ACERO / EFE

GORA BARÇA!

Suplement especialDimecres 13 de maig de 2009www.vilaweb.cat

El Barça es planta a la final de Copafidel a un estil i una manera de fer.

Mara Aloy

ABenidorm ploviad’allò més. Era la pri-mera ronda del llargcamí que havia deportar a València i es

va fer incòmoda per la inclemèn-cia del temps, per la dificultat queimplica sempre jugar en campstan petits com amables i entusias-tes, posats a punt per a l’ocasió.Plovia tant a Benidorm que la fo-tografia del partit no va ser cap ju-gada sinó un Joaquim Maria Pu-

yal, el radiofonista mític que ex-plica el Barça, amagat sota un ba-rret inaudit en un home de tantaelegància, protegint-se com podiade l’aiguat. Després vindrienl’Atlètic de Madrid i, seguits, l’Es-panyol i el Mallorca. Allà a SonMoix només per un moment vasemblar que el títol s’escapavaperò era un instant, fugisser. Queno podia aturar un dels somnis:jugar-se-la a València contral’Athletic.

Hi ha qui diu que la Copa és comuna competició de segona. Des-

prés de protagonitzar una Lligainoblidable i una Champions ten-sa i valenta, la Copa, per a alguns,potser semblarà una competiciómenor. Però no ho és per a l’artí-fex d’aquest Barça de somni, per aun Josep Guardiola que en va ju-gar tres de finals, una al mateixBernabeu que el primer cap desetmana d’aquest maig enlluer-nador va caure als seus peus ambaquell dos a sis inoblidable.

Hi ha un Barça de la Copa? Ju-gadors que tenen pocs minuts a laLliga n’han estat els protagonis-tes principals, és cert. Però fer ladistinció entre aquests i els ques’alineen amb més facilitat endiumenge seria una traïció al saviGuardiola. Si una cosa han après

tots és que aquest Barça és un solequip. Que juga igual poses elnom que poses. Toca, passa, ofe-reix... la filosofia és tan senzillacom demolidora. Toca, passa, ofe-reix-te... si pot ser a la primera, sical emportant-te al darrere dos ju-gadors rivals, sempre amb la mi-rada alta, res d’acotar el cap cer-cant la bimba.

I el baló corre i corre, a una velo-citat inaudita, en els peus d’a-quest Barça que no amaga maique vol més. Hi ha un vídeo alYoutube on es veu un fragmentdel concert de comiat de LluísLlach. Entre el públic destaca PepGuardiola cantant a crits aquell“Viatge a Itaca” que ha esdevin-gut l’himne de generacions sence-

res. Ho fa amb la naturalitat delfan, amb l’alegria de qui apreciales coses que valen la pena, amb elconeixement de qui ha repassatuna vegada i una altra la lletra deKavafis que Llach va adaptar alsomni local. Guardiola sap que ésel viatge el que et fa ric, més queno el lloc on arribes. I per això hapreparat l’equip per a viatjar gau-dint-ne del pas, de la ruta. A Ma-drid, contra l’Atlético, va ser Mes-si qui es va encarregar de remar ide quina manera amb tres golsd’or. Però contra l’Espanyol vanser Bojan i Piqué, a casa, els quivan marcar la ruta. I Pinto, el por-ter discret però amb cueta, parantun penal magistral a Mallorca n’a-gafaria el relleu. Va ser un espavi-

Toca, passa,ofereix...

02 Més que un club, més que una temporadavilaweb • berria • dimecres 13 de maig de 2009

Els catalans no tenim rei!

l’alternativa necessària www.cup.cat

2008-2009 és, ja, una temporada per a l’antologia culé. XAVIER BERTRAL / EFE

lat i va posar tan nerviós Martíamb els seus gestos i la seva xerra-meca que el jugador del Mallorcava fallar. La nau va doncs cap aItaca i tots saben que en un mo-ment o un altre el destí passarà iels tocarà.

Viatge a ItacaI en aquest coneixement tots sa-ben de memòria la recepta, aques-ta bitàcola que marca el rumbcom una vella lletania: rep, passa,ofereix-te. Rep la pilota i passa-lade seguida, que sigui la bimba laque corre i no tu, que vagin elscontraris al seu darrere i tu ofe-reix-te de seguida per a que tornial teu peu, toca-la, passa-la, ofe-reix-te. El futbol vist així és fàcil isenzill però els jugadors contrarisno ho veuen pas. Corren i correndarrere la pilota que s’escapa unavegada i una altra.

Passi el que passi al final i s’ai-xequin les copes que s’aixequin,aquesta temporada 2008-2009 serámolt difícil que es pugui esborrarde la memòria dels culés. Poquesvegades, molt poques, s’ha visttant de bon futbol, tan ben con-centrat i administrat, tan encer-tat i poètic alhora. A Valènciaavui hi haurà una oportunitatmés però només serà això, unamés. Amb respecte al rival, que és,a més, amic. Amb una propostasincera i ben travada de joc, dementalitat, de caràcter. Sense en-ganyar a ningú el Barça avui sal-tarà al camp com ha saltat tot elcurs, directe a pel partit, a guan-yar-lo i a gaudir sobre el camp.

Diuen que Pep Guardiola nooblida aquella escena mítica deWembley, de la primera Cham-pions. Conten que els jugadors es-taven molt nerviosos, que Stòitx-kov pegava patades als mobles,que Salinas callava -cosa insòlita-i que Guardiola mirava la pissa-rra com si volgués assegurar-seque se sabia la lliçó. I aleshores elsva reunir Cruyff i com si no di-gués res de l’altre món va limitarla final més somiada de la històriadel barcelonisme a una sola frase:“Sortiu i gaudiu-ne”. Aquella tar-da inoblidable de maig el noi deSantpedor ens va fer gaudir peròencara més ens està fent gaudircom a bojos tot aquest any. I queduri...

Més que un club, més que una temporada 03 dimecres 13 de maig de 2009 • vilaweb • berria

Ukitu, pasatu, eskaini...Estilo eta jokatzeko era jakin baten bitartez iritsi da Bartzelona Espainiako Kopako finaleraino.

Euria gogotik ari zuen Benidormen.Lehen pausoa zen Valentziarainoeraman behar zuen bidean, eta ezzen batere atsegina izan: eguraldiatxarra zen; gainera, zaila izaten da ze-lai txiki bezain abegikor eta bero ho-rietan jokatzea, partidarako berezikizaindutako horietan. Hainbeste bo-tatzen ari zuen Benidormen, nonpartidaren argazkian ez baitzenagertu inolako jokaldirik, baizik etaJoaquim Maria Puyal, Bartzelonarenberri ematen duen irrati esatari miti-koa: halako gizon dotorea kapeluarrotz baten azpian, euritik ahal be-zala babestu nahian. Gero AtleticoMadril iritsi zen, eta, horren ondoren,Espanyol eta Mallorca. Palman, SonMoix-en, halako batean bazirudientituluak ihes egingo zuela, baina is-tant bat izan zen, pasakorra. Ezinzuen galarazi ametsetako bat: Va-lentzian jokatzea Athleticen kontra.

Batzuentzat, Kopa bigarren mai-lako lehiaketa da. Liga ezin ahaztuz-ko batean eta Txapeldunen Liga bizieta ausart batean protagonista izanondoren, lehiaketa apala izango daKopa batzuentzat. Baina ez da halaametsetako Bartzelona hau sortu

duenarentzat, Josep Guardiolaren-tzat: hiru final jokatu zituen, bat Ber-nabeun bertan, zeina bere oinetanizan baitu maiatz honetako lehen as-teburu liluragarrian, 2-6 ezin ahaz-tuzko horrekin.

Ba al dago Koparako Bartzelonaberezi bat? Ligan gutxi aritu diren jo-kalariak ez dira izan protagonista na-gusiak, egia da. Baina Guardiolazuhurrari traizio egitea litzateke ho-riek eta igandeetan errazago jokatudutenak bereiztea. Denek zerbaitikasi badute, Bartzelona talde baka-rra dela ikasi dute. Berdin jokatzenduela, zelaian batzuk nahiz besteakaritu. Ukitu, pasatu, eskaini...: filoso-fia soila bezain txundigarria. Ukitu,pasatu, eskaini zeure burua... ahalbada aurrenekoan, atzetik bi aurkariutzirik, beti gora begira, burua baloia-ren bila mugatu gabe.

Eta bizi-bizi doa baloia Bartzelo-naren oinetan, Bartzelona hau ezbaita sekula ezkutatzen, gehiagonahi baitu. YouTuben badago bideobat, Lluis Llachen agur kontzertuarenzati batena. Entzuleen artean, han-txe Pep Guardiola, ozen bai ozenkantari Viatge a Itaca, belaunaldi

osoentzako ereserki bihurturiko kanta.Zalearen naturaltasunaz kantari, me-rezi duten gauzekin gozatzen dakiena-ren pozaz, Kavafisek idatzi eta Llachekbertako ametsetarako egokituriko hi-tzak behin eta berriz irakurri dituena-ren ezagueraz. Guardiolak badaki bi-daiak berak aberasten zaituela, eta ezhelmugak. Eta horrexegatik preparatudu taldea bideaz, itsasbideaz gozatuz.Madrilen, Messik egin zuen arraun, etanola, urrezko hiru golekin. Baina Es-panyolen kontra Bojan eta Pique etxe-koek egin zuten. Eta Pintok, mototsekoatezain zuhurrak, segida eman zion bi-daiari, Mallorcan penalti bat geldituz:erne ibili zen, eta hain urduri jarri zuenMarti bere keinuekin eta bere berrike-tarekin, non azkenean kale egin bai-tzuen Mallorcako jokalariak. Ontziabadoa, ba, Ithaka aldera, eta denekdakite lehenago edo geroago patuak,ondotik pasatuta, ukitu egingo dituela.

Eta hori guztia gogoan, buruz dakitedenek zer egin behar duten, bideamarkatzeko bitakorak zer letania da-karren: hartu, pasatu, eskaini zeure bu-rua. Hartu baloia eta pasatu segituan,baloia mugi dadila bizkor-bizkor, eta ezzu; doazela aurkariak haren atzetik, etaeskaini zeure burua berriz oinetan edu-kitzeko; ukitu, pasatu, eskaini zure bu-rua. Futbola, horrela ikusirik, erraza etasinplea da, baina aurkariek ez dute

nondik pasatu. Lasterka eta lasterkaibiltzen dira baloiaren atzetik, behineta berriz alde egiten die-eta.

Azkenean gertatzen dena gertatzendela, eta irabazten diren kopak irabaz-ten direla, Bartzelonaren zaleek ezinahaztuko dute 2008-2009ko denbo-raldia. Gutxitan, oso gutxitan ikusi izanda hain futbol ona, hain ondo neurtuaeta administratua, hain biribila etahain poetikoa aldi berean. Gaur Valen-tzian beste aukera bat izango da, bai-na hori besterik ez da izango, bestebat. Aurkaria —adiskidea ere bada—errespetatuz. Jokaera, pentsaera, izae-ra zintzo eta ondo ehundua agertuz.Inor engainatu gabe, denboraldi guz-tian egin duen bezalaxe aterako dagaur zelaira Bartzelona: partidarenbila, irabaztera eta gozatzera.

Esaten dute Pep Guardiolak ez due-la ahaztu Wembleyko momentu miti-ko hura, aurreneko Txapeldunen Liga-koa. Kontatzen dute jokalariak arrunturduri zeudela, Stoitxkov altzariei osti-koka aritu zitzaiela, Salinas isilik egonzela —ondo gauza arraroa— eta Guar-diolak arbelari begiratzen ziola, ikas-gaia bazekiela segurtatu nahian beza-la.

Eta orduan Cruyffek denak bildueta,bestela bezala,esaldi bakar bate-an laburtu zuen Bartzelonaren zaleenametsetako finala: «Zoazte eta goza».Maiatzeko arratsalde ezin ahaztuzkohartan,Santpedorko mutilak gozaraziegin zigun,baina are gehiago gozaraz-ten ari zaigu aurten.Eta segi dezala...

Irakurlemaitea

Beharbada atentzioa emangodizu euskal-katalan gehiga-rri elebiduna argitaratu iza-

nak. Horrelakoak gara zenbait eus-kaldun eta katalan. Ez dugu gal-tzen, ez dugu galdu nahi inolako au-kerarik adiskidetasun, elkarlan etasolidaritatezko loturak sendotzekogure herrien, hizkuntzen, herrita-rren eta kulturen artean.

Eta hegoaldeko hiriburu Valen-tzian, beste Iruñe horretan jokatu-ko den finala aukera ederra da gureherrien adikidetasun seinale bitxihau ontzeko. Horregatik argitaratudugu, orain arte sekula egin gabekomoduan, ele biko gehigarri bat bitaldeei buruz, Athletici eta Bartze-

lonari buruz, biek ere gaur gauekofinala irabazi nahi duten honetan.Ele bitan idatzia da, baina gure biele nazionaletan idatzia: katalanezeta euskaraz. Eta bestea errespe-tuz hartzen du, edukiak lantzekoorduan, baten eta bestearen zale-en artean behar den bezala, egunhauetan eta gainerakoetan.

Bide batez, egokiera baliatukodugu kultura katalaneko Valen-tzia erakusteko, gaur hartzen gai-tuen hiri hau, jendearekin eta kul-turarekin konprometituriko Va-lentzia solidarioa, engaiatua.

VilaWeb-entzat eta BERRIAren-tzat, bion gehigarri hau kaleratze-ak erakusten du beste proiektu as-ko jar ditzakegula martxan, lanariekiten badiogu. Nonbaitetik hasibehar, eta futbola aitzakia ona da.Horregatik esaten dugu GoraBarça eta Visca Athletic.

Baina kontuz!, ez zaigu-eta ber-din zeinek irabazten duen. Eskui-nean sinatu duenak Bartzelonakirabaztea nahi du, eta ezkerreko-ak, Athleticek irabaztea.

Martxelo OtamendiBERRIAko zuzendaria

Benvolgutlector-a

Potser vos cridarà l’atenció lapublicació d’aquest suple-ment bilingüe basco-català.

Som així alguns bascos i alguns ca-talans. No perdem, no volem perdrecap oportunitat ni una d’enfortirels llaços d’amistat, col·laboració isolidaritat entre els nostres dos po-bles, llengües, gent i cultures.

