HISTORIA ANTIGA CATALUNY - boneslletres.cat · historia antiga de cataluwva egara. terrassa discu rsos lllorts a la "real academia de buenas letras de barcelona" en ii reaipnio publica

HISTORIA ANTIGA DE CATALUNY A EGARA. TERRASSA

DISCURSOS LTiIXxlT8 d LA

"REAL ACADEMIA DE BUENAS LETRAS DE BARCELONA" an la rcocpmo pnbliu de

D. JOSEPH SOLER Y PALET EL DIA 17 DE JUNY DE 1906

BARCELONA -

IMPREMPTA DE LA CASA PROVINCIAL DE CARITAT OdaREB DE HORTAIGGRE, BOM. 5

1906

HISTORIA A N T I G A DE CATALUWVA EGARA. TERRASSA

DISCU RSOS LLLorTS A LA

"REAL ACADEMIA DE BUENAS LETRAS DE BARCELONA" en Ii reaipnio publica da

D. JOSEPH SOLER Y PALET EL D ~ A 17 DE JUNY DE 1906

BARCELONA -

IMPREMPTA DE LA CASA PROVINCIAL DE CARITAT CARRER DE XONTdLBGnE, ROIL. 5

1906

C O N T R I B U C I ~

LA

HISTORIA ANTIGA DE CATALUNYA

EGARA. T E R R A S S A

Senyors:

El fet d' haver sigut cridat per la vostra benevolenca á fervos companyia á n' aquesta secular casa, hostatje de les lletres y de 1' historia patries, ha de considerarse com á un mer acte de encoratjament envers un senzill aficionat & les coses de 1' an- tigor de la nostra terra. Vosaltres voleu refer y esbombar la gloriosa historia del pahfs que 'ns vejé náxer; y com que fora impossible portar á terme aquexa gran empresa, nn sol esfors individual, accepteu de bon grat l a cooperació de tots els ay- mants de la matexa, fins dels que, com el qui vos parla, poca cosa de valer pot aportar á aytal obra redemptora. Grans mercbs, per la vostra confianqa, que no sé si podre evitar en resulti defraudada. Ab tot, permeteume que al rebre 1' inmeres- cut honor d'assenrem entre vosaltres, enamorats doctissims de la ciencia y patricis ben il-lustrei, no 'ni cregui honorat en ma persona. Aytal distinció de que soch objecte, la transmeto tota seniera al meu poble nadiu, & la Terrassa de mos amors, á la digna suceessora actualment de 1' inmortal Egara, puix que en son si es acullida avuy sa gran historia, descartant, com es de lley, la part que pugui tocar al qui vos parla. Y aixó no es mo- destia: es de justicia.

Sols bax aquest concepte; d' enlayrament de nia petita patria, puch y dech acceptar una distinció com aquesta, tan hon; rosa; y al posarla, com he dit, en mans d' aquella, estigueune segurs, companys distingidissims, de que S' en tindrá per molt regoneguda y honorada.

Altrament, lo que mes m' ha de confondre, al pendre posses- si6 de moii setial acadbmich, es. 1' haver de profanar un lloch

ocupat avaus p3r un literat insigne, per un eutés catedrátich, per un verdader erudit, cog realment fou tot 8x6, D. Joseph Ramón de Luanco, que inalhauradament va dexariios al ressar ,

en son Rectorat d' aquesta Universitat, y '1 qui ara fa poch aca- bem de perdre pera seinpre, ab gran sentiment de 1'Espanya literaria.

Mes, ja que la casualitat ha volgut que jo '1 soststituhís, cal péndresho com un altre de sos capritxos. Empr6, cal tambB no esser oblidadis ab els autecessors- que tant treballaren pera aplanarnos el camí & n' els:neófits; y '1 Sr. Luanco, qui ab tot y 110 haber uascut aqui, S' haviaafanyat, ab Bxit, á contribuhir al esplendor de lea nostres institucions antigues y modernes y de llurs grans homes que les fercn glorioses, y iiiolt especialment al lluhimeiit d' aquesta il-lustre Corporació, b6. merex que son modest sucessor recordi avuy en ella les obres literaries degudes á son singular ingeni.

Sols el catálech de les matexes, donara prou idea del treball cientifichy literari del que fou zelós IVumerari d' aquesta Real Academia, A la que sovint hi aporta les primicies de sa erudita cullita, com es veu ab la llista de sa producció literaria,'qne anoto (1). . .

s ~ i m o n Luli (Raimundo Lulio] conaiderado como alquimista*. Discurso de recepcibn en la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona. Bar- celona Imp. Jepus Roviralta, 1870.

Estudio de un tomo de los siglos XIV y xv. de la Biblioteca Nacional, que contiene entre otras obras la siguiente: Incipit lractatus contra alcaimislas, editas eo cornpositus per fratrem Bernardum Slrucci monachos et Qbbas mo. nasteri Sancti Benedicti didcessis Gerundensis etc. (colofon: 15 febrero 1404).

..Un libro mas para el catblogo de los escritores catalanes*. Barcelona. Imp. Jepus, 1880.

Memoria Leida en la Renl Academia de Buenas Letras de Barcelona, en la sesi6n del 9 de junio de 18%1. .Estudio de un volumen de In Biblioteca provincial Universitaria, publicado en el tomo I V de las memorias de dicha .Academia y conteniendo un Traclat de la purilieacid dels set metalls de va- rios y dlffe~ents Autors graves ab gran cuidado recullits per ... apolicori, fet en la ciutat de Barcelona lo any 1703. Su autor Frnncesch Borrell..

~Compeiidio de las lecturas de quimica general, explicadas en la Unl- versidad de Barcelonao. l.* edicibn. Imp. Jepus Barcelona, lti77; y 2.' edi. cibn. Imp. Ullastres, id. 1881.

.Otro libro catalan deseonocido~..Barcelonn. Imp. Jepus, 1886.

. . -- -( 7 )-

Y entro ja en materia, no sense desconfiar denles molt fe- bles forses, ab tant més motiu, en quant vaig á mostrarles dius d' una Corporació que si bé al constituhirse va atlomenarse, a b cert fonament, *Academia dels Desconfiats* (l), ab tot y figurarhi noms conegiits y prestigiosos, pogue ben bé desar aquella denoininació per la que encara avuy ostenta, quan al comencar la segona meytat delsigle xv~ri, el Dlarqubs de Llió, en Garma, en Caresrnar y altres académichs, li donaren una empentii, erudita, quins efectes sense interrupci6 han perdurat fitis arribar á les obres serioses y apreciades dels que avuy constituhesen aquesta Academia.

Y si malsrat el talent dels que en aquestos setials ens przce- diren y dels que en ells avuy S' assehuen, .uns y altres han

, anat entrant desconfiats en 1' esbrinrtment dels fets hist6richs y en les disquisicions literaries 11163 dificils; si tots els historió- grafs, especialnlent, han demnuat justificada indulgetlcia avans

~-

Estudio del libro anóniino EL Fdnix, atribuido errói~eameiite & Arnaldo de Vilanova.

Estiidio de las obras de alquimia, de Arriau de Vilanova. Entiidlo sobre el abuso de neologismos en el habla castellana. Fhtiidio d e IIII autor anóninio baicelon4s, que escribió algo tocante B l a

famosa piedra filosofal. Estudio sobre un titulado .Libro del candado^. Est,os cinco, estudios Fueron leldos 6 desarrollados ante la Real Academia

de Buenas Let rasde Barcelona, desde 1887. .La alquimia en Espnña Escritos iiikditos, noticias y apuntamientos que

pueden servir para la historia dc los adeptos espaüoless. Barcelona. Irnp. ' Giró, 1889.

~ B i o g r d i a del Dr. Manuel Sacna y Finillos, catedrktico de quimie3 or- g&uiea en la Universidad de JIadride. Uarcelona: Imp. Redo'ndo y X u - metra, 189.1.

, - #D. J u a n ~ g e l l y sus trabajos eientificos. :Resiimen biogrBfieon. Barce. lona. lmp. López Robert, 1897.

=Libro de la ordcn de Caballer ia~, de Rnimiindo ~ulio, ' t radncido enleu- giin castellana, con un discurso preliminar de 1). J. R. de L. , 101.

aD Fernando Villamil y Fern&ndez Cueton. 1902. aJovellanos. Postrimerias y recuerdos.. Trabajo leido en l a ~ e a i Aca.

demia de Uuenas Letras de Barcelona y destinado & una revista. #Real Academia de Buenas Letras de Barcelona. Manuscritos de dos

lecturas que en ella di6 D. J. R. de L. sobrc la Mineda en Cataluña y A r a gón, durante el periodo de los Condes Reyes,-y con documcntos pertinentes originales..

(1) Vegis I' exprossiva primera nota del discurs de iecepció d e D, An- toni Ellas d e Molins en aquesta IEeal Academia.

de Ilencarse k ia publicació de sos sempre incomplerts y, k voltes, kventurats estudis, b6 puch j?, quasi an6uim y simple his. toriayre local, repetir, avans de que 'S confihi oir de mi coses. noves y atractivoles, lesbelles y sinceres paraules que'l gran historiador Ambrós de Morales posá 'n el prólech de son tractat sobre La$ antigüedades de las Iylesias de España (l), al parlar de la manera ab,que volgu6 investigarles:

«Nadie espere para pnivai, lo que dixere, razones f irmesy d e ta,nta ficerz'a que hagan e~ztercr cerlidutnbre y a o e r i ~ u e ~ z del todo la verdad, oitlo que se.ha de lener en r n u ~ h o , quando pudiere traer buenas conjeeluras, con qite parezcu prouado lo que dixere. Por que en esta rna1eri;l n o se puede lleqar á m á s , demostrar algo, que. sea verosimil ?/ prounlile, pues ninguim de lus razones, que pueden en esto Lraerse, n o pulde m a s de h a z r alguna prouabilidad.

Tracto, senyors, de concretar lo que de la lamosa Egara, ciutat romana y cap de bisbat goth, han dit ab certs disparitat, els geógrafs'h historiadQrs antiehs: de fixar son e ~ n ~ l a s s ~ m e n t , y de la probable data de sa desaparició y subsegüent aparició de la m6s moderna ~e r ra s sa . En qoins puns'apareuerá, ab certa novetat, aquest modest trcbull, ja Iio anirh apreciant 1' erudició vostra. Si puch intcressar I'atenció d'aqilest intel-ligent concurs

. . en alguns indrets, jd'm donar6 per satisfet, ben.plenamei?t. Aqiiest estudi deu tenirse,.donchs, per una mera Corilribucid

G 1' hisloiia arili!]a rle C(11alunya: E:gara. l e rrussa . Si hagu6s de comensar ma tasca trassant un quadro geog-

nósich del terrer en que s'assentk Egara, llugtaria i ~ b dos grans inconvenients: 1% meva i n c ~ ~ p e t e n c i a , y 1' inoportunitat d' aportar k un estudi hiatorich queforsosament ha de resultar Ilarch, ' un treball que faria '1 prcsent discurs, ,interniinable. Passo per

. . alt aquest preliminar,' itrassant er, particular el curi6s k 1' obra Esludio del terreno plioc81zico de l'arrasn 9 de sus reluciones coft las foi~mnciones,conliguas, del Sr. Palet y Barba, per coiiden- carse en ella tot lo que d' aytal materia pot estudiarse en aque-

. . lla rodalia y molt especialmcnt en el profond barranch del Vall- . . paradis que separa'l pla de Sant Pere de Terrassa, ahont hi ha

les tres antigues iglesies ó la que fou urb d' Egarn, y la ciutat de Terras;a. Per dita Memoria sabém que en aquel1 terrer hi aparex el nivoll plio<:Bnich superior, segons 1' opinió autorisada

(1) La Cordnica general de España, tom 3.-, plana de dit tractat (1574).

de Mr. DepBret, professor de geologia de la Facultat de Cien- cies de Ly6; que dessota aquel1 plk de S. Pere y en dit torrent. S' hi Iiau trobat restes del Equt~s Sle~zonzs 6 robuslus y del U ~ S U S spelaius; al cnrrer RIitjA del Passeig de Terrassa, proper al antedit lloeh, quatre pesses denta,ries del l l i ppopo la i~~~i s n ~ n j o r ; & l a part oposada de la ciutat, ó siga d 1' heretat Aurell; varis restes d' Ijippariota gracile, del Cei'uus :VIatheroni y del Microinerix El~urensianu.<; y aprop de la masfa Bogunya, no lluny de la po - blaeió, dos metres de defensa del Elephas primigenius 6 mam- iuuth (1).

Tan~poch e'; necessari dilucidar, en aquest Iloch, il quina rassa pertenesqueren els primers pobladors de 1' encontrada en que hi cresquh la romana Egara. Res S' ha trobat per aquells indrets que perineti estudiar, per medi de la craneologia, '1 grau ericefillich del home del pahis, ab tot y haverhi molt vehina una montanya tan interessant coin la de Sant ~ f o r e n s del Munt, quiries moltes coxres y baumes, degudament explorades, oferirien tal volta grans sorpreses y nlgi:ines ensenyances, en. cara que no arribessen i~ demostrar e~identment si hem sigut arys 6 ihers, 6 fenicis 6 celtes, preocupaci6 constant dels que s"han cregut cridats it n' aquestes disqnisicions sempre aventu- rades; ni si forem els de pcr allA, laeetans, layelans, laletans, lae. tgns, leelaizs, lnilalts, lnielans, ltreetans 6 jaeet.tns, 6 si sigue- rem castillans, itans, álans'(2), iglans, ileles 6 jgleles, 6 siga cnsle- lloni, eastellaunos 6 cnslilnni; de quina denominació nn' han per- vingut tantes y tantes controversies y divagacions sobre '1 mot Cnlhnlaurlia 6 Calhnlotzia ó Golhaltiuniu, tema tractat per tots els historiador5 que S' han ocupat de la no'stra Catalunya, per lo qual tampoch tinch el propósit d'inrniscuhirmi. Per senyes. que's sostk per v¿~ris historiógrnfs quc taut cl mot enslillans com el de criihuliiunus, pr0j.B dels inolts castells quc S' axecaren als cims de les nostres montanyes: exactament la matcxit etimologia que S' aplica & Castilla 6 Castella. Encara com no 'ha sortit. al- gún fantasi¿s hisloriuyre interessat, qde S' hagi proposat lligar

. (1) En ma aMonografla dg la parroqiiia de S. Julia de Altura. capi- tol XVIII; cito raries pesses dentaries d'iin HLpparion proslylum, trobades al mas Cannls, d'aquella parroquia, situada dintre '1 terme de S. Pere dé Terrassit. Y ara. mateix, al obrirse un pou dnvant dela rectoria d' aytal ex- poble, han rtparegut alguns restes dc defcnses de mammuth, segons l'auto- risat parer del Dr. Cadevall.

(2) De i l , caslell; d' aqui Castel,lan8.

aquesta coincidencia pera ferne un argument en pro de la co- munitat d' origen de catalans y castellaris, y tapar la boca dels quesosos B iiidomablcs de per aci, ab la troballa de que la mes important comarca catalana, 6 siga '1 VdlBs, (rcgih dels casli- llans),es tant castellana per son origen, com les de Valladolid y Madrid, y que per lo tant .. tots som d' una matexa rasga.

A1 parlar dels castellans, diu en CortBs y López (l),. que en temps de Ptolemeu portava aquel1 nom una regih, quins termes y corografia descriu axis dit geágraf: sels mes oiientals son cls' ceretans; cls ai~setnns estan junt á aquestos, al seu sol post; 21 la posta dels ausetans, els c~ntellans, y al occident d'aquestos, cls lacetansn. Y afeges en CortBs, que son quatrc les ciutats que Ptolemeu atribuehes als cnstellans: Sabadell, Roca, (Sant Celoui) Esos2 y Beseda (Montbuy) d' ahont se coligex que '1s caktrllnizr estaven situats entre '1s rius Congost y Llobregat: axia resulta del innpa de Ptolcnlcu a l p t per en Flórez y alli mates '1s colocá Rui Bamba! Marca va portar els castellnns 5 Olot, Camprodón y SantJoan de les Abadesses, essent axis que eren, ab Ripoll, dels ceretans: Flórez I?o eiicertit al colocar els enstellans, desde Hos- talrich, pel dessobre del Tordera y Congost, fins it Terrassa, per ahont confrontaven ab els Incetans, que coineiisaven 5 11au. resa (t." 24, p1.' 33 de la Esp. Saq.): cls que Ptoleineu '11 diu caslellnni, son els igletes 6 iletes de Strabó y els i lans de Plicii escrits erradament itans, quin nom d' ilans els hi queda &e la

' veu hebrea ili, que significa altura, torre y castell, els quals S' edificaren en lo mes alt de les montnnges, caslelll~ni ttcmulis (Virg. 5, Ilib. 3, v. 475) y '1s anomenaven en hebieu ili, de! verb il i , pujar á l ' a l tura , per lo que1 Ggub Sant Isidor (Ilib. 15, El?ym.. c. 2) y son anotador ArOvalo: cnslrii~n anliqui dice6a)zt oppidu~n loco ~iltissimo possiluoz, quasi casan2 oltam, ú qcio cas- tez& dimintilivum.

', . L' opinió d' en Cortes de que l a regi6 en que hi estigub en- clavad% Egara, y en la que h i anh inclós e¡ Vallés, fou 1' ocu- pada pels eastillans, feki gran cami, ja que '1s historiadors nostres subsegücnts, comen Bofarull (A) (A) , '1 P. Fita (3), en Sanpere y

(1) Diccionario histórico de la Eapaña antigua, t 2. (2) Historia critica de Calaluria, t. ].e', pLn 163. (3) rAniiari de ia ASsociació d'excursions catalana,. 1881 plana 449,

nota d. -La Egosa de.Tolomeu se trobava en la regió dcls Castcllans. No est& ben prohat que Tarrassa 6 (?) Egarlt s'exclohis de la regió Jaccetana,

Bfiquel(l), 1' Aulestia (2) y 'n Font y Sagu6 !3), se la fereu seva, y fins aquest iiltim y mes modern historiador de la nostra tcrra, creu que aytal poble Caslal-ld corresponia it 1' agrupament de montanyes de Sant Llorens del Munt ab Tarrassa (4) per capital, & l a que equipara al pohiet de la Hellndia que doná '1 nom d e Hclens á la gent de la Grecia, manifestant que guanyant Ta . rrassa it la Hellndia en fets gloriosos, bB podrh esser regonegu. da y estimada coiu el cor y centre de Catalunya. Grans merc6s.

Unexo 'l.meu modest vot a l de tots aquexos historiadors, respecte á la regió ociipada pels castillans.

Ara vull ocuparme, encara que sia somerament, y avans d' entrar de pl6 en 1' estudi ,d' Egara, de les petjades de 1' home en aquella encontrada, aparegutes als voltants de Tcrrassx, en dernostració de 1' antiguitat del lloch y com 5 indicacions pera futurs descobriments.

Scns dubtc que les troballes protohist6riqucs fetes a1 estiu de 1897 á 1' indrct occidental de les afores de Terrasca, coustitu- hexen el dato m6s antich, fins ara trobat, de 1' aparició del hoinc en aquclla rodalia. A un kilbmetre y mit:r de la sortida de la carretera d' aquclla ciutat á Olesa de Montserrat, aparegueren, al practicarse uns desmonts en una finca del Sr. Barata situada avans d' entrar en. el terme de ~i ladecabal lsy 5 un metre y mitx de profonditat, en nombre considerable, olles cineraries de terra negrenca, aigunes itb adorno;;, y contenint ossos hu- rnans h i tx creinats y calcinats, les quals estaven cobcrtes ab pedres planes y arrodonides, y en les quiiics hi resth impr6s el circo1 dc 'la boca d' aquelles.oll~s ossuaries. Enterat pei cngin- yer Sr. Mosso de 1' importancia del descobriment. y avans de que la prempsa S' en ocupes, vaig personarme tot seguit, junt a b 1' esrnentat gc6leg Sr. Palet y Barba, en el lloch de la troballa, ahont sols poguerem iinposarnos de 1' extensió de dita esta- ci6, la cual fa sospitar que per tots els punta cardinals del quadro bastant extens que aquella agafa, continúa '1 depósit

ab los termens de la qual, lo Sr. Fernindez Guerra mogut de bonas rahons, fa coincidir 108 del Eisbat Egarense. esqueix del de Barcelona. Per altra part Tolomeu. unich autor que cita & Egosa (llanresa?) floreixia cap A Iafi del sigle 11 y en la inscripcio del aiiy 139 ja eompareix Egaram.

(1) ~Origens y fonts da la nneió catalana.. ( 2 ) Hiatoria de Catalunya, t. l.er, pl." 49. (3) =Lo VallOs~. aPrimers pobladorsi. (4) Llegexis Egara.

. .

- ( 1 2 ) -

.d' iguals urnes cineraries: y ax6 unit als carácteis que presen- t e n aqueixos especiments, fa que, despres de fetes les correspo. nents comparacions ab altres similars, pugui creures que 'S tracta d' nna necr6polis pre-romana, 4 mon entendre, neolitica; puix examinades les sis olles, úniques que gracies 4 1' il-lustracib y al ,

zel del diputat provincial Sr. Barata pogueren salvarse inte- gres y foren per'611 regalades al Museu Arqueolbgich Diocessh de Vich, y alguns fragments que vaig recollir ab el Sr. 'Palet, resulten altament semblants 4 les propries d' aquel1 periode; per lnmena de la pasta, negrenca y grollera, fetes al torn y mal cuytes, emprb bruuyides per fora, ab incrustacions interiors de mica y arenilla; per sa decoracib geom6trica y ab ondulaeions y collarins, fets ab punxons d' una á cinch puntes; y, per ses ti- piques ycurioses formes.

Efectivament: A la cova prehistórica de Segóbriga, des- .

crita pel P. Capella (l), a' hi trob& cerámica com aquesta, tin. guda per neolitica. Per tal també t6 '1 P. Furgús (21, la que bi ha a l MuseU de Sant. Domingo de la Calzada, procedent de les sepultures de Sant Antbn d' Orihucla, ,y' especialnient un exemplar del matex gust dels nostres (3). Igualment el Sr. AvilBs, apoyantse ab en Vilanova y Piera, en un llibre molt elogiat pel P. Fita (4), parla de cerámica neolitica, ab tots els carkcters de la que 'ns ocupa, trobada á Vilars, Espolla (Girona) é igual 4 la de Villanova (Italia). A AlcalB de Chisvert, y á Castelnau (Mont. peller), també n' aparegué de consemblant (6) ; % CienPohelos, s'hi trobaren varis vasos funeraris d'aquesta mena, estudiats per en Riafio, en Rada y en Catalina (e), g ab la partic'ularitat de que alglns d' ells tenen sos dibuxos geométrichs rellensts de guix blanch que ab el foch 6 1' aigua desaparexia, y al Museu de Girona s'hi guarden uns vasos de notable versemblanqa a b els de Terrassa, tant per llurs formes, com per sa pasta y sos dibuxos, no tan acusats emprb com aquestos, y tinguts també per neolitichs per 1' entés arqueblech Sr.Botet y Sisb.

Les circunstancies d' adornos geométrichs estriats, cer8- mica ordinaria 15 incineracid parcial que aparexen e n aquexos

. .

(1) Boletin de la Real Academia de la Historia, t . 23. (2) Revista Razdn y Fe!, any 11, nombs. 319 y 20. (3) Id., íig. 2.' del nombre 4. (4) B. de la R. A. de la H . , t . 17, pl. 136. (5) Id., t. 17, pls. 152 y 247. (6) Id., t. 25, pl. 436.

exemplars, que segons Mn. Gudiol (l), erudit conservador del Museli de Vich, son olles ossuaries proto-históriques d' un periode quelcom avencat, 6 siga de quan se conexien els metalls; y les particularitats de que'ls antedits vacios de Cienpozilelos son atribuhits per aquells autors & 1' etat del coiire, en la que, com diuhen Vilanova y Piera y Kada y Delgado (a ) , S' caracteri. sa la cerámica per esser grollera y feta á ma, ab impresionsdi- gitals y estries anguloscs, 6 ab cert nombro de ratlles y formes genmétriques, com apunta Zimmcrmann (3) al parlar del bronxo; tot ax6 fa que m' inclini S. tenir 1' esmentada estacib per una manifestacib més del periode robenhausik ó neolitich, si be de sos derrers temps, y fregantse ja ab 1' aparici6 del coure y del bronzo, que si alguns ne fan dos periodes distints, altres els ,

confonen en la denominaci6 comú d'etat proto-histórica dels metalls, predecessora de la roman-hisp&nic:a del fcrro.

A algú pot extranyar la poca concreció d' aquestes apunta- cions nostres; mes no pas als que, com molts distingits nume- raris de 1' Academia, han estudiat 1' historia de les etats pri- mcres del home en els monuments y restes que han anat desco- brintse al passat sigle. Me permeto suposar que S' han conven- qut, com jo matex, de que ben poch es pot aventurar al tractar d' agtals materies, desprBs d' haver plenament observ:~da 1' inde- cisi6, quan no la confusi6 que 'S desprén de lesobres de tots els arqueólechs, pacients cultivadors de 12 proto-historia. Si entre '1s sabuts; ia discussió perdura; si la llum no S' ha pas fet encare, no probam de fer nosaltres, simples ai-notec~rs, altra cosa que pelites indicacions de llochs y coses. tot repetirit aquexes clares paraules. d' nn entés antropólech estampades després d'un de sos bons y freqüents estudis, d' en Emilc Cartailhac:

Ce yue nous snuons dfi prdhistoriqne laisse dans ulze cornpldle obscurild la plus grande parlie du pnssk de l'hunza~zité et des ci- vilisntionsprir~itives. ~ o u s connaissotis d peine quelques lignes, quelques pages d'un gros liure, L'Antropuloyiie, comrne les autres sciences, ne se sert des découvertes, quepour mieuz faire sentir l'inntensitd de ce que nous est encore ddrobé (4) .

(1) Carta al autor, de 21 de janer 1898. (21 Qeologla y Protohzstorta Ibencas, pl. 510. (31 Ongandel hornbre(traduhit del alemaní, per E. L. deverneuill), p 256 (4) Les slat~ons de Bruniquel. B E Anthropologten, plena 3 del uom-

bre 14. 1903.

- ( 14 )-

En quant á restes de les primeres ctats históriques, n' han anat apareguent per 1' ex-urb Egarenca y per sos voltants, á mida que S' han solcat profondament les terres. De . cerAmica Empuritana, ab vernis verme11 y relleus de dibuxos variats, n' he pogut descobrir h Sant Juliá d' Altura (l), del terine de Sant Pere de Terrassa, y en llochs propers & 1' estació neolitica estu. diada: d' altra ceráinica més antiga ó més moderna que la Sa- giintina, ja fossin doliurns, f i ( i leres, ollesó urnes cineraries de cerámica negra y barroera 6 de pasta rnés pulida, axis com de sepultures fetes ab Iloses, sense cbjectes aclaridors de 1' época prehistórica 6 romana 6 gala & q:ie poguessen pertanye, no cal

. - dir si se n' han trobat en aquella encontrada tan histórica (Z), axis com monedes romanes y alguna ibérica (3), restes de construccions romanes, com la que evidentment aparea en una finca del Sr. Serinyh, propera á les esmentades troballes neo. litiques (4), trossos de mármol, dues ante-fixes de Banch (5) y alguna joya d' or (6) , y altres objectes y fragineuts de tegules, gerres, pontlus y dcincs propri d! agtals jaciments. Algunes al- ti'es troballes cs citen d' armes y utensilis de pedra y de ferro, sepulcres romans (?), monedes cspccialissiii~es y fins una acu- nyada (?! á Egara (7). y altres antiguetats, que com no he pogut comprobar, no descrich ni garantexo.

Ultirnament S' han fet algunu descobriinents A les iglesies de Sant Pere de Terrassa. Ab motiu d'una restauraci6 d'aquella parroquia1 s 'hi trobaren, al any 1895, unes pintures murkls gótiques, dels sigles x ~ r r y x ~ v , d' assumptes de la Passió y Mort do Jesucrist, 6 la paret frontera & 1' entrada del temple, y

-

(1) Vegis ma eMonografia de Sant JuiiS de A1turao:cap. 17. (3) A con Ustreli de Sant Julia; & les carreteres de Sabadell d klatade-

pera, y de Terrassa & Olesa; al torreut de Vallparadis, ete. (3) Trobades en terrer del Sr. Marinello, de la vorera de la part de Te-

rrassn. de dit torrent, que la separa del ex-poble de Sant Pere de Terrassa. (4) Lloch que convindria explorar, puix ses paiets de formigo roma

finament arrebossades, denoten un edifici que, encare que petit la vista, pot oferir sorpreses d'importancia, de ferlo resorgir. En eis voltsnts hi- ahunden els restes de cerhrnica antiga.

(5) L' una la possehexo y 1' altra la te'l Sr. Tobella, de Terrassa. ( 6 ) Aquesta joya que, eom les ante-fixes y domes aquf esmentat, apare.

gueren en una finca dols Srs. Monset y Guardiola, tocant tí la del citst Sr. Mnrinello, ha desaparesout.

(7) No's refereix pas el Sr. Ventallb, que es qui 1' esmenta, {ob. citada, pl. 134) h cap de les ornonoyes d' Arze.Egara, de que desprBs tractarb.

un retaule románich empotrat al Absis y c o ~ p o s t de dos or- dres de ninxos ab petits arcbs; y columnetes de pedra, dins de quines portalades y al seu dessota; S' hi veuhen pintures (l), atribuhides al sigle x (2), dels Evaiigelistes y del pas del Mar. Roig que son considerades com de les m6s antigues de Catalu- nya (3). Uns quants anys avaiis S' haviendescobert tambh pintures hierátiques al ábsis de 1' iglesia de Sant Miquel, companya ',

d' aquella. Son pintures consemblants it les murals del sigle XI, de hlarmellá, Mur y Angulasters, y altres del sigle xir, de Pe- dret, Montral y Sant Pere de Caserres, totes de casa nostra; de 1' Abadia de Sesto (sigle XIII ) (4)) y de 1' iglesia dels Sauts Ap63. tols de Venecia (sigle xii) (S), d' Italia, de Saint Savin (Vienne), Sant Pere de 1'Orouer (Loire) (B), Sant Marti del Fonollar y Sant Andreu de Sureda de Fraiiqa (sigle x ~ i ) (7) y les bizanti- nes del monestir de Sant Schenoudi de la Tebaida (Egipte) (8).

Ademhs S' hi trobi, a Sant Pele de Terrassa, un fragmenl wisigoth de pedra, pcr 1' estil dcl que 'S veLi empotrat en un dels mnntants de la portalada de Santa Maria de Terrassa.

Per iiltim, al abril de 1903, va descobrirse al ceinentiri del clos de dites iglesies, un mosáich romá geométrich compost de pedretes quadrades grises, rogeiiques y blanques, y no pas igual, m1 que hi ha al presbiteri ae Sant Pere, con1 a lg i axis ho ha supo- sat, per creure aquest romk, (9), puix que aquel1 es circular y cru. cifer y ben bizanti (lo), imitaiit l'opus tesseliatum Ale:candrinum, corn els de Sant Benigiie, de Dijon, Sant Front, de Perigueux, y SaiitaMaria, de Nimes, (Fren~,a),.y Sant March, devenecia, Sant Miquel, de Pavia, y Santa Xaria, de Torcello, (Italia) (U), y '1 iiovellament trobat Sant Pere, es un opiis tessellalunz quadra- taric~m, tan rornii com molts dels que 'S ve,huen k les que foren zarbis romaiies.

(1) Un cas igual al del baptisteri de Sant Pau de Poitiers, Archeologie Franeaise, d' Enlart, t. Lec, pl 127).

(2) Naval, Elementos de Arqueolqia, pl. 303. (3) Giidiol,, aNocions d' arqueologia sagrada ca.tslanar, pl. 248. (4) lllcslrasione italiana, (octubre del 1901). (5) Id., id., (28 mars de 1905). (6) Archeologie Fruq~paise, d' Eulart, t. l . e r . pl. 347. (7) 'Notes sobre 1'art relligibs en el Rossellbo, Brutails, pls. 150-3. (8) La tour du monde (28 maig 1904). (9) Yentallb(P1.1Y2del'Htsl.deTarrasainterrompudadesprBsdelap.220) (10) Rübner, La. Arqueoloyia en Esparia, pl. 274. (11) Eulart, Arqueologla Franpzise, t. l.er, pl. 105.

- -( 16 )-

Cal tamb6 registrar aqui, com A restes antichs que estotjen aquelles iglesics, els vuyt capitells de les vuyt pilastres que sos- tcnen la cúpula de Sant Rliquel de Terrassa, romans cls dos de19 Anguls del cimbori inmediacs al iibsis y '1s altres dos. que tenen romp::des llurs fulles d'aehnnlus infcriors pera avenirse al estret di6me~re de ses caiiyeg, wisigoths imitant el corinti '1s dos que aguanten e! centro de les caros de llevant y ponent, y wisigoths derivats de 1' antich compost, ab barbre llibertat, els altres dos dels iinguls propers R l'antiga entrada A ponent del edifici (1). . Un altre capitell rolrá corinti de mbrmol blaiich, es guarda B la Rectoría do Sant Pere, ignorantse sa proc-dencia. Hi ha tam- bC 6 Sant n'iiquel de Terrassa una caxa de marmol blanch Ilis, de 10 60 palms de -Ilñrch, 3 d' ampla y 2'50 de profonditat, tin. guda per bany romá, pel Sr. Puig y Cadafalch (2), y la, que fins fa poch servi de pila baptismal & Sant Pere de Terrassa; mes seguint al P. Navnl (3), podria haver sigut destinada it aytal objecte, com era costúm en temps de Constanti, per mes que '1 P. Vilanuera (4) cren, y jo ab ell, que pogub esser un sepulcre romit

El Sr. Lampbrez ( 5 ) confirma, en poques paraules l'opinió del antedit arquitecte, al sentar que '1s capitells de Santa María son de forma clbsica dcgenerada 6 imitada, excepte algún d' ells quo 'S misigoth, y '1 Sr. Riaiio, en son Informe sobre dites iglesies (6), ve b confirmar tambe aytal opini6 al dir que esos capitells son del període de la decadencia y postracib del ar t romá, que '1s dos mes xntichs son potser del sigle IV y portats d' &ltra part, presentant. adornos de iulles, volutes, oves y perles preses del cliissich empró trastornats y fora de lloch oporkí '1s mbs de sos elements decoratius: que '1s altres quatre volen reproduhir sens lograrho, formes variades dc capitell compost: y que '1s dos restants, també clássichs y millor treballats, oferexen un tros que 'S quedá sense polir.

De dues curiositats arqueoJ6giques de 1' iglesia de Sant Pere

(1) Puig y Cadnfalch, .Notes' arquitectbniques de les iglesies de Sant Pere de Tarrassan, pl. 19.

