HERRERO, Maria (2004).Territori i habitatge

7/31/2019 HERRERO, Maria (2004).Territori i habitatge

1/6

34

ANUARI TERRITORIAL 2003

Territori i habitatge*

LHABITATGE [66] va assolir el 2003 un protagonisme creixent al debat pblic, als mitjans de comunicacii a lagenda poltica, en un moment en qu la construcci, el preu i la demanda dhabitatges continuavacreixent alhora que augmentava la transformaci del territori i el nombre de persones que amb seriosesdificultats per a accedir a un habitatge. Es feia evident el paper de lhabitatge com a pea clau del debatterritorial que vincula ls del sl i la sostenibilitat amb la cohesi social i lequitat territorial.

Aquest text vol fer un breu retrat de les tendncies i els trets ms significatius del sector de lhabi-tatge i del debat que sobre aquest tema sha desenvolupat el 2003 a Catalunya, fent especial atencialhora en la dimensi territorial1.

Tradicionalment els estudis sobre habitatge han posat laccent en el vessant quantificable dels aspec-tes econmics i socials de la qesti, en detriment, de vegades, daltres aspectes com els culturals oels territorials. Hi ha multitud de dades sobre habitatge: levoluci dels preus, els volums de prsteci lesfor econmic de les persones, el rgim de tinena, el pes de l'habitatge com a sector econmic,els recursos pblics invertits o lestat de conservaci del parc edificat. Tanmateix, lhabitatge tambs un element territorial i ambiental concret, com a fet fsic fora perdurable, que dna forma al te-rritori, a lespai de la convivncia collectiva. Lhabitatge s un element fonamental en la transforma-ci del territori i en la vida de les persones; en facilita o dificulta el desplegament de les capacitatsdel territori i els seus habitants durant generacions.

La paradoxa

L'any 2003 es va fer ostensible la paradoxa que ha caracteritzat el sector de lhabitatge durant els da-rrers anys: el fet de ser un sector econmic extremament vigors que, tot i aix, ha excls un nom-bre creixent de ciutadans i ciutadanes de la possibilitat daccedir-hi o, en el millor dels casos, ha com-proms la seva capacitat adquisitiva amb prstecs durant un llarg perode de les seves vides.

Els trets ms significatius del sector de lhabitatge a Catalunya han estat un fort ritme de construc-ci i transformaci territorial (capdavanter a la Uni Europea), un creixement del pes de la cons-trucci residencial com a sector econmic, un vertigins encariment del preu, un increment del deu-te de les famlies, lhegemonia de la propietat com a rgim de tinena, i un augment del sector de lapoblaci que cada vegada ms t dificultats per a accedir-hi, mentre es mantenia una elevada de-manda dhabitatges.

Maria Herrero

* La primera part daquest text t lorigen en un article escrit amb en Toni Prez. A ell i a lex Tarroja lautora agraeix les seves aportacions i

la seva pacincia.1 Les dades sn les disponibles a desembre del 2003.


2/6

35

ANUAR I TERRITOR IAL 2003 Reflexions sobre els fets ms destacats de lany

El parc dhabitatges catal continuava creixent vigorosament el 2003. Si el 1996 es construen 7,8 ha-bitatges nous per cada mil habitants, el 2003 aquesta xifra quasi shavia doblat i sen construen 14,8.

El parc dhabitatges del 20012 el formaven 3.389.076 unitats, que significaven un increment del 21%

respecte del 1991.

La construcci que no sha caracteritzat fins ara per ser especialment innovadora ni per fer una

aportaci substancial en valor afegit fou el sector productiu que va experimentar un creixement ms

important en la quota de participaci al PIB dels darrers anys. Sestablia aix una tendncia a una cer-

ta especialitzaci productiva que comportava un fort impacte territorial. Entre el primer trimestre del

1996 i el tercer del 2003 la taxa mitjana de creixement del PIB va ser aproximadament d'un 3% i la

del sector de la construcci va ser d'un 4,3%; lany 1995 el sector de la construcci representava el

6,3% del PIB catal i el 2001, el 7,24% (el 8,5% a Espanya, mentre que a pasos com Alemanya,

Frana, Itlia, Holanda o els Estats Units representava aproximadament el 5%). Lhabitatge fou un

dels principals elements daquest dinamisme constructiu: el subsector de ledificaci, que es corres-

pon majoritriament amb l'habitatge, ha estat des del 1997 el ms important i ha contribut al 85%

de lactivitat en detriment de lobra civil. Les dades de locupaci per sectors corroboraven l'incre-

ment del pes de la construcci en el model de creixement econmic: el darrer trimestre del 2003 l'o-

cupaci del sector de la construcci a Catalunya havia augmentat el 8,9% respecte a lany anterior i

ocupava 305.600 persones.

