1

Guia ampliada Nivell: I P

INVESTIGUEM SOBRE EL COMPOST

Aquesta seria una fase d’exploració, per tal d’arribar al concepte que la podridura és un canvi, en el qual intervenen diferents elements; primer fem una resposta individual, després es posa en comú en grups petits i finalment es recull, a la pissarra amb la mestra i tota la classe.

1. La matèria canvia Què penses que passa quan una fruita o verdura es podreix? Què creus que passaria si la matèria orgànica (restes de sers vius plantes i animals) no es podrís?

2

Continuem en la fase d’exploració. Cada nen o nena ha de fer l’experiència a casa; de fet al final, quan ho posem en comú, veurem quins són els diferents factors que intervenen i interactuen en aquest procés de canvi, ja que cada resultat pot ser diferent.

2. Pràctica per fer a casa Posem un tros de tomàquet en un recipient, plat o tassa, en un lloc de casa nostra. El podem posar: ratllat, a trossos, sencer, pelat... El lloc pot ser: a la nevera, prop d’un radiador, a fora al sol..... Per tant escollirem com el posem, on el posem i quant de temps l’hi tindrem. Recollim resultats per portar a l’escola al cap d’una setmana. Com l’he posat? En quin lloc l’he posat? Quines condicions hi havia en aquest lloc? Què ha passat? Per què penso que ha passat això?

3

Aquesta seria una fase d’introducció del concepte de descomposició. Farem una lectura individual de la informació; tot seguit podem fer un treball

conjunt de comprensió. Després per grups triem una de les propostes, les treballem i responem en grup. Tot seguit les posem en comú en gran grup, per tal de reforçar el concepte de

descomposició. Podem fer un llistat de conceptes i paraules clau del que va sortint dels diferents grups. Aquesta llista pot quedar recollida en un lloc de la classe, la llibreta individual, o a l’ordinador.

Aquí tenim una explicació sobre la descomposició, que pot anar bé per organitzar les idees de l’alumnat.(Text extret de la guia de compostatge, que teniu en PDF, de la junta de residus.) El procés del compostatge es basa justament en l’activitat dels microorganismes que viuen al nostre entorn. Aquests són els mateixos que descomponen la fullaraca al bosc, fan florir les taronges i el pa a casa, i que participen a escala industrial en l’elaboració dels embotits, del formatge, del iogurt, o del vinagre. Aquests éssers microscòpics són els veritables responsables de la descomposició de la matèria orgànica. Ara bé, perquè puguin “treballar” i viure adequadament necessiten cinc condicions especials: Assegurar una barreja de residus prou esponjosa per permetre una correcta descomposició. Disposar de suficient oxigen (aire). Tenir un grau d’humitat adequat. Tenir una temperatura adequada. Tenir “aliments” variats, és a dir, matèria orgànica de composició diversa (carbohidrats, proteïnes, greixos, materials lignocel�lulòsics com ara els derivats de la fusta).

3. Descomposició de la matèria orgànica

La descomposició de la matèria orgànica és un procés de canvi, que té lloc en les restes de sers vius, i consisteix en transformar aquestes restes en formes més simples de matèria. Aquesta transformació la duen a terme altres éssers vius, cucs, petits insectes, fongs i altres organismes microscòpics que no veiem, en unes condicions favorables.

Trieu per grup una de les següents propostes i imagineu quins elements contribueixen a la seva descomposició.

Una llebre morta per un depredador (la guilla o guineu). Les femtes d’una vaca. Les fulles que cauen dels arbres d’un bosc. Restes orgàniques que genera la vida domèstica d’una família, per menjar. Escriviu la vostra explicació:

Marqueu les paraules que us semblin més importants en aquest procés.

4

Estem en fase d’introducció de coneixements, sobre descomposició i sobre quins materials poden seguir aquest procés i quins no. Sabem que uns macarrons, una cadira de fusta, menjars elaborats, fruites, verdures, formatges, llet, pa, paper, roba, cotó, llana... poden seguir un procés de descomposició en unes condicions determinades que afavoreixin aquest procés de canvi. Però un plàstic, un vidre, una rajola, metalls... poden experimentar un procés de canvi, però no una descomposició com la que hem definit abans. És important reforçar aquest concepte amb aquest exercici. Es farà primer un treball de reflexió individual i, després, un recull i posada en comú.

