Gràcies a tota la gent d’arreu del país, ja que jun ... · Setembre Octubre 2013 N. 122 Gràcies a tota la gent d’arreu del país, ja que jun-tament amb vosaltres hem fet que

SetembreOctubre 2013 N. 122

Gràcies a tota la gent d’arreu del país, ja que jun-tament amb vosaltres hem fet que es fes possible la Via catalana al nostre poble i a les nostres terres.

BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ DE L’AMPOLLA

AJUNTAMENTAjuntament .......................... 977 460 018

Policia Local ........................ 616 448 446

Ofi cina de Turisme ............... 977 593 011

Centre Cívic ......................... 977 460 216

Poliesportiu .......................... 977 460 882

Casal de Jubilats .................. 977 460 697

Centre de Dia ....................... 977 593 617

Barcelona Tarragona Tortosa

Tren Barcelona Tarragona L'Ampolla Tortosa Ob. Sans

R.E. 6.03 7.06 7.57 8.17 (1) C.E. 8.03 9.09 9.59 10.15 R.E. 9.33 10.37 11.31 11.49 C.E. 11.03 12.06 12.54 13.12 C.E. 13.33 14.34 15.23 15.42 R.E. 15.03 16.06 16.59 17.20 (2) R. 16.33 17.36 18.28 18.47 R.E. 18.03 19.08 20.07 20.28 R.E. 19.33 20.38 21.34 21.51 R. 21.03 22.07 22.57 23.16

(1) No circula els diumenges ni el dia 1/05.(2) Els diumenges i el dia 24/05 circula com a Regional.

T E L È F O N S D ' I N T E R È S

SEGURETATMossos Trànsit ................................... 088

Guàrdia Civil ..................................... 062

Comissaria de Policia .......... 977 440 447

Avisos Urgents ................................... 091

Bombers............................................. 085

URGÈNCIES GENERALITATPOLICIA, AMBULÀNCIES I BOMBERS 112

ESTACIÓ L'AMPOLLA - PERELLÓ - DELTEBRETortosa Tarragona Barcelona

Tren Tortosa L'Ampolla Tarragona Barcelona Obv. Sans

R.E. 6.12 6.33 7.21 8.35 (1) R.E. 7.48 8.06 8.54 10.05 R.E. 9.18 9.39 10.32 11.35 R. 10.45 11.06 11.56 13.05 C.E. 13.24 13.43 14.28 15.35 C.E. 15.54 16.12 16.58 18.05 C.E. 17.25 17.42 18.30 19.35 R. 18.03 18.19 19.12 20.35 (2) R.E. 18.50 19.10 19.57 21.05 (3) R. 19.12 19.29 20.39 21.40 (4) R.E. 19.36 19.57 21.00 22.05

(1) No circula diumenges ni el dia 1/05.(2) Només circula els diumenges i el dia 24/05.(3) Els diumenges i el dia 24/05 circula com a Regional.(4) Només circula els diumenges i el dia 24/05.

Direcció: Francesc ArasaSubdirecció: Ernest Plans i ColoméCol·laboradors habituals:Lluís Bultó, Manel Aguilar, Mireia Curto Perelló,Guillem Comí, Ernest Plans Callau, Paco Cabrera,Roser Martí i Cid

SERVEI ELÈCTRICEléctrica del Ebro ................ 977 460 016FECSA (avaries) .................. 902 536 536

TRANSPORTSEst. RENFE l'Ampolla......... 977 460 705Renfe ................................... 902 240 202Autobusos Carrera ............... 977 823 143Autobusos Hife .................... 902 119 814Taxi ...................................... 628 897 462

677 556 136

ALTRESCorreus .................................. 977 460 401Parròquia................................ 977 460 057DNI ........................................ 902 247 364Serveis Funeraris iCementiri Municipal .............. 687 965 774Tanatori Remsa ...................... 902 160 438Veterinari ............................... 607 084 496

SANITATCAP l'Ampolla....................... 977 460 601Farmàcia Curto i Balagué ...... 977 593 337Farmàcia del Port ................... 977 460 680CAP l'Aldea ........................... 977 451 213Ambulatori ............................. 977 501 797H. Verge de la Cinta ............... 977 519 100Ambulàncies Baix Ebre ....................... 112Creu Roja local ...................... 977 593 030

ENSENYAMENTCEIP Mediterrani .................. 977 460 151Llar d'Infants .......................... 977 460 765

SERVEI MUNICIPAL D'AIGÜESGestagua ................................ 977 593 077Gestagua (urgències) ............. 690 634 858

Disseny: Xavier CaballéFotos: Digital Ebre, cedides i arxiuEdita: Ajuntament de l'AmpollaDipòsit Legal: T-655/91Imprimeix: Jordi Dassoy, impressor - Sant Carles de la Ràpita

MARINADANúm. 122

Informació General · Pàgina 2

Editorial

El dia es fa més curt, les fulles comencen a caure, els xiquets i xiquetes tornen a les classes, sembla tot plegat que l’ambient està força tranquil i la rutina de la tardor ens envaeix de nou.

Però es veu que no, en aquestes terres que es parli de nosaltres gairebé sempre ha de ser motiu de desgràcia, i ja hi tornem a ser. Aquesta vegada han estat moviments sísmics provocats per una plata-forma que emmagatzema gas davant la costa entre Alcanar i Vinaròs, un projecte que s’anomena “Castor”. Reunió a Madrid, però els alcaldes de la zona no hi són convocats, i els representants de la Generalitat que van acudir a la reunió van sortir tal com van entrar, sense aclarir res de res. I men-tre, la gent del territori mobilitzant-se i demanant explicacions i seguretat per a les nostres famílies.

I per altra banda, la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) ens avisa de la possibilitat que el Pla Hidrològic s’aprovi abans de que s’acabi el mes. Donat que el consell de ministres té previst aprovar el cabal ecològic de la conca de l’Ebre amb un cabal ecològic que la majoria de l’any estarà per baix dels 100 metres cúbics per segon. Sembla ser que aquesta tardor començarà ben moguda amb aquestes dos peces al teler...

Malgrat totes aquestes adversitats, emprenem aquesta tardor amb la confi ança de que entre tots plegats tirarem endavant. Ara, a preparar la castanyada que ja és a prop, solament tinc un dubte...amb el temps que està fent, no sé si preparar les castanyes tradicionals ben calentetes, o bé innovar i fer gelat de castanya. En fi , ja ho vorem. Bona castanyada a totes i tots!

Ernest Plans i Colomé

Som-hi. Manuel Segura

Acords Municipals · Pàgina 4

Ple de l'Ajuntament9 d'agost de 2013SRS. ASSISTENTSSR. ALCALDE-PRESIDENT Francesc Arasa PascualREGIDORSFrancesc Sancho SerenaLaura Molina CabreraRafel Tomàs RoyoGeno Cabrera GonzálezJosé Luis Pitarque BalaguéSanti Cervera BlanchJoan Segarra PiñanaFermín Arques EsmelVicky Giménez IsmaelSRS. NO ASSISTENTSJoan Navarro CabreraSECRETÀRIA-INTERVENTORANa Mª Carmen Alcoverro Beltran

1.- APROVACIÓ, SI ESCAU, DE L’ESBORRANY DE L’ACTA CORRESPONENT A LA SESSIÓ DEL DIA 4 DE JUNY DE 2013.S’aprova per unanimitat.

2.- APROVACIÓ, SI ESCAU, D’ADJUDICAR, EL CONCURS CONVOCAT PER ADJUDICAR EL SUB-ARRENDAMENT DE L’ESTACIÓ DE FERROCARRIL DE L’AMPOLLA I LA VENDA DE BITLLETS.L’Ajuntament de l’Ampolla des de l’any 1999 va convenir amb RENFE la nova construcció i posterior funcionament de l’estació ferroviària de viatgers al municipi. Acabat el període previst dels convenis inicialment signats, s’han subscrit els nous contractes i/o convenis amb Patrimoni d’ADIF (nou titular de l’estació) i amb Circulació d’ADIF pel que fa a la regulació de la venda de bitllets.Per al funcionament de l’estació l’ajuntament cedeix l’ex-plotació a un tercer mitjançant licitació pública aprovat a l’efecte en sessió celebrada el dia 31 de maig de 2013 el corresponent plec de la licitació del SUBARRENDAMENT de L’EDIFICI de l’Estació del Ferrocarril de l’Ampolla (dependències de la venda de bitllets, informació, sala d’espera i lavabos), i del drets i obligacions de l’acord amb ADIF per a la venda de bitllets.Efectuada la licitació mitjançant Edicte publicat al BOP nº 134 del dia 10 de juny de 2013, s’ha presentat una única oferta que s’ajusta al plec.S’acorda per unanimitat:Adjudicar el concurs del SUBARRENDAMENT de L’EDIFICI de l’Estació del Ferrocarril de l’Ampolla (dependències de la venda de bitllets, informació, sala d’espera i lavabos), i dels drets i obligacions de l’acord amb ADIF per a la ven-da de bitllets al Sr. EUSEBIO CAPERA FRANCH d’acord amb el plec i oferta presentada, pel preu de 2.400 €/anuals. A aquest import cal afegir l’Impost sobre el Valor Afegit corresponent.

3.- APROVACIO PROVISIONAL, SI ESCAU, DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL NÚM. 1 DEL POUM. El Ple de l’Ajuntament en sessió celebrada el dia 22 d’abril de 2013, va aprovar inicialment la modifi cació núm. 1 del POUM de l’Ampolla redactada per l’arquitecte municipal Pablo Iriondo Sanz, té per objecte donar com-pliment a la Sentència dictada pel Tribunal Suprem que afecta al sector de Cala Maria.S’acorda per unanimitat: APROVAR PROVISIONALMENT la modifi cació puntual núm. 1 del POUM que afecta al sector de Cala Maria, i l’objecte de la qual és donar compliment a la Sentència del T. S. Vers el PDUSC2, redactada per l’arquitecte muni-cipal Pablo Iriondo Sanz, i trametre-la junt amb la còpia de l’expedient a la Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre per a la seva aprovació DEFINITIVA.4.- APROVACIÓ INICIAL, SI ESCAU, DE L’EXPE-DIENT DE MODIFICACIÓ DE CRÈDITS NÚM. 3 DEL PRESSUPOST DE L’AJUNTAMENT DE L’AMPOLLA EXERCICI 2013.Obert el torn d’intervencions, el Regidor d’Hisenda Sr. Tomàs diu que el més destacable de la situació econò-mica de l’ajuntament de l’Ampolla és l'estabilització fi -nancera municipal. Tot seguit dóna compte de l’escrit de Política fi nancera que diu que s’han assolit els objectius d’estabilitat que el PEF preveia i el seu compliment ha estat del tot satisfactori.La Sra. Giménez del PSC-PM pregunta:Respecte el Pla econòmic-fi nancer que s’ha de fer per as-solir el reequilibri dels -526.095,72 €, quan es presen-tarà a aquest Ple per ser aprovat.El Sr. Alcalde li contesta que tenim 1 mes per a fer-lo i dos per aprovar-lo.El Tinent d’alcalde Sr. Sancho vol deixar clar que el fet que ens desestabilitzem i haguem de fer un pla econòmic- fi nancer, no és altra cosa que emprar els diners que ens van sobrar de l’any anterior. La Sr. Giménez pateix una obsessió en què a l’Ampolla estem desestabilitzats, i jo li vull deixar clar que ni ho entén, ni ho entendrà mai, els so-cialistes no poden entendre la nostra gestió pressupostària perquè la seva va ser nefasta, van deixar el país arruïnat. La nostra desestabilització és quelcom tan fàcil d’entendre com que una família que a l’any ingressa 100 i compra un cotxe que en val 120 resulta que s’ha desestabilitzat. Actualment per raons de crisi econòmica i pels malbara-taments del govern socialista, quan algú en un any gasta més del que s’ingressa s’obre una llumeta roja que diu; ¡Ojo! Vostè s’ha desestabilitzat pressupostàriament, però en el cas de l’Ajuntament de l’Ampolla, o de la família que us deia, resulta que els 20 que gasta més aquest any per a comprar un cotxe són del que havia estalviat l’any anterior, per tant, ni és greu ni vol dir que les hisendes de l’ajuntament o d’aquella família estiguin en perill ni mal gestionades. Al contrari, si tu primer estalvies llavors pots gastar-ho en anys futurs. Jo comprenc a la Sra. Giménez la seva obsessió perquè els socialistes la paraula estalvi ni la coneixen, ni l’apliquen, ni volen fer-ho, ells es van gastar el que tenien, el que no tenien, i van contreure tot el deute que van poder, i més. Ara ho hem de pagar, i de