2 Ob. cit . ,pls. 39 y 40. (3) Elementos de Arqueologla sagrada, pl. 369.

. (4) Viaje literario 4 las iglesias de Espuria, t . 19. (5 ) Historia de la arquilectura cristiana espariola. Extracto de lecciones

en el Ateneo de Madrid. (6) Boletln de la Real ~ c a d e m i a de San Fernando ( ~ e s e m b i e 1896):

-: 17 )-

de Terrassa (1) vull parlar, avans de finir aquesta materia; una d' elles es eii son interior, y es 1' ara ab inscripcions perte. nexents als sigles x 6 XI, b dels temps de la restauració de 1' iglesia; segons el P. Villaiiue?a (2) rnidex Y palms de llarg y 5 de ample y porta escrites al voltant de llurs vores, varis nonls que creu '1 bishe Torres Amat (3) que son els del hisbc.Ray- mond y demés assistents quan al 1112 fou consagrada 1' iglesia (4). Apar que no estigué acertat en esa aprecinció en Torres Amat, puix el P. Villanueva, com S' ha vist, y 1' Hilbner, com se veurh, atribuliesen mOs antiguitat que '1 sigle xrr Q dita inscrip- ció, respecte h la que, comet en Torres Amat la confusib de pendre la data' de la consagració de Santa Maria de Terrassa (1112) per lad'una consagració de Sant Pere de Terrassa que no consta pas en lloch. Diu sobre aquest particular el P: Villanueva (5) que d' aquesta mena d' inscripcions en vejé tambk Saot Miquel del Fay, en una ara solta de mhrmol, consagrada y ab les firmes sense ordre de tots els clergues que hi residien, segon's la costiim dels temps; mes 1' nübner (6) sense dir que testifiques~en la con- sagració de Sant Pere de Terrassa totes aquelles firiilcs, creu que eren de sacerdots y llegs seus, inscrites entre '1s sigles vrr y x,.y transcriu les que pogi;k desr ifrar (7), tot anotant queu'hi ha inol- tes mOs:Brutails (8) cita unes inscripcions consemblants d' Arlks del Tech fetes ab estilet. L' altra curiositat arqueológica del. temple de Sant Pere de Terrassa, es al exterior, y consistex en el fris que a l desaota de 1' ala de la teulada 'S veu Q lo. fatxada de dita iglesia, compost pels signes del Zodiach, tal com Be repe-

(1) A la plana 196 de 1' Historia de ~a~arrasa, d' en Venlalló, 's diu que ,fouconsagrada el 1489 N; en aquost ni en cap altre autor iii lloch hi cons- t a ' l a proba.

(2) Viaje literario <i las iglesias de Espnñr~, t. :L9. (3) .Memoria sobro Egarao, Uolelin de la Real Academia de la Historia,

t. 33, plana 20. (4) ItAIhINVDYS PTR-DEXTER P T ~ 1 M 1 ... 6 siga: Baimundus

presbiler Dexter presbiter Mi (chael) ( 5 ) Ob. cit.. t . 19, plana 14. ( 6 ) Insercptiones Hispanim christianm, plana 190. (7) AGlLA (Agila) AIGO PE DEI ( ? ) ' ( ~ i g o presbytor dei?) DEXTER -

..i I'BR (Dexter presbyteri) PROILA (Froila) GAblIVS I<:T GANIO (Gamius, Gamio) LAVTARIVZ' (?) (Lautari) RESVVENT\'S HVNYlivC (Resiveiitus Huniric?). SALLOMON A PAT III? (Sallomon a pat . . ) SENA R (Senator) . VVIDIGELVS? (Widigelus?) ZERIMVNDO (Zerimundo).

(8) sL' ar t religi6s en el Rosselló.. Nota 4 de l a plana 119. a .

tex 5 S iglesia de Saint Savinien (Melle-Dcux Sevres) conside- rantsels del sigle x1(1), h les enxutes de les portes de Sant Isi dor de Lebn de S época romhnica y k les archivoltcs d' altres edificis també del sigle XI citats per en Viollet-le Duc (2).

He passat lleugerainent sobre aqueixes materias, pera que puga dedicar tot 1' espay possible al estudi de 1' antiga Egara '

fins k sa desa~aricib quasi coincidint ab 1' aparicib de 1' actual Terrassa. . .

Deya '1 P. Llanas, en son discurs de recepcib B n' aquesta Academia, que la tradició constant d' haver algunes poblacions actuals ocupat sempre 1' hrea de ciutats romanos descrit'es pels antichs gebgrafs 6 historiadors, es criteri se,gur de certesa topo- grkfica, sempre y quan pertenexent + la matexa regié hagen conscrvat el nom primitiu b sols S hager. modificat accideutal- ment, 6 si haventlo cambiat per complert, poden testificar 1' kpoca y ocasió en que aquest cambi 'S vcrifiqu&s, Al historiar la vida d' aquexes poblacions, be pot, sense cap recanya, atribu. hirloshi i' historiador quantes noticies eiis ¡legaren els antichs pertocant A aquelles que ocuparen son seti. Aquestes atinades paraules del erudii company que ja al Cel mora, m' obren cami dreturer pera entrar g discorrc ab fonament de causa en 1' estudi que m' ocupa, puig si fins al s'igle XIII 's conservá adberit a l poble de Sant Pere proper it Terrassa, '1 nom d' Egara, sense modificació trsnsformadora, mitjatsant el testimoni dels docu- mcnts manuscrits, es veu el cambi 'paulati de nomenclatura que ha anat sofrint aquest ex-poblc desde que hi tingué sor1 seti la romana y desprbs wisigotha Egara, fins que al desaparexe aquesta famosa ciutat epiacopal, la petita parroquia continuadora en aquel1 sol de la Cstedral y ciutat destruhida, adoptaria á Sant Pere com A Patro de la matexa, en recort sens. dubte del Sant' Patronal que degu6 tenir la Seu misigotha (3); 1% memoriade la qual no volia pas oblidar, desde '1 moment que hi adjuntA '1 nom d' Egara perpetuat com S' ha dit fins al sigle XIII, en que, axis coin als sigles s, XI y XII S' intitulava indistintament alesmentat

(1) Notes d'un rojave dans le' Midi. P. MerimBe. Le Monde Illustrde, * .

190i (2) Musro E.~pnriol de aLligi¿edades, t. 7 . Rsda y Delgado, qui diu que

aytals sigues, no u'sats pels nisigofhs, y que '6 veliuen & Lebn; constituheseo un cas unicli (1)

(3) Est,eve de Corbera, Ca(a1uña ilu:trad.r, plana 125, syposa que la Ca. tedral d' Egsra estaria bas 1' adoraci6 desanta hlaria y Sant Pere.

L( 19 )-

poble, Egara, Sant Pere d' Egara y Sant Pere de Tcrrassa, allavore's ja adoptá deíinitivameut aquesta denominaci6, perdent del tot el nom gloriós d' Egara. La preponderancia crexent de la relativament novella vila d e Teressa, tan vehina d' aquel1 poble, no sols el priv& de crexe, xuclántseli '1s habitadors de dit lloch, sino que li encomenh llur nom que math mes tart el seu, y li prengub despres e l ~ r i o r u t de Santa Maria, Dignitat que recorda la catcgoria eclesi&stica d' aytal iglesia, sotsmetentlo en aquest ordre, com ha feu en lo judicial, h 1' avuy ciutat terra. ssence que acaba de lograr fins y tot 1' inclusió de Sant Pere de Terrassa dins de son terme municipal. Lrc que fou ciutat d' Ega- ra, ja ni poble es. Mudances dels temps.

La tradició, donchs, y '1s documents, coin es veurh, atestiguen com á seti indubitable d' Egara, '1 lloch ahont S' asserita 1' ex poble de'Sant Pere de Terrassa.

¿En parlen els gehgrafsk historiadoirs antichs grechsy romans? De tots ells, sols un, Ptolemeu, posa. entre '1s cnslellnni á Egosa (l), segons S edició francesa de Didot (a), per mes que en 1' edició Ilittina de Bilibald I'irckheyniero (3) 'S senta que E q o ~ n es Egelasla 6 Cardona pos1 hov Crrslellani (4). Empró '1 comentarista de 1' edició de Paris, en Carles kliiller, preté acla- rirho . anotant que 1' Epuya es 1' Egara que estigué en e1 lloch avuy dit Tarrassa 6 Terrassa, no gayre lluny del Llobregat (5). Per el1 1' Egosn es en situsincerliis.

En Cortes y López, erudit e iuginyós autor del Diccionario geog~ú/ico hislórico de la Esl~aña unl igu~c, diu, estudiant 1' Espe. i)ya Ptolemaica de 1' Iphigesis Geograficco (6) que Ptolemeu cita . .

entre '1s cnsfcllmns 6 ilaus situats entre Vich y Blauresa, la ciu-S tat mediterrhnei d' Egosit, quina arrel, segons en Cortes, es la paraula grega yurr que vol dir lema. Y en essent aqui, entra aquex autor en una série de consideracions y deduccions que

. . si podcn f e r la delicia dels etimologistes y dels aficionats á la

(1) BIS 17.10' y 41.55'. (2) - üeogruphicao cnorrationis (1883, t 1; plana 192). (3) Geographie naudi i Plolomaoi (1652).

(4) Taiila 4; als 17 20' y 41.56'.

(6) aEpuya sic XZ@m arg. cod. lat. 4803; Epya cctcri. Endcm est ~ E g a r a , municipium Flavium, quod secuiidum tiliilus n.o3 4494 el. 4495 stetit ~ i n loco Tarrasa ve1 Terrasa dicto, & ~ u b r i k t o fluvio haud longe dissito, ubi Dnunc, liühner, p. 698 teste duse iidiiule christiarise supersunt..

(ti) T. 1. plana 194.

toponomástica, no porten pas el convenciment al Anim del pacient y fret investigador de la veritat. De la yaia, la lerra, en treu 1' adjectiu Gceos, terrestre, que, pronunciat á lo lacbnich, Ge. sus, terracius, mudada la e en o y. afegit al principi 1' article fe- meni,dona IZgosa, Terracia, y d' aqui la Terresa (1) 6 Terrasa. A més diu que haveiitse mudat la S de Egesa 6 Egasa, en r , vin- gué 4 dirse Egnra en els sigles mitjos. Ax6 durá, segons el matex autor (2), fins que al venir la restauració, ab la reconquesta de lanostra terra dominada fins k les hores pels alarbs, varis pobles que eren conegutsab noms hebreus, gregs 6 llatins, foren sotstituhits ab altres del idioma del pahis com k Egesia (3;l' ano-

= menaren Terrasin, y de lamatcxa manera que Tejada. 'S converti e n Tajada, Terrasa's transformi~ desprCs en Tarrasa. '

En scn propósit de fer derivar el nom de l' actual Tarrassa del que portk la romitn4 ciutat desapar,eguda, disserta '1 ma- ..

'teix autor.(4) sobre 1' evolució de la paraula Egarn en ' termes semblants 6 primer.a vista als esmentats, si bc quelcom més con- crets. Segons la tradició conservada en els documents de 1' Etat Mitja, diu en Cortés, sense afegir en que S' apoya, que aytal ciutat doná son nom á la nomenida eu llati Terrasia, la terrosa, lo qual dona lluni pera venir cn conexement de que 1' arrel eti- mológica d' aquesta ciutat castellana era Ga?la, Ga?las, que significa la lerra, y son article femenie, segons ho requerex 1' idio- -

nia grech: agregat 1' article k son nom, es converti en Egayas, y mudat el diptcng, es vicik'l nom y 'S feu Egeasa y Egeosay ú1- timament Egosa; y no park en ax6 la degeneraci6 d' aquest noni, sino que en temps dels goths ja s' ha& cambiat de Egosa, en . . Egrira, y ab -el norn d' Egnra son coneguts els bisbes egarenchs y '1s Concilis egarcnchs. Mes la tradici6 popular ha conservat sempre la memoria é idea de que Egara y Egosi significaven la ciutat lévrea y als sigles mitjos 4 Egara y Egoso. li donaren, com á siriónim, el nom de Terrasiu, y axi 'S troba en mil documents que existexen á 1' arxiu de Barcelona. Aquest ultim paragraf espcciali~ient, estk complertament desprovist de base y de ll6gica. No hi ha tal ti adicio, ni tal sinonimia, ni cap document que ho confirmi.

(1) No s6 d' ahont fh derivar aquesta paraula (2) T. 11, plana 90. (3) EgesaP (4) Ob. cit., t. 11, plana 90.

se sab (seguex dit auto;) que '1 bisbat egarench estiguk A Te'- rra¿a (!) avuy dita Tarraaa y aquest noni es 1' expressiu dc elc Gayesa, Egosa; d' aqui S' infirex donchs que Egosa, Egara y T8- rrasia, son tres noms sinónims quina arrel es la veu grega Cayo, terra; y en efecte, Terrassa est4 en la propia regi6 cnstellana, ahont están ses' companyes Sabadell y la Roca, Sebeldt~rzuin y BasE. Afegex en Cortés que 1' opini6 d' en Pere de Marca que Egosa fou Camprod6n, partes del erro corográíich que impugna dit autor en 1' article Castellani; com y també '1 que la regih d' aquests est6s A la dels ceretans, julians ú orientals, contra la corografia deptolemeu y ses taules. Lesveus gregues ges y era, diu, son sinónimes, y axis com de ek gasa 'S form4 Egasa, Egesa y Egosu, axis de les veus siu6nimes eB era 6 ekera, que volen dir filla de la terra, 'a formh '1 nom Egara. Egosa y E!lasa, donchs son sinónimes y signifiquen la 'I'errasia.

Les etimologies d' en CortBs, si dc inomeut semblen justes, per la troballa de 1' arrel grega gaya, qiie vol dir lerra, no ho son en realitat, perque suposa que la tradició popular ha conservat 1' idea de que Egara vol dir ciutat t h e a g que per lo tant son sinónim era Terrassa, y per axb, axis 1' anornenaren; lo qual voldria suposltr que estava rnolt forta de grcg la gent ~visigotha, y que per no saber parlar en greg, traduhirien Egar.a per TerrasSa, tota iegada que vol dir lo matcx. Ax6 es inve- rossimil; els noms de Ilochs, coin els de persones, no S' han cambiat per traducci6 m8s 6 menys literal, sino en tot cas per eo- rrupcib produbida per dificultat 6 vici en l' expressió, que S' ha anat generalisant fins & perdres la denominació antiga y restar admesa com á bona la corrompuda.

En Sanpere y Miquel (l), seguint á ~urriboldt, explica l' Egosa de Ptolemeu, per %o-ilza que vol dir l lorh d' hospedatje 6 re- fugi en vasch. Y Lukhaire, diu, proposa's llegexi la radical per Ego, igual A habitaciú, aitura, y '1 sa coin suas de Iloch (Pli- ni 166-7) lo que justifica ab Ego-vnrri, que segons Humboldt, es nova residencia,' Ego-z-que y Eguiza, si be Van Eys, dona Egoit- za , habitaci6, de egon-tegia.

El cambi de Ego (it) sa en Egara, afegex en Sanpere, es molt senzill. Eywm, escriu Ptolemeu, y per aquest 6 altres grechs, els romans tindrien conesement del Bom de la vila dels castellans, y per la lley del rotacisme, escrigueren Ego-r-a,

(1) Un estudio de toponomcástica catalana (pls. 160-2).

Egora; Egare: Tara-Eg'gosn 6 castell d' Egpsa 'S-traiisform& per contraccib en Tara (ego) sa (1). Prompte 'S veurit 1' importan-

, tia que dono aytnls elucubracions. L' Htibner (2\, com tots els esbrinadors de les nostres anti-

guitats, tampoch troba citada en cap eseriptor antich la nostra Egara, esceptant, com ja s' harepetit, A Ptolemeu que atri. buhex sa Epyu als Ilergetes tot fent constar quc en cl c6dex de Wilbergi 'S llegeix Epqu.

Jo admiro, senyors, els pacientissims estudia d' aquexos entesos filhlegs que 's digueren Cortes, 'Delgado, Balari, Barallat y que 'S diuhen Sanperc, Fita, Segura, Grandia, Aleorer.' Cal estimar la seva patrihtica obra, inspirada en el lloable desitz d' csbrinar .1~~ fonts del propri llenguatje. Xes quan despres de tants treballs d' investigaei6, de tantcs comparanses entre les llengues mortes y vives y de tan such de ce~vel l esmersat en comblar sernlilnnses y probabilitats ab 1' afany de poguer arrivar A conclusions, no 'S pot portar el convencimeiit al llegidor per inolt esCudi6s y roluntariós que siga, ja perque quan no 'S contraposen~cls autors els uns xls altres, 'S contradiuhen e118 matexos en diverses disqiliuicions, 6 tal iol ta en una matcxa, per la natural confusi6 que dificilmeiif pot evitarse en cxa mena d', obres; quan desprks de escatir un tema d' aquexos, 'S dexa al arbitri del pacient lector, el decidir, per exemple, si [l sufis 6 1' afix qae S' estudia, ve del celta 6 del Ilati; quan es fan deduccions y rahonaments maucats de base, per partir d' un mot mal conegut, erradamcnt interpretat o falsejat pels lleugers copis- tes, ¿S' hi pot creure i4 ulls cluchs ab aquexa toponimia? P6sint- s e avans, si acas, .d' acort, tots aquexos respectables etimologistes.

En el present cas tambb 'm trobo ab una serie d' interpre- tacions contradictories al llegir lo que dihuen els precitats autors de les versions apuntades, sobre'l nom d' Egara, tot y cleduhintlo

(1) larra b tara, en vayh significa, segona en Sanpere (loc. c i t . ) habi- tant, y en hehreu Tl~ira, que es ignal ti arx, vol dir furtificaci0, c i s t e l l . ' ~ n . Martorell y Pelia en sos Apuntes argueológicos suposa que en vasch vol dir poble. explieantsc també aquexs.radica1 per 1' hebrayca que significa torre lsara 6 siga forlificaeió alcada pels semites. Y segons el Sr. Herndndez Sa- ñ a h ~ ~ j a iiluseo Espariol de unliguedades, t. 11: Estudio acerca dos inscripciones romanas en Tarrogona, es una paraula etrusca que en idioma vssch sig. nifiea cintat.

(2) Inscriplionum latinarirm, t. 11, planes 698-9.

-( 23 )-

tots ells de la nianera ab que '1 donit en Ptolemeu. Efectivament, heu vist que '1s succcissius autors, quins textes he anat citant, hi han llegit en 1' obra de dit gcógraf, Egasa, Erugg, y E r g ~ , y fins en Romey 1' anomenit E g a r r a (1).

Cal resumir donchs aquca extrém: admbs que Egara fou en terra dels Caslellans, no perquh ho evidencihi en Ptolemeu, sino perque hi Iia la convicció, ab bons documents fonamentada, de que Egara sigue 4 Sant Pcre de Serrassa, situat en pahis de Cflsr lillans; S' hauria necessariament de tenir I t 1' Eywbz de Ptolemeu per la nostra Egara, ja que estava en terra dels Cnstel ln t~i , y no pas A i' Eraga colocada entre 'Is ilergetks, iii It 1' ~ r g a , contrac- ci6 d' Efaga (2), segons en quines edicions. y segons la diversitat d' apreciacib dels escriptors, que en J. B. Pérob, en 1' obra d' en Sanz d' Bguirre, atrihuhex á la viciadura d' abd6s noms per la metátesis de les silabes en comptes de posar ~ g a r a (3).

Davant de tants parers contraposats pera enquibir Egara en una6 a1tt.a de les localitats quelcom semblants citades per un sol geógraf antich, no es d' estranyar que uns historiadors com en Garcia de Loaysa y en Morales 1' hagin posada respectivament A Exea de los Caballeros (4) y al Languedoc (5 ) , que aquexa matexa Egosa que es la que més verossimilment podía haver sigut la nostra Egara, en Marca (e), en Romey (7) y en Bofarull (A,) (8) la posin ab el nom d' Engosa B Camprodón, y que en fi, com diu en Bosch y Cardellach kn son manuscrit hist6rich inédit (9) S' hagi anomenat Egra (10) Exara, Exabra, y Exatera, y fins Egabra (11) afegexo, tot per erros comesos pels copiants.

(1) Hisl. de Esp., plana 343. Romey posa, Egarra (Ptol.) lar rasa . (2) Com tamb6 hoea. d' Egara, 1' Egpa que a' veurken alguns documents. (3) Collectio mdxirna conciliorurn ornnium Hispanim et noai orbis, etc.

T 1, plana 11. (4) Collectio Coneiliorum Hispanarum, etc. (5) Cordnica general de Esparia. (ti) Marea Hispánica. (7) Hist. de Espuñ~, t. 1. ' (8) fIi8t. ccrlt. de Cataluña, t . 1. (9) Historia de Sabadell, que 'S guarda al Arxiu Municipal de ditnciiitat. (10) Pujades en s.% .Crónica de Catalnnya., (t. 111, llib. IV, cap. XLII),

Ea constar que hi ha documents en que en lloch de Sant Pere d' Egara's diu d' Egra. Tindrien una virgula seqyalaot 1' eüreviatura. Alguu n' he trobat tambe oscrit axis, com igualment dihent Egera g Agera degut l' im- pericia ó lleuge~esa dels copiants.

(11) Segons en Romey (Hisl. de Esp., t. 1) ai bii Egabra degu6 esser Cabra.

-( 24 )-

Be diu '1 P. Llsnas (¡o~. cit.) que el1 no ha vist-m& Egara citada per Ptolemeu, que la situada k la Lidia b siga 1' E g e a t a de Corneli Tácit (1). Dcxo donchs aquest puut, no sentant altra cosa que la possibilitat d' haver sigut Egara 1'Egosa de Ptolemeu; evidcncia cap; es sols una mira apreciacib que considero la inbs rahonablc.

¿Existí, donchs, aquexa Egara taii- esbrillada y discutida? Sens dubte; uns historiadors la trobaren clarament menciona da á 1' Itació de Warnba b divisib y descripcib dels bisbats de Espanya: y alires la vejeren esmentada en docurnents esplicits que la situaren en 1' urb que encara ocupan les tres romániques iglesies de Sant Pere, Sant Mique1 y Santa hlaria de Terrassa. DIIBs qui primer coritribubi k refermar aquesta creen$&, fou en Diago, qui en 1603 probá iib les conmgracions de Sant'Mar- ti de Sorber (1096) del terme de Sant Pcre d' Egara, y de Santa Maria de Teirassa (1112), que aquella ciutat romana y wisigotha estiguh asscntads en el precitat lloch. DesprBs, la publicacib per en Pujudes de les dues lkpides romaues trobades á 1' iglesia de Santa INaria de Terrassa, coufirmá"1 scti ocupat per aytal ciutat antiga.

E n quant á la susdita divisi6 dels bisbats d' Espanya, es necessari desentendres d' ella, encara que fins k sa desautorisa. cid per e.nNicolau Antoni (2), 1' hi haguessen donat aculliment la miijor part dels historiayres, g &re ells, els antecitats Diago y Pujades.

Probat, douchs, plena~nent'per en Nicolau Antoni qiie aytal divisib feta per en Wamba en el Concili de Toledo de 1' Era 715 y any 5 d' aquel1 rey, fou una invencib de Luitprand, 6 siga del P. La Higuera, no cal pas esmentar..lo que respecte b Egara, & sos bisbes y al Concili Egarench, a' escrigub en 1' aludit Cronicó y en els altres que inclogub en sa obra '1 gran divulgad6 de fá- bules histbriqucs, wtestre Argaiz: (3) la Crónica d' Haubert, els. Cronicons de Liberat, de Mbxim 37 de Flavi Luci Dextre y les Adicions del bisbe-Elecca.

Els autors 1116s seriosos que escrigueren desprAs de la refu-

(1) En u n curiós Alias de 1' Anncienne Feographie Unioerselle de Joly (1801) sl.hi trohcn 1' Aegarn de la Lydis, 1'Egara ciutat episcopal de iz Fry. gia y I' Egosa de Catalun~a.

( 2 ) Censura de hialonas fubulosas (1742), llib X, cap. Y. (3) PoblaciJneclesiastica, ts. 1, 11 y Ii'.

tacib esmelitada, aiiaren prescindint d' aytal pretesa divisin de bisbats: y si be algú, com el P. Risco, va ferne d' ella algu- ncs cites. ho feu m8s per inera curiositat que no pas pera apoyarshi (1). Els cultivadors moderns de la nostra historia, ni per aquest fi 1' han aprofitada, y en cambi han celebrat com cs merex Y obra dels impug&dors de la iualexa, en la que hi te-

(1) L' E6paña Sagrada, t; XLII, pl. 179, porta '1s limits de dit bisbat segoiis la di.visi0 d' en Wamba: Egara hreeleneal: de Borde1 usqus Paladela: de Monlesa urque Porlellam.

Al resssenyar el Speculum Ofiicialalus (A. C. B.) la parroquia de Sant Pere de Terrassa y al parlar de son hi'sbat, es pregunta quins llmits tenia la diocessis ogarenca, y 's contesta que foren els matexos territoris continguts dins del terme del Castell de Terrassa, que segons la venda del hovatge reta per Pcre 111 als 23 d' Abril de 1380, eren les parroquias de Sant Vicents de Juuqueres, Sant Julia d' Altura, Sant Qiiirse de Galliners, Sant Marti de Sorbet, Santa hlaria y Sant Xiquel del Taudell, encara que avnns d'aquesta data degue tenir mes eutensió. Aquesta manifestacib, com tantes d' altres, no te nltre significnció qiie la d 'una mera conjeelura. Lo probable y lo racional es que desde la partió ab el de Barcelona, S' e s t e n y e s cap B la part montanyenca,fins 4 trobar els limits dels bisbats de Barcelona, Vich y Girona. - =Avua (diu en Font y Sagub en sa mono~rafia "Lo VallBss), es poch menys

qiie impossihle prccisar aquests limits, puix nos son deseonegiits els pobles & que deuen ueduirse '18 esmentats: pero entre aquestos datos y els anteriorment citats pot assegurarse que el bisbat d' Egara comprenia tal el Va- llBs, puix aquestn es l' única comarca compresa entre '1s bisbats dcBarcelo- na, Girona y Vich, eom volen alguus; 1' única situada entre Barcelona y Manresa; l 'anica que esta A la part occidental de Barcelona; j 1' única que 05th colocada entre'l Moutserrat y el limit de la diocessis de Vicb (Montscnj). A inbs de que essont Egara'l cap d' aqueil bisbat, y estant situada dita eiutat en el VallBs lquA mes naturzl que tata aquesta comarca estiguhs compresa on el bishat? Pero no 'S cregui que nosaltres'defensbm que sols el Valles formes el bisbat d' Egara: no havem trohat datos suficients, per desgracia, pera poderho afirmar, pero si que creyixn que tot el Valles estava inclos dintre 1' esmentat bisbats. Aqui potser se li atribuhex massa extensio.

Segnns en Pella y Forgas (Historia del An~purdan, plana 226, apoyantse ab en Durar, Du regime municipal dan8 1' ernpire rornain. Reoue Histórique, t. 1, plana 330) S & Espanya com d Frnnqa 1' Iglesia assenta '1s bisbats sobre les antigues circunscripcions de les tribus ym6s encara, de les ciutats romanes.. Bx6 bo ha demostrat recentment el Sr. Benedetto Baudi di Vesme 8. I'ultim Congres internacionalRorn8 d'historia;, segons un extracte de llur estudi publicat per Mr. Pelissier a la Reoue des questions hist6riques (del 1.er de Janer de 1904) conclohent tamhe que des circunscripci6ns diocessanes son absolutament idbntiques 4 les municipals del imperi finit: la llista der pldo6 corresponen exactament als delspagi romani,.

, . -( 26 )-

nen lloch ben distingit el P. Florez (1) apoyantse especialment ab en Joan ~ n t o n i Mayans; y en Codoy y AlcBntara (2).

Les dues conegudes lkpides que testifiquen I'existencia de Egara, va donarles .& conexe, com he dit, en Pujades, qui es- cribia sa Cr6nica a l 1645, més, com que en Diago, ab tot y ocuparse detingudament d' Egara al 1603, no les cita, y en un do. curnent inedit publicat en la meva ~Monografia de la Iglesia parroquial de Terrassan (3), ab data del 1632 en parla '1 P. Tapias Prior de Terrassa, es de saposar que 'S trobarien en 1' cntremitx d' aquest any y del 1603, probablement quan al 1612 es feren les obres de reparati6 de dit temple (4), Aquestes inscripeions marinórccs son prou conegu!es, puix desde Pujades (6) ensil, han sigut reproduhides successivament per en Marca (e), Feliu de la Perla (7), Risco (S), Finestres (9), Masdeu (lo), '1s autors del Bic- cio~znrio geogrdfico ui?ivcrsnl (11) Pi y Margall (l2), Paluzie (13), qui sols publich'la de Quinto Granio, Hübner (14), Venta116 (lb), Arnet (16) y Torres Amat (17) qui escrigué unes iMemorias sobre alguPtas nfltiquedudes poco conocidas de Egara que f o r x prezen - tades B la Real Acadernia.de 1' ~ i s t o r i a al Agost de 1819, cen- surades ab n~olts elogis pels academichs D. Joseph de la Canal y Fr. Llorens de Frias, aprobades per la Corforaci6 y acordada sa publicacib, y donades B llum per dita Academia ..... al 1898, merce al zel del P. Fita. TambB '1 dissertant publica la ja ci-

(1) España Sagrada, t. IV, pAg. 185. (2) Hisloria crllica de los falsos cronicones (3) Pranes 115.1. (4) En una lApida colocada a1 arch del cimbori do ditaiglesia hi eons-

ten les dates de sa consagració y de llur reparació ( 5 ) .Crónica Universal de Catalunya., llib. IV, enp. XLII. (6) Marca Hfspánica, Ilib. 11, cip. XVI. (7) Anales de Cataluña, t 1; llib. VI, cap. XI. (8) España Sagrada, t. XLII, tractit LXXIX, cap. 1. (9) Sylloge inscriptionum romanorum, planes 41 y 211. (10) Historia crllica de España, t. V, plana 331 y t. VI, plana 92. (11) Por una sociedad de literatos, t. IX, plana 539. . .

(12) España pinloresca,Cafaluña, plana 135. (13) Paleogralia española, plana 107. (14) Corpus inscriptionum lalinarurn, noma. 4494 y 4 0 5 . t. TI, planes . .

598-0. (16) larrasa anligua y moderna, planes 11 y 13. (16) *Memoriss de la Associaci6 Catalanista d' Excurbions Cientihas.,

vol. 1, plbnes 77 y 78. (17) Bolelin de la Real ~ c a d e m i a da la Historia, t. XXXIII, plana 19

tada lipida de Granio al I V volúm de la. a~ib~io teca Histbrica Tarrassenca. ( l ) . . Alguiis més comcntaristes de dites inscripcions S' han sumat h 11' els antedits (2):. no dubtant cap d' ells, davant d' eves litpidis que anomcnen ~ g a r a , de 1' existencia d' aytal municipi roma allB ahont are hi ha 1' ex-poble de Sa.nt Perc de Terrassa.

Eiectivament, per una d' exes lspides descobertcs en 1' esmentada localitat, segons ho proben tots els indicis y ho mani. ,

festa '1 P . F16rez (3), S' evidencia que: Per Decret dels Decu- rions del Municipi Felis (4) d' Egara 'S ,feu memoria ab aytal lápida, del Emperador Cesar Tito Aelio Antonino Pio, fill del Di- vo HadriB, net del Divo Trajá Partica, besnet del Divo Nervae, Pontifex DIaxim de la Potestat Tribunicia, dues vegades Cónsul y designat pera esser per tercera vegada Pontifex (5). A mes S' en deduhex: que Antonino Pio de&& fer ciutat municipal It Egara, 3. per ax6 li axecarien una estatua (6) , tota vegada que

( 1 ) cCent biografies tarrassenques*, plana 75. (2) SambC les publicaren 1' A. Ponz, Viage de España ?te. en L. 8,3111-,

ratori, en son Nouus lhesaurus uele~um inscriplionum p en R. Cervera Dis- cursos hisloricos de Barcelona, segona 1' Hübncr,'(loc. cit.).

(3) España Sagrada, t XLII. plana 179 (4) Marea, y Fita (Notes a les Ncmories d ' e n 'Torres Amat) interpreten

la F. per Flavi, Finestres diu que tant pot entendres per Ihlix 'com per lilavi. Dl4s Caresmrir enson llibrc Carta del Dr. D. Jaime Caresmar en la cual se prueba ser C u t a l u ñ ~ en lo antiguo mas poblad:, rica, y abundaatc que hoy, (plana BI),.combat I' opinib de 'u Marcaal interpretar aquexa F. com BFlavi, sobrciiom del Municipi, per donar I' honor á Flavi Vespassiá, puix, diu en Caresmar, que com aquest nom no 'S solia escriure a b una F. sola sino a b FL, y el de Feliz es marcada ab una F. sola, t e de pendrcs per Felix. Lo matex opina en Bosch y Cardeliach en sa obra manuscrita inbdita Anales de Sabadel,. qui diu que aquesta Feiicitat suposava prcrrogatives, privilegis y opulencia En les abreviatures comunes á les Iápides romanes que dona en Paluxie (ob cit ), 'S contirpa 1' autorisada opiuib d' en Caresmar.

(5) IMP. CAESAR. 1 DIVI. HADRIANI 1 FIL. DIVI. TRAIANI 1 PARTHIC. NEPOT. ( DIVI. NERVAE 1 PRONEP. T. AELIO ( HADRIANO I ANTONIXO. AVG. P1O ( FONT. MAX. TRIBVNIC'. ( POTESTATI.

COS. ¡l I DESIG. m. P. P. 1 D. D N. F. EGARA. Aqiiesta. inscripcio La. trlsslladen els esmentats ;autors a b tota mena de

variants. Jo la publico fidelment copiada del original, tot consignant que 1' Rübner es 1' unich que la du exacte.

(6 ) Scgous opinio molt rahoinable d' en Masdeu ob. cit , t . V. plana 331. TambB, pcr lo que diu 1' Hiibneri La Arqueologia en España, planes 111-4)

sembla suposar gu6 les dedicacions á Emperadora y Nagistrats prov<n. cials y municipals, foren inscripcions fctes en les bases da les estatues, per

Plini, qui estiguh per questor 6 tresore del Imperi &Espanya, ab tot y tenir medis sobrers de conexe bé '1s pobles que adminis- trava, no incluhi en sa relació de les ciutats municipals d' Es-

,. ' panya Ala d' Egar?, lo q;al es senyal de que allavores encara no ho era:. que aytal estatua S' erigí en els dos primers mesos del any cristiA 139, y 892 de Roma, enquin temps, y no en el 153, com diu Finestres(1);Tito Antonino sigue per segona vegada

. Cbnsul(2): y que Egara fou ciutat municipal, les quals, com es sabut, tenieii els privilegis depoder gobernarse per ses propries lleys y de participar dels citrrechs, honor3 y drets de que gosa- Ya la ciutat de Roma, encara que haguesseu sigut sotsmeses al Imperi; por les armes (3).

La segona de dites litpides, ens innova que, Grania Anthusa, en el lloch donat per decret del8 Decurions, havia dedicat aquella Memoria k son 6ptim marit Q,uinto Granio Optato, 611 de Quinto de la Tribu Galeria, Duumvir d' Egara y Tribuno Militar (4). Exa iuscripció, per lo tant, ens revela que aquest Duumvir 6 magis. trat president de la Curia Municipal d' Egara y Tribuno Militar 6 quefe d' una Legió militar; moriria en dita ciutat 6 seria ente. rrat en ella, si es que, com opina en Masdeu (5), fou sepulcral aquesta lkpida. Emprb tambe podria haver senyalat una estatua, al igual que en el cas de la lApida.anterior, tota vegada que aquex Quinto Granio tenia merits sobrats pera que al menys sa esposa, que voluntariament postposk '1 seu nom a l de son marit, en proba de llur amor y agrahiment k son bon espós, li erigis un recort digne.