Els preus dels habitatges creixien per damunt dels salaris i hi dificultaven laccs a uns sectors cada

vegada ms amplis de la poblaci. Entre el 1997 i el 2002 el preu de lhabitatge havia augmentat un

88,5% a Catalunya i shavia duplicat a la ciutat de Barcelona. Entre els anys 1987-2003 els preus ha-

vien crescut el 472%. Lany 2003 el preu del metre quadrat construt dels habitatges de nova cons-

trucci al conjunt dels municipis de Catalunya, sense comptar Barcelona, havia assolit els 1.884/m2,

xifra que representava un increment de preu del 13% respecte a lany anterior, lleugerament inferior

a lincrement del 2002. A Barcelona ciutat, el preu de lhabitatge durant el 2003 havia crescut una

mitjana del 18,6% i havia assolit els 3.476/m2.

Creixia tamb lesfor financer i lestimaci de la proporci de renda necessria per a accedir a un ha-

bitatge. A la fi del 2003, Catalunya era la comunitat autnoma amb un major volum de finques ur-

banes hipotecades i la que tenia el volum ms elevat de capital en prstec3. Lany 1997 una famlia ti-

pus que accedia a un habitatge de compra a la ciutat de Barcelona hi destinava un 45,43% de la seva

renda. Si ho feia a la resta de la conurbaci lesfor era del 33,33% i si residia a altres llocs de

Catalunya sestimava que lesfor equivalia a un 23,96% de la renda. Lany 2003 aquestes xifres ha-

vien crescut fins un 62,74% de la renda familiar disponible per a accedir a un habitatge a la ciutat de

Barcelona, a un 45,12% a la resta de la conurbaci i a un 30,27% a la resta de Catalunya. Aquestes

sn xifres alarmants perqu, segons els experts, el llindar mxim de lesfor s'ha de situar al voltant

del 30% de la renda familiar.

A Catalunya, com a la resta dEspanya, domina la propietat com a rgim de tinena: les dades del

Cens dHabitatges del 2001 situen la proporci dhabitatges de propietat al voltant del 80% i noms

el 17% correspondria al rgim de lloguer. La feblesa del mercat del lloguer s un dels trets caracte-

rstics que tamb sha accentuat els darrers anys.

Diversos estudis publicats lany 2003 van posar de manifest que els joves, la gent gran i els collec-

tius de rendes baixes, incloent-hi la poblaci immigrada, eren els segments de poblaci ms seriosa-

2 Cens dhabitatges 2001.3 Estadstica hipotecria de lINE 2003.


3/6

36

ANUARI TERRITORIAL 2003Reflexions sobre els fets ms destacats de lany

ment afectats per les dificultats daccs a lhabitatge. Un 77% del catalans d'entre 20 i 34 anys vivien

a casa dels seus pares, i la proporci de joves d'entre 30 i 34 anys que vivien a casa els pares havia

passat del 15% lany 2000, al 25% el 2003. Les sollicituds dhabitatges compartits als serveis muni-

cipals de Barcelona shan doblat en dos anys. Molts autors remarquen limportant paper que les es-

tructures familiars han desenvolupat fins ara en laccs a lhabitatge dels joves, cedint recursos en for-

ma dherncies i lloguers a baix preu. Critas calculava que l11,6% de les famlies catalanes estaven

allotjades en condicions deficients, rellogades o amenaades de desnonament. Va continuar creixent

el nombre de desnonaments, les denncies de mobbing immobiliari i diversos collectius professio-

nals -lEquip EARHA "Infrahabitatge a Catalunya" i BARRACABARCELONA, per exemple- constata-

ven la reaparici de noves formes dinfrahabitatge i barraquisme, ms invisibles, com ara el relloguer

i laparici de condicions abusives.

Durant el 2003 tamb va continuar creixent la demanda dhabitatges. Aquests darrers anys havien

arribat a ledat adulta les generacions ms grans en valors absoluts, creixia la poblaci que shavia

mantingut estable els darrers vint anys, les formes de convivncia es diversificaven i shavien redut

les dimensions mitjanes de les llars4. El creixement de la demanda dhabitatges tamb es refor per

la davallada dels tipus dinters hipotecaris, lampliaci dels terminis de cobertura, lincrement de la

poblaci ocupada, les bonificacions fiscals i la major disposici a lendeutament de les famlies.

