BARÇARevista Oficial FC Barcelona · Abril 2006 Núm. 20 · 3 Euros

El Camp NouPòster espectacularde l’estadi amb 98.436espectadors

Raimon Carrasco:“A Cruyff el vam fitxar amb llicènciade semovent”

Hansi KranklL’accident de la sevadona va mobilitzarel barcelonisme

www.fcbarcelona.com

DEL TÒPIC A LA

VERITATRevisem onze episodis de la història del club

0101 FCB 20 CAT 7/4/06 08:10 Página 1

0202 FROSTIES CATALAN 4/4/06 11:31 P gina 1

Composici n

EDITORIAL

La majoria de nacions han construït la seva simbologia nacional a partir de fetsllegendaris, mites universals o costums recuperats i convertits en tradicions. Lamajor part de la simbologia actual va ser desempolsada i adaptada per a cada casparticular durant i a partir del Romanticisme. I com que tot sovint es va anar abeure de les mateixes fonts, el substrat simbòlic té molts punts de connexió entreuna nació i en una altra. És un debat recorrent qüestionar la pretesa cientificitatde tot l’entramat simbòlic d’una societat, com si fos més important el pedigrí queno pas la funció que fa de cohesionar-la nacionalment. Tanmateix, la polèmicaexisteix i s’alimenta periòdicament.La simbologia pròpia del FC Barcelona també està formada per fets poc o moltllegendaris; en el sentit que no se’n sap ben bé l’origen i que l’explicació que s’hiha donat tot sovint és poc versemblant. Ens referim a fets com l’origen dels colorsblau i grana, l’escut, el motiu de culers o del crit Barça! Barça! Barça! Per sort, perla seva transcendència menor, és clar, no han generat cap mena de polèmica al vol-tant del seu origen.A tota una altra reflexió ens hauria de moure la certesa –o la incertesa– de deter-minades veritats històriques, de transcendència indiscutible. Que la història l’es-criuen els vencedors, és cosa sabuda. I no és pas per saber que des de la derrotatambé hi ha tot sovint intents de revisió. Per això la missió de l’historiador, delbon historiador hem de precisar, és la de rescriure-la tants cops com faci falta i lesevidències ho aconsellin.D’intents d’aquesta mena, de manipulació i revisió de determinats fets, la histò-ria del FC Barcelona sí que n’és també plena. Intents d’abans i d’ara, val a preci-sar. Per això no és pas sobrer que, de tant en tant, es recordi què va passar exac-tament, com va passar, on va passar, qui ho va fer i, sempre que sigui possible, perquè va passar i per què ho va fer. I, quan noves troballes s’hagin produït, cal mirarde posar llum a fets o actuacions que encara presenten excessives ombres.Per desgràcia, la historiografia ha prestat poca atenció a l’esport, i el club blau-grana no ha quedat exempt d’aquesta deixadesa. Llevat d’algunes excepcions moltlloables, la història del FC Barcelona ha estat recopilada més que no pas estudia-da, i s’ha escrit més des del voluntarisme aficionat que no pas des del rigor cien-tífic. Són d’agrair tots els treballs que s’han fet, perquè són esforços individualsque han permès conservar la memòria del club. Però fer un pas endavant és abso-lutament necessari. I aquest sí que és un pas que ha de ser impulsat i guiat des delclub i, concretament, des del Centre de Documentació i Estudis del FCBarcelona. Des d’aquest número de la REVISTA BARÇA tan sols hem pretès recor-dar alguns dels fets més controvertits de la història del club, alguns que formenpart de la simbologia barcelonista, i d’altres que, o bé han patit algun intent demanipulació o revisió o bé, per falta d’informació quan van ser interpretats, hangenerat opinions que, com a mínim, no estan del tot ben fonamentades.La història és una feina diària. Perquè la veritat es construeix dia a dia �

Entre la veritat i el miteABRIL DEL 2006

3BARÇAABRIL DEL 2006

Edita: Futbol Club Barcelona

Av. d’Arístides Maillol s/n - 08028 Barcelona

Tlf. 9021899 00 - Fax 934112210

Ad electrònica: revista@club.fcbarcelona.com

Director: Jordi Badia.

Subdirectors: Eduard Pujol,Toni Ruiz i David Saura.

Redactors: Andrea Balducci, Carles Cascante,

Xavier Catalán, Cristina Collado, Vanessa Forns,

José Manuel Lázaro, Sergi Nogueras, Francesc

Orenes, Carles Santacana i Manel Tomàs.

Redactors en pràctiques: Anna Segura i Roger

Bogunyà.

Col·laboradors: Sixte Abadia, Antoni Aira,

Armand de Fluvià, Miriam Nadal i Incom (Institut

de la Comunicació).

Disseny i Infografia: Grupo ADI.

Fotografia: Arxiu FCB-Seguí, Bevenrain, Centre de

Documentació i Estudis, Europa Press i Sport.

Publicitat: FC Barcelona

Departament Comercial i de Màrqueting

Telf. 934963672.

Impressió: Rotocayfo Quebecor.

Dipòsit Legal: B-40053-02.

La publicació no es responsabilitza de les opinions

expressades en les col·laboracions externes.

La redacció d’aquest número s’ha tancat

el 31 de març del 2006.

0303 Editorial CAT 4/4/06 11:35 Página 3

VISA BARCA CAT.FH11 4/4/06 11:40 P gina 1

Composici n

MÉS QUE UN CLUB

EL CLUB DIA A DIA

UN CLUB AMB HISTÒRIA

6

3444

58

62

11 Episodis RevisatsEl ‘cas Di Stéfano’El crit ‘Barça’, l’origenEl Barça i el franquismeKubala i el Camp NouGamper, nom de l’estadi?Samitier, del Barça al MadridL’origen dels colors de la samarretaL’11 a 1. La història d’un escàndolL’escut del BarçaL’origen del mot ‘culers’El Camp Nou ovaciona Cunningham

El PòsterPanoràmica de l’estadi

La TaquillaManuel Bustos, veterania als vestidors

Quina Nit!El barcelonisme fa costat a Krankl

L’Ex Josep Franch

El Gran Repte‘Creix amb el Barça’: els més joves i el club

Literatura BlaugranaPropostes blaugranes per a Sant Jordi

40 Carrasco desvetlla episodis desconeguts del fitxatge de Cruyff

20 Què ha passat. L’activitat institucional del Barça, dia a dia

48 El directiu Josep LluísVilaseca

50 Quina nit! Krankl rep elsuport del barcelonisme

50

52

6 El Barça i la història, dos aspectes molt relacionats

SERVEIS BARÇA

SUMARI

0505 Sumari CAT 4/4/06 11:42 Página 5

EPISODIS REVISATSEPISODIS REVISATSEl futbol és ple de tòpics que, massa sovint, queden fixats com averitats absolutes. El treball dels historiadors i dels estudiososdel futbol ha de ser el de revisar-ne constantment la informacióque es té a l’abast. Saber d’on venim, saber-ho del cert, és clar,és la millor guia per decidir on volem anar.

El futbol és ple de tòpics que, massa sovint, queden fixats com averitats absolutes. El treball dels historiadors i dels estudiososdel futbol ha de ser el de revisar-ne constantment la informacióque es té a l’abast. Saber d’on venim, saber-ho del cert, és clar,és la millor guia per decidir on volem anar.

0609 Repor01 CAT 6/4/06 16:49 Página 6

EL ‘CAS DI STÉFANO’

7BARÇAABRIL DEL 2006

La història del frustrat fitxatge d’AlfredoDi Stéfano pel FC Barcelona ha estat judica-da de manera distinta pel barcelonisme i elmadridisme. Per als barcelonistes, és inqües-tionable la participació directa de les institu-cions esportives franquistes a favor del ReialMadrid. Per als madridistes, en canvi, és unepisodi més de l’endèmic victimisme culer.Amb tot, en el llibre Santiago Bernabéu, elpresidente, de Julián García Candau, s’apor-ten testimonis personals de l’època que reco-neixen que, efectivament, “el Govern (espan-yol) no consentirà que Di Stéfano i Kubalajuguin en el mateix equip”.Sobre la posició del president Enric MartíCarreto en tot l’afer, la història escrita li re-serva un paper ben galdós. La història oficialdel FC Barcelona, dirigida per Jaume Sobre-qués, conclou que Martí Carreto, per lesraons que fos, no volia fitxar Di Stéfano i, aesquena de la seva Junta directiva, va mante-nir una actitud obstruccionista durant les ne-gociacions amb el Millonarios de Bogotà queen va frustrar la contractació i en va afavorirl’entesa amb el Reial Madrid.Aquesta versió es basa gairebé en exclusiva enl’informe redactat per l’advocat Ramon TriasFargas sobre les negociacions amb el Millo-narios encarregades per la Junta directiva delFC Barcelona. El qui temps avenir seria undestacat polític durant l’etapa de la Transi-ció, va jugar un paper central en les convere-se per a la contractació d’Alfredo Di Stéfano,especialment en relació amb el Millonarios

colombià de qui s’havia d’obtenir la cessió.El pare de Trias Fargas residia en aquella èpo-ca a Colòmbia.No obstant l’informe redactat a cop calentper Trias Fargas, documents apareguts pos-teriorment, permeten posar més d’una om-bra de dubte sobre la culpabilitat de MartíCarreto. Per exemple, una carta de Trias Far-gas del 9 de febrer del 1955 a Martí Carretoen què es disculpa pel to de l’informe i li con-fessa que si ara hagués sabut tot el que haviapassat, el to de l’informe seria del tot dife-rent: “Mi querido amigo: Al redactar mi infor-me sobre el asunto Di Stéfano lo hice con los po-cos conocimientos entonces a mi alcance. Lasituación ahora es distinta, pues mi informa-ción sobre las intimidades del club es muchomás completa. Con base a ella, no puedo pormenos que reconocer que mi referido informeresulta involuntariamente tendencioso. Los he-chos que refiere son ciertos, pero la interpreta-ción que les di no. Me consta ahora que si a lolargo de todo aquel asunto actuó Vd. como lohizo fue únicamente con miras a la prosperi-dad del Club de Fútbol Barcelona y sin consi-deraciones que no fueran altruistas, al extremoque no vaciló en tomar decisiones que sabía ha-bían de perjudicarle personalmente.”

EEll BBaarrççaa eell sseegguuiiaa ddeess ddeell 11995522La primavera del 1953, Alfredo Di Stéfanoera un jugador relativament conegut. El se-cretari tècnic del FC Barcelona, Josep Sami-tier, s’hi havia fixat el març del 1952, quan el

La història escrita del cas Di Stéfano ens ha deixat dos culpables de per què no va serdel Barça: el règim franquista, per haver maniobrat en benefici del Madrid, i el presidentdel FC Barcelona, Enric Martí Carreto, per la suposada actitud ambigua durant lesnegociacions amb el Millonarios de Bogotà. Però, van anar ben bé així els fets?

TEXT: Jordi Badia | FOTOS: Arxiu FCB

DE MARTÍ CARRETOLA CULPA

Di Stéfano, amb Kubala al camp deles Corts, mentre esperava laresolució del seu cas. La foto, que vaser publicada el 31 d’agost de 1953 a‘Vida Deportiva’, és de Ramón Dimas.

0609 Repor01 CAT 6/4/06 16:49 Página 7

8 BARÇA ABRIL DEL 2006

Millonarios de Bogotà va participar a les Bo-des d’Or del Reial Madrid.A la tardor del 1952, a Ladislau Kubala li vandiagnosticar una tuberculosi. Se’n va recu-perar força més ràpid del que els metges i elbarcelonisme havien temut, amb una estadaa Monistrol de Calders, i a finals de febrer java tornar a jugar. El FC Barcelona va repetirels títols de Lliga, Copa d’Espanya i CopaEva Duarte. L’ensurt Kubala havia durat poc,però prou temps per posar en marxa l’opera-ció Di Stéfano. I la recuperació de Kubala, po-sada en dubte en algun moment, no va atu-rar-la. Al contrari, ajuntar Kubala i DiStéfano es convertia des d’aquell moment enun objectiu prioritari, encara que ja no tanurgent. Amb Kubala i Di Stéfano junts elBarça seria imparable.

UUnn eemmbboolliicc aa ttrreess bbaannddeessPer aconseguir el fitxatge de Di Stéfano, elFC Barcelona havia d’arribar a tres acordsdistints: el primer, amb el jugador; el segon,amb el River Plate –el club d’origen i que entenia el certificat de transferència–, i, el ter-cer, amb el Millonarios –club que el teniacedit fins al 14 d’octubre del 1954.Amb el jugador es va posar d’acord de segui-da. Amb el River Plate, també va ser relati-vament senzill; va fer el primer pagament eljuny del 1953 i el segon i definitiu el 7 d’a-gost següent. Amb el Millonarios, en canvi,les negociacions van grinyolar des del pri-mer moment.La perspectiva del temps transcorregut per-met dir avui que en tot l’afer Di Stéfano elFC Barcelona va cometre un doble error decàlcul. El primer, no valorar prou la capaci-tat de resistència del president del Millona-rios, Alfonso Senior. I, el segon, no preveu-re a temps la reacció del règim franquista afavor del Reial Madrid i no fer un canvi d’es-tratègia quan va començar a ser evident que

no deixaria que Kubala i Di Stéfano jugues-sin junts al FC Barcelona.Ara és fàcil concloure que és clar que el pre-sident Martí Carreto havia d’haver acceptatde bones a primeres les pretensions del Mi-llonarios (40.000 dòlars), o no haver allar-gat tant la discussió, si més no, i tancar l’ú-nic serrell que li quedava pendent. I és fàciltambé dir ara que va fer una aposta que pot-ser no semblava de risc a l’inici, però que va

acabar sent perdedora. En el seu descàrreccal dir que la recuperació de Kubala treia ur-gència al fitxatge de Di Stéfano i que la da-ta del 14 d’octubre del 1954 semblava un ar-gument a què es podia agafar per rebaixar lespretensions del Millonarios, realment des-proporcionades. I, fet que sovint s’oblida, elrendiment de Di Stéfano era presumible pe-rò no era una evidència, i la Copa d’Europaencara no existia. Que aquell fitxatge can-viaria la història del futbol, no podia preveu-re’s de cap manera.Fins a la temporada 1952-53, el FC Barcelo-na havia guanyat 6 Lligues espanyoles (5 enles últimes 9 temporades) i 10 Copes d’Es-panya. El Madrid, 2 lligues (l’ultima feia 21anys) i 9 Copes d’Espanya. Quan Di Stéfa-

11 EPISODIS REVISATS

Fins a l’arribada de Di Stéfano, el palmarès del FCBarcelona era superior al del Madrid. El desenllaçdel fitxatge va canviar l’hegemonia

Els nous documents trobatsobliguen a matisar elveredicte inicial sobrel’actuació de Martí Carreto

D’esquerra a dreta, Kubala,Di Stéfano i Samitier conversena sobre del terreny de joc.

0609 Repor01 CAT 6/4/06 16:49 Página 8

9BARÇAABRIL DEL 2006

no va marxar del Madrid, el balanç s’haviainvertit de manera espectacular: l’equip blanchavia sumat 9 Lligues, 3 Copes d’Espanya, 5Copes d’Europa, 2 Copes Llatines, 1 PetitaCopa del Món i 1 Copa Intercontinental;mentre que el Barça havia guanyat 2 Lligues,3 Copes d’Espanya, 2 Copes de Fires i 1 Pe-tita Copa del Món.

DDooss eerrrroorrss ddee ssoorrttiiddaaEl FC Barcelona va iniciar les negociacionsamb el president del Millonarios sent el clardominador del futbol epanyol. Ramon TriasFargas, en el seu informe, denuncia dos errorsde sortida. El primer, encarregar els primerstràmits a Joan Busquets, un català amic de Sa-mitier resident a Colòmbia i directiu del CFSanta Fe, l’equip rival de Millonarios. El se-gon error, propiciar la fugida de Di Stéfano deBogotà i fer-lo venir a Barcelona abans d’ho-ra. Per a Trias Fargas, els dos fets van tenir con-seqüències negatives, perquè a Busquets el vanveure més com un rival que com una personaamb la qual es podien entendre i van conside-rar una falta de respecte endur-se Di Stéfanoabans de tancar-ne l’acord.Amb tot, les negociacions amb Millonariosvan seguir el seu curs fins a mitjans de juliol,en què es van trencar definitivament i Millo-

narios va acceptar l’oferta que ja li havia fetarribar el Reial Madrid.Les últimes converses es van fer a Caracas, onl’equip estava disputant la Petita Copa deMón. Al capdavant de la delegació hi havia elpresident Martí Carreto. Segons Trias Fargas,el president blaugrana va rebutjar totes i cadauna de les solucions que li van anar proposant.Millonarios havia rebaixat les pretensions finsa la disputa de dos partits amistosos a Bogotà,però Martí Carreto es va mantenir ferm en els10.000 dòlars que s’havien ofert des del pri-mer dia. “O els agafen, o els deixen”, va dir.L’informe de l’advocat barceloní és dur enaquest punt, perquè, segons els càlculs fets, ladisputa d’aquells amistosos fins i tot havien degenerar benefici al FC Barcelona. Es feia difí-cil d’entendre la posició de Martí Carreto.La intervenció del règim franquista és moltmés evident. El 22 d’agost, la Delegació Na-

cional d’Esports (DND) va anunciar que noes podrien contractar jugadors estrangers, sen-se aclarir si la norma afectaria Di Stéfano o no.La conseqüència més immediata va ser quel’estratègia d’esperar-se al 14 d’octubre del1954 ja no valia.I el 15 de setembre, la Federació Espanyolade Futbol, per resoldre el conflicte, va deci-dir que Di Stéfano jugués una temporadaamb el Madrid i la següent amb el Barcelo-na. Una decisió que la Junta directiva blau-grana va considerar inacceptable i que en vaprovocar la dimissió en ple.La parcialitat del règim franquista va quedar pa-lesa des del primer moment i pocs intents s’hanfet de revisar el sentit de la seva actuació. El pa-per jugat pel president Martí Carreto també vaquedar ben fixat des de l’inici. La versió més es-tesa ha parlat de pressions de tipus econòmic–per pagar a River Plate el FC Barcelona hau-ria tret diners de manera il·legal– i personals–els empresaris tèxtils depenien de les quotesque els atorgava el govern espanyol per a la im-portació de matèries primeres– que se li havienfet insuportables. Per aquesta pressió s’hauriaresistit a tancar l’acord amb el Millonarios quanel Madrid ja era al darrera i per aquesta pressióhauria acceptat compartir Di Stéfano. L’infor-me redactat per Trias Fargas va ser definitiu.Els nous documents trobats –la carta del ma-teix Trias Fargas a què hem fet referència– noconfirmen cap d’aquestes pressions, ni acla-reixen els motius exactes del capteniment deMartí Carreto en la fase final de les negocia-cions pel fitxatge d’Alfredo Di Stefano. Pe-rò, com a mínim, obliguen a matisar-neel veredicte inicial �

LLAA CCRROONNOOLLOOGGIIAA

24-10-51: Pacte de Lima. La Confederació Llatinoamericanade futbol accepta que els clubs colombians rebels tinguincedits els jugadors qualificats de “pròfugs” per la FIFA fins al15-10-54.

28-3-52: El Millonarios de Bogotà juga un partit contra elReal Madrid a Chamartín dins del triangular per les Nocesd’Or del club madridista.

13-5-53: El FCB encarrega a Ramon Trias Fargas les nego-ciacions amb el Millonarios de Bogotà pel fitxatge d’AlfredoDi Stéfano.

17-5-53: Di Stéfano arriba a l’aeroport de Barajas.El rep Josep Samitier.

14-6-53: El FCB fa públic l’acord amb el River Platepel traspàs de Di Stéfano.

16-7-53: El president del Millonarios, Alfonso Senior, comu-nica a Trias Fargas que el Reial Madrid li ha fet una oferta.

Del 16 de juliol al 4 d’agost del 1953: Gira del FCBarcelona a Veneçuela.

20-7-53: Es trenquen les negociacions amb el Millonarios.

24-7-53: Di Stéfano diu a Marca: “Jo vull jugar ambel Barcelona. Per això he vingut”.

30-7-53: El FCB demana a la FEF que intervinguii denunciï el Millonarios per traspàs il·legal.

7-8-53: El FCB fa efectiu el pagament del milió de pesos quequedava pendent pel traspàs de Di Stéfano del River Plate.

15-8-53: El FCB comunica a la FEF l’acord amb el River Plate.

16-8-53: Alfonso Senior s’entrevista amb Santiago Bernabéu aMadrid i tanca de forma definitiva l’acord amb el Reial Madrid.

22-8-53: La DND anuncia la prohibició de contractar juga-dors estrangers.

15-9-3: La FEF informa que ha decidit que Di Stéfano juguien temporades alternes amb el Madrid i el Barcelona.

19-9-53: La DND aclareix que la prohibició de contractarjugadors estrangers no afecta Di Stéfano.

22-9-53: Dimissió de la Junta directiva blaugrana.

23-10-53: La Comissió Gestora firma la renúncia als dretssobre Di Stéfano, per 4’4 milions de pessetes, a favor delMadrid.

El règim franquista vaintervenir per evitar queKubala i Di Stéfano jugessinjunts al FC Barcelona

El president Enric MartíCarreto, en una imatge del’època en què va presidirel club.

