GRAU D’ARTS I DISSENY. GUIA DE L’ESTUDIANT 2018—2019 · ... en este plan de estudios, como un cuerpo ... principal del sistema productivo y de consumo ... El actual entorno

GRAU D’ARTS I DISSENY. GUIA DE L’ESTUDIANT

2018—2019

L’Escola Massana té com a eix vertebrador de la seva pedagogia la consi-deració integral de l’educació de la persona, la seva responsabilitat vers l’entorn social, cultural i natural i el seu desenvolupament com a individu a través de l’ensenyament experimental i teòric de les Arts Aplicades, el Dis-seny i les Arts Visuals. La conservació, la recerca tècnica, estètica i conceptual dels bells oficis i dels procediments artístics tradicionals i contemporanis, així com la interre-lació de les Arts Aplicades, el Disseny i les Arts Visuals són els principis en els que es basa l’activitat de l’Escola. La nostra pedagogia s’inspira en la voluntat del llegat fundacional del pas-tisser i filantrop barceloní Agustí Massana com a conservatori artístic de la tradició de la nostra cultura, i com a centre dinamitzador de les noves pro-postes dels comportaments artístics i del disseny.

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ pàgina 5 GRAU D’ARTS I DISSENY pàgina 4 INFORMACIÓ SOBRE L’AAD Pàgina 6 ÒRGANS DE GESTIÓ pàgina 7 SERVEIS pàgina 7 INFORMACIÓ ACADÈMICA pàgina 9 PLA D’ESTUDIS pàgina 12 OBJECTIUS I COMPETÈNCIES pàgina 17 CALENDARI pàgina 20 HORARIS pàgina 22 PLÀNOLS DE L’ESCOLA pàgina 27 GUIES DOCENTS pàgina 31 TALLERS pàgina 53

GRAU D’ARTS I DISSENY

Els Graus són títols oficials universitaris que ofereixen una formació acadèmica i pro-fessional. Per obtenir el títol de Grau caldrà haver completat 240 crèdits ECTS. La metodologia dels crèdits ECTS implica una avaluació continuada, en la qual es va-lora tota la feina de l’estudiant. L’Escola Massana proposa amb el Grau en Arts i Dis-seny una línea educativa i de formació en la que l’alumne assumeix la creació com a un procés socialment integrador. El coneixement, l’aprenentatge i l’experimentació s’organitzen com a plataforma bàsica de creixement entre disciplines i més enllà d’aquestes. Aquest grau es desenvolupa mitjançant metodologies que donaran als alumnes la formació transversal que l’Escola Massana entén que necessita qualsevol futur professional dels camps de l’Art, les Arts Aplicades i el Disseny. En acabar aquests estudis, la competència de l’alumne en investigació i deducció li permetrà anticipar les condicions i els escenaris de la seva pràctica professional en el futur. La consideración artística de una actividad no depende sólo de lo que consideramos “creación”, es algo que depende de condiciones socioculturales, que cambia con el tiempo. Además de adoptar formas diferentes según las épocas y culturas también desempeña funciones diferentes, surge por motivos diferentes y satisface necesidades diferentes, incluso según el contexto “arte” puede tener relación con una destreza determinada o con los productos resultado de una actividad realizada con destreza. Para algunos el arte consiste en representar cosas existentes, para otros construir cosas que no existen, el arte trabaja con objetos externos al ser humano pero puede expresar su visión interior, estimular la reflexión y producción del artista pero también la del receptor. Es una confluencia de diferentes conceptos y necesidades, individuales, personales, colectivas, sociales, culturales, etc. No hay ninguna teoría que haya gozado de aceptación universal, pero parece ser que lo que no se ha puesto nunca en duda es que es más claro referirse al arte como un tipo de actividad humana consciente que a un objeto producido. Actualmente incluso se ha llegado a la opinión generalizada de que dar una definición de arte que sea ampliamente aceptada y “acertada” no solo es difícil, sino imposible. Más allá de intentar proponer una definición “verdadera”, “estable” del arte, se trabaja a partir de la propuesta personal contex-tualizada y referenciada, tanto en el devenir histórico como en los contextos socioculturales cambiantes actuales, partiendo tanto de las “disciplinas históricas” como del reconocimiento de la interacción y relación de las diversas disciplinas. El diseño tradicionalmente tiene, sin embargo, su campo de actuación relacionado con la industria, el comercio y todas las actividades culturales, su perfil y educación puede tener orientación técnica y/o humanística y está vinculado a la publicidad, el marketing o la gestión de productos, entre otros sectores. Desde hace décadas ha existido el debate entre la relación del arte y el diseño, debate que para muchos hoy en día está superado, no tanto por las disciplinas en sí, y su relación con la producción estética, sino por el propio sistema productivo y de mercado que tiende a disipar las líneas y fronte-ras, dejando claro que ante todo, ambas, trabajan con la forma y todo lo que lleva de manera intrínseca con ella. Estamos inmersos en la sociedad del cambio, en la que los avances tecnológicos configuran una nueva realidad, tanto desde el ámbito de la informa-ción como desde el de la producción. Cada vez más, se establecen redes de saberes en las que el tiempo y el espacio se configuran de una manera diferente generando una red que se conforma en torno a lacomplejidad, no solo de la realidad en sí y sus distintos niveles, sino también en la maneraen la que la creación y la cultura se hacen visibles. Actualmente los nuevos desarrollos en la producción provocan una profunda crisis de las disciplinas que nos ocupan tal y como se han configurado hasta el último cuarto del siglo XX. Un importante indicador de esta crisis es la inestabilidad de las industrias ligadas a la creación, que bajo el impacto de los cambios tecnológicos, de los incesantes ajustes productivos, y de la brevedad de los ciclos de consumo provoca la dificultad de caracterizar a la disciplina a partir de herrami-entas, técnicas, y tecnologías concretas, cosa que antes era justamente lo que las definía. Además, en la generación de cultura, en la que siempre ha habido una constante interdependencia entre las en otro momento llamadas Bellas Artes, Artes Aplicadas y Artes Comerciales (Gráfica publicitaria, etc.), hoy en día, no sólo tienen una mutua adopción de lenguajes sino que también se ven abocadas al tránsito fluido de los creadores de uno a otro, por lo que la inclusión de las líneas interdisciplinares entre arte y diseño permiten crear un cuerpo creativo básico hacia la excelencia y competitividad a que obliga el sector. Las disciplinas tal y como se han entendido hasta finales del siglo XX se entrecruzan y abarcan territorios separados y diferenciados por la concep-ción. Estas disciplinas (artes aplicadas, artes y diseño) en la actualidad, se han convertido en algo cambiante, abierto y más cercano a una conjunción de diversos oficios. En la práctica profesional el proceso creativo no se nutre tan solo de la aplicación de conocimientos estancos de cada disciplina. Cada vez más ti-ende a nutrirse del cruce del conocimiento de las mismas, poniendo en crisis la compartimentación estanca en cualquier estructura académica.

El Grado en Artes y Diseño que se presenta (GAD) propone una metodología de aprendizaje donde los conocimientos se entrecrucen y se relacionen enriqueciéndose mutuamente. Se trata de trabajar desde la base del conocimiento disciplinario y potenciar al mismo tiempo nuevos conocimientos que sólo pueden surgir desde la relación y el cruce activo y reflexivo de las mismas. Las artes aplicadas se integran, en este plan de estudios, como un cuerpo disciplinar que trabaja una vía de sostenibilidad a través de la experimenta-ción para encontrar nuevas maneras de interpretar la multiculturalidad dentro de un mercado global y de consumo. La innovación, como característica principal del sistema productivo y de consumo sitúa al creador en una posición de importancia creciente dada la tendencia del mercado a generar estrategias de producción, comunicación y uso de los productos que están ligadas al individuo como ser simbólico. El actual entorno productivo y empresarial de internacionalización y de búsqueda de la calidad convierte algo que en el pasado era excepcional, en una condición habitual del sis-tema económico-productivo actual. Es por esto que el GAD integra los conocimientos de nuestras disciplinas, con un aprendizaje que tiene por finalidad una mejor comprensión de la complejidad de la realidad y del individuo como ser social, como ser simbólico, ampliando la capacidad personal y profesional futura del estudiante en el contexto contemporáneo. En la propuesta del GAD concurren los modelos pedagógicos anteriores con una distinta acepción de la enseñanza ligada a la titulación en arte y diseño, centrándose en tresobjetivos: A. Establecer elementos pedagógicos de interrelación, fusión y retroalimentación entre las disciplinas artísticas y las del diseño, de modo que el estu-diante adquiera competencias en saberes, actitudes y habilidades propias de todos ellos. B. Aplicar metodologías de enseñanza y aprendizajes interdisciplinares y transdisciplinares, con el fin de preparar al estudiante como futuro profesio-nal para esta nueva sociedad basada en el constante cambio y fusión de conocimientos, tecnologías, etc. C. Aportar las suficientes competencias para un ejercicio profesional en todos los ámbitos de la titulación en Artes y Diseño y con una total solvencia en conexiones con especializaciones en ciclos posteriores e intercambios y estudios en el resto de la Unión Europea.

El título propuesto deriva del título propio Graduado en Artes y Diseño que se implantó en el año académico 2000/01 con una estructura curricular de un primer curso común y obligatorio y tres itinerarios con créditos comunes y créditos optativos, aprobado por la Universitat Autònoma de Barcelona y publicado por resolución de 22 de junio del 2000, BOE de 19 de julio. La Escuela Massana es el Centro Municipal de Arte y Diseño de la ciudad de Barcelona, adscrito al Consorcio de Educación, desde enero de 2008, que inició su labor pedagógica el 14 de enero de 1929, con una experiencia de 80 años de dedicación a la enseñanza de las artes plásticas y el di-seño, incentivando y promoviendo la relación con el tejido sociocultural y profesional de la ciudad. Durante estos 80 años de experiencia, la Escuela Massana ha ido incorporando el aprendizaje de técnicas y oficios que pertenecen a las artes visua-les y aplicadas, iniciando en los años 60 los estudios de diseño, coincidiendo con la entrada en vigor del Decreto 2127 de 24.06.1963, que reguló el reconocimiento oficial de nuevas profesiones, Diseño, Arte publicitario y Decoración. Se ha incentivado, y se incentiva, la actividad sociocultural y la relación con el mundo empresarial, participando en concursos (1986, primer premio de cartel en la 55 Feria de Mostras de Barcelona y la sección de diseño Industrial ganan el concurso internacional de la Copa Italia, en 1998 se realiza el proyecto “Mercedes en Barcelona” conjuntamente con el Salón del Automóbil ), promoviendo premios en relación con empresas del sector (1986, primera edición del premio Massana Mambar, de diseño de mobiliario), convocando premios internacionales (1987, Premio internacional de esmaltes Massana-Soldevila y Premio Internacional Massana de Joyería), y editando libros (1987, se publica el primer volumen de la colección Massana, de Ediciones 62, “Iniciación a la Historia del diseño industrial”, de Isabel Campí ) Respecto a las relaciones internacionales en los años 60 se realizaron los primeros“intercambios” entre escuelas con Europa. La escuela a lo largo de su trayectoria participa, promueve e interviene en diversas exposiciones. Como ejemplo destacamos en 1961 la exposición de intercambio de traba-jos de alumnos entre Pforzhein (Alemania) y Massana, en 1989 la Exposición Internacional “Joyas indiseñables”, en 1990, la exposición de antiguos alumnos de la escuela en la casa de España en Nueva York, en 1997 se participa del intercambio Cataluña-Flandes promovido por los gobiernos respectivos participando también el Centro de Arte Santa Mónica, el MACBA, La Fundación “La Caixa”, el COAC-Colegio Oficial de Arquitectos de Cataluña- y el BCD-Barcelona Centro de Diseño. En el año 1997 se inician los Talleres de postgrado OFF MASSANA, resultado de un convenio con el Pueblo Español, así como también se inician los cursos de formación permanente MASSANA PERMANENT, con la clara intención de potenciar los estudios superiores y facilitar la transición de los estudios al mundo profesional, tanto en el ámbito de las artes como en el del diseño. La Escuela Massana ha obtenido reconocimiento recibiendo la Medalla de oro y Diploma de Honor de la Exposición Nacional de las Artes Decorativas en el año 1943; el Premio Nacional de Diseño en el año 2000; el premio ACCA de la Crítica por su trayectoria, otorgado por la Asociación Catalana de críticos de arte en el año 2005; el Premio Letra por su labor docente y trayectoria, otorgado por la feria Sign-Viscom en el año 2008, feria especiali-zada en el Diseño visual y la comunicación. La Escuela Massana pertenece a ELIA Liga Europea de Institutos de Artes, a la Coordinadora Diseño para todos EIDD, al FAD Fomento de las Artes Decorativas, a la AAVC Asociación de Artistas Visuales de Catalunya, y a la Coordinadora de Escuelas Pú-blicas de Arte y Diseño de Catalunya. La Escuela Massana articula su oferta educativa sobre tres ámbitos conceptuales: 1. ARTES APLICADAS Especialización: Joyería Textil 2. ARTES VISUALES Especialización: Escultura Pintura 3. DISEÑO Especialización: Diseño Gráfico Ilustración Diseño Industrial Diseño de Interiores

Optar ahora al Grado de Artes y Diseño con 240 créditos hace posible estructurar con más coherencia lo que hemos ido constatando a lo largo de estos años, ampliando con un cuarto curso los estudios, de manera que se pueda integrar la movilidad, el Proyecto Final de Carrera recogiendo la experiencia de la estructura tutorial y reforzándolo con el soporte de otras materias, la especialización a través de las Menciones y dar la opción al alumno de poder cubrir a través de los Minors habilidades que complementen el plan de estudios. Este cuarto curso incluiría también la opción de las prácticas de empresa, ya que, en la actualidad y sin que sea una actividad obligatoria dentro del plan de estudios 28 alumnos en los dos últimos años las han realizado.

TEXTE EXTRET DEL PUNT 2 JUSTIFICACIÓN DE LA MEMÒRIA DE VERIFICACIÓ LLIURADA A L’ANECA EL 2010.

INFORMACIÓ BEQUES Beques del Règim General de Mobilitat del Ministeri (aplicades a la part de preu públic) i ajuts de col·laboració amb els departaments de l’escola. Beques i ajuts per a estudiants universitaris AGAUR (Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca) HORARIS I TORNS Torn de tarda exclusivament PERÍODE LECTIU Semestral/anual MODALITAT Presencial RÈGIM Temps complet, temps parcial i possibilitat de via lenta. TIPUS D’AVALUACIÓ Es combinen exàmens i treballs pràctics. PRÀCTIQUES PROFESSIONALS A 4t curs hi ha la possibilitat de fer pràctiques externes com a optativa de 12 crèdits. PROGRAMES D’INTERCANVI Programa Erasmus+ (Europa) i UAB Exchange Programe (resta del món) PERFIL D’INGRÉS Sensibilitat social i artística, sentit estètic, creativitat i imaginació, ca-pacitat d’innovació, capacitat de representació, habilitat manual, des-tresa tècnica. TOTAL DE CRÈDITS ECTS 240 TIPUS DE TÍTOL Grau TITULACIÓ Arts i Disseny CODI RUCT 2501571 DURADA 4 anys CODI DE PREINSCRIPCIÓ 21020 PLACES DE NOU INGRÉS 95

ÓRGANS DE GESTIÓ EQUIP DE DIRECCIÓ Director: Xavier Capmany Miró Organització Interna: Daniel Camps Morlans Estratègia i Innovació: Marc Ligos Masafrets Secretari Acadèmic: Jaume Prat Torrades Acció Cultural: Josep Dardanyà Alsina Responsable Pedagògic: David Gràcia Albareda Comunicació: Gloria Bonet Batalla COORDINADORS DE GESTIÓ Coordinació Activitat Cultural: Èlia Clemente Vinzia Coordinació d’Intercanvis Internacionals: Cristina de la Cruz Roquet Coordinació disseny gràfic. Andrea Gusi Xiberta Coordinació web: Mireia Vidal Terré Coordinació TIC: Enric Guinó Feijòo Coordinació de Recerca: David Hernández Falagán Coordinació de Tallers. Imma Ramos Aracil Coordinació de Riscos laborals. Luís Cuatrecasas Albareda Coordinació de Seminaris i Concursos: Jordi Canudas Coma. CONSELL DEL CENTRE President: Xavier Capmany Miró Representants de l’Equip de Direcció. Daniel Camps Morlans i Marc Li-gos Masafrets Secretari: Jaume Prat Torrades Representants de la UAB: Representant de l’Ajuntament de Barcelona: Júlia Quintela González Representants de l’alumnat Batxillerat: Unai Gómez Ricou i Paula Sali-nas Arnau. Representants de l’alumnat Grau: Sira Plans Vancells i Gabriel Virgilio Luciani Representants de l’alumnat CFGS: Ione Aguirre Mendiola i M. Branca Rabelo de Moraes Representant del PAS: Helena Lladó Garcia Representants del professorat. Montse Alabau Orriols, Gloria Bonet Batalla, Èlia Clemente Vinzia, Maria Diez Serrat i David Hernández Fa-lagán. Representant del món laboral: Josep Lluís Hernando Associació Amics de La Massana. Xema Vidal Molina BATXILLERAT Coordinació de Batxillerat: Santi Tomàs Justribó

CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR Coordinació de CFGS: Isabel Graupera Gargallo Coordinació de Pràctiques CFGS: Carmen Porras Aguilera Tutors de CFGS Gràfica Publicitària: Iñaki Granell Jubany Tècniques Escultòriques: Mònica Chavarria Tirado Il·lustració: Pep Montserrat Morales Modelisme Industrial: Rafael Pládenas Viruel Projectes i Direcció d’Obres Decoració: Joaquim Pérez Sánchez Joieria Artística: Josep Carles Pérez Rodríguez Arts Aplicades al Mur: Montse Alabau Orriols Art Tèxtil: Silvana Criado Garrido GRAU UNIVERSITARI Coordinació de Grau Universitari: Victor Valentín Puerto Caps d’Àrea Projectes: Antonio Ortega López Llenguatges: Arnal Ballester Arbonés Teoria: Núria Fernández Rius

ESTUDIS POST-UNIVERSITARIS Coordinació Postgrau Arts Aplicades: Jesús Ángel Prieto Villanueva ESTUDIS NO REGLATS Coordinació de Massana Permanent: Elisabet Insenser Brufau

GESTIÓ ACADÈMICA SECRETARIA ACADÈMICA La Secretaria Acadèmica és el servei en què es realitzen tots els tràmits acadèmics relacionats amb els plans d’estudis reglats i no re-glats, de forma presencial, telefònica o per correu electrònic. L’horari d’atenció al públic és: MATINS De dilluns a divendres 10.00–13.00h TARDES De dilluns a dijous 16.00–17.30h Del 25 de juny a l’11 de setembre no obrim a la tarda INFORMACIÓ CICLES FORMATIUS I BATXILLERAT: Isabel González +34 93 442 20 00 [email protected] INFORMACIÓ GRAU EN ARTS I DISSENY (UAB): Irene Ebang +34 93 442 20 00 [email protected] 1. ACTIVITAT CULTURAL Amb la voluntat de mostrar i donar a conèixer els diversos àmbits de la cultura i de la creativitat contemporània, el Departament Cultural de l'Escola Massana programa, al llarg del curs, un gran nombre d'activi-tats en forma d'exposicions, debats i conferències, entre d'altres, per tal de generar constantment el necessari intercanvi d'experiències en-tre els alumnes, el professorat, les escoles d'art i disseny, i la societat. EXPOSICIONS La projecció a l'exterior de tots els llenguatges d'expressió que es desenvolupen a l'Escola, ens permet mantenir i consolidar la presència activa dels nostres alumnes en espais expositius professionals i esde-veniments d'ampli ressó per a la ciutat. A partir dels diversos intercanvis que l'Escola Massana manté amb al-tres institucions, tant d'àmbit estatal com de l'estranger, l'Escola parti-cipa i presenta anualment treballs dels seus alumnes en múltiples acti-vitats culturals desenvolupades arreu del món. — Coordinador d'Activitat Cultural: Èlia Clemente Vinzia [email protected] 2. FORMACIÓ PERMANENT L'Escola Massana, amb més de 80 anys de dedicació a l'ensenyament de les arts i del disseny, proposa a través de la Formació Permanent Massana una oferta de cursos de continguts entorn a l'art i el disseny, estructurats en diversos nivells: Cursos i Tallers teòrico-pràctics pen-sats a per completar i actualitzar la formació tant d'estudiants com de professionals en actiu i Cursos d'Especialització UAB pensats per ofe-rir una formació específica i especialitzada sobre una matèria. Els Cursos i Tallers teòrico-pràctics són cursos per a la formació per-manent reconeguts per la Universitat Autònoma de Barcelona UAB com a susceptibles de CLLE i pel Departament d'Educació de la Gene-ralitat de Catalunya com a cursos de promoció docent i formació per-manent pel professorat. Cursos d'Especialització Universitària UAB, Els cursos de la UAB estan pensats per oferir una formació específica i especialitzada sobre una matèria. Amb aquests cursos s'obté un certificat de la UAB. — Persona de contacte: Elisabet Insenser [email protected] 3. BIBLIOTECA La Biblioteca de l’Escola Massana funciona des de 1957 amb l’objectiu de cobrir les necessitats d’informació de la seva comunitat educativa. El seu fons, especialitzat en Art i Disseny, forma part del Catàleg Col·lectiu de la Biblioteca Artur Martorell i la Xarxa de Biblioteques Es-colars de Barcelona i està obert al públic per a qualsevol consulta.

Fons 15000 monografies aproximadament 26 subscripcions a revistes 300 documents audiovisuals aproximadament Horari De dilluns a dijous, de 8h a 13.30 i de 14.30 a 19.30h. Divendres de 8h a 15h De l’1 setembre fins a l’inici de curs, i del 25 juny al 15 juliol: De dilluns a divendres de 8h a 15h Tancament: vacances de Nadal, de Setmana Santa i del 16 juliol a 31 agost. Formació d’usuaris Contínua durant l’obertura de la biblioteca A l’inici del curs es faran sessions de formació als alumnes de primer de tots les plans d’estudis. Reproducció documents Fotocopiadora amb servei de còpia i impressió Escàners Taula de reproducció fotogràfica Préstec És imprescindible fer l’alta al servei amb el carnet d’estudiant. Alguns documents especials queden exclosos de préstec. El servei de préstec comporta el tracte amb cura i retorn dels documents dins el termini es-tablert. El no acompliment pot comportar la suspensió temporal o defi-nitiva del servei. En cas de pèrdua o retorn d’un document malmès, el lector està obligat a restituir-lo per un d’idèntic o de característiques similars a les de l’original. Préstec a casa: Màxim 3 documents durant 2 setmanes amb dret a 1 pròrroga (per do-cuments no reservats). Les revistes no es presten a casa. Sol·licitud de pròrroga: A la biblioteca Correu a [email protected] (nom del lector + codi barres i títol document + codi barres) Préstec a classe: Màxim 3 documents per consulta o treball a classe Retorn el mateix dia Préstec de llibres i revistes Dipòsit del carnet d’estudiant durant el préstec Normativa de la biblioteca La Biblioteca és un espai de treball Cal respectar el silenci Cal desconnectar o silenciar els mòbils i altres aparells electrònics i parlar en veu baixa No es pot entrar ni menjar ni beguda S’ha de tenir cura de tot el fons documental, així com del material i ins-tal·lacions de la Biblioteca Deixeu els llibres consultats al carro disponible a la sala. — Persona de contacte: Gemma Griñó [email protected] 4. ESCOLA EMPRESA L’Escola Massana fomenta acords amb empreses o institucions que permetin a l’alumne entrar en contacte amb projectes reals i el món la-boral. Aquestes col·laboracions estan supeditades als continguts de les assignatures, i als interessos pedagògics i formatius dels alumnes. Els acords de col·laboració permeten altres activitats en benefici de l’empresa, l’Escola Massana i els seus alumnes, com convidar espe-cialistes de prestigi a l’escola com a jurat dels concursos, fer actes ins-titucionals amb possibles esponsors, convocar als mitjans de comuni-cació, etc. Els projectes d’alumnes produïts en el marc d’un acord de col·labora-ció poden ser exposats a les sales de l’Escola Massana o a espais ex-terns. També es poden publicar catàlegs o altres edicions que repro-dueixin aquests resultats. En els darrers anys s’ha col·laborat amb Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC); Districte de Ciutat Vella de l’Ajuntament de Barcelona; Mercat de la Boqueria; Fun-dació Xavier Nogués; Fundació Han Nefkens; Consorci de Comerç, Ar-tesania i Moda de la Generalitat de Catalunya; Gran Teatre del Liceu; AREAS; INAPA; Festival Shakespeare; Fundació Navegació Oceànica de Barcelona; Institut Municipal d’Educació de Barcelona; Districte de

l’Eixample; Associació d’Amics, Veïns i Comerciants de La Rambla i la Plaça de Catalunya; Joieria Bagués-Masriera; i molts més. Els convenis de col·laboració per a la realització de concursos, espon-soritzacions i altres projectes entre l’Escola Massana i empreses o ins-titucions, es regeixen per les normatives homologades dels organis-mes competents (ICOGRADA, ICSID, IFI o BEDA). A més, l’escola està adherida al codi de bones pràctiques per l’exercici de les arts visuals promogut per l’AAVC pel que fa aspectes deontològics, de drets d’au-tor, econòmics i pedagògics. — Persones de contacte: Raimon Vallverdú (disseny) [email protected] Jordi Canudas (art) [email protected] OCUPABILITAT Carme Porras [email protected] http://borsatreball.escolamassana.cat 5. INTERNACIONAL La relació amb institucions docents de l’estranger és un fet rellevant a l’Escola Massana. Curs a curs s’incrementa el nombre d’estudiants i docents que reali-tzen intercanvis amb escoles estrangeres, i d’estudiants i docents que venen de totes parts a cursar un període dels seus estudis a la nostra escola. Això representa una experiència enriquidora per al conjunt de l’escola i també afavoreix la projecció del seu prestigi en l’àmbit internacional de les institucions superiors d’art i disseny. La Coordinació d’Internacional gestiona la mobilitat d’alumnes i do-cents i intervé en l’establiment dels acords pedagògics i d’intercanvi que l’escola té signats amb nombroses institucions europees i ameri-canes (escoles partner). Els alumnes matriculats a l’Escola Massana tenen la opció de realitzar mobilitats d’estudi a Universitats i Escoles partners, amb les que s’es-tableixen altres tipus de convenis o agreements. Tota la informació que fa referència a les mobilitats d’estudi queda recollida en la normativa per els alumnes del Grau Universitari, publicada a l’apartat internacio-nal del web de l’Escola Massana. El Departament de Mobilitat Internacional organitza l’estada d’estudis en una Institució partner de l’alumnat que aplica sota les directrius de diferents programes. En els convenis signats amb cadascuna de les institucions participants s’estipula la durada del conveni, el número d’alumnes que hi poden participar per curs acadèmic, la durada de la mobilitat, i els departaments implicats. Els programes de Mobilitat en els que l’Escola participa són els se-güents: Programa Erasmus+: El programa Erasmus+ facilita als alumnes matri-culats en universitats europees l'estada acadèmica en una altra univer-sitat europea (de tres mesos a un curs acadèmic complet) i el posterior reconeixement dels estudis cursats a l'estranger. Aquest reconeixe-ment d'estudis es farà seguint el Learning Agreement (acord d’estudis) que l'alumne haurà de lliurar a la Coordinació abans de marxar o durant els primers dies a la Institució de destí. Els alumnes que s’acullen a les estades d’estudi Erasmus+ reben una dotació econòmica que determina el SEPIE (Ser-vicio Español para la Internacionalización de la Educación) cada curs acadèmic. UAB Exchange Programe: Estada acadèmica en Institucions d’Educa-ció Superior de països no Europeus. L’alumnat que gaudeix d’aquest tipus de mobilitat té els mateixos drets i deures que l’alumnat que par-ticipa d’una estada de mobilitat Erasmus+, però aquest tipus de mobi-litat no té una dotació econòmica per l’alumnat dels Centres adscrits a l’UAB. ESCOLES PARTNER ALEMANYA UDK Berlin, Berlin Fachhochschule Trier. University of Applied Sciences, Trèveris (Renània-Palatinat) Hamburg University of Applied Sciences, Hamburg BÈLGICA LUCA School of Arts, Campus Brusel·les / Campus Ghent / Campus C-mine Genk École Superieure des Arts Saint-Luc Bruxelles, Brusel·les

FINLÀNDIA Aalto University, School of Art & Design, Helsinki FRANÇA Université de Nîmes, Nimes École Régionale des Beaux-Arts de Saint-Etienne, Saint-Étienne (Dep. Rhône-Alpes) Université de Toulouse-Le Mirail, Toulouse HONGRIA MOHOLY-NAGY Muveszeti Egyetem, Budapest ITÀLIA Accademia di Belle Arti Brera, Brera Politecnico di Milano, Milà Accademia di Belle Arti di Roma, Roma LETÒNIA Latvijas Mäkslas Akademija, Riga LITUANIA Kunsthogskolen i Bergen, Bergen KHiO Oslo National Academy of the Arts, Oslo PAÏSOS BAIXOS ARTEZ Institute of the Arts/ Hogeschool voor de Kunsten,Arnhem, Enschede, Zwolle Avans University of Applied Sciences / AKV St. Joost,Breda,’s-Hertogenbosch, Tilburg Hanzehogeschool Groningen. Academie Minerva, Groningen Hogeschool Rotterdam Willem de Kooning Academie,Rotterdam PORTUGAL ESAD Escola Superior de Artes e Design, Matosinhos (Porto) REGNE UNIT Sheffield Hallam University. Faculty of Arts, Computing and Engineering, Sheffield Birmingham Institute of Art and Design at U.C.E.,Birmingham University of Gothenburg. School of Design and Crafts,Gotemburg SUÏSSA Hochschule für Gestaltung und Kunst Zürich, Zurich ARGENTINA Instituto Superior de Comunicación Visual Rosario, Argentina

AUSTRALIA Royal Melbourne Institute of Technology, Melbourne CANADÀ McGill University. Faculty of Arts, Montreal MÈXIC Tecnológico de Monterrey Monterrey, Mèxic (només alumnes de Graduat) ISRAEL Bezalel Academy of Arts and Design Jerusalén, Israel — Persones de contacte: INFORMACIÓ GENERAL Sensi Cervantes [email protected] COORDINACIÓ Cristina de la Cruz internationalhead@escolamassan

INFORMACIÓ ACADÈMICA MATINS: De dilluns a divendres 10.00–13.00h TARDES:De dilluns a dijous 16.00–17.30h — Del 25 de juny a l’11 de setembre no obrim a la tarda 1. PREINSCRIPCIÓ UNIVERSITÀRIA Preinscripció universitària https://accesnet.gencat.cat Paràmetres de ponderació de les matèries de modalitat: http://www.gencat.cat/universitats/preinscripcio Per a més informació al respecte de la preinscripció o l'accés a la uni-versitat us podeu adreçar a la Oficina d'Orientació per a l'Accés a la Universitat Via Laietana 2 08003 Barcelona Tel. 93 223 03 23/93 223 25 91 2. MATRICULACIÓ http://www.escolamassana.es/ca/page.asp?id=151 3. ASPECTES ADMINISTRATIU DE LA MATRICULACIÓ Per consultes adreceu-vos a : www.uab.es www.escolamassana.cat 4. NORMES DE PERMANÈNCIA S’entén per Règim de permanència el conjunt de normes que exigei-xen als i les estudiants l’acompliment d’una sèrie de requisits mínims de rendiment acadèmic, l’incompliment dels quals origina la suspensió de la seva matrícula. Les normes de permanència són aprovades pel Consell Social de la UAB. Per formalitzar la matrícula en un curs acadèmic caldrà haver superat els requisits establerts en el Règim de permanència de la UAB per a cada tipus d’estudis. ANYS DE PERMANENCIA 1. Els estudiants de grau amb dedicació completa disposen, com a màxim, de tres anys més de la durada prevista en el pla d’estudis de la titulació per completar els estudis. 2. Els estudiants de grau amb dedicació parcial disposen, com a mà-xim, de tres anys addicionals sobre el doble de la durada prevista en el pla d’estudis de la titulació per completar els seus estudis. 3. Als estudiants de grau que hagin modificat durant els seus estudis el tipus de matrícula, se’ls permet completar en dos anys cada curs en què s’hagin matriculat amb dedicació a temps parcial, amb el benen-tès que no poden superar el màxim temporal establert al punt 2 d’aquest article. 4. Els estudiants que exhaureixin el nombre màxim d’anys de perma-nència en uns estudis han d’abandonar aquests estudis. 5. MATRÍCULA SEGONS RÈGIM DEDICACIÓ Els estudiants poden cursar els estudis oficials a la UAB en règim de dedicació a temps complet o en règim de dedicació a temps parcial. Règim de dedicació a temps complet: a). Als estudis de grau, els estudiants en règim de dedicació a temps complet tenen l’obligació de matricular-se d’un mínim de 42 crèdits per any acadèmic, llevat dels estudiants de nou accés que s’incorporin al primer curs, que s’han de matricular dels 60 crèdits que configuren aquest primer curs. En cas que un estudiant es trobi en situació d’aca-bar els estudis amb menys de 42 crèdits, s’ha de matricular del total de crèdits que li manquen. b). Els estudiants que es matriculin en règim de dedicació a temps complet es poden matricular d’un màxim de 78 crèdits per any acadè-mic. Règim de dedicació a temps parcial: a). Als estudis de grau, els estudiants en règim de dedicació a temps parcial tenen l’obligació de matricular-se d’un mínim de 24 crèdits, lle-vat dels estudiants de nou accés que s’incorporin al primer curs, que s’han de matricular d’un mínim de 30 crèdits. En cas que un estudiant es trobi en situació d’acabar els estudis amb menys de 24 crèdits, s’ha de matricular del total de crèdits que li manquin.

b). Els estudiants que es matriculin en règim de dedicació a temps par-cial poden matricular-se d’un màxim de 42 crèdits per any acadèmic. Als estudis de grau es permeten dos canvis de règim de dedicació. Aquest canvi de règim de dedicació s’aplica a l’expedient en el mo-ment de formalitzar la matrícula del curs acadèmic per al qual se sol·li-cita. CRÈDITS MÀXIMS DE MATRICULA 78 crèdits a temps complet . 42 crèdits a temps parcial CRÈDITS MÍNIMS DE MATRICULA 60 crèdits a temps complert (alumnes nou accès) 42 crèdits a temps complert (alumnes del centre) 30 crèdits a temps parcial (alumnes nou accès) 24 crèdits a temps parcial (alumnes del centre) Als estudis de grau es permeten dos canvis de règim de dedicació. Aquest canvi de règim de dedicació s’aplica a l’expedient en el mo-ment de formalitzar la matrícula del curs acadèmic per al qual se sol·li-cita. PROGRESSIÓ DE MATRÍCULA

a). Els estudiants de grau tenen dret a formalitzar tres matrícules per superar una assignatura. Un cop exhaurides les tres matrícules, es pot sol·licitar una d’extraordinària. b). Les qualificacions “No presentat” i “Suspès” exhaureixen convoca-tòria. c). Per incorporar noves assignatures a la matrícula, l’estudiant s’haurà de matricular primer de les assignatures no superades de caràcter bà-sic o obligatori. Aquesta norma no s’aplica per assignatures optatives.

REGLES DE MATRICULA

1. Els estudiants que es matriculin per primera vegada han de seguir les regles de matrícula específiques per al règim de dedicació que es-cullin descrites anteriorment. 2. Els estudiants de nou accés han de superar en els dos primers anys acadèmics un total de 30 crèdits (no s’inclouen en aquest còmput crèdits convalidats, reconeguts o adaptats). 3. Per poder matricular assignatures de segon curs cal haver superat un mínim de 12 crèdits durant el primer curs. 4. Per poder matricular assignatures de tercer curs cal haver superat un mínim de 60 crèdits durant el primer i segon curs. 5. Per poder matricular assignatures de quart curs cal haver superat totes les assignatures de primer curs i sempre un total de 120 crèdits durant els tres primers cursos. 6. Per poder matricular el Treball de Fi de Grau cal haver superat dos terços del total de crèdits del pla d’estudis. 7. És obligatori matricular-se, en primera instància, de totes aquelles assignatures de Formació Bàsica no superades. L’ horari d’aquestes assignatures condicionarà la possibilitat de matricular-se a d’altres matèries dels seguents nivells. 8. És obligatori matricular-se, en primera instància, de totes aquelles assignatures de caire Obligatori no superades. L’ horari d’aquestes as-signatures condicionarà la possibilitat de matricular-se a les assignatu-res Optatives. 9. Quan es tracti d'assignatures o mòduls optatius no superats, es poden substituir per altres assignatures o mòduls optatius. 10. Per matricular-se de Metodologia Projectual II cal haver aprovat Metodologia Projectual I. OBLIGATORIETAT DE LA MATRICULA a). Els estudiants que exhaureixin el nombre de matrícules correspo-nents a assignatures o mòduls de formació bàsica o obligatòria han d'abandonar els estudis. b). Les assignatures o mòduls optatius són abandonables. c). No es pot matricular d’una assignatura ja superada.

CONTINUACIÓ DELS ESTUDIS a). Si un alumne no pot continuar els estudis només pot reiniciar-los si prové d’altres titulacions, ja sigui com a titulat o per la via d’accés de canvi d’estudis. Als alumnes provinents d’altres universitat se’ls aplicarà aquesta nor-mativa en el moment d’accés i no es tindrà en consideració la trajectò-ria prèvia de la universitat d’origen. Alumnes amb discapacitat o en situacions excepcionals:

a). Es promourà l'adequació efectiva d'aquesta normativa de perma-nència a les necessitats dels estudiants amb discapacitat, mitjançant la valoració del cas concret i l'adopció de les mesures específiques adequades. b). Es vetllarà per la flexibilització d'aquesta normativa en cas que l'es-tudiant pateixi una malaltia greu o qualsevol altra situació excepcional justificada que li impedeixin desenvolupar la seva activitat formativa. Reclamacions derivades de l'aplicació d'aquesta normativa: a). Les reclamacions derivades de l'aplicació d'aquesta normativa les resol la directora de centre. b). Les resolucions de la directora es poden recórrer davant del rector, que les resol a proposta del Consell Social, després de valorar les cir-cumstàncies al·legades i l'informe del centre docent. c). Les resolucions del rector esgoten la via administrativa i poden ser recorregudes davant la jurisdicció contenciosa administrativa. Disposició transitòria. Estudiants de grau i de màster que van iniciar els seus estudis abans del curs acadèmic 2011-2012: a). Als estudiants de grau i de màster que hagin iniciat els seus estudis abans del curs acadèmic 2011-2012 els és aplicable aquesta norma-tiva amb les particularitats següents: b). Les disposicions de l'article als anys de permanència es comença-ran a computar a partir del curs 2011-2012. c). Les regles de matrícula establertes en l'article 5 no s'aplicaran fins al curs 2012-2013, amb l'excepció de l'article 5.2, que entrarà en vigor el mateix curs acadèmic 2011-2012. d). A l'efecte del còmput de matrícules a què té dret l'estudiant, no es tenen en compte les matrícules exhaurides fins a l'entrada en vigor d'aquesta normativa. e). Els estudiants que vulguin acollir-se al règim de dedicació parcial han d'especificar-ho a la gestió acadèmica del seu centre abans de matricular-se del curs acadèmic 2011-2012. Disposició final primera. Revisió de la normativa

Aquesta normativa s'ha de revisar al cap de tres anys d'haver entrat en vigor. RECONEIXEMENT I TRANSFERÈNCIA DE CRÈDITS Pel reconeixement, l’adaptació i la transferència de crèdits l’alumnat abonarà l'import que fixi el Decret de preus públics de la Generalitat de Catalunya, que figurarà cada any a l'annex I d'aquesta normativa. MODIFICACIÓ I ANUL.LACIÓ DE LA MATRÍCULA Anul·lacions de la matrícula i d’assignatures : El deganat o la direcció del centre autoritzarà l’anul·lació total o parcial de la matrícula, sempre que la sol·licitud es presenti dins del termini fi-xat a tal efecte pel calendari acadèmic administratiu. En casos excep-cionals degudament justificats, es podrà sol·licitar l’anul·lació de la ma-trícula fora del termini establert. Un cop s’hagi concedit l’anul·lació de la matrícula, serà aplicada im-mediatament en l’expedient acadèmic, la qual tindrà la mateixa consi-deració que si l’estudiant no s’hagués matriculat, i no s’hi podrà renun-ciar en cap cas. L’estudiant únicament tindrà dret a la devolució del preu públic per la prestació de serveis acadèmics universitaris si: a) Per causes que no li siguin imputables, no es realitzi l’activitat o no es presti el servei. b) Justifica degudament malaltia greu, accident o qualsevol altra cir-cumstància excepcional. c) Durant el procés de reassignació l' Oficina d'Orientació per a l'Accés a la Universitat li adjudica una plaça en uns altres estudis. En aquest cas, no es retornarà l'import corresponent a la gestió de l’expedient. Modificacions de la matrícula En els terminis fixats a tal efecte, l’estudiantat podrà sol·licitar al dega-nat o a la direcció del seu centre la modificació parcial de la matrícula. En casos excepcionals degudament justificats, es podrà sol·licitar la modificació de la matrícula fora del termini establert. Un cop concedida la modificació de la matrícula, serà aplicada imme-diatament en l’expedient de l’estudiant, i no s’hi podrà renunciar en cap cas. Els criteris emprats per a la resolució de les sol·licituds seran aquells que determini el centre, a través dels seus òrgans competents, i que hauran de ser publicats amb anterioritat al procés de matriculació. El calendari acadèmic administratiu fixarà dos terminis de modificació de matrícula:

a) En el primer termini es podran acceptar modificacions que puguin comportar efectes econòmics corresponents tant a assignatures o mò-duls del primer com del segon semestre. b) En el segon termini només es podran acceptar modificacions cor-responents a assignatures o mòduls que s’imparteixin durant el segon semestre, sempre que no hagin estat sol·licitades amb anterioritat i, en cas que impliquin un increment econòmic, que hagin estat deguda-ment justificades. Es podran acceptar modificacions de matrícula ja sol·licitades amb anterioritat en el supòsit d’estudiants que participin en un programa d’intercanvi, tal com es preveu en el títol que regula els programes d’intercanvi. Efectes econòmics : a) Si es produeix un increment en l'import de la matrícula, s’haurà d’abonar la diferència, en un únic pagament i per domiciliació bancà-ria. b) Si les modificacions de matrícula suposen una disminució en la liqui-dació econòmica, no es tindrà dret a la devolució corresponent, ex-cepte si la modificació és deguda a causes imputables a l’Escola. EFECTES DE LA MATRÍCULA, DRETS I DEURES Sense perjudici de qualsevol altre dret o obligació legalment establerts, la matrícula realitzada d’acord amb aquest títol suposarà: a) El dret d’assistència a les diferents activitats formatives, i els dret a ser avaluat o avaluada d’acord amb el que s’estableix al les guies do-cents de cada assignatura o mòdul. b) L’obtenció del carnet d’estudiant , que permetrà l’accés als serveis i instal·lacions de l’Escola. c) El dret a participar en la vida acadèmica. d) El deure d’assistència i realització de les activitats formatives que s’estableixen a la programació docent. e) El deure d’efectuar el pagament dels preus per serveis acadèmics. f) El deure a notificar qualsevol modificació de les condicions acadèmi-ques a la secretaria acadèmica del centre i dins del calendari acadè-mic (si està previst) És condició indispensable de la validesa de la matrícula el pagament corresponent a la prestació, servei o activitat descrits al full de matrí-cula. Si el pagament es fa fraccionadament, l’obligació s'entendrà satisfeta totalment en el moment en què s’hagin efectuat tots i cadascun dels pagaments. Conseqüències de l’impagament: Els i les estudiants que hagin fet efectiu el pagament de l’import de la matrícula fora del termini establert, o als que havent optat per la domi-ciliació bancària no se’ls hagi pogut fer el càrrec bancari en els terminis establerts per causes que els siguin imputables, hauran d’abonar les despeses de gestió de l’impagament que el Consell Social aprovi per a cada curs acadèmic, així com els interessos bancaris carregats per l’entitat financera sobre l’import impagat, si escau. El fet de no pagar la matrícula dins els terminis fixats comportarà l’es-tat de morositat econòmica de l’expedient, d’acord amb el que es re-guli al Decret de preus públics de la Generalitat de Catalunya. En tots els casos, serà imprescindible l’abonament de qualsevol pagament pendent i de les despeses corresponents com a condició prèvia per a la formalització de la nova matrícula o modificació de la matrícula i/o per a la sol·licitud de qualsevol servei acadèmic. PROCEDIMENT DE RECLAMACIÓ DE NOTES Atenent a la Normativa Acadèmica de la UAB aplicable als estudis uni-versitaris regulats de conformitat amb el Reial Decret 1393/2007, de 29 d’octubre, modificat pel Reial Decret 861/2010, de 2 de juliol, Capítol VII, Procediments de revisió: Article 125. Principi general L’ estudiantat té dret a la revisió dels diferents resultats de les activi-tats d’avaluació. Article 126. Revisió ordinària de les qualificacions finals

1. La revisió ordinària de les activitats d’avaluació començarà, com a mínim, vint-i-quatre hores després d’haver-se fet públiques les notes, o el mateix dia si abans s’ha anunciat públicament. 2. La sol·licitud de revisió es farà directament al professorat responsa-ble de l’assignatura/mòdul o tribunal que hagi realitzat l’avaluació, a través del mitjà i en el termini que en el centre docent hagi establert prèviament.