I la final que es juga avui a la ca-pital del sud, aquesta altra Iruña, aValència, ens ha semblat una opor-tunitat excepcional per a posar enpràctica d’una manera gens habi-tual aquest desig de confraterni-tzació dels nostres pobles. Per aixòpubliquem, en una experiènciainèdita fins ara, un sol suplement

bilingüe amb informació dels dosclubs, Athletic i Barça, que aspirena guanyar la final d’aquesta nit. Ésbilingüe però bilingüe en les nos-tres dues llengües nacionals, ca-talà i èuscar. I és respectuós ambl’altre, a l’hora de tractar els con-tinguts, com hauria de ser aquestsdies i sempre la relació entre lesnostres dues afeccions.

De pas aprofitem per a ensenyar-vos la València de cultura catalana,aquesta ciutat que avui us rep, laValència solidària també amb lagent i amb la cultura, compromesa.

Per a VilaWeb i per a Berria lapublicació d’aquest suplementconjunt és una demostració deque si ens posem a la feina podemposar en marxa molts projectesconjunts. Per algun lloc cal co-mençar i el futbol és una bona ex-cusa. És per això que diem GoraBarça i Visca Athlètic.

Ep!, però no ens fa igual qui guan-ye. El que signa a la dreta vol queguanye el Barça i el que ho fa a l’es-querra vol que guanye l’Athlètic.

Vicent PartalDirector de VilaWeb

Amb 18 anys, ha marcat a laCatedral defensant els colors delBarça i els de Catalunya, admirala feina del club biscaí amb elplanter i espera per aquesta nituna festa del fútbol.

J. B. M.

Bojan Krkic és precoç. Ha fetanuncis de Gillette sense tenir unpèl a la barba. Ha marcat més golsque ningú a les categories infe-riors i ha estat capaç de ser el refu-gi de l’esperança per als cules enuna temporada, l’anterior, en quèels mites es marcien en l’auto-complaença. Avui, amb 18 anys,serà protagonista en la seva pri-mera final de Copa. P En aquesta competició ho ha ju-

gat tot i ha fet quatre gols. Seria in-just no veure'l avui a l’equip titulardel Barça?R Injust no. Tal com està l’equipqualsevol de nosaltres pot ser ti-tular en un partit com aquest.No és que senti la Copa comel meu torneig però sí queés veritat que hi he parti-cipat molt i potser sí quetinc unes ganes espe-cials de guanyar-la. Ésuna bogeria. Miro enreraals últims dos anys i la projeccióha estat espectacular. M’estanpassant coses que no m’hauriaimaginat mai que podrien passar.I la veritat és que les estic disfru-tant al màxim. P A Bilbao ja el coneixen força bé

perquè ha marcat dos gols a San Ma-més (un amb el Barça i l’altre ambCatalunya) Què sent un noi de 17anys fent un gol a la Catedral?R Uff! És especial marcar a SanMamés. Es un camp molt especta-cular, es nota que té molta histò- AL

BERT

OLI

VE /

EFE

04Entrevistavilaweb • berria • dimecres 13 de maig de 2009

Bojan Krkic«De vegadesbuscava unfamiliar basc perpoder jugar al’Athletic»

ria. M’atreviria a dir que he viscutun dels millors partits de la mevavida allà. T’estic parlant de l’Eus-kal Herria-Catalunya. Em va im-pressionar especialment l’am-bient que ens vam trobar. Espec-tacular. En tinc un record moltmaco.P Et quedes amb alguna imatge en

especial?R Sens dubte amb la del mo-ment en què vam sortir al campels dos equipos. Quan sonava l’-himne de Catalunya la selecciód’Euskal Herria i els aficionatsbascos aplaudien i quan va sonarl'himne basc i els catalans tambévan aplaudir. Són aficions ger-manes i hi havia un ambientelèctric. Va ser una festa increi-ble. Va ser el que més em va cri-dar l’atenció. I després, és clar, vapassar que el partit em va sortirrodó i vaig aconseguir marcar.

L’esclat de l'Estadi va ser impres-sionant. Espero tenir tanta sorta la final si se'm planteja l’opor-tunitat. P Van acabar amb 8 jugadors fets a

casa a la golejada al Bernabeu peròaixò no ha estat sempre així i si hi haun equip que treballa el planter ésl’Atlhletic. A les categories inferiorsno sentia una mica d’enveja respec-te els nens que jugaven a l’Atleticperquè tenien el camí més fàcil al pri-mer equip? R Home, l'any passat no, perquèjo ja era jugador del primer equipdel Barça i ja saps que a mi aixòm’omple d’orgull perquè semprehe volgut ser això. Però si que ésenvejable la feina que fan amb elsjugadors joves. Quan era més pe-tit sí que sentia enveja sana per-

què coincidies amb companys a laselecció i ells ja havien tingut l'o-portunitat de jugar o entrenar oanar convocats amb el primerequip de l’Athletic. I a vegadespensava ...estaria bé buscar un fa-miliar basc per poder jugar allà isaltar-me uns quants passos. Peròel meu objectiu ha estat sempreser jugador del Barça i em sentocapacitat per seguir demostrant-ho. P Què s’imagina per aquesta nit a

Mestalla?R D’entrada m’espero un partitmolt disputat. Em fa la sensacióque l'Athletic s'ha estat preparantper aquest partit i ha dosificatbastant als últims partits de Lli-ga. Serà molt intens. Conec a al-guns jugadors de coincidir a la se-

lecció amb ells. Javi Martínez, Su-saeta...els conec molt bé i tenenmolt nivell. Jo no he estat mai enuna final de Copa però quan hipenso m’imagino un gran am-bient. Una gran festa del futbol. Iel que més ganes tinc és de veuredues aficions germanes. Una cosamolt semblant a la que t'explicavaabans de l’ambient a San Mamésel dia que hi vam jugar amb Cata-lunya. P Sap que Caparrós fa que els juga-

dors parlin en euskera al camp per-què el rival no capti el que diuen?Vostès fan el mateix?R (riu) Són detalls que en el seumoment tenen importància peròque no decideixen un partit. Totajuda. De fet, nosaltres ja ho femservir. Si al camp he de parlar amb

el Piqué faré servir el català i sim’adreço a l’Iniesta ho faré en cas-tellà. Potser si que pot ser unavantatge però, la veritat, no hihem pensat gaire. P De debó és possible guanyar els

tres títols?R Falta encara una mica detemps.Cada vegada menys. Arabé, en cap moment pensem en glo-bal, en els tres títols. Si hem arri-bat aquí és per la mentalitat quetenim. Això d’anar partit a partitsembla un tòpic però és veritat.Sobretot, estar mentalment pre-parats per als partits decisius. Pera les finals, com la de Mestalla.P Fins ara què és el que l’ha impres-

sionat més de ser jugador del Barça?R Recordo especialment un diaque vaig anar a entrenar amb el fi-

lial a la Ciutat Esportiva i ens vanvenir a dir que ens convocavenamb el primer equip per jugar unamistós a Egipte. I, és clar, em vaimpressionar molt més el fet d’en-trar al vestidor, asseure’m a la ta-quilla, canviar-me amb aquells ju-gadors, veure’ls allà, compartir elmateix espai. Això em va impres-sionar més que al camp de futbol.Perquè al camp jugues a futbol itota la vida has estat fent això.Val, potser una mica cohibit per-què passes a jugar amb els millorsjugadors del món però bé... P Vostè és un home orgullós del seu

poble, Linyola (Pla d’Urgell). Hanvingut tots a València?R (riu) Tots no però espero quen’hi hagi molts a la graderia i queem vegin guanyar amb el Barça.

«La mentalitat ésanar partit a partit.Sembla un tòpicperò és així. Per aixòhem arribat aquí»

«San Mamés va serespectacular.Ambient elèctricentre dues aficionsgermanes»

Entrevista 05 dimecres 13 de maig de 2009 • vilaweb • berria

«Batzuetan, senide euskaldun baten bila ibiltzennintzen Athleticen jokatu ahal izateko»18 urte ditu, eta bi gol sartuak dauzka San Mamesen: bat Bar-tzelonarekin, bestea Kataluniarekin. Miretsi egiten du Athleti-cen filosofia, eta gaurkoa futbolaren festa izango dela uste du.

Bojan Krkic bizkorra da. Gillettereniragarkiak egin izan ditu, batere biza-rrik izan gabe. Beheko mailetan bes-te inork baino gol gehiago sartu ditu,eta esperantzaren iturri izan zen au-rreko denboraldian, taldeko mitoakbertan goxo eginda zimeltzen zirenbitartean. Orain, 18 urte dituela, Ko-pako finalean izango da aurrenekoaldiz.Lehiaketa honetan dena jokatuduzu,eta lau gol sartu.Bidegabealitzateke finalean Bartzelonako ti-tular ez izatea?Bidegabea ez. Taldea dagoen bezalaegonda, gutako edozein izan liteke ti-tular horrelako partida batean. Kopaez dut neure-neure sentitzen, bainaegia da gogotik hartu dudala parte,eta beharbada badut, bai, gogo be-rezia irabazteko. Erokeria da. Atzerabegiratzen dut, eta sekulakoa izan daazken bi urteetako proiekzioa. Buru-tik pasatu gabeko gauzak ere gertatuzaizkit. Eta, egia esateko, ezin gehia-go gozatzen ari naiz.Bilbon ondo ezagutzen zaituzte,bigol sartu baitituzu San Mamesen:bat Bartzelonarekin eta besteaKataluniarekin.Zer sentitzen du 17urteko gazte batek Katedraleangol bat sartzen duenean?Ufa! Berezia da San Mamesen golasartzea. Oso zelai ikusgarria da; eza-gun du historia luzea duela. Esangonuke nire partidarik onenetako bat

bizi izan nuela han. Euskal Herria-Katalunia partida izan zen, hain zu-zen. Batez ere giroak hunkitu nin-duen. Izugarria. Oso oroitzapen onadaukat.Zerbait duzu gogoan bereziki?Dudarik gabe, bi taldeak zelaira aterazirenekoa. Kataluniako ereserkia jarrizutenean, Euskal Herriko selekzioaketa euskal zaleek txalo egin zuten,eta euskal ereserkiarekin, katalanekere txalo egin zuten. Zaleak senide-turik daude, eta giro elektrikoa sortuzen. Sekulako festa izan zen. Horrekeman zidan atentzioa batez ere. Etagero, gainera, partida biribil-biribilajokatu nuen eta gola sartu. Entzute-koa zen estadioko buila. Ea horrelakozortea dudan finalean, aukera baldinbadut.Etxeko zortzi jokalari aritu zirenBernabeuko gol zaparradan,bainahori ez da horrela izan beti,eta nor-baitek lantzen baldin badu harro-bia,Athleticek lantzen du.Behekomailetan zinenean,ez zenien inbi-dia pixka bat Athleticen ari zirengaztetxoei,errazagoa zutelako le-hen taldera iristea?Tira, iaz ez; ordurako ni banintzenBartzelonako lehen taldekoa, etahori ohore handia da niretzat, betiamestu dudana. Baina inbidia izate-koa da Athleticen jokalari gazteekinegiten duten lana. Gazteagoa nin-tzenean bai, inbidia sanoa nuen, se-

lekzioko kide batzuk ordurako arituakzirelako jokatzen edo entrenatzenAthleticeko lehen taldean, edo deial-dian sartu zituztelako. Batzuetan,pentsatzen nuen ez zela txarra izangosenide euskaldunen bat aurkitzea hanjokatu ahal izateko eta pauso batzukaurreratzeko. Baina nire helburua Bar-tzelonan jokatzea izan da beti, eta gaisentitzen naiz merezi dudala erakus-ten segitzeko.Zure ustez,zer gertatuko da gaurgauean Mestallan?Oso partida borrokatua izango da.Irudipena daukat Athletic partida ho-netarako prestatzen ibili dela, etaasko neurtu duela Ligako azken nor-gehiagoketan. Arrunt bizia izango da.Jokalari batzuk ezagutzen ditut, se-lekzioan elkarrekin ibili garelako: JaviMartinez, Susaeta... Ondo ezagutzenditut, eta onak dira. Sekula ez naizizan Kopako finalean, baina uste dutsekulako giroa izango dela. Futbola-ren festa izugarri bat. Eta, batez ere,baten eta bestearen zaleak ikusi nahiditut, senideturik dauden bi zale mul-tzo horiek. Lehen aipatu dizut, ba,Kataluniarekin San Mamesen jokatugenueneko giroa; ba, antzeko zerbaitespero dut.Badakizu Caparrosek zelaian eus-karaz eginarazten diela jokalariei,aurkariak jakin ez dezan zer dioten?Zuek ere beste hainbeste egiten du-zue? [Barrez] Txikikeria horiek garrantziaizan dezakete, baina ez dute erabaki-tzen partida. Denak laguntzen du. Egiaesan, guk egiten dugu hori. Zelaian, Pi-querekin hitz egin behar badut, kata-

lanez egiten dut, eta Iniestarekin, be-rriz, gaztelaniaz. Abantaila izan liteke,bai, baina, egia esanda, ez dugu askopentsatu horretaz.Hiru tituluak irabazterik bai?Oraindik denbora pixka bat behar da.Baina gero eta gutxiago. Inoiz ez dugupentsatzen guztian batera, hiru titu-luetan batera. Daukagun pentsaerariesker heldu gara honaino. Partidazpartida joateko kontu horrek topikoadirudi, baina egia da. Batez ere, buruaondo preparatuta edukitzea partidaerabakigarrietarako. Finaletarako,hala nola Mestallarako.Orain arte,zerk egin dizu zirrararikhandiena Bartzelonako jokalarigisa? Oso gogoan dut beheko taldearekinentrenatzera Ciutat Esportivara joannintzen batean. Esan ziguten lehentaldearen deialdian sartuko gintuzte-la, Egipton lagunarteko partida batjokatzeko. Eta, jakina, zirrara handiaegin zidan aldagelan sartzeak, joka-lari haiekin batera aldatzeak, haiekbertan ikusteak, leku berean. Horrekzirrara handiagoa egin zidan, futbolzelaiak baino. Izan ere, zelaian futbo-lean aritzen zara, eta beti aritu izanzara horretan. Tira: beharbada, hera-be samar sentitzen zara munduko jo-kalaririk onenekin egonda, bainaondo...Harro zaude zure herriaz,Linyolaz(Pla d’Urgell,Lleida).Denak Valen-tziara etorri al dira?[Barrez] Denak ez, baina espero dutasko izatea harmailetan, eta Bartze-lonarekin nola irabazten dudan ikus-tea.

Es troben a València dues institucions que hanrepresentat els seus països en anys difícils.

