GUIA DELS ESTUDIS D’ENGINYERIA A CATALUNYA€™innovació contí nua. - Són professionals capaços de concretar noves idees. - Treballen a tots els sectors: indústria, medi ambient,

1

GUIA DELS ESTUDIS D’ENGINYERIA A CATALUNYA

ENGINYERIA. Una formació sòlida. Una professió de futur

Edita:EnginyCatAny: Juny 2009Edició: 01Equip de redacció: EnginyCatDisseny i maquetació: Gràfi ques Apr

Amb la colaboració de:

3

PRESENTACIÓ .................................................................................................................................... 4

EL PROGRAMA ENGINYCAT ...............................................................................................................5- Objecti us principals- Beques EnginyCat

ELS ESTUDIS D’ENGINYERIA ................................................................................................................6- Què és l’enginyeria? - Què fan els enginyers i les enginyeres?- Com són?- Les 10 qualitats que et faran fàcil estudiar enginyeria

EXPECTATIVES PROFESSIONALS DELS ENGINYERS I DE LES ENGINYERES ..............................................8- Estudi d’inserció laboral (AQU) - Condicions laborals- El procés de trobar feina- Quina valoració fan de la seva feina actual?

ELS ESTUDIS UNIVERSITARIS D’ENGINYERIA. INFORMACIÓ D’UTILITAT ................................................9- Quines són les vies d’accés?- Quan es pot fer la preinscripció universitària? - Quin és el preu d’aquests estudis?- Hi ha exempcions i bonifi cacions?- Quins són els programes de beques?- Altres beques i ajuts - Acti vitats complementàries

ÀMBITS DE L’ENGINYERIAAeronàuti ca i Nàuti ca ....................................................................................................................... 14Agrària, Alimèntaria i del Medi Natural ............................................................................................ 16Civil .................................................................................................................................................. 19Disseny ............................................................................................................................................. 22Imatge i Multi mèdia ......................................................................................................................... 24Industrial .......................................................................................................................................... 26Tecnologies de la informació i les comunicacions .............................................................................. 30

Índex

4

Com podem aconseguir un desenvolupament sostenible?. Com hem d’afrontar les necessitats energèti ques?. Com es pot alimentar la població mundial?. Com hem d’afrontar el canvi climàti c?. Actualment, no tenim resposta a aquestes preguntes, però sí que sabem que les enginyeres i els en-ginyers seran un element clau per trobar les solucions. Del seu talent dependrà un desenvolupament adequat.

Pensem en les implicacions que la informàti ca i les teleco-municacions han representat per al món en les darreres dècades, com també altres àmbits, com ara el transport, l’energia, els biosistemes, els satèl·lits, la conservació dels aliments, ..., elements clau en el desenvolupament de la societat. En tots ells, l’enginyeria és l’àmbit del coneixement que hi està més directament implicat. Aquest fet constata que bona part de la prosperitat econòmica i social depen-drà de la capacitat que ti nguin els catalans d’innovar, de ser competi ti us i de fer front als reptes que el nostre país, però també la resta del món, tenen al davant.

Per aquest moti u, a fi nals de l’any 2008, el Govern de Catalunya va impulsar un programa d’actuació, anomenat EnginyCat, que té la fi nalitat d’incrementar la vocació per seguir els estudis universitaris d’enginyeria. La iniciati va està impulsada pel Comissionat per a Universitats i Recerca in-tegrat al Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, i la secretaria executi va del programa recau en la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació.

Catalunya ofereix oportunitats professionals i formació universi-tària de qualitat en tots els àm-bits. L’elecció d’aquests estudis és una qüesti ó que pot ser determinant en la vida de les persones. Per tal que aquesta decisió sigui correcta, cal analitzar les característi ques individuals, és a dir, identi fi car les habilitats, les competèn-cies, la personalitat, els valors i els interessos professionals. A més, és important conèixer les opcions formati ves que l’estudiant té al seu abast i les oportunitats de desenvolupament laboral.

Aquesta guia té la fi nalitat d’ajudar els estudiants i el seu entorn més proper en la seva decisió, informant sobre què fan els profes-sionals de l’enginyeria, en quins entorns treballen, com valoren la seva feina o quines són les perspecti ves de futur. El document també orienta sobre l’accés als estudis, els con-ti nguts principals, els centres on s’imparteixen a Catalunya i la possibilitat d’obtenir beques, entre d’altres. Es tracta d’una guia completa i detallada que facilitarà tota la informació als estudiants que esti guin decidint el seu futur professional.

Presentació

Blanca PalmadaComissionada per a Universitats i Recerca

5

OBJECTIUS PRINCIPALS

El programa EnginyCat pretén afrontar la manca de professionals de la enginyeria a Catalunya respecte de la mitjana de la Unió Europea, im-pulsant les enginyeries i les vocacions en l’àmbit cienti fi cotècnic. La iniciati va està promoguda per la Generalitat de Catalunya mitjançant el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa (DIUE) –des del Comissionat per a Universitats i Recerca – i en col·laboració amb els departa-ments d’Educació, de Governació, i d’Acció Social i Ciutadania. També hi parti cipen les universitats que imparteixen aquests estudis, els col·legis professionals, les societats cientí fi ques, a més de fundacions, empreses i altres insti tucions.

EnginyCat és un programa multi disciplinari exe-cutat a través de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), que té com a objec-ti us atreure més joves als estudis d’enginyeria –en especial entre les dones–, millorar els resultats acadèmics dels estudiants d’enginyeries i l’encaix laboral entre oferta i demanda, a més de perfecci-onar l’educació cienti fi cotècnica en l’àmbit preuni-versitari. Tot això amb un enfocament integral que fomenti el reconeixement social dels enginyers: el programa cobreix des dels 12 anys fi ns l’arribada dels professionals a l’empresa. Simultàniament, fomenta sinergies entre el sector públic i privat.

BEQUES ENGINYCAT

La convocatòria de beques EnginyCat, impulsa-da i fi nançada entre les universitats i el Comis-sionat per a Universitats i Recerca del Departa-ment d’Innovació, Universitats i Empresa, dóna suport al nou estudiantat dels primers cursos durant el procés d’adaptació a les ti tulacions universitàries d’enginyeria. Al mateix temps, aporta uns ingressos als alumnes per afavorir la fi nalització dels estudis. Aquestes beques, dotades amb 400 € mensuals, podran ser sol·licitades per estudiants de darrers cursos d’enginye-ries tècniques i superiors, matriculats a universitats públiques o privades.

Aquestes beques perme-tran que aproximadament una de cada tres persones que comencen els estudis d’enginyeria disposi d’un acompanyament proper, per part d’un estudiant avançat de la mateixa ti tulació, que podrà ser per-sonal (un mentor) o en funció de les assig-natures. La segona modalitat està pensada per millorar el rendiment acadèmic general.

Els estudiants mentors rebran una formació específi ca i ti ndran a la seva disposició un pla de treball detallat amb el material necessari per al desenvolupament de les sessions. A més, comptaran en tot moment amb el suport i la supervisió de professorat expert.

El programa EnginyCat

6

Els estudis d’enginyeria QUÈ FAN ELS ENGINYERS I LES ENGINYERES?

- Milloren les coses o les solucionen quan és necessari amb mentalitat d’innovació contí nua.

- Són professionals capaços de concretar noves idees.

- Treballen a tots els sectors: indústria, medi ambient, sa-lut, alimentació, telecomunicacions, aeronàuti ca, mo-bilitat,... .

- La seva acti vitat se centra en el projecte, que aglu-ti na totes les persones que hi treballen amb un calendari i uns recursos amb la fi nalitat explícita d’aconseguir uns resultats determinats.

- Desenvolupen la part més pràcti ca de la ciència, l’apliquen directament sense passar tant pels nú-meros com altres disciplines.