0609 Repor01 CAT 6/4/06 16:49 Página 9

L’origen del mot Barça és oral. Possiblementestà vinculat a I’àmbit col·loquial i familiar deles persones que seguien el club blaugrana desdels seus inicis. És difícil establir amb les fontsde què disposem el moment exacte en què apa-reix oralment la paraula Barça. Tot i això, l’estu-di de la premsa de la dècada dels anys vint ensha ajudat a conèixer en quin moment el FC Bar-celona comença a ser anomenat Barça pels pe-riodistes de l’època.En l’aparició i popularització del crit Barça exis-teix un fenomen que complica encara més l’ex-plicació del seu origen. Sorgida, sens dubte, del’ús oral, la paraula Barça es comença a utilitzaren I’àmbit escrit a partir dels anys vint. La prem-sa de l’època, i encara més la satírica, reflecteixen aquell moment l’ús del català parlat.

Durant els següents cinquanta anys, en els qualses produeix una profunda evolució dels mitjansde comunicació i de la mateixa llengua catala-na, s’observa que l‘ús del mot Barça predominaen l’àmbit oral més que en l’escrit. No serà finsals anys seixanta-setanta que els mitjans de co-municació recullen definitivament el mot Bar-ça i, amb la seva influència creixent, contribuei-xen a la seva popularització massiva.El 1974, el pintor Joan Miró institucionalitza-va l’ús d’aquest mot amb el cartell oficial per acommemorar el 75è aniversari del FC Barcelo-

na. L’himne blaugrana, del mateix any,

10 BARÇA ABRIL DE 2006

11 EPISODIS REVISATS

Coincidint amb el centenari del FCBarcelona, el mot ‘Barça’ es vaconvertir en objecte d’estudi. Entre elmaig del 98 i el gener del 99 launiversitat es va arremangar peranalitzar i cercar-ne l’origen. Era unaproposta que arribava del programade la Televisió de Catalunya Aquestany cent!, que dirigien Antoni Bassas,Eduard Boet i Xavier Bosch. Aquesttext és un extracte d’aquest treballque es va fer des de l’Institut de laComunicació, a la UAB, i que duia per títol L’origen del motBarça 1899-1999. Del crit al logotip.Dirigit per Miquel de Moragas, l’AnaBelén Moreno en va fer la coordinació.

COORDINACIÓ: REVISTA BARÇA

Amb la instauració del franquisme, l’ús del’expressió Barça en els mitjans de comunicaciógairebé va desaparèixer. Per això va tenir ungran valor el fet que un setmanari triés aquestadenominació per fer-ne de capçalera. Barça vanéixer el Nadal de 1955, i d’aquesta maneradonava més força al crit popular, a mésd’aconseguir insospitadament que la capçaleradel setmanari fos en català.

Una capçalera amb història

BARÇAL’ORIGEN DEL CRIT

1011 Repor02 CAT 11/4/06 12:56 Página 10

també es basava en la personalitat de la paraulaBarça per donar força a l’expressió dels socis ambel conegut crit Barça, Barça, Barça!.És en els darrers vint-i-cinc anys que el nom Bar-ça s’ha utilitzat més, sobretot de forma publici-tària, però el seu origen en la lIengua oral és mésremot i podem constatar-lo a partir de fonts es-crites, fonamentalment dels mateixos mitjansde comunicació. El límit d’aquest estudi és el dequalsevol investigació d’històrica oral i, per tant,ens hem de basar en l’anàlisi de dades escritesper a explicar un fenomen oral.

EEll mmoott BBaarrççaa ii llaa ppooppuullaarriittaatt ddeell cclluubbGarcía Gastell, en el seu llibre sobre la històriadel futbol català, explica: “També data d‘aque-lla època (parla del 1900-1901) el costum dededicar un crit especial a I’equip preferit, pre-cursor dels alirons i altres que encara fan forro-lla. Es va instituir el costum que els equips llan-cessin tres hurres com a homenatge mutu imostra de respecte, crits que en general -femexcepció dels encontres acabats poc amistosa-ment- es repetien en acabar el partit”.Segons aquest autor, els crits d’ànim als equipsde futbol començarien quasi al mateix temps

que la seva fundació (...).Tanmateix, el futbolva ser un esport elitista en la primera època, di-rigit pels sportmen que provenien d’una classesocial coneixedora de la vida europea. “Senyo-rets adinerats i aristòcrates, terratinents i allò quese’n diu ‘gent d’upa’, a més de practicar discipli-nes paramilitars secularment vinculades a la se-va condició i ofici, practicaven l’esgrima, l’equi-tació i la caça i foren elIs qui ens van introduiren el món de les noves modalitats esportives”,explica a l’any 1972 Joan Josep Artells a Barça,Barça, Barça.Però la popularització de l’esport va produir-separal·lelament a la generació de la nova societatde masses. A partir de la fi de la Primera GuerraMundial, l’esport català va assolir una presèn-cia que hauria estat impensable uns anys abans.La dècada dels anys vint va veure la consolida-ció o creació dels grans clubs, la confirmació de-finitiva del paper del futbol com a esport cap-davanter i l’aparició de l’esport-espectacle.És a dir, després d’uns primers anys de creixentprotagonisme del futbol, no és fins als anys vintque adquireix aquesta dimensió d’esport de mas-

ses. Tot i això, s’ha de tenir en compte que el fut-bol a Catalunya havia anat guanyant públic iimportància d’una manera espectacular en elsseus primers anys de vida. (...) A més, el nom-bre d’equips catalans augmentava cada any.Sens dubte, el sentiment d’´equip de la ciutat’va ser un motiu de popularitat per al FC Barce-lona, en aquest procés paral·lel a la difusió del’esport. Creat el 1899 per Hans Gamper i al-tres membres de la colònia estrangera de Barce-lona, tenia prop de 400 socis I’any 1910, i al vol-tant dels 10.000 quan inaugurà el camp de LesCorts, el 1922”.Però altres motius van facilitar l’augment de lapopularitat de futbol. En la propagació del fut-bol van intervenir diversos factors, entre els qualscal destacar la competència entre els clubs i l’im-pacte dels campionats, la consolidació i l’incre-ment de la premsa esportiva, la construcció degrans estadis, amb cabudes superiors als 20.000espectadors, i el sorgiment d’un ingredient im-prescindible, les grans figures de l’esport.

LLaa iimmppoorrttàànncciiaa ddeellss mmiittjjaannssParal·lelament a I’augment de practicants i se-guidors del futbol, els mitjans de comunicació

esportius, en primer lloc la premsa esportiva idesprés la ràdio, també anaven creixent i creantrelacions d’influència mútua que es mantenenactualment, de forma més estreta.El paper dels mitjans de comunicació fou re-marcable, els grans diaris anaven ampliant lesseccions esportives i la premsa especialitzadava ser un gran ferment de la dècada dels anysvint, amb títols com La Raça (1922), Sports(1923), Deportes (1924), L’Esport Català(1925), La Nau dels Esports (1929), i al comen-çament de I’any 1930 La Rambla, al costat d’al-guns experiments de premsa satírico-esporti-va, com Orsai (1924), i el més exitós, Xut! queva aparèixer entre el 1922 i el 1936. Al mateixtemps, la ràdio, nou element comunicatiu, ini-cià també en aquesta dècada les transmissionsesportives en català amb la d’un partit de fut-bol a càrrec del periodista Joaquim Ventalló,el 1928. A més el setmanari El Mundo Depor-tivo es va convertir en diari el 1929. Tot aixòsucceïa durant els anys vint i precisament enaquella època és quan trobem per primera ve-gada escrita a la premsa la paraula Barça �

11BARÇAABRIL DEL 2006

EL CRIT ‘BARÇA’, L’ORIGEN

El 1974, el pintor Joan Miró institucionalitzava l’úsd’aquest mot amb el cartell oficial per commemorarels actes del 75è aniversari del FC Barcelona

Sempre hi ha una primera vegada. En aquestcas, i centrant-nos en el mot Barça, la primeravegada que s’ha pogut trobar l’ús d’aquestaparaula per denominar el FC Barcelona és en elnúmero 2 del Xut! de l’any 1922. A la pàgina 7s’hi podia llegir: “Als jugadors de postín del‘Barça’”. A partir d’aquí la utilització es va anarrepetint. Al número 3 es pot trobar a lamateixa secció un parell de vegades. Per tant,les primeres aparicions s’han d’emmarcar enla “part més popular d’una revista esportivad’humor, fet que fa pensar en l’origen populardel mot Barça”. Aquesta paraula es va anargeneralitzant entre els redactors del mateixXut! però l’any 1923 també es pot trobar a lespàgines de El Mundo Deportivo (per exemple,al número 968). Altres publicacions de l’èpocaque s’afegeixen a aquesta utilització del motBarça són Orsay, El Safareig Deportiu, ElSidral Deportiu, Esport Català, El Diluvioo La Nau dels Esports.

La primera vegada

1011 Repor02 CAT 6/4/06 16:18 Página 11

12 BARÇA ABRIL DEL 2006

És aquesta una línia argumental que esretroalimenta amb una certa trivialització delque va significar la dictadura franquista, tantpel conjunt de l’Estat espanyol com especí-ficament per a Catalunya. Hi ha qui insinua,gairebé, que el Barça era l’equip del règim,per la senzilla raó que el club blaugrana vaguanyar diverses lligues de futbol en els anysquaranta i cinquanta, per davant dels èxitsque en aquells mateixos anys van tenir altresequips, especialment el Reial Madrid. Naturalment que els directius que van diri-gir el club a partir del 1939 havien de serfranquistes, no podia ser d’una altra mane-ra. Era una condició imprescindible en unasocietat absolutament controlada per un Es-

tat dictatorial, que seguia fil per randa tot elque feia la població, fins i tot quan es dis-treia; un Estat que estava molt preocupat percontrolar totes les formes d’articulació de lasocietat civil. Ara bé, això no significa de capmanera que el conjunt de l’entitat, de la se-va massa social, tingués cap connotació fran-quista. Tot el contrari, l’entitat era vista coma antitètica amb l’Espanya franquista, fins itot pels propis franquistes. Moltíssims fetsempírics proven aquesta evidència: el mésevident és el caràcter que es va donar al pri-mer partit que es va jugar al camp de les

Corts després de la Guerra Civil. Un partitentre una selecció espanyola que vestia la sa-marreta del Barça i l’Athletic Club de Bil-bao. El simbolisme de la samarreta era benevident, com ho van ser els parlaments quevan fer-se. El general Álvarez Arenas, màxi-ma autoritat civil i militar aleshores a Cata-lunya, va lloar “el Barcelona de hoy, que hasabido arrojar para siempre la semilla de losantiespañoles”. L’intel·lectual falangista Er-nesto Giménez Caballero es referia al Bar-ça com al club “que se había descarriado in-ducido por espíritus malignos empeñadosen empañar, con una política turbia y sepa-ratista, las glorias alcanzadas en el terrenode juego”.

BBaarrççaa ii ccaattaallaanniissmmeeNo pot ser més clar que les autoritats i elsideòlegs franquistes associaven del tot elBarça amb l’afirmació catalanista, i que no-més podien permetre la continuïtat del clubsi aquest deixava pel camí aquests valors i

feia un penediment públic. Aquest és el sig-nificat d’aquella mena d’acte d’exorcitzacióde tots els mals esperits catalanistes que lesautoritats volien foragitar de les graderiesde les Corts, un camp que ja havia estatclausurat per la Dictadura de Primo de Ri-vera el 1925. No cal dir que un acte d’aquesta naturalesano es va produir en cap altre club, la qual co-sa mostra fins a quin punt era valorat el sig-nificat extraesportiu del Barça per part de lesautoritats.Això passava el 1939, quan el club provavade superar la dura depuració que el franquis-me feia de tots els àmbits socials, i havia derecompondre el seu equip, delmat per la gue-rra i per les sancions als jugadors que havienparticipat en la gira feta a Mèxic i els EstatsUnits, considerada com una activitat de pro-paganda a favor de la República.Malgrat que el club era dirigit per personesnomenades des de la Delegación Nacionalde Deportes de la Falange, seguia sent vist i

11 EPISODIS REVISATS

TEXT: Carles Santacana | FOTOS: Arxiu FCB

No s’escapa a ningú que, en els últims temps, en alguns ambients periodístics, sobretot madrilenys, s’ha fet córrer la bramaque el Barça no va ser un club represaliat i perseguit pel franquisme. Una brama que ve a dir que tot plegat és una mostramés del victimisme dels catalans, que tindria també aquesta manifestació en l’àmbit esportiu.

Les autoritats i els ideòlegsfranquistes associaven del tot el Barça ambl’afirmació catalanista

Amb la instauració del franquisme, el règimva voler desnaturalitzar el què era isignificava el Barça. Per això va imposar elcanvi en aspectes tant importants com elnom o l’escut. El nom es va haver decastellanitzar, amb la fórmula “Club deFútbol”, per comptes de la tradicional FutbolClub, que s’havia fet servir fins aleshores.També va obligar a esborrar les quatrebarres del seu escut, que no es vanrecuperar fins una dècada més tard.

Desnaturalitzar el Barça

L'EQUIP DEL RÈGIM?

1213 Repor03 CAT 4/4/06 12:00 Página 12

Davant del monument alscaiguts, jugadors i socisdel club són obligats a ferla salutació feixista.

identificat pel que havia estat durant la sevahistòria anterior, quan s’havia pogut mani-festar en llibertat. Per això seguia sent sus-pecte i vist amb recel. Per això el 1943, quanBarça i Madrid es van enfrontar en una eli-minatòria de la Copa del Generalísimo, lapremsa madrilenya va escalfar el partit detornada utilitzant com a element negatiu laidentificació entre el Barça i el catalanisme.

IInntteerrpprreettaacciióó ddeellss xxiiuulleettssPer això, fins i tot en aquelles circumstàn-cies, a la premsa es podia llegir que “el pú-blico de Las Cortes, al silbar a los jugadoresdel Real Madrid, se veía claramente que in-crepaba a los representantes de España”, idesprés atacaven el club català recordant ellema de l’Esport i Ciutadania. El paper sim-bòlic del Barça, doncs, continuava malgrat

les circumstàncies tant adverses, i eren pre-cisament els qui volien destruir-lo els quese n’adonaven amb més facilitat.És evident que el fet que la majoria de di-rectius blaugranes d’aquells anys fossin fran-quistes convençuts no restava força simbò-l ica a l Barça . El pes de la t radic ióbarcelonista era massa consistent perquè aracanviés de cop. Per això molts socis van se-guir recreant calladament quins eren els va-lors als que associaven al seu Barça; i de lamateixa manera les autoritats esportives es-

panyoles van seguir identificant al Barçacom una entitat hostil, tot i que tingués unadirectiva addicta al règim. En aquest con-text, era clar que si el Barça va guanyar treslligues en la dècada de 1940 o dues desprésa la dècada següent, no va ser per gaudir decap simpatia del món oficial. Tot el contra-ri, les causes d’aquests triomfs són d’una al-tra mena, sobretot gràcies al propi mercatfutbolístic català (en el cas dels anys 40), ials fitxatges estel·lars, especialment el de Kubala, la dècada següent �

13BARÇAABRIL DEL 2006

EL BARÇA I EL FRANQUISME

És evident que el fet que la majoria de directiusblaugranes d’aquells anys fossin franquistesconvençuts no restava força simbòlica al Barça

Davant del monument alscaiguts, jugadors i socisdel club són obligats a ferla salutació feixista.

1213 Repor03 CAT 4/4/06 12:00 Página 13

Certament, no es pot infravalorar el paperd’un dels grans mites futbolístics de la his-tòria blaugrana. Ladislau Kubala va fitxarpel club el juny del 1950, tot i que no va po-der jugar en competicions oficials fins a l’a-bril del 1951, i va ser l’ànima de l’anomenat“equip de les Cinc Copes”, amb dues lliguesi tres copes entre 1951 i 1953. Kubala va serun gran jugador i un revulsiu per als afeccio-nats blaugranes, amb un seguiment popularimpressionant.Tot això és cert, però la gènesi del CampNou, que es va acabar inaugurant el setem-bre del 1957, és una mica més llarga. En re-alitat, durant tota la dècada del 1940 el Bar-ça va tenir una dinàmica socia l moltimportant, amb un creixement continuat de

la massa social. És un fenomen curiós, enplena postguerra, quan tot es girava en con-tra de l’entitat, però innegable. El sostre desocis abans de la Guerra Civil s’havia situat,el 1924, en 12.207 socis. I la mitjana delsanys de la República era d’uns 8.000 socis.Doncs bé, el 1944 es va superar per primercop en la història del club la xifra de 20.000socis; concretament, 21.000, un número queva seguir creixent fins als 26.300 de 1950,abans del fitxatge de Kubala. Va ser una època en què en poc temps es vasuperar el perill de la pròpia continuïtat delclub, qüestionada en àmbits governamen-tals el 1939, per tornar a prendre una forçasocial i esportiva força notable, tot i els en-trebancs i els episodis lamentables, com elde l’11-1 de Chamartín. Com dèiem, tot i

això, el Barça va guanyar tres lligues a la dè-cada del 1940, i el club va ampliar el seu res-sò social, com mostren les xifres de socis.L’increment de socis va suposar, també, unaugment del volum d’espectadors, circums-tància que va fer veure la necessitat d’am-pliar les Corts. Aquesta va ser l'opció presaper la Junta directiva des del 1943, amb un

projecte per ampliar el gol nord. L’any se-güent es va ampliar la capacitat de la tribu-na. Des del 1946 el club va seguir ja una do-ble estratègia. D’una banda, estudiar lespossibilitats de noves ampliacions a les Corts,però alhora començar a pensar en l'opció deconstruir un nou estadi, buscant quin po-dria ser l’emplaçament adequat, i on hi ha-

14 BARÇA ABRIL DEL 2006

11 EPISODIS REVISATS

TEXT: Carles Santacana | FOTOS: Arxiu FCB

Tradicionalment s’ha dit que el gran salt que va fer el club amb la construcció del Camp Nou estava plenament associatamb el fitxatge del gran jugador Ladislau Kubala, que hauria desbordat l’interès dels aficionats i hauria empetititdefinitivament el camp de les Corts. Però la qüestió és una mica més complexa.

PER QUÈ UN ESTADI NOU?

La gènesi de la construcciódel Camp Nou és anterior al fitxatge de Laszi Kubalapel FC Barcelona

El nom de Lazsi Kubala va lligatde manera indestriable a lahistòria del FC Barcelona.

1415 Repor04 CAT 4/4/06 12:11 Página 14

via disponibles uns terrenys tan amplis comels que eren necessaris. La decisió no era fà-cil, i semblava més còmode seguir amb lesampliacions de les Corts. Això és el que esva fer el 1946, amb una primera ampliaciódel gol sud, estratègia que es va continuardos anys més tard a la mateixa zona. Per úl-tim, el 1950 es va produir la darrera amplia-ció, aquesta al gol nord.

AArrrriibbaa eell nnoouu eessttaaddii Certament, en paral·lel a aquestes amplia-cions, i sobretot des del 1948, cada copguanyava més força la idea que s’havien debuscar uns nous terrenys. De fet, l’arquitec-te encarregat d’aquelles ampliacions, Euse-bi Bona, indicava en els informes preceptiusque la capacitat de maniobra amb l’estadi deles Corts estava pràcticament esgotada. Enrealitat, cada nova ampliació era més difícil

tècnicament i més costosa, i a més hi haviael perill de desfigurar completament el vellestadi de les Corts. Per això el mateix Euse-bi Bona va ser l’encarregat, el novembre del1950, de fer un primer aixecament de la zo-na on el club volia instal·lar-se, entre la Tra-vessera de les Corts, la Maternitat, la RieraBlanca i el cementiri de les Corts. Ho feiadesprés que el club hagués firmat una opcióde compra dels terrenys de la Maternitat,que s’havia materialitzat el 27 de setembre,quinze dies abans que Kubala jugués el seuprimer partit amistós amb el FC Barcelona.

Posteriorment, el desembre del 1950, l’ar-quitecte Bona informava a la directiva de lesgrans limitacions que tindrien noves amplia-cions, i després de múltiples explicacions tèc-niques, concloïa que el camp de les Corts te-nia pràct icament esgotades les sevespossibilitats.Evidentment, totes aquestes consideracionstècniques pesaven en una balança cada copmés decantada cap a la construcció d’un nouestadi. Un decantament a què també vancontribuir, naturalment, els gols de Kuba-la i els èxits dels primers anys cinquanta �

15BARÇAABRIL DEL 2006

A finals dels quaranta, els informes tècnics indicavenque la capacitat de maniobra per seguir ampliantl’estadi de les Corts estava pràcticament esgotada

KUBALA I EL CAMP NOU

El president Francesc Miró-Sans, al migamb americana clara, en una visita per

mostrar la maqueta del Camp Nou.A l’esquerra, Joan Antoni Samaranch.

