»KÍí»

£TT«>. fu¡ H rgs** »s«! ~***" HA " "W * yfc i* *g, jryr

jAHanyRevista associada a la

Premsa Furono de Mallorca

Any XXVII n° 212 Novembre - Desembre 1997

Molts d'anys

Vista parcial del betlem de l'església. Fotog.: Joan Ferrer

Els Reis, i tota la seva comitiva de patges, arribaren i deixaren els regals.Fotog.: Joan Bernat Ferrer Ribot.

J^ y\Mcmy

Telèfons d'interès

Ajuntament 56 1 1 82Farmàcia 56 1361Col.Icgi Públic 561320Parròquiad'Ariany 56 1202Religioses franciscanes... 56 12 13Urgències (Insalud) 061P.A.C. Vilafranca 560550Ambulàncies 554075Ambulàncies 206565Hospital de Manacor 847000Urgències Son Dureta 175000GuàrdiaCivil 062Bombers 085FuneràriaSantJoan 526053Telèfon de l'esperança....46 1 1 12

PluviometriaNovembreDia 4 . . . . 9 I.

" 6 . . . 1 1." 1 2 . . . 9 1 ." 1 9 . . . 1 1 ."

"

"

M

21 . .22 ...27 ..29 ..

Total ...

Total

6 1 .21 1.9 1 .3 1.

59 1

1997:

DesembreDia 4

" 5" 6" 13" 19" 26

Total

590 1.

. . 7 1 .

. . 15 1.

. . 1 1 1 .. . . 1 1 1 .. . . 4 1 .. . . 1 4 1 .... 62 1.

Contingut d'aquest número

Pag. núm.

K)

13

14

16

IS

19

20

Missatge de Cap d'Any

Cartes a la redacció

Un poc de tot

Ariany temps enrera

Entrevista a don Melcion Fullana

Festa de la Tercera Edat

Concurs de betlems

Escola

Societat

Passatemps

Farola

ArianyRevista Local Independent

Placado sa Creu, 207529 Ariany

Tcicl'. i fax: 56 1287D.L.: PM 207-1971

EditaAssociaeió Cultural Ariany

Coordinació i maquctació: JaumeTaberner RibotGrup de Redacció:

Gabriel Frontera MestreJaume Taberner Ribot

Catalina Pont Ju l i àTomeu Bauçà Frontera

Margalida Taberner Ribot

Dibuixos:Jaume Capó Sansó

Imprimeix:Gràfiques SIBA

Els articles, cartes i comunicatspublicats en aquetsa revista expressen

únicament l'opinió dels seus autors

A jAnaK\ytafift^-T—|^a=«

Missatge de cap d'anyEn un diaconi avui, en què acabam

un any i en començam un altre, solemexpressar els nostres desigs de felici-tat per a l'any que ve. La tradiciómallorquina haencunyat una frase pera tan entranyable ocasió. Els nostrespadrins deien: «Molts d'anys, que aixícom l'hem vist començar, el vegemacabar». També, aquesta és una dataper fer balanç, per mirar una mica capenrere i fer propòsits de millora per alsdies vinents. Com a president de laComunitat Autònoma de les Illes Ba-lears vul l afegir-me a aquesta voluntatcol·lectiva de pau i d'estimació quetots tenim aquests dies, i a la vegada,compartir unes reflexions amb totsvosaltres.

Podria començar, per exemple,amb una pregunta que incitat a passarcomptes: ha estat un bon any aquestque acaba? Ho ha estat realment pera tots els ciutadans d'aquesta terra?

Jo crec, de bon de veres, que l'any97 podrà ser recordat com un molt bonany per a la majoria. I certament, haestat bo per a la gent que fa feina (hiha hagut més pocs aturats que mai);

ha estat bo per a la indústria en gene-ral, per al turisme i, també, per alcomerç, on es viu una certa recupera-ció; a l'engròs, ha estat un bon any pera tots. És cert que encara hi ha gentque no ha viscut aquesta millora itambé ho és que n'hi ha que acaba el97 en pitjors condicions que quan el vacomençar. Hem de veure les coses talcom són, no com voldríem que fossin.Per això, la meva satisfacció no potser completa fins que els beneficis dela recuperació econòmica no deixin debanda ningú, ja que -ho dic de bon deveres- jo me'n sent responsabled'aquestes situacions. Però, en con-junt, a l'hora de fer un balanç rigorósi reflexiu, hem de reconèixer que latendència general ha estat positiva.

Això és important, perquè tots elsdiscursos de repartiment de la riquesaes queden en boira i fum si no hi ha resper repartir. Primer, ens pertoca crearriquesa, perquè allà on no n'hi ha, queno n'hi cerquin.

I, en aquest sentit, I ' any 97 ha estatbo, també, per a l'enfortiment de l'au-tonomia. Vet aquí un tema del qual

tothom vol xerrar - de vegades sensesaber-ne gaire- sense al·ludir a unapart fonamental per a 1 ' autogovern elspressupostos: enguany hem passat de70 a 120 mil milions. Això vol dirpoder, poder de gestió des d'aquí perresoldre els problemes d'aquí. Poder

Entre altres coses vos oferim:Venda i reparacions de vehicles

nous i usats.- Mecànica vehicles diesel.- Electricitat de l'automòbil.

Carrer Forà, 62Telèfon taller: 83 01 08

Telèfon particular: 52 56 6807529 ARIANY

K jAncrny^JtepgV. '. Ute* _| , —*ï^-l-j

nostre, des de ca nostra. I aquestpoder neix d'haver-nos fet càrrec deles competències d'educació, i tam-bé, del nou sistema de finançament,que és una eina transcendental per atots els illencs. Aquest nou sistemaens ha permès aplicar una moderadabaixada de tributs per a l'any 98, i haincrementat molt la nostra dotacióeconòmica. També, he d'afegir quehem resolt d'una vegada el tema deles carreteres; des d'enguany tenim57 mil milions per acabar amb elretard que duien les inversions encarreteres.