- Dissenyen i gesti onen serveis que ajuden a millorar la qualitat de vida de tots.

- Gesti onen recursos, molt habitualment amb responsabili-tats directi ves, per contribuir al desenvolupament de la socie-tat actual sense comprometre les generacions futures.

- Construeixen en l’equilibri d’efi ciència-fi abilitat i despesa-seguretat.

... aplicar coneixements per tal de resoldre qualsevol ti pus de repte o de problema a qualsevol àrea.

... creació, innovació i talent.

... la manera de parti cipar de la realitat, transfor-mant-la i creant-la a parti r d’unes necessitats o d’una idea.

... converti r coneixements teòrics en coses tan-gibles.

... aplicar amb senti t comú i criteri la tecnologia que tenim al nostre abast per desenvolu-par la societat d’una manera sostenible.

... un conjunt de tècniques que permeten passar de les idees a la realitat amb l’objecti u de millorar el món.

ÉS

QUÈ ÉS L’ENGINYERIA?

COM SÓN?

Són perseverants, amb imaginació i creati vitat.- Són persones d’acció que transformen les difi cultats en - reptes.Resolen les coses de la manera més efi cient, per tal que - siguin més senzilles, ràpides i donin més prestacions, sense quedar-se amb la primera solució.Són persones organitzades per poder planifi car les dife-- rents fases dels projectes i tenen capacitat d’esforç per afrontar possibles complicacions.Es pregunten el per què de tot i estan disposats a apren-- dre constantment.Són professionals refl exius i rigorosos en l’aplicació de la - ciència i la tècnica.

LES 10 QUALITATS QUE ET FARAN FÀCIL

ESTUDIAR ENGINYERIA

Facilitat per les matemàti ques, la fí sica i/o química.1. Senti r curiositat per les coses: com funcionen, per què 2. són d’aquesta manera i tenir passió per aprendre.Ser sensible amb els reptes de la societat: increment de 3. la qualitat de vida, desenvolupament econòmic sosteni-ble, innovació contí nua, estalvi energèti c, i amb ganes de posar la tecnologia al servei de la societat.Ser capaç d’analitzar els problemes i d’imaginar noves 4. solucions, nous sistemes i productes, buscant la màxima efi ciència.Tenir senti t pràcti c, gust per obtenir resultats de les 5. coses que fas. Ser una persona constant, habituada a l’estudi i capaç 6. d’organitzar el teu temps de forma efi caç.Ser una persona observadora de la natura i rigorosa en 7. la seva forma de ser i de pensar.Ser una persona creati va, imaginati va i amb capacitat 8. per interrelacionar conceptes, però també lògica.Tenir disposició per treballar en grup i en un equip mul-9. ti disciplinar i/o multi cultural. Tenir consciència de què la tecnologia és evoluti va i que 10. cal aprendre de forma contí nua al llarg de la vida.

7

8

Estudi d’inserció laboral (AQU) Per encàrrec de les set universitats públiques catalanes, la Universitat Oberta de Catalunya i la Universitat de Vic, l’Agèn-cia per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) elabora periòdicament estudis d’inserció laboral dels graduats de les universitats catalanes.

Al darrer informe, un total de 12.258 ti tulats i ti tulades uni-versitaris de les cinc àrees temàti ques (Humanitats, Ciències socials, Ciències experimentals, Ciències de la salut i Tècnica) van respondre l’enquesta tres anys després de fi nalitzar els estudis. Un 22,6% de les respostes correspon a persones que han obti ngut una ti tulació de l’àmbit tècnic, i d’aquestes el 89% fa referència a estudis d’enginyeria i arquitectura.

Condicions laborals Els estudis tècnics presenten un alt nivell d’ocupació (amb un 95,02%) i a temps complet (95,25%). És el col·lecti u millor re-tribuït, amb una mitjana de guanys mensuals bruts de 2.160 € (referència salarial 2008) per ti tulats amb només tres anys d’experiència (un 25,8% més que la resta de ti tulats d’altres àmbits). Són els que tenen una major proporció de contrac-tes fi xos (65%). Vuit de cada deu treballa a l’empresa privada, mentre que la resta ho fa al sector públic.

Les conclusions de l’estudi realitzat per l’AQU mostren que de les deu ti tulacions amb major qualitat ocupacional, sis perta-nyen a estudis d’enginyeria, i de les deu amb menor qualitat ocupacional, cap és una enginyeria.

El procés de trobar feinaUn 84% de les persones que han cursat estudis tècnics troben feina en un període inferior a tres mesos després de l’obtenció del tí tol. De fet, una de cada tres ja estava treballant en feines relacionades amb l’enginyeria abans d’acabar la carrera.

Quina valoració fan de la seva feina actual? Els professionals de l’enginyeria es mostren molt sati sfets pel que fa als aspectes bàsics de les tasques que desenvolupen. La majoria valora positi vament el conti ngut de la feina, les perspecti ves de millora i promoció, així com la feina en ge-neral. També destaquen el nivell de retribució i la uti litat dels coneixements de la formació universitària per a la feina.

Si voleu consultar informació més detallada: htt p://www.aqu.cat/acti vitats/insercio_laboral/index.html

Expectati ves professionals dels enginyers i de les enginyeres

9

Quina és la estructura dels estudis?Actualment, l’estructura dels estudis universitaris es troba en procés de transformació, fruit de la convergència euro-pea que deriva de la creació de l’Espai Europeu d’Educació Superior.

Estudis adaptats a l’EEESLa nova estructura dels ensenyaments universitaris ofi cials estableix tres ti pus d’estudis conduents a l’obtenció dels corresponents tí tols universitaris ofi cials: grau, màster i doctorat.

Els estudis de grau tenen per fi nalitat l’obtenció d’una formació de caràcter general orientada a la preparació per a l’exercici d’acti vitats de caràcter professional. Els plans d’estudis tenen una durada de 240 crèdits i contenen una formació teòrica i pràcti ca distribuïda en les matèries se-güents: formació bàsica, matèries obligatòries, matèries optati ves, pràcti ques externes i treball fi nal de grau.

Els estudis de màster tenen la fi nalitat que l’estudiant adquireixi una formació avançada, de caràcter especialitzat o multi disci-plinari, orientada a l’especialització acadèmica o professional, o bé promoure la iniciació de tasques investi gadores. Els plans d’estudis tenen una durada d’entre 60 i 120 crèdits

Els estudis de doctorat consten d’un període de formació i d’un període d’investi gació que integren el que es denomi-na programa de doctorat.

Per accedir al període de formació és necessari complir els mateixos requisits d’accés que per als estudis de màster. Per accedir al període d’investi gació cal estar en possessió d’un tí tol ofi cial de màster o un altre tí tol expedit per una insti tució d’educació superior de l’EEES.

Estudis anteriors a l’EEES Els estudis universitaris existents anteriors a l’espai europeu d’educació superior, alguns d’ells vigents al curs 2009-10, s’estructuren en cicles, i prenen com a mesura de la càrrega lecti va el crèdit. Un crèdit equival a 10 hores lecti ves.

Estudis de 1r cicle. La seva superació dóna dret a l’obten-ció dels tí tols de diplomat/ada, mestre/a, arquitecte/a tècnic/a o bé enginyer/a tècnic/a. La seva càrrega lecti va global, reparti da en tres anys acadèmics, no pot ser inferior a 180 crèdits. També, permeten l’accés a estudis de 2n cicle, d’acord amb la normati va que en cada cas defi neix l’enllaç d’aquest 1r cicle amb altres estudis de 2n cicle, i si és necessari o no realitzar complements de formació.

