DOSSIERESPECIAL

Enrere queden els temps en què es tendia a pensar que l’oferta de la Formació Profes-sional (FP) era molt més limi-tada que la del Batxillerat Uni-ficat Polivalent (BUP). Avui dia, l’àmplia varietat i lexibi-litat dels itineraris educatius –més de 150– fa de la FP una gran alternativa per ampliar les possibilitats d’incorporar-se al mercat laboral. I és que l’objectiu de la FP és, precisa-ment, aquest: donar respostes a les necessitats dels sectors econòmics. Uns sectors eco-nòmics que canvien constant-ment i que, per tant, reque-reixen noves competències professionals.

alumnes representen el 18% davant del 27% de joves que disposen com a màxim de la titulació d’ESO o bé del 31% que simbolitzen els graduats universitaris. El repte és que, de cara a l’any 2020, es preveu que els treballs poc qualiicats siguin cada cop més minorita-ris i, per tant, hi haurà una for-ta demanda de graduats en FP. Cal, doncs, estar preparats.

En aquest sentit, recent-ment hi ha hagut una novetat que facilitarà ajustar els plans d’estudis a les necessitats del mercat. El passat 1 de març la Generalitat de Catalunya va aprovar el decret d’ordena-ció de la formació professio-nal, que permetrà disposar de títols propis en el marc de la FP reglada. “Fins ara”, expli-ca Coma, “havíem d’esperar que hi hagués consens a nivell de tot el territori espanyol per poder crear un nou títol, i pot-ser arribava quan la necessitat estratègica del mercat ja l’ha-

E

la varietat i flexibilitat dels itineraris educatius de la fp permeten adaptar-se a les necessitats canviants dels sectors econòmics

LES TENDÈNCIES D’UNS ESTUDIS AMB FUTUR

FORMACIÓ PROFESSIONALvia depassat”. El nou decret destaca també la importància de la competència lingüística en llengües estrangeres. Per això, a partir del curs acadè-mic 2011-2012 s’incorpora-rà l’anglès als continguts cur-riculars de totes les famílies professionals.

Una altra de les novetats, segons explica el gerent de la Fundació Barcelona FP, és que tots els títols tindran una du-rada de dos anys acadèmics i que hi haurà una sèrie de màs-ters d’especialització profes-sional d’entre 300 i 500 ho-res que afavoriran l’actualitza-ció de coneixements sense ne-cessitat de passar prèviament per la universitat. Coma no ce-lebra amb tant d’entusiasme que a mig curs acadèmic s’ha-gi imposat l’obligatorietat de les proves de selectivitat si els alumnes volen accedir als es-tudis universitaris.

El foment de la cultura em-prenedora a través de nous continguts és una altra de les tendències de futur de la FP. “Hem d’aconseguir que l’estu-diant vegi com una opció ocu-par-se per compte propi. Però no des del desconeixement, sinó a partir de conèixer bé els avantatges i els inconvenients que té córrer una aventura de vida com és constituir una empresa”.

“Les qualitats que té la FP davant d’altres possibles es-tudis és la relació directa en-tre els continguts de les titu-lacions i les necessitats dels sectors econòmics, com tam-bé l’experiència professional que els estudiants adquirei-xen amb les pràctiques a les empreses i que després po-den aplicar al món laboral”, airma Ricard Coma, gerent de la Fundació BCN Forma-ció Professional, organisme dependent de la regidoria d’Educació dedicat a fomen-tar aquests estudis.

Malgrat que cada vegada hi ha més graduats en FP, la xifra és insuicient, ja que aquests

Més informació

www.bcnfundaciofp.cat

Alumnes i professor davant d’unes calderes. MONTSE BUSQUETS

XARXA FPEL PROJECTE FACILITA LA

MOBILITAT DELS ESTUDIANTS DE FP

PER EUROPA 02

PÚBLICDIJOUS

5 DE MAIG DEL 2011

TESTIMONISDOS ESTUDIANTS DE FP EXPLIQUEN

LES SEVES EXPERIÈNCIES

PROFESSIONALS03

ENTREVISTACONVERSA

AMB EL MÀXIM RESPONSABLE DE

SEGURETAT DE TMB, JAIME PÉREZ

06

Per treballar l’emprenedoria des de la FP, la Fundació BCN Formació Professional impulsa el projecte FPemprèn. “La idea és donar rellevància als bons projectes empresarials que sorgeixen de la FP”, diu Ricard Coma, gerent de l’entitat.

FPemprènProjecte d’emprenedoria

18%GRADUATS

Els graduats en FP són el 18%,

davant del 31% d’universitaris.

25%TAXA D’ATUR

Especialitzar-se a través de la

FP redueix les taxes d’atur en

un 25% respecte a la mitjana.

1 de cada 3ALT VALOR AFEGIT

Un terç dels graduats en

FP treballen en activitats

econòmiques d’alt valor afegit.

