GUIA PER A LA REDACCIÓ DE PLANS D’AUTOPROTECCIÓ DE ... · Pla de l'Estany 11 4 15 Priorat 2 2 4 Ribera d'Ebre 4 5 9 Ripollès 6 4 10 Segarra 4 3 7 Segrià 28 22 50 Selva 15 11

Guia per a la redacció de plans d’autoprotecció de residències per a la gent gran

Pàgina 1 de 13

GUIA PER A LA REDACCIÓ DE

PLANS D’AUTOPROTECCIÓ

DE RESIDÈNCIES PER A LA GENT GRAN


Pàgina 2 de 13

Barcelona, octubre de 2014

Aquesta Guia ha estat elaborada per un grup de treball coordinat per la Direcció General de Protecció Civil, en què han participat:

Jaume Guamis

Núria Gasulla

Joan Gràcia (coordinador)

Carles Noguera

Jaime Gil

José Ignacio Álvarez

Àlex Noguerol

Dacha Jiménez

Laura Casademont

Vanessa Masó

Rafael Padrós

Montserrat Tordera

Carlota Dicenta

Marta Pibernat

Genís Riera (redacció tècnica)

David Tisaire (redacció tècnica)

Aquestes persones són representants de les institucions i organismes següents:

Departament de Benestar Social i Família; Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments; Direcció General de Protecció Civil; Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM); Associació Catalana de Municipis i Comarques; Federació de Municipis de Catalunya; Consorci Sanitari i Social de Catalunya; Unió Catalana d’Hospitals; Grupo Bastón de Oro i Residències 3a edat; FGS Hospital de la Santa Creu i Sant Pau; T&associats consultors (empresa de suport per a la redacció tècnica).

LA GUIA S’ESTRUCTURA EN TRES PARTS:

- INTRODUCCIÓ

- ÚS DE LA GUIA

- GUIA PER A LA REDACCIÓ DELS DOCUMENTS I ANNEXOS DEL PLA D’AUTOPROTECCIÓ

La Guia incorpora “la plantilla”, que és un possible model per a la redacció dels plans d’autoprotecció d’establiments d’ús residencial públic.


Pàgina 3 de 13

INTRODUCCIÓ

ÍNDEX

1 PRESENTACIÓ 4

2 CONCEPTES GENERALS 4

3 L’ÀMBIT DE LES ACTIVITATS RESIDENCIALS PÚBLIQUES PER A LA GENT GRAN 5

3.1 Marc d’aplicació d’aquesta Guia 5

3.2 Dades d’activitats residencials públiques per a la gent gran a Catalunya 5

3.3 Aplicació del Decret 82/2010 a l’àmbit d’activi tats residencials públiques 8

3.4 Factors físics i humans determinants a les emer gències de les residències per a la gent gran 9

3.4.1 Aspectes físics 9

3.4.2 Aspectes humans 9

4 REDACCIÓ I APROVACIÓ DEL PLA 9

5 REGISTRE ELECTRÒNIC DE PLANS D’AUTOPROTECCIÓ – HE RMES 12

6 MARC LEGAL 12

7 LA REDACCIÓ DEL PLA D’AUTOPROTECCIÓ 13


Pàgina 4 de 13

1 PRESENTACIÓ

El Decret 82/2010, de 29 de juny, pel qual s’aprova el catàleg d’activitats i centres obligats a adoptar mesures d’autoprotecció i es fixa el

contingut d’aquestes mesures (publicat el dia 7 de juliol de 2010, DOGC núm. 5665) exposa com una de les seves finalitats, a l’article 1,

establir el contingut mínim dels plans d’autoprotecció de les activitats objecte del Decret, d’acord amb l’article 20 de la Llei 4/1997 de

protecció civil de Catalunya.

Així mateix, l’article 19 del Decret 82/2010, sobre control de qualitat de l’activitat d’autoprotecció, estableix que amb l’objectiu de garantir i

controlar la qualitat de l’activitat d’autoprotecció de les activitats incloses en l’àmbit d’aplicació d’aquest Decret, la Direcció General

competent en matèria de protecció civil, en col·laboració, si escau, amb els ajuntaments i amb altres organismes implicats en el procés, ha

d’elaborar una o diverses guies explicatives sobre el contingut dels plans d’autoprotecció, a partir dels índexs inclosos a l’annex II, i posar-

les a disposició del públic

Per donar compliment al Decret, la Direcció General de Protecció Civil ha elaborat aquesta Guia per a la redacció de plans d’autoprotecció

de residències per a la gent gran, que té per objectiu ajudar a redactar els plans d’autoprotecció per garantir-ne una bona qualitat, tot

especificant per a cadascun dels apartats dels índexs que estableix l’annex II l’explicació del seu contingut i una proposta de plantilla per

facilitar-ne la redacció.

Així, la Guia està composta en conjunt per un document d’introducció, en què es fa referència a conceptes generals, a l’àmbit d’activitats de

residències per a la gent gran a Catalunya i l’aplicació del Decret en aquest àmbit, al procediment administratiu de gestió dels plans

d’autoprotecció, al registre electrònic de plans d’autoprotecció, al marc legal i als diferents apartats per redactar el Pla. En un segon

document s’explica com utilitzar la Guia, d’acord amb el model que s’ha donat a la seva redacció, en què s’utilitzen colors per indicar

diferents aspectes del format, com poden ser l’explicació sobre el contingut, una plantilla per facilitar-ne la redacció, les caselles a emplenar

amb dades de l’activitat, etc. En el tercer document de la Guia s’especifica per a cada apartat dels índexs de l’annex II del Decret i els seus

annexos una explicació sobre el seu contingut i una proposta de plantilla per facilitar-ne la redacció.

Les referències masculines a càrrecs i persones contingudes en aquesta Guia responen a la voluntat d’aconseguir un text més llegible i

àgil, però han de ser enteses fetes tant en masculí com en femení.

2 CONCEPTES GENERALS

D’acord amb l’article 3 del Decret 82/2010, pel qual s’aprova el catàleg d’activitats i centres obligats a adoptar mesures d’autoprotecció i es

fixa el contingut d’aquestes mesures, es defineix risc com l’eventualitat de danys greus col·lectius que es poden produir per fets de

qualsevol naturalesa. També se sol expressar quantitativament com el producte de la probabilitat que succeeixi el fet pels danys esperats.

Una emergència seria l’esdeveniment d’aquest risc que demana una actuació immediata. Els riscos i les emergències poden tenir el seu

origen a les nostres pròpies instal·lacions o a instal·lacions veïnes o espais aliens.

S’ha de treballar per assolir una cultura de la prevenció. La finalitat de la prevenció és, per una banda, minimitzar les possibilitats que un

risc es faci realitat, i, per una altra banda, si s’ha fet realitat, és a dir, en cas d’emergència, definir les accions per garantir la seguretat de

les persones.

L’anàlisi dels riscos ens portarà a trobar les respostes adients per a cada situació. En aquesta tasca, trobarem dos grups de factors

determinants: els aspectes tècnics i els aspectes humans. Els aspectes tècnics són el coneixement físic del centre: la distribució, les

instal·lacions i el coneixement de les activitats que s’hi desenvolupen. Els aspectes humans són tots aquells factors relacionats amb els

ocupants de l’edifici. Encara que organitzacions del mateix àmbit tenen molts d’aquests aspectes en comú, cada establiment és únic en

aquest sentit.


Pàgina 5 de 13

La normativa vigent ens obliga a tenir una planificació de les actuacions en cas d’emergència. El Pla d’autoprotecció ha de ser el recull

ordenat de tots aquests plantejaments.

Un cop s’ha redactat el Pla, cal implantar-lo. Això bàsicament consisteix a informar i divulgar els continguts del Pla i a formar les persones

que hi participen activament. A partir d’aquí el Pla s’ha de mantenir, per garantir-ne la vigència i l’adaptació a la realitat del centre objecte

del Pla.

3 L’ÀMBIT DE LES ACTIVITATS RESIDENCIALS PÚBLIQUES PER A LA GENT GRAN

3.1 Marc d’aplicació d’aquesta Guia

Aquesta Guia pretén ser un document d’ajuda a la redacció dels plans d’autoprotecció de les residències per a la gent gran. No es tracta,

doncs, d’un document de compliment obligat.

La Guia explica punt per punt el que, segons el Decret 82/2010, cal incloure al Pla. Està orientada a les residències per a la gent gran en

general, fent especial esment d’aquelles característiques que poden ser pròpies d’aquests centres, com per exemple la particularitat dels

seus ocupants i les seves limitacions físiques i psíquiques, que condicionen extraordinàriament la seva mobilitat i, per consegüent,

l’aplicació de mesures d’autoprotecció, o les limitacions de personal en determinades franges horàries. Així mateix, és una guia adequada

per orientar en la redacció del Pla d’autoprotecció d’altres centres del mateix àmbit, com per exemple, centres de dia.

3.2 Dades d’activitats residencials públiques per a la gent gran a Catalunya

Catalunya disposa de tot un conjunt d'establiments residencials (residències assistides i centres de dia, entre d’altres) per poder cobrir les

diferents necessitats i situacions familiars de les persones grans de Catalunya. Aquests centres poden ser públics, concertats o

col·laboradors específics:

- Els centres públics són de titularitat de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (ICASS).

- Els centres concertats són aquells establiments privats que ofereixen un nombre determinat de places concertades, és a dir,

cedides a la xarxa pública.

- Els centres col·laboradors són aquells establiments privats que ofereixen un nombre determinat de places de col·laboració. Són

places que s'ofereixen a la xarxa pública, però a diferència dels centres concertats, sense ser de titularitat pública.

