Embed Size (px)
Citation preview
IES Reguissol
Tutor: David Aínsa
EXPLOTACIÓ INFANTIL:
INFÀNCIA ARMADA
Marina Duset Panareda
2n Bat A
Curs 10-11
17 de gener de 2011
Índex
1. PRESENTACIÓ 1
2. INTRODUCCIÓ 5
2.1 INFÀNCIA
2.1.1 CONCEPTE
2.2 HISTÒRIA DEL TREBALL INFANTIL
2.2.1 L’EVOLUCIÓ EN EL CONCEPTE D’INFÀNCIA AL MÓN
2.3 DRETS DE LA INFÀNCIA
2.3.1 LA CONVENCIÓ dels Drets de l’Infant
2.3.2 LA CONVENCIÓ DELS DRETS DE L’INFANT A L’ESTAT
ESPANYOL
2.4 TIPUS D’EXPLOTACIONS MÉS COMUNES
2.4.1 CAUSES DE L’EXPLOTACIÓ
2.5 EXPLOTACIÓ INFANTIL A ESPAÑA
2.6 TAXONOMIA DE NECESSITATS BÀSIQUES
2.7 TIPUS DE MALTRACTAMENT A LA INFÀNCIA
3. ELS NENS/ES SOLDATS 27
3.1 CONCEPTE
3.2 VISIÓ GENERAL SOBRE EL NEN/A SOLDAT
3.3 DADES REFERENCIALS SOBRE LA INFÀNCIA ARMADA
3.4 SITUACIÓ MUNDIAL
3.4.1 QUÈ ÉS DDR?
3.5 ACTUACIÓ EN EL MÓN DE L’INFÀNCIA ARMADA 3.6 PERQUÈ HI HA NENS/ES SOLDATS?
3.7 FORCES ARMADES GOVERNAMENTALS
3.8 PAÏSOS AMB MÉS NENS/ES SOLDATS
4. PART PRÀCTICA TREBALL DE RECERCA 39
4.1. INTRODUCCIÓ
4.2. METODOLOGIA DE LES ACTIVITATS
4.2.1 ACTIVITAT- LA DINÀMICA DELS CUBS
4. 2 .2 ACTIVITAT - ¡NO HI HA DRET!
4.3.3 ACTIVITAT .- PROJECCIÓ DEL VÍDEO
4.4 APORTACIONS DE L’ALUMNAT I PROFESSORS/ES
4.4.1 ELS ALUMNES
4.4.2 ELS PROFESSORS/ES
4.4.3 LA DIRECTORA
4.5 CONCLUSIONS EXTRETES
4.5.1 OBJECTIUS ACONSEGUITS
4.5.2 REFLEXIÓ PERSONAL
5. CONCLUSIONS 49
6. VALORACIÓ DEL TREBALL 52
7. AGRAÏMENTS 55
8. ENTREVISTES 57
8.1 JOHN KON KELEI
8.2 MANUEL MENDOZA
9. BIBLIOGRAFIA 64
10. GLOSSARI 69
1. PRESENTACIÓ
Per començar, quan ens van fer escollir el tema del treball de recerca, ja sabia
que m’interessava el món de les injustícies socials. Quan em van dir que escollís
un tema vaig optar per fer-lo sobre l’explotació infantil, i em vaig trobar amb un
ampli ventall d’informació. Després d’analitzar la situació vaig comprovar que
era impossible, tant material, com físicament fer un tema tan extens, així que
vaig decidir centrar-me en els nens soldats.
Des de ben petita m’he sentit atreta per aquests temes, i això ha fet despertar
una motivació personal envers aquest treball.
Al llarg de la meva vida he anat fent petites recerques personals, treballs
escolars i he estat atenta al meu voltant cada cop que en sentia a parlar. Això
m’ha ajudat a tenir una base per al treball i no haver de partir de zero.
Pel que fa a aquest tema, ha estat motiu de preocupació des del moment en què
algú es va qüestionar si els nens/es de tot el món han de tenir uns drets
específics que els protegeixi contra l’explotació ja sigui en el treball, en conflictes
armats o sexualment. Per això, ara fa uns 50 anys és va redactar un document
on es podia contemplar els drets dels infants, els quals, protegien aquests de
l’explotació en qualsevol condició, així com, els atorga uns drets especials a la
resta de persones.
