Guia bàsica treball autònom

Formació I Orientació Laboral (FOL) Elaboració: Manuel Ortega. Octubre 2011

Santillana Formació Professional

Página1

PART I

1 - CONCEPTES BÀSICS DEL TREBALLADOR AUTÒNOM.

2 – RÈGIM DEL TREBALL AUTÒNOM.



Página2

PARTE I

1 – CONCEPTES BÀSICS DEL TREBALLADOR AUTÒNOM.

1.1 – Consideracions prèvies.

1.2 – Concepte de treballador autònom.

1.2.1 – Inclusions.

1.2.2 – Exclusions.

1.2.3 – El treballador autònom comú i econòmicament depenent (TRADE).

2 – RÈGIM DEL TREBALLADOR AUTONOMO COMÚ.

2.1 – Drets i deures

2.2 – La prevenció de riscos laborals.

2.3 – La protecció de menors

2.4 ‐ Forma i durada del contracte.

2.5 – Garanties econòmiques.

3 –EL TREBALLADOR ECONÒMICAMENT DEPENENT (TRADE).

3.1 – El contracte del TRADE.

3.2 – La jornada de prestació de l'activitat professional.

3.3 – Interrupció de l'activitat

3.4 – Extinció del contracte.

3.5 – Jurisdicció competent.

3.6 – Drets col∙lectius.

3.7 – Acords d'interès professional.

4 – LA PROTECCIÓ SOCIAL DEL TREBALLADOR AUTÒNOM.

4.1 – Cotització

4.2 – Acció protectora.

4.2.1‐ Incapacitat temporal.

4.2.2 – Maternitat, paternitat.

4.2.3 – Incapacitat permanent

4.2.4‐ Jubilació.

4.2.5 – Mort i Supervivència.

4.2.6 – Prestacions per fill a càrrec.

4.2.7 – Prestació per cessament d'activitat.



Página3



Página4

En els últims temps s'han produït una sèrie de transformacions en la figura del treballador autònom...

Essencialment la modificació s'ha materialitzat en el reconeixement del

Treballador Autònom Econòmicament Dependent (TRADE) ‐ una figura intermèdia entre

el treballador per compte d'altri i l'autònom "tradicional" ‐, encara que també en els

aspectes relatius a la cotització, a l'acció protectora i en especial a l'anomenada

prestació per cessament d'activitat.

A tot això ens referirem a les pàgines següents intentant oferir una panoràmica

general dels extrems esmentats.

La guia té l'objectiu de ser un instrument bàsic, sense perdre el rigor

conceptual i en conseqüència es pretén donar un tractament a la major part dels

aspectes que afecten el treball autònom encara que en algunes ocasions seran

plantejats de forma esquemàtica per contribuir a la seva vocació didàctica:

concepte, drets, obligacions, protecció de la Seguretat Social .... però també, i

potser aquí és on podem assenyalar el valor afegit del document, a altres dos

aspectes importants: un previ a la constitució efectiva com a treballador autònom

i que es refereix als passos necessaris per a la creació d'una empresa individual i

un altre posterior a la constitució i posada en marxa com són les obligacions

fiscals exigibles a aquest tipus de treballadors.

Per tant és un material de suport que pot ser útil en el mòdul d'Empresa i

Iniciativa Emprenedora per tractar en profunditat la figura de treballador

autònom. Creiem que desenvolupar aquesta part de la programació és important

tenint en compte que hi ha més de tres milions de treballadors autònoms i que en

el futur panorama professional dels nostres alumnes aquesta és una molt

probable opció d'ocupació.



Página5

Per establir el concepte hem de recórrer a l'article 1 de la Llei 20/2007, d'11 de juliol, de

l'Estatut del Treballador Autònom, que estableix que es considera treballador autònom

a les persones físiques que realitzin de forma habitual, personal, directa, per compte

propi i fora de l'àmbit de direcció i organització d'una altra persona, una activitat

econòmica o professional, a títol lucratiu, donin o no ocupació a treballadors per

compte d'altri.

1.2.1 –A qui INCLOU la llei expressament com a treballador autònom?

La Llei 20/2007, d'11 de juliol, de l'Estatut del Treballador Autònom, a més de la

declaració conceptual i genèrica anterior estableix una sèrie de treballadors als quals

expressament s'ha de considerar treballadors autònoms.