4. Les coses de la natura poden canviar però no totes canvien igual Fes un llistat de coses de la natura i de productes elaborats per la humanitat, que creguis que poden seguir un procés de descomposició. Apunta-ho en aquesta taula. Objecte On era abans En què es pot

transformar? Què i qui el farà canviar?

Fes un llistat de coses que no poden seguir un procés de descomposició. Objecte On era abans En què es pot

transformar? Què i qui el farà canviar?

5

Amb aquesta activitat intentem prendre consciència dels residus que generem

com a ciutadans i ciutadanes, com a membres d’una família i com a membres del col�lectiu escola. Per això proposem pensar quins son aquests residus i després calcular aquests residus, a partir del programa que hi ha a la pàgina http://www.calculadorderesidus.cat/ Això ho podem fer com a deures a casa o a l’aula d’informàtica, o a la classe si hi ha ordinadors. També es pot treballar amb el següent programa que està basat en el llibre de José Luis Gallego “Això on va?”. És una mena de joc que permet classificar i conèixer els diferents tipus de residus i el lloc on cal posar-los. www.vullreciclar.cat Per tal de reflexionar sobre la problemàtica dels residus, fóra bo recollir els resultats a l’aula i fer una mica de debat sobre les opinions de l’alumnat.

5. Els residus que generem 5.1. Calculem el residus que generem Pensa en els ecosistemes urbans, on es generen diàriament gran quantitat de residus orgànics. Pensem en els que generem a la nostra llar, i a tot el municipi. Objecte On era abans En què es pot

transformar? Què i qui el farà canviar?

En aquesta pàgina web hi trobaràs un programa que et permet calcular els residus que generes, amb els que viviu a casa. http://www.calculadorderesidus.cat/ Apunta els resultats calculats.

6

Aquesta activitat consisteix en mirar els gràfics del document: Estadística de residus municipals_2010 (PDF adjunt). Podem començar fent una observació individual, imprimint el pdf o veient-lo en pantalla. Les respostes primer seran individuals, després en petit grup; finalment podem fer una lectura conjunta dels gràfics.

5.2. Interpretem els gràfics de l’”Estadística de residus municipals_2010”, que es troba en els documents adjunts

- Què ens expliquen els gràfics?

- Si ens centrem en el gràfic de la recollida selectiva de la matèria orgànica, a què atribuiries aquest augment considerable, entre el 1999 i el 2010?

7

Podem tenir el dibuix amb les opinions de cada protagonista i fer una lectura col�lectiva, fins i tot alguns poden agafar el rol de cada persona.

6. Argumentem sobre la recollida de residus 6.1. Escoltem el que diuen aquests amics sobre la recollida selectiva de la matèria orgànica Maria Jo no tinc prou espai a la cuina per a tenir-hi tants contenidors diferents.

Miquel Jo recullo la matèria orgànica, perquè així, contribueixo a la millora del medi, ja que a la planta de compostatge la transformen en compost, que és un adob bo per a la terra de cultiu. Neus A la nit em fa molta mandra d’anar fins al contenidor marró; em queda una mica lluny de casa. Alba A mi em va molt bé separar la matèria orgànica, ja que només haig d’estar pendent d’aquest residu; els papers, els plàstics i el vidre els puc baixar quan vulgui al seu contenidor, perquè no fan pudor. Joan Diuen, que l’ajuntament ens enganya, perquè, quan recullen els contenidors, ho barregen tot. Per tant jo no faig cap esforç per a separar els residus.

8

Després de fer una lectura del que diuen la Maria, el Miquel, la Neus, el Joan i l’Alba, responen individualment aquestes preguntes per tal de tenir ben preparada l’argumentació (argumentar consisteix en produir raons o arguments amb la finalitat de convèncer), que posteriorment faran per grups. Cada grup, tindrà un portaveu que respondrà en nom del grup les diferents respostes i argumentacions. Per primera vegada surt la paraula compost, per tant seria bo recollir el que ja saben sobre la paraula compost.