Aquest treball pot interessar a qualsevol que tingui una motivació envers els
drets de les persones o el preocupi el tema dels nens soldats, i li pot aportar un
punt de vista nou i també informació de primera mà : entrevistes amb gent
relacionada sobre el tema i un taller en el qual es projecte el meu objectiu de
sensibilització envers el tema tractat.
En aquest treball i trobarem una sèrie d’objectius i hipòtesis per resoldre: quins
tipus d’explotació infantil hi ha a tot el món, qui s’encarrega de
vetllar per els drets d’aquests infants, per què és produeix
l’explotació infantil, quines són les conseqüències que provoquen a
l'infant i què hi podem fer.
Un cop resolt els objectius plantejats inicialment obtindrem un nou, el qual, es
basa en la sensibilització sobre el tema dels nens/es soldats a les aules
d’uns alumnes de sisè de primària. Prèviament hem fet una cerca
d’informació sobre l’explotació infantil, centralitzada en els nens soldats, que
més endavant, serà seleccionada per poder-la dur a les aules esmentades de
l’escola ‘La Tordera’, per tal de realitzar un taller de sensibilització i
coneixement d’aquesta realitat, ja que partim d’un desconeixement previ dels
alumnes sobre el tema tractat.
Per això, he dividit el treball en tres apartats principals:
En el primer apartat es presenta breument què és l’explotació infantil, així com,
el concepte infància o d’altres, els quals facilitaran una millor comprensió del
tema.
En el segon es desenvolupa el tema essencial: els nens/es soldats. En aquest,
s’explicarà el concepte i s’aprofundirà amb intensitat els trets que més endavant
s’explicaran en el taller.
En l’últim es descriu el procés de la part pràctica, és a dir, el desenvolupament,
procediment, metodologia, resultats i conclusions extretes del taller que s’ha fet.
També he adjuntat dos vídeos del taller, el primer és una recopilació d’imatges
de nens/es soldats que varem crear per passar al taller per tal de sensibilitzar els
alumnes, i el segon és l’enregistrament del taller i les activitats d’aquest.
Un cop hem tingut tota la informació i s’ha fet el taller, hem elaborat unes
conclusions on s’intenta plasmar de forma sintetitzada el que s’ha obtingut del
treball realitzat, sobretot de la part pràctica, ja que és la més important de tot el
treball.
Com que aquest treball presenta algunes paraules amb un concepte abstracte,
hem elaborat un glossari on apareix l’explicació de cada una d’elles. Els mots
que hem incorporat al glossari estan marcats amb un asterisc (*) al costat.
Al ser un treball amb tanta informació, al final hi he adjuntat diversos annexos
en els quals es pot consultar qualsevol informació esmentada en els dos primers
aparts del treball, així com, també hi ha material utilitzat per una millor
comprensió del tema.
2. INTRODUCCIÓ
2.1 INFÀNCIA
2.1.1 Concepte
Prèviament, abans d’introduir el tema, buscarem que s’entén per infant i per
treball infantil, i quan aquest és converteix en explotació.
El terme infància* prové del mot llatí in-fale, que significa “el que no parla”. Els
nens/es els quals se’ls atribueix un treball en una activitat exercida per
imposició o necessitat imperiosa, en condicions d’explotació i moltes vegades
amb un esforç que supera les possibilitats físiques i psíquiques del nen/a es
considera que està explotat*, i per tant, pateix un abús o aprofitament per part
d’un altre o d’uns altres. Amb tot, podem diferenciar entre els conceptes ‘treball
infantil’ i ‘explotació laboral’:
El treball infantil passa a ser explotació laboral infantil quan les condicions en
les quals o en què treballen els nens dificulten la seva escolarització, o quan
aquest és perillós o d’alguna manera perjudicial per al seu benestar físic,
mental, social o moral. 1
Si volem conèixer en profunditat les característiques que configuren un infant
ens podem fixar en al teoria de Piaget un psicòleg experimental, filòsof i biòleg,
el qual, demostrà que existeixen diferències qualitatives entre el pensar infantil i
el pensar adult, així com, diferències qualitatives en diferents moments o etapes
de la infància. Piaget per demostrar això, va notar la capacitat cognitiva i la
intel·ligència es troben estretament lligades al medi social i físic. Així, considera
que els dos processos que caracteritzen a l’evolució i adaptació del psiquisme
humà són els de l’assimilació i l’acomodació. Aquestes dues són capacitats
innates que per factors genètics, els quals, es van desplegant davant de
detriments estímuls en etapes o estadis concrets del desenvolupament humà.