patir, per això les alertes quan algú gasta més del que in-gressa, però això aplicat al cicle anual pressupostari que coincideix amb l’any natural no té cap conseqüència en el cas de l’Ajuntament de l’Ampolla tal com he explicat.Finalment la Secretària informa al ple que l’Ajuntament de l’Ampolla tampoc ha acudit a la tercera convocatòria que ha fet l’Estat per a què les administracions puguin acudir al crèdit i pagar als seus creditors. L’Ajuntament de l’Ampolla en no tenir cap factura pendent de pagament anterior a 31 de maig de 2013, i com en les dues ante-riors convocatòries no ha hagut d’acudir al Fons.S’acorda amb el vot a favor dels 7 membres de CIU, 2 del PP i l’abstenció d’1 del PSC-PM:APROVAR INICIALMENT la modifi cació de crèdits núm. 3 del pressupost de l’Ajuntament de 2013.5.- DONAR COMPTE DE L’ESTAT D’EXECUCIÓ DEL PRESSUPOST DE L’AJUNTAMENT I DEL PATRONAT MUNICIPAL DE TURISME I ESPORTS REFERIT 30-06-2013.El Sr. Alcalde dóna compte, tal com es va comprometre, a donar compte de l’estat d’execució del pressupost en els primers 6 mesos de l’any.PRECS, PREGUNTES I MOCIONS.MOCIÓ D’ADHESSIÓ AL PACTE NACIONAL PEL DRET A DECIDIR.El poble de Catalunya, al llarg de la seva història, ha manifestat democràticament la voluntat d’autogovernar-se, amb l’objectiu de millorar el progrés, el benestar i la igualtat d’oportunitats de tota la ciutadania, i per reforçar la cultura pròpia i la seva identitat col·lectiva.Davant l’actual situació de bloqueig polític, fi nancer, so-cial, cultural i lingüístic de Catalunya en el sí de l’Estat espanyol, el poble de Catalunya i les seves institucions han expressat la voluntat de decidir el futur polític de Ca-talunya a través de diverses formes: les manifestacions massives del 10 de juliol de 2010 sota el lema “Som una Nació, nosaltres decidim” i la de l’11 de setembre de 2012 sota el lema “Catalunya nou Estat d’Europa”, la resolució del Parlament de Catalunya, de data 27 de se-tembre de 2012, la qual constatava la necessitat que el poble de Catalunya pogués determinar lliurament i demo-cràticament el seu futur col·lectiu mitjançant una consulta, la Declaració de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya adoptada pel Parlament el passat 23 de gener de 2013.El dia 26 de juny de 2013, es va constituir al Parlament de Catalunya, el Pacte Nacional pel Dret a decidir, una ci-mera que vol facilitar la participació de la societat civil en el procés cap a la celebració d’una consulta sobre el futur polític de Catalunya. A aquesta reunió constituent, presi-dida pel president de la Generalitat, Artur Mas, hi van ser presents una quarantena de persones en representació de partits polítics, associacions municipalistes i entitats cultu-rals, cíviques, ciutadanes, empresarials i sindicals.El dret a decidir és un objectiu de país i, com a tal, ha de buscar el compromís i la corresponsabilitat de tots els agents per tal que se’l facin seu i impulsin l’expressió de-mocràtica de tots els catalans i catalanes el dia que se celebri la consulta. Aquest suport majoritari és el que do-

narà legitimitat al procés i té la seva base en la llibertat d’expressió de qualsevol poble recollida en tots els trac-tats internacionals.El dret a decidir garanteix un procés democràtic, trans-parent i de respecte a la pluralitat d’opinions de la so-cietat. El pronunciament del poble de Catalunya ha de ser, únicament i exclusivament, l’expressió majoritària de la voluntat dels seus ciutadans i ciutadanes. Per tot això el grup municipal de CIU proposa al Ple Municipal els següents ACORDS:Primer.- Adherir-se al PACTE NACIONAL PEL DRET A DE-CIDIR a través de la Plataforma www.dretadecidir.cat.Segon.- Promoure al municipi que entitats, associacions i agents econòmics se sumin també a aquest procés demo-cràtic de l’exercici al dret a decidir i a la celebració d’una consulta sobre el futur polític de Catalunya.Tercer.- Enviar aquesta moció a la Generalitat de Catalu-nya, al Parlament de Catalunya i a l’Associació de Muni-cipis per la Independència.Vist l’exposat, S’APROVA amb el vot a favor dels 7 mem-bres de CIU, 1 abstenció del PSC-PM, i del Sr. Segarra del PP, i en contra del Sr. Fermín del PP.

Junta de Govern de2 d'agost de 2013 DESPATX OFICIAL.Societat de Caçadors de l’Ampolla.El Sr. Víctor Colomines Albiol comunica que a partir del 5 de juliol passat ha estat nomenat nou President de la societat de Caçadors de l’Ampolla, i es posa a disposició de l’Ajuntament.Coordinadora Catalana d’ajuntaments solidaris amb el Poble Sahrauí.Conviden a participar en la assemblea general que se celebrarà a Sabadell el dimecres 23 d’octubre de 2013, a les 18:00 h, informen dels avenços de les seva tasca, i insten al pagament de les quotes del 2013, per import igual al de l’any 2012. La Junta es dóna per assabentada i acorda efectuar el pagament de la quota anual 2013.Consell Comarcal del Baix Ebre.Informen i agraeixen la col·laboració de l’ajuntament en el projecte Treball a les 7 comarques: Baix Ebre Avant.INSTÀNCIES I PETICIONS. Beatriz Ramírez Rodríguez.S’ACORDA, per unanimitat:Autoritzar a Beatríz Ramírez Rodríguez a instal·lar un in-fl able a la plaça de l’Ajuntament el proper dia 20 d’agost de 2013 amb motiu de la celebració de l’aniversari de la seva néta.LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES.Expt. 96/2012. Verene Schriber. ConcedidaExpt. 78/2013. Daniel Valls Fusté. ConcedidaExpt. 79/2013. Bernard Drouvin. ConcedidaExpt. 80/2013. Erna Seiler. ConcedidaExpt. 81/2013. Dolores Bertomeu Bertomeu. Con cedida


Expt. 82/2013. Thomas Rodiger. ConcedidaALTRESExpt. 18. Llicència ús privatiu de plaça de pàr-quing al Barranc de Cervera.La Junta de Govern per unanimitat ACORDA:CONCEDIR LLICÈNCIA MUNICIPAL D’ÚS PRIVATIU DE LA PLAÇA núm. 28 del pàrquing del Barranc de Cervera a Josep Barroso Palacin.Expt. 19. Llicència ús privatiu de plaça de pàr-quing al Barranc de Cervera.La Junta de Govern per unanimitat ACORDA:CONCEDIR LLICÈNCIA MUNICIPAL D’ÚS PRIVATIU DE LA PLAÇA núm. 13 del pàrquing del Barranc de Cervera a Jordi Gonzalvo Salvadó.

Junta de Govern de22 d'agost de 2013 DESPATX OFICIAL.Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.Direcció General del Medi Natural i Biodiversi-tat.Trameten autorització per a realitzar la neteja del desai-güe lateral al camí de la platja de l’Arenal, amb el con-dicionant de respectar la secció del desaigüe original i intentar no malmetre els exemplars de tamarius existents.Departament d’Empresa i Ocupació.Direcció General de Turisme.Donen compte del balanç referent a la regularització dels habitatges d’ús turístic a Catalunya. Un cop feta l’actualització del Registre de Turisme de Catalunya comu-niquen que han observat una desproporció entre l’oferta en establiments d’allotjament turístic i la d’habitatges d’ús turístic, de la qual en tenen, proporcionalment molts menys.Consell Comarcal del Baix Ebre.Trameten informe a les actuacions portades a terme per a la minimització d’olors a l’EB de Cala Maria al terme municipal de l’Ampolla. La Junta de Govern, per unanimitat de tots els membres que legalment la composen, ACORDA:Agrair des de l’Ajuntament de l’Ampolla l’interès, l’esforç i la conscienciació del Consell Comarcal davant la pro-blemàtica de les males olors a la zona de Cala Maria adoptant mesures que han aconseguit minimitzar aquest impacte i posant a l’abast d’aquesta problemàtica tots els mitjans disponibles, així com encoratjar-los a donar con-tinuïtat a aquesta actuació, amb el compromís per part també de l’Ajuntament de continuar amb els treballs que per part nostra ens pertoca. Subdelegació del Govern.Donen trasllat de l’escrit de l’Agència Estatal de Seguretat Aèria autoritzant vols publicitaris a l’empresa AEROPAPA SL.INSTÀNCIES I PETICIONS. Raquel Grasa Peralta, llicència per la tinença d’animals especialment perillosos.

S’acorda per unanimitat:Concedir a la Sra. Raquel Grasa Peralta llicència admi-nistrativa per la tinença del gos potencialment perillós raça dogo argentino, de nom Odette, codi microxip 250268710306118.Bar L’Estació.La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:AUTORITZAR A LA SRA. JANICE MCINERNEY, TITULAR DEL BAR-RESTAURANT L’ESTACIÓ, per a poder portar a terme lles activitats de karaoke, amb el següents condi-cionants:L’horari màxim per a fer música és fi ns a les 24:00 h, i respectant sempre no causar molèsties als veïns.Cristóbal Castells Gilabert.S’ACORDA, per unanimitat de tots els membres que legal-ment la composen:DENEGAR la sol·licitud formulada pel Sr. Cristóbal Cas-tells Gilabert ja que l’actuació que pretén dur a terme està prohibida per l’Ordenança de Bon Govern ja que com-porta un embrutament considerable de la via pública amb papers dispersos per tot arreu, la qual és sancionable per als titulars que la causen.ALTRESSobre creació i concessió llicència d’auto-taxi.S’ACORDA, per unanimitat: PRIMER.- EXTINGIR LA LLICÈNCIA ESTACIONAL DE TRANSPORT DE TAXI per al període comprès entre el 21 de març i el 30 de setembre de cada any i comunicar-ho al Servei Territorial de Transports de Tarragona.SEGON.- Crear una llicència d’auto-taxi de 9 places al municipi de l’Ampolla, inclosa la del conductor.