41%INSERCIÓ LABORAL

El 41% dels graduats en

FP treballen en una feina

relacionada amb els estudis.

>

>

>

>

LES XIFRES

Més oportunitats laborals

2 DIJOUS, 5 DE MAIG DEL 2011 DOSSIER ESPECIAL FORMACIÓ PROFESSIONAL

“Va ser una experiència bru-tal, molt enriquidora tant en l’àmbit personal com laboral”. Així és com Xavier Melguizo, graduat en Realització d’Au-diovisuals i Espectacles, de 25 anys, resumeix la seva estada a la ciutat alemanya de Munic. Hi va anar ara fa un any per fer pràctiques a la productora Egbé Film, centrada en la pro-ducció d’espectacles i esdeve-niments culturals.

La seva tasca consistia a ajudar l’artista cubana Elvira Rodríguez Puerto a muntar un projecte de fotograia i ví-deo dedicat a dones d’arreu del món. “Vaig tenir molta sort perquè no feia la típica feina de becari, sinó que treballava igual que la resta del grup, amb les mateixes responsabilitats”, recorda.

L’aventura del Xavier no hauria estat possible sense l’acord d’intercanvi que man-tenen 22 ciutats europees a través de l’associació Xarxa FP. Segons Jordi Castillo, mobility

manager de Barcelona, “el que es pretén amb aquesta xarxa és facilitar la mobilitat d’alum-nes de formació professional a través de la Unió Europea, ja sigui mentre estudien o un cop hagin acabat la formació”. Po-der desenvolupar els coneixe-ments apresos en una empre-sa alhora que s’aprèn un idio-ma és, de ben segur, una bona forma de potenciar les habili-tats professionals i personals de cara al futur.

“Creiem que no només per-met posar en pràctica l’apre-nentatge d’una professió o d’un idioma, sinó internacio-nalitzar culturalment els nos-tres estudiants”, airma Ricard Coma. Pel gerent de la Fun-dació BCN Formació Profes-sional, sortir fora és una ex-periència vital, “per això és prioritari oferir als estudiants aquesta oportunitat a través de beques”.

Són beques Leonardo per a les titulacions de grau mit-jà i Erasmus per a les de grau

V

L’ASSOCIACIÓ XARXA FP DÓNA L’OPORTUNITAT ALS ESTUDIANTS DE VIURE EXPERIÈNCIES PROFESSIONALS EN CIUTATS EUROPEES

TOT UN CONTINENT PER TREBALLAR

El respecte al patrimoni ha fet créixer l’interès per les especialitats vinculades a la restauració. THINKSTOCK

superior. En tots dos casos, la Unió Europea subvencio-na tant el desplaçament com l’allotjament, i en alguns casos ins i tot el curs d’idiomes. Un cop seleccionat l’estudiant, se li assigna un mobility mana-ger, o responsable de mobi-litat, que s’encarrega de bus-car-li una empresa per fer les pràctiques en funció del seu peril i d’aspectes pràctics com per exemple la rebuda a l’aero-port, la introducció a la cultu-ra i els costums de la ciutat i la presentació a l’empresa el pri-mer dia de feina.

“Quan l’estudiant arriba a una ciutat estrangera, es tro-ba en un entorn que no és el seu, amb un idioma que no és el matern, treballant en una empresa que no coneix i amb uns costums i una cultura dife-rents. S’ha d’espavilar per ne-cessitat. Però això fa que des-prés estigui molt més segur de si mateix i agai unes compe-tències personals i una expe-riència professional molt més altes i, per tant, que no li faci por enfrontar-se a una entre-vista de feina, posem per cas”.

Castillo sap bé del que par-la. Cada any rep entre 60 i 70 estudiants europeus que, com ara Nadera Sadji, arriben a Barcelona perduts i ràpida-ment evolucionen. Aquesta gestora cultural de 25 anys, procedent de Tolosa, França, fa tan sols un mes que viu a la capital catalana. La Nadera ha augmentat les seves compe-tències lingüístiques en caste-llà gràcies a un curs intensiu de quatre hores diàries. Ara ja té els coneixements mínims per desenvolupar la seva tas-ca a QSL Serveis Culturals. “El que faig és organitzar esde-veniments, espectacles, con-certs... A França ja treballava d’això, però he vingut perquè volia saber com es gestionen i desenvolupen aquí els esdeve-niments i aprendre l’idioma”.

Encara li queden dos mesos per acabar les pràctiques, pe-rò la Nadera no descarta que-dar-s’hi una temporadeta. De fet, Castillo explica que de ve-gades alguns estudiants acon-segueixen prolongar l’estada a través d’una relació laboral amb l’empresa on ha fet les pràctiques. “I això vol dir que han de canviar de país i tot!”. En el cas del Xavier, va allar-gar les pràctiques per la bona experiència i encara avui dia fa alguna col·laboració amb la productora de Munic.

