29

Herbari naturals

  • Upload
    ura98

  • View
    248

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

INDEX

-Om-Avet-Roure-Pi-Alzina-Ginko-Bedoll-Arç Blanc

-Cirerer-Magnolia-Vern-Pollancre-Pi pinyer-Sequoia-Avellaner-Castanyer

Om� Arbre caducifoli de fins a 30 m d'alt, de fulles ovades, acuminades, asimètriques i serrades, de flors verdoses i petites i de

fruits en sàmara Es troba a quasi tot Europa, principalment al bosc de ribera.� Regne: Plantes� Divisió: Magnoliophyta� Classe: Magnoliopsida� Ordre: Rosales� Família: Ulmaceae� Gènere: Ulmus

Avet� Els avets (Abies) són un gènere de plantes coníferes de la família de les pinàcies (Pinaceae) que comprèn de 45 a 55 espècies.� L'única espècie d'avet que creix espontàniament als Països Catalans en alguns vessants ombrívols del Pirineu és l´Abies alba, mentre que al sud de la Península Ibèrica també hi creix l´Abies pinsapo.� Totes les espècies d'aquest gènere són arbres de fulla persistent que atenyen de 10 a 80 metres d'alçària. Les fulles es diferencien d'altres pinàcies en el fet que estan inserides per una base que sembla una petita ventosa i pel fet que les pinyes són rectes i es desfan quan són madures per dispersar les llavors.� És un dels arbres típics de Nadal, del qual pengen ornaments o garnaldes durant les festes.� Regne: Plantae� Divisió: Pinophyta� Classe: Pinopsida� Ordre: Pinales� Família: Pinaceae� Gènere: Abies Mill.

Roure� El terme roure pot ser usat per a referir-se a moltes espècies d'arbres del gènere Quercus, nadiu de l'hemisferi nord, i ocasionalment també a espècies d'altres gèneres de la mateixa família (Fagaceae), o fins i tot, d'altres famílies, com en el cas d'algunes espècies sud-americanes de Nothofagus (fam. Nothofagaceae).� En el seu ús originari, el terme, derivat del llatí robur, designa espècies europees de Quercus de fulles toves, de vora sinuosa, caduques, pròpies de climes temperats oceànics; o bé de variants fresques, per altitud, del clima mediterrani.

Pi� Pinus, comúnament anomenat pi es un génere de àrbres o rarament , arbustos, de la família Pinaceae, que presenten una ramificació frecuentment vertical i mès o menys regular. La copa pot ser piramidal o redona i, als àrbres adults, ampla i deprimida. Els macroblastos presenten fulles escuamiformes sense clorofila, mentres que els braquiblastos sonmolt curts, amb una vaina membranosa de escames i están acabades per dos a cincfulles linears o acícules, amb dos o més canals resinífers cada una. Els cons masculins es desarrollen a la base dels brots anuals. � Regne: Plantae� Divisió: Spermatophyta� Classe: Coniferae� Ordre: Pinales� Família: Pinaceae� Génere: Pinus

Alzina� L'alzina (Quercus ilex L. o Quercus ilex ssp ilex L.), també conegut com aglaner, aulina i bellotera, és un arbre de fullatge persistent de la família de les fagàcies. La capçada és ampla i densa, fulles de 3 a 7 cm el·líptiques o oblongues, subenteres (tenen lòbuls) o amb dents poc espinoses (són més espinoses les que estan a prop del terra); de color verd fosc a l'anvers i grisenques i piloses al revers amb de 7 a 11 parells de nervis laterals . El seu fruit com el d'altres plantes del gènere Quercus és diu: aglà, gla o bellota i és amargant. Regne: Plantae� Divisió: Magnoliophyta� Classe: Magnoliopsida� Ordre: Fagales� Família: Fagaceae� Gènere: Quercus� Espècie: Q. ilex

Ginkgo� El ginkgo (Ginkgo biloba) és un arbre únic sense parents propers vius. Es classifica a la seva pròpia divisió, les Ginkgophyta, la qual compren els Ginkgoopsida, ordre Ginkgoals, família Ginkgoaceae, gènere Ginkgo i l'única espècie. És un dels millors exemples d'un fòssil vivent.� És una gimnosperma, el que vol dir que té "llavors nues". Durant segles es cregué extingit, però ara se sap que creix a la natura com a mínim a dues petites zones a Zhejiang, província a l'est de la Xina, a la reserva de Tian Mu Shan. Tanmateix, com que en aquesta àrea hi ha hagut activitat humana durant uns mil anys, l'estat dels ginkgos salvatges és del tot incert.� Regne: Plantae� Divisió: Ginkgophyta� Classe: Ginkgoopsida� Ordre: Ginkgoales� Família: Ginkgoaceae� Gènere: Ginkgo� Espècie: G. biloba