A més, cal tenir en compte altres residències i centres privats que també queden sota la influència del Decret 82/2010.

Pel que fa als centres sociosanitaris per a les persones grans, de titularitat pública o privada, presten una atenció especialitzada, sanitària i

social principalment a persones grans malaltes que pateixen malalties cròniques discapacitants, malalties evolutives invalidants,

deteriorament cognitiu, malalties en fase terminal, tenen problemes de rehabilitació funcional o requereixen cures o tractament de manera

continuada. Aquest tipus de serveis s'impulsen des del Departament de Benestar Social i Família, a través de l’Institut Català d’Assistència i

Serveis Socials (ICASS), i de manera coordinada amb el Departament de Salut.

Els centres sociosanitaris, quant a residències, queden considerats dins l’àmbit d’aplicació d’aquesta Guia.


Pàgina 6 de 13

Les taules següents resumeixen de forma general la distribució de residències per a les persones grans, centres de dia i centres

sociosanitaris a Catalunya.

Taula 1. Centres sociosanitaris per Regió Sanitària, any 2011 (font CATSALUT)

Regió Sanitària Residències Centre sociosanitari Total

Alt Pirineu i Aran 1 0 1

Lleida 1 0 1

Camp de Tarragona 3 3 6

Terres de l'Ebre 0 0 0

Girona 1 4 5

Catalunya Central 1 3 4

Barcelona 9 20 29

Total 16 30 46


Pàgina 7 de 13

Taula 2. Establiments i serveis d'atenció a la gent gran ICASS (dades actualitzades a 18.05.2013)

Regió Sanitària Residències Centre de dia Total

Alt Camp 6 7 13

Alt Empordà 9 5 14

Alt Penedès 13 4 17

Alt Urgell 2 2 4

Alta Ribagorça 1 1 2

Anoia 8 8 16

Bages 27 22 49

Baix Camp 15 15 30

Baix Ebre 4 4 8

Baix Empordà 8 4 12

Baix Llobregat 84 57 141

Baix Penedès 9 6 15

Barcelonès 221 102 323

Berguedà 7 6 13

Cerdanya 2 2 4

Conca de Barberà 3 4 7

Garraf 9 8 17

Garrigues 4 3 7

Garrotxa 8 6 14

Gironès 10 8 18

Maresme 71 42 113

Montsià 6 6 12

Noguera 9 5 14

Osona 14 11 25

Pallars Jussà 3 2 5

Pallars Sobirà 2 2 4

Pla d'Urgell 8 6 14

Pla de l'Estany 11 4 15

Priorat 2 2 4

Ribera d'Ebre 4 5 9

Ripollès 6 4 10

Segarra 4 3 7

Segrià 28 22 50

Selva 15 11 26

Solsonès 2 1 3

Tarragonès 12 13 25

Terra Alta 1 3 4

Urgell 10 7 17

Vallès Occidental 80 51 131

Vallès Oriental 53 25 78

TOTAL 791 499 1.290


Pàgina 8 de 13

3.3 Aplicació del Decret 82/2010 a l’àmbit d’activi tats residencials públiques

Molts dels centres esmentats a l’apartat anterior, i en general totes les residències de gent gran de Catalunya, queden sota la influència del

Decret 82/2010 i, per tant, tenen certes obligacions en matèria de protecció civil. Per detallar aquestes obligacions es diferencien entre els

centres d’interès per a la protecció civil de Catalunya i els centres d’interès per a la protecció civil local.

A continuació s’exposa una taula resum en què s’indica la classificació que fa el Decret esmentat dels diferents establiments en funció de

les seves característiques:

A: CATÀLEG D’ACTIVITATS I CENTRES DE REFERÈNCIA PER A LA PROTECCIÓ CIVIL DE CATALUNYA

ACTIVITATS SENSE REGLAMENTACIÓ SECTORIAL ESPECÍFICA : Activitats d’ús residencial públic

Establiments d'ús residencial públic en els quals es desenvolupen activitats de residència o centres de dia destinats a ancians, discapacitats

físics o psíquics, o aquells en els quals habitualment hi hagi ocupants que no puguin dur a terme una evacuació pels seus propis mitjans i que

afecti 100 persones o més.

C: CATÀLEG D’ACTIVITATS I CENTRES DE REFERÈNCIA PER A LA PROTECCIÓ CIVIL LOCAL

ACTIVITATS SENSE REGLAMENTACIÓ SECTORIAL ESPECÍFICA

Residències de gent gran o de persones amb mobilitat reduïda no incloses a l’apartat A.

Segons la seva classificació, l’establiment tindrà unes obligacions mínimes quant a la dotació de mitjans d’autoprotecció, tal com estableix

l’annex III del Decret 82/2010.

Cal dir que el Decret, a l’annex II, proposa dos índexs, un per a les activitats emmarcades a la part A del catàleg i l’altre per a les

emmarcades a la part C. Ambdós difereixen molt poc, per bé que, en general, l’índex per al segon dels supòsits (centres d’interès per a la

protecció civil local) és menys exhaustiu. No obstant això, els conceptes són els mateixos i aquesta Guia es pot aplicar a tots dos casos.

Per facilitar-ne l’aplicació, en alguns apartats on pot haver diferències (com ara l’organigrama de l’emergència), es proposen de fet dues

versions d’aquell apartat. En qualsevol cas, cada establiment s’ha de situar allà on calgui d’acord amb el catàleg que inclou el Decret i del

qual s’ha fet esment en aquest capítol.


Pàgina 9 de 13

3.4 Factors físics i humans determinants en les eme rgències de les residències per a la gent gran

3.4.1 Aspectes físics

Quan analitzem els aspectes físics d’una residència per a la gent gran, no sempre ens trobem davant d’edificis de construcció recent

dissenyats pensant en el seu ús. Per tant, cal tenir en compte les característiques especials de les evacuacions.

D’altra banda, ens trobem amb diferents usos al mateix edifici, relacionats amb l’activitat principal, com per exemple:

- activitats de serveis: cuines, bugaderia, magatzems, etc.

- activitats de manteniment i instal·lacions: tallers, calderes, etc.

Totes tenen característiques especials i, per tant, aquesta varietat d’activitats suposa una varietat de riscos específics que s’hauran de tenir

en compte a l’hora d’establir les mesures d’autoprotecció i d’emergència.

3.4.2 Aspectes humans

Els factors humans significatius pel que fa a la seguretat i la gestió de les emergències a les residències per a la gent gran són dos:

� Les limitacions de mobilitat habituals dels seus usuaris, limitacions extremes en alguns casos, la qual cosa implica necessitat de

personal addicional en cas d’evacuació, o evacuació amb llits o cadires de rodes inclosos en alguns casos.

� La limitació del nombre de recursos humans disponibles en determinades franges horàries (horari nocturn, bàsicament).

Aquests condicionants s’han de tenir molt en compte a l’hora de definir les actuacions davant d’una emergència, especialment en

determinades franges horàries, la qual cosa s’agreuja, en alguns casos, pels impediments físics esmentats abans.

4 REDACCIÓ I APROVACIÓ DEL PLA

La persona titular de l’activitat i centre residencial / centre de dia és la persona responsable que s’elabori el Pla d’autoprotecció. La redacció

del Pla l’ha de subscriure personal tècnic competent.

Cal acreditar aquest personal tècnic competent segons els procediments que estableixen els punts 1, 2, 3, 4 i 5 de l’article 17 del Decret

82/2010, i d’acord amb l’Ordre IRP/516/2010, de 8 de novembre, sobre el procediment d’acreditació del personal tècnic competent per a

l’elaboració de plans d’autoprotecció en l’àmbit de la protecció civil.

El personal competent per a la redacció de plans d’autoprotecció pot estar acreditat per a la redacció de:

a) Plans d’autoprotecció de residències per a la gent gran d’interès per a la protecció civil local

b) Plans d’autoprotecció de residències per a la gent gran d’interès per a la protecció civil de Catalunya

El Pla d’autoprotecció s’ha d’homologar segons el que estableixen els articles 15 i 16 del Decret.

A continuació es mostren dos esquemes il·lustratius dels procediments administratius per tramitar i homologar el Pla d’autoprotecció:


Pàgina 10 de 13

Procediment administratiu per tramitar i homologar el Pla d’autoprotecció de residències per a la gent gran d’interès per a la

protecció civil local:

* Nou termini d’elaboració de plans d’autoprotecció: 31.12.2014, d’acord amb el Decret 127/2013.


Pàgina 11 de 13

Procediment administratiu per tramitar i homologar el Pla d’autoprotecció de residències per a la gent gran d’interès per a la

protecció civil de Catalunya:


Pàgina 12 de 13

5 REGISTRE ELECTRÒNIC DE PLANS D’AUTOPROTECCIÓ – HE RMES

Des de l’entrada en vigor del Decret, existeix una plataforma electrònica per a la intercomunicació entre l’activitat i l’òrgan competent en

protecció civil per portar a terme procediments de comunicació, informació, homologació, etc. de plans d’autoprotecció. A través d’aquesta

plataforma electrònica, que s’anomena Hermes, les persones titulars de les residències per a la gent gran han de comunicar els conceptes

següents:

• Donar d’alta l’activitat a Hermes.

• Comunicar l’afectació de l’activitat.

• Lliurar el Pla d’autoprotecció perquè s’homologui.

• Introduir les dades d’anàlisi de risc de l’activitat i d’altres d’aplicables a la gestió d’emergència, segons l’annex IV del Decret.

