2
Durant el mes de gener molts de pobles me- diterranis cele- bren, amb el foc i la música, la recuperació de la llum solar després de mesos de foscor creixent. Al voltant del dia 17, bona part dels pobles de Mallorca celebren les festes de Sant Antoni. Un dels municipis on la festa se celebra amb més força és sa Pobla, especialment la Revetlla, la nit bruixa, amb els foguerons, les can- çons i gloses populars i les figures em- blemàtiques de Sant Antoni i el Dimoni. Sant Antoni Sant Antoni va viure entre els segles III i IV. La seva vida, contada per sant Atanasi, explica que el sant era un jove de bona família. Quan tenia vint anys va escoltar, a l'església, el pas- satge on es diu: «Si vols ser perfecte, vés, ven el que tens i dóna-ho als po- bres, i tindràs un tresor al cel; després vine, segueix-me» (Mt 19:21). Tot seguit, va vendre la seva hisenda, va distribuir els diners entre els ne- cessitats i es va retirar a fer oració al desert. La llegenda explica també que, en el transcurs de la seva vida, va haver de suportar innumerables temptacions dels dimonis, que, a més, el van castigar durament. Sant Antoni és considerat el patró dels animals i dels pastors, porquers i tota la gent que viu dels animals domès- tics. Tradicionalment, el dia 16 de gener, dissabte de Sant Antoni, a par- tir de lʼentrada de la fosca se celebra la revetlla dels foguerons, que és una tradició que significa l'eliminació dels esperits del diable. El Dimoni El diable, com el concepte inicial del mal, apareix a la cultura a partir de la necessitat de l'home d'explicar les ad- versitats i les circumstàncies negati- ves de l'entorn natural: riuades, ventades, terratrèmols o incendis. En les religions bàsicament naturalistes o, per exemple, a les tradicions de molts pobles europeus apareixen un seguit d'éssers que tenen cura de les forces naturals: petites divinitats que dominen el subsòl, es fan càrrec del creixement de la vegetació, regulen la metereologia, un món mitològic que se superposa i serveix per explicar els esdeveniments que influeixen sobre l'existència quotidiana. Aquests és- sers- forces de la natura són assimi- lats pel cristianisme amb els dimonis, àngels rebels desterrats a l'infern agents del mal. És una identificació que no s'aconsegueix, però, definiti- vament. Segles després, trobem en- cara a la nostra tradició popular, i es- pecialment a les festes, tot un seguit de diables que tenen més de repre- sentació de genis de la natura que del dimoni cristià essencialment maligne, al qual, d'altra banda, hauria estat pe- rillós socialment celebrar. Els foguerons El foc és símbol de purificació i de re- novació de la vida. L'arbre que centra la foguera simbolitza l'arbre de la vida, l'eix del món, que també s'ha enlairat en moltes poblacions en la festa del primer de maig. Les fogueres hiver- nals constitueixen un ritual de renova- ció, per propiciar el pas de l'hivern a la primavera, i de purificació, cremant el mal, representat pel dimoni o per un ninot. Durant la revetla de Sant Antoni és costum fer foguerons als carrers per torrar-hi sobrassades, llom i botifar- rons. Durant els foguerons es canten gloses acompanyant-se de ximbom- bes. Les gloses Les gloses són unes composicions populars breus, generalment de qua- tre versos, sovint improvisades pel glosador. Els temes de les gloses solen ser molt variats, però és molt freqüent que siguin picants i verdes. Dʼenamorats De dotze hores que té el dia, en vós onze pensaré; tres quarts hi afegiré; tant mʼagradau, vida mia! Encara que el Rei me das la seva reial corona, si no em dava ta persona, diria que la guardàs. Com a mi em veuran mudar la mar ja no farà ones, ni sʼencontraran persones ni vaixells per navegar. Vós ja sabeu, vida mia, que amor se paga amb amor; vós me pagau amb dolor, i jo no us pagaria. Voldria conversar amb tu; voldria que me volguesses; voldria que em coneguesses, i no ho he dit a ningú. Vols que et diga un secret, petit petit, a lʼorella? Quan no et coneixia, reia; i plor dʼençà que et conec. 4 LA FESTA DE SANT ANTONI I LES GLOSES RECULL DE GLOSES

gloses

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Voldriaconversarambtu; voldriaquemevolguesses; voldriaqueemconeguesses, inohoheditaningú. Comamiemveuranmudar lamarjanofaràones, nisʼencontraranpersones nivaixellspernavegar. Dedotzehoresquetéeldia, envósonzepensaré; tresquartshiafegiré; tantmʼagradau,vidamia! caraalanostratradiciópopular,ies- pecialmentalesfestes,totunseguit dediablesquetenenmésderepre- sentaciódegenisdelanaturaquedel dimonicristiàessencialmentmaligne, alqual,d'altrabanda,hauriaestatpe- rillóssocialmentcelebrar.