Lelevada rendibilitat de lhabitatge va contribuir tamb al creixement de la demanda, en esdevenir

un actiu dinversi refugi, especialment entre lany 2000 i el 2003, quan la crisi borsria i larribada

de leuro van intensificar la decisi dinvertir en forma dactius immobiliaris 5.

Les dades i les xifres sobre lhabitatge no sacabarien aqu. Podrem, per exemple, explorar tamb les

poltiques dhabitatge mentre el 1996 els habitatges protegits representaven el 15,1% del total dels

habitatges construts a Catalunya, lany 2003 aquesta quota havia caigut al 6,2%, el sistema cultu-

ral de valors que la societat projecta a travs de lhabitatge o levoluci de les tipologies o de les su-

perfcies dels habitatges, ara que cada vegada ms les persones hi realitzen ms activitats i que tor-

nen amb fora les propostes per a reduir-ne la superfcie mnima, si ms no a lmbit metropolit.

Habitatge i transformaci del territori

Des de la perspectiva territorial, per, cal insistir en limpacte material de lhabitatge. Lhabitatge com

a fet fsic, que es materialitza al territori, s una de les principals transposicions de la societat al te-

rritori podrem dir que s una empremta, una imatge de la nostra cultura i els nostres valors abo-

cada al territori i s un dels principals elements de transformaci territorial i ambiental de les re-

es urbanes.

Segons un treball publicat aquest ltim any a la revista Nature,6 laugment del nombre dhabitatges, que

s'esdev avui fins i tot en les poblacions estables o en declivi, s la principal causa de prdua de biodi-

versitat i de degradaci ambiental. Laugment del nombre dhabitatges amb menys membres ocasiona

ms problemes ambientals que el creixement de la poblaci, i el nombre dhabitatges seria un molt bon

4 El nombre de membres que vivia a cada llar havia passat de 3,13 membres el 1991 a 2,72 membres el 2001 amb un fort augment de les llars

unipersonals.5 La rendibilitat de les inversions en habitatge ha superat la de les accions borsries en gaireb 20 punts els darrers deu anys i ha contribut a

reforar la idea, pendent de comprovar els propers anys, que el sector immobiliari no est afectat per les crisis. Tanmateix, a linici de la d-

cada dels noranta el preu de lhabitatge va experimentar una lleugera davallada en un context de crisi econmica generalitzada que no es va

superar fins lany 1996, moment en qu sinicia lactual cicle de creixement de preu i demanda.6 Liu, J.; Dally, G. C.; Ehrlich, P. R. i Luck, G.W. : "Effects of household dynamics on resource consumption and biodiversity", Nature, 2003.

[En lnia]http://www.nature.com/cgitaf/DynaPage.taf?file=/nature/journal/v421/n6922/abs/nature01359_fs.html&dynoptions=doi1077641007


4/6

37

ANUAR I TERRITOR IAL 2003 Reflexions sobre els fets ms destacats de lany

indicador del consum dels recursos. I tanmateix, lhabitatge s una necessitat bsica i els habitatges de

qualitat es distingirien per la facultat d'aportar noves qualitats i dimensions al territori.

Lhabitatge s avui un dels principals factors de transformaci del territori: els estudis mostren que 3/4

parts del sl urbanitzat a lmbit metropolit7 s residencial. Al llarg dels darrers cinquanta anys, a

Catalunya la poblaci sha doblat per el sl ocupat sha multiplicat entre quatre i cinc vegades. Aquesta

tendncia sintensific al final de la dcada dels vuitanta i a linici de la dels noranta quan es produ una

important inflexi: el procs docupaci i transformaci de sl continu creixent mentre que la poblaci

sestabilitzava. Tot i que les dades no sn molt precises i estan en contnua discussi, la superfcie urba-

nitzada a Catalunya entre l'any 1987 i el 2001 hauria passat del 2,6% del territori fins al 6,5%.

El fort ritme de producci residencial dels darrers anys sha tradut en un important procs de trans-

formaci i artificialitzaci. El professor Joan Nogu, en presentar a Figueres8 un esquema de les prin-

cipals transformacions territorials a Catalunya, va destacar la proliferaci de la urbanitzaci residen-

cial caracteritzada per la baixa densitat, la dispersi i unes importants dosis dhomogenetzaci i

estandarditzaci.