• Davant de modificacions i canvis, lliurar l’actualització del PAU i, si és el cas, la revisió.

• La realització de simulacres. En el cas de mobilització únicament interna, s’ha de fer amb una antelació mínima de 10 dies; en el

cas de mobilitzar un sol mitjà extern o mitjans municipals, s’ha de fer amb una antelació mínima d’un mes; en el cas de

mobilització de diversos mitjans externs a l’activitat, titularitat de la Generalitat, l’antelació ha de ser de 4 mesos. Posteriorment a

la realització del simulacre, cal trametre un informe en el termini màxim de 20 dies hàbils des que s’ha dut a terme.

• Activacions del Pla d’autoprotecció. En aquest cas, cal trametre un informe en un termini màxim de set dies hàbils després de

l’emergència.

• Lliurar l’informe d’implantació del PAU.

• Qualsevol altra comunicació prevista a Hermes.

Aquest Registre electrònic també serveix per a la intercomunicació entre diferents òrgans administratius i cossos operatius, i per portar a

terme procediments d’homologació del PAU, d’informació als titulars de les activitats, de registre del PAU, d’elaboració d’informes, etc.

6 MARC LEGAL

La norma bàsica referent als temes de seguretat i autoprotecció és la Llei 4/1997 de protecció civil de Catalunya i el Decret 82/2010. Per a

aquells aspectes no regulats, el Reial decret 393/2007 resta com a norma subsidiària.

El Decret 127/2013, de 5 de març, de fixació d’un nou termini per presentar determinats plans d’autoprotecció d’àmbit local i d’adequació

dels plans d’autoprotecció dels espectacles públics, de les activitats recreatives i dels establiments i espais oberts al públic al Decret

82/2010, de 29 de juny, pel qual s’aprova el catàleg d’activitats i centres obligats a adoptar mesures d’autoprotecció i es fixa el contingut

d’aquestes mesures.

Tot això sens perjudici del que disposen, entre d’altres:

- La Llei 31/1995 de prevenció de riscos laborals

- El Decret 242/1999, de 31 d'agost, pel qual es crea la xarxa de centres, serveis i establiments sociosanitaris d’utilització pública

de Catalunya

- El Decret 182/2003, de 22 de juliol, de regulació dels serveis d’acolliment diürn de centres de dia per a gent gran.


Pàgina 13 de 13

7 LA REDACCIÓ DEL PLA D’AUTOPROTECCIÓ

El Decret 82/2010 determina que el Pla d’autoprotecció s’ha de compondre de quatre documents i quatre annexos, i estableix un contingut

mínim i un índex específic i detallat per a cadascun d’ells. Les recomanacions d’aquesta Guia s’ordenen segons aquesta estructura en els

apartats següents:

- Guia per a la redacció del Document núm. 1: Identificació de la instal·lació. Inventari, anàlisi i avaluació del risc

- Guia per a la redacció del Document núm. 2: Inventari i descripció dels mitjans i les mesures d’autoprotecció

- Guia per a la redacció del Document núm. 3: Manual d’actuació

- Guia per a la redacció del Document núm. 4: Implantació, manteniment i actualització

- Guia per a la redacció de l’Annex I: Directori de comunicacions

- Guia per a la redacció de l’Annex II: Formularis per a la gestió de les emergències

- Guia per a la redacció de l’Annex III: Plànols

- Guia per a la redacció de l’Annex IV: Fitxes d’actuació

A continuació, sota el títol “Ús de la Guia”, es fa una breu explicació del funcionament d’aquesta Guia.

Guia per a la redacció de plans d’autoprotecció per a les residències per a la gent gran

Pàgina 1 de 3

ÚS DE LA GUIA

EXPLICACIÓ

Un requisit indispensable per redactar un Pla d’autoprotecció (PAU) és seguir l’índex marcat pel Decret 82/2010. L’índex d’un

PAU per a un establiment d’ús residencial públic s’estructura en quatre documents i quatre annexos (cadascun d’aquests

documents s’estructura, al seu torn, en diferents capítols).

DOCUMENT 1: IDENTIFICACIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ. INVENTARI, ANÀLISI I AVALUACIÓ DEL RISC

DOCUMENT 2: INVENTARI I DESCRIPCIÓ DELS MITJANS I LES MESURES D’AUTOPROTECCIÓ

DOCUMENT 3: MANUAL D’ACTUACIÓ

DOCUMENT 4: IMPLANTACIÓ, MANTENIMENT I ACTUALITZACIÓ

ANNEX I: DIRECTORI DE COMUNICACIONS

ANNEX II: FORMULARIS PER A LA GESTIÓ DE LES EMERGÈNCIES

ANNEX III: PLÀNOLS

ANNEX IV: FITXES D’ACTUACIÓ

Cal dir que el Decret proposa dos índexs, un per a “les activitats que es consideren d’interès per a la protecció civil de

Catalunya” i l’altre per a “les activitats que es consideren d’interès per a la protecció civil local”. Ambdós difereixen molt poc, en

general l’índex per al segon supòsit és menys exhaustiu. No obstant això, els conceptes són els mateixos i aquesta Guia es pot

aplicar a tots dos casos. Cada establiment s’ha de situar allà on calgui d’acord amb el catàleg que inclou el Decret, del qual

s’ha fet esment a l’apartat 3.3 d’aquesta Guia.

Per facilitar saber quina informació sol·licita el Decret per a cada document i annex es proposen unes guies de redacció. Cada

guia de redacció consta de tres parts:

− Introducció al document o annex

S’hi fa una breu introducció dels conceptes tractats al document o annex.

− Índex

S’hi exposa una taula on s’especifiquen els capítols del documents/annexos que determina el Decret amb

l’estructuració de la redacció que proposa la Guia. A aquesta taula s’afegeix una columna en què, mitjançant l’ús de

tres colors, s’assenyala la importància dels apartats. El color vermell indica que és un apartat imprescindible en el Pla;

el color taronja, que l’apartat és important en el Pla, i el color groc, que és un apartat per a la funcionalitat àgil i pràctica

del Pla.


Pàgina 2 de 3

− Model de redacció

S’hi explica el contingut que es demana a cada capítol i es proposa un model de redacció. Algunes informacions poden

ser contestades mitjançant uns quadres que faciliten tant la redacció com la lectura de la informació, però en altres

casos s’han d’explicar mitjançant un escrit.

Els quadres i els textos que es faciliten als “models de redacció” no tenen perquè aplicar-se al peu de la lletra; la

intenció és escenificar els conceptes que es consideren clau i de resposta obligatòria, ordenats d’una manera clara. Ha

de ser la persona encarregada de la redacció de cada PAU específic qui acabi donant forma al document segons les

seves necessitats.

Sempre que es citi la paraula centre o establiment es fa referència a l’establiment d’ús residencial públic objecte del Pla

d’autoprotecció, de manera que convé substituir aquestes paraules pel nom específic de l’establiment (per exemple,

Residència Santa Maria de XXXX, Residència i Centre de dia XXXX, etc.).

De vegades, l’índex que proposa la Guia no correspon exactament a l’índex que marca el Decret 82/2010; no obstant

això, s’entén que amb l’estructura de document proposada per la Guia es respon perfectament als requeriments de

contingut que fixa aquest Decret.

Cal que la persona encarregada de redactar el PAU tingui un ampli coneixement de les instal·lacions i la funcionalitat

del centre que ha de protegir. Els models per a la redacció de cada document del PAU s’han d’entendre com a part

d’un conjunt i no com a una especificació aïllada, ja que és la visió global de la situació la que permetrà un bon

plantejament de la prevenció dels riscos i de les actuacions en cas d’emergència.

A continuació s’exposa una il·lustració per facilitar la comprensió d’aquest model de redacció:


Pàgina 3 de 3

IL·LUSTRACIÓ DEL MODEL DE REDACCIÓ DE LA GUIA

GUIA PER A LA REDACCCIÓ DEL DOCUMENT NÚM. 1: IDENTIFICACIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ. INVENTARI, ANÀLISI I

AVALUACIÓ DEL RISC

CAPÇALERA DE

SITUACIÓ

1.2 Emplaçament: descripció i plànols, coordenades UTM de l’establiment

TÍTOL DEL CAPÍTOL

SEGONS EL DECRET

(SOBRE FONS GRIS)

L’objectiu d’aquest apartat és explicar les característiques principals del centre, el seu emplaçament i les

particularitats del seu entorn. Aquest entorn es considera, en general, com un dels factors que poden

generar riscos per a l’activitat que es preveu i per als seus ocupants.

EXPLICACIÓ DEL

CONTINGUT REQUERIT

AL CAPÍTOL

MODEL PER A LA

REDACCIÓ DEL PAU

(SOBRE FONS OCRE)

1.2 Emplaçament: descripció i plànols, coordenades UTM de l’establiment TÍTOL DEL CAPÍTOL

PROPOSAT PER LA GUIA

A continuació es descriuen ... TEXT DE PROPOSTA A

INCORPORAR AL PAU

COORDENADES UTM

ASPECTES GEOGRÀFICS DE L’EMPLAÇAMENT

ENTORN CONSTRUÏT

ENTORN DE L’ACTIVITAT

NOM ACTIVITAT PRINCIPAL ÚS COMPARTIT AMB UNA

ALTRA ACTIVITAT NO RESIDENCIAL? QUINA?

EDIFICI núm. 1

1

EDIFICI núm. 2

EDIFICI núm. ...