6.2. Argumentem a partir del que han dit la Maria, el Miquel, la Neus, el Joan i l’Alba Individualment, intenta respondre: Amb quines persones estàs d’acord i per què? Amb quines no estàs d’acord i per què? Quins consells li donaries a la Maria, perquè es decidís a fer recollida selectiva encara que tingui la cuina petita? Tenint en compte les dades que ens aporta el gràfic de l’evolució de la recollida selectiva de la matèria orgànica, intenta convèncer la Neus perquè faci l’esforç d’anar a portar la brossa orgànica al contenidor marró. El Miquel parla de fer compost. Saps què és? Ara amb el teu grup apunteu tres arguments a favor de la recollida selectiva dels residus. Apunteu també tres arguments a favor de la recollida de la matèria orgànica. Tots junts agrupeu tots els arguments que heu pensat entre tots. .

9

L’objectiu, és començar a treballar experimentant i comprovant els canvis que es produeixen en el procés de compostar, canvi de matèria orgànica a matèria mineral. Cal la construcció o adquisició d’un compostador, que puguem manipular, moure, observar, i on prendre dades amb facilitat. Per a poder fer un bon seguiment de tot el procés de descomposició, cal fer servir un tipus de compostador petit, com aquests de les fotografies, que són fàcils d’aconseguir. Caixes de fruita, contenidor per posar la roba bruta... Podem treballar per grups i tenir diferents compostadors, en podeu inventar o dissenyar de nous. Informació sobre el que ens cal posar al compostador El material per al compostador ha de ser com més variat millor, sempre tenint en compte l’equilibri entre material fresc, més ric en nitrogen,com ara restes de vegetals de la cuina, fruites i verdures (enciam, bledes, tomàquets, carxofes, pastanagues, restes de fulles de l’hort i del jardí...) i material sec, més estructurat i ric en carboni (restes de poda d’arbres, pinyes obertes, restes d’escorça, algun tovalló de paper, marro del cafè...).

7. Comencem a fer compost per observar el procés de canvi A partir del que hem après, de tot el que hem parlat i argumentat, hem pensat en la possibilitat de fer compost a l’escola, i volem elaborar el nostre propi adob orgànic a partir de les restes de la cuina, de l’hort i del jardí, o de casa. Però ens cal saber com es fa i aprendre més sobre el compost. Construcció o adquisició d’un compostador, que puguem manipular, moure, observar, i on prendre dades amb facilitat Treballarem junts, per prendre decisions, i poder fer un bon seguiment de tot el procés de descomposició. Ens cal triar un tipus de compostador petit, com aquests, que són fàcils d’aconseguir.

Podem treballar per grups i tenir diferents compostadors. En podeu inventar o dissenyar de nous. Quin compostador triem? Per què l’hem triat? Què ens cal posar al compostador? Com ens organitzem? Lloc on posarem el compostador

10

És molt millor trossejar o triturar el material abans d’incorporar-lo a la pila de compostatge, sobretot les restes de poda (d’aquesta manera els microorganismes tenen més superfície de material per actuar i el procés serà més ràpid); cal també tenir una zona on poder acumular el material abans de posar-lo al compostador. Hem de destacar la importància del menú, o materials que hi posem. Aquest ha de ser equilibrat i variat, els microorganismes necessiten una dieta complerta per poder fer bé la seva activitat i això es traduirà en un compost més ric i amb més capacitat fertilitzant. Per fer compost a l’escola en petites proporcions no hi posarem ni restes de carn, ni de peix, ni líquids ni sopes. Organització Podem fer el proveïment de les restes fresques en coordinació amb els equips de cuina, menjador i jardineria de l’escola. També podem organitzar una recollida de materials frescos o secs de casa. Tindrem en compte que els materials frescos no es poden guardar més de 2 o 3 dies, ja que aleshores tindríem problemes de males olors i mosques. Cal preveure el dia que omplirem el compostador, i tenir preparades les eines (tisores, tisores de podar, guants de goma) i els compostadors. Lloc on posarem el compostador Ha de ser un lloc airejat, un racó del pati, a l’hort, en un terrat, en un pati interior...; ha de ser un lloc on hi pugueu accedir amb facilitat. Com a mestre o mestra pots començar a buscar informació en les Web proposades, però encara no les donarem a l’alumnat. Cal veure també els PDF del material adjunt. Programa escoles Verdes del Departament de Medi ambient i d’Educació http://www20.gencat.cat/portal/site/dmah/menuitem.97c19a0add7a63d14e9cac3bb0c0e1a0/?vgnextoid=35caa3fdf93d7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=35caa3fdf93d7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