Ara, '1 fet d' aparexe aytal 1Apida-A 1' ex-urb d' Egara dbas- . .

ta pera sentar, cop diuben en Pujades ( G ) y en Feliu de la Pe- iia (í'), que aquesta familia dels Grauios efa de Catalunya y de la

mEs que algun colp son cobies d e l ~ cylgrafes d e l ~ monuments axecots & personatges fills de 1s. població ó d qualcuns que en elles hi exerciren lun- cioiis.

(1) Ob. cit., plana 42. (2) Historia Unioersal de CBsnr Cantn, t. 11, Eastod con~uiares. Y Mas- .

deu, ob. cit , t. V, plana 332. (3) Pi y Margall, ob. eit , plana 135.

.(4) Q. GRAN10 1 Q. FIL. QAL. \ OPTATO. ¡¡ VIR. 1 EGARA. TRIBV-, . '

NO ; MILITUbI 1 GRANIA 1 ANTHVSSA 1 MARITO 1 OPTIblO 1 L. D. D. D. (5) Ob. cit., t. VI, plann 93. (6) Ob. cit , t.111, llib. IV, caps. XL y XLII. (7) Ob. c i t , plana 124. . , .

-( 30 )-

si (11, quin ultim autor '1 presenta, adeinés, com 6 escriptor de obres de ~ e l l i ~ i ó Cristiana. Graninno li diu en Nicolau An- toni, inseguint á Justi mitrtir y al mateix Eilssebi en sa [lis : toria Eclesihstica, admesa com it llegitima pel propri N. Antoni en sa Cefisura de obras f a b t i l o s , ~ ~ (2) . Tanibé li dona aquest ú1- tiiii nom. cn PsilÁllard, en llur darrer treball histórich, publicat en el passat Octubre (3), al dir que, de les simpaties demostrades á n' els cristians dels primers sigles, per molts magistrats de 1' Assia (4), n' es testimoni l e leltre d u procon~ul d' Assie G~anHa- ntts d l'.empersur ~ a d r i e n ct Ea reponse au successeur de ce pro. cotzst~l (5).

Aquest successor del esmentat procónsul, fou Minucio Funda- no, '1 qiial keb0 la resposta del ~ r n ~ e r a d o r it la carta de Sereno; y en aquélla deya Hadrik Literas d Screnio Graniano, viro clarissin~o, cui titi i n provincia successisti ad ine dalos ncccpi ((i),

segons llegexo en N. Antoni (loc. cil.), qui ho copih de Sant Justi, d' Eussebi y de Csllist.

Fias el Dr. Sales, eronisti de Valcncia u), després de manifestar que Hadriit, desde Tarragona, visita h peu totes les provincies pera millorar les ciutats d'ell molt apreciades, diu

( : Pauli O ossi etc. Adoersus paganos (1536), Ílih. VII, cap. XIII, pla- sna 475, qui eseriu '1 segiient pertiueot paragraf:. .Hit per Quadratum dis- neipulum apostolorum et A.ristidem dtheniensum virnm fide et sapientia rplenum, e t per Sereuum Grauium legatum, libris de Christiana Religione ~compositus instrnetus at.que eruditui, pracepit peiepi~tolam, ad Minutium ~Fund-um procons~lum Asia datam, ut nemiui liceret Christianos sine sobiecturn crimiuis Aut prohatione domcare. Idom puoque continuo pater .patria in senntu ultra morem mniorem apellatnr e t iixor eius Augusta ... nultusque et Christiauos, quos illi Cotheba duce, quosd sihi adversns Roma. anos non assehtarentur excruciebant Praceptiqne ue cui ludao iutrouendi ~ i i i Hierosolimam esset licentia, Christinnis tnntum eivitate permissa..

hlariana (Historia de España, t. l.*", plana 821, cita '1 fet de Sereno Gra- ni0 sense di? d' ahont era fill aquest personatge.

(2) Plana 300. Entre les obres regonegudameut escrites per Eussebi que allí 'S citen, no hi figura pera res aquex Cronlc'b atribuhit & dit Eussebi per 1' Argaiz.

(31 L' expansion du Christianisrnc a 1' Lpoque despersecutions (plana377). Ileoue des questions historiques.

(4) Melilon, dans Euss~be..Hist. ecel., lV , 26, 10. (5) Illelil6n (loc. cit ) Saint Juslin a la suile de la premihre Apologie: Ru-

fin, Hist. eccl. IV, 10. (6) Apologie secunda pro Christianis. . (7) Bolctln de la Real Academia de la Historia, t. 111.

-( 31 )-

que '1 susdit Emperador favor~squ8 secretament als cristians, degut 4 les ~ ~ o l o g i e s de Quadralo y Aristides y a l s infornies de Scrcno Gralo, son Llegnt.

No hi ha desgraciadament, donchi., cap motiu ionamentat pera fer catalana, 6 millor dit, de la regib que despres va dirse Catalunya, k la familia dels Granios, y molt rnenys egarenca; y '1 pertenexe 4 la tribu roniana Galeria, tampoch implica que fos de la nostra terra, tota re,nada que aquexa tribu era propria, 4 m8s de Barcelona, Lleyda y Tortosa, de Denia, Sagunte, X k . tiva y de moltes altres encontrades y ciutats Ibériques.

El 'monument. k Quinto Granio, , tant podia haver sigut sepulcral, com recordatori dels gi.ans ckrrechs que del Imperi havia obtingut aquel1 tribuno, y axecat en un dels llochs ahont exerci qualcuns de dits ckrrechs, 6 siga '1 de duuiiavir. Qui sab ' desde ahont dispos4 aquexa conmemoraci6 la mnller de Quinto Granio. Y no devia eeser tan fonda l a merrioria desada pel dt iun~vir d' Egara als pobladors de la ciutat, quan mancsnt 4 la costúm dels rnunicipis. agrahits. noforen pas so3 naturals els quc li dedicaren aytal recort, sino sols sa muller Anthusa, ab lo qual, siFos inscripcl6 d'estatua y no l&piCla funeraria, 'S veuria que també es molt antiga la costum d' axecar monuments pú. blichs k iiidividuus de la propria familia y 4 despeses d' aquesta ... quan el poble no 'Is,costeja.

El fet d' haver sigut Quinto Granio, duuiuvir d' Egara, no es suficient motiu peris tenirlo per fill de dita ciutat, puix que ay: tal magistratura la pogué conseguir domiciliantse 4 Egara (1) ijicolm, 6 essent adrnés, adlecli, per serveys especinls en 1' ordo dectirionlim de la poblaci6 (2). .A més, hi havia ciutats que. donaven aytal dignitat als Céssars y fin3 k Sobirans estrangers, com Cádiz, que 1' havia conferit al moro Juba (3), rey de 1aMa.u. . '

ritania, á qui tambe li otorgit Cartagena; y ho forcn de varics ciutats. el rey d' Egipte Ptolemeu, y '1s Emperitdors Octsviá y Tiberi (4).

De Grauios n' hi ha per tot. Quina gloria seria pera Terras-

(1) Carta del P. Fita al dissertant (del 5 d' Abril de 1901). (2) Csrta del Sr. RodrIgues Beilanga a1 qui. axó escriu (del 8 Abril

de 1901). (3) Delgado 6 Hinojosa en el Muaeo Español de A~ligüedades, t. VIII,

plana 138. (4) Masdeu (ob. cit.), t. V, plana XXXV.

sa, que 'S pogues p i o b a r 1' opinió a v e n t u r a d a d 'en P u j a d e s (1) d e que aquella famil ia era o r i u n d a d' Egara. Als ega.renchs (?) Sereno y ~ u i n t o Gran io y á Grania Anthusa , tal vol ta S' hi podr i a a d j u n t a r á les hores als catorze r e s t a n t s Granios; r eg i s t r a t s per 1' HUbner (2) y als alt ,res disset que ano ta , extrets de diverses

(1) Llib. IV, cap. XL, (2) El Corpus Inscriptionum Ealinarum, t. 1, corit6 '1s següents: Nom -

bre 1818: Granius lnfas (Cadiz). Nombre 1819: L. Granius Laurentinus (Ci- diz). Nombre 1967: L. Granius M. i. Balbus(Mdlaga). Nombre 1968: L. Gra- nius Si ... (Malaga). Nombre 364: M. Granius. f. Syneros (Xátivn). Nombre 3883 L. Granius Pol!/cletus (a) . Nombre 3913: Q. Granius Q. 1. Plularcus

. , (Sagunto). Nombre 4118: üranius Sabinianus [Tnrragoni<). Nombre 4272: ' . M. Grunius Probus (Tarragona) Nombre 4311:'~. Granius Sabinus (Tarra-

gona). Nombre 4321: Grania Sabini l. Vitalis (Tarragona). Nombre 4514: C. Granius Feliz (Barcelona). Nombre 316: M. Granius Vegelus, Leiria (Portugal).

Adernhs, en el vol. 11 de la matexa obra d' en Hübner s' hi rcgistra un cbpsul anomenat üranius Castinus, & hlalaga y al Bullelin de la Correspon. dance Hellénique (L899), dues inscripcions del port de Delos; relativos & P. Granius. A . P. L. I' una g 1' ultra 4 A l . Gruniua M. L. Her. 1, Diodorus Seios C. C N. S. (Reoue Arch6dogique, 1899).

A Denia S' cii trob& una nltra dedicada & Q , üranio. Q . F. 1 Cal. Clc menli (~oletin de la R*al Academia de la Hislorih, t. IV). A Tnlavera de la Reina, un cip ab una inscripcib en que 'S parla d' un üranio Pateyo de In tribu Qeirina (Boletln de la Real Academia de ?a Historia, t. 111. A Zxlamea de la Serena, una lapida dedicada & Luci Granio Sccoino, de la tribu Pa- piria (Bolelln de la Real Academia de la Historia; t. XYV).

A Ninies s' en perdb una de Srx. üranio; Ser. F. Voll. qui com es veti per- tenexia & la tribu Voltinia (Ifistoria general de Languedoc, t. XV. Insc~ip- cions prit!Ees, u 0 846). Segons r.1 Bulletino Communale di Roma, 1901, plana 133, es conex una estnmpilla de Roma 8b aquesta inscripcib: Q. tira. APOL U siga Q. Gra(nius) Apol(1onias ou linaris) (Reuue ArcliBologique, serie 4.a, t . 1,1003): Y al ~ul le t in ArchBologiqf~e du Comite des lraoaux histdriques do 1903 se n' hi insertá una altra de Timgad (Alg,eria) dedicada & Granius Gsmin-.

Nicolau Antoni en sa Bibliotheca oeteris Hispana? (t,. 1, planes 126.'i), cita un Granius Flaecus (tret de Ceusorino), a l t r e Granius Licinianus (tret de Macrobio) y un tercer dit M. Graniris Serenus de Roma. Masdeu en sa Bis. t.iriu critica de España (t. V,), inserta quatre inscripcions de Parma dues ( ~ l a n e s 160 y 165) en que hi figura un F. Granlo Prisco, una (p lma 175) de L: Granio Proculo y allra [plana 193) de Lucius Granius Priscus. Tarnbb

. .

(*) Aquesta IApidn, que no diu 1' ~ i i b n e r d ' ahont es, 1' inclou ab el nombre 82, D. A. Valcárcel Pio de Saboya en son treball Inscripciones g auli- giiedades del Reino ds Valencia (t. VI11 de las Memorias de la R. A . de la ii. En Masdeu y 1' Escolano ja la publicaren.

obres, entre '1s quins n' hi ha de les tribuii Galeria, Quirina, Ps- piria y Voltiniu. Es de notar, per fi; que entre '1s esmentats Gra. nios n'hi ha un deben interessant pera'l nostre objecte, donada la semblanqaó rclació que tB ab el nostre Q. Granio 1 C). F L ~ . Gal . 1

Oplalo, etc.; 'm refereño al de Denia anom-nat Q. Grccnio. (2. I f . 1 Cal..Clei~zeizli 1 Oinnib: Honorib. 1 In . Republica, etc., abdós del8 matexos prenom y nop y 611s de Quinto, y ab la sola difc- rencia dels cognoms determinatius del individuo, com tambe ho era '1 d' Anthusa (que .en grech vol dir florexenl) (l), muller del Griliiio d' Egara. L' eminent arqueblech Rerlanga (2), h qui vaig consultar, opina que abdós personatges son distints, have;:t pogut esser contemporhnis; que 1' igualtat de sos prenom; nom y pa- teriiitat poden esser una mera coincidencia; y que no es possi ble afirmar nb certesa si eren germans 6 pare y fill. Y 1' erudit P. Fita, també per mi cousultat (3), creu molt probable quefosscn g.irmans. Rcalment es molt mes verossimil el pnrentiu estret del Granio que deseiiipenyk tots els honors rnunicipals y ckrrechs píiblichs de Uinniiltn (4) ab el d' Egara, que '[d'aquest ab el pro- cónsul d' Assiareferit.

L' erudit numismhtich D. Antoni Delgado, dona k conese en sa apreciada obra (6) tres monedcs ibériqucs d' Egara, si bé alia- da ab Arze, sinónim de fortificació. Aquestes omonoies d' Arzc- . 17g,zra, semblants k les d' ~ r z e . ~ a g u n t u n i , ~ r z o Gadir y Arze-Se- duni, son les seküents: NO^.^ 1: Cap de Palas ab casco alut, imi- tnnt les de Roma, A l'esqucrrn: y al revcrs, toro ab cara humau:~ bi~rbnda, k la dreta: h sobre, aqueskallegenda: k d t k k x a ' , y al davant, mitja 1lGa. Mbdul, 15 milimetres de plata. N ~ r n . ~ 2: Consa ó Petoncle. Revers; proa al davant, y al dessota, la lle-

parla iplank 437) d' un Granio sileano; tribuno de los Coliorts Pretorinnes por allb '1s nnys 66, registra duesinedallcs de Calngurris, ah dos duumvirs. dits C. Gran(io1 O-oc(coj y L. Granio (t. VI, plana '27) y cita una lbpida dc hlhlagn de T. Grunius Seio (plana 185).

(1) P. Fita, carta citada. (2) Carta citada. (3) Carta citada. (4) Berlanga, carta citada. ( 5 ) A'ueuo mdlodo de clasificacion de las monedas autbnomas de Espoiin.

tom. 111. plana 362.4. En Delgado copia nquexes tres monedes, d'en Lorictis y diu que l'exemplar n.o 3, en Gaillard (Cntilrch de vendes, plana 29) 1' adquiri b Cartagenn y que el1 n' ha vistes d' iguals als Gahinets de Va. lencia. Els altres dos son del Dluseu Arqueologich de Madrid. . .

8

genda. Módul, 15 milimetrcs. N O ~ . ~ 3: Cap do Palas ab casco i~ la t coin la pririiera. 12evers: toro ab cara humana, y al desso- .

bre la llegenda exterior pujaiit: p ~ < ~ $ V L J D ~ . MOdul, 14 mi- liinetres de plata. . .

Dit &utor cita les opinions d' en Velazquez, Eiro, Sestini, Grotefend, 3aulcy ,'I3oudard y Eeiss, cap dels qualsles atribuhfx á Egarn. Sols 'J'ychsen, Ilegint OCAR, les fa de 1' Egara dels La- letnns.

El tipo d' aytals inoiiedes convb més que cap itltre, ab les de Sagtiute, diu e$ Delgado, suposatit pel toro ab fa^ humana, que

. . - pertcnesen & ciiitats maritimesdel MediterriLni en comunicació ab Grecia, corn diguó Saulcy: dues llegeiides iberiques hi iLpa. rexcn: en 1' una, sobro '1 toro 6 sota la proa, hi llegex aquel1 ab son allabet, A r i e - e d r 6 Arze etr: y en 1' altre, A?iq-gdr . eqar : y creu que la primera indica '1 Iloch de 1' ~ c u n y a c i ~ ab dessiiien cies dificils d' explicar,. y la segona, noms propris de pobles kliats pera que en clls poguessencirculsrhi aytals ~noncclcs. Axis, aiegox, pot .explicarse, al veure que comensen abdues llcgendes ab-el nom d. Árze de .la cnpital Saguntina, y mis, donchs, aplica '1s exemplars de nombres 1 y 2 á Sagunte, y '1 d e . n ~ m . ~ 3 el creu d' omonoin, puix que '1s quatre primers ea- rhcters donen el nom d' A r z a 6 Arze;. '1s tres segiients son iguals

,, als de Gdr, ;ja atfibuhits en altres omonoies de Sagunte, .& Ga'des 6 Gadir; y lea quatre darreres r,zdicals donen el nom d' una nova ciutatpera 1anumisinAtica aiitiga espaiiyola, Egnr 6 Egarn en el% ~ale la i i s , cap & Terrassa, correspoiienl; al territori ibe- rich que sigue despres dcls goths.

Mr..Pikrre Pnris opina sobre aqileses inoricdes, que Ics lori. rcnux u fuce hrimant! d'Arsé Egara e l Arné.Ctzdiv so111 ccrle?ani~iie$il d' origine orientcile, mais les ar t i s tes leur ont c l o ~ i d I B fiynre con- ventionnelle d' Achélous ( 1 )

El catzílech del BIonetari d' en Vida1 Quadras y Ramón (2) registra tambe tres monedes d' Arze.Egara: la senyalada ab el hombre '167, es la matexa que en. Delgado inclou primerament y conté aqucsa llegenda: D Q S ~ ~ X Q , que si bB apwex gr&ficament quelcom distinta de la de dit autor, vol dir, valent. me del alfabet del matex Delgado, tant ARSEETR, comln Ilc- genda de la citada moneda d' aytal nurnisini~tich, ja que '1s ea.

(1) L' a r l ~ l l' iradustrie de 1' Espagne primilioe (1904), tom. 11, plana 295 (2) Tom. 1,plana 19.

-( 35 )-

racters quelcom diversos que conté, iio sor; nles que variants de unes matcves Iletres. Ln. segona de dites monedes catalogades, es l a de nombre 158, y 'S descriu esactament igual ¿i l a preci- tada d' en Delgado y td la mateira llegenda de la de nombic 157 d' en Vidal, empr6 adernés 1' inscripció següent, pujaiit:

P Q + P S + ' D ~ S D Q . Y la tercera de nombre 159, té 1' anvers borrat, scmblant veureshi la figura d' un toro embestint. Revers: c a p d e cavall, y al voltant la I1egend.a: Dd5t;t;X O$X , 1\16, du18 milimetres plata.

Cert es, pcr lo t t ~ n t , con1 dio &Iocsen Font y Sague (1) que son , cirich les monedes ibEriqux que 'S classificjuen coin d' Arze-Egi&-

ra. ~ n l e s c a l tcnirles totes per egtrciiqucs? Dc les sic Ilegeiides que '1s numismktichs eris donen de dites monedes, en tenim tres, les dues del primer as d ' eii Delgado y d' en Vidal y l a primera inscripcib de la segona moneda d'en Virlal, que diuhen ARSEETK, y es evident tanibé que la llegenda del tercer as d' en Vidnl, diu ARSEETRGT, les qunls 110 'S poden pas aclmetre eom demos- trativcs de 1' encungacib cgarenca. En canibi, 1' i~iscripci$ de 11% tercera oinonoitb d ' en Delgado y la segona Ilegcndn dc la segona .

moiieda d i en Vida1 son mes. convinccnts, tota oegada que donen respectiv:~ment: ARSACAEGAR y ARSAGSAEGBR. L' Hühner (2) cita també entre '1s pobles aliats senyalats en

moiiedes ibériques, k ARSAGSOEGAR, y k mes, . á Arsesorri , Arsegdr y Arkgdr (3) sense aveiiturarse á dir a quines poblacions corresponcn. Y 1' Iieiss (4) diu d' ARSAGSAEGAR, que e? uiia localitat indeterminada anomeiiada ORSE.

Doiichs, si ni1 detiiigut estudi dc dites monedes y de les. opi. nio11.3 dels nurnismátichs sobre d' elles, decanta la d' en Del- &%do cap B 1% creeiica dc que deu tenirse per moriSda ibérica de Eynra i~liada, 1' ns que 'ns dona A~:SAGAEGAR, y de que soilde Saguiite les nltres dues, tper qué les agrupa totes tres com A o~nonoies d ' Arze-Egara? Y en Arthur Pedrals iper qué dnvant

. . de lo que dona la traduccib de les moncdesibCriques d' Arze-Ega.

( 1 ) '1.0 Vallbs,. (2) J.n Aryueolcgia cn E:po,ia, plana 202. El nmteix Hübuer en sn obra

.14ununirr~t.i l i n g r < c ~ ibei.ice, d o ~ a en les plniies 44 y 45: Arsogsoigra, arpgrl~. y arsccdr, sigriifieaiil. inoncdes iberiqucs dc Saguiito. i

(3 ) VBgis 1' opiuió nnteriormeiit npiiritndn d' eri SaiiIep, autor del Essui de classificalion des rnonnaies oulonomes de 1,'Espogrie.

(4) Descriplion gdnCrale des monnaics antiques de I'Espagne.

ra que descriu en el catiilech d' en Vida1 Quadras, y de les conclusions d' en Delgado (1) presenta tambb aytals tres moncdes, com A omonoies Arze-Egarenques?

A m&, el grave autor Delgado, que ab. tanta consciencia' ha estndiat la materia y que S' ha guauyat aqui y fora d' aqui una reputaci6 ben merescuda, senta (2) en un Il::jch, que 1' alfabet dels scit-trácits 6-ibers, degub esser uniiormc en la Citerior, y en al. ti.e lloch (3), diu que tingue varies alteracions degudes 6 ii ha verse adoptat ex llenguatje en localitats divericnts entre si y p-r consegüent en la modulaci6 de les paraules, b per esser variada sa civilisaci6,. 6 per haverse fet en diversos temps 1' acunyaci6, quan 1' escritura havia variat ab el contacte ab altres pobles civilisats. Y aqucxa arititesii es veu repetida en cl matcx autor, al dirnos (4) que '1s conccrts U omonoies no pogiieren cele- brarse sino entre ciutats molt próximes, tal valta de termes co. liudants y ahont les necessitats d' una vida comuen unes y altres deguesseii satisferse ab urgencia: y malgrat aquex criteri, ad

: met. omouoies de ciutats tan equidistants com Sagunte y GAdes, y d' abdues ab Egara. Altres contrediccions S' lii troben rere. rents á 1' interpretació de les lletres ibbriques, B tenor de son propri alfabet y al nombre y formidels caráctcrs d'algunes lle; gendes, que. no he de puntualisar, perqub ab lo dit ja basta pera evidenciar que m' he percatat de la poca fixese regnant encnr:l eu lo pertocant A 1' interpretacid d' un alfabet que apar una niescolanca de lletres dels greg arcaych, fenici anticli, hebreu samaritA y altres.

Sembla, donchs, talkent com si 1' ombra protectora del mis. teri, planaut sobrela llcngua ibbrica, al ensemps que maiitinga '1 secret de llur alfabet, introduhesca la confusib en tots qunnts pretenen arrivar A desxifrarlo d' una manera definitiva. Y i~xis un es troba ab que cad L rnaeslrillo lieae su librillo, quan vol veure com interpreta 1' ibhrich quiscun dels autors entesos, els quins no sols es creen un alfabet y una traducci6 a mida de son giist, y una denominacib y classificacib tambO á son albii, sino que fins, B voltes, ni ab ells matexos 8' entenen, rnancant

(1) L' obra d' en Delgado es del any 1871 y '1 llibre catálech d' en Vi. dal, de 1892.

(2) 01). cit., t. 1, plan8 CXII. (3) Ob. cit . t. 1. lana CXIII. . , - (4i Ob cit., t. 1, plana CLXXVII.

en ses desquisicions A llurs propries teories y al matex quadro d' interpretació de son peculiar alfabet. De 101s modos, davant de lo que dona la traduccib de les llegendes ibériques d' aytals iuonedes, vnlentme dels aliabets a' eii :Delgado y d' en Saul-

. cy (1) 8 iiiseguint u1 cnscmps 1' interpretació adoptada per. 1' Hübuer (2) y 1' Heiss (3), crech que cal tenir sols per moncdes ibériques d' Arze-Egara, Ics dues omonoies de 11.~ 3 d' enDelgado y den.e 158 d1 en Vidal.

Egara, fou Seu Episcopal. D' axb no n'hi'ha cap dubte, y' 1s biscoriadurs que S' han ocupat d' ella y que en sa inmensa majoria han regonegut 1' existencia de dit bisbat, han concedit h aytal Seu '1s bisbes que k son respectiu juhi, la regiren, va- lentse dits itutors, dels Cbdichs uiés antichs y reputats que han conservat les actes del5 Concilis d' Espanya, interpretats emprb per quiscun B sa manera. Com quc es una materia prou conegudn, sobre aquest punt m' hi detindré '1 menys possible; y com que les cites y '1 coteig de tants tractadistes d' aytals cbnclares, fora cosa iiiterininable jr sobre tot impropria de 1' ocasib present, me limito k donar en nota apart, la llista de les vuytanta obres his. tóriques (4) de que m' he servit pera depurar lo referent al Ris- I'at d' Egara y ofcrir sols en aquest lloch, una concreci6 resul- tant del eskmen de les diverses versions on los susdites obres

, aparegudes, ab 1' intent d' arrivar it fixai IIU verossimil emprb temporal Episcopologi Egarcnch (5).

( 1 ) Ob. cit. d' e n Delgado, t . 1. (2) Obres y llochs citats. (3) Ob. cit. ( 4 ) En ma obreta &ent biografies tarrassenques.. ja hi vaig ensajar

aquest treball de depuracib al parlar dels bisbes egarenchs. ( 6 ) S . Isidor. b e oiris ilustribus. . . Ambr6s de Morales Cor6nica genera2 de España. JoanB. PBrez. Serles Conciliorum Hispanice ante Arabum, Maurorum-

que adoentum. Garcia de Loaysa. Collectio Concilisrum Hispanarum et emmendalio.

nibus. Saene de Aguirre. Collertio mazima conoiliorum omnium Hispanice el

nooi orbis. Antoni Agnsti. Anliquce collectio Decretafium cum eruditis notis. Felip Labbe y Gabriol Cossart. Sacrorum Conciliorum noua et amplissi.

ma collectio. Hardnino. Acta conciliorum el epistolm decretales. A. Agusti Opera omnia.

- (- 38 )-

. E l primer bisbe'd' Egara va. esser Ireiieo, elqual f . o ~ indicat al ang 460 fiel prclztt de Barcelona Nundinari, qu i trobaiit iuussa estenca bu, diócessis eh la que hi %nava eoinprBs el terri-

Marea. Marca Hispanica. Pujados. .Crónica de Catalunja*: Corbcra. Calaluña Ilustrada. Matheu Agmerich. Nomina ct acla episcoporunz Barcl~inonensium. Nicolau Antoni. Bibltotheca Hispana oetus. Esteve Baluze. Dissertatio de episcopptu. Equrensi (en Saenz d: Aguirre.) Florez España Sagrada. Baronio. Annales Ecclesiastici, etc. ltiseo. España Sagrada. Argaiz. Población eclesiástica. Mariana. Historia general de España. N . Antoni. Censrrra de historiasfabulosas. Masdeu. Historia critica de España. Torres Amat. Memorias sobre algunas antigüedades poco conocidas de

Q a r a . , . J . Xoret. Inoestigaciones históricas de las antigiledados del regno de Na-

uarra. D. de la Ripa. Dpfensa l~ i s tó~ i ca por la antigüedad del r q n o de Sobrar-

be, etc. A. Beuter. Crónica general de Españag del reino de Vulencia. D. de la Ripa. Corona IZeal del Perineo, etc. '

'

Pi y Mnrgall. Calaluña. Serra y Postius. Perla de Cataluña. Marcillo. Lrisi de.Lataluña. illadoz. Diccionario Geográfico. Diago."Historia de los oictoriosisimos antiguos condes de Barcelona. Pineda. Monarquia eclesiastica. . .

Feliii de la Peii:~. Anales de Cataluña. Viilanufio. Summa Conclliorum Iiispania. i?&lix Amat Historia eclesiásiica 6 tratado de la Iglesia de J. C. Domenech. Historia general de los Santos y Varones ilustres, elc , de Ca-

taluña. . '

Rorney. Historia de España. Balaguer. Hisldria de Cataluria. A. Bolarull. Historia critica de Cataluña. , Gebhard. Historia general de Esparia. ' E . Morera. Tarragona cristiana. Moreno Cebada. Historia de la Iglesia. r leury. Hislorie eclesiastique. Padilla., Historia eclesia&ticu. S ~ n c h e z ArBvalo. Historia! rngum Hispani@. Villodas. Eelesiasticarum Anliquilatum. M . Lafuente. Historia .de Eaparia. Perreras. Sinopsisliislórica.

. . . .. ,

b r i ' despréi fou deis bisbes d' Egara; volgue establir aquexa nova Seu, posanthi un varó dc tari gransvirtuts y nota- bie disposició, com Treneo, qui govern8 sa iii6cessis fins 16 la inort de Nundiuari, ocorreguda al 466, en que pcr disposició d' aquest

Surio. Colección de Concilios. Sirmond. Concilia antigua üallia'. JordAn. Historia d s l a Provincia de la C de Aragón de la S. O. de los

Ermitaños de N. ü. P. S. Agustln %lassot Cornphdio historial de los errnilarios de N. P. S. Agustln del P.'

de Cataluña. . . Bernnt Bondes aLlibre dels fej ts d' armes de Catniunga~.

F. de Oeampo. Crdnica de Cspaña. hlornles Cordnica general dc España icontiriiiació de. la d' Ocampo). Ullon Tratado de cronologiapara la liistpria de España. (Memorias de la . . . IZenl Academia de la Eistoria, t. 11). R Font ,Episcopologio Ampuritano. Aleog Historia eclcsi~stica. Aiilcstin .Historia do Cntalunya~. Villnririevn. Viaje literario a las iglesias de E~paiia., Tristaiiy. Corona Benedictina.

- Monendn. Episcopologio de Vich. A r n e t aBreus noticias sobre las iglesins que esisteixen en la sutigun

Egarn. (Memorias de la Associnei6 Catalnnistn d ' excursions cientificas, t! 1). -

~ a i u z e . ~ o n ~ i l i o r u m noua colleccio. Dingo. Anales de Valencia Tejuda. ColeccZ6n de canones y de todos los concilios de la Iglesia de Es-

oaña. ,

G. de Loaysa. Nota a d Concilia Hispaniol. Felip Lahbe. Sinopsis.. Jonn ~ n t o n i ~ ~ r c s . Chronologla de los Conejlios antiguos de España. Autoni l'érce.~Manipuli Florzam Juris Ponti@ei et C ~ a a r e , ncc non, et

R e p i Hispaniarurn XL concilis exornali. B. ~arran5.i . Suma de b s Concilios, etc. J.'Sneix de dguirrq. Noticia Conciliorurn His~ianim.

: D. de Alava Esquivel. De Concilis unioersalibus. Saenli de Aguirre. S!/nopsis Collectionis maximm Conciliorum ornnium

. ~

Hispanire. Sociedad de literalos. Diccionario geográfico universal J. Ventalló. Tarrasa antiozaa v moderna. " "

A. Boseii y Cerdellach. Anales de Sabadell (Manuscrit inBdit a l A r x i u Munieipnl d' aquella ciutat). . . .. . .

J. Ventslló. Historia de Turraia (quina piiblicaei6 eessd nb la plnnn 220 . del primer tomo) . . S. Sanpera y Miquel. Historia de Barcelona (publicaeib interfompudnal nrrivar A la plsnn 152 del primer tomo).,

-( 40 )-

que '1 nombra. hereu de 80s bens, el succehi en el bisbat de Barcelona ab aprobaci6 del clero alt y bax d' aytal Proviiicia eclesiástica y del Metropolitá de Tarragona, Ascani. Empr6 '1 Sant Pare I-Iilari, en la corieguda carta escrita al susdit arque-. bisbe y als demes bisbes de sa Provincia, man~i que dexes la diócessis barcelonina y retornes h la que avans ocupava, B f i de no sentar el precedent de que aquexes Dignitats poguessen esser obtengudes per herencia. L' esmentada carta del 30 de Desembre del 465 fou B conseqücncia del Concili del 17 de No- vembre anterior, en que '1s 50 prelats reunits havien acordat que Ireneo, bax pena d' excorniinicaci6, tornes 6. sa primitiva Seu. .Es de creure; donchs, que S' ineautaria altre colp de la di6cessis d' Egara. S ignora, per lo tant, fins á quin any la re- giria y si en el llarch interregnc desde el1 al seg6nbisbe conegut d' Egara, que fou de 66 anys, bi hagub, com es probable, qual- giin altre bisbe.

Nebridi fou '1 segbn, segons lo que fins avuy S' ha pogut sal ber. Sigue un digne germá de Sant Just, bisbe d' Urgcll, de Sant Justinik, bisbe de Valencia, y de Sant Elpidi, arquebisbe de Lyó, puix com sos germans, fou home de moltcs lletres y de gran doctrina y saiitedat, segons Sant Isidor, qui, ab tot, confessa que no arrivaren Asa notici-i les obres que se'l hi atribuhexen.Conco. rreguB al seg6n Concili de Tarragona del 516 ñrmant axis: Ne- bridius in Christi non?irte, Miniinus Sacerdoliim constilutionem sanctorum Ca.nonunz sutscripsi Sanclm Ecclesid Egurensis Mi+zis- ter. TambB assisti al Concili de Girona de1 617 firmanthi del se- güent modo: Nibridius in Chrísli nomine Episcopus subscripsi; y. en el segon de Toledo del 637 ab aqueixa sotscripci6: Nebridius in Christi nomine Ecclesice noslrce Egarensis Episcopus hanc cons- lilulionem consac~rdotum rneovurn in Toletana urbe habilam cumpost aliquanlum temporum a$uenissetn,salva auctorilalepris- corum, Canonum relegi, probuvi et subscripsi. Son germá; Sant Just d' Urgell, firma tambe les actes de dit Concili y abd6s ho feren a l poch temps d1 haverse celebrat it Toledo, ahont apar que S' hi trobaren á causa de la persecucib dels arrians, com n' es un testimoni la firma d' altre bisbe que sols per aytal motiu :

accidental firmá les dites actes (1). Tauro fou, segons tots el8 indicis, el tercer bisbe d' Egara,

-./

( 1 ) Tomo X L , Esp. Sag., pl. 310. Marrucinus in Christi nomine Episco- pus ob causam fidei Catholice in Toletana rcrbc exilio deputatus ete.

-( 41 )-

y d' el1 sols se sab que assisti al Concili de Lleyda del 646, firmant cn la següent foriua: Tuzlrus i n Chrisli nomine: Ecclesin: Agarensis Episcopits, his constitulionibus interfui el S i c b ~ ~ r i / ~ s i .

El quart lou. Sofroni, qui estigu0 al tercer Concili de Tolcdo del 589, firnianthi axis: Sophronitts Ecclcsice Eqarensis Epi,scopus strliscril)si, U igualment a l segón de Zaragoza del 592 en el que firmd en exa forma: Sophrorzizts i n Christi nomini Episcopi~s subrcril,si. Aquest prclat iou un dels quatre que A Zaragoza y al* dos dies de dit Concili prescribiren y firrnareri la tassa dels drets que devien percibir els ~Vumerarii ó Toliula,rii del Iiisco Barcinonensi.

Fou '1 quiiit bisbe d' Egara, Ilergi, qui el 599 prengué part en el Concili de Barcelona de dit any, sotscribint a x b les actes: Ilergius ii.l Christi nomina Ecclesiie Egarensis Episcopi~s, iit his cor~stilutionibus annuens subscripsi. FirmA també '1 De- crct de Gundemar donat y sotscrit per el1 & Toledo al 610 y firiuat pels 26 prelsts que havicn conoorregut a l acte de la cxaltació d' aquel1 al trono, autoritzant y confirmant tots ells la Dignitat d' única Dleti'ópoli, donada d Toledo. Ilergi sostcrigué aytal decret,en nquexos termes: Eyo Ilergi~ts Eyynrensis Episco- pus subscripsi.