Naturalment, n 'h i ha que s'esti-mem més veure allò que encara ensfalta. I està bé que sigui així, perquèmai no podem estar satisfets del tot,sempre hi ha d'haver coses que dir, iés ver que, tot i que hem avançatmolt, ens queden moltes coses perfer. Cada dia els illencs hem de de-fensar allà on faci falta els nostresdrets. Hem de fer causa comuna enaquelles qüestions que ens afectencom a poble i com a Comunitat;transports, inversions... allà on siguihem de fer sentir la nostra veu perquèhem de ser tractats com mereixem,com un poble que fa feina, que nodemana regals ni almoines, però quevol allò que li pertoca. Ja vos he ditque pens que el balanç de l'any 97 ésbo, però també vos dic que podriahaver estat millor. I per millorar en-cara més no hi ha més camí que ferfeina. De l'educació vos voldria dirdues paraules perquè l'any 98 queestam a punt d'encetar és el primerany en què el Govern es farà càrrecd'aquesta competència. I vos vull diruna cosa ben clara i llampant; hihaurà tots els doblers que facin faltaperquè l'educació sigui bona. No fal-taran els mitjans necessaris per aaconseguir aquest objectiu.

Però, en un dia com avui, voldria

recordar també, i d'una manera moltespecial, a totes aquelles personesque en uns dies tan senyalats estroben totes soles, sense ningú queels faci companyia, sentint el mossecde la solitud i de la desesperança. Latristord'aquestes situacions s'accen-tuen quan veim que no tenen unasolució fàcil ni senzilla. Dissortada-ment, de vegades, rere aquest aban-dó, hi trobam una persona que hadeixat de complir les seves obligaci-ons com a fill, com a germà o com amembre d'una família. Tots tenim eldeure de recuperar aquell esperit fa-miliar, tant de casa, que ens obliga acuidar la nostra gent i, més enllà, atota la gent desvalguda. Hem de sa-ber que, en aquest sentit, les sagradesobligacions dels temps passats conti-nuen ben vigents; som nosaltres, totsi cada un de nosaltres, els responsa-bles de les nostres famílies. Al Go-vern li pertoca l'assistència als queno poden tenir atencions familiars,però que ningú, en una terra com lanostra, on la nissaga i la família sóncosa agradada, no oblidi les sevesobligacions.

I, com no?, les meves paraules degratitud per a tots els ciutadans d'al-tres llocsd'Espanyaque han vingutales illes a fer-hi feina, que ens donenuna mà per construir una autonomiaque és seva i que en aquests dies ensacompanyen; aquestes illes són casade tots, en teniu les portes obertes.Apreciam i valoram qui ha donat elmillor de si mateix, que s'ha integrataquí; qui ens ha donat riquesa econò-mica i cultural. Lluitarem perquè elsvostres fills no hagin d'emigrar, per-què visquin en un ambient de toleràn-cia, convivència i pau en un lloc comles Balears.

A l'hora dels bons desigs per atothom el vostre president no es volquedar curt. Són aquestes: que

tengueu molt bon any 1998. Queaquest any, ja en el batiport d'un nousegle, sia l'any en què els ciutadansde les Illes Balears siguem capaçosde decidir el nostre futur. Un any ambmenys injustícies, sense gent margi-nada, amb famílies més unides, senseviolència ni vides esbandidesestúpidament a les carreteres. Unany en què ni menorquins ni eivis-sencs -ni manco encara els formen-terers- hagin de tenir la sensació deviure enfora de tot, com deixats de lamà de Déu.

Ens queden moltes coses per fer,però mirau; jo estic segur que lesfarem totes, i que les farem bé. Isabeu perquè? Idò perquè tenim elmillor que podem tenir, un pobleorgu-llós d'ell mateix, alliberat ja per sem-pre dels complexos que tant de mal lipodríem haver fet. Un poble que hasabut redreçar el rumb de la sevahistòria i que ha canviat unes illespobres, terra d'emigració, en un paísmodern, on tothom que ve s'hi voldriaquedar per sempre.

Tenim, en efecte, la cosa mésprincipal: un poble amb seny que sapfer feina i, per això, no hem de tenirpor al futur.

Per tant, molts d'anys a tots, feli-citats i gràcies per l'esforç que heusabut fer.

Que el nou any 1998 sia, de bon deveres, un any de progrés i benestarper a tothom, sense exclusions niintoleràncies.

Feliç Any Nou!

Jaume Matas PalouPresident de la Comunitat

Autònoma de les IllesBalears.

Jjg, yWicmy

Cartes a la redacció

Gràcies!Ho volem escriure així, planerament. Dir només allò que s'ha de dir. Sense

dar als mots cap mena de significat inútil o estrany.El fet es produïa fa una mesada. Un fet no de cada dia. Mes si previst en

les legislacions de la nostra civilització.Quan un ciutadà ha realitzat un treball lloable des d'algun dels seus aspectes,

un tribunal competent, anomenem-ho així, pot declarar tal individu mereixedord'una especial distinció.

Ho endevín: de quina manera sapfer córrer l'aigua cap al seu safareig!es dirà.

Prendre i callar o no escriure res, enaquest cas la mateixa cosa, ens sem-blava manca d'educació. O encaramés: manca de civilització.

Ens hem decidit per la simplicitatd'un gràcies.

Gràcies, especialíssimes gràcies avós, Il·lustríssim Rector de nostra Uni-versitat, amb tots vostres companys oassessors. Éreu els únics que teníeu laparaula vàlida, la que ha fet córrer elnom d'un vel let franciscà per tots elsmitjans de comunicació social.

El meu major agraïment també a vosaltres, bons amics, qui des de vostraencara activitat universitària, professional o ja des de la jubilació, heu aportatel vostre vot favorable a l'honor que m'ha estat concedit.

I, finalment, gràcies, moltíssimes gràcies a lagran multitud de tots vosaltres,antics alumnes, jaqué, amb vostra iniciativa i jovenil entusiasme, sou els qui heufet córrerei nom del pare Colom, que estimàreu i seguiu estimant, posant a unaaltura a la qual ell, mai per mai, hauria imaginat. Gràcies!

Fra Miquel Colom Mateu, T.O.R.

Felicitació

El plaer de beureFrancesc Grimait

Vinya Biniali. Negre 7 996

La DO Binissalem està d'enhora-bona ja que, de mica en mica, veucom la llista de cellers que la formenes va engrandint. L'últim, de mo-ment, que ha realitzat la incorporació,haestat el celler Vins Nadal, unajoveempresa creada l'any 1995.