Junta de Govern de30 d'agost de 2013 INSTÀNCIES I PETICIONS. Associació d’empresaris de l’Ampolla.Comunicar a ADELA que l’Ajuntament ja disposa de l’autorització de Ports de la Generalitat per fer l’acte el dia 13 d’octubre de 2013, i l’Ajuntament garanteix la seva col·laboració, tant econòmica com en l’equipament que sigui necessari.LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES.Expt. 83/2013. José Antonio Vidal Espuny. Con-cedidaExpt. 84/2013. Nèstor Buera Royo. ConcedidaExpt. 85/2013. José Luis Pitarque Balagué. Con-cedidaExpt. 86/2013. Joan Abadal Lacambra. ConcedidaExpt. 87/2013. Fran Esparza Losada. ConcedidaExpt. 88/2013. Ferran Font Ramentol. ConcedidaExpt. 89/2013. Comunitat Propietaris Tarragona 2 escala A. ConcedidaExpt. 90/2013. Josep Ferran Bertomeu Blanch. ConcedidaExpt. 91/2013. Hilari Bonfi ll Vilagrasa. Concedida

Centre Cívic · Pàgina 7

X Concurs de castells i escultures de sorraJa hem complert la desena diada del concurs de castells i escultures de sorra. El passat 7 d'agost a la platja de l'Arenal, com ja és costum celebràrem un nou concurs, ha estat un any molt participatiu, tant pel que fa al nombre de nens i nenes com pel nombre de participants majors de 15 anys.Un dia no molt assolellat, però, molt bo per poder treba-llar les escultures a la platja, ja que va fer poca calor.Com sempre, un cop inscrits i amb la seva banderola on porten tots el número de participant comencen a fer els castells o escultures, separats per edats, tots tenen 1 hora per realitzar la seva obra, tot seguit passa el jurat. Així va quedar el resultat:

Categoria A (de 3 a 5 anys)1r Premi: SAU CABRERA 2n Premi: UNAI CAPERA3r Premi: ANOUK EMA

Categoria B (de 6 a 9 anys)1r Premi: ARNAU CUBELLS2n Premi: CLAUDIA FARRÉ3r Premi: PAULA GATÓN

Categoria C (de 10 a 14 anys)1r Premi: MIQUEL GINER2n Premi: JOEL COJAL3r Premi: DÍDAC CABRERA

Categoria D (més de 15 anys) aquí hi ha un sol premiat.El guanyador va ser: MÒNICA I JÚLIA SAGONSTots els premiats varen rebre un regal per part de la Regi-doria de Cultura i Joventut, tant aquests com la resta de participants, a tots se'ls va obsequiar amb refrescos i re-gals del nostre col·laborador COCA-COLA.Dit això, només queda desitjar-vos un bon hivern i que l'estiu vinent puguem passar-ho tan bé com aquest.

Mercedes Castellà

Entitats · Pàgina 8

L’Adam comença amb noves activitats per a la temporada 2013/2014L’Associació de Dones de L’Ampolla aquest any i per prime-ra vegada ha participat a les Festes de Sant Joan, com a entitat del poble fent un donatiu a Càritas com és costum, fent l’ofrena al nostre patró i anant a la professó.– També hem participat a les Festes del Carme el dia 13 de juliol, fent animació de Ball en Línia Country, amb el grup “The Country Sheriffes de l’Ampolla”, la tarda va ser molt amena i van haver moltes persones veient el ball i participant.A la Nit Màgica va tenir lloc una altra ballada del Ball en Línia organitzada per L’ADAM i amb els grups de “The Country Sheriffes de l’Ampolla i de companys de ball d’altres poblacions”. Coincidint amb el funeral el mateix dia d’Alba de “L’Asociación Alba Pérez Lucha Contra el Cáncer Infantil”, Associació per la qual havíem fet en altres ocasions esdeveniments solidaris per recaptar fons per a la lluita contra el càncer infantil, se li va fer a la petita Alba un homenatge brindant-li la ballada, va ser una nit molt emotiva per uns i molt divertida per altres, l’animació va estar assegurada donada la gran assistència de públic que ens va acompanyar durant tota la vetllada.I el dia 30 d’agost vam participar a la festa que organit-zava el Centre de Dia de l’Ampolla amb motiu d’animar als avis a la “Festa Americana” ballant amb el grup The Country Sheriffes, la tarda va ser molt amena i divertida ja que també es va celebrar fi de temporada d’estiu del Casal Infantil i els més petits van poder jugar i muntar a cavall.Al mes d’octubre comencem les activitats, les noves són les següents:

Cercle de Dones, els dilluns a les 17.30 h al local de L’ADAM

Manualitats Diverses, els dimecres de les 16.30 a 19.00 h al local de L’ ADAM

Dansa Oriental, els divendres de 09.30 a 10.15 h al Centre d’Entitats

Balls diversos d’ Iniciació, divendres de 10.15 a 11.00 h al Centre d’Entitats

Tertúlies Literàries, els divendres a les 17.30 h al local de L’ADAM

Les activitats que ja es duen a terme amb anterioritat són les següents:

Patchwork, els dijous de 16.30 a 18.30 h al local de L’ADAM

Pintura, els dimarts de 16.30 a 18.30 h al local de L’ADAM

Informàtica, dilluns i divendres de 16.30 a 17.30 h a la Biblioteca

Classes de Balls: Country en Línia, els dilluns de 19.00 h a 20.00 h al Centre d’Entitats

Sevillanes, els dimecres de 20.15 a 21.00 h al Centre d’Entitats

Ritmes Tropicals, els dimecres de 21.00 a 21.45 h al Centre d’Entitats

Per contactar amb l’Associació poden posar-se en con-tacte via correu electrònic: [email protected], facebook: Associació Dones de l’Ampolla, o al Tel.: 630 154 491.



I Campus de Rítmica a l’AmpollaLa primera setmana de setembre, concretament entre els dies 2 i 6 d’enguany, el Club Gimnàstica Rítmica l’Ampolla va organitzar un campus a les instal·lacions del pavelló poliesportiu amb l’objectiu d’apropar aquesta disciplina a tothom qui volgués i consolidar-la com una de les diferents ofertes de caràcter esportiu que podem trobar al nostre poble.Un cop més, ens hem de felicitar per l’èxit de la convo-catòria, ja que vam reunir 32 xiquetes, 20 residents a l’Ampolla, 7 de l’Ametlla de Mar i 5 estiuejants, algunes amb experiència i d’altres sense, que van gaudir al llarg de tota una setmana d’una sèrie d’activitats programades que les van fer gaudir d’allò més. Entre d’altres, totes les as-sistents van poder provar els diferents aparells que s’utilitzen en la gimnàstica rítmica (cintes, cèrcols, cordes, masses i pilotes), van fer una masterclass de ball, ballet, tallers de maquillatge i pentinats, expressió corporal,… Però el més bonic, ha estat veure la relació que s’ha creat entre elles, l’ajuda de les més grans a les més petites en els exercicis, els riures i les cares d’alegria i de satisfacció, el constatar que se sentien membres d’un grup, i és que les abraçades i les rialles no es poden imposar, es manifesten de forma natural i espontània i més especialment en la infància i l’adolescència.Per tot això, per la feina ben feta, i per la dedicació de tothom qui ha participat esperem poder repetir l’experiència en properes edicions i així poder continuar gaudint veient disfrutar les nostres xiquetes.

Junta DirectivaCGR L’Ampolla


La presidència del REBEun reconeixement per a l'AmpollaEl passat dia 26 de Juliol vaig ser escollit president del consorci de residus del Baix Ebre, el REBÉ, tenint com a fi ta principal pilotar la fusió amb el consorci equivalent del Montsià. L'objectiu que es persegueix amb aquesta fusió és millorar el servei alhora que abaratir el preu. Així de bonic, però així de clar i així d'abastable.Més enllà de la persona en concret, el motiu principal pel qual ens hem de felicitar és que el nomenament hagi recaigut en un representant de l'Ampolla. Car, aquest nomenament és un reconeixement a un model de gestió dels residus que ens ha portat a ser pioners en la recollida comercial, capdavanters en matèria de reciclatge i modèlics en el compliment dels compromisos econòmics malgrat tenir una de les taxes per habitatge més baixes de la comarca. I tot això ha estat possible no només pels posibles encerts de l'Ajuntament sinó, sobretot, gràcies a la gent. Perquè és la gent qui paga i recicla.El model és perfectible i treballem des de ja per millorar-lo. Però no tingueu cap dubte que estem en el bon camí, i el meu nomenament n'és una prova. Nogensmenys, és un reconeixement i un fer confi ança per aplicar a nivell comarcal la nostra manera de fer. La de tots nosaltres, la de l'Ampolla.

Rafel Tomàs

Centre Cívic· Pàgina 12

Campus d’Estiu 2013Festa, gresca i diversió per viure aquest estiu en passió!Aquest ha estat el nostre objectiu principal –viure l’estiu– i, pares, mares, iaios, iaies i tiets, us assegurem que ens ho hem passat súper bé!!Hem fet una mica de tot: sortides amb bicicleta, caminades a Cap-Roig, dia sobre rodes, excursions pel poble, la tro-bada a l’Aldea, les trobades intergeneracionals, olimpíades aquàtiques, concursos de castells de sorra, de dibuix... I a que no sabíeu que vàrem organitzar un concurs de pan-xades? A què no? I de ganyotes? I de fi gures de plastilina? Aquestes monitores tenen una gran imaginació!També ens hem apropat a la natura i als animals, sabíeu que els animals perceben si estem nerviosos i si és així no se’ns volen acostar? Això és cert! Ho hem experimentat amb la nostra mascota, la Trapella, i també amb els cavalls que hem anat a visitar i hem pogut muntar. Sabíeu que si a un cavall no se’l tracta amb respecte, afecte i paciència es pot tornar agressiu i depressiu? Bé, segur que ho sabeu perquè de fet passa el mateix que amb les persones, en especial amb nosaltres, els nens i nenes així què, recordeu de regalar-nos cada dia mil somriures!!! Festes i més festes, unes més divertides com les de disfresses o els aniversaris i altres més tristes, les de comiat; és difícil acomiadar-se dels companys i companyes amb qui s’han compartit tant bons moments però és inevitable, uns marxen a Anglaterra, altres a Riudoms, uns altres al Sàhara, o Tortosa, Roquetes, Alemanya, Suïssa, Barcelona... Però ens quedem amb el millor de cadascú d’ells i d’elles, amb les hores de convivència i només desitjar-los molta sort durant l’any i tornar-nos a veure aviat. Per convivències res millor com les nocturnes, envoltades de màgia, misteri, bruixeria, encanteris i antídots... La nit, la foscor, les llanternes, els amagatalls, les històries de por... On es demostra que tots som molt valents i valentes i que cada dia ens fem més grans i responsables que ja sabem dormir fora de casa!

Després d’aquest meravellós estiu, només podem donar les gràcies a totes les persones que han fet possible que el Campus d’Estiu ’13 obrís les seves portes per nosaltres; també als nostres pares i mares per apuntar-nos i a tots els monitors i monitores per dedicar-nos el seu temps i ajudar-nos a ser més feliços cada dia. Gràcies a tothom!Ens veiem aviat amics i amigues!!!

Centre Cívic · Pàgina 13

Comerç · Pàgina 14

Setmana del Comerç de l'AmpollaEl proper mes de novembre encetarem una iniciativa adre-çada al comerç de l’Ampolla. Ha estat proposada a tots els establiments comercials tot i que, no han estat tots els qui s’han adherit. Es tracta de dur a terme una campanya: “L’Ampolla, ahir, avui i demà” durant la setmana del 9 al 16 de novembre, fent-la coincidir amb la data de la Segregació.Durant aquests dies la Regidoria de Comerç de l’Ajuntament de l’Ampolla amb la col·laboració de l’Associació d’Empresaris, el CEIP Mediterrani, la Confederació de Comerç Terres de l’Ebre i la Cambra Comerç de Tortosa, realitzarà activitats al municipi amb la fi nalitat d’apropar el comerç al poble i integrar-ho una mica més en la vida social, cultural i turística del municipi.Amb aquest objectiu es programaran cada any activitats al poble i ens agradaria institucionalitzar la setmana del comerç de l’Ampolla. El que pretenem és que el comerç sigui un element més de tot allò que identifi ca a l’Ampolla, ja que intentem que sigui una continuïtat de la vida social i cultural. Proposem organitzar cada any un nombre im-portant d’activitats que tinguin fi nalitat comercial, cultural, social i turística.Els xiquets de la llar d’infants i del CEIP Mediterrani visita-ran els comerços adherits i faran treballs del que han vist i sentit a les botigues, donant una vida de nota i color als carrers de l’Ampolla i als comerços. Després en farem una exposició a la mateixa escola.Les botigues posaran els aparadors amb motius de la cam-panya i els clients que compraran en aquests establiments entraran a un sorteig mitjançant els tiquets de compra.El dia del ball de la Segregació al Casal, es lliuraran els premis als xiquets, als comerços i als clients.Serà un pla molt senzill i de fàcil aplicació i que creiem necessari si volem mantenir els negocis i continuar lluitant per ser un referent comercial dins el nostre municipi.