1 Anti-Slavery International, World Trade & Working Children, Londres, 1995. (Citació del llibre Adultos a la fuerza).
2.2 HISTÒRIA DEL TREBALL INFANTIL
Quan parlem de treball infantil al llarg de la història cal diferenciar-ne dues
modalitats:
• El treball dins l’estructura familiar i no remunerat: ajudar a les feines
de la casa o col·laborar en les feines artesanals o agrícoles (desenvolupades per
nenes en el primer cas i per nens i nenes en el segon).
• El treball assalariat fora de casa; en els que trobem el treball
remunerat i per altra banda l'esclavitud en ambdós casos majoritàriament es
produeix per deutes familiars.
• Al llarg de la història, el treball infantil dins l’estructura familiar ha
estat majoritari i no ha tingut necessàriament una connotació negativa, ja que a
banda de ser mà d’obra barata també es tenien un nombre elevat de fills. Al
contrari, amb freqüència era la forma de realitzar un aprenentatge per poder
anar assumint progressivament les responsabilitats que més endavant es
tindrien com adult, assimilant les habilitats domèstiques, artesanals o agrícoles
dels pares.
Els menors eren educats a casa amb els coneixements que necessitaven adquirir
per poder sobreviure en la societat del seu temps. Si el tracte estava absent
d’abusos, no hi havia la possibilitat d’escolarització i el treball es desenvolupava
en condicions favorables, el procés podria ser enriquidor. En cas contrari,
sempre que hi hagués la possibilitat d’escolarització, tal i com esmenta la
Declaració dels Drets Humans, aquest tenien dret a l’educació.
S’ha de tenir present que les opcions laborals en l’antiguitat no tenien res a
veure amb les possibilitats existents en una societat desenvolupada de
l’actualitat. La mobilitat laboral era limitada, condicionada per la classe social a
què es pertanyia o pels recursos naturals disponibles, especialment en zones
rurals, la gran majoria.
Actualment, segueixen existint defensors d’aquest tipus de treball, oblidant el
canvi radical que s’ha produït arreu del món, i la greu limitació que suposa
l’analfabetisme o l’escolarització precària, en la mesura que tanca portes a la
cultura escrita, imprescindible, avui dia, per aspirar a qualsevol promoció
laboral en qualsevol sector productiu.
D'altra banda, el treball fora de l’estructura familiar, gairebé sempre
míserament remunerat o en altres casos d’esclau, ha estat sempre una forma
d’explotació, sense cap contrapartida formativa ni de cap altre tipus. Aquest
treball, afectant una menor o major proporció infants en cada societat,
reglamentat o no, sota condicions més o menys dolentes, normalment molt
rigoroses i en ocasions despietades, ha existit sempre. Des de les cultures
mesopotàmiques i de l’antic Egipte, passant per la gran industrialització
europea del segle XIX2. I encara persisteix actualment.
La història deixa veure un seguit de retrocessos, com per exemple en la
industrialització europea, quan a les fàbriques era habitual la presència de
menors, reclutats per la gran demanda de mà d’obra i pels salaris més baixos
que rebien els nens i les nenes:
“La revolució industrial anglesa va poder alimentar el procés d’acumulació
capitalista aprofitant, no només els invents tècnics o les riqueses acumulades
durant segles d’explotació colonial, sinó també xuclant la sang d’una força de
treball infantil barata i desemparada (...) la indústria va veure la conveniència
de recollir aprenents d’entre set i catorze anys en les gran poblacions. Per
aconseguir-los a gran escala es feien requises i contractes amb els seus parents
i amb els directors dels establiments de beneficència. El treball era duríssim,
amb jornades laborals de catorze i quinze hores, en pèssimes condicions
d’alimentació, higiene i seguretat."3
2 Anti-Slavery International, World Trade & Working Children, Londres, 1995. (Citació del llibre Adultos a la fuerza). 3 Cristiano Morsolin. El pasado y el presente del trabajo infantil. www.selvas.org/dossNAT4Es.html (2005)
Avui, els nens teixidors de catifes, els que cusen pilotes al Pakistan o el nens
miners llatinoamericans són exemples, no només de treball infantil, sinó també
de treball en condicions d’esclavitud.