Més informació

www.xarxafp.org

BARCELONA, LA CIUTAT QUE REP MÉS ESTUDIANTS

Barcelona és, segons explica

Jordi Castillo, ‘mobility ma-

nager’ de l’associació Xarxa

FP, “una ciutat pionera en

projectes d’aquest tipus i de

les més importants de tota la

Unió Europea”. Des del 1999,

la ciutat no ha deixat d’apostar

per potenciar les pràctiques

dels estudiants de FP en

ciutats estrangeres com ara

Lió, Torí, Berlín, Derry, Roma,

Rovaniemi i Pargas. A banda

de constituir la seu de la secre-

taria general de l’associació

Xarxa FP, Barcelona és la prin-

cipal emissora d’estudiants

juntament amb Berlín –entre

80 i 100 estudiants– i una de

les ciutats més receptores al

costat de Roma –entre 60 i 70

cada any.

«Va ser una experiència molt enriquidora tant en l’àmbit personal com en el professional»

XAVIER MELGUIZO

BECAT A MUNIC

«La Xarxa permet internacionalitzar culturalment els nostres estudiants»

JORDI CASTILLO

‘MOBILITY MANAGER’

«Barcelona és una de les millors destinacions per fer les pràctiques»

NADERA SADJI

BECADA A BARCELONA

>

>

>

>

>

>

FRASES

DOSSIER ESPECIAL FORMACIÓ PROFESSIONAL DIJOUS, 5 DE MAIG DEL 2011 3

Durant unes hores a la setma-na, un grup d’infants i ado-lescents del barri del Carmel de Barcelona juguen, es di-verteixen, fan esport i refor-cen aspectes educatius i aca-dèmics amb la imatge del FC Barcelona com a referent. Sense gairebé ni adonar-se’n, aprenen a conviure i a pre-

venir i enfrontar-se als riscos amb què es poden trobar.

El projecte Xics Carmel i Entorn és el primer d’aques-tes característiques que es fa a Barcelona. Tot i que el va cre-ar la Fundació FC Barcelona, de la gestió se n’encarrega Eduvic, una cooperativa sen-se ànim de lucre centrada en infància i adolescència i les se-ves famílies, en què treballa Míriam Serrano, una integra-dora social de 28 anys.

“Sóc la coordinadora de reforç escolar i de tallers de nens d’edats compreses en-tre 10 i 15 anys, a més de tu-tora d’alguns d’ells. Cada tri-mestre programo les activitats

D

MÍRIAM SERRANO FORMA PART DE L’EQUIP EDUCATIU XICS CARMEL I ENTORN

la IntegracIó socIal de nens

a través de l’esport

«ToT el que s’esTudia a la fp Té una aplicació pràcTica»

que es faran, que giren entorn d’un tema concret, i després les avaluo”, explica.

La Míriam fa només dos anys que ha acabat el grau su-perior d’Integració Social, al centre Arco, però no ha deixat de treballar des d’aleshores. “Primer vaig fer pràctiques en una fundació amb persones amb traumatismes cranioen-cefàlics i també vaig fer clas-ses de repàs escolar amb nens en situació de risc. Quan vaig acabar les pràctiques, vaig po-sar uns anuncis a internet i em van trucar per fer classes parti-culars amb nens amb autisme. I després va venir la feina que estic fent ara”.

En l’actualitat, les possi-bilitats per cursar Integració Social a Barcelona són molt àmplies. S’imparteix als ins-tituts Ferran Tallada, Miquel Taradell i Salvador Seguí, i als centres Arco, Bemen 3, CEYR-Villarroel, Roca, Sagrat Cor-Sarrià i Sant Ignasi.

La versatilitat d’aquesta branca de FP és la que permet, segons airma la Míriam, que l’alumne surti preparat per treballar amb qualsevol tipus de col·lectiu: nens en situació de risc, persones amb necessi-tats especials, dones maltrac-tades, drogodependents, sen-se sostre, entre d’altres. “Està molt ben estructurat, perquè tot el que s’estudia després té una aplicació pràctica”. Míriam Serrano és integradora social. EDU BAYER

Malgrat que la venda de cot-xes ha baixat considerable-ment en els últims temps per culpa de la crisi, el mes d’abril passat van sortir de les fàbri-ques espanyoles 71.000 no-ves unitats. Això no hauria es-tat possible sense la feina dels

matricers, que són els especia-listes que s’encarreguen de fa-bricar els milers de peces idèn-tiques que componen els ve-hicles. Gràcies a una mena de motlles o matrius, desenvolu-pen xapes o plàstics i els donen forma de porta, de sostre... les possibilitats són ininites.

