6
1 Guía didàctica La genètica de la conducta és la disciplina científica que estudia els diferents factors genètics i ambientals subjacents a les diferències individuals en la conducta i la cognició. S'ha de partir d'un eix vertebral que se centra en el fet que tant gens com ambient poden afectar la conducta humana i diferents processos psicològics. La conducta i la cognició humanes depenen de múltiples factors subjacents. Darrere d'aquests processos és innegable el paper que exerceix el sistema nerviós. No obstant això, hi ha una base genètica (determinada per un únic gen o influïda per diversos gens) en interacció contínua amb diferents factors ambientals. Al llarg dels diferents apartats d’aquesta assignatura, s'intenta complementar la resposta a la pregunta de què és la genètica de la conducta, així com a moltes altres de relacionades amb els aspectes conceptuals i aplicats de la genètica del comportament. La primera part de l'assignatura (mòdul 1) examina i descriu les principals tècniques i mètodes utilitzats en genètica de la conducta. S'ha de partir del fet que el desenvolupament experimental de la psicologia s'ha vist molt enriquit per la incorporació de la genètica conductual en la seva metodologia. Des de dels treballs de Plomin, DeFries i Loehlin fins a arribar a les investigacions de Scarr i McCartney, el tràfec de diferents aspectes metodològics no ha deixat d'augmentar. Aquest desenvolupament metodològic ha estat en gran part possible gràcies a la incorporació de noves tècniques i conceptes estadístics aplicats a l'anàlisi de les dades recollides en recerques en genètica del comportament. Els conceptes clau com l'heretabilitat, l'ambientalitat i les seves relacions, i també els models psicomètrics bàsics en genètica del comportament es descriuen en el primer punt d’aquest mòdul. És necessari destacar que en el camp de la genètica conductual hi ha diferents metodologies per a estudiar els orígens de les diferències humanes. Així, en el primer apartat sobre aspectes metodològics es descriuen els temes relacionats amb els estudis clàssics de genètica conductual (estudis de bessons, de famílies i d'adopcions) i amb aspectes diferencials de genètica quantitativa. A continuació, es proposa un capítol en què s'exposen les principals tècniques i mètodes aplicats al laboratori (mètodes d'hibridació d'àcids nucleics, anàlisi de mutacions, estudis d'expressió

Guia genetica

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Guia genetica

Citation preview

  • 1

    Gua didctica

    Lagenticadelaconductasladisciplinacientficaqueestudiaelsdiferentsfactorsgenticsi

    ambientalssubjacentsa lesdiferncies individualsen laconducta i lacognici.S'hadepartir

    d'uneixvertebralquesecentraenelfetquetantgenscomambientpodenafectarlaconducta

    humana i diferents processos psicolgics. La conducta i la cognici humanes depenen de

    mltiplesfactorssubjacents.Darrered'aquestsprocessossinnegableelpaperqueexerceixel

    sistema nervis.Noobstant aix, hi ha una base gentica (determinada per un nic gen o

    infludaperdiversosgens)eninteraccicontnuaambdiferentsfactorsambientals.

    Al llarg dels diferents apartats

    daquesta assignatura, s'intenta

    complementar la resposta a la

    preguntadequslagenticade

    la conducta, aix com a moltes

    altres de relacionades amb els

    aspectesconceptuals iaplicatsde

    lagenticadelcomportament.

    Laprimerapartdel'assignatura(mdul1)examinaidescriulesprincipalstcniquesimtodes

    utilitzats en gentica de la conducta. S'ha de partir del fet que el desenvolupament

    experimental de la psicologia s'ha vist molt enriquit per la incorporaci de la gentica

    conductual en la sevametodologia.Desdedels treballsde Plomin,DeFries i Loehlin fins a

    arribaralesinvestigacionsdeScarriMcCartney,eltrfecdediferentsaspectesmetodolgics

    no ha deixat d'augmentar. Aquest desenvolupament metodolgic ha estat en gran part

    possiblegrciesalaincorporacidenovestcniquesiconceptesestadsticsaplicatsal'anlisi

    de lesdades recollidesen recerquesengenticadelcomportament.Elsconceptesclaucom

    l'heretabilitat, l'ambientalitat i lessevesrelacions, itambelsmodelspsicomtricsbsicsen

    gentica del comportament es descriuen en el primer punt daquest mdul. s necessari

    destacarqueenelcampdelagenticaconductualhihadiferentsmetodologiesperaestudiar

    elsorgensdelesdiferncieshumanes.Aix,enelprimerapartatsobreaspectesmetodolgics

    esdescriuenelstemesrelacionatsambelsestudisclssicsdegenticaconductual(estudisde

    bessons, de famlies i d'adopcions) i amb aspectes diferencials de gentica quantitativa. A

    continuaci,esproposauncaptolenqus'exposenlesprincipalstcniquesimtodesaplicats

    al laboratori (mtodesd'hibridacid'cidsnucleics,anlisidemutacions,estudisd'expressi