Estudis de 1r i 2n cicle. La seva superació dóna dret a l’obtenció dels tí tols de llicenciat/ada, arquitecte/a o bé enginyer/a. La seva càrrega lecti va global no pot ser inferior a 300 crèdits, reparti ts en 4 o 5 anys acadèmics, excepte en aquells estudis per als quals existeixin directrius comuni-tàries que indiquin altres criteris. La superació del primer cicle de qualsevol d’aquests estudis no comporta l’obtenció de cap ti tulació ofi cial, però, pot ser vàlida per a la incor-

Els estudis universitaris d’enginyeria. Informació d’uti litat

10

poració a uns altres estudis de 2n cicle. La superació d’uns estudis de 1r i 2n cicle dóna dret a l’accés als estudis de tercer cicle (doctorat).

Estudis de 2n cicle. L’accés a aquests estudis es fa per mitjà d’un primer cicle universitari, o bé a parti r del tí tol de diplomat/ada, arquitecte/a tècnic/a, enginyer/a tècnic/a o mestre/a, sempre que aquests estudis s’ajusti n a la normati va d’accés per a cadascun dels segons cicles. La mateixa universitat regula l’ac-cés a aquestes ti tulacions de 2n cicle. La seva superació dóna dret a l’obtenció dels tí tols de llicenciat/ada, arquitecte/a o bé enginyer/a. La seva càrrega lecti va global no pot ser inferior a 120 crèdits, amb una durada de dos anys acadèmics. La supera-ció d’uns estudis de 2n cicle dóna dret a l’accés als estudis de tercer cicle.

Estudis de 3r cicle. Són els anomenats programes de doctorat. Tenen una càrre-ga mínima de 32 crèdits i són un requisit necessari per a poder accedir al tí tol ofi cial de doctor/a. Per accedir-hi cal estar en possessió del tí tol de llicenciat/ada, arquitecte/a o enginyer/a. La Comissió de Doctorat de cada universitat és l’òrgan competent per a l’admissió als estudis de doctorat.

Aquesta Guia dels estudis d’enginyeria s’adreça a les per-sones que volen començar un primer curs d’uns estudis uni-versitaris d’enginyeria. És per això que no conté informació sobre estudis de màster, de doctorat o de 2n cicle. Si teniu interès a consultar informació sobre aquest estudis ho podeu

fer a la web del Comissionat per a Universitats i Recerca (htt p://www.gencat.cat/diue/ambits/ur/uni-

versitats/index.html )

Quines són les vies d’accés?- Proves d’Accés a la Universi-

tat (PAU)A totes les ti tulacions tèc-

niques es pot accedir des de les modalitats de bat-xillerat Cienti fi cotècnica i de Ciències de la salut. A excepció d’Enginye-ria tècnica en disseny industrial, que es pot fer des de les bran-ques Cienti fi cotècnica, Ciències socials i Arts,

i d’Enginyeria tècnica en topografi a, que no-

més permet l’accés des de la modalitat Cienti fi co-

tècnica.

- Formació Professional També s’hi pot accedir des dels Ci-

cles Formati us de Grau Superior (CFGS), els estudis de Formació Professional de 2n

grau (FP2) o els seus estudis equivalents.

(Vegeu annex QUADRE EXCEL)

Quan es pot fer la preinscripció universitària? Des del 3 de juny al 6 de juliol, els estudiants poden pre-inscriure’s per internet al portal htt ps://accesnet.gencat.cat

Hi ha una segona convocatòria a fi nals de setembre i una tercera a principis de febrer, però només als centres que encara disposin de vacants.

Quin és el preu d’aquests estudis?L’import varia en funció de diversos aspectes: el ti pus d’uni-versitat (pública, privada o No presencial), el ti pus d’estudi (ofi cial o tí tol propi), el grau d’experimentalitat dels estudis i el nombre de crèdits dels quals es matricula l’alumne.

Les universitats públiques i la UOC fi xen els preus per decret, però l’import dels tí tols propis els estableix cada centre. En aquestes universitats, el preu d’un curs complet d’enginyeria en una ti tulació ofi cial és aproximadament de 1.150€.

Pel que fa a les universitats privades, els seus òrgans de go-vern determinen els preus dels estudis i ofereixen diferents ti pus de fi nançament.

Hi ha exempcions i bonifi cacions?Sí, per a totes aquelles persones que en el moment de forma-litzar la matrícula acompleixin algun d’aquests requisits:

- Famílies nombroses.- Alumnes amb matrícula d’honor i premi extraordinari.- Persones amb discapacitat (grau mínim del 33%).- Vícti mes d’actes terroristes.- Personal acadèmic i d’administració i serveis de les univer-sitats públiques catalanes.- Estudiants amb beca concedida o sol·licitada.

Quins són els programes de beques?El Ministeri d’Educació convoca les següents beques uni-versitàries que, a Catalunya, són gesti onades per l’Agència de Gesti ó d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR):

- Beques de règim general adreçades als alumnes que cursin estudis universitaris ofi cials. Es poden obtenir ajuts per residència, material didàcti c, despeses per distància, preus dels serveis acadèmics, etc.

- Beques per a alumnes que inicien els estudis univer-sitaris. Els ajuts són els mateixos que els de la beca de règim general.

- Ajuts a l’estudi de caràcter especial, denominats beca-col·-laboració, desti nats a alumnes d’últi m curs universitari per prestar la seva col·laboració en diferents departaments, en règim de compati bilitat amb els estudis.

Per a més informació:www.gencat.cat/agaur www.mec.es

Altres beques i ajuts Per estudiar a les universitats catalanes, l’Administració de la Generalitat de Catalunya i de l’Estat ofereixen tot un seguit d’ajuts i beques:

- Beques ArgoDins del programa europeu de mobilitat Leonardo da Vin-ci, els ti tulats de qualsevol universitat espanyola pública o privada poden optar a aquestes beques.

- Beques de Cooperació culturalEl Ministeri d’Afers Exteriors i de Cooperació les convoca per a estudiants espanyols i estrangers tant a l’Estat com a l’exterior.

11

12

- Beques ErasmusAjuts en el marc del programa europeu i altres programes de mobilitat per contribuir al fi nançament de les despeses que comporta la realització d’estudis en altres països.

- Beques FaroPrograma de beques per a universitaris dels últi ms anys de carrera. Promou la realització de pràcti ques en empreses dins el marc del programa Leonardo da Vinci de la Unió Europea.

- Ajuts per a universitaris de l’Alt Pirineu, Aran i Solsonès Desti nats a la mobilitat comarcal i l’allotjament dels estu-diants residents a les comarques del Solsonès, Alt Urgell, Alta Ribagorça, Cerdanya, Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Vall d’Aran.

- Ajuts per a les associacions d’estudiantsDonen suport a les acti vitats que potencien l’associacio-nisme juvenil en l’àmbit universitari, així com les acti vitats de caire cientí fi c i formati u organitzades per associacions d’universitaris de Catalunya.

- Préstecs per al pagament fraccionat de la matrículaPermet fer efecti u l’import de la matrícula en vàries men-sualitats (només per a les universitats públiques i alguns dels seus centres adscrits).

- Préstecs preferents subvencionatsFaciliten recursos econòmics als alumnes que necessiten ingressos suplementaris amb la fi nalitat d’incenti var la mobilitat, millorar el rendiment acadèmic per una total dedicació a l’estudi i/o per fer possible la conti nuïtat dels estudis.

- Altres ajuts Alguns organismes i insti tucions privades també convo-quen ajuts universitaris:Caixa Manresa, La Caixa, Caixa Catalunya, Caixa de Sa-badell i Banco Santander Central Hispano (BSCH), entre d’altres.