Son els següents:

El cònjuge i els parents per consanguinitat afinitat fins al segon grau, que compleixin els requisits :

uisits parents i cònjuge : ol ∙ laboració personal, habitual i directa. Per tant no ocasional. No tenir la condició d'assalariat respecte al treballador autònom. L'article 1.3.e de la Llei de l'Estatut dels Treballadors també estableix la condició de la convivència.

Els socis industrials de societats regulars col ∙ lectives i de les societats comanditàries

Els comuners de les comunitats de béns i els socis de societats civils irregulars, llevat que la seva activitat es limiti a la mera administració dels béns posats en comú .

Quins exerceixin les funcions de direcció i gerència que comporta l'exercici del càrrec de conseller o administrador o prestin Altres serveis per a una societat mercantil capitalista, a títol lucratiu i de forma habitual personal i directa.

Requisits: Que tingui el control directe o indirecte de la societat.

Els treballadors autònoms econòmicament dependents.



Página6

CO

NC

EPTE

S B

ÀS

ICS

DEL T

RE

BA

LLA

UT

ÒN

OM

G U IA B À S IC A D E L T R E B A LLA D O R A U T Ò N O M : R È G IM JU R ÍD IC ,T R À M IT S P E R A LA C R E A C IÓ D 'E M P R E S A I F IS C A LIT A T .

1.2.2 –A qui EXCLOU la llei expressament com a treballador autònom?

Igual que sucede en el apartado anterior, la Ley también enumera una serie de

colectivos que quedaran expresamente excluidos de la aplicación de la norma.

Son los siguientes:

Les relacions de treball per compta d'altri.

L'activitat que es limita al mer exercici del càrrec de conseller o membre dels òrgans d'administració de les societats, en aquest cas regulat en l'article 1.3 c de l'Estatut dels Treballadors.

Les relacions laborals de caràcter laboral.

Els treballadors autònoms que s'hagin d'incloure en altres règims de la Seguretat Social.



Página7

CO

NC

EPTE

S B

ÀS

ICS

DEL T

RE

BA

LLA

UT

ÒN

OM

G U IA B À S IC A D E L T R E B A LLA D O R A U T Ò N O M : R È G IM JU R ÍD IC ,T R À M IT S P E R A LA C R E A C IÓ D 'E M P R E S A I F IS C A LIT A T .

1.2.3 . El treballador autònom comú i l'econòmicament dependent.

Cal destacar que a partir de l'entrada en vigor de l'Estatut del Treballador Autònom

trobem un règim general de drets i obligacions per als treballadors autònoms i un

concret i específic per als autònoms econòmicament dependents. Per tant, seguirem

aquesta mateixa estructura expositiva.



Página8



Página9

2 - Règim del treballador autònom "comú".

2.1 – Drets i deures.

Podem considerar que l'enumeració de drets és genèrica i reiterativa ja que els

mateixos ja es troben recollits en la Constitució Espanyola o en tractats internacionals i

l'Estatut es limita a remetre a aquestes normes.

Així parla dels següents drets individuals:

‐ Dret al treball i a la lliure elecció de professió i ofici.

‐ Llibertat d'iniciativa econòmica i dret a la lliure competència.

‐ Dret de propietat intel∙lectual sobre les seves obres o prestacions protegides.

En relació amb l'exercici professional reconeix:

‐ Igualtat davant la llei i a no ser discriminat, directament o indirectament, per una sèrie

de causes..

‐ A no ser discriminat per raons de discapacitat.

‐ Al respecte a la intimitat i a la dignitat, així com a una adequada protecció davant

l'assetjament sexual i l'assetjament per raó de sexe o per qualsevol altra circumstància o

condició personal o social.

‐ A la formació i readaptació professional.

‐ La la seva integritat física i a una protecció adient de la seva seguretat i salut en el

treball.

‐ A la percepció puntual de la contraprestació econòmica convenida per l'exercici

professional de la seva activitat.

‐ A la conciliació de la seva acivitat professional amb la vida personal i familiar.



Página10

‐ A l'assistència i prestacions socials suficients davant situacions de necessitat, de

conformitat amb la legislació de la Seguretat Social

‐ A l'exercici individual de les accions derivades de la prestació professional.

‐ A la tutela judicial efectiva dels seus drets professionals, així com l'accés als mitjans

extrajudicials de solució de conflictes.