Als idus de Janer del any 614 y tercer del regnat de Sissebut, Era 652, es celebr& á Egara un Concili Provincial convocat y presidit per Eussebi, ~rquebi'sbe de Tarragona y asistinthi altres tretze prelats al objete d' autoritzar ab ses firmes els dos cánons pertocants A la vida y honestetat dels preberes y clergues d' ordre inferior, estatuhits en el Concili d' Hosca del 598.

Pot llegirse 1' acte d' aquex Concili 9, les obres d' en Sanz d' Aguirre (1); d' en Labbe y Cossart (2) y d' en Villanuilo (3) quines dues primeres contenen el text complertament id0n- tich (4).

Els dotze prelats y dos procuradors d' altres tants que sots. criuhen dita acta, sense expressar llurs Seus, foren els següents, firmant ab aquest matex ordre: Eussebius, suliscripsi. ~VIumumius, s. Joannes, s. dfaximus, s . Enaila, s. Rujinus, s . Visus, s. Vincen.

. .

(1) Ob cit. (2) Ob. cit. (3) 0 b . cit. t. 1, Plana 403. Aquest tez$ diferein dels dos següents, en al-

gunes paraules. (4) En Ventallb (H. de T., pls. 78 y 79) 1' dona quelcom barroerament.

-(' 44 )-

//ti:, S : Stitihalalls s:'Pomnedius, s.Siilharilrs, S: Jiistus, s. hfnz?i- muy Pre.ib?lll?i. ngens i~icern domini niei Stephmi Epibeopi, S. Frue- Lnosris i,r Chrisli noil?e'ize Iliaconus, ogcns vieeni domini fnei (;onznr~lli IZp~scopi, s.

Garcia de Loaysa, en les notes ab lletres, popades A la segona dc les tres citades Coleccions de Concilis, fa 4 aquexos primer* nou prelats correlatirainent: i!lelropolitcinus, Cnlagu-

.rrilanus, Gerunde~~sis, Cmsaraug~islnizzis, Unrci~to~~ensis, Eliberi- l~n l i s (1) Lr~uerricensis (2) Rignstrensás, Oretatzz~s, y al. úl-

, tim (3) Ole's!/pponensis guiantse segurament pels bisbes sotscrils eri el Concili de Tolcdo y en el decret de Gundemar del 610, tal com ho indica en Joan B.PBrez en sa =Cartaal llegidor*, pu- blicada per 1' Agnirre. En Florez, no obstant, y en Noncada (4) que tradurx els dos cAnons, impugnen els esmentats titols d'. Oretli, Bigastrench y Olisiponench, per no perteneñe llurs Seus k la Provincia Tarragoiiesa celebradora del Concili d' Egu- r :~. En cambi, en Florez fa bisbe d; Vich h uri dels dos Esteves que S' hi anomcnen. (5).

Apar que D. Joan B. PBrez fou '1 descobridor del Concili Egarench en el Códex EmilianBs, únich e n que S' es conservat . aytal Concili, y axis ho relata en sa citada .Carta= que inclou l' Aguirre (6) en son estudi titolat ~onc~liorz6m Ilispnniensen% Chronologia, pnblicat pel P. Florez (7) y en el Prmfnti'o del citat PBrez que donh mOs tart B l& publicitat el P. Risco (8). Despres en parlaren en Morales en sa Crnnica (9) y A. Agnsti (10). Empró tins que en Losysa ,publica. la coleccib de Concilis d' Esp. nya (11) al 1593, no 'S coneguB'1 context de 'dit Concili que pass4 desapercebut per en Pujadcs quan a l 1609 doiik 8- llum sa Cr6. nica. Al fi en Saenz d' Agiiirre (any 1694) don4 & conexe '1

. . text integre del' acta de dit Concili. Al Speculum Of/icialn-

(1) Lege Pisinus. (2) Lege Vilulatius; . . (3) Siue Goma. (4) Episcopologio de ~ i c h , t. 1, cap. IV. (5) Esp. Sng., t . XXVIII, planes 57 y 58. (6) Ob, cit., t. 1: plana 11. (7) Erp. Sag., t. 11. plana 198. (8) Esp. Sag , t . XL, plana 326. (9) Ob. cit , t. 11, Ilib. XII, cap. XIV. (10) Ob. cit., t. 111, plana 160, nota A. (11) Ob: cit.. . , ,

-( 43. )-

.ltis ( 1 ) es diu erradament cujtis acta o6 invasionern müuroriin¿ l~eriere piiix, com S' ha vist, es conex integra dita acta.

Aqiri, per últim, aparcs una vera aiiomalia que cn cap his. toriador he trobat explicada ni notada sisquera. Y es el fet de no figurarhi en ex Concili, cap bisbe manifestament egarench: di Ilergi anterior B la data d' aytal assamblea, ni Eugeni poste- rior al dit cónclave.

Eugeni, do~ichs, foli el sisé bisbe d' Egara, y concorregué al quart Concili de Toledo del 633. Veusaqul sa sotscripcib: Euge. nius Egare~zsis Episcopus st.óscripsi.

El seté va esser Vicents, qui a,l653 estigukrepresentat al octau Concili de Toledo per 1' Arxiprhst Servand: Servandus Avxi- prkbyter Vicentii Episcopi Ecclesice Agarerisis subscripsi.

Joan fou lV.octau y darrer bisbe d' Egara, y sor1 nom apa-. r e s en el tretzh Concili de Toledo del 683, si be representat per son Vicari Samuel: Samuel Presbilter agens vicem Jonnnis Episcopi I<giircnsis. Mcs tart, 6 siga al 688, assisti en persona a l quinzé Concili de Toledo firinant: Joannes lZrjarensis Sedis ~ ~ i s c o ~ u s suhs- ciipsi. Al any 693 figurb al setzh Concili ToledS y ab la següent firma: Joannes E!larensis Ecclesia! Episcopus subscripsi.

Desde aquesta data en que tambécessen les noves dels dedés bisbats de Catalunya, res més se sab de 6x0 del bisbat, ni de la existencia d' Egarn. Entrats els moros a Espanya, pels anys 711, S' auaren apoderant, al penetrar al 713 h Catalunya, d' Ilerda, Tortuxa, Barciluna, Gerunda, Empuria, etc., fins ti passar al Afranc (2).

Coi11 es natural, donchs, tots els nostres historiador6 suposen, per més que res en consti en concrct, que Egara sofri aquesa matexa sort : cal fixarse, per lo tant, en l' experimentada especialment per lcs Seus y territoris mes vehins als d' Egara, com ho eren les de Vich y Barcelona,"de part de les quines segura. ment S' havia formnt el bisbat nostre. Crech que es 1' Únic-h es-

t u d i que 'ns pot donar alguna lluin pera entrelluscar qualque verossirnilitut pertocant á 1' Cpoca y manera de desaparexe la . . all,avores,ciutat gotha, junt ab sa gloriosa Seu.

Diu Sant Isidor (el Pacense), que després de ven~uda Zarago- za, '1s alarbs allargaren ses oonquestes fins á la GaliR, Narbo.' ilesa. ~ e n s e deñar, donchs, dominada tota la Catalunya, no pas-

(1) ' A. dc la C . de B., ob. cit., primer registre. (2 ) Conde Aist de la don~inacidn de los árabes en España, cnp. 16.

sarien pas k Franca: Una de les nostres ciutats que enrunaren fou Ausa, ahont sols hi pcrseveraren algilnes cases que li ori- gina& el nom de Vicus (Ausonc~iiis), com tambe S' ho digub Urgell.

Aso proviiigu6, com diu en 1~16rez (l), dc que les ciutats destruhides, no pogueiit esser reparndes complertament en ternps precaris, S' acontentaren ab rcstablir alglin barri pera habitació dels cristians y en anar crexent á mida que augmcntessen les persriries y cabals: y aq6 segui fins que Lluis, fill de Carlemany, ank conquerint el territori catalá y '1 repohlá y enforti, com ho feu al 798 ab Aiisona, Cardona, Caserrzs y altres llochs comar- rans, aliitvores deserts (2), y sense bisbe La Seu Vigatana que S' haviii. agregat 5 la Narboiiesa k causa de les hostilitats mo- runcs (3), segons ho atribiihex e n ~ a s d e u (4) 5 en Balwze (6.) al dir que les di6cessis de Cataluuy?, desde la vinguda dels alarbs fins als anys 886 en que 's restabli la Seu de Vich, essubjectil- rcii al iIIetropolit5 de Narbona, perrnanexent en aquest la Digni- tat de MetropolitB Tarragonench fins despr6s de dita restaura- ci6, ' h juhi dels historiadors francesas; creyent empró '1s es- panyols, que aytal Dignitat passá al bisbe de Vich. No obstant S' hi nota aqui la pnrticularitat de quc;' n Alasdeu combat 1' autenticitat y 'validesa de les dues cartes d' Urbk 11 al bisbe Berenguer de Vich y al llegat Rayneri, suposanthi en elles 1' afirmacid de que '1s moros destruhiren á Tarragona, Vich y Terrassa; essent axis que de Terrassa aquelles no 'n parlen.

Barcelona 'S rcndi, obtenint dels alarbs algunes capitulacioi!~ favorables, com 1' us de la rclligió cristiana y de ses peculiars lleys, puix aytals invasors no s' oposaven 5 lo que no contra. riava les seves llcys é interessos, sino al contrari, sa politica consistia en mantenir vassalls pera servirse d' ells, A fi de que cultivessen les terres 6 paguessen certs tributa pera poguer practicar la nostra relligió (6). Hi están en axb contestes tots els autors, esclaus, ans que tot, de la veriht histhrica. Tarra- . '

(1) Esp. Sag., tomos XXV, planes 95-6 y XXVIII, plana 61. ( 2 ) Bom Bouquet, t . V I plana 31. CronicU Moisancieuch: Nam civilaiem

Ausonam, Caatpum Cardonam, Castaserram el reliqua oppida olim deserta. (3 ) 0 6 paganorum infeatationem, Baluze, Concordia Sacerdotti et l m -

parii, llib IV, cap. XXV. (4) Hast. cril. de Esp., t . XIII, planes 305-9 y t . XV, planes 1 y 234 5 (5) Mca. Hisp.. llib. IV. 001s. 468 Y 470. . . (6j Floree. Sag., tomo X X I ~ , plana 14G.

gana, e n cambi, degué resistir; y axis aparex en el dccurs de sa historia, assolada y deserta (1)). 8x0 dexeu a1s iiifidels, diu la lley dé Mahoma, a l p r sinagogues, iglesies ni teinples nous, mes sigueu Arbitres de reparar els editicis anticlis, y fins do reedificals, ab tal que siga ensos solars iiiteriorsr. Y '1 cnlifn d' orient, Abu-Bekr, dexá escrit en un precepte: UNO turbeu la quietut dels monjos y solitaris, no destruhiu ses morndes @ ) o .

~ 1 s datos escadujsers que respecte á 1' invasió serrahina á Catalunya poden ekpigolarse' en les cróniques pertinents, no son loes que deduccions é iuduccions sense altres bases que les su- posicions y versemblantses; y '1s fidedignes, encare mes escassos, ben poch concreten pera donar peu á fermsjudicis. Foca teme ritat, donchs, empcngarse en probar qualque coaa apartada de: la tradició que, essent rahonada, for'sosament ha d' adiiintrcs, Al ocuparse dels fcts, realment descoiieguts, oc'orreguts cn el teinps rnediat entre l'invasió Arabe y la recouquesta comenpada pels mo narques francesos. Davant d' un fet evident y general, no hi ea. beu distingos ni equili'bris, quan no 'S poden presentar docu- nients veridichs que '12 pcrmetin. El fet eloqtient es, que desde 1' any 603, eii lloch sonen els noins dels bisbes catalans ni les Seus per ells regides. Aquesta unanimitat, ,que també quasi's manifesta en o1 reste d' Espanya, demostra que un níal gros y general anorrek '1 nostre territori, cessant tota normalitat social y eclesikstica. Que apar que '1s alarbs foren toleranfs ab cls llochs capitulats. Axó es lo rahoiiable, y sembla comprob;tt. Fins un autor modern (3) diu que '1s serrahiris concedien als cristiuiis la llibertat del culto católich, perqné, inaiicats de temples mn- hometans, es partien els dels cristiitns, entre el16 y els católichs, coin á Sant Vicents de Córdoba.

Mes, ceuyintmc especialmeiit k Egara, ~ h i hSl algiin dato prohatori de la sort que li tocA en aquella epoca? ~Resisti, y pei lo tant, fou enrunada? ~Capitulá y fou respectadn? Res se sab dcl c ~ r t . LO que si consta, es, que dcsaparague la ciutat ronlana y wisigotha; que no 'S parlá més de bisbes egarenchs, com Suc- cehi en els demes bisbats de la nostra terra; que S' axec& al sigle ix en cl seti de l 'urb d' Egara, un temple de tradició wisi

(1) Id. id., tomo XXV, planes 96-7. (2) Bofarull, (Aj. Hist. da C u l , toino 11, planes 28-9. (3) F. de Salgas. Nombre 121 del Bolelin de la Sociedad Española d :

Ezcursiuibcs.

. .

gotha ab restes romnns y goths procedents d' edifiois; al iieiigs, . del sigle VII (l), segons tots els iudicis, lo qual iniplica una. ante. ' rior destrucci6 per 1' obra dels homes ó la del temps, k menys que 'S pogubs demostrar 1' opini6 del Sr. Xiailo i2), confirmad:^ pcl Sr. Lampbrez (3), de que la capella de Snnt Miquel de Te- rrassn es obra del sigle v ó vi, puix que ayo ja constituhiria una proba patent de lo que diu aquest p8rit: $0 es, que '1s h a - bes S' apoderaren d' Egara, respectant empró '1 culte, y que les incursions d' Almanzor no degueren destruhir m8s que part del baptisteri de Sant Miqiiel (4), lo qual, ab tot, no cs prou concret, ja que si '1s alarbs respectaren cl culte dels cristinns d' Egara Lper qu8 van destruhir part d' uri de llurs ediiicis cató1ichs:J A .m&, ~ q u 8 se 'n va fer de les iglesies anteriors h les ncluzrls de &ñt Pere (sigle rx).y de Santa hfaria do Terrassa (sigle s i y sir)

una de les quals, de les dcsaparegudes, degub hl~ver sigut la Catedra1 d' Egara, al menys ja al sigle v, del qual nrrencib la memoria de llurs bisbes? S' ha de regonexe que existiren nytnls temples anteriors y que d' ellsno '11 queda altre rnstre que '1s restes esiulptbrichs de Sant Miquel (5), de queja pni.lai.é, y al- gún altre cscadusser; y per lo tant, que '1s homcs 6 '1 temps les destruhirien, com un xich mes aval1 de la traiiscrita cita del Sr. ~ a r n ~ i r e z ja 'S rectifica aquex erudit arquitecte al sentar tambB que, 6 destruhi Almanzor (6) la susdita part de Sant Mi-

(1) Cal tenir e n compte que '1 rcy goth Tcodorich, par rnedinci6 d e son mii1isti.e Cassiodor, dona & priacipis del sigle o, ncertndissims preccptcs cri. caminats B la conscrvaci6 dcls restes dels efidicis roinnns y In coiistriicci0 d' altres, aprofitant Ics eolumnes y Iápides soterrados eiitue les runes quo cobrien el sol del Imperi (Cavcda, Enso!,o I~isldrico S< bre los dicei.rus yCaeros de ArquitecLura empleados en Ospuia, i,le., cap 111. planes. 47 y 30).

(.2) Bolelln da la R r a l Academiade Bellas Artes de San Ferririndu. Ni in- brc del Desembre d c 1896. SessiO do1 21.

(3) Hist. de l a Arquileclura'crisliana espaiola. Lecciones en el Alrnro da Madrid

(4) Ob. cit. (5) A l a Hist de Tararrasa, d' en. Ventallo, plana 130, 'S diu qiic * u n

cnpdill egarench, sncmenat Arnald, var6 enemich dels ennmichs d c Deu, c o n li digné '1 Pontifex Rornil, va fe r recollir les pedrcs disperses d' Egnrn y rcedificil nb elles les iglcsies de Sant Pere , ñant hliqtiel y Santa Maria cii el mnteix siti ahont esligub 1' nnlig<i Catedral.. Mes eom no inaiiilesln <I'ahonl treu tan brill;liits informes, sento no poder adinAtrels com 5 boiis.

(6) hlnhamad ben Abdala Abi Amor Almnnzorrealisk sa famosa expc- dici0 ii Barcelona, qua prenguc? del comte Uo-ell, a l julio1 del 985, esseni;

quel, 6 siga sa cúpula, 6 va ensorrarse. ¿Y cs verossirnil, dich ara, que una construcció que 'S fa datar del sigle v 6 VI (6 vi l ,

segons dit autor), s'arrunbs ja al sigle xr, Bpoca fisads pel Sr. Lampérez á la ciipula de Santa Maria, de ~ e r r a s s a y á la re- construcci6 de la de Sant Dliquel, y nienyaencara si aquest tern. ple 'S té per obra de filiació bisantina y de tradicib wissigotha.. del sigle IX, com afirma i'entés arquitecte Sr. Puig y Cada falchl (1).

¿N; es mes 116gich creure que, 6 fou dcstruhit pels homcs aquex baptisteri y reconstruhit despréa del tot en el sigle I X

(Puig) 6 en 1' XI en que 'S rcf6 y 'S construhi respectivament uiia y altra chpula, (Lainperez)'? ¿Y, per fi, no ho es m6s encara 1' ad ae t r e 1' opinió del primer, de que 1' elevaci6 de la capella de Saiit lfiquel, es deu purainent Ala devoci6 que a.ls siglcs i x y x 's teriin A dit Sant coi11 proben els inuombrables temples jedicuts A SaiiL Miquel que allavores S' erigiren a Catalunga?

A i 6 al cap de val1 no obsta '1 que avttns hi existís en son sol, un baptisteri wisigoth 6 que aytal temple dc Sant Miquel, axecat al sigle ix , hagues sigut utilisat pera '1 baptisme d' homcs y dones, separadanient, com prevenien els Agrnts cánons, ser vintse de dita capella y de 1' altra subl;erraiiea que,aquexa conté (2).

Y respecte al antich LIS. de la celebrada capella de Sant M i - quel de Terrassa, cal convenir ab en Villi~nueva, Torres Amat, Puig y Cadafalch, Gudiol, Riailo, Lampérez (3) y altres, que pri. niitivament servi de baptisteri, erupleanthi tal vegada con? A piscina, '1 que '1 Sr. Puig en diu bany roiná, que servia ultimn. ment de pila baptiaiiiai á la parroquial, j7 utilisant la dita cape- . . lla pera '1s homes y 1' iglesieta del üubsol de la matexa pera les dones, com opina en Torres Amat, 6 al revés. Recorda . . '1

de resultats terribles pera '1s comarcans. (Doay. Histoire des rnusulrnuns d'Espagne. tomo 111, plana 199).

(1 ) =Notes arquitect6niques sobre les esgleries de Saut Pese deTarrassa*., (2) Puigv Cadafnlch (ob. cit plnnn 401. Respocte iL les meses monolites

mncisses, semblants A la que 's veu al init.x do Ir, criptn dc Sant xiq&el do Tcrrassn, diu I' Eulnrt (Archdologie Pvanczise, tomo 1, plancs 730-4) que aquoxos altirs de massoneria aren gerieralriierit sense ornarnerits y lo. nien uiia cavilat en son centre y una tauln al daniunt. pera cobrirles reli' quies y celebrar primitivament d e cara al poble.

(3) Obres citades: planes 16 y segiients, id. 13, id', 40, id. 240, id '2 6 id. 62, respectivament.

-( 48 J-

Sr. Riatio (loc. c i t . ) a'guns edificis semblants com son els baptis- teris de la. Catedral de Ravenna y de Sant Ciova.nni iil fonte, do mitjans del sigle v, el de Santa María in Cosmediil de Raven- na, del VI; el de Santa Sofía de Constantinopla, del VI, el de Sant Joau de Poitiers,Cel vxr, el de Rie~ (Franca), ' del v, y els de Aguilea, Nocera y Albenga (Italia). Eulart (1 ) h i afegex en-

t r e '1s octogonals'ab columnata, com el dc Sant Miqucl de Te. rrassn, els de Santa Constanca y Sant Joan de Letran de Roma, del V, el de Sant Jordi de Eíírach (Siria), del VI, y molts altres, nbundunthi tambe en ells '1s capitells dc construecions romancs y 'la inosAichs imitant els dels romans

Conde (2), a1 ocuparse del govern del Amir d' Espanya, Ju- sul! el Ferri, nombrat al 746, diu que va dividirla en cinch provincies: la d' Andalusia, la de Tolaitola [ a ~ a n s de Cartnge - nn), la de Wrida, la de Saracusta (avans Celtibcria) y la de Narbona; essent ciutats de la quarta, entre altres, Tarracona, Gerunda, Barciliona, ICgnra, Empuria, Ausona;Urgelo, Lerida y Tortusa. Com que es 1' uñich dato que' d' Egara 'S cones fins que reaparex en docurnents del sigle x, 1' acullo, ernprb, ab certa reserva, petquk, si be se sab pel pr6lech de 1' obra d' en Conde, que aquest es valgub pera ella d' ínnouibrables cróni ques iirkbes, com no anota particularme~t les fonts d' ahont tra. p i e quiscun de llurs datos, no piuch afermarme del tot en els seus. La meva opini6 es que Egara podia ja haver sigut destruhidn en dita epoca, conservantsen SOIS alguns escampats caseriris (3), (com succehi ab el uicus d. Ausona), que ~antingucren la traddi- eio de la ciutat d' Egara fins que paulatinament S' anii esbo- rrant son nom, mes no llur fcrma tradici6 que encara dura y pnrdurara per sempre m&.

Si aquést dato d' en Conde, fos exacte, tindriem sols acredi. tada S existencia de la ciutat, poble 6 territori d' Egara, mes iio pas llur Seu, malgrat lo dit pel Sr. Codera (4), qui conibatE no f a gayre 1a dita del company Sr. Carreras y Candi, espresa- da en sa Monografia de Castellbisbal(5), de que la dibcessis de

( 1 ) Archbologie Fran$?ise, tomo 1, planes 189 y següents. (2) Los árabcn en Espalia, cap. XXXVIl (5) En I'uig y Csdafalch. jOb. cit., plana ZY), diu a nostre objectey par-

larit d'Egara: &y en lo lloch ahont S' axecaren prehuats edilicis, re>taren sols pobres masies amparades por un e.estell*

( 4 ) Bo l . de la R.:Acad. da l a Hist., tomo XXXVI, plana 411. (5) .Lo Castell Bisbal del Llobregat*, plana 9.

Egara havia'mort ab 1' invasió serrahina. Observa '1 Sr. Code- ra, que as! d' ordinari S' atribuhex aquexa, desaparició de moltes diócessis wisigothas á dita invasió, no resulta probat, puix que no desaparegueren als primers tempsd' ella, sino desprks, 6 per fatalitat del; temps, 6 per la falta. de comunicació; 6 per la apatii dels "cristians, ó per sa quasi- extinció en alguns punts: jr h Aragó y 4 Catalunya, pague deures á la persecució 6 recrudescencia del zel relligiós musulmá, á la meytat del s i . gleix, ab 1' establiment S Hosca y Lleyda dels regnes dels Be: niatanil y Benimuza, families de renegats, y tal volta mis into- lerintsu. No poguent donar rahons m8s concretes y convincents que aquestes quatre, iant se valia no contradir una versió admesa en consonancia ab la 11Ógica ' y ah el parer de 1' inmenca majoria dels nostres historiadors. - .

Es clar que Egara podia haver sigut v i ~ t i m a , ' ~ e r cxetiple, dels Franchs que a,l any 799 havien ent ra tá Catalunya manats per Lluis el Piad6s, cridat pels gobernadors d' Hosca y Barce- lona, Hassan ,y Zeid, pera entregarli llurs ciutats, y quals tropes, secundant 1' indignacid de Ludovicln per haverse trobat enganyatal arrivar uls murs de Barcelona tot dirigintse & la conquista de Lleyda y Hosca, destruhircn quants castells trobaren y devastaren la comarca de Barcelona, desde quina ciu. tat es Ilencaren S les terres dels cristians pera tornarne carre- gats de boti, comdiu EdrnondNigel.10, en son conegut poema (1).

Tambe podfa haver desaparescut Egara quan 1' axecament d' Aizó y de Villemond, 611 de Bera, contra la dominació Franca, pels anys 826-27, quins camps ' d' acció foren la Cer- danya y '1 Valles (2) que 'n sofriren molts estragos quan els alarbs de Zaragoza, manats per Abu-Merwan, vingueren A auxi-

. liar A Aizó (3); si S' ha de creure al gran conseller de la Corona Imperial Franca, Eginhard (4), y als demes au to~s Franchistes

( 1 ) Raic Mauroruna aderal semper tutela latronum . . Rostibus armigeris alque repleta satis.

(2) Diqgo. (Ob. cit , planes 54.5). (3) Iluro, de Pellicer. (4 ) Muratori, Rerum italicarum scriptores pracipui anno 500 ad an-

'~ancorum- num 1500 (Fls. 517-8) y tret de Duchesne, Annales r q u m 1' ~Defeei t ad eum et filius Beraui uomine Wilemundiis, nec non et alii eom: plures novarum reriim geptilitia levitatc cupide junctique Sarracenis ac Mauris Ceritaniam et Vallensem rapinis atque incendiis quotidie infesta- bant ... Qua tarditas in tantum noxia fuit, ut Ahumaruan vastatis Bnrcino

(1) que '1 seg~iiren en son judici sobre'l promotor de la guerra d' independencia catalana, iniciada per 1' Iqdibil y en Mandoni, primer, y despres per Bera; '1 goth Aizó, qualificat de traydor .

pel cronista de Carlemany y de Lluis el Piadós. Igualment podta haver sigut anorreada Egara per allh

1' any 850 (2 )ó 852'(3) en que segons els Annaliuni Ilqrtininn,orum una hust d' alarbsprocedeats també de Zaragoza y comanats per Abd-el-Kcrym, en confabulacib ab els juheus, passá a cercar y rendir it Barcelona.

Y tainbti, com ja S' ha dit: podla haver sofert ~ g a r a la sort dels monestirs de Santa Cecilia de Noutserrat y de Sant Periet de'nages, que ab sos abads, foren victimes de les incur- sion; d' Alinanzor del 985, al .ensemps que Barcelona, kfanresa, Sant Culgat del Valles (4) y fiiis Tarrassa, segons es llegex al Lio- lelin de la Real Academia de la Hisloria (5) y d en Villanueva (6):

En fi, es sapigut que la lluyta entre moros y cristians, fou incessant en aquella epoca, y molt especialment pera recobrar ara '1s gris, ara '1s altres, aquesta sempre codiciada Barcelona, en quins tránguls es de suposar que hi prengueren part activa els cristians de i' encontrada egarenca ó terrassenca si 'S te. iien en cornptc'el contingut dels diplomes decarles Calvo con- firmatiu del de sos progenitors, y '1s d' aquestos matexos. J a ho dex& dit Aymoino: Barci?zonrl Civilas; in limite H ~ S F U ~ ~ G O sita qum alternante rerum euenlu, ,nunc Erancorum, nunc Sarraceno- r u m diliot,c subjicieblili~r (7)

Mes, com en totes aqueñes incursions, al igual que en 16s demes de les que 'n deguereii swfrir els poblitts del Vallés, no resulta coniprobat cap dato que afecti particularment á Egara, cal conveiiir, davant del fet del. sileuci de 1' historia en quant aquella ~ t i n i c i ~ a l i t a t y A sa Di6cessis, y á moltes d' altres, desde .

. . nensiiim ac Gerundonsium agris, villisqiie incensis,.cuuetis etiam q u a ex- t ra urbes inveuerat direptis, cum incolumi csercitu C;essraugustsrn se prius reciperet. quaui-a nostro oxoreitu ve1 videre potuisseta.

(1) La.Marca Hispunica y 1' H i s l . de Languedoc, t 1, pl. 970,. (2) Bofnrull (A ) 0b. cit., t . 11, pl. 149 6 id., t . VII, pls. 189.92. (3) P. Fita. Boletin de la Ileul Academia de la H~utoria, t. XXXIII.

plana 35. (4) Marca Hispunica. Ap.1 137, any 988, 15) T. 111. ~ 1 . 813. (6j ~i l lan 'uk 'a , Viaje litetorio eto., t . VII, pl; 210 y t. XIX, pl.. 31. (7) De geslis lirancorum,.llib. IV, cap. 117.

-( 51 )-

la vinguda d e l ~ moros; que es més verossimil sa destrucció y des- aparicib a l temps de la primera invasib serrahina 6 la nostra coiiiarca, que en qualque altra Bpoca.

Y respecte, A aquexa destrucció que aqui. aparex de Terras- sa, no d' Egara; aytal asseveraci6, si alcun valor té, 'S el de portar 5 dues deduccions naturalissirnes; la de queja 'S suposa la desaparició d' Egara, y l i de quc en carnhi existia ja Terras. sn; que com es veur5, malgrat la confusib que d' una y altra 'n fan tots els historiadors, foren dos localitats diferents, 'encara que, com es de creure,. arrivessen 5 coeiistir el poblet de Sant Pere d' Egara y la naxent vila de Terrassa al red6s de son castell termenat (1).

Erppr6 '1 recort d. Egara tard6 encara molt 5 esborrarse. Son varis cls documents exumats pels nostres cronistes y els inédits que citaré, sols en lo pertinent, que guarden m6s 6 menys ben conservat el nom d' Egara,, que senlpre S' ha de considerar unit A la parroquia de Sant Pere de Terrassa. En efecte: '1 do. cument més antich que remeinbra aques nom, es el dels 8 idus Juny del 940 que coloca 5 Aqualoriga (Valldoreu) dins del t e r ~ e del castell de Terrassa, y fa distinci6 d' aquex terme y dels de Egara, Caldes y altres del comtat de Barcelona: es una permu- ta entre Sendred g '1 bisbe de liarcelona Guillera (2) dels bens que '1 primcr possehia i n termino de Aqucilonga szve de castrum l'erracia, ve1 in termino de Egara, ve1 in Caldas ve1 i n quocum- que loco i n prediclo cornilate~ harchinonensi (3). Una donació A la casa de Santa Creu de Barcelona, ubi corpus sanote Eulalie virginis h u m a t i ~ m quiescit, feta pel comte Borrell, el bishe Pere, Lauderich abad, y Vitard, als 12 de les kalendes del 9&, inclou omnes ecclesias da íerracia el de Eqera c m parrochias decimis et primiciis et omni usu ipsas ec~lesias pertinentium (4) el qual dato no sol8 fa distincib de Terrassa 3. Egara sino que revela 1' existencia d' iglesies 6 un y altre poble.

Pujades y Corbera donen compte en ses obres (5)de certa do-

(1) E1 Sr Riaiio dig;& on el Uolelin de la Real Acadeniia de San Fer. nando (Desembre 1896) que la vila v a pendre '1 noni de Tarrassa despres de

' l a conques!a krabe y que fins aleshores S' htivia anomenat Egara. Aytal

, errada d' apreciacio ve d e fondre e n una sola, abdues diverses localitats. (2) Guilara , Gutlleranus! Wilaranus, etc. (3) Lib. Ant. 111, A. C. de B., n.e 368. (4) Lib. Ant. IV, id., n e 56. (5) Llib XIV, cap. XXXII (ob cit.) y cap. X:XI, pl. 1.26 respectivament.

naci6 del 4 de ~ a n e r del any 23 de Lotari que fou '1 977 y no '1 978 com aquells diuhen, feta pcr na Levogodos y pera desprAs del seus dies y dels de son ii11 el clergue Fruyla, al clero et Sarictre Harice sedi.; Eqaren.sis. TambA 'n Pujades y 'n Risco cit 'enen altre lloch una venda aytal Fruyla ieu als 2 de Janer del 991 al prebere Bonihoino y al bisbe Emérigo de varis bens situats in co'mita~t~'1lnrchinonensi infra lermin0.s Terracensi$ in locum proprium de Sede Ejnrense (1): y cn Pujades y en Torres Amat, un ter& document en que.una dona dita Ervilo Deodevota 6 monja, pera rcmey d g 1' Anima del nionjo Ermemiro y pera des- prés de ios dies, feu donació de tots sos bens á S,ant Perc de la Seu d' Egara, als 4 knlendes de Juner 6 28 (?) de Desembre del any 14 (?) d' Hugo capet 6 siga al 997 (?) (2) .

De les tres darreres escriptures que obraven encara al Arxiu Priora1 de Terrassa pcr allh al any 1816 en que comen$& á escriure ,ses c,iiIemories sobre Egaran '1 bisbe Torres Amat, en de- duhexen aquest (3j y en Pujades (loc. cit.), que per anomenarse de present la Seu Egarcnca, S' ha,de creure encara existent en ditos dates. En ax6 objecto, que A m8s de que en lloch cons. ten més bisbes d' Egara, .desde que a1693 d e r i ~ do sonar en la historia '1 riom de son darrer prelat Joan, es tA una proba indubitable de que en el sigle x no existía aytal bisbat, en e l mer fet del intent de reinstaurar10 que a1 962 ting~16, com S' ha vist, 1' abad Cessari.

8x6 de dirnc cn un document Sancloe Mari@ sedis Egltrensis y cn 1' altre in loeuin proprium de Sede Egerense, no vol dir mes sino que 1' iglesia de Santa hfaria (primer d' Egara y després de ~ e r i i s s a ) conservaba '1 tito1 y 1' honor: mes no la rcalitat de ga Dignitat primitiva, tenint knbildo citiionicnl regit per un Prior, com á ia S e u de Manresa (4); que no per dirse Seu sa iglesia parroquial, fou may cap de bisbat. L' acte de consagra- ci6 de 1' iglesia, de Santa IlIaria (4 nones de Janer de 1112) la situa i n comilalu Harehinonensi, ia lermino Terracie,iuxta ecclesiam parrochinletn snncti Petri, i n loco eodem ubi antiquitzts Sedes erat

(1) Ob. cit , Ilib. I V , cap. XLII y Eap.Sag. t.'XLII,pl. 180 respectivament. '

(21 Obs. cits. Llib. XIV, cap LIV. B. da la R. A . de la H., t. XXXIII, ., plana 10.

m, (3) T. X X ~ I I I Boletin de l a Real Academia de 10 Eistorio, pls.'9 y 10. (4) P. Fita, Boletin da l B Real Academia de l a Eis toria , t . XXXIII,

plana 42. ' .

conslructa (l), lo qual ve A esser lo matex que diu la dita venda del 991: infrn lerminos Terracensis i n locum propritc.ira de Sede Eqarense, 6 siga en el matex lluch de dita Seu 6 en que hi hagu6 exa Seu, com diu'l' acta de consagració. Abdues escriptures dels 977 y 991 $ ' n o existexen al citat arxiu; si les haguts pogut esaminar ti,b detencib e integraiuent, potser m' haurien donat, sino mes Ilum, més fotiamcnt pera formular judicis pcrtinents. P en quaiit A la del 997 (?), ab dir que ni 'n'Pujades iii 'n Torres ilmat no citen ni una paraula llatina del document y que abdos erren tota la data, queda aytal cita ben poch autenticada. Eii efecte; als 4 de les kalendes de Janer hi correspon el 29 y no '1 28 de Desembre; 1' aiiy 14 d' Hugo Capet, no pot esser, pcrque sols en regn4 9. y aqueliany en tot cas oquivaldrin al 1001 y no a l 997, puis que dit regnat coinenC~ al 3deJuliol del 987, y si realment fos 1' any 997, seria"! 10 de dit regnat. Mes ericertat donchs estig.uk en Corbera (2) al dirne any des6, feiitlo corres- pondre al 997.

