears i el País Valencià són millors com més present és el català en totes les activitats escolars.

Si la lliure elecció de llengua fos una motivació sincera, no s‟impediria el desplegament de línies en valencià, reclamades per desenes de milers de famílies.

És greument irresponsable generar dificultats organitzatives insalvables per manca de recursos i provocar la conflictivitat social en la comunitat educativa i en la societat sencera.

El plurilingüisme escolar, una oportunitat

• La incorporació ponderada de noves llengües vehiculars

(també en l‟ensenyament superior) permet reactivar la

consciència que tots els docents ensenyen llengua

(CLIL/AICLE).

• L‟adquisició de competències interculturals és una oportunitat

per a identificar i reconduir els prejudicis lingüístics o

culturals.

• Oportunitat per a la implicació de tot el centre (personal i

activitats no lectives) i del seu entorn: reactivació dels

projectes educatius, lingüístics i d‟entorn: lleure juvenil!

• ATENCIÓ: Tota la societat s‟ha d‟implicar en la construcció

d‟un plurilingüisme equitatiu i sostenible, vàlid per a tota la

humanitat.

c. Les estratègies plurilingües de les

empreses i organitzacions

• Els dos pilars d‟una estratègia plurilingüe:

• La capacitació lingüística del personal: valoració, selecció,

formació.

• Les llengües de comunicació amb els clients i proveïdors i les

llengües de relació interna.

• Estudi ELAN.cat: • Només el 37,8% de les empreses disposa d‟estratègia formal de

comunicació.

• Només el 43% de les empreses tenen en compte la competència

lingüística en la llengua del client, a l‟hora de seleccionar personal.

• Només el 31,2% de les empreses porta un registre dels coneixements

lingüístics del seu personal.

• Pràcticament totes les empreses afirmen que tenen personal capacitat

per usar amb desimboltura el català i el castellà (percentatges superiors

al 97%): la disponibilitat lingüística no comportaria dificultats especials.

Plurilingüisme i disponibilitat lingüística en

el món professional • Disponibilitat lingüística prevista per l‟Estatut de Catalunya de 2006 i

desplegada pel nou Codi de Consum.

• Pendent de recurs davant el Tribunal Constitucional.

• Valoració de la competència en català –com en les altres llengües–

en l‟accés al treball:

• Rendibilitzar les competències lingüístiques en el mercat de treball és

indispensable per a justificar l‟esforç d‟aprenentatge del català i dels

idiomes, com qualsevol altra competència –lingüística o no.

• Hi ha estudis (Di Paolo) que mostren una correlació positiva entre saber

català i tenir un nivell d‟ingressos més alt.

• Amb una força de treball multilingüe i multicultural com la que presenta la

nostra societat, cal adoptar polítiques semblants a la „diversitat productiva‟

australiana.

• Els professionals competents en les llengües i cultures d‟origen són els

millors interlocutors econòmics i culturals en la internacionalització.

• Reconèixer el valor de les competències multilingües i interculturals

afavoreix la identificació amb la catalanitat.

d. Les TIC

• És obvi que ocupen un lloc cada vegada més decisiu, tant en l‟esfera

personal com en les organitzacions; en les relacions socials, les

activitats lúdiques o professionals, i en l‟accés als coneixements i les

informacions de tot tipus.

• Són els mitjans i els medis en què creix el plurilingüisme i en què es

fan possibles les relacions interlingüístiques i interculturals.

• No s‟hi exerceix un control polític (oportunitat), però hi pesen els

factors de mercat (amenaça).

• Hi ha iniciatives importants en l‟àrea de llengua catalana, tant en

recerca com en desenvolupament, però no és evident que estiguin

ben connectades amb una dinàmica social també intensa.

• S‟ha de propiciar aquesta interconnexió amb polítiques i projectes

universitaris o privats que situïn el català en primera línia del

plurilingüisme digital.

e. La incorporació dels nouvinguts a la

societat • No podem oblidar les dades de població estrangera

empadronada (2010):

– Balears: 21.87%

– País Valencià: 17.35%

– Catalunya: 15.9%

– Mitjana: 16.92%

• La identificació amb la societat d‟acollida no pot

començar per la llengua, però l‟accés al català des del

primer moment és irrenunciable.

• Cal construir un projecte intercultural atractiu per a

tothom.

Primera identificació

• Aconseguir junts competències i recursos per a

desenvolupar un projecte intercultural atractiu (cf.

Acord Quebec-Canada). • Tenim més del 40% de la població estrangera de l‟Estat.

• Som una societat diferenciada lingüísticament, culturalment,

nacionalment.

• Cal (poder) gestionar adequadament les diferents

etapes (recurs de la Llei d‟acollida davant el TC): • Les previsions migratòries (llengua i socialització anticipada)

• L‟acollida, la inclusió social i la llengua.

• La consolidació del projecte migratori: integració.

La integració, un compromís recíproc

• La societat receptora s‟adapta a la nova

diversitat i es responsabilitza d‟un acolliment

inclusiu i igualitari, que corregeixi les

desigualtats en termes polítics i socials.

• Els nouvinguts, al seu torn, assumeixen el nou

marc democràtic i institucional, i s‟adapten a la

llengua i els usos de la societat receptora –

sense renunciar a la identitat d‟origen.

Una idea clara d‟integració lingüística

• La capacitat d’utilitzar les dues llengües

oficials en les comunicacions de caràcter

públic.

• Integració lingüística inseparable de la inclusió

social.

• En coherència amb l‟objectiu lingüístic de

l‟ensenyament obligatori: una competència

suficient i equivalent en català i castellà.

• Acomodació de l‟espai públic a la diversitat:

• El català com a llengua pública comuna (no

exclusiva, però inexcusable).

QUINES CLAUS TENIM A

LA MÀ?

Transició cap al dret a decidir?

• Ens trobem clarament en una cruïlla en què la gestió del

plurilingüisme serà decisiva – a nivell personal, de les

organitzacions, de les institucions, de la societat europea

i mundial– en la construcció d‟un futur equitatiu.

• No podem renunciar a la igualtat.

• Si l‟Estat i les institucions europees no ofereixen més

camí cap a la igualtat que un procés sobiranista, caldrà

seguir l‟únic camí que ens deixen, per molt difícil que

sigui: és l‟únic camí digne.

• Declaració de l‟IEC sobre els drets del poble català

(febrer de 2011).

GRÀCIES PER LA VOSTRA

ATENCIÓ