Butll lied Gat Hest. Nat , 50: 67-73. 1985

L'INSTITUT BIOLOGIC DE SARRIA I LA INSTITUCIO CATALANA

D'HISTORIA NATURAL

Merce Durfort i Coll Rebut desembru 1983

I la rrtrruinia del pare Jose Pertusa

El let quc la Histologia sigui una espe-cialitat molt pies de laboratori clue no pasde camp, dcu haver motivat quc les per-sones epic la conreen hagin tingut, en ge-neral, una vinculacio molt relativa amb lalust itucici Calalana d'Historia Natural.Ilmi estat membres que, Si he han assistitpcriodicamcnt a Ics reunions i han anal alee excursions, ho han let mcs corn a rc-ccptors Clue no pas coin a mcmbres, di-gucm-ne, actius.Sortusament hi ha hagut exceptions, pc-

ro tins i tot, vcicnt Ics publicacions do lanoslra Ilistituciei podem observar I'escas-scsa do trehalls d'anatumia microscopica,enirunt dels de taunistica i fluristica o d'c-culogia, i aixo tins a cent punt cs logic.

Les publicacions do caire citologic o mi-crubiulogic, aixi coin Ics do gcnetica i bio-quimica hall cstat puhlicadcs principal-111(211t a la revista de la institucio gcrmana,

la Societal Calalana do Biologia.Un jesu'ita, cI hotiuiic Joaquin) Maria

de 13arnola, tou mcnlhrc dc la ICFIN des

dc I'anv 1904 i accedi a la presidcncia en

dues ucasions, durant cls pcrioeles 1913-1916 i 1918-1921. Barnola publica, a part

d'aleuns trchails do botanica cone « Contri-

hucio a I'estudi do Ics lalgueres do Catalu-

nva'> (1915), ,Flora vascular del Principa-

do etc Andorra» (1919) i I'opusclc titulat«Resun) de Botanica'> (1918), divcrsos tre-

balls en el 13ttlllc'11 (it' la Instilducici Calalatxt

d'fiisiorta Mound, enure cis quals destaca

una nota tecnica sobre la impregnacio dc

Golgi-Cajal i de Kopsch (1918).En l'csclcrissat panorama histologic des-

taca la figura del jcsuita pare Jaumc Pu-

jiula i Dilmc, mcmbrc de la ICIIN des de

1917 i President cntre cls anus 1925 i 1928.

Director del Laboratori Biologic del Col-

legi de Sant Ignasi do Barcelona (Sarria),

tunda el 1910, a Tortosa, ei Laboratori Bio-

logic de l'Ehrc i es trasllada etetinitivament

a Barcelona el 1914. Foie un etels Iunetadors

de I'Institut Quimic etc Sarria (1916).

El Professor Dr. Ramon Margalcl, en

Cl seu celebrat discurs d'obertura de I'anv

academic de la Universitat de' Barcelona

(1981-82) « Mcditaci6 sobrc la Recerca a la

Universitat», fa una rcfcrcncia a Pujiula

amb aquesles paraules:,,En cl etecenni del 20 al 30, part de la

nostra Biologia es preocupa per questions

mes aviat innocents de bacteriologia, his-

tologia, i per la hotanica, I'entomologia i

la paleontologia, v isles principalment coin

a invcntari i classificacio. En aqucst perio-

de, la figura IisicamenI menuda del pare

Pujiula prova I'eIicacia d'un treball ingent

de recerca, pcro estiguc roetonau)enI tan-

cada a la intcrpretacio evolutiva... ». M'a-

grada tot el quc etiu Margalet en aqucst

paragral i sobretot la mantra d'aeljectivar:

<itisican ent menudaii i ((treball ingent do

recerca».El darrer punt assenvalat per Margalef

sobre el tancament de Pujiula enviers lee

* I)epartamcnt dc Morfulogia Microscopica . Facultat de Biologia . Universitat de Barcclona . Avingu-

da Diarunat, 645. 08928 Barcelona.

67

cube d altres. CA11 CI trcball quc publicaanih cl titol Cie < La Icv hiogenetica funda-mental scgun Ia concepcion Cie 0. Hert-

wig», en cl qual cunfronta Cl pcnsamcntCie Hcrtwig amb Ics iClees Lie Wcismann iIcs de I iacckcl.

