Historia de la Literatura Catalana (catalán)

7/23/2019 Historia de la Literatura Catalana (cataln)

1/7


2/7

INTRODUCCI

Aquet s un treball que t lobjectiu de resumir tots els moviments i orgens de lallengua catalana, des dels Trobadors fins al modernisme.

Tamb he esmentat uns quants autors de cada poca, els que ms destacaven ohi tenien a veure, i les seves obres ms representants del moviment al quepertanyien.

ls orgens i le!pansi" de la llengua

A partir del segle #$$$ hi ha indicis de le!istncia de la llengua catalana, per% els

primers te!tos escrits en catal&, tot i que desc&s valor literari, daten del segle '$$(el )*orum iudicum+, que s la traducci" del llat al catal& dun codi de lleis, i les

omilies d -rgany&, que s"n sermons escrits en catal&.

ntre els segles '$$ i '$# el catal& va ser una llengua en e!pansi". n aquesta

poca, la corona catalanoaragonesa va estendre els seus dominis per la

editerr&nia, des del /as #alenci& i les 0alears fins a 1iclia, 1ardenya, 2&pols i

fins i tot Atenes.

/ertanyen a aquesta poca les grans cr%niques historiogr&fiques, escrites amb

voluntat liter&ria, que recullen els principals fets hist%rics ocorreguts entre els

segles '$$$ i '$#(

l 3libre dels feits o 4r%nica de 5aume $, que s un te!t autobiogr&fic dictat

per 5aume $ el 4onqueridor 6789:;78 i que narra els fets ocorreguts

entre el seu nai!ement i els ?ltims dies del seu regnat. l 3libre del rei en /ere, escrit per 0ernat @esclot entre el 78: i el 78::,

que narra el regnat de /ere el Bran. 3a 4r%nica, escrita per Camon untaner entre el 78D i el 78:, que narra

le!pedici" catalana a l-rient entre els regnats de 5aume $ i Alfons el

0enigne i que per tant abraEa uns 799 anys dhist%ria.


3/7

3a 4r%nica de /ere $$$ el 4erimoni"s, que tamb s un te!t autobiogr&fic

dictat per /ere $$$ 677F;7: i que narra els fets ocorreguts durant el seu

regnat.

@iversos autors catalans com Buerau de 4abrera, Buillem de 0ergued&, Camon#idal de 0esal?, Buillem de 4abestany i 4erver de Birona van cultivar la poesia

trobadoresca, per% lescrivien en occit& i no pas en catal&.

Camon 3lull

Gna de les figures ms destacades de la literatura medieval s Camon 3lull 6788;

77=>. @e 3lull, que va escriure ms de 8D9 obres, la majoria en catal& per% tamben llat i &rab, destaquen( 3libre de contemplaci" en @u, 3libre dvast e Aloma,

amb el 3libre dAmic e Amat, #ida coet&nia i 3libre de meravelles, amb el 3libre de

les bsties.

/er% el gran valor, no noms per a la llengua catalana, de lobra de Camon 3lull

rau en el fet que va ser el primer autor medieval a emprar, en lloc del llat, una

llengua rom&nica per escriure sobre teologia, filosofia i cincia.

3a 4ancelleria Ceial

Tamb va ser molt important la tasca desenvolupada per la 4ancelleria Ceial,

escrivania dirigida per un canceller i encarregada de tramitar tots els documents

administratius de la corona catalanoaragonesa. Aquesta documentaci" tamb era

copiada i avui bona part es conserva a lAr!iu de la 4orona dArag", a 0arcelona.

3a 4ancelleria Ceial va ser creada per 5aume $, el 78


4/7

A ms, la 4ancelleria va esdevenir un focus cultural, ja que va traduir les obres

cl&ssiques al catal& i va introduir l umanisme.

l paper de la 4ancelleria Ceial, doncs, va permetre una gran unitat entre totes les

terres de parla catalana. @e fet, els autors de la 4ancelleria, entre els qualsdestaquen 0ernat etge i Arnau de #ilanova, aconseguei!en crear un model de

llengua semblant al que avui entenem per llengua est&ndard.

3esplendor de la literatura medieval

l segle '$# i tamb el '#, la prosa moral pretn posar a labast del gran p?blic els

principis fonamentals de la teologia. n destaca especialment *rancesc i!imenis678, amb obres com( 3o cresti& i 3libre de les dones, i tamb Anselm

Turmeda 67D8;7I8>, amb @isputa de lase.

Tamb fou un personatge important 0ernat etge 67I9;7I7>,

un escriptor, traductor i primer representant de lJ humanisme a les lletres

catalanes. Ks considerat un dels millors prosistes del tombant del segle '$#,

introductor de lJestil renai!entista a la literatura catalana, amb una fina

intelLligncia, i una gran sornegueria. Tamb fou secretari reial. 3a seva obramestra s( 3o somni, una obra on etge fingei! un di&leg entre lJautor i el

fantasma de 5oan $ amb un prestigi"s recurs literari( la visi" en somnis. l fet que

estigui escrita en primera persona convertei! etge en una de les primeres

personalitats intelLlectuals catalanes que van utilitMar lJescriptura per al prestigi

personal que va contribuir a introduir la influncia humanista del Cenai!ement a la

literatura catalana.

4al destacar tamb els llibres de cavalleries. 0en coneguts s"n la novelLla

an%nima 4urial e BHelfa, escrita entre el 7ID i el 7I=8, i particularment Tirant lo

0lanc, lJobra ms important de lJescriptor i cavaller valenci& 5oanot artorell i est&

considerada un dels m&!ims e!ponents de la novelLla cavalleresca en llengua

catalana i del segle dJor valenci&.