3. La revisió ha de ser, en tot cas, personal i individualitzada. 4. El període de revisió finalitzarà en un termini anterior a l’ establert al calendari academicoadministratiu per a la publicació i tancament d’ac-tes. 5. En cas que d’aquesta revisió en resulti una modificació de la qualifi-cació, caldrà deixar constància documental d’aquesta modificació. El procediment establert és: 1. L’alumnat recollirà un full de reclamació de notes per assignatura a consergeria. 2. Amb aquest document degudament omplert s’adreçaran a l’aula i hora indicada per la revisió o canvi de nota de l’assignatura en qüestió. 3. El professor/a signarà o no segons conformitat a la reclamació i en-tregarà el full a gestió acadèmica. 4. Gestió acadèmica modificarà les notes al programa CODEX i adjun-tarà el full de reclamació a l’expedient de l’alumne/a en qüestió. Us recordem que el periode de reclamacions el podeu consultar al ca-lendari acadèmic. No s’ acceptaran modificacions de notes més enllà d’ aquest període marcat.

PLA D’ESTUDIS L’estructura del Grau en Arts i Disseny segueix les directrius de la UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA per a l’elaboració dels plans d’estudis homologats en l’àmbit de l’Espai Europeu d’Educació Superior. FORMACIÓ BÁSICA: 60 ECTS FORMACIÓ OBLIGATÒRIA: 120 ECTS TREBALL DE FI DE GRAU: 12 ECTS FORMACIÓ OPTATIVA: 48 ECTS GRAU D’ARTS I DISSENY: 240 ECTS FORMACIÓ BÀSICA (60 ECTS) Introdueix els aspectes més vinculats a les arts i el disseny en la seva vessant instrumental, i aspec-tes més transversals que pertanyen a les disciplines de la branca a la que s’adscriu la titulació, Arts i Humanitats. FORMACIÓ NUCLEAR (132 ECTS) Forma l’estudiant des de tres perspectives complementàries, la teòrica, la metodològica i la instru-mental. Aquestes tres perspectives ajuden a aconseguir els objectius de manera que: la teoria sus-tenta la comprensió de l’estudi, l’anàlisi i la contextualització; la metodologia ordena i organitza el procés de creació i la instrumentalitat possibilita la formalització, la materialització i la comunicació. Inclou el Treball Final de Grau (12 ECTS) que s’entén com a un territori d’experimentació per al desenvolupament de les inquietuds personals a partir de l’interès manifestat per a l’estudiant. FORMACIÓ ESPECÍFICA COMPLEMENTÀRIA (48 ECTS) Es basa en diferents opcions a elegir. Una relació d’assignatures optatives ofertades que incideixen en diferents interessos que pugui tenir l’estudiant en el seu futur desenvolupament professional (in-clou l’optativitat de les practiques d’empresa). I un conjunt d’assignatures optatives agrupades en mencions. Per a que la menció consti en el Suplement Europeu al Títol, l’estudiant haurà de cursar com a mínim 30 ECTS de la mateixa.

MATÈRIES Y ASSIGNATURES

FORMACIÓ BÀSICA 60 ECTS # CODI MATÈRIA C ECTS CODI ASSIGNATURA ECTS CURS.SEM

1 50342 EXPRESSIÓ ARTÍS-TICA FB 18

104695 ANÀLISI I REPRESENTACIÓ 6 1.1 104697 ESTRUCTURA I REPRESENTACIÓ 6 1.2 104696 COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ 6 2.1

2 50338 FILOSOFIA FB 12 104698 INTRODUCCIÓ AL PENSAMENT EN ARTS I DISSENY 6 1.1 104699 PENSAMENT I CONTEXT EN ARTS I DISSENY 6 1.2

3 50330 HISTÒRIA FB 18 104702 HISTÒRIA: REVOLUCIONS I MERCAT 6 1.1 104701 HISTÒRIA: GUERRES I POSTGUERRES 6 1.2 104700 HISTÒRIA: CAPITALISME I ÈPOCA GLOBAL 6 2.1

4 50328 TEORIA FB 12 104703 ESPAI, OBJECTE I IMATGE: PROCESSOS DE SIGNIFICACIÓ 6 2.1 104704 ESPAI, OBJECTE I IMATGE: VISIONS TRANSVERSALS 6 2.2

FORMACIÓ OBLIGATÒRIA 132 ECTS

# CODI MATÈRIA C ECTS CODI ASSIGNATURA ECTS CURS.SEM

5 50329 CONTEXT I DESENVOLUPA-MENT

OB 36 104706 PROJECTES: PLANTEJAMENTS I RECURSOS METODOLÒGICS 12 1 104705 PROJECTES: DESENVOLUPAMENT I COMUNICACIÓ 12 2 104707 PROJECTES: PRESENTACIÓ I DIFUSIÓ PÚBLICA 12 3

6 50343 LLENGUATGES I CREACIÓ OB 36

104709 LABORATORI DE LLENGUATGES: LLENGUATGES I EXPERIMENTACIÓ 12 1

104708 LABORATORI DE LLENGUATGES: EINES, MATERIALS I PROCESSOS DE TRE-BALL 12 2

104710 LABORATORI DE LLENGUATGES: POSICIONAMENT I ESTRATÈGIES DE CREA-CIÓ 12 3

7 50344 TECNOLOGIA OB 12 200755 MATERIALS I PROCEDIMENTS 6 2.2 200764 LABORATORI DE MATERIALS 6 3.1

8 50332 TEORIA I CONTEXT OB 24

104713 INTRODUCCIÓ A LA INVESTIGACIÓ EN ARTS I DISSENYS 6 2.2 104711 ESTUDIS CRÍTICS I CULTURALS 1 6 3.1 104712 ESTUDIS CRÍTICS I CULTURALS 2 6 3.2 200771 PROFESSIÓ I CONTEXT 6 3.2

9 50339 TEORIA I LLEN-GUATGE OB 12

104714 TENDÈNCIES CONTEMPORÀNIES EN ARTS I DISSENYS 1 6 3.1 104715 TENDÈNCIES CONTEMPORÀNIES EN ARTS I DISSENYS 2 6 3.2

10 50340 TREBALL DE FI DE GRAU OB 12 200775 TREBALL DE FI DE GRAU 12 4

FORMACIÓ OPTATIVA 48 ECTS # CODI MATÈRIA C ECTS CODI ASSIGNATURA ECTS CURS.SEM

11 50392

CONTEXT I DESENVOLUPA-MENT EN ÀMBITS ESPECÍFICS

OT 60

200920 ARTS APLICADES 12 4.1 200922 COMUNICACIÓ VISUAL 12 4.1 200923 DISSENY D’OBJECTE I ESPAI 12 4.1 200928 NARRACIÓ VISUAL 12 4.1 200931 PRÀCTIQUES DE L’ART 12 4.1

12 50391 ENTORNS DEL DISSENY I DE LES ARTS

OT 84

200921 AUTOEDICIÓ I PUBLICACIÓ EXPERIMENTAL 6 4.1 200919 ARQUITECTURA I PRODUCCIÓ GRÀFICA 6 4.1 104119 CONTEXT AUDIOVISUAL 6 4.1 200924 DISSENY DE SERVEIS 6 4.1 200926 ESPAIS EFÍMERS, LLOC I PRODUCCIÓ 6 4.1 200796 IDEA I MATÈRIA 6 4.1 200797 IDEA I OFICI 6 4.1 104118 IMATGE EXPANDIDA 6 4.1 200797 IMATGE I TEXT 6 4.1 104117 LLOC I ACCIÓ 6 4.1 200929 OBJECTE, SUBJECTE I ACCIÓ 6 4.1 200932 REPRESENTACIÓ 6 4.1 200933 SISTEMES INTERACTIUS I NOUS ENTORNS DE CREACIÓ 6 4.1 200815 TIPOGRAFIA 6 4.1

13 50331 PRÀCTIQUES EXT. OT 12 200806 PRÀCTIQUES EXTERNES 12 4.2

14 50336 TEORIA I CRÍTICA OT 36

200779 CRÍTICA D’ART 6 4.2 200780 CRÍTICA DEL DISSENY 6 4.2 200782 DIDÀCTICA I PEDAGOGIA 6 4.2 104716 ECOSOCIOLOGIA 6 4.2 200792 ÉTICA I CREACIÓ 6 4.2 104717 INVESTIGACIÓ DE TENDÈNCIES 6 4.2

15 50333 TEORIA I ENTORN OT 36

200778 COMISSARIAT D’EXPOSICIONS 6 4.2 200783 DIRECCIÓ ARTÍSTICA 6 4.2 200784 DIRECCIÓ CREATIVA 6 4.2 200794 GESTIÓ CULTURAL 6 4.2 104719 INNOVACIÓ I ANTICIPACIÓ 6 4.2 104718 PLATAFORMES DE DIFUSIÓ 6 4.2

PLA D’ESTUDIS PRIMER CURS SEGON CURS TERCER CURS QUART CURSANÀLISI I REPRESENTACIÓ. FORMACIÓ BÀSICA 6 ECTS Primer semestre

COMUNICACIÓ I REPRESEN-TACIÓ. FORMACIÓ BÀSICA 6 ECTS Primer semestre

LABORATORI DE MATERI-ALS. FORMACIÓ OBLIGATÒRIA 6 ECTS Primer semestre

OPTATIVES S1FORMACIÓ OPTATIVA 6 ECTS Primer semestre

INTRODUCCIÓ AL PENSA-MENT EN ARTS I DISSENY. FORMACIÓ BÀSICA 6 ECTS Primer semestre

ESPAI, OBJECTE I IMATGE: PROCESSOS DE SIGNIFICA-CIÓ. FORMACIÓ BÀSICA 6 ECTS Primer semestre

ESTUDIS CRÍTICS I CULTU-RALS 1. FORMACIÓ OBLIGATÒRIA 6 ECTS Primer semestre


HISTÒRIA: REVOLUCIONS I MERCAT. FORMACIÓ BÀSICA 6 ECTS Primer semestre

HISTÒRIA: CAPITALISME I ÈPOCA GLOBAL. FORMACIÓ BÀSICA 6 ECTS Primer semestre

TENDÈNCIES CONTEMPO-RÀNIES EN AADD 1. FORMACIÓ OBLIGATÒRIA 6 ECTS Primer semestre


PROJECTES: PLANTEJA-MENTS I RECURSOS METO-DOLÒGICS. FORMACIÓ OBLIGATÒRIA 12 ECTS Anual

PROJECTES: DESENVOLU-PAMENT I COMUNICACIÓ. FORMACIÓ OBLIGATÒRIA 12 ECTS Anual

PROJECTES: PRESENTACIÓ I DIFUSIÓ PÚBLICA. FORMACIÓ OBLIGATÒRIA 12 ECTS Anual

OPTATIVES TALLER FORMACIÓ OPTATIVA 12 ECTS Primer semestre

LABORATORI DE LLENGUAT-GES: LLENGUATGES I EXPE-RIMENTACIÓ. FORMACIÓ OBLIGATÒRIA 12 ECTS Anual

LABORATORI DE LLENGUAT-GES: EINES, MATERIALS I PROCESSOS DE TREBALL. FORMACIÓ OBLIGATÒRIA 12 ECTS Anual

LABORATORI DE LLENGUAT-GES: POSICIONAMENT I ES-TRATÈGIES DE CREACIÓ. FORMACIÓ OBLIGATÒRIA 12 ECTS Anual

TREBALL FINAL DE GRAU.FORMACIÓ OBLIGATÒRIA 12 ECTS Segon semestre

ESTRUCTURA I REPRESEN-TACIÓ. FORMACIÓ BÀSICA 6 ECTS Segon semestre

MATERIALS I PROCEDI-MENTS. FORMACIÓ OBLIGATÒRIA 6 ECTS Segon semestre

PROFESSIÓ I CONTEXT.FORMACIÓ OBLIGATÒRIA 6 ECTS Segon semestre

OPTATIVES S2FORMACIÓ OPTATIVA 6 ECTS Segon semestre

PENSAMENT I CONTEXT EN ARTS I DISSENY. FORMACIÓ BÀSICA 6 ECTS Segon semestre

INTRODUCCIÓ A LA INVESTI-GACIÓ EN ARTS I DISSENYS. FORMACIÓ OBLIGATÒRIA 6 ECTS Segon semestre

ESTUDIS CRÍTICS I CULTU-RALS 2. FORMACIÓ OBLIGATÒRIA 6 ECTS Segon semestre


HISTÒRIA: GUERRES I POST-GUERRES. FORMACIÓ BÀSICA 6 ECTS Segon semestre

ESPAI, OBJECTE I IMATGE: VISIONS TRANSVERSALS. FORMACIÓ BÀSICA 6 ECTS Segon semestre

TENDÈNCIES CONTEMPO-RÀNIES EN AADD 2. FORMACIÓ OBLIGATÒRIA 6 ECTS Segon semestre


PRIMER SEMESTREANUALSEGON SEMESTRE

OPTATIVES TALLER (12 ects) OPTATIVES S1 (6 ects) OPTATIVES S2 (6 ects) NARRACIÓ VISUAL IMATGE I TEXT COMISSARIAT D’EXPOSICIONS COMUNICACIÓ VISUAL REPRESENTACIÓ CRÍTICA D’ART DISSENY D’OBJECTE I ESPAI CONTEXT AUDIOVISUAL DIDÀCTICA I PEDAGOGIA ARTS APLICADES TIPOGRAFIA ECOSOCIOLOGIA PRÀCTIQUES DE L’ART DISSENY DE SERVEIS GESTIÓ CULTURAL OBJECTE, SUBJECTE I ACCIÓ INNOVACIÓ I ANTICIPACIÓ ESPAIS EFÍMERS, LLOC I PRODUCCIÓ PLATAFORMES DE DIFUSIÓ IDEA I MATÈRIA IDEA I OFICI LLOC I ACCIÓ IMATGE EXPANDIDA SISTEMES INTERACTIUS I NOUS ENTORNS DE CREACIÓ AUTOEDICIÓ I PUBLICACIÓ EXPERIMENTAL ARQUITECTURA I PRODUCCIÓ GRÀFICA

MENCIONS: 30 ECTS UNA OPTAVIVA DE TALLER + TRES OPTATIVES S1

MENCIÓ EN NARRACIÓ VISUAL MENCIÓ EN COMUNICACIÓ VISUAL MENCIÓ EN DISS. D’OBJECTE I ESPAINARRACIÓ VISUAL FORMACIÓ OPTATIVA 12 ECTS

COMUNICACIÓ VISUALFORMACIÓ OPTATIVA 12 ECTS

DISSENY D’OBJECTE I ESPAIFORMACIÓ OPTATIVA 12 ECTS

IMATGE I TEXT FORMACIÓ OPTATIVA 6 ECTS

TIPOGRAFIAFORMACIÓ OPTATIVA 6 ECTS

OBJECTE, SUBJECTE I ACCIÓFORMACIÓ OPTATIVA 6 ECTS

AUTOEDICIÓ I PUBLICACIÓ EXPERI-MENTAL. FORMACIÓ OPTATIVA 6 ECTS

ARQUITECTURA I PRODUCCIÓ GRÀFICA FORMACIÓ OPTATIVA 6 ECTS

ESPAIS EFÍMERS, LLOC I PRODUCCIÓFORMACIÓ OPTATIVA 6 ECTS

SISTEMES INTERACTIUS I NOUS EN-TORNS DE CREACIÓ FORMACIÓ OPTATIVA 6 ECTS



REPRESENTACIÓ FORMACIÓ OPTATIVA 6 ECTS


IDEA I MATÈRIA FORMACIÓ OPTATIVA 6 ECTS

CONTEXT AUDIOVISUAL FORMACIÓ OPTATIVA 6 ECTS

DISSENY DE SERVEISFORMACIÓ OPTATIVA 6 ECTS

DISSENY DE SERVEIS FORMACIÓ OPTATIVA 6 ECTS

Una a escollir Una a escollir Una a escollir MENCIÓ EN ARTS APLICADES MENCIÓ EN ARTSARTS APLICADES FORMACIÓ OPTATIVA 12 ECTS

PRÀCTIQUES DE L’ARTFORMACIÓ OPTATIVA 12 ECTS

IDEA I MATÈRIA FORMACIÓ OPTATIVA 6 ECTS

REPRESENTACIÓFORMACIÓ OPTATIVA 6 ECTS

IDEA I OFICI FORMACIÓ OPTATIVA 6 ECTS

IDEA I MATÈRIAFORMACIÓ OPTATIVA 6 ECTS

OBJECTE, SUBJECTE I ACCIÓ FORMACIÓ OPTATIVA 6 ECTS

LLOC I ACCIÓFORMACIÓ OPTATIVA 6 ECTS


IMATGE EXPANDIDAFORMACIÓ OPTATIVA 6 ECTS

CONTEXT AUDIOVISUALFORMACIÓ OPTATIVA 6 ECTS

Dues a escollir

MENCIONS L’experiència de l’Escola Massana en la seva diversitat de disciplines dóna sentit a l’especialització tal i com la proposa aquesta titu-lació, un aprofundiment en el coneixement d’àmbits professionals revertint d’una manera integradora els perfils de professionals poli-valents que estan emergint a l’actualitat. ARTS APLICADES: Amb aquesta menció es recuperen les arts aplicades des d’una perspectiva contemporània aportant en profunditat tècniques de tradició sostenible que són susceptibles de nous usos i aplicacions, tant en les obres artístiques com en les utilitàries.Sectors professionals: Joieria, Tèxtil, Ceràmica i Vidre. ART VISUALS: L’objectiu d’aquesta menció és consolidar el coneixement i ús de les eines, tant discursives com materials, necessàries per al desenvolupament d’un treball personal rigorós, que serveixi al futur artista per posicionar-se, amb arguments davant la riquesa i la complexitat pròpies de les arts visuals en la contemporaneïtat. Sectors professionals: Escultura, instal·lació, vídeo, performance, edició d’obra, dibuix, pintura i fotografia. COMUNICACIÓ VISUAL: La finalitat d’aquesta menció és la comprensió de la complexitat dels diferents mitjans de comunicació visual contemporanis i la importància de l’elecció del mateix. Sectors professionals: disseny tipogràfic, identitat i imatge corporativa, exposicions, disseny editorial, disseny d’Informació. DISSENY D’OBJECTE I ESPAI: Aquesta menció te com objectiu aprofundir en la complexitat de la utilització del disseny en qualsevol dels àmbits d’aplicació i el paper de la innovació i els processos de les noves tecnologies. Centra la seva atenció en l’usuari i les seves experiències donant a l’estudiant les eines necessàries per investigar, analitzar i proposar solucions a problemes existents o poder fer lectures prospectives a noves necessitats. Sectors professionals: Estudis de disseny de producte, comuni-cació, interiorisme, disseny d’exposicions o branding. Despatxos d’arquitectura, consultories de disseny i innovació, centres d’investigació y desenvolupament, revistes i editorials. NARRACIÓ VISUAL: L’objectiu d’aquesta menció és aprofundir en la interpretació de texts a través de les imatges, en la creació de narracions amb el llenguatge visual i el domini dels medis per la seva edició i publicació. Sectors professionals: Il·lustració gràfica (llibre, premsa, aplicació publicitària), còmic i novel·la gràfica, animació y publica-ció interactiva (videojocs, apps, llibre interactiu…).

OBJECTIUS

La proposta d’aquesta titulació de Grau emmarca Arts i Disseny, ja que son dos camps professio-nals que enfocant-los de manera inclusiva en l’aprenentatge generen uns perfils professionals flexi-bles i polivalents. El títol de Grau en Arts i Disseny pretén formar dissenyadors i artistes amb una visió ampla de la professió. És una titulació que posa l’accent en l’aprenentatge humanístic d’aquests àmbits discipli-nars potenciant que el professional de futur hagi adquirit les competències necessàries per exercir d’una manera creativa i reflexiva en les diverses realitats contextuals de la producció en les arts vi-suals, les arts aplicades i el disseny. Al acabar els seus estudis el graduat en Arts i Disseny serà capaç de:

OBJECTIU 1 Demostrar que posseeix, comprèn i relaciona coneixements sobre les teories i el desenvolupament històric de les arts i els dissenys en tots els seus àmbits, així com les seves metodologies de produc-ció i recerca.

OBJECTIU 2 Aplicar els coneixements adquirits de forma competent, mostrar capacitat de comprensió i ús del llenguatge verbal, de desenvolupament dels llenguatges propis de les arts i els dissenys, de treball en equip, de versatilitat, així com d'elaboració de propostes, defensa d'arguments i resolució de pro-blemes en tots àmbits de les arts i els dissenys.

OBJECTIU 3 Reunir, interpretar i valorar dades per poder abordar de manera crítica, reflexiva i creativa els temes rellevants en el terreny artístic, cultural, social, científic o ètic, així com reconèixer i apreciar les mira-des externes sobre la pràctica de les arts i els dissenys.

OBJECTIU 4

Transmetre en un llenguatge verbal i visual informació, idees, problemes i solucions en els àmbits de les arts i dels dissenys, mitjançant l'ús de recursos comunicatius adequats a les diferents tipologies dels agents implicats.

OBJECTIU 5 Desenvolupar el major grau d'autonomia en habilitats d'aprenentatge que faciliti l'accés a estudis avançats posteriors relacionats amb les arts i els dissenys.

COMPETÈNCIES

COMPETÈNCIES GENERALS UAB

G1. Desenvolupar un pensament i un raonament crític i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua. G2. Desenvolupar estratègies d’aprenentatge autònom. G3. Respectar la diversitat i pluralitat d’idees, persones i situacions. G4. Generar propostes innovadores i competitives en la investigació i en l’activitat professional.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES B1. Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en un àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi. B2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi. B3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica. B4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat. B5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per em-prendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.

COMPETÈNCIES TRANVERSALS T01. Escoltar activament valorant les aportacions alienes per a la construcció dels propis posiciona-ments. T02. Tractar la informació de forma responsable, compromesa i honesta. T03. Gestionar eficientment el temps i els recursos. T04. Exercir el posicionament personal i les capacitats crítiques i autocrítiques en processos de transformació del context. T05. Comunicar i expressar-se eficaçment, tenint en compte el destinatari i el mitjà. T06. Treballar de forma col·laborativa, multidisciplinar i transdisciplinar.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES E01. Analitzar críticament, en el treball propi, les dimensions històriques i genealògiques d'objectes, fenòmens i processos en context, i entendre-ho com a factor clau per traçar línies de futur. E02. Analitzar i relacionar teories, conceptes i sabers de les diverses àrees de coneixement (socials, científiques, de les arts i dels dissenys). E03. Llegir, escriure i parlar de forma posicionada i crítica en i des dels entorns de treball de les arts i els dissenys, i emprar aquests recursos com un factor de construcció personal. E04. Analitzar el context sociocultural contemporani, en permanent transformació, i implicar-se en ell des del treball propi en el camp de les arts i/o els dissenys. E05. Distingir, jerarquitzar i relacionar críticament continguts formals, dades, documents, conceptes i arguments implicats en el treball propi, emprant recursos apropiats (constel·lacions conceptuals, gràfics relacionals, bancs de referències…). E06. Assenyalar i descriure vincles entre teoria i experiència en el treball propi a partir de l'acotació de problemes i evidències en el context sociocultural i de la proposta d'hipòtesi. E07. Aplicar les tècniques i les tecnologies adequades en funció del treball que es realitza en el camp de les arts i/o els dissenys. E08. Analitzar i investigar les propietats dels materials i els seus processos de transformació. E09. Aplicar tant el vocabulari específic com els llenguatges expressius i comunicatius implicats en la recerca pròpia. E10. Integrar l'experimentació, tant guiada com a autònoma, en la metodologia de treball. E11. Treballar de forma coherent amb diferents metodologies per afrontar situacions diverses en el desenvolupament del projecte propi. E12. Comunicar idees, processos i resultats de les fases del treball emprant les tècniques de forma-lització i recursos expressius (gràfics, audiovisuals i performatius) en funció de la proposta i de l'in-terlocutor. E13. Organitzar de forma coherent l'ús de mitjans d'expressió gràfica i sistemes de representació bidimensional i tridimensional. E14. Identificar i aplicar els elements bàsics d'un procés d’exploració i anàlisi en un camp concret de les arts i el disseny. E15. Planificar i controlar les fases d'un projecte en el camp de les arts i/o els dissenys prenent de-cisions en funció d'agents externs, condicionants del context i les pròpies limitacions. E16. Fer propostes específiques en el camp de les arts i dels dissenys, així com saber formalitzar-les, aplicant estratègies, mètodes, instruments i llenguatges adequats a cada situació i context. E17. Identificar i valorar la incidència dels resultats del treball personal en el context social, cultural i professional.

Calendari escolar 2018–2019. GRAU EN ARTS I DISSENY. Primer semestre.

3 SETEMBRE Coordinació docent

4 Coordinació docent.

5 Coordinació docent




11

12 Rebuda alumnes de primer. Sala d’actes a les 15:00h.



17 INICI PRIMER SEMESTRE

18 19 Welcome meeting Erasmus-UAB Exchange 1st term. 12:00h.

20

21

24

25 Sol·licitud reconeixement de crè-dits.




1 OCTUBRE Sol·licitud canvis de matricula.

2 Sol·licitud canvis de matricula.




8

9 Xerrada informativa Erasmus-UAB Exchange (data variable)

10 11 12

15 Resolució canvis de matricula.

16 17 18 19

22 Presentació de sol·licitud Eras-mus-UAB Exchange & propi.




26 GRADUACIÓ. Darrer dia de presentació de sol·licitud Eras-mus-UAB Exchange & propi.

29 30 31 Data límit sol·licitud anul·lació to-tal de matrícula.

1 NOVEMBRE 2

5

7

8 9 10 Resolució anul·lació total de ma-trícula.

12 13 14 15 16

19 Resolució reconeixement de crè-dits del 29 de setembre.

20

21

22 23

26 27 28 29 30

3 DESEMBRE 4 5 6 7

10 11 12 Primera resolució Erasmus-UAB Exchange

13 14

17 Inici sol·licitud reconeixement de crèdits.

18

19

20

21

24 25 26 27 28

31 1 GENER 2 3 4

7 8 9 10 11

14 Lliurament de treballs. Darrera setmana lectiva)





21. JUNTA D’AVALUACIÓ (do-cents per curs) No lectiu.




25. JUNTA D’AVALUACIÓ (do-cents per curs) No lectiu. Llistat definitiu Erasmus-UAB E.

28 Setmana de tancament (comen-tari de notes a l'aula)




1 FEBRER Fi PRIMER SEMESTRE

4. SETMANA INTERSEMES-TRAL. SEMINARIS. Publicació de notes al CÓDEX.

5. SETMANA INTERSEMES-TRAL. SEMINARIS. Reclamació de notes.




Calendari escolar 2018–2019. GRAU EN ARTS I DISSENY. Segon semestre.

11 INICI SEGON SEMESTRE

12 13 Welcome meeting Erasmus-UAB Exchange 2nd term. 12:00h

14 15

18 Canvi de matrícula: assignatures de segon semestre.





25

26 Resolució canvis de matricula d’assignatures segon semestre.

27 28 1 MARÇ

4 5 6 7 8

11 12

13

14 15 Data límit sol·licitud per a canvi d'estudis.

18

19

20

21

22

25 26 27 28 29

1 ABRIL. Lliurament documenta-ció i dossier Erasmus-UAB Ex-change. (S1/anual)

2. Lliurament documentació i dossier Erasmus-UAB Exchange. (S1/anual)




8 9 10 11 12

15

16

17

18

19

22 23 24 25 26

29 30 1 MAIG 2 3

6 7 8 9 10

13 14 15 16 17

20 21 22

23

24

27

28

29 Lliurament TFG (a pedagògic)

30

31

3 JUNY Lliurament de treballs. Darrera setmana lectiva)





10

11. JUNTA D’AVALUACIÓ (do-cents per curs) No lectiu. Defensa del TFG.








21. DEFENSA TFG MATRÍCU-LES D'HONOR. Fi SEGON SEMESTRE

24 Publicació de notes al CÓDEX.

25 No lectiu: coordinació docent i reclamació de notes.




1 JULIOL. SETMANA DE RECU-PERACIÓ. Sol·licituds reconeixe-ment ects 2018/19

2 SETMANA DE RECUPERACIÓ.



5. SETMANA DE RECUPERA-CIÓ. Resolució reconeixement ects 2018/19

8 Matriculació 2n, 3r i 4t curs: 2018/19 (provisional)





16 SETEMBRE. Lliurament docu-mentació i dossier Erasmus-UAB Exchange. (S2)

17. Lliurament documentació i dossier Erasmus-UAB Exchange. (S2)




PRIMER CURS. PRIMER SEMESTRE 15:00—21:00 G1.B

PROJECTES: PLANTE-JAMENTS I RECUR-SOS METODOLÒGICS. Aules: 202, 203 & 204-205 — Farrés, Enric Capdevila, Olga Valentín, Víctor

15:00—21:00 G1.A

ANÀLISI I REPRESEN-TACIÓ. Aules: 201, Dibuix 01 & 02 — Jiménez, Maria Vendrell, Montse Vayreda, Raimond

15:00—19:00

INTRODUCCIÓ AL PENSAMENT EN ARTS I DISSENY. Aules: 201, 202 & 203 — Gràcia, David XXXXX XXXXX

15:00—21:00

LABORATORI DE LLENGUATGES: LLEN-GUATGES I EXPERI-MENTACIÓ. Aules: 202 & 203 Audiovisuals Fotografia i plató Arts gràfiques digitals Informàtica 01 & 02 Arts gràfiques —–––––––––––– Coordinació assignatura: Puig, Silvia —–––––––––––– AV (Audiovisuals + Arts gràfiques digitals) Pitarch, Daniel Valderrey, Edu FOT (Fotografia i plató+ Informà‐tica 02) Insenser, Elisabet Mascarell, Jordi AG (Informàtica 01 & 02) González, Paloma Martínez, Marina IG (Arts gràfiques + Arts gràfiques digitals) Fuertes, Marta XXXXX

15:00—21:00G1.A

PROJECTES: PLANTE-JAMENTS I RECUR-SOS METODOLÒGICS. Aules: 202, 203 & 204-205 — Farrés, Enric Capdevila, Olga Valentín, Víctor 15:00—21:00 G1.B

ANÀLISI I REPRESEN-TACIÓ. Aules: 201, Dibuix 01 & 02 — Jiménez, Maria Vendrell, Montse Vayreda, Raimond

15:00—19:00

HISTÒRIA: REVOLUCI-ONS I MERCAT. Aules: 201, 202 & 203 — Duatis, Sebas Puig, Silvia Rosés, Silvia

19:00 19:00—21:00

TUTORIA Aules: 202 & 203 — Insenser, Elisabet

19:30

20:00

20:30

PRIMER CURS. SEGON SEMESTRE 15:00—21:00 G1.B

PROJECTES: PLANTE-JAMENTS I RECUR-SOS METODOLÒGICS. Aules: 202, 203 & 204-205 — Farrés, Enric Valentín, Víctor Capdevila, Olga 15:00—21:00 G 1.A

ESTRUCTURA I RE-PRESENTACIÓ. Aules: 201 & Informàtica 01 — Berdié, Alfredo Signes, Ferran Martínez, Anna

15:00—19:00

HISTÒRIA: GUERRES I POSTGUERRES. Aules: 201, 202 & 203 — G. Torres, David Puig, Silvia XXXXX

15:00—21:00

LABORATORI DE LLENGUATGES: LLEN-GUATGES I EXPERI-MENTACIÓ. Aules: 202 & 203 Tècniques tèxtils Fab. i experimentació digital Tècniques de la joieria 1 Ceràmica Vidre Prototips —–––––––––––– Coordinació assignatura: Puig, Silvia —–––––––––––– AM (Ceràmica & Vidre) Planella, Santiago XXXXX CD (Fab. i experimentació digital) Tornabell, Pep Nieves, Raul EP (Tècniques tèxtils & Tècniques de la joieria 1) Diez, Maria XXXXX MP (Prototips) XXXXX Puig, Silvia

15:00—21:00G1.A

PROJECTES: PLANTE-JAMENTS I RECUR-SOS METODOLÒGICS. Aules: 202, 203 & 204-205 — Farrés, Enric Capdevila, Olga Valentín, Víctor 15:00—21:00 G1.B

ESTRUCTURA I RE-PRESENTACIÓ. Aules: 201 & Informàtica 01 — Berdié, Alfredo Signes, Ferran Martínez, Anna

15:00—19:00

PENSAMENT I CON-TEXT EN ARTS I DIS-SENY. Aules: 201, 202 & 203 — Gràcia, David XXXXX XXXXX

19:00 19:00—21:00

TUTORIA Aules: 202 & 203 — Insenser, Elisabet

19:30

20:00

20:30

SEGON CURS. PRIMER SEMESTRE 15:00—21:00 G2.A

COMUNICACIÓ I RE-PRESENTACIÓ. Aula 302 — Carr, Tom Piñeiro, Isaac

15:00—19:00 G2.B

HISTÒRIA: CAPITA-LISME I ÈPOCA GLO-BAL . Aula 303 — Ontañón, Antonio Prieto, Jesús Ángel

15:00—21:00

LABORATORI DE LLENGUATGES: EI-NES, MATERIALS I PROCESSOS DE TRE-BALL. Aules: 302 & 303 Coordinadors: Diez & Morera — GP (Pintura & Foto i plató) Carballo, Isabel. Vayreda, Rai‐mond & Giménez, Ferran OiE (Prototips, Aula 204‐205) Marsicano, Ricardo. Ramos, Di‐ego. Arenós, Xavier. Encinas, Jordi & Jiménez, Maria Ed. (Arts gràfiques digitals & Arts gràfiques) Ramos, Clara-Iris. Fuertes, Marta, Morera, Francesc & XXXXX AV (Audiovisuals) Valderrey, Edu & Pie, Marcel AM (Tèc. Tèxtils, Tèc.s de la joie‐ria 1, Ceràmica & Vidre) Planella, Santiago. Piñol, Fran‐cesca & Diez, Maria CD (Fab. i experimentació digital) Nieves, Raul & Tornabell, Pep. ESCRIPTURA (Aula 306) XXXXX

15:00—21:00G2.B

COMUNICACIÓ I RE-PRESENTACIÓ. Aula 302 — Carr, Tom Piñeiro, Isaac

15:00—19:00 G2.A

HISTÒRIA: CAPITA-LISME I ÈPOCA GLO-BAL . Aula 303 — Ontañón, Antonio Prieto, Jesús Ángel

15:00—21:00

PROJECTES: DESEN-VOLUPAMENT I CO-MUNICACIÓ. Aules: 302 & 303 — Arenós, Xavi H. Falagán, David Lanceta, Teresa Ortega, Antonio Fradera, Pere

15:00—19:00

ESPAI, OBJECTE I IMATGE: PROCESSOS DE SIGNIFICACIÓ. Aules: 302 & 303 — F. Rius, Núria XXXXX

19:00—20:30

TUTORIA Aules: 302 & 303 — Ontañón, Antonio

20:30

SEGON CURS. SEGON SEMESTRE 15:00—21:00

MATERIALS I PROCE-DIMENTS. Aules: 302 & 303 Tècniques tèxtils Fab. i experimentació digital Prototips — Galech, Jesús Maria Ramos, Diego Piñol, Francesca XXXXX

15:00—21:00

LABORATORI DE LLENGUATGES: EI-NES, MATERIALS I PROCESSOS DE TRE-BALL. Aules: 302 & 303 Coordinadors: Diez & Morera — GP (Pintura & Foto i plató) Carballo, Isabel. Vayreda, Rai‐mond & Insenser, Elisabet OiE (Prototips, Aula 204‐205) Marsicano, Ricardo. Ramos, Di‐ego. Arenós, Xavier. Encinas, Jordi & Jiménez, Maria Ed. (Arts gràfiques digitals & Arts gràfiques) Ramos, Clara-Iris. Gomis, Montse, Morera, Francesc & XXXXX AV (Audiovisuals) Valderrey, Edu & Pie, Marcel AM (Tèc. Tèxtils, Tèc.s de la joie‐ria 1, Ceràmica & Vidre) Planella, Santiago. Piñol, Fran‐cesca & Diez, Maria CD (Fab. i experimentació digital) Nieves, Raul & Tornabell, Pep. ESCRIPTURA (Aula 306) XXXXX

15:00—19:00

INTRODUCCIÓ A LA INVESTIGACIÓ EN ARTS I DISSENYS. Aules: 302 & 303 — Gómez Gabriel, Núria XXXXX

15:00—21:00

PROJECTES: DESEN-VOLUPAMENT I CO-MUNICACIÓ. Aules: 302 & 303 — Arenós, Xavi H. Falagán, David Lanceta, Teresa Ortega, Antonio Fradera, Pere

15:00—19:00

ESPAI, OBJECTE I IMATGE: VISIONS TRANSVERSALS. Aules: 302 & 303 — F. Rius, Núria XXXXX

19:00—20:30 TUTORIA Aules: 302 & 303 — Ontañón, Antonio

19:00

19:30

20:00

20:30 20:30

TERCER CURS. PRIMER SEMESTRE 15:00—18:00

ESTUDIS CRÍTICS I CULTU‐RALS 1. Aules: 401 & 402 — Romaní, Montse XXXXX XXXXX

15:00—21:00

LABORATORI DE LLENGUATGES: POSI-CIONAMENT I ESTRA-TÈGIES DE CREACIÓ. Aules: 401 & 402 Coordinadors: Diez & Morera — GP (Pintura & Foto i plató) Egurbide, Begoña. Vayreda, Rai‐mond & Giménez, Ferran OiE (Prototips, Aula 204‐205) Marsicano, Ricardo. Ramos, Di‐ego. Arenós, Xavier. Encinas, Jordi & Jiménez, Maria Ed. (Arts gràfiques digitals & Arts gràfiques) Ramos, Clara-Iris. Fuertes, Marta, Morera, Francesc & XXXXX AV (Audiovisuals) Valderrey, Edu & Pie, Marcel AM (Tèc. Tèxtils, Tèc.s de la joie‐ria 1, Ceràmica & Vidre) Planella, Santiago. Piñol, Fran‐cesca & Diez, Maria CD (Fab. i experimentació digital) Nieves, Raul & Tornabell, Pep. ESCRIPTURA (Aula 306) XXXXX

15:00—19:00

TEORIA DE L’ESPAI, L’OBJECTE I LA IMATGE Aules: 401 & 402 — Gràcia, David F. Rius, Núria

15:00—21:00

PROJECTES: PRESEN-TACIÓ I DIFUSIÓ PÚ-BLICA. Aules: 401 & 402 — Canudas, Jordi Banal, Isabel Capmany, Xavi Claret, Curro Ferrer, Rosa

15:00—21:00

LABORATORI DE MATERI‐ALS. Aules: 401 & 402 Fab. i experimentació digital Ceràmica Vidre Audiovisuals — Galech, Jesús Maria Nieves, Raul Pitarch, Daniel Tornabell, Pep

18:00

18:30

19:00 19:00—20:00 TUTORIA Aules: 401 & 402 — Canudas, Jordi Ferrer, Rosa

19:30

20:00 20:00

20:30 20:30

TERCER CURS. SEGON SEMESTRE 15:00—18:00

TENDÈNCIES CON-TEMPORÀNIES EN ARTS I DISSENYS 2. Aules: 401, 402 & 403-404 — G. Torres, David Gómez Gabriel, Núria Ligos, Marc

15:00—21:00

LABORATORI DE LLENGUATGES: POSI-CIONAMENT I ESTRA-TÈGIES DE CREACIÓ. Aules: 401 & 402 Coordinadors: Diez & Morera — GP (Pintura & Foto i plató) Egurbide, Begoña. Vayreda, Rai‐mond & Insenser, Elisabet OiE (Prototips, Aula 204‐205) Marsicano, Ricardo. Ramos, Di‐ego. Arenós, Xavier. Encinas, Jordi & Jiménez, Maria Ed. (Arts gràfiques digitals & Arts gràfiques) Ramos, Clara-Iris. Gomis, Montse, Morera, Francesc & XXXXX AV (Audiovisuals) Valderrey, Edu & Pie, Marcel AM (Tèc. Tèxtils, Tèc.s de la joie‐ria 1, Ceràmica & Vidre) Planella, Santiago. Piñol, Fran‐cesca & Diez, Maria CD (Fab. i experimentació digital) Nieves, Raul & Tornabell, Pep. ESCRIPTURA (Aula 306) XXXXX

15:00—18:00

ESTUDIS CRÍTICS I CULTU‐RALS 2. Aules: 401 & 402 — Ontañón, Antonio XXXXX XXXXX

15:00—21:00

PROJECTES: PRESEN-TACIÓ I DIFUSIÓ PÚ-BLICA. Aules: 401 & 402 — Canudas, Jordi Banal, Isabel Capmany, Xavi Claret, Curro Ferrer, Rosa

15:00—18:00

PROFESSIÓ I CON-TEXT. Aules: 401 & 402 — Rosés, Silvia Romaní, Montse

18:00 18:00—19:00

TUTORIA Aules: 401 & 402 — Canudas, Jordi Ferrer, Rosa

18:00

18:30 18:30

19:00 19:00 19:00

19:30 19:30 19:30

20:00 20:00 20:00

20:30 20:30 20:30

QUART CURS. PRIMER SEMESTRE 15:00—18:00

ARQUITECTURA I PRODUCCIÓ GRÀFICA & TIPOGRAFIA Arts gràfiques digitals & Taller d’arts gràfiques. — Morera, Francesc Basora, Josep

LLOC I ACCIÓ. Aula: 306 — Canudas, Jordi

15:00—18:00

DISSENY DE SERVEIS. Aula: 502 — Garcia, Adrià

15:00—18:00

SISTEMES INTERAC-TIUS I NOUS EN-TORNS DE CREACIÓ. Fabricació i experimentació di-gital. — Nienes, Raúl XXXXX IMATGE I TEXT. Aula: 204-205 — Obiols, Núria Iborra, Irene Rodríguez, David

15:00—18:00

CONTEXTOS AUDIOVI-SUALS. Audiovisual — Valderrey, Edu OBJECTE, SUBJECTE I ACCIÓ. Aula 502 Informàtica 02 — Ramos, Diego

15:00—21:00

TALLER DE LA MEN-CIÓ. OBJECTE I ESPAI Aula: 502 — Piñeiro, Isaac Ramos, Diego NARRACIÓ VISUAL Aula: 501 — Ballester, Arnal Pie, Marcel Artigas, Pau ARTS APLICADES Tècniques tèxtils Tècniques de la joieria 1 Ceràmica Vidre — Diez, Maria Piñol, Francesca Planella, Santiago PRÀCTIQUES DE L'ART Aula: 301 — Carr, Tom COMUNICACIÓ VISUAL Aula: 306 — Fradera, Pere

18:00—21:00

TREBALL DE FI DE GRAU. Aules: 501 & 502 — F. Rius, Núria & Ligos, Marc Ballester, Arnal & Ramos, Clara‐Iris Arenós, Xavi& Ortega, Antonio Lanceta, Teresa Morera, Francesc Ontañón, Antonio Dardanyà, Pep Galech, Jesús Maria

18:00—21:00

REPRESENTACIÓ. Aula: 502 — Fortuny, Jaume

18:00—21:00

IDEA I MATÈRIA Aula: 502 — Encinas, Jordi

IMATGE EXPANDIDA Taller de Pintura — Egurbide, Begoña

18:00—21:00

AUTOEDICIÓ I PUBLI-CACIÓ EXPERIMEN-TAL Aula 306 Taller d'arts gràfiques Arts gràfiques digitals — Ramos, Clara‐Iris

QUART CURS. SEGON SEMESTRE 15:00—18:00

ECOSOCIOLOGIA Aula 502 — Prieto, Jesús Ángel

15:00—18:00

PLATAFORMES DE DI-FUSIÓ Aula 502 — Gómez, Núria

15:00—18:00

GESTIÓ CULTURAL Aula 502 — Dardanyà, Pep

15:00—18:00

INNOVACIÓ I ANTICI-PACIÓ. Aula 502 - Galech, Jesús María

15:00—18:00

TREBALL FINAL DE GRAU. Aules: 501 & 502 — F. Rius, Núria & Ligos, Marc Ballester, Arnal & Ramos, Clara‐Iris Arenós, Xavi& Ortega, Antonio Lanceta, Teresa Morera, Francesc

18:00—21:00

TREBALL FINAL DE GRAU. Aules: 501 & 502 — F. Rius, Núria & Ligos, Marc Ballester, Arnal & Ramos, Clara‐Iris Arenós, Xavi& Ortega, Antonio Lanceta, Teresa Morera, Francesc Ontañón, Antonio Dardanyà, Pep Galech, Jesús Maria

18:00

18:00—21:00

COMISSARIAT D’EX-POSICIÓ Aula 306 — G. Torres, David

18:00—21:00

DIDÀCTICA I PEDAGO-GIA Aula 306 — Romaní, Montse

18:00—21:00

CRÍTICA D’ART Aula 306 — Ontañón, Antonio

18:30 19:00

19:30

20:00

20:30

PLÀNOLS DE L’ESCOLA

.A

ud

iovis

uals

Fo

tog

rafi

aip

lató

Meta

ll

Ped

raifu

sta

Mag

atz

em

do

cen

t02

Magatzemtallers

Arx

iuacad

èm

iciad

min

istr

ació

Mag

atz

em

man

ten

imen

tip

réste

c

Mag

atz

em

TIC

Resid

us

Arx

ium

useu

ib

iblio

teca

Mag

atz

em

do

cen

t01

Mag

atz

em

man

ten

imen

t

Sala

clim

a

Inst

al·lac

ions

Sala

d’a

igü

es

PL

AN

TA

SO

TE

RR

AN

I

Sala

d’a

cte

sA

cció

cu

ltu

ral

Bib

lio

teca

Esp

aiB

usq

uets

Esp

aialu

mn

es

En

trad

a

PL

AN

TA

BA

IXA

A

PL

AN

TA

BA

IXA

B

Art

sg

ràfi

qu

es

dig

itals

Art

sg

ràfi

qu

es T

ècn

iqu

es

tèxti

s

Pro

jecte

estr

atè

gic

delcen

tre

(PE

C)

Gesti

óacad

èm

ica

iad

min

istr

ati

va

Servidor

PL

AN

TA

PR

IME

RA

A

PL

AN

TA

PR

IME

RA

B

Co

ord

inació

ped

ag

òg

ica

Seri

gra

fia

Laca

iesm

alt

s

Esp

aid

ocen

t

Tècn

iqu

es

de

lajo

ieri

a02

Au

la204

Au

la205

Fab

ricació

iexp

eri

men

tació

dig

ital

Tècn

iqu

es

de

lajo

ieri

a01

Au

la203

Au

la202

Au

la201

PL

AN

TA

SE

GO

NA

A

PL

AN

TA

SE

GO

NA

B

Esp

ai

bla

nc

Pro

toti

ps

02

Pro

toti

ps

01

Vid

re

Cerà

mic

a

Pro

toti

ps

03

Au

la304

Au

la305

Au

la308

Au

la303

Au

la302

Au

la301

Au

la306

Sala

reu

nió

01

PL

AN

TA

TE

RC

ER

AA

PL

AN

TA

TE

RC

ER

AB

Dib

uix

01

Mo

tlle

sTècn

iqu

es

de

lap

intu

ra

Tècn

iqu

es

mu

rals

Au

la403

Au

la404

Au

la402

Au

la401

Info

rmàti

ca

01

Sala

reu

nió

04

Sala

reu

nió

02

Sala

reu

nió

03

PL

AN

TA

QU

AR

TA

A

PL

AN

TA

QU

AR

TA

B

Info

rmàti

ca

02

Dib

uix

02

Mo

dela

t

Terr

at

Au

la502

Au

la501

PL

AN

TA

CIN

QU

EN

AA

PL

AN

TA

CIN

QU

EN

AB

GUIES DOCENTS

M1. EXPRESSIÓ ARTÍSTICA CODI: 50342 DESCRIPCIÓ DE LA MATÈRIA: L'anàlisi de les forx mes, del subjecte i de l'entorn a través del dibuix i de la construcció volumètrica. La representació com a vehicle del pensament, de l'ex-pressió, de l'acció projectiva i de la comunicació. Estudi dels elements morfològics, expressius i significatius que configuren l'expressió gràfica. Coneixement i experimentació amb les eines, les tècniques i els procediments; els materials i els suports, clàssics i contemporanis. COMPETÈNCIES TRANSVERSALS DE LA MATÈRIA T01. Escoltar activament valorant les aportacions alienes per a la construcció dels propis posi-cionaments. T01.1. Construir posicionament i criteri propis tant a partir del seu treball com a partir del diàleg amb altres propostes o agents. T01.2. Respectar i reconèixer les qualitats del treball dels altres com a font d'aprenentatge. T02. Tractar la informació de forma responsable, compromesa i honesta. T02.1. Reconèixer l'ús, límits i diferents aplicacions de dades i documents. T04. Exercir el posicionament personal i les capacitats crítiques i autocrítiques en processos de transformació del context. T04.1. Revisar el seu procés de treball a partir de criteris tant pedagògics com d'originalitat.