Estat de conservació

Bedoll� Els bedolls són les plantes del gènere Betula, de plantes amb flor dins la família de les betulàcies. És originari de l'hemisferi nord amb moltes espècies de zones fredes. Al sud de Grenlàndia i Islàndia és pràcticament l'únic arbre silvestre que fa bosc actualment. Es troba també a la taigà i a l'alta muntanya dels Països Catalans prop del límit altitudinal del bosc. L'espècie Betula celtiberica (bedoll celtibèric) és pròpia de la meseta castellana� Són arbres generalment de mida mitjana o arbusts. Les fulles són simples, i generalment tenen lòbuls i estan dentades. El fruit és una sàmara.� Regne: Plantae� Divisió: Magnoliophyta� Classe: Magnoliopsida� Ordre: Fagales� Família: Betulaceae� Gènere: Betula L.

Arç blanc� L'arç blanc[1] (Crataegus monogyna), cirerer de pastor[2], espinalb[3], cirerer de pastor[2], espinaler o garguller és un arbret o arbust de la família de les rosàcies molt comú en el clima mediterrani. L'arç blanc té una àmplia distribució, el trobem al centre d'Europa, regió mediterrània, costa atlàntica, oest asiàtic, sud d'Escandinàvia, Amèrica del Nord, nord d'Àfrica i Sibèria. La seva forma vital és pluriennal. Al Principat és comú a tot el territori, Països Catalans, País Valencià i Illes Balears. Concretament es troba als Pirineus, i contrades humides del NE, territori auso-segàrric, territori catalanídic, sicòric i llocs poc plujosos propers (Urgell, Segrià), al País Valencià, Mallorca i Menorca. En català, l'arç blanc es coneix també pels noms d'espinalb o espinal, espí blanc, o simplement espí, cirerer o cirerer de pastor, gargaller, ram de Sant Pere entre d'altres.� Regne: Plantes� Divisió: Magnoliophyta� Classe: Magnoliopsida� Ordre: Rosales� Família: Rosaceae� Subfamília: Maloideae� Gènere: Crataegus� Espècie: C. monogyna

Estat de conservació

Risc mínim

Ginebró� El ginebró (Juniperus communis ssp. nana,[1] o ssp. alpina[2]) és un arbust de la família de les cupressàcies, semblant al ginebre, però més petit. A diferència del ginebre comú (Juniperus communis L. ssp. communis) que pot arribar als 6 metres d'alçada, el ginebró és un arbust prostrat amb les branques quasi horizontals de manera que pren un aspecte rabassut. També les fulles són més amples i més curtes i solen estar disposades de 3 en 3 i tenen pel costat de sobre una ratlla blanca. Els fruits que neixen a les axil·les de les fulles són al madurar d'un color blau negrenc, i es fan servir com a espèciaMatollars i boscos de l'estatge subalpí. A Catalunya, a més dels Pirineus, el podem observar, més escàs, als cims del massís del Montseny.� Regne: Plantae� Divisió: Pinophyta� Classe: Pinopsida� Ordre: Pinales� Família: Cupressaceae� Gènere: Juniperus� Espècie: J. communis

Estat de conservació:Segur

XiprerXiprer� El Xiprer o xiprer mediterrani (Cupressus sempervirens) és un El Xiprer o xiprer mediterrani (Cupressus sempervirens) és un arbre originari de l'orient de la zona mediterrània des de Iran fins a arbre originari de l'orient de la zona mediterrània des de Iran fins a Líbia i actualment es fa en tota la zona mediterrània en llocs on les Líbia i actualment es fa en tota la zona mediterrània en llocs on les glaçades no superin els -10 ºC.glaçades no superin els -10 ºC.� La forma columnar característica de les plantacions fetes per La forma columnar característica de les plantacions fetes per humans és en realitat una mutació. Poden arribar a fer 35 m d'alt i humans és en realitat una mutació. Poden arribar a fer 35 m d'alt i tenir 100 anys d'edat. Les fulles són imbricades. La floració és tenir 100 anys d'edat. Les fulles són imbricades. La floració és monoica amb flors masculines i femenines en el mateix arbre monoica amb flors masculines i femenines en el mateix arbre l'emissió de pol·len és al febrer-març. Els fruits en forma de gàlbuls l'emissió de pol·len és al febrer-març. Els fruits en forma de gàlbuls més o menys arrodonits fan uns 40 mm.més o menys arrodonits fan uns 40 mm.� Els xiprers viuen en llocs que serien massa àrids per a determinats Els xiprers viuen en llocs que serien massa àrids per a determinats tipus de pins o per a les alzines. Ocupen zones que en llocs més tipus de pins o per a les alzines. Ocupen zones que en llocs més freds i igualment secs ocuparia la savina.freds i igualment secs ocuparia la savina.� Regne: Plantae� Divisió: Pinophyta� Classe: Pinopsida� Ordre: Pinales� Família: Cupressaceae� Gènere: Cupressus� Espècie: C. sempervirens