La restauració, feta amb molt degust, d'un antic celler del segle pas-sat, ubicat al bell mig del poble deBinissalem, ha servit com a lloc per ala vinificació d'aproximadament100.000 litres de vi.

Vinya Biniali és un vi negre joveelaborat amb les varietats de Callet,T obligada Manto Negro i el CabernetSauvignon. Aquesta última varietatla conrea el mateix celler.

El vi obtingut és de color granatfosc; en nas dóna interessants tocsvarietals amb un fons de mel. Laboca és equilibrada i el tañí és l'ade-quat per a un vi jove. El final és net irecorda la fruita.

El seu preu aproximat és de 500ptes.

Vins NadalC/ Ramon L lu l l , 2. 07350

BinissalemTel.: 51 1058

Pace e BeneAl grupo de redacción de la Revista de Ariany.Carísimos hermanos y paisanos de Ariany, muy queridos en el Señor.Aprovecho con la felicitación de Navidad de mi Comunidad, para saludaros personalmente y daros las gracias por

vuestra generosidad y puntualidad en mandarme la revista de Ariany, pueblo pequeño si, pero con un grupo de genteentusiasta y constante a pesar de las dificultades que no serán pocas, y siempre mejorando el contenido y aumentandosu volumen.

Gracias por vuestra gran generosidad y constancia. ¡ Buan Natal y Próspero Año Nuevo que Jesús os concedasiempre fuerza, salud y alegría.

¡Adelante! ...con coraggio!Con tanto, tanto afecto os abraza vuestra hermana.Sr. Jaimeta Bauza.

J^ y\ncmy

idò, ja hi tornam esser!, encara quepoc carregats aquesta vegada. Sem-bla que passats els truis polítics, lesactivitats i les notícies mancabin bas-tant; serà que la gent pensa més enmatances i en els preparatius de Nadal,o que tot el que no s'ha fet fins ara jaes deixa per l'any que ve, però el queés cert, és que molt poques notícies hiha per poder reflectir a n'aquestasecció.

I sense més preàmbuls, anem aveure el poc que hi ha per contar-vosreferent a n'aquests dos darrers me-sos

UNARIANYER,DIRECTOR DETRÀNSIT DECATALUNYA

Tal com ho veis escrit, el nostrepaisà Jaume Sansó Capó (Teco), de52 anys, ha sigut designat pel ConsellExecutiu de laGeneralitatdeCatalunyaa proposta del conseller de Governa-ció Xavier Pomes, com a director deF Institut Català de seguretat Viària dela Generalitat.

Segons unes declaracions del ga-binet de premsa de Governació, EnJaume no tendra funcions policiais i ala pràctica vendrà a ésser el directorgeneral de Tràfic de Catalunya. Quanacomençaments del 98, la Generalitatassumeixi les competències de tràfic,passarà a dirigir el Servei General deTràfic del que passarà a dependre lafutura divisió de tràfic dels Mossosd'Esquadra i tot el control de la circu-lació rodada de Catalunya.

A n'aquets moments, era tinentcoronel de la Guàrdia Civil i cap del ' inst i tut armat de la Comandància deManresa. Per poder accedir al càrrec, hatingutquedemanaruna exedènciaespecial que lògicament se li ha con-cedit i que li permetrà tornar a la

Un poc de totGuàrdiaCi vil quan ho consideri opor-tú.

Com arianyers, crec que ens hemde sentir orgullosos de que un paisànostre arribi a càrrecs d'aquesta im-portància i esperem que la sort liacompanyi en totes les seves accions.

AJUDES DEL CIMEl Consell Insular de Mallorca,

dins el Pla d'Obres i Serveis, té previstpel proper 98, una inversió de 2.100milions de pessetes per finançar obresdels ajuntamnets mallorquins.

Aquestes inversions aniran desti-nades en alguns casos al clavegue-ram, a la xarxa viària, aigua potable,instai.alcions culturals o vehicles mu-nicipals.

El poble que rebrà més ajuda, seràCalvià en 102.340.446 pts i el quemenys,Deiàen 4.664.229pts. Ariany,rebrà una ajuda de 14.101.465 pts.,que em de suposar seran per les obresactualment en marxa (pes municipal,cementen, plaça Major, Auberg).

Secció a càrrec d'en BielTo ve11

També hi ha una ajuda per la Man-comunitat des Pla de 5.436.505 Pts.

AJUDES DE LA UNIÓEUROPEA

I ja que anam d'ajudes, també esva publicar que el proper 98,42 muni-cipis de les Balears, entre els quals hiestan inclosos els del Piade Mallorca,rebran ajudes dins el Programa Ob-jectiu 5B, per un volum de 2.000 mili-ons, destinats a finançar projectesdestinats a revitalitzar les zones ru-rals.

El que no va sortir publicat és sidels 390 expedients aprovats per laconselleriad'Agricultura, n 'hi haqual-cun presentat pel nostre poble. Possi-blement no n 'h i hagi cap i és unallàstima no aprofitar les ocasions. Amanera d'exemple, faré constar elsprincipals projectes presentats mésque res perquè pot donar una idea perfutures peticions.

- Restauració de bancals ( 124 pro-jectes)

- Tancament de finques (69 pro-jectes)

- Renovació de maquinària (44projectes)

- Electrificació de finques ( 19 pro-jectes)

- Comercialització de productes( 10 projectes)

- Agroturisme (7 projectes).Lògicament, noes financiad 100%

del projecte, però si una quantitat im-portat.

Si voleu més informació, a part del'Ajuntament, us podeu dirigir a laConselleria d'Agricultura a on la res-ponsable del Consorci del Programa5B, Bàrbara Mestre, us informarà.

j\r\av\y

MANCOMUNITATUn temps no molt llunyà, presen-

tàvem la Mancomunitat des Pla, comun exemple a seguir i ens sentíemorgullosos jaqueeralaMancomunitatque millor funcionava d'Espanya,conseguint-se aleshores millores subs-tancials pels pobles que la integraveni essent l'enveja d'altres zones deMallorca.

