La bandera es tela da s la de combat. Tal com diu l'article 3 de la Constitu-ci provisional de la Repbl ica Catalana (la carta magna de la Catalunyalndependent), redactada i aprovada I'any 7928 a Cuba per l'AssembleaConstituent del separatisme cetele, "La bandera oficial de la Repblica Ca-talana s la histrica de les quatre barres roges damunt de fons groc, ambI'addici, en la part superior, d'un triangle blau i estrella blanca de cincpuntes al centre del mateix."

Historiade I'estelada

El fet d'haver-hi, en la nos-tra bandera de lIuita, un estel vede Iluny. L'estel solitari simbolit-za, ja per ell mateix, la llibertatnacional, la Independencia. Sindonem un cop d'ull a les ban-deres deis estats independentsi de les actuals nacions senseestat, en moltes hi sovintegenestels. De tots aquests estatsindependents, el ms antic detots s Cuba, colonia espanyo-la fins l'any 1898. Cal recordarque la Iluita de Cuba per la sevaindependencia era ja seguidaamb atenci pels catalanistesdel segle XIX. Per tant, no sd'estranyar que la simbologiadeis cubans insurgents hagusinfluit d'allo ms en els inde-pendentistes que apareixen jaen aquells grups catalan istes.Al respecte pode m afegir que,un cop acabada la guerra de laIndependencia de Cuba, es vacrear, a Santiago, I'any 1906, elCentre Catalanista de Santiagode Cuba, on ja s'hi podia veurela primitiva versi de la banderacatalana estelada: al mig d'unasenyera catalana hi lluia un es-tel blanc de cinc puntes.

El primer estel amb clara in-tencional itat nacional ista que esconeix a Catalunya s de dataanterior, de 1904, i t a veureamb la Uni Catalanista. Es trac-ta d'un segell commemoratiu de

.",. l.1f fl1EilllI

~:n"", !j.' 'jti-EM:.J~"'I!'lI. n.!!lS ir . ,11 r '''''.1'' 11/ _~,.,,- hr ;[~ -,.1 .~,...fu!rl""'" ;;I,I:V ~llJrr-Mh.i:flqp;.,.~lfi'!IfIIl,li ~it"-,,,,;f'~ -:1 ~~ ~,j"liIJ", ., .....,/,~

rr- SEPTEMaE~ 191e

Glory fa Wilrol!

Document ms antic en que apareix /'estelada. Datat 1'11 de setembre de 1918, reclama larevisi del Tractat d'Utrecht, editat pel Comit Pro Catalunya.

*..-1918. Estelada Blava. 1968. Estelada Groga.

30 El Sal. setembre 2012

la Uni del Pi de les Tres Bran-queso

Ms tard, el 1906, apareixun estel a la capcalera de larevista "Fora Grillons!", feta aSantiago de Cuba per exiliatscatalans (publicaci que ja re-ivindicava sense embuts la in-dependencia de Catalunya). Ala dcada deis anys 20, un copacabada la 1a Guerra Mundial,es respiren vents de Ilibertat,propiciats pel president deis Es-tats Units d' Amrica, WoodrowWilson. La Societat de les Naci-ons provoca esperances infini-tes ... Molts pobles veieren cla-ra la seva oportunitat histricad'alliberar-se, i aix ho aconse-guiren la Repblica Txeca, Fin-landia, Estnia, l.etnia, Lituniai Arrnenia al Ilarg de I'any 1918;altres pobles com Ucrana, Bi-elorssia i Georgia, sn procla-mats independents pero tot se-guit sn ocupats pels sovietics.

A totes aquestes nacionsque aspiren a alliberar-se s'hicomencen a mobilitzar grupsde pressi en medis internacio-nals. En el cas catala, el ComitPro-Catalunya fou un deis msactius. Precisament en aquestescircumstncies es vei la neces-sitat de dotar-se d'un smbol querepresents les aspiracions cata-lanes, i, s ciar, en ell hi aparei-xia un estel.