1415 Repor04 CAT 4/4/06 12:11 Página 15

A l’Estat espanyol es va anar estenent demanera força generalitzada la imposició delnom d’un gran i emblemàtic president als es-tadis dels clubs de futbol més punters. Eraun fet assumit i sobreentès. Així, quan el no-vembre de l’any 1950 un plebiscit entre elssocis del Barça va aprovar la construcció d’unnou estadi, entre els aficionats blaugranes ientre la majoria de mitjans, es donava per fetque el nou camp s’inauguraria com a JoanGamper. Feia vint anys que el president s’ha-via tret la vida a Catalunya, que havia esde-vingut el seu país d’acollida. Tradicionalments’ha apuntat la mort per suïcidi de Gampercom una explicació plausible per justificar lanegativa de les autoritats franquistes a posarel seu nom a l’estadi blaugrana, però si aquestfet va influir de forma decisiva seguramentno ho va fer més que les característiques de-finitòries del president, que xocaven frontal-ment amb l’ideari del règim de Franco.Gamper era estranger per a l’Espanya fran-quista de l’autarquia. Era un exponent de ca-talanisme i era un liberal. A més era protes-tant, tota una taca per a l’Espanya catòlica.L’antic president del Barça representava gai-rebé de forma integral tot allò que la dicta-dura de Franco havia estigmatitzat, i aquestconjunt va impedir que el nou estadi del clubassumís el nom del seu president més emble-màtic. Quan el nou camp era només un pro-jecte, era habitual que els aficionats s’hi refe-

rissin com a estadi Joan Gamper. Fins i tot elpresident Francesc Miró-Sans, que era fran-quista, va arribar a utilitzar aquesta denomi-nació. Però aquest fet va començar a reculara principis del 1957, l’any de la inauguraciódel camp, malgrat que el mes de juliol d’a-quell mateix any algunes publicacions de l’è-poca, com la revista Vida Deportiva, encaraes referien a l’estadi amb aquest nom.

El nom de Gamper, presentLa mateixa Vida Deportiva ens aporta un sig-nificatiu botó de mostra de com, des delsprimers anys de concepció del projecte, elfutur nom de l’estadi apuntava que seria eldel seu fundador. L’any 1950, el mateix diaen què la Junta directiva va fer efectiva lacompra d’uns terrenys al costat de la Mater-nitat per edificar el nou camp, qui llavors erapresident del club, Agustí Montal i Galo-bart, concedia una entrevista a aquesta re-vista barcelonina on explicava el procés ques’obria per edificar el nou estadi. El presi-dent s’hi referia com “el nou les Corts o Es-tadi Gamper”. Però el “nou camp” que ha-

via de prendre el relleu del “camp vell” de lesCorts finalment es va quedar sense etique-ta. El nom del fundador sonava totalmentdesafecte al règim i mai va acabar de figuraren cap document oficial. Amb tot, no deixade ser significatiu de com havia arrelat aquellnom entre l’imaginari blaugrana, el fet queun cop va caure com a opció real no se’n vaplantejar un d’alternatiu. El camp va néixeroficialment com a Estadio del Club de Fút-bol Barcelona i popularment com a CampNou. El primer, una pura descripció, i el se-gon, una denominació popular, en català,que perdria contingut etimològic amb el pasdels anys i de les dècades. Alguna cosa noacabava d’encaixar si encara en plena dicta-dura s’havia de preguntar als socis, com vafer el president Enric Llaudet l’any 1965, perconsultar la denominació de l’estadi. Vaguanyar Estadi del CF Barcelona, que vaquedar per davant de les opcions Estadi Bar-ça i Estadi Camp Nou. I no seria fins l’any2001, arrel d’una nova consulta, que els so-cis van optar per fer oficial la denominacióCamp Nou �

16 BARÇA ABRIL DEL 2006

Santiago Bernabéu, Vicente Calderón, Benito Villamarín, Luis Casanova, CarlosTartiere, Lluís Sitjar, Ramón Sánchez Pizjuán… Tots ells van ser presidents de clubsde futbol de la Lliga espanyola i alhora tots ells són o han estat noms d’estadisemblemàtics d’aquesta competició. Però, per què l’estadi del FC Barcelona no va serbatejat en el seu dia com a estadi Joan Gamper?

TEXT: Antoni Aira | FOTO: Arxiu FCB

SENSE NOM PROPIUN CAMP

11 EPISODIS REVISATS

Quan es va acordar la construcció de l’estadi, el nom de Gamper es donava per fet. El fundador, però, sonavadesafecte per al règim i no va figurar a cap document

1617 Repor05 CAT 4/4/06 12:29 Página 16

Un nom que es donava per fetA principis dels anys 50 es van arribar a publicaranuncis de productes com els ChocolatesBatanga de l’època que donaven per fet que elfutur estadi del FC Barcelonaes diria Joan Gamper. Tan arrelada estavaaquesta creença entre la societat del moment quefins i tot alguns projectes ben elaborats queproposaven un determinat model d’estadisignaven les seves maquetes amb el nomd’Estadi Gamper. El nom del president fundadorera la més clara referència per a la majoria.

Aquesta proposta de nou estadi,que finalment no va reeixir, figuravaamb el nom de Joan Gamper.

Aquesta proposta de nou estadi,que finalment no va reeixir, figuravaamb el nom de Joan Gamper.

1617 Repor05 CAT 4/4/06 12:29 Página 17

Josep Samitier, al’esquerra, fent broma

amb Maurice Chevalier.

Josep Samitier va morir l’any 1972. El seuenterrament ha quedat enregistrat en els an-nals de la història del FC Barcelona com a unade les més grans manifestacions de dol barce-lonista que es recorden. L’afició blaugrana, simai s’havia sentit dolguda amb Samitier pelseu doble pas pel Reial Madrid, l’havia perdo-nat en el moment del seu adéu definitiu. Vaser una mostra de coherència absoluta. Perquèja abans, el 19 de gener del 1936, l’afició cu-ler havia retut un homenatge a Samitier quanva decidir penjar les botes, mesos després d’haver jugat al Reial Madrid i al Niça.Josep Samitier és el primer gran ídol de la his-tòria del FC Barcelona. La seva irrupció a fi-nals dels anys 10 coincideix en un momentd’expansió del futbol. El futbol esdevé llavorsun esport de masses i Josep Samitier, un per-sonatge que transcendeix l’àmbit dels terrenys

de joc, és una figura clau per entendre aques-ta expansió. Recorrent al llenguatge actual, di-ríem que Samitier és el primer crac mediàticdel FC Barcelona. Cobreix una dècada d’èxitsesportius i socials, perquè a banda dels títolsaconseguits -la primera Lliga espanyola, entremolts d’altres-, a l’haver de Samitier hi ha laconstrucció de les Corts. Així, de la mateixamanera que per a la història ha quedat la sen-tència que Kubala va fer petit les Corts, unsquants anys abans, Samitier havia empetitit elcamp del carrer de la Indústria.Com a jugador, Samitier va ser un fora de sèriei el líder d’un equip que va fer viure al club laseva primera gran etapa d’èxits esportius i so-cials. I com a personatge, Samitier va ser la fi-gura que el futbol necessitava per a convertir-se en un fenomen social de masses.En la història del FC Barcelona, Josep Samitier

18 BARÇA ABRIL DE 2006

11 EPISODIS REVISATS

TEXT: Jordi Badia | FOTOS: Arxiu FCB

Josep Samitier és un dels personatgesmítics del FC Barcelona. Però el fet quedues vegades, primer com a jugador idesprés com a secretari tècnic, deixésel Barça per anar al Reial Madrid, l’hafet una figura sospitosa que no acabade generar unanimitat en l’entornbarcelonista. Però, Samitier se’n vaanar o el van obligar a marxar?

Josep Samitier, al’esquerra, fent broma

amb Maurice Chevalier.

UN MITE SOTA SOSPITAUN MITE SOTA SOSPITA

1819 Repor06 CAT 6/4/06 16:20 Página 18

19BARÇAABRIL DEL 2006

encara hi té més capítols. Perquè Samitier tam-bé va ser l’entrenador que va retornar l’equip alcamí dels èxits a mitjans dels anys quaranta -vadonar la Lliga al club 16 anys després d’haver-la guanyat per primera i única vegada essent-nejugador-, i també va ser el secretari tècnic que vaforjar el Barça de les Cinc Copes. És a dir, queles dues primeres grans èpoques d’or del FC Bar-celona tenen en comú el protagonisme de JosepSamitier. O, dit d’una altra manera, Samitier vaser campió de Lliga com a jugador, com a entre-nador i com a secretari tècnic.I tot i així, perquè Samitier també va estar-seal Madrid, primer com a jugador (1933-1934)i després com a secretari tècnic (1959-1962),la seva consideració de mite del FC Barcelonaencara avui es posa algun cop en entredit.

““NNoo ééss eellll qquuii ssee’’nn vvaa””La relectura de les publicacions de l’època dei-xen clar que les dues vegades que Samitier vaanar-se’n del Barça va fer-ho forçat per les cir-cumstàncies.“No es él quien se va: son los hechos que les llevan alMadrid”, titulava Manuel Ibáñez Escofet la se-va crònica a Barça, del 18 de juny del 1959. Enaquesta crònica, en què es reprodueixen dues llar-gues converses del periodista amb el jugador, que-da palesa la distància que s’havia creat l’últim anyentre la part directiva del club i Samitier.Samitier havia deixat la banqueta el 1947 perpassar als despatxos. Des de la secretaria tècni-ca, va contribuir decisivament a construir elgran equip dels anys 50, al voltant de Kubala,primer, i de Suárez, després. Però l’arribada d’Helenio Herrera va provocar tibantors i la di-rectiva va decidir donar tot el poder a l’HH. Sa-mitier va aguantar un any escàs la marginació.“Podrà invocar -escriu Ibáñez Escofet- qui vul-gui, que a Samitier no se l’ha fet fora. És cert,en el sentit gramatical. Ningú li ha dit: Vés-te’n! Però hi ha hagut una esgraonada ca-dena de fets que han dut Samitier a la doloro-

sa decisió d’haver de dir adéu al Barcelona”.L’any 1933, la directiva blaugrana deixava enllibertat a 10 jugadors (Vicenç Piera, Faustodos Santos, Enric Mas, Victorio Cruz, SamuelEscritx, Alberto Porrera, Fernando Diego, Mi-quel Gual, Vidal de Cárcer i Josep Samitier)“pel nul rendiment que ofereixen”. El presi-dent Joan Coma va arribar a dir que “cap clubd’importància no voldrà, als seus 34 anys,

Samitier”. Es va equivocar, perquè el ReialMadrid sí que el va voler.Per comparar-ho amb un cas relativament re-cent, hauríem de parlar de Johan Cruyff, queal final de la temporada 1982-1983, va deixarl’Ajax per anar-se’n al Feyenoord. Samitier vafer campió el Reial Madrid, de la mateixa ma-nera que Cruyff va fer campió el Feyenoord.Malgrat la claredat dels fets i les cròniques i co-mentaris publicats a l’època, que deixen pocespai a la interpretació, les anades i vingudesde Samitier al Reial Madrid han pesat molt pera una part del barcelonisme i l’han convertiten un mite sota sospita. Probablement, el méssaludable és considerar que tot i estar-se al Ma-drid uns anys, Samitier va ser i és del Barça �

Les dues primeres gransèpoques d’or del Barçatenen a Josep Samitier coma protagonista

Samitier en una jugada clàsica que liva valdre el motiu ‘d’home llagosta’.

SAMITIER , DEL BARÇA AL MADRID

Les tibantors generades per l’arribada d’HelenioHerrera van fer que la directiva de Miró Sans decidís cessar Samitier de secretari tècnic

1819 Repor06 CAT 6/4/06 16:20 Página 19

20 BARÇA ABRIL DE 2006

Des de la grada sorollosa i identificada emo-cionalment amb els colors, el blau i el grana for-men part d’un mateix tot. Sintetitzen la combi-nació perfecta i intentar desaparellar-los és unexercici fracassat, perquè els rostres expectantsde futbol total que des dels seients s’identifi-quen amb les botes precises que pilotegen per lagespa, van adoptar en el seu dia una paraulacohesionadora i pròpia, dotada d’una força sim-bòlica inalterable i perenne: “blaugrana”. La sonoritat i musicalitat del mot continuaexercint un notable poder de seducció en serpronunciada: “blaugrana” és sinònim d’unió,de pinya i d'un tarannà. Ser blaugrana és viu-re segons unes coordenades: és la passió i elseny, relligats en una sola paraula. El club haanat creixent i estenent la seva capacitat de co-hesió i qualsevol que pensi en el Barça, imme-diatament li ve una imatge instantània, un cli-xé: el blau i el grana confosos en una mateixasamarreta. Però, per què el blau i el grana com

a colors oficials? Poèticament, el Barça vesteixamb dos colors cromàticament oposats: un defred i un de càlid que defineixen l’entitat desdel primer dia de la seva fundació.

LLeess hhiippòòtteessiissSovint, el pas del temps serveix per recollirretalls de rumorologia popular i també en l’ori-gen d’aquest binomi propi de colors, hi hahipòtesis, coincidències i algunes incògnites.Tres són les versions 'a priori' més creïbles i con-sensuades sobre el per què de la tria del blau i elgrana. La més estesa de les teories és que fou elmateix Joan Gamper, fundador del club, qui vaescollir-los, però dues hipòtesis que ho justifica-ven, han anat perdent pes i credibilitat. Anysabans, Gamper ja havia fundat un club a Zuric,l’Excelsior, i fins fa poc s’apuntava que aquellaentitat vestia aquests mateixos colors. Però no éscert, perquè en imatges ara rescatades de l’èpo-ca, s’observa els futbolistes suïssos vestits de

blanc i vermell. L’altra versió més estesa i queapuntava encara una relació més íntima, encaraanava més enllà la seva relació amb el blau i elgrana; explicava que el blau i el grana es corres-ponien amb els colors del cantó suís de Zuric,on va néixer Gamper. Però aquesta teoria tambépenja d’un fil perquè corresponen amb els colorsdel cantó de Ticino -no amb el de Zuric-,i l’únic lligam que tenia Gamper amb aquestterritori és que hi residia la seva germana. Pertant, tot i què el fundador hi pogués interveniren l’elecció, el Barça ni compartia colors ambl’altre club que havia fundat Gamper ni el blaui grana es corresponien amb els símbols i elsreferents del territori on havia crescut el funda-dor del Barça. Però no totes les teories parlen de Gamper enaquesta elecció. La resta, de fet, ni el mencio-nen. La segona hipòtesi que circula per explicarla sintonia mai interrompuda entre els doscolors és que a falta d’acord i d’ingeni, un ele-

TEXT: Míriam Nadal | FOTO: Bevenrain

El blau i el grana, els dos colors del nostre club, van ser des de la fundació de l’entitat una part indiscutible de l’identitatdel Barça. Diverses teories han circulat sobre l'origen d’aquests colors i no unes altres per al vestit del Barça. Les mésesteses apunten a Joan Gamper, fundador del club, com a inductor de la tria.

ENTRE EL BLAU I EL GRANA

2021 Repor07 CAT 6/4/06 16:22 Página 20

ment present a les reunions inicials de la funda-ció del club va ajudar a prendre la decisió d’a-doptar el blau i el grana com a imatge de l’enti-tat. Els clàssics llapissos de comptabilitat, blausi vermells, van servir com a font d’inspiració pera la vestimenta dels futbolistes. La tercera de les històries més conegudes sobreel per què de la tria, recorda un episodi concretde la realitat quotidiana quan l’equip comença-va a fer les primeres passes, a créixer. Sense pan-talons i samarreta que els unifiqués com a con-junt, la mare dels germans Comamala –quejugaven al club- va decidir col·laborar amb elsinicis d’aquell club, repartint faixes blaves i ver-melles entre els futbolistes, tal i com s’apunta enla Història del FC Barcelona d’Albert Maluquer.Aquesta vestimenta els distingia els uns dels

altres per als enfrontaments on medien les sevesforces i finalment, aquelles faixes innocents dela mare dels Comamala van ser un dels prece-dents fins als actuals blau i grana; el blau fosc vaesdevenir l’actual blau i el roig, es va anar enfos-quint fins a convertir-se en un to carmí. Deixant de banda aquestes tres històries cone-gudes per molts barcelonistes, encara hi ha dosingredients més que s’afegeixen a la llista decoincidències que també podrien explicar l’elec-ció: el blau i el grana també són els colors deHeidenheim, el poble d’Otto Maier, un delsfundadors del club; i altres informacions, coml’expressada el 3 d’octubre del 2005 per l’histo-riador Joaquím Monclús, apunten que en l’or-ganigrama originari hi havia membres propers ala Masoneria i que aquests colors també aparei-xen en la Logia del Reial Arc de Jerusalem. Malgrat la varietat de teories, no existeixen pro-ves suficients que avalin alguna d'aquestes hipò-tesis per damunt de les altres. Les coincidènciesmúltiples, l’atzar i, perquè no, la vistositat i vita-litat manifesta del blau i el grana, van actuarcom a potents prescriptors perquè el Barça for-més la seva identitat al voltant de l’un i l’altre �

L’ORIGEN DELS COLORS DE LA SAMARRETA

Durant els primers deu anys del club, lasamarreta titular era una meitat blava il’altra, grana i les mànigues invertides.Els pantalons originals eren blancs. Enla temporada 1909-1910 es vanintroduir les franges verticalsblaugranes i al voltant de 1913, elspantalons va passar a ser negres. Setanys després, serien blaus. I aquestaindumentària es va acabar convertinten la definitiva. Els anys, les temporades i els canvisper adaptar-se als nous temps, a lesmodes, són el que han fet variar elgruix i el nombre de franges. Lleusmatisos perquè la grada continuïquímicament connectada, fusionadaamb l’equip. El darrer canvi s’haproduït aquesta temporada, la 2005-06,quan els pantalons han abandonat eltradicional blau per l’atrevit grana.

L’evolució dels colorsNo existeix una teoriacontrastada i acceptada pertothom que avali l’origendels colors del club

2021 Repor07 CAT 6/4/06 16:22 Página 21

Fins al partit de tornada de la Copa de latemporada 1942-43, les relacions entre el Bar-ça i el Reial Madrid havien estat bones. Però des-prés d’aquesta eliminatòria es deteriorarien molt,degut sobretot a la gran quantitat de barbaritatsque va publicar la premsa madrilenya de llavors.L’ambient del partit de tornada, que es va jugarel 13 de juny del 1943, es va escalfar com maihavia passat en el futbol espanyol.

Records del passatL’11-1 de Chamartín va ser un matx sense his-tòria, com recorda més de seixanta anys després,Fernando Argila, porter suplent de Lluís Miróen aquell partit i únic supervivent de l'equip, aexcepció de Marià Gonzalvo, que també estavaen la convocatòria però que va viure els fets desde la graderia. Argila explica uns dels episodismés tristos per a la història del barcelonisme:“Recordo que el partit d'anada a les Corts va sercòmode. Malgrat això, una desafortunada crò-nica d’Eduardo Teus, en què va dir que el clàs-sic l’havia guanyat el públic separatista del Bar-

celona, va encendre els ànims del partit de tor-nada. El partit de Madrid s’havia polititzat mas-sa, tant que vam sortir acovardits al camp. Finsi tot un caporal de la policia va entrar a la casetade l’àrbitre. Sempre he cregut que la rivalitat es-portiva s’ha de quedar en això, mai barrejar-hoamb la política com es va fer aleshores.” El Barça, tal com recorden Marià Gonzalvo i elpropi Argila, es va limitar a no jugar, conscientde les conseqüències que podria patir si oposa-va la més mínima resistència. Tampoc oblidenel comportament incívic del públic de Chamar-tín. De fet, Gonzalvo recorre a una expressió es-pontània per recordar la seva arribada a l'estadi:“Vam ser rebuts amb fusell i cartutxeres!” L’ex-migcampista blaugrana també posa èmfasi enels xiulets que es lliuraven a tots i cadascun delsafeccionats quan acudien al camp madrileny:“Recordo perfectament com a tothom se li re-partia un xiulet i com, minuts abans de comen-çar el matx, la nostra àrea va quedar inundadade monedes de cinc i de deu cèntims que, peraquella època, deixaven de ser de curs legal.”

22 BARÇA ABRIL DEL 2006

11 EPISODIS REVISATS

La temporada 1942-43 el Barça i elReial Madrid jugaven la semifinal dela Copa del Generalísimo. El FCBarcelona s’havia imposat en l'anada,jugada a les Corts el 6 de juny del1943, per 3 gols a 0. La tornada,condicionada per la pressió que elBarça va rebre, es va jugar unasetmana després i es va convertir entot un infern. Va acabar amb un 11a 1. És el ja cèlebre “escàndol deChamartín”.

LA HISTÒRIAD’UN ESCÀNDOL

Fitx

a ce

dida

pel

Cen

tre d

e Do

cum

enta

ció

i Est

udis

del

FC

Barc

elon

a.

TEXT: Carles Cascante | FOTO: Benvenrain

L’ 11-1 A CHAMARTÍN

2223 Repor08 CAT 4/4/06 12:48 Página 22

Cal recordar també que el president barcelonis-ta, Enric Piñeyro, i altres dirigents del club vanser insultats, agredits i escopits a la mateixa tri-buna del camp. El president, un home afí al fran-quisme que havia estat nomenat per decisió deles autoritats del règim, va presentar la dimissióirrevocable després del partit. Arran d’aquest fet,les relacions entre ambdós clubs van quedar se-riosament deteriorades. I això que el mateix pre-sident del FC Barcelona, sabent que s’estava pre-parant una emboscada a Chamartín, va ferpublicar un manifest dirigit al Reial Madrid ials seus seguidors en què demanava que el par-tit i les relacions entre els dos clubs fossin cor-dials, com havien estat sempre fins aquell dia.Malgrat les bones intencions del president blau-grana, allò ja no hi havia qui ho aturés.Després del 3-0 del Barça al primer partit, di-versos periodistes de l’època, com Juan Depor-

tista –cap de premsa de la Delegació Nacionald’Esports– o Rienzi van llançar, des de les pàgi-nes d'ABC' i Madrid', respectivament, tota me-na d'agressions verbals entre les què destacavenl’èmfasi sobre la possible il·legalitat dels gols bar-celonistes i l’actitud “inqualificable” del públicbarceloní. A més, el madrileny Eduardo Teus,del diari Ya, va promoure una intensa i calum-niosa campanya de premsa contra el Barça i laseva afició “separatista”, manifestant que en elpartit jugat a les Corts els jugadors madridisteshavien estat insultats i maltractats pel públic.Teus deia infàmies tan greus com “¡Ah, si Cha-martín ayudase el domingo como la ‘cazuela hir-viente’ de Les Corts… no deseamos más que el

mismo apasionante e igual encendido alientoque atronaba bajando de las empinadas grade-rías… del ambiente apasionado y coaccionadorque tuvo el Barcelona… ¿Cuándo será posibleesto en Madrid?”