En relació als deures professionals relacionats a l'article 5 de l'Estatut:

‐ Complir amb les obligacions derivades dels contractes, d'acord amb els mateixos i amb

les conseqüències que, segons la seva naturalesa, siguin conformes a la bona fe, als usos

ia la llei.

‐ Complir amb les obligacions en matèria de seguretat i salut laborals que la llei o els

contractes que tinguin subscrits els imposin, així com seguir les normes de caràcter col ∙

lectiu derivades del lloc de prestació de serveis.

‐ Afiliar‐se, comunicar les altes i baixes i cotitzar al Règim de la Seguretat Social en els

termes legalment previstos.

‐ Complir amb les obligacions fiscals i tributàries establertes legalment.

‐ Complir amb qualsevol altres obligacions derivades de la legislació aplicable.

‐ Complir amb les normes deontològiques aplicables a la professió..

2.2 – La prevenció de riscos laborals.

Fins al moment de l'entrada en vigor de l'Estatut del Treballador Autònom, aquest no

era contemplat de forma general a la normativa de prevenció de riscos laborals,

excepció feta del sector de la construcció on sí hi havia una regulació amb major detall.

Amb l'entrada en vigor de l'Estatut la voluntat del legislador es modifica i en el seu

article 8 s'evidencia de forma expressa com l'autònom és subjecte de drets



Página11

en matèria de prevenció de riscos laborals. Així de forma concreta s'estableixen les

següents obligacions per a les empreses que contractin autònoms:

‐ Les administracions públiques competents han de promoure una formació en

prevenció específica i adaptada a les peculiaritats dels treballadors autònoms.

‐ Quan en un mateix centre de treball desenvolupin activitats treballadors

autònoms i treballadors d'una altra o altres empreses, així com quan els aquells executin

la seva activitat professional en els locals o centres de treball de les empreses per a les

quals prestin serveis, són aplicables per a tots ells els deures de cooperació, informació i

instrucció previstos la LPRL.

‐ Deure de vigilància en el compliment de la normativa de prevenció per part

dels autònoms per a les empreses que contractin amb aquests últims.

‐ Quan els treballadors autònoms hagin d'operar amb maquinària, equips,

productes, matèries o útils proporcionats per l'empresa per a la qual executen la seva

activitat professional, però no realitzin aquesta activitat al centre de treball de tal

empresa, aquesta assumirà les obligacions que estableix l' últim paràgraf de l'art. 41.1

de la LPRL .

‐ El treballador autònom té dret a interrompre la seva activitat i abandonar el

lloc de treball quan consideri que aquesta activitat comporta un risc greu i imminent per

a la seva vida o salut.

‐ Finalment, quan l'empresa incompleixi les obligacions, assumirà les obligacions

indemnitzatòries dels danys i perjudicis ocasionats, sempre que hi hagi relació causal

directa entre tals incompliments i els perjudicis i danys ocasionats, amb independència

que l'autònom s'hagi acollit o no a les prestacions per contingències professionals.



Página12

2.3 – Protecció de menors.

L'article 9 de la Llei estableix la prohibició absoluta per exercir treballs com a

treballadors per compte propi als menors de 16 anys. La prohibició també afecta els

treballs que pugui realitzar per als familiars. No obstant això si queden permesos per a

aquells que desenvolupin l'activitat en espectacles públics, per a això realitza una

remissió a la regulació contingut en l'Estatut dels Treballadors, és a dir, que serà

necessària autorització de l'autoritat laboral..

2.4 – Forma i durada dels contractes.

L'Estatut (art. 7), estableix que la forma dels contractes que formalitzin els autònoms

podrà ser escrita o de paraula, si bé cadascuna de les parts pot exigir a l'altra, en

qualsevol moment, la forma escrita. Com s'observa s'estableix una redacció similar a la

relativa als contractes de treball dels treballadors per compte d'altri. El mateix article

estableix que Els contractes podran celebrar per a l'execució d'una obra o servei o d'una

sèrie d'ells i tenen la durada que les parts acordin.

2.5 – Garanties econòmiques.

Les garanties econòmiques s'estableixen en l'article 10 de l'Estatut. En el mateix es

establir una regla genèrica i altres de caràcter més concret: La genèrica. Els autònoms

tenen dret a la percepció de la contraprestació econòmica per l'execució del contracte

en el temps i la forma convinguts.

Las garanties més concretes:

‐ Un contractista o subcontractista, tindrà acció contra l'empresari principal, fins

al'import del deute que aquest degui a aquell en el moment de la reclamació,

llevat que es tracti de construccions, reparacions o serveis contractats en el si de

la llar familiar.