Respecte A aquex bisbe ~ m i r i ~ o , que no 'S diu d' ahont es; despres de los disquisicions alambicadcs A que S' entregaren Pujades, Torres Amat y Fita (llochs cits.)' pera iiitroduhir.en 1' Anim del llegidor sols la sospita de la possibilitat d' haver sigut prelat d' Egara, y del estudi que al efecte hem ietde les obres en que 'S parla detingudarnent dels Episcopologis decatalunya y del Mitxdia de F r a n ~ a (3), hem de declarar que no resulta res en concret que 'nsinduhesca A aytal sospita: y qué donada la da t i del 991,. tant pogu6 esser aquex Emkrigo, l"~m6rico 6 Aime- ''

rico, bisbe de Roda, segons opina '1 P. Fita (4), com 1' a;oinen&t Aymerico O Eymerico de Ribagorza, A l ' obra$ en Mateu Ayme- rich (5), O '1 bisbe de Carcassona Aymeri 6 Eimerico que' S troba citat A 1' Hist. de Lang. (lcc. cit.)

Fins a l any 1017 no 'S topa ab cap altre document en que 'S

parli d' Egara, y es en un judici que tirigui: lloch i n Ecclesia Sanc- te Mnria Egarensis, als 8 de les kalendes d' Agost d' aquel1 any, essent celebrat per en Pons Bofill hfarch jutje del Palau y autor

(1) P. Villaniieva. Viaje literario, etc., t. XXIX, 111s. 209 10. (2) Lat. Illust., pl 126. (3) Especialment 1' Hzst. de Lang., t IV, pl. 329 y t . V. pl. 298, la

Nomino, etc. d' Aymerich, pls. 193-7 y 1' Esp. ,Sag., TlOrez, t XXIX, planes 194-9.

(4 ) Boletfn de la Real Academia de la Eistoria, t . XXXIII, pl. 42. (5) Nornina, eto., pl. 197.

-( 54- )-

d e l ~ Usatjes (~), ' :~residit pcls comtes Ramon ~ o r r e l l y~rmessindis. . y'l bisbe Borrell d'Ausona, y litiganthi '1 bisbc de Barcelona Deus- dcdit contra ~rrnofret, representant Asa muller Euguncia, y con-. tra Adalbert, tutor dels fills de son difuntgermk Eldemar. Aquest. document del Liber Anliqicilalum (2)! es importantissim, perque 'ns posa en coneixeriient de 1' existencia de dita iglesia, cons-,. truhida en el sol en que hi hagut! la Seu d' Egara, un siglo avans de la data de sa consngrncirj del 111.2. . .

Un docurnerit dcls 4 idus de Juliol dc 1029 ens distiiigex tambc, 'csm en els avans relatats dels anys 940 y 966, els teriiies ' ,

d' Egara y de Terrassa, ab llurs respectives parroquies 6 iglesies, com en el dit 'instrument del 966: es la restitució d'bns feus re,@ feta pels comtes Ramon Berenguer y Guisla .A 1' iglesia de Santa Creu dc Rarcelona? yuais fous cstaven aituats i,z/ra ternairaos Egare et 'lerracia, ~,aoeplus zpsapn parrochiana (3).

Altre document' es .el dels 3 de les kalendes de Novembre de 1033 que parla d' un alou que deu esser del terme d' Egara 6 del de Terrassa, diversificant també, coln ben be 'S ve", '1s llurs respectius termes: es el testament de Berenguer Rainon I.dcxant ti

la Seu de Santa Creu de Barcelona ipsttm alodiuin quod dcbet esse sui juris infra termznos Egarce s ive Terracin (4). .

Als 6 de les kalendes de Maig, a n i 5 del rey Henrich, que es

. . (1) Balari Orig. hist. de Cat. pl. 442. (2) T." 1V n.e 279JA. de la C. de'B.). Cn parlen Uiago (ob. cit.) full 90,

sl b& eucre altres errades, pren per bisbe A un dels personatges assistents anomenat Lrgone Cero~lionensi: P. de Bofarull (ob. cit.) t.O l . er , pl. 208, donant 1' any 1018 en comptes del 1017: Dlarca (ob. cit.) Apkndis 526 (y no 256 segons en P. de Bofarull), qui tamh4 '1 posa al 1018: Balari (ob. cit.) pl. 442: el Specul. OJicial. de la Curia del Biabat que '1 coloca al1012: y Peliu de la Peuya (ob. cit.) lixantlo eiitre aquest auy y '1 del 1017.

En Pujades (ob. cit , llib. XIV, cap. 69) diuque '1 bisbe de Barcelona Deo- Dat, ajudat dels comtes llarnon Borrell y Ermessenda, augmentAF fins uni (?) &son bisbat 1' iglesia deSta. aria d' Egars; y encara que no dona la data, afeger, que pera spber be I' uiiiU ,?/ d' eses dues iglesies, cal llegir el quir t Ilibre do Ics antiguitats da la catedral de Barcelona y '1 Coli 110. Y 1' instru- . ment senyalat per en Pujad.es en dit foli, resulta precisnment 01 precitnt del Lib. Antrq. I V y n.e 279, que pera res parla d' aytal pretesaunió del'iglesia egarenca lnde Barcelona.

( 8 ) Diayo (01,. cit ifull91 diu al 1037 y P. de Bofa~ull (os cit.) donenel ,. 1030, mes el Lib. Antiqurt. 1 n.e 25 p 1 ' ~ s ~ . Sag. t . XXLX pls. 218.19 '1 posen comes de lley a1 1029 Lo matex opina en Caresmai,. (P. de Bofarull,loc. a l )

' . (4) P. de.Bofarull(ob.cit.) t. 1,pls. 252.54; hpiscopologio de Vich, t 11 6

lluro de Fellicer.

-( 55- )-

el 1036, el bisbe de Rarcelonti Cruilabert, feu donació X 1' iglesia "

de Santa Creu de la matexa ciutat, y de consentiment dels coin- tes Raymond y ~riilessiiida, de Ecclesinrn Snnctcz'Et~lnlicz rl i~re est siln i n Egarn el i» l'erracin (curn omnibus alodiis que sunt i ~ z

. . Egara) id sunt terras e& vineas culttimt~el heremu~ne t trilias et arbores diversi gerzeris fonteset aqzcis decursibus e& olivarias et omnia qure perlinenl ad supradiclatn Zcclesiam Saizclce Eulntice que sunl juris Ecclcsi& sanelre crucis saizctequce E u l a l i ~ Barchi- rionensis exccptas alias Ecclesiai Terrncia cum illorum lierlinen- t i i s (1). El P. Risco, de les paraules quce es1 situ in Equra et i nTe - rracia, -'n despren que aleshoreslo matex S' entenia pel norn de

' . Egara,, que pel de Terrassa (2). No hohauria cregut auís aquel1 autor, apoyat ab una sola cita, si bagués sospitat que agtal iglesia de Santa Eulnlia, pel seti en que estbs construhida, pqdia estar situada justainent en un terrer part d' Egara (tcrme 6 parroquia de Sant Pere d' Egara 6 de Sant Pcre de Terrassa)', y part en territori de la vila de Terrassa, 6 siga tocaiital torrent de Vall-

. " paradis divisorid' abdues poblacions. Les eordinacions del bishe Coloma dictades 1' any 1601 pera lesiglesies foiana y vilatanaa (3) diuhen en la 19 ~ P e r quant havein vist que lopont que los pagesos han comencnt á edificar en lo torrent (de Vallparadis) per lo qual se va de dita vila á la dita iglesia de Sant Pere, cte., fassin aca. bar lo dit poiit y B la fftbrica de aquel1 doriam y aplicam tota la pedra de les capelles de Santa Eulalia y de Sant Sadorni que attes estiti1 profanades los concediin llisencia de enderrocaraquelles y la pedra y manobia quen exirti se conuertcsca k 1% fabrica de clit pont .~ Per alcunes referencies, enVenl,all6 (4) apunta que una d' eses iglesies, sense dir quina, degu8 axecarsc dins del poble de Sant Pere, y 1' altre á. mitr carrer de Saiit Antoni (de Terrassa)'. Si aquesta fos la desanta Eulalia, queda.ría aclarida eloqüent-, ment 1' inlenció de la frase escatida, tota vcgada que dit carrer es riberench del prec.itat torrent divisori d' abdues poblacions. El fet de que les pedres de dit temple servissen pera '1 pont que havia d' unir abdues lqcalitats, fh'sospitar mes y mes qUe 1' en. derrocada iglesia, devla estar molt aprop del viaducte.

(1) L i b . Ant. t . 1;ii.e 3 y Mea. Bisp. senpe IIL frase que poso entre pa . rentessis, Apx. pl. 970. El Spcc. OJcc. el cita eriant el din y 1' any, al dir fi Maig 1037. T ~ m b 6 'n parla P. de Bofarull [ob. cit ) t 11, pl.. 7,

' (2) Esp. Sog , t . 42, pl. 151. (3) aMonog. de la igl. pl. deTarrnssa= (obra, del autor). ApOndix IV. . (4) Tarrasa ant. y mod., pls. 56.6.

-( 5G )- .

Un altrc docuaent deis 16 de les kalendes de ~ u n y d'el.1049 tambk ancmena á Terrassay '1s seus term.es, y A Egara, 6 siga en el scnt,it de distingir una localitat de 1' altra (1): es una divisi6 de bens feta pcr Ramon Berenguer 11, en que,'s parla de Terra cia y de dorninicaluram etstciticam et poleslutern sicut paler eorum . .

Domnus Remundus Lomes t~nclial et abzbat el habere debebnt in : . eprs lerminis el in E g e r ~ .

Ab data dels 4 noiics de Janer del 1082 corista una venda feta per Rayniond hniat de Sant Quirse á Pous Guillkm clergue de la Seu Jlarcelonina, de llurs casa, terres, viriya y moli del termitzio de lerracia, in loco gui nuncupat~r Gaiafao, i ~ z parrochia Sancti Pelri de Egera (2). Aqui com es veu comenC.a k aparexe la parroquia 6 iglesis parroquia1 de Sant ~ e r e ab el nom de Sant Pere de Egara 65 anys mes tart que la de Santa niaria d' Egara., y en el lloch 6 p r t i d a dit;~ Gayá (nom que encara 'S serva), del terme del castell de Terrassa.,Als 3 de les nones.de Deseinbre de 1113, 1' antedit clergue, ja canonge, establex k son nebot Pere, c,ogno. mcnat Poc, y f i l l de Pere DIir6, ses esmentades possessions situades ira Eontitatu barchiL~one in ~ulleise infra terminos parrochie Sancli Pelri Egare inloco dicto Gaiano (3). Y als 6 de les nones de Mars del 1114, aquest Pere Miró (a)Pocdon& k la can6nica de Santa Creu de Barcelona'ls antedits hens que tenia in comitatu barchinone siúe án Vallense infra terrninos parroehia Sande' Pelri Egare in loco dicto Gaieno (4).

Corbera cita dues donacions, una de..Pcns Guifre, de varies vinyes del terme de Terrassa, fet i 5 Dek y á Sant Pere Sedis Egarlnsz's, á les kalendes de Janer del 1091' y a,ltre deGilia y sos

"os fills Pere Gispert y Jarbert ilIir6, feta k Sanela Marim Sedis Egarensis, d'unes cases juxla prafalana sedem Sanelm t!!Marim y a l - ouns camps y vinyes, firmada 4 les kalendes de N~vembre del 1.101 (6). Respecte á la paraula Sedis que aquí S' usa parlant de ibdues iglesies quasi adjuntes, cal remetres á les consideracions - que he fetal examinararamatex el bloch dels tres documents dels

.. anys 977, 991 y 997. La t del Egártnsis seria una e al original. En una donaci6 de les kalendes de Janer del 1096, del mas

(1) P. de Bofarull (ob: cit.) t. 11, pl. 112. (2) Lib. A n l . , t. 111, n.o 369. (3) Lib. Ant., t. 111, n e 366. (4) Lib. Ant., t. 111, n.e.363. (5) En Corbera (ob. cit., pl. 186) no dona la font d' aquexes diles citas.

-( 67 )-

Ricario ab ses cases, terres y fonts d e l ~ termes deTerrassagllocb dit Perera, feta per Raymond Amat, .'fill de Lobeta, y sa muller Ermessindn, safilla Ermessinda., li donen tambO ipso alactdio el ipsas vineas quod habeinus justa Agera (l), essent com cs veu aquesta escriptura, altra de les que evidencien abdues localitats y termes. -

L' acta de consagració del temple de Sant AIarti de Sorbed (2) que sols ha publicat integrament el P. Villanueva (3) y qile porta la data del 1.7 d' Abrildel 1096, innova que '1 bisbe de Barcelona Folch ank aquel1 dia k Terrasa, en el lloch antigament anoaienat Sorbed, y soficitat pel probíssim var6 Gerbert Uch y sa muller Ledgarda, hi consagrk una iglesia & honor de Sant Marti, fundada i n episcopium Barcliinoncnse, infrct lernii- nos Sancli Pelri Egarensis ecclesice, cum kme ecclesim Sancti Mar- lini stat subdita. ab anliquo tempore ..... quod si. quod absit, per- pelraverit donec juxla kanonicanl censurarn Episcopi Barchinon, et clericorttmq~e iius Teslituerit, e~comunicalioite obnoaius per- manebit, salvo in omizitus jure Eqarensis ecclesim (4).

. Cal recalcar aqui que ab data del 7 ka:endesFebres del 1108 aparex per primera vegada '1 nom de la pohlació de Terrassa : aplicat al poble vehi de Sant Pere d' Egara. Es una donació del comte Rnmon Berenguer 111 & favor de la catedral y bisbe de Barcelona &e totes les capellanies pertcnexents al comte en tot el bisbat susdit y entre elles hi va inclosa la de S. Pelri de Tf i- rracia (6).

Una venda de Ramon comte dc Barcelona & Berenguer Sala y Ermessen (dis), ens conservaempr6 '1 nom d' Egara, alodium '.

n7.eurn franchum, id sunt liasstis, kas(aE)ibus, oilis, orlalibus, terris cultis el heremis ..... i n Chomilalu Barchinona i n Parro-

(1) Vicar. Cat., t. I V Caslrum Terraeie, n.e 4, y t. VIde Trasllats n.e 41. . , . ~.

(2) Viladecaballs (a) La Tarumba. (3) Viaje literario ete., t . XlX, pis. 210 y 211. Avans d' el1 emprb 1' ha-

vi& copiada '1 bisbe Torres Amht en ses Memocias de Egara, enlregades & la R. A. de la. H. y no publicades per ella fins al 1898 mercB al P. Fita. En Pujades, (ob cit.), llibs. IV y XVI, y c%ps. 24 y 42, respeotivament en cita alcuns fragments. Tambe 'u parlen Xarea, (ob. cit.), Llib. IV, col.* 473, Diago, (obra citada), cap. 81, y Esp Sag.. t. XXIX, pl. 243.

(4) Aqnest doeument existia al Arxiu Prioral de Terrassa. (5) Esp. Sag. t. XXIX. pl. 467, Ap.x XVII; '1 P. Risco, aqui ni 9. la

plana 248 en que S' ocupa d' aytal instrument, ni 'k P. Fita, dihuen d' ahont el trehuen. Es el ddcument n.o 9 p 343 del Lib: Antiq. 1 g 1V, respectivament, . .

-( 68 )-

chiil Saizcti Petri Eg(o)retzsis i n locq~rn ?iocitatu!il . Properio d e lj,q(a)ra. ~ q u e s t a escriptura que porta l a data del 6 d e les Ira- lendes d 0cíuhre de 1110, est i molt milmesa enson trassumpte solt del 12 kalendes d' Octubre del 1307, y ho sento eutraor- dinarianient, perque d' hai~erla poguda desentrnnyar integra- meut, potser m' hauria confirmat un fet que i r a sospito ab molt. fonamcrit. El trasllat d' aquesta venda (1.) esti esbo~-rat, particularment en un lloch tan interessant com e l dc lcs cin- Brontacions, que son traslladades axis: o parte Orienl torrent qui sciarit (parrochia) ( 2 ) ... lveridie in alodio de 9ne hómite, de Isoeciduo ... ver0 circii i > b alodio Sancta Cruce, Sanctmqiie ... Els llindars del mitxdla y de tramontana son ben clars: mes no pas axls el del so1 poiient; y en quant & aquest y molt especialment al del sol ixent, aytal podrien especificar, que 'S mani- festBs clarament la situaci6 de dita finca, respecte la qual faculta '1 comte al comprador, pera ferhi quod voluerilis, qziod de ipsa kasjn qzci ibi feeeries non exeat ad me Comes nullzim mcilum i m o re et seruitittm michi exeat de ipsa 7eassa et qt~antas que vices ego voluero aprehendere potestatem de ipsa ltassa gziam i b i fereritis vos emptores, ?ton teneamini michi ?lec meis dare potestatcm, nec de forlalitia quairb ibi feceritis vestri nec vestrum yrno habeam per alodium framhum et liberum ct conce~la'mi~s ~~ol i i s cultis et he- rernis eum pereliala et hSo1endini.s et $ fans is quo(l sicut hnbeatis ut solebaiis habere i n aliis locis ibi ubi solebatis habere per alo- d ium franchzrm et liberum. Si aquell torrent que senyalant l a confrontaci6 d' Orieut scrtrrit iarrochia ..... es com jo crech e1 de

" Vallparadisque passa per la parroquia1 de Sant Pere y noper cap altre; donada la situaci6 del dit alou ab cases y horts, (3) dins de la parroquia de Sant Pere Egarench, en e1 lloch anomenat ~Proper de Egarau (4), .y '1 fet d' incldureshi una parellada, (5) rnolins, (6) cases, masos, y les casa y fortalesa que hi farien els compradors; tot plegat fa sospitar que aq:exa venda,fou 1' ori- gende 1' edificacib del concebut castell que voreja aquell torrent y que S' axeca en un terrer tocant al sol d' Egara, puix no pot

( 1 ) Tomo VIdel Trasllats, n.e. 13d. Escriptures de Ramon Berenguer 111. (2) Aquesta parada so I'oblidh '1 copista que feu '1 trasllat modern del

citat t, VI. , .

(3) El fondo de dit tirrent tot es pl6 d' horts. (4) Aprop d' Egara está situat el castell forá. (5) -Nom donat & la plana del dit castell fori. (6p Enel present trebsll cito alguns molins situats en el Vallparadis.

. .

-( 59 )-

pas referirse aytal fortalitia A la fortitudine de que.parla la do: nac i6 .~ea l (de que parlare) á na Guillerma de Cabrera del 1252,inclosa en el castro dc Serrassa situat dins de la vila, ni hi ha recortni rastre de cap altre fortalesa dintre 1' urbs (1 ) de Egara.

Y si k n' aquexea particularitats S' hi agrega la de que, al dors del trnsllat solt del 1307. S' hi llegeix aquest retol: Trans. Zatum instrumeatz~~n Bernardi de Scinlilles de Terralia que com es veuri~ era allavores el senyor del castell Santperench, crech que no es aventurada la suposici6 que acabo de fer respecte k la citada venda com A originaria del dit castell.

La consagraci6 de 1' iglesia de Santa María, ja citada, diu . '

que als 9 de Janer de.lll2,Raymond bisbe de arcel lona, con- sagrá la domus Dei in honorem ejusdem genilricis Dei Marie in cornilatu Rarcinonensi, in termino Tarralcm (6 siga en el terme del castell de la poblaci6 de Terrassa) justa ecclesiam parro- chialeiia Sancti Pelri, in loco eodem ubi anliquilus Egarensis se-' des eral constracla: os á dir en el lloch ahont estiguk construhida 1a'Seu d' Egara. Acaba dihent que Sufl.1 autein recondilm ira pralibalo allare veneranda reliquia bealissimorum marlyrrhm Cmsariu~~istanorurn el sanctorum marl?lrunz Severi, Juliani alque P'ulentini (2). De la colocació de dites reliquies S' en al$& una acta que copiaren Torres Amat (3) y Villanueva (4) del tras- ,

sumpte del pe rgmi original que 'S trobá dins de 1' ara del altar major de Santa Maria '1 24 de Setembre de 1611, junt ab les reliquies, y quin trasllat obra en 1' acta que d' aytal invenci6 va axecarse en dita fetxa y 'S tancá dintre de la matexa ara.

Mir6 Sacer, clergue de 1' iglesia barcelonina, doná it Deu y (t la can6nica de Barcelona, un alou que posseia in jra fines Terracie i n parrochia Sancli Juliani d.: Altura ( 5 ) i n loco qui

.. (1) No S' oblidi, diu en Pella y Forgas en sa Historia del i lmpurddn,,

plana 227,quela poblaei6 ab barris era 1' urbs y que aquesta ab el territori era la cioilas.

(2) Marca (ob cit.) Ap.x 346. Pujades, llib. IV, cap. 42. Esp. Sag., t. XLII, Ap8ndixlO. Villaoueva(ob cit.) t XIX, pls, 209 y 810. Fita, B.de la R. A. de la H., t. XXXIII, pl. 47. Torres Amat (Mem. cit.). Y VentallU, Tar. anl. y , mod., plana 41. . .

(3) Mem. cit. Ap.r.8, B. de la R. A. de la H., t . XXXIII, pl. 27, (4) Ob. cit., t. a I X . ( 6 ) El primer voliim de ma .Biblioteca bistOrica tarrassenca~ es la =Me.

nografia de Sant JuIi&.de Altura..

aicilur Prads, y que confrontara 4 orieut i n via publica quaten- dit de Matadepera ad forum SaCatelli ve1 usque el in alodiis de ~ iba ta iada y á mitxdia in mansiones que dicilur ~ u a d e l k el i n . '

wia:que descendil ab Egeira ad jarndictum forurn. Acte firmat als ' 10 de les kalendcsde Maig del 1126, per Sant Olaguer arquebisbe

de Tarragona (1). Una venda dels 3 de les noncs d' Octubre del 1143 d' una

finca del terrne de Terrassa g dela parroquia de Sant Pere de, Egara ('2) que com altres actes distingex aquexa parroquia entre ies del ternle terrzlssench, m' innova qiie'Sicardi y altres veneren Berenguer de Terrassa mitxa pessa do terra i n comi tatu &trchi.zonr! in jra terminum castri Terracia iiparrochia . . Sancti Pelri Ég&a in Gaiano.

Un altre document dels 6 idus de Mirs del 1153, es-una res. titukió que fan en Guillém dc Terrassa y sa muller B la casa de Deu y de la canónica de Barcelona, y 6 Berenguer de Terrassa, comprador de la finca de la venda anterior, d' un inas habitat per Pere Durant que injustament usurpaven dita canónica y

. . al citat Berengiler (canonge), y quin mas estitva situat i n bar- ehinoneiisi eomilalu in purrochi Sancti Petri de Egera, in lern!i- no Terracie i n loco dicto ~ a k n o (3), paraules, si be invertides, iguals B les del document anterior.

hlegret de Tuldell dona al 1159 1' iglesia de Sant Nique1 (del Taudeil, Viladecaballs) á Deo et ecc!esim sanlm Mari& et Saneli Pelri de Egara et: Geraldo Priori ejusdem loci et canonicis saneli Ru.fi.,. El hoc autenz concedo et vol0 ut non liceut hominilius alodii mei de Tuldell baptismum pmnitenti~m neqtte sepullz~ram silsea'- pere nisi i n p're/:ata ecclesia sancti Michaelis aul i n ecclesin sancli Pelri deEg(a)ra (4). A la fatxada de 1' iglesia de Santa Blaria

' ,

(1) Lib. i lnt . t. 111, n.e 354;A de la C . de B. D' una rifa pua ilur ad forurn Sabatelli '11 pa1.1~ '1 document n.o 184 de dit llibre datat al 1111; y del mercat de Sabadell, el de n e 163 de les Escriptures de Ramou Berenguer 111, y el de n.e 273 del Cartulari de S. C. del V. abdbs del 1113 y del A. de la , C. d3 A. (P. Fita, D. de la R. A. de la H.: a. 1900, t XXXVIII. ¿a sesona via U siga lad ' Egara A Sabadell, empalma encara ab l i primera de Matadepera

, , , a Sabadell, avuy carretera provincial y avsns eami militar iins A les fonts del LLobregat ( l l in. descrip. x i l . de Esp., t. lV,pl. 62).

. ( e ) Lib. Ant , t . 111, n e 3.1'7.

(3) Lib. Ant., t . 111, n e 350.

, (4) ApAudix 111 de les Memorias ~it:d d. en Torres Amat, t. 33 del B. dé

La R. A. de la H., plana %'Pujades Ilib. IV, cap. XLII, y Ventallb, citen

- [ 61 ) -

de Terrassa hi ha un petit nirixo dintre del qual S' hi veu una lapideta de mkmol blanch que recorda k un individuo de dita familia dels senyors del castell del Taudell J. que diu axis en lletra gótica:

Obiit Petrua de Toldell 1 miles undecirno al en das / Octobris anno MCCXL V I I I .

En testament del 8 de l e s kalendesld' Abril de 12'7, na Sau- rina de Claramunt dexá á 1' ecclesie Suncli Pptri de Gera XX so- lidos (1). . -

Torres Amat iriclou en ses repetides Mernorias uua concordia feta als 8 idusde julio1 de 1233entre 1' abad de Sant Llorens del Munt y '1 Prior de Santa MarIa de Terrassa sobre una qüestió concernent S la capella saiicte Eugenie que sila est in parrocliia sancli Petr i de Eqara (2).

Aquesta capella de Santa Eugenia fou,' segons en Torres Amat, convent iie inonjes, com consta en la venda feta al 1244 per Arnau de Peralta y sa muller Bonadies, Pere Mestre y Be. rengiiera, muller sua, k Guillerma de Brancha, relligiosa donada de Santa Eugenia, d' un cainp que tenien per Gilillém de Terras. '

Sa in termino 7arrat ie in parrochia Sancli Pelri de Eg(a)ra (3 ) . Com que nquest d'ocument parla d' un altari Sanelce Marqari(ce posito et cedificalo i n honorem Dei in eccleria Sanclre Euqenice, ax6 explica '1 perqub, desaparescut 1' edifici. convent, ha conservat aquella capella, encara subsistent, ,la dedicaci6 del altar de 1' iglesieta, ab preferencia al non1 de la Santa Patrona del cenobi. Als 14 kalendes Octubre del 1060, ~ a m - Cherucci, donk aytal iglesia de Santa Eugenia al abad Oldegari y cenobi de Sant Llorens del Munt (4). Ab aquesta esci'iptui'a, son tres les que, com s'ha vist, diuhen Egra en lloch d' Egara. Sobre ax6 diu en Puja. des (6) que ab la varietat dels temps, S' ha corromput el nom de kgara mudantlo pel d' Egra. No hi ha tal cosa, puix en aytals

el primer fragment, mes I'últim dona errada la data, del 1154 (Tar. ant. y mod., pl. 53).

(1) Vlcam. Calm., t. IV, Caslrum Terracie. A. C. d' A. (2) Pujades, ob. cit., llib., IV, cap XLII, Torres Amat, Memoriascita

des,plana26 y Ventallo, T.ant., y mod., pl. TiO, rneserrantlafetua, aldir1223. (3) l'ujadcs ibid., 1301.res Amat, id. y plana 22., Risco, ob cit., plana 181

y Ventallo, llochs ans citats. (4) ~i Verges y Mirasso, aSaut Llorens del Munt. son passat, son pre:.

sent y venidera, plana 50. (5) Ob. cit., Ilib. IV, cap. XLII.

casos es tracta sencillament d' una abreviacib. Les que realment son corrupcions degudes a18 copiants, son aquexes Egera, Agevo, Egare, Egerra y Gera que he trobat en .la documentació referent B Egara.

L' iiltima cita del noin d' Egara está consignada, segons 1' autor de 1' historia de Sant Llorens del 3Iunt (1) , en una acta firmada per 1' abad d' aquel1 monestir, Guillem, 111 (1262.66) A favor de Guillem de Ficulnea de Sant Pere d' Egera.

En essent aqui, '1 pohle de Saiit Perc d' Egara, que feya un sigle y mitx havia Fomencat á cambiar son nom antich, pel m&s modern de la vehina població de'l'errassa, y á usarlo indistintament desdealeshores, A mitxans del sigle xriI, dexh ja s a primera nomenclatura, la qual va pcrdres definitivament, eom en 01s sigles x y xr perderenla seva Ausa, Iluro (Ilurofla, Alarona), ~ G a i á (Alealei) y '1 Castrurn Octaviano, adoptant les de Seu de Vieh, Civitas fiacta (Freta, Treta) Sant Roy del Llobregat y Sant Culgat del Valles, respectivameiit, y al sigle XII Sant An. dreu d' Aquis Tonsis, Aquestoses 6 Ces Matozes, y al XIII dita Ci-

. vi las Fracla, prengucrcn 1' una '1 nom de Sant ~ n d r e u de la Barca y 1' altra el de vila del castell de Mataró.

. . Cal ara estudiar el proces histórich del lloch de Terrassa que 'S traiisformá en vila al m a r Crexent al red& de son cas. tell 6 palau, ex de la població. L' iparició de Terrassa en 1' historia patria, fou qn la celebre g discutida Capitular de Car- les cl Calvo de1 843 6 844, expedida desde '1 monestir da Sant Sadurni de Tolosa, á favor dels habitants de Barcelona, y del castell d.c Terrassa, en rahb á 1' ajuda que donaren 5 les tropes de Ludovich el Piadós, quan al 801 S' apoderaren de la capital catalana, La autenticitat d' aquesta Capitular que Diago, Pu- jades y Baluze copiaren del trasllat que al Liber primus Antiqiii- talurn de l a Catedral de Barcelona, y ab el nombre' 1, fou fet al any 898, sigue molt discutida, especialment q&n la guerra ~cdels Segadorsu, en que per autorsOlivaristes ó Filipistes es combate apassionadament 1' existencia d' aytal document que pcra '1s nostres cscriptors e r a ' 1 gloriós titol origen de l a nació. nalitat catalana. Sola citar&, com k curiositats oportunes, tres dels llibres contraris, apareguts aleshores: el que a1 1640 doná, á 1' imprempta, en Rioja, secretari del duch d> Oliva-

. res, ab el titol d' Aristarco de la Proclamación edóliea de los.

(1) Dr VergBs y Mirassi &ant Llorens del Dlunt, cte , plana 83.

Concelleres y el CO?I,SC~O de Ciento; !I que publick al 1642 en Pe- llizer de Tovar, cronista lfajor de S. M., rolulat, Idea del principado de Calnlufiu, g '1 donat 4 llum al 1644, per Casanneva, La Calaluña francesa, brillantment rebatut per Fr. llius, en

'

son Cristal de la verdad, espejo de Cataluña, del auy 1646. Les di~~uisicions'que seguiren k les esmentades, haii sigut moltissi- mes,-y tot per no haverse cercat y publica 1' original que segons manifestaci6 de D. Prósper de Llofarull, Arxiver del ~ r x i u de la Corona d' Arag6, feta al 1830, y constant en una nota solta, fixada en 1' ans dit llibre, existía aleshorcs 4 1' hrxiu de la Catedral, conegut pel de .les escales., al dir dels Arvivers de la Seu quo axis li asseguraren. Creyém unknimement, tots els aqui aplegats, que constituhirien un gran acontexement diplomatich y un gros servey A la iiostra historia, la troballa y publicaci6 d' agtal document original, y sobre tot el posar en execucib '1' pensament del bisbe Catalá que hauri;~ realisat el bisbesMorga- des,.a haver viscut quelcom més, de publicar integrament tots els valiosos documents traslladats en els quatre volúms del L i . ber Anliqtiilnlzina esmentat.

No m' he proposat pas presenta? en aquesta ocasió '1 llarch y embrollat procés que podria desenrotllarse si tractés de lo molt que S' ha discutit sobre 1' autenticitat d' aytal privilcgi, ni de si fou expedit al 843 ó al 844, ni de 1' época de son tras- Ilat, obraist al precitat Ilibre. Sols me permetrC apuntar, que les copies conegudes d' ayuesta transcripcib, afegexen k la data, la dicció pridie, essent axis que aquella diu tan solament Dala iia idus Junii anno y ~ ~ n r t o regnanle Iínrolo glorioso rege. Y no obstant de que aquest pridie, corresponent al 12 de juriy, demos- traria que fou a1 843 y no a1 844, tota vegada que '1 quart nny del regnat de Carles Calvo comenci al 20 de juny del 840, 'S coiitradiren aquells autors y '1s que '1s seguiren, al adoptar el 844 en comptes del 843, comaxis debien ferho al acceptar aquel1 pridie sobreposat. Mes, el cas es que com que 'n aytal data no hi consta '1 dia dels idus de Juny sino tan sol8 els idus; y aques - .

tos abarcaren del 13 al 29 de dit mes, no 'S pot conjecturar 1' any 6x0 de dit diploma, que d' esser fet ans del 20, resultaria del any 843; y desde aquest día en avant, del 844.

A&, en quant it la fetxa del trasllat, combatuda, entre altres, per en Diago, quina opinib tractk de desfer en Pujades a b rahons insufjcients, y l'autor refutat pel citat Rius, no t é cap valor lo que aquestos diuhen, perque partexen d' un mal entAs,

com ho es '1 dir que fou al any 000 perque aquest sigue '1 pri. mer de la mort del rey Odon en ocasi6 en que Wifred era comte de Barcelona, ja quc Otton 6 Eudes regnk desde '1 837 al 898, en quin últim any, en que mor1 Odon, 6 siga 1' 11 d' agost del 898, segons D. Prbsper de Bofarull (l),, mori també Wifred 1 y '1 suc. cehi son 611, Wifred 11, conegut al ensernpi per l3orrell; l ' i f r e - di puem uocaGe~z~nt Borello, com consta en documents alegats pel dit Bofarull (ob cit.), y ho fan notar Diago, Rius, Bala- guer (obs. cits.) y altres, y ho diu t a ~ b k la capcalera del cs- mentat Precepte Carolingi: Hoc es1 exemplar prmcepli trans- latum in civilale Barchinona i n . anno primo yuo obiil Odo rex tempore domini ~ o r r e l l i Comitis l l i i quondim Wifredi eideni nominis nuneupati, post recersionem barchinonensizlrn.

Y per lo tocarit als arguments que donaren els que S' em- pcnyareu en refutar la iutenticitat de dita Capitular, son cap. ciosos, rebuscats y prirnfilats, com k obres, la major part d' elles, degudes k plomes apassionades en contra de Catalunya 6 mogu- des pels Poders interessats en 1' anorreament de la inatexa, y al fi y al cap, encastellades en probar generalment que 1' entrada de Ludovich it Barcelona no fm deguda á 1' entrega que de ella 1' hi fereii els cristians de dins y fo ra la ciutat, sino á llur conquista realisada pels Franchs.