ESPAI EXTERIOR

EN GRIS, CASELLES A

EMPLENAR (EN FORMA

DE DADA O EN FORMA

D’ESCRIT)

EN TARONJA,

CONCEPTES A

PARTICULARITZAR PER

A CADA ESTABLIMENT

1 En aquest columna, el PAU ha d’enumerar els edificis que componen el centre. Es pot donar el cas que

només estigui format per un edifici o bé sigui un recinte format per diversos edificis. NOTA ACLARIDORA

GUIA PER A L A REDACCIÓ DEL DOCUMENT NÚM. 1: IDENTIFICACIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ. INVENTARI, ANÀLISI I AVALUACIÓ DEL RISC

Guia per a la redacció de plans d’autoprotecció de

residències per a la gent gran

Pàgina 1 de 40

GUIA PER A LA REDACCIÓ DEL

DOCUMENT NÚM. 1: IDENTIFICACIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ. INVENTARI, ANÀLISI I AVALUACIÓ DEL RISC

Introducció al Document núm. 1

Un fet evident és que per prevenir riscos i ser eficaç a lluitar-hi cal conèixer les instal·lacions que s’han de protegir.

Un objectiu d’aquest document és reflexionar sobre les característiques del centre residencial en qüestió, per poder valorar

aquells aspectes que influeixen en la seva autoprotecció.

A grans trets, el coneixement del centre comprèn els aspectes administratius, les particularitats de la seva situació i

emplaçament, les característiques constructives i funcionals i la seva ocupació.

Les conclusions extretes de la reflexió sobre aquests aspectes permetran dissenyar uns bons mitjans i unes bones mesures

d’autoprotecció, uns protocols d’actuació adequats en cas d’emergència i una bona planificació de la implantació i el

manteniment del Pla, temes que es tracten a la resta dels documents que componen el Pla.

L’altra finalitat d’aquest Document núm. 1 és la llista i l’avaluació dels riscos davant els quals s’ha de protegir el centre. En

primer lloc, cal identificar tots els riscos possibles, tant els genèrics per a qualsevol edifici com els específics per a l’activitat que

defineix el centre. El segon pas és avaluar-los per establir els nivells dels riscos a considerar en funció de la magnitud

d’influència, que permetran dissenyar les actuacions d’emergència en conseqüència.

Una bona anàlisi de riscos, d’una banda, comportarà un millor coneixement sobre l’adequació i la millora dels mitjans i les

mesures d’autoprotecció instal·lats al centre, i, d’altra banda, assegurarà que s’hagin previst protocols d’actuació davant totes

les emergències possibles.

En conclusió, la tasca realitzada en aquest primer document és de vital importància per garantir un bon desenvolupament de la

resta del Pla d’autoprotecció.




Pàgina 2 de 40

Índex

A continuació s’exposa una taula on els capítols del Document núm. 1, que determina el Decret 82/2010, de 29 de juny, pel

qual s’aprova el catàleg d’activitats i centres obligats a adoptar mesures d’autoprotecció i es fixa el contingut d’aquestes

mesures, es relacionen amb l’estructuració del redactat que proposa la Guia.




Pàgina 3 de 40

ÍNDEX DEL DOCUMENT SEGONS EL DECRET 82/2010, DE 29 DE JUNY, PEL QUAL S’APROVA EL CATÀLEG D’ACTIVITATS I CENTRES OBLIGATS A ADOPTAR

MESURES D’AUTOPROTECCIÓ I ES FIXA EL CONTINGUT D’AQ UESTES MESURES

ÍNDEX DE LA GUIA PER A LA REDACCIÓ DEL DOCUMENT

1.0 – Introducció i abast

1.1 Identificació de la instal·lació

1.1.1 Nom

1.1.2 Raó social

1.1.3 Número d’identificació fiscal (NIF)

1.1.4 Adreça postal

1.1.5 Dades de contacte en cas d’emergència: telèfons, fax, correu electrònic de la persona interlocutora de contacte en cas d’emergència

1.1.6 Identificació de les persones titulars de l’activitat (nom, raó social, direcció, telèfon, fax, correu electrònic)

1.1.7 Nom de la persona titular de la direcció del Pla d’autoprotecció i responsables (direcció postal, telèfon, fax i correu electrònic)

1.1 – Identificació de la instal·lació

1.2 Emplaçament: descripció i plànols, coordenades UTM de l’establiment 1.2 – Emplaçament: descripció i plànols, coordenades UTM de l’establiment

1.3 Accessibilitat per a ajuda externa: descripció i plànols 1.3 – Accessibilitat per a ajuda externa: descripció i plànols

1.4 Descripció de la instal·lació 1.4 – Descripció de la instal·lació

1.4.1 Característiques constructives de l’edifici 1.4.1 – Característiques constructives de l’edifici

1.4.2 Àrees de la instal·lació 1.4.2 – Àrees de la instal·lació

1.4.3 Activitats de la instal·lació 1.4.3 – Activitats de la instal·lació

1.4.4 – Instal·lacions i serveis

1.5 Ocupació 1.5 – Ocupació

1.5.1 Plantilla

1.5.2 Quadres de presència en les diferents hores del dia, de personal i ocupants

1.5.1/1.5.2 – Plantilla i quadres de presència de personal i ocupants a les diferents hores del dia

1.5.3 Organigrama 1.5.3 – Organigrama

1.6 Anàlisi de risc 1.6 – Anàlisi de risc

1.6.1 Anàlisi històrica 1.6.1 – Anàlisi històrica

1.6.2 Inventari i avaluació de riscos interns

1.6.3 Inventari i avaluació del risc laboral (referència limitada als riscos que poden originar emergències

1.6.4 Inventari i avaluació de riscos externs

1.6.2/1.6.3/1.6.4 – Inventari i avaluació de riscos interns, laborals i externs

1.6.5 Avaluació de les condicions d’evacuació 1.6.5 – Avaluació de les condicions d’evacuació

1.6.6 Avaluació de les condicions de confinament 1.6.6 – Avaluació de les condicions de confinament

1.6.7 Diagrama de les persones per zones 1.6.7 – Diagrama de les persones per zones

1.6.8 – Elements vulnerables

1.7 Plànols 1.7 – Plànols

1.7.1 Zones de risc

1.7.2 Zones vulnerables

1.7.3 Plànols de les instal·lacions i àrees on es realitza l’activitat

1.7.4 Identificació del control (clau de pas) dels subministraments bàsics (aigua, gas, electricitat)

VEGEU GUIA PER A LA REDACCIÓ DE L’ANNEX III : PLÀNOLS




Pàgina 4 de 40

Model de redacció

1.0 Introducció i abast

Aquest apartat introdueix el contingut del Pla d’autoprotecció i n’estableix l’abast espacial i temporal.

Donat que la introducció a un document constitueix, en general, l’apartat més personalitzat del document, la redacció es deixa

oberta, si bé es recomana incloure una breu introducció al contingut de cada un dels documents que componen el PAU.

Es recomana indicar a la introducció:

- L’abast espacial del Pla: elements, edificis i instal·lacions que hi queden inclosos.

- L’abast temporal del Pla: període de validesa. Segons la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya i

el Decret 82/2010, de 29 de juny, pel qual s’aprova el catàleg d’activitats i centres obligats a adoptar mesures

d’autoprotecció i es fixa el contingut d’aquestes mesures, el PAU s’ha de revisar com a mínim cada quatre anys. Així

mateix, cal revisar-lo sempre que hi hagi modificacions d’importància.

- La data de redacció o darrera revisió del PAU.

- Afectació de l’activitat segons el Decret 82/2010, equivalent a un formulari de comunicació de l’afectació a Hermes.

Consideració que es té en compte:

Cal tenir present que, per a les activitats, instal ·lacions i centres afectats pel Decret 82/2010, el

Pla d'autoprotecció no és un instrument per avaluar el compliment de normatives diferents

d’aquest Decret. Per tant, tot i que el compliment de les normatives sectorials és la base per

crear determinades condicions d'evacuabilitat que p ermetin el bon funcionament del Pla

d'autoprotecció, l'avaluació del compliment d'aques tes altres normatives d'aplicació a les

activitats, instal·lacions i centres esmentats l'ha n de portar a terme els organismes competents

i d'acord amb els procediments corresponents.

També es pot considerar aquest apartat d’“Introducció i abast” com una introducció al Pla d’autoprotecció i situar-lo abans

d’iniciar el document núm. 1

REGISTRE DE CANVIS

Data

actualització

Documents modificats Descripció dels canvis Data

notificació

interna

Data

notificació

externa




Pàgina 5 de 40

DOCUMENT NÚM. 1: IDENTIFICACIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ. INVENTARI, ANÀLISI I AVALUACIÓ DEL RISC

1.0 Introducció i abast




Pàgina 6 de 40


L’objectiu d’aquest apartat és identificar l’establiment correctament. Cal indicar:

- Nom del centre

- Dades del centre

Adreça del centre residencial, telèfons, adreça electrònica, etc.

- CIF

Codi d’identificació fiscal del centre

- Raó social i nom

- Dades de la raó social

Adreça de la raó social, telèfons, adreça electrònica, etc. (En el cas que hi hagi dades repetides al centre cal indicar:

“les mateixes dades” o “ídem”.)

- Dades de contacte en cas d’emergència

Cal incloure en aquest apartat el nom o càrrec de la persona amb qui es pugui contactar des de l’exterior en cas

d’emergència i els telèfons, faxs, adreces electròniques, etc.