M1.1. ANÀLISI I REPRESENTACIÓ Codi: 104695. Crèdits: 6 ECTS Matèria: Expressió artística Curs: Primer curs. Primer semestre Caràcter: Formació bàsica obligatòria Hores de dedicació: 150h Hores lectives: 105h Hores autònomes: 45h Equip docent: María Jiménez, Montse Vendrell & Raimond Vayreda En aquest primer semestre ens centrarem en la vesant receptiva del dibuix. Com a descobridors, entendrem el dibuix com una mirada experimental que aprofundeix en la comprensió de l’entorn a través de la seva representació, Partirem de la grafia dibuixada del gest corporal per endinsar-nos en la anàlisi i l’estudi d’ele-ments naturals i artificials (objectes, espais, persones...) i la seva representació. Copsar, com-prendre, percebre i apercebre’s en diferents maneres de representar. El dibuix com a represen-tació i presentació ens confirma que és un fet, a saber que segons representem la mirada es transforma, la percepció s’afina i es sensibilitza per observar més enllà del que es veu a simple vista i abstrau, sintetitza, relaciona i compren. Percep, sent i pensa. Practicarem un dibuix d’esbós, de croquis descriptiu i analític a partir de models del natural i models de la representació. OBJECTIUS Conèixer les formes de representació del volum i del pla. Comprendre i connectar la relació del gest amb la grafia corresponent. Integrar el croquis com un dibuix ràpid i sintètic com a mitjà per integrar la interrelació dels elements i l'espai. Saber sintetitzar i relacionar elements del natural amb formes geomètriques simple (Cub, con, cilindre, esfera...) Haver integrat que no podem dibuixar el que no entenem. Incloure el dibuix com una eina tant per a percebre, com per sentir i pensar. Haver assolit i experimentat que el dibuix és un sistema simbòlic universal com ho son el llen-guatge i las matemàtiques. Aprendre com el dibuix facilita la concentració, afina la mirada aprofundint en la percepció. Adonar-se que el dibuix és font de l’imaginari, concep i inventa. Saber analitzar tants els elements del natural com representacions històriques de la imatge (di-ferents estils, diferents cultures) Adonar-se que la diversitat de formes de representar del conjunt dels companys és una font d’aprenentatge fonamental. Que la riquesa està en aquesta diversitat i que s’aprèn molt d’aques-tes diferències. Copsar que les formes i “estils”( maneres) de representar descobreixen mons diferents i que aquestes mirades es reflecteixen en les maneres de representar.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES E04. Analitzar el context sociocultural contemporani, en permanent transformació, i implicar-se en ell des del treball propi en el camp de les arts i/o els dissenys. RA1 (E04.1). Observar analíticament l'entorn amb la finalitat d'entendre'l i interpretar-lo gràfica-ment. RA2 (E04.2). Emprar diferents recursos de representació analítica com a eina d'observació de l'entorn. RA3 (E04.3). Analitzar gràficament els elements que caracteritzen i singularitzen les formes bidi-mensionals i tridimensionals del context. RA4 (E04.4). Representar gràficament elements que reconeix com mutables a partir de l'anàlisi i l'observació. RA5 (E04.5). Assimilar i interpretar la documentació gràfica recollida per generar noves formes. E07. Aplicar les tècniques i les tecnologies adequades en funció del treball que es realitza en el camp de les arts i/o els dissenys. RA6 (E07.1). Diferenciar i usar les eines gràfiques que faciliten l'exercici d'observació, anàlisi i comprensió de formes bidimensionals i tridimensionals. RA7 (E07.2). Aplicar la tècnica de representació gràfica adequada a l'entorn que s'analitza. E09. Aplicar tant el vocabulari específic com els llenguatges expressius i comunicatius implicats en la recerca pròpia. RA8 (E09.1). Utilitzar recursos conceptuals, formals i procedimentals per difondre gràficament una recerca. E12. Comunicar idees, processos i resultats de les fases del treball emprant les tècniques de formalització i recursos expressius (gràfics, audiovisuals i performatius) en funció de la proposta i de l'interlocutor. RA9 (E12.1). Incorporar al seu procés de treball tècniques de visualització (o formalització) de conceptes abstractes. E13. Organitzar de forma coherent l'ús de mitjans d'expressió gràfica i sistemes de representa-ció bidimensional i tridimensional. RA10 (E13.1). Reconèixer i relacionar diferents mitjans d'expressió gràfica adequats per com-prendre i representar les formes bidimensionals i tridimensionals. COMPETÈNCIES TRANSVERSALS T01. Escoltar activament valorant les aportacions alienes per a la construcció dels propis posi-cionaments. T01.1. Construir posicionament i criteri propis tant a partir del seu treball com a partir del diàleg amb altres propostes o agents. T01.2. Respectar i reconèixer les qualitats del treball dels altres com a font d'aprenentatge. T02. Tractar la informació de forma responsable, compromesa i honesta. T02.1. Reconèixer l'ús, límits i diferents aplicacions de dades i documents.

T04. Exercir el posicionament personal i les capacitats crítiques i autocrítiques en processos de transformació del context. T04.1. Revisar el seu procés de treball a partir de criteris tant pedagògics com d'originalitat. M1.2. ESTRUCTURA I REPRESENTACIÓ Codi: 104697 Crèdits: 6 ECTS Matèria: Expressió artística Curs: Primer curs. Segon semestre Caràcter: Formació bàsica obligatòria Hores de dedicació: 150h Hores lectives: 105h Hores autònomes: 45h Equip docent: Alfredo Bardié, Ferran Signes & Anna Martínez Les eines conceptuals i materials que permeten articular i plasmar el discurs gràfic del Dibuix condicionen tant la representació com la percepció que tenim de l’espai. L’assignatura d’ Es-tructura i Representació proposa explorar les relacions que es poden generar en el context con-temporani entre Dibuix, Geometria i CAD, a través de la hibridació de la Geometria Descriptiva amb els sistemes CAD. L’assignatura centrarà la seva atenció en: a) l’anàlisi de la construcció de la forma (pautes generatives que prefiguren la seva morfologia); b) narració descriptiva-pres-criptiva-perceptiva dels objectes, processos i idees que intervenen, tant en l’estudi de les formes preexistents (representació), com en les propostes de noves alternatives formals (presentació). OBJETIUS. Racionalització de la representació y de l’espai representat. Desenvolupar recursos conceptuals i instrumentals que permeten manifestar i verificar narrati-ves gràfiques, objectives (descripció-prescripció); subjectives (percepció-interpretació), basa-des en els principis geomètrics i projectius propis dels Sistemes de Representació. COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES E04. Analitzar el context sociocultural contemporani, en permanent transformació, i implicar-se en ell des del treball propi en el camp de les arts i/o els dissenys. RA1 (E04.6). Resoldre les operacions específiques de representació relacionant la pràctica i la teoria mitjançant l'observació i la deducció. RA2 (E04.7). Representar gràficament les estructures formals dels elements que caracteritzen l'entorn. E07. Aplicar les tècniques i les tecnologies adequades en funció del treball que es realitza en el camp de les arts i/o els dissenys. RA3 (E07.3). Utilitzar apropiadament les eines i els recursos per als diferents tipus d'expressió gràfica. RA4 (E07.4). Demostrar precisió en la representació gràfica. RA5 (E07.5). Relacionar les dimensions abstracta, expressiva i discursiva dels mitjans gràfic-plàstics. E09. Aplicar tant el vocabulari específic com els llenguatges expressius i comunicatius implicats en la recerca pròpia. RA6 (E09.2). Utilitzar adequadament la terminologia geomètrica i la dels sistemes de representa-ció. E12. Comunicar idees, processos i resultats de les fases del treball emprant les tècniques de formalització i recursos expressius (gràfics, audiovisuals i performatius) en funció de la proposta i de l'interlocutor. RA7 (E12.2). Distingir diferents sistemes de representació i fer ús d'ells. E13. Organitzar de forma coherent l'ús de mitjans d'expressió gràfica i sistemes de representa-ció bidimensional i tridimensional. RA8 (E13.2). Aplicar els coneixements i els conceptes dels sistemes de representació amb efi-càcia. RA9 (E13.3). Reconèixer i relacionar els diferents sistemes de representació.

M1.3. COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ Codi: 104696 Crèdits: 6 ECTS Matèria: Expressió artística Curs: Segon curs. Primer semestre Caràcter: Formació bàsica obligatòria Hores de dedicació: 150h Hores lectives: 105h Hores autònomes: 45h Equip docent: Tom Carr & XXXX COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES E04. Analitzar el context sociocultural contemporani, en permanent transformació, i implicar-se en ell des del treball propi en el camp de les arts i/o els dissenys. RA1 (E04.8). Estructurar gràficament les estructures formals dels elements que caracteritzen l'entorn. E07. Aplicar les tècniques i les tecnologies adequades en funció del treball que es realitza en el camp de les arts i/o els dissenys. RA2 (E07.6). Utilitzar la representació gràfica en totes les fases del projecte propi amb el propòsit de comunicar. RA3 (E07.7). Escollir les tècniques, el sistema de representació i el format gràfic adequats a cada fase del projecte. E09. Aplicar tant el vocabulari específic com els llenguatges expressius i comunicatius implicats en la recerca pròpia. RA4 (E09.3). Relacionar els conceptes abstractes amb els requeriments expressius i discursius dels mitjans gràfics. E12. Comunicar idees, processos i resultats de les fases del treball emprant les tècniques de formalització i recursos expressius (gràfics, audiovisuals i performatius) en funció de la proposta i de l'interlocutor. RA5 (E12.3). Identificar i usar les eines gràfiques per a la representació d'idees, conceptes, de-cisions, solucions i alternatives que es donen en les fases d'un projecte. RA6 (E12.4). Comunicar gràficament resultats parcials i totals d'un projecte. RA7 (E12.5). Comunicar gràficament processos complexos del pensament. RA8 (E12.6). Utilitzar recursos conceptuals, formals i procedimentals per generar missatges. E13. Organitzar de forma coherent l'ús de mitjans d'expressió gràfica i sistemes de representa-ció bidimensional i tridimensional. RA9 (E13.4). Utilitzar recursos tals com a maquetes, diagrames, esbossos, esbossos volumètrics i mapes, entre uns altres, per a l'organització de processos complexos de treball.

M2. FILOSOFIA CODI: 50338 DESCRIPCIÓ DE LA MATÈRIA: Aquesta matèria és de formació bàsica i de metodologia teòrico-pràctica. S'entén la pràctica, llavors, com una dimensió articulada amb les de teories, praxis i poiesis, tant en relació amb les situacions, processos i contextos que s'aborden i en els quals aquesta articulació es dóna, com en relació al propi context pedagògic d'aprenentatges, activi-tats i producció de textos i exercicis diversos. Sobre la base d'això, l'objectiu general de la matèria és introduir als/les alumnes en la pràctica i experiència del pensament crític, situat i contextual en, per a i a través de les arts i els dissenys. En les dues assignatures que composen la matèria, s'aborden qüestions, sabers i pràctiques amb la fi d'assenyalar i pro lematitzar aquells elements culturals, sociopolítics, materials i ideo-lògics que travessen el camp de les arts i els dissenys. Per a això, es té en compte l'articulació entre els eixos diacrònic i sincrònic que habilita una anàlisi crítica. En l'eix diacrònic, es tracta d'abordar genealògicament els processos i dinàmiques a través de les quals es poden rastrejar aquests elements fins al present, atenent especialment al marc històric i sociocultural de la Mo-dernitat. En l'eix sincrònic, articulat efectivament amb l'anterior, es tracta d'aportar recursos i criteris per pensar críticament tots aquests elements en el nostre present, atenent a la seva complexitat i a la seva dimensió multisecular (del local al global). Amb tot això, es potencien les eines amb les quals el/l'alumne/a construirà la bastida teòrica i conceptual pròpia que ha d'acompanyar els processos del seu treball com a investigador en les arts i els dissenys de forma crítica i situada, fent-ho des d'un present dinàmic i complex. COMPETÈNCIES TRANSVERSALS DE LA MATÈRIA T01. Escoltar activament valorant les aportacions alienes per a la construcció dels propis posi-cionaments. T01.1. Construir posicionament i criteri propis tant a partir del seu treball com a partir del diàleg amb altres propostes o agents. T01.2. Reconèixer les qualitats del treball dels altres com a font d'aprenentatge. T03. Gestionar eficientment el temps i els recursos. T03.1. Organitzar i gestionar de forma autònoma els temps en els processos d'aprenentatge i en el seu itinerari formatiu en el grau. T03.2. Gestionar de forma eficient els recursos que estan implicats en els processos d'aprenen-tatge, tant els que li han estat facilitats com els que de forma autònoma adquireix. T04. Exercir el posicionament personal i les capacitats crítiques i autocrítiques en processos de transformació del context. T04.1. Revisar el seu procés de treball a partir de criteris tant pedagògics com d'originalitat. T05. Comunicar i expressar-se eficaçment, tenint en compte el destinatari i el mitjà. T05.1. Organitzar les idees i transmetre-les amb eficiència i creativitat. T05.2. Triar el mitjà adequat a cada situació comunicativa. T06. Treballar de forma col·laborativa, multidisciplinar i transdisciplinar. T06.1. Distribuir els rols en un entorn col·lectiu de treball derivat d'un projecte segons habilitats i disciplines implicades. T06.2. Treballar de forma horitzontal i creuada en entorns col·laboratius com a font de desenvo-lupament personal i grupal.

M2.1. INTRODUCCIÓ AL PENSAMENT EN ARTS Y DISSENYS Codi: 104698 Crèdits: 6 ECTS Matèria: Filosofia Curs: Primer curs. Primer semestre Caràcter: Formació bàsica obligatòria Hores de dedicació: 150h Hores lectives: 75h Hores autònomes: 75h Equip docent: David Gràcia, xxxxx & xxxxx Introducció al pensament en arts i disseny forma part de les assignatures de l'Àrea de Teoria que ofereixen des del primer curs les eines amb les quals cada alumne/a ha de construir la bastida teòrica i conceptual que ha d’acompanyar el seus processos de treball com a investiga-dor/a en el camp de les arts i el disseny. El seu caire introductori posa a l’abast dels/les alumnes el plantejament que en el grau es fa de la teoria, especialment pel que fa a l’articulació efectiva entre teoria i pràctica, d’una banda, i teoria i context, de l’altra. En l’assignatura s’hi articulen tres eixos principals al voltant del pensament en arts i disseny: genealògic (d’on venen, com es formen els discursos i pràctiques que assenyalem), conceptual (què són i com es formen i tre-ballen els conceptes que hi ha en aquests discursos i pràctiques) i pràctic-aplicat (com s’inse-reixen efectivament en la realitat pràctica i amb quins efectes). L’assignatura contempla, d’una banda, mètodes orientats a un cert estranyament dels/les alumnes respecte a determinats hàbits acadèmics adquirits (de lectura, escriptura, anàlisi, etc.) i, d’altra banda, exercicis de posiciona-ment en relació a les qüestions que es van tractant i en relació al propi context. En tot cas, l’articulació de mètodes i continguts diversos apunten a una primera obertura conceptual i teò-rica del camp de les arts i els dissenys en un grau eminentment transdisciplinari. OBJECTIUS Genèrics: Introduir-se en el plantejament teòric del grau, atenent especialment a l’articulació teoria-pràc-tica i teoria-context. Desenvolupar les capacitats de lectura i d’escriptura a partir del propi posicionament en relació a les qüestions tractades. Desenvolupar un esperit crític sobre la realitat social i cultural. Bloc 1: Pensament, ordres i genealogies Analitzar genealogies conceptuals i discursives de la Modernitat com a eines per al pensament en arts i dissenys en el context present. Valorar críticament la dimensió històrica del present a partir de recursos genealògics en el camp del pensament estètic. Bloc 2: El treball dels conceptes: el camp de l’estètica Conèixer i analitzar la dimensió sociohistòrica i complexa de conceptes clau en el camp de l’estètica, les arts i els dissenys. Valorar el treball dels conceptes com a eina de recerca i crítica en el desenvolupament de pro-postes pròpies. Bloc 3: Observació i interpretació Conèixer i emprar mètodes i tècniques d’observació, exploració i anàlisi pròpies de l’antropolo-gia. Analitzar la realitat social i cultural posant en pràctica el mètode etnogràfic com a eina de conei-xement i com eina d’investigació. Desenvolupar un pensament crític i propi envers la identitat, endinsant-se tant en el propi mind-set com en altres (els que proposa el disseny, els companys...) COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES E02. Analitzar i relacionar teories, conceptes i sabers de les diverses àrees de coneixement (so-cials, científiques, de les arts i dels dissenys). RA1 (E02.1). Identificar genealogies conceptuals i discursives de la Modernitat en el context pre-sent.

E03. Llegir, escriure i parlar de forma posicionada i crítica en i des dels entorns de treball de les arts i els dissenys, i emprar aquests recursos com un factor de construcció personal. RA2 (E03.1). Practicar col·lectivament la lectura horitzontal i col·laborativa de textos teòrics, tant per a l'aprofitament propi com a comú. RA3 (E03.2). Emprar recursos i estratègies per a l'anàlisi i la comprensió lectora. RA4 (E03.3). Detectar informació i arguments d'interès personal en el treball d'altres agents. E04. Analitzar el context sociocultural contemporani, en permanent transformació, i implicar-se en ell des del treball propi en el camp de les arts i/o els dissenys. RA5 (E04.9). Participar en les dinàmiques de l'aula i de treball de grup en els exercicis de reflexió i discussió. RA6 (E04.10). Transformar les experiències pròpies en un problema comú i compartit. E05. Distingir, jerarquitzar i relacionar críticament continguts formals, dades, documents, con-ceptes i arguments implicats en el treball propi, emprant recursos apropiats (constel·lacions conceptuals, gràfics relacionals, bancs de referències…). RA7 (E05.1). Acotar, concretar i distingir conceptes, arguments i problemes. M2.2. PENSAMENT I CONTEXT EN ARTS I DISSENY Codi: 104699 Crèdits: 6 ECTS Matèria: Filosofia Curs: Primer curs. Primer semestre Caràcter: Formació bàsica obligatòria Hores de dedicació: 150h Hores lectives: 75h Hores autònomes: 75h Equip docent: David Gràcia, xxxxx & xxxxx Pensament i context en arts i disseny forma part de les assignatures de l'Àrea de Teoria que ofereixen des del primer curs les eines amb les quals cada alumne/a ha de construir la bastida teòrica i conceptual que ha d’acompanyar el seus processos de treball com a investigador/a en el camp de les arts i el disseny. Aquesta assignatura de segon semestre. essent la continuació de la Introducció al pensament en arts i disseny de primer semestre, aprofundeix en la dimensió contextual del pensament i, al seu torn, en el pensament de la dimensió contextual de les pràc-tiques i discursos en arts i disseny. Com en el semestre anterior, en l’assignatura s’hi articulen tres eixos principals al voltant del pensament en arts i disseny: genealògic (d’on venen, com es formen els discursos i pràctiques que assenyalem), amb atenció a les dinàmiques pràctiques i discursives que s’endeguen amb la Postmodernitat i fins el context present; conceptual (què són i com es formen i treballen els conceptes que hi ha en aquests discursos i pràctiques), atenent a constel·lacions conceptuals rellevants per pensar el context i en context; i pràctic-aplicat (com s’insereixen efectivament en la realitat pràctica i amb quins efectes), aprofundint en mètodes i tècniques d’observació, exploració i anàlisi de la realitat. Tal com es plantejava en la de primer semestre, l’assignatura contempla, d’una banda, mètodes orientats a un cert estranyament dels/les alumnes respecte a determinats hàbits acadèmics ad-quirits (de lectura, escriptura, anàlisi, etc.) i, d’altra banda, exercicis de posicionament en relació a les qüestions que es van tractant i en relació al propi context. En tot cas, l’articulació de mè-todes i continguts diversos apunten a una obertura conceptual i teòrica del camp de les arts i els dissenys en un grau eminentment transdisciplinari. OBJECTIUS Genèrics: Assolir eines i recursos conceptuals i teòrics adients per tal d’abordar i pensar el context present de les arts i els dissenys. Desenvolupar les capacitats de lectura i d’escriptura a partir del propi posicionament en relació a les qüestions tractades. Desenvolupar un esperit crític sobre la realitat social i cultural. Bloc 1: Pensament, ordres i genealogies Analitzar genealogies conceptuals i discursives de la Postmodernitat com a eines per al pensa-ment en arts i dissenys en el context present. Valorar críticament la dimensió històrica del present a partir de recursos genealògics en el camp del pensament estètic. Bloc 2: El treball dels conceptes: espai, experiència, crítica i context Conèixer, problematitzar i analitzar conceptes clau per tal de pensar el context i en context, atenent a la seva dimensió sociohistòrica i complexa. Valorar el treball dels conceptes com a eina de recerca i crítica en el desenvolupament de pro-postes pròpies. Bloc 3: Observació i interpretació Aprofundir en els mètodes i tècniques d’observació, exploració i anàlisi pròpies de l’antropolo-gia. Analitzar la realitat social i cultural posant en pràctica el mètode etnogràfic com a eina de conei-xement i com eina d’investigació. Desenvolupar un pensament crític i propi envers la identitat, endinsant-se tant en el propi mind-set com en altres (situacions socials, convidats) COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES E02. Analitzar i relacionar teories, conceptes i sabers de les diverses àrees de coneixement (so-cials, científiques, de les arts i dels dissenys). RA1 (E02.2). Usar recursos teòrics, conceptuals i metodològics per a la recerca, l'anàlisi i la interpretació de la societat contemporània i les seves manifestacions i pràctiques culturals. E03. Llegir, escriure i parlar de forma posicionada i crítica en i des dels entorns de treball de les arts i els dissenys, i emprar aquests recursos com un factor de construcció personal. RA2 (E03.4). Practicar col·lectivament l'escriptura horitzontal i col·laborativa per a la producció de textos teòrics. RA3 (E03.5). Relacionar i integrar informació de fonts diverses. RA4 (E03.6. Aplicar les eines bàsiques per a la producció de textos assagístics. E04. Analitzar el context sociocultural contemporani, en permanent transformació, i implicar-se en ell des del treball propi en el camp de les arts i/o els dissenys. RA5 (E04.11). Demostrar la responsabilitat social de l'investigador en arts i dissenys. RA6 (E04.12). Reconèixer i mostrar-se sensible cap al context: registrar observacions, elaborar preguntes d'anàlisis i desenvolupar mètodes de treball de camp. RA7 (E04.13). Aplicar fonaments d'anàlisis i interpretació socioculturals i tecnocientífics. RA8 (E04.14). Demostrar autonomia en exercicis de reflexió i discussió, tant en les dinàmiques de l'aula com de treball de grup. E05. Distingir, jerarquitzar i relacionar críticament continguts formals, dades, documents, con-ceptes i arguments implicats en el treball propi, emprant recursos apropiats (constel·lacions conceptuals, gràfics relacionals, bancs de referències…). RA9 (E05.2). Utilitzar recursos i estratègies per a l'organització de la informació: esquemes i ma-pes conceptuals.

M3. HISTORIA CODI: 50330 DESCRIPCIÓ DE LA MATÈRIA: Aquesta matèria és de formació bàsica i de metodologia histò-rica-teòrica, entenent la història i la noció genealògica com un dispositiu amb els seus mètodes i conceptes propis. L'objectiu general de la matèria és comprendre l'articulació entre processos històrics de l'era contemporània amb pràctiques i objectes culturals de les arts i els dissenys dels segles XIX-XX. En les tres assignatures que composen la matèria, s'abordaran coneixe-ments històrics i conceptuals de les arts i els dissenys; es potenciaran les eines conceptuals, historiogràfiques i discursives perquè l'estudiant sàpiga explorar, trobar, llegir i comprendre els fenòmens culturals de l'època contemporània; es promourà la seva capacitat de treball col·lectiu en els processos de discussió a l'aula; se l'introduirà en els fonaments de la recerca i en l'ús adequat de fonts documentals. COMPETÈNCIES TRANSVERSALS DE LA MATÈRIA T01. Escoltar activament valorant les aportacions alienes per a la construcció dels propis posi-cionaments. T01.1. Construir posicionament i criteri propis tant a partir del seu treball com a partir del diàleg amb altres propostes o agents. T01.2. Reconèixer les qualitats del treball dels altres com a font d'aprenentatge. T02. Tractar la informació de forma responsable, compromesa i honesta. T02.1. Reconèixer l'ús, límits i diferents aplicacions de dades i documents. T03. Gestionar eficientment el temps i els recursos. T03.1. Organitzar i gestionar de forma autònoma els temps en els processos d'aprenentatge i en el seu itinerari formatiu en el grau. T03.2. Gestionar de forma eficient els recursos que estan implicats en els processos d'aprenen-tatge, tant els que li han estat facilitats com els que de forma autònoma adquireix. T05. Comunicar i expressar-se eficaçment, tenint en compte el destinatari i el mitjà. T05.1. Organitzar les idees i transmetre-les amb eficiència i creativitat. T05.2. Triar el mitjà adequat a cada situació comunicativa. T06. Treballar de forma col·laborativa, multidisciplinar i transdisciplinar. T06.1. Distribuir els rols en un entorn col·lectiu de treball derivat d'un projecte segons habilitats i disciplines implicades. T06.2. Treballar de forma horitzontal i creuada en entorns col·laboratius com a font de desenvo-lupament personal i grupal.

M3.1. HISTÒRIA: REVOLUCIONS I MERCAT Codi: 104702 Crèdits: 6 ECTS Matèria: Historia Curs: Primer curs. Primer semestre Caràcter: Formació bàsica obligatòria Hores de dedicació: 150h Hores lectives: 75h Hores autònomes: 75h Equip docent: Sebas Duatis, Silvia Puig & Silvia Rosés Aquesta assignatura forma part del conjunt d’assignatures teòrico-històriques dels dos primers cursos del Grau que tenen per objectiu acompanyar a l’estudiant en un procés d’obertura de coneixements així com de primers interrogants i re-plantejaments mitjançant l’estudi de genea-logies històriques de les arts i el disseny. Des de la necessitat crítica del present, Història: revolucions i mercat planteja una aproximació, estudi i reflexió al voltant dels àmbits de l’objecte, l’espai i la imatge en les seves profundes transformacions del segle XIX i principis del XX, en el marc de la revolució industrial, l’emergèn-cia de la societat de masses i la maduresa del camp autònom de l’art. L’assignatura planteja una lectura relacional entre aquests tres àmbits i el context polític, social, cultural i tecnològic en el qual emergeixen i són desenvolupats. Per tal d’aconseguir-ho, l’assignatura parteix d’un coneixement base o mapa del període que l’estudiant portarà adquirit o ho farà en les primeres sessions per, acte seguit, poder aprofundir al llarg del curs en problemes concrets i localitzats, a partir de tres seminaris: 1) Objecte i Espai 2) Imatge gràfica 3) Arts plàstiques, fotografia i cinema. OBJECTIUS Des del punt de vista de la configuració de l’estudiant, els objectius en competències actitudi-nals, metodològiques i instrumentals són: propiciar una actitud activa, curiosa i crítica envers el món i el context que envolta l’estudiant, no només el present sinó les relacions d’aquest amb el passat i les diferents manifestacions culturals; enfortir la capacitat de treball i l’autonomia de l’estudiant en el procés d’aprenentatge. És a dir, treballar amb un/a estudiant que sap qüestionar la realitat que li ve donada i que construeix el seu univers propi d’interessos; l’adquisició d’unes primeres eines per a la recerca autònoma i per al desenvolupament de presentacions escrites i orals amb rigor acadèmic. Per acabar, potenciar la reflexió personal i propiciar que el treball dels alumnes com a artistes o dissenyadors sigui més ric, profund i fonamentat. Pel que fa a objectius específics del contingut de l’assignatura, aquests són: introduir‐se en el coneixement crític i relacional dels fenòmens artístics, tecnològics-visuals i del disseny que es van produir durant el segle XIX i principis del segle XX; comprendre les circumstàncies històri-ques, socials i de vegades econòmiques que fan possible l’existència d’una determinada forma artística; aplicar una metodologia d’anàlisi dels diferents aspectes conceptuals, ideològics i/o filosòfics, així com tècnics-estètics, que diferencien les tendències; propiciar la capacitat crítica de l’alumne davant del conjunt dels moviments i fenòmens del període. COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES E01. Analitzar críticament, en el treball propi, les dimensions històriques i genealògiques d'ob-jectes, fenòmens i processos en context, i entendre-ho com a factor clau per traçar línies de futur. RA1 (E01.1). Analitzar la dimensió històrica i contextual de les arts i els dissenys. RA2 (E01.2). Distingir la dimensió històrica i dialèctica del present en relació al passat i al futur. E02. Analitzar i relacionar teories, conceptes i sabers de les diverses àrees de coneixement (so-cials, científiques, de les arts i dels dissenys). RA3 (E02.3). Aplicar fonaments bàsics de l'anàlisi i la interpretació històrica, tècnica i cultural d'imatges, objectes i espais. RA4 (E02.4). Detectar i assenyalar dubtes en la comprensió de conceptes i arguments de textos de caràcter historiogràfic. RA5 (E02.5). Demostrar responsabilitat en l'ús de la informació evitant el plagi. RA6 (E02.6). Identificar les genealogies i metodologies històriques i conceptuals de les arts i els dissenys de la Modernitat. E03. Llegir, escriure i parlar de forma posicionada i crítica en i des dels entorns de treball de les arts i els dissenys, i emprar aquests recursos com un factor de construcció personal. RA7 (E03.7). Llegir textos històrics, historiogràfics i de les ciències socials d'una certa comple-xitat. RA8 (E03.8). Apreciar les aportacions dels docents i dels companys en els processos de discus-sió a l'aula al voltant de casos d'estudi i textos historiogràfics. RA9 (E03.9). Demostrar autoexigència en la comunicació i presentació de treballs amb la cor-recció ortogràfica i l'adequació formal d'aquests.

M3.2. HISTÒRIA: GUERRES I POSTGUERRES Codi: 104701 Crèdits: 6 ECTS Matèria: Historia Curs: Primer curs. Segon semestre Caràcter: Formació bàsica obligatòria Hores de dedicació: 150h Hores lectives: 75h Hores autònomes: 75h Equip docent: David G. Torres, Silvia Puig & XXXXX Aquesta assignatura forma part del conjunt d’assignatures teòrica-històriques dels dos primers cursos del Grau que tenen per objectiu acompanyar a l’estudiant en un procés d’obertura de coneixements així com de primers interrogants i replantejaments mitjançant l’estudi de genea-logies històriques de les arts. Des de la necessitat crítica del present, Història: Guerres i postguerres planteja una aproximació, estudi i reflexió al voltant de les profundes transformacions en el camp de la reflexió estètica, les arts, el disseny i l’arquitectura que van quedar afectades per l’impacte de les dues guerres mundials i que es poden vincular amb l’esclat de les avanguardes. L’assignatura planteja una lectura que relaciona la producció cultural i artística amb el context polític, social, cultural i tec-nològic en el qual emergeixen i són desenvolupades. Per tal d’aconseguir-ho, l’assignatura parteix d’un coneixement base o mapa del període que l’estudiant portarà adquirit o ho farà en les primeres sessions per, acte seguit, poder aprofundir al llarg del curs en problemes concrets i localitzats, a partir de tres seminaris: A) Objecte i Espai, B) Gràfica del s. XX i C) Art en rebel·lió. OBJECTIUS Des del punt de vista de la configuració de l’estudiant, els objectius en competències actitudi-nals, metodològiques i instrumentals són: propiciar una actitud activa, curiosa i crítica envers el món i el context que envolta l’estudiant, no només el present sinó les relacions d’aquest amb el passat i les diferents manifestacions culturals; enfortir la capacitat de treball i l’autonomia de l’estudiant en el procés d’aprenentatge. És a dir, treballar amb un estudiant que sap qüestionar la realitat que li ve donada i que construeix el seu univers propi d’interessos; l’adquisició d’unes primeres eines per a la recerca autònoma i per al desenvolupament de presentacions escrites i orals amb rigor acadèmic; potenciar la capacitat de l’alumne per extreure informació d’artistes, dissenyadors, llibres i documents de cara a la seva formació en recerca. Per acabar, ser cons-cient de que la història no és unívoca, sinó que es construeix des de les diferents perspectives socioeconòmiques de les que formem part, de tal manera que la història condiciona la realitat i queda condicionada per la nostra realitat. Pel que fa a objectius específics del contingut de l’assignatura, aquests són: introduir-se en el coneixement crític i relacional dels fenòmens artístics, tecnològics-visuals i del disseny que es van produir sota l’efecte de les dues grans guerres mundials del s. XX; comprendre les circum-stàncies històriques, socials i a vegades econòmiques que fan possible l’existència d’una deter-minada forma artística; aplicar una metodologia d’anàlisi dels diferents aspectes conceptuals, ideològics i/o filosòfics, així com tècnics-estètics, que diferencien les tendències; propiciar la capacitat crítica de l’alumne davant del conjunt dels moviments i fenòmens del període. I, final-ment, relacionar la història amb fenòmens del present. COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES E01. Analitzar críticament, en el treball propi, les dimensions històriques i genealògiques d'ob-jectes, fenòmens i processos en context, i entendre-ho com a factor clau per traçar línies de futur. RA1 (E01.3). Indicar, en la seva contingència històrica, els sistemes i camps específics de defi-nició, producció, difusió i legitimació de les arts i els dissenys. E02. Analitzar i relacionar teories, conceptes i sabers de les diverses àrees de coneixement (so-cials, científiques, de les arts i dels dissenys). RA2 (E02.7). Comprendre conceptes i arguments fonamentals de textos de caràcter historiogrà-fic. RA3 (E02.8). Qüestionar les evidències de forma crítica. RA4 (E02.9). Aplicar els fonaments de la citació bibliogràfica. RA5 (E02.10). Reconèixer les genealogies i metodologies històriques i conceptuals de les arts i els dissenys en l'època de les guerres i postguerres del s. XX. E03. Llegir, escriure i parlar de forma posicionada i crítica en i des dels entorns de treball de les arts i els dissenys, i emprar aquests recursos com un factor de construcció personal. RA6 (E03.10). Participar de forma activa i compromesa amb el treball grupal de l'aula en els exercicis d'anàlisi de casos d'estudi i textos proporcionats per l'equip docent. RA7 (E03.11). Aplicar recursos d'anàlisi i interpretació històrica, tècnica i cultural d'imatges, ob-jectes i espais. RA8 (E03.12). Aplicar recursos per a la confrontació amb material històric-teòric complex. M3.3. HISTÒRIA: CAPITALISME I ÈPOCA GLOBAL Codi: 104700 Crèdits: 6 ECTS Matèria: Historia Curs: Segon curs. Primer semestre Caràcter: Formació bàsica obligatòria Hores de dedicació: 150h Hores lectives: 75h Hores autònomes: 75h Equip docent: Antonio Ontañón & Jesús Ángel Prieto Aquesta assignatura planteja un recorregut pels principals moviments artístics, d’arts plàstiques, els dissenys i les arts aplicades des dels anys 50 fins als 90 amb una especial atenció a les relacions entre les formalitzacions creatives, el context històric i els continguts teòrics. De la relació entre aquest tres nivells sorgeixen les línies fonamentals de comprensió del fenomen creatiu, en el sentit ampli, d’aquest període històric. Es dona una atenció especial a la perspec-tiva ecosocial. OBJECTIUS Introduir-se en el coneixement dels moviments artístics i de disseny a partir de la Guerra Civil espanyola i la 2ª Guerra Mundial. Contextualitzar els fenòmens artístics, de les arts aplicades i del disseny amb els esdeveniments polítics, socials, mediambientals i culturals de l’època. Re-visar el discurs jeràrquic i narratiu de la historiografia clàssica. Aplicar una metodologia d’anàlisi dels diferents aspectes conceptuals, ideològics i/o filosòfics que diferencien a cada moviment artístic particular. Analitzar els paràmetres formals de les noves tendències. Conèixer i analitzar exemples d’obres artístiques i de disseny dels períodes esmentats. Propiciar la capacitat crítica de l’alumne davant de les manifestacions artístiques i de disseny. Potenciar la reflexió personal i propiciar que el treball dels alumnes com artistes o dissenyadors sigui més ric i profund. Fo-mentar la realització de treballs d’investigació fets amb rigor i respectuosos. COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES E01. Analitzar críticament, en el treball propi, les dimensions històriques i genealògiques d'ob-jectes, fenòmens i processos en context, i entendre-ho com a factor clau per traçar línies de futur.

RA1 (E01.4). Reconèixer la dimensió geogràfica i històrica de les arts i els dissenys. RA2 (E01.5). Expressar en el treball propi consciència d'espècie, de classe i de gènere. RA3 (E01.6). Identificar les pràctiques culturals del seu context. E02. Analitzar i relacionar teories, conceptes i sabers de les diverses àrees de coneixement (so-cials, científiques, de les arts i dels dissenys). RA4 (E02.11). Buscar noves propostes, arguments i vies de comprensió dels fenòmens artístics i culturals de l'època del capitalisme global. RA5 (E02.12). Efectuar observacions i anàlisis en el camp de la recerca d'informació bibliogràfica i de casos d'estudi de la història de les arts i els dissenys. RA6 (E02.13). Reconèixer els factors més rellevants del context contemporani: ecològic, socio-econòmic, tecnocientífic, polític i cultural. E03. Llegir, escriure i parlar de forma posicionada i crítica en i des dels entorns de treball de les arts i els dissenys, i emprar aquests recursos com un factor de construcció personal. RA7 (E03.13). Participar autònomament en el treball grupal de l'aula en els processos de dis-cussió al voltant de casos d'estudi i textos proporcionats per l'equip docent. RA8 (E03.14). Integrar la lectura (textual, icònica, etc.) com un hàbit propi de treball.