Página13

‐ En les garanties de cobrament regiran les regles civils o mercantils sobre

privilegis, la Llei Concursal. El treballador autònom està subjecte al "privilegi

general" d'aquesta Llei.

‐ El treballador autònom respondrà de les seves obligacions amb tots els seus

béns presents i futurs, però serà necessari tenir en compte els límits de

inembargabilitat continguts en les lleis.

‐ En les deutes tributàries i de Seguretat Social, quan s'embargui un bé immoble i

l'autònom acrediti que aquest constitueix el seu habitatge habitual, l'execució

de l'embargament quedarà condicionada al fet que no existeixin altres béns ja

que entre la primera notificació de l'embargament i l'execució material hagi

transcorregut un any.



Página14

3 – El treballador Autònom Econòmicament Dependent (TRADE).

Amb la publicació de l'Estatut del Treballador Autònom es crea la figura del

Treballador Autònom Econòmicament Dependent (TRADE).

Per integrar‐se dins aquesta categoria s'han de complir els requisits esmentats en

l'apartat 1.2 ia més que quedin afectats pel que estableix l'article 11 de la Llei Tal com

s'analitza a continuació el segon grup de requisits es refereix a la determinació de la

dependència econòmica i aquesta consisteix en:

Percebre del client (persona física o jurídica) almenys el 75% dels seus ingressos per

rendiments del treball i d'activitats econòmiques o professionals. La fixació del

percentatge anterior ha suscitat una sèrie de discussions doctrinals. Sense entrar a fons

en les mateixes apuntem que els problemes que pot provocar estan relacionats amb la

superació de l'import anterior, per exemple, en el cas d'arribar al 100%. Davant aquestes

situacions podríem situar‐nos en un entorn autènticament de relació per compte aliena

"disfressat" d'autònom econòmicament dependent. D'altra banda el Reial Decret

197/2009, de 23 de febrer ha desenvolupat l'Estatut i precisa la manera com s'han de

computar els ingressos.

En requisit anterior l'article 11.2 afegeix altres relacionats amb l'ocupació d'altres

treballadors i la forma de desenvolupament de l'activitat productiva, així estableix:

‐ No tenir treballadors per compte d'altri al seu càrrec ni contractar o subcontractar part

o tota la seva activitat amb tercers (tant de l'activitat amb el client com la contractat

amb altres clients).

‐ Diferenciar dels treballadors que ho siguin del client principal. La norma es refereix al

fet que l'autònom no pot realitzar les mateixes tasques que els treballadors de

l'empresa client i treballar amb ells de forma indiferenciada, és a dir, sense poder

discernir si són TRADE o els treballadors del client.

‐ Disposar d'infraestructura productiva i material propi.



Página15

‐ Desenvolupar l'activitat amb criteris organitzatius propis (el RD 197/2009,

establir una excepció en l'activitat d'agents d'assegurances).

‐ Percebre contraprestació econòmica, d'acord amb els resultats obtinguts i els

pactes amb el client, assumint el risc i ventura.

‐ L'apartat 3 de l'article 11 afegeix un últim requisit: NO ser titulars

d'establiments o locals comercials i industrials i d'oficines i despatxos oberts al

públic i els professionals que exerceixin la seva professió conjuntament amb

altres en règim societari o sota qualsevol altra forma jurídica.

3.1 – El contracte del TRADE.

Es refereix la norma al contracte que es realitzi entre el TRADE i l'empresa client. Establir

que la seva forma serà sempre escrita i que haurà de registrar a l'oficina creada a aquest

efecte. En el mateix s'haurà de fer constar expressament la condició d'autònom

dependent del client i les variacions que es produeixin. Només es podrà tenir la condició

de dependent d'un únic client. En conseqüència, el precepte, no permet la llibertat de

forma del contracte.

Respecte a la durada serà la fixada per les part. Si no s'ha establert es presumeix (en una

redacció propera a contracte de treballadors per compte d'altri) celebrat per temps

indefinit, excepte prova en contra. El Decret 197/2009 ha establert el contingut del

contracte, així ha de contenir: les parts, l'objecte, la causa, contingut de la prestació, la

contraprestació econòmica de l'autònom, altres propis d'aquesta modalitat contractual,

com el règim d'interrupció anual de l'activitat, descans setmanal, festius, jornada

màxima i la seva distribució setmanal, preavís, indemnitzacions i l'acord d'interès

professional que en el seu cas sigui aplicable sempre que el TRADE doni la seva

conformitat de forma expressa.