L'anv 1983 ya pub! ear-se Lu Tc°cn iu C'c'-lulur, d'Albarracin TeniOn, quc exposa I'c-volLicico Cie] pcnsamcnt cientitic sobrc Iaccl-Iula i ICS sever esth'uctures citoplas11u1-tiqucs, la divisiO scholar i totes ICS giies-lions is cantelltides i eontprumeses Cie]CotnpurtanienI cellular. Lao tor ens recor-da quc alcu11s (leis capdavanters Cie Ia ci-tolopia tenien idecs nwlt poc ortodoxes,pct Ia quaI co,a no cal surptendre's gaircque Pujiula no admetes Ia teoria Cie I'evo-Iucio.

Pujiula ha cstat qui mss ha publicat SO-hi c, tonics histologies a Ics rev istes de IaICIIN. FIs sous trcballs hall versat sobretomes iiult hetcrutenis. Pujiula fou polifa-cetic, ahordit nombrosos aspeetes de IaBiologia (tot Ii cri(.ava I'atcneio), era onhome inlatigable i d'una gran capacitat detrcball, i eslava aI current Cie tot alto quces publicava, cum ho demostra Ia biblio-teca del Biologic do Sarnia.

Cal rccurdar quc Pujiula esludia a Viena,Innsbruck i Berlin i quc tcnia una Iorma-cio molt co11tpicta. A Ia vegada cra tin tec-nic mcticulos i molt aetnat en tot alto qucItactava i Lill apassionat dcI sou Ircball.Aixo explica, si teiilm en comple quc vanxn-ir quan tenia gauche noranta anus, qucIa soya obra sigui molt dilatada.

Fareni csmcnt d'algunes de lcs roves pu-hlieacions pct veure Ia Cliversitat do temesquc toca, no sempre amb Ia matcixa pro-funditat, pert sempre anib rigor.Fn cis Trehnll.ti lit, lot Socic'tai tic, Biolo-

g;iu publica cl 1915 «Mas rabic Ia teoria dolos estatolitos vegetates», trcball let cn clLaboratori Biologic de I'Ebrc. (Aqucst vu-lum de Trebel., to justamcnl una note al-lament inicressant d'en Ramon v Cajal.)En cis Trehull.s de Ia ICHN de 1917 pu-

blica «Ftectos clef trio en as hojas Cie Fi-(11^ cla,^liru». A part tie les anomalies his-toiogigtleS presents en Cl mesofil i mo,tra-des arch uns magnifies csquemcs, ell is in-troduceio diu:

«Muchas voce , he pcnsado en Ia transcen-dental importancia del estudio microscopicoen Patologia vegetal, dcsclc lucgo para cl re-conocimiento de las enIermedacics Cie las plan-

IreCLclllla ui ' Iuunlu, quc solo put 111Cdio(lei inieroscopio ,e pneden reCUn0Cer perfec-tamente ; v, cuanelo menus, lux etectos pato-IogiCOS recaen, ante todo, ell clementos vivos,Ilamados celulas, quc' pcrtcnecen al clominilldo to mieroseopico, scan euaICS fUeren loxagentes proCduCtore, do Ia entermedad. Mu-cha seria de dc,caur quc htlbic,e, ell n11estrapatria, quien o gtlienes hiCiesen de este PUntoCl uhjeto Cie Lit vocacic,n c investigacion cicn-tifica. En Lill Pais tan privilegiadu par Ia di-vina Procidencia, conui Cl nucstro, clondc rci-nan tuda class tic climax v dundc, pur to mis-mo, existcn esponlaneamentc plantas lax masXat atlas, v Cl suelo se presta a toda dare Ciecultivos; semejantc esiuCtiu 110 pochria menusCie enriquecer a Ia ciencia con nuevos v nue-Cos conuciIn tilt (is, v report am inmensas yen-tajas a la agriculture.Hecha esta indicaL ion general, por si al-

guicll se sintiest' Ilamado it Lin ranlo de laciencia aue es de gran porc•enir para Espana,sus a der cucnla do Linn obsrnacion acercadel clccto...»