El començament, va ésser bo imolts de projectes es dugueren a ter-me però no sé si a rel de 1 ' ampliació dela Mancomunitat a pobles com aPorreres i Algaida, amb una proble-màtica tal volta diferenta a la delsdemés , va pasar a ésser enlloc d'unacomunitat de pobles per intentar resol-dre problemes comuns a parèixer unaolla de caragols a on els interessosparticulars anaven per damunt dels delaMancomunitat fins a l'extrem que ahores d'ara, els baties ja s'estanqüestionant l'eficàcia i utilitat de lamateixa.

Crec que seria una pena deixaranar a norris una institució gràcies a laqual s'han aconseguit millores subs-tancials als pobles de la comarca i quepossiblement aïlladament no s'hauri-en aconseguit. Si s'ha de fer unaremodelació, que es faci. Jo pens queactualment hi ha una sèrie de poblesamb una problemàtica completamentdiferenta a la resta, per tant el quehaurien de fer seria crear una altreMancomunitat o unir-se a una altramés parescuda en quant a problemà-tica i així aniria millor per tots.

SERVEI DE MENJAR ADOMICILI

I un dels serveis que possiblementseria impossible fora de la Mancomu-nitat, és el que s'ha posat en marxarecentment, el servei de menjar a

domicili que en principi ja es du aterme a 8 municipis (Montuïri, Lloret,Sineu, Llubí, Algaida, Santa Eugènia,Sencelles i Costitx) a unes 150 perso-nes.

Està previst doblar la quantitatd'usuaris i que el servei es pugui fer atota la Mancomunitat

FERROVIALS'ENCARREGA DE LARECOLLIDA DE FEMS

Una altra de les activitats que noseria possible si no fos per la Manco-munitat, és el de la recollida de femsja que cap poble per separat podriaassumir el cost del mateix; així i tot,tothom es queixa de la pujada que hi hahagut encara que això ara no ve a«cuento».

Els propers 10 anys, el serveicorrerà a càrrec de l 'empresaFerrovial jaqué segons el President dela Mancomunitat és l'empresa quemillor preu i serveis ofereix.

El preu es de 128 milions anualsrévisable segons l'IPC i a part delservei de recollida de fems en diesalterns dissabtes i festius inclosos, tam-bé s'encuidarà de la neteja dels ca-mins rurals amb tractors i màquinesespecials, la neteja dels carrers un picper setmana i la neteja de mercats,cementiris i contenidors.

I fins aquí les notícies referents alnostre poble, aparegudes durantaquests dos darrers mesos, als mitjansde comunicació i que com ja deia alcomençament han sigut ben poques,però com que estam a final d'any i hoconsider prou interessant, detallaré acontinuació i a manera de repàs, lesnotícies que han anat apareixent du-rant tot l'any i que han tingut ressò an'aquesta secció.

GENER - FEBRER

- El mes de febrer fou notícia elnostre batle al renunciar a la secreta-ria general d'UM, per dedicar-se enmés profunditat als càrrecs de Conse-llerdelCIM,adiputatiabatled'Ariany.- A la guia «Recorridos culturales delas Islas Baleares», publicat al diari«El Dia del Mundo» va aparèixer unnúmero dedicat al nostre poble.

- Ajuda del CIM de 4 milions perla remodelació del Pes municipal.

- Anunci per part de F Ajuntamentde la remodelació de la plaça Major.

MARÇ - ABRILAl diari «Ultima Hora» , va

aparèixer un reportatge amb el titular« Ariany, un pueblo ideal en Mallorca».

- Projectes a incloure al Pla Mirallambunpresupostglobalde25 milions(Pes municipal, Plaça de s'Auberg,enllumenat públic, arbres al carrerd'es Sol).

- Recollida de fems més cara (De5.900 a 13.350 Pts.)

8a y\ncmy

- Guillem Frontera en tres obresentre les millors de la literatura baleardel segle XX (La ruta dels cangurs,Un cor massa madur, Imatge del Pa-radís), segons els lectors del diari «Ba-lears»

- 5000 signatures reclamen un Ins-titut pel Pla

-Inaugurate! 28d'Abril l'Hospitalde Mancor

- Informació damunt la «Llei delsol rústic», un embolic, que encara araningú sab com acabarà.

- Declarat el dia 12 de setembrecom a «Diada de Mallorca»

Escultures de na Pla üorn Instal·ladesa ta plaça de l'església.

MAIG - JUNY-InformaciódamuntelPlateritorial

del Pla.- Ariany sense electricitat l ' l i de

juny, degut a un accident de globus.- La ministra de cultura, confirma

la construcció a Sineu d'un inst i tutreivindicat per tots els pares del Pla ique començarà a funcionar el curs 98-99.

- Comencen les obres del Pesmunicipal amb un presupostde4 mili-ons.

- Subvenció del CIM per tancar el

cementiri i 1.920.000 per reformes alapistapoliesportiva.

- Històriade la parròquiad'Arianypublicada al diari Balears

- Entrevista publicada al «Diariode Mallorca» d'En Josep Alzamora,president de la S.D. Ariany.

JULIOL - AGOST- Ressenya apareguda al Diari

Balears a la qual deia: «Ariany: Cer-cant el batle»

- També al Diari Balears, una re-comanació per part del PP arianyer deno pagar els rebuts de Cadagua degutal freqüents talls de subministramentd'aigua.

- Al Diari Balears, aparegué unescrit on contava ladivisióque hi haviadins el PP arianyer en la dimisió deRosa Cons com a secretaria del partit.

-PlaMiral l . A Ariany s'invertiranbaix aquest concepte 20.716.000 pts.nEl 65% correrà a càrrec del GovernBalear.

- Espectacular fascicle aparegutjuntament ambel «Diariode Mallorca»dins el coleccionable «Guia aèria deMallorca poble a poble», dedicat aAriany

SETEMBRE -OCTUBRE

- «El Piraña», conegut delinqüent,detingut a Ariany després d'una es-pectacular persecució per part de lapolicia i posterior accident.

- Una visió bucòlica d'Ariany a unquadre de Ronti

- Pujada dels impostos municipals,delO'45alO'50%

Aprovació del pressupostarianyer, que puja a 67 milions.

JjL jAncmy*" 'jftítáüt"1 v •*.*** *

Una visió moltespectacular dei

nostre pobled'Artany

' Sffr" nv:r-:ÉiíaHi - ¡¿"¿¿.2)

L'hospital deManacor B ple

rendiment

yWicmyJSS£SSaS£

- Començament de les obres a laPlaça Major.