Página16

Per la seva part el Reial Decret estableix un model de contracte, encara que la disposició

addicional setena assenyala que és merament indicatiu. El TRADE ha de registrar el

contracte en els 10 dies hàbils següents a la signatura, comunicant al client aquest

registre en el termini de 5 dies hàbils següents a aquest. Si haguessin transcorregut 15

dies hàbils des de la signatura del contracte sense que s'hagi produït la comunicació del

registre, el client haurà de registrar el contracte en el termini de 10 dies hàbils següents.

3.2 – Jornada de l' activitat professional.

La Llei s'inicia la regulació d'aquest aspecte establint el dret a la interrupció de l'activitat

professional (podríem dir que es tracta de vacances), de 18 dies hàbils, encara que pot

ser millorat pel contracte o pels acords d'interès professional. Respecte a la jornada la

seva durada, distribució i descansos setmanals es remet a l'acordat en l'acord d'interès

professional o el contracte de treball. La prestació d'activitat per un temps superior al

pactat (el que podríem qualificar com "hores extraordinàries", en una terminologia

clàssica), serà voluntària i el seu temps no podrà excedir el que estableix els acords

d'interès professional. En absència de regulació no podrà excedir del 30% de durant

l'any pactat.

3.3 – Interrupció de l'actividad.

L'article 12 estableix una llista de causes que poden provocar la interrupció de l'activitat

professional i a més preveu la possibilitat que per contracte o acord d'interès

professional s'estableixin altres:



Página17

a. Mutu acord de les parts.

b. La necessitat d'atendre responsabilitats familiars urgents, sobrevingudes i

imprevisibles.

c. El risc greu i imminent per a la vida o salut del treballador autònom, segons el

que preveu l'apartat 7 de l'article 8 d'aquesta Llei

d. Incapacitat temporal, maternitat o paternitat.

e. La situació de violència de gènere, perquè la treballadora autònoma

econòmicament dependent faci efectiva la seva protecció o el seu dret a

l'assistència social integral.

f. Força major.

Aquestes causes no podran provocar l'extinció del contracte per voluntat del

client. No obstant això en els supòsits de suspensió per incapacitat temporal, maternitat

o paternitat es permet l'extinció quan la interrupció suposi un perjudici important per al

client que paralitzi o pertorbi el normal funcionament de la seva activitat.

Aquest aspecte sembla sorprenent ja que la mateixa llei reconeix el dret del

TRADE al gaudi d'aquests permisos i que com ja quedat dit poden no veure complerts o

minvats per la previsió anterior. Al costat contrari es troben a faltar altres causes que sí

es troben recollides per als treballadors per compte d'altri com, per exemple, la presó

preventiva, la designació per càrrec públic…

3.4 – L' extinció del contracte.

Les causes d'extinció són similars a les continguts l'article 49 de l'Estatut dels

Treballadors, així l'article 15 enumera:



Página18

a. Mutu acord de les parts.

b. Causes vàlidament consignades en el contracte, llevat que aquestes constitueixin abús de dret manifest.

c. Mort i jubilació o invalidesa incompatibles amb l'activitat professional, d'acord amb la corresponent legislació de Seguretat Social.

d. Desistiment del treballador autònom econòmicament dependent, i en aquest cas mediar el preavís estipulat o conforme als usos i costums.

e. Voluntat del treballador autònom econòmicament dependent, fundada en un incompliment contractual greu de la contrapart.

f. Voluntat del client per causa justificada, havent d'intervenir el preavís estipulat o conforme als usos i costums.

g. Per decisió de la treballadora autònoma econòmicament dependent que es vegi obligada a extingir la relació contractual com a conseqüència de ser víctima de violència de gènere.

h. Qualsevol altra causa legalment establerta.

Si es produeix la resolució per una de les parts per incompliment contractual de l'altra, es tindrà dret a una indemnització per danys i perjudicis, igualment del TRADE tindrà dret a aquesta indemnització si la resolució es produeix per part del client sense causa justificada.