Aqucstcs rat lies reflectcixen is nlaneraCie pc'nsar i d'escriure de Pujiula. Ili tras-pua Ia soya co11dicit Cie saccrciot, pcro ala yoga(la, per qui ho vulgui entendic, fanev icicnt Ics inquietuds quc tenia per al to-lur aplicat de Ia recerca. L'anv 1964 espose Ia primera pedra LI'un centre Lie re-cerca (l'aquestes caracleristigtics, centreofici.1lnlc11t inaugural I'auv 1972, si be jahacia comen4at a luncionar el 1968; ensrelcrim at Servci d'lilvestigacio Agraria LieCabrils ((..I Maresme).En el Bullied Cie 1919 ligura una ,Note

,obre ccItthas cebadas cn Ia it'LIt1Ia raja doter11era11; CS trade d'una interesant retlc-xio s llic CIS trcballs gtie I'emincnt Maxi-Inucc hacia realitzat centrals en aqucll ti-pus cellular (Ucbadls quc en aqucll tempsprosocatrn una apa„ioiiada tout rovei'slasabre Cl significal i i'e\oltCio d'aqu(.'llcsccl•Iulcs), a Ia segada quc Bona iota 1111.1calla dc rccomanac ions tecnique,.

Aqucsta cia una gran virlut de Pujiula:ho expiica\a tot, des olds petits trues quctan (]Lie una tccnica 'Usti he U no, finsagClrlIs detaIls quc tinicaunent es eom•ixcnce,pres d'hascr trcballat 11101t en una tcc-nica i cI'has er-la aplicat sabre materialsMOIL ditcrents. Sabre aqucll punt Pujiuladeia: "Una tccnica va Inal si no Sc' Babeapiicar hicn Cl nietudu, cumu ,uCede entall (as of ras cosas, pcro va hicn Si Sc Clo-mina CI metodo». ES aquesta una gran rca-lilat quc pot apiicar-se taut a la rcalitzacio

68

(I'lln,t .•Irclnolur<^i, lUUIll ,t I'ohI<'IICIO d'u-

ncs bones p t c j.o acjuns do crutnusumcs

amb qualscvol de Ics tecniques de bander.

Fn el vol . 5 del Butlleti ( 1925) trobcm

una « Nota tecnlea microscopica sobre el

Iijador formal -cromo-acctico (pags. 168-

170) i en el vol. 8 (1928 ) hi tcnim «Un dc-

Lille tccnico Para inciuir ci material en

parafiim <. Aqucsts son dos titols represen-

tatius de l'inteics (IC Pujiula per la tec-

nica.t' s justament per aixo que la scva Citu-

login prurtic a , aparcguda cl 1917, va csscr

Lin llihie de consulta , malgrat que cxistia

ja cl magndie .tluuuul de Histulvgia Nor-

nutl v de T^rniru .blirrogrci / ice, de Santiago

Ramon Y Cajal, Cl goal inclou molter i

jluportants questions de tipus tecnic i que,

a la vegada, es dc facil manc1g.

A la hibliogralia citarcnm itnicamcnt les

scves obres dc sintesi. Cal dir que en totes

dies hi ha nontbroses aportacions perso-

nals.Aloes idols suggestius podcn csser cis

quc figurer en tut dcis apartats del Butlleti

dc la ICIIN titular ,Notas biologicas». Al

do l'anv 1935 hi trobcm: « La apariciun del

pigmcnto en Lin cjcntpiar cic Carassius r'ul-

garis»; « La tcnacidad cronuitica de la nu-

clcina ell la tclolasc cariocinctica», i « Un

clato intcresantc sobre la ecologia do la

rcproduccjoil ell Puc'rilia pcunrtuta».

sici<i central (0), CI, jc,olic' parr Frcitas (1) iparc Nugucs (2); L. Vallnhitiana (3); cl doctor San-tander (sud-anicrica) (4) 1 1'ajudant o mosso dolahuratori del Laboratori Biolucic de Sarria (5).Era I'cstiu de l'anv 1931.

(ail lc, <<nnllni

caciuns orals. Ajyl, per esrniplc cn rl voI. 8

(1928) del Btullrti trobcm: «Fencintenos

ohscrvados en Lin acuario del Laboratorio

Bioldgico dc Sarria»: I. tin rcnacuajo Cu-

bicrto do Vorticclas, y 11. Una larva do

salamandra nnrtilada poi on bongo.