- Aprovació per part del Minister!del Medi Ambient de la construcciód'una planta de compostatge a la de-puradora d'Ariany.

- Ariany al butlletí de la «Pymen»amb entrevistes a Antoni Pascual,Miquel Frontera i Joan Curient.

I per aquesta vegada res més; jan'hem escabetxat un altre! Nomésqueda desitjar-vos que acabeu l'anybé i que el 98 vengui carregat de totallò que més desitjau i necessitau.

Ariany temps enrera

D'esquerra a dreta són:1.- Tomeu Bauçà (de Ca'n Corba)2.- Sebastià Cànaves (Tubet)3.- Benet Maimó (des Pujol)4.- Joan Sansó (Teco)

Arribada dels Reis

Arribada del PatgeMajor i els Reis per ado-rar al Nen Jesús.

Fotog.: Joan BernatFerrer Ribot.

.Ancmy

10

Entrevista a don Meision FullanaAra ja fa un poc més d'un any que tenim a don Sion per rector de la

nostra Parròquia, aquest temps ja és suficient per tenir una visióglobal del poble i fer balanç de la seva tasca, així com parlar de futurs

projectes.

- Després d'un poc més d'unany d'estar a Ariany, com valora-ria la seva estada aquí?

Ara en sa perspectiva d'un any,puc dir que he disfrutat molt, perquèm'he donat conte de que ara ja no vaigambaquellatimidesa,amb aquellaporde veure si cauré bé dins es poble o no,perquè he trescat tant de món, que acada lloc ses coses són diferents, unfins que no coneix s'historia no potposar es peus en seguretat i ara lo quemés me falla, per causa de que hehagut de conèixer tantes persones i denoms, és conèixer es noms de certespersones, però ho accept com unacosa natural.

Per tot lo demés he disfrutat moltde conèixer ses persones, es cap d'unany hi ha peu perquè sa gent des poblees faci una reflexió i digui, mira aquestque no és d'aquí com s'ha interessatper treure ses coses que conformensa nostra història, això gràcies a n'esbutl leti que fei m cada setmana, ja que

a lo millor si no hagués estat per aixòno ho hauria anat a cercar mai, tot aixòm'ha donat peu per conèixer ses ar-rels d'aquest poble, això m'ha ajudatmolt per apropar-me a n'es poble, sescoses actuals són d'avui, però sesd'ahir pesen molt i en certa manerafan que ses d'avui existesquin i esti-mar ses d'avui posa uns precedentsper demà; jo m'he trobat amb aquesthaver de tornar a començar a conèi-xer ses persones, lo que han viscut iviven, lo que els agrada, lo que aques-tes persones tenen dins es cor, m'heposat com un infant que mira i calla iva aprenent ses coses, això ha estatmolt agradable.

- En quant a sa comunitat, comla veu?

Hem de tenir en conte que antiga-ment l'església era es centre des po-ble, ja començaven a les 5'30 desdematí a venir a l'església, en aquelltemps era un moment en que es mit-

jans de comunicació no dona-ven res i ses persones viviencentrades en sa seva realitat,en so seu poble, en sa sevafamília; era lloc de cultura, en-cara que fos una cultura mésguiada, que no fos una culturageneral, però al cap i a la fi eraun centre de cultura, ara sacultura està generalitzada, deper tot rebem, davant això hiha moltes persones que humil-ment vénen aquí i repeteixenactes que segurament no ente-nen gaire, sa fien i escoltenexplicacions que per venturano estan massa ben prepara-des i també que han servit per

Jaume Taberner

tots, tant per persones d'edat com perpersones joves i crítiques, en quantque ja han rebut una educació dife-rent.

Ara, crec que no és es moment deparlar de si vénen o no vénen, és esmoment de que tots descobriguemque som una família i que no hi hacategories, que es capellà no és mésque nosaltres en quant a sa fe, quanses persones no sabien llegir ni escriu-re es qui en sabia havia d'explicar loque havia llegit, però avui en dia, crec,que l'església ha de ser tot es poble ianar aaquella realitat que tenim desdees nostre baptisme, l'església és unlloc de reunió perquè és gran, perquèhi cabem tots, però s'esglésiacomuni-tat se troba aquí quan I i con ve però queviu tota sa setmana i tot l'any a dins caseva, a dins ses famílies.

Dins es mes de gener celebrarem8 dies de pregària per s 'unió de tots esque creim en Jesucrist, per una bandaestà molt bé, però per una altra part esque en es nostre temps fa rialles quediscutiguem per ses coses que se dis-cutiren antigament, crec que seria moltbo que per l'any 2000 desaparegues-sin totes aquestes barreres entre con-fessions, mos trobam davant es puntde preguntar-mos si som creients ofanàtics, ser creient ve de Déu, serfanàtic ve des homes, mos hem dedespullar de molt d'orgull humà i anara cercar lo que és essencial, hi hamassa por a perdre es poder si s'uni-fiquen tots es cristians; jo com a rectord'aquí, com que també som missionerde Déu de vocació i de vida, això voldir que vaig deixar es poder de bandafa moltíssims d'anys, però llavoncesveig que al cap i a la fi a un li demanenque sigui com un «líder», com anècdo-ta diré quejo he anat un any amb motoi sincerament jo pensava que aixòagradaria, però es cap d'un temps mevaig donarcontaque això no agradava

y\ncmy1 1

massa, pareixia com si es fet de notenir cotxe no anas per un rector.

- Ja hem acabat un any, quinbalanç en faria de 1997? coses queha fetes i no en feia contes, cosesque li hauria agradat fer...

Es balanç es positiu, i unacosa queno me pensava fer era canviar sacorrent, ja que va ser una cosa obliga-da per sa companyia de l'electricitat,ara n'estic molt content perquè l'es-glésia ha quedat molt «guapa», hemllevat es fils d'enmig, sa meva il·lusióés que sa gent des poble i de fora poblepugui venir, entrar a l'església i fer unavisita, que la trobin oberta, i ara quehem posat es mecanisme que amb unamoneda es poden encendre tots esllums; per aconseguir això bastariaorganitzar-mos perquè hi hagués ungrup de persones que venguessin aestar aquíquanl'esglésiaestigui ober-ta.