Citation preview

Page 1: gloses

Durant el mesde gener moltsde pobles me-diterranis cele-bren, amb elfoc i la música,la recuperacióde la llum solardesprés de

mesos de foscor creixent. Al voltantdel dia 17, bona part dels pobles deMallorca celebren les festes de SantAntoni. Un dels municipis on la festase celebra amb més força és saPobla, especialment la Revetlla, la nitbruixa, amb els foguerons, les can-çons i gloses populars i les figures em-blemàtiques de Sant Antoni i elDimoni.

Sant Antoni

Sant Antoni va viure entre els seglesIII i IV. La seva vida, contada per santAtanasi, explica que el sant era unjove de bona família. Quan tenia vintanys va escoltar, a l'església, el pas-satge on es diu: «Si vols ser perfecte,vés, ven el que tens i dóna-ho als po-bres, i tindràs un tresor al cel; desprésvine, segueix-me» (Mt 19:21).Tot seguit, va vendre la seva hisenda,va distribuir els diners entre els ne-cessitats i es va retirar a fer oració aldesert. La llegenda explica tambéque, en el transcurs de la seva vida,va haver de suportar innumerables

temptacions dels dimonis, que, a més,el van castigar durament.Sant Antoni és considerat el patró delsanimals i dels pastors, porquers i totala gent que viu dels animals domès-tics. Tradicionalment, el dia 16 degener, dissabte de Sant Antoni, a par-tir de lʼentrada de la fosca se celebrala revetlla dels foguerons, que és unatradició que significa l'eliminació delsesperits del diable.

El Dimoni

El diable, com el concepte inicial delmal, apareix a la cultura a partir de lanecessitat de l'home d'explicar les ad-versitats i les circumstàncies negati-ves de l'entorn natural: riuades,ventades, terratrèmols o incendis. Enles religions bàsicament naturalisteso, per exemple, a les tradicions demolts pobles europeus apareixen unseguit d'éssers que tenen cura de lesforces naturals: petites divinitats quedominen el subsòl, es fan càrrec delcreixement de la vegetació, regulen lametereologia, un món mitològic quese superposa i serveix per explicar elsesdeveniments que influeixen sobrel'existència quotidiana. Aquests és-sers- forces de la natura són assimi-lats pel cristianisme amb els dimonis,àngels rebels desterrats a l'infernagents del mal. És una identificacióque no s'aconsegueix, però, definiti-vament. Segles després, trobem en-

cara a la nostra tradició popular, i es-pecialment a les festes, tot un seguitde diables que tenen més de repre-sentació de genis de la natura que deldimoni cristià essencialment maligne,al qual, d'altra banda, hauria estat pe-rillós socialment celebrar.

Els foguerons

El foc és símbol de purificació i de re-novació de la vida. L'arbre que centrala foguera simbolitza l'arbre de la vida,l'eix del món, que també s'ha enlairaten moltes poblacions en la festa delprimer de maig. Les fogueres hiver-nals constitueixen un ritual de renova-ció, per propiciar el pas de l'hivern a laprimavera, i de purificació, cremant elmal, representat pel dimoni o per unninot.Durant la revetla de Sant Antoni éscostum fer foguerons als carrers pertorrar-hi sobrassades, llom i botifar-rons. Durant els foguerons es cantengloses acompanyant-se de ximbom-bes.

Les gloses

Les gloses són unes composicionspopulars breus, generalment de qua-tre versos, sovint improvisades pelglosador. Els temes de les glosessolen ser molt variats, però és moltfreqüent que siguin picants i verdes.

Dʼenamorats

De dotze hores que té el dia,en vós onze pensaré;tres quarts hi afegiré;tant mʼagradau, vida mia!