.la que commcmorcm cl velum 50 delButlleli cal recordar, per acahar amb Icscitacjons bibliografiducs del pare Pujiula,

cl trcball que publicit en Cl volum cxlraor-dinari de 1949 amb motiu del cinquantena-

ii do la Institucio, intitulat <<Contribuciun

al conocimicnto anatomico-fisiolotgico dcalgunas disposicioncs en cl rcino vcgctal»,

on fa on cstudi histologic do Srl,intts nrolle

i de la fulla do Tunrarix gallica. Cal sub-ratllar que Pujiula, semblantmcnt a d'al-tres histolcgs dc l'epoca, gaudia d'un granpoclcr d'obscrvaciu i sabia coin represen-tar allo que vcia; a mcs, troba Lin excellentdibuixant, Cl Sr. Roca, que va iflustrargran part tic la scva obra.

Es curios que Pujiula, mascot a BesaI6(la Garrotxa), pubiiqucs molt pots dcissous trcballs i notes en catala (vegeu Bi-bliogralia). Aixo matrix comcnta A. Codina,tresorcr durant molts anvs do la iCIIN icol-laborador del Muscu de Zoologja, quanen cl vol. 11 de I'anv 1922 publica una res-senva bibliografica cic I'obra Histnlugia,Entbriologia v Anutunriu nticrvsrupira ve-getales. Explica Codina la eau que donaPujiula d'havcr cscrit i'obra en casteila:

... amb la linalitat quc tots cis qui parieno cntcncn cl castclla, que son nombrosos,no hagin de mendicar d'obres forancs od'intelices traduccions alto quc actualmenttcncn com a obra original dins matrix decasa scva...».A part dcis trcballs del pare Pujiula, que

sun molts, en el Butlleti trobcm publica-rions dc trcballs Buts a terme al Laborato-i i Biologic de Sarria, corn cis do J. I Ionic-<Ics (1927, 1928), catcdratic do pa asitolo-ccia que lornia al pare Pujiula exemplars<I'Asearis i d'altres materials do gran in-lcres.

Altres autors de diferents centres publi-aren tambc, encara que poc, trcballs d'a-

I atomia microscopica en cl Butlleti. En cl^ ul. 8 (1928), per cxcmplc, trobcm cl tre-<all dc F. X. Faricrons Co, let en el Labo-

I atori Municipal dc Barcelona, « Algunascomprobaciones hechas a la lina estructu-ra del nuclcolo», interessant treball sobreLill dcis temcs mcs problennttics que enca-ra avui tc Cl nucli neuronal: el cos accesso-

69

i I (h ( ,11,11 (I.ii It I,iiiWnl I a It Cs idai withICI nlicruscupia elcutrunica i dc signilicatallament duhtos.

Parlem ara u na mica del Biologic deSarria, none anlb quc ben aviat es conegucel Laboratori Biologic del Coflegi de SantIgnasi. D'entrada cal renlarcar que el Bio-logic Va lei- durant molts ant's una tascabasica que corresponia realitzar als labo-ratoris d'histologia de les Facultats deCicncies i de Medicina, pero que per diver_ses causes no foe possible que aquestesassunlissin. Va donar aixopluc a Ies per-sones que s'interessaven per la Ilistologia.Al mateix temps organitza cursor intcnsiusd'estiu i cursor amb horaris molt flexiblesal Ilarg de I'anv que possibilitaven quc elsestudiants poguessin assistir-hi. Atli aprc-nien a utilitzar eIs nlicrutoms, a practicaruncs elcnlentals tccniques Cie tincio o im-pregnacio, i a observar els resultats ambhens nlicroscopis.

EIs primers cursos d'histologia daten de1914 i son cis mcs reconeguts arreu delpats: cursor d'embriologia (cis units d'a-quest tipus lets a Espanya fins ara) i demicrobiologia (durant la direccio del La-boratori (lei pale Puiggros).