Informació sobre l’hort ecològic, aspectes clau http://www20.gencat.cat/docs/dmah/Home/Ambits%20dactuacio/Educacio%20i%20sostenibilitat/Educacio%20per%20a%20la%20sostenibilitat/Suport%20educatiu/Ambits%20tematics/Lhort%20i%20el%20jardi%20escolar/Informacio/1%20Taula%20aspectes%20claus%20AE.pdf Informacions sobre compostatge http://www20.gencat.cat/portal/site/arc/menuitem.60fb2478680e61fd624a1d25b0c0e1a0/?vgnextoid=eb3fb6ecd62d6210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=eb3fb6ecd62d6210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default Llibre de Joan Solé que podeu baixar de la web de l’agenda21 de Barcelona Llibre de joan solé editat ala WEB de l’agenda 21

Documents monogràfics: mobilitat http://www.bcn.es/agenda21/a21escolar/

C6. Documents monogràfics: biodiversitat

L'hort escolar. Guia pràctica d'horticultura ecològica pag 31, 32,33,34,35

11

Enllaç a la Guia: http://www20.gencat.cat/docs/arc/Home/LAgencia/Publicacions/Residus%20municipals/autocompostatge%20TES%20LOW%20CAT.pdf Enllaç a la pàgina web: http://www20.gencat.cat/portal/site/arc/menuitem.d79bdb4ba0c86afd624a1d25b0c0e1a0/?vgnextoid=14527232322d6210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=14527232322d6210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

Cal recollir els coneixements previs de l’alumnat, sobre el que pensen que canviarà; es podrien recollir en un mural per a poder-los millorar un cop comprovats.

8. Un cop ple el nostre petit compostador,comencem a treballar sobre el procés de compostatge Penso i apunto quatre o cinc canvis, que crec que es produiran en aquesta pila de matèria, així com el temps que tardaran a començar aquests canvis. Els posem en comú amb la resta de companys; les escrivim fent un llistat.

12

Aquesta activitat la podem fer tota la classe alhora, projectant la fitxa de l’alumnat amb el canó, o fent un petit esquema a la pissarra. Un cop recollits i organitzats els resultat, cada alumne o alumna individualment ho ha de transcriure a la seva fitxa. (Per tenir-ho de cara a les comprovacions que es faran posteriorment.) Informació: Hi entra oxigen, altres gasos de l’aire, humitat, algun microorganisme, algun animal petit: cargol, mosca... En surt aigua, humitat, lixiviats (líquids residuals), calor, gasos com CO2, petits animals que hi han nascut, mosques...

Recipient amb restes orgàniques

9. Què hi entra i què en surt

Fem hipòtesis sobre el que intervé en aquest procés de canvi i omplim aquest esquema;

Quines restes orgàniques hi heu posat?

Què hi entra a dins d’aquesta Què en surt d’aquesta matèria orgànica? matèria orgànica?