Gaudim tots d’aquesta setmana!!!

TEMA:L’AMPOLLA, AHIR, AVUI I DEMÀ

Data: del 9 al 16 de novembre de 2013-09-10

Campanya:

Dissabte, 9 de novembre 2013………Inau-guració. 20.00 h a l’Ajuntament. Lliurament del material.

Diumenge, 10 de novembre 2013………Mun-tatge dels aparadors.

Dilluns, 11 de novembre 2013………Visita cultural als establiments per part dels Xiquets del CEIP MEDITER RANI I ELS DE LA LLAR D’INFANTS.

Dimarts, 12 de novembre 2013………Els xi-quets continuen visitant els comerços.

A la nit: xerrada comercial sobre un tema d’actualitat relacionat amb el nou marc comercial que ens trobem actualment i eines de futur (Cambra de Comerç).

Dimecres, 13 de novembre 2013………Pro-ducte Punt Blau*

Dijous, 14 de novembre 2013………Demana el teu descompte o regal.*

A la tarda: Comença l’exposició dels treballs dels xiquets a l’escola.

A les 8.00………Xocolatada a la plaça Manel Ferré. (Ajuntament).

Divendres, 15 de novembre 2013………Fotos d’Abans i Ara*

A la tarda: Continua l’exposició de treballs a l’escola.

A la nit: Reconeixement a una empresa o em-presari del poble per la seva trajectòria empresarial.

Dissabte, 16 de novembre………Fem un tast per les botigues.*

Reunió dels membres del jurat per escollir els guanyadors del Concurs d’Aparadors.

A la nit: Lliurar els premis dels treballs dels xi-quets, Concurs d’Aparadors i els premis dels clients. (Després de sopar, abans del ball).

Setmana del ComerçEstabliments adscritsCARNISSERIA ELISENDA, MACA DECORA-CIÓ, ELECTRODOMÈSTICS JOEL, FLECA ARTE-SANA CABRERA, JOIERIA FABREGAT, LLIBRERIA AVELINA, MERCERIA CLOTI, PEIXATERIA ROSA, PERRUQUERIA LÍNIA 2000, SPORTS BASE ALE-GRE, GRISSEL MODA, LA BRULL SHOWROOM, PIUCAN, GESTIONS IMMOBILIÀRIES, MARINA YACHTS PROJECTS, BRUMOBLE, FERRETERIA REBULL.

Cultura · Pàgina 15

XXII Certamen de Música Clàssica i Popular Eloi MestreUn any més hem celebrat el Certamen de música a la nostra població, encara que, aquest any amb una variant, en lloc de quatre nits, han estat tres, degut a la crisi actual hem retallat una nit de música, però, no hem retallat amb qualitat, tant és així que han resultat ser tot un èxit.Dijous dia 15 d’agost, vam començar amb l’Agrupació Mu-sical de Vilalba dels Arcs, tot i que esperàvem una banda de música tradicional, res a veure, aquesta agrupació amb molts de joves va fer un concert molt atractiu i maco.Divendres dia 16, el concert va ser a càrrec de Birband Jazz, a la plaça Catalunya ja no hi cabia ningú més, amb una gran quantitat de públic, tot i que la nit va començar amb una mica de pluja, va parar a temps de poder fer el concert, un concert per cert, molt bo, amb grans instrumen-tistes, on tot el públic assistent va cantar i no podien parar els peus al compàs de la música, una nit on, si la pluja no hagués tornat a fer acte de presència quan ja tocava el fi nal, poder haguéssim gaudit d’alguna peça musical més, ja que el públic no tenia ganes de marxar.Dissabte dia 17, acabàrem el certamen amb l’Orquestra de Cambra de l’Empordà, un concert amb una gran varietat de temes, més clàssics la primera part i la segona amb temes més populars, per acabar amb unes peces de catalanitat, amb cançons de la nostra terra, com el Cant de la Senyera i l’Emigrant, que varen posar al públic d’empeus aplaudint.Fins aquí el certamen d’aquest any, que com he dit al principi, encara que amb una nit menys de música, la regidoria de Cultura ha quedat molt satisfeta de veure la plaça Catalunya totes les nits ben plena i el públic assistent, molt content de tots els concerts.I com no, a la família d’ Eloi Mestre, el nostre agraïment per la seva presència a tots els concerts i per la seva col·laboració amb aquest acte. Mercedes Castellà

Turisme · Pàgina 16

XIV FESTA DE LA SEGA, un èxit d’assistènciaAquest passat 15 de setembre el port pesquer es va trans-formar en un sequer amb la XIV Festa de la sega, festa que marca l’inici de les Jornades Gastronòmiques de l’arròs de la nostra localitat deltaica i marinera.Al llarg del matí, els assistents van poder observar totes les etapes d’elaboració de l’arròs des del moment en que l’arròs es porta recollit en garbes, el procés de trillar amb les potes del cavall i amb trill, el despallar, el ventat, l’assecat, la criba i l’ensacat, també van poder veure el funcionament d’un molí d’arròs veient com es treu la closca del gra, així com la manera en que es realitzen els cabassos de pauma del Reguers.Aquest any els restaurants i establiments que van col·laborar amb la degustació d’arròs i productes elaborats amb arròs foren el Restaurant Azara, Restaurant Botavara, Restau-rant Can Piñana, Pizzeria Casa David, Restaurant Casa Llambrich-Juani, Restaurant Club Nàutic-Casa Montero, Restaurant Del Mar-Flamingo, Restaurant L’Ham, Restaurant Pollastre, Restaurant Sol, Restaurant El Pescador, Restaurant La Barraca, Restaurant Rafa, Frankfurt Tere, Pizzeria Iglú, Pastisseria Bahia, Pastisseria Sergio, Carnisseria Cattering Elisenda, Carnisseria Martí. La mostra de cuinar l’arròs el va dur a terme al mateix port la Carnisseria Cattering Elisenda.També al llarg del matí es va poder gaudir de l’actuació de Joseret i la seva Rondalla.Cal remarcar el fet que aquest any va haver, més que mai, una gran assistència de públic així com la gran qualitat dels plats i productes presentats i els elaborats al mateix port pesquer.


La Diada · Pàgina 18

Onze de setembre - Diada de CatalunyaQuina Diada més especial la d'aquest any, tot i que, al matí a la plaça de l'Ajuntament, es dugueren a terme actes que ja són habituals en aquest dia, com el concert de la cobla Ciutat de Reus, seguida de la ballada de sardanes per part de Dansaires del Penedés, acompanyats aquest cop pel nombrós públic que, aquest any, allí es va aplegar degut a la Via Catalana.Tot seguit el senyor Francesc Arasa, alcalde de la nostra població, va fer un parlament i acompanyat després per alguns regidors van hissar la Senyera al son del Cant dels Segadors cantat per la Coral Amparo Llaó i tot el públic present.Per acabar els actes, la coral ens va oferir un petit concert de cançó catalana, que posà el vell de punta de l'emoció, allí, una altra vegada vam cantar tots plegats Els Segadors formant una cadena humana, fent un petit assaig del que seria aquella tarda innoblidable.El poble estava de gom a gom, la gran majoria vestits de color groc i amb senyeres i estelades a les espatlles, anaven passejant per tot el poble, feia molt de goig veure tanta gent que s'havia desplaçat d'arreu de Catalunya per reforçar les Terres de l'Ebre.Quan van ser les 4 de la tarda, el poble quedà gairebé buit, tothom estàvem als nostres llocs assignats de la Via Catalana, que com tots sabeu molt bé, ja què la gran majoria éreu allí, va ser un gran èxit, de Catalunya i de tots els catalans.VISCA CATALUNYA!!!

Mercedes Castellà

La Diada · Pàgina 19

La Via a l'AmpollaLA VIA A L’AMPOLLA, LA INDEPENDÈNCIA A CATALUNYA. A principis del 2012 un grup de nacio-nalistes il·lusionats amb la pretensió d’aconseguir la independència de Catalunya, ens reunírem a la Taverneta una mica recordant alguns de nosaltres, aquelles reunions clandestines d’èpoques que no es poden oblidar. Finalment el mes de març del mateix any i baix la coordinació prin-cipal de la Mercè Múria i de la tècnica d’en Joan Esteve Guillau met, quedava format l’embrió de la representació de l’Assemblea Nacional Catalana a l’Ampolla, moviment muntat per tot el país amb dues missions bàsiques, la seva transversalitat i un objectiu únic però de vital importància, fer les passes necessàries per empènyer amb un fort impuls als partits polítics per aconseguir d’una vegada per totes, la separació d’eixa Espanya que només ens menysprea, ens menysté i ens tracta com una simple colònia afecta al seu “imperi”, sense ni tan sol, deixar-nos fer una consulta, per sortir d’una vegada i per totes de l’atzucac. L’onze de setembre del 2012, la crida conjunta de l’Assem-blea i Òmnium Cultural, va convocar un milió i mig de persones que es van manifestar a Barcelona sota una pancarta amb el lema “Catalunya, nou estat d’Europa”, sense que malgrat la importància mogués gaire al govern central que va continuar amb el “no sabe, no contesta”.Eixa manca de sensibilitat, recolzada fi ns i tot amb des-precis, mentides i falsedats pels mitjans “amigos” només ocupats en minimitzar la importància de les protestes, va portar a que les dues entitats dirigides per dues dones ad-mirables, la Carme Forcadell i la Muriel Casals, donessin un pas endavant veritablement força coratjós i d’un impacte tal, que va provocar una sorpresa i a la vegada una ad-miració no tan sols a les nostres contrades, sinó per tot el món, realitzar la “Via Catalana cap a la Independència”.L’acte quasi res, una cadena humana agafats de les mans, travessant tot el País de Nord a Sud i, seguint la Via Au-

gusta des d’el Pertús (Vallespir), frontera amb França, fi ns l’Alcanar (el Montsià), límit amb Espanya, ni més ni menys que quatre-cents quilòmetres. Malgrat l'enorme difi cultat, els catalans vàrem demostrar al món la nostra capacitat i les nostres ganes, emplenant el recorregut amb més d’un milió sis-centes mil persones, que amb les camises grogues vam resistir estoicament, amb gran civisme, companyonia i desbordant alegria, les hores que vam estar a la vorera de la carretera fi ns a les 17.14 (data força punyent), per acabar, cantant Els Segadors i els corresponents crits de INDEPENDÈNCIA.A l’ANC local de l’Ampolla, amb gust i moltes ganes i fi ns la data fi nal cal dir-ho, amb forta preocupació per l’èxit, ja que es veia força difi cultós emplenar els vuit quilòmetres del nostre terme pel baix cens, problema general a les Terres de l’Ebre, vàrem arribar al dia i amb una gran emoció, vàrem comprovar la solidaritat del nostre meravellós País, més de deu mil persones van envair el poble, cent vint autocars i més de mil automòbils, petita menció si més no, no menys important, a la “tota” restauració que va veure els seus locals ocupats al màxim i, desvivint-se per servir a tants nombrosos hostes. No podem deixar de costat al batlle Paco Arasa, fort implicat a la causa, els seus regidors i, la col·laboració molt costosa però gustosa de la policia municipal i de la creu roja.Per part de l'ANC a l’Ampolla, ja hem anomenat els seus caps dirigents, la Mercè i el Joan Esteve i, ens queden els voluntaris i fotògrafs dels trams, dirigits per un incommen-surable i ben preparat l’Albert Custodio que, com no podia ser d’altra manera, vam acabar rebentats però feliços per l’èxit aconseguit. I ara que..., doncs, l’onze de setembre del 2014, la con-sulta i l’onze de setembre del 2015, la INDEPENDÈNCIA.No és somniar, és un desig i, una imperiosa necessitat de cara al futur.