L'anv 1957 (9-10 do novembre) amb mo-tiu ctrl Iliurament a J. Pujiula de la GranCI-Cu de I'Ordre Civil d'Allons X cl Savi,sc celebra cl 11 Congreso de Biologos delInstituto Biolcigieo de Sarria, en el qualparticipa entre altres L. Vallnlitjana, pre-sident (1982-1984) do la ICIIN.En Ilegir la neerologiea apareguda cl

desenlhre de 1958 a La I/mignurelia ens as-sabentenl quc Pujiula va col-laborar en 1'e-laboraci6 de m6s cle cent tesis doctoralsquc s'havien gestat en el Biologic do Sar-ria i quc riles do tine-cents nletges, farnla-ccutics i alguns naturalistes haviem letanlb ell cursor d'histologia i embriologia.Mort el pare Pujiula i volent mantenir

Cl caliu de I'Institut Biologic de Sarria esredactaren tins estatuts per crear I'«Aso-ciacion de Biologos del Instituto Quinlicode Sarria» ; la conlissiu organitzadora eraforinada pets doctors P. Piulachs, G. Man-resa, E. Gil Vernet, S. Gil Vernet, M. Por-tabclla, A. Gdnlez i Gunlez, L. Vallnlitjana,A. Llompart, J. Queralt i E. Llopis. Rcdac-tats els estatuts cl 29 de juliol (IC 1961, va-ren Esser aprovats el 14 d'abril de 1962.Aquesta associaciu no va durar gaire tempsi poques van esser ICS reunions eelebrades.One tenia el Laboratori Biologic de Sar-

ria:' Una gran rata, ones prestatgcrics amb

I c,k I IIIS ('I1 l)ul, I '()Iuri<'ns I iiiiui i,il, i lixadoics, tins micruscopis de lcs nlillorsmarques (Leitz, Reichert, Zeiss), i tins so-lids i bons nlicrotunls tipus Minot i deeelo'idina i congelaciu, que encara ara fun-cioncn a la pcrlecciu. Tanlbe una biblio-teca for4a important. Tot aixo ales escru-polosament pet pare Pujiula prinlcr, des-pres pcI pare Puiggros i finalnlenl pet re-centnlcnt I aspassat pare Pertusa.Quin ha eslat el nlcrit del Biologic de

Sarria? A part d'oterir on Iloc per lrcba-Ilar, obert a tots aquelIs que volien apren-dre les tecniques ales rut manes dun Iabo-ratori histologic, tothom que volia lcr as-saigs anlb tecniques Ilegides o he que voliainventar» Woos mctodes... ally hu podia

fer!EI gran nlcrit cs quc tant cl pare Pu-

jiula, cons, darreramenI, el pare Pcrtusa,donaven llibertat als estudiants per tucar-ho tot: Ics lunitacions, Ics posaven els ma-teixos estudiants.

Els instruments de laboratori, quan scinde qualitat, ho resisteixen tot! fins i tot lesmans inexpertes leis estudiants! SobretotSi despres del sec cis, pcrsones enteses icuroses s'entretenen en Cl manteninlentdels aparclls. Aixo es tin let en Cl Labora-tori Biologic de Sarria , on aparells de fariles de setanta anus Iuncionen encara avuia la perfeccio despres d'haver passat perMans 1110 sempre experles (sovint mallsd'cstudiants quc cis Ilan let servir scnl-pre quc han volgut).

La linia dc Irehall iniciada per Pujiulava esser continuada pets jesuiles Puiggros,prinlcr, i Pertusa, despres. I, tal i comdciem suara, han est,at nombroses Ies pro-motions d'estudiants que van seguir ciscurses lets en eI Biologic de Sarria i hivaren desenvolupar Ilurs tesis doclorals.Tincions coin ara la do I'henlatoxilina fec-rica (I'llcindenhciln aplicada sobrc me-ristemes de ceba o d'all, cl nlctodc de Coxaplicat sobrc el cervell o el cerebel, cl mc-tode do l'estufa de Cajal sobrc medullaespinal, han cstat teeniques classiques dclBiologic de Sarria.

