Guia SMI

Gui

es. G

ener

201

3

Guía del Salari

Mínim

Interprofessional

2013 :50 anys de salari mínim.

Formació i Orientació Laboral (FOL)

Santillana Formació Professional

Elaboració: Manolo Ortega

Guia del Salari Mínim Interprofessional.

Elaboració: Manolo Ortega. Gener 2013 Formació i Orientació Laboral (FOL)


2

1 ‐ Quan sorgeix el Salari Mínim?

2 – Per què existeix el SMI i on es regula?.

3 – Concepte de SMI?.

4 – Com es fixa el SMI?.

4.1 ‐ Quantia.

4.2 ‐ Regles d'absorció i compensació.

5 – El SMI en altres països o com incórrer en una comparació simplista.




3


Entre el final de 2012 i començament de 2013 el Salari Mínim Interprofessional

(SMI) torna a ser protagonista de l'actualitat laboral. Ho va anar ja l'any anterior doncs

per primera vegada des de la seva existència el SMI no es va modificar, mantenint en

conseqüència el seu import de 641,40 € al mes, l'any 2011 i 2012. Com dèiem en 2013

ha tornat a situar‐se en el punt de mira informatiu bàsicament per la mateixa raó

doncs encara que no s'ha congelat, la pujada ha estat tan mínima que esdevé gairebé

ridícula. En concret s'ha augmentat un 0,6% i en conseqüència per 2013 tindrem

vigent un SMI de 645,30 €. És a dir un increment de 3,90 € al mes.

Com a conseqüència de les dades anteriors immediatament se'ns plantegen

diverses preguntes: Quin és la causa que el SMI no s'incrementi almenys a l'una que la

pujada de preus?, realment té tanta importància la fixació d'aquest concepte?, a

quants treballadors afecta?, i, en altres països el SMI en què import està fixat?.

La present guia pretén donar resposta a totes les qüestions anteriors a més de centrar

conceptual i normativament el SMI. Igual que en les anteriors guies pretenem oferir un

document breu i concret que ens apropi de forma ràpida al tema analitzat i que en

aquesta ocasió és el SMI.

1 ‐ Quan sorgeix el Salari Mínim?

Al nostre país es fixa per primera vegada l'any 19631 mitjançant el Decret

55/1963, de 17 de gener , un salari mínim "per a qualssevol activitats " i estableix unes

quantitats segons diversos criteris (es compleixen, per tant 50 anys de la seva

existència):

‐ Treballadors de 18 o més anys de la indústria, l'agricultura o els serveis (60 pessetes

al dia o 1.800 pessetes al mes).

‐ Aprenents de primer any, marmitons i botons de catorze anys en la indústria i els

serveis (24 pessetes al dia).

‐ Treballadors agrícoles de 14 anys (40 pessetes al dia).

Des de l'any 1997 desapareix la distinció de salari mínim entre treballadors menors i

majors de 18 anys doncs amb anterioritat i durant un període relativament llarg

1 Es possible consultar la disposició a http://www.boe.es/boe/dias/1963/01/19/pdfs/A00919‐00920.pdf.




4

s'establien tres salaris mínims, un per als treballadors de 16 anys, uns altres pels de 17

anys i , finalment un altre per als majors de 18 anys2 .

2 – Per què existeix el SMI i on es regula?.

Si busquem una base normativa inicial hem de remetre'ns a la Constitució en el

seu article 35. 1: "Tots els espanyols tenen el deure treballar i el dret al treball, a la

lliure elecció de professió o ofici, a la promoció a través del treball i a una remuneració

suficient per satisfer les seves necessitats i les de la seva família, sense que en cap cas

pugui fer‐se discriminació per raó de sexe."

Un desenvolupament més complet ho trobem l'article 27 de la Llei de l'Estatut dels Treballadors al que ens referirem després. I finalment cal esmentar el Reial Decret‐llei

3/20043, de 25 de juny, per a la racionalització de la regulació del salari mínim

interprofessional i per a l 'increment de la seva quantia i el decret anual que dicta el

Govern per a la fixació de la seva quantia.

També existeixen esments en normes de caràcter internacional: La Carta Social

Europea, la Carta Comunitària de Drets Socials Fonamentals...

De la lectura de les normes anteriors podem extreure la conclusió que es tracta

d'una intervenció de l'Estat en matèria salarial garantia assignant‐li la funció salarial

mínima dels treballadors, cap dels quals pot percebre pel seu treball en qualsevol

activitat un salari per sota de la quantia del SMI, actuant com a garantia mínima de

retribució suficient.