Toni Padilla

Expliquen que l'amor deconveniència entreBarça i Athletic va néi-xer ja abans del fran-quisme, aquella època

en que el poder utilitzava l'esportper als seus objectius parlant, perexemple, de «furia española». Du-rant el franquisme, però, ningúno explicava com havia nascutaquesta expressió. I no ho feienperquè va néixer en un partit en-tre les seleccions d’Espanya i Suè-cia del Jocs Olímpics d’Anvers, el1920, fent la centrada Sabino Bil-bao i José Maria María Belauste-guigoitia, «Belauste», el gol. Elsdos eren jugadors de l’Athletic. Iel segon, un exmilitant del PNB,partit que va abandonar el 1930quan va ser un dels fundadorsd'Acció Nacionalista Basca(ANB). Una realitat, doncs, quepoc tenia a veure amb aquella «fu-ria española» que volia usar elfranquisme. Perquè com es podiaexplicar tot plegat sense dir quel’autor d’aquell gol havia marxata l’exili per cridar en un acte polí-tic «Muera España»?. Tocava, peraixò, amagar la realitat. Tocavautilitzar el futbol en una direcció,estirant cap al centre, perquè lagent no recordés que aquest es-port també havia estat utilitzatper altres per estirar cap a l’exte-rior. I en aquesta banda de la cor-

da, aquesta que estirava contra elcentralisme, és on sovint s'hi hantrobat els protagonistes d'aquestafinal, l’Athletic i el Barça, dosclubs vinculats al nacionalismebasc i català. I algú creu que va seruna casualitat que el franquismedecidís que el primer partit de fut-bol organitzat a Barcelona un coples seves tropes van ocupar la ciu-tat el 1939 fos un Barça-Athletic?Era un partit per depurar a dosclubs que havien pecat amb elsseus posicionaments polítics.

Fidelitat i compromísL’Athletic i el Barça són dos clubsidentificats amb un poble. Sónclubs que han acollit a tothom quiestigués disposat a estimar elsseus colors sense comprovar laseva filiació política. Però inevita-blement, en el subconscient popu-lar, aquests dos clubs s’han identi-ficat amb el nacionalisme, tot ique esportivament sempre hanescollit camins diferents: L’Athle-tic s’ha recolzat en una política dejugar sempre amb gent de la casa.El Barça, en canvi, es basa enaquella estrofa de l'himne que diuque «tant se val d’on venim». Defet, només cal veure el perfil d'al-guns dels presidents que van co-mençar a marcar el rumb d'aques-tes històriques entitats: Alejan-dro De La Sota (1911-17) i ManuelDe la Sota (1926-29) a l'Athleticvan ser grans partidaris de l'idea

de jugar només amb jugadors lo-cals, i van ser també membres d'u-na família clau en els primersanys de vida del PNB. En canvi aBarcelona hi ha aquell home nas-cut suís i batejat Hans que mori-ria català amb una làpida on esllegeix Joan i no Hans: Joan Gam-per, fundador i expresident delBarça en diferents períodes.

La casualitat va voler que la ma-duresa del nacionalisme -política-ment parlant- arribés en els matei-xos anys en que el futbol esdeveniauna passió de masses, amb els dosclubs vivint la que era la seva pri-mera època daurada. Va ser fàcilper això, que a Bilbao, la política depedrera del club lligués de seguidaamb el nacionalisme. I a Catalun-ya, Gamper va anar més enllà endecidir que el club s'adherís a la

campanya de la Mancomunitatdel 1918 en favor de l'Autonomia deCatalunya, fet que va portar al dia-ri nacionalista “La Veu de Cata-lunya” a escriure que el Barça hapassat “a ésser el club de Catalun-ya”. Poc després arribaria un d'a-quells dies que marquen el futur:l’afició blaugrana xiularia la Mar-

xa Reial a l’estadi de Les Corts(1925), i el Barça quedaria agerma-nat per sempre més amb el nacio-nalisme català. Seguirien debatsaferrissats entre partits com la Lli-ga de Francesc Cambó i ERC cer-cant tenir homes de confiança a lallotja de les Corts. I arribaria alsanys trenta la figura de Josep Su-ñol i Garriga, el president blaugra-na afusellat durant la guerra civilper ser diputat d’Esquerra Repu-blicana. Quan precisament du-rant la Guerra Civil, al País Basc,hi havia per primer cop un lehen-dakari: el nacionalista José Anto-nio Aguirre....qui era exjugador del’Athletic. També durant els anystrenta, molts directius i jugadorsd'aquest club van participar acti-

vament en el naixement de la se-lecció que seria ambaixadora delPaís Basc durant la Guerra Civil. Iva ser així que quan l'ombra delfranquisme va caure sobre SanMamés i Les Corts, els dos clubs jaeren més que un club.

Quedava amagat aleshores a lesgraderies d'aquests temples delfutbol l'element reivindicatiu, peròva estar llest per ressorgir ambforça amb la mort del dictador. I hova fer de la mà d'aquella històricaikurriña que va dur el Chopo Iribaramb Kortabarria al vell Atotxa el1977 i de la multitud de senyeres ca-talanes que apareixerien al CampNou per a celebrar el gol de Rei-xach en el primer Barça-Madridsense Franco, el 1975.

Athletic iBarça, futbolamb el poble

06 Dos clubs arrelats al paísvilaweb • berria • dimecres 13 de maig de 2009

Catalunya i Euskal Herria. Dues aficions solidàries. ALBERT OLIVÉ / EFE

Quan l’ombra delfranquisme va cauresobre San Mamés i lesCorts, Athletic i Barça jaeren més que dos clubs

Dos clubs arrelats al país 07 dimecres 13 de maig de 2009 • vilaweb • berria

Bartzelona eta Athletic, futbola herriarekinGarai txarretan beren herrialdeak ordezkatu dituzten bi erakunde elkartuko dira Valentzian

Esaten dute frankismoa baino lehensortu zela Bartzelonaren eta Athleti-cen arteko maitasun komenentziaz-koa. Frankismoan, botereak berehelburuen arabera erabili zuen kirola;esaterako, «espainolen furia» aipa-tuz. Garai hartan, ordea, inork ezzuen esaten nola sortua zen esaerahori. Eta ez zuten esaten, Espainiaeta Suediaren partida batean sortuzelako 1920an, Anberesko OlinpiarJokoetan, jokaldi jakin baten haritik:Sabino Bilbaok erdiratu zuen, etaJose Maria Belaustegigoitia Belaus-te-k gola sartu. Biak Athleticeko jo-kalariak ziren. Eta, gainera, Belauste-gigoitia EAJko kide izana; 1930eanalde egin zuen alderditik, eta bestebat sortu: EAE-ANV, Eusko AbertzaleEkintza.

Errealitateak, beraz, ez zuen zeri-kusi handirik frankismoak erabiltzenzuen «espainolen furia» harekin.Izan ere, nola esplikatu nondik zeto-rren esaera, esan gabe gol hura sartuzuenak erbestera alde egin zuela,ekitaldi politiko batean «Espainiaerrekara!» oihukatzeagatik. Erreali-tatea ezkutatu beharra zegoen. Kiro-la alde batera erabili beharra zegoen,lepoa erdialdera luzatuz; hartara,jendea ez zen gogoratuko beste ba-tzuek ere erabili izan zutela kirol hori,baina lepoa kanpoaldera luzatzeko.Eta sokaren alde horretan, zentralis-moaren kontra egiten zuen alde ho-rretan, askotan elkartu dira final ho-netako protagonistak, Athletic etaBartzelona, euskal nazionalismoarieta nazionalismo katalanari lotuak.Eta inork uste al du kasualitatea izanzela frankismoak erabaki izana1939an Bartzelona okupatu ondo-ren bertan jokaturiko lehen partidaBartzelona-Athletic izatea? Bi klube-tan garbiketa egiteko partida batizan zen, biek ere bekatua egina bai-tzuten beren jarrera politikoekin.

Athleticek eta Bartzelonak bategiten dute zeinek bere herriarekin.Bietan, ongi hartzen dute klubarenkoloreei atxikitzen zaien nornahi,pentsaera politikoa kontuan hartugabe. Baina, ezin bestela izan, bi klu-bak nazionalismoarekin identifikatuizan dira herriaren subkontzientean,nahiz eta bide bereiziak hartu dituz-ten kirol aldetik: Athleticek etxekojendearekin jokatzearen alde egindu; Bartzelonak, aldiz, ereserkiarenhonako hitz hauek ditu oinarri: «Ezdu inportarik nondik gatozen». Hainzuzen, ikusi besterik ez dago zer-no-lako presidenteek ireki zuten bi era-kunde historikoon bidea: Athleticen,Alejandro de la Sotak (1911-1917) etaManuel de la Sotak (1926-29) berta-ko jokalariekin bakarrik jokatzearenalde egin zuten, eta EAJren hasierakourte haietan giltzarri izaniko familiabateko kideak ziren biak; Bartzelo-nan, aldiz, Suitzan jaiotako gizon bat,Hans deitutakoa, katalan hil zen etaharen hilarrian Joan ageri da, eta ezHans: Joan Gamper zen, Bartzelona-ren sortzaile eta behin baino gehia-gotan presidentea izana.

Halabeharrak nahi izan zuen na-zionalismoaren helduaroa —politikaaldetik— bat etortzea futbolaren za-balkundearekin, bi taldeak urrezkolehen garaian zirela. Horregatik, Bil-bon segituan lotu zen harrobiaren al-deko politika nazionalismoarekin.Eta Katalunian, Gamper urrunagojoan zen: Bartzelonak babesa eman

zion 1918an Mankomunitateak Kata-luniako Autonomiaren alde eginikokanpainari, eta horrek hauxe esana-razi zion La Veu de Catalunya egun-kari nazionalistari: «Kataluniako tal-dea bihurtu da». Handik gutxira,etorkizunerako mugarri bat jarri zen:zaleek txistu egin zioten Errege Mar-

txa-ri Corts-eko estadioan (1925), etaBartzelona nazionalismo katalanare-kin lotuta geratu zen sekula betiko.

Ika-mika gaiztotuak ere izan zirenalderdien artean; hala nola FrancescCamboren Lligaren eta ERCren artean,denek nahi baitzuten beren konfian-tzako gizonak izatea Corts-eko oho-rezko harmailetan. Eta 30eko urteetanJosep Suñol i Garriga presidentea hel-du zen, 36ko gerran fusilatua ERCkodiputatua izateagatik. Justu orduan-

txe, gerra garaian, aurreneko aldiz le-hendakari bat zuten Euskal Herrian:Jose Antonio Agirre nazionalista... etaAthleticeko jokalari izana. Urte haietanbertan, taldeko zuzendaritzako kideeta jokalari askok zuzenean parte har-tu zuten selekzioa sortzen; 36ko gerragaraian, Euskal Herriaren enbaxado-rea izan zen selekzioa. Eta, hala, fran-kismoaren itzala San Mames etaCorts-era heldu zeneraino, bi taldeaktalde baino gehiago ziren.

Frankismoan, futbolaren tenpluhorietako harmailetan ezkutatzen zi-ren aldarrikapenak, baina prest zeu-den diktadorea hil zenean indarrezagertzeko. Eta halaxe gertatu zen1977an Atotxan, Iribarrek eta Korta-barriak ikurrina atera zutenean, eta1975ean senyera bazter guztietanagertu zenean Rexachen gola ospa-tzeko, Franco hil ondoren jokaturikolehen Bartzelona-Real Madril parti-dan.

Valentziavilaweb • berria • asteazkena, 2009ko maiatzaren 13a

Valènciadimecres 13 de maig de 2009 • vilaweb • berria

Benvinguts a ValènciaMés enllà dels tòpics i els deliris de grandesa del’alcaldessa que ens governa, descobrireu unaaltra ciutat. I és una València oculta però viva ique desperta cada dia entre les Torres de Se-rrans i les de Quart, allà on s’alça un entramatmedieval ple de racons màgics i tresors histò-rics, hereus i testimonis d'una identitat que ensfa germans. Una València que no renega d’a-questa identitat i que per això ix al carrer dosvoltes a l’any per celebrar que continuem viusmalgrat els 300 anys de derrotes, prohibicions ienganys.

Una València popular, mestissa, plena en ba-rris on la vida bull i que conserven aquell anticencant que ha sobreviscut al pas dels anys. UnaValència veïnal, que s’organitza en associa-cions, entitats i plataformes que es reuneixenen casals, ateneus o edificis que aixopluguenmoviments socials i culturals.

Una València verda, mediterrània, que volconviure amb l’horta, amb aquesta horta tanamenaçada però viva encara, un oceà d’alque-ries i palmeres, hereva del la tradició àrab i ro-mana que l’ha marcat. La mateixa que arriba

amb tramvia fins a una mar escortada per ba-rris que lluiten per defensar cases construïdesamb aquell toc modernista que es mescla ambles olors de sal. O que sobreviu entre pinars idunes de platges verges salvades per les mobi-litzacions populars o en les aigües salines d’unllac habitat per aus i peixos i pescadors que lasolquen amb barques que es remen amb can-yes i fang.

Una València que te memòria, que està or-gullosa d’haver estat la darrera capital repu-blicana i que per això ha recordat, defensat ihomenatjat els noms de les milers i milers devíctimes de la repressió franquista que jauenen una immensa fossa comuna que l’Ajunta-ment ha volgut cimentar. Una València queha sobreviscut a l’estafa de la ‘Transició Políti-ca’ que ací és digué ‘Batalla de València’ i quefou protagonitzada per la violència extremad’una extrema dreta que encara avui conti-nua actuant amb una total i sospitosa impuni-tat. I és la València de Guillem Agulló, assassi-nat pels feixistes fa quinze anys, i la de totes lesfornades de joves independentistes que enca-ra criden amb ràbia ‘Ni oblit ni perdó!”, o la detants espais autogestionats per una tradicióllibertària que sempre ha reviscolat.

Una València culta, moderna, que se sumaa les campanyes per l’ensenyament en la llen-

gua pròpia en unes escoles públiques defen-sades per mestres i alumnes que desbordencarrers per combatre les agressions de la Ge-neralitat. Una València irreverent, transgres-sora, que viu als versos de Vicent Andrés Es-tellés, als personatges de Ferran Torrent o alscartells de Josep Renau i que manté teatrescrítics mentre continua engendrant gransmúsics de jazz, cançó i rock que són boicote-jats a la televisió pública i ignorats en les pro-gramacions de les festes locals. UnaValència que, tot i així, no es resig-na a perdre aquestes festes iencara les viu com abans,alçant falles populars, ju-gant a pilota als trinquets ocantant albades, a mitjanit, pels carrers silencio-sos, entre dolçaines i ta-bals.

Una València, en definitiva,que avui us dona la benvingudaperquè encara batega, orgullosa idigna, dins el cor de la gent que se l’estima deveritat.

Xavi Sarrià Escriptor i cantant dels Obrint Pas,

buc-insígnia de la música en catalàfeta des del País Valencià.