Càdec� El càdec (Juniperus oxycedrus) és un arbre d'aspecte arbustiu molt semblant al ginebró, que es diferencia d'aquest perquè a les fulles hi té dues línies blanques en lloc d'una.� Les fulles són dures i en forma d'agulla, punxants. Tenen uns 2,5 cm de llargada.� Els fruits són gàlbuls de 6 a 12 mm de diàmetre, de color rogenc quan són madurs.� Floreix a la primavera.� Es localitza en terrenys calcaris de la terra baixa, en alzinars o

màquies. El bosc formant per càdecs s'anomena cadequer.� Regne: Planta� Divisió: Pinophyta� Classe: Pinopsida� Ordre: Pinales� Família: Cupressaceae� Gènere: Juniperus� Espècie: J. oxycedrus

Estat de conservacióSegur

NoguerSón arbres caducifolis de fruits en drupa força apreciats. La paraula Juglans prové del llatí Jupiter glans, "gla de Júpiter".L'única espècie que es troba de forma natural a les nostres contrades és el noguer (Juglans regia). D'altres es troben del Japó fins al Canadà i a l'extrem meridional de l'Amèrica del Sud.

PruneraL'espècie Prunus domestica té el seu origen en el Caucas, Anatòlia i Pèrsia i es considera com l'espècie europea. També hi ha espècies conreades americanes i asiàtiques.Es tracta d'un arbre caducifoli que pot arribar als 10 metres d'alçària però normalment es queda en 5 o 6 metres. El tronc és d'escorça bruna i blavosa brillant llis o esquerdat. Fulles oblongues serrades, finament piloses. Flors blanques i solitàries amb molts estams i anteres bilobulades. Fruit en drupa de color groc, vermell o violaci i recobert d'una cera blanquinosa. La llavor resta dins del pinyol o endocarpi.

Ametller

L’ametller (Prunus dulcis o Amygdalus communis) és un arbre de fulla caducifòlia. Pertany a la família de les rosàcies, que és una de les mes evolucionades i nombrosa en espècies. És un arbre prou conegut a casa nostra, tot i que no està catalogat com una planta medicinal de forma legal, s'usa molt de forma quotidiana; encara que cal tenir cura a diferenciar-ne l'ametlla dolça de l'amarga (la qual és tòxica).

Mimosa La mimosa o mimosa comuna (Acacia dealbata) és una espècie de planta lleguminosa del gènere Acacia.

Es tracta d'un arbre de creixement ràpid que pot arribar als 12 metres d'alçada

Pomera

Classificació científicaSuperregne: EukaryotaRegne: PlantaeSubregne: TracheobiontaDivisió: MagnoliophytaClasse: MagnoliopsidaSubclasse: RosidaeOrdre: RosalesFamília: RosaceaeSubfamília: MaloideaeGènere: 'Malus'

Malus és és un gènere de plantes amb flor de la família de les rosàcies.

Perera La perera és un arbre de la família Rosaceae i del gènere Pyrus conreat pel seu fruit, la pera. El nom científic de la planta europea conreada és Pyrus communis. La perera nashi (asiàtica) rep el nom de Pyrus pyrifolia. El seu origen es troba en les regions temperades d'el Vell Món des de l'oest d'Europa i nord d'Àfrica a l'Àsia. Als Països Catalans apareixen com silvestres les espècies Pyrus communis (perera borda, salvifòlia) i Pyrus spinosa (perelloner)

CodonyerEl codonyer (Cydonia oblonga) és un arbre fruiter de la família Rosaceae i únic membre del gènere Cydonia, conreat pel seu fruit, el codony.És un arbre o arbust originari del Caucas, caducifoli d'1,5 a 6 m d'alçària, de fulles ovades, enteres, tomentoses al revers, de flors solitàries de color de rosa clar, quasi sense peduncle i fruits tomentosos, grossos i grocs, en pom de forma globosa o piriforme.És més rústec que les pereres i pomeres, la seva fusta resisteix molt bé el fred intens de l'hivern i com que floreix a finals d'abril, sol escapar de les glaçades tardanes. La maduració dels codonys és a la tardor i en aquell moment el fruit perd gran part del seus pèls o toment.Hi ha algunes varietats que permeten menjar el fruit cru però la majoria se sol preparar ensucrat com a codonyat.