Lluís Bultó i Antolin



Col·laboracions · Pàgina 22

Joan Colomines Chulvi, nascut a l’Ampolla el 1944, ha estat un marí ampollero que ha navegat al mando de diversos vaixells mercants per mars de tres continents. No va ser estrany que el seu futur estés a la mar ja que va néixer a la seva vora, tenia familiars que eren pescadors i de menut anava per dalt de botets i baliques. En aquest ambient que respirava, la inclinació cap al món de la mar va resultar de lo més natural. Però aquesta proclivitat, com passa de vegades amb algunes vocacions, no va quedar en un somni sinó que la va exercitar des del punt de vista teòric i pràctic a l’Escola Superior de Nàutica de Barcelona. Dels diversos nivells que s’impartien en aquesta escola de Barcelona, en Joan es va diplomar en Navegació Marítima, grau universitari que el capacitava per a exercir professio-nalment en vaixells mercants. Per a obtenir la categoria de pilot de primera classe i de Capità de la Marina Mercant, a més, aquesta formació universitària va haver de complementar-la obligatòriament amb cursos d’especialitat marítima a bord de vaixells moderns i fi ns i tot superar un examen d’aptitud professional. Durant un període de dos anys Joan Colomines va realit-zar pràctiques navegant per les mars de l’hemisferi nord que li van proporcionar grans coneixements i habilitats per a obtenir el rang de capità amb potestat i autoritat sobre vaixells de gran capacitat. En aquesta etapa es va foguejar singlant per aigües de la costa atlàntica africana. Amb exactitud embarcant pasta de cacauets al port senegalès de Dakar amb destí a Portugal. I des de Mauritània transportant fosfats al sud d’Espanya. Naviera del Atlántico Un cop completada la formació acadèmica requerida, Joan Colomines va ser contractat per la important com-panyia de bucs mercants “Naviera del Atlántico” enro-lant-se amb la categoria de pilot amb el títol d'Ofi cial de segona i primera classe al vaixell “El Baztan”. Un barco utilitzat per a transportar mercaderies, bens i materials que Joan Colomines va pilotar durant tres anys cobrint de forma regular la ruta entre la costa llevantina espanyola i l’arxipèlag canari, amb l’excepció de l'illa del Hierro. Un cop acabat aquest cicle i per motius de proximitat geogràfi ca, va incorporar-se a la societat “Cemex”, propietària d’una important fl ota dedicada al transport marítim de ciment des del port de Les Cases d’Alcanar a Barcelona, Balears, Cadis, Sevilla i Arrecife (Canàries). Amb el títol de capità va comandar diversos bucs entre els que destacava el Cemenmar III. Un buc cimenter autodescarregant construït a Gijón a les drassanes

“Cantábrico y Riera” l’any 1972, amb un registre brut de 2.988 tones i amb una eslora de 108,57 metres. La responsabilitat de Joan Colomines era màxima. Com a capità, s’encarregava de la direcció i coordi-nació de totes les activitats que es realitzaven a bord. El comandament també implicava assumir la seguretat del vaixell, la tripulació, el carregament, la navegació, l’organització del treball, així com la representació de l’armador davant de tercers i també la incumbència de totes les maniobres, essent d’obligat compliment per a ell el fet de trobar-se a coberta en totes les operacions per amarrar o salpar. La funció del capità en Joan la qualifi ca de “dura i compromesa perquè en qual-sevol circumstància el vaixell té que funcionar

Joan Colomines ha comandat diversos vaixells mercants i ha navegat per ports dels quatre

continents. En els seus viatges va patir algunes peripècies que ens explica en aquesta crònica

JOAN COLOMINES CHULVICAPITÀ DE LA MARINA MERCANT

Guillem Comí


les 24 hores al dia i sovint la navegació s’ha de realitzar en condicions climatològiques adverses”. El 1974 Joan Colomines Chulvi s’enrola amb la com-panyia BUTANO per a embarcar gas des de països del nord d’Europa com Escandinàvia, Alemanya, Holanda, Regne Unit, etc. Al servei d’aquesta empresa d’hidro-carburs i amb diversos vaixells destinats al transport de butà va fer la ruta per les principals ciutats portuàries del nord d’Espanya. Més tard, Butano es fusionà amb Repsol i sota el comandament de Colomines fa gran cabotatge carregant i descarregant gas entre els ports de França, Síria, Líbia, Sardenya, Tuníssia i Còrsega. Amb el temps va passar a ser el màxim responsable d’un dels grans vaixells cisterna de la companyia: el BUTADIEZ, de 127 metres d’eslora, un arqueig brut de 8.184 tones i 150.000 m3 de capacitat de càrrega. Es tractava d’un metaner, que noliejava gas natural liquat des d’Algèria als països consumidors de la Mediterrània. També va solcar per la costa nord-americana. En concret carregant gas a l’estat de Louisiana per transportant-lo a Espanya i el Regne Unit. Altres expedicions transatlànti-ques es feien al sud del Brasil (Río Grande) per embarcar fl uïd amb destí a Anglaterra. El periple oceànic durava, sense escales, entre 12 i 13 dies. Huracà tropical En una d’aquestes travessies atlàntiques va haver d’afron-tar algunes adversitats que el van obligar a adoptar decisions rigoroses. Per citar-ne una, en Joan recorda la tempesta tropical que el va forçar a canviar la ruta ordinària per tal d’eludir-la. Era un huracà caribeny, la força del qual era de tal magnitud, que segons en Joan “el preludi de la tempesta ja es notava a 500 milles del seu epicentre”. Aquest cicló va deixar un rastre de devastació i danys severs al Carib oriental que va despertar gran interès en la premsa de l’època. Joan Colomines va continuar al front de vaixells de Repsol YPF fi ns que la companyia va vendre la fl ota de transport marítim a un important grup navilier. Aquesta circumstància va propiciar que Colomines fos designat director de la factoria de Repsol Butano a Gijón on hi exercí durant 1 any. Posteriorment va ser nomenat màxim responsable de la planta de tractament de gasos liquats del petroli situada a Tarragona. Aquesta factoria s’en-carregava del subministrament de butà, propà i altres gasos al quadrant nord-est de la península. Anècdotes i altres incidents. En els 26 anys que va anar embarcat, Joan Colomines ha vist moltes coses. Des dels ports de ciutats importants on va accedir per primera vegada, el port de Lake Charles (USA), Río Grande do Sul (Brasil), Londres, Rotterdam, Hamburg, Tartús (Siria), Estocolm, Dakar (Senegal), Aarhus (Dinamarca), Stenugsund (Suècia), Riga (Rússia), Le Havre (França), Ras Lanuf (Líbia), Pajaritos (Mèxic) etc., etc., a les que a continuació ens anirà explicant. Per començar. Un fet que recorda vivament és la d’una navegació especial i divertida que va fer des d’Alacant a Tenerife per transportar el popular circ d'Àngel Cristo

que “semblava un creuer de plaer malgrat l’amenaça implícita d’estar envoltat d’una fau-na de feres carnívores en un espai tant reduït”. Un altre relat poc conegut és el d’un viatge per la cos-ta africana. D’aquesta singladura treu a la memòria l'enorme quantitat de peixos voladors que planejaven esparverats per la presència depredadora de moles de dofi ns. També en el recorregut d’Algesires rumb Tenerife va ser protagonista d’un altre succés curiós. Havent passat l’estret de Gibraltar va topar-se amb un gran banc de boira que feia impossible la visibilitat. En dissipar-se, la vista li va deparar un agradable especta-cle: una enorme bandada de balenes que migraven de l’Atlàntic al Mediterrani els va passar tant a prop que va haver de baixar màquina per no entropessar de ple amb els cetacis. El temporal del CantàbricEn el món de la navegació marítima trobar-se casual-ment amb un vent de l’escala 10 és enfrontar-se a un temporal dur amb ratxes de fi ns a 100 quilòmetres per hora i la fúria d’uns colls de mar gruixuts i encrespats. En aquesta situació va ser sorprès el vaixell BUTADIEZ al mar Cantàbric. Era tal la impetuositat del temporal que el port de Santander va estar tancat al trànsit naval durant una setmana. El barco capitanejat per Joan va intentar fondejar al nord de l’illa de Mouro, situada a dues milles de la bocana del port càntabre. El component arenós del llit marí va impedir l’ancoratge per la impossibilitat de clavar les àncores per a fi xar el vaixell. Va haver de realitzar maniobres excepcionals per a aconseguir el que no semblava possible d’altra manera. A base de destresa i habilitat va estar dos dies capejant el temporal maniobrant el vaixell en marxa constant. Finalment es va arriscar a recalar al port santanderí pel seu compte i risc i sense la intervenció de remolcadors ni pràctics amarradors. Una altra peripècia que ens explica és la succeïda en un viatge entre Algesires i Gijón. Abans d’arribar al Cap de Säo Vicente (Portugal), el punt més meridional de la

A l’esquerra, Joan Colomines a bord del vaixell “Butadiez” vestint l’uniforme

de capità de la marina mercant


península ibèrica, va veure’s sorprès per un temporal de vent de component nord oest de força 9. Els colls de mar eren tan impetuosos que saltaven sobre la coberta i fi ns que no van doblar l’esmentat accident geogràfi c no es va recuperar la normalitat gràcies a que l’impacte del vent el rebien per la popa. Altres periples carregats de risc tenien com escenari el mar del Nord. Una mar amb ressaques i plenamars força irregulars a la que confl ueix una corrent procedent del nord i un altra del sud que a més de molta pluja i boira durant tot l’any provoca violentes tempestes que fan la navegació molt perillosa: “quan es navega per aquests mars –ens explica Joan– s’ha de tenir coneixement exacte dels fars, boies, bucs-far (xata), senyals marítims, corrents i marees per a poder navegar amb seguretat i tranquil-litat”. Malgrat totes aquestes precaucions i per a major garantia, s’havien de muntar guàrdies permanents per evitar possibles naufragis ja que el fons marí d’aquests paratges està ple de baixos fons i bancs de sorra. Era tal la seva veterania navegant pels ports dels quatre continents que només necessitava el suport dels pràctics amarradors en la primera ocasió. Un cop consumada la primera experiència ja no necessitava la mediació dels remolcadors portuaris per a maniobrar per l’interior de les dàrsenes.