Ongi etorriValentziaraZientzien Hiriaz, Amerika Kopaz eta alka-tearen gainerako handinakeriez harago,hemen hiri bat dago. Hiri ezkutu baina bi-zia, bere duintasuna aldarrikatzeko irri-kaz.

Eta Valentzia, hain zuzen, ErdiAroko bere hiri zoragarri ho-

rretan esnatzen da, altxorhistorikoetan aberats:

Merkatu Zentrala, Mica-let, GeneralitatearenJauregia..., denak erebatzen gaituen nortasu-naren erakusgarri. Va-

lentziak ez baitaukaahanzteko nortasun hori:

urtean bitan, urriaren 9aneta apirilaren 25ean, milaka la-

gun ateratzen dira kalera zutik gaudelaospatzeko, 300 urtean pertsekuzioa eta de-bekuak sufrituagatik.

Valentzia herrikoia, mestizoa, bizitasu-nez beteriko auzoak dituena, garai batekoxarmaz sorginduak. Elkarteak eta plata-

formak sortzen dituen Valentzia hau, ate-neoetan bildu eta eraikin osoak okupatzendituena, hizkuntzaren eta kulturarenalde.

Baratzeekin batean bizi den Valentziahau, arabiarren eta erromatarren tradizioagogoan. Hondartzara tranbian doan Valen-tzia bat, auzotik auzora, Cabanyalen bezalaborrokan, ukitu modernistako etxe apalbaina apain horien alde, kresala usainaz.Valentzia mediterranear bat, denborarenjoanari aurre egiten diona, bizi-bizia auzo-tarrek salbaturiko Salerko pinadietan etadunetan, Albufera dotorean, milaka hegaz-ti, milaka arrain, arrantzaleak ontzietan,dena kainabera eta lokatz.

Oroimena duen Valentzia hau, bere ira-gan gorri eta matxinoari uko egiten ez dio-na, harro dagoena azken hiriburu errepu-blikanoa izan zelako eta, hortaz, krudelke-riarik latzenaz zigortu zutelako.Frankismoaren 20.000 biktimak omendudituena, nahiz eta Udalak zementuz azpira-tu nahi zuen hobi komuna. Trantsizio poli-tikoaren iruzurretik bizirik atera den Va-lentzia hau, Valentziako Guduko eskuinmuturraren indarkeria bortitza gorabehe-ra. Eta Guillem Agullo gazte erailaren Va-lentzia honetan, gazte independentistek

oihu egiten dute oraindik: «Ez dugu ahaz-tuko, ez barkatuko». Gune autogestiona-tuen Valentzia, tradizio libertarioari segi-ka.

Valentzia jantzi eta modernoa, bertakohizkuntzan irakastearen aldekoa. Eskolakoperatibena, eskola publikoena, duinta-suna defendatzen duena Generalitatearenpolitikak borrokatuz. Valentzia urratzai-lea, lotsagabea, Vicent Andres Estelles-ensuzko bertsoetakoa. Oraindik teatroakbetetzen dituen Valentzia bat, antzerkitalde berriak deskubritzen dituena etaCarmera, Micaletera eta Estrellara era-man. Jazz edo rock musikari handiakematen dituena, nahiz eta telebista publi-koan agertu ez. Herri festak galtzeari ukoegiten dion Valentzia hau, herri fallakaltxatzen dituena, trinketetara jotzenduena pilotan aritzera, eta, gauerdian,albadak kantatzen dituena, dultzaina etaatabala lagun.

Azken batean, egiaz hiria maite duenjendearen bihotzeko Valentzia, taupadaka,harro, duin.

Xavi Sarrià Idazlea eta kantaria,

Obrint Pas Valentziako katalanezkomusikaren ordezkari nagusietakoa

Per fer el mos, anar detapes o dinar:Nom › Adreça [barri]pCentre de Cultura Contemporània"Octubre" › C/ Sant Ferran,12.[Ciu-tat Vella].Seu social de l’Acció Cultu-ral del País Valencià,punt de trobada iepicentre cultural de la ciutat on ser-veixen cuina casolana a bon preu,en-voltat de cultura,exposicions i llibres.pBar "El Polp" › C/ La Reina,148[El Cabanyal].Cuina mediterràniade peix i arrossos a l’amenaçat barrimariner del Cabanyal.p"Ca Pepica" › Passeig Neptú [ElCabanyal].Arrossos i cuina medi-terrània junt a la mar i el port.pBar "La Canyeta" › C/ Emili Baró,90.[Benimaclet].Menús assequi-bles a bon preu i bona qualitat.p"La Kañameria" › C/ Prudenci Al-cón i Mateu,2.[Benimaclet].Gas-tronomia del cànem amb menú diaribo i a bon preu.pBiocafé › C/ Murta,11.[Benima-clet].Esmorzars i dinars elaboratsamb productes ecològics.Menú diaria bon preu.pRestaurant "Yuso" › C/ Cruz,4.[Barri del Carme].Arrossos i moltbona amb oferta de menú diari alcentre històric de València.pBar "Les Tendetes" ›Creuamententre Alboraia i Almàssera.En ple corde l'horta valenciana,i només a 5 mi-nuts de la ciutat,es pot gaudir de tota lacuina tradicional i casolana valenciana.pBodega Valero › Palleter,51 [BarriExtramurs].Entrepans,tapes i elclàssic barrejat valencià (semblant ala barreja berguedana).pRestaurant Can Bermell › c/ San-to Tomas,18 [Barri del Carme].Cui-na tradicional valenciana.Especiali-tat en carns a la brasa.pLa Mandragora › s/ Mare Vella 15[Barri del Carme].Associació vega-na situda al barri del Carme.Menúsdiaris diversos i de qualitat.pRestaurant El Rall › c/ Tundidors2 [Barri El Mercat].Arrossos tradi-cionals al centre de ValènciapLaika › Carrer Turia 50 [Barri ElBotànic].Bons Entrepans i tapes enaquest local decorat amb elementsde l'aeronàutica soviètica.pTràfec d’Entrepans ›c/Roters 16[Barri del Carme].Entrepans bons i rà-pids al costat de les Torres de Serrans.pBar El Pilar › Plaça del Tossal [Ba-rri del Carme].Tapes tradicionals alcor del barri del Carme

Per sopar i fer un glop:pCentre Social-bar "Terra" › C/ Ba-ró de Sant Petrillo,9.[Benimaclet].Centre social amb cuina de tapes ientrepans fets amb productes va-lencians i ecològics,a preus popularsi de gran qualitat.pCa Revolta ›C/ Santa Teresa,10.[Barri del Carme].Seu social delcol·lectiu Revolta on serveixen soparsa base tapes i entrepans.Espai reco-manat per a prendre un copa,en bonambient i al centre històric de València.pGuirigall › Carrer Doctor BeltránBigorra,18 [Barri del Carme].Bonambient,bones copes i bones tapes.Disposa de pantalla gegant per aveure el partit.pLa Cava del Negret.› Plaça Negret1 [Barri del Carme].Situat a l'acolli-dora plaça del negret del barri delCarmepCafè Lisboa › Plaça Doctor Colla-do 9 [Barri del Carme].Situat da-vant de la Llotja de valència,terrassai local que ja són un clàssic a la ciutatde València.pEl Glop › Plaça de Benimaclet.[Benimaclet].Històric pub del barride Benimcalet,situat al cor del seucasc antic,on podreu per una copa aritme de rock,rap i reggae.pEl Asesino ›Plaça del Cedre,1 [Ce-

dre].El pub clàssic de la zona del Ce-dre,amb bona música i millor am-bient.• Pink Club › C/ Plaça Dr.GarciaBrustenga,8 (darrere del C/ PrimatReig).[Benimaclet].Bona músicaen un local situat a escassos metresdel camp del Mestalla.pLa Tabernaire › c/Dénia,18 [Barride Russafa].Tapes elaborades decuina tradicional i productes ecolò-gics i regades amb vi de la terra.

Per passar-la bé:pAteneu popular › Carrer Pere Bon-fill,12.[Barri del Botànic].Ambientsocial compromès i bon rotllo.pCafenet › Avda Blasco Ibáñez 113[Cedre].Punt de trobada de moltsestudiants.Ambient alternatiu i rela-xat per a fer una cervesa abans delpartit.pAnòmia › C/ de Ruaya nº4.El mi-llor jazz amb bon ambient en un delslocals històrics de la nit valenciana.pFata Morgana ›c/Calle Salas Qui-roga 4.[Barri de Jesús].Bona músicai bon ambient al barri de Jesús,davantla popular i característica Finca Roja.pDub Club › C/Jesus,91 [Barri deJesús].Els millors djs i concerts dereggae i altres derivats de la músicajamaicana.pTúrmix › c/Doctor Chiarri 8 [Barridel Carme].Un dels punt calents deles nits al Carme.pRadio City › Santa Teresa,19 [Ve-lluters].Ambient festiu de tot tipus.pFlow › Plaça d’Hondures,35 [Ciu-tat Jardí].El millor drum'n'bass perballar i desconnectar i celebrar lavictòria d’alguns dels dos equips.pCracken › Plaça d’Hondures,37[Ciutat Jardí].Ambient rocker a Ciu-tat de València.pGondwana ›Carrer Cura Femenia

6.[Barri de Russafa].Restaurant a l’-històric barri multicultural de Russafa.pMatisse › Avinguda Campoamor60 [Ciutat Jardí].Pub ample i ambbona música situat enmig de la po-pular zona de bars de de Ciutat Jardí.pEl Loco › Erudito Orellana,12 [Ex-tramurs].Sala de concerts de ta-many mitjà.La nit del partit toquenla llegendària banda d'ska de NovaYork The Toasters amb djs delcol·lectiu Bredda.pChill out › Carrer de baix,20 [Barridel Carme]. Local estit ‘chill out’benelegant.pQuart › Carrer Guillem de Castronº127 [Torres de Quart].Bar d'am-bient LGTB amb bon menjar i gresca.pGranma › Carrer botànic,22 [JardíBotànic].Local compromés vincu-lat als joves d’EU.pEl Rojo › Carrer Literato Azorín,8[Barri de Russafa].Bon sopar i elbon clima de Russafa.p Jimmy Jazz › Baja 28 [Barri delCarme].Música jazz de qualitat i co-pes i billar.pCarajillo › Plaça Xuquer,11 [propde Mestalla].El café més emblemà-tic de la Plaça Xuquer.pM Club › Perez Escrich 15.Sala al-ternativa de rock and roll oberta gai-rebé tota la nit.

Per visitar i aprofitar el dia.pBarri del Cabanyal.Barri marinerde la ciutat de València actualmentamenaçat per l'especulació i el pro-jecte d'enderrocament impulsat perl'Ajuntament de València,amb unaampla oposició social.Arquitecturatradicional valenciana i marinera.pBarri del Carme.Centre històric dela Ciutat de València on encara po-deu perdre’s per carrerons d’encantsi gaudir de les restes de la murallaque encerclava la ciutat, les Torres deSerrans i de Quart,el Micalet o LaLotja i el Mercat Central de València.pHorta de València.Des del barri dellauradors de Benimaclet fins el po-ble "orxater" d'Alboraia,es pot gau-dir de l'impressionant Horta deValència,la fertilitat de la qual hamantingut l'economia valencianadurant segles.Actualment estàamenaçada per la fal·lera construc-tora i diverses infraestructures.pAlbufera de València.Desplaçant-se amb cotxe o en bicicleta podeu vi-sitar aquest espai natural que es tro-ba entre el sud de la comarca de L'Horta i La Ribera Baixa.Meravello-sos humedals envoltats,per unabanda,d'horta i,per d'altra,de les du-nes costeres de El Saler i El Perelló.

Un país en movimentGuanyi qui guanyi,no deixeu de mu-llar-vos els peus a la platja de la Mal-va-rosa.I si voleu endur-vos la bandasonora d’un país sovint desconegutque segueix cantant i ballant,podeuescollir entre Raimon i Ovidi Montllor;entre l’arrel tradicional d’Al Tall i Mi-quel Gil; entre la nova fornada rocke-ra encapçalda pels Obrint Pas i LaGossa Sorda; entre la nova cançó deFeliu Ventura o Pau Alabajos o bé,optar per les cançons de batre de Pep‘Gimeno’Botifarra,la veu dels llaura-dors i llauradores del País Valencià.D’un país que malda per sobreviurepodeu obtenir més informació a:pAcció Cultural del País Valencià:http://www.acpv.catpEscola Valenciana:http://www.escolavaleciana.compEspai País Valencià al Principat:http://www.espaipaisvalencia.orgSelecció realitzada per Vilaweb iBerria amb el suport de JordiMuñoz (Espai País Valencià),Natxo Calatayud (Centre SocialTerra) i Xavi Sarrià (Obrint Pas).

VilaWeb katalanezko egunkarielektroniko nagusia da; arrakastahandia du irakurleen artean,etabere kalitatea aitortzen zaio,mundu digitalean gutxiri bezala.1995az geroztik,VilaWeb aitzin-daria izan da Herrialde Katalane-tan Internet garatzeko orduan:arrakasta ekarri die sarera katala-nari eta kultura katalanari,eta,.catdomeinuaren bitartez,bideaerakutsi die mundu guztiko kultu-ra gutxituei.VilaWebek informa-zioa ematen du eguneko 24 or-duetan,zuzenean,eta,gainera,IPtelebista kanal bat dauka.Inde-pendentzia editorial zorrotzena-rekin,beti erakutsi du zein hurbilsentitzen duen euskal herria.

berriaBerria (www.berria.info) és l'únicdiari d'informació general publi-cat en euskara.Va néixer el junyde 2003,cobrint el buit que vadeixar al quiosc basc el diariEgunkaria,clausurat injustamentper l'Audiència Nacional espan-yola.És un diari independent,estàndard,nascut amb la vocaciód'oferir un diari de qualitat a totsaquells lectors i lectores que hanoptat per viure en euskara i ambuna més que acceptable quotade mercat,tenint en compte la re-alitat sociolingüística d'EuskalHerria.Treballa amb sensibilitatla realitat dels pobles sense estat,posant especial atenció a la reali-tat dels Països Catalans.

ATHLETICHIRIA

ZONABLAUGRANA

MESTALLA

Valentziavilaweb • berria • asteazkena, 2009ko maiatzaren 13a

Valènciadimecres 13 de maig de 2009 • vilaweb • berria

Benvinguts a ValènciaMés enllà dels tòpics i els deliris de grandesa del’alcaldessa que ens governa, descobrireu unaaltra ciutat. I és una València oculta però viva ique desperta cada dia entre les Torres de Se-rrans i les de Quart, allà on s’alça un entramatmedieval ple de racons màgics i tresors histò-rics, hereus i testimonis d'una identitat que ensfa germans. Una València que no renega d’a-questa identitat i que per això ix al carrer dosvoltes a l’any per celebrar que continuem viusmalgrat els 300 anys de derrotes, prohibicions ienganys.