Aquest és, precisament, l’objectiu laboral que s’ha mar-cat Ángel Iniesta, estudiant de 19 anys de l’Escola d’Apre-nents Seat, al passeig de la Zo-na Franca de Barcelona. “Vaig entrar a l’escola amb 17 anys per estudiar el cicle formatiu de Mecanització, que són dos

M

ÁNGEL INIESTA, GUANYADOR DEL MECASEAT 2010, S’ESPECIALITZA EN MATRIUS A L’ESCOLA DE SEAT

forjant-se un futur amb l’aprenentatge de la mecànIca

«hi ha coses que no ens les ensenyarien en una faculTaT»

anys, i ara faig un any d’especi-alització en fabricació de ma-trius”, explica aquest jove.

L’Ángel va ser el guanyador de la primera edició del Meca-seat, celebrada l’any passat. El concurs s’adreça a estudiants d’instituts amb estudis de FP de Barcelona de les branques de mecanització i d’instal-lació i manteniment electro-mecànic de maquinària i con-ducció de línies per reconèixer el seu treball. “La prova consis-tia a fer un conjunt mecànic de vuit o nou peces i presentar-lo a un jurat. M’ho vaig prendre molt seriosament, però també m’ho vaig passar molt bé”.

L’Escola d’Aprenents Seat no és l’únic centre on es po-den aprendre processos de mecanització. Com l’Ángel, són molts els estudiants que es formen en centres com per exemple l’Institut Escola del Treball, l’Institut Mare de Déu de la Mercè, l’Escola Professio-nal Salesiana i l’Escola Tècni-ca Professional del Clot.

Ángel Iniesta té clar que el seu itinerari formatiu ha es-tat, en el seu cas, un encert: “La FP és una molt bona elec-ció perquè fem moltes pràcti-ques, i hi ha coses que no ens les ensenyarien en una facul-tat”. Ara espera poder entrar a la Seat com a treballador de plantilla.Ángel Iniesta, a l’escola de Seat. EDU BAYER

4 DIJOUS, 5 DE MAIG DEL 2011 DOSSIER ESPECIAL FORMACIÓ PROFESSIONAL

Una pràctica d’higiene bucodental amb el cap d’un maniquí a l’Institut Salvador Seguí. EDU BAYER

Són dos quarts de dues de la tarda i el soroll dels alumnes amunt i avall pels passadissos contrasta amb la pau que es respira en una de les aules de l’Institut Salvador Seguí. Cinc noies estan mig adormides en lliteres mentre un altre gru-pet els fa massatges a la planta dels peus. Estem en una classe de relexologia podal. “Primer els faig una breu explicació, després van practicant i jo els vaig corregint”, xiuxiueja Lali Lorca, la professora.

La pràctica és, justament, un dels aspectes que més po-tencia aquest centre a l’hora de formar professionals que en un futur es puguin integrar amb èxit en el món laboral. Pe-

l’únic centre públic de la ciu-tat de Barcelona que la impar-teix. I és en aquest àmbit on es desenvolupa un dels projectes més atractius del centre, tute-lat per Dentistes sobre Rodes.

El 2007, un equip de pro-fessionals de la salut bucoden-tal d’aquesta ONG va viatjar per primera vegada a Magha-ma, un poblat de 15.000 ha-bitants de Mauritània, per fer tractaments odontològics. L’any següent, tres alumnes de l’últim curs de pròtesi i la seva professora van entrar a formar part de l’organització tot col·laborant en el muntat-ge d’un camió protètic. L’expe-riència es va repetir també el 2009, i els alumnes van tornar a Barcelona havent tractat mig centenar d’habitants. Ara, pe-rò, s’han invertit els papers, i són sis les persones de Magha-ma que assisteixen a classes de pròtesi dental a l’Institut Sal-vador Seguí per després poder treballar al seu país.

“És una experiència de la qual estem molt contents”, as-

S

ESTUDIANTS DE L’INSTITUT SALVADOR SEGUÍ PARTICIPEN EN UN PROJECTE AMB MAURITÀNIA

UN EXEMPLE DE SOLIDARITAT

DELS ALUMNES DE FP

segura Garcia, “perquè els co-neixements que adquireixen els alumnes a classe tenen una aplicació útil real, per la impli-cació dels professors –alguns han treballat gratis– i perquè s’ha creat un clima molt bo amb Maghama”.

Els estudiants de l’Institut Salvador Seguí, com els d’al-tres centres, sovint compagi-nen les aules amb la feina, i ar-riben a fer jornades laborals de ins a 12 hores. El motiu, en moltes ocasions, és que ja fe-ia temps que estaven inserits en el món laboral, però no dis-posaven d’una titulació que els donés reconeixement, com podria ser el cas dels cuida-dors de persones dependents, per als quals ara és obligatò-ria. Des que va esclatar la crisi, també es dóna el fet que gent amb una mitjana d’edat eleva-da ara s’acosten a la FP amb la intenció de canviar de profes-sió o reciclar-se.

rò no els cal anar gaire lluny. El director, Isidre Garcia, ens ex-plica que van detectar que al-guns alumnes d’Imatge Perso-nal mantenien conductes for-ça agressives, tant dins del ma-teix grup com en les seves rela-cions de parella. D’altra ban-da, als estudiants d’Integració Social els faltava una mica de pràctica.

