Biblioteca El Carmel‐Juan MarséVida privada  Josep M. de Sagarra  Data: 8 de maig de 2012 Hora: 19 h  Conductor: José Antonio Arcediano 

Hi  ha  figures  entranyables  que  per  raons  desconegudes esdevenen arquetipus. Qui no ha conegut, per exemple, una tieta?  A  Paulina  Buxareu,  primera  de  les  tres  novel∙les  de l’autor, es destil∙la el  seu  sarcasme vestit de  tendresa  sobre aquest  personatge.  Una  dona  de  més  de  quaranta  anys, soltera i pertanyent a la burgesia barcelonina de recent passat menestral, sublima  la seva frustració amb  la dèria d’aparellar els  personatges  que  l’envolten.  La  reacció  de  les  víctimes dóna lloc a tota mena de situacions grotesques fins a arribar a un final  inesperat: sorprenentment, el fracàs pot convertir‐se en èxit. 

Bibliografia comentada  All i salobre (1966) És la novel∙la d’un poblet de marina, de la Costa Brava que va precedir l’allau turística, una costa feta de penúries i misèries i de passar el temps fent veure que no passava el temps: “El cafè era el cor de la vila, per allí passava la sang, d’allí sortien tots  els batecs  i  allí dins  es desvergonyia  l’única passió dels mariners, que consistia a jugar‐se la pell i l’ànima i si convenia les llesques de pa de l’any vinent”.   Paulina Buxareu  (1965) 

L’autor Josep Maria  de  Sagarra  (Barcelona,  1894‐  1961).  Descendent d’una  antiga  família  de  la  noblesa  catalana,  féu  estudis  de batxillerat  amb  els  jesuïtes,  de  dret  a  la  Universitat  de Barcelona  i el 1916 es  traslladà a Madrid per seguir  la carrera diplomàtica, estudis que no finalitzà perquè optà per dedicar‐se de ple a la literatura.   Dramaturg,  periodista,  novel∙lista,  memorialista,  traductor, però, per damunt de tot, poeta. La utilització d’una llengua viva i rica, l’ús de recursos retòrics d’una gran plasticitat, i sobretot, la intenció de distreure o commoure el lector o l’espectador, el van connectar amb el públic i el lector popular.   En  el  camp  del  teatre,  Sagarra  és  autor  d’una  quarantena d’obres pertanyents a una gran varietat de gèneres: comèdies, farses  i  sainets  de  costums.  També  traduí  per  a  l’escena catalana  obres  de  Goldoni,  Molière  i  Pirandello.  Fou  autor sobretot  d’una  fórmula  escènica,  el  poema  dramàtic,  que recollí amb encert i amb gran èxit de públic diversos ingredients de  la cançó popular catalana, de  la  tradició satírica pitarresca, del  romanticisme  i  del  modernisme.  Alguns  èxits  teatrals clamorosos  foren  L’Hostal de  la Glòria  (1931)  i    El Cafè de  la Marina (1933).   Pel que fa a la prosa de ficció, és autor de diverses narracions i de tres novel∙les  ‐Paulina Buxareu (1919), All  i salobre (1928)  i Vida  privada  (1932),  Premi  Crexells  1932‐,  que  evolucionen d’un costumisme vuitcentista a un model de novel∙la ciutadana moderna i psicològica.  

Entre la seva obra poètica destaquem Cançons de rem i de vela (1923), El comte Arnau (1928) i El poema de Nadal (1931). Col∙laborador  habitual  de  la  premsa,  va  aplegar  algunes d’aquestes  col∙laboracions  en  dos  volums:  Cafè,  copa  i  puro (1929) i L’aperitiu (1937).  El 1938 s’estableix a França, on es dedicà fonamentalment a la traducció de la Divina Comèdia. Dos anys més tard, de retorn a Catalunya, es va incorporar a la vida literària clandestina i, amb l’ajut d’alguns mecenes,  va enllestir  la  traducció de Dante, va traduir  el  teatre  de  Shakespeare  i  va  escriure  unes  amenes  i extenses Memòries (1954).  L’obra  Vida  privada  és  una  narració  que  dibuixa  un  recorregut  únic per  la  Barcelona  de  l’alta  societat  i  la  més  baixa,  els  seus cenacles  i  els  seus  bordells.  Ha  estat  considerada  la  novel∙la emblemàtica  de  Barcelona.  Dos  eixos  temàtics  conformen  la història, el sexe i els diners, motius que li serviran a l’autor per connectar  els  dos  grups  socials  protagonistes,  la  noblesa tradicional, carregada de títols i deutes, i l’aristocràcia de nova fornada, àvida de riquesa i posició. Els  protagonistes  són  la  família  Lloberola,  una  nissaga  de  les més  respectades  de  la  burgesia  barcelonina,  que  després d’anys de prosperitat econòmica viuen temps de decadència,  i veuen  fondre’s  el  patrimoni  familiar  en  mans  dels  seus elements més joves. Aquest procés de degradació social i moral és observat amb una implacable ironia.