- Persona titular de l’activitat

Segons el que determina el Decret 82/2010, de 29 de juny, pel qual s’aprova el catàleg d’activitats i centres obligats a

adoptar mesures d’autoprotecció i es fixa el contingut d’aquestes mesures, la persona titular de l’activitat, tal com diu

el Decret, és la persona física i persona jurídica que explota l’establiment, espai, dependència o instal·lació on es

desenvolupen les activitats. És la persona responsable que el Pla s’elabori, s’implanti i es mantingui actualitzat i

operatiu, així com de les tramitacions administratives corresponents. Al Pla cal especificar-ne el nom, càrrec, telèfons

de contacte, adreça electrònica, fax, etc.

- Direcció del Pla d’autoprotecció

És la persona que dirigeix el Pla d’autoprotecció, sigui la persona titular de l’activitat o sigui una persona designada

per aquesta, responsable de les funcions i accions que s’especifiquen al Pla. Al Pla cal especificar-ne el nom, càrrec,

telèfons de contacte, adreça electrònica, fax, etc. Es tracta d’un càrrec no operatiu i sí de gestió. Per exemple, el

director del Pla tant pot ser un responsable corporatiu (Consorci, Grup residencial...) com qui dirigeix el centre, que al

mateix temps pot ser cap d’emergència i, fins i tot, titular.

- Cap d’emergència


adoptar mesures d’autoprotecció i es fixa el contingut d’aquestes mesures, es designa una persona com a cap

d’emergència, amb autoritat i amb capacitat de gestió, responsable de la gestió de les actuacions encaminades a la

resposta davant les emergències d’acord amb el contingut del manual d’actuació, segons el que estableix l’annex II

d’aquest Decret. La responsabilitat de la persona que assumeix la funció de cap d’emergència pot ser assumida per

una sola persona o per diverses, depenent de l’estructura de l’activitat i del volum de tasques a realitzar.




Pàgina 7 de 40

- Responsable de la gestió de les actuacions encaminades a la prevenció i al control dels riscos

La persona titular de l’activitat ha de designar una persona responsable de la gestió de les actuacions encaminades a

la prevenció i al control dels riscos. Al Pla cal especificar-ne el nom, càrrec, telèfons de contacte, adreça electrònica,

etc. Les responsabilitats esmentades anteriorment (direcció, cap d’emergència, responsable) poden ser assumides

per persones diferents o per una única persona, segons l’estructura de l’activitat i de forma compatible amb el volum

de tasques assignades.

- Persona encarregada de la redacció del Pla d’autoprotecció


adoptar mesures d’autoprotecció i es fixa el contingut d’aquestes mesures, el Pla d'autoprotecció ha de ser elaborat i

signat per personal tècnic competent. Ha d’estar subscrit igualment per la persona titular de l’activitat. L’acreditació

del personal tècnic competent es fa d’acord amb el que preveu l’article 17 del Decret esmentat.

Cal recordar que les actualitzacions anuals també han d’anar signades per un tècnic competent, per poder tramitar-

les a través de la plataforma Hermes.




Pàgina 8 de 40


A continuació s’indiquen les dades principals que permeten identificar el centre.

IDENTIFICACIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ

NOM DEL CENTRE RESIDENCIAL

CARRER I NÚMERO:

CODI POSTAL: POBLACIÓ: ADREÇA DEL CENTRE RESIDENCIAL TELÈFONS: FAX: A/E

1:

CIF

NOM DE LA RAÓ SOCIAL

CARRER I NÚMERO:

CODI POSTAL: POBLACIÓ: ADREÇA DE LA RAÓ SOCIAL

TELÈFONS: FAX: A/E:

DADES DE CONTACTE EN CAS D’EMERGÈNCIA

TITULAR DE

L’ACTIVITAT2

Nom: Càrrec: Telèfon: A/e:

DIRECCIÓ DEL PLA1


CAP

D’EMERGÈNCIA1


RESPONSABLE DE LES ACTUACIONS ENCAMINADES A LA PREVENCIÓ I AL CONTROL DE RISCOS


PERSONA QUE REDACTA EL PLA D’AUTOPROTECCIÓ

Nom: Càrrec: Telèfon: A/e: Data de la Resolució que l’acredita:

1 A/E: adreça de correu electrònic

2 En el cas que sigui la mateixa persona, cal indicar-ho.




Pàgina 9 de 40

1.2 Emplaçament: descripció i plànols, coordenades UTM de l’establiment

L’objectiu d’aquest apartat és explicar les característiques principals del centre, el seu emplaçament i les particularitats del seu

entorn. Aquest entorn es considera, en general, com un dels factors que poden generar riscos per a l’activitat que es preveu i

per als seus ocupants. Això no obstant, cal preveure també els possibles efectes que pot tenir l’emplaçament sobre el

tractament d’una emergència produïda al centre.

Es proposa estructurar aquest apartat en els subapartats següents, que s’han d’exposar per escrit:

- Coordenades UTM del centre

Les coordenades UTM són el sistema de coordenades cartogràfiques més habitual. L’acrònim UTM correspon a

Universal Transversal Mercator. Cal indicar aquí, i a tots els plans que acompanyen el PAU, el sistema de referència

de coordenades utilitzat, i es recomana, sempre que sigui possible, utilitzar el sistema oficial a Catalunya (ED50 -

European Datum 1950, fus 31). Es recomana també indicar les coordenades UTM del punt designat com a “punt de

rebuda” de l’ajuda externa (vegeu apartat 1.3 Accessibilitat per a ajuda externa).

- Aspectes geogràfics de l’emplaçament

El PAU ha d’indicar aquelles característiques geogràfiques de l’emplaçament del centre que siguin rellevants per a

l’anàlisi de riscos posterior, és a dir, aquelles característiques que poden ser un risc per elles mateixes, un

agreujament de les conseqüències d’un altre risc, o bé que determinen l’actuació dels mitjans externs en cas

d’emergència. Per exemple, si el centre està situat en un entorn forestal, si està situat en un carrer amb molt de

pendent o al costat d’un riu o d’una riera, si té episodis anuals de pluges torrencials, èpoques de gran concurrència

de públic...

- Entorn construït

Cal analitzar les activitats pròximes al centre residencial d’estudi per tal de poder detectar les que puguin resultar

perilloses i afectar el nostre establiment. Exemples d’aquest tipus d’activitats són benzineres, indústries químiques o

nuclears, abocadors... S’ha de tenir en compte el grau de perillositat de cada activitat, per exemple, el radi d’afectació

d’una benzinera és més petit que el d’una central nuclear. També poden constituir un risc la proximitat d’alguns

serveis, com ara línies d’alta tensió. El PAU ha d’enumerar aquest tipus de construccions i instal·lacions, fer-ne una

descripció i indicar-ne la distància aproximada al centre.

Si les construccions de l’entorn no suposen cap risc, només caldrà anomenar-les, per exemple: “El centre residencial

està emplaçat en un context urbà envoltat d’edificacions d’ús majoritàriament d’habitatge”.

En el cas que les construccions puguin suposar un impediment a l’hora de gestionar una emergència (per exemple,

presència d’espais tancats que dificultin l’accés per alguna banda a l’edifici, desnivells importants, etc.), també cal

indicar-ho.

- Entorn de l’activitat

És important saber si el centre residencial comparteix ús amb una altra activitat, per si aquesta suposa un risc per al

centre.




Pàgina 10 de 40

De vegades, les residències per a la gent gran es componen de més d’un edifici. En aquest apartat, el PAU ha

d’indicar si el centre en qüestió està format per un sol edifici o bé és un recinte format per diversos edificis.

En el cas que es tracti d’un recinte, s’han d’enumerar cadascun dels edificis que el componen, indicant-ne el nom i la

l’activitat principal. També cal indicar si es comparteix ús amb una altra activitat.

- Espai exterior

• En el cas de recinte format per diversos edificis:

Normalment entre els edificis que componen un recinte hi ha un espai exterior. Cal indicar si l’espai exterior

disposa d’un tancat o, per contra, s’hi pot accedir lliurement. Cal descriure el tipus de tancat (tanca

metàl·lica, mur d’obra...) i l’alçada.

• En el cas d’un sol edifici:

El PAU ha d’explicar les característiques de l’espai immediatament exterior a l’edifici. Per exemple, en un

context urbà, si està envoltat de carrers i voreres o està emplaçat en alguna plaça. Si l’edifici té un espai

lliure associat, cal especificar si està tancat o no i quin tipus de tanca té, per exemple: tanca metàl·lica, mur

d’obra..., i l’alçada.

En tots dos casos, el PAU ha de descriure les característiques d’aquests espais que puguin constituir una font de

riscos, com la circulació de vehicles, o bé que puguin dificultar l’actuació dels serveis d’emergència, com mobiliari

urbà, pilones, arbrat, aparcaments...

A més, a l’annex III cal incloure plànols amb la transcripció gràfica d’aquestes informacions (vegeu la “Guia per a la redacció de

l’Annex III: Plànols”).




Pàgina 11 de 40

1.2 Emplaçament

A continuació es descriuen les característiques principals del centre, del seu emplaçament i del seu entorn.

COORDENADES UTM

ASPECTES GEOGRÀFICS DE L’EMPLAÇAMENT

ENTORN CONSTRUÏT

ENTORN DE L’ACTIVITAT

NOM ACTIVITAT PRINCIPAL ÚS COMPARTIT AMB UNA ALTRA ACTIVITAT NO RESIDENCIAL? QUINA?

EDIFICI núm. 13

EDIFICI núm. 2

EDIFICI núm. ...

ESPAI EXTERIOR

Tota aquesta informació està reflectida gràficament als plànols següents, inclosos a l’annex III:4

3 En aquest columna, el PAU ha d’enumerar els edificis que componen el centre. Es pot donar el cas que només estigui format

per un edifici o bé sigui un recinte format per diversos edificis.