“Aquests dos fets ens van portar a pensar una experièn-cia conjunta. Els alumnes d’In-tegració Social van preparar un taller d’habilitats socials i el van posar en pràctica amb els alumnes d’Estètica. Els re-sultats han estat sorprenents”. Tant és així que en poc temps han après a identiicar les ma-nifestacions quotidianes de la violència en les relacions i no dubtar a l’hora de rebutjar-les.

A banda de les branques d’Imatge Personal i Serveis a la Comunitat, l’Institut Salva-dor Seguí està especialitzat en la branca de la FP dedicada a la salut bucodental de la fa-mília de Sanitària. De fet, és

ÈXIT DELS ALUMNES A LES OLIMPÍADESDE LA FP

Els alumnes de la branca

d’Imatge Personal participen,

sovint, en el certamen bianual

SpainSkill, les Olimpíades

de la FP. En les dues últimes

convocatòries, celebrades el

2009 i el 2011 a Madrid, van

representar Catalunya en l’es-

pecialitat de Perruqueria (i van

quedar en segon lloc en l’espe-

cialitat d’Estètica a la selecció

feta a Catalunya).

D’altra banda, els de l’espe-

cialització de caracterització

col·laboren cada any amb

l’Institut d’Estudis Mèdics en

el simulacre de grans catàstro-

fes. La seva tasca consisteix a

caracteritzar persones com si

haguessin estat víctimes d’un

accident ferroviari en què dos

trens xoquen o d’una explosió

d’un port, per exemple.

El centre compta amb 1.300 alumnes i 110 professors , “especialistes que treballen en algun sector i vénen aquí a explicar els seus coneixements, com per exemple protètics que ensenyen a fer ortodòncies”, explica el director del centre, Isidre Garcia.

Professors especialitzats

MÉS INFORMACIÓ

www.salvadorsegui.net

DOSSIER ESPECIAL FORMACIÓ PROFESSIONAL DIJOUS, 5 DE MAIG DEL 2011 5

«impulsem una formació molt

versàtil»

MARGARIDA GONZÁLEZDIRECTORA DE L’INSTITUT JOAN BROSSA, ESPECIALITZAT EN ÒPTICA D’ULLERA

Un 100% d’inserció laboral. Amb aquest titular, no és es-trany que cada vegada siguin més els estudiants que s’acos-ten al cicle de grau superior d’Òptica d’Ullera amb la inten-ció de forjar-se un futur pro-fessional. El sector de l’òptica és un dels que ha crescut més en els darrers temps, malgrat la crisi, i per això hi ha una for-ta demanda de personal qua-lificat. L’Institut Joan Brossa és l’únic centre on s’imparteix l’especialitat d’Òptica d’Ulle-ra. La seva directora, Margari-da González, ens explica que mantenen contacte amb les empreses més importants del sector, fet que propicia que els estudiants puguin fer pràcti-ques per preparar-se per treba-llar en centres òptics, clíniques optomètriques, fabricants de lents de contacte, muntures òptiques, etc.Quant de temps porta en funcionament el cicle de grau superior d’Òptica d’Ullera?El cicle de grau superior d’Òp-tica d’Ullera s’imparteix des del curs 2000-2002, amb la programació LOGSE. Anteri-orment, i des del 1990, impar-tíem els estudis de FP II Tèc-nic de Protètica Ocular. Per tant, la trajectòria del centre en aquesta formació té més de 20 anys.El Joan Brossa és l’únic institut de Barcelona que l’ofereix? Sí, és l’únic centre a tot Catalunya on s’imparteix aquest cicle. De fet, tenim alumnes de totes les comar-ques. Fins i tot tenim alumnes d’altres comunitats autòno-mes, com ara Aragó, el País Basc i Castella i Lleó.Si hi ha un cicle d’aquesta especialitat, deu voler dir que hi ha una forta demanda d’aquest sector... És cert. La demanda de pro-fessionals amb formació en aquest sector és forta, però aquests estudis encara són uns grans desconeguts, ins i tot per a empresaris del sec-tor que només coneixen els estudis universitaris d’òpti-ca. Fins no fa gaire, pel fet que no es podia cobrir tota l’ofer-ta de llocs de treball que hi havia, la gent s’incorporava a aquest sector sense cap for-mació prèvia. En el moment que els empresaris han co-mençat a contractar els nos-tres alumnes, s’adonen de la versatilitat de la formació i de les competències que els pro-porciona.