M4. TEORIA CODI: 50328 DESCRIPCIÓ DE LA MATÈRIA: Aquesta matèria és de formació bàsica i de metodologia teòrica, entenent la teoria com un camp obert per a la conceptualització i problematització. L'objectiu general de la matèria és treballar capes i nivells varis i heterogenis entorn a l'espai, l'objecte i la imatge que adquireixin sentit en l'itinerari personal de l'estudiant com a investigador en arts i dissenys. En les dues assignatures que composen la matèria, es tractaran i entrecreuaran fona-ments i línies teòriques històricament rellevants al voltant dels tres conceptes clau amb l'objectiu de confrontar-ho amb pràctiques, discursos i teories actuals; s'analitzaran els mecanismes a partir dels quals l'espai, l'objecte i la imatge operen i activen la seva capacitat comunicativa; es treballarà, de forma articulada amb la pròpia pràctica de l'estudiant, la lectura crítica-interpreta-tiva i posicionada de textos teòrics; s'exercitarà l'escriptura, com a eina de reflexió, en les seves diferents fases de treball i recursos. COMPETÈNCIES TRANSVERSALS DE LA MATÈRIA T01. Escoltar activament valorant les aportacions alienes per a la construcció dels propis posi-cionaments. T01.1. Construir posicionament i criteri propis tant a partir del seu treball com a partir del diàleg amb altres propostes o agents. T01.2. Reconèixer les qualitats del treball dels altres com a font d'aprenentatge. T02. Tractar la informació de forma responsable, compromesa i honesta. T02.1. Reconèixer l'ús, límits i diferents aplicacions de dades i documents. T03. Gestionar eficientment el temps i els recursos. T03.1. Organitzar i gestionar de forma autònoma els temps en els processos d'aprenentatge i en el seu itinerari formatiu en el grau. T03.2. Gestionar de forma eficient els recursos que estan implicats en els processos d'aprenen-tatge, tant els que li han estat facilitats com els que de forma autònoma adquireix. T05. Comunicar i expressar-se eficaçment, tenint en compte el destinatari i el mitjà. T05.1. Organitzar les idees i transmetre-les amb eficiència i creativitat. T05.2. Triar el mitjà adequat a cada situació comunicativa. T06. Treballar de forma col·laborativa, multidisciplinària i transdisciplinar. T06.1. Distribuir els rols en un entorn col·lectiu de treball derivat d'un projecte segons habilitats i disciplines implicades. T06.2. Treballar de forma horitzontal i creuada en entorns col·laboratius com a font de desenvo-lupament personal i grupal. M4.1. ESPAI, OBJECTE I IMATGE: PROCESSOS DE SIGNIFICACIÓ Codi: 104703 Crèdits: 6 ECTS Matèria: Teoria Curs: Segon curs. Primer semestre Caràcter: Formació bàsica obligatòria Hores de dedicació: 150h Hores lectives: 75h Hores autònomes: 75h Equip docent: Núria F. Rius & XXXXX Espai, Objecte i Imatge: processos de significació forma part de les assignatures de l’Àrea de Teoria de segon curs que treballen els processos de conceptualització i primeres aproximacions a la investigació en arts i dissenys. Aquesta assignatura aborda els processos de significació de l’espai, de l’objecte i de la imatge des d’una aproximació analítica i crítica. El plantejament in-terrelaciona espai, objecte i imatge des de la desconstrucció de les perspectives disciplinàries heretades. Es tracten de forma rellevant les relacions de saber i de poder que hi ha en tot rere-fons contextual, històric i situat. El mapa de continguts de l’assignatura es proposa com un índex obert de problemes, de forma d’abordar-los i de resoldre’ls. L'assignatura aborda aquestes qüestions des de tres eixos: ela-boració conceptual, exercicis pràctics i treball de textos. OBJECTIUS Genèrics: - Conèixer i adquirir eines i recursos teòrics i conceptuals per tal d’endegar i desenvolupar pro-cessos d’exploració en el camp de les arts i els dissenys. - Desenvolupar una actitud oberta davant dels problemes o qüestions a tractar, així com exer-citar dinàmiques col·laboratives i participatives a l’aula. Instrumentals: - Treballar els textos a partir de la lectura interessada i col·laborativa. - Desenvolupar la capacitat d’extreure informació rellevant dels textos i saber elaborar-los en un context determinat. - Adquirir eines per a la recerca d’informació en funció de les necessitats de l’exercici pràctic a treballar. - Aprendre a organitzar informació a partir de recursos escrits i gràfics (mapes conceptuals i altres). - Consolidar processos d’estructuració d’idees en textos de producció pròpia. De continguts: - Conèixer i comprendre els fonaments teòrics i conceptuals de l’espai, l’objecte i la imatge. - Reconèixer les línies teòriques més rellevants en els estudis i investigacions al voltant de l’es-pai, l’objecte i la imatge. - Comprendre el caire dinàmic i holístic dels espais, objectes i imatges quan es mostren en contextos pràctics: producció, mediacions tècniques i tecnològiques, ús i consum, contextos i condicions socioculturals. COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES E02. Analitzar i relacionar teories, conceptes i sabers de les diverses àrees de coneixement (so-cials, científiques, de les arts i dels dissenys). RA1 (E02.14). Posicionar-se davant els referents teòrics. RA2 (E02.15). Reconèixer els fonaments conceptuals i discursius de les teories de l'objecte, l'espai i la imatge. RA3 (E02.16). Articular i confrontar els processos de significació de l'objecte, l'espai i la imatge. E03. Llegir, escriure i parlar de forma posicionada i crítica en i des dels entorns de treball de les arts i els dissenys, i emprar aquests recursos com un factor de construcció personal. RA4 (E03.15). Llegir de forma posicionada. RA5 (E03.16). Practicar registres i metodologies d'escriptura argumentativa. E06. Assenyalar i descriure vincles entre teoria i experiència en el treball propi a partir de l'aco-tació de problemes i evidències en el context sociocultural i de la proposta d'hipòtesi. RA6 (E06.1). Elaborar preguntes clau. RA7 (E06.2). Utilitzar mapes conceptuals i criteris d'organització de la informació.

M4.2. ESPAI, OBJECTE I IMATGE: VISIONS TRANSVERSALS Codi: 104704 Crèdits: 6 ECTS Matèria: Teoria Curs: Segon curs. Segon semestre Caràcter: Formació bàsica obligatòria

Hores de dedicació: 150h Hores lectives: 75h Hores autònomes: 75h Equip docent: Núria F. Rius & XXXXX Espai, Objecte i Imatge: visions transversals forma part de les assignatures de l’Àrea de Teoria de segon curs que treballen els processos de conceptualització i primeres aproximacions a la investigació en arts i dissenys. Aquesta assignatura aborda problemes relatius a l’espai l’objecte i la imatge a partir de línies transversals i comuns. L’assignatura tractarà tres eixos de continguts comuns des de les perspectives complementàries i interrelacionades de l'objecte, l'espai i la imatge: (1) muntatge, ficció i creació; (2) autoproduccions i pràctiques hacker; (3) emocions i capitalisme . Es combinaran sessions genèriques amb els dos grups-classe junts amb d'altres de treball específic amb grups separats segons el focus objecte, espai i imatge. L’assignatura potencia la disposició investigadora de l’alumne/a. El mapa de continguts de l’assignatura es proposa com un índex obert de problemes, de forma d’abordar-los i de resoldre’ls. L'assignatura aborda aquestes qüestions des de tres eixos: elaboració conceptual, exercicis pràctics i treball de textos. OBJECTIUS Genèrics: - Consolidar i incorporar noves eines i recursos teòrics i conceptuals per tal d’endegar i desen-volupar processos d’exploració en el camp de les arts i els dissenys. - Afermar una actitud oberta davant dels problemes o qüestions a tractar, així com exercitar dinàmiques col·laboratives i participatives a l’aula. Instrumentals: - Treballar els textos a partir d’un posicionament crític i argumentable. - Detectar i acotar problemes en textos de l’àmbit de la teoria de l’espai, l’objecte i la imatge. - Consolidar i adquirir noves eines per a la recerca d’informació en funció de les necessitats de l’exercici pràctic a treballar. - Organitzar adequadament informació a partir de recursos escrits i gràfics (mapes conceptuals i altres). - Conèixer formes i recursos d’argumentació i aplicar-los en textos de producció pròpia. De continguts: - Comprendre perspectives d’anàlisi transversal de l’espai, l’objecte i la imatge en relació a problemes i contextos concrets. - Conèixer les aportacions teòriques més rellevants de la contemporaneïtat sobre l’espai, l’ob-jecte i la imatge. COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES E02. Analitzar i relacionar teories, conceptes i sabers de les diverses àrees de coneixement (so-cials, científiques, de les arts i dels dissenys). RA1 (E02.17). Detectar punts en comú i diferències entre línies teòriques i conceptuals diverses. RA2 (E02.18). Utilitzar referents teòrics de forma crítica. E03. Llegir, escriure i parlar de forma posicionada i crítica en i des dels entorns de treball de les arts i els dissenys, i emprar aquests recursos com un factor de construcció personal. RA3 (E03.17). Demostrar maduresa en la pragmàtica discursiva escrita i oral. E06. Assenyalar i descriure vincles entre teoria i experiència en el treball propi a partir de l'aco-tació de problemes i evidències en el context sociocultural i de la proposta d'hipòtesi. RA4 (E06.3). Detectar qüestions problemàtiques (o problematitzables) i possibilitats de recerca en l'àmbit de la teoria de l'objecte, l'espai i la imatge. RA5 (E06.4). Articular l'experiència pràctica amb la reflexió teòrica.

M5. CONTEXT I DESENVOLUPAMENT CODI: 50329 DESCRIPCIÓ DE LA MATÈRIA: Aquesta matèria és de caràcter obligatori i de metodologia teò-rico-pràctica, entenent la teoria i la pràctica com a mètode en el procés de comprensió de l'ex-periència. L'objectiu general de la matèria és posar l'èmfasi en els diversos processos metodològics de creació i generació d'idees en el marc d'un projecte propi. En les tres assignatures que compo-sen la matèria, es potenciaran els aspectes conceptuals i creatius necessaris per fer una cor-recta lectura d'allò que ens envolta amb la finalitat de transformar-ho; s'abordaran temes de procediments metodològics utilitzats tant en l'art com en el disseny; així mateix, s'introduirà a l'estudiant en la relació amb el context social i professional. COMPETÈNCIES TRANSVERSALS DE LA MATÈRIA T01. Escoltar activament valorant les aportacions alienes per a la construcció dels propis posi-cionaments. T01.1. Construir posicionament i criteri propis tant a partir del seu treball com a partir del diàleg amb altres propostes o agents. T01.2. Reconèixer les qualitats del treball dels altres com a font d'aprenentatge. T02. Tractar la informació de forma responsable, compromesa i honesta. T02.1. Reconèixer l'ús, límits i diferents aplicacions de dades i documents. T03. Gestionar eficientment el temps i els recursos. T03.1. Organitzar i gestionar de forma autònoma els temps en els processos d'aprenentatge i en el seu itinerari formatiu en el grau. T03.2. Gestionar de forma eficient els recursos que estan implicats en els processos d'aprenen-tatge, tant els que li han estat facilitats com els que de forma autònoma adquireix. T04. Exercir el posicionament personal i les capacitats crítiques i autocrítiques en processos de transformació del context. T04.1. Revisar el seu procés de treball a partir de criteris tant pedagògics com d'originalitat. T05. Comunicar i expressar-se eficaçment, tenint en compte el destinatari i el mitjà. T05.1. Organitzar les idees i transmetre-les amb eficiència i creativitat. T05.2. Triar el mitjà adequat a cada situació comunicativa. T06. Treballar de forma col·laborativa, multidisciplinària i transdisciplinar. T06.1. Distribuir els rols en un entorn col·lectiu de treball derivat d'un projecte segons habilitats i disciplines implicades. T06.2. Treballar de forma horitzontal i creuada en entorns col·laboratius com a font de desenvo-lupament personal i grupal.

M5.1. PROJECTES: PLANTEJAMENTS I RECURSOS METODOLÒGICS Codi: 104706 Crèdits: 12 ECTS Matèria: Context i desenvolupament Curs: Primer curs. Anual Caràcter: Formació obligatòria nuclear Hores de dedicació: 300h Hores lectives: 210h Hores autònomes: 90h Equip docent: Olga Capdevila, Enric Farrés & Víctor Valentín La finalitat d'aquesta assignatura és introduir la cultura del projecte, entesa aquesta com la in-terrelació del conjunt de factors, –coneixements teòrics, metodològics o instrumentals– que possibiliten l’acció de concebre i realitzar un projecte. Tenint en compte que la pàgina en blanc no existeix, ja que sempre partim d’un context –cultural, econòmic, biològic– que te unes característiques molt específiques, aprendrem a saber obser-var, comprendre i comunicar una realitat complexa (Bloc 1: Lloc i significat). En aquesta realitat hi trobem diferents ítems que podem utilitzar a través d’un procés de selecció, ordenació i pro-ducció (Bloc 2: La publicació). I finalment veurem com aquests ítems no son tancats, sinó que tenim la capacitat de transformar-los físicament modificant-ne el seu ús i significat (Bloc 3: Ob-jecte, la vida en codi obert). Desenvolupar hàbits metodològics (Analitzar, Relacionar, Sintetitzar, Idear, Referenciar/Contex-tualitzar, Adequar, Procés i Materialitzar) que ens permetin arribar als millors resultats i com-prendre la diversitat d'aquests processos, és un pas necessari per emprendre amb èxit la pràc-tica creativa. OBJECTIUS Genèrics/ PROJECTES: PLANTEJAMENTS I RECURSOS METODOLÒGICS. Analitzar: Desenvolupar la facultat d'observació, recerca i pensament crític. Relacionar: Desenvolupar la facultat de relacionar. Sintetitzar: Desenvolupar la capacitat de síntesi per explicar d’una manera clara, oral i gràfica-ment, les seves propostes. Idear: Desenvolupar la capacitat d’argumentar una reflexió. Referenciar: Desenvolupar la capacitat de contextualitzar les propostes en els casos d’estudi corresponents (estat de la qüestió) Adequar: Ser coherent en totes les decisions preses al llarg d’un projecte. Materialitzar: Desenvolupar la capacitat creativa i la de generar i utilitzar recursos processuals i comunicatius. Procés: Desenvolupar la capacitat d’entendre el procés com a motor creatiu. Bloc 1/ LLOC I SIGNIFICAT. Assolir la capacitat d'analitzar acuradament realitats contextuals complexes des de les diferents perspectives que construeixen aquesta realitat. Utilitzar la capacitat d’observació, d’anàlisis i d’interpretació així com la pràctica de la recerca documental específica aplicada a un espai concret. Capacitat de síntesi i comunicació dels resultats obtinguts. Aprendre a treballar en equip d’una manera coordinada i eficient. Bloc 2/ LA PUBLICACIÓ. Prendre consciencia de la importància i del valor dels arxius en quant a models de pensament específics com a repositoris de processos de treball d’artistes i dissenyadors. Desenvolupar recursos instrumentals pel que fa referència als processos de registre, documen-tació, sistematització de la informació, metodologies d’anàlisi i tècniques de representació i pre-sentació. Entendre el procés complet d’edició d’una publicació i introduir el concepte de distribució es-pecífica. Bloc 3/ OBJECTE, LA VIDA EN CODI OBERT. Introduir a la cultura del projecte a partir de donar alternatives a una realitat aparentment tan-cada. Introduir el codi obert com un posicionament de partida clau per abordar la realitat. Experimentar amb materials i tècniques específiques en els tallers especialitzats de l’escola.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES E02. Analitzar i relacionar teories, conceptes i sabers de les diverses àrees de coneixement (so-cials, científiques, de les arts i dels dissenys). RA1 (E02.19). Identificar i relacionar pràctiques creatives en àmbits diversos per vincular-los al projecte propi.

RA2 (E02.20). Vincular teories de les ciències socials i tecnocientífiques al projecte propi. E04. Analitzar el context sociocultural contemporani, en permanent transformació, i implicar-se en ell des del treball propi en el camp de les arts i/o els dissenys. RA3 (E04.15). Observar, analitzar i interpretar contextos socioculturals concrets com a criteri de cerca documental per al projecte propi. RA4 (E04.16). Resoldre les incidències imprevistes derivades dels processos d'accés i ús de la documentació, els registres i la informació. E05. Distingir, jerarquitzar i relacionar críticament continguts formals, dades, documents, con-ceptes i arguments implicats en el treball propi, emprant recursos apropiats (constel·lacions conceptuals, gràfics relacionals, bancs de referències…). RA5 (E05.3). Distingir, sintetitzar, jerarquitzar i posicionar-se davant la documentació, els regis-tres i la informació recollits en les diferents fases del projecte propi, amb la finalitat d'establir nous discursos a través de la creació de formes d'expressió, de comunicació i de formalització de continguts. E06. Assenyalar i descriure vincles entre teoria i experiència en el treball propi a partir de l'aco-tació de problemes i evidències en el context sociocultural i de la proposta d'hipòtesi. RA6 (E06.5). Assenyalar problemes i evidències a partir de la cerca de documentació, registres i informació realitzada a l'inici del projecte propi, amb la finalitat de proposar hipòtesi. E12. Comunicar idees, processos i resultats de les fases del treball emprant les tècniques de formalització i recursos expressius (gràfics, audiovisuals i performatius) en funció de la proposta i de l'interlocutor. RA7 (E12.7). Identificar els recursos comunicatius adequats a cada fase del projecte propi. RA8 (E12.8). Sintetitzar per explicar d'una manera clara, oralment i per escrit, les diferents fases del projecte propi. E15. Planificar i controlar les fases d'un projecte en el camp de les arts i/o els dissenys prenent decisions en funció d'agents externs, condicionants del context i les pròpies limitacions. RA9 (E15.1). Gestionar la renúncia i la crítica en les diferents fases del projecte propi com a font d'aprenentatge. RA10 (E15.2). Demostrar autocrítica i autonomia en la presa de decisions al llarg de les dife-rents fases del projecte propi. RA11 (E15.3). Controlar els temps i els recursos en les diferents fases del projecte propi. E16. Fer propostes específiques en el camp de les arts i dels dissenys, així com saber formalit-zar-les, aplicant estratègies, mètodes, instruments i llenguatges adequats a cada situació i con-text. RA12 (E16.1). Elaborar projectes propis sobre la base dels criteris establerts. RA13 (E16.2). Demostrar coherència tant en la proposta final com en les decisions preses en les diferents fases del projecte propi, aportant arguments i mostrant adequació i rigor. RA14 (E16.3). Adequar allò formal i material en el projecte propi, en funció de la idea treballada.

M5.2. PROJECTES: DESENVOLUPAMENT I COMUNICACIÓ Codi: 104705 Crèdits: 12 ECTS Matèria: Context i desenvolupament Curs: Segon curs. Anual Caràcter: Formació obligatòria nuclear Hores de dedicació: 300h Hores lectives: 210h Hores autònomes: 90h Equip docent: Xavier Arenós, Pere Fradera, David H. Falagán, Teresa Lanceta & Antonio Ortega COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES mètode 1 1 m. [LC] [FS] Camí que se segueix, manera ordenada de procedir, per a arribar a un fi. projecte 1 2 m. [LC] [AD] Pla proposat per a realitzar allò que hom pensa portar a acompliment. 2 1 m. [LC] [AD] Estudi detallat d’una cosa a realitzar. 2 2 m. [EI] [AQ] Conjunt de plans i de documents explicatius que donen totes les dades tècni-ques i totes les vistes d’elements o de conjunt necessàries per tal que hom pugui fabricar una màquina, una instal·lació, o construir un edifici, un pont, etc., d’acord amb les instruccions de qui l’encarrega o segons un programa establert. Entendrem per metodologia els mètodes, processos, camins emprats per arribar a un objectiu; el projecte serà l'elaboració gradual d'allò que està per desenvolupar, per fer-se. El projecte abasta un nombre de decisions que acaben configurant la seva complexitat. Tenir una visió global del projecte ens permet mantenir el control sobre els continguts i, en conseqüència, sobre la comunicació pública d'aquest. Així, l'assignatura posa l'accent en els elements metodològics que comprenen des de la formulació del tema, fins a la valoració i crítica de la implementació final. L'assignatura s'estructura a partir de quatre enunciats de propostes de treball i cinc grups de desenvolupament de la proposta a partir de cinc mètodes de treball. Els alumnes hauran de treballar les quatre propostes, cada una amb un mètode diferent. La voluntat pedagògica és mostrar a l'estudiant que la tria d'un mètode tindrà molta incidència en el resultat final del pro-jecte. En el futur, la decisió per part de l'alumne de treballar a partir d'un mètode concret -triat en previsió d'uns resultats desitjats- serà el primer pas en la definició del projecte. OBJECTIUS —Reconèixer els passos d’un procés de creació —Utilitzar recursos racionals, emocionals, intuïtius i creatius per a la resolució d’un problema o projecte. —Practicar l’anàlisi crític del desenvolupament del projecte. —Utilitzar les eines de representació adequades al projecte. —Utilitzar les tecnologies, tècniques i materials adients. —Desenvolupar els aspectes comunicatius dels objectes i de l'espai. —Considerar l’ecologia i l’economia. —Treballar els valors simbòlics, metafòrics, poètics i comunicatius de la forma i els materials. —Estudiar la relació dels humans amb els objectes i els espais. —Tenir la capacitat d’elaborar dossiers i memòries de projectes. —Considerar de manera crítica la cultura material i visual heretada. E02. Analitzar i relacionar teories, conceptes i sabers de les diverses àrees de coneixement (so-cials, científiques, de les arts i dels dissenys). RA1 (E02.21). Aplicar elements o aspectes concrets d'altres disciplines al procés de treball i al resultat final. RA2 (E02.22). Efectuar observacions i anàlisis transversals sobre diverses àrees pràctiques i te-òriques de coneixement, compreses com a potencials models de recerca. E04. Analitzar el context sociocultural contemporani, en permanent transformació, i implicar-se en ell des del treball propi en el camp de les arts i/o els dissenys. RA3 (E04.17). Relacionar, amb actitud crítica, referents i casos d'estudi propis de les arts i els dissenys contemporanis. RA4 (E04.18). Identificar els avantatges d'utilitzar l'empatia com a manera de comprometre's amb el context. E05. Distingir, jerarquitzar i relacionar críticament continguts formals, dades, documents, con-ceptes i arguments implicats en el treball propi, emprant recursos apropiats (constel·lacions conceptuals, gràfics relacionals, bancs de referències…). RA5 (E05.4). Valorar críticament les limitacions dels resultats. RA6 (E05.5). Redefinir l'itinerari de la metodologia de treball. E06. Assenyalar i descriure vincles entre teoria i experiència en el treball propi a partir de l'aco-tació de problemes i evidències en el context sociocultural i de la proposta d'hipòtesi. RA7 (E06.6). Estructurar el treball contemplant la formulació d'hipòtesi com a mètode de desen-volupament d'un projecte.

E11. Treballar de forma coherent amb diferents metodologies per afrontar situacions diverses en el desenvolupament del projecte propi. RA8 (E11.1). Identificar diferents recursos metodològics i utilitzar els més adequats al projecte personal. RA9 (E11.2). Aplicar canvis en les metodologies, supeditats al desenvolupament del projecte. E12. Comunicar idees, processos i resultats de les fases del treball emprant les tècniques de formalització i recursos expressius (gràfics, audiovisuals i performatius) en funció de la proposta i de l'interlocutor. RA10 (E12.9). Aplicar diferents recursos i registres comunicatius segons els criteris d'adequació al contingut i al context. RA11 (E12.10). Desenvolupar un projecte mostrant de forma comprensible tant el seu procés com les diferents fases de treball. E15. Planificar i controlar les fases d'un projecte en el camp de les arts i/o els dissenys prenent decisions en funció d'agents externs, condicionants del context i les pròpies limitacions. RA12 (E15.4). Exercir la iniciativa personal com a base per a l'acció creativa. RA13 (E15.5). Planificar per objectius parcials i finals les fases del projecte propi. E16. Fer propostes específiques en el camp de les arts i dels dissenys, així com saber formalit-zar-les, aplicant estratègies, mètodes, instruments i llenguatges adequats a cada situació i con-text. RA14 (E16.4). Concebre de manera holística el projecte a desenvolupar. RA15 (E16.5). Utilitzar les estratègies i els recursos creatius segons criteris d'adequació al con-tingut del projecte personal. RA16 (E16.6). Utilitzar la metodologia, els instruments tècnics/tecnològics i materials concrets segons criteris d'adequació a la producció del projecte personal.

M5.3. PROJECTES: PRESENTACIÓ I DIFUSIÓ PÚBLICA Codi: 104707 Crèdits: 12 ECTS Matèria: Context i desenvolupament Curs: Tercer curs. Anual Caràcter: Formació obligatòria nuclear Hores de dedicació: 300h Hores lectives: 210h Hores autònomes: 90h Equip docent: Isabel Banal, Jordi Canudas, Xavi Capmany, Curro Claret & Rosa Ferrer Aquesta assignatura es concep com un espai d’aprenentatge i experimentació dels processos metodològics per a la utilització significativa i poètica dels llenguatges creatius aplicables als àmbits de l’art i del disseny. L’adquisició de diferents metodologies i processos de treball permetrà a l’alumne generar pro-jectes concrets i alhora adquirir les eines necessàries per fer possible la configuració i el desen-volupament d’un llenguatge projectual propi, que estableixi interacció amb el context actual des de la diversitat de les pràctiques creatives contemporànies. Experimentar metodologies i processos diversos, desenvolupar una adient formalització dels treballs i assajar una correcta presentació i comunicació dels projectes constitueixen els pilars fonamentals de l’assignatura. OBJECTIUS Genèrics: Desenvolupar la facultat d'observació, recerca i pensament crític. Experimentar amb metodologies de treball diverses. Donar-se compte de quina és la més ade-quada als processos d’interès de cadascú/na. Experimentar amb materials i tècniques específiques en els tallers especialitzats de l’escola. Desenvolupar amb rigor la formalització dels projectes i treballs. Desenvolupar la capacitat expressiva i comunicativa per presentar els processos i projectes re-alitzats. Desenvolupar la capacitat d’argumentar una reflexió. Desenvolupar recursos instrumentals pel que fa referència als processos de registre, documen-tació, sistematització de la informació, metodologies d’anàlisi i tècniques de representació i pre-sentació. Propiciar el desenvolupament de treballs i projectes artístics en equip i amb el rigor necessari. Aprendre a treballar en equip d’una manera coordinada i eficient. Saber mostrar i comunicar adequadament els projectes. Experimentar l’adequada instal·lació i comunicació dels projectes realitzats. Assolir la capacitat d’analitzar realitats contextuals complexes des de les diferents perspectives que construeixen aquesta realitat. Saber desplegar processos de “treball de camp” en contextos específics. Saber fer recerca. Confrontar el treball realitzat en entorns professionals més enllà del context acadèmic. Intensificar els vincles entre estudiants d’art i disseny de l’Escola Massana i les institucions cul-turals i socials del context de Barcelona. COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES E06. Assenyalar i descriure vincles entre teoria i experiència en el treball propi a partir de l'aco-tació de problemes i evidències en el context sociocultural i de la proposta d'hipòtesi. RA1 (E06.8). Assenyalar problemes i manques per proposar solucions i reflexions en relació a l'observació de la realitat. RA2 (E06.9). Escollir, jerarquitzar i relacionar de manera crítica els conceptes i continguts que articulen les propostes pròpies. E11. Treballar de forma coherent amb diferents metodologies per afrontar situacions diverses en el desenvolupament del projecte propi. RA3 (E11.3). Utilitzar, en funció d'un objectiu concret, els instruments tècnics, tecnològics, i els materials més adequats. RA4 (E11.4). Desplegar processos de treball de camp en contextos específics. E14. Identificar i aplicar els elements bàsics d'un procés d’exploració i anàlisi en un camp con-cret de les arts i el disseny. RA5 (E14.1). Desenvolupar les pràctiques en arts i dissenys com a generadores de propos-tes discursives i com a eines d’exploració. RA6 (E14.2). Mostrar la capacitat d'examinar i indagar en els àmbits de les arts i dels dissenys. RA7 (E14.3). Identificar nous camps d'exploració en àmbits acotats del mitjà social o tecnocien-tífic a través de les arts i els dissenys. RA8 (E14.4). Comunicar les conclusions d'activitats preparatòries d’un procés d’indagació i anà-lisi. E15. Planificar i controlar les fases d'un projecte en el camp de les arts i/o els dissenys prenent decisions en funció d'agents externs, condicionants del context i les pròpies limitacions. RA9 (E15.6). Gestionar els projectes de manera eficaç, autònoma i responsable. RA10 (I15.7). Desenvolupar l'autocrítica i la iniciativa personal com a font d'autoaprenentatge. RA11 (E15.8). Integrar l'error en els processos de recerca. RA12 (E15.9). Fer propostes i assenyalar temes d'interès propis. RA13 (E15.10). Desenvolupar treballs en equip i fer-ho de manera coordinada i eficient. E16. Fer propostes específiques en el camp de les arts i dels dissenys, així com saber formalit-zar-les, aplicant estratègies, mètodes, instruments i llenguatges adequats a cada situació i con-text. RA14 (E16.7). Reconèixer la ficció com a material constructiu que produeix efectes en la realitat i, al seu torn, comprendre la realitat en tant que matèria primera de la ficció. RA15 (E16.8). Analitzar el context amb el qual interactua mitjançant la seva proposta de treball personal. E17. Identificar i valorar la incidència dels resultats del treball personal en el context social, cul-tural i professional.

RA16 (E17.1). Identificar i implementar les línies de millora del treball personal a partir del diàleg amb els diferents agents que intervenen en el procés. RA17 (E17.2). Fer una adequada instal·lació, comunicació i difusió dels projectes realitzats i ana-litzar amb rigor la figura plural del destinatari. RA18 (E17.3). Seleccionar, ordenar i comunicar els projectes realitzats.

M6. LLENGUATGES I CREACIÓ CODI: 50343 DESCRIPCIÓ DE LA MATÈRIA: Aquesta matèria està formada per tres assignatures obligatòries, de tall pràctic, vinculades a la definició dels llenguatges transversals a les arts i als dissenys: la Representació Gràfica-Plàstica, el Llenguatge Audiovisual, la Creació Digital, les Arts de la Ma-tèria, L'Objecte i l'Espai, l'Edició i l'Escriptura. El/l'alumne/a parteix del coneixement dels mitjans d'expressió a través de la pràctica i l'experi-mentació, fins a arribar a l'assumpció plena de les habilitats i metodologies de treball que per-meten desenvolupar un llenguatge propi i de forma autònoma. Tal progressió es recolza en una atenció preferent al procés de treball, l'estímul de la hibridació de llenguatges i la pròpia divisió de l'assignatura en set espais de taller (un per llenguatge) optatius. COMPETÈNCIES TRANSVERSALS DE LA MATÈRIA T01. Escoltar activament valorant les aportacions alienes per a la construcció dels propis posi-cionaments. T01.1. Construir posicionament i criteri propis tant a partir del seu treball com a partir del diàleg amb altres propostes o agents. T01.2. Reconèixer les qualitats del treball dels altres com a font d'aprenentatge. T03. Gestionar eficientment el temps i els recursos. T03.1. Organitzar i gestionar de forma autònoma els temps en els processos d'aprenentatge i en el seu itinerari formatiu en el grau. T03.2. Gestionar de forma eficient els recursos que estan implicats en els processos d'aprenen-tatge, tant els que li han estat facilitats com els que de forma autònoma adquireix. T05. Comunicar i expressar-se eficaçment, tenint en compte el destinatari i el mitjà. T05.1. Organitzar les idees i transmetre-les amb eficiència i creativitat. T05.2. Triar el mitjà adequat a cada situació comunicativa. T06. Treballar de forma col·laborativa, multidisciplinar i transdisciplinar. T06.1. Distribuir els rols en un entorn col·lectiu de treball derivat d'un projecte segons habilitats i disciplines implicades. T06.2. Treballar de forma horitzontal i creuada en entorns col·laboratius com a font de desenvo-lupament personal i grupal.

M6.1. LABORATORI DE LLENGUATGES: LLENGUATGES I EXPERI-MENTACIÓ Codi: 104709 Crèdits: 12 ECTS Matèria: Llenguatges i creació Curs: Primer curs. Anual Caràcter: Formació obligatòria nuclear Hores de dedicació: 300h Hores lectives: 210h Hores autònomes: 90h Coordinadora: Silvia Puig EQUIP DOCENT: Audiovisual: Daniel Pitarch & Edu Valderrey Fotografia: Elisabet Insenser & Jordi Mascarell Arquitectura Gràfica: Paloma González & Marina Martínez Impressió Gràfica: XXXXX & Marta Fuertes Arts de la matèria A: Santiago Planella & XXXXX Arts de la matèria B: Maria Diez & XXXXX Motlles i prototips: Silvia Puig & Isaac Piñeiro Construccions digitals: Raúl Nieves & Pep Tornabell

El laboratori de Llenguatges de primer és un espai de treball centrat en l'experimentació a partir d'un primer contacte amb eines, materials i processos de treball. Es tracta de que aquest primer contacte posi les bases i permeti, posteriorment, desplegar processos tècnics de més llarga durada per tal de trobar diferents recursos expressius dins de la creació artística i del disseny. L’alumne de primer està obligat a passar pels 8 laboratoris presentats, 4 en el primer semestre i els altres 4 en el segon. DESCRIPCIÓ DELS 4 ÀMBITS DEL PRIMER SEMESTRE: Audiovisuals: Aquest àrea introdueix els principis del llenguatge audiovisual (àudio / vídeo) mitjançant l'expe-rimentació, la pràctica i el coneixement de les eines de la representació de la imatge en movi-ment i el so. Fotografia i imatge digital: Introducció al llenguatge fotogràfic i la imatge digital a partir dels conceptes bàsics per la presa i reproducció de fotografies. Arquitectura gràfica Introducción teórico-práctica sobre la estructuración de los diferentes elementos de una publi-cación. Impressió gràfica És una assignatura que introdueix l'alumne en les tècniques d'estampació i impressió, desco-brint les seves possibilitats gràfiques de comunicació i la seva capacitat de reproducció múltiple. DESCRIPCIÓ DELS 4 ÀMBITS DEL SEGON SEMESTRE: Arts de la matèria A: Es proposa experimentar les possibilitats expressives de les Arts Aplicades (Ceràmica, Vidre). A través de l'aprenentatge de les tècniques bàsiques de cada especialitat l'alumne/a adquireix els requisits fonamentals per assolir una autonomia en els quatre tallers. Arts de la matèria B: Es proposa experimentar les possibilitats expressives de les Arts Aplicades (Joieria, Tèxtil). A través de l'aprenentatge de les tècniques bàsiques de cada especialitat l'alumne/a adquireix els requisits fonamentals per assolir una autonomia en els quatre tallers. Motlles I prototips: Dedicada a l'aprenentatge i l'experimentació de tècniques i procediments que permeten la cre-ació de models i rèpliques tridimensionals senzilles (models, maquetes, prototips.) Construccions digitals: xxx OBJECTIUS Genèrics: Desenvolupar la capacitat de fer processos de treball partint de la pròpia matèria i/o tècnica. Ser capaç de prendre una posició de recerca material, tècnica sense un objectiu o una idea preestablerta. Experimentar amb materials i tècniques específiques en els tallers especialitzats de l’escola.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES E07. Aplicar les tècniques i les tecnologies adequades en funció del treball que es realitza en el camp de les arts i/o els dissenys. RA1 (E07.8). Analitzar els procediments, materials i eines als espais de treball propis dels llen-guatges de la representació gràfica, l'objecte i espai, les arts de la matèria, l'audiovisual, la cons-trucció digital i l'edició, transversals a les arts i els dissenys. E08. Analitzar i investigar les propietats dels materials i els seus processos de transforma-ció. RA2 (E08.1). Analitzar la forma a través de l'observació i l'anàlisi de l'entorn material, tant natural com cultural. E10. Integrar l'experimentació, tant guiada com autònoma, en la metodologia de treball. RA3 (E10.1). Experimentar i integrar els resultats així obtinguts en la construcció formal i en la proposta final. E11. Treballar de forma coherent amb diferents metodologies per afrontar situacions diverses en el desenvolupament del projecte propi. RA4 (E11.5). Combinar llenguatges en una síntesi expressiva i comunicativa. E13. Organitzar de forma coherent l'ús de mitjans d'expressió gràfica i sistemes de representa-ció bidimensional i tridimensional. RA5 (E13.5). Explorar la dimensió expressiva i comunicativa de la forma a través de la construc-ció, la representació i la narració. M6.2. LABORATORI DE LLENGUATGES: EINES, MATERIALS I PRO-CESSOS DE TREBALL Codi: 104708 Crèdits: 12 ECTS Matèria: Llenguatges i creació Curs: Segon curs. Anual Caràcter: Formació obligatòria nuclear Hores de dedicació: 300h Hores lectives: 210h Hores autònomes: 90h Coordinadors: Maria Diez & Francesc Morera EQUIP DOCENT: Grafico-plàstica: Isabel Carballo & Elisabet Insenser Objecte i espai: Jordi Encinas, María Jiménez & Ricardo Marsicano Arts de la matèria: Maria Diez, Francesca Piñol & Santiago Planella Construccions digitals: Raúl Nieves i Pep Tornabell Edició: Montse Gomis, Francesc Morera, Marta Fuertes & Clara-Iris Ramos Audiovisuals: Marcel Pie & Edu Valderrey Escriptura: XXXXX El laboratori de Llenguatges de segon és un espai de treball centrat en les eines, materials i processos de treball. Tenint en compte que a primer ja s’ha tingut un primer contacte amb l’ex-perimentació als diferents tallers, a segon es tracta de desplegar processos tècnics de més llarga durada per tal de trobar diferents recursos expressius dins de la creació artística i del disseny. L’alumne de segon està obligat a passar per quatre laboratoris dels 6 que hi ha. És a dir, al llarg de tot l’any l’alumne no repetirà laboratori. L’acumulació de les experiències en els 4 àmbits que l’alumne/a tingui és una oportunitat per construir aquest discurs propi, en el que l’alumne/a po-drà combinar diversos llenguatges i procediments dins un concepte d’obertura i síntesi concep-tual. Els 6 àmbits a escollir són: Audiovisuals 12 places Construccions Digitals 12 places Edició 12 places Objecte i Espai 12 places Representació Gràfica-plàstica 12 places Arts de la matèria 12 places Seminari d’Escriptura: Places a definir Hi ha una 7è àmbit transversal a tots els altres que funciona com un seminari en paral·lel. La càrrega lectiva d’aquest és menor. Està present durant vuit sessions, dues hores setmanals al llarg de cada semestre. L’alumne pot escollir combinar el laboratori en el qual està inscrit amb aquest seminari. Això implica que, durant les setmanes que s’imparteixi el seminari d’escriptura, l’alumne combinarà el dia lectiu amb quatre hores del laboratori propi i dues de seminari.

Nota sobre el protocol d’adjudicació de les sol·licituds de les places als laboratoris: A l’inici de curs, l’alumne tria les opcions que prefereix per ordre de preferència. Cada taller té un màxim de 12 places disponibles. En el cas que alguna subàrea tingui més demanda, s’adjudiquen per ordre de preferències. Si fos el cas, qualsevol dubte irresoluble per pre-ferències es resoldrà amb un sorteig. Cal recordar el caràcter unitari de l’assignatura i la obligatorietat de passar per quatre de les 6 subàrees.

DESCRIPCIÓ DE LES 6 SUBÀREES I EL SEMINARI: Audiovisuals L'area d'audiovisuals (video/a udio), introdueix l'estudiant en les bases del llenguatge audiovisual mitjancant l'experimentacio i la pra ctica. S’observara i analitzara l'entorn amb la finalitat d'ad-quirir capacitats i habilitats amb les eines de representacio de la imatge i el so. Construccions Digitals La subàrea de construcció digital centra la seva activitat pedagògica en el potencial específic dels mitjans digitals i computacionals. Es tracten, de forma crítica, les tecnologies que han per-mès l'expansió de l'arc creatiu tant en els darrers anys com en l'actualitat més disruptora. Edició Fomentar a l’alumne en la capacitat d'experimentar i combinar tècniques d'impressió i d'estam-pació, cercant la hibridació entre els diversos llenguatges gràfics per provocar una reflexió que li ha de donar significat a les seves produccions. Objecte i Espai El taller d’Objecte i Espai es presenta com un àmbit d'investigació i experimentació formal, tèc-nica, tecnològica, procedimental, material i reflexiva. Es caracteritza pel coneixement, l’aprenen-tatge, la pràctica i la utilització de les eines manuals, mecàniques i digitals, per la manipulació i l’experimentació amb materials i tècniques específiques, tecnologies, contextos i processos constructius i de transformació. Representació Gràfica-plàstica La subàrea de representació gràfica-plàstica s’adreça a l’alumnat interessat en la creació, pre-sentació i representació d’imatges visuals. El treball que es desenvolupi en aquesta subàrea servirà a l’alumnat per trobar resposta a preguntes com: vull treballar el territori de les imatges?, amb quines eines?, com he de fer servir els materials? i finalment, mitjançant quins processos puc arribar a generar les meves imatges? Arts de la matèria: Es proposa experimentar i conèixer la singularitat del potencial expressiu de les Arts Aplicades contemporànies (Joieria, Tèxtil, Ceràmica i Vidre). A partir de la pràctica i de la hibridació de les tècniques de les quatre especialitats es vol aprofundir en els processos de treball d'un llen-guatge que depèn de la complicitat processual amb la matèria.

Escriptura La subàrea d’Escriptura, presenta el llenguatge escrit en la seva relació amb les arts i els dis-senys: com a referència, com a component, com a complement o com a substrat de les seves produccions. Ho fa a través d’exercicis que impliquen l’experimentació amb el llenguatge en tant que eina d’expressió pròpia i en diàleg amb els altres llenguatges. OBJECTIUS Genèrics: Desenvolupar la capacitat de fer processos de treball partint de la pròpia matèria i/o tècnica. Ser capaç de prendre una posició de recerca material o tècnica sense un objectiu o una idea preestablerta. Experimentar amb materials i tècniques específiques en els tallers especialitzats de l’escola. COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES E07. Aplicar les tècniques i les tecnologies adequades en funció del treball que es realitza en el camp de les arts i/o els dissenys. RA1 (E07.9). Experimentar amb els llenguatges transversals a les arts i als dissenys: materials, eines i procediments als espais de treball de la representació gràfica, l'objecte i l'espai, les arts de la matèria, l'audiovisual, la construcció digital i l'edició. E08. Analitzar i investigar les propietats dels materials i els seus processos de transformació. RA2 (E08.2). Aplicar a la proposta creativa pròpia, amb criteri i habilitat, els recursos que procu-ren els materials i les seves propietats específiques. E09. Aplicar tant el vocabulari específic com els llenguatges expressius i comunicatius implicats en la recerca pròpia. RA3 (E09.4). Combinar diversos llenguatges amb criteri per obtenir una síntesi expressiva i co-municativa. E10. Integrar l'experimentació, tant guiada com autònoma, en la metodologia de treball. RA4 (E10.2). Demostrar disposició a l'experimentació i a la reorientació de la proposta creativa durant el procés de treball quan és convenient. E13. Organitzar de forma coherent l'ús de mitjans d'expressió gràfica i sistemes de representa-ció bidimensional i tridimensional. RA5 (E13.6). Emprar els recursos de representació gràfica i/o volumètrica i/o audiovisuals ade-quats en cada etapa del treball. M6.3. LABORATORI DE LLENGUATGES: EINES, MATERIALS I PRO-CESSOS DE TREBALL Codi: 104710 Crèdits: 12 ECTS Matèria: Llenguatges i creació Curs: Tercer curs. Anual Caràcter: Formació obligatòria nuclear Hores de dedicació: 300h Hores lectives: 210h Hores autònomes: 90h Coordinadors: Maria Diez & Francesc Morera EQUIP DOCENT: Grafico-plàstica: Begoña Egurbide, Elisabet Insenser & Raimond Vayreda Objecte i espai: Xavier Arenós, María Jiménez & Diego Ramos Arts de la matèria: Maria Diez, Francesca Piñol & Santiago Planella Construccions digitals: Raúl Nieves i Pep Tornabell Edició: XXXXX, Montse Gomis, Francesc Morera & Marta Fuertes Audiovisuals: Marcel Pie & Edu Valderrey Escriptura: XXXXX El laboratori de Llenguatges de tercer és un espai de treball centrat en desenvolupar estratègies de creació per tal de comunicar-se i posicionar-se a partir de les tècniques, eines i materials que ofereixen els diferents laboratoris. Tenint en compte que a primer i a segon ja s’ha tingut una experiència amb els diversos tallers, a tercer es tracta de desplegar processos tècnics de més llarga durada per tal de trobar diferents recursos comunicatius dins de la creació artística i del disseny. En aquesta última etapa de Laboratori de Llenguatges abans d’arribar a quart es considera que l’alumne ja té prou eines i recursos per moure’s pels diferents laboratoris amb facilitat, de ma-nera que es demana que l’alumne/a arribi a uns processos, tècnica i/o propostes d’interès ele-vat. Aquest recorregut de llenguatges serveix perquè l’alumne identifiqui quins són els laborato-ris més afins al propi treball creatiu. L’alumne de tercer pot escollir anar al laboratori que vulgui, o bé passant per diferents subàrees, o bé centrant-se amb una o dues. L’acumulació de les experiències que l’alumne/a tingui és una oportunitat per construir aquest discurs propi, en el que l’alumne/a podrà combinar diversos llenguatges i procediments dins un concepte d’obertura i síntesi conceptual. Els 6 àmbits a es-collir són: Audiovisuals 12 places Construccions Digitals 12 places Edició 12 places Objecte i Espai 12 places Representació Gràfica-plàstica 12 places Arts de la matèria 12 places Seminari d’Escriptura: Places a definir Hi ha una 7è àmbit transversal a tots els altres que funciona com un seminari en paral·lel. La càrrega lectiva d’aquest és menor. Està present durant vuit sessions, dues hores setmanals al llarg de cada semestre. L’alumne pot escollir combinar el laboratori en el qual està inscrit amb aquest seminari. Això implica que, durant les setmanes que s’imparteixi el seminari d’escriptura, l’alumne combinarà el dia lectiu amb quatre hores del laboratori propi i dues de seminari.