Podeu trobar més informació sobre ajuts i préstecs a: www.becasargo.netwww.becasfaro.netwww.becasmae.eswww.gencat.cat/agaur

Acti vitats complementàries Les universitats de Catalunya compten amb serveis d’in-formació i orientació, biblioteques, aules d’informàti ca, associacions i programes de cooperació, campus esporti us i espais de lleure. També disposen de serveis d’idiomes, de mobilitat (Sèneca, Erasmus) i d’allotjament. A més, oferei-xen la possibilitat de realitzar pràcti ques durant els estudis en nombroses empreses que aproximaran els estudiants a la realitat del mercat laboral.

Per consultar informació específi ca sobre cada universitat, podeu visitar els webs que s’indiquen a l’apartat “Centres on s’imparteixen algunes de les ti tulacions” dins de cada un dels àmbits de l’enginyeria, on trobareu tota aquesta informació detallada.

13

Àmbits de l’enginyeria

14

1. QUINA FEINA FAN ELS I LES PROFESSIONALS EN AQUESTS ÀMBITS?

Aeronàuti ca Realitzaran el disseny, construcció, manteniment i operació

de tot ti pus de vehicles aeroespacials (avions, helicòpters, coets i satèl·lits) i d’infraestructures, serveis i instal·lacions aeroportuàries

(serveis de terra, terminals d’aeroports, manteniment d’aeronaus, senyalit-zació, navegació i tràfi c aeri, etc).

Nàuti ca Desenvoluparan les tasques que es duen a terme a bord d’un vaixell o a terra ferma, tre-

ballant en l’àmbit de la logísti ca o les instal·lacions maríti mes i terrestres, o en el disseny, construcció i manteniment de vaixells i la seva maquinària.

2. SORTIDES PROFESSIONALSAeronàuti caHi ha una alta demanda de professionals amb aquesta ti tulació degut a l’espectacular creixe-ment del sector aeroespacial a Catalunya. S’està perfi lant un pol industrial estratègic dedicat a aquest sector, a parti r del pla d’aeroports, aeròdroms i heliports impulsat per la Generali-tat, amb nous projectes per als aeroports de Barcelona, Girona i Reus, així com la creació d’un aeroport a Lleida.

Nàuti caEl 90% del transport mundial de mercaderies s’efectua per via maríti ma, per

tant, els enginyers nàuti cs estaran cada cop més sol·licitats. La necessitat de nous i millors mitjans de transport maríti m, més segurs i sostenibles,

demandaran professionals dotats d’una sòlida formació tècnica. L’ampliació del Port de Barcelona o l’impuls de la nàuti ca

d’esbarjo són dos exemples més de les bones perspecti ves de futur del sector.

Aeronàuti ca i Nàuti ca

1

15

3. OFERTA DE TITULACIONS1

NOM TITULACIÓ TIPUS UNIV. MUNICIPI CENTRE DOCENT WEB NATURALESA

Enginyeria aeronàuti ca

1r i 2n cicle UPC Terrassa

Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàuti ca de Terrassa

www.etseiat.upc.edu Públic

Enginyeria tècnica aeronàuti ca, especialitat en aeronavegació

1r cicle UPC Castelldefels Escola Politècnica Superior de Castelldefels www.epsc.upc.edu Públic

Gesti ó aeronàuti ca Grau* UAB Cerdanyola del Vallès

Escola Tècnica Superior d’Enginyeria

htt p://www.uab.es/enginyeria/ Públic

Enginyeria tècnica naval, especialitat en propulsió i serveis del vaixell

1r cicle UPC Barcelona Facultat de Nàuti ca de Barcelona www.fnb.upc.edu Públic

Màquines navals (dipl.) 1r cicle UPC Barcelona Facultat de Nàuti ca de

Barcelona www.fnb.upc.edu Públic

Navegació maríti ma 1r cicle UPC Barcelona Facultat de Nàuti ca de Barcelona www.fnb.upc.edu Públic

* Titulació pendent de verifi cació per part de l’Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación

4. MATÈRIES ESPECÍFIQUES Aeronàuti ca Cursaràs assignatures tecnocientí fi ques, com càlcul, computació i programació o mecànica, així com matèries més especí-fi ques enfocades a aplicacions concretes, com el disseny de vehicles aeroespacials, aerodinàmica, materials i estructures, transport aeri o sistemes de radionavegació i radiolocalització.

Nàuti caEstudiaràs matèries tecnocientí fi ques amb una clara orientació cap al món maríti m. La formació inclou competències en la seguretat, el medi ambient, l’organització i gesti ó d’empreses per treballar en l’administració naval, maríti ma i portuària.

1 Aquesta publicació s’adreça a estudiants que inicien la seva formació universitària. Podeu consultar els estudis de 2n cicle o de màster a la web del Comissionat per a Universitats i Recerca (htt p://www.gencat.cat/diue/ambits/ur/universitats/index.html )

16

1. QUINA FEINA FAN ELS I LES PROFESSIONALS EN AQUEST ÀMBIT?

Apliquen solucions tecnològiques als processos en que inter-venen produccions agrícoles, ramaderes i forestals i les seves indústries

complementàries, així com del medi natural i dels paisatge.

• L’Enginyeria Alimentària i l’Enginyeria Tècnica agrícola en Indústries Agràries i Alimentàries gesti o-na la producció en línies i plantes de processat d’aliments, amb la fi nalitat d’obtenir productes alimentaris de

qualitat i econòmicament rendibles d’una forma respectuosa amb el medi ambient i econòmicament viable.

• L’Enginyeria Tècnica Agrícola en Explotacions Agropecuàries i l’Enginyeria Agrícola planifi ca, gesti ona i assessora la producció agrària i ramadera, els seus controls de qualitat amb la fi nalitat d’obtenir productes de

qualitat i econòmicament rendibles d’una forma respectuosa amb el medi ambient.

• L’Enginyeria Tècnica Agrícola en Hortofructi cultura i Jardineria dissenya, planifi ca, gesti ona i assessora la producció i la uti lització de plantes (fruiters, hortalisses, plantes ornamentals, ...) en sistemes eminentment intensius, amb la fi nalitat

d’obtenir productes de qualitat i econòmicament rendibles d’una forma respectuosa amb el medi ambient. Així mateix, està especialitzada en la planifi cació, disseny i gesti ó dels espais verds i jardins.

• L’Enginyeria Tècnica Agrícola en Mecanització i Construccions Rurals gesti ona, d’una forma respectuosa amb el medi am-bient, l’execució de les infraestructures necessàries per al desenvolupament de l’acti vitat agrària, així com de la maquinària i instal·lacions pròpies d’aquesta acti vitat.

• L’Enginyeria Agrònoma: Els enginyers agrònoms són professionals formats tècnicament per la gesti ó, el disseny i la innovació tecnològica en el medi rural agrícola i agroalimentari, amb l’objecti u de millorar la producció, l’aprofi tament, la transformació industrial, la defensa i conservació del medi ambient, tot reconciliant producti vitat, qualitat, economia i desenvolupament rural. També es dediquen a la docència i a la investi gació en universitats i organismes de recerca.

· L’Enginyeria Tècnica Forestal: L’Enginyer Tècnic Forestal de l’especialitat d’Explotacions Forestals és un professional format tèc-nicament en la gesti ó dels recursos naturals (fonamentalment vegetació, fauna, sòl i paisatge) i les seves indústries derivades. Per tant, en el desenvolupament d’acti vitats tècniques adreçades al seu aprofi tament i/o la seva defensa i conservació.

· L’Enginyeria de Forest: Els Enginyers de Forest són professionals formats tècnicament per la gesti ó, el disseny i la innovació del medi rural forestal. Amb caràcter preferent s’especialitzen en la gesti ó dels recursos naturals renovables (fonamen-

talment vegetació, fauna i paisatge) i, per tant, en el disseny i execució d’acti vitats adreçades a la seva ordenació, aprofi tament, transformació industrial, defensa, conservació i restauració. També es dediquen a la docència i a la

investi gació en universitats i organismes de recerca.