Per raons (I eclat no vaig arribar a conel-xer Cl pare Pujiula, quc va nxlrir I'anv 1958quan tenia quasi noranta anus. Molt su-perficialnlent vaig concixer Cl pale Puig-gros, ja que fuu destinat a Madrid tin anydespres d'haver-me matriculat en tin cursd'estiu. Peru, Ni quc put parlay de prinieraveu sobre cis darrers anus del Biologic doSarria, on vaig estar primer com a deixe-

70

hle i dCSpres cant a col-lahoradora del

p:uc Pcrtusa en els sutras d'estiu durant

molts anvs.[I parr Pcrtusa, nascut a Oriola (Orihue-

lita dcl Scnvor, corn deia ell) havia fet eldoctorat a Londres sobre on tema d'em-briologia: "Studies on rnorphogenetic mo-vements in the chick blastoderm» elabo-rada i detensada al Department of Em-bryology de la University College de Lon-dres (1961). Guardava una gran estimacioi admiracid pets scus professors de Lon-dres i per la seva manera de treballar,i era aquest on motiu de recordan4a enmolts moments, malgrat que era un homemolt vital i aparentment poc sentimental.En incorporar-se at Biologic de Sarria,

el pale Pcrtusa potencia la linia d'estudiemhriologic (iniciada anib molt d'exit perPujiota) trebatlant principalment amb ousde pollastre i de guatlla. Va perfeccionarla tecnica de tinci6 vital amb marcadorssolids i dissenv i anelles i material de vi-dre especialment adequats per als scust rchalls.Va connectar amb gent del laboratori

d'Embriologia de Napols, de I'equip de Re-verberi, pero no li va interessar (o no vapoder) format equip.De cap niancra no poc (ni tampoc no

vull) comparar I'obra del pare Pcrtusa encl Biologic amb la desenvolupada per Pu-jiula; unicament volt assenvalar uns fetsque malauradament ja son historia (el parePcrtusa va morir cl proppassat 23 de no-vemhrc de 1983, als 76 anvs d'edat).

Cal precisar que Cl pare Pcrtusa no so-lament va conscrvar la Iradicio del BiolO-feic i la va transmctre, sino que alhora in-corporat noves tecniqucs. Es varen provarnoun niCtodes i Woos reactius. Incorporaequipament nou, de recerca i didactic, en-Cara que tot a un ritmc lent.

Malgrat les adquisicions mss resents, ellaboratori del Biologic mantc encara uncarismnt especial; quan s'hi entra horn creutroba -sc en un attic man. Ls on indretsilcncids coin pocs d'altres, amb una tran-quillitat unicament interrornpuda quartuna tnunir> de persones afeccionades fanIlurs preparacions i controlcn Icbrilmentels temps d'actuaci6 dels reactius. La tipi-ca recomanacio que feia el pare Pertusaals cursetistes era scmpre: «Paciencia, pa-cicncia i...» (cis qui han let Cl curs recor-daran cl tcrecr mot, no gaire academic).

Si he Pcrtusa no va publicar res a lesrevistes catalanes i molt poc a les altres,

si que va transmctrc la mctodologia histo-

I6gica i cinbriologica a una munio d'uni-

versitaris catalans i d'altres indrets i va

fer possible que descobrissin les merave-

Iles del man microscopic. Personalitzant

una mica, vull deixar constancia que cisestudiants d'Histologia de la Facultat deBiologia de la decada dels 60 anavem a Sar-

ria per indicacio expressa del mateix ca-tedratic de 1'assignatura, el professor L.Vallmitjana, que parlava a classe de 1'e-

xistencia d'aquests cursets (ell cis havia

fet 1'anv 1930 amb el pare Pujiula), i aixi

tots els qui voliem aprendre quelcom de

practic en histologia anavem at Biologic.

Justament 1'experiencia personal adqui-rida at Biologic dc Sarria i el seu esperitvan esser decisius per a la meva collabo-r-acio amb la ICHN. Unicament podia col-laborar-hi aportant el que coneixia i que,per desgracia, sabia que mancava a la Fa-cultat de Biologia; es a dir, 1'ensenyamentpractic per dur a terme on treball histolo-gic elemental amb el minim de mitjans.