Som conscient que es poble ha fetun esforç per pagar aquestes obres, jaque entre s'ajuda des bisbat i despoble això ja està tot pagat.

- Actualment hi ha cap necessi-tat en quant a obra?

Sa primera necessitat que té l'es-glésia seria desplaçar l'altar una micaenrera, pujar sa lámpara perquè notapi es retaule, el Santíssim posar-lo asa capella del Sant Crist, això és sasolució que han donat des Bisbat.

- Això està avalat per qualqueestudi de patrimoni artístic?

Sí, aquí ja ha vengut s'arquitected'es bisbat i es canonge encarregatdes patrimoni, també hi ha un estudidamunt es retaule fet per uns estudi-ants de sa Universitat i tots coincidei-xen que d'aquesta manera no està bé,que hi ha unes grans deficiències compoden ser que el Sagrari tapa a laMare de Déu, la lámpara central tapala part superior del retaule, l'escala

per anar a adorar a la Mare de Déuestà amagada i la gent no la veu,l'altar, per les característiques artísti-ques que té no està ben emplaçat allàon està, els encarregats de patrimoniartístic han deciditque s'únic altarqueva bé a aquesta església és el quetenim però ha d ' estar més acos-tat al retaule; tot aquest con-junt de circumstàncies rompenF harmoniadel retaule i de pas-sada se solucionaria sa faltad'espai que tenim es dies defesta o funerals.

Realment s'ampliació quees va fer amb es creuer era perdonar més cabuda al temple, elque passa és que posant l'altaraquí enmig se va llevar moltd'espai per la gent.

Això tenim previst realit-zar-ho dins aquest any 1998.

- És conscient que hihaurà gent un poc reticent a

n'aquesta obra?Jo crec que si s'entén bé lo que es

vol fertothom hi estaràd'acord, jaquéaixò és una cosa molt estudiada perses persones que són expertes enaquests temes i serà una millora moltconsiderable per aquesta església, tantestètica com funcionalment.

Això no pot costar gaire, per altrapart hi ha una família que ho voldriapagar i no hauríem de tornar a dema-nar doblers una altra vegada.

- Després d'això, hi ha altresprojectes?

Obra nova no, lo que sí que hi hasón obres de conservació, per exem-ple ses teules de sa cúpula a poc a pocse'n van com a conseqüència de sesventades, això necessita una repara-ció urgent perquè hi ha goteres i s'hu-mitat fa molt de mal.

- A part de tot això, i en s'as-pecte més humà com veu el 98?

De cara al 98, si no hi ha res de nou,hi haurà confirmació, jo demanariaque aquests i tots es joves d'Arianyhaurien de trobar es seu lloc com afuturs responsables, perquè es pobleno torni un poble de persones jubila-des, demanaria que tenguessin molta

12&. jAncmy

d'il·lusió amb es futur, perquè estamen perill de que si ells van aaltres llocses pot perdre es sentit de comunitat,de poble, que ens tornem individualis-tes i haurien de fer qualque cosa per-què ses noves generacions se sentis-sin responsables.

Enguany també acaba el sínode iencara que es grupet d'Ariany harebut més que donat, ja que hi ha hagutun seguit de circumstàncies que hohan volgut així, però ha estat moltpositiu, endemés hem treballat juntsamb un grup de persones i que ens haservit per unir-mos més, això l'esglé-sia d'Ariany ho necessitava ja que hihavia hagut molts de canvis de rectorsi això es notava, mirant per endavantés imprescindible fer un consell parro-quial, primer per opinar damunt tot loquees fa, jaque a la missa ningú, llevatdes capellà pot xerrar; i llavonces pertrobar una excusa per reunir-mos iunir-mos més.

- Si vol dir alguna cosa peracabar.

Jo vull dir que quan el Bisbe me vaenviar aquí me va demanar que esti-gués molt de temps, jo li vaigdirque sí,però pareixia que era tant si m'agra-dava com si no, jo no sabia lo que eraestar aquí ni coneixia ningú; araque jafa més d'un any que estic aquí ja pucdir que m'agrada molt, durant aquesttemps no m'he sentit totsol en capmoment, ara no estic aquí com qui diuper aguantar, perquè no hi hagi méscanvis, ara hi estic perquè me sentgratificat, de tot això en vull donar sesgràcies. Ara hi estic, endemés deperquè ho vull i perquè ho vaig prome-tre al Bisbe, perquè m'agrada i m'hitrob molt bé, voldria que Déu medonàs salut i vida per estar molt detemps plegats.

Als subscriptors d'aquesta revista

Aquest número que teniu és el darrer de l'any 1997, això vol dir queha arribat l'hora de cobrar les subscripcions per a l'any 1998, lespersones que els altres anys no vàreu pagar per es banc podeu pagarde dues maneres:

1.- Fer arribar els doblers (1.500 ptes.) a qualcú de la revista.2.- O anar a "La Caixa" amb els doblers i dir que les ingressin a sa

compte de Sa Fulleta (Associació Cultural Ariany).Tots els subscriptors que els altres anys ja pagàreu per es banc, que

vos descomptaren els doblers de sa llibreta, no importa que faceu res,ja ens en cuidarem nosaltres d'anar a n'es banc a cobrar.

La targetade cada dia

¿f »

«la Caixa"

t.AIXA t) (ATAlVfe I ItNSKÍNS' • í HK» í : ( t \ v

EL yWicmy13

Festa de la Tercera Edat

r- -n

R E CO LI DA DE_ FEMS

Els dies de recollida de fems, a partir d'ara seran:- Diumenge- Dimecres- Divendres

Si voleu que venguin a recollir trastos vells a domicili(geleres, cuines, mobles, rentadores, etc) o per qualsevol

consulta o reclamació heu de telefonar al número:

64 40 04

El passat 7 de desembre l'Associ-ació de la tercera edat, com ja éscostum, va fer la seva festa, per co-mençar hi va haver una missa i acteseguit una monumental paella, compodeu veure a les fotografies.

En el transcurs del mateix acte esvaferentregad'unaplacaaSorlgnàciaper la tasca que fa dins el pobled'Ariany.