5/7

l segle '#, conegut com el segle dor de la literatura catalana, compta tamb amb

les obres dAusi&s arc 67F, un poeta i cavaller valenci& quetrenca amb

els c&nons de lJamor corts medieval. Ks originari dJuna famlia de la

petita noblesa amb aficions potiques, va ser el primer a abandonar loccit& com a

llengua potica per emprar el catal&, va compondre 78: poemes.

3a @ecadncia

ntre els segles '#$ i '#$$$, la producci" liter&ria va ser escassa i de qualitat

irregular. /er ai!%, aquest perode s conegut com @ecadncia. Ks, en part, una

construcci" dels autors de la Cenai!enEa i crtics posteriors.

l segle '#$( el Cenai!ement

@estaquen el poeta /ere 1eraf i els poetes i dramaturgs 5oan *errandis derdia

i 5oan Timoneda. Tamb s forEa coneguda lobra historiogr&fica 3os insignes

colLloquis de la ciutat de Tortosa, de 4rist%for @espuig.

l segle '#$$( el 0arroc

Ks un estil literari europeu que es va desenvolupar durant el segle '#$$. s

caracteritMa pel triomf dels jocs de paraules, la recerca de lJemoci" i el plaer esttic

i un auge en la creativitaDt. A diferncia del Cenai!ement, el 0arroc es caracteritMa

per la idea del desengany i pel pessimisme. 3es tem&tiques freqHents en aquesta

literatura s"n la vida com a lluita, somni o mentida. 3es obres estaven escrites en

un estil recarregat.

n poesia, *rancesc #icent Barcia s lautor ms conegut, per% cal destacar lobra

teatral 3o desengany, del tamb poeta *rancesc *ontanella.


6/7

l segle '#$$$( la $lLlustraci"

s un corrent filos%fic, poltic i social que va apari!er al Cegne de *ranEa,

al Cegne Gnit i a Alemanya. @esprs es va estendre a altres parts

dJ-ccident durant el segle '#$$$

n el conte!t del corrent intelLlectual de la $lLlustraci" sinscriuen 4alai! de sastre,

de Cafael dAmat, ms conegut com el bar" de ald&, i lobra teatral 3ucrcia, de

5oan Camis.

3a Cenai!enEa

Cenai!enEa s un moviment cultural del catal& del segle '$'. l seu nom sorgei!

de la voluntat de fer reni!er el catal& com a llengua liter&ria i de cultura crucial per

a la recuperaci" de la llengua i la literatura catalanes. s considera que el punt de

partida s loda 3a p&tria, de 0onaventura 4arles Aribau, un cant dJenyoranEa

de 4atalunya i dJe!altaci" de la llengua catalana..

@e la Cenai!enEa, destaquen els poetes 5oaquim Cubi" i -rs, conegut amb el

pseud%nim de Baiter del 3lobregat, i 5acint #erdaguer, una de les grans figures de

la 4atalunya moderna.

3a restauraci" dels 5ocs *lorals, que era un concurs de literatura on diversos

autors participaven i shi escrivia de temes relacionats amb Patria, Religi, Amor.

l guanyador de tres premis ordinaris era investit amb el ttol de estre en Bai

1aber.

l teatre tamb va prendre embranMida en la Cenai!enEa, primer amb *rederic

1oler, conegut sota el pseud%nim de 1eraf /itarra, i desprs molt especialmentamb Nngel Buimer&, dramaturg, poltic i poeta en llengua catalana. 3a seva

e!tensa obra, notable per unir a una aparenEa rom&ntica els elements principals

del realisme, el va convertir en un dels m&!ims e!ponents de la Cenai!enEa de


7/7

les lletres catalanes a finals del segle '$'. Ks lautor dobres com ar i cel, amb la

qual va aconseguir fama mundial, aria Cosa, Terra bai!a i 3a filla del mar.

n quant novelLles hi destaca 2arcs -ller,

el primer gran novelLlista de la

Cenai!enEa catalana, considerat el creador de la novelLla catalana moderna.-cupa un lloc destacat en el marc global de la novelLla realista, amb obres

imprescindibles com 3 escanyapobres, 3a febre dor i /ilar /rim.

l primer terE del segle ''

l modernisme

l corrent modernista es va produir arreu duropa entre finals del segle '$' i

sobretot primers del segle '' i va significar un canvi en la concepci" de la creaci"

liter&ria. @aquest corrent destaquen les novelLles ls sots ferstecs, de Caimon

4asellasO 1olitud, de #ctor 4atal&, pseud%nim de 4aterina AlbertO 5osafat, de

/rudenci 0ertrana i 3auca del senyor steve, de 1antiago CusiPol.

l gran representant de la poesia modernista fou 5oan aragall, un poeta i

escriptor catal&. 3a tem&tica de lJobra de aragall s molt diversa, hi s"n presents(

lJamor, la natura, el cant a la seva terra i a la seva ciutat, llegendes i herois de

4atalunya. Ks la figura principal dins la poesia modernista del canvi de segle

'$' al ''#a ser un home dJarrels religioses i una forta implicaci" poltica.

Conclusi

Amb aquet resum he pogut reforEar tot el que he aprs durant el curs iprofunditMar;hi amb ms cura el que ja sabia i aportar;hi ms informaci".

ncara que no estigui mol interessat en la literatura, si que ha estat interessant fer

aquet treball i veure els diversos autors de cada moviment.

Documents

Historia de la Literatura Catalana (catalán)