Glossa de Lluís Roda per Marc Granell llegida a Picanya el 25-05-2011

Embed Size (px)

Citation preview

  • 8/6/2019 Glossa de Llus Roda per Marc Granell llegida a Picanya el 25-05-2011

    1/3

    Vull agrair a les amigues del Centre de Formaci de PersonesAdultes de Picanya, en primer lloc i sobretot, la iniciativa depromoure aquest acte de reconeixement al poeta Llus Roda i, en

    segon lloc, el fet doferir-me loportunitat de glossar, encara quesiga breument, la seua personalitat i la seua obra.

    En un pas com el nostre, tan donat a menystenir elsproductes culturals, sobretot els literaris, i sobretot, a ms, si fets per valencians i en valenci, fins a arribar a aconseguir, amb lainestimable ajuda de les poltiques enemigues desenvolupades perla Generalitat, la prctica invisibilitat de la nostra literatura i delsnostres escriptors, un gest de generositat com el vostre es

    converteix en gaireb revolucionari i suposa una escletxadesperana, deixa esperana que tanta falta ens fa.

    Perqu Llus Roda s un deixos escriptors valenciansimprescindibles, la personalitat i lobra dels quals cal fer que esconeguen i es visiten amb assidutat. I no sols per haver guanyatel Premi dels Jocs Florals de Barcelona de lany passat amb elllibre adir i ostentar enguany el ttol de Poeta daquella bellaciutat, sin, fonamentalment, per lexcellncia duna ja extensa

    obra literria de la qual deriva aquest ltim xit tan merescut.Nascut a Valncia el 1961, al final dels anys setanta, amb a

    penes 18 anys, va irrompre ja en el panorama literari valenci,aleshores ple defervescncies engrescadores. Venia de fer elsltims estudis de batxillerat a Nova York i comen a freqentarles diverses tertlies que florien a la ciutat i, amb lmpetu creadori dinmic que el caracteritza, va impulsar una de les primeresrevistes literries que van sorgir durant aquells anys,Llombriu, on

    public gran part de la gent que escrivem en aquells moments.Des daleshores, Llus Roda no ha deixat de ser un referent

    dins de la poesia valenciana. Primer, per la seua personalitatobstinadament lliure, rebel sempre a deixar-se enquadrar entendncies, modes i capelletes en qu la comoditat rutinria de lacrtica classifica i divideix la prctica literria dun lloc i un tempsdeterminats. I segon, per la qualitat i loriginalitat de lobra queaquesta actitud vital i intellectual seua ha propiciat sempre.

  • 8/6/2019 Glossa de Llus Roda per Marc Granell llegida a Picanya el 25-05-2011

    2/3

    Assidu participant en les famoses i importants tertlies delpub Arana als anys vuitanta, el seu primer recull potic publicat,El subratllat s meu, del 1987, supos ja una crida datenci sobreuna obra que introdua una veu distinta, agosarada, amb tocs

    avantguardistes, que se neixia de la tendncia majoritria quedominava la poesia daquells anys. Aquesta independncia decriteri, aquest plantejar-se cada llibre amb la llibertat dabordar-lodes del que ell li demanava i no des del que imposava la moda detorn, ha informat des daleshores tota lobra de Roda. Cada llibreseu s un mn distint que respon noms a la necessitat del seu diri de com dir-lo.

    AEl subratllat s meu el seguiranLa fi de lhemicicle, lany

    1988, i Sobre lhamada, el 1989, que va obtindre el Premi VicentAndrs Estells dels Premis Octubre. Al mateix temps, per, iinstallat per raons professionals a Alacant, trasllada all el seuimpuls creador i mobilitzador i organitza i anima durant uns anysles tertlies de La Naia, amb nombrosos recitals, fruit dels qualsser la publicaci de lantologiaA Alacant: els dimarts potics dela aia 1987-1989, que apareix lany 1992.

    Aquesta creativitat i activitat incansables faran dir a Llus

    Alpera, amb bona cosa de ra: Llus Roda podria ben bsimbolitzar lesclat renovador de la lrica al Pas Valenci [...] haestat un dels poetes que ha tingut una de les participacions msactives en totes les tribunes i batalles literries lliurades al PasValenci al llarg dels 80. Per encara li quedaven batalles perlliurar, algunes ben a soles, davant la indiferncia i a vegadeslanimositat de lestablishment literari. Una de les mssignificatives, i que ve a corroborar la seua generositat i el seu

    excellent gust potic, va ser la publicaci lany 1992, desprs demolt de temps de dedicar-li esforos incompresos, d Infinitud de paisatge. Obra completa de J.V. Clar, un magnfic poeta joveamb escassa obra publicada, que shavia sucidat uns anys abans, ique Roda considerava, encertadament, que mereixia que la seuapoesia fra coneguda.

    Lany 1993, amb la valentia i la independncia intellectualque el caracteritza, fa una incursi en la narrativa i publica la

    novella El temps passar, un text difcil, darrels

  • 8/6/2019 Glossa de Llus Roda per Marc Granell llegida a Picanya el 25-05-2011

    3/3

    avantguardistes, per ple de fragments contundents i de granbellesa.

    s, per, a partir de lany 1998, amb la publicaci delbellssim i punyent llibre de poemesBuirac damor, mereixedor

    del Premi de la Crtica dels Escriptors Valencians, que autor iobra entren en un perode de maduresa que lha posat en el llocque li correspon, el ms alt, dins de la literatura catalana actual. Ino noms per la fora i loriginalitat de nou dels llibres de poemesElogi de la llibertat, del 2001, De lnima, del 2006, Premi IbnHazm de Xtiva, i aquest adir que celebrem avui, sin tambpel seu assaig Sobreviure a la contemporanetat, publicat el 2002i que va ser Premi Joan Maragall. Un assaig inquiet i inquietant,

    on amb un estil, com s propi dell, original, incisiu, contundent,aborda, sense casar-se amb cap tendncia de pensamentpolticament correcte tan en voga, problemes vigents i conflictiusde dissoluci social, com ara la suplantaci de la justcia per latolerncia, la celebraci de la impunitat, leradicaci del cstigcom a element fonamental de leducaci, etc. Un llibre importantque, malgrat lentusiasme de la crtica, no ha tingut la difusi quees mereix.

    Com molt b ha dit Josep Llus Roig: Ens trobem davantdun esperit lliure en constant recerca interior i exterior o, si hopreferiu, formal i conceptual. Un esperit lliure i incansable en lacerca de la veritat ms fonda all on estiga, que sap, com ellmateix ha reconegut, que lxit o laplaudiment dels coetanis t poc a veure amb la vlua dun autor, [que] s millor que laliteratura es mantinga al marge del mundanal ruido. Per que per aix mateix, per saber i practicar aix, mereix el

    reconeixement i latenci que avui, grcies a vosaltres, liatorguem.

    Marc Granell