. Recipient amb restes orgàniques

13

Treball individual. Però la preparació de safates pot ser general; aquestes es poden quedar a la classe. S’hi posa poca quantitat de material. Podem posar materials una mica diferents, closques d’ous, restes de fruits i verdures, peles de plàtan, de poma o de taronja, fulles de bleda, enciam , escarola, api, patates, peles de patata, pastanaga ratllada, peles de pastanaga, restes de ceba... Es tracta de veure que no tots canvien igual ni al mateix temps. Cal procurar que hi hagi un parell de càmeres fotogràfiques a l’aula, per a poder fer les fotografies. Aquesta tasca la reprendrem d’aquí a una setmana. Amb aquesta activitat intentem apropar l’alumnat a la idea de canvis forts o canvis químics.

10. Què es conserva i què canvia al llarg del procés? 10.1. Observació el primer dia Treballem en grup i fem un llistat de les coses que pensem que es conserven i de les que pensem que canvien.

Posem en diferents safates, o capsules de Petri, diverses restes orgàniques de les que hem posat al compostador.

Observació el primer dia Nom material

Descripció del material vist amb la lupa de mà

Dibuix o fotografia del material vist a ull nu

Descripció del material vist amb la lupa binocular

Dibuix del material vist amb la lupa binocular

Com crec que serà d’aquí a una setmana?

14

Aquest treball el podem fer per grups; cada grup tria un dels materials. En quant a la comprovació de la darrera pregunta, si no surten idees de l’alumnat, podem proposar maneres en què les condicions de descomposició no siguin favorables, com, per exemple, falta d’aire, temperatures altes, temperatures baixes... També empaquetant al buit, plastificant, premsant i assecant amb diaris, la nevera, el congelador... Podem incidir en la importància dels sistemes de conservació dels aliments, per a la salut de la humanitat.

10.2. Observació al cap de sis dies Observem què es conserva i què canvia al llarg del procés i responem en grup la taula següent. Observació al cap de sis dies Nom material

Descripció del material vist amb la lupa de mà

Dibuix o fotografia del material vist a ull nu

Descripció del material vist amb la lupa binocular

Dibuix del material vist amb la lupa binocular

Què penso què ha passat amb aquest material? Què l’ha fet canviar? On era això que l’ha fet canviar? Proposeu una manera de mantenir un d’aquest materials sense que es produeixi descomposició; i comproveu-ho fent una fotografia el primer dia i una altra al cap d’una setmana.

15

11. Estudiem alguns processos que passen a dins del compostador 11.1. L’aigua a dins del compostador

Què passaria si al compostador hi poséssim només restes de vegetals quasi seques (taps de suro, troncs secs, escorces, closques de fruits secs com ara avellanes, nous i cacauets...)? Parlem-ne i apuntem les nostres idees. Comprovem la presència d’aigua en diferents restes vegetals. Fem grups de treball, pensem quin material conté més aigua, després ho comprovem, triturant, aixafant, intentant separar la part líquida. Podem guardar els líquids en tubs d’assaig i observar el canvis que pateixen, si n’hi ha. Podem guardar el que ens ha quedat, després de l’extracció del líquid, en algun recipient i observar els canvis, si n’hi ha. Quina funció deu fer l’aigua en la descomposició de les restes orgàniques? On anirà l’aigua que hi ha a les fulles i altres restes? Podríem mesurar els canvis d’humitat amb un higròmetre. Data Grau d’humitat, que ens marca

aquest higròmetre

16

11.3. Molts processos de canvi van acompanyats d’un canvi de temperatura. Hauríem de comprovar si aquest procés de canvi de la matèria orgànica també va acompanyat d’un canvi de temperatura. Caldrà enregistrar la temperatura, amb un termòmetre de laboratori o un dels que fem servir per a mesurar la temperatura del cos. Aquest enregistrament es pot fer al llarg d’una o dues setmanes. Data Temperatura Si teniu Ecodad de l’aula de ciències, podeu fer-la servir per enregistrar aquests canvis de temperatura. Programeu l’Ecodad per tal que enregistri temperatures durant 7 dies amb diferents intervals de temps, per exemple cada 6 hores. Podeu posar els sensors externs a diferents fondàries de la pila de restes. Fem un gràfic en un mural amb els resultats. Quina creieu que és l’explicació de que hi hagi un moment de màxima temperatura?