Quins coneixements assoleixen els estudiants que cursen aquests estudis?La formació els capacita per a tot tipus de tasques tècniques o comercials en el sector òptic, ja sigui en establiments òptics, fàbriques de lents oftàlmiques i fàbriques de muntures o de lents de contacte. Tanmateix, una part de la seva formació té un caire més sanitari que els permetrà treballar com a au-xiliars tècnics de gabinets de contactologia, optometria i te-ràpies visuals.Quin paper juga la part pràctica en aquests estudis?La part pràctica és fonamen-tal. L’alumnat fa 350 hores de formació en centres de treball durant el segon curs. És el mo-ment en què han d’aplicar els coneixements que han assolit en el centre, en un entorn re-al i amb situacions reals. De

U

«les pràctiques són el primer pas per a la inserció laboral»

«bona part dels nostres Graduats volen seGuir estudiant»

fet, moltes vegades és el pri-mer pas per aconseguir la se-va inserció en el món laboral, ja que moltes de les empreses acaben contractant l’alumne.Quin percentatge d’inserció laboral tenen aquests alumnes?La inserció laboral de l’alum-nat que vol treballar és del 100%. A la borsa de treball sempre hi ha ofertes que no es poden cobrir, en part perquè hi ha alumnes que decideixen continuar els estudis.Poden cursar estudis universitaris?A l’actualitat els de cicles de grau superior poden accedir directament als estudis uni-versitaris de grau. La majoria del nostre alumnat que con-tinua els estudis ho fa a l’Es-cola Universitària d’Òptica de Terrassa, amb la qual hi ha un conveni de reconeixement i convalidació de 39 crèdits. Ai-xò motiva molt els alumnes que volen continuar comple-tant la seva formació amb as-pectes més sanitaris.A qui recomanaria aquests estudis?A totes les persones que volen uns estudis de qualitat, una professió d’actualitat i amb una bona inserció laboral. El con-tacte entre el centre i el sector empresarial òptic, així com la contínua formació del profes-sorat, fa que els continguts i les activitats proporcionin conei-xements molt polivalents i ac-tualitzats, tant tècnics com co-mercials i sanitaris, i d’aplica-ció immediata en el sector òp-tic. Aquest sector, en constant expansió, és dels pocs que no està tenint greus problemes en els actuals moments de crisi.Margarida González. ARNAU BACH

6 DIJOUS, 5 DE MAIG DEL 2011 DOSSIER ESPECIAL FORMACIÓ PROFESSIONAL

L’ÈXIT D’UNA CARRERA GUIADA SEMPRE PER LA FP

JAIME PÉREZ

RESPONSABLE DE SEGURETAT DE TMB

Com molts altres nens, quan Jaime Pérez era petit tenia un joc predilecte: els trenets. Construir circuits amb vies de fusta i fer-hi rodar les locomo-tores i els vagons ocupava el seu temps sense i. Mecànic, maquinista i viatger al mateix temps de la seva imaginària companyia ferroviària, quan va arribar a l’adolescència i ja tocava l’hora de pensar en un futur professional, va te-nir molt clar que volia que la seva feina estigués relaciona-da amb el món ferroviari. I ai-xí ha estat.

“Em va agradar tant que vaig continuar ins als 18 amb elec-trònica industrial. Després em va tocar marxar a fer el servei militar i vaig tenir diverses fei-nes, sempre relacionades amb el manteniment industrial. I el 1992 vaig entrar al servei de material mòbil de TMB, per reforçar la plantilla de cara als Jocs Olímpics. Objectiu acon-seguit: estava treballant amb trens!”.

Reciclatge professional

Al llarg dels últims 20 anys, el Jaime ha anat canviant de responsabilitat dins la com-panyia, però sempre en rela-ció amb el manteniment dels trens. I mai ha perdut les ga-nes de reciclar-se professio-nalment. Quan a mitjan anys noranta es va remodelar pro-fundament la FP, equiparant-la amb els models internaci-onals, va tenir clar que volia fer un cicle formatiu de segon grau. A TMB li van donar faci-litats per canviar el torn labo-ral, i així és com es va posar a estudiar, un altre cop, FP, ara d’automatisme i control elec-trònic. Durant un any i mig va treballar a les nits. A més, es va poder beneficiar de convali-dar les pràctiques per la seva experiència professional.

Tot i que es plantejava el salt a la carrera universitària, aquells anys ja de plena vida adulta també van coincidir amb la construcció de la seva pròpia família, fet que li per-metia tenir menys temps lliu-re. “Amb tot, sempre he fet cur-sets curts, sovint no reglats, de termes tècnics, així com també d’especialització aquí a la casa, per mantenir-me en constant formació. Més tard, gràcies a la UOC vaig poder es-tudiar des de casa ciències em-presarials i fa poc he fet cursos d’enginyeria ferroviària a la UNED. L’any vinent també fa-ré alguna cosa, segur!”.