Prcticament una de cada tres famlies de Barcelona disposa duna segona residncia, en la majoria

dels casos de propietat. El 42% del parc de segones residncies es concentra en rees litorals, on ms

del 50% dels 670 km de costa est urbanitzat. Tot i que les segones residncies s un fenomen lligat

al creixement econmic de les dcades dels seixanta i dels setanta, els darrers anys tamb ha conti-

nuat creixent, mentre que, alhora, una part cada vegada ms significativa de les residncies secun-

dries de lmbit metropolit sestan transformant en primera residncia, fet que incrementa la de-

manda de serveis i equipaments municipals, amb nous costos econmics, socials i ambientals que

fra bo fer ms visibles.

Tot esperant dades ms actualitzades, cal reiterar les dades elementals de la transposici de lhabi-

tatge al territori de lmbit metropolit. Lmbit metropolit concentra aproximadament el 70% dels

habitatges principals de Catalunya i tamb el 70% de la poblaci. El 1992 el sl urb ocupava el 15%

del territori, unes 49.000 ha de les quals el 78% eren destinades a ocupaci residencial i el 55% del

sl residencial a habitatges allats on noms vivia el 18% de la poblaci, aproximadament 9.

Aproximadament, el 20% dels habitatges que shan construt a Catalunya entre el 1987 i el 2001 per-

tanyen a les tipologies dadossat o allat10, i aquesta proporci a lmbit metropolit se situa en un

16%, amb petites variacions anuals11. Estudis recents sobre el sl residencial de baixa densitat de la

regi metropolitana de Barcelona apunten que hi hauria unes 14.000 ha ocupades el 2003 per habi-

tatges en baixa densitat, per el planejament actual permetria ocupar-ne fins a 26.000 12.

Territori i habitatge: noves qestions

El 2003 ser lany dinflexi en les poltiques dhabitatge? Les dinmiques i les tendncies dels anys

anteriors es van mantenir decididament, per b que va esclatar el debat, es van divulgar insistent-

7 PTMB 1992.8 TROBADA DENTITATS I PLATAFORMES EN DEFENSA DEL TERRITORI [119], Figueres, octubre 2003.9 El 15% del sl transformat en urb s una proporci elevada en el context metropolit, on noms el 33% del sl t un pendent inferior al

10%, s a dir, s ptim per a urbanitzar.10 Francesc Muoz, Urbanalitzaci (pendent de publicaci).11 Sempre a lespera de dades ms precises, cal dir que de la tipologia dhabitatges construts no podem inferir les densitat finals, s a dir, la

proporci durbanitzaci en baixa densitat.

12 Dr. Antonio Font, "Transformacions territorials recents a la regi metropolitana de Barcelona" i Joan Barba i Montserrat Mercad, "Els crei-xements residencials en baixa densitat. Les urbanitzacions a la provncia de Barcelona", (pendents de publicaci).


5/6

38

ANUARI TERRITORIAL 2003Reflexions sobre els fets ms destacats de lany

ment alternatives en matria destratgies i van comenar a sortir a la llum propostes de poltiquesdhabitatge diferents. Es va debatre la possible bombolla immobiliria, la poltica fiscal, es va posarde manifest la manca de parc dhabitatges de lloguer, la creixent exclusi de laccs a l habitatge dam-plis sectors socials, i els efectes del creixement residencial en la transformaci territorial.

La primera meitat del 2004 sha caracteritzat per una eclosi de propostes en matria dhabitatge men-tre continuen creixent els preus. Es valoren els possibles canvis en la fiscalitat estatal per a afavorir ellloguer almenys tant com la compra i se succeeixen les iniciatives i els projectes. El Departament deMedi Ambient i Habitatge ha publicat un document anomenat Lnies poltiques dactuaci pel dret a lha-bitatge amb lobjectiu dafavorir la producci de 42.000 habitatges nous fins al 2007, la meitat dels qualshan de ser de lloguer protegit, i de fer aflorar alhora, per mitj de la rehabilitaci i de la incentivaci delspropietaris, 40.000 habitatges desocupats a travs de borses de lloguer i de convenis amb la XarxaCatalana de Mediaci. Sincorpora tamb la necessitat de no desqualificar els habitatges protegits durantla vida til i el dret a tempteig i retracta. Els joves, la gent gran i les persones de rendes baixes sn elscollectius datenci prioritria. El document inclou ajuts a la formaci de patrimonis pblics de sl mu-nicipal i ajuts generals per a la compra i el lloguer, incorporant-hi la nova figura dhabitatge a preu as-sequible, a ms dun seguit de mesures contra el mobbing immobiliari.