Per a la quantificació de la indemnització s'estarà al pactat en el contracte individual o acord d'interès professional, i si no, s'han de tenir en compte, en altres factors: el temps restant previst de durada del contracte, la gravetat de l'incompliment del client , les inversions i despeses anticipades pel treballador autònom econòmicament dependent vinculats a l'execució de l'activitat professional contractada i el termini de preavís atorgat pel client sobre la data d'extinció del contracte.



Página19

3.5 – Competència jurisdiccional.

La disposició addicional primera de la Llei de l'Estatut del Treballador Autònom

modifica la Llei de procediment laboral atribuint‐li una nova competència com és la

de conèixer dels assumptes derivats del contracte entre un autònom

econòmicament dependent i l'empresa client així com de l'aplicació i interpretació

de els acords d'interès professional. No obstant la declaració realitzada per la llei és

molt genèrica ja que no concreta cap modalitat processal per formular les

demandes, situació que pot generar una gran problemàtica en la pràctica.

3.6 – Drets col·lectius.

S'inclouen en aquest apartat els drets col ∙ lectius bàsics de l'autònom i associacions

d'interès professional.

Els drets col ∙ lectius reconeguts en l'article 19 de la llei són:

Treballadors autònoms Associacions de treballadors autònoms.

a. Afiliar‐se al sindicat o associació

empresarial de la seva elecció, en els termes que estableix la legislació corresponent.

b. Afiliar i fundar associacions professionals específiques de treballadors autònoms sense autorització prèvia.

c. Exercir l'activitat col ∙ lectiva de defensa dels seus interessos professionals.

a. Constituir federacions, confederacions o unions, amb el compliment dels requisits exigits per constituir associacions, amb acord exprés dels seus òrgans competents. b. Concertar acords d'interès professional per als treballadors autònoms econòmicament dependents afiliats. c. Exercir la defensa i tutela col ∙ lectiva dels interessos professionals dels treballadors autònoms. d. Participar en els sistemes no jurisdiccionals de solució de les controvèrsies col ∙ lectives dels treballadors.



Página20

Les associacions professionals de treballadors autònoms es caracteritzen per:

‐ Es regiran per Llei Orgànica 1 / 2002, de 22 de març, reguladora del dret

d'associació.

‐ En la denominació i Estatuts es farà referència a l'especialitat subjectiva i

d'objectius.

‐ Tindran com a finalitat la defensa dels interessos professionals dels treballadors

autònoms.

‐ No tenen ànim de lucre. ‐ Podran ser declarades d'utilitat pública.

‐ Només poden ser suspeses o dissoltes mitjançant una resolució judicial fundada en

incompliment greu de les lleis.

L'article 21 de la LETA fixa així mateix els criteris objectius per a la determinació

d'associació professional representativa dels treballadors autònoms; aquesta

condició serà declarada per un Consell amb composició senar (no superior a 5

membres). Aquestes associacions, juntament amb els sindicats més representatius

tenen una posició jurídica singular que els atorga la Llei orgànica de llibertat sindical.

La Llei també crea el Consell del Treball Autònom com a òrgan consultiu del Govern.

3.7 –Els Acords d'interès professional.

L'article 13 de la LETA estableix que els Acords d'Interès Professional (AIP) són concertats entre sindicats o associacions que representin els TRADE i les empreses per a les que exerceixin la seva activitat. El contingut d'aquests es podrà referir a: condicions de manera, temps i lloc d'execució d'aquesta activitat, així com altres condicions generals de contractació. Aquests AIP es realitzaran a l'empara del Codi Civil i la seva eficàcia es limitarà als signants i, si s'escau, als afiliats de les associacions signants que hagin prestat expressament consentiment, en conseqüència aquí trobem una profunda diferència respecte als convenis col ∙ lectius.



Página21

4 – La protecció social del treballador autònom.

Com resulta evident l'afiliació i alta és obligatòria per al treballador autònom doncs

produirà efectes sobre l'obligació de cotitzar i el dret a l'acció protectora. L'afiliació

serà única per a la vida professional, sense perjudici de les altes, baixes i variacions

que pugui produir‐se.

A l'efecte de la cotització es considerarà el primer dia hàbil del mes natural en què

concorrin les condicions per ser inclòs..

4 .1 – Cotització.

Els treballadors autònoms aquesta obligats a cotitzar. Les bases mínimes i màximes

són les que estableix la Llei de Pressupost de l'Estat de cada any. Per a l'any 2011,

moment en què es redacta el present document, les bases de cotització màxima i

mínima són, respectivament, de 3230,10 i 850,20 euros mensuales.Ésta serà també

la corresponent a accidents de treball i malaltia professional, en el cas d'elecció.