La placa diu lo següent:

La Presidenta del Consell Insular deMallorca

ASor Ignasi

col·laboradora de Serveis Socialsamb agraïment

Ariany, 7 de desembre de 1997

14 •jtít-saAi'.AnL

Concurs debetlems1997

Un any més, organitzat ipatrocinat per l'Ajuntament hiha hagut el concurs de bet-lems, aquí vos presemtam els 5primers classificats, encara quetots els participants tinguerenpremi.

Fotografies: Joan Ferrer.

jAriomy

15

16

Wo! á> ¿W Jücrc

/V\AU

arui a

a /Ca /vniiVWWUAi

^^nyx.

te-1 xyiCLiM \. ¿b .TAáoí'V)

óO 'tì lútâiiíto <$A yJM

Qes.iiA', \\CLfJiA t ><'•! .'l ' ¡.Í.

f ri|j Bt^t^; ¡Jr.- .CjOoVj-,

Mo íruc^\ ^J¿¡UsC .-vA^Uv

A /^ IMac1^ -<<yvX\ ^^^ J¿<t^xxA<\

Tm^p'io/y-, ï3" ^Vypv- Y? Vfc^W-. /f

&uf&V ,

r VfprlM 'UttTVwHW/

^^^M f /M>K - voyyL-ïxyri/ 'uWf- ' c-vw jtf

/'ntí-V' ^Tr^ _ ' •'{; (>rr» rt*» ^

" •Yu?ovi/- )7.vp x^^^^-i-Õ^Tiy

ybsfn-'f), ^->- ^'l-/vi-!-ì,7 wvj\>;iy awl \.

/«

* # *%*^r^s^ïí-**

1

Voov-n.í. -».1- • \ •^jy^^^j^^ ^O-KC^ U-r^j \^r uxyr um' r ncyr w- ' &TJWM/ x^o l^^/f T T^-"' T T^-'

>?-

v/l

^^>^tv Jy^^ ^ $ -f- -T

^^ ^tÍ^ ^

¿IXuOM^T

18

Societat

- Dia 20 de novembre ens va deixar enJosep Ri bot Font (Pubil), ténia 81 any s i eracasat.

Descansi en pau.

- Dia 24 de novembre ens va deixar naRafela Ribot Frontera (Massaneta), tenia92 anys i era viuda.

Descansi en pau.

- Dia 27 de novembre ens va deixar naMaria Caldentey Ferrer (Sabatera), tenia96 anys i era viuda.

Descansi en pau.

•t lif

- Dia 2 de desembre ens va deixar naCatalina Sócias Mestre (Piula), tenia 91anys i era viuda.

Descansi en pau.

- Dia 7 de desembre ens va deixarn'Antònia Llull Vicens (de Son Nigorra),tenia 97 anys i era viuda.

Descansi en pau.

- Dia 20 de desembre ens va deixarn'Antònia Mesquida Truyols (Galera),tenia 88 anys i era viuda.

Descansi en pau.

- Dia 26 de desembre ens va deixar aPuigpunyent en Joan Gomis Sócias, tenia50 anys i era casat. Era fill de n'AntoniCunill i de na Magdalena Piula.

Descansi en pau.

- Dia 30 de desembre ens va deixar naBàrbara Sócias Mestre (Piula), tenia 97anys i era viuda.

Descansi en pau.

NaixementDia 6 de novembre va néixer na

Maria Nigorra Genovard, f i lla d'enCosme Josep i de na Bàrbara.

Enhorabona.

MatrimoniDia 8 de novembre es varen

casar en José Antonio Ferrer Pinaamb n'Aina García Oliver.

Enhorabona.

E yWiany

19

TESTCULTURALCom sempre fèiem a n'aquest apartat,

recordarem un poc el que va aparèixer alpassat número i al mateix temps ens serviràper refrescar la memòria.

1 ) Comemçarem per la portada, a laqual hi havia una reproducció d'un quadreamb una visió un tant bucòlica del nostrepoble. Sabries dir per qui estava pintat?

-Ulbricht-Ronti-CollBardolet2) El passat mes d'Octubre, va haver-

hi una persecussió pels carrers arianyers,per part de la policia, que va acabar en ladetenció d ' un conegut del inqüent , ensabries dir el nom?

-El Pablo- La Maña-El Piraña- La Moños3) A la sessió plenària de l'Ajuntament

del 26 de Setembre es va acordar unapujada de T IBI. Sabries dir a quin tant percent ha quedat establert?

-AIO'45%-AIO ' 50%-Al 5%4) Al mateix ple, es va aprovarei pres-

supost de l 'any 97, que per cert, quasi bésuposa un 50% mes que el de I ' any passat,sabries dir a quant puja?

-95Milions-67 Mil ions-lOOMilions5) Es va fer referència a un estudi

publicat per la Comunitat Autònoma refe-rent a la població de les Balears. A nivel lde la Comunitat , hi ha hagut un augmentde població i a n ive l l del nostre poble,sabries dir que ha passat els darrers einanys?

- La població ha d isminuï t- La població ha augmentat.- La població ha quedat estancada

LLETRESCREUADESHORITZONTALS.- A) Cent a la nume-

ració romana. B) Ganes intenses de men-jar. C) Expel.lir amb força l'aire per la boca,vencent la resistència dels llavis closos.D) Conducte per on s'eleva i surt el fumd 'una cuina, forn, carbonera etc. E) Allò

Passatempsque cal descomptar del pes brut d 'unamercaderia i que és el pes del vehicle orecipient que la conté. Emisora de ràdio(Rev). F) Posar-se o estar al voltant (par-ticipi). G) Trobar pel camíqualcú o quel-com que ve en direcció contrària o que ques'interposa. H) Ceremonies d 'un culte. I)la mateixa consonant que trobam a A).

VERTICALS.- 1) Consonant. 2) Torresituada a la riba del mar, amb un l l u m en laseva part superior, que serveix per a guiarde nit els navegants. 3) Conjunt de retxesinintel·ligibles. 4) Qui fuma i especialmentqui té l 'hàbi t de fumar. 5) Llavors de laplanta coftea aràbica. Propi o digne de lapoesia èpica. 6) Qui té malestar amb roda-ments de cap i ganes de vomitar. 7) Tallarel pèl molt ran. 8) Personatge bíblic. 9)consonant de Palma.