Una València popular, mestissa, plena en ba-rris on la vida bull i que conserven aquell anticencant que ha sobreviscut al pas dels anys. UnaValència veïnal, que s’organitza en associa-cions, entitats i plataformes que es reuneixenen casals, ateneus o edificis que aixopluguenmoviments socials i culturals.

Una València verda, mediterrània, que volconviure amb l’horta, amb aquesta horta tanamenaçada però viva encara, un oceà d’alque-ries i palmeres, hereva del la tradició àrab i ro-mana que l’ha marcat. La mateixa que arriba

amb tramvia fins a una mar escortada per ba-rris que lluiten per defensar cases construïdesamb aquell toc modernista que es mescla ambles olors de sal. O que sobreviu entre pinars idunes de platges verges salvades per les mobi-litzacions populars o en les aigües salines d’unllac habitat per aus i peixos i pescadors que lasolquen amb barques que es remen amb can-yes i fang.

Una València que te memòria, que està or-gullosa d’haver estat la darrera capital repu-blicana i que per això ha recordat, defensat ihomenatjat els noms de les milers i milers devíctimes de la repressió franquista que jauenen una immensa fossa comuna que l’Ajunta-ment ha volgut cimentar. Una València queha sobreviscut a l’estafa de la ‘Transició Políti-ca’ que ací és digué ‘Batalla de València’ i quefou protagonitzada per la violència extremad’una extrema dreta que encara avui conti-nua actuant amb una total i sospitosa impuni-tat. I és la València de Guillem Agulló, assassi-nat pels feixistes fa quinze anys, i la de totes lesfornades de joves independentistes que enca-ra criden amb ràbia ‘Ni oblit ni perdó!”, o la detants espais autogestionats per una tradicióllibertària que sempre ha reviscolat.

Una València culta, moderna, que se sumaa les campanyes per l’ensenyament en la llen-

gua pròpia en unes escoles públiques defen-sades per mestres i alumnes que desbordencarrers per combatre les agressions de la Ge-neralitat. Una València irreverent, transgres-sora, que viu als versos de Vicent Andrés Es-tellés, als personatges de Ferran Torrent o alscartells de Josep Renau i que manté teatrescrítics mentre continua engendrant gransmúsics de jazz, cançó i rock que són boicote-jats a la televisió pública i ignorats en les pro-gramacions de les festes locals. UnaValència que, tot i així, no es resig-na a perdre aquestes festes iencara les viu com abans,alçant falles populars, ju-gant a pilota als trinquets ocantant albades, a mitjanit, pels carrers silencio-sos, entre dolçaines i ta-bals.

Una València, en definitiva,que avui us dona la benvingudaperquè encara batega, orgullosa idigna, dins el cor de la gent que se l’estima deveritat.

Xavi Sarrià Escriptor i cantant dels Obrint Pas,

buc-insígnia de la música en catalàfeta des del País Valencià.

Ongi etorriValentziaraZientzien Hiriaz, Amerika Kopaz eta alka-tearen gainerako handinakeriez harago,hemen hiri bat dago. Hiri ezkutu baina bi-zia, bere duintasuna aldarrikatzeko irri-kaz.

Eta Valentzia, hain zuzen, ErdiAroko bere hiri zoragarri ho-

rretan esnatzen da, altxorhistorikoetan aberats:

Merkatu Zentrala, Mica-let, GeneralitatearenJauregia..., denak erebatzen gaituen nortasu-naren erakusgarri. Va-

lentziak ez baitaukaahanzteko nortasun hori:

urtean bitan, urriaren 9aneta apirilaren 25ean, milaka la-

gun ateratzen dira kalera zutik gaudelaospatzeko, 300 urtean pertsekuzioa eta de-bekuak sufrituagatik.

Valentzia herrikoia, mestizoa, bizitasu-nez beteriko auzoak dituena, garai batekoxarmaz sorginduak. Elkarteak eta plata-

formak sortzen dituen Valentzia hau, ate-neoetan bildu eta eraikin osoak okupatzendituena, hizkuntzaren eta kulturarenalde.

Baratzeekin batean bizi den Valentziahau, arabiarren eta erromatarren tradizioagogoan. Hondartzara tranbian doan Valen-tzia bat, auzotik auzora, Cabanyalen bezalaborrokan, ukitu modernistako etxe apalbaina apain horien alde, kresala usainaz.Valentzia mediterranear bat, denborarenjoanari aurre egiten diona, bizi-bizia auzo-tarrek salbaturiko Salerko pinadietan etadunetan, Albufera dotorean, milaka hegaz-ti, milaka arrain, arrantzaleak ontzietan,dena kainabera eta lokatz.

Oroimena duen Valentzia hau, bere ira-gan gorri eta matxinoari uko egiten ez dio-na, harro dagoena azken hiriburu errepu-blikanoa izan zelako eta, hortaz, krudelke-riarik latzenaz zigortu zutelako.Frankismoaren 20.000 biktimak omendudituena, nahiz eta Udalak zementuz azpira-tu nahi zuen hobi komuna. Trantsizio poli-tikoaren iruzurretik bizirik atera den Va-lentzia hau, Valentziako Guduko eskuinmuturraren indarkeria bortitza gorabehe-ra. Eta Guillem Agullo gazte erailaren Va-lentzia honetan, gazte independentistek

oihu egiten dute oraindik: «Ez dugu ahaz-tuko, ez barkatuko». Gune autogestiona-tuen Valentzia, tradizio libertarioari segi-ka.

Valentzia jantzi eta modernoa, bertakohizkuntzan irakastearen aldekoa. Eskolakoperatibena, eskola publikoena, duinta-suna defendatzen duena Generalitatearenpolitikak borrokatuz. Valentzia urratzai-lea, lotsagabea, Vicent Andres Estelles-ensuzko bertsoetakoa. Oraindik teatroakbetetzen dituen Valentzia bat, antzerkitalde berriak deskubritzen dituena etaCarmera, Micaletera eta Estrellara era-man. Jazz edo rock musikari handiakematen dituena, nahiz eta telebista publi-koan agertu ez. Herri festak galtzeari ukoegiten dion Valentzia hau, herri fallakaltxatzen dituena, trinketetara jotzenduena pilotan aritzera, eta, gauerdian,albadak kantatzen dituena, dultzaina etaatabala lagun.

Azken batean, egiaz hiria maite duenjendearen bihotzeko Valentzia, taupadaka,harro, duin.

Xavi Sarrià Idazlea eta kantaria,

Obrint Pas Valentziako katalanezkomusikaren ordezkari nagusietakoa

Per fer el mos, anar detapes o dinar:Nom › Adreça [barri]pCentre de Cultura Contemporània"Octubre" › C/ Sant Ferran,12.[Ciu-tat Vella].Seu social de l’Acció Cultu-ral del País Valencià,punt de trobada iepicentre cultural de la ciutat on ser-veixen cuina casolana a bon preu,en-voltat de cultura,exposicions i llibres.pBar "El Polp" › C/ La Reina,148[El Cabanyal].Cuina mediterràniade peix i arrossos a l’amenaçat barrimariner del Cabanyal.p"Ca Pepica" › Passeig Neptú [ElCabanyal].Arrossos i cuina medi-terrània junt a la mar i el port.pBar "La Canyeta" › C/ Emili Baró,90.[Benimaclet].Menús assequi-bles a bon preu i bona qualitat.p"La Kañameria" › C/ Prudenci Al-cón i Mateu,2.[Benimaclet].Gas-tronomia del cànem amb menú diaribo i a bon preu.pBiocafé › C/ Murta,11.[Benima-clet].Esmorzars i dinars elaboratsamb productes ecològics.Menú diaria bon preu.pRestaurant "Yuso" › C/ Cruz,4.[Barri del Carme].Arrossos i moltbona amb oferta de menú diari alcentre històric de València.pBar "Les Tendetes" ›Creuamententre Alboraia i Almàssera.En ple corde l'horta valenciana,i només a 5 mi-nuts de la ciutat,es pot gaudir de tota lacuina tradicional i casolana valenciana.pBodega Valero › Palleter,51 [BarriExtramurs].Entrepans,tapes i elclàssic barrejat valencià (semblant ala barreja berguedana).pRestaurant Can Bermell › c/ San-to Tomas,18 [Barri del Carme].Cui-na tradicional valenciana.Especiali-tat en carns a la brasa.pLa Mandragora › s/ Mare Vella 15[Barri del Carme].Associació vega-na situda al barri del Carme.Menúsdiaris diversos i de qualitat.pRestaurant El Rall › c/ Tundidors2 [Barri El Mercat].Arrossos tradi-cionals al centre de ValènciapLaika › Carrer Turia 50 [Barri ElBotànic].Bons Entrepans i tapes enaquest local decorat amb elementsde l'aeronàutica soviètica.pTràfec d’Entrepans ›c/Roters 16[Barri del Carme].Entrepans bons i rà-pids al costat de les Torres de Serrans.pBar El Pilar › Plaça del Tossal [Ba-rri del Carme].Tapes tradicionals alcor del barri del Carme

Per sopar i fer un glop:pCentre Social-bar "Terra" › C/ Ba-ró de Sant Petrillo,9.[Benimaclet].Centre social amb cuina de tapes ientrepans fets amb productes va-lencians i ecològics,a preus popularsi de gran qualitat.pCa Revolta ›C/ Santa Teresa,10.[Barri del Carme].Seu social delcol·lectiu Revolta on serveixen soparsa base tapes i entrepans.Espai reco-manat per a prendre un copa,en bonambient i al centre històric de València.pGuirigall › Carrer Doctor BeltránBigorra,18 [Barri del Carme].Bonambient,bones copes i bones tapes.Disposa de pantalla gegant per aveure el partit.pLa Cava del Negret.› Plaça Negret1 [Barri del Carme].Situat a l'acolli-dora plaça del negret del barri delCarmepCafè Lisboa › Plaça Doctor Colla-do 9 [Barri del Carme].Situat da-vant de la Llotja de valència,terrassai local que ja són un clàssic a la ciutatde València.pEl Glop › Plaça de Benimaclet.[Benimaclet].Històric pub del barride Benimcalet,situat al cor del seucasc antic,on podreu per una copa aritme de rock,rap i reggae.pEl Asesino ›Plaça del Cedre,1 [Ce-

dre].El pub clàssic de la zona del Ce-dre,amb bona música i millor am-bient.• Pink Club › C/ Plaça Dr.GarciaBrustenga,8 (darrere del C/ PrimatReig).[Benimaclet].Bona músicaen un local situat a escassos metresdel camp del Mestalla.pLa Tabernaire › c/Dénia,18 [Barride Russafa].Tapes elaborades decuina tradicional i productes ecolò-gics i regades amb vi de la terra.

Per passar-la bé:pAteneu popular › Carrer Pere Bon-fill,12.[Barri del Botànic].Ambientsocial compromès i bon rotllo.pCafenet › Avda Blasco Ibáñez 113[Cedre].Punt de trobada de moltsestudiants.Ambient alternatiu i rela-xat per a fer una cervesa abans delpartit.pAnòmia › C/ de Ruaya nº4.El mi-llor jazz amb bon ambient en un delslocals històrics de la nit valenciana.pFata Morgana ›c/Calle Salas Qui-roga 4.[Barri de Jesús].Bona músicai bon ambient al barri de Jesús,davantla popular i característica Finca Roja.pDub Club › C/Jesus,91 [Barri deJesús].Els millors djs i concerts dereggae i altres derivats de la músicajamaicana.pTúrmix › c/Doctor Chiarri 8 [Barridel Carme].Un dels punt calents deles nits al Carme.pRadio City › Santa Teresa,19 [Ve-lluters].Ambient festiu de tot tipus.pFlow › Plaça d’Hondures,35 [Ciu-tat Jardí].El millor drum'n'bass perballar i desconnectar i celebrar lavictòria d’alguns dels dos equips.pCracken › Plaça d’Hondures,37[Ciutat Jardí].Ambient rocker a Ciu-tat de València.pGondwana ›Carrer Cura Femenia

6.[Barri de Russafa].Restaurant a l’-històric barri multicultural de Russafa.pMatisse › Avinguda Campoamor60 [Ciutat Jardí].Pub ample i ambbona música situat enmig de la po-pular zona de bars de de Ciutat Jardí.pEl Loco › Erudito Orellana,12 [Ex-tramurs].Sala de concerts de ta-many mitjà.La nit del partit toquenla llegendària banda d'ska de NovaYork The Toasters amb djs delcol·lectiu Bredda.pChill out › Carrer de baix,20 [Barridel Carme]. Local estit ‘chill out’benelegant.pQuart › Carrer Guillem de Castronº127 [Torres de Quart].Bar d'am-bient LGTB amb bon menjar i gresca.pGranma › Carrer botànic,22 [JardíBotànic].Local compromés vincu-lat als joves d’EU.pEl Rojo › Carrer Literato Azorín,8[Barri de Russafa].Bon sopar i elbon clima de Russafa.p Jimmy Jazz › Baja 28 [Barri delCarme].Música jazz de qualitat i co-pes i billar.pCarajillo › Plaça Xuquer,11 [propde Mestalla].El café més emblemà-tic de la Plaça Xuquer.pM Club › Perez Escrich 15.Sala al-ternativa de rock and roll oberta gai-rebé tota la nit.

Per visitar i aprofitar el dia.pBarri del Cabanyal.Barri marinerde la ciutat de València actualmentamenaçat per l'especulació i el pro-jecte d'enderrocament impulsat perl'Ajuntament de València,amb unaampla oposició social.Arquitecturatradicional valenciana i marinera.pBarri del Carme.Centre històric dela Ciutat de València on encara po-deu perdre’s per carrerons d’encantsi gaudir de les restes de la murallaque encerclava la ciutat, les Torres deSerrans i de Quart,el Micalet o LaLotja i el Mercat Central de València.pHorta de València.Des del barri dellauradors de Benimaclet fins el po-ble "orxater" d'Alboraia,es pot gau-dir de l'impressionant Horta deValència,la fertilitat de la qual hamantingut l'economia valencianadurant segles.Actualment estàamenaçada per la fal·lera construc-tora i diverses infraestructures.pAlbufera de València.Desplaçant-se amb cotxe o en bicicleta podeu vi-sitar aquest espai natural que es tro-ba entre el sud de la comarca de L'Horta i La Ribera Baixa.Meravello-sos humedals envoltats,per unabanda,d'horta i,per d'altra,de les du-nes costeres de El Saler i El Perelló.