Fou a partir de lIavors queja es comenca a sentir parlar dela bandera estelada. El seu dis-seny s, segurament, de VicencAlbert Ballester, on el triangleblau representa el cel blau dela humanitat, i en el seu centrehi Ilueix I'estel blanc que re-presenta la lIibertat. La primerafotografia on apareix la banderas en una publicaci de 1918.Es tracta del butllet "L'intransi-gent", on es reprodua una foto'd'uns joves nord-americans iuns separatistes catalans subjec-tant les dues ensenyes. D'altrabanda, tamb el 1918, es posa

segell sense valor postal- dedi-cada a la futura Societat de lesNacions, on tamb apareix unaestelada.

D'estelades en trobem duesms. Una en el darrer nme-ro de "La Tralla" (revista inde-pendentista radical deis anys20/30), abans del cop d'estat dePrimo de Rivera, i una altra enun document impres pel ComitPro-Catalunya escrit en catala ien rab, per tal de saludar i en-coratjar a un deis dirigents delMarroc revoltat contra Espanya.

Les banderes estelades se-gueixen apareixent en publ i-cacions separatistes catalanes.L'estelada acornpany Maciaen I'intent d'invasi de Prats deMoli, l'any 1926. Apareix entreels voluntaris catalans a la pre-s i quan foren conduits a Parsper tal de ser jutjats. Existeixen,tamb, fotos deis conjurats ambI'estelada a diferents 1I0cs...

El 1928, amb la presidenciade Francesc Macia de l' Assem-blea Constituent del separatismecatala, I'estelada torna a sserpresent, i els separatistes cata-lans se la fan seva.

En aquesta epoca cornencaun costum que s vigent fins alsnostres dies, que consisteix quesempre que mor un patriota ca-tala, es tapa amb una tela negreel tras de I'estelada en el que hiha les quatre barres de la ban-dera catalana, assenyalant queel poble esta de dol, i en canvil'estel queda a la vista indicantque la lIuita continua.

Arriba, ms tard, el perodede 1931 a 1936, on segueixenapareixent estelades. Moltesd' elles sn a dues ti ntes -deguta la falta de diners-, pero se se-gueix parlant a tort i a dret dela tradicional estelada del trian-gle blau i de l'estel blanc. Arribala dictadura franquista ... Com aresposta a l'ocupaci feixista es-panyola es crea el Frant Nacio-nal de Catalunya (FNC), que fa

El Sal. setembre 2012

Segell commemoratiu de la Uni del Pi de lesTres Branques.

Vicenf Albert Ballester.

Francesc Macia.

31

- - - ~~---- ~ ---

Regiment Pirinenc Nmero 1 de Catalunya.

Columna Ma,.ciaCompanys.

servir indistintament la banderacatalana i I'estelada.

Als anys 60, dins de la secciuniversitaria del FNC es crea unaescissi, que pren el nom de PartitSocialista d'Alliberament Nacio-nal deis Paises Catalans (PSAN).Com que aquest partit vol deixarclara la seva orientaci socialista-marxista, s logic que pensin encanviar el color de I'estel per unde roig. Aix, el 1969, comenca aaparexer en l'organ del PSAN lanova estelada.

A mitjans deis anys 70 sor-geixen friccions di ns del PSAN,desembocant en una escissi: elMoviment d'Unificaci Marxista,que passa a fer servir I'esteladaroja dins d'un triangle blanc, i elPSAN que passa a fer servir la deI'estel roig i el triangle groc. Launificaci de les banderes ambl'estel roig en una sola fou moltlenta, fins que el MUM i el Blocd'Esquerra d'Alliberament Nacio-nal (BEAN) desapareixen, essent,a partir d'aleshores, la banderade l'estel roig i el triangle grocI'ensenya deis independentistessocialistes i/o comunistes.

Actualment s d'allo mscom que els dos tipus d'estela-des (les clssiques i les roges) si-guin usades indistintament.

Seccions locals d'Esquerrade Cardona i Sria