També té la funció d'actuar com a referent per determinar el salari de treballadors tals

com els empleats de llar, els penats que treballen, els contractes de formació. Així com

per determinar les quanties màximes en determinades garanties salarials com la

responsabilitat del Fons de Garantia Salarial (FOGASA)4, la determinació de las bases

mínimes de cotització...

Per tant podríem concloure que el SMI té, en el moment actual, una doble

funció: la primera estrictament salarial actuant com a línia límit per sota de la qual no

es pot cobrar i una segona relacionada amb aspectes que podríem qualificar com a

"col∙laterals" i relacionats amb l'activitat laboral, però no estrictament salarials.

2 Podríem plantejar‐nos si aquesta distinció per edats no comporta una discriminació basada en aquesta circumstància, no obstant això el Tribunal Constitucional en Sentència de 7 de març de 1984 (BOE de 3 d'abril) va arribar a la conclusió que no existia discriminació bàsicament per tres qüestions: el menor rendiment dels menors, la incompleta formació i les menors càrregues familiars. 3 Aquesta norma desvincula el SMI d'altres efectes que no són estrictament laborals i estableix l'Indicador Públic de Rendes d'Efectes Múltiples (IPREM), al que farem referència més endavant. 4 El límit de salari diari que abonarà el FOGASA és del doble del SMI.




5

3 – ¿Concepte de SMI?.

El SMI és l' import a percebre per la prestació de treball per compte d'altri o assalariat per sota del com ningú pot ser contractat doncs en cas contracto el pacte seria contrari a les normes. A més afecta a qualsevol professió o ofici, categoria, grup...en la qual estigui enquadrat el treballador, d'aquí l'apel∙latiu de "interprofessional". Finalment, d'acord amb el previst en l'article 27.2 del ET, l'import del SMI és inembargable. És a dir que davant els deutes que el treballador no ha pagat els creditors tenen limitada la seva actuació contra el patrimoni del treballador deutor com a mínim en l'import íntegre del SMI, donada la consideració de nivell mínim de subsistència. Per als imports que superin la quantia del SMI existeix l'escala prevista en la LEC (art. 607)5 que permet l'embargament d'una proporció en augment a mesura que creix l'import del salari superant la quantia del SMI.

4 – Com es fixa el SMI?.

L'article 27 de la Llei de l'Estatut dels Treballadors estableix:

"1. El Govern fixarà, prèvia consulta amb les organitzacions sindicals i associacions empresarials més

representatives, anualment, el salari mínim interprofessional, tenint en compte:

a. L'índex de preus al consum.

b. La productivitat mitjana nacional aconseguida.

c. L 'increment de la participació del treball en la renda nacional.

d. La conjuntura econòmica general.

Igualment es fixarà una revisió semestral per al cas que no es compleixin les previsions sobre l'índex de

preus citat.

La revisió del salari mínim interprofessional no afectarà a l'estructura ni a la quantia dels salaris

professionals quan aquests, en el seu conjunt i còmput anual, fossin superiors a aquell.

2. El salari mínim interprofessional, en la seva quantia, és *inembargable."

1. 5 Per a la primera quantia addicional fins a la qual suposi l'import del doble del salari mínim interprofessional, el 30 %. 2. Per a la quantia addicional fins a l'import equivalent a un tercer salari mínim interprofessional, el 50 %. 3. Per a la quantia addicional fins a l'import equivalent a un quart salari mínim interprofessional, el 60 %. 4. Per a la quantia addicional fins a l'import equivalent a un cinquè salari mínim interprofessional, el 75 %. 5. Per a qualsevol quantitat que excedeixi de l'anterior quantia, el 90 %.




6

D'acord amb la previsió el Govern estableix mitjançant Reial decret l 'import del

SMI para cada any . La previsió de consulta amb els agents socials és obligatori, però

no vincula la decisió de l'Executiu. Encara que la norma també relaciona quatre

indicadors a tenir en compte per a la seva fixació la realitat és que generalment l'

increment del SMI es produeix atenent gairebé exclusivament a l'evolució de l'índex de

preus al consum tal com veiem en la taula següent.

La sèrie inclou les dades des de 1998 per ser el moment en el qual s'elimina la distinció

d'edats. Podem observar també el període entre 2004 i 2009 en el qual els increments

són superiors a l'IPC. Això va ser conseqüència de la promesa electoral del Govern

Socialista que es va comprometre a situar el SMI en 800 €. Finalment, com és sabut

l'increment no va ser possible com a conseqüència de l'aparició de la crisi de 2008 i la

posterior derrota electoral.

Salari mínim interprofessional. Sèrie 1990-2012

Evolució del salari mínim interprofessional , quantitat i període.