Encara que al 985 ó 986, com diuhen Diago (2) y Corbera (3), ab el saquex de Barcelona pels moros, fossen cremades les escriptures y privilegis, ax6 no vol dir que haventse concedit dit Precepte, no sols t i Barcelona, sino als del castell de Serrassa y á tots els del comtat, no S' higuessen consc'rvat qualcuries de les varies copies que '1s interessats haurien tret, y que alcuns d! aytals trassumptes no haguks servit pera ferne '1 trasllat ab que's comanya '1 pimer Liber Anliquitatum de la Seu Barcelonina, puix diu axis 1' únich paragraf que de dit privilegi publico perque il-lustra '1s punts que acabo de tractar:

Itaque notutn sit omnium sancta? Dei eclesim fidelium atque nostrorum prmsenlium scilicet et futurorum partibus Aqui!anire, Septimania: siue ~ i s ~ a i i m consistencium mugnitudini quia proge-

(1) Condes oindicados, t . 1, plana 33. . h

(2) Ob. cit. (Ilib. 11, cap. XLIIj. (3) Cataluñaillustrada (plana 417): que aporta una curiosa escriptura

del Arxiu de Saot Llorens del hlunt de dit any, en que s' hi Ilegex: ibidem morlui, oel capti sunt omnes habitantibus de eadem Cioitate ve1 de ciua comi-, lalu qui ibidem intruverunt.

. .

nitorum nostrurum tnagnorum siquidern orlodo.ro~um que Irnpe- ratorum, auii videlicet nostri Karoli, seu geniloris nostri Attg~tsti Ludowici auctoritatem imitantes gothos siue hispanos intrn Barchi- nonah fczmosi norninisciuitatetn, ve1 Terraci~tin castellum guohabi- lantes simiil eum is oinnibus qui infra eundem comitatum Rarchi. noncem hispuni extra ciuilatem qzioque consistzint, quoriim proge- taitores crudelissimumjugfbm iniinicissime chrisliani notninis qentis sarracenorunz euilantes ad 60s fecere confugittm f t eandetn ciuita. lem illorum ~nagnm polentia: libenler condonartint, seu lrndiderunt, et ab eorundem sarracenorum poleslate se snbstraheiztes, eortim nostrmquce ddmum libera et promta e~olunlate se sitbjecerunt (1).

Ara bB; com que ab les concessiono feteti per Carles Calvo, en primer Iloch, a l s goths 6 hispans de diiis de Barcelona, y als habitants del Castell de Terrassa, imita aquel1 Emperador les otorgades per Carlemany y per Lluis el Piadbs, com ja S' ha vist y Carles Calvo repetex al cap d' mes quantes ratlles m8s (a), dit est8, que '1s benelicis otorgsts It la nostre gent per Carlemany en 80s referits privilegis de car8cter general (,S), desconeguts per certdelshistoriadcrs, y les concessions fetes als catalans per Ludovich Pio uls anys 815 y 816 (4) que tan estreta relacib tenen ab la Capitular de Carles Calvo, deuhen

(1) Por mes que aquest Precepte bagi sigut publicat integrament per . Diago (llib. 11. cap. IV, ob. cit.), Pujades (llib. Xl, cap. V, ob. cit.). Flórez

(t. XXIX, plana. 451, ob. cit.), Feliu de la Peüa ( t 1, plana 253, ob. cit.), San- pere y Niquel, Historia de Barcelona, cit. (plana :12), y altres; y donnt f rag- mentariament per E. de Corhera, Vida y hechqs marauillosos de D." Maria de Ceroelldn llamada Marla Soc6s (plana 21). la Ni~Liiia Uniuersal de Cata- luria (plan08 51-2)) ln Reuista de Ciencias Hisldrieas (t. 11. planes 690-5) J. N. Roca, i' Epltome histdrico de Montserrat, d' en Serra y Postius (plana

, 438). Viües, Noticia da Cutalur?a, Pi y Dlargall (ob. cit , plana 139) la Procla- macidn Catdlica u la M. C. de Fllzpe (1 V), etc., del8 Consellers d e Barcelona, planes 107 9, y en Ventallo (Hist. de Tar.,plaurt 117), c o m i u e tots el porten ab nombroses errades, hauria donada l a copia Integra y cornprobnda a b L' intel-ligent blossen Joseph Mas, sots-arxiver do la Seu de Barcelona, que vaig treurc del Liber Antiquitatum 1 del aludit Arxiu, si no haguBs temut 1' excessiva Ilargaria d'nquest treball.

(2) ... et ipsis consta6 per imperialium apicum sanctionem concersum cle- rnenter conferre.

(3) Decrets dels anys 795 y 812, Histoire de Languedoc, t. 11. (4) Piteo, Vita Ludouici (fol 4171, Baronio, Annales, cit. (t.; IX,, fol. 6161,

Pujades fob. cit., Ilih. X, cap. 1 y VIII, Feliu de la Peña (ob: cit. planes 247 y 248); Iiistoire de Languedoc (t. 11, 33 y 36), y Sanpere y Miquel, His- toria de Barcelona, cit., (CoI.Dip. Dts. IX y X).

6

tenirse per otorgades als habitants del ~ a s t e l l termenat de Te- rrassa.

Y he dit castell tcruienat al de Terrassa, perqué aquexos castells eren construccions fortificades que tenien certa rodalia 6 terme, y quins srnyors gosaven el dret dit jure caslri, ab obliga- ció de recollir llurs habitants dins del castell, en cas de guerres. Aytals castells tcnien un terme molt extens en els siglesix y x, comprenent yaries parroquies 5 castells, mes després es reduhi sa extensió; don& lloch 4 altres castells termenats (1). Sabut axó, 'S compren 1' importancia que '1 s ~ s d i t " ~ r i v i l e ~ i donit a l castell de Terrassa, A: quins habitants, no soldamcnt als que 'n el1 moraven, sino A tots els de la rodalia ó terme, que d' el1 de- penien, els hi foren concedides aquelles aprisions favoridores de la repoblació del pahIs desolat pels moros y les demes llibcr- tats en els privilegis Carolingis contingudes. El fet, ademés, de que Carles Calvo, al concedirles, anomenés exclusivament 4 Barcelona y it Terrassa, y que entre '1s salvadors d' aquella ineiités especialment nls habitadors de dit castell, proba dues coses: que devien esser pochs els castells catalans que 'S mante- nien lliures del domini serrahi, quaii aytant dijtingia al nostre, en Carles Calvo; y que no devien esser en poch nombre els terrassenchs que ajudaren al deslliurement de Barcelona, quan feren remarcarse tant, fins & obtenir que 'n dit important privilegi hi constes especialment llur cooperació.

Davant, donchs, de lo contingiit en el decret de Carles Calvo del 844, coiicedit alsque cooperaren ab els Franchs al deslliurement de lit terra del doiiini dels alarbs, y confirmant aquell Emperador les disposicions de Carlemany y de Lluis el Piadós B favor dels habitants de Barcelona y del ca,stell de Terrassa, te de convenirse eii que q~icda demostrada 1' existencia de Terrassa al menys ja '11 la data del primer de dits privilegis de Liidovich, ó siga al primer de Janer del any 815. Si 'S coneguessen els aludits decrets de CurlemaG, consemblants als tres .esrneiitats de son fill g de son net, tal volta encara 'S podria fer reiuontar la antiguitat de Terrassa, al regnat d' aquell Emperador, cqmencat en la nostra Marca al 768.

Res té que veure, donchs, a l nostre juhi, aquella Egara roma. na y wisigotha nascuda y morta en el sol que ocup& despres en

(1) Carreras y Candi: Llissons d' Historia de Catalunya, en el ours de 1903.4 dels ~Estudis Universit,zris Catalanss.

recort d' ella la parroquieta un dia de Sant Pcre d' Egara y més tart de Sant Pere de Terrassa, ab el castell tcrmenat de Te- rrassa origen d e l a més moderna vila y avuy ciutat terrassenca. La confusi6 que quasi tots els historiayres han creat al amalga- mar les poblacions d' Egara y de Terrassa talment com si fossen una sola, ha donat lloch a rnolts malentesos que confio anar aclariut en el curs d' aquest treball.

Aqui ve '1 c&s ara de manifestar que dissentint de les ans citades etimologies voluiitarioses d' en Cortés y d' en Sanpere y Miqciel al prop3sar la filiació d' Egara pera '1 nom de Terrassa, tampoch accepto 1' opini6 d' en Torres Amat (1) de que aytal nom es forma de terra y rasa 6 siga .arrasada., que 'S 1' etimologia comunment admesa, segons en Halaguer, qui per altra part registra (2) també la teoria d' en cortés, com igualment ho f & en A . de Bofarnll(3). Aytal opini6 adoptada per alguns inexperts autors moderns, ha sigut ja combatilda pel docte P. Fita (4), qui ademés suposa que Egara, fou denominada per llur fortalesa 6 castre, Terracia, lo qualve B fer & la ciutad d' I'igaray al castell de Terrassa no sol6 coexistents sino dependents l'un de 1' altre en una data en que havfa transcorregut un sigle y mitx de 1' invasió serrahina & la nostra terra y durant quin espay de temps havla cessat ja tot recort d' Egara; y ademes hi aCegex una opinib no- vissima basada ab un dato molt respectable: aytal es la de que

.el que hi soni en documents Brabes ~ l ; k (Terrqja 6 Tarraja) induhex B creure que 'S va pendre de la red 6 atarraya de sos forts inurs y alcaqar*.

De seguirse aytal opinió, S' hauria de convenir en que son castell era obra ó quan menys possessi6 dels alarbs & 1' época de la capitular de Carles Calvo, tota vegada que aquest, en son decret del 844 adoptava'l nom de Terracium, sinbnim, segons dit autor, de Tarraha 6 Tarrajab Terrajn, que era '1 que per aquells anys (856 6 857) li donaven els alarbs per sa atarraha 6 atarrn- ya. Y axó 110 pot admetres perqué 's. contradiria ab aqucstes paraules de la citada capitular: Terrnciuin cnstel1,um qilo habitantes, que denoten la possessi6 del susdit castell pels cristians de 1' en-

(1) Memoria endressada & la R. A. de la H . hlanuscrit D. 96, ja citat. ( 2 ) Ob. cit , t. 1, plana 327 . (3) Oh. cit., 1;. 1, planes 163 y T65.6. (4) B. de la R. A. de la Hist., t. XXXIII. plana 34, treball eritich de la

~Biblicteca EIistórica Tarrassencn= del dissertant.

contrada. No 'ns podem donchs conformar els terrassenchs, en que '1 nom de la nostra ciutat provinga dels alarbs.

Veus aquí '1 tcxt árabe aportat pel P. Fita. Prescindint del enrunauient de Terrassa quc seriyala al 852, de que ja 'he par. lat, empró que no consta en lloch concretament, explica S. n' el Bolelin de la Real Acadcnzia de la Historia (1) que: .Al any 242 (de 1' hégira, 9 iilaig 866-29 Abril 867) escrigué 1' emir Xohamad, B Nuza, 811 de Mura, pera que convoqués b la gent de les fronte. res y ataqués ii Barcelona: y portá allí Ha expedici6 y 's derra- má pel pahis: y en aquesta, empresa conq~iistk '1 castell de Ta- ~ r a h n '1 qual es traba B 1' ultim dels nlfoees de Barcelona; y del quint del boti alli agafat, es fcren les ampliitcions de la mezquita aljama de Zaragoza fondada y axecada per Banax el Sanani, un dels tabiesn (a). Ei traduccib teta pel S;.. Saavedra, scrnblant h la del Sr. Fernhndez y Gonzhlez en les Hislorias de a l -~nda l t i s por Aben Adharl d i Ilhrruecos y traduhides directameiit del historiador árabe Bbu Abdallah Moharnmed ben ~ i l s a r t el Andalo- si, autor del sigle xirr. El P. Fita creu que aquest castell de Ta- rraha, era '1 de Terrassa, puis per rab6 del l , no pot confondres ab el de 'J.'hrrega, població moltmenys il.lustrc y del alfoz 6 dis- tricte de Lloyda.

Ma modesta opini6 es que, de referirse, com es rnolt probable, aquost coste11 citat pels krabes, a1 matcx castell indicat en el privilegi de Carles Calvo, 1' anomenarien h sa manera '1s alarbs, mixtiíicz~nt el verdader noni a n' aquel1 donat pels cristians, 6 siga Terrassa, y no perque S falta de norn els en hi sugerís un, la red de sos forts y muralles, puia que tenictne tots els castells, d' nla- rrnya, 'ns restaria ',l rccort d' alguns altres castells ab noms consemblants al Tar~uhrc b Tarrcija.

Y seguint ara '1 fil de 1' historia del castell de Terrassa, acu- 110 itqui ab reserva la següent cita que d' un castre ab dit nom y sense fixaci6 de llursituaciU, 'n fan.&Iarca (3) y 1' Hisloiro de Lnnguedoc (4). Es una donació del Arxiprest Protasi y altres cinch csmunitaris h favor del Monestir de Sant Andreu d' Exala-

. . (1) T. XXXIII, planes 35 y 36. (2) El text original el don& Dozy en son Baiano-1-Mogrib 11, plana 98. (3) Mca, Hisp. Bpendiv 26. (4) T. 11, Doc. 145, col. 296. Ab tot g esser el maiax document d' en

Marea, va datat al 16 de julio1 del 854. L ' a n y , al menys, es visibloment errat, trltctantse comes tracta del regnat de Carles Calvo.

da: Nam et eqo Atila dono ... vinrn I qziorl-hnbeo cum Wilidu~ze fralre meo, gui infrontat in strah et in castro Torraca, datada als x v i ~ de les kalendcs d' Agost,,any XV del ~ e g Carles? ó siga al 855.

Al any 874 'S veu que '1 Castre Terracinench estava 'n poder d' un prebere apoyat per un tal Baio, segons apar del diploma del l.er de Julio1 de dit any otorgat I t favor del Bisbc de Bar- celona (1) que an8 A httiniaco It querellarse davant del Enipera- dor per aytal detentació del territori en que hi estava enclavat dit castell, lo qual suposa 1' agrepació, dc la que allavores podia ja esser parroquia de Sant Pere d' Egara y del terme de dit castre de Terrassa, 5 la mitra do Barcelona. RIarca (Q, I3aluze (3), Risco ( 4 ) , Rofarull (A) (5), Fita (6) y altres, detallcn el fet.

( 1 ) Nostredistingit company Sr. Carreras y Candi, en sa monografía de .¿o Castell Bisbnl del Llobregato, plana 10, apoyantse ab exa frase Ilatina, Custruni lerrael>iensis oicinum id Barcinonae ad Rubricalum amnem, cregud que aytal cavtell foil '1 que mes tart es digne Castell Bisbal, puix no poguO , esser el sitiiat junt ATarrassa situantsc aprop del Llobrcgat. Cal distingir, uiegex. aquexos dos iastells emplnssats dins del territori de Tarrassa, U siga '1 de junt al riu y '1 d' Egara. Ignoro. la font d' ahont treii dit autor aquella cita, perqub no 'os la diu '1 Sr. Carreras, mCs, pcrcatat de quc aytal Cnpitiilar, al dir cartrurn Terracinense, no afcgex que fos oieinrirn id Barcinonae ad Ilnliricala,n arnnem ("'i crech que aquosa frnse no pot provenir mds que de la nota posada pe? Bouquet al peii de la repro- ducció (le1 susdit docurnent insertat en el t. V11, dels Escriptors de la Franqa (plana 6881, o siga que dit castre cra Tarragona: Vicinurn id Llurcinoni ad , ,

Rubricatun~ amnem, iwiigenis i'urraco, quina mnnifestaciij repel.lireo ja'ls PP. Florez y Risco (Esp. Sag., t. XXV, plana 98 g t. XLII, plana 199). aEm. prO S' erra grnvement en el nom, diu '1 P. Florez, y ho advcrtim perqud nu equivoqui & altres, puix encara que '1 nom de Tarragona sol desfigurarse nies que en Terracinench, ab tot, en el cns pyesent, no denota la nostra ciutat, sino 1' antiga Egara anomenada tambe Tcrracia (avuy Tarrassa) comes indiibtable y A Lo matcx conspira la sltuseib espreisada per Bou- quet junl al riu Rubricalo, lo que pertenes & Tarrassa, y dc cap modo & Ta-. rragonar.

(2: .Idem poslea coriqueslus es1 quod caslrum Terracinensense suae sibdi- lem poteslati ficctione Baionis per-Presbyleri lnsolentiam suo resultaret, reme. diunique hinc maloposlzrlabat adhiberi (Marca Hispanica, Ilib. IV, plana.361);

(3) Diatriba etc. 11, de sa Collcclio masima cansiliorurn ete. (4). Esp. SQg. ; t. XLIT, plana 199. (5.i Hist. de Cal., t. 11, plana 153. (6) B. de la B. A . de l a H , t. 33, plaiia 38.

. .

(*) T. XXIX, de 1' Esp. Sag. plan8 457. capitular citada, treta de la Coleccib de Sirmond, t. 111, tit. XLVI.

Diu '1 P. Risco (1) que '1 territori d' Egara, en cl temps que ara historio, 'S digueTerrdcinoAse, del poble anomenat Terra- cia, que fins 1' irrupci6 dels moros havia tingut el iloni d' Ega - ra. Si 1' iiltima frase 'S referex ?1 territori Egarench dit després Terrdcinench, per llur dependencia del Castruin Terraci~tense, es justa, més si 'S lliga ab el poble de Terrassa, no 'S exacte, perqué aleshores S' hauria vingut'k dir que aquest S' havia anomenat Egara avans de 1' invasió serrshina, y per lo tant, que del poble c$ Egar? n' hauriaprovingut el de Terrassa, lo qual, com es veu en.el prescnt detiiigut estudi, no resulta pas.

El P. Fita (2) creu probable que aquest Baio, es el de la liipi. da de Sant Pcre de Clark que donk ii conexe D. Joseph M.' de Pellicer (3). Als bnys 904 y 967 sona '1 nom d' aytal Baio en dos docameuts que doni 'n Campillo (4), y encara se '1 veu subsistent á la com.lrca propera k Terrassa, als primers anya del sigle xr, si be apnrexent, ja difunt, dit Baio. Poderos magnat y batlle dc Terrassa seria aquest faccihs, segons diu '1 P. Fita B n' el lloch citat (5). Y realment resulta que era un personatge de visu, en un document dcl Cartide San Culgat (6) que cita un alou de Teudisclu iudice siue de Baio, ab data del 1008. En dos documents de dit Cartulari del 1013 y en altre del 1106, que '11 estracte publica M." Mas (7) , hi consten algunes pro- prietats qiie foren de! difunt Baio.

Qui sab si aquex prehere 6 '1 seu protector Baio, intentaven ja desprendre llur territori terrassench de la mitra de Barce. lona, pera restablir 1' autonomia diocessana d' Egara, com inés tart, Cessari (S), abad de Canta Cecilia de Montserra!, tractk de restaurar la Meiropolitana de Tarragona al ensemps que totes lea antigues seus sufragbnees anomenades' per el1 smunificencies= y entre elles la d' Egara.

(1) Esp. Sag., t . XLII, plana 199. (2) Loc. cit., plana 39. . .

(3) Iluro, planes 379-80. (4) Disquisitio methode oto. Planes 10 y 16 dhs ApBudix. (5) Bolelln de la Real Academia de la Historia, t. XXXIII, p1.38. (6) Nombre 5. (7) Reo. de la Asociacidn Artislico-ArqueoL6giea Barcelonesa. T 111,

nom.8 10, 11 y l i9. (8) Agtal Cessari, allavores dit, prebere, ja aparex en la venda k favor

seu fetad' un alou y de la cása de Santa Cecilia de Montserrat, per Druda y son fill, 6. les kalendes de Juny del 542. Marca Hispánica, Apendix 78.

-( 71. )- . .

Era a l 962, quan Cessari, por medi d' un prebere, dit Galin- do, envih una carta al Sant Pare Joan XII. en que li comunica.- va, titolantse ja arquebisbe, que '1s bisbes de Lle6 y Galicia 1' havien consagrat IiIetropolith de Tarragona y de totes les Seus sufraghnees d' ella, durant 1' kpoca gotha. S' ignorala resposta del Papa, mes es suposa, en vista de dita oposició, que no se li permetb realisar sos desitjos, puix no consta pas en lloch que '1s conseguis ( 1 ) .

Alzog ('L),.califica aquesta carta de .grotesca y ridicola~, y aCegcx que ah tot y haverse titolat Arqucbisbe, Cessari 'S vegé reduhit h esser Abad de Sanla Cecilia, jr 'n cambi '1 P. Fita (3) axech sa figura, sentant que '1 papa no '1 repel-lí com k farsant y ambiciós, sino que estimant vhlida sa consagracib, li dexh 1' hoiior encsra que no la jurisdicci6 d' arquebisbe, essentli con- firmades després, $ tito1 d' .abad cxém= & inmediat siibdit de la SantaSeu, les possessio~~s de Santa ~ e c i l i a de Rfontserrat y de Sant Pere de la Portella.

En Marca (4) registr&-aquest documeiit del Papa Benet VI del 16 de Desembre dcl 971. Cessari encara vivia al Febrer del 982.

No perdent de vista '1 csstell de Terrassa, que '1 874 S' h a vist en poder d' un prebere de la facci6 d' en ~ a i o ; esumo un document iuédit del 921, del Liber Anliqiiilatum d' aquesta Seu, conteniut la venda d' una terra sita itz appendilio d e caslrzlnz Te. rracia i ~ i l o c t i ~ r ~ quem vocaflt Pnlatio fraclo. Aquesta escriptiira es de gran importan.cia, perqu6 revela un .Palau 6 Castell (6) destruhit, situat en un lloch dependent del castell de Teriassa, lo qual confirma que aquest era termenat, puix que, com de costum en ells, contenía altre castell dintresou terme (@).

(1) Porta aqueva carta 1' Esp. Sag., t. XIX, pl. 370. (2) Historia Eclesidstica,. t. 11. (3) Boletln de la Real Academia de la Historia, t. XXXVIII, pl. 213. (4) Marca Hispdnica, Apbndix 111. (5) C.i de S. C. del V. (A. de la C. d' A,); n e 201; Palatio audito ...

dicto castro. . . <

(6) Lib. Ant., t. 111, n.e 371. sin nomine domini ego ~ d a l n ' et Sentra- .mundo uterque fratras, viuditores tibi domno Teuderico episcopo emptore nper hane scriptura vinditionis nostre vindimus tibi terrn uostra popr ia que =nobis aduenit de genitore nostro et est ipsa terra in coniitatum barchino- snen3e iu apenditio de castrum Terraeia iu lpcum quem vocant Palatio nfracto, et affrontat de parte orientis iu ipso torrente qui discurrit nd Te- srracia. Et de meridie in iysa via. Et de ociduo in terra de Sancio ve1 suos

-( 7 9 . ) -

Altrc document be extractttt del Cartoral de Sant Culgat del Valles que cita aquex Palau enderrocat, y que per no allar- gar,me més, sols en diré d' el1 lo pertinent, co es: que les te. rres ab dit instri~mcnt permutades entre '1s Comtes de Barcelo- na y Witard abad de Sant Culgat del Valles, radicaven i n come

, . tnlit ~n,rcliinonense in termirto de Terracia in locuna vocitatum villa de hJilanos, llindant; Be eirci namqile in slrcila ?ni pernil de Sli. Felicis per Palatio fraclo usque nd ipso iI!ugiale, quin docu. ment datttt al 1013 (1) evidencia qtic aquex Pala11 destruhit fou abrop de Sant Feliu de Jlilanys, parroquia sufrag&nea de 1;~ de Sant Quirse. de Gallii~crs ó d e Terrassa, tamb6 del terme del cas-

. . te11 de Terrassa.

Un tercer y Últimdocument hr extractat del esmentat Car tulari ('2) en que 'S parla de dit Palau 6 Castell: es el testament de Emma fet al lm4 ah el quin llega un aluudem qirod hnbebal in Palntio pacto.

~nseiuint 1' estudi del castell de Terrassa, ai2unto la ja citada perm~ita del 9i0, ent re Sendred y '1 bisbe Guillera, dels bens que possehia i n ter~~i in io de Aqualonga sive de castruiiz Te- rracia, ve1 in termino de Egara, ve1 i.4 Cnldns (3).

Puch. citar tambb la venda 'del 967, feta per Aruind y Gu- mersinda, 9. favor de Dessideri, d' unavinya i~z Comitatitm Onr- chinonn in termino de Castrum Terrncia in locum qrli vocntur prope est de Rio Villa Ocua (4 ) .

E1 testament de Ram6n ~ e r e n ~ u e r el Vell, del 1076, consig- na la dexa á sos 1711s: Ram6n Berenguer y Berenguer Rambn de ipsum castrum de Cervaria el de Tarrassa et de Grnniana (b)..

.,

.heredes. E:t de circii iu terra d e m e emptorc .. per pretiumsoldis VI.. . Facta nista vhdit io 11 idus marcii Anno XXIII regnante ICarolo rcgc post obitum rOdoni regi S igm Adala 8 i g . m Sentramundo qui Iianc venditionem fecimus ~ e t firmare rogavimus, etc.,

(1) Nombre 11 de dit Cartoral (A. de la C. d' A,) (2) Nombre 143. No te data, mes en Balari Origenes hisldricoil de Cata-

!aria, plana 251. 1' atribuhex al any 1021. Me permeto cambiar el freto que di t autor dona, per fracto, perque l'.original diu fray'o.

( 3 ) Lib. A u t . 111, n e 368. (A . C. de B.) (4) .O torrent de la Oca., com diu en Campillo en una nota d aqucx

document Iicr cll publicat integrament en sa Diaquisilio rnell~odi, etc , planes 16-7.

(6) Granera (bisbat de Vich). Document n.e 9 de la Coleccib de RamOn Bereilguer 1 donat conexe per 1). P. de Bofsrull en Los Condes do Bar- celona vindicados.

-( Xi j-

En un instrument del 1094 que registra possessions 'de Sant Culgat del Vallés, S' hi llegex: Aloffin, e l pos~ess'ioiien que silnl in Costro de Terralia (1).

A la Marca Hispánica 'S veuhen mentats, en la Butlla de C a lixte 1.1 it favor del Monestir avans citat, uns Alodia el possesrio. nes quce sunl in castro de Tarracia, ab data del 1130 (2).

En un conveni del 1130 entre '1 vescointe Bernat Amat, sa. muller Almodis, en Guillern de Cardona y en Raymond Folch y sos fills, ab Deusde, donarenit aqu'est en comanda, oaris castells y entre ells el Cl~aslrum tle Terrucia (3).

A1 1143, com ja S' ha dit, Berenguer de Terrassa (4) compra á Sicarda y altres, mitxa peusa de tarra in comitatu Barchinone, infra tevmintrm casfri Terraciri, in parrochia Sancli Petri Egera, i n Gaiano ( 5 ) .

Alfons 1 dona e n 'esponsalici 9, sa futura muller D.& Sanxa de Castella, oilze castells, y entre ells el de Terrassa: ax6 fou als 15 lcalendes de Febrer de 1173 (6).

Guillhm de Cardona y Geralda, als 4 idus d' Abril de 1190 coiuanaren el castell de Terrassa B Guillém de Claramunt, son consanguini (7) , quedant aquel1 empró castellk del dit castre, segons ho manifesta '1 Clnramunt en son testarnent dels 5 kalendes Maig del matex any, dexant al Monastir iie Sant Culgat del Vallhs, el seu cos cum mille solidig Bnrchinonensibus ad opus ipsitcs cluusiri (lo qual es un dato-importantissim quefixai' épo. ,

ca en que deguh comencarse tan bella obra), y ademés una do- minicatura seva de Terrassa (8).

Els tres avans citats, junt ab n' Elissenda, muller del últirn, empenyaren A favor del rey Anf6s d' Arag6, la vila de Sabadell y '1s cistells de Rahona y Terrassa, als 8 idus de Mtirs de 1192 (9).

(1) Cartulari de Sant Culgat del Valles, n.e 8. (2) Marca Hispanica, Aphndix 365. . '

(3) Llib. VI d' Enagenaciones del Real Patrimonio, fol. 1426, n.e 2, y Vicar. Cat . , t . IV, Custnirn Terratie. (A. C. d' 8 . )

(4) Aquest canonge de la Se11 de~arceloua es nu dels terrassenchs bio- grsfints en mon quart voliim de la .Biblioteca Histbrica Tarrnssencn*.

(5) Lib. Ant., t . 111, n.o 347. . ,.

(6) T. XII de Trasllats, nombre 146, folis 49.51. (7) Vtcar. Cal. t. IV Castrum 'Perratic.. (8) Id., id., id. (9). Trasllats de les escriptures d' Alfons 1, noinbre 647.

-( 74 )-

Y al ,1205, Raymond de Guardia, otorga. testainent dexant B son 611 Ctuillem, el caslrum de T e r r ~ c i a (1).

Saurina de Claramunt fe~i testament, com molt anteriorment S' ha dit, als 8kalendes d' Abril de 1217, dexant tambb '1 seu cos al cenobi de ~ a n t Culgat del Valles, y que facinnt orrrni lem- p o y e avdcre vnnm lnmpadai?l in noctc in cluuslram (lo qual suposa ja construhida 1' esmentada obra. d' art), ,y al seu 611 Gui. 11Qm, varig castres, y entre ells, els de Terrassa jr Rubi (2).

Al.any 1823, Guillkm de Moncada; ataca. y prengub & Terras. sa, sense poguer apoderarse de llur castell. Axi ho diu Jaume 1 en sa Crónica, mes ab tot y no expressar ir quin castell es referi, no dubto pas que volgué dir el-de la vila (3).

El ~vescomte de Cardona y altres, absolgueren y definiren favor d' en Guillkni de hfonctlda y altres, tata reclamacib per danys y ,violencies, y en.seguretat de lo pactat,.entregaren varis casteLls ab el deTerrassa (4j.

Als 27 d' Abril de 1230, Raymoild Folch de Cardona, y Ta- rroja, encomenaren B 'n GuillBm de Claramunt, fill de Guillém difunt, y de Guillerma, y net d' altre Guillbm, el castre de Te.

' rrassa (5). Per all& '1 1233, ja consta c6m B vila Real, la de Terrassa,

per tenerhi son Palau, '1 monarca: Cnslrum de Terracin et do- Inos quas tenelis iit villn pulnlii de Terrntiam, es diu en una donkció feta per Jaume I al Convent de Sant Culgat del Va-

- 116s (6). Tal volta l' adquirt la Casa Real per no haver cancelat aquells Senyors elsusdit empenyo del 11'92.

Ab data dels 8 de Novembre de 1240, 'S firmB, comsl'ha vist, una concordia referent als deutes que pesaven sobre varis castells, Nnt ab el de Terrassa, entre '1s germans Guillém de Car- dona; Raymond Folch y Ragmond Berenguer d! Ager, tutors y curadors de GuillBm y Berenguer de Cardona, 611s de Guillém,

. d' una part, y de l'altra, D.a Guillerma de Claramunt (7).

(1) Cart. de Sant Culgat del VallBs, n.e 613. (2) Vicar. Cat., t. 1V Castrum Terratiey t. 1 dels Trasllats de Jaume 1,

nombre 73. (3) En Ventall6. (Tar. ant. y mod.,,plana 124) descriu cavalleresoament

el eombat, iospirantse en un antiguo manuscrito. (4) Miret y Sans, t. 1, B. de la R. A . de B. L., pl. 285. (5) TrasIlats.de Jaume 1, t Ii nombre 399. (6) Graliarum 4, pars 1." del t. 864; foli 10. (7) Trasllata de Jaume 1, t . 11, nombre 816.

-[ 75 ) -

El riostre gran rey en Jaume, tan afectat per 1' altre sexe, als 8 d' Agost de 1252, feu donacih vitalicia & la dilecte noslre Cuiller,ne do Caprarin diebus omnibus vil? vestre Caslruna et Vi- llam de Terracia cum omni dominio el fortiludine et Castlanis ipsiiis Castri el Vzlle el cu,n,easis el casalibus ... El si a nobis fi- liurn ve1 Jiliarn habueritis illi fillius ve1 Jillia si uiserit habent post obil~im veslrum dicliim caslrum el villam (1).

Aquexa Guillerma de Cabrera aprobk ln venda que de son castell y rendes de Terrassa feu son procuradar Bonanat de Provensana k Felip de Solario y Bcrnat deFábrega, als 7 kalendes de Juliol 1263 (2). ~

. '

MBs tart Jaume 1 concedí n' Arnaldo de Solario habilalorcs i n Terracia el vestris in perpeluum stalilutit Palalii noslrt (3) de Terracia. .. salvo et rettnento que sernper nos et nostri possimus ididetn hospitari quincumqiie el q t ianlcui~scurn~ue in Terrocia venimus, etc. Su data: als 4 idus Abril 1272 (4). Aqui' 1 Rey aparex reincorporat del dit castre, per virtut, sens dubte, cl' haver mort sa susdita amiga sense successi6 d' abd6s, com realment iio 11' haiueren. Emprh, poch temps tingue '1 castell, aytal Sol&, puix als 17 de le! kalendes de Novembre de 1275, Jaume 1 en ieu donaci6 & altra dilecte nostri dompne Sibilie de Saga ab con- dicions eonsemblants A les fetes anteriorment 6. la Cabrera (5).

Empró, segons un document dels idus de Juliol de 1288 d' Al- fons 11, referit en una confirmaci6 de Pere 111 dels 15 kalendes Juliol de 1336, es diu altra cop, Caslri 2t villana noslrim de Te- rrncia (6).

Jaume 11, als 6 nones Maig del 1300 promete que no separa- ria de llur Corona, '1 castre y vila de Terrassa (7).

AdemBs, consta que '1 rey Jaume 11, ab data dels 2 de les ltalendes de Juny de 1313, encoman& i n perpetuum tibi Romeo Cardona h~zbilatora' dkla loei de Terratia el luis, Palatium nostinum Terracie, euin domam nuncupata Cort que est contigua dicto Pala- tiolo et w m barbacana ipsius ... pro sitis perpetuo Caseri nostrt' ...

(1) Trasllats de Jaume 1, t. 111. nombre 1304. (2) Pergami del Arxiu de la Seu de Barcelona. (3) En altre lloch de dit doeument 1' auomena castre. (4) Reg. del 1271 al 73, foli 20 (5) Reg. del 1270 al 76, part 2.*, foli 300. (6) Grat. 1 de Pere 111, pars l.', foli 148. (7) Grat. de 1293-1301, t . 107, foli 122.

. .

-( 76 )-

et tacere teneamini tu el. tui maiorem cohabitationern nostram ... et pro nos et noslri successores et filii nostri semper tu ad diclum locum nos ve1 ipsos coitli~a$erit declinere possimgue in ipso Pala- l?o utque domo comode hospitari et sewper tu el tui cennamini te- nere el hererr: pnratos in i p s o Palnljo nostrp.sezte leciis czfm stiis opparatilins et parapsides siue sciitell~is ad seruiliu~n noslri etc., tot lo qual'en Pere TI1 ho confirmá als 5 Janer de 1337 (1).

.Ab data del 23 Maig 1316, el Rey exigi del vescomte de Car- dona que li eiltregués el castell de Tcrrassa (2). Més als 5 idus Janer 1337 confirmiL & 'n Romeu de Cardona'l privilegi que Janme 11 li havia donat als 2 de les kalendes dc Juny de 1313 otorgantli '1 susdit Palau Real junt ab sa Cort y Barbacana. En aquest document es diu adem6s que: Altendentes pala-. cium nostrum de Terraciu esse in parte dirucatiim et deslruclum. Ideo uoldntes reparalio"w¿ et restaltralioni ipsius ... commendamris elc ... Concedentes l ih i guod tu el ltii possilis facere el mutare ipsis Palatio doino el Barbacana Porlnle sive Portqlia ad ualilatem nostram et dicti Palncii et fncere alia opera utilia, etc (3).