4 En aquest punt, s’han d’enumerar els plànols corresponents que estiguin inclosos a l’annex III del mateix PAU (vegeu la “Guia

per a la redacció de l’Annex III: Plànols”).




Pàgina 12 de 40

1.3 Accessibilitat per a ajuda externa: descripció i plànols

L’objectiu d’aquest apartat és explicar la preparació del recinte o de l’edifici per a l’accessibilitat de l’ajuda externa.

Els conceptes bàsics que s’han d’explicar per escrit en aquest apartat són:

- Descripció general de les vies d’aproximació

Cal indicar les vies de comunicació properes més importants, les vies d’aproximació al centre, els seus sentits de

circulació i si tenen aparcaments als costats. També cal indicarà el gàlib i l’amplada d’aquests vials i la seva capacitat

portant.

En el cas que es tracti d’un recinte amb més d’un edifici, el PAU ha d’indicar l’accessibilitat de l’ajuda externa al

recinte i a cadascun dels edificis que el componen.

- Àrees destinades a l’apropament i estacionament de vehicles d’emergència

L’ajuda externa (Bombers, Mossos, ambulàncies...) requereix d’uns espais d’aproximació, maniobra i aparcament per

tal de desenvolupar la seva tasca. El PAU ha d’indicar quins són aquests espais reservats en el cas que n’hi hagi, i

quines són les mesures que es prenen per garantir que romanen lliures en tot moment. També n’ha de descriure les

característiques: amplada, alçada, pendent i capacitat portant, distància màxima als accessos de l’edifici i distància

màxima de separació del vehicle de bombers a l’edifici.

- Punt de rebuda dels equips externs d’ajuda

Quan es produeix una situació d’emergència i s’avisa l’ajuda externa, una persona responsable del protocol

d’actuació ha de rebre’ls en un punt en concret, que ha de quedar determinat prèviament. Cal indicar clarament on és

aquest punt de rebuda tant al document com a la cartografia.

- Accessibilitat als edificis per façana

Cal fer una descripció dels accessos a l’edifici o establiment i del forats de façana dels edificis, i indicar si n’hi ha de

dissenyats especialment per a l’accessibilitat de bombers.

- Accessos

• Accés al recinte:

El PAU ha d’indicar els diferents accessos que pot tenir el recinte, a banda de descriure l’entrada a l’edifici

o edificis que componen el centre residencial. Cal distingir entre les tipologies, per exemple: accés de les

persones del servei de residència / centre de dia, accés de vehicles d’urgència, accés de serveis... Cal dir a

quin carrer són i si aquest carrer té aparcaments als costats. També és important conèixer-ne l’horari

d’obertura i l’amplada per saber si un vehicle d’emergències hi pot accedir.

• Accés a l’edifici:

El PAU ha d’indicar els diferents accessos que pot tenir l’edifici. Cal distingir entre les tipologies, per

exemple: accés de les persones del servei de residència / centre de dia, accés de vehicles d’urgència,

accés de serveis... Cal dir a quin carrer són i si aquest carrer té aparcaments als costats. També és

important conèixer-ne l’horari d’obertura i l’amplada.

A més, a l’annex III cal incloure plànols amb la transcripció gràfica d’aquestes informacions (vegeu la “Guia per a la redacció de

l’Annex III: Plànols”).




Pàgina 13 de 40

1.3 Accessibilitat per a ajuda externa

A continuació s’explica la preparació del centre per a l’accessibilitat de l’ajuda externa.

DESCRIPCIÓ GENERAL DE LES VIES D’APROXIMACIÓ

EDIFICI núm. .. 5

NOM SENTIT AMPLADA CALÇADA EN METRES ES POT APARCAR A LA VORERA?

doble únic SÍ NO

doble únic SÍ

NO

doble únic SÍ

NO

doble únic SÍ

NO

ÀREES DESTINADES A L’APROPAMENT I ESTACIONAMENT DE VEHICLES D’EMERGÈNCIA

SÍ NO Descripció

ELEMENTS QUE IMPEDEIXEN APROPAR-SE AL CENTRE (MOBIL IARI URBÀ, DE CONSTRUCCIÓ...)

SÍ NO Descripció

PER A UN VEHICLE D’EMERGÈNCIA ÉS DIFÍCIL ACCEDIR AL CENTRE EN ALGUNA FRANJA HORÀRIA?

SÍ QUAN? NO

PUNT DE REBUDA DE L’AJUDA EXTERNA

HI HA ACCESSIBILITAT A L’EDIFICI PER FAÇANA DE CARR ER?6

SÍ NO Descripció

ACCESSOS AL RECINTE 7

TIPUS UBICACIÓ HORARI D’OBERTURA

HI POT ACCEDIR UN VEHICLE?

AMPLADA DE PAS

ACCÉS núm. 1

ACCÉS núm. ...

ACCESSOS A L’EDIFICI/S8

EDIFICI núm. ...

TIPUS UBICACIÓ HORARI D’OBERTURA AMPLADA DE PAS

ACCÉS núm. 1

ACCÉS núm. ...


5 En el cas que es tracti d’un recinte amb més d’un edifici, el PAU ha d’indicar l’accessibilitat de l’ajuda externa al recinte i a

cada un dels edificis que el componen.

6 En el cas que els edificis tinguin obertures especialment destinades a l’accés de bombers.

7 Aquest punt només s’ha de respondre si es tracta d’un recinte format per diversos edificis.

8 Aquest punt s’ha de respondre tant si només es tracta d’un edifici com si es tracta d’un recinte. En el segon cas cal explicar

els accessos per a cada un dels edificis que componen el recinte.

9 En aquest punt, cal enumerar els plànols corresponents que estiguin inclosos a l’annex III del PAU (vegeu la “Guia per a la

redacció de l’Annex III: Plànols”).




Pàgina 14 de 40

1.4 Descripció de la instal·lació

En aquest apartat el PAU ha de descriure la instal·lació, indicant les seves característiques constructives, la seva distribució i

les activitats que s’hi desenvolupen.

1.4.1. Característiques constructives de l’edifici

La finalitat d’aquest apartat és conèixer constructivament l’edifici, informació necessària per entendre el comportament que pot

tenir davant incendis, principalment, o altres riscos com inundacions o terratrèmols.

Es proposa estructurar aquest apartat en els subapartats següents:

- Data de construcció

És important conèixer la data de construcció perquè dóna una idea dels sistemes constructius que es van emprar i de les

exigències normatives del moment.

- Registre de reformes o ampliacions

Cal indicar les reformes o ampliacions importants, que hagin suposat un canvi important en la distribució, l’estructura, la

coberta o les façanes del centre, i l’any en què s’han portat a terme. Es recomana que hi constin les característiques i

l’abast de la intervenció.

- Tipologia estructural

Cal indicar la tipologia estructural (formigó, metàl·lica, mixta...) tant dels elements verticals, pilars o murs de càrrega, com

dels elements horitzontals, forjats. És possible que dins d’un mateix edifici hi hagi més d’un tipus d’estructura.

- Façanes

Cal indicar el sistema constructiu de les façanes (és possible que n’hi hagi més d’un).

- Cobertes

Cal indicar el sistema constructiu de les cobertes, si són inclinades o planes, transitables o no. Cal explicar per quines

escales s’hi arriba. També s’ha d’indicar si hi tenen instal·lacions com les unitats exteriors de climatització i quina és

l’ocupació superficial d’aquestes instal·lacions en el conjunt de la coberta.

Aquestes descripcions s’han de fer per a cada un dels edificis que componen el centre.




Pàgina 15 de 40

1.4 Descripció de la instal·lació

A continuació es descriu l’establiment objecte d’aquest Pla d’autoprotecció, tant els aspectes constructius com la distribució i

les activitats que s’hi desenvolupen.

1.4.1 Característiques constructives

A continuació es descriuen les característiques constructives de l’edifici.

EDIFICI NÚM. 1 10

NOM DE L’EDIFICI: ACTIVITAT PRINCIPAL:

DATA DE CONSTRUCCIÓ

REGISTRE DE REFORMES O AMPLIACIONS

TIPOLOGIA DELS ELEMENTS CONSTRUCTIUS

Formigó Metàl·lica Obra Fusta Altres

Murs

Pilars

Forjats

Façanes

Cobertes

Altres:

CARACTERÍSTIQUES DE LES COBERTES

Accessos

Trànsit de persones

Equips tècnics11

Pla inclinat o horitzontal

Altres:

10 Cal fer un quadre per a cada edifici que formi el centre.

11 S’ha d’explicar la presència o no d’equips tècnics o cap altra ocupació de la coberta, i superfície ocupada.




Pàgina 16 de 40

1.4.2. Àrees de la instal·lació

1.4.3. Activitats de la instal·lació

L’objectiu d’aquests dos apartats és conèixer els àmbits, les activitats i els usos que es desenvolupen a cada edifici per tal de

poder identificar els que puguin constituir un risc.

Àrees

En el cas que existeixen àrees o unitats clarament diferenciades, seria raonable no només definir-les aquí, sinó també mantenir

aquest esquema d’àrees en altres apartats, com ara l’anàlisi de risc i les parts descriptives del Document núm. 2.

Activitats i usos

Les activitats més usuals en un centre residencial es podrien classificar en:

- Descans (per exemple: habitacions, sala de lectura, sala de TV, sala d’espera...)

- Activitats lúdiques (per exemple: gimnàs, aula de tallers...)

- Activitats de serveis (per exemple: cuines, bugaderia, magatzems, consultes, administració...)

- Activitats de manteniment i instal·lacions (per exemple: tallers, calderes...)