· L’Enginyeria Agroambiental i del paisatge dirigeix i assessora explotacions hortofructí coles, empreses i cooperati ves agràries mitjançant peritatges, direcció d’obres i estudis ambientals. Aplica políti ques

d’ordenació, de gesti ó del territori en el medi rural, periurbà i zones verdes, d’aprofi tament de residus municipals, de restauració i recuperació d’espais, de preservació i millora de les

àrees verdes, dels espais esporti us i dels boscos.

· L’Enginyeria dels sistemes biològics projecta els processos orientats a la creació i transformació de materials biològics per a la seva

uti lització en la indústria, la producció d’energia i la recuperació i millora ambiental.

Agrària, Alimentària i del Medi Natural

2

17

2. SORTIDES PROFESSIONALSExisteix una demanda creixent de professionals capaços de dissenyar i implantar equipaments i tecnologies a la producció agrícola i ramadera per augmentar-ne el rendiment. D’altra banda, la indústria alimentària és un dels sectors més importants de Catalunya. A més, podràs treballar en àmbits emergents com la seguretat alimentària i l’agricultura ecològica, així com per al desenvolupa-ment, la recuperació d’espais degradats, la gesti ó de residus, l’ordenació del territori o l’aprofi tament dels recursos naturals.


NOM TITULACIÓ TIPUS TITULACIÓ UNIV. MUNICIPI CENTRE DOCENT WEB NATURALESA

Enginyeria de sistemes biològics Grau UPC Castelldefels Escola Superior d’Agricultura de Barcelona www.esab.upc.edu Públic

Enginyeria alimentària Grau UPC Castelldefels Escola Superior d’Agricultura de Barcelona www.esab.upc.edu Públic

Enginyeria agrícola Grau UPC Castelldefels Escola Superior d’Agricultura de Barcelona www.esab.upc.edu Públic

Enginyeria agroambiental i del paisatge Grau UPC Castelldefels Escola Superior

d’Agricultura de Barcelona www.esab.upc.edu Públic

Enginyeria agronòma 1r i 2n, s’imparteix el 2n cicle UdL Lleida Escola Tècnica Superior

d’Enginyeria Agrària www.etsea.udl.es Públic

Enginyeria tècnica agrícola, especialitat en explotacions agropecuàries

1r cicleUdG Girona Escola Politècnica Superior www.udg.edu Públic

UdL Lleida Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària www.etsea.udl.es Públic

Enginyeria tècnica agrícola, especialitat en hortofructi cultura i jardineria

1r cicle UdL Lleida Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària www.etsea.udl.es Públic

Enginyeria tècnica agrícola, especialitat en indústries agràries i alimentàries

1r cicle

UdG Girona Escola Politècnica Superior www.udg.edu Públic

UdL Lleida Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària www.etsea.udl.es Públic

URV Tarragona Facultat d’Enologia de Tarragona

wwwa.urv.net/centres/enologia Públic

UVic Vic Escola Politècnica Superior www.uvic.cat/eps PrivatEnginyeria tècnica agrícola, especialitat en mecanització i construccions rurals


Enginyeria de forest 1r i 2n, s’imparteix el 2n cicle UdL Lleida Escola Tècnica Superior




Enginyeria tècnica forestal, especialitat en explotacions forestals


Enginyeria tècnica forestal, especialitat en indústries forestals 1r cicle UdL Lleida Escola Tècnica Superior


Podeu consultar la informació sobre Enginyeria Química i Enginyeria Biomèdica dins l’àmbit d’estudis d’Enginyeria Industrial.

4. MATÈRIES ESPECÍFIQUES Cursaràs assignatures tecnocientí fi ques com ara sistemes biològics, matemàti ques, botànica o química, així com matèries relacionades amb la indústria agroalimentària, la biotecnologia, els sistemes de producció animal i vegetal, la tecnologia i la maquinària, els mètodes de culti u o el paisatgisme.

18

19

1. QUINA FEINA FAN ELS I LES

PROFESSIONALS EN AQUEST ÀMBIT?

• L’Enginyeria en camins, canals i ports se centra en la con-cepció, la projecció i la gesti ó de carreteres, ponts, autopistes, preses,

aeroports, molls, dics i qualsevol altra obra d’enginyeria i construcció civil (clavegueram, abastaments d’aigua, depuradores, etc.) o instal·lacions urbanes

complexes, i en la planifi cació urbanísti ca; tenint sempre en compte la interacció que aquestes infraestructures ti ndran en el medi ambient per tal de reduir l’impacte i

dissenyar estructures sostenibles.

• L’Enginyeria d’obres públiques desenvolupa la seva acti vitat fonamentalment en tres àmbits: les construccions civils, la hidrologia i els transports i serveis urbans. En les construccions civils es

fan càrrec dels projectes, l’execució i el control de la construcció. En hidrologia treballen en obres maríti mes i costaneres, preses, canals, conduccions, sistemes hidràulics urbans, hidrologia superfi cial i subterrània. En transports i serveis urbans dissenyen les infraestructures del trànsit i transports, a més del planejament urbanísti c i els serveis urbans.

• L’Enginyeria geològica s’encarrega del projecte, direcció i execució dels aspectes geològics i geotècnics del terreny per a l’execució d’obres d’enginyeria i també la previsió i l’anàlisi del seu comportament, la previsió dels riscos geològics, la recerca, l’avaluació dels recursos, tant minerals com materials de la construcció i l’emmagatzematge de residus.

• L’Enginyeria de mines assumeix la direcció tècnica en explotacions mineres i dirigeix projectes de restauració d’espais afectats per les explotacions, d’uti lització d’explosius, d’ordenament

territorial, de seguretat minera o de correcció de l’impacte mediambiental.

• L’Enginyeria en topografi a realitza aixecaments topogràfi cs, presa de dades per perfi ls, mesures o controls geomètrics. Treballa en cartografi a, sistemes d’informació geogrà-fi ca (SIG), fotogrametria, geodèsia i tècniques de posicionament amb GPS.

• L’Enginyeria d’edifi cació ordena i dirigeix l’execució d’obres d’edifi cació, controla la qualitat dels materials, la normati va tècnica, l’organitza-

ció i gesti ó econòmica i la seguretat de les obres. Aquests estudis incorporen elements de l’enginyeria i

de l’arquitectura.3Civil

20

2. SORTIDES PROFESSIONALSAquestes ti tulacions tenen una forta vinculació amb el món professional, que es refl ecteix en la gran demanda d’estudiants en pràcti ques per part de les empreses o l’Administració pública, així com per l’alta inserció laboral, nacional i internacio-nal, dels seus ti tulats. Treballen en els camps de la construcció, consultoria, manteniment, disseny industrial, transports i comunicacions, topografi a, mines, geologia, hidrologia o el sector elèctric.