11.2. Comprovem quina massa es conserva en el recipient Per a comprovar quina massa es conserva i quina massa no es conserva en aquestes restes, podem fer una pesada sistemàtica durant els primers dies del procés de canvi. (Cal triar una balança per al vostre compostador; segurament us aniran bé les balances per a pesar persones que hi ha a les cases, o unes balances de cuina.) Apuntem els resultat en aquest gràfic, per a poder valorar aquestes dades al cap dels dies previstos; per exemple, cada setmana durant dos mesos. Data Pes en grams Comprovem si el material ocupa menys volum; podem mesurar amb un regle la distancia entre la boca del recipient i el punt fins on arriba el material. Data Distància amb centímetres Què ha passat? Per què creiem que ha passat?

17

L’objectiu d’aquestes activitats, (11.2.,11.3. i 11.4.) és que l’alumnat faci el seguiment del procés, i aprengui a mesurar i enregistrar dades, per després treure’n conclusions. Aquesta activitat és llarga. La poden fer per grups, que anomenarem grups d’experts, que faran el treball, i després hauran d’explicar a la resta de grups el que ha passat i les dades que han enregistrat. El treball d’enregistrament de dades pot ser un treball sistemàtic; per tant, s’haurà de buscar una estona per a poder-lo dur a terme. Aquesta activitat es pot anar fent de manera paral�lela amb les altres activitats a partir de la 9. Els gràfics finals poden quedar visibles en un lloc de l’aula. Es poden fer en format gran, en paper d’embalar o en cartolina. Informacions concretes: Dins d’un gram de compost en procés de descomposició hi ha més de 10 milions de microorganismes: bacteris i fongs que no es veuen a simple vista, ni amb microscopis d’augments corrents. Normalment els petits animals més freqüents són insectes o larves d’aquests; la més abundant sol ser la Drosophila melanogaster o mosca de la fruita. A vegades hi pot arribar algun cargol, algun cuc de terra o algun miriàpode, segons el lloc on tenim col�locat el contenidor. L’aigua és un element imprescindible per a la supervivència i desenvolupament d’aquests microorganismes i petits animals. Les condicions òptimes per al correcte desenvolupament del compostatge son: Humitat: 45-55 % Temperatura: 45-65 ºC Oxigen: 15-21 %

11.4. Hi ha organismes vius en el compostador? Els veiem? Quins? (Podem fer un dibuix, mirar amb la lupa, fer fotografies...) Què fan? On eren abans? Què els passaria si els traguéssim de la matèria que s’està transformant en compost? Com interaccionen amb la matèria? Què en treuen de la matèria? Fins quan creus que hi viuran? Podem fer observacions amb la lupa binocular. Podem buscar informació.

18

Amb aquesta proposta intentem anar fent competent l’alumnat en l’aprenentatge de la ciència, tot investigant, pensant, aprenent, resolent qüestions i esbrinant fenòmens de l’entorn. Després de les primeres activitats més dirigides, intentarem que agafin autonomia en el disseny i la realització d’un treball d’investigació, mitjançant el treball cooperatiu, amb l’argumentació oral i escrita de les propostes de solució.

12. Investiguem sobre el compost

Cada grup tria una d’aquestes preguntes, i prepara la investigació: A) L’amplada del recipient té influència en el procés ? B) El fet de tenir el recipient tancat, obert, mig obert, o sigui el grau de ventilació, influeix en el procés? C) El tipus de material, que posem a compostar, influeix en el procés? D) El fet d’humitejar més o menys els materials pot influir en el procés? E) La temperatura del lloc on hem posat el compostador influeix en el procés? Ens posem d’acord i escrivim la preparació de la investigació. Com ho farem? Quins materials necessitem? Què pensem que passarà? Com, Quan i on enregistrarem els canvis i les dades del procés? Com i quan ho volem comunicar als companys i companyes?