Unitats:euros. Increment en percentatge

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

euros/dia 13,6 13,9 14,2 14,4 14,7 15 15,3 17,1 18 19 20 20,8 21,1 21,4 21,4 21,51

euros/mes 408,9 416,3 424,8 433,4 442,2 451,2 460,5 513 540,9 570,6 600 624 633 641,4 641,4 645,30

Increment sobre el salari anterior 2,1 1,8 2 2 2 2 2 11,4 5,4 5,5 5,2 4 1,5 1,3 0 0,6

Font: INE.

4.1 ‐ Quantia.

La fixació de la quantia en el RD 1717/2012, de 28 de desembre per al SMI de 2013 es

caracteritza per:

1) Com ja s'ha assenyalat és única per a tots els treballadors sense distinció alguna i es

fixa en 21,51 € al dia o 645,30 € al mes.

2) La retribució en espècie, si existís, no pot donar lloc a la minoració de l 'import en

diners.

3) El salari es refereix a la jornada legal de cada activitat i, en el cas del salari diari, no

inclou la part proporcional de diumenges i festius. Si es realitza una jornada inferior es

percebrà la part proporcional.

4) Es realitza un tractament especial per als treballadors eventuals i temporers els

serveis dels quals no excedeixin de 120 dies a l'any i que consisteix en: cobraran la part

proporcional de la retribució dels diumenges i festius, així com de les dues

gratificacions extraordinàries al fet que, com a mínim, té dret tot treballador,




7

corresponents al salari de trenta dies en cadascuna d'elles, sense que en cap cas la

quantia del salari professional pugui resultar inferior a 30,57 euros per jornada legal en

l'activitat. La retribució de les vacances dits treballadors percebran, conjuntament

amb el salari mínim interprofessional, la part proporcional d'aquest corresponent a les

vacances legals mínimes en els supòsits en què no existís coincidència entre el període

de gaudi de les vacances i el temps de vigència del contracte.

5) Els treballadors del servei de la llar familiar que treballin per hores, en règim extern

el salari mínim d'aquests empleats serà de 5,05 euros per hora efectivament

treballada.

6) Finalment i en relació amb l'indicador d'índex de preus al consum preveu una revisió

semestral per al cas que no es compleixin les previsions del govern.

4.2 ‐ Regles d'absorció i compensació.

Com s'ha assenyalat anteriorment l'article 27 del ET indica que: La revisió del salari mínim interprofessional no afectarà a l'estructura ni a la quantia dels salaris professionals quan aquests,

en el seu conjunt i còmput anual, fossin superiors a aquell. Aquesta és la coneguda com a regla

d'absorció i compensació.

Amb la indicació anterior s'està fent referència als efectes que tindrà la fixació

de la quantia concreta del SMI en cada any per als salaris vigents. La regla fa referència

als salaris pactats en els convenis col∙lectius i que pot ser necessari revisar si queden

per sota de la nova quantitat establerta. Per a això ha de realitzar‐se en còmput anual

de tots dos. A aquests efectes el SMI s'haurà d'incrementar amb les dues pagues extres

i finalment comparar ambdues quantitats. La fixada en conveni col∙lectiu no podrà ser

inferior a la resultant del SMI; si fos menor haurà d' incrementar‐se fins a aconseguir

aquesta xifra.

Per concloure l'apartat esmentarem que el nombre de treballadors que cobren

el salari mínim al nostre país ha anat en augment en els últims anys. En conseqüència

el col∙lectiu de treballadors afectats per l'import mínim ha evolucionat de ser una

quantitat insignificant a representar un nombre preocupant.6

6 La fundació 1º de Maig ha elaborat l'Informe "Treballadors pobres i empobriment a Espanya" en el qual afirma que un 35% de la població ocupada rep un import igual o inferior al SMI. L'informe es pot consultar en la web de la fundació.




8

5 – El SMI en altres països o com incórrer en una comparació simplista.

Ens referirem a la situació del SMI en els estats de la Unió Europea, mitjançant la

utilització de les dades d' EUROSTAT amb dades d'agost de 2011.

És evident que el salari mínim no és igual en tots els països, així trobem una gran

oscil∙lació: entre 123€ (Bulgària) i 1758 € (Luxemburg) mensuals.

Font: EUROSTAT.

El mapa mostra la distribució dels diferents nivells de salari mínim, assignant

diferents colors segons els diferents imports.

La gràfica de la pàgina següent compara els diferents nivells dividits en tres

grup: el primer entre 100 i 400, el segon (en el qual estaria inclòs Espanya) entre 550 i

900 i un tercer que comprèn els estats els salaris mínims dels quals són superiors a

1.000 €.