Enginyeria de camins, canals i ports 1r i 2n cicle UPC Barcelona

Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona

www-camins.upc.edu Públic

Enginyeria geològica 1r i 2n cicle UPC-UB Barcelona

Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona (UPC) / Facultat de Geologia (UB)

www-camins.upc.edu , www.ub.edu/geologia

Públic

Enginyeria de mines1r i 2n, s’imparteix el 2n cicle

UPC Manresa Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa www.epsem.upc.edu Públic

Enginyeria minera Grau UPC Manresa Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa www.epsem.upc.edu Públic

Enginyeria d’edifi cació Grau

UPC Barcelona Escola Politècnica Superior d’Edifi cació de Barcelona www.epseb.upc.edu Públic

UdG Girona Escola Politècnica Superior www.udg.edu PúblicUdL Lleida Escola Politècnica Superior www.eup.udl.es Públic

UPF Barcelona Elisava Escola Superior de Disseny www.elisava.net Adscrit

preu privat

URL Barcelona Escola Tècnica Superior d’Arquitectura La Salle www.salle.url.edu Privat

URL Tarragona Escola Tècnica Superior d’Arquitectura La Salle www.salle.url.edu Privat

3 Aquesta publicació s’adreça a estudiants que inicien la seva formació universitària. Podeu consultar els estudis de 2n cicle o de màster a la web del Comissionat per a Universitats i Recerca (http://www.gencat.cat/diue/ambits/ur/universitats/index.html )

21

Enginyeria tècnica d’obres públiques, especialitats en construccions civils, en hidrologia i en transports i serveis urbans

1r cicle UPC BarcelonaEscola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona

www-camins.upc.edu Públic

Enginyeria tècnica en topografi a 1r cicle UPC Barcelona Escola Politècnica Superior

d’Edifi cació de Barcelona www.epseb.upc.edu Públic

Podeu consultar la informació sobre l’Enginyeria Agroambiental i del Paisatge dins l’àmbit d’estudis Agrària, Alimentària i del Medi Natural.

4. MATÈRIES ESPECÍFIQUES Adquiriràs una sòlida base de matemàti ques, fí sica i química, i coneixements específi cs de l’àmbit laboral de la ti tulació triada. Aprendràs a adaptar-te a diferents entorns de treball, en què sigui necessària una alta qualifi cació tècnica, a més d’habilitats com ara la presa de decisions i la resolució de problemes.


Tecnologies de la Informació i les Comunicacions

1. QUINA FEINA FAN ELS I LES PROFESSIONALS EN

AQUEST ÀMBIT?

Treballen en el disseny gràfi c, digital i industrial per mitjà de la metodologia del projecte, el desenvolupament dels

processos creati us, l’anàlisi, la cultura visual, els procediments, les tècniques i les noves tecnologies. Entre les tasques que realitzen

també es troben el disseny d’interiors i exteriors, elements construc-ti us, productes i mobiliari.

2. SORTIDES PROFESSIONALS

Pel seu caràcter interdisciplinari, el disseny ofereix un ampli ventall de sorti des com ara: empreses i estudis de disseny, departaments creati us i d’art d’agències de publicitat i del sector editorial, de-

partaments de disseny, imatge o comunicació d’empreses i insti tucions, estudis d’arquitectura o empreses dedicades

a la innovació i l’estratègia. En la branca de Disseny Industrial, tenen sorti da en les àrees de disseny

de nous productes i materials, processos de producció i ecodisseny.

Disseny

4

23



Disseny

GrauUAB Barcelona Eina, Escola de Disseny i Art www.eina.edu Adscrit preu

privatURL Barcelona Escola Superior de Disseny ESDI www.esdi.es Privat

Grau*Uvic Barcelona BAU, Escola de Disseny www.baued.es Adscrit preu

privat

UPF Barcelona Elisava Escola Superior de Disseny www.elisava.net Adscrit preu privat

Disseny (Propi) 1r i 2n cicle (tí tol propi) UIC Barcelona LAI, Escola Superior de Disseny www.lai.cat Privat

Enginyeria de disseny industrial Grau UPF Barcelona Elisava Escola Superior de Disseny www.elisava.net Adscrit preu

privatEnginyeria de disseny industrial i desenvolupament del producte

Grau UPC Vilanova i la Geltrú

Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú

www.epsevg.upc.edu Públic

Enginyeria de tecnologia i disseny tèxti l

Grau UPC Terrassa Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Terrassa

www.eueti t-ct.upc.es Públic

* Titulació pendent de verifi cació per part de l’Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación

4. MATÈRIES ESPECÍFIQUESAdquiriràs la base cientí fi ca i teòrica de la tecnologia aplicable al disseny en totes les seves especialitats, analitzant i prioritzant paràmetres de disseny, criteris de valor funcional, estèti cs, mediambientals, culturals i de comunicació.


Tecnologies de la Informació i les Comunicacions 1. QUINA FEINA

FAN ELS I LES PROFESSIONALS EN AQUESTS ÀMBITS?

Treballen en aplicacions interacti ves multi mèdia, les quals combinen coneixements tecnològics, artí sti cs, d’ex-

pressió i organització que permeten concebre i dissenyar qualse-vol producte interacti u. També desenvolupen les seves tasques en

l’àmbit de la imatge en la fotografi a, la creació digital, la programació i l’elaboració de pàgines web, l’animació en 3D i els moti on graphics, uti -

litzant el so, el text i el vídeo per millorar tot el procés de comunicació.


El mercat i les opcions del sector creixen de forma constant i au-guren un futur prometedor. Empreses, associacions i organismes

públics fan un ús cada vegada més intensiu d’aquestes tecnolo-gies. Alguns exemples són les pàgines web, que combinen

vídeos, sons i eines interacti ves, o la fotografi a digital, que demanda un nou ti pus de professional, més

tècnic i amb coneixement del processament d’imatges digitals.

Imatge i Multi mèdia

5

25



Enginyeria multi mèdia Grau URL Barcelona Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica de Telecomunicació La Salle www.salle.url.edu Privat

Enginyeria de sistemes audiovisuals Grau

UPC Barcelona Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona www.etsetb.upc.es Públic

UPC Terrassa Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Terrassa

www.eueti t-ct.upc.es Públic

Enginyeria en sistemes audiovisuals de telecomunicació

Grau*URL Barcelona Escola Universitària d’Enginyeria

Tècnica de Telecomunicació La Salle www.salle.url.edu Privat

UPF Barcelona Escola Superior Politècnica www.upf.edu/esup Públic

Multi mèdia GrauUOC - UOC www.uoc.es No

presencial

UPC Terrassa Centre de la Imatge i la Tecnologia Multi mèdia (CITM) www.citm.upc.edu Vinculat

preu privat

Multi mèdia (Títol Propi) 1r cicle

UAB Sant Cugat del Vallès

Escola Universitària d’Informàti ca Tomàs Cerdà www.cesc.es/ Adscrit preu

privat

UOC** Universitat Oberta de Catalunya www.uoc.es No presencial

Fotografi a i creació digital Grau UPC Terrassa Centre de la Imatge i la Tecnologia

Multi mèdia (CITM) www.citm.upc.edu Vinculat preu privat

Mitjans audiovisuals Grau UPC Mataró Escola Universitària Politècnica de Mataró www.eupmt.cat Adscrit preu

privat

* Titulació pendent de verifi cació per part de l’Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación** Aquesta ti tulació només s’oferirà el 1r semestre del curs 2009-2010. A parti r del segon semestre s’oferirà la ti tulació adaptada a l’EEES.

4. Matèries específi ques Obti ndràs els últi ms coneixements en tecnologia, disseny i gesti ó de projectes multi mèdia, sobre una base de conti nguts cientí fi cs en matemàti ques i fí sica. A més, aprofundiràs en el vessant artí sti c i estèti c del seu disseny i producció.



1. QUINA FEINA FAN ELS I LES PROFESSIONALS EN AQUEST ÀMBIT?

Treballen en tots els sectors industrials: construcció, automòbil, ferrocarril, metal·lúrgia, energia, línies elèctri-

ques, disseny industrial, construccions aeronàuti ques i navals, tèxti l, automati tzació, químic, electrònic, informàti c, instal·lacions,

materials plàsti cs, gesti ó de la producció, organització i seguretat industrial, gesti ó de la qualitat, medi ambient, transports, robòti ca, bioenginyeria, etc.