Nota sobre el protocol d’adjudicació de les sol·licituds de les places als laboratoris: A l’inici de curs, l’alumne sol·licita les 4 subàrees per les que vol participar per ordre de preferència.

Cada taller té un màxim de 12 places disponibles. En el cas que alguna subàrea tingui més demanda, s’adjudiquen per ordre de preferències. Cal que l’alumne que tingui algun especial interès en seguir un itinerari concret ho manifesti en una explicació o “carta de motivació” que servirà per tenir una dada més per fer la valoració. Si fos el cas, qualsevol dubte irresoluble per preferències es resoldrà amb un sorteig. Cal recordar el caràcter unitari de l’assignatura. Qualsevol canvi de recorregut, una vegada iniciat el curs, ha de venir avalat per algun motiu curricular i l’acceptació de les subàrees afectades. DESCRIPCIÓ DE LES 6 SUBÀREES I EL SEMINARI: Audiovisuals Laboratori teòric-pràctic on es treballen els diferents aspectes relacionats amb les tècniques, els processos de producció i els principis bàsics de l'animació audiovisual. Construccions Digitals La subàrea de construcció digital centra la seva activitat pedagògica en el potencial específic dels mitjans digitals i computacionals. Es tracten, de forma crítica, les tecnologies que han per-mès l'expansió de l'arc creatiu tant en els darrers anys com en l'actualitat més disruptora.

Edició L’alumne, mitjançant l’experimentació i el control de les eines, combina tècniques d’impressió i estampació per incorporar-les al seu discurs com a llenguatge d’expressió. Objecte i Espai Aquesta subàrea es presenta com un àmbit d'investigació i experimentació, on els/les alumnes a més de conèixer les propietats i les tipologies dels materials, la manipulació de les eines, i els usos adequats de les màquines, hauran de saber desenvolupar un llenguatge personal (formal i reflexiu) a l'hora de projectar objectes o espais. Representació Gràfica-plàstica El laboratori de RPG es de caràcter especulatiu i experimental, està dirigit als alumnes que ja s'han iniciat en el maneig de les eines possibles per a la construcció d'una imatge i als que volen accedir a la problemàtica de la presentació i representació d’imatges. Es pretén adequar els desitjos visuals a la seva formalització i aprofundir en les intuïcions, interessos i resultats propis de cada alumne. El punt d'arrencada serà la incertesa de la imatge, i de les diverses actituds i vies d’investigació que configuren l'actual territori de lo visual. Arts de la matèria: Es proposa experimentar i conèixer la singularitat del potencial expressiu de les Arts Aplicades contemporànies (Joieria, Tèxtil, Ceràmica i Vidre). A partir de la pràctica i de la hibridació de les tècniques de les quatre especialitats es vol assolir el domini d'un llenguatge que depèn de la complicitat processual amb la matèria. Escriptura La subàrea d’Escriptura, presenta el llenguatge escrit en la seva relació amb les arts i els dis-senys: com a referència, com a component, com a complement o com a substrat de les seves produccions. Ho fa a través d’exercicis que impliquen l’experimentació amb el llenguatge en tant que eina d’expressió pròpia i en diàleg amb els altres llenguatges. OBJECTIUS Genèrics: Consolidar i gestionar la capacitat de fer processos de treball partint del llenguatge de la pròpia matèria i/o tècnica. Ser capaç de prendre una posició de recerca tècnica per resoldre aspectes comunicatius o creatius. Aprofundir en els tallers especialitzats de l’escola i ser capaç de combinar materials, tècniques i procediments amb l’objectiu estratègic de trobar i construir el seu llenguatge per posicionar-se dins el camp de l’Art i el Disseny. COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES E07. Aplicar les tècniques i les tecnologies adequades en funció del treball que es realitza en el camp de les arts i/o els dissenys. RA1 (E07.10). Aplicar amb criteri els mitjans, materials, eines i procediments a la proposta de treball. E09. Aplicar tant el vocabulari específic com els llenguatges expressius i comunicatius implicats en la recerca pròpia. RA2 (E09.5). Combinar i hibridar de forma selectiva els diferents llenguatges expressius i comu-nicatius per adquirir un de propi o el més adequat en cada cas. E10. Integrar l'experimentació, tant guiada com autònoma, en la metodologia de treball. RA3 (E10.3). Avaluar constructivament els accidents esdevinguts durant el procés de treball. E12. Comunicar idees, processos i resultats de les fases del treball emprant les tècniques de formalització i recursos expressius (gràfics, audiovisuals i performatius) en funció de la proposta i de l'interlocutor. RA4 (E12.12). Seleccionar els procediments i mitjans més adequats per presentar i difondre la proposta creativa. E15. Planificar i controlar les fases d'un projecte en el camp de les arts i/o els dissenys prenent decisions en funció d'agents externs, condicionants del context i les pròpies limitacions. RA5 (E15.11). Prendre decisions de forma autònoma en totes les etapes del desenvolupament de la proposta creativa.

M7. TECNOLOGIA CODI: 50344 DESCRIPCIÓ DE LA MATÈRIA: Aquesta matèria és de caràcter obligatori i de metodologia teò-rico-practica. Adopta el punt de vista del pensament i el mètode de recerca científics, i proposa una cerca encaminada a la transformació dels materials, la troballa de nous usos per a ells i la generació d'altres nous, sempre en relació amb la pràctica creativa. La seva metodologia de treball parteix del coneixement empíric i l'assaig, establint les hipòtesis i la seva comprovació fins a arribar al coneixement científic-teòric. La matèria estudia els materials tant en els seus processos de transformació com en el seu comportament en els diferents nivells de manipulació. Estudiant les seves característiques fisi-coquímiques, les seves limitacions i la seva correcta utilització, tant a nivell teòric com a empíric. COMPETÈNCIES TRANSVERSALS DE LA MATÈRIA T01. Escoltar activament valorant les aportacions alienes per a la construcció dels propis posi-cionaments. T01.1. Construir posicionament i criteri propis tant a partir del seu treball com a partir del diàleg amb altres propostes o agents. T01.2. Reconèixer les qualitats del treball dels altres com a font d'aprenentatge. T02. Tractar la informació de forma responsable, compromesa i honesta. T02.1. Reconèixer l'ús, límits i diferents aplicacions de dades i documents. T03. Gestionar eficientment el temps i els recursos. T03.1. Organitzar i gestionar de forma autònoma els temps en els processos d'aprenentatge i en el seu itinerari formatiu en el grau. T03.2. Gestionar de forma eficient els recursos que estan implicats en els processos d'aprenen-tatge, tant els que li han estat facilitats com els que de forma autònoma adquireix. T05. Comunicar i expressar-se eficaçment, tenint en compte el destinatari i el mitjà. T05.1. Organitzar les idees i transmetre-les amb eficiència i creativitat. T05.2. Triar el mitjà adequat a cada situació comunicativa. T06. Treballar de forma col·laborativa, multidisciplinar i transdisciplinar. T06.1. Distribuir els rols en un entorn col·lectiu de treball derivat d'un projecte segons habilitats i disciplines implicades. T06.2. Treballar de forma horitzontal i creuada en entorns col·laboratius com a font de desenvo-lupament personal i grupal. M7.1. MATERIALS I PROCEDIMENTS Codi: 200755 Crèdits: 6 ECTS Matèria: Tecnologia Curs: Segon curs. Segon semestre Caràcter: Formació obligatòria nuclear Hores de dedicació: 150h Hores lectives: 105h Hores autònomes: 45h Equip docent: Jesús Maria Galech, Francesca Piñol, Diego Ramos & XXXXX L'assignatura Materials i procediments es centra en la caracterització dels materials i les tècni-ques de transformació que l'art, l'artesania i el disseny poden explorar, i n’estructura el conei-xement tècnic/pràctic. Això permet entendre el poder morfogenètic de la matèria, les “regles” a seguir o transgredir partint d’un llenguatge tècnic sobre la matèria, fonamental per aprendre a escollir els materials i els processos de treball més adients per cada projecte. Aquesta caracte-rització científic-tècnica dels materials serveix també per introduir i entendre el món de la ciència i la tecnologia com quelcom més enllà d'un llenguatge descriptiu o una font d'idees i referents que poden ser útils en la pràctica artística, sinó també generadores de llenguatge. OBJECTIUS Comprendre què és l'experimentació i el seu paper en les societats moderna i contemporània. Relacionar els processos de pensament i raonament amb el fer i experimentar. Prendre consciència del nou paper de la simulació en el context científic-artístic actual. Aprendre les propietats tècniques més comunes dels materials: mecàniques, tèrmiques, acús-tiques, òptiques i electromagnètiques, etc. Relacionar les propietats tècniques de la matèria amb les seves propietats emocionals i subjec-tives. COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES E02. Analitzar i relacionar teories, conceptes i sabers de les diverses àrees de coneixement (so-cials, científiques, de les arts i dels dissenys). RA1 (E02.23). Analitzar els materials i els seus processos de transformació des de la perspec-tiva científica i tecnològica, i integrar l'anàlisi tant en el treball d'observació i percepció de la matèria com en l'experiència empírica directa. E07. Aplicar les tècniques i les tecnologies adequades en funció del treball que es realitza en el camp de les arts i/o els dissenys. RA2 (E07.11). Prendre decisions respecte als materials, les tècniques i els procediments, de manera autònoma i al llarg del procés de treball. E08. Analitzar i investigar les propietats dels materials i els seus processos de transforma-cien. RA3 (E08.3). Explicar els fenòmens científics i les relacions que s'estableixen entre la ciència, la tecnologia i el resultat final de la matèria durant el procés de transformació. E09. Aplicar tant el vocabulari específic com els llenguatges expressius i comunicatius implicats en la recerca pròpia. RA4 (E09.6). Comprendre i interpretar els llenguatges relacionats amb els processos de treball i d'experimentació científics. E10. Integrar l'experimentació, tant guiada com autònoma, en la metodologia de treball. RA5 (E10.4). Experimentar amb criteri científic les tècniques, procediments i eines de manipula-ció de la matèria. E14. Identificar i aplicar els elements bàsics d'un procés d’exploració i anàlisi en un camp con-cret de les arts i el disseny. RA6 (E14.5). Vincular el quefer creatiu amb els fonaments bàsics del pensament científic, i amb les seves metodologies, teories, processos tecnològics i procediments tècnics.

M7.2. LABORATORI DE MATERIALS Codi: 200764 Crèdits: 6 ECTS Matèria: Tecnologia Curs: Tercer curs. Primer semestre Caràcter: Formació obligatòria nuclear Hores de dedicació: 150h Hores lectives: 105h Hores autònomes: 45h Equip docent: Jesús Maria Galech, Raúl Nieves, Daniel Pitarch & Pep Tornabell. L'assignatura Laboratori de materials permet desenvolupar les competències investigadores de l'estudiant. S'aprofundeix en la capacitació científic-tècnica per l'elecció dels materials i proces-sos més adients per cada projecte. L'estudiant aprèn de forma pràctica la metodologia experi-mental científica, cosa que contribueix a la formació de la seva pròpia manera de fer. També

desenvolupa la seva habilitat per generar projectes i llenguatges a partir dels discursos científics sobre i al voltant de la matèria. OBJECTIUS Assolir competències investigadores en les arts i els dissenys relacionades amb la ciència i la tecnologia. Conèixer la metodologia experimental científica i desenvolupar un projecte relacionat. Fer servir procediments experimentals als diferents tallers disponibles i dominar la recollida i tractament de dades. Desenvolupar un coneixement crític del context científic-tecnològic de les arts i els dissenys. COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES E02. Analitzar i relacionar teories, conceptes i sabers de les diverses àrees de coneixement (so-cials, científiques, de les arts i dels dissenys). RA1 (E02.24). Establir nous discursos a través de la perspectiva de la ciència i de les seves pràctiques de recerca. E07. Aplicar les tècniques i les tecnologies adequades en funció del treball que es realitza en el camp de les arts i/o els dissenys. RA2 (E07.12). Aplicar el coneixement cientificotecnològic dels diferents estadis de transforma-ció de la matèria a la pràctica investigadora pròpia. E08. Analitzar i investigar les propietats dels materials i els seus processos de transformació. RA3 (E08.4). Identificar, en el marc de la seva pràctica investigadora, la relació entre coneixe-ment empíric, càlcul, procés i resultat mitjançant l'aplicació de metodologies científiques a l'es-tudi, caracterització i transformació dels materials. E09. Aplicar tant el vocabulari específic com els llenguatges expressius i comunicatius implicats en la recerca pròpia. RA4 (E09.7). Utilitzar la terminologia relacionada amb els processos de treball i experimentació científics. E10. Integrar l'experimentació, tant guiada com autònoma, en la metodologia de treball. RA5 (E10.5). Triar la instrumentalització tècnica i tecnològica adequada per a la manipulació de la matèria. RA6 (E10.6). Integrar l'experimentació científica en les metodologies del treball propi. E14. Identificar i aplicar els elements bàsics d'un procés d’exploració i anàlisi en un camp con-cret de les arts i el disseny. RA7 (E14.6). Resoldre problemes i contrastar hipòtesis formals i conceptuals en activitats d'ex-ploració utilitzant els recursos científics i tecnològics més adequats a cada moment.

M8. TEORIA I CONTEXT CODI: 50332 DESCRIPCIÓ DE LA MATÈRIA: Aquesta matèria és de caràcter obligatori i de metodologia teò-rico-pràctica. S'entén la pràctica, llavors, com una dimensió articulada amb les de teoria, praxi i poiesis, tant en relació amb les situacions, processos i contextos que s'aborden i en els quals aquesta articulació es dóna, com en relació al propi context pedagògic d'aprenentatges i acti-vitats. Sobre la base d'això, l'objectiu general de la matèria és posar èmfasi en la relació, impli-cació i mútua incidència entre les arts i els dissenys i el seu context, interdependent i circumdant. En les quatre assignatures que composen la matèria s'enfortirà la disposició investigadora dels/les alumnes des de la condició del pensament crític, situat i contextual en, per a i a través de les arts i els dissenys; s'abordaran, de forma àmplia i oberta, marcs teòrics, discursos, con-ceptes i metodologies procedents de camps de saber tant de les ciències socials com dels estudis científics-tècnics; s'incidirà en la reflexió i projecció de les pràctiques dels/les alumnes en i per al context, tant professional com a acadèmic. COMPETÈNCIES TRANSVERSALS DE LA MATÈRIA T01. Escoltar activament valorant les aportacions alienes per a la construcció dels propis posi-cionaments. T01.1. Construir posicionament i criteri propis tant a partir del seu treball com a partir del diàleg amb altres propostes o agents. T01.2. Reconèixer les qualitats del treball dels altres com a font d'aprenentatge. T02. Tractar la informació de forma responsable, compromesa i honesta. T02.1. Reconèixer l'ús, límits i diferents aplicacions de dades i documents. T03. Gestionar eficientment el temps i els recursos. T03.1. Organitzar i gestionar de forma autònoma els temps en els processos d'aprenentatge i en el seu itinerari formatiu en el grau. T03.2. Gestionar de forma eficient els recursos que estan implicats en els processos d'aprenen-tatge, tant els que li han estat facilitats com els que de forma autònoma adquireix. T04. Exercir el posicionament personal i les capacitats crítiques i autocrítiques en processos de transformació del context. T04.1. Revisar el seu procés de treball a partir de criteris tant pedagògics com d'originalitat. T05. Comunicar i expressar-se eficaçment, tenint en compte el destinatari i el mitjà. T05.1. Organitzar les idees i transmetre-les amb eficiència i creativitat. T05.2. Triar el mitjà adequat a cada situació comunicativa. T06. Treballar de forma col·laborativa, multidisciplinar i transdisciplinar. T06.1. Distribuir els rols en un entorn col·lectiu de treball derivat d'un projecte segons habilitats i disciplines implicades. T06.2. Treballar de forma horitzontal i croada en entorns col·laboratius com a font de desenvo-lupament personal i grupal.

M8.1. INTRODUCCIÓ A LA INVESTIGACIÓ EN ARTS I DISSENYS Codi: 104713 Crèdits: 6 ECTS Matèria: Teoria i context Curs: Segon curs. Segon semestre Caràcter: Formació obligatòria nuclear Hores de dedicació: 150h Hores lectives: 75h Hores autònomes: 75h Equip docent: Núria Gómez Gabriel & XXXXX La documenta 13 de Kassel (2012), comissariada per Carolyn Christov-Bakargiev i Chus Marti-nez, va suposar la consolidació del terme artistic research (investigació artística) al fer visible el debat dels darrers anys entorn a la relació entre les practiques artístiques, el disseny i l’especu-lació teòrica. Un canvi de paradigma cap a una nova forma de mirar a-través-de-l’art que com explica Hito Steyerl es defineix per la seva indefinició. Aquesta condició postdisciplinar situa la recerca artística i científica en contacte amb altres camps de coneixement a partir d’un plante-jament holístic i no logo-cèntric. En aquest encreuament, metodologies de les ciències socials i polítiques, de l’antropologia, la biologia o la filosofia –per citar alguns exemples– són assumides des de les pràctiques artístiques per crear noves eines i processos socials que s’obren camí més enllà del museu i que exploren altres espais de pensament des d’on imaginar futurs possi-bles. La finalitat d’aquesta assignatura és introduir a l’alumne en el camp de la investigació en arts i dissenys a través d’una aproximació pràctica a les metodologies d’investigació artística empra-des al llarg de la Història i la creació d’un espai de treball en grups de recerca. Es realitzaran dos seminaris pràctics amb la participació de professionals de diferents àmbits de la creació/inves-tigació i es durà a terme una mostra final oberta al públic. OBJECTIUS Genèrics: Analitzar: Desenvolupar la facultat d'observació, recerca i pensament crític. Relacionar: Desenvolupar la facultat de relacionar. Sintetitzar: Desenvolupar la capacitat de síntesi per explicar d’una manera clara, oral i gràfica-ment, les seves propostes. Idear: Desenvolupar la capacitat d’argumentar una reflexió. Referenciar: Desenvolupar la capacitat de contextualitzar les propostes en els casos d’estudi corresponents. Adequar: Ser coherent en totes les decisions preses al llarg d’un projecte. Materialitzar: Desenvolupar la capacitat creativa i la de generar i utilitzar recursos processuals i comunicatius. Procés: Desenvolupar la capacitat d’entendre el procés com a motor creatiu. Bloc 1: Aprendre els eixos fonamentals d’una investigació científica/artística. Establir contacte amb models de pensament singulars en els processos de treball d’artistes i dissenyadors. Utilitzar la capacitat d’observació, d’anàlisis i d’interpretació així com la pràctica de la recerca documental específica aplicada projecte en concret. Aprendre a treballar en equip d’una manera coordinada i eficient. Bloc 2: Conèixer mètodes d’investigació aplicats en l’àmbit professional de la recerca en arts i dissenys. Dur a la pràctica metodologies que desplacen el cos i per tant l’experiència i el coneixement. Crear un diàleg amb investigacions existents. Entendre la praxis de les arts i els dissenys com una escriptura del pensament Bloc 3: Desenvolupar recursos instrumentals pel que fa referència als processos de registre, documen-tació, sistematització de la informació, metodologies d’anàlisi i tècniques de representació i pre-sentació. Capacitat de síntesi i comunicació dels resultats obtinguts. Desenvolupar nous codis i escriptures no logo-cèntrics. Transformar un projecte personal i en grup en un dispositiu obert al públic.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES E06. Assenyalar i descriure vincles entre teoria i experiència en el treball propi a partir de l'aco-tació de problemes i evidències en el context sociocultural i de la proposta d'hipòtesi. RA1 (E06.10). Detectar temes, problemes, manques o necessitats en la realitat econòmica so-cial. RA2 (E06.11). Comprendre les lògiques que regeixen un context sociocultural i històric per ori-entar el treball teòric i pràctic. E11. Treballar de forma coherent amb diferents metodologies per afrontar situacions diverses en el desenvolupament del projecte propi. RA3 (E11.6). Posicionar-se epistemològica i ontològicament. RA4 (E11.7). Identificar i emprar eines i recursos dels àmbits cientificotècnic i cientificosocial per al treball especulatiu, experimental i empíric. E14. Identificar i aplicar els elements bàsics d'un procés d’exploració i anàlisi en un camp con-cret de les arts i el disseny. RA5 (E14.7). Reconèixer diferents metodologies articulades amb o basades en la pràctica de les arts i els dissenys. RA6 (E14.8). Assenyalar i acotar problemes de l'exploració teòrico-pràctica. RA7 (E14.9). Aplicar conceptes i metodologies d'altres disciplines a la pràctica exploratòria en les arts i el disseny. RA8 (E14.10). Formular, contrastar i validar/refutar hipòtesi. E15. Planificar i controlar les fases d'un projecte en el camp de les arts i/o els dissenys prenent decisions en funció d'agents externs, condicionants del context i les pròpies limitacions. RA9 (E15.12). Reconèixer els elements i fonaments bàsics d'un procés de recerca en un camp concret de les arts i el disseny. RA10 (E15.13). Utilitzar els mètodes per a l'organització i classificació dels materials recopilats.

M8.2. ESTUDIS CRÍTICS I CULTURALS 1 Codi: 104711 Crèdits: 6 ECTS Matèria: Teoria i context Curs: Tercer curs. Primer semestre Caràcter: Formació obligatòria nuclear Hores de dedicació: 150h Hores lectives: 53h Hores autònomes: 97h Equip docent: Montse Romaní, XXXXX & XXXXX L’assignatura es proposa analitzar el nostre present cultural des d’una perspectiva crítica pro-porcionant eines teòrico-pràctiques per l’anàlisi del mateix. Superat el debat al voltant de la cultura postmoderna -central als anys vuitanta i noranta- s’analitzaran les transformacions cul-turals marcades, en les darreres dècades, per el neoliberalisme entès com una transformació que va més enllà d’allò que Frederic Jameson anomenava “el capitalisme tardà”. El model de producció cultural dominant, generat sota el règim de l’anomenat “capitalisme cog-nitiu o comunicatiu”, es fonamenta en un conjunt de sistemes de valor, formes d’organització, i actituds estètiques, que s’inscriuen en primer lloc, en canvis substancials en les institucions culturals i educatives, però també en la producció de la nostra subjectivitat, les formes de vida urbanes, els món digitals i les condicions del treball. L’objectiu de l’assignatura és oferir un marc general del capitalisme i els estudis crítics i culturals contemporanis per desenvolupar, a partir d’aquí, una anàlisi de tots aquests àmbits ja sigui des dels models hegemònics com des d’aquells que han generat imaginaris alternatius. OBJECTIUS Conceptuals: Proporcionar una genealogia crítica del concepte de cultura i dels estudis culturals. Conèixer i interpretar críticament els problemes presents en els debats culturals contemporanis. Promoure un coneixement encarnat, reflexiu i crític. Explorar noves realitats culturals. Aprendre a utilitzar i interpretar diferents fonts d'informació i recursos relacionats amb els mit-jans de comunicació, la cultura popular, el disseny i les arts visuals. Metodològics: Assolir la capacitat d'analitzar acuradament realitats contextuals complexes des de les diferents perspectives que construeixen aquesta realitat. Desenvolupar la capacitat creativa i la de generar i utilitzar recursos processuals i comunicatius. Desenvolupar la capacitat de síntesi per explicar d’una manera clara, oral i gràficament, les pro-postes. Desenvolupar la capacitat d’argumentar una reflexió. Formular preguntes i imaginar respostes. Fomentar en l’alumnat una actitud responsable i autònoma pel que fa al propi aprenentatge. Consolidar l’hàbit de lectura i la capacitat d’integrar les lectures en el propi procés d’aprenen-tatge. Estimular la participació activa a classe i als diversos espais de discussió i aprenentatge que es generin. Facilitar espais de posada en comú i fomentar el treball col·laboratiu. COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES E02. Analitzar i relacionar teories, conceptes i sabers de les diverses àrees de coneixement (so-cials, científiques, de les arts i dels dissenys). RA1 (E02.25). Seleccionar referents teòrics propis: eines i recursos per a la recerca segons pa-raules clau, cercadors específics, bases de dades, etc. RA2 (E02.26). Proposar eixos concrets de vinculació entre l'univers d'interessos propi i la realitat social, així com analitzar possibles desenvolupaments de recerca en aquests eixos. RA3 (E02.27). Posicionar-se de forma crítica cap a la realitat social, cultural, ecològica i assajar alternatives mitjançant interrogants que la subverteixin. RA4 (E02.28). Distingir camps teòrics socioculturals i tecnocientífics diversos. E03. Llegir, escriure i parlar de forma posicionada i crítica en i des dels entorns de treball de les arts i els dissenys, i emprar aquests recursos com un factor de construcció personal. RA5 (E03.18). Escriure de manera situada i (pre)posicional: amb, des de, contra, per a... RA6 (E03.19). Utilitzar les pràctiques i recursos de citació de material bibliogràfic i documental (fonts primàries, audiovisuals, internet, etc.) RA7 (E03.20). Participar productivament en un debat: exposar idees pròpies. E05. Distingir, jerarquitzar i relacionar críticament continguts formals, dades, documents, con-ceptes i arguments implicats en el treball propi, emprant recursos apropiats (constel·lacions conceptuals, gràfics relacionals, bancs de referències…). RA8 (E05.6). Contextualitzar els materials teòrics i els seus continguts: perspectives, conceptes i arguments. RA9 (E05.7). Elaborar conceptes i arguments amb criteri.

M8.3. ESTUDIS CRÍTICS I CULTURALS 2 Codi: 104712 Crèdits: 6 ECTS Matèria: Teoria i context Curs: Tercer curs. Segon semestre Caràcter: Formació obligatòria nuclear Hores de dedicació: 150h Hores lectives: 53h Hores autònomes: 97h Equip docent: Antonio Ontañón, XXXXX & XXXXX La finalitat d’aquesta assignatura (continuació d’Estudis Crítics i Culturals 1) és la d’oferir als estudiants les eines metodològiques i conceptuals apropiades per a continuar la seva formació com a investigadors en el camp de l’art i el disseny. El títol de l’assignatura, fa referència a la diversitat temàtica i metodològica amb la que treballarem. Els estudis culturals, des de la de-fensa de la convivència de diverses metodologies d’anàlisi, també han presentat una visió crítica i transformadora de la cultura i la societat. D’aquesta manera són uns estudis que sorgeixen del context contemporani i pretenen abordar amb renovades eines metodològiques els problemes més importants de l’àmbit cultural. El model de producció cultural dominant, generat sota el règim de l’anomenat “capitalisme cog-nitiu o comunicatiu”, es fonamenta en un conjunt de sistemes de valor, formes d’organització, i actituds estètiques, que s’inscriuen en primer lloc, en canvis substancials en les institucions culturals i educatives, però també en la producció de la nostra subjectivitat, les formes de vida urbanes, els món digitals i les condicions del treball. El context implica una idea de teixit i al mateix temps una idea de text. En aquesta assignatura volem descriure i analitzar els principals fils que formen la realitat del context i al mateix temps volem llegir, interpretar allò que els contextos contemporanis ens diuen. Sobretot en el que té relació amb la nostra experiència quotidiana i amb el nostre entorn immediat. La relació amb l'art i el disseny és doble. D'una banda aquestes disciplines han realitzat en els darrers anys un gir molt marcat cap al context social i polític que volem analitzar, però d'altra banda les carac-terístiques d'aquestes creacions contemporànies estan molt influenciades pel context en el qual s'insereixen. Les principals corrents polítiques i socials de la nostra contemporaneïtat seran es-tudiades a partir de les conseqüències concretes que produeixen en la realitat i sobretot a partir de les seves contradiccions: tensions, desigualtat, atur, desnonaments, precarització de l'estat del benestar, etc. D'altra banda també analitzarem les noves formes de construcció d'alternati-ves que ja estan en marxa en el nostre context: des dels nous mitjans de comunicació crítics fins al cooperativisme ecològic, etc. En aquest segon semestre, presentarem quatre eixos temàtics que serviran per centrar el treball crític sobre el context contemporani. D’altra banda, els continguts i les metodologies d’aquesta assignatura estan en contacte permanent amb l’assignatura de projectes per no perdre una visió unitària de la relació entre teoria i pràctica de l’art i el disseny. OBJECTIUS Reflexionar de manera crítica. Analitzar de manera racional. Explorar nous aspectes de la realitat. Imaginar propostes diferents a les convencionals donades per el poder. Aprendre a formular preguntes i imaginar respostes. Aprofundir en l’ús de les eines conceptuals per fer recerca. Ar-ribats a aquest tercer curs de Grau és molt important treballar per que els estudiants siguin capaços de desenvolupat la seva autonomia, compromís i capacitat de recerca individual que al curs següent tindrà continuïtat en el TFG, Treball Final de Grau.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES E02. Analitzar i relacionar teories, conceptes i sabers de les diverses àrees de coneixement (so-cials, científiques, de les arts i dels dissenys). RA1 (E02.29). Demostrar autonomia en la recerca de referents teòrics propis. RA2 (E02.30). Comunicar i compartir amb els/les companys/es materials teòrics localitzats. RA3 (E02.31). Dimensionar, acotar i matisar les qüestions o problemes a treballar. E03. Llegir, escriure i parlar de forma posicionada i crítica en i des dels entorns de treball de les arts i els dissenys, i emprar aquests recursos com un factor de construcció personal. RA4 (E03.21). Utilitzar tècniques d'argumentació. RA5 (E03.22). Emprar eines d'estructuració textual. RA6 (E03.23). Utilitzar la discussió com a motor d'un debat. RA7 (E03.24). Emprar eines i recursos per a l'elaboració d'estats de la qüestió d'un tema. E05. Distingir, jerarquitzar i relacionar críticament continguts formals, dades, documents, con-ceptes i arguments implicats en el treball propi, emprant recursos apropiats (constel·lacions conceptuals, gràfics relacionals, bancs de referències…). RA8 (E05.8). Identificar i establir relacions entre conceptes, arguments i experiència. RA9 (E05.9). Comunicar i defensar públicament arguments teòrics desenvolupats per un mateix. RA10 (E05.10). Proposar noves perspectives per abordar qüestions o problemes identificables en el context. M8.4. PROFESSIÓ I CONTEXT Codi: 200771 Crèdits: 6 ECTS Matèria: Teoria i context Curs: Tercer curs. Segon semestre Caràcter: Formació obligatòria nuclear Hores de dedicació: 150h Hores lectives: 53h Hores autònomes: 97h Equip docent: Montse Romaní & Silvia Rosés Aquesta assignatura està orientada a proporcionar informació, anàlisi crític, eines, normatives i recursos, per aprofundir en el context laboral i professional de l’art i el disseny contemporanis. El bon coneixement d’aquest context permetrà una major responsabilitat de la professió de l’ar-tista i el dissenyador vers la societat. D’una banda, explorarem els agents i els espais que constitueixen l’ecosistema de les arts i el disseny, els codis i les relacions professionals que s’estableixen entre ells. Analitzarem la legis-lació internacional i estatal que empara els dos sectors, així com les normatives i condicions que regeixen l’estatus laboral, jurídic i fiscal de l’artista i el dissenyador, que els faciliten la integració professional en el context social i productiu. Coneixerem les lleis de propietat intel·lectual i les llicències lliures, i posarem l’atenció en els drets d’autor i els drets morals. Els codis ètics i deontològics. D’altra banda, es traçaran les pautes per elaborar òptimament un pla d’empresa o projecte cul-tural, tenint en compte els sistemes de producció i gestió possibles, les fonts de finançament i els models d’economia de la cultura. Finalment, treballarem diferents eines indispensables en la promoció, distribució, comercialitza-ció i recepció de la pràctica artística i del disseny. OBJECTIUS Conèixer i comprendre l’entorn professional de les arts visuals, el disseny i l’artesania. Explorar el seu ecosistema i facilitar-ne la seva inserció professional. Dotar d'instruments els estudiants per a la professionalització, permetent-los gestionar de ma-nera més eficient la seva creativitat. Analitzar l’actualitat de les legislacions europees i espanyoles que incideixen en les condicions i el desenvolupament d’aquest exercici professional.

Prendre consciència dels drets i deures de l’artista i el dissenyador/a. Aprofundir en els diferents models d’economia i finançament de les arts.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES E15. Planificar i controlar les fases d'un projecte en el camp de les arts i/o els dissenys prenent decisions en funció d'agents externs, condicionants del context i les pròpies limitacions. RA1 (E15.14). Identificar i avaluar les condicions del context laboral i acadèmic. RA2 (E15.15). Emprar criteris per dissenyar i conduir un itinerari propi en l'àmbit de les arts i els dissenys. RA3 (E15.16). Realitzar prospeccions de futur en àmbits professionals afins o potencialment afins al camp de desenvolupament de les propostes personals. RA4 (E15.17). Utilitzar l'autocrítica respecte a les accions individuals en el procés de construcció d'un recorregut professional o acadèmic propi. E17. Identificar i valorar la incidència dels resultats del treball personal en el context social, cul-tural i professional. RA5 (E17.4). Identificar les lògiques socials i culturals internes i específiques dels diferents àm-bits de les arts i els dissenys. RA6 (E17.5). Reconèixer el context de l'àmbit professional i acadèmic de les arts i els dissenys, tant a nivell local com a internacional. RA7 (E17.6). Emprar estratègies i suports de comunicació per a la difusió del treball propi en l'àmbit professional. RA8 (E17.7). Adquirir eines i recursos orientats a l'aplicació d'una candidatura en l'àmbit acadè-mic. RA9 (E17.8). Aplicar la creativitat a altres eines de autopromoció com el portafoli o el vídeo de presentació.

M9. TEORIA I LLENGUATGE CODI: 50339 DESCRIPCIÓ DE LA MATÈRIA: Aquesta matèria és de caràcter obligatori i de metodologia teò-rico-contextual, és a dir, que parteix del context social i cultural contemporani per problematit-zar i reflexionar sobre les arts i els dissenys del s. XXI. L'objectiu general de la matèria és conèi-xer, comprendre i posicionar-se enfront de les tendències contemporànies de les arts i els dis-senys, des de la seva dimensió contextual, econòmica, institucional, discursiva, metodològica i genealògica. En les dues assignatures que composen la matèria, s'abordaran i analitzaran pràc-tiques i tendències contemporànies en el camp de les arts i els dissenys; s'aprofundirà en els espais comuns a partir de la seva articulació, entrecreuament i transferència amb altres camps de saber i pràctica, així com en la seva dimensió conceptual i discursiva (teòrico-pràctica) amb perspectiva sincrònica i diacrònica; es reforçarà la disposició investigadora autònoma dels/les estudiants a partir de la seva pròpia exploració de casos d'estudi i referents, de la mateixa ma-nera que de la seva capacitat per seleccionar, descartar, destriar, reconèixer-se i distingir-se. COMPETÈNCIES TRANSVERSALS DE LA MATÈRIA T01. Escoltar activament valorant les aportacions alienes per a la construcció dels propis posi-cionaments. T01.1. Construir posicionament i criteri propis tant a partir del seu treball com a partir del diàleg amb altres propostes o agents. T01.2. Reconèixer les qualitats del treball dels altres com a font d'aprenentatge. T02. Tractar la informació de forma responsable, compromesa i honesta. T02.1. Reconèixer l'ús, límits i diferents aplicacions de dades i documents. T03. Gestionar eficientment el temps i els recursos. T03.1. Organitzar i gestionar de forma autònoma els temps en els processos d'aprenentatge i en el seu itinerari formatiu en el grau. T03.2. Gestionar de forma eficient els recursos que estan implicats en els processos d'aprenen-tatge, tant els que li han estat facilitats com els quals de forma autònoma adquireix. T04. Exercir el posicionament personal i les capacitats crítiques i autocrítiques en processos de transformació del context. T04.1. Revisar el seu procés de treball a partir de criteris tant pedagògics com d'originalitat. T05. Comunicar i expressar-se eficaçment, tenint en compte el destinatari i el mitjà. T05.1. Organitzar les idees i transmetre-les amb eficiència i creativitat. T05.2. Triar el mitjà adequat a cada situació comunicativa. T06. Treballar de forma col·laborativa, multidisciplinar i transdisciplinar. T06.1. Distribuir els rols en un entorn col·lectiu de treball derivat d'un projecte segons habilitats i disciplines implicades. T06.2. Treballar de forma horitzontal i creuada en entorns col·laboratius com a font de desenvo-lupament personal i grupal.

M9.1. TENDÈNCIES CONTEMPORÀNIES EN ARTS I DISSENYS 1 Codi: 104714 Crèdits: 6 ECTS Matèria: Teoria i llenguatge Curs: Tercer curs. Primer semestre Caràcter: Formació obligatòria nuclear Hores de dedicació: 150h Hores lectives: 53h Hores autònomes: 97h Equip docent: Núria Gómez Gabriel, David G. Torres & XXXXX

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES E01. Analitzar críticament, en el treball propi, les dimensions històriques i genealògiques d'ob-jectes, fenòmens i processos en context, i entendre-ho com a factor clau per traçar línies de futur. RA1 (E01.7). Identificar la dimensió global de les pràctiques contemporànies de les arts i els dissenys. RA2 (E01.8). Comprendre la dimensió genealògica i dialèctica de les pràctiques contemporànies de les arts i els dissenys. E02. Analitzar i relacionar teories, conceptes i sabers de les diverses àrees de coneixement (so-cials, científiques, de les arts i dels dissenys). RA3 (E02.32). Articular les arts i els dissenys contemporanis amb altres àmbits (antropologia, educació, biologia, física, enginyeria informàtica, etc.), amb perspectiva sincrònica-diacrònica, conceptual i discursiva. RA4 (E02.33). Identificar els marcs teòrics dominants en les tendències contemporànies. RA5 (E02.34). Identificar els espais comuns i la transversalitat en les pràctiques contemporànies de les arts i els dissenys (problemes, metodologies, llenguatges, etc.). E04. Analitzar el context sociocultural contemporani, en permanent transformació, i implicar-se en ell des del treball propi en el camp de les arts i/o els dissenys. RA6 (E04.19). Identificar les tendències contemporànies en arts i dissenys. RA7 (E04.20). Reconèixer el context (ecosocial, geogràfic, polític, cultural, etc.) de les diferents manifestacions contemporànies en arts i dissenys.

M9.2. TENDÈNCIES CONTEMPORÀNIES EN ARTS I DISSENYS 2 Codi: 104715 Crèdits: 6 ECTS Matèria: Teoria i llenguatge Curs: Tercer curs. Segon semestre Caràcter: Formació obligatòria nuclear Hores de dedicació: 150h Hores lectives: 53h Hores autònomes: 97h Equip docent: Núria Gómez Gabriel, David G. Torres & Marc Ligos Aquesta assignatura pretén donar una visió general i aprofundida de les principals tendències que articulen l’art, la creació audiovisual, l’artesania i el disseny en totes les seves vessants en l’actualitat. A més de tractar casos particulars d’artistes i dissenyadors, també es treballaran els corrents de pensament més importants, així com el context social econòmic i polític, amb la voluntat de configurar un corpus de pensament del moment que ens permeti comprendre el per què de la deriva de la creació contemporània. L’assignatura incidirà en el desenvolupament d’eines metodològiques (Analitzar, Relacionar, Sintetitzar Referenciar/Contextualitzar, posicionar-se) que permetin comprendre la diversitat i la complexitat de les pràctiques creatives en la contemporaneitat. OBJECTIUS Des del punt de vista de la configuració de l’estudiant, els objectius en competències actitudi-nals, metodològiques i instrumentals són: propiciar una actitud activa, curiosa i crítica envers el món i el context que envolta l’estudiant, i sabent relacionar les diferents manifestacions culturals amb el present i el passat; enfortir la capacitat de treball, l’autonomia i posicionament propi de

l’estudiant en el procés d’aprenentatge. És a dir, treballar amb un estudiant que sap qüestionar la realitat que li ve donada i que construeix el seu univers propi d’interessos; l’adquisició d’ eines per a la recerca autònoma, l’anàlisis i la crítica, per al desenvolupament de presentacions escri-tes i orals amb rigor acadèmic; potenciar la capacitat de l’alumne per analitzar críticament la recerca sobre artistes, dissenyadors, llibres i documents. Per acabar, ser conscient que el pre-sent és múltiple i ve condicionat per les realitats socioeconòmiques, polítiques i històriques Pel que fa a objectius específics del contingut de l’assignatura, són aquests: Coneixement del context de l'art i del disseny contemporani identificant les principals tendències i creadors a través de la relació amb els seus precedents; Coneixement de la configuració de l'actual sistema de les arts, els dissenys i l’audiovisual contemporani identificant els seus agents, canals de pro-ducció i els processos socials, polítics i culturals que els generen; Fomentar la capacitat de relacionar diferents paradigmes de la producció contemporània des d’una mirada transhistórica; Capacitat de posar en relació tendències artístiques diferents educant la capacitat estètica d’anàlisis i comprensió de les imatges; Capacitat de posar en context artistes, dissenyadors i tendències; Coneixement del context cultural, del disseny i artístic actual de Barcelona en relació amb el context global.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES E01. Analitzar críticament, en el treball propi, les dimensions històriques i genealògiques d'ob-jectes, fenòmens i processos en context, i entendre-ho com a factor clau per traçar línies de futur. RA1 (E01.9). Confrontar el treball propi amb les tendències contemporànies: saber situar-se en el context i detectar genealògicament le(s) línie(s) en le(s) que s'insereix el treball propi. RA2 (E01.10). Demostrar autonomia en el procés de recerca i construcció d'un arxiu propi de referents, casos d'estudi, etc. E02. Analitzar i relacionar teories, conceptes i sabers de les diverses àrees de coneixement (so-cials, científiques, de les arts i dels dissenys). RA3 (E02.35). Emprar publicacions i fòrums específics per a la reflexió i discussió entorn de les arts i els dissenys. RA4 (E02.36). Generar informació nova a partir de l'entrevista i la conversa amb altres agents. E04. Analitzar el context sociocultural contemporani, en permanent transformació, i implicar-se en ell des del treball propi en el camp de les arts i/o els dissenys. RA5 (E04.21). Posicionar-se enfront de les lògiques institucionals i econòmiques de l'es-cena contemporània de les arts i els dissenys. RA6 (E04.22). Investigar de forma autònoma a l'entorn de discursos, pràctiques i recursos de l'escena contemporània de les arts i els dissenys. RA7 (E04.23) Emprar diferents recursos i centres de documentació i recerca.