"El treball infantil segueix concentrat en l’agricultura, el servei domèstic i el sector urbà no
estructurat pel simple fet que és on es poden amagar millor els menors de la vista del públic.
Els que els donen ocupació amaguen la mà d’obra infantil i en molt països la majoria dels nens
explotats ni tan sols estan protegits per una legislació sobre els treball infantil; o quan es
disposa d’aquesta protecció, les persones encarregades de fer-la complir no tenen accés als
menors. S’imposa, doncs, la necessitat de 'descobrir' tots els casos d’explotació infantil per
poder-los protegir després." 4
Hi ha diferents punts de vista sobre el treball infantil:
Primer, trobem els que estan d’acord amb la incorporació al món del treball del
menor quan més aviat millor, oblidant que, en general, quan més aviat es
produeixi aquesta incorporació més limitat és el bagatge educatiu prèviament
adquirit i, per tant, pitjors les expectatives de futur. I en contra d’aquest punt de
vista trobem l’altra cara, la qual està totalment en contra del treball infantil de
qualsevol classe, i aposta per una educació digne per a l’ infant.
2.2.1 L’evolució en el concepte d’infància al món
La concepció sobre el terme ‘explotació infantil’ és un fenomen relativament
modern, ja que fins fa pocs anys és considerava únicament treball infantil.
El treball infantil ha existit des de sempre, tot i que les seves concepcions han fet
un gir, és a dir, fins no fa gaire els nostres avantpassats treballaven des de ben
petits, això quan encara no s’havia produït el gran canvi econòmic, que és dóna
cap als anys del 1960. Aquesta, va ser l'època en què els infants van ser reclutats
com a mà d’obra barata.
4 José A. Paja Burgoa. La convención de los Derechos del Niño. Tecnos, Madrid, 1998
Trobem a l’Anglaterra victoriana, on era habitual la utilització de nens per
treballar com esclaus en fàbriques, mines o netejant xemeneies. Un estudi de
1833 revela que es donava feina els nens des de l’edat dels sis anys i se’ls
obligava a treballar de 14 a 16 hores diàries, durant les quals els mantenien
desperts a força de cops...
La gent no estava sensibilitzada amb aquesta circumstància, ja que la visió de la
infància era completament diferent, i no com ara, que és considerada una etapa
especial en la vida dels éssers humans i que s'ha de protegir. Aquesta idea va
sorgir en el món occidental i es va anar internacionalitzant a partir dels mitjans
del segle XX.
Apareix una ONG, anomenada UNICEF, que va tenir una gran importància a
l’hora de reconèixer un infant com a tal. Ja que va ser la primera de reconèixer
els seus drets i va impulsar un seguit de campanyes (encara vigents en
l’actualitat) per ajudar als infants més desfavorits. Entre les seves campanyes
trobem: construccions d’escoles, protecció de menors soldats, campanyes de
sensibilització, ajuda mèdica i molts altres projectes els quals han fet donat un
gir a la vida de molts infants d’arreu del món.
Estimacions mundials dels nens ocupats en la producció econòmica, nens que
treballen i nens que realitzen treballs perillosos al 2008.5
Aquests problemes de desigualtat que es produeixen en el Tercer Món, són
generals.
Un informe de l’OIT (Organització Internacional del Treball) fet l’any 1975 ens
deia que el 92.7% dels nens treballadors pertanyien a aquests països en via de
5 Font primera: INFORME 2010 OIT sobre el Treball Infantil.
desenvolupament, i preveia que aquesta taxa aniria en augment al llarg dels
anys. Aquesta taxa ha anat variant, amb augments fins a l’actualitat on trobem
una xifra superior als 200 milions de nens/es menors de 17 anys treballadors,
dels quals, 8,5 milions són esclavitzats.6
Al principi del segle XXI trobem la primera norma nacional relacionada amb el
treball infantil7. El 1919, després de la creació de la OIT, s’adopta la primera
convenció internacional sobre el treball relativa a l’edat mínima de l’admissió al
treball (Convenció núm. 5), i el 1959 a les Nacions Unides proclamen la
Declaració dels Drets del Infant.
