Les colònies es trobaven localitzades a la “zona de conveni”

coneguda com a la muntanya, on les jornades eren més

llargues i els salaris generalment més baixos. A més a més, el

treball, infantil, habitual durant les primeres dècades del segle

XX, era més nombrós a Barcelona i el pla, i l’edat d’inici

laboral era generalmet inferior als 8 anys.

Webs consultades

� http://www.vilanova.cat/blog/joanoliva/?p=537.

[Consulta: 3 de març de 2010]

� http://lespolsadallibres.blogspot.com/2009/03/la- sensacio-

despres-dhaver-llegit-olor.html . [Consulta: 3 de març de

2010]

� http://www.regio7.cat.../retorn-al-futur-colonies-

textils/70554.html. [Consulta: 5 de març de 2010]

� http://www.dbergueda.cat/noticies/noticia.xsp?id=7467.

[Consulta: 5 de març de 2010]

� http://www.lavanguardia.es/cultura/noticias/20091014/538

03653160/silvia-alcantara-desbanca-a-larsson-en-las-listas-

de-ventas-en-catalan-alcantara-culturas-alemania-l.html.

[Consulta: 5 de març de 2010]

Xerrada amb Sílvia Alcàntara

autora de la novel�la

Olor de Colònia

14 d’abril, 18.30h. Biblioteca de Viladecans

Sílvia Alcàntara va néixer a Puig-Reig (el

Berguedà) i va viure a la colònia Vidal fins els 20

anys. Actualment resideix a Terrassa.

Com molta gent de la seva generació, fins que no

s’acava la dictadura no pot estudiar la seva

llengua. Ho fa ja de gran i poc a poc s’endinsa

en el món de la literatura fent un curs a l’Ateneu

de Barcelona, on té de professor a Jaume Cabré. Actualment és

ella qui dóna classes en un taller d’escriptura a una de les

biblioteques de Terrassa.

Sílvia Alcàntara ha escrit tres novel�les però Olor de colònia és la

primera que li publiquen. Fa quinze anys va començar una primera

versió que acabaria a l’agost de 2007. Encara li sorprèn la

repercussió que està tenint l’obra, que porta molts mesos a la llista

de llibres en català més venuts i fins i tot ha arribat al “número

1” desbancant a la trilogia de Stieg Larsson.

El boca orella ha funcionat molt bé i el retrat de les colònies

tèxtils als anys 60 ha calat entre el públic català, especialment

el que ha viscut part d’aquesta història.

L’autora atribueix l’èxit de la novel�la a diversos factors i afirma

“Crec que vaig trobar la fórmula per casualitat: el llibre tenia

una qualitat literària suficient per poder passar el filtre de

l’editor i el dels entesos; a més a més, explica coses que van

directament al cor del lector i és una història per a tots”.

També apunta com a factors d’èxit “el parlar del Berguedà, la

manera de parlar que fèiem servir a casa”, el fet de ser una

novel�la “viscuda” i “l’estructura i el seny” amb que està feta.

Sinopsi de la novel�la

Un gran incendi trenca la monotonia de la Colònia. Els

magatzems cremen pels quatre costats. El fum ho empudega

tot. La sirena sona sense parar, tothom és al carrer. La lluita per

salvar la fàbrica és desesperada. Per fí una veu crida: ja no hi

queda ningú?. Es dóna per apagat el foc, i amos i treballadors

van a l’església en acció de gràcies. Realment no hi quedava

ningú?

La història que explica està plena de pors i opressions, mentides i

perjudicis. Una tragèdia, no només el foc que crema a la colònia,

sinó pel que suposa viure ofegats pels convencionalismes, les

jerarquies, els poders, les submissions.

Una mica d’història: les colònies tèxtils

Les colònies van néixer a

Anglaterra a l’inici de la

Revolució industrial, a finals

del segle XVIII, i no es van

implantar a Catalunya fins

unes quantes dècades més

tard , i ja van ser una realitat

consolidada a la segona

meitat del segle XIX.

El cas català és únic al món per la gran quantitat de colònies que

es van crear en un territori relativament reduït. En paraules del

geògraf Pierre Deffontaines “cap riu al món, potser, no ha estat

objecte d’un aprofitament tan exhaustiu com el de l’indigent

Llobregat”.

La vida a les colònies, sobretot el segle XIX i el començament del

XX, era molt dura. Les condicions laborals a les colònies eren pitjor

que a les grans fàbriques de Barcelona i el seu pla.