- Altres (capella, aparcament, restaurant, botigues...)

És important que, planta per planta, s’indiquin tots els usos que s’hi desenvolupen, ja que a partir d’aquestes dades es

detectaran on estan les activitats amb riscos i quines altres activitats poden afectar.

A més de planta per planta, s’han d’indicar les activitats sector per sector. La sectorització és una mesura d’autoprotecció

altament eficaç si es planteja correctament i si se’n respecta l’ús. Coneixent les activitats separades per sectors, s’esbrina si

alguna activitat perillosa no està aïllada de les altres. També és útil la informació per saber, en cas d’emergència en un sector

determinat, quines són les condicions del sector del costat, de cara a rebre els malalts del primer.




Pàgina 17 de 40

1.4.2/1.4.3 Àrees i activitats de la instal·lació

A continuació es descriu la geometria del centre, indicant nombre de plantes i diferents sectors. S’expliquen també les activitats

i usos que es desenvolupen a cada àrea.

EDIFICI NÚM.112


DESCRIPCIÓ DE LA VOLUMETRIA DE L’EDIFICI:13

SECTORITZACIÓ15

PLANTA14

SUP. CONST.

(m2 aprox.)

NÚM. SECTOR TIPUS DE RISC16

ACTIVITATS

SECTOR 1

SECTOR 2 PLANTA +...

SECTOR ...

PLANTA PB

PLANTA -...



13 En aquest apartat cal descriure la volumetria de l’edifici. Cal dir si té una planta rectangular o bé circular, si la seva secció és

contínua o bé les plantes modifiquen la seva forma o dimensió en les diferents alçades, si té cossos en voladís, etc.

14 Cal emplenar aquesta columna del PAU en funció del nombre de plantes de cada edifici.

15 Si és possible, s’han de distingir les activitats de cada planta segons el sector d’incendis on es troben.

16 Cal considerar els locals i les zones de risc especial integrats a l’edifici com a sectors independents. En aquests casos cal

indicar la seva classificació al risc: alt, mitjà o baix, segons el Codi Tècnic de l’Edificació.


redacció de l’Annex III. Plànols”).




Pàgina 18 de 40

1.4.4. Instal·lacions i serveis

Quant a les instal·lacions, s’han d’analitzar les generals de tot edifici: elèctriques, aigua, gas, climatització..., i també les

específiques d’un centre residencial, com: gasos medicinals, instal·lacions radioactives o d’exploració per imatge... El PAU de

cada establiment ha de llistar totes les instal·lacions i serveis del seu edifici. Si el centre consta de diferents edificis, cal indicar

la informació per a cada un dels edificis.

Cal indicar el nom de la companyia subministradora o marca, els telèfons de contacte per a urgències i per a manteniment, les

característiques principals del sistema (potència, rendiment..., segons cada instal·lació), la ubicació de la clau general de pas o

bé dels seccionadors a les instal·lacions elèctriques, la ubicació dels diferents components i la descripció general del sistema.

Convé tenir coneixement dels passos d’instal·lacions: patis, armaris, conductes, ja que poden ser un camí per a l’expansió dels

riscos, per exemple gasos o fums. És recomanable analitzar el comportament davant del foc dels conductes de les

instal·lacions.




Pàgina 19 de 40

1.4.4 Instal·lacions i serveis

A continuació s’enumeren les instal·lacions i els serveis de què disposa el centre.

EDIFICI NÚM. 1 18


INSTAL·LACIONS DE

L’EDIFICI19

COMPANYIA

TELÈFON INFORMACIÓ I GESTIONS

TELÈFON URGÈNCIES

UBICACIÓ CLAU GENERAL DE PAS /

SECCIONADORS

DESCRIPCIÓ DE LA XARXA DE DISTRIBUCIÓ

GAS

AIGUA

ELECTRICITAT

GASOS MEDICINALS

UBICACIÓ

ESTACIÓ TRANSFORMADORA

GRUP ELECTROGEN

CUINA

DESCRIPCIÓ DEL SISTEMA UBICACIÓ DELS COMPONENTS PRINCIPALS

CLIMATITZACIÓ

VENTILACIÓ

MARCA DESCRIPCIÓ SISTEMA DESCRIPCIÓ RECORREGUT

ASCENSORS

MUNTACÀRREGUES

...



19 Es llisten un seguit d’instal·lacions genèriques i uns conceptes a emplenar per a cadascuna; el PAU de cada establiment ha

d’adequar aquesta llista a les seves característiques particulars.


redacció de l’Annex III: Plànols”).




Pàgina 20 de 40

1.5. Ocupació

1.5.1. Plantilla

1.5.2. Quadres de presència de personal i ocupants a les diferents hores del dia

Conèixer el nombre total de persones que hi ha en un moment determinat en un edifici és vital a l’hora d’establir la gravetat

d’una situació d’emergència i de plantejar els protocols d’actuació davant l’alarma. El PAU ha d’indicar l’ocupació del seu centre

segons els criteris abans descrits. A més de designar l’ocupació general de l’edifici, ho ha d’indicar per planta i, si pot ser, per

sector. Si el centre consta de diferents edificis, cal indicar la informació per a cada un dels edificis.

En el cas de centres residencials, a més, és molt important distingir entre el personal propi i el personal a protegir. Conèixer el

nombre de personal de plantilla de cada zona servirà per dissenyar correctament les dotacions dels equips d’intervenció que

s’han de descriure al Document núm. 3 del PAU. A més, aquesta informació permetrà valorar correctament les possibilitats i

conseqüències d’evacuar les persones d’un sector a un altre.

Quant al segon grup format per les persones del servei de residència / centre de dia, es considera personal a protegir. És

essencial distingir entre personal sense necessitat d’ajuda a la seva mobilitat, personal amb mobilitat reduïda i personal que no

es pot moure.

S’ha de conèixer el nombre de persones que hi ha al centre durant les diferents hores o franges horàries.

Amb referència al personal aliè (personal d’empreses subcontractades), el PAU ha de definir quin d’aquest personal ha de

formar part dels equips de primera intervenció.




Pàgina 21 de 40

1.5 Ocupació

Als apartats següents s’analitza l’ocupació de l’establiment, tant de manera general com per a cadascuna de les plantes. Es

distingeix l’ocupació segons la seva tipologia i les franges horàries de l’activitat. L’objectiu és conèixer el nombre de persones

de plantilla i el nombre de persones del servei de residència / centre de dia que pot haver al centre en cada moment.

1.5.1/1.5.2 Plantilla i quadres de presència de per sonal i ocupants a les diferents hores del dia

Ocupació general

EDIFICI NÚM. 121


OCUPACIÓ GENERAL DE L’EDIFICI

TIPOLOGIA D’OCUPACIÓ22

NRE. DE PERSONES SEGONS HORARI23

PERSONAL PROPI HORARI 1 HORARI 2 HORARI 3

PERSONAL SANITARI

PERSONAL CUIDADOR

ADMINISTRACIÓ

...

TOTAL PERSONAL PROPI

PERSONAL ALIÈ HORARI 1 HORARI 2 HORARI 3

NETEJA

MANTENIMENT

...

TOTAL PERSONAL CENTRE

HORARI 1 HORARI 2 HORARI 3

PERSONES A PROTEGIR

PERSONES DEL SERVEI DE RESIDÈNCIA / CENTRE DE

DIA24

VISITES

...

TOTAL PERSONES A PROTEGIR

21 Cal fer un quadre per a cada edifici que formi el centre; aquest quadre dóna com a resultat el nombre total de persones de

l’edifici i el seu desglossament segons la tipologia d’ocupació.

22 El PAU de cada establiment ha d’adaptar la tipologia de l’ocupació a la seva situació particular.

23 El PAU de cada establiment ha d’explicar els horaris de treball segons els diferents perfils.

24 Cal distingir entre persones residents i persones en centre de dia, amb els horaris de centre de dia.




Pàgina 22 de 40

Ocupació per planta

EDIFICI NÚM. 125


OCUPACIÓ PER PLANTA

NRE. DE PERSONES SEGONS HORARI27

PLANTA

26

FRANJA HORÀRIA 1 FRANJA HORÀRIA 2 ...

PLANTA +n

PERSONAL

PERSONES AMB MOBILITAT REDUÏDA

PERSONES AMB MOBILITAT MOLT REDUÏDA

VISITES

SECTOR j ACTIVITATS 28

ALTRES

PERSONAL

PERSONES AMB MOBILITAT REDUÏDA

PERSONES AMB MOBILITAT MOLT REDUÏDA

VISITES

SECTOR k ACTIVITATS

ALTRES

25 Cal fer un quadre per a cada edifici que formi el centre; aquest quadre dóna com a resultat el nombre total de persones per

planta i sector i el seu desglossament segons la tipologia d’ocupació

26 El PAU de cada establiment ha d’adaptar el nombre de plantes a la seva situació particular.

27 Cal definir franges horàries en funció dels horaris de cada perfil definits a la taula anterior.

28 Si és possible, s’ha de distingir entre les ocupacions de cada sector de planta. En el cas que es faci, al costat de la

designació de cada sector, cal indicar també les activitats que s’hi porten a terme.




Pàgina 23 de 40

1.5.3. Organigrama

En aquest apartat es demana l’organigrama general del centre , on s’indiquen les diferents àrees de gestió, el nom i el càrrec

dels seus responsables.