Aixi van neixer els Seminaris d'Estudis

Unit'ersitaris de la ICHN, creats a inicia-

tiva de la Junta Directiva de l'any 1974, i

jo vaig tenir la satisfaccio de ter-hi el

primer: «Tecniques de transparentat d'in-

vertebrats i d'esquelets de vertebrats: apli-

cacions>> (gener de 1975). Aquest seminari

aixi corn cis altres (vegeu la bibliogratIa),

rclacionats amb la tecnica histologica, va-

ren ser repetits diversos cops.* La ICHN

els ha anat publicant en forma de quaderns

molt manejables, i en on marge de temps

molt curt, i els ha repartit posteriorment

corn a circular entre cis mcmbres de 1'en-

titat.Els meus Scminaris Universitaris han

estat una replica dels cursos intensius do-

nats at Biologic de Sarria, per be que

amb aportacions rnedites. I tat i corn s'es-

devenia als cursor de Sarria, han intentat

esmenar les deficiencies de l'ensemament

practic de la histologia donat a la Facultat

de Biologia, que han estat semprc pct a

mi on motiu de profunda preocupacio.

* Des d'aci vull agrair als membres del De-partament de Botanica , aixi corn at Dr. J. PlanasMestres, corn a responsable durant molts anvsdel Laboratori de Biologia de la Facultat, el fet

de haver- me deixat els sous locals i microscopisper poder desemolupar aquests seminaris de laICHN. Sense la seva cotlahoracio , i no pas perfalta de ganes , no hauria pogut dur - los a terme.

71

I ii [':u yiu d cl parr Pcrtusa hr Irobat les echelons d'cstuuliants dell cur., us d'esliu a partir defang 1055. Una lotografia de I'estiu del 63 permet reconcixer alguns estudianis , en aquell momentlultn" , hiolegs, al valiant dcl pare Pcrtusa ( O): J. Ter radas ( 1), P. Moreno ( 2), O. Cable ( 3), F. Pa-drosa ( 4), C. Alonso ( 5), N. Sauleda ( 6), M. Castellvi (7).

El pare Pcrtusa havia col-laborat indirec-tament attih els Seminaris d'F.studis Uni-versitaris Clue jo he donat durant denanus; tambc havia col-lahorat en Ies prac-liques Jules a terror en el Departamentd'Histologia de la Faeultat de Biologic, fa-cilitant-me material: des de tails vegetals(lets amp nuilta cura pcl scu mosso delahoratori, el Sr. Juan Gallcgo, quc ja eraa Sarria quan el pare Pcrtusa va prendrela direcciu del Biologic), fins a ups quantsgrams de colorants quc, pcl scu prru, po-dirn esser nrivatius per ills corsets de laICIIN (qur encara avui cobra una modicamatricula, just per cobrir les despeses dematerial ).

VuII deixar constancia escrita qur elpare Pcrtusa sempre va aeceptar amb en-tusiasnie Ies iniciatives aportades en ciscursor i d'aquesta manna van ampliar

CI ventall tIe tccnignes emprades, sensedeixar ICS tradicionals. Vin'eni establir nnamcna do simbiosi, el principal bencticiaride la quill va csser I'estudianl.Dc lcs persones clue ja ens pan deixai tot-

hom ri'eloeia les virtuts; peril aquestcs ral-lies, Clue possiblement scrap Ilegidcs permulls ex-altinuies de Sarria, no cree qurpuguin csscr jut jades corn d'arbitraria-Incnt latidatories.

Per acahar, copio textnalnient tines 1'a1-lies de la nota nerrologica dedicada perM. dels Angels Ferrer a la ligura dcI scuIiiestre, Josep F.stalella i Graells, i apare-guda at Buillcli do la ICIIN (vol. 37, anus1937-19}9): aBo, cordial i afahic, asscqui-ble a tothom, inspirava tina gran confian-4a...». Aix), pue die-ho tanihc del pare Per-tusa.

Per quc ci Biologic de Sarri;t no ha ar-

72

riha) a crr:u una escIia I'ri ynI., a Ipoca pot, ha anal ntinvant la seva activitat is'ha consumit corn un ciri? Aqucstcs songiicstions quc des do fa molt dC temps tineplantcjades. Crcc quc posant al dia lcs se-ws links do rcccrca citologica , cl Biolo-gic do Sari: i"'t hauria mantingut ci scu pri-miti i intcres hi hauria romas cn la pri-nicia linia de I'cnscnvamcnt de Ia histo-logia a rasa rostra.

