1. Acrosport Nom: Asier Garcia CordobesCurs: 1er ESO BAssignatura: Educaci Fisica.

2. Histria AcrosportLa paraula acrbata prov del Grec Akrobatos que significa caminar sobre la punta dels peus, per popularment podem definir la paraula acrosport com l'esport en el qual un acrbata realitza exercicis gimnstics i habilitats com salts, equilibris, etc. La Real Acadmia Espanyola defineix a l'acrbata com "aquella persona que dna salts, fa habilitats sobre un trapezi, la corda fluixa o executa qualssevol altres exercicis gimnstics en els espectacles pblics".Encara que s difcil determinar amb exactitut quan i com va sorgir aquest tipus d'exercici, es pot afirmar que les acrobcies han format part dels homes des dels seus ms antics inicis. Si realitzemunestudi comparatiudels testimoniatges arqueolgics, diferents cultures i textos deixats pels historiadors, filsofs i poetes, podem situar el sorgiment i desenvolupament d'aquest tipus d'exercicis acrobtics fa ms de 4,000 anys. De manera que descobrim la realitzaci d'exercicis acrobtics en l'antic Egipte ocupant aquests un lloc molt especial en festes i cerimnies.Excavacions arqueolgiques a Grcia afirmen que els antics grecs coneixien els exercicis acrobtics, i van ser molt populars entre ells els jocs amb toros, sobre qui feien diferents salts acrobtics realitzant girs, tombarelles, equilibris, etc.Durant els segles IV al XIII a Europa creix considerablement l'inters per l'activitat de circ, on els acrbates propagaven el seu mestratge pels carrers dels pobles i ciutats o en les diferents fires realitzades en la urbs. Ja en el renaixement sorgeix a Vencia el concurs cridat "concurs d'Arquitectura Viva", que consistia en l'elaboraci de pirmides acrobtiques on el premi l'hi duia aquella arquitectura que arribs a major altura pel que fa al sl. s tamb en aquest perode quan apareix l'inters entre els pedagogs de l'poca cap a l'Educaci Fsica com mitj de desenvolupament i educaci de la generaci creixent. En relaci a aix apareixen els primers llibres orientats especialment als exercicis acrobtics. 3. No ser fins al segle XVIII quan aquesta activitat, que fins a llavors era producte de les qualitats fsiques de les persones que les realitzaven, es desenvolupi plenament en el circ, i amb ella els exercicis en el llit elstic, trampol, equilibris En aquest tipus d'exercicis de circ de acrobcia podem diferenciar dues funcions o habilitats diferents: PORTOR o la persona que subjecta. AGIL o VOLTEADOR: la persona que realitza elements d'equilibri i flexibilitat o salts acrobtics en fase aria mitjanant llanaments dels portors.Al sorgiment dels sistemes gimnstics nacionals tals com: Suec, Francs i Alemany, en els segles XVIII - XIX l'acrobcia presa tres adreces. Modus vivendi (guanyar-se la vida) nens del carrer. Com mitj d'Educaci Fsica i Esportiva. En el segle XX la acrobcia es desenvolupa rpidament, agregant-se-hi com activitat competitiva excellent els exercicis en el trampol. 4. Definicions i difernciesL'acrosport s un esport acrobtic-coreogrfic on s'integra tres elements fonamentals: Formaci de figures o pirmides corporals. Acrobacias i elements de fora, flexibilitat i equilibris com transicions d'una figura a unes altres. Elements de dansa, salts i cabrioles gimnstiques com component coreogrfic, que li atorga a aquest esport el grau d'artstic. La acrobcia s cadascun dels exercicis gimnstics o d'habilitat que realitza un acrbata: equilibris, salts, girs, etc. Les acrobcies sn una part important del acrosport. Es poden entendre les acrobcies fora del acrosport per no el acrosport sense acrobacias. Diferents tipus de acrobcies Acrobacias individuals: Amb objectes (pilotes,malabars,antipodisme,aparells, materials gimnstics...). Sense objectes. Mitj aqutic. Mitj aeri. Mitj terrestre. Caracterstiques de les acrobcies en Educaci Primria CreativitatLes acrobcies permeten un gran nombre de possibilitats a realitzar pels nens que donen lloc a la imaginaci. Cooperaci bviament, en tota acrobcia es necessita d'una ajuda per a realitzar-la. Aix mateix s el que permet la cooperaci entre companys facilitant la incorporaci d'un gran nombre de valors. Autosuperacin: Una vegada en el mn de les acrobcies, s tal la motivaci que desperta aquesta activitat, que els alumnes desitgen aprendre ms i ms provocant la prpia superaci.Autoestima L'autoestima s'afavoreixamb unanombrosa quantitat d'activitats que fan que qui les realitza se sent important i necessitat en el grup. Per a aix el mestre/a ha d'utilitzar reforos positius i part de la seva psicologia. Expressivitat: Tota acci en la qual l'element ms important sigui el cos i els seus moviments utilitza de l'expressivitat, un 5. component al que no se li dna summa importncia i s fonamental per al desenvolupament ple de l'alumne.Motricidad El moviment i la motricidat van associats ja que tot moviment va acompanyat de la part motriu. I en les acrobacias es manifesta aix molt clarament doncs a l'hora de realitzar-les s'utilitza tant la fora com l'agilitat, velocitat i fins i tot la resistncia.Sociabilitat En les activitats on es necessita del company perqu es puguin realitzar sempre va a existir la sociabilitat i la interacci entre companys. Criteris de la seguretat en l'escola. La informaci preventivaEs refereix a les dades relacionades amb aspectes tan variats com els segents: La presentaci dels participants. Amb roba cmoda, no lliscant per a evitar caigudes, sense rellotges, collarets, polseres, etc. que puguin produir enganxis. L's de l'espai: els grups suficientment separats amb la finalitat d'evitar invasions o xocs. La necessitat de les ajudes: els no iniciats no sn conscients d'on cal oferir una ajuda ni de com fer-lo. Aspectes tcnics com agarris, collocaci i lmit de crregues, que, encara que tamb tenen a veure amb la qualitat de l'execuci, eviten en molts casos danys per sobrecrrega, dolentes trepitjades, ensorrades, cops, etc. La informaci tcnica abasta els aspectes motors i posturales que possibiliten, a ms d'una prctica sense riscos, la progressi quant al domini intercorporal. Referent a aix, vam considerar que cal planejar situacions d'exploraci on els propis participants descobreixin els principis biomecnics i les variacions de contacte que permeten realitzar la prctica amb menor esfor, amb major diversitat d'accions motrius i amb major grau de gaudi. La informaci organitzativa del grup es refereix, d'una banda, a la distribuci dels alumnes quant a nombre de components i a formes d'ocupaci espacial, i per un altre, a temps de prctica, assignaci de rols, etc. Es tracta 6. d'una informaci que, en principi, ha de ser molt detallada fins que el grup adquireixi un nivell suficient d'autonomia en el seu funcionament intern. La informaci, s molt important, per existeixen altres criteris a tenir en compte a l'hora de planejar la seguretat. Els ms importants que s'han de tenir en compte sn: La utilitzaci de materials de seguretat i suport (matalassets, arneses, entenimentades, cascos, etc.). Ajudes externes companys, professor. Mitj en el qual s'ocupen les acrobcies. Contar amb un espai condicionat