2.3 DRETS DE LA INFÀNCIA
Pel que fa a la història dels Drets dels Infants ens situem al segle XX. Des de
sempre hem trobat explotació infantil, però també hem trobat defensors de
l’infant, compassió i denúncies per part de la població.
La història dels Drets dels Infants
apareix amb la Declaració de Ginebra
(1924) d'Eglantyne Jebb. A partir
d’aquest moment comença el
reconeixement i la conceptualització
que s’ha fet al llarg del segle XX.
La Declaració de Ginebra va ser feta
per l’anglesa Eglantyne Jebb, que tenia un ampli coneixement sobre les
necessitats de l’infant.
Ella era professora, però no en tenia prou, creia que calia fer més pels infants
amb menys oportunitats, de manera que va anar a recollir diners per sufragar la
6 Save the Children /Informe publicat al 11.06.2007 en motiu del Dia Mundial Contra el
Treball Infantil. 7 Al 1833, Gran Bretanya proscriu el treball infantil per a nens menors de 9 anys, i limita el
treball dels nens majors d’aquesta edat. Als Estats Units, al primera llei federal vertaderament efectiva contra el treball infantil va ser aprovada el 1938. (Citació del llibre Adultos a la fuerza).
guerra dels Balcans i va introduir-se com a professora per als més desfavorits
(1931) a la Primera Guerra Mundial. Allà va poder comprovar tanta misèria, que
va emprendre un projecte que encara perdura en l’actualitat: Save the Children
Fund, que va ser la primera ONG destinada protegir a la infància.
En aquell moment també van aparèixer altres ONGs com UNICEF (després de
la Segona Guerra Mundial), que va establir la seva seu a Ginebra i que va ser la
que va generar un programa d’acció que va esdevenir en la primera Carta dels
Drets dels Infants. Aquesta declaració, va ser aprovada per la Societat de
Nacions el setembre del 1924.
Acabada la Segona Guerra Mundial, les Nacions Unides van voler disposar de la
seva pròpia Carta de la Infància. La van començar a elaborar l’any 1946, el
mateix any que es funda UNICEF. El que en va sorgir va ser la redacció d’un text
del consens dels membres de les comissions de les Nacions Unides. Eren polítics
amb estudis que volien fer un bon treball, però que en general no coneixien les
necessitats reals dels infants. La seva redacció va durar tretze anys. És el text
conegut com: la Declaració Universal dels Drets de l’Infant, que l’Assemblea
General de les Nacions Unides va aprovar el 20 de novembre de 1959. 8
Al cap de poc temps, a partir dels anys 1960, la percepció de la personalitat de
l’infant canviarà, després de l’aparició de la Declaració dels Drets dels Infants es
va atorgar una nova identitat per aquests, els quals, tenien uns drets diferents a
la resta del món, és a dir, als adults (majors de 18 anys).
El debat del text havia aportat dubtes sobre l’atribució dels drets als infants.
L’any 1989, va propiciar l’adopció de La Convenció, és a dir, un text que ha
recollit els drets civils que corresponen als infants i que és jurídicament
vinculant per a tots els països els quals la van firmar, i així, van acceptar
complir-la.
Durant el segle XX hi ha hagut dues Declaracions sobre els Drets dels Infants i
una Convenció. Una declaració és la posició que pren un estat o una
organització internacional davant un problema concret, i que no té una
8 Annex 6
obligació efectiva, sinó moral,9 mentre que una Convenció és un acte jurídic que
estableix uns acords i lleis; recull interessos o necessitats jurídicament protegits
i drets que formen part d’una comunitat.
Pel que fa el llenguatge que emprem en una declaració, el to és més aviat
condicional, que vol semblar una aspiració, mentre que en les convencions el
llenguatge és imperatiu, és el del Dret. Davant d’una declaració sempre parlem
de “principis”, en una Convenció parlem “d’articles”.
Gràfica. Treball infantil, distribució per sectors econòmics (grup d'edat de 5 a 17
anys, percentatge): 10
2.3.1 La Convenció dels Drets de l’Infant
La Convenció va aportar un canvi significatiu ja que va convertir el que només
eren aspiracions en obligacions reconegudes: els drets civils destinats als infants.
Va ser aprovada el 20 de novembre de 1989 i per això cada any per aquesta data
se celebra el Dia Universal dels Drets de l’Infant.