M10. TREBALL DE FI DE GRAU CODI: 50340 DESCRIPCIÓ DE LA MATÈRIA: La matèria té per objectiu la realització d'un treball de recerca referit a qualsevol de les matèries del grau, a la seva interrelació o de manera transversal amb altres disciplines i àrees de coneixement. El contingut del treball pot centrar-se únicament en l'àmbit de la recerca teòrica com en el desenvolupament d'una activitat teòrico-pràctica. El tre-ball serà realitzat sota la tutorització d'un professor/a. COMPETÈNCIES TRANSVERSALS DE LA MATÈRIA T02. Tractar la informació de forma responsable, compromesa i honesta. T02.1. Reconèixer l'ús, límits i diferents aplicacions de dades i documents. T03. Gestionar eficientment el temps i els recursos. T03.1. Organitzar i gestionar de forma autònoma els temps en els processos d'aprenentatge i en el seu itinerari formatiu en el grau. T03.2. Gestionar de forma eficient els recursos que estan implicats en els processos d'aprenen-tatge, tant els que li han estat facilitats com els que de forma autònoma adquireix. T04. Exercir el posicionament personal i les capacitats crítiques i autocrítiques en processos de transformació del context. T04.1. Revisar el seu procés de treball a partir de criteris tant pedagògics com d'originalitat. T05. Comunicar i expressar-se eficaçment, tenint en compte el destinatari i el mitjà. T05.1. Organitzar les idees i transmetre-les amb eficiència i creativitat. T05.2. Triar el mitjà adequat a cada situació comunicativa.

M10.1. TREBALL DE FI DE GRAU Codi: 200775 Crèdits: 12 ECTS Matèria: Treball de fi de grau Curs: Quart curs. Segon semestre. Caràcter: Formació obligatòria nuclear Hores de dedicació: 300h Hores lectives: 90h Hores autònomes: 210h Coordinador de la assignatura: Núria F. Rius & Antonio Ortega EQUIP DOCENT: Suport: Pep Dardanyà, Jesús Maria Galech & Antonio Ontañón Tutors: Xavier Arenós, Arnal Ballester, Núria F. Rius, Teresa Lanceta, Marc Ligos, Francesc Mo-rera & Clara-Iris Ramos Aquesta assignatura té com a objectiu la realització d’un treball d’investigació referit a qualsevol de les altres matèries del grau o a la seva interrelació. El seu marc teòric està contextualitzat en les assignatures que l’acompanyen i que centren les seves competències i continguts. El context on es situaria està relacionat amb l'exercici de la professió en un sentit ampli, els camins de la col·laboració i participació en equips creatius, els possibles terrenys d'assessorament professi-onal, els lideratges culturals i la tasca pedagògica en les diferents disciplines de les arts i el disseny. Els continguts generals són els derivats de les assignatures cursades i la manera en què aquestes han pogut sedimentar-se a través de l’experiència vital i la postura personal de l’alumne durant tota la seva trajectòria. També rellevants són els continguts perifèrics de les assignatures relacionades de l'últim curs. Els dilemes ètics de l'evolució de la ciència i les noves tecnologies, les estètiques del pervenir, les distòpies i les utopies, l'entorn del consum, la dicta-dura del mercat, el rol de l'artista i el dissenyador, les polítiques de la cultura i la creació, les múltiples maneres de difondre i comunicar l'obra d'art o del disseny i la gestió cultural, creen un territori proper de reflexió per desenvolupar les propostes de recerca. El TFG podria ser tant un treball d’investigació que proposi una metodologia per controlar de manera personal el procés de realització d’un projecte de formalització, com també el desenvolupament d’una activitat te-òrica i pràctica on la realització és una condició final. OBJECTIUS Conceptuals: Utilitzar el context local i global com un territori de referències permanents i com a punt de partida dels processos d’anàlisi i creació. Reconèixer el treball personal com una eina de repercussió social, i la voluntat d’oferir noves visions de la realitat. Desenvolupar i reconsiderar els aspectes teòrics i comunicatius dels llenguatges escrit, visual, objectual i espacial. Compromís amb la contemporaneïtat. Considerar, analitzar i registrar les accions humanes en l’espai natural i urbà. Temàtics: Abordar dilemes teòrics que permeten establir hipòtesis, definir un marc teòric d’inici i formalit-zar una proposta. La investigació i la creació de nous camins de realització. Temes d’anticipació i especulació, que obren el camí a noves solucions. Postular-se com a mediadors i creadors de les experiències narratives, visuals, espacials i ob-jectuals. Els fenòmens, els esdeveniments, i les accions en el lloc. Expressius: Aplicar les tècniques, els procediments, i els instruments propis de les arts i els dissenys. Crear i realitzar les propostes trobant el llenguatge adient per expressar-lo. Experimentar, com a mètode de recerca i coneixement. Representar idees formals de volums, imatges i espais, mitjançant els diferents sistemes de representació bi i tridimensionals, o obrint noves formes personals d’expressió. Processuals: Reconèixer els passos d’un procés de creació (plantejament, documentació, idees, referències, proposta, i realització...). Utilitzar recursos personals, racionals, emocionals, intuïtius, creatius o tècnics per a la resolució del projecte. Prendre decisions autònomes per controlar de manera personal el procés de desenvolupament del projecte. Tècnics: Utilitzar les tècniques i tecnologies correctes. Emprar les eines d’expressió més adequades a la proposta. Utilitzar el coneixement propi dels materials, l’ús de programes informàtics d’imatge i de pre-sentació. Contextuals i referencials: Reconèixer i diferenciar les pràctiques creatives, a escala local i global, tant del present com del passat. Prendre consciència del llenguatge propi. COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES E01. Analitzar críticament, en el treball propi, les dimensions històriques i genealògiques d'ob-jectes, fenòmens i processos en context, i entendre-ho com a factor clau per traçar línies de

futur. RA1 (E01.11). Aplicar estratègies d'anticipació atenent al context al que va dirigit el projecte propi, ja sigui a partir de la previsió o bé mitjançant la detecció o generació de noves necessitats. E04. Analitzar el context sociocultural contemporani, en permanent transformació, i implicar-se en ell des del treball propi en el camp de les arts i/o els dissenys. RA2 (E04.24). Identificar les tendències contemporànies de les arts i els dissenys. RA3 (E04.25). Demostrar recursos per fer propostes personals des d'una actitud crítica enfront del context contemporani. E05. Distingir, jerarquitzar i relacionar críticament continguts formals, dades, documents, con-ceptes i arguments implicats en el treball propi, emprant recursos apropiats (constel·lacions conceptuals, gràfics relacionals, bancs de referències…). RA4 (E05.11). Valorar i extreure continguts, vàlids per a la recerca pròpia, dels inputs culturals contemporanis d'una manera oberta i no canònica. RA5 (E05.12). Integrar l'exploració de referents teòrics com a part constitutiva del treball perso-nal. E06. Assenyalar i descriure vincles entre teoria i experiència en el treball propi a partir de l'aco-tació de problemes i evidències en el context sociocultural i de la proposta d'hipòtesi. RA6 (E06.12). Construir una posició a través de l'assumpció de responsabilitat social i cultural. RA7 (E06.13). Aplicar recursos per transformar l'experiència personal en una idea a compartir mitjançant les capacitats relacional, propositiva i d'empatia. E14. Identificar i aplicar els elements bàsics d'un procés d’exploració i anàlisi en un camp con-cret de les arts i el disseny. RA8 (E14.11). Personalitzar i hibridar mètodes d'exploració i anàlisis procedents de diversos camps de coneixement, en benefici del seu projecte personal. RA9 (E14.12). Proposar i projectar a partir de pràctiques d'observació i indagació de tipus teòric-pràctic. RA10 (E14.13). Concretar i sintetitzar els resultats d'una activitat bàsica d’indagació i anàlisi. E15. Planificar i controlar les fases d'un projecte en el camp de les arts i/o els dissenys prenent decisions en funció d'agents externs, condicionants del context i les pròpies limitacions. RA11 (E15.18). Demostrar autonomia en el procés de recollida de referents i casos d'estudi ori-entats a la construcció d'un cos de pensament personal. RA12 (E15.19). Adquirir recursos i estratègies orientades a la superació de possibles processos de bloqueig en el desenvolupament d'un procés de treball. E16. Fer propostes específiques en el camp de les arts i dels dissenys, així com saber formalit-zar-les, aplicant estratègies, mètodes, instruments i llenguatges adequats a cada situació i con-text. RA13 (E16.9). Utilitzar, tenint en compte el tipus de destinatari, eines pròpies de la representa-ció, destinades a la comunicació d'idees, processos i resultats parcials presents al llarg de les diferents fases del treball. RA14 (E16.10). Utilitzar adequadament instruments tècnics/tecnològics i materials concrets en relació amb el projecte i a la previsió dels resultats dels mètodes emprats. RA15 (E16.11). Identificar la ficció com a material constructiu que produeix efectes en la realitat i, al seu torn, analitzar la realitat en tant que matèria primera de la ficció. E17. Identificar i valorar la incidència dels resultats del treball personal en el context social, cul-tural i professional. RA16 (E17.9). Adequar el treball a la realitat circumdant a partir d'una implementació proposi-tiva del mateix. RA17 (E17.10). Extreure conclusions de caràcter constructiu sobre els efectes que genera el seu treball personal. RA18 (E17.11). Identificar la figura del productor i la creació en influència recíproca amb el social.

M11. CONTEXT I DESENVOLUPAMENT EN ÀMBITS ES-PECÍFICS CODI: 50392 DESCRIPCIÓ DE LA MATÈRIA: Aquesta matèria està formada per cinc assignatures optatives de caràcter pràctic. On treballaran processos i coneixements com la manipulació de l'espai en el seu vessant funcional i lúdic; la innovació en el disseny i l'evolució en l'ús dels objectes; la generació de missatges des de la complexitat i transversalitat dels mitjans de comunicació visual contemporanis; la producció d'i-matges des de l'extraterritorialitat de la narrativa visual; la creació des de la contemporaneïtat de les tècniques tradicionals; l'elaboració de discurs des de la riquesa material i la complexi-tat espacial; i la configuració d'imatges físiques-formals i virtuals. En qualsevol d'elles l'estudiant ampliarà el seu coneixement sobre les eines que les caracteritzen i desenvoluparà i aprofundirà en la configuració d'un treball personal i rigorós que li permeti actuar en el context social i pro-fessional. COMPETÈNCIES TRANSVERSALS DE LA MATÈRIA T02. Tractar la informació de forma responsable, compromesa i honesta. T02.1. Reconèixer l'ús, límits i diferents aplicacions de dades i documents. T03. Gestionar eficientment el temps i els recursos. T03.1. Organitzar i gestionar de forma autònoma els temps en els processos d'aprenentatge i en el seu itinerari formatiu en el grau. T03.2. Gestionar de forma eficient els recursos que estan implicats en els processos d'aprenen-tatge, tant els que li han estat facilitats com els que de forma autònoma adquireix. T04. Exercir el posicionament personal i les capacitats crítiques i autocrítiques en processos de transformació del context. T04.1. Revisar el seu procés de treball a partir de criteris tant pedagògics com d'originalitat. T05. Comunicar i expressar-se eficaçment, tenint en compte el destinatari i el mitjà. T05.1. Organitzar les idees i transmetre-les amb eficiència i creativitat. T05.2. Triar el mitjà adequat a cada situació comunicativa. COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DE LA MATÈRIA E12. Comunicar idees, processos i resultats de les fases del treball emprant les tècniques de formalització i recursos expressius (gràfics, audiovisuals i performatius) en funció de la proposta i de l'interlocutor. RA1 (E12.12). Demostrar el domini de diversos registres en el treball de la representació, així com habilitat per seleccionar el registre més adequat al context en el qual s'estableix una co-munica-ció. RA2 (E12.13). Identificar i comunicar el desenvolupament d'un projecte a partir de la distinció i articulació de les seves parts bàsiques. E15. Planificar i controlar les fases d'un projecte en el camp de les arts i/o els dissenys prenent decisions en funció d'agents externs, condicionants del context i les pròpies limitacions. RA3 (E15.20). Utilitzar eines per detectar i valorar la relació entre les necessitats del projecte i els recursos propis. RA4 (E15.21). Reconèixer propositivament la noció de fracàs en relació als processos de treball. E16. Fer propostes específiques en el camp de les arts i dels dissenys, així com saber formalit-zar-les, aplicant estratègies, mètodes, instruments i llenguatges adequats a cada situació i con-text. RA5 (E16.12). Crear i treballar la ficció com a material constructiu que produeix efectes en la realitat i, al seu torn, treballar la realitat en tant que matèria primera de la ficció. E17. Identificar i valorar la incidència dels resultats del treball personal en el context social, cul-tural i professional. RA6 (E17.12). Reconèixer l'aplicació professional dels seus coneixements i competències. RA7 (E17.13). Demostrar la capacitat de testejar el seu treball personal en el context social i cultural amb l'objectiu d'extreure conclusions adequades per al desenvolupament futur del cos de treball.

M11.1. ARTS APLICADES Codi: 200920 Crèdits: 12 ECTS Matèria: CONTEXT I DESENVOLUPAMENT EN ÀMBITS ESPECÍFICS Curs: Quart curs. Primer semestre Caràcter: Formació optativa Hores de dedicació: 300h Hores lectives: 105h Hores autònomes: 195h Equip docent: Maria Diez, Santiago Planella & Grancesca Piñol Assignatura de caràcter obligatori que forma part de la matèria “Llenguatges i Creació en Àmbits Específics” del 1r semestre de 4rt curs. És un taller pràctic que dóna l’especificitat de la Menció. Aquestes 6 hores setmanals estaran dedicades a les especialitats de joieria artística, art tèxtil, ceràmica i vidre. Són la continuació lògica de la pre‐menció a través del Laboratori de Creació de tercer. I evidentment tenen la possibilitat de prolongar la seva feina com a treball autònom en els tallers de recursos. OBJECTIUS FORMATIUS Àmbit de realització i formalització centrat en un domini de la tècnica, els materials i l’ofici, que permeti assolir una excel·lència suficient per produir resultats coherents lligats sempre a pro-cessos conceptuals i/o funcionals.

M11.2. COMUNICACIÓ VISUAL Codi: 200922 Crèdits: 12 ECTS Matèria: CONTEXT I DESENVOLUPAMENT EN ÀMBITS ESPECÍFICS Curs: Quart curs. Primer semestre Caràcter: Formació optativa Hores de dedicació: 300h Hores lectives: 105h Hores autònomes: 195h Equip docent: Pere Fradera El Taller de Comunicació visual és un espai d’investigació, reflexió i pràctica sobre el lloc, les estratègies i els camps de la comunicació visual. En un moment que la Comunicació i la creació de la imatge de productes, idees, persones, llocs i fets ocupa cada vegada més territori, treba-llarem les eines necessàries per poder afrontar treballs de Comunicació visual amb responsabi-litat, i pertinència. L’assignatura serà eminentment pràctica, però sempre serà necessària la con-textualització teòrica i referencial dels treballs realitzats. OBJECTIUS • Reconèixer els passos d’un procés de creació d’un projecte de comunicació visual (planteja-ment, documentació, idees, referents, projecte, maquetes o realització, presentació i comunica-ció) • Practicar l’anàlisi crític del desenvolupament del projecte propi.

• Utilitzar recursos racionals, emocionals, intuïtius i creatius per a la resolució d’un problema de comunicació i per a la realització d’un projecte. • Saber escollir els materials i els llenguatges adients. • Utilitzar les tecnologies correctes per a cada cas. • Emprar de les eines d’expressió gràfica adequades al projecte. • Desenvolupar els aspectes comunicatius dels llenguatges visual, dels objectes i de l'espai. • Educar la sensibilitat estètica • Considerar l’ecologia i l’economia. • Treballar els valors simbòlics, poètics i comunicatius de la forma, dels llenguatges i dels ma-terials. • Conèixer els codis amb els que la comunicació visual treballa. • Reflexionar sobre els canvis provocats per la situació social de la comunicació visual i per l’impacte de les tecnologies. • Saber redactar la memòria d’un projecte i un manual d’aplicació. • Educar el respecte crític amb la cultura material i visual heretada. • Reflexionar sobre el paper del dissenyador en la societat.

11.3. DISSENY D’OBJECTE I ESPAI Codi: 200923 Crèdits: 12 ECTS Matèria: CONTEXT I DESENVOLUPAMENT EN ÀMBITS ESPECÍFICS Curs: Quart curs. Primer semestre Caràcter: Formació optativa Hores de dedicació: 300h Hores lectives: 105h Hores autònomes: 195h Equip docent: Isaac Piñeiro & Diego Ramos Assignatura de caràcter obligatori que forma part de la matèria “ Llenguatges i Creació en Àmbits Específics” del 1r semestre de 4rt curs. És un atller pràctic que dóna l’especialitat de la Menció d’Objecte i Espai. Prenent com a punt de partida l’objecte i l’espai i el desenvolupament de projectes de caràcter teòric-pràctic , l’objectiu de l’assignatura és endinsar a l’alumne en la investigació a través del disseny i les metodologies pròpies de la disciplina i la professió. Al llarg de les sessions, i sempre al voltant d’un projecte en curs, s’anirà redefinint la figura del nou dissenyador, la importància de la cultura del disseny com a generadora de coneixement imprescindible per a la creació, en valor de la tècnica, l’estètica i el material, així com també s’estudiaran les noves mirades desmaterialitzades del disseny (disseny d’experiències, serveis, social) que té com objectiu posar en crisi principis cultural i ètics aparentment establerts. La intenció final és aconseguir generar un mapa de les diferents eines i posicionaments des dels que el dissenyador contemporani afronta la seva disciplina al mateix temps que se’l forma teò-rica i tècnicament en l’aprenentatge de la seva professió. OBJECTIUS Conceptuals: - Redefinir i dimensionar la figura del nou dissenyador transdisciplinar. - Entendre la cultura de disseny com a generadora de coneixement i imprescindible per a la creació. - Promoure la figura del dissenyador com l'encarregat de generar noves experiències: la des-materialització del disseny. - Motivar la investigació de referents, social i d’ús com a eina bàsica en el procés de creació. - Utilitzar el context local i global com un territori de referències permanents i com a punt de partida dels processos d’anàlisi i creació. - Desenvolupar i reconsiderar els aspectes teòrics i comunicatius dels llenguatges escrit, visual, objectual i espacial. - Posar en crisi permanent principis culturals, morals i ètics establerts. - Posicionament ètic del dissenyador. Temàtics: - Abordar dilemes teòrics que permeten establir hipòtesis, definir un marc teòric d’inici i forma-litzar una proposta. - La investigació i la creació de nous camins de realització. Noves metodologies d'investigació i creació. - Prendre consciència crítica del present cultural en que l'alumne experimenta el seu entorn i context. Expressius: - Aplicar les tècniques, els procediments i els instruments propis del disseny, les arts visuals i la comunicació en funció de les necessitats de cada projecte. - Desenvolupar els aspectes comunicatius i estètics: llenguatges visual, objectual i espacial. Crear i realitzar les propostes trobant els llenguatges adients per expressar les. Cuidar l'escriptura i el desenvolupament crític com a mitja expressiu. Experimentar, com a mètode de recerca i coneixement de nous llenguatges. Representar idees formals de volums, imatges i espais, mitjançant els diferents sistemes de representació bi i tridimensionals, o obrint noves formes personals d’expressió. Ús de les noves tecnologies de la comunicació com a camp base per a generar discursos glo-bals. Processuals: - Reconèixer els passos d’un procés de creació (plantejament, documentació, idees, referencies, proposta, i realització...) - Utilització de les eines provinents del Design Thinking i la creativitat oberta. - Utilitzar recursos personals, racionals, emocionals, intuïtius, creatius i tècnics per a la resolució d’una obra. - Prendre decisions autònomes per controlar de manera personal el procés de desenvolupament d’una obra. - Gaudir en la deriva del procés de creació i la incertesa aprenent a controlar la, acotar la i treure'n conclusions. - Generar dinàmiques de treball en grup i individual per afavorir el suport i l’autonomia individual i grupal de l’alumne. Tècnics: - Utilitzar les tècniques i tecnologies pròpies del llenguatge de l’objecte i l’espai. - Consolidar la destresa pròpia de l’ús dels materials, les eines digitals, les tècniques de repre-sentació i el coneixement bàsic sobre processos productius de petita i gran escala. - Aplicar tècniques i recursos necessaris per a la representació d’objectes i espais a escala, maquetes, i prototips que requereixi el desenvolupament de cada projecte. Contextuals i referencials: - Reconèixer i diferenciar els llenguatges formals de l’entorn i foranies , a escala local i global, tant del present com del passat. - Avançar en las propostes les preexistències de la realitat present. - Prendre consciència del llenguatge propi. - Establir, investigar i confeccionar una base de referents i generar cultura de disseny.

11.4. NARRACIÓ VISUAL Codi: 200928 Crèdits: 12 ECTS Matèria: CONTEXT I DESENVOLUPAMENT EN ÀMBITS ESPECÍFICS Curs: Quart curs. Primer semestre Caràcter: Formació optativa Hores de dedicació: 300h Hores lectives: 105h Hores autònomes: 195h Equip docent: Pau Artigas, Arnal Ballester & Marcel Pie

És un taller teòrico-pràctic que dóna l’especificitat de la Menció on es treballa la integració de narratives i l’obertura de vies cap a noves maneres de construir relat a través de la imatge. Els àmbits en els que s’enfoca l’assignatura són la il·lustració, la gràfica seqüencial, l’animació i la interactivitat. OBJECTIUS Aprofundir en els aspectes - teòrics, històrics, conceptuals, literaris i tècnics - que intervenen en la construcció de la narració a través de la imatge. Definir i desenvolupar projectes, en diver-sos camps de la narració visual: il·lustració gràfica en diferents medis i suports, narració seqüen-cial – còmic, novel·la gràfica –, animació i narració online i interactiva. Desenvolupar la capacitat per realitzar projectes de narració visual en tots els seus àmbits, a partir d'una reflexió basada en l'observació i anàlisi dels referents, les eines i els processos de producció. Desenvolupar la capacitat per materialitzar un projecte de narració visual, així com la capacitat de comunicar oralment de manera clara i sintètica, la proposta. Estudiar l’elaboració de narratives no lineals mitjançant eines interactives, conèixer les possibi-litats i els processos associats a aquests mitjans. Aprofundir en el coneixement del context cre-atiu, professional i industrial en que es manifesten, així com la interdependència amb altres camps de la creació visual. 11.5. PRÀCTIQUES DE L’ART Codi: 200931 Crèdits: 12 ECTS Matèria: CONTEXT I DESENVOLUPAMENT EN ÀMBITS ESPECÍFICS Curs: Quart curs. Primer semestre Caràcter: Formació optativa Hores de dedicació: 300h Hores lectives: 105h Hores autònomes: 195h Equip docent: Tom Carr En aquesta assignatura l'alumne realitza un treball personal conclusiu; Alhora prepara tot el ne-cessari per poder presentar-ho en un format d'exposició. OBJECTIUS Analitzar: Desenvolupar la facultat d'observació, recerca i pensament crític. Relacionar: Desenvolupar la facultat de relacionar. Sintetitzar: Desenvolupar la capacitat de síntesi per explicar d’una manera clara, oral i gràfica-ment, les seves propostes. Idear: Desenvolupar la capacitat d’argumentar una reflexió. Referenciar: Desenvolupar la capacitat de contextualitzar les propostes en els casos d’estudi corresponents (estat de la qüestió) Adequar: Ser coherent en totes les decisions preses al llarg d’un projecte. Materialitzar: Desenvolupar la capacitat creativa i la de generar i utilitzar recursos processuals i comunicatius. Procés: Desenvolupar la capacitat d’entendre el procés com a motor creatiu. Bloc 1 (la obra personal): Assolir la capacitat identificar d'analitzar acuradament la nostra expressió plàstica personal. Utilitzar la capacitat creativa i de coneixement de recursos artístics per concretar una obra per-sonal conclusiva. Bloc 2 (projecte paral·lel) Identificar possibles interessos personals que poden reforçar/complementar el discurs expres-siu principal del alumne Reconèixer, valorar i desenvolupar un treball personal paral·lel i saber utilitzar-lo per enriquir i ampliar el llenguatge expressiu plàstic. Bloc 3 (procés de presentació de la nostra obra): Prendre consciencia de la importància i del valor de tots els aspectes de mostrar una obra per-sonal. Desenvolupar recursos instrumentals pel que fa referència als processos necessaris per exposar una obra de manera òptima en tots els aspectes; selecció, documentació gràfica, explicació, situació en el context expositiu, empaquetament, trasllat, recollida, emmagatzematge i qualsevol altre punt necessari per la seva presentació. Aprendre a treballar en equip d’una manera coordinada i eficient. Entendre i saber portar terme el procés complet de presentar una obra personal.

M12. ENTORNS DEL DISSENY I DE LES ARTS CODI: 50392 DESCRIPCIÓ DE LA MATÈRIA: Aquesta matèria està formada per catorze assignatures optati-ves de caràcter teòric-pràctic vinculades a les disciplines del disseny, l'art i les arts aplicades. Cadascuna d'elles complementa i amplia, a través dels seus continguts, de la pràctica implícita i de l'experimentació, les matèries de formació bàsica i obligatòria referides a l'espai, l'objecte i la imatge. COMPETÈNCIES TRANSVERSALS DE LA MATÈRIA T01. Escoltar activament valorant les aportacions alienes per a la construcció dels propis posi-cionaments. T01.1. Construir posicionament i criteri propis tant a partir del seu treball com a partir del diàleg amb altres propostes o agents. T01.2. Reconèixer les qualitats del treball dels altres com a font d'aprenentatge. T03. Gestionar eficientment el temps i els recursos. T03.1. Organitzar i gestionar de forma autònoma els temps en els processos d'aprenentatge i en el seu itinerari formatiu en el grau. T03.2. Gestionar de forma eficient els recursos que estan implicats en els processos d'aprenen-tatge, tant els que li han estat facilitats com els que de forma autònoma adquireix. T04. Exercir el posicionament personal i les capacitats crítiques i autocrítiques en processos de transformació del context. T04.1. Revisar el seu procés de treball a partir de criteris tant pedagògics com d'originalitat. T05. Comunicar i expressar-se eficaçment, tenint en compte el destinatari i el mitjà. T05.1. Organitzar les idees i transmetre-les amb eficiència i creativitat. T05.2. Triar el mitjà adequat a cada situació comunicativa. T06. Treballar de forma col·laborativa, multidisciplinar i transdisciplinar. T06.1. Distribuir els rols en un entorn col·lectiu de treball derivat d'un projecte segons habilitats i disciplines implicades. T06.2. Treballar de forma horitzontal i creuada en entorns col·laboratius com a font de desenvo-lupament personal i grupal.

M12.1. ARQUITECTURA I PRODUCCIÓ GRÀFICA Codi: 200919 Crèdits: 6 ECTS Matèria: ENTORNS DEL DISSENY I DE LES ARTS Curs: Quart curs. Primer semestre Caràcter: Formació optativa Hores de dedicació: 150h Hores lectives: 53h Hores autònomes: 97h Equip docent: Francesc Morera & Josep Basora Assignatura de caràcter optatiu que forma part de la matèria “Entorns del Disseny i de les arts” del 1r semestre de 4rt curs. És una assignatura teòrica-pràctica que complementa el taller es-pecífic de la Menció de Comunicació Visual. OBJECTIUS És una assignatura teòrica-pràctica que complementa el taller específic de la Menció de Comu-nicació Visual. La tipografia és una part essencial en la majoria dels missatges que vehicula la Comunicació Visual. El nostre sistema d’escriptura s’ha anat formant al llarg dels segles, on hi ha hagut una evolució dels nostres signes, primer cal∙ligràfica i després tipogràfica. En aquests moments els nous mitjans i suports intervenen cada cop més en l’organització de la comunicació tipogràfica. Entendre el funcionament del missatge tipogràfic, conèixer la forma de la lletra i les eines i mit-jans per a treballar amb tipografia és indispensable per a tot aquell que es vulgui dedicar a la comunicació visual. El taller de tipografia suposa l’estudi de les possibilitats expressives de la tipografia, així com l’aprofundiment en les normes del seu ús, a més de l’observació de la seva història, reflex de les diferents èpoques i professionals que han intervingut en el seu desenvolupament. COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES E07. Aplicar les tècniques i les tecnologies adequades en funció del treball que es realitza en el camp de les arts i/o els dissenys. RA1 (E07.15). Construir, mitjançant elements icònics, formes de representació simbòliques de caràcter informatiu, així com d'identificació personal i corporativa. RA2 (E07.16). Generar diversos tipus de format i de suport per a publicacions (informatives, di-vulgatives, publicitàries i narratives de ficció, etc.) dirigides tant a la producció analògica com a la difusió en xarxa. RA3 (E07.17). Ordenar el contingut de les publicacions per mitjà de la diagramació, de la jerar-quització de continguts i de l'equilibri entre el text i la imatge gràfica. RA4 (E07.18). Determinar la relació entre la proposta i les pautes de receptivitat i usabilitat per part del públic destinatari. RA5 (E07.19). Identificar els sistemes de reproducció, preparar els materials adequats per als seus requeriments tècnics i supervisar el procés de producció. M12.2. AUTOEDICIÓ I PUBLICACIÓ EXPERIMENTAL Codi: 200921 Crèdits: 6 ECTS Matèria: ENTORNS DEL DISSENY I DE LES ARTS Curs: Quart curs. Primer semestre Caràcter: Formació optativa Hores de dedicació: 150h Hores lectives: 53h Hores autònomes: 97h Equip docent: Clara-Iris Ramos La present assignatura vol aproximar a l'alumnat al camp de l'autoedició gràfica i als seus su-ports. Mitjançant la pràctica, l’alumne aprendrà les fases elementals per tal de desenvolupar un projecte editorial autònom. Per aconseguir aquest objectiu, la matèria s'aborda des de tres pers-pectives complementàries i no excloents: la teoria, la pràctica i la posada en context de les dues primeres. OBJECTIUS Treballar essencialment la construcció gràfica de missatges i narracions des de l’angle particular de l’autopublicació en paper. Desenvolupar un projecte editorial autònom passant per totes les seves fases, des de la fase inicial de conceptualització fins a la realització final i contextualització d'aquest. Assolir la capacitat de participar en equip per tal de fer confluir el debat, aplicant-ho a la soste-nibilitat d'un projecte col·lectiu.

Dotar del coneixement teòric necessari per a reflexionar sobre el context social, polític i cultural de l’autoproducció gràfica, que pugui servir per a consolidar un pensament crític i autorreflexiu posicionat en el present. COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES E04. Analitzar el context sociocultural contemporani, en permanent transformació, i implicar-se en ell des del treball propi en el camp de les arts i/o els dissenys. RA1 (E04.28). Investigar els dispositius, mitjans i contextos de la autoproducció editorial. RA2 (E04.29). Intervenir als espais col·lectius autònoms de difusió i les comunitats en xarxa. E07. Aplicar les tècniques i les tecnologies adequades en funció del treball que es realitza en el camp de les arts i/o els dissenys. RA3 (E07.14). Aplicar les tècniques de reproducció mecànica i les artesanals. E14. Identificar i aplicar els elements bàsics d'un procés d’exploració i anàlisi en un camp con-cret de les arts i el disseny. RA4 (E14.15). Experimentar amb les narratives i arquitectures gràfiques sobre els suports d'edi-ció. E15. Planificar i controlar les fases d'un projecte en el camp de les arts i/o els dissenys prenent decisions en funció d'agents externs, condicionants del context i les pròpies limitacions. RA5 (E15.24). Desenvolupar un projecte editorial de manera autònoma. M12.3. CONTEXT AUDIOVISUAL Codi: 104119 Crèdits: 6 ECTS Matèria: ENTORNS DEL DISSENY I DE LES ARTS Curs: Quart curs. Primer semestre Caràcter: Formació optativa Hores de dedicació: 150h Hores lectives: 53h Hores autònomes: 97h Equip docent: Edu Valderrey L’assignatura Context Audiovisuals aprofundeix en el llenguatge audiovisual i la seva materialit-zació, des del coneixement i la comprensió dins del àmbit cultural. Al llarg del semestre s’estu-diaran i practicaran els processos de formalització i els sistemes de visualització de la imatge. Es coneixeran i adquiriran habilitats en l’ús de càmeres i instruments de filmació i projecció, en els procediments i les tècniques d’edició digitals i analògiques. S’observarà i analitzarà l’entorn per tal de millorar capacitats i destreses en la comprensió i la representació de la imatge i el so. S’analitzaran referents històrics i conceptuals dels àmbits del vídeo, de la fotografia i del art sonor per tal d’adquirir el coneixement dels elements significatius que configuren l’expressió audiovisual. OBJECTIUS •Analitzar, reflexionar i saber descriure paràmetres bàsics del llenguatge audiovisual. • Adquirir coneixements i habilitats específics, i tenir la capacitat d’utilitzar-los en els processos de creació audiovisual. • Adquirir els coneixements tecnològics bàsics per a la creació audiovisual. • Introduir-se en els processos de producció i realització videogràfica. • Introduir-se en els processos de creació sonora. • Relacionar les pràctiques artístiques amb els coneixements de la tecnologia del vídeo i del so, i els processos de treball implicats. •Utilitzar el vídeo com a element expressiu i comunicatiu. •Utilitzar el vídeo com a element de registre i documentació. •Ser capaç d'identificar els condicionants de tipus estètic, expressiu o narratiu de la creació videogràfica. •Conèixer els principis i conceptes fonamentals del procés de gravació, producció, edició i pu-blicació de vídeo. •Entendre les possibilitats discursives i les potencialitats polítiques i formals del videoart. •Conèixer els conceptes d'apropiació, remix i recuperació d'imatges. •Producció i realització d'un projecte de videoart. •Documentar el procés de treball i presentar els processos i resultats de forma argumentada. • Utilitzar la càmera de vídeo. • Editar un vídeo i convertir-lo a diversos formats. • Gravar i manipular el so. • Tenir capacitat crítica i autocrítica. • Mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques. • Treballar en equip. • Tenir capacitat creativa i emprenedora. • Demostrar capacitat comunicativa. COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES E02. Analitzar i relacionar teories, conceptes i sabers de les diverses àrees de coneixement (so-cials, científiques, de les arts i dels dissenys). RA1 (E02.40). Relacionar el tractament de la imatge amb la pintura, la fotografia i la videografia. E04. Analitzar el context sociocultural contemporani, en permanent transformació, i implicar-se en ell des del treball propi en el camp de les arts i/o els dissenys. RA2 (E04.34). Identificar el context cultural específic i l'actualització permanent dels llenguatges i els valors estètics i culturals a través de les obres d'artistes i/o artesans. E07. Aplicar les tècniques i les tecnologies adequades en funció del treball que es realitza en el camp de les arts i/o els dissenys. RA4 (E07.31). Crear arguments com a punts de partida de l'acte pictòric, així com interpretar el d'altres autors. RA5 (E07.32). Aplicar els mitjans expressius, ja siguin digitals o manuals, segons el caràcter de la proposta. E14. Identificar i aplicar els elements bàsics d'un procés d’exploració i anàlisi en un camp con-cret de les arts i el disseny. RA6 (E14.20). Desenvolupar la proposta amb criteri innovador i transgressor, incorporant nous mitjans i materials.

M12.4. DISSENY DE SERVEIS Codi: 200924 Crèdits: 6 ECTS Matèria: ENTORNS DEL DISSENY I DE LES ARTS Curs: Quart curs. Primer semestre Caràcter: Formació optativa Hores de dedicació: 150h Hores lectives: 53h Hores autònomes: 97h Equip docent: Adrià Garcia COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES E02. Analitzar i relacionar teories, conceptes i sabers de les diverses àrees de coneixement (so-cials, científiques, de les arts i dels dissenys). RA1 (E02.37). Aplicar metodologies de recerca pròpies de l'etnografia i de la sociologia, a fi d'entendre als usuaris i les dinàmiques socials que concorren en els serveis.

RA2 (E02.38). Emprar eines de mapatge emocional i d'estudi del comportament, tant a nivell individual com de dinàmiques socials. E07. Aplicar les tècniques i les tecnologies adequades en funció del treball que es realitza en el camp de les arts i/o els dissenys. RA3 (E07.26). Projectar processos tangibles en forma de serveis, posant l'èmfasi en la experi-ència de l'usuari, i per mitjà d'eines que permeten entendre el seu context: Power of ten, 12 Leavereage o Living System Principles. RA4 (E07.27). Emprar eines de màrqueting, d'enginyeria de processos o de representació dra-màtica, a fi d'imaginar i materialitzar dinàmiques de comportament. M12.5. ESPAIS EFÍMERS, LLOC I PRODUCCIÓ Codi: 200926 Crèdits: 6 ECTS Matèria: ENTORNS DEL DISSENY I DE LES ARTS Curs: Quart curs. Primer semestre Caràcter: Formació optativa Hores de dedicació: 150h Hores lectives: 53h Hores autònomes: 97h Equip docent: COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES E04. Analitzar el context sociocultural contemporani, en permanent transformació, i implicar-se en ell des del treball propi en el camp de les arts i/o els dissenys. RA1 (E04.38). Definir els límits de la temporalitat en la construcció de l'espai. E07. Aplicar les tècniques i les tecnologies adequades en funció del treball que es realitza en el camp de les arts i/o els dissenys. RA2 (E07.33). Aplicar el concepte de temps en la definició de l'espai, la relació d'aquest amb l'usuari i el seu caràcter de permanent mutabilitat performativa. RA3 (E07.34). Fer propostes d'intervencions a l'espai, de disseny de temporalitats i de disseny d'interaccions.

M12.6. IDEA I MATÈRIA Codi: 200796 Crèdits: 6 ECTS Matèria: ENTORNS DEL DISSENY I DE LES ARTS Curs: Quart curs. Primer semestre Caràcter: Formació optativa Hores de dedicació: 150h Hores lectives: 53h Hores autònomes: 97h Equip docent: Jordi Encinas Assignatura de caràcter optatiu que forma part de la matèria “Entorns del Disseny i de les Arts” del 1r semestre de 4rt curs. L’assignatura Idea i Matèria es presenta com un àmbit d'investiga-ció, experimentació, pràctica i reflexió, individual i col·lectiva en el marc de les pràctiques artís-tiques, aplicades i de disseny contemporànies de manera transversal, entre la representació mental dúna cosa concreta o abstracte, material o immaterial , real o imaginaria i allò de què una cosa està feta. Es caracteritza per dialogar amb el procés creatiu propi i aliè i valorar les múltiples traduccions de respostes i preguntes que es generen, així com desenvolupar recursos conceptuals, temàtics, contextuals, expressius, metodològics, processuals, referencials, mate-rials, tècnics, tecnològics i instrumentals. OBJECTIUS Desenvolupar recursos conceptuals, temàtics, contextuals, expressius, metodològics, proces-suals, referencials, materials, tècnics, tecnològics i instrumentals per transformar, convertir, re-lacionar, experimentar, innovar, conéixer, comprendre, aprendre, assimilar, analitzar, generar, hibridar, desenvolupar, sintetitzar, conceptualitzar, revolucionar, practicar, participar, co-crear, construir, experimentar, manipular, tantenjar, dubtar, equivocar-se, reflexionar... Coneixement del diferents tipus d´ eines i el seu funcionament. Experimentar i manipular coneixent les propietats dels materials. Estructurar i organitzar les idees per poder comunicar-les Desenvolupar habilitats per construir, articular, pensar, distribuir, ordenar, comunicar... Desenvolupar estratègies de treball en equip, de participació, d´horitzontalitat, de col.laboració, de co-creació. Eix 1 Reconèixer els passos d’un procés de creació (plantejament, documentació, idees, referencies, projecte, maquetes, realització, presentació i comunicació. Aprendre, conéixer i generar dispositius per a classificar, descobrir, relacionar, sintetitzar, re-gistrar, recollir, aplegar, emmagatzemar, guardar, ordenar, revisar, arxivar, acumular, sistematit-zar, comunicar, col.leccionar... Aplicar els coneixements adquirits per a formalitzar un pensament i/o un sentiment a partir de la percepció, l’expressió, el llenguatge, el context cultural i/o els valors estètics. Desplegament de recursos conceptuals, expressius, procedimentals i tècnics, propis dels llen-guatges personals. Desenvolupar metodologies i recursos tècnics, tecnològics, conceptuals, processuals, instru-mentals en relació als processos de classificació, registre, dades, documentació. Eix 2 Impulsar una actitud participativa, col·laborativa, co-creativa, multidisciplinària i transdisciplinar. Valorar els coneixements, les experiències i les opinions de les companyes/s. Utilitzar recursos tècnics i conceptuals a partir d’una apropiació i transformació personalitzada de les eines, els materials i els conceptes de treballs dáltres companyes/s respectant láutoria. Prendre distància crítica respecte al treball propi en relació a las valoracions crítiques tant prò-pies como alienes. Conéixer i contrastar els treballs amb exemples de les pràctiques artístiques i de disseny pro-fessionals i contemporànies mitjançant visites a exposicions, festivals, cicles, seminaris, jorna-des, conferències etc... Desenvolupar capacitat crítica i autocrítica. Eix 3 Explorar i experimentar en la recerca de recursos propis, per aplicar‐los al desenvolupament d’un llenguatge i una poètica personal. Manipulació i experimentació amb materials i tècniques específiques, tecnologies, contextos i processos conceptuals,constructius i de transformació . Aplicar les tècniques, els procediments, els conceptes, els instruments, les eines, els recursos i els materials propis de les arts visuals, el disseny i els oficis artístics en la resolució de proble-mes. Distingir les diferents propietats dels materials a través de la pròpia experiència i la seva obser-vació. Coneixement i investigació de les propietats dels materials i dels processos de transformació dels mateixos.

Dominar els processos de transformació dels materials i el coneixement de les eines a través del coneixement i la pròpia pràctica. Investigar i experimentar formal, conceptual, tècnica, tecnològica, procedimental, material i re-flexivament. Reflexionar sobre la funció, l’ assaig i l’error, el pensar fent, l’economia dels recursos, els pro-cessos de transformació, la sostenibilitat social i ambiental. COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES E07. Aplicar les tècniques i les tecnologies adequades en funció del treball que es realitza en el camp de les arts i/o els dissenys. RA1 (E07.28). Identificar els significats, les connotacions i la poètica que poden proporcionar els elements del nostre entorn quotidià, i transformar-los en fets comunicatius. E08. Analitzar i investigar les propietats dels materials i els seus processos de transformació. RA2 (E08.5). Crear nous objectes transformant materials sòlids (fang, fusta, metall…) o eteris (aire, llum, so…), i reutilitzant o ressituant diversos tipus de materials i objectes existents. E14. Identificar i aplicar els elements bàsics d'un procés d’exploració i anàlisi en un camp con-cret de les arts i el disseny. RA3 (E14.17). Reconèixer que tota matèria és transformable i susceptible de comunicar. RA4 (E14.18). Reconèixer la transgressió com a potencial motor de la creativitat. RA5 (E14.19). Comunicar de manera clara oralment i a través de representacions, processos de treball, resultats i opinions.

M12.6. IDEA I OFICI Codi: 200797 Crèdits: 6 ECTS Matèria: ENTORNS DEL DISSENY I DE LES ARTS Curs: Quart curs. Primer semestre Caràcter: Formació optativa Hores de dedicació: 150h Hores lectives: 53h Hores autònomes: 97h Equip docent: COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES E04. Analitzar el context sociocultural contemporani, en permanent transformació, i implicar-se en ell des del treball propi en el camp de les arts i/o els dissenys. RA1 (E04.39). Identificar la incidència de les pràctiques de l'artesania més rellevants sobre el context social i cultural, les seves tendències, aportacions, tradicions i innovació, nous usos i nous comportaments. RA2 (E04.40). Conceptualitzar l'obra a través d'una reflexió sobre el nosaltres i el nostre entorn, excloent el concepte d'artesania com a mera techno. E15. Planificar i controlar les fases d'un projecte en el camp de les arts i/o els dissenys prenent decisions en funció d'agents externs, condicionants del context i les pròpies limitacions. RA3 (E15.26). Iniciar el procés d'elecció de la idea o del tema, així com emprendre la cerca d'informació que li permeti un major aprofundiment reflexiu i un desenvolupament coherent del projecte, d'acord amb l'eix conceptual.