19

Cal ajudar els i les alumnes a triar el material, i per això cal facilitar-los el material propi de l’escola: termòmetres, lupes, balances, recipients diversos, higròmetre, cinta mètrica, guants de goma, tisores... Alguns d’aquests materials els poden portar de casa. Com ho farem Cada grup ha de triar el tipus d’investigació que vol fer sobre els factors que tenen influència en el procés de compostatge, com per exemple: L’amplada del recipient influeix en el procés? I el fet de tenir el recipient tancat, obert o mig obert, o sigui el grau de ventilació? I el tipus de material que posem a compostar? El fet d’humitejar més o menys els materials pot influir en el procés? La temperatura del lloc on hem posat el compostador influeix en el procés? Segurament encara es podrien fer més preguntes que poguessin comprovar, però amb les que proposem ja n’hi ha prou. Cal parlar de la conveniència de treballar només amb una variable, deixant fixes les altres variables possibles; per exemple, si treballem amb la variable de la forma del recipient, podem agafar tres recipients diferents, però la quantitat de material a compostar, el tipus de material, el lloc, la temperatura ambient, la humidificació, l’airejat, els mantindrem constants. Així es facilita la investigació i l’arribada a les conclusions. Cal procurar que cadascú es posi d’acord amb el grup. I, per preparar la investigació, cada grup ha de pensar: Com ho farem? Quins materials necessitem? Què pensem que passarà? Com, quan i on enregistrarem els canvis i les dades del procés? Una bona manera de preparar la comunicació és preparar gràfics, fer dibuixos, fer fotografies per tal de tenir un bon suport visual, que els ajudi a explicar el que ha passat i les conclusions a les quals han arribat. El procés de compostatge és llarg, però els canvis més evidents tenen lloc al començament; per tant, les observacions han de ser més freqüents al principi que més endavant. Cal organitzar el treball sistemàtic, d’observacions i recollida de dades, en uns moments determinats del dia, que es poden negociar amb el grup classe. Cal preveure una o dues sessions per a poder comunicar i posar en comú, i aprendre uns dels altres a partir de les diferents investigacions.

20

Estem ja en una fase d’aplicació, i d’un treball de participació amb la comunitat educativa, alumnes d’altres cursos, mestres, personal no docent i família. En aquest treball de participació, cal utilitzar els elements propis de cada escola: delegats i delegades, representants ambientals, consell de pares i mares, i altres vies de participació i comunicació: blocs, revistes d’escola... Es poden fer grups, i que cada grup faci una feina determinada de les proposades. En aquesta fase ja podem utilitzar tota la informació proposada en webs i documents adjunts.

13. Fem compost per a l’escola i amb tota l’escola A partir del que hem fet fins ara sobre el compost, i d’una consulta a la resta de la comunitat educativa, ja som capaços de fer compost a l’escola; i volem elaborar el nostre propi adob orgànic a partir de les restes de la cuina, de l’hort i del jardí. Triem per grups les diferents feines següents: A. Posar-nos d’acord amb la gent de la cuina i els companys de l’escola, perquè ens facilitin les deixalles del menjador escolar i col�laborin en la seva tria. B. Si a l’escola no hi ha compostador, cal buscar un recipient, o fabricar-lo; exemples: una caixa gran de fusta tipus palet, una pila de 3 o 4 caixes de fruita. També pot ser un cossi de plàstic dels que s’utilitzen per posar la roba bruta; si els forats son massa grossos, es poden tapar amb un tipus de teixit o baieta, i cal fer forats a la part inferior perquè puguin sortir els lixiviats. C. Cal preveure els dies que a la cuina hi ha més restes de matèria orgànica verda i crua, com ara enciam, verdures...

D. Buscar restes vegetals del jardí i de l’hort, restes de poda...

E. Preveure la quantitat de matèria o restes orgàniques que necessitem. També es poden portar les restes orgàniques de casa, si la cuina de l’escola no genera residus perquè duen el menjar fet. A tots ens cal llegir i guiar-nos amb una bona guia del compostatge, com ara: C6. Documents monogràfics: biodiversitat L'hort escolar. Guia pràctica d'horticultura ecològica, pàg. 31, 32, 33, 34, 35. http://www.bcn.es/agenda21/a21escolar/