Institut de Camarles

DEPARTAMENT de CIÈNCIES EXPERIMENTALS

CIÈNCIES EXPERIMENTALS

Grup/classe: 2n ESO

GLOSSARI FÍSICA

1

GLOSSARI

Física: ciència de la naturalesa que estudia les propietats i el comportament de la matèria i l'energia, a més de l’espai i del temps i les interaccions entre aquests quatre conceptes, a partir de models, experiments, hipòtesis, teories i lleis.

Matèria: tot allò que té massa m i ocupa un volum V.

Massa: quantitat de matèria que té un cos. La unitat de mesura al SI és el quilogram (kg).

Volum: quantitat d'espai que ocupa un cos. La unitat de mesura al SI és el metre cúbic (m3).

Densitat: relació entre la massa (m) d’un cos i el volum (V) que ocupa. La unitat de mesura al SI és el kg/m3:

Força: acció que es fa sobre un cos que li produeix uns canvis que depenen del material del qual està fet el cos, del tipus de força, del temps que hi actua, etc.

Newton: N, unitat de mesura al sistema internacional de força.

Forces de contacte: es donen quan qui fa la força i el cos que la rep estan en contacte directe, causant efectes posar el cos en moviment, accelerar-lo o frenar-lo, canviar la seva direcció, la forma, etc.

Forces a distància: es donen quan no hi ha contacte directe entre qui fa la força i el cos que la rep.

Forces gravitatòries: forces d’atracció que fan la Terra i qualsevol cos de massa M que atreuen els cossos sobre ella sense tocar-los i per això, si no se subjecta el cos, aquest cau per l'acció de la força de la gravetat.

Forces electrostàtiques: forces d'atracció o de repulsió, que apareixen en cossos que poden carregar-se amb electricitat estàtica.

Forces magnètiques: d'atracció o de repulsió, que apareixen en cossos que poden actuar com un imant.

Forces electromagnètiques: apareixen en cossos que poden conduir l'electricitat i actuar com un imant.

Material: indica el tipus de matèria de la qual està feta una cosa: roba, cartró, paper, plàstic, vidre, metall, ceràmica, fusta....

Material plàstic: aquell on la deformació que provoca una força es manté quan aquesta deixa d'actuar. És a dir, la forma inicial del material canvia (plastilina, argila, cera, massilla...).

Material elàstic: aquell on la deformació que provoca una força desapareix quan aquesta deixa d'actuar. És a dir, la forma inicial del material es recupera (goma elàstica, esponges, acer, fusta).

Material fràgil: aquells que no es deformen per l'acció de forces petites, però que es trenquen quan actuen forces grans (porcellana, vidre).

Pes: força de la gravetat, és a dir, força d'atracció que fa la Terra sobre tots els cossos que fa que, si no se'ls subjecta, caiguin sobre ella amb una força de 9,8 N per cada 1 kg de massa.

Dinamòmetre: aparell que s’utilitza per mesurar forces.

Equilibri: situació en la qual sobre un cos la força resultant de totes les forces que hi actuen és zero.

Normal: força de contacte creada per la superfície cap al cos que hi ha a sobre d'ella, en direcció perpendicular.

Tensió: força de contacte creada per una corda sobre el cos que hi ha enganxat, en direcció paral·lela.

2

Pressió: relació entre la força F que s'aplica sobre una superfície S, de forma que, a igual força, com més petita és la superfície, la pressió que s'hi fa és major (xinxeta, ganivet, tisores, tacons) i al revés, si la superfície és gran, la pressió a sobre és menor (esquís, rodes, sabatilles).

Pascal: Pa, unitat de mesura al sistema internacional de força.

Empenyiment: força ascensional que fa qualsevol líquid sobre un cos que hi estigui dintre submergit.

Principi de Pascal: La pressió en un líquid es transmet d'igual manera en totes direccions i en tots els seus punts.

Principi d’Arquímedes: Un cos insoluble total o parcialment submergit en un fluid (líquid o gas) en repòs rep una força de baix cap a dalt, empenyiment E, igual al pes del volum del fluid que desallotja.

Pressió atmosfèrica: pressió que exerceix el gruix d'aire que hi ha al damunt d'un punt de la Terra. Actua en totes les superfícies que estan en contacte amb l'aire, independentment de la seva direcció, i varia amb l'altura, de manera que disminueix en augmentar l'altura respecte el nivell del mar.