Avui la feina d’aquell nen que somniava a ser maquinis-ta, paradoxalment, és garan-tir la seguretat de trens com ara els de la línia 9 del metro, la més moderna d’Europa, que funciona sense conductor de manera completament au-tomatitzada. “Quan vaig co-mençar a treballar, el nostre metro funcionava amb una tecnologia totalment pneu-

C«veig els

alumnes de fp

il·lusionats

amb el futur»

«la fp sap

mantenir-se jove

i constantment

actualitzada»

màtica. Però és que quan jo ex-plico als meus ills que fa uns anys no teníem telèfons mò-bils o internet, simplement no s’ho creuen... La nostra soci-etat avança tecnològicament molt de pressa, i ara la FP sap mantenir-se jove, actualitzant-se permanentment”.

Jaime Pérez ha aconse-guit fer una brillant carrera professional de la seva voca-ció pels trens. I la seva vincu-lació amb la FP la manté per-manentment viva gràcies a la col·laboració que fa amb l’Institut Municipal d’Educa-ció com a professor especia-lista d’un mòdul formatiu so-bre transport de viatgers fer-roviaris a l’institut de secundà-ria Lluïsa Cura. “Amb aquestes col·laboracions vull tornar el que he rebut de la FP, per això tenim alumnes que fan pràc-tiques aquí a TMB. Al llarg de la meva carrera sempre m’he sentit acompanyat per la FP”.

“A mi em sorprenen molt aquestes estadístiques que parlen del jovent com un grup desmotivat. Jo amb els alum-nes de la FP no tinc aquesta vi-sió, sinó més aviat al contrari: els veig molt il·lusionats amb el futur, amb moltes ganes de fer coses a la vida”. El Jaime és, per als seus alumnes, un gran exemple del model d’èxit de la FP. “És veritat, m’identi-ico molt amb ells, molts dels actuals estudiants de la FP que conec alternen els estudis amb la feina, em semblen persones amb els peus a terra”.

“Als 14, amb els estudis bà-sics acabats, vaig anar a Renfe a informar-me. Per entrar a l’escola ferroviària demana-ven tenir 16 anys. I a més em van explicar que si tenies una FP no només et podies acredi-tar per a conductor de tren si-nó també per a tallers. Amb aquesta idea vaig començar el cicle formatiu de dos anys d’electrònica”, recorda.

Per al Jaime, la FP va ser una descoberta que l’ha man-tingut, al llarg de la resta de la seva carrera professional, en constant procés de formació.

Jaime Pérez a les dependències de TMB. LAYETANAOFFICE.COM

DETALLS

JAIME PÉREZ

SEGURETAT DEL METRO

>

>

De petit somniava a ser

maquinista. Ara és el màxim

responsable de la seguretat

ferroviària de Transports

Metropolitans de Barcelona

(TMB). Als 14 anys va optar

per la branca d’electrònica

de la FP i des d’aleshores no

ha deixat de formar-se

professionalment.

>

DOSSIER ESPECIAL FORMACIÓ PROFESSIONAL DIJOUS, 5 DE MAIG DEL 2011 7

La ‘Guia FP 2011-2012’

és la publicació de refe-

rència per a l’orientació

i informació relacionada

amb l’oferta formativa de

la FP i els centres que la

imparteixen a Barcelona.

Està disponible en format

PDF al web ‘www.fun-

daciobcnfp.cat’ i també

es pot obtenir en paper

a les Oficines d’Atenció

Ciutadana (OAC), al

Consorci d’Educació de

Barcelona, als Punts d’In-

formació Juvenils (PIJ)

i a l’Institut Municipal

d’Educació (IMEB).

una guia per conèixer tots els detalls

Aquest dissabte, 7 de

maig, es farà entrega

dels premis Mecaseat, un

concurs que promou la

Fundació BCN Formació

Professional, l’empresa

automobilística Seat i el

Consorci d’Educació de

Barcelona per estimular

la professió de mecànic

entre els joves estudiants

de FP. Els primers classi-

ficats podran realitzar un

curs gratuït de formació

especialitzada a l’Escola

d’Aprenents de Seat.

Més informació al ‘web

www.fundaciobcnfp.cat’.

un concurs per estimular la mecànica

Un alumne realitza pràctiques d’electricitat. MONTSE BUSQUETS

La demanda de graduats en FP és una tendència que es consolida i el mercat de treball seguirà necessitant tècnics. Importants organismes inter-nacionals com ara la Unió Eu-ropea, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupa-ment Econòmic (OCDE) i el Centre Europeu per al Desen-volupament de la Formació Professional (Cedefop) pre-veuen que l’any 2020, a Eu-ropa, el 50% dels llocs de tre-ball requeriran d’una titula-ció en FP. Segons l’Anuari FP 2010, de l’Observatori FP, a Catalunya la proporció és no-més del 17%.