El martiri de la tornadaAmb aquesta lectura tan galdosa que feia lapremsa de Madrid, es podia preveure un par-tit de tornada gens còmode. I així va ser. Abansde començar el matx, el director general de Se-guretat va entrar al vestidor blaugrana amb lafinalitat de coaccionar els jugadors. També ha-via passat per la caseta de l’àrbitre, CelestinoRodríguez, que va advertir els barcelonistes que

no pensava tolerar cap incident, com recorda-ven els exjugadors Francesc Calvet i Josep Va-lle en una entrevista concedida a La Vanguar-dia el 7 de maig del 2000. Tots dos explicavencom havien sortit d’atemorits al terreny de joci que l’equip, després d’encaixar vuit gols a laprimera part i haver viscut un infern en els pri-mers 45 minuts, estava decidit a no tornar alcamp a la represa. Però va ser només un pensa-ment, ja que les amenaces, al descans, d'un co-ronel de l’exercit al descans van fer que decidis-sin tornar al terreny de joc. Calvet i Vallerecordaven que "no estaven els temps per se-gons quines bromes. Però només desitjàvemque allò acabés. Quant abans millor.” �

23BARÇAABRIL DEL 2006 23BARÇA

Una calumniosa campanya depremsa va escalfar el partit deMadrid, on es va coaccionarels jugadors del Barça

Fitx

a ce

dida

pel

Ce

Un detall més que ajuda a contextualitzar aquest resultat va ser la crònica que va fer l’expresidentdel COI, Juan Antonio Samaranch, llavors periodista del diari del Movimiento La Prensa: “¡11-1!Con un 3-0 a su favor en la ida está eliminado el equipo que más posibilidades tenía para llegar altítulo de campeón de España. No se martiricen pensando las causas de estos hechos losincondicionales del Barcelona. Es un buen consejo. No hay que buscar culpables porque no los hayen el equipo. Ya hemos dicho que el Barcelona no jugó ni bien ni mal. No existió. (…) Pero esto hasucedido a costa de perder Madrid y el Madrid aquella fama de caballerosidad de que tanto ytantas veces nos hablaban esos cronistas de gran renombre y prestigio, que más bien en lugar defrenar los ánimos como era su obligación han sido los que han inducido a crear el estado de ánimopara superar el 3-0 favorable al Barcelona con un resultado y una descortesía mucho mayores(…).” A conseqüència d’aquell article, Samaranch no va poder continuar escrivint a la premsa.

La crònica de Samaranch

Fernando Argila,rememorant l’11-1 deChamartín amb imatgesdel seu pas pel Barça.

2223 Repor08 CAT 4/4/06 12:48 Página 23

CONSIDERACIONS SOBRE

L’ESCUT DEL BARÇALa primera imatge gràfica que s'associa al FC Barcelona és el seu escut, querepresenta els principals trets identificatius de l'entitat. Armand de Fluvià, assessor d'Heràldica i Genealogia de Catalunya, ha fet per a la REVISTA BARÇA unestudi heràldic sobre aquest escut, que al 2002 va ser sotmès a l'últim procés de racionalització i adaptació a les noves necessitats.

TEXT: Armand de Fluvià, assessor d’Heràldica i Genealogia de Catalunya. | FOTOS: Arxiu FCB / Bevenrain

L’ESCUT DEL BARÇACONSIDERACIONS SOBRE

2425 Repor09 CAT 7/4/06 11:34 Página 24

Les primeres armories que va tenir el Barçadaten del 1899. Són les mateixes que té la ciu-tat de Barcelona, però incorrectament represen-tades. És un escut caironat quarterat, que por-ta la creu de gules (vermella), dita de Sant Jordi,sobre un camper d’argent (blanc) al primer i elquart quarter i dos pals (no quatre, com seria elcorrecte) de gules (vermells) dins un camper(fons) d’or (groc). Per timbre porta una coronade duc (que tampoc és correcta) amb la cimerade la rata pinyada, i dues branques com elementextern, una de llorer i una altra de palmera.No serà fins a l’any 1910, que el més importantclub de futbol de Catalunya es va dotar d’un escut propi, que és el mateix que l’actual, ambmolt lleugeres variacions a través dels anys.Es tracta d’un escut d’una forma que podríemdir que és una variant de l’escut anomenat polonès i de l’anomenat carlí, ambdós cordi-formes, amb una mena de tres semicercles còncaus a la part superior. El seu actual blasonament (descripció) és el següent:escut semipartit i truncat:� 1r d’argent, una creu plena de gules (la creudita de Sant Jordi, senyal propi de la ciutat deBarcelona).

� 2n d’or, quatre pals de gules (que és el senyaldels nostres sobirans, els comtes-reis, que tam-bé forma part de l’escut de Barcelona).� 3r d’atzur (blau), tres pals de gules (que és elsenyal propi del club); ressaltant sobre aques-ta partició, una pilota de futbol marró; i ressal-tant sobre el tot de l’escut, una faixa d’or ambles lletres –separades per un punt– F. C. B. desable (negre).

Des del punt de vista de l’heràldica, l’escut téalgunes incorreccions. La pilota hauria de serd’or (groga), com ja havia estat anteriormenta l’escut, perquè la color (en heràldica és unmot femení) marró no existeix.Els tres pals vermells sobre un camper blauconculquen la primera regla de la ciència he-ràldica que mana no posar mai metall (or i ar-gent) sobre metall ni color (gules, atzur, sino-

ple, sable i porpra) sobre color. Ara bé, hi hados esmalts que són neutres (tan poden anaramb metall com amb color) i són el sable i elporpra, que és una color entre el morat, el vio-leta i el lila, que podríem identificar amb el famós “grana” de l’equip “blau-grana”.D’altra banda, estèticament, pagaria la penaque la creu de Sant Jordi tingués el mateixgruix que els quatre pals �

25BARÇAABRIL DEL 2006

L’ESCUT DEL BARÇA

Des del punt de vista del’heràldica, l’escut del FCBarcelona té algunesincorreccions

L’origen de l’escut blaugrana es remunta a l’any 1910. Al febrer d’aquell any la Junta de JoanGamper va endegar un concurs obert a tots els socis per decidir-ne el format. Aquesta versiól’explica el periodista Daniel Carbó en el seu llibre Historial del FC Barcelona (1899-1924): “...El projecte fou d’’Un soci’, el qual cedí el premi que li pertocava al dibuix més immediat enmèrits, que resultà ésser d’en Francisco Bru”. D’entre tots els dibuixos presentats es va escollir la forma i els símbols de l’escut que avui tothom coneix. La junta decideix acordar aquest escut dosanys després que Gamper accedís a la presidència de l’entitat amb la voluntat d’apropar-se alssectors més dinàmics del catalanisme. Per cert, el guanyador del concurs (el misteriós “soci”) en realitat no va ser cap altre que el jove Carles Comamala, que va jugar al Barça entre 1903 i 1912 i que a més d'estudiar medicina era un gran dibuixant. TEXT: Xavier Catalán

LL’’oorriiggeenn ddee ll’’eessccuutt

1899-1910 Escut de la ciutat amb branques 1910-1939 Primer escut oficial amb forma d’olla

1939-1949 Les inicials són C.F.B. i la senyera és de 2 pals 1949-1974 Es recuperen els quatre pals de la senyera

1974-2002 Les inicials tornen a ser F.C.B. 2002-... Línies més estilitzades i inicials sense punts

BARÇA

Evolució històrica de l’escut del FC Barcelona

2425 Repor09 CAT 7/4/06 11:35 Página 25

Barcelonistes, blaugranes, culers. Ambaquestes tres paraules són coneguts els aficio-nats del FC Barcelona. Però potser culer és elmot més utilitzat per definir-se com a afec-cionat del nostre club. I també el més popu-lar. Qui no ha anat mai a qualsevol indret delpaís, o de fora de Catalunya, o fins i tot de laresta del món i no ha utilitzat la paraula culer per a identificar-se com a seguidor delBarça? És més, les expressions “tú també etsculer?” o “jo també sóc culer” són les més uti-litzades quan dos aficionats donen a conèi-xer el seu barcelonisme. Si bé no hi ha cap documentació escrita so-bre el seu origen, existeixen dues versions perexplicar l’origen del mot culers. La més ac-ceptada pels historiadors i que ha estat reco-llida en diversos llibres d’història del club ésper la peculiar visió que oferien les grades delcamp del carrer de la Indústria des de l’exte-

rior. Ens remuntem a l’any 1909. El 14 demarç d’aquell any, es va inaugurar aquellcamp amb la disputa del partit corresponental Campionat de Catalunya entre el FC Bar-celona i el Català, que va acabar amb empata dos gols. El camp del carrer de la Indústria,conegut popularment per l’Escopidora, va serel primer terreny de joc propietat del FC Bar-celona. Estava situat a l’actual carrer de Pa-rís (l’antic carrer de la Indústria), entre elscarrers d’Urgell i de Villarroel. Consideratel millor de la ciutat, la seva capacitat era desis mil espectadors. Comptava amb una tri-

buna de dos pisos i un mur que envoltava elterreny de joc. I és a través d’aquesta petitaparet que feia la funció de grades d’on neixel mot culers, donat que des del carrer s’apre-ciava aquesta tàpia sobre la qual sobresor-tien, en filera, els culs dels aficionats barce-lonistes. Avui dia l’acceptació d’aquest motés universal, tant entre els seguidors com elsdetractors de l’equip blaugrana, però es po-dria deduir que en un principi el mot culerva tenir una connotació pejorativa que ambel pas del temps va anar perdent.La segona versió sobre la procedència d’aquest

26 BARÇA ABRIL DEL 2006

Els seguidors de molts equips de futbol tenen un apel·latiu per a identificar-se. Hi han conviscut, hi conviuen i hiconviuran per sempre més. Lleons, els aficionats de l’Athletic Club; merengues, els del Reial Madrid; matalasssers,els de l’Atlètic de Madrid; periquitos, els de l’Espanyol; i culers, els del FC Barcelona. Per què aquest apel·latiu? Quin és l’origen de culers?

TEXT: Xavier Catalán | FOTOS: Arxiu FCB

LA IDENTITAT COM A BARCELONISTESCULERS,

La versió més acceptada per explicar l’origen de ‘culers’és per la visió que oferien les grades del camp del carrerde la Indústria, on sobresortien els culs dels aficionats

Aquesta és la visió peculiar queoferien les grades del camp del carrerde la Indústria des de l’exterior.

2627 Repor10 CAT 11/4/06 12:57 Página 26

apel·latiu fa referència també al camp del ca-rrer de la Indústria. Es diu que aquest terrenyde joc es va construir sobre un antic camp decols i que la gent associava als qui utilitzavenaquest camp amb el nom de colers. La parau-la colers va derivar amb el temps cap a culers.Aquesta interpretació, però, sembla prou for-çada i és, amb gairebé seguretat, errònia. Com hem dit, no existeix cap document perpoder certificar l’origen de la paraula. És mésuna tradició oral que ha anat perdurant al llargdels anys i que mai s’oblidarà. Amb tot, to-thom dóna per bona la primera versió que fareferència als murs que envoltaven el campdel carrer de la Indústria. De fet, les imatgesde les grades amb el públic assegut a les pa-rets són prou aclaridores �

EL MOT CULERS

L’altra teoria fa referència aquè el camp del carrer de laIndústria es va construirsobre un antic terreny de cols

Maqueta del camp del carrer de la Indústria,ubicada al Museu del FC Barcelona.

2627 Repor10 CAT 4/4/06 12:58 Página 27

EL CAMP NOU,

28 BARÇA ABRIL DEL 2006

11 EPISODIS REVISATS

El passat 19 de novembre els homesde Frank Rijkaard s’imposaven al Reial Ma-drid al Santiago Bernabéu per 0 a 3, amb to-ta una exhibició de joc rubricada amb dos golsde Ronaldinho i un d’Eto’o. L’actuació del bra-siler va merèixer grans elogis i fins i tot el re-coneixement del públic que omplia les grade-ries de l’estadi madrileny. Des d’alguns sectorses va arribar a dir que una reacció així seria im-pensable al Camp Nou. O faltaven a la veritato els hi mancava memòria històrica.El 10 de febrer de l’any 1980 es van enfrontaral Camp Nou el Barça que aleshores dirigiaQuimet Rifé, amb el Reial Madrid de Vuja-din Boskov. L’equip madrileny es va imposarper 0 gols a 2 i l’actuació d’un extrem anglèsd’origen jamaicà, de nom Laurie Cunning-

ham, va merèixer el reconeixement i els aplau-diments del públic del Camp Nou. Aquell va ser un partit marcat per la trobadaque havien protagonitzat hores abans l’ales-hores president de la Generalitat, Josep Tarra-dellas, i els presidents dels dos equips, JosepLluís Núñez i Luís de Carlos. L’objectiu d’a-quella reunió, impulsada pel president Tarra-dellas, era apropar unes posicions que sembla-ven irreconciliables després de mesos de durenfrontament per les actuacions arbitrals.

DDiiffeerreennttss ssiittuuaacciioonnssA nivell esportiu els dos equips arribaven a aquellpartit marcats per circumstàncies diferents. ElReial Madrid, amb 28 punts, es disputava ambla Reial Societat el liderat del campionat.

FC Barcelona: Artola, Zuviría, Migueli,Olmo, Serrat, Rubio, Simonsen, Sánchez(Landáburu), Roberto Dinamita, Asensi iCarrasco. Entrenador: Joaquim RiféReial Madrid: García Remón, San José(Sabido), Camacho, Pirri, Benito, DelBosque, Juanito (Roberto M.), Ángel,Santillana, García Hernández iCunningham. Entrenador: Vujadin BoskovGols: 0-1. Minut 61. García Hernández

0-2. Minut 63. SantillanaÀrbitre: Fandos Hernández

Els socis i aficionats barcelonistes ja van reconèixer, l’any 1980, la gran actuació d’un jugador del Reial Madrid, Laurie Cunningham, malgrat l’eterna rivalitat que han mantingut històricament els dos equips.

EXEMPLE D’ESPORTIVITATEL CAMP NOU,

TEXT: Toni Ruiz | FOTOS: Arxiu SPORT / Arxiu FCB

LA FITXA TÈCNICA

Camp Nou - 10 de febrer del 1980

2829 Repor11 CAT 6/4/06 16:27 Página 28

El Barça, amb 19 punts i setè a la classificació,lluitava per no quedar fora de les places euro-pees. Era el primer any del danès Allan Simon-sen a Barcelona i feia unes setmanes que el bra-siler Roberto Dinamita havia substituït l’austríacHansi Krankl. Malgrat les diferències en la clas-sificació, el partit va començar igualat de forcesper l’empenta que demostraven els homes deQuimet Rifé. Amb empat a zero al marcador esva produir la jugada clau del partit, un penal co-mès per García Remón sobre el blaugrana Se-rrat que l’àrbitre Fandós Hernández va passarper alt. A partir d’aquell moment la superiori-tat madridista es va veure reflectida al marcador

amb els gols de García Hernández i Santillanai, sobretot, amb l’exhibició que com atleta i fut-bolista va oferir Laurie Cunningham. Va tornarbojos els seus marcadors amb els seus constantscanvis de ritme, més propis d’un velocista qued’un jugador de futbol. Un cop acabat el par-tit, el mateix jugador va voler reconèixer davantdels periodistes el gest dels socis i aficionats blau-granes: “Quina afició!”, va exclamar. “ Vullagrair la delicadesa que ha tingut amb mi l’afi-ció barcelonista. Els aplaudiments que m’handedicat demostren que són una gran afició i que,per sobre de tot, entén de futbol i d’esportivi-tat. Jugar en aquest estadi és un plaer”, va ma-

nifestar l’anglès. Un mes i mig després, HelenioHerrera tornava a ocupar la banqueta per redre-çar la situació de l’equip. Tornava a ser cridat,vint anys després de la seva anterior etapa a labanqueta blaugrana, per evitar que l’equip que-dés fora de les competicions europees per pri-mera vegada en la seva història. Al final del cam-pionat de lliga, el Madrid es proclamava campió,amb un punt d’avantatge sobre la Reial Socie-tat, i el Barça aconseguia alçar-sfins a la quartaplaça i assegurar la participació a la UEFA de latemporada següent. Tanmateix, en el seu pal-marès, el Barça sumava una nova mostra de ci-visme i d’esportivitat �

29BARÇAABRIL DEL 2006

EL CAMP NOU OVACIONA CUNNINGHAM

L’endemà del partit la premsa va destacar la reacció del públic blaugrana. La crònica de LaVanguardia, signada per Alfonso Soteras, proclamava tres vencedors: el president Tarradellas, elMadrid, i el soci barcelonista, que “va saber ser elegant a l’ovacionar repetidament Cunninghamcom un reconeixement implícit de la superioritat madridista”. Emilio Pérez de Rozas, a El Periódico,parlava “d’una nova mostra de cavallerositat del Camp Nou” i relatava que, veient les genialitats deljamaicà, el públic havia recordat Cruyff. L’AVUI, en la crònica de Josep Playà, detallava que “elsúnics aplaudiments de la tarda foren per a Cunningham”.El diari Sport titulava “Cunningham va admirar i va ser aplaudit’ i definia la reacció dels aficionatscom “una demostració d’esportivitat exemplar”. Josep Prats, actual director del diari, parlava aquelldia, en un article d’opinió, d’una “mostra d’objectivitat difícil d’aconseguir en partits d’alta tensió”. Mundo Deportivo, per la seva part, titulava la seva crònica “Cunningham, genial, va ser la figura ies va guanyar els aplaudiments”. El subtítol de la informació, signada per Celestino Martí Farreras,també era prou significatiu: “Les graderies del Camp Nou van ser un model d’objectivitat i... deresignació”. A Madrid també va quedar palesa la reacció del públic. El diari Marca ho destacavaen la crònica del seu redactor José María Lorente: “l’actuació de Cunningham li ha valgut lesmillors ovacions del públic”.

L’actitud del públic, elogiada de manera unànime

ZZuuvviirrííaa:: ““EEmm vvaaiigg aassssaabbeennttaarrddeellss aappllaauuddiimmeennttss ppeellss ddiiaarriiss””“Aquella nit em va tocar marcarCunningham però no hi havia manerad’aturar-lo. Li va sortir tot rodó. Ni jo, niMigueli, no hi havia forma, estavarapidíssim. Amb l’amargor que portavaal camp no vaig adonar-me de la reacciódels aficionats. Em vaig assabentar delsaplaudiments del públic pels diaris del’endemà, perquè la televisió només vadonar els gols. Puc dir que va ser l’únicanit de la meva vida que no vaig poderdormir després d’un partit. Fins a aquellmoment la trajectòria de Cunningham alMadrid no feia suposar ni molt menysuna actuació com aquella. Va ser unasorpresa per a tothom. Després d’aquellpartit vaig seguir-lo amb atenció i maimés va jugar com aquella nit a l’estadi.Crec que els aplaudiments del públictenien un doble objectiu, d’una part,reconèixer el mèrit del rival i, d’unaaltra, protestar per la derrota i peljoc del seu equip.” Rafael Dalmacio Zuviría,Jugador del FC Barcelona (1977-82).