El “Butadiez”, destinat al transport de gasos liquats, va suposar una notable millora de la fl ota de butà espanyola, ja que quadruplicava la capacitat dels butaners que en aquells moments estaven en servei

La pràctica nàutica adquirida li ha donat l’oportunitat de tractar personalment a molta gent de diferents con-dicions, i això li ha proporcionat un gran enriquiment personal. A més, el fet de viure situacions extremes i resoldre-les positivament és un aprenentatge empíric que Joan Colomines li dóna un valor incalculable. La Llei del Mar, ens recorda, “obliga als capitans a no abandonar el vaixell a no ser que estiguin absolutament segurs de que ha d’enfonsar-se. En aquest cas –repeteix– han de ser els últims en abandonar-lo”. Espanya demanda professionals de la Marina MercantÉs un fet inusitat que en aquest context de crisi hi hagi encara alguns sectors de l’economia espanyola que ofereixen llocs de treball. És el cas de la Marina Mercant. Joan Colomines ens fa aquesta refl exió fi nal, partint de la seva llarga experiència professional en aquest àmbit: a totes les províncies costeres es demanden professionals d’aquest sector. En particular, caps de màquines, mecànics navals, pilots de vaixells, ofi cials radioelèctrics, cuiners de vaixell, cambrers, calderers, engreixadors de màquines, contramestres i mossos de coberta, entre d’altres. Li agraïm que aporti un punt de vista optimista a la situació econòmica actual i esperem que sigui d’utilitat als nostres joves.

Miscel·lània · Pàgina 25

LO DIT A L'ULLCarta publicada a "La Vanguardia" el passat 7 de setembre de 2013

Un madrileño en la VíaEl nacionalismo siempre me pareció una ideología que atrofi a la mente y limita el pensamiento crítico. Tras un año viviendo en Barcelona y habiendo obtenido el nivel C1 de catalán, mi opinión no ha cambiado. Pero ya que pasaré los próximos años de mi vida aquí, me preocupo por el futuro del territorio en el que vivo. Y al ver qué le conviene a Catalunya, hallo dos razones de peso para acudir el día 11 a la Vía Catalana.La primera es económica. Durante este año, he visto el maltrato económico que sufre Catalunya. Los catalanes pagan los impuestos más al tos de España, pero tienen el menor porcentaje de funcionarios. Son los que más con-tribuyen a las cargas del Estado español, y sin embargo ven como desde Madrid se impone un modelo radial de trenes que lleva a disparates como que el corredor mediterráneo pase por la capital.La segunda, más importante aún, es política. España es un Estado en el que la corru pción ha llegado a los más altos niveles, donde las juventudes del partido del Gobierno se exhiben con símbolos de una dictadura fascista y donde el dictador aún tiene su mausoleo. Es un país que bate ré-cord de parados, de desahucios y de científi cos que emi-gran. Por tanto, es imprescindible una regeneración en Es-paña, pero, ¿va a darse, en un país cuya mayor preocu-pación es Gibraltar y el fi chaje de Bale?La única oportuni-dad que veo para la regenera ción de-mocrática es la inde-pendencia de Cata-lunya. Por eso, el día 11 las manos de este independentista no nacionalista que escriben estas l íneas se unirán a las de miles de catalanes a favor de la inde-pendencia. Firmado: DANIEL PÉREZ RO-DRÍGUEZ.

* * * * *

El madrileny DANIEL PÉREZ RODRÍGUEZ ens fa sa-bedors de l a seva voluntat d'adherir-se a la Via per a la independència –unint les seves mans a les dels catalans– per tal de que es produei xi una regeneració democràtica a CATALUNYA i que la nostra nació es converteixi en un nou estat europeu.

Em consta de forma fefaent –jo mateix tinc fi lls i néts que viuen a MADRID des de fa molts d'anys– que són innumerables els castellans i els espanyols que no s'oposen a que els catalans convoquem una consulta pel dret a decidir si volem un estat propi.

Senyor DANIEL PÉREZ RODRÍGUEZ: en nom de les 1.599.999 persones que ens vàrem alinear –un madrileny fer possible que fóssim 1.600.000– li agraei xo la valentia demostrada a l'expressar-nos la seva opinió. VOSTÈ HA POSAT LO DIT A L'ULL!

Manel Aguilar i Vallcorba


L’Ampolla i la seua gent

Jorge Martínez Cabrera

Targeta postal Manolo Homedes Cabrera. La casa de l’esquerra era on vivia l’alemany, avui la situaríem al carrer Ronda del mar, 24.

El primer vol de l’hidroavió Espanyol MendizabalLes proves a l’Ampolla i Alfredo Boll "l’Alemà de la moto".Encara que alguna cosa en sabia, sobre aquell històric fet d’aviació, la falta de documentació, va fer que no en parlés massa al meu llibre de l’Ampolla i la seua gent-I. Ara, després d’algunes informacions més i de les explicacions donades, faig públic aquest fet rellevant que posa de manifest un altre cop, la participació dintre de la Història, en que aquell poble petitet, denominat Poblado, seria gran en l’experiment portat a cap dintre de l’Aviació Espanyola, gràcies a l’Hidroavió Mendizabal i en concret a les proves del que seria el primer vol de l’hidroavió Espanyol Mendizabal hermanos en aigües de l’Ampolla. Tot començaria a meitat de 1914, quan un personatge d’imatge novel·lesca feia la seva arribada a l’Ampolla, un tipus d’estranya aparença que no passà desapercebuda a la mirada de la gent, ho faria encara més amb la presència d’un fl amant i majestuós amoto, portant a la jupa a una dona.

Aquella parella es van posar a viure al poble, eren alemanys, prompte es va saber que era matrimoni, ell es deia Alfredo i ella Hanna. La casa on vivien estava situada a la vora de la mar, a la part sud de l’Ampolla. Constava d’una planta baixa i pis amb una entrada a cel ras que estava envoltada per una tanca de ferro forjat. El mur de tancament, donava al camí d’entrada i sortida a l’Ampolla.Alfredo Boll, era un enginyer alemany, que pertanyia a una casa constructora de maquinària i havia de treballar a l’Ampolla sota la direcció dels Ingenieros militares españoles hermanos Mendizabal. D. Carlos i D. José Mendizabal, enginyers de professió que es proposaven fer proves d’aviació amb la construcció d’un Hidro a les platges de l’Ampolla. Mentre es construïa l’Hangar l’alemà va acordonar un espai al Barranc de Borrasca perque ningú passés per allí, ja que hi havia material dipositat. El caràcter de l’alemany, conegut a l’Ampolla com “l’Alemà de la moto”, el portaria a renegar quan les coses no li sortien o no anaven gaire bé, i més en-


cara quan es feien malament, era llavors quan ho posava de manifest amb les expressions:Quan no l’interessava la cosa: Soc Sobec i Quan renega-va: Kaïss bombem, dona betta dona mal. El 28 de juny s’acabaria l’hangar, on es muntaria l’avió. La premsa local de l’època deia:En Ampolla se ha terminado el hangar donde està proce-diéndose al montaje del hidroavión de los hermanos Mendizabal. Está situado a un Kilometro del poblado en la playa. Será movido por dos motores de gran fuerza. Se compondrá de cuatro alas y dos barquillas, capaces para 10 viajeros y dos pilotos. Se cree que podrán empezar las pruebas del nuevo invento en la semana próxima, que serán muy interesantes.

Playa de Ampolla, desembocadura del Ebro donde se realizan las experiencias con el hidroavión del

Sr. Mendizabal. A la izquierda del grabado junto al borde se ve el hangar del aparato.

Arxiu: Jorge Martínez Cabrera. (Foto any 1914)

La fi nalització d’aquelles proves va culminar amb la cerimònia religiosa del bateig de l’aparell el dia 28 de juliol de 1914, que va anar a càrrec del capellà del poble, Mossèn Francisco Espuny (1). A l’Acte varen ser presents, Dª. Josefa Solano de Mendizabal, qui seria la padrina, D. Martín Gilabert; el Director de l’Observatori de l’Ebre, Pare Cirera; el director del Banc d’Espanya; l’enginyer D. Alfredo Boll; família Gilabert; autoritats i gairebé tot el poble.

Després de l’Ofi ci religiós, es va continuar amb una festa popular, la qual posaria fi a tota aquella sèrie de proves i experiments.Una volta acabats els treballs a l’Ampolla, el matrimoni alemany, es va quedar. Ell, es va fer amb un botet en el que sortia a la mar, practicava la pesca de la fruixa i el palangre; com la seva casa gairebé donava a la mar, aprofi tava allí mateix per avarar-lo. Aquell Enginyer alemany era molt manyós, no va tardar en posar-ho de manifest, començant a construir una mena d’em-barcació, una draga, al lloc on temps abans havien construït l’ Hidroavió, a l’esplanada del barranc de Sant Pere o Racó dels còduls. Aquella Draga, la va fer per a la Societat de Pescadors de Sant Pere. l’Ajudant de l’alemany, era Joan Colomines, conegut com lo Vell Purico. La comunicació entre ells, era un tant difi cultosa, i en alguns dels casos fi ns i tot graciosa. Segons m’han contat gent del poble, els dos eren grans fumadors, cosa que va fer que les paraules del treball es barregessin amb les del plaer, en una ocasió estan treballant, l'encreuament de paraules fóra causa d’una mala interpretació, l’alemany li va dir al Purico: - Juan trae puntas, referint-se a tatxes, Juan es pensava que com en altres ocasions, i com el tabac s’aprofi tava al màxim, es referia a puntes de cigarrets.Lo Purico, li contesta,:- No tengo puntas, son todos senseros. El dia de la inauguració d’aquella draga, l’expectació era unà-nim, la gent volia veure com funcionava aquell invent. Després d’algunes proves, la draga no feia el que vertaderament havia de fer, només treia aigua, podríem dir que el dragatge no es veia per lloc. Aquell fracàs posaria en evidència a l’alemà. Al cap d’un temps Alfredo i Hanna marxarien del poble sent-se que ningú en sabés el perquè.Per fi nalitzar, i com sempre des d’aquestes pàgines vull donar les gràcies a tots aquells que em van aportar informació sobre el mencionat fet, i en especial a la que va ser l’estanquera de l’Ampolla Eliodora Cabrera Prades “Doreta de l’Estanc” i a Mateu Piñana Cabrera, per les moltes coses que en van contar, i en concret sobre aquest cas. Si algú, en sap més coses sobre aquest fet, i vol fer-me partícep, li quedaré molt agraït. Fent-ho extensiu després a la resta de la població.

(1).- Mossèn Francisco.- Després d’haver estat durant nou anys fent tasques sacerdotals a diferents parròquies de Tortosa, als 35 anys, el Bisbe l’envià a l’Ampolla com a servidor de Déu.

El aparato en el hangar Arxiu: Jorge Martínez Cabrera (Foto any 1914)

Hidroavión Mendizabal Hermanos. Pruebas en la Playa de Ampolla.

Arxiu: Jorge Martínez Cabrera (Foto any 1914)


Fent Via cap a la història11 de setembre de 2013, un dia que romandrà present a la memòria de tots els cata-lans i catalanes durant molts i molts anys. Només en sentir aquesta data ja et ve a la ment la cadena humana que va creuar tot Catalunya, d’una punta a l’altra, sense deixar ni un metre quadrat lliure. Ben al contrari, a molts trams –ja sigui al nord, centre o sud-est van haver de fer dos, tres i fi ns i tot quatre fi les.Quan es va proposar aquest gran projecte des de l’Assem-blea Nacional Catalana, crec que tothom –fi ns i tot la pròpia organització– estàvem convençuts que els catalans respondríem el millor que sabríem, però sempre hi havia una part de dubte, de temor per si el resultat no sortís tal i com s’esperava, ja que per fer possible la via es necessitava sincronitzar molts aspectes. Però sí, la cadena humana per la independència va ser tot un èxit, va ser un dia de festa, celebració i reivindicació. Un cop més va quedar demostrat davant els ulls de tot el món que el poble català té una gran capacitat d’organització. I a més amb projectes de grans dimensions, som capaços de mobilitzar tot un país de punta a punta durant tot un dia sense cap incident.Cada vegada hi ha més ganes i més catalans que demanem la independència de Catalunya, perquè cada cop ens donen més motius a favor de voler-la. Motius econòmics, culturals,

lingüístics... No traiem cap avantatge del govern central, ben al contrari, cada cop ens prohibeixen més aspectes corresponents a la identitat catalana, i ja no cal ni recordar la relació econòmica entre Catalunya i Espanya.Hem de ser persistents, no tirar la tovallola, continuar llui-tant per aconseguir allò que volem i no creure les fal·làcies d’alguns polítics que ens presenten altres opcions, com terceres vies, que ens farien quedar estancats en la mateixa situació actual. Només exigint el que es vol, cada cop serem un pas més a prop d’aconseguir el nostre somni. En el seu dia Trias Fargas va declarar que Catalunya seria in-dependent quan ens acabessin d’asfi xiar fi nancerament i el poble se n’adonés. Josep Trueta també va confessar que la independència arribaria el dia que tot el Camp Nou clamés independència. Les dues profecies ja s’han complit, així que això ho tenim a tocar.