Un país en movimentGuanyi qui guanyi,no deixeu de mu-llar-vos els peus a la platja de la Mal-va-rosa.I si voleu endur-vos la bandasonora d’un país sovint desconegutque segueix cantant i ballant,podeuescollir entre Raimon i Ovidi Montllor;entre l’arrel tradicional d’Al Tall i Mi-quel Gil; entre la nova fornada rocke-ra encapçalda pels Obrint Pas i LaGossa Sorda; entre la nova cançó deFeliu Ventura o Pau Alabajos o bé,optar per les cançons de batre de Pep‘Gimeno’Botifarra,la veu dels llaura-dors i llauradores del País Valencià.D’un país que malda per sobreviurepodeu obtenir més informació a:pAcció Cultural del País Valencià:http://www.acpv.catpEscola Valenciana:http://www.escolavaleciana.compEspai País Valencià al Principat:http://www.espaipaisvalencia.orgSelecció realitzada per Vilaweb iBerria amb el suport de JordiMuñoz (Espai País Valencià),Natxo Calatayud (Centre SocialTerra) i Xavi Sarrià (Obrint Pas).

VilaWeb katalanezko egunkarielektroniko nagusia da; arrakastahandia du irakurleen artean,etabere kalitatea aitortzen zaio,mundu digitalean gutxiri bezala.1995az geroztik,VilaWeb aitzin-daria izan da Herrialde Katalane-tan Internet garatzeko orduan:arrakasta ekarri die sarera katala-nari eta kultura katalanari,eta,.catdomeinuaren bitartez,bideaerakutsi die mundu guztiko kultu-ra gutxituei.VilaWebek informa-zioa ematen du eguneko 24 or-duetan,zuzenean,eta,gainera,IPtelebista kanal bat dauka.Inde-pendentzia editorial zorrotzena-rekin,beti erakutsi du zein hurbilsentitzen duen euskal herria.

berriaBerria (www.berria.info) és l'únicdiari d'informació general publi-cat en euskara.Va néixer el junyde 2003,cobrint el buit que vadeixar al quiosc basc el diariEgunkaria,clausurat injustamentper l'Audiència Nacional espan-yola.És un diari independent,estàndard,nascut amb la vocaciód'oferir un diari de qualitat a totsaquells lectors i lectores que hanoptat per viure en euskara i ambuna més que acceptable quotade mercat,tenint en compte la re-alitat sociolingüística d'EuskalHerria.Treballa amb sensibilitatla realitat dels pobles sense estat,posant especial atenció a la reali-tat dels Països Catalans.

ATHLETICHIRIA

ZONABLAUGRANA

MESTALLA

29 urte besterik ez zuen. Gerra zi-bilaren aurretik beste lau aldizirabazi zuen Kopa: 1930ean,1931n, 1932an eta 1933an. Aparte-ko aipamena merezi du 1931kotalde hark. Mister Pentlandenaginduetara, 287 gol sartu zituen88 partida ofizialetan. Mendeakerdia harrapatzerako, lau Kopagehiago lortu zituen: 1943an,1944an, 1945ean eta 1950ean. Ga-

izan zen bat; 1973koa, zarauzta-rraren bigarrena; eta 1984koa,orain arteko azkena. Sekulakokalapita izan zen zelaian Bartze-lonako eta Athleticeko jokalarienartean, baina istiluak amaituta,behar bezala ospatu ahal izan zu-ten garaipen hura. Endikak sartuzuen gola.

Lehiaketa bat eta hamaika isto-rio. Azken batean, klub baten his-toria. Ligako tituluetatik harata-go, kluba handi eta loriatsu bila-katu duen txapelketa. Zerbaitega-tik esaten zen Pitxitxiren garaianesaldi hau Koparen aurretik: fina-la Athleticek eta beste batek joka-tuko dute. Mister Pentlanden garaiko Athletic, partida baten aurretik. EL CORREO

Athletic eta Espainiako Kopa 07 asteazkena, 2009ko maiatzaren 13a • vilaweb • berria

Athletic i un altreLa Copa és una competició ben estimada pel l’Athletic.Amb ella,ha obtingut els èxits més destacats de la seva llarga història.L’haguanyada 24 cops i n'ha estat finalista 11 vegades més.

La copa i l'Athletic són dos caps delmateix jou.Aquesta competició i elclub de Bilbo estan estretament lli-gats.Des de bon començament vananar-se acumulant aquests títols,fetque n’ha propicia que sigui el més de-sitjat.I cada temporada l'objectiu prin-cipal és el mateix: guanyar la Copa.

Cal viatjar lluny,fins a principis delsegle XX,per a conèixer la primeravictòria.Va ser al 1902 i a Bilbo hi ha-vien dos clubs: l'Athletic i el Bilbo.Percelebrar que el rei d’Espanya,AlfonsoXIII,havia arribat a la majoria d’edat esva jugar la Copa de la Coronació.Elsdos clubs es van ajuntar jugant amb elnom de Biscaia.I van guanyar.Malgratel club ho ha demanat reiterades ve-gades,encara avui no li han conceditaquell títol,guanyat en una final on esvan enfrontar al Barcelona i on JuanitoAstorkia i Cazeux marcaren els gols dela victòria.

L’any següent,el 1903,van aconse-guir la primera Copa sota el nom d’Ath-letic.S’enfrontaren al Real Madrid i vaser un triomf disputat fins al final.A lamitja part,l’Athletic perdia 0-2,però ala segona part va arribar la revolució,on el rol del capità Astorkia va ser cab-dal.Tot indica que,al descans,va reali-tzar un discurs molt dur.Amb aquella

energia afegida,van acabar guanyar 3-2.També van ser el guanyadors,nova-ment,de la Copa de 1904.Però de laforma més fàcil: sense jugar.Els dife-rents clubs de Madrid havien protestatper les dates previstes i el calendari.Itot i que el dia de la final estava assen-yalat amb anterioritat pel 26 de març,l’enfrontament entre els clubs espan-yols va anar endarrerint la cita.L’Athle-tic,però,si que es va presentar el dia dela final.Sense que aparegués cap con-trari.L’altra eliminatòria la va guanyarl’Espanyol,que es va presentar a jugarla final el 30 de març.Aquesta vegadaperò,qui no hi va anar va ser l’Athleticno hi va anar.El president de l’Espanyolva atorgar all seu club la victòria,peròels clubs madrilenys ho van considerarun frau i van concedir la victòria a l’Ath-letic.En aquelles tres primeres Copes,l’equip basc jugava de blanc i blau.

La següent victòria va arribar 6 anysdesprès.Amb els colors ja canviats delblau al vermell. Degut a una casualitat,succeïda el Nadal de 1909,quan JuanElordui,un estudiant bilbaí,va enfilarcap a Anglaterra.La direcció del club lihavia encarregat la compra de 25 sa-marretes,cercant una millor qualitat.lordui ho va deixar per l’últim dia i,quanva voler comprar-ne,ja no en queda-

ven.Va voler arreglar-ho i es va des-plaçar fins a Southampton.Allà va ad-quirir 50 unitats i no pas 25.Blanques ivermelles,com els colors de l’equip d’a-quella ciutat.El blau i el blanc van passara la història.D’aleshores ençà,l’Athleticjuga amb aquest colors.I aquella Copade 1910 va tenir moltíssima importànciaa Bilbo.La van guanyar a Donostia con-tra l'equip local,el Vasconia Sporting.Que no era cap altre equip que la Real:com encara no tenia l’antiguitat d’un anyper poder jugar,va fer servir aquell nom.Van guanyar 0-1 i les celebracions vanser importants.Fins a 3000 personesvan rebre l’equip a l’estació d’Atxuri.

La següent dècada va començar de lamateixa manera: guanyant la Copa de1911.I encara es va proclamar campiótres vegades més: 1914,1915 i 1916.Eraquan hi jugava Rafael Moreno ‘Pitxitxi’.Entremig,el 1913,es va inaugurar l'estadide San Mames.Allà ‘Pitxitxi’va marcar elprimer gol,en un amistós contra el Ra-cing d’Irun.La victòria de la Copa el 1915també té un significat especial: l’entre-nador anglès William Barnes va canviarla concepció del joc i encara avui es diuque juguen amb aquella perspectiva.Malgrat no tot van ser alegries al voltantd’aquesta victòria.No es va celebrar de-gut a que un aficionat va morir atropellatpel tren a Deba.El títol de l’any següenttambé va ser especial: la triple victòriaconsecutiva els va permetre endur-se eltrofeu cap a casa.I les celebracions vananar,paral·lelament,en concordançaamb les victòries acumulades.

El 1921,la final es va jugar a San Ma-mes.S’hi van aplegar 10.000 aficionats ivan guanyar l'Atletico de Madrid per un

clar 4-1.Dos anys desprès l’Athletic va as-solir la desena Copa.El club va fitxar l’en-trenador anglès Mister Pentland,que vaassolir una victòria especial.Per unabanda,perquè es commemorava el 25èaniversari del club i,per l’altre,perquè Pi-txitxi havia mort el març de l’any anterior,amb 29 anys i degut a una febre tifoide.Abans que esclatés la guerra civil,l’Ath-letic encara guanyaria quatre Copesmés: 1930,1931,1932 i 1933.Però cal unamenció especial per l’equip de 1931.Sotala batuta de Mister Pentland,van ano-tar-se 287 gols a favor en 88 partits ofi-cials.Quan el segle arribava l’equador,elclub ja disposava de quatre copes més:1943,1944,1945 i 1950.Era l’època delsdavanters Zarra,Piru Gainza,Iriondo iPanizo.El 1945 s’hi va afegir Venancio.

Anys menys fructífersLa segona meitat del segle XX,però,nova ser pas tan fèrtil.Sis vegades més vanfer-se amb la Copa.El títol de 1955 va serel comiat de Zarra; el de 1956 va ser elvintè trofeu; el 1958 el van guanyar alcamp del Real Madrid,acomiadant PiruGaintza; el de 1969 va ser el primer títolde Copa de Jose Angel Iribar; el de 1973va ser el segon del zarauztarra; i el de1984 l’última victòria celebrada quan,uncop tranquil·litzat l’avalot entre els juga-dors del Barcelona i de l’Athletic,es vapoder celebrar com calia.Aquella copaes va guanyar gràcies al gol d’Endika.

Una competició,doncs,però molteshistòries.Fet i fet,és la història d’un club.Potser per això sovintejava una frase co-muna,en l’era de ‘Pitxitxi’,cada cop ques’apropava la competició: la final la juga-ran l’Athletic...i algun altre equip.

Athletic KopanIrabazitako finalak1901-1902: Bizkaia-Bartzelona 2-11902-1903: Athletic-Real Madril 3-21903-1904: Athletic-Español Madril(aurkaria ez zen aurkeztu)1909-1910: Athletic-Baskonia 1-01910-1911: Athletic-Espanyol 3-11913-1914: Athletic-España 2-11914-1915: Athletic-Espanyol 5-01915-1916: Athletic-Real Madril 4-01920-1921: Athletic-Atl. Madril 4-11922-1923: Athletic-Europa 1-01929-1930: Athletic-Real Madril 3-21930-1931: Athletic-Betis 3-11931-1932: Athletic-Bartzelona 1-01932-1933: Athletic-Real Madril 2-11942-1943: Athletic-Real Madril 1-01943-1944: Athletic-Valentzia 2-01944-1945: Athletic-Valentzia 3-21949-1950: Athletic-Valladolid 4-11954-1955: Athletic-Sevilla 1-01955-1956: Athletic-Atl. Madril 2-11957-1958: Athletic-Real Madril 2-01968-1969: Athletic-Elx 1-01972-1973: Athletic-Castello 2-01983-1984: Athletic-Bartzelona 1-0Galdutako finalak1904-1905: Real Madril-Athletic 1-01905-1906: Real Madril-Athletic 4-11912-1913: Racing Irun-Athletic 1-01919-1920: Barcelona-Athletic 2-01941-1942: Barcelona-Athletic 4-31948-1949: Valentzia-Athletic 1-01952-1953: Bartzelona-Athletic 2-11965-1966: Zaragoza-Athletic 2-01966-1967: Valentzia-Athletic 2-11976-1977: Betis-Athletic 2-2

(penaltietan)1984-1985: Atl. Madril-Athletic 2-1

rai hartan nabarmendu ziren au-rrelari hauek: Zarra, Piru Gainza,Iriondo eta Panizo. Venancio eregehitu zitzaien 1945ean.

Urte ez hain oparoakXX. mendearen bigarren erdia ezzen aurrenekoa bezain emanko-rra izan. Sei aldiz irabazi zuenKopa. Baina denek izan duten ku-tsu berezia. 1955ekoak, Zarrarenagurrarekin egin zuen bat;1956koa hogeigarrena izan zen;1958ekoa aurkariaren etxean ira-bazi zuen, Real Madrilen zelaian,eta Piru Gaintzaren erretiro ur-tea izan zen; 1969koa Jose AngelIribarren aurreneko Kopa titulua

Lehiaketa kutuna du Espainiako Kopa Athleticek. Bere lorpen loriatsuenakhorretan lortu ditu: 24 aldiz irabazi du, eta beste 11 bider izan da finalean.

Aitor Manterola

Kopa eta Athletic uzta-rri bereko bi burudira. Txapelketa horieta Bilboko klubaestu lotuta daude.

Hasiera-hasieratik hasi baitzengaraipenak pilatzen. Klubak ia-iasorreratik jo zuen begiz, eta den-boraldia joan eta denboraldia eto-rri, sasoiko helburu nagusia zenKopa irabaztea.

Urrutira joan behar da lehengaraipenaren berri izateko.1902an izan zen. Bilbon, bi klubzeuden: Athletic eta Bilbo. Espai-niako errege Alfontso XIII.a adinheldutasunera iritsi zela ospatze-ko, Koroazio Kopa jokatu zen, etaBilboko bi klubek bat egin zuten.Bizkaia izenarekin jokatu zutentxapelketa hura. Baita irabaziere. Baina oraindik ez diote emantitulu hura Athletici, klubak as-kotan eskatu arren. Final hartan,

Bartzelona menderatu zuten Ma-drilgo zalditegiko zelaian, eta go-legileak Juanito Astorkia eta Ca-zeux izan ziren.