B!BLIOGRAFIA

Aiiiutai iv 'll t iuy, A. 1083. La tcurca cclular.Alianza F(litorial . Madid.

Bit \oi . t, J. M., Pita:z Aion i .:u.t, E. & Attozrititr -rit. 1925 . Traiat/a cump/c!a do Biolugia Aloder-na. Tuino 1: Biolugia general . Francisco Isart.Barcelona.

BIR\olt, J. .M., P (tt:z. Ataiii.arz, E., Ai aZtRR1.-ri \, J. & I't iit it . J. 1926. Tratac / u cumpletu deBiologia inodcrna . Tonto II: Ernbriolugia gcuc-ral: anatomia, fisiologia e higieile liumamts.Francisco Isar t. Barcelona.

Di is air , M. 1975. Tecniques de transparematd'inveriebrats i d'esdnelet.c do vertebrats: apli-tacious. Seniinaris d'estudis universitaris, 1.RAIN. Barcelona.

Dt io:om , M. 1975 . Tcciiiq ues scii z illes d'ubtencicide preparations vegcta /.c. Sc minai'is d'estudisunivei'sitaris, 3. ICHN . Barcelona.

Diio-om , M. 1977. Algunes leciiic /nes d'obtencio depreparations t/ estrncinres i de teixits animals.Seniinaris d'estudis universitaris , 4. ICIIN. Bar-cclona.

Di RPORI , M. 1980 . 'iccniqucs d'obtencio d'iniatgcsniicroscopiques . Inedit.

I)i inaiii, M I`i,, li:tac. ;lcI .i I,i iiilci^nclariu do

la ulIta,uurluia ccllulai. Iuuedit.

Pith I ' % , J. 1915. Mas sabre la leoria de los esta-tolitos vcgetales. Trcballs Societal tie Biu/ogia,249-261.

III .iit i.t, J. 1916. Nota sobre el micronucli d'infu-saris i el ccntrosoma? vegetal. Treballs Societaldo Biulogia, 1-7.

Pt. ILIA, J. 1917 (1931). Citulogia. Parts practica.Tipografia Catolica Casals. Barcelona.

Pr it I t, J. 1918. Nota cmbriologica sobre la blas-tula de Lepccs enniculus. Trrball.s Societal deBiulogia, 1-6.

Pi iiiI.t, J. 1919. Conti ibucici it Ia ntanera practicado procedir per wore els nuclis del gra do pol-Icn per mitja do Ia Katsina I verd do mctil. Tre-balls Societal de Biolugia, 217-220.

Pt III i t, J. 1922. Noics cmbriolugiques. Observa-tions i iccnica. Treballs Socictat do Biolugia,215-j20.

Pi .nrIv,I. 1925. La vida v sit evo/ucion filogene-tica. Tip. Casals. Barcelona.

i'rnrl t. J. 1927. Fleniewos (It, Embriulogia. Tip.Casals. Barcelona.

Pt uiit, J. 1928. ApiInles tie Biolugia. Libr. Tip.Casals. Barcelona.

Pi it I, \. J. 1934. Histologia /isiologica v anatomiamicroscopira luuriana v animal con indicacio-nes patulogicas. Libr. Tip. Cat. Casals. Barce-lona.

[It ut it, J. 1942. Eurbriulogia del hombre v de-ma.s vertebradus. 2 tomos. Tip. Cat. Casals. Bar-celona.

I't iti t, J. 1953. De Medicina Pastorali. CicntilicoMectica. Barcelona.

P1iitI.t, J. 1954. Citulogia. Parte Teorica. Tip. Cat.Casals. Barcelona.

Pt iit it, J. 1956. Iiitroduccicin a la Bionomia Ciert-tifico filoso/ica. Cicntilico Medica. Barcelona.

Pr.nrt.:t, J. 1956. El vegetal a traces del micros-copio. Cicntilico Mrdica. Barcelona.

Vti.t.strr.ltst, L. 1957. Nata sabre la constitutiontie la cabeza del espermatozaide. II CongresoBiol. Just. Biol. Sarriti, 33.

73