9

Font: EUROSTAT.

No obstant això la comparació anterior aïlladament considerada no ens

condueix a cap conclusió, doncs els dubtes sorgeixen de forma immediata, per què no

pujar els salaris mínims de tots els països?, tenen major poder adquisitiu els

treballadors dels estats amb major salari mínim?...Efectivament per poder comparar

els salaris d'uns llocs amb els de uns altres s'haurien de tenir en compte moltes altres

variables: els nivells de productivitat, el salari mitjà del país, els sistemes impositius, el

pagament per utilització de serveis públics...

El que si que existeixen són opinions oposades respecte a la conveniència o no

d'un augment dels salaris mínims, tenint en compte els efectes econòmics que poden

produir doncs la variació dels mateixos, segons els països, poden tenir efectes sobre

l'estructura general dels salaris del país, també poden marcar una tendència sobre els

augments de la resta dels salaris i fins i tot incidir sobre els nivells de creació

d'ocupació. Uns autors creuen que increments dels salaris mínims tenen efectes

negatius sobre l'economia, no obstant això uns altres defensa la posició contrària.

Es poden consultar les publicacions referenciades en l'últim apartat per ampliar la

informació sobre les diferents postures esmentades.

Del que no hi ha dubte és que la fixació de salaris en general i dels mínims en

particular es troba en el centre del debat polític i econòmic. Com a mostra de

l'afirmació anterior simplement hem d'atendre a l'actualitat informativa que ens

assalta en els últims temps: reforma laboral que permet negociar baixades de salaris,




10

possibilitat de no aplicar les condicions de salarials del conveni, pràctica congelació de

l'augment del SMI en els dos últims anys, reduccions salarials dels empleats públics a

Espanya, reducció del SMI a Grècia.....i recomanacions constants del Fons Monetari

Internacional, del Banc Mundial, del Banc Central Europeu i de la pròpia Unió Europea,

de contenció salarial quan no de disminucions. Totes aquestes mesures han estat

criticades, com no pot ser d'una altra manera, des del punt de vista social i econòmic

doncs fa recaure els costos de la crisi econòmica gairebé en exclusiva sobre els

treballadors. A més restringeixen de forma considerable la demanda agregada doncs

els baixos salaris comporten gastar pràcticament la seva totalitat. D'altra banda, en

aquest context d'austeritat econòmica, aquesta retallada contribueix encara més a

agreujar l'estancament econòmic.

Existeix, no obstant això, el Conveni núm. 131 de la OIT sobre fixació de salaris

mínims que establir una sèrie de criteris:

‐ El salari mínim ha de fixar‐se amb la participació dels agents socials.

‐ En el moment de fixar el seu import es recomana tenir en compte els següents

indicadors:

a) Un llindar de salari vital mínim.

b) Una proporció respecte a la mitjana i la mitjana dels salaris. La Carta Social Europea

del Consell d'Europa exigeix un salari mínim d'almenys el 60% del salari net mitjana

nacional.

c) Imparteixo de les despeses salarials i els preus.

Tots els indicadors anteriors tenen dificultats evidents per ser concretats en el

moment de decidir en la pràctica l'import del salari mínim.

7 – Referències i fonts d' informació.

¿Aumentar el salario mínimo puede reducir el desempleo?. Marco Antonio Moreno. En

http://www.elblogsalmon.com/mundo‐laboral/aumentar‐el‐salario‐minimo‐puede‐reducir‐el‐

desempleo

‐ Incidencia del incremento del salario mínimo en la tasa de desempleo. José Ramón

Pin y Diego Barceló. IESE. 2009. En http://www.iese.edu/research/pdfs/ESTUDIO‐

81.pdf




11

‐ Justicia social y crecimiento: el papel del salario mínimo. 2012. Oficina Internacional

del Trabajo.OIT. En http://www.ilo.org/wcmsp5/groups/public/‐‐‐ed_dialogue/‐‐‐

actrav/documents/publication/wcms_183570.pdf

‐ Por qué los salarios son tan bajos en España. Vicenç Navarro. En

http://www.vnavarro.org/?p=7775

‐ Salario mínimo, mercado de trabajo y promesas electorales. Carlos Pérez

Domínguez. Inmaculada González Güemes. En

http://www.ruct.uva.es/pdf/Revista%206/6102.pdf

Una estimación del impacto de las variaciones del salario mínimo sobre el empleo. Boletín económico Banco de España. Diciembre 2012. En ttp://www.bde.es/f/webbde/SES/Secciones/Publicaciones/InformesBoletinesRevistas/BoletinEconomico/12/Dic/Fich/be1212‐art2.pdf

Documents

Guia SMI