M12.7. IMATGE EXPANDIDA Codi: 104118 Crèdits: 6 ECTS Matèria: ENTORNS DEL DISSENY I DE LES ARTS Curs: Quart curs. Primer semestre Caràcter: Formació optativa Hores de dedicació: 150h Hores lectives: 53h Hores autònomes: 97h Equip docent: Begoña Egurbide Recorre la producció artística del segle XX, un desig d’expandir la imatge més enllà dels seus límits, un desig d’ interacció que permeti a l’espectador responsabilitzar-se de la mirada i de la representació. Aquest desig s’ha vist pertorbat per l’aparició invasiva de les eines digitals i l’ús indiscriminat de les noves tecnologies que domina els diferents nivells narratius des dels quals registrem i interpretem la imatge; La tendència habitual a posar en imatges l’existent, dilueix la diferència entre representació visual i visió. No obstant això, i malgrat el que s’ha dit, per fer un retrat del món segueix sent necessari allunyar-se d’ell: El problema no és la producció d’imatges sinó establir un acord amb l’existència que ens faciliti una direcció que ens permeti fer el que fem- pintures, quadres, vídeos, fotografies, instal·lacions, perfomances, per trobar un lloc en el qual existir, un trajecte que sempre assenyala adreces oposades. L'assignatura d'Imatge Ex-pandida part de les premisses assenyalades i utilitza l'impuls que convida a la creació d'imatges pel mer desig de veure què aspecte tenen, per deixar-se portar per la intuïció que intenta donar forma al pensament posant en imatges l'existent. OBJECTIUS Reconèixer les particularitats dels diferents territoris de l’acció artística. Explicar i relacionar el tractament de la imatge a la pintura, la fotografia i la videografia. Conèixer el context específic a través de les obres d’artistes i/o artesansa mitjançant l’actualit-zació permanent. Analitzar el context sociocultural contemporani, en permanent transformació, i implicar-se en ell des del treball propi en el camp de les arts i/o els dissenys. Identificar i aplicar els elements bàsics d'un procés d’exploració i anàlisi en un camp concret de les arts i el disseny. Crear arguments com a punts de partida de l’acte pictòric i interpretar a d’altres autors. Reconèixer el context específic a través de les obres d’artistes i/o artesans, mitjançant l’actua-lització permanent dels llenguatges i els valors estètics i culturals. Utilitzar i conjugar les condicions sensorials amb les capacitats discursives i expressives. Relacionar i aplicar la reflexió teòrica al tractament i l’elaboració de la imatge. Crear amb criteri innovador incorporant nous medis i materials. Investigar sobre noves formes per a nous suports. Examinar, reconèixer i registrar sistemàticament per crear metodologies al servei d’una mirada personal. Analitzar el context sociocultural contemporani, en permanent transformació, i implicar-se en ell des del treball propi en el camp de les arts i/o els dissenys. Identificar i aplicar els elements bàsics d'un procés d’exploració i anàlisi en un camp concret de les arts i el disseny. Acceptar la responsabilitat com a component indissociable de la professionalitat en l’exercici de les arts. COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES E04. Analitzar el context sociocultural contemporani, en permanent transformació, i implicar-se en ell des del treball propi en el camp de les arts i/o els dissenys. RA2 (E04.35). Reconèixer el context creatiu actual partint de l'anàlisi crítica dels fenòmens ge-nerats per l'impacte del fet digital, especialment la dissolució de la diferència entre la represen-tació visual i la visió.

RA3 (E04.36). Analitzar les formes d'expressió pictòriques, fotogràfiques o videogràfiques en el doble vessant de registre d'esdeveniments i de mitjà artístic. RA1 (E04.37). Relacionar la construcció de la imatge com una integració de la pintura, la foto-grafia, la videografia i altres mitjans de creació visual. E14. Identificar i aplicar els elements bàsics d'un procés d’exploració i anàlisi en un camp con-cret de les arts i el disseny. RA4 (E14.21). Integrar els processos intuïtius en la formalització de les imatges que interpreten l'existent. E15. Planificar i controlar les fases d'un projecte en el camp de les arts i/o els dissenys prenent decisions en funció d'agents externs, condicionants del context i les pròpies limitacions. RA5 (E15.25). Aplicar els mitjans expressius, ja siguin digitals o manuals, per desenvolupar un llenguatge propi.

M12.8. IMATGE I TEXT Codi: 200797 Crèdits: 6 ECTS Matèria: ENTORNS DEL DISSENY I DE LES ARTS Curs: Quart curs. Primer semestre Caràcter: Formació optativa Hores de dedicació: 150h Hores lectives: 53h Hores autònomes: 97h Equip docent: Iborra, Obiols & Rodríguez Imatge i Text ens presenta un viatge per les diferents formes d’ escriure (en el sentit més ampli de la paraula) que els éssers humans hem desenvolupat al llarg del temps: des de les rondalles clàssiques fins els videojocs moderns, tot passant pel relat, el conte il·lustrat, el còmic, el guió cinematogràfic, l’storyboard o el disseny per a interactius. L’assignatura consta de tres parts (P1, P2 i P3 en endavant): P1 En la primera d’elles es consideren diversos aspectes relacionats amb els orígens narratius i, d’altra banda, la relació entre il·lustració i text, així com l’axiologia present en la relació imatge i text. P2 La segona part consisteix en un taller d’escriptura de guió audiovisual, on s’escriu i s’analitzen peces d’animació. P3 En la tercera part parlarem dels nous continguts audiovisuals, de com deixen de ser productes tancats (un llibre, un còmic, una pel·lícula) per a convertir-se (o integrar-se) en sistemes líquids que s’adapten i evolucionen, que permeten la immersió de les audiències, que es filtren a través de diferents mitjans i plataformes i que dilueixen les fronteres (entre relat i joc, entre autor i espectador, entre realitat i ficció) obrint pas a noves maneres d’explicar històries. OBJECTIUS P1 Conèixer i aprofundir en algunes de les fonts d’estudi dels orígens narratius. Considerar el sim-bolisme del mite i de la rondalla mitjançant l’anàlisi dels elements principals. Analitzar el contin-gut axiològica entre imatge i text. P2 Soltar la ment/desbarrar. Aprendre a construir narracions, al temps que es practica l’estil d’es-criptura propi dels guions, respectant el format. Aprendre a analitzar (a ser possible sense jutjar) els escrits propis i els dels altres. Reescriure, sense pudor, a partir d’un primer anàlisi d’allò escrit. Practicar la lectura en veu alta davant d’altra gent, com a banc de proves del contingut. P3 Obtenir una visió panoràmica i alhora contextualitzada dels models narratius emergents. Com-prendre el moment històric, sociocultural i tecnològic que dóna pas a les noves formes de nar-rativa. Identificar les diferències i semblances amb els “formats clàssics”. Aprofundir en la nar-ració d’històries fent servir interactivitat i múltiples plataformes. En definitiva, aportar la base teòrica i les eines necessàries per a que els alumnes siguin capaços d’imaginar i dissenyar les experiències narratives del segle XXI. COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES E02. Analitzar i relacionar teories, conceptes i sabers de les diverses àrees de coneixement (so-cials, científiques, de les arts i dels dissenys). RA1 (E02.39). Identificar les diferències i els punts de contacte entre narratives de la paraula escrita i narratives de la imatge, amb la finalitat de construir relats que les articulin. E04. Analitzar el context sociocultural contemporani, en permanent transformació, i implicar-se en ell des del treball propi en el camp de les arts i/o els dissenys. RA2 (E04.26). Identificar els orígens de la narrativa (el símbol, el mite, el conte, la llegenda…). RA3 (E04.27). Identificar les formes de narració emergents en l'actual context sociocultural i tec-nològic: el relat interactiu i el multilineal. E07. Aplicar les tècniques i les tecnologies adequades en funció del treball que es realitza en el camp de les arts i/o els dissenys. RA 4 (E07.13). Construir narracions escrites en diversos formats i amb diferents funcions (la fic-ció literària, el guió, el relat interactiu i el multilineal…). E14. Identificar i aplicar els elements bàsics d'un procés d’exploració i anàlisi en un camp con-cret de les arts i el disseny. RA4 (E14.14). Analitzar els textos propis i els de altres autors en relació a la interpretació gràfica i el guionatge. M12.9. LLOC I ACCIÓ Codi: 104117 Crèdits: 6 ECTS Matèria: ENTORNS DEL DISSENY I DE LES ARTS Curs: Quart curs. Primer semestre Caràcter: Formació optativa Hores de dedicació: 150h Hores lectives: 53h Hores autònomes: 97h Equip docent: Jordi Canudas L’assignatura Lloc i Acció de caràcter optatiu forma part de la matèria “Entorns del disseny i de les arts” del primer semestre de quart curs. És un taller vinculat a la Menció d’Art. S’entén l’as-signatura Lloc i Acció com un taller teòric-pràctic, d’investigació i realització de propostes per-sonals i/o col·lectives, en relació a les pràctiques artístiques que tenen el lloc i l’acció com ele-ment vertebrador. Aquesta assignatura posa l’accent en completar i consolidar els coneixe-ments conceptuals, formals i procedimentals necessaris pel desenvolupament d’un pensament crític i d’un llenguatge personal; i de la seva necessària interacció amb l’entorn, en aquest cas, des de l’especificitat de les pràctiques artístiques vinculades al lloc i a l’acció (Arts de l’espai).

Des de considerar el lloc (contextos específics) com a tema i marc d’actuació, del qual se’n derivarà l’acció, la intervenció o el gest. A donar prioritat a l’acció (performativa), a la importància del gest, el qual s’emplaça o es situa en un lloc o llocs per a formular-se. OBJECTIU Desenvolupar la facultat d’observació, recerca i pensament crític. Consolidar els coneixements conceptuals, formals i procedimentals necessaris pel desenvolu-pament d’un llenguatge personal i de la seva necessària interacció amb l’entorn. Ampliar el coneixement teòric-pràctic de l’àmbit de les “Arts de l’espai” amb l’aportació de l’es-pecificitat de les pràctiques de lloc i acció. Desenvolupar amb rigor la formalització dels projectes i treballs. Desenvolupar la capacitat comunicativa per presentar projectes i processos en el context amb el que es vol treballar. Desenvolupar capacitat empàtica. Desenvolupar recursos instrumentals pel que fa als processos de registre, documentació, siste-matització de la informació, metodologies d’anàlisi i tècniques de representació i presentació. Propiciar el desenvolupament de treballs i projectes artístics en equip i amb el rigor necessari. Aprendre a treballar en equip d’una manera coordinada i eficient. Saber gestionar, mostrar i comunicar adequadament els projectes. Experimentar l’adequada instal·lació i comunicació dels projectes artístics realitzats. Assolir la capacitat d’analitzar realitats contextuals complexes des de les diferents perspectives que construeixen aquesta realitat. Saber desplegar processos de “treball de camp” en contextos específics. Saber fer recerca. Confrontar el treball realitzat en entorns professionals més enllà del context acadèmic. COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES E04. Analitzar el context sociocultural contemporani, en permanent transformació, i implicar-se en ell des del treball propi en el camp de les arts i/o els dissenys. RA1 (E04.32). Identificar el lloc (contextos específics) com a tema i marc d'actuació, i del com es derivarà l'acció, la intervenció o el gest. RA1 (E04.33). Desenvolupar el pensament espacial i elaborar conceptualment les nocions d'es-pai, lloc, acció i altres afins, establint ponts entre la geografia, l'antropologia, la sociologia, l'es-tètica i les pràctiques artístiques. E07. Aplicar les tècniques i les tecnologies adequades en funció del treball que es realitza en el camp de les arts i/o els dissenys. RA3 (E07.29). Aplicar els conceptes d'acció política i d'acció poètica per mitjà de pràctiques artístiques d'intervenció. RA4 (E07.30). Intervenir en el paisatge natural i en el paisatge urbà. E17. Identificar i valorar la incidència dels resultats del treball personal en el context social, cul-tural i professional. RA5 (E17.15). Confrontar el treball realitzat en entorns professionals.

M12.10. OBJECTE, SUBJECTE I ACCIÓ Codi: 200929 Crèdits: 6 ECTS Matèria: ENTORNS DEL DISSENY I DE LES ARTS Curs: Quart curs. Primer semestre Caràcter: Formació optativa Hores de dedicació: 150h Hores lectives: 53h Hores autònomes: 97h Equip docent: Diego Ramos Assignatura de caràcter optatiu que forma part de la matèria Llenguatges i Creació en Àmbits Específics del 1r semestre de 4rt curs. És un taller teòric-pràctic que complementa els tallers específics de les Mencions de Disseny d'Objecte i Espai i Arts Aplicades. L'assignatura es pre-senta com un espai d'investigació/experimentació formal, material i conceptual orientat a enten-dre l'usuari com a centre de les coses. Aprendre a estudiar-lo, analitzar-lo i comprendre'l per tal d'investigar com es relaciona amb el seu context. Al llarg de les sessions s'analitzaran perspec-tives "mixtes" entre el disseny/art/artesania, relacionades amb l'OBJECTE, el SUBJECTE i l'AC-CIÓ i és plantejaran exercicis per tal d'analitzar i/o posar en dubte noves relacions matèriques, formals i conceptuals. Un dels objectius de l'assignatura és que l'alumne sigui capaç de posar-se en dubte, experimentant i aprenent de l'error per tal de trobar/conèixer/aprofundir en les se-ves habilitats potenciant així un llenguatge propi i diferenciat. A l'alumne també se li presentaran casos específics per aprendre a catalogar la informació derivada de l'experimentació en formats visuals, i se li exigirà l'ús d'aquests en les seves presentacions. OBJECTIUS Analitzar: Desenvolupar la facultat d'observació, recerca i pensament crític vers als material, objectes i ssitemes productius. Relacionar: Desenvolupar la facultat de relacionar tècniques, materials i disciplines. Sintetitzar: Desenvolupar la capacitat de síntesi per explicar d’una manera clara, oral i visual-ment, les propostes. Idear: Desenvolupar la capacitat d’argumentar una reflexió. Referenciar: Desenvolupar la capacitat de contextualitzar les propostes en un entorn acotat d’actuació. Adequar: Ser coherent en totes les decisions preses al llarg d’un projecte. Materialitzar: Desenvolupar la capacitat creativa i la de generar i utilitzar recursos processuals i comunicatius. Procés: Desenvolupar la capacitat d’entendre el procés com a motor creatiu. Exercici 1 - 2 - 3 - 4 Assolir la capacitat d’analitzar el temes concrets de cada exercici (GLOBAL, OBJECTE, SUB-JECTE, ACCIÓ) Utilitzar la capacitat d’observació i d’anàlisis com a eina per a la recerca documental específica per a l’exercici concret. Desenvolupar recursos instrumentals per a registrar, documentar i classificar la informació. Capacitat de síntesi i comunicació dels resultats obtinguts. Utilitzar les tècniques adecuades de representació i presentació. Exercici 5 Assolir la capacitat de sintetitzar en un sol exercici les observacions i conclusions dels exercicis previs. Utilitzar la capacitat d’observació i d’anàlisis com a eina per a la recerca documental específica per a l’exercici concret. Desenvolupar recursos instrumentals per a registrar, documentar i classificar la informació. Capacitat de síntesi i comunicació dels resultats obtinguts. Utilitzar les tècniques adecuades de representació i presentació. Experimentar amb materials, tècniques específiques i sistemes de producció en els tallers es-pecialitzats de l’escola. Crear i defensar un discurs propi basat en l’experimentació a travès d’un material, objecte, espai o procés de producció. COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES E04. Analitzar el context sociocultural contemporani, en permanent transformació, i implicar-se en ell des del treball propi en el camp de les arts i/o els dissenys.

RA1 (E04.31). Analitzar i estudiar l'objecte dissenyat o produït artesanalment posant l'accent en la relació de l'usuari amb un determinat context. E07. Aplicar les tècniques i les tecnologies adequades en funció del treball que es realitza en el camp de les arts i/o els dissenys. RA2 (E07.24). Projectar i materialitzar l'objecte des de la integració de la perspectiva del disseny i de les arts, potenciant un llenguatge propi i diferenciat. RA3 (E07.25). Construir la seva proposta amb els materials, eines i recursos tècnics adequats a l'usuari i el context. E12. Comunicar idees, processos i resultats de les fases del treball emprant les tècniques de formalització i recursos expressius (gràfics, audiovisuals i performatius) en funció de la proposta i de l'interlocutor. RA4 (E12.14). Catalogar la informació derivada de l'experimentació en formats visuals i usar-la en les seves presentacions. E14. Identificar i aplicar els elements bàsics d'un procés d’exploració i anàlisi en un camp con-cret de les arts i el disseny. RA5 (E14.16). Qüestionar els atributs matèrics, formals i conceptuals d'un determinat objecte, a fi de trobar altres possibles i inesperats a través de l'experimentació.

M12.11. REPRESENTACIÓ Codi: 200932 Crèdits: 6 ECTS Matèria: ENTORNS DEL DISSENY I DE LES ARTS Curs: Quart curs. Primer semestre Caràcter: Formació optativa Hores de dedicació: 150h Hores lectives: 53h Hores autònomes: 97h Equip docent: Jaume Fortuny En l'estètica de l'art el significat de representar és fer alguna cosa present, i en aquesta assig-natura es fa en un taller pràctic que complementa i amplia aquesta idea de representació. Es realitza un treball interdisciplinari on convergeixen el dibuix, el gravat, l'escultura, el disseny, la fotografia, la pintura, el videoart i/o el net-art, entenent que a través del treball interdisciplinari es veurà alterat el mode de presentació preestablert per l’alumnat, i s’obrirà un nou camí d'in-vestigació basat en la interacció dels conceptes de veure i reflexionar que el portarà a un treball de construcció pròpia del mode de representació. OBJECTIUS -Desenvolupar la facultat d’observació, recerca i pensament crític. -Assolir la capacitat d’analitzar realitats complexes des de les diferents perspectives que con-textualitzen la realitat. -Desenvolupar recursos instrumentals pel que fa als processos de registre, documentació, sis-tematització de la informació, metodologies d’anàlisi i tècniques de representació i presentació. -Contextualitzar el treball realitzat en entorns professionals més enllà de l’espai acadèmic. Bloc 1: -Desenvolupar el pensament visual mitjançant la immediatesa del dibuix, experimentant, hibri-dant i relacionant el dibuix amb altres disciplines, analògiques i digitals. -Entendre la representació com a materialització de la mirada, com a eina analítica i descriptiva, processual i projectual. Bloc 2: -Completar i consolidar els coneixements conceptuals, tècnics i procedimentals de la disciplina de la Representació necessaris pel desenvolupament del propi llenguatge personal. -Ampliar el coneixement teòric de l’àmbit de la Representació i de l’obra de diferents artistes (textos, visionat de material documental, pel·lícules, visites a exposicions, etc.). Bloc 3: -Ampliar el coneixement en relació a les eines i les estratègies necessàries per desenvolupar i profunditzar en la configuració d’un treball creatiu rigorós que permeti actuar professionalment. COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES E04. Analitzar el context sociocultural contemporani, en permanent transformació, i implicar-se en ell des del treball propi en el camp de les arts i/o els dissenys. RA1 (E04.41). Formalitzar el pensament mitjançant el dibuix. RA2 (E04.42). Ampliar el coneixement de l'obra gràfica de diferents artistes mitjançant textos, visionat de material documental, pel·lícules, visites a exposicions, etc. E14. Identificar i aplicar els elements bàsics d'un procés d’exploració i anàlisi en un camp con-cret de les arts i el disseny. RA3 (E14.22). Transcendir els límits de l'ortodòxia del dibuix en funció d'objectius concrets i diversos, així com descobrir resolucions gràfiques a partir del joc, l'experimentació i la hibrida-ció. E17. Identificar i valorar la incidència dels resultats del treball personal en el context social, cul-tural i professional. RA4 (E17.14). Examinar els coneixements conceptuals, tècnics i procedimentals de la represen-tació necessaris per a la configuració d'un treball creatiu i rigorós que permeti actuar professio-nalment al territori artístic i cultural.

M12.12. SISTEMES INTERACTIUS I NOUS ENTORNS DE CREACIÓ Codi: 200933 Crèdits: 6 ECTS Matèria: ENTORNS DEL DISSENY I DE LES ARTS Curs: Quart curs. Primer semestre Caràcter: Formació optativa Hores de dedicació: 150h Hores lectives: 53h Hores autònomes: 97h Equip docent: Raul Nieves & Andreu Belsunces Assignatura de caràcter optatiu que forma part de la matèria Llenguatges i Creació en Àmbits Específics del 1r semestre de 4rt curs. L’assignatura proposa un espai de recerca crítica i aplicada que centrarà la seva atenció als vincles problemàtics en termes de poder que s’estableixen entre allò humà i allò tècnic. Entre la societat i la tecnologia. Més concretament, els àmbits d’interès estaran emmarcats en 4 temes travessats per dos eixos: Eixos Fusions de carn i matèria: introducció a la sociologia del disseny i la tecnologia Els budells, des de la màquina Temes La materialitat d’Internet: infraestructures a la societat de la informació L’economia de les dades Interfícies: les guies del comportament Narratives tecnocapitalistes

A partir de la lectura conjunta d’una sèrie de textos provinents de la filosofia, sociologia, art, disseny i economia política, establirem un marc conjunt de pensament i interès que ens servirà per facilitar una experiència de treball col·laboratiu amb l’objectiu de fer una o més peces que siguin, a l’hora, el canal i el resultat d’aquesta recerca. Per a que tothom pugui seguir el curs amb comoditat, les primeres setmanes introduïrem infor-mació bàsica sobre el funcionament d’internet, tecnologies i cultura digital i capitalisme de pla-taforma, entre d’altres OBJECTIUS Investigar: Desenvolupar les capacitats i adquirir les eines per a fer una recerca capaç d’aportar nou coneixement a un àmbit d’estudi Ser metòdics: Aprendre a aplicar els de mètodes de recerca adients en funció del coneixement i la formalització que es vulgui assolir Analitzar: Aprendre a analitzar fenòmens sociotècnics des d’una perspectiva crítica Comprendre: Apropar-se i comprendre problemàtiques i fets concrets sense renunciar a la com-plexitat del context que els fa possibles Relacionar: Vincular perspectives i coneixements de diferents disciplines per analitzar qüestions sociotècniques, principalment conceptes d’enginyeria amb altres de ciències socials Planificar: Desenvolupar la capacitat de planificar un procés de treball que comenci amb una o més preguntes de recerca i acabi en una formalització concreta i coherent Formalitzar: Aprendre a passar d’una reflexió abstracta, crítica i complexa a una formalització concreta, atractiva i amb poder de comunicació Desentrallar: A partir d’un anàlisis tècnic d’algunes de les principals tecnologies de la societat de la informació, comprendre les capes invisibles dels dispositius que avui en dia articulen gran part de la vida social Conèixer: Apropar-se a l’àmbit de la recerca artística que vincula tecnologia, disseny, activisme i producció de coneixement Comunicar: Aplicar tècniques comunicatives visuals, narratives i interactives per a fer i presentar la recerca. COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES E07. Aplicar les tècniques i les tecnologies adequades en funció del treball que es realitza en el camp de les arts i/o els dissenys. RA1 (E07.35). Crear experiències, realitats i ficcions interactives i multinarratives amb els su-ports multiplataforma i interfícies multimodals (app, web, open-source...). RA2 (E07.36). Desenvolupar projectes elementals en suports interactius i multimodals. E14. Identificar i aplicar els elements bàsics d'un procés d’exploració i anàlisi en un camp con-cret de les arts i el disseny. RA3 (E14.23). Identificar les noves tecnologies i les possibilitats que obren en la pràctica dels dissenys, la narració, la comunicació visual i les arts. RA4 (E14.24). Emprar recursos de sistemes tecnològics avançats per a l’elaboració d’exercicis i el desenvolupament de processos en arts i dissenys (robòtica, internet de les coses, realitat augmentada, big data, etc.). M12.13. TIPOGRAFIA Codi: 200815 Crèdits: 6 ECTS Matèria: ENTORNS DEL DISSENY I DE LES ARTS Curs: Quart curs. Primer semestre Caràcter: Formació optativa Hores de dedicació: 150h Hores lectives: 53h Hores autònomes: 97h Equip docent: Josep Basora & Francesc Morera Assignatura de caràcter optatiu que forma part de la matèria “Entorns del Disseny i de les arts” del 1r semestre de 4rt curs. És una assignatura teòrica-pràctica que complementa el taller es-pecífic de la Menció de Comunicació Visual. OBJECTIUS És una assignatura teòrica-pràctica que complementa el taller específic de la Menció de Comu-nicació Visual. La tipografia és una part essencial en la majoria dels missatges que vehicula la Comunicació Visual. El nostre sistema d’escriptura s’ha anat formant al llarg dels segles, on hi ha hagut una evolució dels nostres signes, primer cal∙ligràfica i després tipogràfica. En aquests moments els nous mitjans i suports intervenen cada cop més en l’organització de la comunicació tipogràfica. Entendre el funcionament del missatge tipogràfic, conèixer la forma de la lletra i les eines i mit-jans per a treballar amb tipografia és indispensable per a tot aquell que es vulgui dedicar a la comunicació visual. El taller de tipografia suposa l’estudi de les possibilitats expressives de la tipografia, així com l’aprofundiment en les normes del seu ús, a més de l’observació de la seva història, reflex de les diferents èpoques i professionals que han intervingut en el seu desenvolupament. COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES E04. Analitzar el context sociocultural contemporani, en permanent transformació, i implicar-se en ell des del treball propi en el camp de les arts i/o els dissenys. RA1 (E04.30). Reconèixer l'origen i el desenvolupament històric dels signes de representació dels missatges escrits, en els seus vessants conceptual, formal i tècnica. E07. Aplicar les tècniques i les tecnologies adequades en funció del treball que es realitza en el camp de les arts i/o els dissenys. RA2 (E07.20). Descriure el funcionament del missatge tipogràfic, els seus atributs formals i dife-renciar les eines i mitjans empleats per materialitzar-lo. RA3 (E07.21). Donar forma al missatge tipogràfic atenent als seus aspectes comunicatius, sim-bòlics i denotatius, tant a través de diverses formes —cal·ligrafia, lettering i disseny tipogràfic— com de diferents recursos mecànics, digitals i manuals. RA4 (E07.22). Organitzar el missatge tipogràfic per mitjà de la composició i la jerarquització for-mal de l'entorn gràfic en el qual s'integra. RA5 (E07.23). Donar forma al missatge tipogràfic atenent al tipus de publicació al que va desti-nat, a la seva funció i a la tipologia del seu destinatari-lector.

M13. PRÀCTIQUES EXTERNES CODI: 50331 DESCRIPCIÓ DE LA MATÈRIA: L'assignatura està orientada al coneixement dels diferents àm-bits professionals d'actuació de les arts i els dissenys: despatxos professionals, tallers, museus, centres de cultura, administració pública i fundacions. La realització de pràctiques per part de l'alumnat es regularà mitjançant convenis amb aquests particulars i institucions públiques. En aquest marc es preveu que l'alumnat pugui participar en grups de treball, tant en l'àmbit d'exe-cució de projectes d'art o de disseny, en treballs de documentació i en projectes de recerca d'índole diversa. Les pràctiques externes seran tutoritzades per un professor. L'assignatura està orientada al coneixement dels diferents àmbits professionals d'actuació de les arts i els dissenys: despatxos professionals, tallers, museus, centres de cultura, administra-ció pública i fundacions. La realització de pràctiques per part de l'alumnat es regularà mitjançant convenis amb aquests particulars i institucions públiques. En aquest marc es preveu que l'alum-nat pugui participar en grups de treball, tant en l'àmbit d'execució de projectes d'art o de dis-seny, en treballs de documentació i en projectes de recerca d'índole diversa. Les pràctiques externes seran tutoritzades per un professor. OBJECTIUS L'objectiu de les estades de pràctiques a les entitats col·laboradores és que lálumnat pugui aplicar, ampliar i completar els coneixements adquirits en la formació acadèmica, afavorint l'ad-quisició de competències que els preparin per a l'exercici de les activitats professionals, facilitin la seva empleabilitat i fomentin la seva capacitat d'empreneduria. La realització de les pràctiques acadèmiques externes respon a la necessitat de: a) Contribuir a la formació acadèmica integral dels estudiants complementant-ne l’aprenentatge teòric i pràctic. b) Facilitar el coneixement de la metodologia de treball adequada a la realitat professional amb la qual es trobaran en integrar-se al món laboral. c) Afavorir el desenvolupament de competències tècniques i metodològiques, personals i parti-cipatives, així com contribuir al creixement personal de l’estudiant. d) Afavorir els valors de la innovació, la creativitat i l’emprenedoria. e) Afavorir la inserció laboral de l’alumnat. COMPETÈNCIES TRANSVERSALS DE LA MATÈRIA T06. Treballar de forma col·laborativa, multidisciplinar i transdisciplinar. T06.1. Distribuir els rols en un entorn col·lectiu de treball derivat d'un projecte segons habilitats i disciplines implicades. T06.2. Treballar de forma horitzontal i creuada en entorns col·laboratius com a font de desenvo-lupament personal i grupal.

M13.1. PRÀCTIQUES EXTERNES Codi: 200806 Crèdits: 12 ECTS Matèria: Pràctiques externes Curs: Quart curs. Segon semestre Caràcter: Formació optativa Tutor: Jordi Encinas COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES E07. Aplicar les tècniques i les tecnologies adequades en funció del treball que es realitza en el camp de les arts i/o els dissenys. RA1 (E07.37). Utilitzar correctament els instruments tècnics i tecnològics en funció d'un objectiu concret. RA2 (E07.38). Portar a la pràctica les competències tècniques i tecnològiques pròpies de les arts i dels dissenys. RA3 (E07.39). Aplicar recursos del mitjà de les arts i dels dissenys durant el període de pràcti-ques, tant a nivell tècnic com material. E11. Treballar de forma coherent amb diferents metodologies per afrontar situacions diverses en el desenvolupament del projecte propi. RA4 (E11.8). Utilitzar la diversitat metodològica en funció d'un objectiu concret. E15. Planificar i controlar les fases d'un projecte en el camp de les arts i/o els dissenys prenent decisions en funció d'agents externs, condicionants del context i les pròpies limitacions. RA5 (E15.22). Prendre decisions en relació amb els processos o treballs al seu càrrec. RA6 (E15.23). Gestionar correctament el temps i els recursos en els encàrrecs rebuts durant la pràctica. E17. Identificar i valorar la incidència dels resultats del treball personal en el context social, cul-tural i professional. RA7 (E17.17). Situar el treball pràctic en un context, social, econòmic i cultural concret. RA8 (E17.18). Identificar l'impacte social, econòmic, ecològic i cultural de l'activitat professional, i actuar en conseqüència.

M14. TEORIA I CRÍTICA CODI: 50336 DESCRIPCIÓ DE LA MATÈRIA: Aquesta matèria és de caràcter optatiu i de metodologia teòrico-pràctica. S'entén la pràctica, llavors, com una dimensió articulada amb les de teoria, praxi i poie-sis, en relació amb les situacions, processos i contextos que s'aborden i en els quals aquesta articulació es dóna. Sobre la base d'això, l'objectiu general de la matèria és proposar diferents camps en els quals el pensament i el discurs crític es confronten i s'articulen amb les pràctiques de les arts i els dissenys contemporanis. En les sis assignatures que composen la matèria s'abordaran els fonaments i pràctiques de la crítica de l'art i del disseny en la seva dimensió d'obertura dels significats i implicacions de l'objecte cultural; s'introduirà als/les alumnes en les eines i metodologies de les pedagogies dels segles XX-XXI i la seva interacció amb les arts i els dissenys; s'abordaran principis i perspectives tant ètiques i ecosocials en i a través de l'àmbit de la creació; es facilitaran eines per a l'anàlisi i projecció de tendències. COMPETÈNCIES TRANSVERSALS DE LA MATÈRIA T01. Escoltar activament valorant les aportacions alienes per a la construcció dels propis posi-cionaments. T01.1. Construir posicionament i criteri propis tant a partir del seu treball com a partir del diàleg amb altres propostes o agents. T01.2. Reconèixer les qualitats del treball dels altres com a font d'aprenentatge. T03. Gestionar eficientment el temps i els recursos. T03.1. Organitzar i gestionar de forma autònoma els temps en els processos d'aprenentatge i en el seu itinerari formatiu en el grau. T03.2. Gestionar de forma eficient els recursos que estan implicats en els processos d'aprenen-tatge, tant els que li han estat facilitats com els que de forma autònoma adquireix. T04. Exercir el posicionament personal i les capacitats crítiques i autocrítiques en processos de transformació del context. T04.1. Revisar el seu procés de treball a partir de criteris tant pedagògics com d'originalitat. T05. Comunicar i expressar-se eficaçment, tenint en compte el destinatari i el mitjà. T05.1. Organitzar les idees i transmetre-les amb eficiència i creativitat. T05.2. Triar el mitjà adequat a cada situació comunicativa. T06. Treballar de forma col·laborativa, multidisciplinar i transdisciplinar. T06.1. Distribuir els rols en un entorn col·lectiu de treball derivat d'un projecte segons habilitats i disciplines implicades. T06.2. Treballar de forma horitzontal i croada en entorns col·laboratius com a font de desenvo-lupament personal i grupal.

M14.1. CRÍTICA DE L’ART Codi: 200779 Crèdits: 6 ECTS Matèria: TEORIA I CRÍTICA Curs: Quart curs. Segon semestre Caràcter: Formació optativa Hores de dedicació: 150h Hores lectives: 53h Hores autònomes: 97h Equip docent: ANTONIO ONTAÑÓN Aquesta assignatura planteja diferents mirades sobre la critica d’art: la seva importància histò-rica en relació amb l’art d’avantguarda i la situació actual. Però a més dona als estudiants eines conceptuals i metodològiques que els permet produir continguts crítics en els diferents àmbits de l’art contemporani. OBJECTIUS Facilitar recursos conceptuals d’anàlisi, d’interpretació i de producció dels fenòmens artístics. L’objectiu és donar una visió global i plural als estudiants de l’entorn professional del crític d’art. També es pretén desenvolupar en l’alumne una capacitat crítica sensible cap els múltiples nivells del debat actual sobre l’art. És una assignatura que també pretén incentivar la producció de continguts crítics per a la revista In Media Res Magazine. https://inmediaresmagazine.wordpress.com/ Aquesta revista de pen-sament crític incorpora també continguts d’interès sobre la vida de l’Escola Massana i també es fa una edició en paper amb una selecció dels articles més destacats de l’edició digital. D’altra banda també és un objectiu important la relació amb els estudiants i professors del Grau de Periodisme de la UAB que aporten una visió diferent dels mateixos temes i fan possible un diàleg molt enriquidor. COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES E03. Llegir, escriure i parlar de forma posicionada i crítica en i des dels entorns de treball de les arts i els dissenys, i emprar aquests recursos com un factor de construcció personal. RA1 (E03.25). Demostrar autonomia en l'argumentació i en l'estructura textual-oral del discurs propi. RA2 (E03.26). Demostrar autonomia i iniciativa en els processos d'intervenció en un debat. E06. Assenyalar i descriure vincles entre teoria i experiència en el treball propi a partir de l'aco-tació de problemes i evidències en el context sociocultural i de la proposta d'hipòtesi. RA3 (E06.14). Plantejar i desenvolupar discursos i pràctiques crítiques i problematitzadores a partir de l'acostament i interacció amb objectes i praxis de les arts i els dissenys contemporanis. RA4 (E06.17). Emprar els fonaments teòrics i pràctics de l'exercici de la crítica i la seva relació dialèctica permanent amb la producció contemporània de les arts i els dissenys. E09. Aplicar tant el vocabulari específic com els llenguatges expressius i comunicatius implicats en la recerca pròpia. RA5 (E09.8). Emprar amb sentit crític conceptes específics de l'àmbit pràctic i teòric de les arts i els dissenys. RA6 (E09.9). Emprar conceptes procedents de camps de saber diversos (filosofia, ciències so-cials, ciència i tecnologia, pedagogia, etc.) de forma posicionada i segons les necessitats del treball propi. E14. Identificar i aplicar els elements bàsics d'un procés d’exploració i anàlisi en un camp con-cret de les arts i el disseny. RA7 (E14.28). Emprar eines i recursos d’exploració i anàlisi documental per a l'exercici de la crítica de l'art i del disseny.

M14.2. DIDÀCTICA I PEDAGOGIA Codi: 200782 Crèdits: 6 ECTS Matèria: TEORIA I CRÍTICA Curs: Quart curs. Segon semestre Caràcter: Formació optativa Hores de dedicació: 150h Hores lectives: 53h Hores autònomes: 97h Equip docent: Montse Romaní Davant el que han estat els discursos dominants en l‘educació, que avui es manifesten insufici-ents, trobem una àmplia varietat de models, teories i pràctiques pedagògiques que al tombant

de segle han aportat corrents innovadores al context educatiu actual. En aquest sentit, Barce-lona ha experimentat un increment d’iniciatives sorgides de les connexions entre l’educació i l’art, que exploren i posen en pràctica un seguit de metodologies d’aprenentatge alternatives dins i fora de l’escola i l’acadèmia. Ja sigui en l’educació reglada com en l’educació informal, aquestes pedagogies apunten a restituir els valors de la participació democràtica, del sentit co-munitari i de la pràctica dialògica. Aprofitant aquest context, en aquesta assignatura combina-rem la relectura de les pedagogies progressistes que han marcat el segle XX amb el treball de camp de diferents propostes que avui aborden nous horitzons educatius i noves formes d’en-senyar i aprendre. L’objectiu final és treballar en estreta col·laboració amb algunes d’aquestes experiències que tenen lloc a la ciutat, afavorint l’intercanvi entre l’alumnat i els professionals de l’educació. OBJECTIUS - Proporcionar eines teòriques i metodològiques que permetin l’alumnat una interpretació refle-xiva i argumentada del context educatiu en el que s’inscriu. - Conèixer i comprendre les aportacions dels models dominants en l’educació i en particular en l’ensenyament de les arts i el disseny, així com les dels models pedagògics que els han proble-matitzat amb la generació de nous imaginaris, metodologies i pràctiques d’aprenentatge. - Proporcionar una genealogia històrica, política i cultural que reconegui la relació entre l’edu-cació i l’emancipació. - Oferir una visió global i plural de l’entorn professional de la pedagogia. - Treballar des d’un paradigma que superi la divisió entre teoria i pràctica en el camp de l’edu-cació sobre les arts i el disseny. - Incentivar a l’aula la producció de sabers com una pràctica col·lectiva. - Incentivar el treball en grup i col·laborativament entre els alumnes i amb altres persones. - Fomentar en l’alumnat una actitud responsable i autònoma pel que fa al propi aprenentatge. - Incentivar la capacitat reflexiva i una actitud crítica en el diàleg i intercanvi d’idees durant el procés d’aprenentatge. - Aprendre a realitzar una recerca de referents, materials i altres recursos necessaris per dur a terme els treballs de l’assignatura. COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES E03. Llegir, escriure i parlar de forma posicionada i crítica en i des dels entorns de treball de les arts i els dissenys, i emprar aquests recursos com un factor de construcció personal. RA1 (E03.25). Demostrar autonomia en l'argumentació i en l'estructura textual-oral del discurs propi. RA2 (E03.26). Demostrar autonomia i iniciativa en els processos d'intervenció en un debat. E06. Assenyalar i descriure vincles entre teoria i experiència en el treball propi a partir de l'aco-tació de problemes i evidències en el context sociocultural i de la proposta d'hipòtesi. RA3 (I06.14). Plantejar i desenvolupar discursos i pràctiques crítiques i problematitzadores a partir de l'acostament i interacció amb objectes i praxis de les arts i els dissenys contemporanis. RA4 (E06.16). Reconèixer els eixos històrics i genealògics de les pedagogies dels segles XX-XXI, així com la seva articulació amb les arts i els dissenys. E09. Aplicar tant el vocabulari específic com els llenguatges expressius i comunicatius implicats en la recerca pròpia. RA5 (E09.8). Emprar amb sentit crític conceptes específics de l'àmbit pràctic i teòric de les arts i els dissenys. RA6 (E09.9). Emprar conceptes procedents de camps de saber diversos (filosofia, ciències so-cials, ciència i tecnologia, pedagogia, etc.) de forma posicionada i segons les necessitats del treball propi. E14. Identificar i aplicar els elements bàsics d'un procés d’exploració i anàlisi en un camp con-cret de les arts i el disseny. RA7 (E14.26). Emprar metodologies de treball i anàlisi procedents de les pedagogies crítiques. M14.3. ECOSOCIOLOGIA Codi: 104716 Crèdits: 6 ECTS Matèria: TEORIA I CRÍTICA Curs: Quart curs. Segon semestre Caràcter: Formació optativa Hores de dedicació: 150h Hores lectives: 53h Hores autònomes: 97h Equip docent: Jesús Ángel Prieto La finalitat d'aquesta assignatura és que en tant que formalitzadors i creadors d’espais, objectes i imatges, hem de compartir una visió holística de l’entorn social i ambiental per al que treballem. La crisi social i climàtica en la que estem immersos ha de formar part de la formació i el debat entre dissenyadors, artistes i artesans: necessitem unes arts implicades. OBJECTIUS En aquesta matèria tractarem d’informar-nos i debatre sobre els elements claus de l’entorn me-diambiental i social, entenent que tot creador de formes i de imatges, no pot treballar sense una actitud elaborada sobre aquests temes. Responsabilitat i compromís son claus, així com una capacitat analítica i crítica de caràcter global que sàpiga actuar localment. Voldríem reflexionar sobre la consciència de classe i la consciència d’espècie. COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES E03. Llegir, escriure i parlar de forma posicionada i crítica en i des dels entorns de treball de les arts i els dissenys, i emprar aquests recursos com un factor de construcció personal. RA1 (E03.25). Demostrar autonomia en l'argumentació i en l'estructura textual-oral del discurs propi. RA2 (E03.26). Demostrar autonomia i iniciativa en els processos d'intervenció en un debat. E06. Assenyalar i descriure vincles entre teoria i experiència en el treball propi a partir de l'aco-tació de problemes i evidències en el context sociocultural i de la proposta d'hipòtesi. RA3 (E06.14). Plantejar i desenvolupar discursos i pràctiques crítiques i problematitzadores a partir de l'acostament i interacció amb objectes i praxis de les arts i els dissenys contemporanis. RA4 (E06.15). Reflexionar críticament entorn dels desenvolupaments i crisis del capitalisme, així com sobre la seva interacció amb la crisi mediambiental, a partir de conceptualitzacions i gene-alogies referents a les formes socials i de subjectivitat, classe i espècie. E09. Aplicar tant el vocabulari específic com els llenguatges expressius i comunicatius implicats en la recerca pròpia. RA5 (E09.8). Emprar amb sentit crític conceptes específics de l'àmbit pràctic i teòric de les arts i els dissenys. RA6 (E09.9). Emprar conceptes procedents de camps de saber diversos (filosofia, ciències so-cials, ciència i tecnologia, pedagogia, etc.) de forma posicionada i segons les necessitats del treball propi. E14. Identificar i aplicar els elements bàsics d'un procés d’exploració i anàlisi en un camp con-cret de les arts i el disseny. RA7 (E14.25). Emprar diferents metodologies i recursos d’exploració i anàlisi propis de les cièn-cies socials, del camp cientificotècnic i de les arts i els dissenys per a l'estudi i anàlisi crítica del context ecosocial.