Encara que el Rei me dasla seva reial corona,si no em dava ta persona,diria que la guardàs.

Com a mi em veuran mudarla mar ja no farà ones,ni sʼencontraran personesni vaixells per navegar.

Vós ja sabeu, vida mia,que amor se paga amb amor;vós me pagau amb dolor,i jo no us pagaria.

Voldria conversar amb tu;voldria que me volguesses;voldria que em coneguesses,i no ho he dit a ningú.

Vols que et diga un secret,petit petit, a lʼorella?Quan no et coneixia, reia;i plor dʼençà que et conec.

4

LA FESTA DE SANT ANTONI I LES GLOSES

RECULL DE GLOSES

Page 2: gloses

Variades

Bona vida és la que passael senyor de caragol:no paga lloguer de casai la porta allà on vol.

Se perden naus i galeres,se perden enteniments,se perden ciutats i terres,no és res que jo perdi el temps.

Ton pare i ta mare sóndues persones agudes,però tu, si no mudes,ets dʼes més ases del món.

Una jove guapa i bellava sentir un pet brunenti li daren entenentque lʼhavien fet per ella.

Si sa vergonya he perduda,a on lʼhe dʼanar a cercar?A ca teva puc anar:mai en el món nʼhi ha haguda.

Mal menjasses xinxes fritesamb saïm dʼescarabat!

Fins ara mʼhas alabat,i ara em desacredites?

Jo tenc un moixetque és molt devertit:quan li dic “petit”,me dóna es peuet.

A la una canta es gall;i a les dues, sa gallina;a les tres es rossinyol,i a les quatre ja és de dia.

Meʼn vaig damunt la roquetaa la vorera de marpreparant una canyetaper oblades agafar.Elles, que són polissones,no se volen atracar,i esperen es menjarset o vuit passes enllàfins que hi puguin arribaramb sa canya, anant de bromes.

Sabem quin dia naixemes quarts, minuts i ses hores.Però no ensenyen escolesquin dia ens morirem.

Aquest món és una escolai sempre anem a repàs,i quan sabem qualque cosallavors mos ve el fracàs.

GLOSES CEIP SʼHort des Fassers

dʼAlcúdia

Per Sant Antoni fan bullesSonen corns i picarols,Mengen coques i bunyolsI sobrassades i xuia.

A la cara del dimoniHi ha una escopinadaEls nins i nines de 4rt BNʼhan fet una trastada.

El dimoni cucarellSempre fa polissonadesVa pixar dins un ribellOn hi havia sobrassades.

Es mestres dʼaquesta escolaDiuen que són fanersNoltros duim un sac de deuresI ells no tenen res que fer.

De Sant Antoni

Sant Antoni gloriós,vos que sou sant i sabutdonau-nos força i saluti doblers per gastar-los.

Sant Antoni diu a sa marefeis-me ses butxaques gransque hi cabin set o vuit pansi sis o set sobrassades.

Sant Antoni i el dimonijugaven a trenta-u.El dimoni va fer trenta,Sant Antoni trenta-u.

Sant Antoni i el dimoniHan fet un gran fogueróPer torrar-hi sobrassadaI qualque botifarró.

Sant Antoni ja és demài anit li fan sa revetla.Un fogueró tothom fa,mengen sobrassada i pa,sa ximbomba fan sonari ningú dorm i tothom vetla.

Polítiques

A França parlen francèsi a Castella, castellà;a Portugal, portuguès,i a ca nostra, català.

En Matas ens vol tapardʼasfalt i ciment la terratalment com vol enterrarla llengua que aquí se xerra.

Cada cosa té el seu nomaixí com el deim aquí.La llengua lʼentén tothomsi tothom la fa servir.

Picants

Sa festa de Sant Antoniés una festa alegretases joves de sa placetavan més fortes que el dimoni.

Hi ha quatre o cinc fadrinesque duen vida normal,elles són com ses gallinesque a totes les falta es gall.

Es meu estimat pensavaque en fer-ho em faria mal,i jo som dʼun naturalque com més va més mʼagrada.

A darrere una paretvaig sentir lladrar un cai va ser una beataque forçava un capellà.

Diuen que per anar a Lluchan de passar per Caimari,també diuen que es vicariés un homo femellut.

En es costat dʼuna matavaig sentir cantar un puput,i va ser una beataque boixava un geperut.