  • 2

    genticaidemodificacionsepigentiques,etc.)ialgunsdelsmodelsanimalsmsutilitzatsen

    recerca.Encaraquel'estudiant,clnicoinvestigadorengenticadelcomportamentnosempre

    entri en contacte directe amb algunes d'aquestes tcniques de laboratori prpies de la

    biologia, creiem que el seu coneixement bsic resulta en l'actualitat important en l'era de

    l'estudide la genticamolecular i expressi gentiques, jaque com espotobservar en les

    publicacionsmsrecents,aquestestcniquesrpidaments'hanposatalserveidelsobjectius

    dels interessos de la gentica del comportament.No obstant de cara a lavaluaci final de

    lassignatura els continguts que treballarem durant aquest semestre i que seran matria

    dexamensnelsreferentsalpunt1delmdul(Mtodesestadstics).

    scertqueeldesenvolupamentdediferentstcniquesdebiologiamolecularil'adquisicidels

    coneixements associats enshaperms endinsarnos enun terrenyque fins faun segle era

    impensable. Per aix, ens ha semblat crucial presentar de manera general els principals

    aspectes de la biologia cellular i molecular relacionats. L'eix vertebral del mdul 2 de

    lassignaturadel'assignaturaelconstitueixl'epigentica.Hemdepartirdelfetquecadateixit

    del'organismesformatperdiferentstipusdepoblacionscellulars.Compotserquetotesles

    cllulestinguinlamateixainformacigenticaiquelasevafuncisiguitandiferent?Ditd'una

    altra manera, qu s el que fa que, per exemple, una cllula pancretica pugui alliberar

    insulinaen certsmomentsdeldia segonselsprocessosmetablics,mentrequeuna cllula

    piramidalde lamedulla espinal allibera acetilcolinapel seubot terminalper a generar la

    contraccimuscular?Laresposta inicialmentpotsemblarsenzilla isquecadatipuscellular

    fabricarunesprotenesespecfiques.Isienscentremenlesdifernciesmorfolgiquesdeles

    cllules?Quselque faqueunhepatcit tinguiunamorfologiadeterminadamentreque

    una cllulamuscularen tinguiunaaltrade significativamentdiferent? La resposta inicial la

    podremcompletarargumentantqueencada tipusdecllula,elsgensques'expressensn

    diferents.Hem de tenir present que aproximadament en cada tipus de cllula s'expressen

    nomsun5%dels seusgens.D'aquestamanera,perexemple,enunaneurona s'activaran i

    s'expressaran uns gens que romandran inactius en una cllula de la pell. Els gens que

    s'expressina laneuronaseranelsque lipermetindura terme lesseves funcions i,per tant,

    codificar les protenes que necessiti aquesta neurona. Quin mecanisme o sistema t la

    capacitatd'establirqueenunacllulas'expressinunsgensmentrequeenaltrescllulesho

    facin altres gens diferents? s molt complicat contestar aquesta pregunta amb els

    coneixementsdequdisposemactualment.Noobstantaix,malgratqueencaraquedimolt

    camperrecrrer,hihaalgunsaspectesde larespostaquesqueesconeixen.Perexemple,

    s'hapogutcomprovarquehihadiferentsmolculesquesncapacesderegularl'activitatdels

  • 3

    gens.Aqusontunpaperfonamentall'epignesiocontrolepigentic.Elcontrolepigentic

    fa referncia almecanismemitjanant el qual espotmodificar l'acci d'un gendeterminat

    sense alterar l'ADN d'aquest gen. La lionitzaci, l'empalmament diferencial de l'ARN,

    l'empremta genmica, el control trascripcional (metilaci de l'ADN, molcules reguladores,

    hormones, etc.), els gens hometics, etc., serien exemples clars d'aquest tipus de control.