M15. TEORIA I ENTORN CODI: 50333 DESCRIPCIÓ DE LA MATÈRIA: Aquesta matèria és de caràcter optatiu i de metodologia teòrico-pràctica. S'entén la pràctica, llavors, com una dimensió articulada amb les de teoria, praxi i poie-sis, en relació amb les situacions, processos i contextos que s'aborden i en els quals aquesta articulació es dóna. En base a això, l'objectiu general de la matèria és posar èmfasi en diferents camps d'acció en els quals l'entorn adquireix una especial rellevància i condició per al desenvolupament de les arts i els dissenys ja sigui en la seva dimensió aplicada, investigadora com en les de gestió, circula-ció, distribució i exhibició. En les sis assignatures que composen la matèria s'abordaran espais, lògiques, xarxes i plata-formes tant de gestió cultural com de difusió de les arts i els dissenys; s'introduirà als/les alum-nes en la pràctica del relat curatorial en la seva dimensió mediadora, creadora i implicada amb el context creatiu contemporani; es reforçarà la seva condició investigadora mitjançant l'ocupa-ció de l'anticipació i els principis dels estudis del futur; s'abordaran eines i metodologies dels camps específics de la direcció creativa i artística. COMPETÈNCIES TRANSVERSALS DE LA MATÈRIA T01. Escoltar activament valorant les aportacions alienes per a la construcció dels propis posi-cionaments. T01.1. Construir posicionament i criteri propis tant a partir del seu treball com a partir del diàleg amb altres propostes o agents. T01.2. Reconèixer les qualitats del treball dels altres com a font d'aprenentatge. T03. Gestionar eficientment el temps i els recursos. T03.1. Organitzar i gestionar de forma autònoma els temps en els processos d'aprenentatge i en el seu itinerari formatiu en el grau. T03.2. Gestionar de forma eficient els recursos que estan implicats en els processos d'aprenen-tatge, tant els que li han estat facilitats com els que de forma autònoma adquireix. T04. Exercir el posicionament personal i les capacitats crítiques i autocrítiques en processos de transformació del context. T04.1. Revisar el seu procés de treball a partir de criteris tant pedagògics com d'originalitat. T05. Comunicar i expressar-se eficaçment, tenint en compte el destinatari i el mitjà. T05.1. Organitzar les idees i transmetre-les amb eficiència i creativitat. T05.2. Triar el mitjà adequat a cada situació comunicativa. T06. Treballar de forma col·laborativa, multidisciplinar i transdisciplinar. T06.1. Distribuir els rols en un entorn col·lectiu de treball derivat d'un projecte segons habilitats i disciplines implicades. T06.2. Treballar de forma horitzontal i creuada en entorns col·laboratius com a font de desenvo-lupament personal i grupal.

M15.1. COMISSARIAT D’EXPOSICIONS Codi: 200778 Crèdits: 6 ECTS Matèria: Teoria i entorn Curs: Quart curs. Segon semestre Caràcter: Formació optativa Hores de dedicació: 150h Hores lectives: 53h Hores autònomes: 97h Equip docent: David G. Torres L'assignatura planteja una anàlisi de la figura del comissari en l'ecosistema de la cultura i l'art contemporanis. En les últimes dècades del segle XX es va produir una implosió de l'estructura institucional de la cultura: es van construir, van renovar i van ampliar museus, centres d'art, cen-tres culturals, galeries, biennals, etc. En aquest context institucional apareix i es desenvolupa la figura del comissari d'exposicions com un agent que omple de continguts els espais de les insti-tucions. El comissari d'exposicions: Duu a terme una activitat híbrida, que traça ponts entre la producció cultural i el públic. Exerceix una feina de mediació i al mateix temps la seva pràctica es relaciona amb l'escriptura i la reflexió sobre la producció cultural. Desenvolupa un vessant creatiu i es relaciona i identifica directament amb algunes pràctiques artístiques. Molts productors culturals han fet del retalla i enganxa o de la citació una part fona-mental del seu treball continuant així la llarga tradició de la cultura contemporània ancorada en el collage i el ready-made. I el comissariat, com un discurs o idees embastades a través de les produccions d'uns altres, també pot ser vist des de l'òptica de la cita i el apropiacionisme. OBJECTIUS Analitzar el paper del comissari des de diferents vessants: Des d'un vessant corporatiu: com un agent en el tramat institucional de la cultura que exerceix funcions discursives, però també de poder i de relació entre agents culturals, institucions i públic, que treballa des de la institució o per a la institució. Des d'un vessant professional: en el desenvolupament de tasques que estan properes al crític d'art (l'escriptura), a l'investigador (la selecció d'obres, textos, artistes, etc.), a l'educador (en la mediació amb el públic) Des d'un vessant transversal: en considerar la pràctica del comissariat no únicament des de l'exposició, sinó en l'edició, l'escriptura, el samplejat de continguts, la web… Des d'un vessant conceptual: com un creador que recupera elements definidors de les avant-guardes com l’apropiacionisme o la mort de l'autor. Aprofundir en la noció d'autor contemporani sobre la base de recursos com el cut&paste i la referència al ready-made. Entendre i aplicar en el propi treball de l'alumne processos contemporanis que relacionen la cre-ativitat estesa en l'època de la interconectividad amb icones de l'avantguarda com Joseph Beuys i Duchamp. Oferir eines a l'alumne pel desenvolupament dels seus projectes curatorials i entendre el treball propi en un context de referències i relacions. Desenvolupar en el marc de l’assignatura un projecte curatorial. COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES E02. Analitzar i relacionar teories, conceptes i sabers de les diverses àrees de coneixement (so-cials, científiques, de les arts i dels dissenys). RA1 (E02.41). Transformar els seus coneixements d'història i de tendències contemporànies de les arts i els dissenys en propostes de relat curatorial. E16. Fer propostes específiques en el camp de les arts i dels dissenys, així com saber formalit-zar-les, aplicant estratègies, mètodes, instruments i llenguatges adequats a cada situació i con-text. RA2 (E16.25). Identificar l'acció i les eines del comissariat en la seva dimensió híbrida, media-dora, textual, reflexiva, creadora i relacionada i implicada intrínsecament amb les pràctiques de les arts i els dissenys. E17. Identificar i valorar la incidència dels resultats del treball personal en el context social, cul-tural i professional. RA3 (E17.19). Construir relats curatorial entorn de les arts i els dissenys tenint en compte el context d'exhibició, circulació o recepció d'aquestes mateixes.

15.2. GESTIÓ CULTURAL Codi: 200704 Crèdits: 6 ECTS Matèria: Teoria i entorn Curs: Quart curs. Segon semestre Caràcter: Formació optativa Hores de dedicació: 150h Hores lectives: 53h Hores autònomes: 97h Equip docent: Pep Dardanyà Disseny, producció i gestió de projectes culturals és una assignatura optativa de quart que forma part de la matèria TEORIA I ENTORN conjuntament amb les assignatures obligatòries (OB). Amb les assignatures de la Matèria TEORIA I CONTEXT, les assignatures Estètica i Art i Disseny Con-temporani i el TFC ( Treball Final de Grau), completen les competències l’obtenció del títol de GRAU en ARTS I DISSENY. OBJECTIUS Facilitar recursos d’anàlisi i d’interpretació de la societat contemporània i de les seves manifes-tacions i produccions culturals a partir del coneixement de les diferents institucions i els seus models de gestió en l’àmbit de les arts visuals i el disseny contemporani. L’objectiu és fer en-tendre als estudiants d’art i de disseny la importància del coneixement de les eines de gestió pel seu desenvolupament professional, cara a una millor comprensió dels processos els quals determinen en bona part el context de recerca, de producció i de mercat on es desenvolupa l’art i el disseny. COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES E02. Analitzar i relacionar teories, conceptes i sabers de les diverses àrees de coneixement (so-cials, científiques, de les arts i dels dissenys). RA1 (E02.44). Identificar diferents plataformes, estratègies de producció i models de gestió i comunicació en relació a projectes culturals en el camp de les arts i els dissenys. E16. Fer propostes específiques en el camp de les arts i dels dissenys, així com saber formalit-zar-les, aplicant estratègies, mètodes, instruments i llenguatges adequats a cada situació i con-text. RA2 (E16.28). Utilitzar eines pròpies de la gestió cultural en el marc de comprensió dels proces-sos que determinen el context de recerca, producció i de mercat en el qual es desenvolupen les arts i els dissenys. E17. Identificar i valorar la incidència dels resultats del treball personal en el context social, cul-tural i professional. RA3 (E17.22). Reconèixer els principals agents articuladores del context cultural local i global.

15.3. INNOVACIÓ I ANTICIPACIÓ Codi: 104719 Crèdits: 6 ECTS Matèria: Teoria i entorn Curs: Quart curs. Segon semestre Caràcter: Formació optativa Hores de dedicació: 150h Hores lectives: 53h Hores autònomes: 97h Equip docent: Jesús Maria Galech Assignatura de caràcter optatiu que forma part de la matèria “Teoria i context” del 2n semestre de 4t curs. Busca donar a l'alumne una base per entendre el present de la innovació, tant en l'àmbit de les arts, les arts aplicades i el disseny, com en el tecnocientífic i social, que li permeti situar-se en aquest context i poder especular i anticipar situacions futures. OBJECTIUS Es tracta de que l'estudiant desenvolupi una actitud crítica, reflexiva, contrastada i raonada so-bre la seva contemporaneïtat i els possibles futurs de la societat, de manera que tingui l'habilitat d'innovar amb les seves propostes i d'anticipar allò que vindrà en la seva àrea d'interès. COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES E02. Analitzar i relacionar teories, conceptes i sabers de les diverses àrees de coneixement (so-cials, científiques, de les arts i dels dissenys). RA1 (E02.42). Aplicar el concepte d'innovació, així com els plantejaments, recursos i metodolo-gies dels anomenats estudis del futur. E16. Fer propostes específiques en el camp de les arts i dels dissenys, així com saber formalit-zar-les, aplicant estratègies, mètodes, instruments i llenguatges adequats a cada situació i con-text. RA2 (E16.26). Investigar i emprar recursos d'anticipació com a eina per traçar línies de futur. E17. Identificar i valorar la incidència dels resultats del treball personal en el context social, cul-tural i professional. RA3 (E17.20). Integrar el coneixement del present comprès com a futur del passat materialitzat, en el marc de treball d'innovació i anticipació en arts i disseny.

15.4. PLATAFORMES DE DIFUSIÓ Codi: 104718 Crèdits: 6 ECTS Matèria: Teoria i entorn Curs: Quart curs. Segon semestre Caràcter: Formació optativa Hores de dedicació: 150h Hores lectives: 53h Hores autònomes: 97h Equip docent: Núria Gómez Gabriel Encarada als estudis de la recepció, aquesta assignatura presenta un espai d’anàlisi i discussió al voltant de la continua circulació de continguts i la seva posada en escena en relació al context de creació contemporània. La distribució, entesa com el moviment de forces d'una mercaderia des del seu lloc de producció fins al seu lloc de consum, és sovint un espai-temps difús i opac part d'una xarxa d'intermediaris que afecten al valor d'aquesta mercaderia. Tanmateix, avui la noció de difusió es defineix per un incessant circulacionisme que remet al paradigma en què la utopia d'internet ha estat substituïda per un món immaterial i líquid de dades, emocions i capital interconnectat. OBJECTIUS Genèrics: Conèixer el valor de la difusió, mediació i distribució en el context socioeconòmic actual. Entendre la xarxa de relacions de les diferents economies de l’art. Dur a terme una aproximació a l’àmbit de la creació des d’una perspectiva sistemàtica: produc-tors, consumidors, divulgadors, curadors, crítics, museus, fundacions, altres institucions.

Identificar quines són les plataformes de difusió del context local-global en relació a l’art/dis-seny. Conèixer quins són els valors de l’art en relació a la seva posada en circulació. Aproximar les teories crítiques contemporànies sobre el contagi i els afectes. Pensar els públics des d’una perspectiva transhistòrica. Exercici 1 Abordar una fórmula de presentació en públic de les línies de treball de l’alumne i fomentar la capacitat expressiva en la definició dels seus treballs. Potenciar la capacitat de l’alumne en la presa de contacte amb el seu context professional. Elaborar una estratègia de difusió i distribució dels treballs realitzats per l’alumne. Exercici 2 Comprendre les idees d’un assaig teòric i posar-les en relació amb els interessos professionals de l’alumne. Fomentar la discussió i el treball en equip. COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES E02. Analitzar i relacionar teories, conceptes i sabers de les diverses àrees de coneixement (so-cials, científiques, de les arts i dels dissenys). RA1 (E02.45). Identificar els anomenats estudis de la recepció, així com les implicacions i con-seqüències de les relacions de força implicades en la distribució cultural i econòmica en l'escena de la creació contemporània. E16. Fer propostes específiques en el camp de les arts i dels dissenys, així com saber formalit-zar-les, aplicant estratègies, mètodes, instruments i llenguatges adequats a cada situació i con-text. RA2 (E16.29). Investigar les formes de difusió i distribució dels seus propis projectes des del marc de la seva especificitat, funció, interès, destinataris i objectius.

E17. Identificar i valorar la incidència dels resultats del treball personal en el context social, cul-tural i professional. RA3 (E17.23). Reconèixer el valor de la difusió, la mediació i la distribució en el context socioe-conòmic i cultural, alhora que comprendre la dimensió sistèmica i circular de les xarxes i plata-formes de difusió de les arts i els dissenys. RA4 (E17.24). Reflexionar sobre els públics des d'una perspectiva històrica i contextualment situada.

TALLERS Els tallers són espais oberts de lliure accés dels alumnes on poden desenvolupar tècnicament projectes; pensats per donar suport als treballs que ha de realitzar els alumnes en tallers de projectes i assignatures diverses i estan equipats amb l’utillatge necessari per a treballar amb diversos materials i tècniques. Són tallers dirigits i supervisats per professors de taller, aquests professors, que són experts en les tècniques que es practiquen a cada taller, organitzaran i dirigiran el funcionament del taller. Tenint en compte les diverses característiques d’aquests tallers, en cada un d’ells s’establiran unes normes i mecanis-mes de funcionament. A l’inici de cada quadrimestre es faran sessions d’introducció al funcionament del taller, on s’en-senyarà als alumnes les operacions bàsiques, i les normes de funcionament, ordre i utilització del divers utillatge i del taller en general. El professor registrarà els alumnes que hagin cursat aquestes sessions. L’alumne que no hagi assistit a aquestes classes no podrà, sense l’autorització del professor responsable, utilitzar el taller. L’alumne es farà responsable de la utilització de materials, eines i utillatge del taller.

TALLER D’ARTS GRÀFIQUES Lloc: aula 074 Descripció: Tècniques gràfiques (gravat, linòleum, fotopolímers, xilografia…) Desen-volupament d’una imatge, traç, textura, gofrat sobre un suport original per obtenir una estampa sobre paper en un procés d’estampació i amb la possibilitat de fer una edició (sèrie d’estampes del suport original nu-merades i firmades). Accions/operacions bàsiques — Incisions. Materials més utilitzats: Coure, zinc, metacrilat, paper de gravat, aiguar-ràs, vernís, tintes Eines i maquinària emprada: Punta de gravar, tòrcul Temporització aproximada: De 3 a 6 hores — Textures Materials més utilitzats: Cartró, paper de gravat, paper d’alumini, cola d’impacte, tintes, aiguarràs Eines i maquinària emprada: Tòrcul Temporització aproximada: 1 hora, estampació 24 h després — Tampons, formes planes retallables Materials més utilitzats: Cartró, silicona, gomaeva, plàstic, paper de gra-vat, tintes, aiguarràs Eines i maquinària emprada: Corrons, premsa vertical Temporització aproximada: 1 a 3 hores — Linòleum, xilografia (imatges planogràfiques) Materials més utilitzats: Linòleum, tauler, paper de gravat, tintes, aiguar-ràs Eines i maquinària emprada: Gúbies, premsa vertical, tòrcul, corrons Temporització aproximada: 1 a 6 hores depenent de la mida — Relleus i gofrats Materials més utilitzats: Cartró, cola paper, paper de gravat Eines i maquinària emprada: Tòrcul Temporització aproximada: De 1 a 3 hores — Monotips Materials més utilitzats: Suport, paper de gravar, tintes, pinzell, pintura l’oli, aiguarràs Eines i maquinària emprada: Tòrcul, pinzells Temporització aproximada: De 1 a 3 hores — Aiguafort i aiguatinta (línia i taca) Materials més utilitzats: Planxa de zinc, puntes de gravat, paper de gra-vat, vernissos, tintes, aiguarràs Eines i maquinària emprada: Tòrcul, bany d’àcid nítric rebaixat amb ai-gua Temporització aproximada: De 6 a 12 hores — Carborúndum Materials més utilitzats: Suport de metall o de fusta (3 mil·límetres gruix), paper de gravat, tintes, araldit, aiguarràs Eines i maquinària emprada: Tòrcul Temporització aproximada: De 3 a 6 hores Observacions El taller disposa de material fungible com tintes, aiguarràs, draps, paper secant, assecador, àcid nítric, vernissos, carborúndum, pinzells, puntes de gravar… L’alumne ha de portar el paper per fer les estampes, i els suports (planxa de zinc, de coure, cartró, silicona, metacrilat…) i un davantal. Nombre d’alumnes màxim que pot haver al taller: 10

TALLER D’ESMALTS SOBRE METALL Lloc: aula 057 Descripció: Apropar a l’alumne a un de tants oficis que van quedant relegats a l’oblit. A través del coneixement de la tècnica explorarem camps infinits de cre-ativitat, potenciarem la concentració i la lentitud en mig d’infinitat de co-lors, transparències i formes on el foc en serà el protagonista principal per consolidar les infinites partícules de matèria vítria polvoritzades que és la base de l’esmalt. Accions/operacions bàsiques — Preparar el metall: tallar, guillotinar, serrar, embotir, doblegar Materials més utilitzats: Coure de diferents gruixos, acer (menys habitual) Eines i maquinària emprada: Tisores, guillotina, serra d’arc, martells, car-gol

Temporització aproximada: Depèn de la peça i la complexitat. De 5 a 40 min aprox. — Netejar el metall Materials més utilitzats: Coure i bicarbonat Eines i maquinària emprada: Espàtules, forns Temporització aproximada: 10 min aprox. — Tria i neteja del color (voluntari) Materials més utilitzats: Esmalt en pols (opacs i transparents) Eines i maquinària emprada: Morter, mà de morter, aigua, aigua des-til·lada Temporització aproximada: 1 hora aprox. — Esmaltar amb pinzell Materials més utilitzats: Esmalt en pols (opacs i transparents) Eines i maquinària emprada: Pinzells de pèl de marta, diminutes espàtu-les i forn Temporització aproximada: Depèn de la peça — Esmaltar amb sedàs Materials més utilitzats: Esmalt en pols (opacs i transparents), goma tra-gacant Eines i maquinària emprada: Sedàs, espàtula i forn Temporització aproximada: Depèn de la peça — Enfornar Materials més utilitzats: Coure, esmalt Eines i maquinària emprada: Forn (entre 700º i 900ºC) Temporització aproximada: D’1 a 5 min — Esmaltar i dibuixar Materials més utilitzats: Esmalt, vitri i coure, parafina Eines i maquinària emprada: Pinzell o sedàs o espàtula i forn Temporització aproximada: Depèn de la peça Observacions A més a més d’aquesta breu descripció es poden aplicar moltes altres tècniques (estampació, textures, passats de foc, envanets, rebaixat a l’àcid, etc). El taller disposa de tot el material però de l’esmalt i el metall se’n farà càrrec l’alumne. Nombre d’alumnes màxim que pot haver al taller: 12

TALLER DE CERÀMICA I TORN Lloc: aula 077 Descripció: L'objectiu és assessorar i ajudar a trobar solucions en la construcció i materialització d'objectes des de l'àmbit de la morfologia, l’expressivitat, la funcionalitat… dins de la singularitat del llenguatge i procés ceràmic però amb una mirada oberta amb intervenció si cal d'altres materials o conceptes que potenciïn el resultat final. Definició del procés: propietats dels materials, tècniques de construcció, manipulació de les superfícies, assecatge, cocció de l'argila (bescuit) i cocció dels òxids, engalbes, vi-driats… Accions/operacions bàsiques — Tècniques de construcció: Marrells, pessic, pressió… Materials més utilitzats: Argiles de diferents propietats en funció dels ob-jectius i materialització de l’objecte Eines i maquinària emprada: Massa, buidadors, palets de modelar, punxó… Temporització aproximada: De 3 a 9 hores — Construcció de planxes Materials més utilitzats: Argiles de diferents propietats en funció dels ob-jectius i materialització de l'objecte Eines i maquinària emprada: Màquina manual. Laminadora. Torn elèctric Temporització aproximada: De 3 a 6 hores — Tornejat Materials més utilitzats: Argila Eines i maquinària emprada: Torn Temporització aproximada: De 3 a 9 hores — Intervenció superfícies. Textures, calats, perforacions. Color Materials més utilitzats: Engalbes, òxids, colorants… Eines i maquinària emprada: Punxons, rasquetes, buidadors… Temporització aproximada: De 3 a 6 hores — Esmalts i cocció Materials més utilitzats: Esmalts de diferents propietats (transparents, opacs, setinats i pigmentats) Eines i maquinària emprada: Pinzells, pistola amb compressor i forn elèctric Temporització aproximada: De 3 a 6 hores Observacions

La temporització és aproximada en funció de la complexitat dels treballs a realitzar. El Taller de Recursos Ceràmics està dotat de la maquinària i eines necessàries per a un funcionament eficient. Els alumnes només hauran de portat aquells materials específics necessaris per a la materia-lització dels objectes. Nombre d’alumnes màxim que pot haver al taller: 13

TALLER DE FERRO Lloc: aula 070 Descripció: Taller de tècniques dels metalls. Accions/operacions bàsiques — Tallar Materials més utilitzats: Perfils i xapes de ferro Eines i maquinària emprada: Serra de banda, cisalla, cisalla de xapa (1mm), desbarbadora, serra vaivé, rosegadora Temporització aproximada: De 15 min a 3 hores — Trepanar, foradar Materials més utilitzats: Metalls fèrrics i no fèrrics Eines i maquinària emprada: Trepant de columna, trepant manual, coro-nes dentades, plasma, forja Temporització aproximada: De 30 min a 2 hores — Conformar Materials més utilitzats: Perfils i xapes de ferro Eines i maquinària emprada: Cilindre de xapa (1mm), plegadora (1mm), forja amb fornal, repujat Temporització aproximada: De 6 a 12 hores — Soldar, unir Materials més utilitzats: Ferro, acer inoxidable, metalls no fèrrics amb li-mitacions Eines i maquinària emprada: Soldadura elèctrodes, MIG, TIG, unions amb rebles en fred i en calent, unions amb cargols (mascles i fileres). Soldadura amb estany de metalls no fèrrics Temporització aproximada: De 1 a 6 hores Observacions Cal adquirir els materials i l’equipament de protecció i seguretat perso-nal. Nombre d’alumnes màxim que pot haver al taller: 10 TALLER DE FOTOGRAFIA Lloc: aula 225 Descripció: Entendre i aprendre el funcionament de la càmera fotogràfica analògica i digital (rèflex de 35 mm) , el procés de revelat de la pel·lícula en blanc i negre i del positivat de les imatges al laboratori. Accions/operacions bàsiques — Disparar fotografies Materials més utilitzats: Pel·lícula de 35 mm en B/N de ISO 100 o 400. Targeta de memòria SD Eines i maquinària emprada: Càmera rèflex analògica de 35mm manual o semiautomàtica. Càmera reflex digital Temporització aproximada: Amb 3 sessions (9h) és possible obtenir uns resultats inicials satisfactoris en el coneixement del procés del laboratori i el funcionament de la càmera

— Revelar la pel·lícula Materials més utilitzats: Arxivadors de pel·lícula de 35 mm Eines i maquinària emprada: Tancs i químics per revelar Temporització aproximada: 30 min — Positivar/ampliar Materials més utilitzats: Paper fotogràfic en B/N Eines i maquinària emprada: Ampliadora i líquids per revelar Temporització aproximada: De 1 a 2 hores — Il·luminació artificial bàsica Materials més utilitzats: Llum Eines i maquinària emprada: Focus llum continua Temporització aproximada: De 1 a 2 hores Observacions

L’alumne només haurà de portar una càmera, el paper fotogràfic i les pel·lícules en blanc i negre. En el cas d’utilitzar les càmeres digitals de l’escola, l’alumne haurà de porta targeta SD de memòria. Nombre d’alumnes màxim que pot haver al taller: 10

TALLER DE MAQUETES Lloc: aula 046 Descripció: El taller de fusteria, maquetes i prototips està preparat per a poder reali-zar qualsevol treball en fusta, poliuretà, colada de poliuretà, resina, plàstic i escaiola. Disposa de tot tipus de màquines i eines aptes per a poder realitzar i manipular els treballs i models, i fer motlles per després omplir amb materilas com poliuretà i resina de poliéster, etc. Accions/operacions bàsiques — Treballar en fusta: tallar, llimar i esmerilar un objecte o figura. Materials més utilitzats: Fustes de qualitat, olleres i màscara. Eines i maquinària emprada: Serra, gúbies, llimes, micromotor, torn i pa-per de vidre Temporització aproximada: De 1 a 3 hores depenent de la dificultat —Poliuretà: tallar, llimar i esmerilar Materials més utilitzats: Espuma de poliuretà o de colada, sementol, olle-res i màscara Eines i maquinària emprada: Serra, cúter i pistola de silicona Temporització aproximada: De 1 a 2 hores —Silicona per el model realitzat Materials més utilitzats: Recipient o vasos, cartró ploma o fusta fina per a encofrat, pastelina i guants de làtex Eines i maquinària emprada: Pistola de silicona, cúter Temporització aproximada: De 1 a 2 hores —Escaiola Materials més utilitzats: Recipient de plàstic, guants, cartró ploma, fusta fina per a encofrat i pastelina Eines i maquinària emprada: Cúter, màquina deformadora per calor Temporització aproximada: 1 hora —Deformadora Materials més utilitzats: Plàstic de polièster Eines i maquinària emprada: Pistola de silicona, cúter Temporització aproximada: De 1 a 3 hores depenent de la dificultat Obseervacions Al taller hi ha restes de materials que es poden aprofitar i l’alumne haurà de portar les fustes per a fer el model o figura, així com el material ne-cessari quan s’acabi el del curs anterior, com ara el poliuretà de colada, l’escaiola i el cartró ploma. El temps dependrà del treball. i l’objecte, ja que un cop realitzat es pot fer un motlle de silicona i escaiola per a poder-ne fer copies repetides en poliuretà de colada o resina de poliéster. Els objectes i materials dels alumnes es guardaran en les prestatgeries del propi taller a fi d’agilitzar el treball fins que aquest s’hagi acabat total-ment.

TALLER DE JOIERIA Lloc: aula 027 Descripció: És un taller obert a diferents tècniques i materials, però posant l’accent en els metalls no fèrrics. Possibilitat d’experimentar la construcció d’ob-jectes vinculats al cos, per assemblatge o per mitjà del modelat de ceres i fosa. Accions/operacions bàsiques — Serrar i calar Materials més utilitzats: Metall, (llautó, coure, alpaca, plata) en planxa, fil, tub. Plàstics (làmina, barra, bloc) Fusta (planxa, barra). Cera (planxa, barra) Eines i maquinària emprada: Serra de calar, pèl de serra. Caladora elèc-trica Temporització aproximada: De 3 a 9 hores — Perforar-foradar

Materials més utilitzats: Metall, plàstics, fusta Eines i maquinària emprada: Micromotor, broques Temporització aproximada: De 1 a 3 hores — Soldar Materials més utilitzats: Metall. Soldadura de plata Eines i maquinària emprada: Totxana refractària. Pinzell. Bòrax. Solda-dura de plata. Soldador Temporització aproximada: De 3 a 9 hores — Modelat de ceres i fosa Materials més utilitzats: Diferents tipus de ceres i sistemes de fosa. Eines i maquinària emprada: Forn de fosa. Motlles refractaris. Temporització aproximada: De 3 a 9 hores — Estampar Materials més utilitzats: Metacrilat de metil. Planxa de metall (entre 0,3 i 0,5 mm.) Neoprè (10 mm.) Eines i maquinària emprada: Micromotor. Freses. Premsa. Bufador. Mi-cromotor. Broca. Serra de calar. Pèl de serra. Bufador Temporització aproximada: De 3 a 6 hores — Textures Materials més utilitzats: Fang - cera (elaboració de models per fondre). Plastilina - resina acrílica (Diplast). Material tou amb textura - planxa de metall Eines i maquinària emprada: Placa elèctrica. Laminadora Temporització aproximada: De 1 a 3 hores Observacions El taller disposa d’utillatge divers, però la major part dels materials fungi-bles els ha d’aportar l’alumne. Nombre d’alumnes màxim que pot haver al taller: 10

TALLER DE LACA JAPONESA Lloc: aula 054 Descripció: Coneixement de la tècnica i la investigació de la laca, a través d’una constant revalorització dels procediments emprats. Recerca, projecte i realització. Accions/operacions bàsiques — Realització de laques amb diferents suports i processos Materials més utilitzats: Laques de diferents colors, planxes d’alumini, coure, ferro, plàstics, paper i resines Eines i maquinària emprada: Pinzells, espàtules i forn Temporització aproximada: Depèn de la complexitat de cada treball — Textures Materials més utilitzats: Pa d’or, nacre, closca d’ou, nashiji Eines i maquinària emprada: Pinzells, pinces, coixí de daurar. Forn Temporització aproximada: Assecat a l’aire 24 hores — Poliment. Abrillantar (acció final de cada procés) Materials més utilitzats: Paper de vidre, kagayaki, Nigaki Eines i maquinària emprada: Temporització aproximada: 30 min aprox. Observacions Gravat, closca d’ou, daurat, nashiji. El taller disposa d’alguns materials per netejar els pinzells i líquids per di-luir la laca. L’alumne només haurà de portar la laca. Nombre d’alumnes màxim que pot haver al taller: 10

TALLER DE MODELAT I MOTLLES Lloc: aules 071-072 Descripció: Aquest taller teoricopràctic té com objectiu proporcionar un espai d’in-vestigació sobre materials i tècniques de l’emmotllat i del buidat a partir del modelat amb fang o materials similars, en la qual es poden aplicar di-ferents combinacions de les accions/operacions segons l'objectiu final que es vulgui assolir.

Accions/operacions bàsiques — Modelat Materials més utilitzats: Argila, plastilina, fimo, etc. Eines i maquinària emprada: Les mans i eines de fusta per modelar Temporització aproximada: 1-2 hores — Reproducció d’un fragment del cos Materials més utilitzats: Bena de guix, escaiola o alginat. Vaselina líquida, fil d’embastar Eines i maquinària emprada: Tisores, espàtules i pinzells Temporització aproximada: 1-2 hores — Motlle perdut en escaiola Materials més utilitzats: Escaiola, sabó moll, pigment i espart Eines i maquinària emprada: Espàtules de guixaire, recipients Temporització aproximada: 1’5 hores — Motlles d’escaiola de dues o més parts Materials més utilitzats: Escaiola, sabó moll, pigment i espart Eines i maquinària emprada: Espàtules de guixaire, recipients, taulons de melamina per fer encofrats i serjants Temporització aproximada: Unes 3 hores segons les parts del motlle — Motlle de silicona de colada Materials més utilitzats: Silicona, cartró ploma Eines i maquinària emprada: Espàtules, recipients varis, cúter, pistola de cola de calor, balança Temporització aproximada: 1’5 hores — Motlles de silicona amb caixa d’escaiola Materials més utilitzats: Silicona, escaiola, fang/ plastilina, vaselina en pasta Eines i maquinària emprada: Espàtules de guixaire, recipients, pinzells i balança Temporització aproximada: 2,5 hores de la caixa de guix. 1 hora 1ª co-lada. 1 hora 2ª colada — Reproducció en escaiola Materials més utilitzats: Escaiola, sabó moll, pigments. Eines i maquinària emprada: Recipients per preparar l’escaiola Temporització aproximada: 1 hora — Reproducció en ciment Materials més utilitzats: Ciment blanc o negre, sorra, grava, pols de mar-bre, pigments, tela metàl·lica Eines i maquinària emprada: Gaveta, paleta, estenalles Temporització aproximada: 1’5 hores — Reproducció en resines de colada Materials més utilitzats: Resina de polièster, resina de poliuretà. Alcohol polivinílic, cera, desemmotllant per poliuretà. Eines i maquinària emprada: Recipients per les barreges, pinzells i ba-lança Temporització aproximada: De 20 min a 1 hora — Reproducció en resines de càrrega Materials més utilitzats: Resina de polièster per colada, pols de marbre, pols d’alabastre. Alcohol polivinílic o cera desemmotllant. Eines i maquinària emprada: Recipients per les barreges, pinzells i ba-lança Temporització aproximada: 1 hora — Reproducció en fibra de vidre i resina acrílica Materials més utilitzats: Fibra de vidre, resina acrílica. Alcohol polivinílic o cera desemmotllant Eines i maquinària emprada: Recipients per les barreges. Pinzells, tiso-res, balança Temporització aproximada: 3 hores — Reproducció en cera, parafina, xocolata, etc. Materials més utilitzats: Material lliure que sigui líquid i es pugui solidifi-car per canvi de temperatura, a partir del motlle de silicona Eines i maquinària emprada: Recipient apte per escalfar el material. Una font de calor (fogonet) Temporització aproximada: 1 hora Observacions Aquest conjunt d’accions / operacions es poden relacionar entre elles segons les necessitats de l’alumne, s’analitzen les diferents alternatives per arribar a un objectiu final. Sempre començarem per un modelat o modificació d’un objecte ja existent, per seguir amb el motlle que millor s’adapti a la peça i ales característiques del material de la reproducció.

Finalitzarem amb l’obtenció d’una copia del model inicial en un nou ma-terial. El càlcul de temporització només fa referència al temps prudencial per portar a terme les diverses accions, no s’inclou el temps de reacció dels materials, de planificació o d’obtenció de materials. Amb una sola sessió no és poden obtenir resultats finals, seran necessà-ries de 2 a 3 sessions i la planificació del treball a realitzar. Nombre d’alumnes màxim que pot haver al taller: entre 8 i 10

TALLER DE SERIGRAFIA Lloc: aula 043 Descripció: Taller de serigrafia i estampació tèxtil Accions/operacions bàsiques — Imprimir en serigrafia sobre suports plans Materials més utilitzats: Pantalles de serigrafia i racle aportats per l’alumne. Es pot imprimir sobre fusta plana, cartró, llenç, etc. Eines i maquinària emprada: Maquinaria del taller Temporització aproximada: 3 hores — Estampar sobre teixits de mida màxima 50 x 70 cm Materials més utilitzats: Motlles de serigrafia i racle portats per l’alumne. Es pot estampar sobre qualsevol tipus de teixit amb tintes convencionals i transfer Eines i maquinària emprada: Maquinaria del taller. Carrusel d’estampació tèxtil Temporització aproximada: 3 hores — Experimentar amb la fusió de materials Materials més utilitzats: Xarxes, fulles d’arbre, paper, plàstics, etc. L’alumne ha d’aportar els materials Eines i maquinària emprada: Planxa de transfer Temporització aproximada: 3 hores — Imprimir per sublimació sobre teixits de base polièster i altres matè-ries Materials més utilitzats: L’alumne aporta el substrat on imprimir i un ar-xiu en pen-drive amb imatge A3. Cost del paper: 2,5€ (la impressora i el paper el tenim a taller. És especial) Eines i maquinària emprada: Impressora ROCOH Aficio Temporització aproximada: 20 minuts Observacions El procés de preparació de la pantalla, estampació i recuperació no es pot dur a terme amb menys de tres hores. Nombre d’alumnes màxim que pot haver al taller: 8

TALLER DE TEIXIT Lloc: aula 117 Descripció: Taller de creació de textures i color, amb una base tèxtil. Es treballa amb diferents tècniques tèxtils: teixit de calada, teixit de punt, feltre, brodat, tenyit i shibori. Accions/operacions bàsiques — Teixir (teixit de calada) Materials més utilitzats: Fils de tots tipus, fibres vegetals, paper,… Eines i maquinària emprada: Cartró ploma i agulla llanera, o teler i llança-dora Temporització aproximada: 4 hores — Teixir (teixit de punt) Materials més utilitzats: Fils Eines i maquinària emprada: Agulla de ganxet, agulles de fer mitja Temporització aproximada: 4 hores — Fer feltre Materials més utilitzats: Fibra de llana Eines i maquinària emprada: Suport de plàstic, estora de palla A4, teixit de tul, sabó Temporització aproximada: De 4 a 8 hores — Brodar Materials més utilitzats: Teixit de base i fils

Eines i maquinària emprada: Agulles de cosir Temporització aproximada: De 4 a 8 hores — Tenyir Materials més utilitzats: Mordents, fulles, escorces... Llana i seda Eines i maquinària emprada: Fogons i olles Temporització aproximada: 4 hores — Tenyir amb reserva (shibori) Materials més utilitzats: Per fer el color: Mordents, fulles, escorces, … Llana i seda. Per fer la reserva: fils, fustetes, gomes, metacrilat. Eines i maquinària emprada: Fogons i olles Temporització aproximada: 8 hores Observacions El taller disposa de les eines necessàries i d’alguns materials bàsics: fils, fibres, teixit, mordents, per fer la primera mostra que serveix d’aprenen-tatge de la tècnica. El temps especificat és el temps mínim per realitzar la iniciació a la tècnica. Per fer el treball més concret l’alumne haurà de portar els materials més adients pel que vulgui fer. Nombre d’alumnes màxim que pot haver al taller: 10

TALLER DE TIPOGRAFIA Lloc: aula 74 i 79 Descripció: Accions/operacions bàsiques — Impressió en relleu Materials més utilitzats: Tipus de plom i fusta, planxes de fotopolímer, li-nòleum, tinta grassa o acrílica i paper Eines i maquinària emprada: Els necessaris per a la composició tipogrà-fica. La impressió es pot realitzar mitjançant premsa vertical manual, premsa de proves manual i premsa de proves plano-cilíndrica semi-auto-màtica (FAG-405) Temporització aproximada: En funció de cada projecte Observacions Només es pot utilitzar el material tipogràfic i la premsa FAG-405 durant les hores del Taller de Tipografia. Aquesta premsa només es pot operar sota la supervisió del professor. Nombre d’alumnes màxim que pot haver al taller: 10

TALLER DE VIDRE Lloc: aula 75 Descripció: Taller pensat per assessorar, investigar i trobar solucions en la construc-ció d’objectes amb vidre. Per aprendre a manipular el material i tenir la possibilitat d’experimentar-hi. Es poden aplicar tantes combinacions de les accions/operacions com l'objectiu final, que es vol assolir, demani. Accions/operacions bàsiques — Tallar vidre Materials més utilitzats: Vidre Eines i maquinària emprada: Ruletes, compàs, tenalles… Temporització aproximada: 10 min preparació, tall immediat — Enganxar amb epoxis, amb llum ultraviolada, amb silicones Materials més utilitzats: Vidre amb vidre. Vidre al qualsevol altre material Eines i maquinària emprada: làmpada de llum ultraviolada Temporització aproximada: 10 min preparació, encolat immediat — Fondre vidre amb els bufadors, perles i petites peces pires bufades Materials més utilitzats: Vidre Eines i maquinària emprada: Bufadors gas i oxigen Temporització aproximada: De 30 min a 3 hores — Termoconformar vidre Materials més utilitzats: Vidre, motllo Eines i maquinària emprada: Forn Temporització aproximada: De 30 min a 3 hores i cocció d’una sessió per l’altra — Erosionar i texturar vidre Materials més utilitzats: Vidre

Eines i maquinària emprada: Màquina de cinta i màquina sorrejadora Temporització aproximada: De 30 min a 2 hores Observacions El taller disposa de maquinària i eines diverses. Però la major part del material fungible l’ha d’aportar l’alumne. La temporització és aproximada en funció de la complexitat dels treballs a realitzar. Nombre d’alumnes màxim que pot haver al taller: 8-10

TALLER D’AUDIOVISUAL Lloc: aula 227 Descripció: Taller que ofereix els sistemes de captació i producció de la imatge i les seves possibilitats plàstiques i experimentals al servei de la poètica de cada alumne. L’objectiu és vehicular llenguatges i tècniques narratives a suports audiovisuals i propiciar un tractament interdisciplinari i crític a tota una sèrie d’aspectes i perspectives de comunicació. Accions/operacions bàsiques — Planificar la gravació Materials més utilitzats: Paper, llapis Eines i maquinària emprada: Ordinador Temporització aproximada: 2 hores aprox. — Estudi de la llum Materials més utilitzats: Llum Eines i maquinària emprada: Focus, filtres, difusors, reflectors, etc. Temporització aproximada: 2 hores aprox. — Gravació Materials més utilitzats: Targeta de memòria, cintes mini DV, cintes de Súper 8 Eines i maquinària emprada: Càmera de vídeo, trípode, càmera fotogrà-fica digital, mòbil, càmera de Súper 8 Temporització aproximada: Depèn de la complexitat — Muntatge Materials més utilitzats: No necessita materials Eines i maquinària emprada: Ordinador amb programes de muntatge (iMovie, Final Cut, Premiere, etc.) Temporització aproximada: Mínim 1 hora — Exportació al suport definitiu Materials més utilitzats: DVD, CD, disc dur memòria externa, pen-drive Eines i maquinària emprada: Ordinador Temporització aproximada: Depèn del pes de l’arxiu i el suport de grava-ció Observacions L’aula disposa de 8 ordinadors iMac, focus, càmeres de vídeo, trípodes i un petit plató. També projector de Súper 8, 16 mm i un projector de ví-deo. El temps especificat és el temps mínim per a realitzar les accions bàsi-ques. El temps emprat depèn de la complexitat de cada projecte. Nombre d’alumnes màxim que pot haver al taller: 10

TALLER D’INFORMÀTICA Lloc: aula 131 Descripció: Treball en programes de CAD i modelat 3D, sistemes de preparació i in-tercanvi de fitxers per la fabricació digital. Accions/operacions bàsiques — Realització de projectes 3D i preparació de material per la fabricació digital Materials més utilitzats: Programari CAD i 3D Eines i maquinària emprada: Ordinadors PC Temporització aproximada: Depèn de les necessitats del projecte — Realització d’exercicis proposats a les assignatures que utilitzen la in-formàtica com eina principal o complementària dintre de l’àmbit CAD i 3D Materials més utilitzats: Programari CAD i 3D Eines i maquinària emprada: Ordinadors PC Temporització aproximada: Depèn de les necessitats de l’alumne

Observacions Programari CAD i 3D Va adreçat a la preparació de fitxers CAD i 3D, la preparació de plànols i la fabricació digital. Nombre d’alumnes màxim que pot haver al taller: 15

TALLER DIGITAL 2D Lloc: aula 216 Descripció: Treballs amb Photoshop, Illustrator, Indesign i Word. Accions/operacions bàsiques — Qualsevol treball realitzat en els programes especificats a dalt Materials més utilitzats: Escàner, Impressora, PC, Mac Eines i maquinària emprada: Escàner, Impressora, PC, Mac Temporització aproximada: Depèn de les necessitats del projecte Observacions Nombre d’alumnes màxim que pot haver al taller: 10

TALLER DIGITAL 3D Lloc: aula A11 Descripció: El taller A3D és un espai dotat amb una impressora 3D, un escàner i tres ordinadors. En aquest espai es podran imprimir arxius 3D prèviament modelats amb un programa 3D. Es podran escanejar volums per poder treballar posteriorment amb els modeladors 3D. En cap cas és una aula d’informàtica oberta perquè els alumnes vagin a modelar els seus pro-jectes. S’atendran consultes i es procurarà ajudar a l’alumne a resoldre proble-màtiques sorgides al modelar un volum en 3D. Accions/operacions bàsiques — Preparar arxius 3D per a la impressora Materials més utilitzats: Fil de PLA Eines i maquinària emprada: Impressora 3D Temporització aproximada: Depèn del volum a imprimir i la resolució. Pot superar les 8 hores — Escanejat bàsic de volums Materials més utilitzats: No es fan servir materials Eines i maquinària emprada: Escàner 3D Temporització aproximada: 1 hora aprox. — Ajudes al modelat 3D Materials més utilitzats: No es fan servir materials Eines i maquinària emprada: Ordinador Temporització aproximada: Depèn del projecte — Ajudes al renderitzat 3D Materials més utilitzats: No es fan servir materials Eines i maquinària emprada: Ordinador Temporització aproximada: Depèn del projecte — Gestió de projectes amb el FAB-LAB de les Corts Materials més utilitzats: Depèn del projecte i el FAB.LAB de les Corts Eines i maquinària emprada: Depèn del projecte Temporització aproximada: Depèn del projecte Observacions L’escàner que disposem té molt poca resolució i les mides de la peça han de estar al voltant dels 250mm. Els consumibles d’impressió els pagarà l’alumne (s’establirà un preu/ser-vei). En cas que sigui un grup de classe que fa una activitat docent, el professor haurà de treure el pressupost del departament concret. Nombre d’alumnes màxim que pot haver al taller: 3 -4

ESCOLA MASSANA. CENTRE D’ART I DISSENY

Documents

GRAU D’ARTS I DISSENY. GUIA DE L’ESTUDIANT 2018—2019 · ... en este plan de estudios, como un cuerpo ... principal del sistema productivo y de consumo ... El actual entorno