Trobem una gran majoria de països que l’han ratificat (pràcticament, tot el món)
i que han adoptat lleis generals d’infància.
Tot i la importància del progrés en el camp de la protecció infantil durant el s.
XX les nostres societats no han tingut massa èxit en eradicar els abusos que
encara es perpetuen en ple s. XXI. 9 Annex 1 10 Font primera: INFORME 2010 OIT sobre el Treball Infantil.
Constantment es violen els drets dels infants. L’adopció de la Convenció no
protegeix a tots, perquè no són respectats per a molts països o bé no és duen a la
pràctica, tot i que engloben a tot infant (indiferentment de la seva llengua,
origen, sexe o religió). Aquesta Convenció no és un remei a no ser que es dugui a
la pràctica, i en la majoria dels casos dels països en via de desenvolupament, no
és així. La Convenció és el Tractat Internacional de Drets Humans més ratificat
en el món, ja que 192 Estats l’han ratificat. Només han estat dos els estats que
no formen part d’aquest tractat: EEUU (que l’ha signat però no l’ha ratificat) i
Somàlia.
Encara hi ha molta feina per fer en l’àmbit de la infància. Més endavant, el maig
de 2002, en la sessió Especial de l’Assemblea General de les Nacions Unides a
favor de la infància, els 190 governs reunits es van comprometre a accelerar els
progressos en el desenvolupament de la protecció i el benestar per la infància,
aprovant de manera màxima una sèrie d’objectius com ara promoure l’àmbit de
la salut i el benestar pels infants i la possibilitat d’oferir una educació de qualitat;
protegir els nens contra els maltractaments, l’explotació i la violència. Aquests
compromisos es reflecteixen en un nou pacte internacional: “un mundo
apropiado para los niños’, en el qual es poden observar les millores pel que fa al
drets dels infants.
Actualment, entre principis de 2009 fins a finals de 2010 trobem el vintè
aniversari de la Convenció sobre els Drets dels Infants on hi trobarem un seguit
d’actes i un gran ressò pel que fa a la Convenció. Per exemple l’ ONG UNICEF va
crear un informe sobre l’estat de la infància en el món actual tenint en compte la
Convenció de 1989 i afegint-li punts de vista d’experts implicats.
2.3.2 La Convenció dels Drets de l’Infant a l’Estat Espanyol
Espanya va ser un dels primers a ratificar la Convenció sobre els Drets del Nen,
ho va fer el desembre de 1990. Així com, els tractats internacionals de protecció
dels infants estan reconeguts per la Constitució Espanyola. Per tant, la
Convenció forma part de les lleis del país.
La Convenció ha suposat grans canvis en altres lleis sobre infància a l’Estat
Espanyol, un exemple és la Llei de Protecció Jurídica del Menor de 1996 que
regula la protecció dels nens i nenes maltractats o desatesos i modifica el Codi
Civil, prevalent l'interès superior de cada nen/a sobre altres consideracions.
Com en la majoria dels països industrialitzats, els indicadors bàsics d'infància
que maneja UNICEF sobre Espanya es troben entre els millors del món, amb
una taxa de mortalitat infantil dels menors de 5 anys de 5 per mil, una
esperança de vida al néixer de 80 anys i una taxa d'escolarització a primària del
100% . 11
Els indicadors generals positius no impliquen que els drets dels infants es
compleixin del tot en aquest país. El Comitè de Drets del Nen que és l'òrgan de
Nacions Unides que vigila l'aplicació de la Convenció, ha mostrat la seva
inquietud del Comitè per algunes mancances i amenaces a la plena aplicació de
la CDN, per exemple: en el tema de menors no acompanyats d’adults, de la
psiquiatria infantil, l'explotació sexual infantil, la violència contra i entre els
menors, respecte al consum de drogues, dels embarassos adolescents, o de la
identificació i dotació de recursos per a la infància.
A Espanya, els infants segueixen sent el grup de població més vulnerable a la
violència i a la pobresa. Un dels principis fonamentals de la Convenció, el dret a
la participació infantil, és encara el gran desconegut per les institucions i les
famílies.
Dins de l’Estat Espanyol podem trobar diferents lleis que garanteixen i vetllen
per l’acompliment d'aquests drets.