Hurrengo urtean, 1903an, le-hen Kopa lortu zuen Athletic ize-narekin. Real Madril zuten aur-kari aurreko urteko leku berean,eta izerdi asko botata iritsi zenKopa Bilbora. Atsedenaldian 0-2galtzen ari zen Athletic, baina bi-garren zatian iraultza gauzatuzen. Horretan eragin handia izanzuen Astorkia kapitainak. Seku-lakoak esan omen zizkien taldeki-deei atsedenaldian. 3-2 irabazi zu-ten gero. 1904an ere Kopa irabazizuen Athleticek. Modurik erraze-nean: batere jokatu gabe. Madril-go taldeak haserretu egin ziren el-karren artean, egutegia tarteko.Finaleko eguna aurretik jarritazegoen (martxoaren 26a), bainaespainiarren haserrea zela me-dio, atzeratuz joan zen gauza.Hala ere, aurrez zehaztutako egu-

nean aurkeztu zen Athletic fina-lera, baina aurkaririk ez zen age-ri. Madrildarren arteko kanpora-keta Españolek irabazi zuen, etafinala jokatzera martxoaren30ean azaldu zen. Baina Athleticez zen joan. Espainiako klubekopresidenteak bere taldea jo zuenirabazletzat, baina Madrilgo gai-nerako taldeek iruzurra zela esanzuten, eta Athletici eman ziotengaraipena. Lehen hiru Kopa ho-rietan, zuri-urdinez jokatzenzuen.

Hurrengo garaipena sei urtegeroago lortu zuen. Ordurakozuri-gorriz ari zen jokatzen Athle-tic. Baina kasualitatez izan zen.1909ko Gabonetan, Ingalaterraraabitu zen bilbotar ikasle bat, JuanElordui. Zuzendaritzak enkarguhau eman zion: 25 elastiko zuri-urdin erosteko, hangoak hobeakzirela-eta. Baina azken egunera-ko utzi zituen lanak, eta elastiko-rik ez zegoen ordurako. Zerbait

ekartze aldera, Southamptonenerosi zituen. 25 beharrean 50, etazuri-urdinen ordez, zuri-gorriak,hiri hartako taldearen kolore be-rekoak. Zuzendaritzak erdiakhartu zituen, eta ordutik da zuri-gorria Athletic. 1910eko Kopahark aparteko garrantzia izanzuen Bilbon, Donostian irabazibaitzuten, bertako VasconiaSporting Kluben aurka —Realazen, baina urtebeteko antzinata-sunik ez zuenez Kopa jokatzeko,beste izen horrekin aritu zen—. 0-1 irabazi zuten bilbotarrek, eta os-pakizunak handiak izan ziren.3.000 lagun egon ziren jokalarienzain Atxuriko geltokian.

Hurrengo hamarkadari erebide beretik ekin zion, 1911koKopa irabazita. Beste hiru biderere onena izan zen aldi horretan:1914an, 1915ean eta 1916an. Talde-an zen Rafael Moreno, Pitxitxi.1913an inauguratu zuten San Ma-mes, eta hark sartu zuen zelai be-

rriko lehen gola Irungo Racingenaurkako lagunarteko partida har-tan. 1915eko garaipenak esanahiberezia dauka. Jokatzeko moduaaldatu zuen William Barnes en-trenatzaile ingelesak, eta gauregun ere antzera jokatzen duelaesaten da. Baina dena ez zen pozaizan garaipen haren jiran. Ospa-kizunik ez zen egin, zale bat hil ze-lako Deban, trenak harrapatuta.Hurrengo urteko titulua ere bere-zia izan zen. Hiru aldiz jarraianirabazteagatik, garaikurra jabe-goan eskuratu zuen Athleticek.Ospakizunak ere balentriarenneurri berekoak izan ziren: ordu-bete behar izan zuten jokalariekgeltokitik udaletxera heltzeko.

1921eko finala San Mamesen jo-katu zen. 10.000 zale bildu ziren,eta etxekoak irabazi zioten Atleti-co Madrili, 4-1. Bi urte geroago ira-bazi zuen hamargarren KopaAthleticek. Mister Pentland en-trenatzaile ingelesa fitxatu zuenklubak, eta garaipen berezia izanzen: batetik, 25 urte betetzen zi-tuelako Athleticek, eta, bestetik,Pitxitxi hil zelako aurreko urtekomartxoan (sukar tifoideak jota);

Athletic eta beste bat

06 Athletic eta Espainiako Kopavilaweb • berria • asteazkena, 2009ko maiatzaren 13a

Blasco ,Athleticeko atezain handietako bat, baloi bat urruntzen. EUSKAL HERRIKO FUTBOLAREN HISTORIA

guztia bat dator filosofiarekin, etasekulako indarra ematen du ho-rrek. Une berezia da hau, horrela-ko zerbaiten zain urte askoanegon garelako. Horrek sekulakoindarra emango dio taldeari, etauste dut partida jokatzen hasikogarela hoteletik zelairako bidean.Zaleek puztu-puztuta eramangogaituzte, eta konfiantza nahiz au-toestimu ikaragarria emango die-te jokalariei. G Horretan Bartzelona baino

gehiago da Athletic,ezta?E Bai. Beroagoak gara. Haien za-leak ohituta daude halako egoere-tara, eta ez diote hainbeste ga-rrantzirik ematen, agian, Kopakofinalean egoteari. G Zer da Athletic?E Familia handi bat da, horrekdituen ezaugarri guztiekin. Senti-mendu handia dago haren bai-

tan, eta aniztasuna nabarmendu-ko nuke: Athleticen atzetik ideo-logia guztietako jendea dago, etaasko esan nahi du horrek bizi ga-ren garaiotan. Sekulako balioadauka. G Zer esan nahi du zuretzat Athle-

tic berriz ere finalera iristeak?E Beste erronka bat da, eta hel-burua betetzea. 25 urte dira fina-lean ez gaudela, eta ezohiko bila-katu da. Jende gaztea eta jokalariberriak halako lorpen baten zainzeuden. Klubak ere izugarrizkobeharra zuen, helburu bat jarrieta lortzen duzunean jendea ger-tuago dagoelako. Gehienbat gaz-tetxoekin oroitzen naiz; askotanentzun dute Athletic zer den, etaorain edukiko dute aukera berta-tik bertara sentitzeko, non eta fi-nal batean. G Jokalari zineneko garai politak

gogoan izan al dituzu orain?E Bai. Oso polita da hemen finalbatera heltzea. Beti esan izan daAthletic dela Kopako erregea, etahori zaleen barru-barruan dago.Denek hartu nahi dute parte:etxeetan bandera asko daude ja-

rrita, eta herritarren arteko sola-saldietan ere ohikoa da finalazaritzea. G Bi aldiz irabazi zenuen Kopa,

1969an eta 1973an.E 1969ko finala irabazi aurretik,bi final galdu genituen, eta arnasahartzea izan zen guretzat, gogo-rra izan zelako aurreko biak gal-tzea. Erantzukizuna geneukan,eta 1969koa irabazteak hauspoaeman zigun; helburua betetzeabezala izan zen. Gero, harrera ika-ragarria izan zen, aurreikuspenguztiak gainditu zituen. Jendea-ren poza ikustea eta haiekin bateginda egotea handia da; ez daerraza hitzekin azaltzen. Barru-raino sartzen dira halakoak, ez di-ra inoiz ahazten. Kamioian emangenuen buelta Bilbon barrena,eta izugarria izan zen. Final hura

Elxeren aurka jokatu genuen, eta1-0 irabazi genuen, Arieta II.arengolarekin. Finalerdietan Realakaleratu zuen, eta pena izan zen.Ilusioa geneukan Realaren eta gu-re arteko finala jokatzeko. Garaiberezia zen, gainera. Elxen Jose-txo Arakistain zen atezain, lagunmina. Bigarren garaipena 1973anlortu nuen, Castellori 2-0 irabazi-ta. Lasaiago joan ginen, konfian-tza handiagoarekin. Faboritoakginen, eta irabazi egin genuen.Madril euskaldunez bete zen, etaoso giro ona izan zen, beti bezala. G Orduko finaletan taldearen ingu-

ruan sortzen zen giroa eta oraingoakonpara al daitezke?E Uste dut gero eta hobea dela.Ezberdina da, orain komunikabi-deak leku gehiagotara heltzen di-relako. Baina beste gainerakoan

antzekoa edo berdina da. Senti-mendua berdin samarra zen.Orain jende gehiago ere bizi gara,eta zale gehiago mugitzen da. G Gaur egun Kopako finalera iris-

tea orduan baino zailagoa al da?E Agian bai. Beti izan da zaila,baina kontuan eduki behar dabeste taldeak indartsuagoak dire-la orain. Aurkariak lehen bainohobeto prestatzen dira, eta denaprofesionalago da orain. G Zer esango zenieke Valentzian

dauden zaleei?E Badakite zer egin behar duten.Gozatzeko esango nieke. Oso par-tida zaila da, eta jokalariek denaemango dute. Galdu edo irabazi,egun polita eta hunkigarria igarodezatela, inoiz ez ahazteko.G Non ikusi zenuen duela 25 urteko

Athletic-Bartzelona finala?

E Zelaian bertan nengoen. Ez zi-tzaidan gustatu nola bukatu zen,borrokan. Gero bai, gero poza na-gusitu zen. Futbolaren bitxikerie-tako bat gertatu zen, gainera, fi-nal hartan: Endikak ezkerrez sar-tu zuen gola, eta Argotek eskui-nez egin zion erdiraketa. Handiaizan zen Maradonari-eta irabaz-tea. Sekulako harrera antolatuzen Bilbon. Milioi bat lagun ateraziren kalera, eta oso polita izanzen. Inoiz ez dugu ahaztuko gaba-rraren barruaren joan ginenok. G Emaitza bat esango al didazu?E Ez naiz hori egin zalea. Bi tal-deen zaleei mezu hau bidali nahi-ko nieke: bakoitzak berea anima-tzeko, baina bestea errespetatuz.Zelai barruan ere izan dadilaerrespetua, eta hala bada, gustu-ra aterako gara zelaitik.

«Athleticek gauzabat du ona: zaleak,jokalariak eta jendeguztia bat datorfilosofiarekin»

«Bi zaleriei hauesan nahi diet:taldea animatzeko,baina besteaerrespetatzeko»

Elkarrizketa 05 asteazkena, 2009ko maiatzaren 13a • vilaweb • berria

«Hem esperat moltsanys per una cosa així»Aquest porter va guanyar dues vegades la Copa d’Espanya i vajugar tres finals més. Accepta que guanyar la d’avui és difícil,però no creu que sigui impossible.

L’Athletic ha tingut molts jugadorsimportants en la seva historia, però sidemanem als aficionats que es-mentin un, molts d’ells mencionarenJose Angel Iribar. (Zarautz, Gipuzkoa,1943). És un porter mític, per a al-guns el millor que ha hagut mai. Avuidia és el president d’honor del club.Com a tots els aficionats de l’Athleticviu aquesta final de Copa amb granil·lusió.Per a la final,preferiries un contra-ri que no fos el Barcelona?És una final immillorable, ja que sónels equips que més Copes d’Espan-ya han guanyat. En el futbol hi hamolts reptes, i la final és u més. Ésnomés a un partit, llavors pot ocórrerqualsevol cosa. És important arribarfrescos, a la final s’ha d’anar ambforça, més encara si tens davant elBarcelona.També ets entrenador; què ha defer l’Athletic per guanyar al Barce-lona?Hem de jugar amb els nostres trets:força, treball en equip, jugar sensetrencar les línees... i també, hem deser audaços. Si juguem acoquinats,no tenim res a fer. A les finals s’ha deser home de món i actuar amb con-fiança.Per a molta gent l’Athletic és moltimportant,una sentiment espe-cial.L’ambient que ha sorgit al

voltant d’aquesta final així ho de-mostra.Quan les coses no marxen bé s’este-nen missatges negatius. Però l’Athe-tic té una cosa bona, que els aficio-nats, els jugadors i tothom compar-teix la mateixa filosofia; i això donauna força increïble. Aquest és un mo-ment especial perquè hem estat es-perant molts anys per a una cosaaixí. Això li donarà una gran força al’equip i crec que començarem a ju-gar el partit al sortir de l’hotel, abansd’arribar al camp.En aquest tema,l’Athletic és mi-llor que el Barcelona,oi?Sí. Som més apassionats, però elsseus aficionats estan acostumats aaquestes situacions.Què és l’Athletic?És una gran família amb tot allò quesuposa això. Hi ha un gran senti-ment, i destacaria la seva pluralitat:darrere de l’Athletic hi ha gent de to-tes les ideologies, i això vol dir molten aquest temps que vivim. Té un va-lor incalculable.Que significat té que l’Athletic arri-bi un altre cop a la final?És un repte més, i aconseguir un ob-jectiu. Fa 25 anys que no som en unafinal i s’ha esdevingut extraordinari.La gent jove i els nous jugadors esta-ven esperant un esdeveniment així.El club també ho necessitava, ja que

quan poses un objectiu i l’aconseguei-xes la gent està més a prop. Sobretotme’n recordo de la jovenalla i de la ca-nalla; han sentit moltes vegades quèés l’Athletic i ara tindran l’oportunitatde veure-ho en viu, en la mateixa finalde copa.Aquesta final,et fa recordar els mo-ments més emocionants de quaneres jugador?Sí. Aquí és molt bonic arribar a una fi-nal. Sempre s’ha dit que l’Athletic és elrei de la copa i això és una cosa que elsaficionats el porten endins.Vas guanyar la Copa dues vegades,en 1969 i en 1973.Abans de guanyar la final de 1969 va-rem perdre dues finals. Va ser comrespirar de nou, perquè perdre lesdues anteriors va ser dur. Teníem unaresponsabilitat i guanyar la final de1969 ens va donar aire, va ser com aassolir un objectiu. Després, la rebudava ser espectacular, va superar totesles expectatives. Veure l’alegria de lagent i estar tots units pel mateix senti-ment és gran; no és fàcil explicar-loamb paraules. Aquestes coses t’en-tren fins a dins, i no les oblides mai. Va-rem donar un tomb per Bilbo amb ca-mió, va ser increïble. Varem jugaraquella final contra l’Elx, la varemguanyar 1-0 amb el gol d’Arieta II. En lasemifinal l’Elx va eliminar la Real i vaser una pena. Ens feia il·lusió jugar unafinal per primer cop entre la Real i no-saltres. A més a més era una èpocaespecial. El porter de l’Elx era JosetxoArakistain, amic íntim meu. La segonavictòria la varem aconseguir en 1973,2-0 contra el Castelló. Varem anarmés tranquils a aquella final. Érem elsfavorits i varem guanyar. Madrid es vaomplir d’euskaldunes i va haver-hi unambient excepcional, com sempre.Es pot comparar l’ambient que es

creava al voltant de l’equip en aque-lles finals i el d’ara?Crec que cada cop és millor. És dife-rent perquè ara els mitjans de comu-nicació arriben a molt més llocs. Peròper la resta és semblant o igual. Elsentiment era semblant. Ara som mésgent i es mouen més aficionats.Ara és més difícil per l’Athletic arri-bar a la final de la Copa que llavors?Potser sí. Sempre ha estat difícil, peròs’ha de tenir en compte que ara els al-tres equips són més forts. Els contrarises preparen millor que abans i tot ésmés professional.Què els diries als aficionats que ani-ran a València?Ja sabem que han de fer. Els diria quegaudeixin el partit. És un partit difícil iels jugadors ho donaran tot. Es guanyio es perdi, que passin un dia bonic iemocionant, com a per guardar-lo a lamemòria.On vas veure la final Athletic-Barce-lona de fa 25 anys?Era al mateix gespa. No em va agradarcom va acabar, barallant-se. A més,en aquella final va succeir una cosacuriosa: Argote li va centrar amb ladreta i Endika va marcar gol amb laesquerra. Va ser increïble guanyar aMaradona i companyia. A Bilbo es vaorganitzar una rebuda extraordinària,amb un volt de gavarra inclosa per laria. Va sortir gairebé un milió de perso-nes al carrer, va ser molt maco. Els queanàvem dins de la gavarra mai hooblidarem.Em pots dir un resultat?No m’agrada gaire fer això. Enviariaaquest missatge als aficionats de totsdos equips: que cadascú animi el seuequip, però respectant l’altre. Que din-tre de la gespa també hi hagi respectei, si ocorre així, sortirem encantats delcamp.