1.5.3 Organigrama

A continuació es mostra l’organigrama funcional del centre:




Pàgina 24 de 40

1.6. Anàlisi del risc

1.6.1. Anàlisi històrica

L’anàlisi històrica d’accidents i emergències, tant internes com externes, és un dels mètodes més coneguts en matèria d’anàlisi

de riscos i consisteix en l'estudi de les emergències registrades en el passat en centres de la mateixa naturalesa dels que

s'estan analitzant. L’avantatge principal rau en el fet que es refereix a emergències que ja han passat, de manera que

l'establiment d'hipòtesis de possibles emergències es basa en casos reals. Això no obstant, en els bancs de dades existents,

no es cobreixen tots els casos possibles, sinó només els que s'han donat; a més, les dades de què es disposa poden no ser

tan completes com es voldria.

La informació pot arribar a través de les fonts següents:

- Bibliografia especialitzada

- Bancs de dades d'accidents informatitzades

- Registre d'emergències del mateix centre residencial

- Informes d'altres emergències en centres similars i en la zona d’ubicació del centre residencial

Per tant, una eina important per poder fer l’avaluació dels riscos d’emergència i desenvolupar un Pla d’autoprotecció davant

d’aquests és conèixer el registre històric d’emergències esdevingudes al centre residencial.

Aquest apartat es relaciona directament amb els apartats del Document núm. 4: Implantació, manteniment i actualització, ja que

l’anàlisi de cada situació d’emergència que s’hagi produït forma part de les tasques de manteniment. És la persona

responsable del Pla i el grup designat com a Comitè d’Autoprotecció qui ha de reunir-se després de cada situació d’emergència

per redactar un informe. A l’informe cal descriure l’incident, indicar data i hora, i assenyalar-ne les causes i conseqüències, així

com valorar el funcionament de les mesures d’autoprotecció aplicades. El recull d’aquests informes formarà un registre de gran

valor de cara a identificar els riscos més probables i a millorar l’autoprotecció de l’edifici.

Així, en aquest apartat, el PAU ha d’incorporar una anàlisi d’antecedents en matèria de riscos en l’àmbit residencial/sanitari.

També ha d’aportar un registre d’altres situacions d’emergència que s’hagin produït en el mateix centre o en el seu entorn. Les

informacions han d’estar justificades, si es pot, amb la inclusió del material bibliogràfic que acrediti aquestes dades.

Històric

Històric d’emergències al centre ...

Històric d’emergències a residències/sanitari ...

Històric d’emergències a l’entorn ...

El PAU ha de fer una anàlisi de la documentació anterior, identificant els riscos més freqüents que han estat registrats, l’èxit de

les mesures de prevenció i d’actuació que es van aplicar i la valoració quantitativa dels danys produïts.




Pàgina 25 de 40

1.6 Anàlisi del risc

1.6.1 Anàlisi històrica




Pàgina 26 de 40

1.6.2. Inventari i avaluació de riscos interns

1.6.3. Inventari i avaluació del risc laboral (refe rència limitada als riscos que poden originar emerg ències)

1.6.4. Inventari i avaluació de riscos externs

En aquests apartats es demana la llista i l’avaluació dels riscos davant els quals ha de protegir-se el centre residencial, que es

poden diferenciar entre riscos interns, laborals i externs. S’entén per riscos interns tots aquells derivats directament de l’activitat

residencial i que s’originen dins de les instal·lacions on es fa l’activitat (per exemple: un incendi, la caiguda d’un ascensor, etc.).

Els riscos laborals impliquen l’afectació a persones, encara que no estigui relacionada amb un risc a les instal·lacions (per

exemple: caiguda per les escales, talls accidentals amb estris tallants, etc.), des del punt de vista de possible generació d’un

risc greu col·lectiu, és a dir, limitada a la possible generació d’emergències. Finalment, els riscos externs es consideren tots els

originats a l’exterior de les instal·lacions del centre residencial o de forma independent de la seva activitat, però que el puguin

afectar de forma directa (per exemple: incendi forestal, inundacions o tempestes, etc.). També s’inclouen dins d’aquest tipus de

risc tot tipus d’amenaces generades per persones (agressions, amenaça de bomba, etc.).

D’entrada, pel que fa als locals de risc especial, es recomana utilitzar una taula amb indicació del risc d’incendi, explosió, fuita o

altres.

RISC LOCALS DE RISC

ESPECIAL INCENDI EXPLOSIÓ FUITA ALTRES

Local 1

Local 2

La Guia ha proposat una llista genèrica de riscos propis d’un centre residencial. Convé que es reflexioni sobre cada un d’ells

per veure si alguna àrea o activitat de l’establiment en qüestió és susceptible de patir un risc d’aquest tipus. Això no obstant, la

llista és genèrica i el PAU de cada centre l’ha de completar afegint els possibles riscos derivats de les seves característiques

particulars. Cal plantejar la identificació de cada un dels possibles riscos que pugui tenir el centre residencial (risc d’incendi, de

fuita de gas, d’inundació...), analitzar-los (extreure’n els motius que els puguin propiciar, on es localitzen, a què o a qui poden

afectar, etc.) i finalment avaluar-los (veure si són riscos molt greus, greus, lleus, etc.).

El PAU ha de justificar la consideració o no de cada risc. Hi ha diferents metodologies per avaluar els riscos; la persona

encarregada de la redacció del Pla d’autoprotecció ha de triar el que més s’adapti a la casuística i el grau de detall necessari

per tal d’avaluar els riscos específics de cada centre.

Una avaluació general dels riscos comprèn tres tasques fonamentals:

1. Identificar els perills a què està sotmès el centre residencial i les persones que són a dins, així com valorar la

freqüència amb què es poden produir.

2. Avaluar les conseqüències d’aquestes situacions que es poden donar al centre residencial.

3. Avaluar la gravetat potencial del risc en funció de les seves conseqüències i de la probabilitat d’ocurrència.

A partir de la combinació d’aquests dos factors es poden establir diferents graus de tolerabilitat al risc, per exemple: risc trivial,

risc tolerable, risc moderat, risc important i risc intolerable. El PAU de cada establiment ha d’explicar quina ha estat la

metodologia que ha emprat per analitzar els riscos que poden afectar el seu centre.




Pàgina 27 de 40

Mètodes d’avaluació de riscos

Bàsicament, hi ha dos tipus de mètodes per fer l’avaluació de riscos, si atenem als aspectes de quantificació:

1. Mètodes qualitatius: es caracteritzen per no recórrer a càlculs numèrics.

2. Mètodes quantitatius: hi ha els que introdueixen una valoració quantitativa respecte a les freqüències d'ocurrència

d'un succés determinat i al nivell de danys.

A títol d’exemple i per ajudar en els casos en què sigui necessari, s’exposa a continuació un exemple d’avaluació de riscos amb

mètode qualitatiu i un exemple amb mètode quantitatiu.

a. Exemple de mètode qualitatiu: mètode general d’avaluació de riscos laborals de l’Institut Nacional de Seguretat i Higiene

en el Treball (INSHT)

El procés d’avaluació de riscos, segons aquest mètode, es compon de les etapes següents:

• Anàlisi del risc, mitjançant el qual s’identifica el perill i s’estima el risc, avaluant conjuntament la probabilitat i les

conseqüències que el perill es materialitzi. L’anàlisi del risc proporcionarà l’ordre de magnitud del risc.

i. Identificació de perills

Per identificar perills cal respondre a tres qüestions: (1) Hi ha una font de dany?; (2) Qui o què pot ser danyat? i

(3) Com pot produir-se el dany? Amb la finalitat d’ajudar en el procés d’identificació de perills, es útil

categoritzar-los de diferents formes, per exemple, per temes (mecànics, elèctrics, radiacions, substàncies,

incendis, etc.). Complementàriament es pot desenvolupar una llista genèrica de perills i determinar si es poden

donar al centre o no (cops i talls, caigudes, incendis, substàncies o agents tòxics, accidents associats a l’ús de

màquines o aparells especials, etc.).

ii. Estimació del risc

L’estimació del risc s’ha de basar en la severitat del dany, qualificant-lo en tres categories (lleument nociu,

nociu i molt nociu) i en la probabilitat d’ocurrència (alta, mitjana i baixa). El quadre següent dóna un mètode

simple per calcular els nivells de risc d’acord amb la probabilitat estimada i les conseqüències esperades.




Pàgina 28 de 40

Conseqüències

Poc nociu

PN

Nociu

N

Molt nociu

MN

Baixa

B

Risc trivial

T

Risc tolerable

TO

Risc moderat

MO

Mitjana

M

Risc tolerable

TO

Risc moderat

MO

Risc important

I

Probabilitat

Alta

A

Risc moderat

MO

Risc important

I

Risc intolerable

IN

• Valoració del risc, amb el valor del risc obtingut amb la seva anàlisi, i comparant-lo amb el valor de risc tolerable,

s’emet un judici sobre la tolerabilitat del risc en qüestió. Si de l’avaluació del risc es dedueix que el risc no és

tolerable, cal controlar-lo mitjançant l’aplicació de les mesures preventives o correctores adients.

Els nivells de riscos indicats al quadre anterior formen la base per decidir si es requereix millorar els controls

existents o implantar-ne uns de nous.

A la taula següent es mostra un possible criteri per prendre decisions. La taula també indica que els esforços

precisos per al control dels riscos i la urgència amb què s’han d’adoptar les mesures preventives i de control han de

ser proporcionals al risc.

Risc Acció i temporització

Trivial (T) No es requereix cap acció específica.

Tolerable

(TO)

No cal millorar l’acció preventiva, però es poden considerar solucions més rendibles o millores que no

suposin una càrrega econòmica important. Es requereixen comprovacions periòdiques per assegurar-se

que es manté l’eficàcia de les mesures de control.

Moderat

(M)

S’han d