A Catalunya la llei 37/91, del 30 de desembre, sobre mesures de protecció dels
menors desemparats i de l’adopció, defineix al desemparat com: “el menor que
es troba en una situació en la qual li manquen els elements bàsics per al
desenvolupament integral de la seva personalitat específica quan un infant es
troba en aquesta situació”.
11 Font: Estat Mundial de la Infància 2006
2.4 TIPUS D’EXPLOTACIONS MÉS COMUNES
Dins els tipus d’explotació infantil, les més freqüents són les següents:12
13
Pesca i agricultura
És un dels sectors de treball més amplis en la majoria de països. Així doncs, no
resulta sorprenent que sigui també el sector en què trobem la major part del
treball infantil a nivell mundial. L’OIT calcula que gairebé tres quartes parts
dels nens i nenes que treballen ho fan dins el sector agrícola, és a dir, més de 163
milions de nens.
Malgrat que en alguns casos aquest treball pot considerar-se com una feina
sense risc, pot arribar a convertir-se en una forma perillosa de treball quan els
nens han de treballar durant llargues jornades, carregant objectes pesats,
manipularnt substàncies químiques o instruments perillosos o estan sotmesos a
alguna mena d’abús (físic, sexual, mental o emocional).
12 Segons OIT 13 Pitjors formes incondicionals de treball infantil: aquestes formes de treball corresponen a les descrites a l’article 3 de la Convenció Núm. 182 de l’Organització Internacional del Treball.
Mineria
Encara que l’OIT situa la mineria a la mateixa
categoria que l’agricultura i la pesca, convé
diferenciar-la d’aquestes per la seva especial duresa i
implantació en diferents països. Es recorre al treball
infantil en petites mines de molts països africans,
llatinoamericans i asiàtics. Es calcula que un milió de
menors treballen actualment en mines i pedreres en
més de 50 països asiàtics i sud-americans.
14 Forneries
La fusió ceràmica i l’extracció de vidre o cristall en les foneries és una de les
activitats més esteses i perilloses, especialment a l’Àsia. Hi ha nens que extreuen
càrregues de vidre en fusió de forns a temperatures que oscil·len entre els 1500 i
els 1800 graus. Dins la fàbrica, que de vegades només funciona durant la nit, la
temperatura oscil·la entre els 40 i els 50 graus. A més, els nens treballen durant
llargues jornades en naus mal il·luminades i gairebé gens ventilades.
Artesania i mecànica
Els nens que treballen en tallers de reparació, fusteria o treball amb cuir inhalen
constantment pols, fums i vapors; com ho acrediten diversos estudis realitzats a
Egipte, Filipines i Turquia. També sorgeixen problemes ergonòmics greus a la
feina quan els nens han d’estar a la gatzoneta moltes hores seguides, com per
exemple, en el teixit de catifes i en tallers de confecció subcontractada de peces
de roba.
La neteja deficient del taller contribueix al fet que s’acumulin pols i residus, la
qual cosa provoca accidents i trastorns respiratoris, com s’ha observat al sector
de l’artesania a Filipines, Kenya i Tanzània.
14 Fotògraf: Steve McCurry , Un nen d'onze anys d'edat treballant en les mines d'or, Mindanao, Filipines, 1985
Sector urbà informal
El sector informal comprèn una gran varietat d’activitats econòmiques i
ocupacions tant legals com il·legals. Aquestes activitats solen oferir nivells més
baixos d’ingressos i de seguretat laboral que els treballs en el sector formal i
solen concentrar-se a les àrees urbanes, tot i que també n’existeixen a les àrees
rurals, com és el cas del Nepal.
En molts països en vies de desenvolupament, s’estima que el sector informal
contribueix en una suma important al producte nacional brut, com per exemple
a Tanzània, on arriba a un 32%.
Servei domèstic
El servei domèstic infantil és molt corrent en molts països en desenvolupament.
Els ocupadors d’àrees urbanes recluten sovint nens al camp per mitjà de la
família, els amics o altres relacions. Encara que la majoria procedeix de famílies
molt pobres, molts són nens abandonats, orfes o de família monoparental.