    Partint del fet que els factors epigentics sn els responsables que les neurones siguin

    neurones iqueelshepatcitssiguinhepatcits.Noobstantaix,comqueestractad'untext

    degenticadelcomportament,s'hadepreguntarsispossiblequehihagialguna interacci

    ambestmulsambientals iquins snelsmecanismes subjacentsaaquestes interaccions.De

    fet, avui en dia sn mltiples les evidncies experimentals que suggereixen que diferents

    factors epigentics sn els responsables d'activar els gens en resposta a diferents estmuls

    ambientals. Imaginemnos dos subjectes que sn genticament idntics, per exemple, dos

    germansbessonshomozigtics.Malgratquegenticamentaquestsbessonscomparteixenel

    100% de la crrega gentica, podem trobar diferncies notables entre ells amb relaci a

    mltiples factorsmsomenyscomplexos.Qusel realmentcrucial,elsgensque tenimo

    quan i com s'expressen aquests gens? En definitiva, al mdul 2 es descriu com el control

    epigentic exerceix un paper crtic en la diferenciaci cellular, en l'organognesi i en la

    morfognesi. Aquest control permet que cada cllula es diferenci fisiolgicament i

    morfolgicamentmalgrattenirelmateixADNquealtrescllules ladiferenciacide lesquals

    ser totalmentdiferent.Ams,elsmecanismes implicatsenelcontrolepigenticpermeten

    que les cllules que conformen un organisme assumeixin configuracions especfiques que

    comportinlagnesidelesdiferentsestructurescorporalsidelsrgansinterns.Ams,aquests

    mecanismes tamb permetran que les diferents protenes que necessita una cllula

    determinada en moments temporals clarament diferenciats se sintetitzin amb relaci a

    aquestsrequerimentsinodemaneralliure,laqualcosaencomportaunaproducciingento

    una producci insuficient. De cara a lavaluaci final de lassignatura els continguts que

    treballarem durant aquest semestre i que seran matria dexamen seran els relacionats

    fonamentalmentambelconceptedepigentica,noobstantabansestudiaremelsmecanismes

    dedivisicellular,elconceptedegen, lorganitzacidelmaterialgentic ielsprocessosde

    transcripciitraducci(entredaltres).

    Un altre aspecte al qual es dedica gran importncia en l'assignatura s als models de

    transmissigenticailesanomaliescromosmiques(mduls3i4).Algunstretsfenotpicsque

    presenta una persona es podrien explicar per un nic gen,mentre que d'altres implicarien

    diferentsgensque interactuenamb l'ambient.Enaquestapartde l'assignatura,esdescriuen

  • 4

    elsdiferentsmodelsd'hernciamonognica ipolignica i esposa mfasi en com s'hereten

    diferents trastorns. En el camp de la gentica de la conducta, hem de tenir present que

    aproximadamentun20%delesdiferentsafeccionsquecursenambretardmentalesdeuena

    unnicgen,enaquestscasosdiemquel'hernciasunifactorialomonognicailamalaltias

    unifactorial.D'altrabanda,un40%delscasosderetardmentalamborigengenticsncausats

    per l'acci combinada demltiples gens i factors ambientals, i llavors es tracta d'herncies

    multifactorials o poligniques. Finalment, el 40% restant de casos es deu a anomalies

    cromosmiques,sadir,amutacionsocanvisenl'ADNqueafectendemaneraimportantels

    cromosomes,jasiguienl'estructuraoenelnombre.D'altrabanda,snecessaridestacarque

    elstretsfenotpicsquantitatiusquepotpresentarunapersonasnmajoritriamentpolignics,

    sadir,queresponenaunresultatcomderivatdel'accidemsd'ungen(juntamentamb

    els factorsambientals implicats).En l'sserhumhihadiferents trets fenotpicsquepoden

    seguiraquestpatrd'herncia.Tretscom lapressisangunia, l'estatura, lamassacorporalo

    algunsde"tanpsicolgics"com la intelligncia i lapersonalitat.Decaraa lavaluacifinalde

    lassignatura els continguts que treballarem durant aquest semestre i que seran matria

    dexamenserantotselsdescritsalmdul3ielsbsicsdelmdul4.

    Unapartdelmaterialdel'assignatura(mdul5)s'hadedicataladescripcidelsconeixements

    principals sobre les influncies gentiques i ambientals en les principals malalties

    neurodegenerativesialteracionspsicopatolgiques,itambalsaspectescognitiusenhumans.