1 2 3 4 5 6 7 8 9AHc;DEFGHI

©

REFRANYERPOPULARQui de vosaltres no ha escoltat més

d 'una vegada el cant de La S ibi I . la, un delstresors de la nostra cul tura popular religi-osa i que cada any per aquestes dates enscanten a les matines de la nit de Nadal?

Escoltar-la pot ésser tothom la escol-tada, però saber el que diu ja és mésdificultós, per això a continuació trascric lalletra i qui sab si qualcú de vosaltres s'ani-ma l 'any que vé a cantar-la.

Lo jorn del Judici parràqui haurà de fer servici.

Jesucrist, Rei universal,home i ver Déu eternal,

Biel Tovell

el cel vindrà per a jut jari a cada u lo just darà.

Gran foc del cel davallarà,mars, fonts i rius, tot cremarà.Los peixos donaran grans critsperdent los naturals delits.

Ans del Judici T Anticrist vindrài a tot lo món turment darà,i se farà com Déu servir,i qui no el crega farà morir.

Lo seu regnat serà molt breu;en aquell temps sots poder seumoriran màrtirs tots a un llocaquells dos sants, Elies i Enoc.

Lo sol perdrà la claredat,mostrant-se fosc i entelat,la l l u n a no donarà clarori tot lo món serà tristor.

Als mals dirà molt agrament:Anau , maleits, en el turment!Anau-vos-ne en el foc eternamb vòstron príncep de l 'infern!

Als bons dirà: - Fills meus, veniu!benaventurats posseïuel regne que us he aparellatdes que lo món va ésser creat!

Oh humil l Verge! Vós qui heu paritJesús Infant aquesta nit,A Vòstron Fill vul lau pregarque de l 'Infern vul la 'ns l l iurà!

Lo jorn del Judici parràqui haurà fet servici.

SOLUCIONS ALS PASSATEMPSTEST CULTURAL.-1) Ronti2) El Piraña3) Al 0'50 %4) 67 Mil ions5) La població lia d isminuï tLLETRES CREUADES:

HORITZONTALS.- A) C. B) Fam. C)Bufar. D) Fumerai E) Tara. Epoc. F) Rodejat G;Topar H) Rit I) C.

VERTICALS.- I) T. 2) Far. 3) Burot. 4)Fumador. 5) Cafè. pic. 6) Marejat. 7) Rapar. 8)Lot. 9) P.

20y\Mcmy

«"¿«"íffS-aîA ,H_AÍ li^j-1

- Que molts d'anys! com has co-mençat s'any?

- A la puta, he cremat es rostit desdinari ara haurem de pegar de lletugatota sola.

- Jesús, tampoc no et farà mal,dejunar és bo, i més encara després desa panxada que pegares ahir vespre.

- Quasi res, només vaig menjar«entre meses», tres cuixes de pollas-tre amb un poc de patata i xampi-nyons, mitja barra de torró de xocolatei mitja de fluix, perquè de fort esbarram ja no m'ho permet.

- Idò, i tu dius quasi res ! si fenguessises barram bo crec t'hauries menjat etsossos i tot.

- I tu que trobares ous a n'ets«entre meses»?

-Ous m'has dit! ü les havien venuttots a n'es quintos.

- No me'n parlis de quintos, quen'estic fins a sa coronilla. T'assegurque no importa que cantin panadesperquè tanmateix no les donaré res.

- Però aquests eren es que sortien.- Si però es que entraven devien

ésser amb ells.- Pots pensar, i ben emprenyats

que anaven perquè ara no les donaranres.

- Es quejo no sé perquè han de feraquesta brutor, que s'en vagin a tren-car ets ous a davant sa seva casa aveure si seria lo mateix, a lo millor aixípodríem riure tots.

- Jesús, i tots hem estat quintos ihem fet pardalades. Ho veus, perexemple lo de sa palla, ja està clar queés brutor, però quan granen ja està.

- Si, però es que ets ous, saps quinsregalims que quedaran i endemés ti-rar-los a s'Ajuntament que és sa casades poble.

- No és que les vulgui disculpar,però ara no veus que són al·Iotots.

-1 ara què les voldries disculpar tu.No havien fet res en tot l 'any.

Sa farola- Idò s'haurien pogut anaren blanc.- Res deixeu anar perquè encara

m'exaltaré.- I de ses matines què trobares?- Jesús, com sempre, aquestes fun-

cions com més ximples més guapes.- A jo me varen agradar molt, però

no se si encara me va agradar més saxocolatada que va venir després.

- No si tu de fam no hi moriràs,pareix mentida que només pensis ensa menjua.

-1 a sa nostra edat en què més hemde pensar?

- En moltes coses, si fossis com joque m'apunt a tot, així sabries xerrard'altres coses, ara mateix m'he apun-tat a punt mallorquí, vaig a gimnasia,ball de saló... a tot lo que surt.

- Requaranta putes! tot això sónpardalades, allà on hi ha una bonsescaldums m'és igual si no hi ha unesestovalles de punt mallorquí.

- Jesús que ets de sulla!- Cadascú és com és.- Per cert, què t'han de dur els

Reis?- Lo únic que me conhortaría seria

un bon xixisbeu a punt d'estrenar espotons i en sa bossa plena.

- No te conformes en poc, idò jo

només he demanat salut perquè esticde «s'arcrossis» que no em puc mou-re, estic tota empardalada.

- I enguany es regals ja se devenentregar a sa plaça?

- Què ja està acabada?- I a tu què te pareix?- Pareix que està embestada. Ara

que quan vaig veure s'escut me vaigemocionar.

- Si però així com l 'han posat javeuràs que l'emplearan per pujar ibaixar ses bicicletes.

Pareix una sor t ida decontrarellotge de bicicletes.

- Idò a lo millor l'aprofitaran persortir ses bicicletes de Pasco.

- Araja veig que duran a n'Indurainper inaugurar-la.

- Bé, bé lo que importa és que l 'hanfeta nova i crec que serà una de sesplaces més espectaculars de Mallorca.

- No dic res en contra, jo nomésdeia que sa rampa de s'escut és lo queno m'agrada gaire.

- Bé ho podem deixar anar i m'envaig que hauré de tornar a començares dinar i es meu homo no me perdonacap panxada.

- Bé molts d'anys i que ets Reis etdugin es xixisbeu.

- Déu t'escolt.

Utilitza els contenidors per paper i vidre