2829 Repor11 CAT 6/4/06 16:27 Página 29

30 BARÇA ABRIL DEL 2006

LES GRANS HISTÒRIES

Com passa sovint, els primers intentsd’escriure la història d’una entitat parteixen delsque l’han viscuda i comencen a tenir la sensacióque la seva experiència pren una certa transcen-dència social. En el cas del Barça aquest fet esprodueix coincidint amb la celebració del 25èaniversari del club. Aleshores començava a serevident la importància de l’entitat, precisamentper la seva continuïtat històrica. Era el momentd’un periodista molt vinculat al club, DanielCarbó, àlies Correcuita, que escrivia habitual-ment de futbol a La Veu de Catalunya. Carbó vafer un recull exhaustiu dels primers vint-i-cincanys de la vida del club en el seu Historial del FCBarcelona, 1899-1924, que encara avui és unafont per estudiar aquells anys llunyans. Elsegüent intent de fer una nova història del clubva anar a càrrec d’una persona directament vin-culada amb la gestió del club. Albert Maluquerva fer la història del cinquantè aniversari, unaefemèride celebrada en circumstàncies difícils.Tot i això, en la Historia del Club de FútbolBarcelona (1949), Maluquer intentà precisamentassenyalar el valor de la continuïtat de l’entitat,quan arribava a una majoria d’edat evident, però

les circumstàncies obligaven a parlar estricta-ment de la seva vida esportiva. Seguint la tradi-ció de les commemoracions, el 75è aniversari vaportar una nova revisió històrica. Tot i que noera una història lineal, la proposta del periodistaesportiu Andreu Mercè Varela i de l’historiadorde l’art Alexandre Cirici responia clarament a lavoluntat de posar en comú la història del club ila de Catalunya, en uns anys en què s’estava pro-duint la recuperació de la identificació catalanis-ta del club. El títol era significatiu: Més que unclub. 75 anys del FC Barcelona (1974). Més endavant, i sense correspondre a cap com-memoració, es va publicar la història més exten-sa que s’ha escrit sobre l’entitat. Obra de l’histo-riador i directiu Jaume Sobrequés, amb l’ajutd’alguns col·laboradors, era una ambiciosaHistòria del FC Barcelona (1993), formada persis volums que van aportar alguns materialsinèdits. Amb el Centenari a les portes es vanpublicar molts llibres de temàtica barcelonista,fins i tot col·leccions senceres, i un llibre oficial.De tot aquest material el que es pot consideraruna història global de l’entitat es va publicar enun llibre dirigit pel periodista Ramon Barnils,amb diversos col·laboradors, titulat Història crí-tica del Futbol Club Barcelona, 1899-1999 �

Una institució centenària com el Barça témolta història per explicar. Molta històriainterna, de la vida social que s’hi ha viscut,però també molts aspectes sobre la trans-cendència que ha tingut el Barça en l’últimsegle de la història de Catalunya. Sortosa-ment, aquestes històries han trobat a au-tors interessats a treure la pols dels docu-ments per explicar-les. Ara ens referirem aalgunes d’elles, ja sigui perquè intenten par-lar-nos de tota la història del club, ja siguiperquè són les darreres aportacions a l’es-tudi del fenomen blaugrana.

TEXT: REVISTA BARÇA | FOTOS: Bevenrain

HISTÒRIAI HISTORIADORS

3031 ReporLlibres CAT 6/4/06 16:29 Página 30

LLIBRES D’HISTÒRIA BLAUGRANA

31BARÇAABRIL DE 2006

LES APORTACIONS MÉS RECENTS

En els darrers anys la historiografia sobreel Barça està començant a produir un salt qua-litatiu força notable. S’han començat a publi-car estudis monogràfics que enriqueixen els nos-tres coneixements sobre la història del club, isobretot que afermen o desmenteixen de ma-nera sòlida el que a vegades eren només intuï-cions o interpretacions més o menys arriscades.Si considerem com a més novedoses les publi-cacions aparegudes des de l’any 2000, desprésde l’eufòria editorial del Centenari, hem de des-tacar alguns títols de referència. Primer de totels dos llibres escrits per Agustí Rodes sobre elsprimers anys de la vida del club, que aportenfonts inèdites en relació a aquells sportmen quevan fundar el club, i especialment al seu princi-pal inspirador, Joan Gamper. Són els volums Elsfundadors del FC Barcelona (2000) i Joan Gam-per. Una vida entregada al FC Barcelona (2001).També s’han publicat tres llibres que resultenfonamentals per a l’anàlisi del club en tres perí-odes històrics. Seguint la seva data d’aparició ci-tem primer el llibre del periodista Jordi Badia,Crònica del nuñisme (2003), que estudia els ves-sants esportiu, econòmic, i cultural i polític dela llarga presidència de Josep Lluís Núñez, quecoincidí amb fenòmens com la consolidació de-mocràtica i autonòmica de Catalunya just enels anys en què el futbol europeu va viure unade les seves transformacions més grans.

La Guerra Civil i el franquismePosteriorment, va aparèixer el llibre de l’histo-riador Carles Santacana, El Barça i el franquis-me (2005), que estudia el paper social i políticdel club durant els darrers anys de la dictadurafranquista, quan es va fer popular l’expressió que“el Barça és més que un club”. I finalment, aca-ba d’arribar a les llibreries una altra monografia,obra de l’historiador Josep M. Solé i Sabaté i delperiodista Jordi Finestres, El Barça en guerra(1936-1939), que ens explica la vida interna d’unclub en ple procés revolucionari durant la Gue-rra Civil, la supervivència de l’entitat i la gira aMèxic i els Estats Units, de manera que ampliai documenta amb escreix la vida del Barça en unaetapa històrica especialment difícil �

En els últims anys s’hanpublicat estudis monogràficsque enriqueixen elsconeixements sobre el club

3031 ReporLlibres CAT 6/4/06 16:29 Página 31

QUÈ HA PASSAT

Ed Cota, nou base per al Winterthur FCBEd Cota és l’últim reforç del WinterthurFC Barcelona. El jugador nord-americà,que té 29 anys i fa 1’86 cm. d’alçada, ésun base experimentat que destaca per lesseves assistències i la seva gran visió dejoc. Cota, que es va formar a la universitatde North Carolina, procedeix del ZalgirisKaunas. La seva experiència és unagarantia per cobrir la baixa del lesionatMilos Vujanic i compartir la posició debase amb Shammond Williams.

Prenafeta, nou reforçdel volei blaugranaCosme Prenafeta és l’últim reforç del’equip de voleibol. Aquest jugador,que compta amb vuit Superlligues alseu palmarès, es va incorporar a laplantilla barcelonista desprésd’haver anunciat que deixava elvoleibol d’alta competició a finals dela darrera temporada, però s’ho varepensar després de rebre laproposta del Barça.

Quiñónez bat un rècord històricJackson Quiñónez va fer història enaconseguir el rècord dels 60 metrestanques amb un temps de 7’56 segons.L’atleta blaugrana, d’origen equatorià, va batre aquesta marca històrica, queostentava Javier Moracho des de feia 22anys, en els Campionats d’Espanya depista coberta celebrats a Sant Sebastià.La delegació barcelonista va aconseguirun total d’onze medalles en aquestscampionats.

Campió de la MinicopaL’equip infantil de bàsquet va revalidarel títol de la Minicopa, competicióparal·lela disputada pels equipsinfantils dels mateixos clubs que vanjugar la fase final de la Copa del Rei.A la final, disputada a Madrid, l’equipde Pedro Marhuenda va guanyar elPamesa per 70 a 63. El blaugranaMíchel Acosta, a més, va ser designatcom el jugador més valuós de lacompetició.

Eto’o, millor jugador d’ÀfricaSamuel Eto’o va guanyar el premi al MillorJugador d’Àfrica. El davanter del Barça vaobtenir aquest premi per tercera vegada,una fita que mai no havia aconseguitningú. El blaugrana va superar en lavotació els jugadors del Chelsea DidierDrogba (Costa d’Ivori) i Michael Essien(Ghana). Amb aquest triplet de MillorJugador d’Àfrica del 2003, 2004 i 2005,Samuel Eto’o supera les llegendes delfutbol africà que només n’havienaconseguit dues. En aquest grup selectehi ha Thomas N’kono (Camerun), GeorgeWeah (Libèria), Abedi Pele (Ghana),Nwanko Kanu (Nigèria) i El Hadji Diouf (el Senegal).

TEXTOS: Xavier Catalán I FOTOS: FCB

32

3239 QHPPOSTER CAT 6/4/06 16:31 Página 32

3239 QHPPOSTER CAT 6/4/06 16:31 Página 33

BARÇA CAMP NOU 7/3

3239 QHPPOSTER CAT 6/4/06 16:31 Página 34

/3/2006 FC BARCELONA - CHELSEA FC

3239 QHPPOSTER CAT 6/4/06 16:31 Página 35

3239 QHPPOSTER CAT 6/4/06 16:31 Página 36

QUÈ HA PASSAT

37BARÇAABRIL DEL 2006

Eduard Pujol, noudirector de Barça TVEduard Pujol va sernomenat nou director deBarça TV, en substitucióde Gemma Larrégola.Pujol, periodista, llicenciaten Ciències de laInformació per laUniversitat Autònomade Barcelona, exerciacom a director decontinguts deldepartament decomunicació del club, ones va incorporar eldesembre del 2004procedent deldepartament d’esportsde Catalunya Ràdio.

Cruyff apadrina a estudiants d’elitEls primers esportistes d'elit que s'han graduat al’acadèmia Johan Cruyff Academics Internacional van rebrede mans de Johan Cruyff els diplomes commemoratius

d’un màster en gestió esportiva que, durant els últimsmesos, s'ha desenvolupat a les instal·lacions del club,en col·laboració amb La Salle.

La Caravana del Barça, una onada de barcelonismeLa ‘Caravana del Barça’, una iniciativa que ofereix alsbarcelonistes la possibilitat de desplaçar-se, d’una maneraorganitzada, a les ciutats més pròximes on jugui el seu equip, haestat un gran èxit. València, Saragossa, Pamplona i Sant Sebastiàvan ser les ciutats on un gran nombre d’aficionats es vandesplaçar en autocar per donar suport a l’equip de Rijkaard.

Homenatge a Demetrio AlbertiniDues generacions dels equips del FC Barcelonai de l'AC Milan van retre un emotiu homenatge al’exjugador Demetrio Albertini a San Siro, en un acteorganitzat pel club italià. El Dream Team i l'AC Milandels anys 90 es van enfrontar a la primera part, que vaacabar amb un 3 a 1. A la segona part, el conjunt deRijkaard va superar l’equip d’Ancelotti mitjançant ungol de penal d’Eto’o. Amb aquest resultat de 3 a 2va acabar el partit, la recaptació del qual va anardestinada completament a fins benèfics, a travésde la Fundació del FC Barcelona, la Fondazione Milani l’Opera San Francesco.

Mites del Barça Mites del Barça, el nou llibre de Jordi Finestres,periodista especialitzat en temes esportius ambuna reconeguda trajectòria en clau barcelonista,recull els moments màgics de la centenària històriablaugrana, a més dels millors jugadors, partitsi títols tant a nivell futbolístic com de la restade seccions.

3239 QHPPOSTER CAT 6/4/06 16:31 Página 37

QUÈ HA PASSAT

38 BARÇA ABRIL DEL 2006

Kellogg’s, nou proveïdor oficial del club El FC Barcelona i Kellogg’s van signar un acord mitjançantel qual aquesta companyia de cereals es va convertir ennou proveïdor oficial del club. Amb aquest acord, que téuna vigència d’un any, la marca Barça estarà present a lescampanyes comercials de Kellogg’s mitjançant la sevamarca Frosties. El contracte també contempla que Kellogg’ssubministri productes de cereals als residents de La Masiadurant tot aquest any.

Sacoor, el nou vestit oficial del clubEl FC Barcelona va signar un contracte amb la companyiaSacoor Brothers com a col·laborador oficial del club ambl’exclusivitat en la categoria de Vestit Oficial del FC Barcelona.Aquest acord, vigent fins el 30 de juny del 2008, permet queSacoor Brothers vesteixi els equips professionals de futbol,bàsquet, handbol i hoquei patins. A més, Sacoor oferirà alssocis del FC Barcelona un descompte preferencial en la botigaque obrirà a Barcelona l’any 2007.

El Centre ComercialGlòries, nou col·laboradoroficial del clubEl Centre Comercial Glòriess’ha convertit en noucol·laborador oficial delclub, a través d’un acordque té un any de durada.Glòries realitzarà accionsde captació de socis del FCBarcelona, mentre que elclub, per la seva part,promourà aquest centreamb accions comercials iamb la participació dejugadors del primer equipde futbol. Fruit d'aquestacord, el centre va acolliruna exposició itinerant delMuseu del FC Barcelona.

Conferències contra el racismeLa UEFA, amb la col·laboració de l’Associació Futbol contra elRacisme a Europa (FARE) i el suport del FC Barcelona, vaorganitzar la segona edició del cicle de conferències Unitscontra el racisme, que va aplegar al voltant de 250 persones,representants de federacions, clubs de futbol i associacions dediferents països. Amb aquesta proposta es va fer un pasendavant en la lluita contra la discriminació racial o religiosa i elscontinus actes racistes que es poden observar a camps defutbol de tota Europa. Els actes, que van tenir lloc a lesinstal·lacions del club, van consistir en quatre seminaris centratsen el racisme a l’esport i les tres principals premisses pereradicar aquest problema van ser: unió, educació i acció.

Conveni entre la Fundació FC Barcelonai l’Agrupació Barça VeteransLa Fundació FC Barcelona i l’Agrupació Barça Veteransvan signar un conveni de col·laboració mitjançant el qual laFundació del club garanteix suport organitzatiu i econòmica l’Agrupació dels exjugadors blaugranes, amb lacol·laboració d’Akasvayu, mecenes de la Fundació.La Fundació aportarà aquesta temporada 100.000 euros.

3239 QHPPOSTER CAT 6/4/06 16:31 Página 38

QUÈ HA PASSAT

39BARÇAABRIL DEL 2006

El club renova el seu acord amb National ATESA El FC Barcelona ha renovat el seu contracte amb la companyiaNational Atesa com a Col·laborador Oficial del club en exclusivaper al sector de lloguer de vehicles. L’acord, prorrogat per dosanys més, tindrà vigència fins el 31 de desembre del 2007. ElFC Barcelona gaudirà d’una flota de vehicles per a la secció deciclisme i els socis del club també tindran descomptespreferencials en els productes i serveis de National ATESA.

La Fundació impulsarà centres de formació arreu del mónEl conseller de Governació de la Generalitat, Joan Carretero, i elpresident Joan Laporta, van signar un conveni de col·laboració entrela Fundació FC Barcelona i l’Agència Catalana de Cooperació alDesenvolupament (ACCD). Amb aquest acord, la Fundació del FCBarcelona impulsarà juntament amb l’ACCD la creació de centres deformació i de l’esport en països pobres amb la intenció de fomentarels valors de la solidaritat, el respecte i la inclusió social.

El Barça, amb la prevenció del consum de droguesL’Agrupació Barça Veterans i la Fundació FC Barcelona vanpresentar el projecte Enganxa’t a l’Esport, una nova iniciativa perprevenir el consum de drogues i promoure la pràctica de l’esport.En aquest projecte, que té el suport del Departament de Salut dela Generalitat i la Secretaria General de l’Esport, l’exjugador JulioAlberto participa en diverses xerrades adreçades a escoles,instituts i escoles de futbol.

El FC Barcelona i “la Caixa”, amb els voluntarisLa Fundació FC Barcelona i la Fundació de “la Caixa”van signar un conveni que fomenta les accions devoluntariat en favor de col·lectius desfavorits, entre elsque s’inclouen persones amb diferents tipus dediscapacitat (ja sigui física, sensorial o psíquica), grupsmarginals o amb risc d’exclusió social, i tambépersones grans amb dependència. Acompanyar elsgrups en la visita a les instal·lacions esportives delclub, guiar-los en la visita al Museu, visitarl’aprenentatge de les joves promeses de la Masia oassistir als partits de les diferents seccions del Barçasón algunes de les activitats que realitzaran elsvoluntaris de “la Caixa”.

Classes de patinatge per a discapacitats psíquicsLa Pista de Gel del FC Barcelona va ser l’escenari dediverses classes de patinatge per a discapacitatspsíquics. El club va cedir les instal·lacions i el materialnecessari per fer aquestes classes, mentre que laFundació Johan Cruyff va subvencionar els cursos,que formaven part d’un projecte de la FederacióCatalana d’Esports per a Disminuïts Psíquics (ACELL).

3239 QHPPOSTER CAT 6/4/06 16:31 Página 39

40 BARÇA ABRIL DEL 2006

La seva història blaugrana ve de lluny.No t’ho creuràs. Em va fer soci del Barça el meupadrí, un espanyolista convençut, en Lluís Aze-mar, que va ser un històric de les juntes de l’Es-panyol. Aquell carnet va ser un obsequi de Pas-qua i, la veritat, em va costar.

Per què? La família és la família i l’oferiment del padrí por-tava inclosa una tria: o el Barça o l’Espanyol. Emvolia fer soci de l’equip que jo decidís i, és clar, joera un nano i em feia por fer-li un lleig. El cert és que ho tenia tan clar que no me’n vaig saber estar. Ell ho va entendre.

I ves per on, i permeti’m fer un salt gegant enel temps, aquell nen que un any per Pasquavan fer soci del Barça, va acabar presidint l’en-titat. Per molts, Raimon Carrasco és un ex-president desconegut.Sí, ho sé. Jo vaig prendre el relleu del presidentMontal i el vaig cedir, després d’organitzar leseleccions del 78, a Josep Lluís Núñez. El seu vaser un mandat llarg, poc donat a mirar enrere,encara que fos molt poc enrere. M’explico, oi?Tot i això, tots els presidents del Barça són res-pectables. La perspectiva sempre és un elementclarificador a l’hora de fer les valoracions que cal-gui, però qui ha ocupat la presidència es mereixtot el respecte dels socis. Només faltaria.

Amb mig any a la presidència del club n’hi haprou per entendre la dimensió vastíssima delFC Barcelona, sobretot en l’àmbit simbòlic?Sí, i més si abans has passat pel tràngol de ser-nedirectiu. No et pots imaginar què vol dir això de‘ser directiu’! Ei, i no me’n queixo, eh. Només

vull que s’entengui que el directiu és un soci mul-tiplicat per k, entès com un factor d’augment.Les alegries i els disgustos es viuen multiplicats.És molt curiós, i intens.

M’obliga a fer un joc senzill: el pitjor i el mi-llor d’aquells anys a la directiva del Barça?Ah! no en dubti. El record més dur va ser la nitd’en Guruceta a l’estadi. Per la impotència queva acompanyar aquella injustícia. I una alegria?La del dia que vaig celebrar els meus 50 anys. Mi-ri, jo vaig néixer un 17 de febrer de 1924. Arafaci els números.

Què diu, ara! Vostè va fer 50 anys la nit del 0a 5 al Bernabéu? Sí, cinquanta, un cinc i un zero, el dia del 0 a 5davant del Madrid. Va ser fantàstic.

Home, no tothom pot dir que ha fet anys i queen Cruyff li ha fet un regal com aquell. L’arri-bada de l’holandès va canviar tantes coses... A vegades penso que va canviar el país i tot. Fi-xa’t en l’entorn socioeconòmic d’aquella opera-ció. Va costar 90 milions de pessetes, les fronte-res als futbolistes estrangers havien estat tancadesdurant molts anys i a l’hora de fer el pagamentens trobàvem que tot era nou i desconegut. Enaquell moment jo era el director de Banca Cata-lana i havia de preparar l’operació. Vaig trucar el

Manel Ortínez, que era el president de l’IEME(Instituto Español de Moneda Extranjera). Li vaigdemanar com ho havia de fer i va tirar pel dret.Em va dir: ‘Res, no t’hi escarrassis. Demana lli-cència d’importació de semovent’. I així és comel Cruyff va poder arribar al nostre futbol.

‘Semovent’? Sí, sí... (en Raimon Carrasco somriu, s’aixeca dela cadira, agafa el diccionari de la Llengua Cata-lana de les prestatgeries del despatx). A veure...‘Semovent’: ‘que es mou per si mateix’. Saps quèvol dir això? Que el vam pagar amb llicència debestiar.

Ho trobo molt planià. Ell que parlava ‘d’homenots’, també hauria pogut parlar de‘bestiassa’ per referir-se a les qualitats ex-traordinàries de Johan Cruyff.És que ho era. Va arribar que fregàvem el descensi vam guanyar la Lliga a Gijón. Va ser un anymagnífic.

Aquell 73/74 es va guanyar el campionat deLliga. En feia 14 que no es guanyava. El se-güent títol va ser de Copa, l’any 78.Aquesta Copa sí que la recordo bé. Era quan vaigfer de president i la vam oferir a la Generalitatrestablerta. Va ser el primer títol que el Barça vaportar al president Tarradellas.

Raimon Carrasco i Azemar va ser president del FC Barcelona del desembre del 77 al juny del 78.Ara té 82 anys i conserva una imatge senyorívola. Cabells blancs, vestit impecable, honorablevitalitat i el carnet de soci del club, amb el número 469, a la cartera. Una experiència que serveix,entre d’altres coses, per repassar aspectes desconeguts del fitxatge de Johan Cruyff.

TEXT: Eduard Pujol | FOTOS: Bevenrain

“El record més dur? La nit d’en Guruceta a l’estadi, perla injustícia i la impotència. El millor? Ah! El 0 a 5 alBernabéu el dia que celebrava el meu 50è aniversari”

PARLEM AMB... RAIMON CARRASCO I AZEMAR, EXPRESIDENT DEL FC BARCELONA

“TOTS ELS PRESIDENTSDEL BARÇA SÓN RESPECTABLES”

4043 ParlemAmb CAT 6/4/06 16:35 Página 40

41BARÇAABRIL DEL 2006

4043 ParlemAmb CAT 6/4/06 16:35 Página 41

4043 ParlemAmb CAT 6/4/06 16:35 Página 42

Un home que deia que Catalunya s’ho potpermetre tot, menys fer el ridícul. El Barça l’ha fet mai, el ridícul?Si repassem la història a vol d’ocell, quedant-nos en l’estètica de les coses i dels marcadors,destaca aquell 11 a 1 amb el Madrid. Però sabent, com expliqueu en aquest número de laREVISTA BARÇA, que al darrera d’aquella derro-ta hi va haver de tot per part de l’autoritat delmoment, em sembla que els barcelonistes hemde ser prudents a l’hora d’entendre i analitzar lanostra pròpia història.