LlorerEl llorer o llor (Laurus nobilis) és un arbre perennifoli diòic, únic representant europeu de la família de les lauràcies.

Classificació científicaRegne: PlantaeDivisió: MagnoliophytaClasse: MagnoliopsidaOrdre: LauralesFamília: LauraceaeGènere: LaurusEspècie: L. nobilis

Cirerer El cirerer o cirer (Prunus avium) és un arbre fruiter, conreat pel seu fruit, la cirera.És un arbre de la família de les rosàcies, caducifoli, normalment poc alt, amb escorça d'un gris rogenc lluent que es desprèn en bandes primes transversals, fulles ovato-oblongues amb una o dues glàndules vermelles al capdamunt del pecíol, serrades, flors blanques, agrupades i fruits en drupa, les cireres. L'anomenat cirerer bord (Prunus avium subsp. sylvestris), de fruits força amargants, és troba a Catalunya en boscos de la muntanya mitjana.

Magnolia

Magnolia és un gran gènere de plantes amb flors. Compta amb unes 210 espècies. Magnolia grandiflora és la magnòlia per excelència [1] dins la subclasse Magnolioideae de la família Magnoliaceae.

La distribució natural d'aquest gènere té una distribució disjunta, amb un centre principal a l'est i sud-est d'Àsia i un centre secundari aa l'est de Nordamèrica, les Antilles occidentals i algunes especies a Amèrica del Sud.

Pollancre Pollancre (Populus) és un gènere de plantes amb flor.Totes les espècies del gènere són arbres que inclouen diverses espècies relacionades com els àlbers i els pollancres tropicals (Turanga).Els pollancres són arbres caducifolis que canvien el color de les fulles abans que caiguin a la tardor. La majoria, especialment el pollancre trèmol, tenen fulles amb llargs peciols que fan que es moguin fàcilment amb el vent.Són arbres de molt ràpid creixement, sobretot els híbrids, (en quinze anys ja es poden tallar) quan tenen suficient aigua disponible, per això es planten en llocs al costat de corrents d'aigua o amb la capa freàtica alta com és el cas de les pollancredes de la riba del riu Tordera.

Pi pinyerEl pi pinyer, pi pinyoner, pi para-sol, pi bo o pi ver[1] (Pinus pinea) és una espècie de pi dins la família Pinaceae caracteritzat per tenir la llavor comestible: el pinyó, ja que si bé els pinyons d'altres espècies europees de pi també es poden menjar, són molt més petits (hi ha espècies americanes amb pinyons grans que s'exploten comercialment).

És originari de la regió mediterrània.

Sequoia

Sequoia és un gènere inclòs a la família de les Cupressàcies del que Sequoia semprevirens n'és l'única espècie supervivent.

Amb el nom de sequoia també es coneixen popularment altres arbres de la subfamília sequoioideae, com les del gènere Sequoiadendron i Metasequoia.

Avellaner L'avellaner (Corylus avellana) és un arbre silvestre o conreat pels seus fruits secs, les avellanes. Pertany a la família de les Betulaceae. Hi ha unes deu espècies dintre del gènere Corylus. Tots ells són arbres caducifolis que viuen a l'hemisferi nord en climes temperats. L'avellaner té fulles arrodonides simples i serrades. Les flors són de pol·linització anemòfila en aments, els masculins comencen a desenvolupar-se a finals de l'estiu i segueixen creixent fins l'hivern següent. Les flors femenines són més tardanes i poc visibles i només els petits estils vermells destaquen

CastanyerSón arbres caducifolis que es troben a les zonestemperades del món. La majoria de castanyers son arbres grans, de 20 a 40 metres d'alçada, però algunes especies son de la mida d'un arbust.Les fulles dels castanyers son simples, de forma ovalada o de punta de llança i d'una longitud que va des dels 10 fins als 30 centímetres i una amplada de 4 a 10. La flor apareix a la meitat de l'estiu. El fruit, la les castanya es una càpsula espinosa en cúpula que fa entre 5 i 11 centímetres de diàmetre i conté de 2 a 7 castanyes. Les castanyes són fruits comestibles, força apreciats a la gastronomia d'alguns països, tot i que de vegades es consideren "menjar de pobre". També es valora molt la fusta dels arbres.L'única espècie que es troba de forma natural a les nostrescontrades és el castanyermediterrani, castanyer europeu o arbre de la castanya (Castanea sativa), que és també l'unica espècie originaria d'Europa. D'altres es troben de la Xina, Sibèria i a l'Amèrica del Nord fins als Andes.[