El día 7 de les ltalendes de Maig de. 1338, Pere 111 rióvament confirmá llur promesa, d' inseparaci6 á favor de Terrassa (4).

També bo torna. A prometre als 5 idus de Julio1 de 1343 dihent que á nostrequs Corone Regie retinebimzis in perpeluum (5) .

Al 1347, com en altre lloch he dit, aparex en Berenguer de Far caserius noster (del Rey) en el castell-palau de Terrassa, com á hereu y successor d' en Romeu de Cardona, y al 1354, son germs Pere de Far.'

Segons un instrument del 10 de Janer de 1362, en Ferrer de Manresa, es qui tenía en feu, pel Rey, la castlania del citat cas- te11 (6).

Pere 111 redimi y recuperá '1 castre y vila, d' en Pere Jaume y Ferrer de Gualbes que '1 tenien e; penyoraid' un dcute de 48,000 sous, cobrant 3 , 2 0 0 ~ 0 ~ ~ d' interés. Ax6 fou als 29 d' Abril de 1374 (7). . .

(1) Gral. Pet. 111, del8 1337-38, pars l.", t. 862, foli 110. (2) Reg. 243, Po1 102 (Jaume 11). (3) Grat. dels 1337.38, pars l.*, t. 862, fol. 110. (4) Gral. 4,~pars l.', t . 864, fol. 218, relro y 219: (5) Grat. Pet. 111, del 1342 al 43, pars 2:', t . 875, fol. 143. Publicat en

ma obra ~Llibre dels privilegis de Tarrassan, plana 49. (6) Gral. 47. Reg. 921, fol. 152. (7) Gral. 51; Reg. 985, fol. 228, retro.

-( 77 )-

Al 1392 deguéren esser veiiuts i carta de gracia, per 1' In- fant Marti it la ciutat de Barcelona, '1s castells de Terrassa y de Rahona y les viles de Sabadell y de Tcrrassa, per 50,000 florins, segons consta per la firma de domini de 1' Infanta D.' Maria, otorgada per rah6 de di'tz venda (1).

Veig en el .Manual de Novells Arditsn que continuaven essent de Barcelona dites viia y 'castre, y que en G-. de Muntanyans era castlá de Terrassa al 1432, (2). Aquest castlá degue esser n' Antoni GuillOm de Montanyans, hereu y successor d' en Ro.

. meu de Cardona, fins al 11 d! Abril de '1457, en que junt ab sa muller ELisabeth feu donació de dita castlania il son fill Fran. cesch (3)

El Portant-veus del Governador havia prés el castell y la vila, per manameiit real, al any 1449 (4). Y al 1460, en vista dc que les protestes do la ciulat de Barcelona, k la Reina, no havien sigut ateses, el Colisell de Kent acorda enviar una em: basada al Rey pera que tornOs los coses al esser y estat de avans (5 ) . Axis degué ferho '1 Rey, per quant a l 1451 tornaren iL nombr~r com sempre '1s Consellers de Barcelona,. procurador seu en dita vila (6). Al 1456 es suscitá en aytal Con- sell la conveniencia d' entregar al Rey, 6 '1 cointat d' Am. puries 6 qualcuns dels llochs d e que n' era senyora Barcelo- na, y haventho devat el Monarca It la diserecid de la ciotat, el Consell de Ccnt jurats acorda restituhirli '1 susdit comtat y co. brarse '1s llochs aludits que eren Elix, Cri<illont, Tárrega, Vilagrassa, Terrassit, Sabadell y '1 castell de Rahona (7). Fina a l 1462 (a), hi ha datos que permeten suposar que continuaron esseut deBarcelona, '1 castell y vila de Terrassa., més havent esclatat la guerra contra Joan 11. degub apoderarsen el Rey, puis ab data dels 17 d' Octubre de 1472, retornit aquel1 les viles de Terrassa y Sabadell A la ciutat de Barcelona, .en s;i capitulacio fermada

(1) Reg. 2108, fol 62, rctro. (2) T. 1, plana 282. (3) Venda del Castell ó Palnu de Terrassa feta pels Consellers de dita

universitat d 'n Pera Fiaes, als 8 de Julio1 de 1661 (Manual especial del Arxiu Notarial de Terrnssa).

(4j *Manual de Novells Ardits;. T 11, plana 87. ( 5 ) 011. cit. t. 11, plana 95 (6) Ob cit t 11, plana 127. (7) Ob. cit., t. 11, plana 231. (8) Ob. cit , t. 11, i lana 403. ~ ~

-( 78 ) -

k Pedralbes (1). Per fi, al 1481 S' en reincorporA FerrAn 11; al confirmar als 19 de Setembre de dit any (2), les iricorporacioiis dels anterior^ Comtes de Barcelona y Reys d' Aragó, y la renun- cia de la donació dels dits castells y vila de Terrassa que la Cambra Regia havla fet A favor de la Reyna Isabel, la qual á instancia dels jurats y prohomens de la vila y de son terme, '1s retornk aquel1 matex dia k la Regia Corona (3).

Del 11 d' Abril de 1457, com S' ha dit, fins al 30 d' Octubre, de 1499, fou castla de dit castell, el ja mentat Francesch d e ' ~ o n - tanyans, qui havent mort intestat, tingué en aytal data per hereu, k n'Honorat Dimas d' Horta y de Jfontanyans, al qual succehi 'n Pere Franc'esch d' Horta y de Montanyans, en virtut de la senten- cia del Poitant-veus del Gobernador de Catalunya recayguda en una causa fallada als~12 d' Agost de 1621. En testament de dit castl8, datat als.16 Desembre de 1641, S' anomenit hereu k 'n Jau- me Honorat d' Horta y de Montanyans, y en el d.' aquest, firmat als 21 d' Abril de 1556, sa filla Agna de iIIontangans, fou nomena- da hereva, desprbs d'haver mort intestada la muller del testador, Elisabeth de Req~iesens. Dita Agna, feu hereu A D. DIiquel de Cruilles y de Requesens, enson testament del 30 d' Abril de 1583, y aquest, en el seu dels t... de Novembre de 1611, k D. Joseph de Tormo y de Vilademany, y fideicomissaris; ti la mare y germk del Tormo, na Ginebra viuda de Jaume de Tormo, y á '11 Lluis, els quins, als 19 de Febrer de 1622, veneren el cita,t Castell ó P a l ~ u 4 1' universitat de Terrassa, por 29,6110 Iliures. Aytal municipalitat sols el retingué fi.ns als 8 de J u : liol de 1661,. en que, per 32,200 lliures el ven6 4 en Pere Fizes, major, comerciant de Barcelona (4.). Fins aqui arriven les espectancies de 1' esmentada vendadel Palau k dit Sen- yor, quin fill, Pere de Fizes, menor, quebrk y '1s bens anexes al castell S' anaren fraccionant, y passant k mans de varis pro. prietarjs, fins que la part més important del Palau, ab llur torra, fou adquirida darrerament pel Notari Sr. Carrancit, qui ho ende-

(1) .. Ob. cit., t 11, plana 554670. ApBndix. (2) Dirrersorum 3, reg. 3547, fol. 131. (3) ~Llibre dcls privilegis de Tarrassao (obra del autor), plana 18 (4) , VBgintse, B mes del ans dit Manual contenint la venda procitada do

la qual he tret el6 ultirns datos, mos llibres &ionogralia de la iglesia parroquial de Tarrassa~, cap. 1V y ~Cent biografies tarrassenques., 'cap. Pere de Fizes.

rrocA tot, menys la torra, per el1 restaurada. Les cases a d j a cents y la font, tan antigues, desaperexeren no fa gayres anys, al procedirse á la quadratura de la Plassa Major.

Es hora, ara , d' entrar en l'esclariuicnt d' una altra con- fusió regnantentre '1s que al engrós 6 incidentalment han histo- riat les localitats de que tracto. Dins de 1' avuy ciutat, hi ha- gué, com s' ha vist, un castell, dit també Palau Real, tocantá la aetualment plassa Major. La tradició, aqui ben fonamentada, conservA aytal nom en un carrer vehi del Palau, fins que, tal volta al esdevenir 1' entrada y saqueig de les tropes eastellanes k la vila, durant la guerra adels Segadors., es cambiit '1 susdit non], pel de Cremat. També 'S perpetua encara '1 nom del Cas- te11 ó Palau, ab la riere del Palau 6 de Terrassa que avans v6.

. rrjava ses muralles y avuy, clausellada, es la Rambla d' Egara que divides les parts vella y nova de la ciutat. ~ ~ t n l vast edifici, del que sols S' en conserva la t ~ r r e , fou efectivament, coin he probat, '1 Palaii Real de la vila, y al ensemps, Castell del terme de Terrassn.

Y altre castell, malament dit d' Egara, conserva algunes malmeses dependencies, it la part del ex-poble de Sant Pere de Territssa, separat de la ciutat pel torrent de Vallparadis.

¿Fou donehs aquel1 Castell ó Palau Rea,l, el matex castre de Terrassa que 'S ve~ l aparexe 'n la Clapitu1;ir de Carles el Calvo del any 8441

Tenint en compte que '1 c ~ s t e l l proper A Sant Pere de Te - rrassa no fou tal castell d' Egara, denominació que han adoptat els hisloriadors modernissims, sense la base dels cronistes anteriors al sigle xrx, exceptat en Pujades, y menys cncari, dels documents'acreditatii~s, eom ho demostraré aviat, y que tilmpoch os verossirnil que aytal c;tstell hagiiés sigut. el de Terrassa que S' ha vistsonar en cls precitats documents; te de suposarse que aquex castre terrassench, sino fou verament el matex que ano- menantse tumbé Palau Real, s' axecá dins de l a població de Terrassa, existi segurament en sa matexa urb, y potser en son propri sol, inseguint la costiim general de totes les époques antigues d' edificarse les mansions, els temples y '1s castells, en el lloch matex de les construceions derruhides, aprofitantne d' aquestes tot lo utilisable.

Aqui, no obstant, es no res lo que pogueren aprofitarels que per encárrech de la Casa Comtal de Btrcelona, degueren arran- jar el castell de la vila, puix en els temps Carolingis, com diu

&fr. Eulart, (l).els eastells s o l ~ tenien fossos de terra, valles 6 empalissades fetcs sense massoneria. Si axis no los, les eusenyan. ses de 1' Arqueologia, que pera aquesh casos reclamava '1 P. Llanas (S), ens rnostrarien eii els restes dels dos castells, el de Terrassa y '1 de Sant pere de I'errassa, quelcom que eviden- ciaria soii procSs. P res en so11 exterior ens innoven. Tal volta siguin llurs fonements 6 ' 1 subsol de sos voltanta, 1' arca santa guardadora d' aqueva clau ben desitijada (3).

Empleant donchs el Ilenguatje del antedit escriptor, ¿ha si gut constant la tradició d' abdós castells? si, en quant al de la vila; no, respecte al impropriament dit rcastell d' Egarao, ja que ni '1s documents ni '1s pobladors de les dues localitats, axis 1' ano- menaren. La tradició y '1s doeuments que he exposat; senyalen al ensemps el Palau de Tcrrassa com k castell terrnenat al que hi pertenexeren les parroquies de Sant Pere de Terrasria ab ses sufraghnees de Sant Julia. d' Altura y Sant ~ i c e n t s de Junqueres, la de Sant Quirse de Galliners ó de Terrassa ab sa sufragknea de Sant Feliu de RIilauys, les de Santa Maria y Sant RIiquel del Taudell y la de Sant RIarti de Sorbed.

Veus aqui una cita ben eloqtient, treta de la Butlla plumbea d' Incorporaci6 á la Regia Corona del castre y vila de Terrassa, fermada per Pere 111 als 5 idus Julio1 de 1343: Sediila cogitcintes Castrum et villain noscrain Terralie ab antiquis ceteris leinpori- b ~ s successiue fuisse Iilustrium predecessorim noslrorum Coini- tum Bnrchinone qui Castril~n ipsuin {~ tnda ta i ,~ por eos et dessusro leriniito dilatatum sibi el diclo Comilalus t e n e r u ~ ~ t senaper anne- X U J I Z pei. ilür e6 uñilum. Es k dir que de'inolt itritich temps, aytal castre anh esssnt successivament dels predecessors de Pere 111, que '1s comtes de Barcelona '1 fondaron per clls, y que tingu6 un terme dilatat, afeginl nies aval1 que ipsilis Caslri el uilla Te- rratie quod et quam feudalnrii nobiles et Casllani nlique vas- sal11 fideles nobilitotet>a el decoraluna multom, expediat, etc., (4 ) quals paraules A m& de donar fé de 1' ennobliment en tots temps

(1) Areh6ologie Franpaise, t. 11, pl. 491. (2) Discurs citat, pl. 11. (3) .En el gran nombre de les poblacions en les quals els restes del6 cas-

tells. deles muralles y de les portes S' ntribuhexen al5 romana, son poqiies les que merexen aquesta calificacio, si 'S someten B una observació esmerada

de coocluyents probas.. (Hiibner. La arqueologla en Espuria, pl. 242). ( 4 ) Gral . Reg. Pet. 111, An. 1342.43, t . 875, fol. 143, (h . C.d'A.1

de la vila, demostren que tenia nobles feudataris y castlans que serien d' altres castells inclosos dins del terme del castre terrassench.

Efectivameat; ja 'n un document dels 5 idus de Juny del 973, el comte Borrell don4 al monestir de Sancli Laurentii el Sancti Michaelis archangeli et Sanctre Marice qc~i sunt il!oruin Ecclesies fundatas i n monle quem vocañl Sancti Laurentii quod est supra Terracim, un alou seu en franch domini (1); als idus d5Agost de 1011, parlen tambb els comtes' Borrell y Ermessinda, d' uns alous que tenien a Matadepera, Castellar y Terrassa (2); Ramón Berenguer y Guisla, d'uns ja citats feus reals in fra lerminos . .

Egare el Terracie eaceplus ipsam parrochiam que restituhireu al 1029 4 la Seu de Barcelona (3); Berenguer Ram6n 1, d' i p s u ~ alodiunz qitod debe1 esse sui jilris infra lerminos Egare siue Terraeice, dexat en son citat testament del 1033, 4 la Seu de Barcelona (4); Ranión Berenguer 11, de doininicaturam el stali- cam et potestatem sicut palcr eorum Doinnus Remundus Comes teaebat el abcbat et habere debebat in ejus terminis (de Terrassa) et in Egera, en certa divisió ja citada del 1079 (5): (') Ram6n Berenguer 111, d' unum de melioribus mansis quos ha6eo in Te- rraza, testat 4 favor del cenobi de Sant Llorens del ~ l u u t ; als 8 idus de Juliol de 1131 (6); Ramón Berenguer d' ipsius caslla- nie honoris in Terracis, en una donacib al vescomte de Barce- lona Reverter, dels 6 kalendes Novembre de 1139 (7); y Alfons,

(1) Mapea ~ i s ~ ú n i C a , Apendix 114, plana 901. Balari, Orlgenes, etc., p l a na 408, confon aquestes dues Ultimes iglesies ab les d' iguals dedicacions de Sant Pere de Terrassa.

(2) P. de Bofarull, Los Condes de Barcelona vindicados, t. 1, plana 210, y Esp. Sag., t . X L I I I , plana 160.

(3) P. de Bofarull, ob. cit., t . 1, planes 243.4 y Lib. Anl. 1, del A. de la C. de B., fol. 11 y n.0 25.

(4) P. de Bofarull, ob. clt , t. 1, 252-4 y Episcopologio de Vich., tomo 11, doeument del consabut Arxiu.

(5) P. de Bofarull, ob. cit., t. 11. plana 112 y Bol. de la R. A. de la H., t . XLIII, quaderns 1-3.

(*) Berenguer de CastCllet baria donat son feu de Terrassa a l comtc de Barcelona, á cambi d' uus drets B cobrar dels foriiers dc dita ciutat; y Sant Olaguer, als 9 de Juliol de 1130, demaná al citrtt comte que '13 quitbs. (Dia- go, ob. cit., €1111. 126).

(6) P. de Bofarull, ob. cit., t. 111, planes l i6-8 y Marca Eáspdnic<, Apbndix 381.

171 P. de Bofarull. Coleccidn de docírrnenlosrnBdzlos del A. de la C. de A,. . , romo IV, nombre 30.

6

- ( S S ) -

dels rédits que cobrava k Temncia, segons manifesta en srn testament eagramental. del Desembre de 1194 (1). . . .~ .

L' antich castell termenat de Terrassa, no fou el llindant ab el torrent de Vallparadis, puix aques t~ ig~h , desde antich temps, el castell de Centelles, com s' expressa clarament en el següent fragment que copio del ~Llibre de la Cort del batlle Busa de la vila de Terrassa y son terme., dels anys 1422 y següents, k quina batllia hi estava subjectc 1' universitat dita Forana, for- mada per les parroquies de Sant Pere de Terrassa'y dem8s ja esmentades. En 1' aludit escrit es parla; als 17 de BIars de 1423, d' «un3 alous del Carme de Terraca é antigan2eizt apellat Castell (le Sentelles e de son honrat procurador, e den P. de Vallseca comunament e per indivis, e aco sots bant de vint sous ... dels quals bans ha lo dit Monastir o son honrat procurador en nom d' aquel1 la meytat, e laltrameytat del dit honrat batlle~.

Cal un xich d' historia. J a S' ha dit, al ressonyar els docu: ments que després de l ' in~as ib serrabina 'ns conservaren el nom d' Egara, que ltambn Berenguer 111 ven6 k Berenguer Sala y & Ermessinda un alou nb llurs cascs, horts, inolins y masos, ahont hi edificaria ulla c a s a y una fortalesa, tot situat dins de la parroquia de Sant Pere Egarench, y en el lloch dit, ~Proper de Egarao, y també S' han exposat, al parlar d' aytal document. els motius que m' induhexen k suposal que aquel1 alou . es el terrer ahont degué axecarse, com k conseqtiencia de dita adquisició, '1 castell forá de Sant Pere de Terrassa.

Cal incloure aqui un altrc document relacionat ab els susdits comprador& es 1' acta del testament sagramental en que aquex Berengnrius Snulani de Terracia post acceptam Hierosolitnitane pt~egrinationis sportiin, ueniens ante altara sancte iyarie et corpus snncte Eulnlie, trade'dit filiu~n sutrln Dereizynrium quem vocant Gazul in canonicum barchinoizensis sedis culn hereditate, etc. y la seva muller Ermessendis hi assistex pera donar á la can6ni- ca de Santa Creu un alou situat k rivo mulnel. Axó fou als 6 idus de Novembre del any 1119 (2). . .

Al cap d' un sigle firmaren una Convenientia (3) quem fa- cit dominus Ddusdedit et u%or eius dompna Beatricis cum

(1) P. de Bofarull, obs. cits.. t. 11, u.e 216 y t. lV, nombre 168, respeeti. vament.

(2) Lib. Anl., del A; de la C. de B., t. 111, n.e 266. (8) Viear. Cat. nombre 25, Castrrim Terratitr.

Raymundo Berengario el Berengario Saula illortm fideles. Conz- rnendanl prefali Seniores ad supradiclos Raymundo el Beren: gario ipsum honorem de Terralia cum ipsa lurre el ipsos lerminos el apertine~alias quent ad siiscriptuin honorem propi eas. Et donant eis ipsum feuuoz hoc es1 ipsam quartana pnrtern de ipsi decimas. El medielas de ipsos monles el de placitob que de prescriplo honnre esierint ipsam novenam partem. K1 donant illis ipsam C~stellaninm quo mco Berengario Saula quo patris eoruna lenebal. Exceplus ipsam pclreliata~n que uocant ad i p s a ~ n Btiada. Donan1 eis hoc ioluin supra notatcim el co~nniendant pre- dicti seniores predicto Raymundo et Berenqario Saula in tali videlicet ralione alque eonuenturn u1 fiant illorum solidi nlque deli- beri ~ i n t fui1 palris illorum Berengarius Saula el condava Beren- garius Amali. El faciant predieti Rayinundo el ~ e r e n ~ a k i o ad predielis seniores hostes el cava1cado.s el pleds el sequies et corts. Ilevum donant eis in supradicto conventunz ipsam cavalleria quem tenel Guillermi Ermemiri, etc.

El contingut d' aquest conveni dels 9 de les kalendes d' Agost del any 1.223, relacionat, com es de lley, ab els dos anteriorment esmentats del 1110 y del 1119, y especialment ab el primer, contribuhes S fonamentar la sospita de que aytal honor de Te- rrassa ab sa torre y Castellania que 'ri Berenguer Sala (qui devia esser el pare dels probablement germans Raymond y Berenguer Sala) tenia ja dels seus pares (venda del IllO), era 1' alou en que S' hi devia haver ja edificat el castell forá axecat per en Berenguer ~ a i a y n' Ermessendis, al 1110.

Aytal castell, avans d' esser convent del Carme, ho fou de Cartoxans, puix al 1344, sa possessora Donya Blanca de Cente- lles, viuda de D. Ram6n de Calders, segons al 1663 digue l 'doc- tor Valles (l) , v a voler fondar una Cartoxa en cun castell 6 Pa- l a ~ ~ ) dotantlo ab considerables possessions, rentes y jurisdiccions, y als 6 de Febier de 1344, entreg.4 osa Casan a13 Pares de dita ordre, que li donaren cl tito1 de Sant Jaume, sens dubte perqu6 ja existia (2) dins de dit Castell (3), la capella de Sant Jaume,

(1) Primer instituto de la Sagrada religi6n de la Cartura, prana 321. (2) Speculum Officialalus, t. 1, (A. de la Curia del Bisbat). Ai parlar de

dita capella., fa constar sa existeuciaal 1329 y llur possessi6 per la citada Senyora.

(3) En un doeument solt del Liibre del batlls correspouent y del Arxiu Notarinl de Terrassa, hi consta tambb al 1373, alri capella de Sant Jachrne: que es dins lo monestir 6 closura daquell monestir..

-( 84 )-

que avuy, aparexent aillada del m a t e ~ , encara 'S ven per allk, no del tot enrrunada. ' Confirma aytal fondació, exa cita de dita escriptura, firmada

k Terrassa '1s 7 dels idus de Desembre de 1344, que aparex en el LlibreII d' Enayonaciones del Real IJatrimonio (1): est char. fa qcta Blanca do Scintillis ratione concessionis liceiztia per Infan- tenz Petrt~lla regis Jacoói filiunz sibi concessa quod posset dare monasterio quod volebat conslruire in doino alodiali Terracia dielle Blanchre cum monachis Carlusiensibtts lotilnz eius feiidum Terracin! c?tm eiiis juribzcs; y en compensació dels que 1' Infant hi tenia, li don& aytal senyora, '1 feu del castcll de Castellet de Bagea y la turriin cl cnrcellaria~n Terracia.

Aquex monestir, dit de la Cartoxa de Sant Jaume de Vallpa- radis, fou abandonat pels frarescartosans á 1' any 1415, traslla. dantse A Montalegre.

Ab data del 20 de Janer de 1414, 'S publicá á Terra. esa una Crida del batllenosch (2) en que 'S feu k saber que *lo Reverent e honorable procurador e conuent del Monestir de Sent Jacme de la Vall de Paradis del orde de Cartoxa instituhit e n l a casa de Terraqa hagen veuudas al Reuerent frare Barthomeu de Riu- sech maestre en Santa Theologia vicari general de tot lo orde de Madona Sancta Maria, del iilunt del Ca,rme e prior prouincial de Cathalunya compraut en nom e a ops de un nouell iilonestir lo qunl se deu instituhir en la dita casa sots iuuocaci6 de la Verge Maria de la Vall de Sant Jacme del dit orde del Carme, tota la dita casa $e Terraca ab homens e fembres masos censos etc..

Per all& 1' any 1432 '1 deguB adquirir Mossen Jofre de Sent- menat, tota vegada que 'n el llibre del batlle de Terrassa de dit any (3), S' hi guarda un rebut dels 6 d' Octubre, referent á un cens de 1' any anterior que encara percibía '1 siisdit Convent. Diu son comencament, que copio, perque fisa clarament les successions: aJo frare Benet Far de la horde de Madona Sancta Naria del Carme de barsalona percuredor de la casa e castell qui solien esser monestirdc Cartuxe hedel carme e del espita1 de Santa Creu de barsalona la . qual casse e castell es en la

(1) A. de la C. d' A , fol. 326, uom. 12. Senyala '1 pergaml original al sach C., nom. 371; mes, nosols no 1' he Lrobat, sino que tots el8 indicis son daque 8' ha pardut aquest pergami al que li dono no poca importancia.

12) Llibre del batlle del 1412 al 15 (A. N. de T.). . .

(3) A. N. de T.

parroquia de Sent Pera de Tarrassa he ara es de illossen Jofra de Sentmanat etc.. .

Aytal familia A,qui.fou vengut pcl Car'ine '1 dit castell, mit- xantsant 1' autorisació del Hospital de Santa Creude Barcelona, '1 conservk fins al 1862 en que passk per colnpra 4 la familia Mauri que encara '1 conserva.

Com S' ha vist, y S' en troben d' ax6 molts datos als Arxius de la Corona d' Arag6 y Notariul de Terrassa, 1' antich castell de Centelles n o dexa d' esser may una casa forta, tot y essent convent: exeinple: uns comissaris reuls diuheii a1 27 de Ji~liol de 1374, que haventse de desemparar la vila, ucorn enfra loch de Terraca sia la casa de Cartoxtt prou forta e conuenient. or- denen ala dita casa be enfortir ab bones defensas e torres e va l l s~ (1). Emprb en cap document hi sona '1 nom d' Egara aplicat k dit castell en comprobacih d' un fet tradicional; ni tam. poch es troben en cls Arxius de Barcelona y de Terrassa. ni entre '1s datos autbntichs dels historiadors, testimonis de que nytal castell haguks pogut 'csser el T e r r a c i u n ~ caslelleim que comenqk a aparexe al 844. Aqui hi há la venda del Castell b Pa- Iau regi de dins de la vila. ,zls Concellers de Terrassa. feta per. D.a Ginebra de Tormo y de Vilademany y sos fills, k 1' universitat de Terrassa, als 19 de Febrer de 1622; en ella 'S descriuhen uns ehonors delcastell b Casa de Csrtoxa que posseheix D." .loan de Sentmanat es 4 saber. en una pessa de terra que antigament se anomennbs l a parellada de Bernat de Centellas y de Saurina muller sua fins a trobar lo cami que vade la dita vila de Tarras- sa al Castell de Cartnxav (2).

Y al Arxiu de la Coronad' Arago (3) hi'ha un docnrnent, dintre d' altre del 15 l~alendes de Juliol de 1336, en que ab data dels idus de Juliol de 1288, es diu k la pessa de terra en que hi estava enclos dit castell de Centelles: tenedone Bernardi de Scirz- tilliis (4) el Saurina uzore sun el in i ~ a r i l i a t a eiusdetn.

Pera acabar de demostrar que una cosa fou '1 Castell terrne-

(1) Llibre del butlle Escuder de Terraasa del any 1372 y següents. (A. N. de T.).

(2) 1. N. de T. (3) Grat. 1 de Pere I I1,para l.', fol, 148. ( 4 ) Bernat de Centelles de Terracia figura com á militar y Senyor de

Centelles B les Corts de Montblanch (1307 y I311), de Lleyda (13L5), y de Tortosa(l319). (Cortes da los anllguos reinos dc Aragdn y de Valencia y del Principado de Catoluria, t. 1, 2.' part).

nat de Terrassa y Palau Real al enseinps, situat dins de la vila, successor del Tor ivc ium castellt~m, qne S' ha anat vejent perma nent & Terrassa; y altra cosa '1 dit palau particular, com S' ha vist, domo alodiale de la familia C.entelles, y després Cnrtoxa, situat al marge del Vall~aradia, y no castell de Terrassa ni d' Egara, el qual no consta en lloch que hagu6s existit sisquera; veus aqui nns petits datos pertincnts, obrants en tres documents:. en un d' ells, ben curibs, del any 1373, es diu que, «Con poch de teinps ha passat fos gran fama en la vila de Terrnqa qen Bertran de Claqui ab ses ' companges deuia venir e passar per lo dit loch de Terraqa tornantsen ves les parts de Ffranga per la qual cosa los hou~ens del Cns. le11 de Terraca tementse de pendre gran dampnatge en bens e en persones per lo dit Mossen en Bertran e per ses compsnyes desempararen la vila de Terraqa per tal que poguessen saluar ells e lurs bens Ecoinen aquell cas fos pres en Bernat Guitart encolpat dalscuns cr in~s e fos en la Carcellaria de di1 Castell pres lo qual es ditzs la diln vila tementse lo batlle e carceller que les companyies demunt dites no presessen o ociesscn lo dit pres ma- naren lo dit pres hcn ferrat al loch de Cartoxa hon gran part de les gents de la dita vila se raculliren aqo per gordar e saluar lo dit pres deles dites compailyes e com les dites companyes sen foren anades lo batlle de Terraqa e lo Carceller sen volgue- ren manar e tornar lo dit p r e ~ 6 la carcellaria de la vila de Te. r r a p En Brocart clergue e lo conrer del orda de Cartoxa ab daltres hoinens e fembres molts tolgueren lo dit pres al carqaller e aquell meteren dintre la esgleya del dit Monestir E vos hon- drat e religiosefrare Berenguer Arimbau procurador del dit Mo- nestir fossets axi de paraula com per escrit request per mi dit Pere Torrents que lo dit presoner me deguessets desliurar e uos i'esposesine que no faricts si no li saluaua vide e rnembres E com jo dit batle me sia dessugs testificat que lo dit presoner qui per foisa es estnt tolt al carceller e mes en la dita esgleya nos dein alegrar de inmunitat attes que lo dit presoner per la raho demunt dita era estat iuanat al dit Monestir e ni detengut pres

. per $0 en Pero l'orrents batlle per lo sen!/or Rey al castell de Te- rraca una vegada requitvos honrat e discret Frare Refenguer Arimbau procurador del dit Monestir que vos encontinent dejats liurnr lo dit pros al carceller qui aquell tenia e gordaue e encara tots aqucsts dcssus anomenats qui tolgueren lo dit pres al dit carqaller per tal que daquells jo puxa fer justicia axicom

d r ~ t ni raho sia En altra manera senyor prior & aso fer no'volets testifich vos que sera procehit contra vos e lo dit Monestir segons que justicia u01 e requer E no res menys protest del tort e de la injusticia feta a mi en nom del seiiyor Xey de la contra. dicci6 del dit pres e de demenar e de hauer de vose de vostros bens e del dit Monestir tots dampnatges e messions qui perla dita raho se sien fetes ni daqui auailt se hajen a fer e raquir vos nes- criua que de les dites coses me fassats carta o cartas a obserua- cio de mon dret en nom del seiiyor Reyaytantes com per mi vos en sien requestes* (1).

De modo, donchs, que 1' edifici en que S' hi ha volgut suposar el castell de Terrassa y anteriorrncnt el d' Egara, era illonestir de la Cartoxa, quan encara er'a Castell y presb de Terrassa, '1 de dins de la vila. Els dos altres documents de que he pai'lat, son 1' un, la Confirmacib real á Pere de Far y al 29 de Janer de 1354, üe la lrtrri noslra iiitur spnliui?z sive patiicin palaeii nostri (pod per nos lenens coi~sln'tutu, que havia. sigut ja concedida a l l.Br de Julio1 de 1347 á soii germh Rerenguer de Far, mort dexant hereu universal al Coiaveiili~m ,41o?zasleri Yallis paradisi lermini Ctrslri Tervacie (2 ) .

Y 1' altre document del 7 de Setembre de 1358, cs un inana- meilt real al batlle general de Catalunya P. $a Costa pera que reclami lODO sous rendals que indegud&ment reteiiien els frares de dit Monasterio Cartusiensis in Lerminl dicli Castri Terracie silualo (3).

Aquexos dos últims retalls acaben de fixar la situacib de quiscuna de les dues constri~ccions de que pnrlo: b siga que '1 malament anomenat per uns, cnstell d' Egara, y per altres. de Te. rrassa, y molt sovint per uus matcxos autors, dit ara d' Egara, ara de Terrassa, com si fossen un matex castell; axis com no hi ha cap tradicib contrastada, ni un sol documeut manuscrit b arqueológich que '1 fassi suposar aytal csstell dlEgara; totes les probabilitats, davant dels docuinents aduhits y d' altres que omitexo per no perllongar lnBs aquest treball, induhexen á creure que 'lcastrc termenat de Terrasstz no fou '1 referit castell forá, sino '1 de dintre la poblacib al redbs del qual S' aná desenrotllant la vila histbrica.

(1) aLlibre del batlle Torrents del 137'3.; paper solt. (A. N. de T.) (2) Gral. anys 13b3-4, fol. 172 (A. C. d' A.). (3) Lib. Iieudorum de Pere 111, fol. 92, tombat (A. C . d' A, ) .

-( SS 1-

Si '1 castell de Terrassa hagués sigiit el fori~ situat en el terme municipal de Sant Pere de Tcrrassa, á aytal Cartoxa, successora d' aquest antich castell de Centclles, no se la situaria en el terme del castre terrnsseiich, sino que aparexeria essent un mates ediíici ab aquest. Seria tambb una aberració '1 creure ab 1' exis. tencia de dos castells termenats tan propcrs, puix conegut el desenrotllo del terme del castre de Terrassa, hauria sigiit ay- tanta la dificultat de fixar la situacib de quiscuna de les finques dels.respectius'tcr~nes, que nccessariitnient haurien procurat sos possessors que ap~rexessen aquelles cvidentment classificades y situades. Mes ni un iiier dato dona lloch A sospitarho. Sols una venda del Iiifant Joan del 26 Octubre 1380 y del castre y vila . . 6 lloch de Terrassa, it Tomas Jutje, parla de varies fortaleses en el1 incloses; Caslruna el villam sive locuna de Terralia siluala in Vicaria Barchuione c i m forlalilis et hedifieiis terminiis et terriloriis m i s et cuni feudis directis dominiis feudatariis el vasallis hominibiis el feminiis cristianis rt judeis el sarracenis, etc:, (1).

Ademks si '1 castell proper A Sant Pere de Terrassa, hagu6s cxistit quan tingub lloch 1' izuxili dels habitants del castre de

"

Tefrassa als Franchs sitiadora de Barcelona, hauria portat aquel1 castell forá '1 nom d' Egar i y no '1 de Terrassa, tota vegada que ha estat sempre enclavat en terrer d' ~ g a r a : y allavores si ' S

pretengués que d' el1 haguessen sortit els auxiliar6 dels deslliu- radors de Barcelona, la Capitular de Carles Calvo, del any 844, no parlaria de¡ Terraciuna castellztm sino del Egarwn~ 6 Egaren- sizcln caalcllum: puix si no 'S perdé la memoria del seti d' Egara, com S' ha vist en una serie de documents que fan reaparexe llur nom ti mitxans del. sigle x y 'ns el conserven fins 4 mitxans del XIII, iiienys S' hauria esborrat de dit castell el nom d' Egara, si avans 1' hagués ostentat.

Donchs, si perdurant al sigle x y per lo tant al rx '1 poble y '1 territori d' Egara, sino sa ciutat episcopal, '1 citat Emperador menta als habitadors del castre de Terrassa b siga '1s del exMs terme de dit castell, es evident que aleshores no existía cap cas- telld' Egara 6 si existía devia esser un dels castells inferiors (2) dependent del castell termenat de Terrassa: per m& que jo 'm de- -

. .