Per a ampliar les propostes, recentment la Fundaci Jaume Bofill ha publicat una monografia sobreles cooperatives dhabitatges en cessi ds, un model a mig cam entre el lloguer i la propietat. s elsistema escandinau anomenat ANDEL13, que permetria crear un ampli parc dhabitatges de lloguerdret ds a llarg termini que, tot i comptar amb el suport de lAdministraci, amb el pas del temps,no suposaria una crrega pel sector pblic.

s interessant constatar que mentre aquests darrers anys han sorgit importants moviments socials deprotesta i sovint de proposta al voltant de conflictes ambientals, dinfraestuctures o de recursos te-rritorials, no hi ha hagut una mobilitzaci social de base mplia ms enll dels collectius antiespe-culaci i dOKUPACI [67] que qestioni lencariment del preu de lhabitatge. Lhabitatge de propie-tat est profundament arrelat a la cultura (?) territorial com tamb ho est lassociaci entreconstrucci i urbanitzaci aparentment sense fi, i creixement econmic.

Hi ha aspectes del debat de lhabitatge i de les poltiques dhabitatge que romanen dins dels cerclesdels especialistes. Els experts discuteixen una poltica dhabitatge basada en instruments fiscals queafavoreix la propietat, o com els recursos pblics invertits en habitatge protegit passen rpidamental mercat privat, amb lactual legislaci. Fra interessant que aquests i daltres aspectes del debat deles poltiques dhabitatge protagonitzessin el debat pblic dels propers anys.

El debat, en matria dhabitatge, hauria dincorporar tamb la ciutat de baixa densitat: a quant pu-gen i qui n'assumeix els costos ambientals i els costos de serveis i equipaments. De la mateixa ma-nera caldria incloure en lanlisi la paradoxa dunes rees urbanes, formades majoritriament per ha-bitatges ocupats en rgim de propietat, que continuen traslladant les responsabilitats de rehabilitacii millora urbana a lAdministraci.

El continuat creixement del parc residencial tamb necessita una anlisi que no perdi de vista que,avui, a Europa, algunes ciutats tenen barris residencials i/o turstics que han quedat obsolets i es bui-den rpidament. Els costos de manteniment dels barris buits sn tan alts que les administracions lo-cals han de demanar ajuts per a enderrocar-los i evitar que continun baixant els preus dels barrisvens i que aquests tamb quedin deserts.

13 TURMO, Ral:Andel: el model escandinau daccs a lhabitatge, col. Finestra oberta, Fundaci Jaume Bofill 2004.


6/6

ANUAR I TERRITOR IAL 2003

Alguns experts es pregunten quines conseqncies tindria el fet que el sector immobiliari residencialtingus una rendibilitat anual ms moderada, de noms el 5% per exemple; com afectaria al mercatde lhabitatge, al ritme de transformaci territorial i als altres sectors econmics implicats. Lhabitatgeha de ser per sempre una de les principals frmules destalvi? El dret a lhabitatge significa dret a unhabitatge que generi suficients plusvlues per a garantir la jubilaci? Sembla que tenim dificultats aimaginar un procs durbanitzaci i un sector de la construcci residencial que en comptes de con-sumir nou sl es basi en la reutilitzaci del ja ha estat transformat.

Tamb s necessari estudiar la diversitat de tipologies dhabitatge necessries per a fer ciutat. s re-marcable que avui es proposi reduir la superfcie mnima dels habitatges en lrea metropolitana toti que des de laprovaci del Pla general metropolit el 1976, la superfcie mitjana noms ha crescut10m2, passant de 65m2 a 75m2. Sembla si ms no qestionable que els ciutadans necessitin/demaninpisos ms petits quan cada vegada hi realitzen ms activitats-, i la reducci de la superfcie tampoccontribueix a labaratiment o laccessibilitat, doncs sn els habitatges de menor superfcie els que te-nen un major preu per m2, els ms cars proporcionalment. Potser, per a fer ciutat, i tamb per a con-tenir la dispersi, caldria pensar en la necessitat dincorporar a la ciutat compacta una ms mpliadiversitat de tipologies dhabitatges, menys esquifits, comunicats amb espais verds, amb terrasses, ibuits que permetessin acollir les necessitats duns ciutadans amb unes situacions personals, laboralsi familiars cada dia ms diverses.

Lhabitatge ha estat durant els darrers anys un dels principals agents de transformaci i ocupaci (de-predaci?) del territori i t una llarga inrcia/permanncia territorial. Cal incorporar definitivamenta lanlisi, les poltiques i el projecte de lhabitatge la seva dimensi territorial i ambiental, tant elscostos (socials, econmics i ambientals) com la coherncia entre la ciutat fsica i els valors de soste-nibilitat i cohesi de la ciutat, la comunitat, que construm.

Juliol de 2004

39

Documents

HERRERO, Maria (2004).Territori i habitatge