Una taula resum corresponent a les bases de cotització i els tipus podem consultar a

la pàgina següent:



Página22

Base mínima euros/mes 850,20

Base màxima euros/mes 3.230,10

Base Cotització 48 i 49 anys

Treballadors que en 01/01/2011, tinguen una base decotització igual o superior a 1.665,90 euros, o entren enservici actiu en este règim especial podran elegir entre 850,20 i 3.230,10 euros/mensuals.

Si l'última base de cotització és inferior a 1.665,90 euros no podran elegir una base superior a 1.682,70 euros, excepte quan es canvie l'opció de base abans del 30 de juny, ambefectes de l'1 de juliol de 2011.

En el cas del cònjuge supervivent del titular del negoci que, com a conseqüència de la defunció d'este, haja hagut deposar-se al capdavant i donar-se d'alta en este règim especial amb 48 o 49 anys d'edat, no existirà la limitacióprevista en el paràgraf anterior.

Si la base és igual o superior a 1.665,90 euros/mensuals, podran elegir entre 850,20 i 3.230,10 euros/mensuals.

Base cotització majors de 50 anys amb 5 o més anys

cotitzats

Si l'última base de cotització és inferior o igual a 1.665,90euros, podrà optar entre 850,20 i 1.682,70 euros/mensuals.

Si l'última base de cotització és superior o igual a 1.665,90euros, podrà optar entre 850,20 i l'import d'aquellaincrementada en un 1 per cent.

Base de cotització amb 50 anys o més a

01/01/2011

Amb caràcter general estarà compresa entre 916,50 i1.682,70 euros/mensuals.

En el cas del cònjuge supervivent del titular del negoci que,com a conseqüència de la defunció d'este, haja hagut de posar-se al capdavant i donar-se d'alta en este règim especial amb 45 o més anys d'edat, podrà optar per una base decotització compresa entre 850,20 i 1.682,70 euros/mensuals.

Tipus amb IT 29,80 per cent.

29,30 per cent amb cessament d'activitat.

Tipus sense IT 26,50 per cent.

Tipus AT i MP (amb IT)

Tarifa primes disposició addicional quarta Llei 42/2006, de 28 de desembre, segons la redacció de la disposició final vuitena

de la Llei 26/2009, de 23 de desembre, de Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any 2010, sobre la mateixa base de

cotització escollida pels interessats per contingències comunes.

Fuente: http://www.seg‐social.es



Página23

4.2 – Acció protectora.

La Llei de l'Estatut del Treballador Autònom estableix que el règim especial del

Treballador Autònom té les següents prestacions:

‐ Assistència sanitària en els casos de maternitat, malaltia comuna o professional i

accidents, siguin o no de treball.

‐ Prestacions econòmiques en les següents situacions:

‐ Incapacitat temporal

‐ Maternitat i paternitat.

‐ Risc durant l'embaràs i risc durant la lactància.

‐ Incapacitat permanent.

‐ Jubilació.

‐ Mort i supervivència.

‐ Prestacions familiars per fill a càrrec.

En diverses de les prestacions anteriors s'apliquen els mateixos termes, condicions i

requisits que en el règim general. Quan succeeix no es realitza un desenvolupament

extens de les mateixes.

4.2.1 – Incapacitat Temporal.

Els requisits per tenir dret són:

‐ Estar afiliat i en alta o situació assimilada a l'alta. ‐ Cotizaciónde 180 dies cotitzats dins

dels 5 anys immediatament anteriors a la data de la baixa en les situacions de malaltia

comuna. ‐ Trobar‐se al corrent de pagament de les quotes. ‐ Presentar davant l'entitat

gestora o mútua la declaració sobre la persona que està gestionant directament

l'establiment mercantil, industrial o d'una altra naturalesa del qual sigui titular el

treballador autònom o en cas contrari sol ∙ licitar el cessament temporal o definitiu

(termini de 15 dies des del inici de la IT).



Página24

Quantia de la prestació.

Derivada de contingències comuns:

1) Del 4t al 20è dia de la baixa: Base reguladora x 60%.

2) A partir del 21è dia: Base reguladora x 75%.

3) Si l'autònom ha optat per la cobertura de contingències professionals la

prestació serà: Base reguladora x 75% des del primer dia de la baixa. La base

reguladora serà la base de cotització de l'autònom del mes anterior a la baixa.