L’Enginyeria Industrial és una ti tulació amb una gran versati litat i fl exibilitat per desen-volupar i liderar projectes en tots els sectors industrials i juga un paper predominant en

l’estratègia, el projecte, les compres, les fi nances, la logísti ca, la fabricació i la postvenda dels diferents productes i serveis en tots els àmbits de l’acti vitat industrial. Tot això, tant en la vessant de realització de projectes aplicats i gesti ó de la producció, com en el camp de la recerca aplicada, sense oblidar la possibilitat de l’exercici lliure de la professió. També et formaràs en tasques de planifi cació, direcció i gesti ó de projectes que fan del professional de l’enginyeria industrial un gestor de la tecnologia. D’altra banda, cadascuna de les ti tulacions de l’àmbit industrial que s’adreça a una determinada tecnologia, aprofundeix amb més detall en el coneixement de la mateixa.

2. SORTIDES PROFESSIONALSTindràs l’oportunitat de treballar en àmbits industrials molt diversos com ara l’automoció,

l’electrònica, la química, la mecànica, la robòti ca, el disseny industrial, l’electricitat, el disseny d’equipament mèdic, la mecatrònica, la nanotecnologia, l’enginyeria de

materials, els transports, les energies renovables, la gesti ó de la producció i la qualitat, l’organització industrial o el medi ambient. Són uns professi-

onals cada cop més sol·licitats per empreses de tot ti pus, degut als seus coneixements transversals en control de qualitat i medi

ambient.

Industrial

6

27


NOM TITULACIÓ

TIPUS TITULACIÓ UNIV. MUNICIPI CENTRE DOCENT WEB NATURALESA

Enginyeria industrial 1r i 2n cicle

UPC Barcelona Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona www.etseib.upc.edu Públic

URL Barcelona Escola Tècnica Superior IQS www.iqs.url.edu Privat

UAB* Barcelona Escola Universitària Salesiana de Sarrià www.euss.es Adscrit preu privat

UdG Girona Escola Politècnica Superior www.udg.edu/eps Públic

UPC Terrassa Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàuti ca de Terrassa www.etseiat.upc.edu Públic

Enginyeria biomèdica Grau UPC Barcelona Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica

Industrial www.eueti b.upc.edu Públic

Enginyeria química

1r i 2n cicle

UPC Barcelona Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona www.etseib.upc.edu Públic

UAB Cerdanyola del Vallès Escola Tècnica Superior d’Enginyeria www.uab.es/

enginyeria Públic

URV Tarragona Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química de Tarragona www.etseq.urv.cat Públic

Grau

UPC Barcelona Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial www.eueti b.upc.edu Adscrit preu

públicUB Barcelona Facultat de Química www.ub.edu/quimica PúblicURL Barcelona Escola Tècnica Superior IQS www.iqs.url.edu Privat

UPC Igualada Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial www.eueti b.upc.edu Adscrit preu

públic


UPC Terrassa Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Terrassa www.eueti t-ct.upc.es Públic

UdG* Girona Escola Politècnica Superior www.udg.edu/eps PúblicEnginyeria de l’energia Grau UPC Barcelona Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica

Industrial www.eueti b.upc.edu Adscrit preu públic


28

Enginyeria elèctrica Grau


públic



UPC Vilanova i la Geltrú

Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú www.epsevg.upc.edu Públic


Enginyeria electrònica industrial i automàti ca

Grau


públic


UPC Mataró Escola Universitària Politècnica de Mataró www.eupmt.cat Adscrit preu

privat





UdG* Girona Escola Politècnica Superior www.udg.edu/eps Públic

Enginyeria mecànica Grau


públic


UPC Mataró Escola Universitària Politècnica de Mataró www.eupmt.cat Adscrit preu

privat





UdG* Girona Escola Politècnica Superior www.udg.edu/eps Públic

NOM TITULACIÓ


29

Enginyeria mecatrònica Grau UVic Vic Escola Politècnica Superior www.uvic.cat/eps Privat

Enginyeria tècnica industrial, especialitat en electricitat

1r cicle URV Tarragona Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Tarragona www.etse.urv.cat Públic

Enginyeria tècnica industrial, especialitat en electrònica industrial

1r cicle

URV Tarragona Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Tarragona www.etse.urv.cat Públic

UVic Vic Escola Politècnica Superior www.uvic.cat/eps Privat

Enginyeria tècnica industrial, especialitat en mecànica

1r cicleUdL Lleida Escola Politècnica Superior www.eps.udl.cat/ Públic


Enginyeria tècnica industrial, especialitat en química industrial

1r cicle

UAB Cerdanyola del Vallès Escola Tècnica Superior d’Enginyeria www.uab.es/

enginyeria Públic


Tecnologia i producció industrial (Propi)

1r cicle UIC Barcelona Facultat de Ciències Econòmiques i Socials www.uic.es Privat

Direcció d’empreses tecnològiques

Grau URL Barcelona Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica de Telecomunicació La Salle www.salle.url.edu Privat

Organització industrial Grau URL Barcelona Escola Universitària Salesiana de Sarrià www.euss.es Adscrit preu

privat

* Titulació pendent de verifi cació per part de l’Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y AcreditaciónPodeu consultar la informació sobre Enginyeria de tecnologia i disseny tèxti l dins l’àmbit d’estudis de Disseny

4. Matèries específi ques Cursaràs assignatures tecnològiques bàsiques i d’especialitat, sempre amb una visió multi disciplinar de l’enginyeria. Aprendràs a projectar i dissenyar productes, processos i instal·lacions en els diferents àmbits industrials. També et formaràs en planifi ca-ció, direcció i gesti ó de projectes, així com en química, matemàti ques i fí sica, qüesti ons mediambientals o economia.

NOM TITULACIÓ



1. QUINA FEINA FAN ELS I LES PROFESSIONALS EN AQUESTS

ÀMBITS?

Informàti caTreballen en àmbits professionals molt diversos realitzant, bàsica-

ment, tasques de direcció de projectes, de departaments o de grans instal·lacions informàti ques. Són els responsables de la implantació de

noves tecnologies en les empreses i, per tant, contribueixen a la millora de les organitzacions i la societat. Dissenyen, implanten o avaluen entorns infor-

màti cs, administren bases de dades, mitjans audiovisuals, sistemes operati us, comunicacions i seguretat de sistemes.

TelecomunicacióDesenvolupen la seva feina en les comunicacions mòbils, les xarxes de banda ampla, els sistemes de posicionament per satèl·lit, els dispositi us electrònics, els sistemes de Radar, les comunicacions òpti ques, la instrumentació biomèdica, la seguretat de la informació, la televisió i la ràdio digital, Internet o el desenvolupament de sensors intel·ligents i la domòti ca.

ElectrònicaDissenyen, analitzen, fabriquen i mantenen els sistemes electrònics en un

gran ventall d’entorns de treball: instrumentació cientí fi ca, industrial i biomèdica, tractament de la informació, sistemes de computació

o d’emmagatzematge de dades, de visualització i perifèrics, sistemes telemàti cs i de telefonia, optoelectrònica i co-

municacions òpti ques. També són presents a la indústria de l’automòbil, la domòti ca i

el control industrial.


7

31


Informàti caEl nombre de professionals informàti cs que demanda la societat és molt superior al de persones ti tulades que surten dels centres universitaris. De fet, la majoria d’estudiants troben feina abans d’acabar la carrera. Entre les sorti des laborals es troben la direcció de projectes informàti cs o de departaments d’informàti ca, l’anàlisi i programació d’aplicacions avança-des, l’administració de sistemes informàti cs avançats, la recerca i el desenvolupament tecnològic, consultoria i auditoria, ensenyament i transferència de tecnologia, entre d’altres.