    Com es veur, els estudis de genticamolecular, elaborats cada vegada ambmostresms

    grans de subjectes o pacients i que inclouen en alguns casos l'anlisi d'una quantitat

    impressionant de variants gentiques, ha ajudat de manera molt clara a l'aven del

    coneixementenaquesta lnia.Ams,hihatreballsrecentsqueafegeixenaaquestsaspectes

    metodolgics un estudi de l'expressi en teixit cerebral de les variants gentiques

    identificades,laqualcosa,sensecapdubte,permetentrarenunadimensiqueproporcionar

    una informacid'extremautilitatenel futurprximen l'afanydecomplementaralgunsdels

    aspectesquehihaentrelamolculadel'ADNielcomportament.Enaquestamateixalnia,es

    dedica un apartat del material a l'estudi de les influncies dels aspectes gentics sobre

    l'estructura ia funci cerebralenhumans.Elsavenosde les tcniquesdeneuroimatgeen

    l'ltima dcada n'han perms l'aplicaci massiva en la recerca en neuropsicologia,

    neuropsiquiatria i neurocincia cognitiva. Des del punt de vista de la gentica del

    comportament, la informaci proporcionada per la neuroimatge es pot considerar un

    endofenotip, s a dir, igual que l'estudi de l'expressi de gens, una variable que fa

    d'intermediriaentreelsgenscomamolculesd'ADNilessevesmanifestacionsclniques.Aix,

  • 5

    la informacisobreendofenotipsquantitatius,com laproporcionadaper laneuroimatge,ens

    permetunavegadams"omplir"unapartde ladistnciaexistentquehihaentreelgen iel

    comportament. No solament aix, en la lnia dels aspectes epigentics, els treballs ms

    rellevantshancomenatacontrolardemanera rigorosaaspectesambientalsde lesmostres

    estudiades, laqualcosaevidencia(comnopodiaserdecapaltramanera)que les influncies

    gentiquesen l'mbitdecomportament, funcioestructuracerebralsenhumanses troben

    fortamentmoduladesper l'ambient.Decaraa lavaluacifinalde lassignaturaelscontinguts

    del mdul 5 no seran matria dexamen, no obstant es treballaran a una activitat de

    lavaluacicontinuadaoptativadirigidaatotselsalumnesquevulguinaprofundirenaquesta

    temtica.

    Finalment,elmaterialde lassignaturadnaunavisigeneralde l'assessoramentgentic ide

    lesprincipalsaplicacionsengenticade laconducta(mdul6).scertques'haavanatmolt

    enladetecciidiagnsticdediferentsalteracionsambetiologiagentica.Noobstantaix,no

    s'ha fetunprogrsequivalenten l'mbitde laprevenci idel tractament.Peraix, resulta

    crtic dur a terme un assessorament gentic correcte. L'assessorament gentic es basa en

    l'anlisi del perill de presentar o transmetre una afectaci amb etiologia gentica. De la

    mateixa manera, aquest procediment aporta als pacients i/o als seus nuclis familiars

    informacisobrelamalaltia,elriscdetransmissiidemanifestaciilesprobabilitatsexistents

    pera impedir latransmissialsseusdescendents, laqualcosaelsajudaaprendredecisions

    informades.De caraa lavaluaci finalde lassignaturaels contingutsdelmdul6no seran

    matriadexamen,noobstantestreballaranaunaactivitatdelavaluacicontinuadaoptativa

    dirigidaatotselsalumnesquevulguinaprofundirenaquestatemtica.

    Perltim,elcaptol8delmanualdeCurtis(LosexperimentosdeMendelyelnacimientode

    lagentica) smatriadexamen. El futurde la genticade la conducta se circumscriuno

    solamentaldescobrimentdegensespecficsquepuguininfluirsobrelaconductailacognici,

    sintamben larecercadelsmecanismesd'interaccidedeterminatsgensambaltresgens i

    ambl'ambientenlamodulacid'aquestsprocessos.LescontribucionsdeMendelalagentica

    sn de crucial importncia per entendre el concepte de gen i els models de transmissi

    gentica,aixcomlesexcepcionsaaquestsmodels.

  • 6

    Contingutsquesnmatriadexamenfinal:

    Bases gentiques de la conducta Introducci

    x Introducci x 1. Mtodes estadstics

    x 1.3. cids nucleics. x 2.2 Meiosi x 4. Concepte de gen x 5. Organitzaci del material gentic: el cromosoma x 7. La transcripci x 8. El codi gentic: el llenguatge de la vida x 9. La traducci x 10. Mutacions x 11. Control epigentic, modificacions i nivells de l'expressi gentica x 12. Gens reguladors i gens codificadors de protenes x 13. Gens mitocondrials

    x 1. Herncia unifactorial o monognica x 2. Herncia multifactorial x 3. Herncia extranuclear

    x1. Qu s una cromosomopatia: definici, tipus i freqncies x2. Principals efectes de les cromosomopatiesx3. Origen de les principals cromosomopaties

    Los experimentos deMendel y elnacimientodelagentica