4.2.2 – Maternitat i paternitat.

Tenen dret en els mateixos termes i extensió que per al règim general, amb

algunes particularitats. Els autònoms presentaran ‐ excepte els TRADE i

autònoms agraris‐una declaració de la situació d'activitat sobre la persona que

gestiona el negoci o sobre la interrupció temporal del mateix.

Requisits:

‐ Afiliada i en alta o situació assimilada.

‐ Període mínim de cotització:

treballador menys de 21 anys d'edat en la data del part o en la data de la

decisió administrativa o judicial d'acolliment o de la resolució judicial per la qual

es constitueix l'adopció, no s'exigirà període mínim de cotització..

treballador entre 21 i 26 anys d'edat en la data del part o en la data de la decisió

administrativa o judicial d'acolliment o de la resolució judicial per la qual es

constitueix l'adopció:

90 dies dins dels 7 anys immediatament anteriors al moment de

l'inici del descans o, alternativament,

180 dies cotitzats al llarg de la seva vida laboral amb anterioritat

a aquesta data..



Página25

treballador major de 26 anys d'edat en la data del part o en la data de la decisió

administrativa o judicial d'acolliment o de la resolució judicial per la qual es

constitueix l'adopció:

180 dies dins dels 7 anys immediatament anteriors al moment

de l'inici del descans o, alternativament,

360 dies cotitzats al llarg de la seva vida laboral amb anterioritat

a aquesta data..

A la maternitat el subsidi tindrà una durada de 16 setmanes ininterrompudes. L'import

del mateix serà del 100% de la base reguladora.

Respecte a la paternitat, els requisits son:

‐ Estar afiliat i en alta o assimilat a l'alta.

‐ Periode mínim de cotització:

o 180 díes dins dels 7 anys immediatament anteriors a la data de l'inici de

la suspensió o permís o alternativament,

o 360 dies al llarg de la seva vida laboral amb anterioritat a l'esmentada

data.

La durada de la paternitat serà de 13 dies. El subsidi el 100% de la base reguladora.

4.2.3 – Incapacitat permanent.

Aquesta incapacitat s'ha de produir quan el treballador es trobi en alta en el règim

d'autònoms.

La protecció per incapacitat permanent inclou tots els seus graus, és a dir: permanent

parcial, permanent total, absoluta i gran invalidesa. Se li reconeixen en el els mateixos

termes que en el Règim General, encara que les contingències relacionades amb

accidents de treball i malalties professionals quedaran protegides si el treballador ha

optat per la cobertura.



Página26

4.2.4 – Jubilació.

La prestació tindrà la mateixa extensió i termes que la del règim general, encara

que amb algunes particularitats.:

‐ Edat: 65 anys.

‐ No hi ha integració de llacunes, és a dir que els mesos en blanc de cotització

no es computaran amb les bases mínimes.

‐ No s'apliquen les escales d'abonaments en anys, segons l'edat en 1‐1‐67.

‐ No existeix la jubilació anticipada als 64 anys, ni per la condició de mutualista.

4.2.5 – Mort i supervivència.

Les situacions protegides són: viduïtat, orfandat, a favor de familiars, auxili per

defunció. Bàsicament es reconeixen en els mateixos termes que en el Règim

General.

4.2.6 – Prestacions familiars per fill a càrrec. Aquestes prestacions tenen únicament caràcter no contributiu, amb la qual cosa

s'ha de considerar inexistent com a tals.

4.2.7 – Prestació per cessament d'actividad.

La regulació de la prestació es va dur a terme mitjançant la Llei 35/2010, de 5 d'agost.

Així, el cessament d'activitat haurà de ser total en l'activitat econòmica o professional

que de forma habitual, personal i directa s'estigui exercint i sempre que hagi donat lloc

al enquadrament obligatori en el RETA.

El cessament d'activitat podrà ser definitiu o temporal.



Página27

Es trobaran en situació legal de cessament d'activitat dels treballadors

autònoms que cessin en la seva activitat per:

En el cas dels treballadors autònoms econòmicament dependents (TRADE) que cessin la

seva activitat per l'extinció del contracte amb el client, en els supòsits:

Quantía de la prestació.



Página28

Durada de la prestació:

S'estableixen dues escales en funció de l'edat:

Documents

Guia bàsica treball autònom