Mireia Curto Perelló


Catalunya mira cap el futurBenvolguts: Ja a casa després d’un dia sorprenent i molt enriquidor. Vaig arribar, cruixit, però content; cansat, però feliç; destrossat, però amb un goig immens. Sorprès, per què no dir-ho, al veure com una multitud (més de seixanta mil persones), es van desplaçar des de totes les contrades de Catalunya, per emplenar els cinquanta quilòme-tres d’eixes Terres de l’Ebre amb minsa població autòctona. Va ser una gran lliçó, quant la sorpresa em movia a agrair-los l’esforç, contestaven que eren ells els agraïts per l'organització que havien trobat i que els havia ajudat a complir el seu deure i la seva gustosa obligació per Catalu-nya, la Catalunya de tots.No puc acabar sense lo més important. Al meu tros de cinc-centes persones (que ni havien més de mil) , parlant-los

Frases fetes catalanesSuar la carcanada – Cansar-se moltVenir de prim – Faltar pocVeure l'orella al llop – PerillarVeure-se'n de tots colors – Sofrir, passar tribulacionsVoler tant or com pesa – Es pondera el valor d'una personaSemblar un enze – Persona aturada i poc entenimentRespirar per la ferida – Exterioritzar-seRegirar-se el bilis – Irritar-se fortamentNo valer una jota – No valer absolutament resLlaurar en arena – Treballar inútilmentJeure al jaç – Estar desprevingutHaver-hi tela per estona – Ésser una cosa llarga per resoldreFicar els peus a la galleda – Dir o fer cosa fora de llocEixamplar el pit – Sentir-se alleujatA Tarragona que hi fa bon sol – Treure del davant persona molestaAmunt i crits – Donar ànims en començar una feinaAnar-se'n a c'an taps – Fracassar en algun negociBallar amb un peu – Saltar d'alegria, estar contentBallar els goigs de sant prim – Passar ganaDejunar després de fart – Ésser hipòcritaDir la lliçó del bacó – Insultar

Ernest Plans i Callau

molt, per les hores que vam passar junts, vaig constatar que els seus comentaris, desitjos i anhels, no tenen res a veure amb eixes reunions o debats de polítics o de persones molt respectables, que només ens parlen de la Renaixença, dels reis Alfonsos, Cambó, Primo de Rivera i d’altres, de l’època fi ns i tot arribant a en Tarradellas.El Poble de Catalunya, senyors polítics i directors dels de-bats, no renega del passat, però el deixa per la Història i mira cap a un futur, potser més incert, però completament nou, ben nou, adaptat als coneixements actuals i lliure de prejudicis i estereotips, i si no s’hi posen aviat deixant-se de romanços, eixes marees humanes els passaran per damunt.

Lluis Bultó i Antolin - l’Ampolla

Natura i Fauna · Pàgina 30

Martinet Blanc (Egretta Garzetta) La PatxeraCastellà: Garceta Común, Basc: Koartzaxo, Gallec: Garzora, Portuguès: Garça-branca, Francès: Aigrette garzette, Italià: Garzetta, Alemany: Seidenreiher.L’adult pot medir entre 55 i 65 cm. Amb una envergadura d’ales d’entre 90 i 100 cm. El plomatge és completament blanc i en època nupcial, en els mascles, destaquen dos plomes d’uns 15 cm de longitud que li naixen del clatell. El coll és llarg i sinuós, el bec negre, les cames també i els peus són de color groc, donant-li un fort contrast que permet la seva identifi cació en vol.El Martinet Blanc, és un ocell que pot ser observat a curta distància, de costums diürnes, sol pescar en aigües someres i és freqüent veure’l immòbil apuntant el seu llarg i afi lat bec a la superfície de l’aigua per disparar encertadament el seu bec a peix, granota, cranc o qualsevol altra bestiola que se li apropi.Generalment és silenciós, fora de l’època de reproducció que emet nombrosos gralls que difícilment poden ser identifi cats dels que llancen les altres garses. En època de reproducció és eminentment gregari, construeix el niu bastant desordenat, en arbres o dintre de l’espessor del canyís (senill) i en companyia d’altres garses de la mateixa espècie. Aquests llocs es denominen colònies de cria, als nius s’agrupen i reuneixen una gran multitud d’individus,

entre mascles, femelles i posteriorment polls.Al mes de març, el mascle pren possessió del lloc per fer del niu, l’aparellament està precedit pel lliurament de petites rames destinades a reconstruir el niu, que en realitat és una munió de bastons i rames obtingudes prop de l’assentament del niu. Posteriorment té lloc la parada nupcial i la posta de 3 o 5 ous d’un color blau verdós pàl·lid. Durant aquest temps la mortalitat és molt gran ja que de cada 5 ous sols n’acampen de 2 a 3 polls.La majoria de les postes tenen lloc entre la meitat del mes d’abril i els quinze primers dies de maig; la incubació la duen a terme els dos progenitors a intervals de 3 a 4 hores. La incubació dura de 21 a 25 dies i els polls neixen coberts de plomall blanc i amb el bec i les potes de color rosat; al cap de pocs dies, el plomatge passa a ser gris blavós. A les 5 setmanes de vida ja han adquirit l’original color blanc i són capaços de volar; ho fan en companya dels seus progenitors que el hi ensenyen la tècnica de pesca en aigües someres. Aleshores encara no són prou indepen-dents i tornen cada nit a dormir a la colònia. El Martinet Blanc és un ocell migrant que es troba per tot el món i així ho demostren les anelles recuperades per instituts d’ornitologia del país basc, espanyols i catalans (sobretot al del Delta de L’Ebre).

Paco Cabrera Curto

Teatre · Pàgina 31

Teatre * Vodevil * VarietésTragicomèdia * Burlesque

ACTE QUARTLO PARESCUT DELS PRIMERS QUATRE ACTES AN LO DIVORCI

DE CONSEVOL PARELLA... ÉS PURA COINCIDÈNCIA

La JUANI lo GERARDPersonatge femení Personatge masculíEsposa d'en Gerard Marit de la JuaniInterpreta a Catalunya Interpreta a l'Estat espanyol

La JUANI lo GERARD

Ets un "fatxa-alfa", Gerard, an permís dels Vinga, Juani, no remuguis: paga los crèdits fatxes vulgars i ordinaris. Te fas lo simpàtic a més llarg termini i aixines no te sentiràsan la gent de fora però adés, en arribar a casa, tant ofegada econòmicament.me dones mala vida tot lo rato i me la fots.

No sento temor pels préstecs, ni per la mort, No conec a este tal Masters. Qui és?pos mentre hi ha mort... hi ha esperança. Lo tio del tennis?Ho dixà escrit l'Edgar Lee Masters, ja fa molts d'anys.

Quim, Marc, fi lls meus: lo passat mes de juliol La meua contesta és que t'estimo molt, Juani!li vai enviar al vostre pare la carta demanant los papers Sense tu, no podria viure! A més: per a sortirdel divorci, i la resposta ha arribat a mitjans de setembre. d'esta crisi, hem d'amuntegar los ingressos de tots dos.Pareix que l'hagi despatxat per la diligència Los diners que guanyes fregant escales me trauen dede la Wells & Fargo! l'apuro i fan baixar lo dèfi cit astronòmic que m'esclafa!

Los problemes matrimonials que ara patim mai no s'haurien A vore: si mos divorciem, a mi m'haurà de rescatarproduït si haguéssem viscut separats, cadascú per on lo banc europeu, però a tu tamé, Juani, pos vail'hagués enfi lat. Al llarg d'estos 35 anys –reprimint contreure lo deute jo solet però a nomi ignorant anacrònics confl ictes– no adverties que mos de tots dos, jo, jo, jo!distanciàvem desmesuradament?

Tu, Gerard, m'has ferit. I al ferir-me, m'he fet més forta. Que t'has venut l'ànima a Lucifer, que t'expressesI tamé m'has criticat. I al criticar-me, m'he fet més important. an tanta grandiloqüència? Quan xerres no hi ha quiI m'has esclavitzat. I a l'esclavitzar-me, he aprés a esmolar t'entengui. M'esgotes im traus de polleguera,ben bé les eines i a segar cadenes. I, al no estimar-me, separatista de merda. Ets l'hòstia consagrada, xiqüela!m'has fet vore que emancipada i sense tibantors –com diu lo psicoterapeuta gestàltic Joan Garriga– m'anirà força millor.

Gerard, és que tu per xerrar fas servir sempre les Pos des d'ara quedes espanyolitzada. I parlaràs anmateixes paraules. No sas innovar ni enriquir la teua cristiano, que és lo idioma del Imperio. La unitatexpressió oral. A més, defuges les qüestions importants indissoluble de la madre-patria-una-grande-y–no dius ni si, ni no– m'insultes i em menysprees a diari. libre –com va dir, molt encertadament, loEts un separador i un friky. Hauries d'ésser més català GENERALÍSIMO– ha de quedar blindada peri menys talibà, com va precisar lo Bill Clinton. in aeternum!

FI DE L'ACTE QUART

TÍTOL DE L'OBRA: LO DIVORCIAutor: Manel Aguilar i Vallcorba

Retalls de Premsa · Pàgina 32

Temps per la nostàlgia(Setembre - Octubre 1890/1928)

Guillem Comí

La Vanguardia (19 septiembre de 1890)

El lunes un golpe de mar dejó en seco en la playa de Am-polla quince delfi nes que fueron recogidos por un pescador llamado Carrascany. Diez de ellos fueron vendidos en el mercado de Tortosa. Así lo dice un colega reusense.

La Vanguardia (17 de septiembre de 1914)

—El hidro-avión Meridizábal, que estaba en el agua en la ensenada de La Ampolla por efecto del temporal, sufrió algunas averías en una de las barcas fl otadoras. Esto hará que las pruebas de aviación se retarden algún tanto.

Diario de Tarragona (10 de septiembre de 1914)

Se encuentra en Ampolla el ingeniero alemán de los talleres en donde se ha construido el «Hidro-avión», inventado por los hermanos Sres. Mendizábal.Actualmente se está procediendo con gran actividad al montaje del aparato, y es casi seguro que el día 25 del actual, tendrán lugar las pruebas del mismo, efectuán-dose interesantes vuelos. Son muchas las personas de la ciudad de Tortosa que se proponen trasladarse a aquella barriada marítima el día que se celebren, con objeto de presenciarlas.


Como hace unos días decíamos en nuestro periódico, han comenzado en la ensenada de Ampolla las pruebas de navegación del hidro-avión Mendizábal, revelando sus excelentes condiciones náuticas, virando según un radio cortísimo, y alcanzando desde los primeros momentos velocidades de más de 30 kilómetros por hora. Contra lo que de público se ha dicho, tardarán aún los Sres. Mendizábal en iniciar sus pruebas de vuelo. Es preciso estudiar ante todo, y a fondo, las de navegación, y por otra parte, el piloto señor González Camó, llamado por sus deberes militares a Barcelona, tardará probablemente unos días en poder regresar a Ampolla. Por fortuna, los ensayos de navegación no requieren su presencia, por lo cual éstos continuarán bajo la dirección de los inventores y del ingeniero alemán Herr A. Boll. Dentro de pocos días se verifi carán pruebas de altura. Los Sres. Mendizábal han sido felicitadísimos por el éxito que supone el invento

de este aparato. El director del Observatorio del Ebro, padre Cirera, les ha enviado una afectuosa felicitación. Una multitud inmensa ha contemplado las operaciones, aclamando a los aviadores.