Als últims mesos s’han presentat diversos tre-balls que parlen de la Junta de l’Agustí Mon-tal. El reconeixement a aquella Junta s’estàgeneralitzant.No li negaré que els elogis són més reconfor-tants que les crítiques i el silenci o l’oblit. Peròtinc la sensació que vam fer el que tocava. Omillor, el que exigia la sensibilitat que és pròpia al club i allò que ens demanava la consciència. Érem un grup format per gent catalanista que va actuar escoltant què ens deiala nostra consciència. Per tant, elogis? Segura-ment més del compte, tot i que li ho admeto:vam ser conseqüents amb la idea del ‘més queun club’.

La celebració del 75è aniversari del FC Bar-celoa n’és l’exemple més clar, d’aquesta idea?Sí. Ens vam encomanar al rigor del Francesc Sanuy, exconseller i, actualment, tertulià molt

brillant. El programa d’actes va ser molt reeixit, igual que el to i la solemnitat. El cartellde Joan Miró va ser l’altre gran encert perquè aquella obra manté vigent aquell esperit.

El seu mig any a la presidència del club, coms’ha de recordar?Tinc la tranquil·litat d’haver servit a l’entitat.Li asseguro que a la meva edat puc parlar abastament de què vol dir la paraula ‘servir’.Tinc la satisfacció d’haver-ho fet lleialment. �

Raimon Carrasco és un habitual al futbol.Assegura que s’han de saber aprofitar elsbons moments. Quan se li demana comveu la situació actual del FC Barcelonarespon amb rapidesa, incisivament. Ho téclar: “Li faré una valoració que té poc aveure amb la conjuntura de la classificació.De fet, oblidi’s de si portem 12 o 14 puntsal segon classificat. El que hem de fer ésaturar-nos en el present i adonar-nos ques’ha fet un miracle. La transformacióeconòmica, social i esportiva ésextraordinària i si no hi ha cap desgràcia,en els anys a venir, vénen bons temps”.Una resposta directa en què sorprèn el ‘sino hi ha cap desgràcia’ final. Aquest ex-president del Barça no ens deixa preguntarsi aquesta expressió és la provaespontània del pessimisme secular que haarrossegat el país i el barcelonisme. Abansfa un matís aclaridor: “S’equivoca si emvol parlar de desànim. El meu és un reflexde prudència, no pas de pessimisme. Lagràcia del futbol és que, entre d’altrescoses, és un joc. No ho oblidi mai”.Raimon Carrasco presideix la FundacióEnciclopèdia Catalana. Fill de ManelCarrasco i Formiguera -dirigent destacatd’Unió Democràtica de Catalunya-, tambéha estat vinculat a Òmnium Cultural,l’Orfeó Català i professionalment a BancaCatalana.

Reflexions per a laprudència madura

“TOTS ELS PRESIDENTS SÓN RESPECTABLES”

43BARÇAABRIL DEL 2006

4043 ParlemAmb CAT 6/4/06 16:35 Página 43

“Però qui sóc jo per sortir als papers?”.Això es el primer que va dir Manuel Bustosquan la REVISTA BARÇA li va proposar prota-gonitzar l’espai La Taquilla d’aquest núme-ro del mes d’abril. La resposta era fàcil: “Por-ta 34 anys al club i el barcelonisme és present,passat i futur; té moltes coses per explicar”.Manuel Bustos és, a hores d'ara, el tercer em-pleat mes veterà al club. Des de fa més de tresdècades, és el conserge que cada tarda con-trola el vestidor del primer equip de futbol alCamp Nou. Va néixer a Castellar, província de Jaén. A l’any1965, amb 18 anys, veient que les possibili-tats de trobar feina eren ben poques al seu po-ble, va comptar amb l’ajut d’uns tiets, el To-más i l’Encarna, que vivien a Barcelona, i queli van trobar una habitació per llogar i poderviure. Ràpidament va començar a treballar ala fàbrica d’embotits Viuda de Jaime Quinta-na, “al passatge de Centella 18-20 de Barcelo-na”, recita de memòria Bustos, com si no ha-gués passat el temps. Set anys després, al 1972,la seva vida va donar un gir inesperat. Una ami-ga de la seva tieta Encarna, la Juana, treballa-va al Camp Nou fent treballs de neteja. Quiva ser cuidador de la gespa del Camp Nou, elsenyor Clariana, necessitava un ajudant i laJuana va recomanar-li el nebot de la seva ami-ga. Així va entrar a treballar al club. Des d'aquell moment, el seu únic objectiuha estat ajudar els demés. La jubilació d’undels primers conserges del vestidor blaugra-na, el Pere Cusola, va propiciar que li pro-posessin a Manuel Bustos cobrir el torn de

tarda com a conserge del vestidor blaugra-na. I així fins avui. Cruyff, Rexach, Mara-dona, Sadurní, Schuster, Romário, Laudrup,Koeman, Ronaldinho, Eto’o i un inacaba-ble nombre de jugadors del Barça estaven iestan obligats a dir “bona tarda, senyor Bus-tos” abans d’entrar al vestidor i canviar-seper entrenar. Un “bona tarda” que en oca-sions acaba en una petita xerrada i un parellde bromes. I és que Manuel Bustos les ha vistes de totsels colors a la zona de vestidors, que ha estatremodelada fins a sis vegades des que hi con-viu Bustos. Les més importants, coincidint

Manuel Bustos només ha hagut d’abandonarforçosament el seu lloc de treball una vegada en34 anys. Va ser a l’octubre del 2004 quan,mentre sortia de l’estadi, va fer un mal gest ambel peu baixant un esglaó. En un primer moment,no li va donar importància i va marxar cap a casa.Però quan va llevar-se al matí no podia ni posar elpeu a terra. Manuel es va dirigir als Serveis Mèdicsdel club i allà li van detectar un esquinç al turmell iel trencament del dit petit del peu dret. El destí vavoler que una lesió freqüent entre els futbolistes,amb els qui tracta dia rere dia, el tingués apartat“dels terrenys de joc” durant unes setmanes,concretament un mes. Ni tan sols una grip, un mal decap o un simple mal de panxa han pogut amb Bustosen tots aquests anys. Va ser un mes lluny del seu llocde treball, lluny del que més li agrada fer.

44 BARÇA ABRIL DEL 2006

Té el privilegi de conèixer i d'haver compartit moments bons i dolents amb tots elsjugadors del primer equip de futbol del Barça des de fa 34 anys. Manuel Bustos ésuna institució al vestidor. Home discret, de poques paraules i respectuós, el senyorBustos -com el coneix tothom- és, per sobre de tot, una persona entranyable. Ambels seus silencis i amb el seu somriure permanent, ha sabut fer-se un lloc en el corde tots els que traspassen el santuari blindat del Camp Nou.

TEXT: José Manuel Lázaro | FOTOS: Bevenrain / Arxiu familiar Manuel Bustos

ENTRE VESTIDORSVETERANIALA TAQUILLA

Només una baixa laboral en 34 anys

4445 Taquilla CAT 6/4/06 16:36 Página 44

amb el Mundial d’Espanya al 1982 i, recent-ment, fa dos anys, amb l’arribada de la novaJunta directiva i la reorganització de la zonade premsa. Encara recorda el petit bar quees trobava just abans del túnel de vestidors,o les vuit o deu lliteres situades al costat del’entrada i on alguns jugadors que vivien fo-ra de Barcelona feien nit quan tornaven tardde jugar un partit de futbol. Era el cas perexemple de Sadurní, l’exporter del Barça,que vivia –i encara ho fa– a l’Arboç (Baix Pe-nedès), a 60 quilòmetres de Barcelona. Bus-tos recorda com Sadurní i altres companysdormien al costat del vestidor per estar a pri-mera hora del matí, puntuals, a l’entrena-ment. “Això ara és impensable, el futbol hacanviat molt, però malgrat això tinc l’ho-nor de comptar amb l’estima de tots, per-què sempre els he respectat i m’han res-pectat”. I és que Bustos no recorda haver

tingut mai cap problema amb ningú. Quan va arribar a Barcelona, amb 18 anys,gairebé no coneixia el Barça. “Qui m’haviade dir que faria d’aquest club la meva vi-da!”, reflexiona. Perquè Manuel Bustos noentén una altra manera de viure que no es-tigui lligada a la família i al Barça. “Quanem jubili no penso tornar a Jaén. Porto molttemps a Catalunya, a Barcelona i al Barça,des que vaig arribar l’any 1965, i tinc clarque continuaré vivint en aquesta ciutat quem’ho ha donat tot”. La línia 5 del metro deBarcelona és el seu transport habitual i laparada de Collblanc la que el rep cada diades de fa 34 anys per anar a la feina. Unafeina que té molts moments de soledat pe-rò que Bustos fa amb molt de gust. Ambdiscreció i humilitat s’ha guanyat el cor detothom. I és que Bustos és, per sobre de tot,una molt bona persona �

Parlar de Bustos és parlar de quaranta anys enrera. En lameva època al primer equip, ell s'encarregava de tenircura de la gespa del camp, d'aplanar-la després d'unpartit. Recordo que moltes vegades li demanava queregués la zona de la porteria... Tinc molt presentmoments que vam viure plegats. En aquella èpocaalguns jugadors que no teníem casa a Barcelona ensquedàvem a dinar per poder fer els entrenaments de latarda. Bustos ens preparava les habitacions i els llits perpoder fer la migdiada abans de l'entrenament i enscridava per anar a entrenar; no ens fallava mai.Feia molts anys que no el veia i, un dia, vaig anar alBarça amb el meu nét per aconseguir els autògrafsd'alguns jugadors i vam coincidir. Ell estava assegut alportal de l'entrada dels vestidors del Barça i vam estarparlant i recordant amb molt d'estima els anys imoments que vam passar junts al club. Bustos ésd'aquelles persones que no surten mai a la premsa, peròque per a un club són imprescindibles. Ell ha estat unpersonatge a l'ombra, al darrera de la fama, però no peraixò ha estat menys important. Personalment, li tinc ungran afecte i un gran record.

Han passat quatre anys des que vaig acabar la mevasegona i última etapa com a director tècnic del FCBarcelona i recordo molt sovint detalls de la meva estada alclub. Una de les persones que em ve al cap, amb moltafreqüència, és Manuel Bustos. Durant els tres anys llargsque vaig conviure amb ell, sempre va ser una personaentranyable per a mi. Quan arribava al vestidor sempreestava allà, amb un ampli somriure als llavis, disposat atransmetre la seva alegria als altres. Mai el vaig veureenfadat ni trist. Va tenir sempre un tracte molt cordial ambmi. I sempre es va comportar d'una manera que anava mésenllà de les seves obligacions laborals. Quan l'equip haviaperdut un partit i jo arribava al meu despatx amb cara depocs amics, entre enfadat per la derrota i preocupat pertrobar la fórmula perquè no tornéssim a repetir les erradesque ens havien condemnat, sempre tractava d'animar-me iem donava el seu suport. Sé que és una persona noble,sana, sincera i responsable, que estima molt el club. Nom'estranya que compleixi 35 anys com a treballador del'entitat, perquè és un gran home.

Porter del FC Barcelonaentre 1960 i 1976

SALVADOR SADURNÍ

Entrenador del FC Barcelona 1997-2000i 2002-2003

LOUIS VAN GAAL

Manuel Bustos, en el vestíbul d’accésals vestidors del Camp Nou. A sota,sobre la gespa de l’estadi.

4445 Taquilla CAT 11/4/06 12:59 Página 45

El doctor Gil Rodas durant laprova analítica del test ALCAT.

Cada any, els nostres futbolistes es sotmetena les corresponents proves analítiques de con-trol per seguir el seu estat de salut i poderoptimitzar al màxim el seu rendiment físicsobre el terreny de joc. Enguany, amb lacol·laboració del Centre Immunològic deCatalunya (CIC) i d’Assistència SanitàriaCol·legial, els Serveis Mèdics del club com-plementen aquestes proves analítiques habi-tuals amb altres proves addicionals com sónel test ALCAT i les analítiques CIC-OmegaRate i la CIC-Oxifast.

TTeesstt AALLCCAATTEl test ALCAT és una prova biològica quees realitza a partir d’una simple analítica desang. Aquesta anàlisi nutricional serveix per

17 %

15 %

10 %

14 %

9 %

8 %

6 %

5 %

16 %

46 BARÇA ABRIL DEL 2006

Els Serveis Mèdics del club han realitzat aquesta temporada el test ALCAT als jugadors del primer equip de futbol. Aquestcontrol analític nutricional serveix per conèixer possibles intoleràncies dels esportistes envers alguns aliments i additiusalimentaris, com els conservants o els colorants, que puguin afectar el seu rendiment esportiu.

SERVEIS MÈDICS FC BARCELONA. COORDINADOR: Francesc Orenes

FOTO: Bevenrain

LES ANALÍTIQUES NUTRICIONALS

RRÀÀNNQQUUIINNGG DD’’IINNTTOOLLEERRÀÀNNCCIIAA AALLIIMMEENNTTÀÀRRIIAA AA LL’’EESSTTAATT EESSPPAANNYYOOLL

Font: Centre Inmunològic de Catalunya (CIC)

Fruites

Fruits Secs

Llet i Ous

Llegums

Cereals

Altres

Verdures

Peix

Marisc

El doctor Gil Rodas durant laprova analítica del test ALCAT.

4647 Salut CAT 4/4/06 15:50 Página 46

CCeennttrree IImmmmuunnoollòòggiiccddee CCaattaalluunnyyaa

Per realitzar aquestes analítiques nutricio-nals (test ALCAT, CIC-Omega Rate i CIC-Oxifast) el club va comptar amb la col·la-boració del Centre Immunològic deCatalunya (CIC) i d’Assistència SanitàriaCol·legial, proveïdor mèdic oficial del club.El CIC és un centre de serveis d’anàlisis clí-niques amb més de 20 anys d’experiènciaen el seu sector i ha estat el laboratori pro-veïdor de les analítiques realitzades al pri-mer equip de futbol el passat mes de gener.Aquest centre, que va realitzar el correspo-nent estudi complet amb la supervisió delsServeis Mèdics del club i del doctor Fran-cesc Prats, director científic, es dedica ex-clusivament a dur a terme analítiques espe-cials en diferents àrees mèdiques i comptaamb un ampli equip de professionals. ElCIC també treballa amb la millor infraes-tructura i tecnologia per oferir uns resul-tats contrastats i de qualitat.

conèixer possibles intoleràncies dels juga-dors amb determinats aliments, dins d’unventall d’entre 100 aliments, així com les in-toleràncies a una vintena d’additius alimen-taris i que poden afectar el rendiment de l’esportista.Qualsevol persona pot patir alguna intole-rància a determinats aliments i els efectes espoden manifestar lentament i sense que se-’n sigui conscient. El test ALCAT tipifica elsaliments que l’esportista no acaba de meta-bolitzar bé i que poden ser causa de diferentspatologies com problemes respiratoris, afec-tacions cròniques de tipus muscular, proble-mes cutanis o migranyes, entre d’altres.Els resultats d’aquest test serveixen de pau-ta als nostres metges per ajudar a persona-litzar les dietes i les pautes alimentàries delsfutbolistes. Aquest test és una prova inno-vadora a l’Estat espanyol però ja s’aplica alsEstats Units des de fa uns anys.Tot i que els aliments poden reaccionar demanera diferent segons el propi sistema im-munològic de cada persona, els que presen-ten més reaccions d’intolerància alimentà-

ria són la fruita, determinats fruits secs, lallet i els ous, les verdures, el peix, el marisc,els llegums i els cereals. Els additius alimen-taris com els conservants, els colorants o elsaromatitzants també poden causar proble-mes d’intolerància.

Analítica CIC-Omega Rate i CIC-OxifastD’altra banda, el club també realitza duesanalítiques addicionals anomenades CIC-Omega Rate i CIC-Oxifast. La primera de-termina la relació entre els àcids grassosOmega 3 i Omega 6 i identifica els riscoscàrdiovasculars i els estats nutricionals de-ficients. L’equilibri entre aquests àcids pre-veu els dolors articulars, els processos infla-matoris i accelera el procés de recuperació.En segon terme, l’analítica CIC-Oxifast per-met conèixer l’estat d’estrès oxidatiu i el ni-vell d’antioxidants que genera el cos de l’es-portista. Aquest estrès pot provocar canvisfisiològics i bioquímics perjudicials per al’esportista i els resultats d’aquesta prova aju-den a corregir hàbits amb dietes personalit-zades i suplements antioxidants �

SALUT I ESPORT

4647 Salut CAT 4/4/06 15:50 Página 47

EL CLUB PER DINS

48 BARÇA ABRIL DEL 2006

VILASECA, DRETS AUDIOVISUALSUna imatge val més que mil paraules? Segurament no sempre. Però hi ha imatges d’aquelles que queden gravades en la memòriade les persones de forma molt més duradora que cap discurs. Josep Lluís Vilaseca i Requena (soci número 12.949) és expert endret audiovisual i d’entre les imatges que relaciona amb el Barça n'hi ha moltes que tenen a veure amb el Camp Nou.

TEXT: Antoni Aira | FOTOS: Bevenrain

“Amb el meu pare anàvem a la Lateral,a la V, a la segona fila del cobert; per això, quanplovia ens mullàvem i segons quins partits els ha-via de seguir amb les mans fent de visera per evi-tar el sol de mitja tarda que ens picava a la cara”,recorda. El seu pare, Josep Lluís Vilaseca i Guasch,va ser directiu del Barça en l’època del presidentAgustí Montal. Anys més tard també seria di-rector general de l’esport de la Generalitat, mo-tiu pel qual el jove Vilaseca va créixer en un am-bient familiar que respirava barcelonisme i esport.El futbol proporciona moltes imatges per al

record, però un club com el Barça, que trans-cendeix molt de l’àmbit esportiu, també pot dei-xar records d’impacte que van més enllà del te-rreny de joc. Josep Lluís Vilaseca té al cap moltspartits a l’estadi, però també, de forma especial,la capella ardent que s’hi va instal·lar en home-natge a un jugador del primer equip: “Crec queva ser el primer mort que vaig veure. Es tractavadel defensa Benítez, que havia mort a Andorraper una intoxicació”. Com a bons records d’a-quells anys té especialment present el primer par-tit de Johan Cruyff com a jugador a l’estadi. “Són

moltes les imatges perquè el Barça ens ha repor-tat moltes vivències positives”, assegura.I una altra imatge de joventut que li ha quedatgravada és la d’Hugo Sotil esmorzant un bistecamb patates un dia a les set del matí: “Havíemjugat a València i ens havíem llevat d’hora peragafar l’avió a Manises. Tothom es limitava a en-llestir amb els típics croissants i el cafè amb lletde primera hora, però recordo com si fos ara queem vaig quedar de pedra quan vaig veure en So-til, a la barra del bar, menjant-se un bon bistecamb la seva guarnició. A aquelles hores!”. Seguia

4849 Directiu CAT 4/4/06 15:52 Página 48

el Barça des de ben a prop, sobretot per la vin-culació del seu pare amb el club, tot i que ara ésquan l’ha començat a viure per dins. Professio-nalment, ja hi havia establert contacte en l'etapadel president Núñez, quan ell com a advocat deTelevisió de Catalunya va ser un dels negociadorsque van redactar els contractes de drets d’emis-sió dels partits del Barça.

LL’’eexxppeerriièènncciiaa eelleeccttoorraallAl 2000 va formar part de la candidatura de Llu-ís Bassat, entre d’altres amb el mateix Joan La-porta. Més endavant, Vilaseca consideraria quehavia contret un compromís moral amb Bassati per això va repetir en la seva candidatura al 2003.Però l’amistat amb Laporta va continuar intactai els objectius per redreçar la trajectòria del Bar-ça estaven en total sintonia. Més enllà de la sevaopció personal té clara una cosa: “El soci del Bar-ça no es va equivocar.” Després de les eleccionsdel 2003, als sis mesos de la presa de possessió dela nova Junta, el mateix Laporta el va cridar perincorporar-lo a la Fundació. Al desembre del2005 va rebre una nova trucada del president,

aquest cop per proposar-li que s’incorporés a laJunta. “Al Jan no li he pogut dir mai que no”, diu.I va acceptar la proposta.Vilaseca, advocat especialitzat en dret audiovi-sual assegura que “el Barça sempre ha estat benposicionat en aquest sector” i adverteix que “elsdrets vigents del Barça daten del 1988, així queestem bé però hem de tenir present que el mónaudiovisual ha canviat molt i que hem de posarels fonaments per reposicionar-nos en condicionsòptimes davant d’un nou context amb nous ac-tors com la TDT i televisions com la Sexta”. Vi-laseca apunta que els èxits esportius ajuden a si-tuar el club en una posició privilegiada i destacaque el Barça està amatent i que analitza molt acu-radament la situació actual, sense perdre de vis-ta que ara el club torna a estar de moda, “amb ju-

gadors mediàtics que fan un joc espectacular al-hora que efectiu”. En el món audiovisual que vi-vim avui en dia, amb la televisió com a mitjà rei,considera que res d’això no és poc: “El Barça ac-tual ven i les televisions tenen molt d’interès entot allò que hi té a veure”. Admet que un delsgrans reptes del Barça del present és saber posaren valor el club dins el món mediàtic. A això hicontribueix ara des de la Junta: “Hi aportem lesnostres opinions respecte dels respectius àmbitsde coneixement i de dedicació. Així, quan es par-la de qüestions audiovisuals, se m’escolta i jo in-tento ajudar tot el que puc”. Ara dedica hores alclub i assegura que totes són en detriment de lafamília i dels companys del despatx DS Advocatsi Economistes. Amb tot, reconeix que els altresli ho posen fàcil: “Si és pel Barça, es fa de tot!” �

JOSEP LLUÍS VILASECA I REQUENA

49BARÇAABRIL DEL 2006

UUnn ddeessiigg ccoommpplleerrtt ddeess qquuee ééss aa llaaJJuunnttaa:: la nostra superioritat a la Lliga.