Baròmetre: aparell que s’utilitza per mesurar la pressió atmosfèrica.

Flexòmetre: aparell que s’utilitza per mesurar distàncies.

Cronòmetre: aparell que s’utilitza per mesura temps.

Desplaçament: canvi de posició d’una inicial a una final.

Trajectòria: línia que segueix un cos quan es mou.

Velocitat: mesura de la rapidesa amb què es mou un cos.

Acceleració: mesura de la rapidesa amb què un cos canvia la seva velocitat amb el temps.

Llei de la inèrcia: si un cos està en repòs o es mou a velocitat constant o bé no hi actua cap força sobre ell o bé la resultant de les forces és zero.

Llei fonamental de la dinàmica: si un cos canvia el seu estat de repòs o canvia la seva velocitat (accelera o frena), és que hi actua una força o la resultant de les forces no és zero i aquesta força F que actua sobre el cos de massa m, li produeix una acceleració a de manera que es compleix que F = m . a.

Llei d’acció-reacció: si un cos 1 fa una força sobre un cos 2 (acció), aquest cos 2 fa una força sobre el cos 1 (reacció) igual en intensitat i direcció, però en sentit contrari.

Força de fregament: força que s'oposa al moviment i el dificulta perquè actua en sentit contrari, produint una disminució de l'acceleració amb què es mouria el cos si no existís aquest fregament.

Energia: magnitud física per la qual els cossos tenen capacitat per a efectuar transformacions en ells mateixos o en altres cossos. És tot allò que va que les coses es moguin, funcionin o s'escalfin.

Font d’energia renovable: el recurs natural que produeix l’energia (sol, vent, marea...) no s’exhaurirà.

Font d’energia no renovable: el recurs natural que produeix l’energia (gas, petroli, urani...) s’exhaurirà.

Energia mecànica: energia suma de l’energia cinètica i l’energia potencial d’un cos.

Energia cinètica: energia associada al moviment (velocitat del cos)

Energia potencial gravitatòria: energia associada a la posició (altura del cos).

Energia potencial elàstica: energia associada a la deformació (elasticitat del cos).

Energia tèrmica: energia associada a la temperatura d'un cos, deguda al moviment de les seves partícules.

3

Energia química: energia associada a l'estructura interna de la matèria (forces entre àtoms) que es posa de manifest en les reaccions químiques.

Energia radiant: energia associada a les radiacions electromagnètiques, com la llum.

Energia elèctrica: energia associada al corrent elèctric.

Energia nuclear: associada al nucli atòmic, que es posa de manifest quan els nuclis es divideixen (fisió nuclear - centrals nuclears, armes nuclears -) o s'uneixen (fusió nuclear - estrelles).

Joule: J, unitat de mesura al sistema internacional d’energia.

Treball: forma de transmissió de l’energia en què un cos fa una força sobre un altre i li transmet energia que li produeix un desplaçament.

Potència: forma d’avaluar la rapidesa en què s’efectua un treball en un temps determinat.

Temperatura: mesura de l’energia tèrmica d’un cos que representa l’energia cinètica mitjana de les seves partícules.

Termòmetre: aparell que s’utilitza per mesurar temperatures.

Calor: forma de transmissió de l’energia en què un cos de major temperatura li transmet energia tèrmica a un cos de menor temperatura.

Caloria: cal, unitat de mesura de la calor, no del SI, de forma que 1 cal = 4,184 J.

Capacitat calorífica específica: quantitat de calor que cal donar a 1 gram de massa d’una substància perquè la seva temperatura augmenti 10C.

Termòstat: dispositiu en aparells elèctrics que s’utilitza per mantenir la temperatura constant.

Calor latent: quantitat de calor que cal donar a 1 gram de massa d’una substància perquè canviï d’estat físic a la temperatura de canvi d’estat corresponent.

Conducció: forma de propagació de la calor en què aquesta es transmet per contacte a través de materials conductors.

Convecció: forma de propagació de la calor en què aquesta es transmet perquè materials mal conductors con l’aire i l’aigua es dilaten, varien la seva densitat i generen corrents cap amunt de les parts més calentes i en refredar-se, cap avall.