La Vanguardia (26 de septiembre de 1920)

La Gaceta publica hoy, entre otras, las siguientes dispo-siciones: De Hacienda: R. O. habilitando el puerto de Ampolla (Tarragona) para el desembarque de abonos extranjeros.


Dicen de Ampolla que toca ya a su fi n la instalación en aquella barriada marítima de la luz eléctrica, mejora que era tan necesaria para aquellos vecinos.

Diario de Tarragona (2 Octubre de 1926)

Dicen desde Ampolla que el niño de ocho años Enrique Gilabert Gallimó, encontró un llavero con varias llaves en el lugar dé la última catástrofe ferroviaria de Ampolla, las cuales han sido seguidamente entregadas por el mencio-nado niño al guardavía Francisco Gallimó y éste, a la vez, las entregó a su capataz, Jacinto Andreu. Dichas llaves, en número de siete, están a disposición de quien acredite ser su dueño. Una de las repetidas llaves forma punzón y tiene grabadas las iniciales E. D.

Diario de Tarragona (2 de septiembre de 1927).

Ha transcurrido un año de la catástrofe ferroviaria de Ampolla, habiendo quedado sin recompensa un héroe de aquella horrible jornada. Trátase de Juan Pallarés Roca, vecino de Ampolla, quién a pesar de la lluvia, se dirigió voluntariamente al sitio de la catástrofe para socorrer a los heridos. Según nos dicen, Juan Pallarés, no disponiendo de herramientas se valió de una piedra para ir separando los obstáculos y las astillas que tenían aprisionados a los heridos. Después de dos horas de trabajo, se le facilitó un martillo y una sierra, trabajando hasta que cayó des-vanecido por falta de fuerzas, después de tres horas de sacrifi cios. Es verdaderamente de lamentar que los actos y sacrifi cios realizados por el vecino de Ampolla Juan Pallarés Roca continúen olvidados. Llamamos la atención de la Junta provincial de Benefi cencia.

Retalls del Poble · Pàgina 33

Foto cedida per Jaume Curto Balagué.Juan Cabrera Mauri (cochera) i Roman Curto Cabrera (romanet),

a Palma de Mallorca durant el seu servei militar a l'any 1941

Foto cedida per Natividad Cabrera

Viatges · Pàgina 34

La Marinadavolta el Món

La Marinada fent la Via Catalana, l’onze de setembre a Jerez de la Frontera, Enric Galve, Mari Jaen, Immaculada Aixa, Agustí Royo, Joan Rius, Cristina i Josep Castellà.

La Marinada al Parc de Timanfaya, Lanzarote, el passat juny.

D'esquerra a dreta: Antoni, Joan, Pepi, Carmen, Pepita, Fina i Juanito.

Nutrició · Pàgina 35

DRA. ROSER MARTÍ I CID Dipl. Nutrició Humana i Dietèticawww.rosermarti.com Llic. Ciència i Tecnologia dels Aliments

La soja és una planta procedent de la Xina, tot i que la seva denominació té el seu origen al Japó. Fa uns anys era un aliment desconegut per la població en general; i actualment s’ha consolidat imprescindible en el camp de la nutrició. Els llegums són aliments rics en proteïnes, i de la soja cal destacar que conté gairebé el doble de proteïnes que la resta de llegums, a més és un aliment amb un elevat con-tingut en fi bra (ideal per combatre el restrenyiment). Cal recordar que, 100 grams de soja ens aporten aproxima-dament 16 grams de fi bra, així, podem considerar aquest aliment un complement idoni en la nostra dieta, ja que ens aporta més del 50% d'ingesta diària recomanada de fi bra. A més conté minerals (calci, ferro, fòsfor, magnesi, zinc i potassi), vitamines (A, D, E, K, B i C) i àcids grassos Omega 6 i 9.D’entre els efectes sobre la salut, cal destacar:– durant la menopausa: els símptomes com suors, nerviosis-me, sufocacions, insomni... s’alleugen, ja que és un aliment ric en “isofl avones”.– prevé l’osteoporosi.

La soja– alguns estudis han demostrat que la soja pot protegir-nos davant de determinats càncers com per exemple el de mama, ovari, pròstata i còlon.– al llarg de la vida: protegeix enfront de les malalties car-diovasculars i l’arteriosclerosi, regula els nivells de sucre en sang, i disminueix també el colesterol, ja que és un aliment ric amb isofl avones i lecitina.– a més pel seu contingut en antioxidants ens protegeix de l’envelliment cel·lular.– és un aliment ideal per les persones que segueixen una dieta vegetariana ja que el seu contingut en proteïna és elevat.En l’actualitat podem trobar en el mercat diferents derivats de la soja: oli de soja (ric amb Omega 6), beguda de soja (ideal en persones amb intolerància a la lactosa, a més no conté greix saturat ni colesterol), llavors de soja, tofu (simi-lar al formatge), tempeh (derivat que requereix coccions similars a les de la carn), brots de soja, i salsa de soja, entre d’altres; els quals ens permeten benefi ciar-nos de les propietats d’aquest aliment.

IDIOMES: ANGLÈS I FRANCÈS

INFORMÀTICA: COMMUNITY MANAGER, EXCEL, HOFFMAN, WORDPRESS

Més informació al Centre Cívic de l'Ampolla - Tel. 977 460 216

Organitza: Ajuntament de l'Ampolla

APUNTA'Tcurs 2013 - 2014

Esports · Pàgina 36

Esport i diversió al Street Ball 2013El passat 17 d'agost va disputar-se al Port Pesquer la XIX edició del MEMORIAL CONRAD MIRALLES de Bàsquet al carrer. Organitzat per l'Ampolla Club Bàsquet (ACB), i amb el patrocini de la Regidoria Municipal d'Esports, un any més va tornar a ser tot un èxit.Un total de 21 equips d'arreu del Territori i de Barcelona van oferir una jornada plena d'emocions i diversió. De les quatre de la tarda fi ns a les deu de la nit aproximadament, 15 equips Sènior i 6 Júnior van omplir les quatre pistes de dinamisme, joc ràpid i emoció.Una fi nal molt disputada va proclamar vencedors en Sèniors a l'equip format per Xavi, Armand i Sandy del CB Cantaires de Tortosa davant l'equip del CB Amposta format per Juan, Ferré i Casanova.Pel que fa a la categoria Júnior, destacar el quart lloc acon-seguit per l'equip local femení "les Ampolleres", format per Sara, Míriam, Saray i Marina.El MVP va ser per Sandy del CB Cantaires per la seva capa-citat de salt i forma física. També es va premiar el jugador més veterà, el jugador més novell i l'equip més esportiu.Agrair un any més la col·laboració del Restaurant Botavara i el Burger Il Gattopardo per la seva aportació amb els premis del primer i segon classifi cat, fent molt més atractiu el torneig per als participants.

Cal destacar també la tasca desenvolupada per l'orga-nització i tots els col·laboradors que amb la seva implicació ho fan possible any rera any.Esperem que en la propera edició puguem seguir comptant amb tots i cadascun d'ells, i també amb el suport incondi-cional de tot el públic assistent.Us emplacem a tots per al proper any, on celebrarem la XX edició, un esdeveniment que no us podeu perdre si sou apassionats d'aquest esport.

ACB


Inauguració Ampolla PadelEl passat mes de juliol es van obrir al públic les noves instal·lacions de padel a l’Ampolla. El complex Ampolla Padel consta de dos pistes de padel ja construïdes i en funcionament i una pista de padel individual en construc-ció, a més de vestuaris.El dia de la inauguració, la qual va tenir lloc amb la presència de l’alcalde de l’Ampolla, sr. Francesc Arasa i del regidor d’esports, sr. Santi Cervera, es va disputar un partit d’exhibició entre jugadors del més alt nivell de la nostra província, entre els que hem de destacar al nostre conciutadà Carlos Bellés. Després del partit tots aquells que van voler jugar una estona amb els jugadors ho van poder fer.Dies després es va organitzar amb col·laboració de l’Associació Esportiva Punt de Set un torneig tant en cate-goria masculina com femenina, el qual va respondre a les expectatives que es van crear, tant en nombre de par-ticipants com en la qualitat dels mateixos, sent la victòria fi nal en homes per Àlex Llusià i Carlos Calleja del CT Amposta i en dones per Judit Chiconia i Laia Verdal del Padel Colors de Tortosa. Destacar el bon paper de dos parelles de jugadors ampolleros, com van ser Carlos Be-llés amb Raul Forés (subcampions) i Àlex Ema amb Cris-tian Piñana (semifi nalistes).Des de llavors, l’ambient de padel al nostre poble va

Carlos i Raül rebent el trofeu de subcampions, amb Santi Cervera (Ajuntament Ampolla),

Albert Sabaté (AE Punt de Set)i Júlia i Carla d’Ampolla Padel

creixent i cada cop és més la gent que s’anima a practicar aquest esport, de tal manera que ja s’ha creat un equip per competir amb la Lliga de clubs “Aldepau Sports”, que se celebrarà des del mes d’octubre fi ns abril.


El III Torneig Jordi Pitarque Cepriàes cancel·la a causa de la pluja

El equips participants al Torneig, celebrat a l'Estadi Municipal de l'Ampolla, només van poder disputar els partits matinals i aquest es va haver de concloure sense guanyador. Tot estava preparat per viure la gran festa anual del futbol i dels nens/es a l'Ampolla, però fi nalment el temps ho va impedir i el III Torneig Jordi Pitarque Ceprià es va haver de cancel·lar abans d'hora i sense guanyador. El Torneig, de categoria aleví i que s'havia de celebrar el dia 7 de setembre, de 9 h a 21 h, només va poder viure la seva primera fase, la de classifi cació de grups, a causa de la forta pluja que va caure a l'Ampolla i que va impedir continuar jugant.En el III Torneig Jordi Pitarque Ceprià van particiar el RCD Espan-yol, el València CF, el FC Barcelona, el Villarreal CF, el CF Ampolla, el Cambrils Unió, la UE Rapitenca, el CF Pobla de Mafumet, l'Ebre Escola Esportiva, la UE Jesús i Maria, el Nàstic de Tarragona, el CD Tortosa, el Reus Deportiu, el CF Amposta, l'Atlètic Segre i el CFJ Mollerussa. Entre aquests, van brillar per damunt dels altres l'Espanyol, el qual va golejar en tots els seus enfrontaments; el Nàstic de Tarragona, capaç de guanyar al Villarreal; i el València, subcampió l'any passat i que va presentar en tot moment les seves credencials al títol.Tot i no haver pogut fi nalitzar el Torneig, l'Associació Esportiva Jordi Pitarque va agrair a cadascun dels equips la seva partici-pació amb un trofeu i unes fotografi es del Torneig.Amb aquest III Torneig Jordi Pitarque Ceprià, l'Associació Esportiva Jordi Pitarque Ceprià continua amb la seva tasca de mantenir viva la fl ama de Jordi Pitarque, unint les seves dues grans passions: el futbol i els nens.


Documents

Gràcies a tota la gent d’arreu del país, ja que jun ... · Setembre Octubre 2013 N. 122 Gràcies a tota la gent d’arreu del país, ja que jun-tament amb vosaltres hem fet que