“L’objectiu de la FP és do-nar resposta a les necessitats canviats que té el sector eco-nòmic. Perquè, si no ho fem, ens trobarem que no es queda-ran cobertes”, assegura Ricard Coma, gerent de la Fundació BCN Formació Professional.

Per tant, els estudis de FP es presenten com una bona

L

ATURATS, TREBALLADORS, JOVES, GRANS… TOTHOM POT ACCEDIR AL SISTEMA DE LA FP

una Formació adequada per a qualsevol edat

via d’accés al mercat laboral, ja que els graduats tenen una taxa d’ocupació més alta que d’altres estudis, un 55% se-gons el darrer Estudi d’Inser-ció Laboral 2010. També per-meten continuar fent estu-dis superiors (34 %). Gradu-ar-se en FP, a més, redueix les probabilitats de quedar-se en atur, i la taxa de temporalitat de les feines de les persones que han seguit aquest itinera-ri és de les més baixes. Només un 11% dels recents graduats en FP es troba a l’atur.

Amb més de 150 recorre-guts professionals, la FP es

EL 50% DELS LLOCS DE TREBALL REQUERIRAN UNA TITULACIÓ EN FP

presenta com una opció molt lexible. D’altra banda, les pro-ves d’accés són una via d’en-trada per a persones que ja tre-ballen o estan a l’atur. Tant se val l’edat o la situació profes-sional, si és un jove estudiant, un adult que fa temps que es-tà aturat o algú que vol reori-entar la seva carrera professi-onal, a la FP s’hi pot accedir al llarg de tota la vida.

El que fa possible aquesta lexibilitat és l’estructura dels seus ensenyaments, que sem-pre estan en constant actua-lització, oferint nous títols i adaptant-se al mercat laboral i a les demandes del món em-presarial. A més, estan orga-nitzats de la mateixa manera i són harmonitzables entre si: s’estructuren en cicles de grau mitjà i grau superior, i estan formats per unitats de compe-tència i mòduls formatius.

Aquest sistema integral de la FP actual fa que tant les unitats de competència com els mòduls formatius siguin els mateixos per a tota la FP, tant la FP inicial (del siste-ma educatiu) com la FP per a l’ocupació . Per tant, és molt fàcil passar d’un sistema a l’al-tre i rendibilitzar tot allò que s’aprèn per tal d’obtenir un títol de FP o un certiicat de professionalitat.

ELS GRADUATS EN FP TENEN UNA TAXA D’OCUPACIÓ MÉS ALTA

Per divulgar l’ampli ca-

tàleg de titulacions de

formació professional, la

Fundació BCN Formació

Professional organitza

Adaptats, Llestos, Ja!,

un concurs que premia

l’originalitat i la creativi-

tat de qualsevol persona

més gran de 15 anys.

Consisteix a caracteritzar-

se inspirant-se en alguna

de les branques profes-

sionals de la FP, ja sigui

disfressant-se, pintant-se,

fent-se una foto, etc. Més

informació al web ‘www.

adaptatsllestosja.cat’.

premis a la originalitat i la creativitat

Les vies per accedir al

món laboral cursant es-

tudis reglats és diversa.

Un cop acabada l’ESO,

l’alumne pot accedir al

batxillerat i, d’aquí, a la

universitat; o bé cursar

un grau mitjà de FP, que

li permet passar al batxi-

llerat o a un grau superior

d’FP i, d’aquí, també a la

universitat. Si no ha aca-

bat l’ESO, l’estudiant pot

seguir l’itinerari anome-

nat PQPI (Programes de

Qualificació Professional

Inicial) i fer el salt al grau

mitjà de FP.

diverses vies, una mateixa Finalitat

El període de matricula-

ció va de l’1 al 7 de juliol,

però la presentació de

sol·licituds depèn dels es-

tudis. En els cicles de grau

mitjà, és del 9 al 20 de

maig, i en els de grau su-

perior, del 23 de maig al

3 de juny. Les sol·licituds

per als ensenyaments ar-

tístics es poden presentar

del 9 al 20 de maig. Pel

que fa als ensenyaments

d’esports, s’estableixen

dos períodes de preins-

cripció i matrícula: el 25

de maig i abans del 9 de

desembre.

la preinscripció, a punt de començar

El curs vinent s’incorporen

nou noves titulacions a les

150 especialitats que ja

s’imparteixen.

Instal·lacions frigorífi-

ques i de climatització

Instal·lacions de pro-

ducció de calor

Eficiència energètica i

energia solar tèrmica

Indústria alimentària

Guia, informació i assis-

tència turístiques

Direcció de cuina

Direcció de serveis en

restauració

Aplicacions web

Espeleologia

>

>

>

>

>

>

>

>

>

nous títolsper al curs 2011-2012