Radiació: forma de propagació de la calor en què aquesta es transmet en forma de rajos d’energia tèrmica emesa per cossos calents que escalfa als cossos que l’absorbeixen bé (superfícies negres i rugoses).

Llum: forma de radiació que es propaga en línia recta, detectada per l’ull humà.

Fonts de llum o cossos lluminosos: cossos calents (Sol, flama o filament bombeta) o freds (tub fluorescent, pantalla o làser) que emeten llum.

Cossos no lluminosos: cossos que absorbeixen part de l’energia en forma de llum que emeten els cossos lluminosos i part la reflecteixen per a poder ser vistos.

Ombra: zona enfosquida que es crea al darrera d’un objecte que rep llum d’un cos lluminós en línia recta.

Reflexió: la llum que incideix sobre un cos es desvia cap enrere del cos amb el mateix angle de reflexió que l’angle d’incidència. La imatge que és exactament igual en mida a l’objecte, però no es poden superposar.

Transmissió: la llum que incideix sobre un cos, el travessa.

Absorció: la llum que incideix sobre un cos, és absorbida pel cos.

Cossos transparents: cossos que deixen passar la llum al seu través.

4

Cossos translúcids: cossos que deixen passar la llum només parcialment, però sense deixar veure bé al seu través.

Cossos opacs: cossos que no deixen passar la llum al seu través.

Reflexió especular: els rajos reflectits en una superfície plana i polida (metall o vidre) surten en la mateixa direcció.

Reflexió difusa: els rajos reflectits en una superfície plana però no polida, surten en diferents direccions.

Espill esfèric: és una superfície polida amb forma de casquet esfèric.

Espill còncau: la superfície polida que fa d'espill és la part interior, l'espill està corbat cap a endins. La imatge d’un objecte llunyà a l’espill, és real, invertida i més petita que l’objecte. La imatge d’un objecte proper a l’espill, és virtual, dreta i més gran que l’objecte.

Espill convex: la superfície polida que fa d'espill és la part exterior, l'espill està corbat a la part de fora i la imatge que es forma és virtual, dreta i més petita que l'objecte (es redueix la mida de l'objecte).

Refracció: la llum incideix sobre materials, com el vidre o l'aigua, que desvien els rajos de llum pel canvi de velocitat que sofreixen en passar d'un medi a un altre.

Prisma: qualsevol medi transparent limitat per dues cares planes no paral·leles, normalment de vidre, ja siguin equilàters (angles de 60º) o rectes (angles de 90º, 45º i 45º) on es produeix la refracció de la llum.

Espectre de la llum: els 7 colors que formen la llum blanca: violeta, blau, turquesa, verd, groc, taronja i roig.

Dispersió de la llum: separació de la llum blanca en els 7 colors quan incideix en un prisma.

Lent: qualsevol medi transparent, normalment de vidre, limitat per dues superfícies, una de les quals, com a mínim és corba.

Lents convergents: formen si la lent és prop de l’objecte, una imatge ampliada de l’objecte (lupa) o si la lent és lluny de l’objecte, una imatge reduïda i invertida.

Lents divergents: formen imatges del dret i més petites que l'objecte que es col·loca davant seu.

So: sensació que es produeix en l'òrgan auditiu de les vibracions dels cossos elàstics que es propaguen a través d'un medi, que sol ser l'aire, en forma d'ona longitudinal.

Qualitats del so: aspectes mesurables que es donen en qualsevol so: intensitat, to, timbre i duració.

Intensitat d’un so: força que té un so, donada per l’amplitud de la vibració que produeix el so. Poden haver sons forts i sons suaus.

To d’un so: freqüència d’un so (vibracions per segon). Poden haver sons aguts i sons greus.

Timbre d’un so: qualitat associada a cada instrument o font sonora que són propis de cada instrument o veu.

Duració d’un so: persistència de l’ona sonora en el temps. Poden haver sons llargs i sons curts.

Eco: repetició d’un so en el mateix lloc que s’ha emès sense perdre nitidesa, perquè l’ona sonora no troba obstacles en el seu camí i quan en troba un, es reflecteix i torna.

Reverberació: repetició confusa d’un so perquè l’ona sonora troba diferents obstacles en el seu camí i se superposen les ones reflectides i dóna la superposició al so original dels sons retornats de cada obstacle.