UUnn ddeessiigg ppeerr ccoommpplliirr dduurraanntt aaqquueessttmmaannddaatt:: la Copa d’Europa i culminarl’acompliment del programa electoral deforma exemplar.

UUnnaa ffrraassee ddeell CCaanntt ddeell BBaarrççaa:: unabandera ens agermana.

UUnn eennttrreennaaddoorr ii uunn jjuuggaaddoorrss ddeerreeffeerrèènncciiaa:: Johan Cruyff, per la meva edat.

UUnnaa aaffiicciióó:: el col·leccionisme i lesmaquetes.

UUnn rraaccóó ddeell ppaaííss ppeerr aa ddeessccoonnnneeccttaarr:: la Cerdanya.

UUnn ppeerrssoonnaattggee hhiissttòòrriicc:: sempre headmirat Pau Casals i Joan Miró.

UUnn aallttrree eessppoorrtt,, aa bbaannddaa ddeell ffuuttbbooll::l’esquí.

“Recordo que, a l’aeroport de Manises, em vaig quedarde pedra en veure com a la barra del bar el Sotil esmor-zava un bon bistec amb patates... A les set del matí!”

4849 Directiu CAT 4/4/06 15:52 Página 49

50 BARÇA ABRIL DEL 2006

Hansi Krankl va arribar al FC Barcelonala temporada 1978-79 amb la difícil missió desubstituir Johan Cruyff. Aquella campanya l’e-quip va fer un gran paper a Europa i, amb l’ac-tiva col·laboració del davanter austríac, el Barçaes va plantar a la final de la Recopa, que es va ju-gar a Basilea, al vell estadi de Saint Jakobs. Diesabans de la final, però, Krankl va tenir l’ensurtmés gran de la seva vida. La matinada del diu-menge 6 de maig, tornant d’un partit de lliga

que el Barça havia jugat a l’estadi contra l’Es-panyol (2-1), el jugador anava amb la seva es-posa Inge Krankl als seients del darrera d’un Mi-ni. En travessar la Diagonal a l’alçada del carrerd’Agustina Saragossa, el Mini del matrimoniKrankl va ser envestit per un Austin. La senyo-ra Krankl va ser qui en va sortir més mal para-da. Ràpidament, va ser traslladada al centre hos-pitalari més proper, la Clínica Corachán. Una de les primeres persones que van rebre aque-

lla notícia va ser el doctor González Adrio Mar-tínez, que aleshores era el màxim responsable detraumatologia del FC Barcelona: “Quan vaig arri-bar a urgències, la senyora Krankl es trobava enun estat de xoc important. Externament sem-blava que no tenia res, però la seva pressió no dei-xava de disminuir. Després d’una primera ex-ploració, se li va diagnosticar una ruptura delfetge. Ens trobàvem davant de la necessitat d’u-na operació dramàtica." El pas següent va ser tro-

Hi ha fets que demostren perquè el FC Barcelona és més que un club, i un cas viscutHansi Krankl n’és un d’ells. Pocs dies abans de la final de Basilea (maig del 1979),el davanter austríac va tenir un accident de cotxe que va estar a punt de provocar lamort de la seva dona. Quan es va conèixer la notícia, centenars de barcelonistes ésvan bolcar a fer donacions de sang. Una mostra de solidaritat exemplar.FENT FORÇA

TOTS UNITSTEXT: Vanessa Forns | FOTOS: Europa Press / Arxiu FCB

Hansi Krankl, en una imatge familiar aBarcelona, amb el seu fill i la seva donaInge, a final dels anys setanta.

5051 QuinaNit CAT 6/4/06 16:39 Página 50

51BARÇAABRIL DEL 2006

bar un cirurgià general, una tasca que, tenint encompte l’època –i l’hora–, no va ser gens senzilla.Per recomanació del propi González Adrio, es vaescollir el doctor Sueiras. Junts van afrontar unaintervenció que va durar més de set hores.“El problema principal és que tota la sang que lianàvem subministrant l’anava perdent”, recordal’extraumatòleg del Barça.

DDoonnaacciióó mmaassssiivvaa ddee ssaannggDavant la necessitat de tenir prou sang per tre-ballar al quiròfan, es va decidir fer una crida, a tra-vés del club i de la ràdio, perquè la gent s’apropésa la clínica a fer donacions. La resposta va ser es-pectacular. Centenars d’aficionats blaugranes novan dubtar a oferir el seu ajut. Se’n van donar en-tre deu i dotze litres. Al mateix temps, es produïauna allau de testimoniatges d’afecte i d'estima-ció, i mentre Inge Krankl es va estar ingressadales mostres de solidaritat no van deixar d’arribar.El barcelonisme es mantenia unit en cor i ànimaa un dels seus jugadors més estimats. És precisa-ment aquest fet el que ha quedat gravat a la me-mòria de Hansi Krankl, que 27 anys després sesegueix emocionant amb el record d’aquells dies:“A l’hospital va venir moltíssima gent a donarsang. Van ajudar a salvar la meva dona. Encaraconservo cartes del moment, de dones, d’homesi fins i tot de nens de Catalunya i d’arreu d’Es-panya que van voler estar amb mi en aquell mo-ment tan complicat. Des de llavors, porto el Barça i tota la gent de Catalunya al cor."

SSeennttiimmeenntt ddee ggrraattiittuuddAl club, la mobilització va ser espectacular.Tothom, “des del president del club, fins a l’en-trenador, passant pels meus companys o pel mas-satgista, l’Àngel Mur van estar al meu costat", re-memora Krankl. L’exjugador austríac es mostramolt agraït quan recorda el suport que va rebreen els dies més difícils de la seva vida: “La gent emva tractar amb tant d’amor que és impossible des-criure totes aquelles mostres d’estima amb pa-

raules. A més del club, molta gent de Catalunyaes va bolcar amb la meva família, i sempre els hiestaré agraïts." Malgrat el pessimisme inicial, afor-tunadament tot va acabar bé: “Al final vam po-der suturar el fetge i aturar l’hemorràgia”, expli-ca el doctor González Adrio.Com és lògic, la moral de Hansi Krankl durantels dies que la seva dona va estar ingressada eramolt baixa. S’acostava la final de la Recopa i eltècnic del FC Barcelona, Joaquim Rifé, havia depreparar aquell partit sense la participació del 9.El jugador austríac es va incorporar al grup el 10de maig, sis dies abans de la cita a Basilea. “Re-cordo que no estava massa animat ni preparat perjugar, però la insistència dels meus companys emva donar força”, comenta Krankl. Mentre, la se-va dona, que continuava ingressada, anava mi-

llorant. I llavors va arribar el gran dia: el 16 demaig, es jugava a Basilea la final de la Recopa con-tra el Fortuna Düsseldorf. Krankl no va dubtar ajugar el partit, com a mostra d’agraïment davantde la solidaritat rebuda, i havent-li promès a la se-va esposa, que va seguir el partit per televisió, que li dedicaria un gol.El davanter centre no va faltar a la seva paraula.Krankl, en el temps de pròrroga d’un partit quehavia acabar 2-2, amb la seva habilitat caracte-rística, va salvar la sortida de Daniel per fer el quartgol. El Barça era campió a Europa. El 4 a 3 finalque va proclamar el Barça campió de la Recopava ser molt especial per a la gran família barcelo-nista, i principalment per a Krankl, de qui es diuque després de marcar el gol va voler marxar a ves-tidors per telefonar la seva esposa, però els seuscompanys no el van deixar. L’endemà, el 17 demaig, la celebració a la Plaça Sant Jaume va serespectacular. “Va ser una bogeria. Impressionant,inoblidable”, recorda Krankl amb èmfasi i me-langia. Un final feliç per a una final històrica queva estar marcada per l’accident que va estar a puntde costar-li la vida a Inge Krankl �

“No sé com començar. He trigat molt a escriure aquestes ratlles. Primerament, m’agradaria donarles gràcies a totes les persones que en aquestes hores tan difícils m’han donat suport. El meuagraïment als metges, a les infermeres, al personal de la clínica i també al senyor i a la senyoraNúñez, a Marisa i a Joan Gaspart, al senyor Casaus i a tots els directius. A tots els jugadors i elpersonal del FC Barcelona. Així mateix a les penyes barcelonistes, als socis i aficionats, alsperiodistes i fotògrafs, a tots els equips d’Espanya pels seus cablegrames i pel seu suport i tambéa alguns jugadors d’altres equips per les seves trucades. Moltes gràcies també, molt expressament, a totes aquelles persones que donaren la seva sang a lameva esposa. El meu agraïment pels regals, els pastissos i per les flors. També, a tots els qui no heanomenat vull agrair-los de tot cor la seva ajuda. Si n’he oblidat algun, que em perdoni. Jo,personalment, donaré les gràcies a tots. Per acabar, m’agradaria indicar que mai no havia viscut fetssemblants. Solament sóc un estranger, un austríac, però en aquestes hores d’angoixa he trobat lameva segona pàtria, que estimo tant com a la meva. Aquesta pàtria és Barcelona, Catalunya,Espanya. Estic orgullós de poder viure aquí. Ara més que mai lluitaré pels colors blaugrana esperantno defraudar aquesta gran afició. Estic contentíssim que tot hagi anat bé. Gràcies.”Reproducció de la nota pública d’agraïment de Hansi Krankl (14 de maig de 1979).

El jugador austríac, que se sent molt agraït de lareacció popular, assegura que des de llavors “portoel Barça i la gent de Catalunya al cor”

L’accident de la dona deKrankl va mobilitzar totel barcelonisme per ferdonacions de sang

KKrraannkkll ddóónnaa lleess ggrrààcciieess

QUINA NIT!...

5051 QuinaNit CAT 6/4/06 16:39 Página 51

52 BARÇA ABRIL DEL 2006

El seu debut en partit oficial amb la sama-rreta blaugrana va ser al Gamper que va en-frontar el Barça amb el Flamengo el 1968. Pe-rò la seva immersió definitiva en l’equip quealeshores dirigia Salvador Artigas va ser a la Lli-ga al camp del València, quan va sortir de ti-tular i va jugar els noranta minuts. Franch totjust acabava d’aterrar a l’equip dels seus som-nis, el FC Barcelona, i es va veure de sobte ro-dejat per jugadors de primera: “A l’equip hi ha-via aleshores grans jugadors com Sadurní,Fusté, Zaldúa, Zabalza, Gallego, Reixach...Tots eren jugadors internacionals mentre quejo venia del no res, d’un equip que amb proufeines ens aguantàvem a segona divisió.” Aquest equip era el Badalona, que li va servircom a trampolí per donar el salt al futbol demés alt nivell. Abans, aquest lateral dret nas-cut a Girona l’any 1943 va jugar al Banyoles,al Figueres i al Girona. Tot un recorregut desde la base del futbol català que va tenir el mi-llor desenllaç: “Per a qualsevol persona que si-gui d’aquí i que li agradi el futbol, fitxar pelBarça és el màxim al què pot aspirar. Per a mi,entrar a formar part d’aquest club va suposarel cim de la meva carrera esportiva. Vaig arri-bar a un equip fantàstic, que era respectat pertothom, i on vaig tenir uns companys mera-vellosos. A més, vam arribar a una final de laRecopa contra l’Slovan de Bratislava, a Basi-lea. Va ser realment sensacional.”Josep Franchguarda un doble record d’aquesta final de laRecopa. Per una banda, va ser la seva única fi-nal europea i Franch, que lluïa a la samarretael dorsal número ‘2’, va sortir de titular. Peròno va arribar ni al quart d’hora de partit, per-

El somni de qualsevol jove barcelonistaque jugui a futbol és poder fer-ho al Barça.Molts són els que es queden pel camí,però n'hi ha d’altres, amb més sort, quepoden explicar als seus néts que algun diavan vestir la samarreta del Barça. Aquestés el cas d’en Josep Franch, lateral dretdels seixanta que ha mantingut unavinculació estreta amb el club.

TEXT: Cristina Collado | FOTOS: Arxiu FCB / Bevenrain

RECORDS

1968

L’EX

DES DE LA BANDA

5253 EX CAT 6/4/06 16:40 Página 52

53BARÇAABRIL DEL 2006

què va rebre una dura entrada de Jan Capko-vic que el va lesionar: “Va ser una il·lusió arri-bar a aquella final, perquè això demostra quehas superat equips importants pel camí, peròcom a desgràcia als pocs minuts de començarel partit em van trencar quatre costelles i vaighaver de deixar el camp.”

DDooss ggoollss Franch guarda altres bons moments de la sevaèpoca barcelonista, com, per exemple, els dosgols que va marcar. El lateral del Barça, que re-corda que en aquella època els defenses no ju-gaven tant a l’atac com ara, rememora especial-ment un d’aquells gols: “Va ser en un partitcontra el Granada, a la porteria del gol sud. Joem vaig escapar des de gairebé el mig del camp,vaig encarar la porteria i vaig fer gol.” Després d’aquests moments feliços, va arribarla fi de la seva etapa com a blaugrana. L’arriba-da del tècnic anglès Vic Buckingham va relegar

Franch a la banqueta, que va marxar al Sabadell,on va acabar la seva carrera esportiva el 1972. Després de penjar les botes com a professio-nal, Franch va reactivar la seva relació amb elFC Barcelona: “Quan vaig deixar el Sabadellja vaig entrar a formar part de l’Agrupació deVeterans del Barça (AVB), amb Zaldúa i Pa-lau. Això et donava l’oportunitat de continuarjugant a futbol, que ho fèiem aleshores cadacap de setmana.” Ara, Franch és el tresorer del’ABV ja que “m’hi puc dedicar més perquètinc més temps”. Un temps que sinó li dedicaal Barça, ho fa als seus néts “amb qui intentojugar a futbol”. A banda d’aquesta col·laboració amb els vete-rans del Barça, Franch no va mantenir cap al-tre relació amb el món del futbol, sinó que vadirigir el seu futur professional cap el món del'’hosteleria. Com a bon previsor, ja quan ju-gava al FC Barcelona va començar a invertiren el seu futur, i li va sortir força bé: “Els di-ners que guanyava al Barça els invertia en unssolars a Badalona. Després vaig participar enalguns complexes hotelers a Tenerife i ara tincdos hotels a Vic i sóc soci d’un altre a Girona.”Una situació força còmoda que li permet gau-dir, des de la distància, d’un club que és partde la seva història �

“Quan vaig deixar el Sabadell javaig formar part dels Veteransdel Barça; era una manerade continuar jugant a futbol”

2006

JOSEP FRANCH

5253 EX CAT 6/4/06 16:40 Página 53

En ple procés d’introducció a Catalunyade diferents modalitats esportives –entre elles elfutbol- de la mà de ciutadans estrangers residentsal país i dels catalans que havien visitat d’altres paï-sos europeus, Joan Gamper, un jove suís amb unaàmplia trajectòria esportiva, va arribar a Barcelo-na. Si bé inicialment l’estada es preveia com a tem-poral, no va trigar a sentir-se ben acollit enmigd’un cercle d’amistats angleses, escoceses i de ca-talans residents a Sant Gervasi de Cassoles. Ambells va prosseguir la seva trajectòria esportiva bri-llant que l’havia caracteritzat més enllà del nostreterritori com a un destacat sportman. Tot i que va néixer el 22 de novembre de 1877 ala ciutat suïssa de Winterthur, va ser a Zuric –aon es va traslladar amb la seva família amb tansols 7 anys– on va iniciar la seva carrera esporti-va. Tant va ser així que essent adolescent ja sobre-sortia en nombroses curses atlètiques i ciclistesdel seu país. En aquesta mateixa ciutat va comen-çar a practicar el futbol, configurant-se com a ca-pità del FC Excelsior i com a fundador del FCZuric. Poc abans de creuar els Pirineus, Gamperes va desplaçar a la ciutat francesa de Lió, on vaseguir ampliant el seu palmarès esportiu tant pelque fa al futbol –va ser considerat un dels millorsjugadors del FC Lyon- com al rugbi. Amb una trajectòria com aquesta no és d’estran-yar que poc després de la seva arribada a Barce-

EL PRIMER CRAC

L’ENIGMA

Des que va arribar a Barcelona, Joan Gamper va fer mans i mànigues per afavorir el procés d’introducció de l’esport acasa nostra. Amb la constitució del Futbol Club Barcelona es va erigir com un dels jugadors més talentosos i admiratsdins i fora del terreny de joc. A banda de les seva tasca presidencial va ser un reconegut esportista caracteritzat per unaempenta i il·lusió sense límits, trets encara característics de l’entitat.

La Pista: va marcar 120 gols

La Solució: Joan Gamper

Nom de la guanyadora: Diana Capdevila Abalos, sòcia núm. 26.679

Rebrà de mans del seu jugador preferit una samarreta signada per tots els jugadors del primer equip de futbol.

L’enigma anterior: Quin va ser el primer jugador immigrant del FC Barcelona?

54 BARÇA ABRIL DEL 2006

JOAN GAMPER, Una de les primeresimatges de Joan Gamper

vestit de futbolista.

TEXT: Sixte Abadia i Naudí I FOTOS: Arxiu FCB

5455 Enigma CAT 4/4/06 15:58 Página 54

lona –llavors la ciutat més industrialitzada delpaís i un focus de concentració de ciutadans es-trangers que s’hi havien instal·lat per motius la-borals–, encapçalés la creació d’un team de foot-ball'. Aquesta iniciativa es va concretar, com éssabut, el 29 de novembre de 1899 amb la cons-titució del Futbol Club Barcelona i de la prime-ra Junta directiva, en la qual Gamper es va reser-var les funcions de capità de l’equip.

CCaappaacciittaatt ggoolleejjaaddoorraaCom a jugador, el “campeón suizo”, tal i com eraconsiderat pel diari Los Deportes (22 d'octubredel 1899), acostumava a ocupar la posició de da-vanter centre. Des del primer partit, jugat el 8 dedesembre de 1899, va destacar per les seves qua-litats futbolístiques que li permetien, tal com re-cull La Vanguardia (9 de desembre de 1899), “enuna de sus impetuosas salidas conducir la pelota alcampo contrario”, sense refusar tasques al mig

del camp o de caire defensiu. En aquests inicis de l’entitat, sovint difícils, Jo-an Gamper es va erigir com l’autèntica ànima del’equip, tant per les seves habilitats, esportivitati lideratge en el terreny de joc, com pel seu ca-risma entre el creixent nombre d’afeccionatsaplegats entorn al futbol. En el transcurs d’a-quests primers anys d’existència el FC Barcelo-na es va anar consolidant en el panorama espor-tiu de la Ciutat Comtal, gràcies a uns èxitsesportius que va encapçalar ell mateix, conside-rat “sin disputa alguna el mejor delantero de ésta,pues además de combinaciones posee sus perfectosfriblings”, com es podia llegir a Los Deportes(12 de gener de 1902).

Tanmateix, durant els anys que va estar en ac-tiu com a jugador de futbol, no va deixar depracticar d’altres modalitats esportives. Així,poc després de la constitució de l’entitat, lapremsa feia esment de la seva participació enuna cursa atlètica en motiu de la festa de laSociedad Los Deportes –va acabar en segonaposició- i dels seus matxs de tennis en repre-sentació del Sportmen’s Club, sovint amb elseu bon amic Udo Steinberg. MalauradamentGamper va decidir finalitzar la seva trajectò-ria com a futbolista l’any 1904 després d’ha-ver jugat 51 partits i d’haver marcat 120 golsamb la samarreta blaugrana, fita avui en diadifícil d’imaginar.

Amb només sis anys a Barcelona era consideratun autèntic crac del futbol, distingint-se com el“maestro por antonomasia, el buen amigo, el juga-dor elegante, el distinguido capitán del Barcelona,insustituible durante mucho tiempo tanto por lassimpatías de su personalidad cuanto por los mere-cimientos de su juego”, en paraules publicades aLos Deportes (19 de juliol de 1903). En els anysque va ser jugador del FC Barcelona Joan Gam-per va aconseguir la sembra d’una llavor impreg-nada dels valors característics de l’esport modern–desig de triomf, progrés, fair-play, competitivi-tat,...– que es va anar refermant en el transcursde les seves presidències i que ha caracteritzat l’entitat blaugrana fins a l’actualitat �

LLeess rreessppoosstteess ss’’hhaann ddee ffeerr aarrrriibbaarr,, ffeenntt ccoonnssttaarr eell nnoomm ii eell nnúúmmeerroo ddee ssooccii,, aa:: Correu: Revista Barça. Av. d’Arístides Maillol, s/n, 08028 BarcelonaCorreu electrònic: revista@club.fcbarcelona.com

L’ENIGMA

LLAA PPIISSTTAA::Era una de les persones que, des de l’anonimat, han donat continuïtat al club.

55BARÇAABRIL DEL 2006

Centre de Documentació BarcelonistaCoordinació: David Saura

Quina va ser la primera persona amb qui Johan Cruyff va celebrar, al vestidor delMolinón, la Lliga de la temporada 1973/74?

En els inicis de l’entitat, es vaerigir com l’autèntica ànimade l’equip; combinava ellideratge amb el carisma

D’esquerra a dreta,els jugadors Gloss,

Witty i Gamper a la portada de ‘Los Deportes’.