TelecomunicacióAlgunes de les àrees on desenvolupen la seva professió són: gesti ó, planifi cació i operació de xarxes i serveis de telecomunicació; disseny, operació i gesti ó de serveis d’informació; infraestructures de telecomunicació, construcció o desplegament de xarxes de telecomunicació; enginyeria electrònica, telemàti ca; control de sistemes i processos, automati tzació industrial o producció de conti nguts audiovisuals.

ElectrònicaLes sorti des professionals estan relacionades amb la parti cipació en grans grups d’empreses d’equips electrònics. També adme-ten interessants oportunitats laborals en la peti ta empresa i les empreses pròpies. En termes generals, treballen en el disseny i desenvolupament de sistemes electrònics, circuits electrònics de comunicacions, sistemes integrats, circuits i sistemes electrò-nics de potència, d’instrumentació electrònica o en l’entorn industrial i empresarial de sistemes electrònics.


NOM TITULACIÓ

TIPUS TITULACIÓ UNIVERSITAT MUNICIPI CENTRE DOCENT WEB NATURALESA

Enginyeria en informàti ca 1r i 2n cicle

UPC Barcelona Facultat d’Informàti ca de Barcelona www.fi b.upc.edu Públic

UAB Cerdanyola del Vallès


www.uab.es/enginyeria Públic

URL (s’imparteix el 2n cicle)

BarcelonaEscola Tècnica Superior d’Enginyeria Electrònica i Informàti ca La Salle

www.salle.url.edu Privat

UdG (s’imparteix el 2n cicle)

Girona Escola Politècnica Superior www.udg.edu/eps Públic

UdL (s’imparteix el 2n cicle)

Lleida Escola Politècnica Superior www.eps.udl.cat Públic

URV (s’imparteix el 2n cicle)

Tarragona Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Tarragona www.etse.urv.cat Públic

UOC (s’imparteix el 2n cicle)

Universitat Oberta de Catalunya www.uoc.es No presencial


32

Enginyeria informàti ca Grau

URL BarcelonaEscola Universitària d’Enginyeria Tècnica de Telecomunicació La Salle


UB Barcelona Facultat de Matemàti ques www.mat.ub.es PúblicUPF* Barcelona Escola Superior Politècnica www.upf.edu/esup PúblicUOC (Inici 2n semestre 2009/2010)*

Universitat Oberta de Catalunya www.uoc.es No presencial

Matemàti ques - Enginyeria informàti ca (simultaneïtat d’estudis)

Grau

UB Barcelona Facultat de Matemàti ques www.mat.ub.es Públic

UAB Cerdanyola del Vallès Facultat de Ciències www.uab.es/

ciencies Públic

Informati ca de serveis Grau UAB Sant Cugat

del VallèsEscola Universitària d’Informàti ca Tomàs Cerdà www.cesc.es/ Adscrit

Enginyeria tècnica en informàti ca de gesti ó

1r cicle


UdG Girona Escola Politècnica Superior www.udg.edu/eps PúblicUdL Lleida Escola Politècnica Superior www.eps.udl.cat Públic

UPC Mataró Escola Universitària Politècnica de Mataró www.eupmt.cat adscrit

UAB Sabadell Escola Universitària d’Informàti ca

www.uab.cat/informati ca Públic


UVic Vic Escola Politècnica Superior www.uvic.cat/eps Privat




UOC Universitat Oberta de Catalunya www.uoc.es No presencial

Enginyeria tècnica en informàti ca de sistemes

1r cicle


UdG Girona Escola Politècnica Superior www.udg.edu/eps PúblicUdL Lleida Escola Politècnica Superior www.eps.udl.cat Públic

UAB Sabadell Escola Universitària d’Informàti ca

www.uab.cat/informati ca Públic


UVic Vic Escola Politècnica Superior www.uvic.cat/eps Públic


NOM TITULACIÓ


33

Enginyeria tècnica en informàti ca de sistemes i en-ginyeria tècnica en informàti ca de gesti ó (simultane-ïtat d’estudis)

1r cicle* UVic Vic Escola Politècnica Superior www.uvic.cat/eps Privat

Enginyeria de telecomunicació 1r i 2n cicle

UPC Barcelona

Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona

www.etsetb.upc.es Públic

UPC Barcelona



URL (s’imparteix el 2n cicle)

BarcelonaEscola Tècnica Superior d’Enginyeria Electrònica i Informàti ca La Salle


UPC (s’imparteix el 2n cicle)

Castelldefels Escola Politècnica Superior de Castelldefels www.epsc.upc.edu Públic

UAB (s’imparteix el 2n cicle)

Cerdanyola del Vallès



Enginyeria de telecomunicació Grau* UOC Universitat Oberta de

Catalunya www.uoc.es No presencial

Enginyeria de sistemes de telecomunicació

Grau

UPC Castelldefels Escola Politècnica Superior de Castelldefels www.epsc.upc.edu Públic

URL* BarcelonaEscola Universitària d’Enginyeria Tècnica de Telecomunicació La Salle


Enginyeria electrònica de telecomunicació

Grau

UB Barcelona Facultat de Física www.ub.edu/fi sica Públic



Enginyeria de sistemes electrònics

Grau UPC Barcelona



Enginyer ia telemàti ca Grau

UPC Castelldefels Escola Politècnica Superior de Castelldefels www.epsc.upc.edu Públic

UPF* Barcelona Escola Superior Politècnica www.upf.edu/esup Públic



NOM TITULACIÓ


34

Enginyeria en organització de les tecnologies de la informació i la comunicació

Grau* URL BarcelonaEscola Universitària d’Enginyeria Tècnica de Telecomunicació La Salle


Enginyeria tècnica de telecomunicació, especialitat en sistemes electrònics

1r cicle

UAB Cerdanyola del Vallès






Enginyeria tècnica de telecomunicació, especialitat en telemàti ca

1r cicle

UPC Mataró Escola Universitària Politècnica de Mataró www.eupmt.cat. Adscrit



* Titulació pendent de verifi cació per part de l’Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y AcreditaciónPodeu consultar la informació sobre Enginyeria de sistemes audiovisuals de telecomunicació dins l’àmbit d’estudis d’Imatge i multi mèdia

4. MATÈRIES ESPECÍFIQUES Informàti caObti ndràs una sòlida base de matemàti ques, lògica i estadísti ca, que ampliaràs amb assignatures específi ques d’enginyeria informàti ca com arquitectura de computadors, programació, enginyeria del soft ware o xarxes telemàti ques. Desenvolu-paràs el lideratge i la direcció de projectes, la capacitat de treball en equip, a més de l’esperit emprenedor i obert al canvi. Aquests estudis tenen un clar component pràcti c: bona part de la formació es fa al laboratori.

TelecomunicacióDepenent de la ti tulació escollida, aprofundiràs en diferents aspectes de la telecomunicació: els sistemes de gravació, repro-ducció i processament del so, la imatge, les dades i la informació multi mèdia, els sistemes electrònics, els sistemes i serveis telemàti cs, i els sistemes i serveis de telecomunicació i radiodifusió. Potenciaràs habilitats comunicati ves, capacitat d’innovació, lideratge i treball en equip. Cursant aquests estudis, faràs gairebé la meitat de la carrera a laboratoris dotats d’alta tecnologia.

ElectrònicaLes assignatures principals se centren en sistemes electrònics de control, circuits de radiofreqüència, dispositi us electrònics i fotònics, circuits i sistemes mixtos (analògics i digitals), sistemes digitals o disseny i fabricació de circuits microelectrònics. També hi ha matèries que relacionen l’electrònica amb àrees com l’electromedicina, l’arquitectura de computadors, la telemàti ca i les comunicacions en general.

NOM TITULACIÓ


Documents

GUIA DELS ESTUDIS D’ENGINYERIA A CATALUNYA€™innovació contí nua. - Són professionals capaços de concretar noves idees. - Treballen a tots els sectors: indústria, medi ambient,