(1) Venditionlcrn 1, Inf. Jonn. Reg. 1699, fol. 59 tombat, (2) Com un Palau iníerior citat per la venda, ~1 1661, del Castell.palau

de la plassa de Terrnsss, que opino estigue sitiiat al cap d' amunt del carrer de Sant Pere de dita ciutat.

canto 9. creure, davant del silenci de la tradici6 y dels documents, que, 6 no existi, 6 estigué en pen en Bpoca molt remota 6 siga en el segon 6 tercer siglede Christ, en que aparex la lápida de Quinto.Granio, la que al manifestarnos la condició d' aquest, de tribuno militar, si llur eorresponent Legi6 hagu8s residit B Egara, vindrla á revelar 1' existencia, en aquel1 temps, d' un castell egarench. , .

Per iiltim, es pot dir que quan al sigle XIII aparexen els Cen- telles, com á possessors del esmentat castell riberench del torrent de Vallparadis divisori dels llochs de Sant Pere y de Terrassa, S' aplica encara '1 nom ri' Egara al poble y rzl terme de Sant Pere ahont hi radicava aytal castell y quina poblaci6 S' anomena mes tart pels terrassenchs «part forana de Terrassau .

~Existi donchs un castell d' Egara? Potser si, mes no S' en t6 cap testimoni. En Pujades (1) va esser 1' autor qui va comenqar á dirli Castell d' Egara, al Terracium caslellum, ab tot y que comentava '1 diploma de Carles Calvo que axis 1' anomena. y no pas d' altra manera. Y en Balaguer ja va suposar que la tradi- ci6 '1s hi conservava '1 nom de caballeros de Egara, als moradors del dit castell for& (2).

Ara, en tocant B aquest punt, no 'n vulgueu mes de [antasies y noveles cavalleresques en les planes del llibre Calaluña, d' en Pi y Margall, y de les citadev obres d' en ~ a l a ~ u e r , en Venta116 y altres (3).

Be varen fer, per lo tant, en Torres Amat y en Rogent, al parlar de dit castell, en limitarse A diriie, '1 primer, una casa nazi!/ antigua llamada el euslillo que estigué rodejada de fossos y havia tingut quatre torres, una en quiscúri costat (4); y '1 segbn,

. sola, castillo medioeual (5). En Pujades, parlant de la consideració ab que '1s Reys

Frarichs igualaren ab sos privilegis A Barcelona y als cavallers de Terrassa, diu, que no 'S maravell6s ax6, malgrat d' esser

(1) Ob cit., Ilib. IX, cap. XVII, pl. 2. (2) Gula de Barcelona á Tarrasa, pl. 84, 6 Hisl. de Cat., t. 1, pl. 326. (3) Fins en unes efernhrides catalanes de El Noticiero Uncoersal, apa-

rexeren descrlts y conmemorats, un terrible eombat dit de Vallparadis, ab la data fixa, (25 d' Octubre 802), y la mort dels unicbs 300 cristiana que hi Iluytaren contra 25,000 &cabes (!).

(4) Memorias de Egara, plana 21. del t. XXXIIl del B. de la R. A. de la H.

(5) Monasler60 de Sant Llorens del Munl, plana 1.'

allavores (sigle IX) tan poca cosa '1 castell de Terrassa, y la vila, de curta consideraci6 y .edificada de quatre dies*, lo qual es tan veritat com llur altra versi6 de que la població de dita vila no tenia aleshores res que veure ab el cistell, puix ano estava encara fondadar y 'S dividieri sos .territorisa pel val1 del Para- dis (1). ¿En qu8 quedem? (,Estava .edificada de quatie dies. 6 *no est,zi.a encara fondada?*

El1 cambi,' 'n Pi y Marga11 creu que la vila (?) crexeria 'en poblaci6 y explendor mentres la ciutat (d' Egara) anava descen- dint de sa primitiva grandesa y tocavit 5 sa runa; que no 'a possible persuadirse, diu, en vista dels documents, que no existís la vila avans de la total destrucci6 de la ciutat (2).

Jo crech que al &enys durant '1' invasi6 serrahina ja existia el lloch,.quan no la vila de Terrassa,arredossat al castell d'aytal nom, sino auomcnat axis per haverlo batejat els alarbs, com prete, segons ja heu vist, un escriptor il-lustre; per haver adoptat la deiiominaci6 de Terrassa; y no pas perqué provingués de lerra rasa 6 arrasada, segons el parer d' alguns altres autora, com ja S' ha dit, aus es m8s probable que aytal nom 8' origines de la terra ordinaria 6 granalluda d' aquells indrets, inseguint la costum, entre la gent pagesa, de dirne lerrassa, de la terra difi. cultosa de treballar per sos moits terrossos; y tarnbk axis matex 110 apurita en ~ a l a ~ u ' e r (3). Cal aquí tenir en compte, que un document del5 2 idus Julio1 de 1288, cita una masia, dita Terrosses, si. tuada dins del terme de Terrassa (4). . .

Venen en ajuda de les opinions d' en Pi y iilargall y meva, de que arrivaren A coexistir Egarn y Terrassa, les atinades pa. raules ab que '1 P. Fita comenba donant. compte de la l&pida romana que '1 Sr. Arnet traba 4 l 'any 1881, equna era situada entre la muralla' de Terrassa y 1' enclbs de les tres iglesies de Sant Pere de Terrassa (5); .@liarda, Tarrassa, diu, '1 nom de son

(1) Ob. cit., Ilib. IX, cap. XVII, plana 3. (2) Culaluña. plaiia 136. A1 dir vila, volgue expressarTerrassa, y axls

sols S' ha de entendre, perquc tardk quelcum mes de temps en esser vila. (3) Hisl. de Cat., t 1, plana 827. (4) Grat. 1 de Pere 111, para l.', fol. 148. (5) = Auuari de la Assoeiació de excursione catalana n , 1881, pla-

nes 449.56 Diu axie aquexa ineeripcló: TlTINIAE. P. F. 1 BASTOQAVNINI 1 M LIClNlVS 1 NEITINBELES

1 CONIVQI.

castell antiquissim, lo qual segurament existia fa mBs de mil anys. Desde 874 es la capitular de Carles el Calvo, relativa al castrzm Terracinense. En Bpocas anteriors, no surt altrenom que '1 d' Egara, si be no cal negar que '1 de Tarrassa (Terracinn, Terrnsin) p>dia coexistir, ja com Arse en Sagunto (l), y U?lr. s a , eii Carthago denotant l i ciutadela 6 castell, ja com 811:cur nn la itklica Tnrrncit t ,~. varietat llingtiistica dels pobladors. Avuy encara los Vasco-Navarros anomenen & Pamplona lru66 (la ciutat), y G a r h A Puente la Reinan.

El castre de Terrassa, subsistent al 844, y en poder successivament dels Comtes de Barcelona y d' alguns nobles Senyors: com k castell, y dels Reys d' Aragó, com & Palau Real y castell, no prengu.4 tampoch llur nom de cap dels seus possessors, puix en la documentaci6 referent & Terrassa, que oferexen els. Ar- xius, n' he vist varis de personatges usant el nom de Terrassa, fins tot y no essent Sengors del susdit lloch. En Pere de Terrrassa es el primer que 1' usa, mes no pas perque fos aquest el seu nom, ja que 'n e1 document del 1135 & que 'm referexo, 'S diu, Pelrus i~ocilnlus de 'ferrncia (2), y 'u altre del 1189, GuillBm y Pere. d' Astafort es diuhen, qui fuirnus /?l<i P e t ~ i de 7errac ia (3), tot lo qual evidencia que un Pere d' Astafort, adbptk 6 li posaren com A motiu, '1 nom ael lloch d' ahont era fill 6 ahont vivia. En uiia altra escriptura del 1187, hi veig tambB iC un Arnald de Terraza, que diu tenir un fill anomenat GuillBm de Clara-

a A sa muller Tilinia Bastogauninis filla dc Publl ha posat aquex monu- meut March Licini Neit~nbeles..

Fa cinch 6 sis anys que 1' autor d' aquest treball, va retrobar B les gol- fes de la mnsia Oriol, de Rubl. una altra lbpida romana, que alguns anys avans havia aparegut en un camp de la part de Terrassa, situnt t i la roda. Ila d' aqucll poble. Vegis llur inscripci6: L PORCIVS. NE 1 POS. H.S .E AN 1 XXVII. P. L. F. SE 1 KANA. MATE&

.Lucio Porcio Nepote d' etat 27 anys, aqui jau. Sa maro Porcia Serana, filladeluci, lifeu aquest monumentn (Vegis el Bol. de l a R. A. de l a Illstoria, vol XVIII).

Abdues lbpides estandepositades al Museo Provincial de Antigüedades de Barcelona, la primera a nom de 1' .Asociació d' cxcursions catalana> avuy .Centre Excursionista decataliinya., y al de la viudaViver (a) Oriol, la segona.

(1) Vegis lo que esmento a1 tractar de lea moncdes d' Ane.Egara. (2) T. VI1 dela Trasllats, n.e 59, fols. 60-1. (3) T. HIV de id., n.e 630 y Lib. 1 Fe~dorum, majoris formai, pla-

na 279.

-( 92 )-

muiit (l), lo que impliearia, 6 que aquest Arnald es digue Clara- munt y no Terraza, 6 que'l Guillém, en eomptes de dirse Cla- ramunt, es digue Terraza, si ab 1' exemple del eas anterior, no se 'ns reveles elaraincnt aqui que aquest 611 d' en Arnald de Te- rraza (a) devia adoptar tauibb ab preferencia '1 nom de son cas- te11 6 poble de Claramuut. Aquexcs anomalies cren molt co. múns en aquella Bpocn reconstituyent. L' autor de 1' His to~ ia de UeTgn, S' ocupa d' un extrem seliiblant ~eferent k en Pere de Berga, qui S' anomenava ja axis al incorporarse '1 domini de la .vila, d' en Berengucr de Peguera, al sigle x ~ r , lo qual vol dir que ni sisquera doriá llur Jiom á 1' adquirida poblaei6, puix que ja allavores es deya Bergn, ni se 1' apropiá '1 nou Senyor, perquB aqnest ja 1' usava. Potser, diu, donchs, aquest Rerga 6Rergua; po. driaesser de la familia aragonesa, Feriiández dc Bergua (3): Crech nlbs aviat que '1 nou Senyor de Berga, adoptaria ja aquest nom al instant matex en que itdquiri la vila. Ab el sistema de dit autor es podria fer provenir á 'n Pere de Terrassa, del eastell d' xquex matex nom que hi hagué al Vescomtat de Castellb6, (4) 6 de les illes Balears, ahont sempre hi ha perdurat aquex cog- noh. Empr6 quines eisualitats tan extremes n' baurien resultat d' haver anat á Berga 6 á Terrassa, unsforasters, ja cogilomenats Berga 6 ~e r ra s sa .

Sobre 1' origen dels eognoms eatalans, diu 'n Bernat Boa- des (o), al 1420: .e18 uns prenien lur nom dels lochs quen hauien en heretament per lurs feyts darmes, gitantne als sarrahins; cls altresdonauen lur noin als lochs quen gonyauen, segon mils los paria, car tot ho hauien. per gran honor: mas aquells qui le- xauen lur nom, encara que de linatge molt noble prenien lo nom del loch vila ciutat 6 castell,-del qual quiseun era heretat per los feyts darines per hauerne gitat als serrahins ab lur eoratge, hauienho per mes gran honor, c aquella, opinió fo mes seguida: per tant foren molts mes aquella qui lexaren lo nom de lur ¡in;ttge quen hauien abans e prengueien lo dels loehs quen gonyauen, quels qui donauen lur noni als loehs e se1 retenguerenn.

(1) T. XlII do id., n.e 474, fol. 201. (2) Seria probablement 1' Arnaldi de ?erraciÚ que sotscriu 1' acta de

fondaiib del Monestir de Valldoncella del 1237 (D1.n Mas. B. de Liz R. A. de B. L. dc B., t 1 , pl. 311).

(3) Ob. cit., de J. Vilardaga, planes 112 y següents. (4) Miret y Sans, El Viacondado de Caslellbd, pls. 58, 134.6 y 147-8. (6) =&libre dels feyts darmes de Cntalunya., pl. 119 (ed. Aguil6)

Axis deguB succehir & Terrassa, con1 S' ha vist ab en Pere d' Astafort, desprBs dit de Terrassa, al any 1135.

Veus aquí fiuit aquest treball. Al empbndrel, vaig proposar- me tractar tots els punts que, com ja heu vist, abrassa, 90 es; la determinació del poble aborigen que ocupit 1' encontrada de Egara; 1' existencia d' aytal ciutat y lloch en que estig.uk assen- tada; les etimologies de llur nom; eis descobriments y recorts prehist6richs y arqueológichs que per aquells indrets S' han ma. nifestat; les particularitats artistiques de les antiguitats de dita ex-urb; el registre de ses monedes ibkriques y 1' estudi de les litpides romanes'del seu municiyi; soti duumvir y '1s Granis; la Seu, ' ls bisbes y '1 Concili d' Egara; desaparici6 de les ciutat y dibcessis wisigothes; inscripcions cristianes, arquitectura y detalls interessants dels tres añtichs temples de Sant Perc de Egara; efectes de les invasions aritbigues en aquelles y en aquests; reaparició del uom d' Egara al sigle x y persistencia del mates fins al XIII; aparicib de Terrassa al. rx 'n la Capitular de Carles el Calvo; '1 Terraciziin citstellzim, castcll termenat que don& origen al lloch després vil* de Terrassa; etimologies de llur nom; Baio g '1 cnstrum Terracinense; 1' intent del abad Ces- sari de restaurar el bisbat egar2nch; el Palatio fracto; 'lspri- mers Senyors y crexement de l a Vila Real; k historia del castell vilatit, y del forA 6 de Centelles, erradament dit d' Egara.

La vostra erudició ja S' haur& percatat dels punts de vista peculiars del disscrtant, apareguts al tractar successivament dels diversos aspectes que oferex 1' historia antiga de dues po. blacions eom les d' Egara y Terrassa, tan ~ e h i n e s y adjunta. des, tan estretameut lligades, que fins, sense volerse preocupar del major b menor fonameut de la sospita, una y altra localitats conduhexen el pensament cap aqiielles monedes omonoies del castell Arze, y de la ciutat d' Egara que poguk provenir de la Egosa; de 1' Egara, urbs fmderata ab la fortificació antecessora del Terracium castellum dels temps Carolingis.

MBs cal no somniar: es precis donar ja per definitivameiit ter- menada aquesta ineva llarga tasca, que ha resultat pera mi, tan agradosa, com pera vosaltres, ben pesada. Tots, empr6, teniu en el dep6sit dels vostres afectes, un recouet iutim, ahont hi asoplu- gueu, ab preferencia, un amor inextingible & la ciutat 6 al poblet en que nasquereu; y esseut axis, compeudreu la fruyció y fius 1n abstracció ab que hc 8nat acoblant els datos histórichs que plas- men les 1nQs antigues Qpoques de la patrieta meva. Anys ha qua

DE

D. Francesch Carreras y Candi --

La constant nutrici6 en los organismes humans, es imperiosa, necessitat, que, en la vida sols se pot subvenir, refent les forces que 'S pcrden durant la marxa del tetnps. Y si lo nodriment que reben es sk, les forces son restaurades ab ventatja, desapareix tota fretura y la vida, vigorosament represa, omplena de satis- facci6 al propi organisme, y esdevb d' utilitat al ambient social per hont se mou.

Donchs nostra. entitat Iliteraria, la present Reyal Academia, en sa condicib humana, necessita dl aytals nodriinents per sa- tisfer les necessitats k que ha d' atendre, cada jorn majors, si ha d' evolucionar progressivament segons ho requer la condició dels temps en que 'ns trovbm.

Por taiit, deu mostrarse curosa en saber ,escullir los nous niembres que han de Fobustirla y formar lo conjunt corporatiu, evitant 1' sniquilament per falta de forces. ' D' aqui la necessitat d! exposar ara, encara que siga breu-

ment, alguiies consideracions, mostrantvos, que, al atravessar nostre atri d' ingrbs, lo Sr. Soler y Palet aporta, k aquesta Cqf- poracib Iliteraria,. nous elements de vida, y refk los que havbm perdut.

Ja tots acabcu d' escoltar son erudit discurs que, fruyt de llargues investigncions, saturat de doctrina hist6rica y ajustat A una sana critica, deveni coriceptuarlo misatger de bones espe- rances per esta Academia.

Sens voler dir que mes avant no tiiiga d' ocuparme d' ell, comencar6 per tractar d' an teriors labors cientifiques, d' oportu- na recordació.

7

-( 98 )-

En la sempre crexent poblacib de Terrassa, tant digne de pertanyer 9. Catalunya, persa activitat continuada, A la que hermossegen verdejants coiireus, mostra de la constancia del agricultor, enjoyada per excs altivols xemeneyes, fites de la industria d' una terra, sempre mancada d' aygues motors, en una atmbsfera sanejada per lo trevall de tota mena,sl ha mog~it gran p ~ r t de la vida d' En Soler y Palet. No podentse substraure k la corrent d' activitat, que allí tot ha avassalla, nostre company S' encarregá de mostrar A sos conciuttzdans, que los pables grans ho son á mitjes, si dexen en 1' ohlit llurs gestes passades, si no veneren los fills ilustres, si no imiten los actes de civisrne. ~ a x i s ha anat cercant tots los recorts locals, y desenrotl¡antlos la llur contemplacib, los dex& aplegats en sa interessant Bibliolecu histórica terrdssetlcu (1) hont los d' aquella localitat hi cercaran tot quan á ells intcressa y los de €ora hi trovarán, lets, cos- tums é institucions, que podrán utilisar per ulteriors estudis y comparar profitosament ab los d' aitres comarques b poblacions de la catalana terra.

En aytal interessant aplech, ara se manifesta en monografies lo desenrotllo de tal parroquia 6 qual monunient, ara hi colecta llihertats y privilegis ab constancia obtinguts dels Monarques, ara recull ah 'amor filial, biografies de terrassenchs ilustres y sempre aparellantmes material per seguir en esta via, en proíit de la terrn nadiva. . . . , De lo molt que guarda en cartera nostre novel1 company, n' es prova explendorosa lo precedent discurs hont nos aclara una confusib de noms, ab lo desdoblement de localitats. Ningú duhtará en avant, que, Egara, no es Terrassa, per més que la segona substituhLs en ordre histórich é importancia local, á la primera.

Encara es doutora, Terrassa, S, En Soler y Palet, d' altre nb- . turalesa de trexialls científichs, no SOIS al ocupar la presidencia

. .

(1) La Biblioleea!histdrica tarrassenca que edita lo Sr. Soler y Palet se compon fins ara dels voliims següentsi MÓnogrqfLz de la pa~roquia de San1 Jaliá g Allnra; MonoqrafLa de la iglesiaparroqriial de Tarrassa; Llibre dels prioilegis de Tarrassa, y Cenl biogrnfles terrassengues.

D' altra part, lo Sr. Soler y Palet, porta publieats en una trentena de peribdichs, de ~ ~ ? r a s s a , Sabadell, Barcelona y Madrid, molts trei-alls sobre politicb, lliteratura B historia. D' ells, recordarbm los interessants articles sobro la historia de la industria llanera catalana, que public& dnrant los anys 1890 g 1801, en la Ilustracid Catalana.

.?

de la comissi6 de Foment del Ajuntament, si que tambi presi- dint 1' Ateneil Terrassench y en general scmpre que se li presenta. oportunitat favorable. Per tant, l o trovém iniciant certá- mens lliteraris y cientifichs, impulsant restauracions de monu- nieilts, conservant obgectcs y trovalles arqueológiques, formant museus d' art antich y modern, creant I ; t biblioteca municipal y organisaut son arxiu históricli, servintli de fonament lo cen-, tenar de llibres dels segles XIII al xvrrr, per el1 descuberts entre los volums del arxiu notarial de Terrassa hont geyen del. tot oblidats. ,

Tanta persem!rancia per lo progrés intelectual, li ha sigut regoneguda fora de sa estimada Terrassa, per entitats que al mateix dediquen ia liur activitat. Axis la Asociación Artislico- Arqi:.eológica Barcelonesa, 1' ha elegit son vis-president; la Socie- ducl ~ r ~ z t e o l ó ~ i c h Tarraconense y la Real Academia de la Historia 1' han nomenat soci corresponent, y ha format part de jurata calificadors en diferents certaniens lliteraris é histbrichs.

Ja haureu pogut apreciar, per lo que 'ns ha comptat en lo discurs que aca5ém d' aplaudir, quan deu & En Soler y Palet, la arqueología de la comarca terrassenca, en les aparicionsy tro; valles d' obgectes d' altres edsts y e n les gestions practicades .per evitar la sua destruccio. Elles mostren, una vegada més, qnant amor profesa & les santes despblles de la historia patria, fentlo sobradament mereiedor de les preditos distincioñs. Tot quan se puga practicar, per encoratjar als ciutadans & prestar eix gran servey & la terra nadiva, es poch, ienint en compte lo inolt que encara avuy, la dexadesa 6 la ignorancia, porta B des- aparexer per sempre mes.

Ara venim d' escoltar, com, prop d' Egara, una Terrassa, absorbí ab son creximent & la urbs romana. Axó me porta & re- cordar, com altre tant succeheiñ no lluny d' alli ab Arrahona. En aquest antich Iloch, un bosquetó de sapets 6 pins abets, 6 un sapetell (l), com originariament ne di;uer.en, transformantse en crexent vila, aytambé desbanca. al castell initjaeval, succesor de la mansió romana. De manera que, &partir dels derrers anys del segle x ~ v , ja 801s se parla de Sabadell.

Conexedor de totala comarca del Vallés, lo Senyor Soler y Palet, ha orientat acertadament als acadhmichs de la Historia de 'Madrid, que divagaren molt ab Arrahona. En dit centre

(1) Balari y Jowny. Cataluiia. Orlgener htstdricon, plana 207.

-( ' lo0 ) -

cientifich, S' havia escrit,unes vegades, que Arrahona era Sant Feliu del Rrscó y alcres, que Arragona correspo~ia k Barcelo. na. (1)'. La opini6 d' En Soler y Palet, sustentada ja en 1867 per los Srs. Snrdk y Rius, aceptada sens cap rece1 per lo P. Fita en 1900, os necessari se vage robnstint, puix te importancia capdal per nostra geografía antigua. Ella estableis definitivn- ment 4 Sabadell, la situaci6 de la localitat romana Arragor~e, distant nou milles de Semproniana (¿La Roca?) y deu de Prae- torio (~Llinars?) per la part del Valles y disset de Ad Fines per la del Panadés; segons lo vhs del Vicarel-lo 6 Apolinar y lo Ra- venate.

Lo castell d' Arrahona, en 1113, estigue reclós entre los de Sant Ncnat, Barberá, Terrassa y Castellar, emplassantlo los Srs. Sard4 y Rius, cu la confluencia del Riu-poll y del Riu-tort, enfront lo pont hont hi ha unes runes (2). No tenim necessitat de provar que, ~ahona , Arrahona y Arragone, son variants d' una matexa paraula en diferentes époques, 6 segons los escri\rans que la transcrigueren.

Si S' ha divagat en la corresponsi6 d' Arragone, es per falta de divulgaci6 de lo que ja S' havia dit anys enrera. A haverse propalat la opinió dels auLors de la Gula de Sabadell, .1' escriptor Antoni Blasquez no encorrerla en los grans erros que axó li mo.

. tiv4, al publicar son erudit estudi del Itinerari d' Antonino. En tot el1 es de notar, que, la falta de conexement de nostres publi- cacions sobre historia de Catalunya, li fa treure poch profit de les conclusions que estableix per lo que pertoca al Principat.

Al comparar 1' Itinerari. d' ~ n t o n i n o a b l o dels Vasos Apoli- nars 6 del Vicarel-lo, observa Blksquez, que, per dos diferents vies S' anava dels Pirineus á Barcelona. Pr6 com d' una part ignora la corresponsi6 d' Arragone y d' altra sustentala creenqa de judicar molt famosa ciutat romana 4 nostre Barcelona, pre- ten fer passar per aquesta les dugues carreteres. D' ax6 ne con- clou, que, Arragone era Barcelona, que existiren dos diferents camins entre Gerona y Barcelona y que tamhO de Barcelona á Tarragona n' hi anaven altres dos (3).

(1) Bolelin de la R. Academia de l a Historia, vol. XVIII, plana 235, y vol. XXI, plana 54.

(2) Gula hist6rica. e.~tadisliía y geográfica de Sabadell, per Joseph Sardá y Agusti Rius: (Sabadell, 1867).

(3) *Muy bien pudieron existir y existieron dos caminos de (3erona d

La veritable deducció que deu ferse de dit cstudi comparatiu, es, quehi havia dug~les vies romanes entre Gerona y Tarrago- na, la de la costa, que passava per ,Barcelona y la del Vallés, per Arrahona L' entroncament d' una y alt1.c S' efectuaría dessota 1' arch de Bark, segons nos deya, en 1891, en un acte simi- lar al d' avuy, nostre malaguanyat coinpany lo Rvnt. P. Eduart Llanas.

La indicada distancia entre Arragone y ~em~ron ia ' na y Praetorio, no dona lloch & sospitar, que lo terminio Raonis, existent á ilI+rtorell en 1167, pogu&s esser lo succesor de la predita mansib romana, per mC.s que reuiieix'la circunstancia de tro- varse atravessat per una carrera pública (1). Mes no seria im- parcial si amagués un fet que sempre pot prestarse & la contro- versia.

Crech necessari, perque semblants errades nb 'S repetesquen, que Sabadell procuri houoriíicar pública y constantment k sa progenitor8 Arrahona, axis comTerrassa, Vich, DIatarO. Citges, etcbtera, ho estkn fent ab les sues precursores Egara, Ausa, Ilu- ro, Subur, etc. Será digne de cen~ura si axis no ho practica, puis no es bon fill qui no honra la memoria dels pares.

Los recorts y les despulles dels monumcnts d' edats passa. des, son cami de segura endreca per la perspicasia humana. Llur completa destrucció conve A tota costa evitar. Les pedres que han resistit al foch y & les tempestes, encara que geguin derrocades, sovint son brusola d' orientacid segura per 1' home, en sa penosa navegacib 5 traves dels mars de son passat indes- cifrable. Laor 5 elles que tant nos han ensenyat despit de tantes errades. Laor k la poesia fósil, que, per 1' historiador es

Barcelones ..... w8lg.o auAlog~ sucede con el trayecto d e Barcelona A Ta. rragonaa ....

aLa version que da 47 millas de Gerunda B. Barciuone nb concuerda con los vasos npolinnres, y aunque esto no seria obsticulo para admitirla, pues tampoco coincide la de 66 que adoptamos, adolece aquella de otro defecto mngor, y .es la imposibilidad de que haga existido un camino con 47 millas para una distancia mayor..

(1) 1167.-Don'ació feta per Guillem de Castellvell a Sant Cngat del VallOs. d e diferents coses sin terminio raonis intus villa martorelli e t abeut affrontnciones de orientis in domos R. ermengaudi: de meridie in carrera publicha: de occiduo in domos qui fucrunt de R;timundus arnalli e t do Ge- rallo de crosis: de parte vero circii in domo Raimundi de soler.. (Cartoral de Sant Cugat, foli 214, doc. nom.ti61). L

la m8s estimada de totes les orientacions pobtiques de la huma. nitat.

A Egara, al peu de les runes de sa pasada grandesa, la veu de la ]\'[usa del' camp, repeteix una sonora y enigmittica parau- l+, it la que cap atenció S' hi dona, prb que segurament ab ella tracta de fer observar uns notables enderrochs escampats en aquells conreui Y lo poble, inconscieninent, repeteis lo nom del abarranch del vall Paradlsu llegantnos ab lo recort d 'una masía axis anomenada en documents del any 1163. A indicacions que ja no son seciilats sino milenari, so19 per esser tant venerable3 deuriem tributarloshi adoració: molt mes'quan. nos reporten utilitat cientifica.

. T2a vall Paradis it Egara, guirda estreta relació de nom ab 1' antiquissim Paradis de Barcelona, ab la plssseta del Paradis de Vich y tal vegada ab altres que desconech. Aytal convergen- cin no es casual. Quan los nonis axis repcrcutexen en.localitats allunyades, es que coordinen idees perdudes, prou sovint, per causa de que lo poble lesha trarnbs adulterades.

Antiguament lo catalit distingia l ~ d r a de pir,a, axis con1 ara distingeis 4 Déu nostre Senyor, de diu numeral, it nd1 lo segon descendent, de net adjetiu y nzés adverbi, de mis dotzeava part del any. La paraula péra ha estat derrocada y del tot subs.

. , tituida en nostre idioma per la de pedra, eñcepci6 Eeta de Sant Pera que resta en la forma primitiva.

La veu popular ha servat encara, cn denominacions orogrk- fiques, la antigua paraula: Per qo nos surt B cada pás, en les altures, ab Ca-pera, adornantla de diferents calificatius, segons ne' son mostra, Pera.lad#, Peralal lada, Pera-meia, P e r a a l t a , Pern./ita y assenyalantla aytambb en lo fons de le; valls 6 dels torrents, com e'n So-peira, Yull-de-perss, Riu de peres, etc.

Com B derivats de perd indicarbm en la llengua catalana, pe- rellú, perera y pereys. La primera fórmuli es diminutiva, la segona denota lloch d' extraccib de materials, 6 pedrera, y la ter-

.. cera conjunt 6 multitut de pedres. No 'ns ha d' estranyar, que, lo poble, al perdre la nocib de son

primitiu significat, transformes lo pereys en paradis (1) major- .

. ( 1 ) A Barcelona I' antieh nom apar ja adulterat en los doeu-

rnents dels anys 1156, 1161) y 1188 (Antiquitatis Eeclesie Calhedralis, vol 111, dociiments 21 y 25 y vol. IV, document 3521 En lo segle xi en dita Ciutat no tenieu uoms los earrers, prá si les cases y edificis remarcables. De mane-

ment quan may ha ignorat que existi lo pnrndls terrenal d' Adan y Eva

Lo nom de pdreys, en esta fórmula primitiva, aplicat á to rreiits d' areny rocós, subsistia k Viladrau en 1' any 1570, enlo «Riera1 de paray» . A Mallorca encara avuy es anomenat torrent <<deis PaVn!/s* k un dels més notables de la illa.

Ab aytals antecedents, no 'S negará á la Vall-paradis de la antigua Egara, una referencia als rochs grans, 6 acumulaments, existents en ses vorades, més aviat de pedres, procehidores de antichs monuments, com k Barcelona, que no de la estructura geológica del areny 6 del entorn, corn á Viladrau.

A cada pks resulta comprovat, que, la investigació toponimi- ea, es auxiliar poderós dels estudis histórichs. Per g6 cal recullir los noms que jauhen abandonats: per ' ~ 6 son tant perturbadors los contemporauis procehiments de borrar la historia passada cambiant los noms locals, de que tant han usat y abusat les ciutats d' 1talia y Franca.

La toponimia ha d' esser curosament conservada, fins en lo que a p a r k primera vista incidental, per los pobles que tenen historia propia y la estimen, scgons es de rahó. Les grans y anti. gues ciutats com Barcelona, oferexen exemples tant iuteressants de toponimia, com lo que he acabat d' indicar, quina data deij fixarse al comencament de la epoca Comtal, 6 de l a dominació franca: coin lo del Regomir, que perpetua lo nom del comte Mir, segons jk demostri; com lo del Cal1 juich, no pas mes mo-, dern; corn los noms dels Archs vells, de la Fenosa, de la via Co- rrible 6 Corribia, y tal vegida algún m&, que han vist comencar la formació d' aquella Boria, que, atapahintse de cases en lo segle XII, esdevé, dos segles desprks, lo centre de la Barcelona del Rey Cerimoniós.

Arrahona y Egnra, al desaperexer per formarse Sabadell y Terrassa, son mirall de la. constant mutaci6 de la humanitat: son mostra de corn se parden los antichs noms locals, que tant ajuden al historiador. Lo Vallés es rich en exemples d' aquestes

rn que consignen les escritures solsament les domm paradisi O be domibus que oocantur de paradiso. Es riaturnl que en lo teinps en que casi tot se fa. bricnvn de tapia, fins los castells roquers iridessin la nteucib general y se donks nom nsscnyalat, cases obrades al redbs dels grnns rnonuments de pedra que restaven de la Bpoca romaua,comlofamOs teinpie del que encara se conserven fragmenta en peu en lo carrer del Paradis.

mutacions verificades durant los segles xi y xrr: lo castell Octaviá (1); Ayguallonga (2), Palau Audit (3), castell Ruf 6 Radulf (4), Vilarifá ( 5 ) , lo cnstell qa ~ r e u (6), lo castell llori (í'), Palau d' ~ l m a n l a (S), lo mont Rieart (g), Valrh (lo) y tants d' altres que podría continuar, q u e no arrivaren á veure la fi de la

. . . Edat ~ i t j a n a .

Pr6 les consideracions toponimiqucs sugeridesper la romana ~ r r a g o n e y la semi-eval Vsll-paradts, m' han allunyat de la meva. misi6 en 1' acte present, just quan m' aparellava aca- barla. co;es;,á donar la mbs coral benvinguda al Senyor Soler y Palet.

Aqui está lo sitial vuyt, esperant sortir de sa orfanesa y an. sibs de.veures tant dignament ocupat: en esta biblioteca, llibres y revistes, desitjen al ensemps. la sua estudiosa labor: y al en. torn dh-la'sala, amichs afectuoses, impacients de donar al nou acadbmich un abrás fraternal, esperen que Deu los hi. vulla concedir, per llitrchs anys, la sua agradosa compangia y iitil cooperaci6 cientifica.

HE DIT.

) 'Desprbs conegut per Sant Cngat del VallCs.

(2) Son terme desapareak substituit per los de Ballvidrera, Valldoreix y Campanyb, com he exposat en Notas hisldricas de Snrrid.

(3) Avuy Mollet segons Un document del any 1233 que diu ccastium de malleatho quod antiquitus vocahatur pilalium auditurn sicut Suniariiis et hoi'relluscomes -Illonasterio predicto (Sant Cugat) donaue run t~ (Cartoral de Sant Cug,:t, fol: 411, doc , norn: 120Yi. .

(41 P g p e r A Xartorelles, com se veu. entre altrlis, por un docuineut del any 1060 del Antiquit,. Eccl. Caled., vol. I V , fol. 48, nom. 139, del arxiu Catedral de Barcelona.

(5) Es'ava entre'Vilamajor. Alfou y Csrdedcu. Vegis dos documonts de l s a iy s 912 y 962, del Cartoral de Sant Cugat, fol. 335 y 356,nonl. 987 y Y%,

(6) Son emplassament damunt de Llinars, en les montanyes que f0r. men lo VallBs, no es encara conegut. Vegis ia meva monografia Lo castell de Burriach 6 de Sant Vicents. plana 66:

(7) Es lo castell de La Roca del Valles, com tingu0 ocasio d' esposar e11 la monografia del mateix

(8) Eia en la part alta del Vallbs. d n y 1141, Cartoral de Sant Cugat, fol. 382, doc 1111.

(9) Construccib de sa fortalesa en 1144 Vegis Notas hist6ricas de Surr16. (10) Proper (t Sabadell Vegis la mentada Guia.

Documents

HISTORIA ANTIGA CATALUNY - boneslletres.cat · historia antiga de cataluwva egara. terrassa discu rsos lllorts a la "real academia de buenas letras de barcelona" en ii reaipnio publica