5455 Enigma CAT 4/4/06 15:58 Página 55

56 BARÇA ABRIL DEL 2006

EN RECORD DE... HUMBERTO MARCO

Humberto Marco Oliver va néixer el 4 defebrer de 1919 a Barcelona, en el si d’unafamília barcelonista de vaquers d’Hosta-francs que no es perdia cap partit del Bar-ça. De ben jovenet va aprendre l’ofici d’e-benista en un ta l ler ve í , però e l joveHumberto estava interessat per damunt detot en el futbol i als 17 anys jugava a la Pen-ya Escolà. Va ser un esportista nat que undia de l’any 1936, mentre passejava en bi-cicleta, va veure casualment un grup de cu-bans jugant a beisbol, aleshores un esportpràcticament desconegut a Barcelona, aun solar de l’avinguda Diagonal. A Marco

li va fer gràcia aquell esport i s’hi va anarafeccionant.Malauradament, poc temps després va es-clatar la Guerra Civil i Marco va lluitar enel bàndol republicà, on va ser greument fe-rit per l’esclat d’una bomba que el va dei-xar sord de l’orella esquerra. Acabada lacontesa es va exiliar a França, però va po-der tornar a Barcelona pocs mesos després.Al seu retorn, no tot van ser flors i violes:va arribar a casa seva un dissabte i el dillunssegüent els feixistes el van anar a buscar i livan clavar una pallissa. I com molts jovesque havien lluitat al costat de la Repúbli-ca, va haver de tornar a fer el servei militar.Destinat a Valladolid i després a Salaman-ca, els diumenges jugava als respectiusequips de futbol sense veure’n ni cinc. Va ser un defensa que apuntava bones ma-neres però les lesions el van castigar reite-

radament. Quan va acabar definitivamentel servei, l’any 1943, va tornar a Barcelonaamb set anys de vida militar a les espatlles(entre guerra i mili) i havent abandonat de-finitivament la pràctica del futbol. Va serllavors quan va reprendre la seva afecció pelbeisbol, aprofitant la seva amistat amb unveí del seu barri que estava empleat a la jo-ve secció de beisbol del FC Barcelona, quetenia aleshores dos anys de vida. Els juga-dors de beisbol blaugranes jugaven llavorsa l’antic camp del CADCI, situat a només200 metres del domicili de Marco, que s’-hi va anar engrescant a ajudar-los fins al

punt que el van nomenar encarregat delmaterial: havia de portar cada diumenge elssacs plens de bats, pilotes i equipatges.Al 1944, la seva passió pel beisbol el va por-tar a fer-se àrbitre d’aquest esport. Qua-ranta anys després, ja retirat de l’arbitrat-ge, va tornar a la secció de beisbol del Barça,primer com a encarregat de les categoriesinfantil i cadet i, a partir del 1988, com amàxim responsable de la secció. Sent elbeisbol un esport minoritari a les nostresterres, el seu moment àlgid de popularitatva arribar l’any 1999, quan va protagonit-zar uns anuncis publicitaris de Nike on vafascinar tothom per la seva espontaneïtat inaturalitat davant les càmeres. "El beisbolés la vida", deia. Ja octogenari, acudia cadamatí al club de 10 a 2 del migdia, on no es-talviava cap esforç envers el Barça i el seuesport favorit �

El 16 de desembre passat ens va deixar Humberto Marco, l’avi del beisbol blaugrana.Vinculat a la secció des de l’any 1943, àrbitre internacional i delegat de la secció des del1988, la seva vida va ser el Barça i el beisbol, un esport pel que sempre va lluitar.

HUMBERTO MARCO, EL BEISBOL BLAUGRANA

TEXT: Manel Tomàs | FOTOS: Arxiu familiar Humberto Marco

Marco es va treure la llicència d’àrbitre debeisbol l’any 1944, quan va aconseguir superarles proves de la Federació Catalana. Durant elscinc primers anys va arbitrar partits d’infantils,juvenils i cadets, gairebé sense cobrar. De micaen mica va anar pujant de categoria fins aarbitrar equips sèniors, Campionats d’Espanya itornejos internacionals. Va arribar a dirigir uns1.200 partits, 100 dels quals internacionals, i vaparticipar en 5 Campionats d’Europa. Va serconsiderat en set ocasions el millor àrbitreeuropeu. Tot i les reticències que provocava elfet que un soci del FC Barcelona arbitrés partitsdel propi equip barcelonista, el cert és que elmateix Santiago Bernabéu solia demanar queMarco dirigís els partits de la secció de beisboldel Reial Madrid.

Àrbitre internacional de beisbol

L’any 1999 es va comprovar la seva espontaneïtatdavant les càmeres en veure’l a un anunci de Nikeon explicava els secrets del beisbol

5656 EnRecord 6/4/06 16:42 Página 56

5757 LLET NOSTRA 4/4/06 17:02 Página 1

58 BARÇA ABRIL DEL 2006

EL GRAN REPTE

Els cracs, de ben apropUn dels avantatges més atractius amb quècompten els socis més joves és el que per-met compartir experiències de ben a propamb els ídols del Barça, al costat de juga-dors com Puyol, Eto’o, Ronaldinho, Mes-si, Valdés o Deco. Perquè només els socis del FC Barcelonatenen preferència per assisitir a entrena-ments del primer equip de futbol o podenarribar a fer-se la foto oficial sobre la ges-pa del Camp Nou abans de cada partit. Enaquest últim cas, a banda de la condició desoci, es requereix que tinguin de 4 a 12anys. Les sol·licituds es poden fer arribar al’Oficina d’Atenció Barcelonista (OAB),al Camp Nou.

TEXT: Sergi Nogueras | FOTOS: FCB

Cada vegada són més els nens i nenes queels fan socis del FC Barcelona des de benpetits. De fet, el 4% dels nounats a Catalunyas'incorporen com a socis al club. Des del clubes treballa perquè aquests socis més joves, desde la seva alta i fins que arriben als 18 anys, sesentin més identificats i reconeguts dins el FCBarcelona. El programa ‘Creix amb el Barça’,que agrupa i promou una àmplia gammad’avantatges per a ells, permet que s'hi sentinmés implicats. I és que a hores d’ara ja sónmés de 25.000 els socis que pertanyen aaquesta franja d'edat i el club vol fer costat aaquells que representaran el futur de l’entitat.És per tot això que en aquests últims mesos, igràcies a ‘Creix amb el Barça’, aquest socis hanrebut una sèrie d’obsequis a casa. D’entre tots,en destaca un pòster on es poden col·locar icol·leccionar els carnets de soci de cada any, amés d’un pindel Barça, també de forma anual.D’aquesta manera es pot anar marcant, anyrere any, el creixement de cadascú en paral·lelamb la seva vinculació al FC Barcelona. Peròaixò és només un detall. Els socis més jovescompten amb tota una sèrie d’avantatges iactivitats que cal tenir molt en compte. En

destaca la possibilitat de gaudir de maneragratuïta de l'espectacle del futbol i el bàsqueten directe, per als menors de set anys queacudeixin al Camp Nou i al Palauacompanyats d'un adult. Però tambépoden comprar entrades fins amb un40% de descompte, patinar a la Pista deGel a preus més econòmics, accedirgratuïtament a la Llar d'Infants, acudirgratuïtament al Miniestadi i a tots elspartits de les seccions o visitar de franc elMuseu del club.El club també ha dissenyat un conjuntd'activitats exclusives per a aquest grupde socis: aprendre qualsevol esportsen les escoles del FC Barcelona,participar a la Mostra de Nadalesamb el sorteig de 10 samarretessignades, i gaudir dedescomptes especials per alteatre i espectacles, entre moltsd’altres. I és que els socis mésjoves creixen, i ho fan al mateixritme que el FC Barcelona,agafats de la mà, per continuarel camí plegats �

Creix amb el BarçaEls joves socis del Barça estan d'enhorabona. Gràcies al programa ‘Creix amb elBarça’, que abarca als socis de 0 als 18 anys, s'han dissenyat un conjunt deserveis i promocions perquè els socis més joves se sentin més identificats ireconeguts amb tot el que envolta el club.

5859 GranRepte 4/4/06 16:11 Página 58

Arribar a la final que es jugarà el dia 29de juliol no serà fàcil, però segur que serà l’ob-jectiu que tindran al cap tots els socis que de-cideixin participar en la tercera edició de la Lli-ga ‘El Gran Repte’. Aquest estiu es trobaran ales instal·lacions del FC Barcelona aquells queja saben què és jugar sobre la gespa del CampNou, els què es van quedar a un pas i els quivindran decidits a aconseguir-ho. I és que elpremi per arribar a la final d’aquest torneig so-cial és d’aquells que no s’obliden mai: jugar alCamp Nou. Això sí, la competència és cada ve-gada més gran. Si en la primera edició s’hi vaninscriure 400 socis, l’any passat ja en van ser750 dividits en les diferents categories.Aquest torneig, que com en les anteriors edi-cions és exclusiu per als socis, comptarà ambles categories aleví, infantil, cadet, júnior, sè-nior i veterans. Aquestes dues últimes jugaranen la modalitat de futbol 11 i els horaris serande 8 de la tarda a 11 de la nit, de dilluns a di-vendres, per tal d'afavorir la participació de to-thom que ho desitgi. En la resta de categories,els partits seran de futbol 7 i els horaris seran a

convenir. Cal recordar que les inscripcions espoden fer per equips o individualment. Des del’organització, es faran els equips de manera ale-atòria entre tots els inscrits a nivell individual. Les inscripcions es poden fer presencialment,a l’Oficina d’Atenció al Barcelonista (OAB), alCamp Nou, en l’horari de dilluns a dissabte,de 9 del matí a 9 de la nit. També es poden ferles reserves al telèfon del club 902 1899 00, ques’hauran de fer efectives abans de 15 dies.La data límit de les inscripcions serà el diven-dres 26 de maig �

59BARÇAABRIL DEL 2006

SSEERRVVEEIISS 990022..11889999..0000wwwwww..ffccbbaarrcceelloonnaa..ccoomm

EL GRAN REPTE

SEU SOCIALTel: 902 18 99 00 · Fax: 93 411 22 19Avinguda d’Arístides Maillol, s/n.08028 Barcelona

OFICINA D’ATENCIÓ AL BARCELONISTA (OAB)oab@club.fcbarcelona.comHORARIS> De dilluns a dissabte, de 9 a 21 h. Diumenges de Lliga, des de dues hores abans del partit.

TAQUILLESHORARIS> Taquilles principals (accés 14)De dilluns a dijous, de 9 a 13.30 i de 15.30 a 18 h.Divendres, de 9 a 14.30 h.Dissabtes (només quan hi ha partit) de 9 a 13.30h. > Taquilles Boulevard De dilluns a dissabte, de 10 a 18 h.Diumenge i festius, de 10 a 14 h.> Taquilles del camp (a la zona dels gols)De les 11 h. fins que comença el partit.

MUSEU FC BARCELONAmuseu@club.fcbarcelona.comHORARIS> De dilluns a dissabte, de 10 a 17 h.Diumenges i festius, de 10 a 14.30 h.Els dies de Lliga de Campions, de 10 a 13 h.PREUS> Socis del FC Barcelona: l’entrada al Museu i al Tour de l’estadi és gratuïta. No-socis: Museu 6,50 euros i Museu + Tour estadi 10,50 euros Infantil(fins a 13 anys): Museu 5 euros i Museu + Tour Estadi 8 euros

CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I ESTUDIScentre.documentacio@club.fcbarcelona.comL’accés és lliure. Els no-socis, però, l’han de concertar al telèfon: 93 496 36 12.HORARIS> Atenció al públic: de dilluns a dijous, de 10 a 14 i de 16 a 18.30 h. Els divendres de 10 a 15 h.

FCBOTIGAshop@fcbarcelona.comHORARIS> De dilluns a dissabte, de 10 a 19 h.Diumenges 10 a 14.30 h.

PISTA DE GELpistadegel@club.fcbarcelona.comHORARIS> Dilluns, dimarts i dijous de 10 a 14 i de 16 a 18 h. Dimecres i divendres fins a les 20 h. Dissabtes, diumenges i festius de 10.30 a 14 ide 17.15 a 20.45 h.PREUS (l’entrada inclou el lloguer dels patins):> Socis FC Barcelona 6,80 euros; No-socis 9,20 euros

NOTA: Per patinar és obligatori l’ús de guants. Se’n poden comprar ales instal·lacions de la Pista de Gel.

Les noies també juguenL’any passat la Lliga ‘El Gran Repte’ vaestrenar la categoria femenina. Llavorsdos equips sèniors van poder jugar la fi-nal sobre la gespa del Camp Nou. En-guany la inscripció torna a estar obertaa totes les noies en les diferents catego-ries. En les edats alevins i infantils, pe-rò, podrien jugar en equips mixtes.

Ja comença a ser un clàssic de cada estiu. Aquest mes de juliol, i per tercerany consecutiu, torna la Lliga ‘El Gran Repte’, la millor oportunitat que tenenels socis del Barça de posar-se, per un dia, en la pell dels seus ídols.

torna el futbol al Camp NouAquest estiu,

5859 GranRepte 4/4/06 16:11 Página 59

6061 Football Champs 4/4/06 16:15 Página 1

6061 Football Champs 4/4/06 16:15 Página 2

L’escriptor Jordi Finestres presentaamb el seu llibre Mites del Barça unrecull de la història del club blaugranaa través dels seus grans jugadors. Desde Ronaldinho i Puyol fins a Kubala iHelenio Herrera, passant per Urruti iRamallets, Koeman i Rifé, Mites delBarça acompanya el lector en un viatgepel temps i les imatges mésespectaculars del món culé. Unasíntesi de la passió blaugrana.

Barça!, també de Jordi Finestres, és unaobra que pretén ser una visió méscultural de fenomen blaugrana. El llibreés un homenatge als sentiments, lahistòria i els valors del FC Barcelonaque han ajudat a construir el clubblaugrana del segle XXI. Amb més de300 pàgines, l’obra recull a travésd’imatges dels fotògrafs Jordi Play iMarc Vila, l’essència de l'entitat. L’obraes pot trobar en català, castellà i anglès.

A través d’un text proper als joves lectors,Antoni Bassas presenta un llibre quemostra els aspectes de la història del FCBarcelona des del punt de vista esportiu ihumà, i sense perdre de vista el paper delBarça com a símbol del poble català.Petita història del Barça, que forma partd'una col·lecció per donar a conèixer alsmés joves la vida de personatges iinstitucions il·lustres, està acompanyadaper les il·lustracions de Pilarín Bayés.

Contes Blaugrana, de l'escriptor JosepMaria Fonalleras i il·lustrat per JordiVila Delclòs, és una recopilació decontes que gira entorn a unpersonatge que explora des del’emoció del partit a peu de grada, elsuport incondicional a l’equip, algunsmoments rellevants de la història delBarça i altres episodis que han marcatd’alguna manera la vida delsprotagonistes.

Clam Barça, escrit per AntoniDalmases, és un recull de novel·lesprotagonitzada per la colla anomenadaClam Barça. Els joves entusiastesbarcelonistes viuen mil i unaperipècies, i durant les seves aventureshauran d’anar resolent molts enigmesper trobar l’entrellat dels casos quese’ls presenten. Escrit amb agilitat,efectivitat i molt d'humor. Lesil·lustracions són de Pep Brocal.

Els socis i sòcies del FC Barcelona poden ce-lebrar la diada Sant Jordi apropant-se a laFCBOTIGA Megastore del Camp Nou, percomprar un dels molts llibres que tenen elBarça com a eix de la seva temàtica, i on po-dran gaudir d’un 5% de descompte. El ven-tall de llibres que trobaran tant a la botiga delCamp Nou com a la majoria de llibreries ésextens, per això us oferim aquelles obres mésdestacades per fer un bon regal el dia de SantJordi. Llibres històrics, novel·les, contes...

‘MERCHANDISHING’

62 BARÇA ABRIL DEL 2006

TEXT: Anna Segura | FOTOS: Bevenrain

Barça!de Jordi Finestres

Clam Barçad'Antoni Dalmases

Mites del Barçade Jordi Finestres

Contes Blaugranade Josep M. Fonalleras

Petita història del Barçad’Antoni Bassas

Un Sant JordiBlaugrana

6262 Merchandishing CAT 6/4/06 16:46 Página 62

6363 TELEFONICA CATALAN 4/4/06 17:19 P gina 1

Composici n

6464 PLAY STATION 24H 4/4/06 17:09 Página 1

CONCURS FOTO BARÇA

65BARÇAABRIL DEL 2006

Correu: Revista Barça - Av. d’ArístidesMaillol, s/n - 08028 Barcelonae-mail: revista@club.fcbarcelona.com

Per participar al concurs fotogràfic Foto Barça has d’enviar una cartaamb les teves dades personals, el telèfon, el número de soci o Gentdel Barça i la fotografia corresponent. També ho pots fer per e-mail a:revista@club.fcbarcelona.com. Hi han de constar les mateixes dades ila fotografia que ens envies ha d’estar digitalitzada en alta resolució.Les fotografies més originals es publicaran en aquesta secció i se’ntriarà un guanyador.

Fins a on has portat la teva afició pel Barça?Envia’ns les teves millors fotos, on se’t vegi amb algun motiu blaugrana

Ferran LozanoSoci número 33.423Una espectacular imatge alSalar de Uyuni, a Bolívia,que va ser una de lesnombroses etapes de lavolta al món que va fer elsoci Ferran Lozano. En 15mesos va visitar 40 païsosi el Barça va acompanyar-loen aquest fascinanttrajecte. En aquest cas, una samarreta blanca ambel nom i l’escut del club,es confon amb un entornúnic.

11

Óscar Cusidóde HaroSoci número37.005Aquest escut delFC Barcelona deixaben clar, en un taxidel Vietnam, quinés l'equip preferitdel propietari delcotxe. El Barça noté fronteres.

22

Joan Calvet Bienvenido - Soci número 29.852Una samareta del Barça a les muntanyes santes del Sinaí, onJoan Calvet va pujar-hi a peu. Va tenir un record especial pelseu avi Miguel Bienvenido, que va jugar al Barça als anys 20.

33

6565 LaFoto CAT 4/4/06 16:43 Página 65

Interessants avantatges addicionals en contractar una assegurançad'automòbil o de llar Més informació 902 42 40 45

Descomptes especials en els desplaçaments a través del RACC Més informació 902 50 60 70www.racc.es

10 % d'estalvi en el consum del gas el primer any + 8,5% el segon any Servei de reparació urgents 24 hores gratuït.* Només per a socis que ho contractin abans del 15 de maig. Les contractacions posteriors al 15 demaig tindran un descompte del 8,5% durant els dos primers anys. Oferta vàlida per a noves contracta-cions de clients domèstics amb la tarifa 3.1 i 3.2. Descompte sobre la cuota de consum.

Amb el carnet de sociTruca al 900 84 28 84

Grans descomptes sobre les tarifes generals en el lloguer de vehicles Codi client per als socis del FC Barcelona: 4402115Més informació 902 100 101

10% descompte a tots els socis del Barça Amb el carnet de soci (sènior)www.bauhaus.es

Descomptes sobre els preus de tarifa en impressió digital, servei decopisteria i enquadernació i acabats. www.artyplan.com

Descompte del 20% Pack anual: 29€/any Més informació 902 15 20 25

Tarifes especials: cada vegada que el Barça guanyi a la lliga, el dimartssegüent all vueling cities des de 15€

Més informació 902 495 902www.vueling.com/fcbarcelona

66 BARÇA ABRIL DEL 2006

PROMOCIONS

Els socis tenen avantatges en la compra o utilització dels serveis de patrocinadors i empreses col·laboradores. Treu-li partit al teu carnet!

ELS DESCOMPTES PER ALS SOCIS

Entrades a preu de dia de l´espectador: De dilluns a divendres (no festius)

10% de descompte en les entrades

3€ de descompte en: • Entrada Completa • Entrada Emblemàtica • Entrada de menors de 120 cm

5% de descompte en els seus productes a Catalunya

A més, estigues atent als diferents esdeveniments i actes que aniran sorgint durant la temporada amb descomptes especialsper als socis. Informa’t al butlletí electrònic i a la web del club: www.fcbarcelona.com

A més, la vostra condició de soci també us permet tenir els següents avantatges:Pista de Gel:descompte del 25%.Museu:accés lliure al Museu i tour guiat.Sales i espais: 30% de des-

compte en el lloguer de salesi altres espais emblemàticsdel club.Fcbotiga: 5% de descompteen els productes a la venda.Botiga on-line: 10% de des-

compte a través dewww.shop.fcbarcelona.comCamp de futbol 7: 30% dedescompte en el lloguer delscamps de futbol 7 de les ins-tal.lacions del Camp Nou.

DESCOMPTESAL CLUB

Acords amb altres entitats

En les visites guiades 2x1 en el preu de les entrades

Descompte del 25% sobre el preu de taquilla en tots els espectacles de la temporada 2005-2006

Emporta’t una màquina de cafè d’última generació (valorada en 200 €), per la compra del primer lot de 200 monodosi de cafè i té, per només 59 €. Truca al 902 222 216 o visita www.saborbianchi.com/fcb

10% forfet estiu/hivern (excepte del 25 desembre al 6 de gener) + una sessió de jump gratuïta

6666 Promos CAT 4/4/06 16:46 Página 66

6767 GLORIES 4/4/06 17:01 Página 1

6868 Fecsa FCB CAT 4/4/06 16:57 P gina 1

Composici n