Bi aldiz irabazizuen EspainiakoKopa atezainak,eta beste hiru finaljokatu zituen.Gaurkoa irabazteazaila dela aitortu du,baina ez delaezinezkoa deritzo.

Aitor Manterola

Athleticek jokalari garrantzitsuasko izan ditu bere historian. Bai-na zaleei bat esateko eskatzen ba-zaie, askok eta askok Jose AngelIribar aipatuko dute (Zarautz, Gi-puzkoa, 1943). Atezain mitikoa da,inoiz izan den onena batzuentzat.Egun, klubeko ohorezko presi-dentea da. Athleticen zale oro be-zala, sekulako ilusioarekin ari dabizitzen Kopako finalaren ingu-ruko guztia. G Bartzelona ez den beste aurkari

bat nahiago al zenuen finalerako?E Final ezin egokiagoa da, Espai-niako Kopa gehien irabazi dutenbi talde direlako. Futboleanerronka ugari izaten dira, eta fi-nala beste bat gehiago da. Partidabakarrera da, eta edozer gertadaiteke. Indar handiz joan beharda finaletara, eta are gehiago,Bartzelona aurrean izanda. G Entrenatzaile ere bazara. Zer

egin behar du Athleticek Bartzelo-nari irabazteko?E Gure ezaugarriekin jokatu be-har dugu: indarra, talde lana, le-rroak hautsi gabe jokatu… etagero, ausartak izan behar dugu.Kikilduta jokatzen bada, jai dago.Finaletan plazagizona izan beharda, eta konfiantzarekin aritu. Ezzaio askorik begiratu behar aur-kariari; bestela, jai dago. G Athletic berezia bezain garran-

tzitsua da jende askorentzat. Kopa-ren inguruan sortutako giroarekinagerian gelditu da berriz hala dela.E Gauzak ondo ez doazenean,mezu ezkorrak zabaltzen dira.Baina Athleticek gauza bat duona: zaleak, jokalariak eta jende LUIS JAUREGIALTZO / ARGAZKI PRESS

04Elkarrizketavilaweb • berria • asteazkena, 2009ko maiatzaren 13a

Jose Angel Iribar«Urte askoan egon gara

horrelako zerbaiten zain»

tan zeuden buru-belarri sartuta.Hala ere, joanekoan, Iruñean,estu hartu zuten Athletic. Bana-koarekin amaitu zen partida, bai-na Llorenteren gola luzapeneanizan zen. Hamar minutu lehena-go sartu zuen Pandianik Osasu-narena. Astebete geroago jokatuzen itzulikoa, urtarrilaren 15ean.Aise menderatu zuen AthleticekOsasuna. Partida hasi orduko au-rreratu zuen Gabilondok etxekotaldea, eta hogeigarren minutu-rako 2-0ekoa sartu zuen Velezek.Final-laurdenetan zegoen Athle-tic, eta ordura arte ilusioa zenagorpuzten hasi zen. Kopako fina-lerdiak gertu zeuden: beste kan-poraketa bat gainditu behar.

Final-laurdenakZailenaBerriz ere Lehen Mailakoa aurka-ria. Sporting oraingoan. Helbu-rua bat eta bakarra: finalerdiak.Ilusioaren olatuan, sekulako gi-roa izan zen joaneko partidan,San Mamesen. Uste zuten Athle-ticentzat aurkari txikia izango

zela, baina usteak erdia ustel.Sportingek ia zapuztu zituenamets guztiak. Baina golik ezzuen sartu, eta berdinketan amai-tu zen partida (0-0). Ez zen emai-tza txarra Athleticentzat. Urtarri-laren 28an jokatu zen itzulikoa,Gijonen (Espainia). Athleticenzale ugari joan zen, eta etxekoekere finalerdietan sartzeko ilusioazutenez, Kopako giro paregabeaizan zen. Lehen minutuan, Car-melok aurretik jarri zituen etxe-koak. Baina atsedenaldirako, Ga-bilondok berdindu egin zuen. Bi-garren zatia hasi eta berehala,David Lopezek erabakita utzizuen kanporaketa. Athletic fina-lerdietan zen.

FinalerdiakGozamenaIa goia jota zegoen Koparen ingu-ruan sortutako giroa, baina goiaharrapatzear zegoen. Otsailaren4an jokatu zen joanekoa, Sevillan(Espainian). Euri jasa handiabota zuen Sevillan, eta zelaia urezgainezka zela jokatu zen lehen za-

tia. Bikain moldatu ziren Capa-rrosenak, eta 0-1 aurretik zirenatsedenaldian. Llorentek sartuzuen gola. Baina bigarrenean,erabat aldatu zen egoera. Kanpo-raketa eta ilusio guztiak galtzearegon zen Athletic. Zelaiko urakendu egin zuten atsedenaldian,eta ederki baliatu zuten aukeraetxekoek. Lehen gola Duscherreksartu zuen, eta bigarrena Acos-tak, luzapenean. Tartean, Iraizo-zek penaltia ere gelditu beharizan zion Kanouteri.

Hilabete geroago jokatu zenitzulikoa. Historiko bilakatu zengero. Zaleena ikusgarria izan zen.Javi Martinezek zabaldu zuen bi-dea partida hasi orduko. Erome-na. Handik ordu erdira, eromenagozamen. Bi minutuan bi gol sar-tu zituzten Llorentek eta Toque-rok. Lehen zatia amaitu gabe, etaAthletic finalarekin gozatzen arizen. Bigarren zatian ez zen ezuste-rik izan. Finalean zen Athletic. 36.aldiz. Ospakizuna ikusgarria izanzen. Ez baitzen gutxiagorako.Klubaren historian lekua izangodu 2009ko martxoaren 4ak.

Jokalariak Osasunari final-zortzirenetan sartutako gol bat ospatzen. MONIKA DEL VALLE/ ARP

Athletic 2008-2009ko Espainiako Kopan 03 asteazkena, 2009ko maiatzaren 13a • vilaweb • berria

El camí més difícilL’Athletic ha hagut de superar 4 eliminatòries per poder arribara la final, on tots els adversaris han estat de primera divisió: Recreativo, Osasuna, Sporting i Sevilla. Tanmateix, ha hagut dejugar dos cops fora de casa el partit de tornada.

Vuit partits i quatre contrincants.Aquestés el recorregut realitzat per l’Athletic perpoder arribar a la final de la Copa.No haestat pas un camí fàcil.Els quatre con-trincants eren equips de la primera divi-sió estatal i perquè ha jugat dos copsfora de casa el partit de tornada.Potseraixò dóna encara més valor afegit al fetd’arribar a València.Abans l’equip de Jo-aquín Caparrós va haver de vèncer el Re-creativo,l’Sporting,l’Osasuna i el Sevilla.

Setzens de final,patint de valentL’equip va començar el camí cap aValència el proppassat 29 d’octubre.Lacursa arrencava San Mamés.El rival: elRecreativo de Huelva.L’Athletic va im-posar-se fàcilment (2-0),però tot i serun bon resultat per afrontar el des-plaçament a Huelva va malgastar nom-broses ocasions de gol.Els golejadorsde la vesprada van ser Ion Velez i DavidLopez,que van marcar durant la prime-ra part.No era un mal resultat,però aHuelva (Andalusia) van estar a punt depagar molt car el fet d’haver perdonattantes ocasions.Durant el partit de latornada,l’equip de Lucas Alcaraz va do-nar una imatge ben diferent a la de SanMames i al minut 30 ja tenien l’elimi-natòria empatada,mitjançant els golsd’Akale i Ersen Martin.L’Athletic va patirde valent,però Llorente va marcar quanfaltaven 14 minuts i va retornar la calma.

Els vuitens de final,derbiA la següent eliminatòria,es van entre-creuar amb l’Osasuna.Derbi.Al partitd’anada,a Iruñea,l’equip roig va fer patirl’Athletic.El matx va acabar amb empata un,encara que el gol de Llorente vaarribar durant el temps afegit.El gol d’O-sasuna l’havia fet pujar al marcadorPandiani deu minuts abans.La tornadaes va jugar tot just una setmanadesprès,el 15 de gener.L’Athletic va su-perar fàcilment l’Osasuna.Gabilondova avançar l’equip de casa només co-mençar el partit i al minut 20 Velez cele-brava el 2-0.L’Athletic ja era,doncs,aquarts de final.El que fins aleshores erauna il·lusió llunyana començava a pren-dre forma.Les semifinals de la Copaeren cada cop més a prop.

Quarts de final: el més difícilI de nou,un rival de primera divisió: l’S-porting de Xixón.I un sol objectiu: posaun peu a les semifinals.Va ser l’Sportingqui quasi esgarra el somni de l’Athletic,malgrat no va saber aprofitar les oca-sions de gol a San Mamés i el partit vaacabar en taules i sense cap gol.El par-tit de tornada es va jugar el dia 28 de ge-ner a Xixón (Astúries),on els de Capa-rrós no van començar gaire bé.Al primerminut Carmelo situava l’Sporting perdavant.Per sort,Gabilondo va poderempatar abans de la mitja part.I reini-ciant-se la segona part,David Lopez vadeixar sentenciada l’eliminatòria.L’Ath-letic,si,ja estava a les semifinals.

Semifinals: el moment de gaudirL’ambient de deler de Copa arribavaben bé al final,però encara quedava unpas més.El partit d’anada contra el Se-villa es va jugar el dia 4 de febrer a la ca-pital andalusa.Abans del partit,haviaplogut a bots i barrals i el partit es va ju-gar en un camp ennuegat.Els de Capa-rrós s’hi van emmotllar perfectament iabans del descans ja guanyaven 0-1,amb un gol de Llorente tot just abansde xiular el descans.Durant la segonapart,però,tot es va tòrcer.L’Athleticquasi perd les il·lusions i l’eliminatòria.Elterreny havia millorat,l’aigua havia min-vat i l’equip local ho va aprofitar prou bé.El primer gol el va fer Duscher i el segonAcosta,a la prolongació del temps afe-git.Entre tots dos gols,l’Athletic va patirforça i fins i tot Iraizoz va parar un penala Kanouté.Encara que amb un resultatadvers,l’eliminatòria seguia viva per alpartit de tornada a San Mamés.Aquelldarrer partit es va jugar un mes méstard.I va esdevenir partit històric.JaviMartinez va obrir el camí només arren-car el partit.La bogeria.Mig horadesprès,la bogeria es transformava enmotius per a gaudir.En dos minuts Llo-rente i Toquero van fer dos gols més.Abans d’acabar els primers 45 minuts,l’Athletic ja estava gaudint de la final.Enel decurs de la segona part no va haver-hi cap sorpresa.L’Athletic ja estava a lafinal.Per 36a vegada.

Athleticek lau kanporaketa gainditubehar izan ditu finalera iristeko, etaaurkari guztiak Lehen Mailakoak izandira: Recreativo, Osasuna, Sportingeta Sevilla. Gainera, bi bider jokatu duitzuliko partida etxetik kanpo.

Aitor Manterola

Zortzi partida eta lauaurkari. Horri egin be-har izan dio aurre Ath-leticek Espainiako Ko-pako finalera heltzeko.

Ez du bide samurra izan. Lau aur-kariak Lehen Mailakoak izan di-relako, eta bi bider etxetik kanpojokatu behar izan duelako itzuli-ko partida. Horrek handitu egitendu berez handia dena; finaleraheldu izana. Recreativo, Spor-ting, Osasuna eta Sevilla kanpo-ratu ditu.

Final-hamaseirenakSufrituzIazko urriaren 29an ekin zion Ko-pako bideari, San Mamesen.Huelvako Recreativo zen aurka-ria. Ordurako arazoekin zebilenEspainiako taldea, eta Lucas Al-caraz entrenatzailea fitxatu be-rria zuten. Aise nagusitu zen Ath-

letic (2-0), baina emaitza ona izanarren itzuliko partidarako, golgehiago sartzeko aukera asko gal-du zituen alferrik. Lehen zatiaamaitzerako sartu zituzten biakIon Velezek eta David Lopezek. Ezzen emaitza txarra, baina hain-beste barkatu izana ia-ia garestiordaindu zuten Huelvan (Espai-nia). Beste itxura bat eman zuenAlcarazen taldeak, eta ordu erdiabetetzerako, berdinduta zeukankanporaketa, Akale eta ErsenMartinen bidez. Gorriak ikusi zi-tuen Athleticek, baina Llorentekbaretu zuen larrialdia, hamalauminutu falta zirela gola sartuta.

Final-zortzirenak DerbiaOsasuna egokitu zitzaion hurren-go kanporaketan. Derbia. Hala-koak berdinduak izaten badiraere, nafarrak ez zeuden Kopandenbora galtzeko. Ligan oso es-kas ari ziren, eta lehiaketa horre-

Biderikzailena

02 Athletic 2008-2009ko Espainiako Kopanvilaweb • berria • asteazkena, 2009ko maiatzaren 13a

Zaleak San Mameseko zelaian, finalean sartu izana ospatzen. MONIKA DEL VALLE / ARGAZKI PRESS

LUIS JAUREGIALTZO / ARGAZKI PRESS

VISCA L’ATHLETIC!

berriaGehigarri bereziaAsteazkena,2009komaiatzaren 13awww.berria.info