Esclavitud i servitud
Una de les formes més comuns de servitud és aquella d’ordre familiar: els nens
treballen per reemborsar un préstec o altre compromís monetari dels pares. Els
prestadors, que sovint són propietaris agrícoles, solen manipular la situació de
tal manera que a la família li resulta difícil o impossible pagar el seu deute, amb
la qual cosa es perpetua indefinidament la utilització d’una mà d’obra gratuïta.
Prostitució i tràfic de nens/es
Cada cop és més freqüent que xarxes organitzades comprin i venguin nens
traspassant les fronteres nacionals. UNICEF calcula que existeixen dos milions
de nens que anualment són víctimes d’explotació sexual infantil i formen part
d’un negoci il·legal que suposa uns ingressos de més de 12.000 milions de dòlars;
el tercer negoci il·legal més important del món, després del tràfic de drogues i el
d’armes.
Nens/es soldats
S’han utilitzat menors en les guerres
d’Angola, Afganistan, Rwanda, Sierra Leone,
la Costa d’Ivori, Uganda, Burundi, el Congo,
l’Índia, Colòmbia o Sri Lanka, entre d’altres.
Avui dia, 300.000 nens i nenes menors de
15 anys guarden algun tipus de relació amb
les forces armades. Alguns d’ells només
tenen 7 anys. La raó per la qual es recluten
nens és perquè són barats i prescindibles, a
sobre ofereixen una obediència
incondicional envers els seus superiors.
Als nens se’ls utilitza per matar, per col·locar
mines antipersones, per a labors
d’espionatge o com a simples portadors. Les
nenes soldat pateixen abusos sexuals per
part dels seus companys per “pujar la moral
de la tropa” o s’utilitzen com a esclaves sexuals. 15
També són lliurades com a esposes als soldats adults i han de suportar la
violència a mans d’uns homes que no tenen escrúpols per culpa de la guerra.
Maquiladors
Els maquiladors inicien, finalitzen o contribueixen d’alguna manera a
l’elaboració de productes destinats a l’exportació. Es calcula que les maquiladors
de Guatemala, El Salvador, Hondures i Nicaragua ocupen més de 200.000
treballadors; la major part dones joves que han migrat de les comunitats rurals
a les àrees on estan instal·lades les maquiles. No hi ha dades precises sobre el
treball infantil dins aquest sector, donat que les ocupacions de menors d’edat no
es registren perquè estan legalment prohibides.
2.4.1 Causes de l’explotació
15 Fotògraf: Steve McCurry, Tigres Tàmils durant l'entrenament dels reclutes, a l'oest de Batticola, Sri Lanka, 1995
•Marginació social i extrema pobresa: la família en general manca de les
condicions necessàries de subsistència i fa que els nens treballin per mantenir
l'economia familiar. Aquesta situació només pot resoldre's amb una decidida
voluntat estatal de desenvolupar a la nació i protegir la família, per això, trobem
les Nacions Unides o la Comunitat Internacional, els quals elaboren lleis per
respectar els drets dels infants, com ara, la Convenció dels Drets dels Infants.
•Xarxes d'explotació infantil: múltiples xarxes del crim organitzat treballen en
tot el planeta per usar als nens i nenes per als seus propòsits econòmics, com la
mendicitat i la prostitució.
•Conflictes armats: en situacions desastroses d'ordre públic, els nens i les nenes
són víctimes de tot tipus d'abús.
•Per pressió del grup: alguns nens i
adolescents treballen per acompanyar
als seus amics, els seus guanys són
utilitzats per cobrir les seves pròpies
necessitats, però pel gust de manejar
diners es van quedant major temps
als carrers, adaptant-se a les vivències
del carrer.
•Per negligència dels seus pares: Això
és un acte d'irresponsabilitat paterna.
16
16 ÀFRICA, UGANDA 17 anys, Paul.
Ha passat deu anys pres a la guerrilla del nord del seu país, l’Exèrcit de Resistència de Nuestro Señor. Per fi va tornar a casa seva l’estiu del 2009. Gairebé no pot moure les seves grans mans, per culpa de les tortures que va ser sotmès. Viu ara amb la seva família, son 18 germans; el seu pare, tot i ser cristià, té dues esposes. Article 38. Nens en conflictes armats:
<< L'Estat té l'obligació de respectar el dret internacional humanitari i el principi que cap infant de menys de quinze anys no ha de participar directament en les hostilitats ni ha de ser reclutat per les forces armades, i que tot infant afectat per un conflicte armat ha de poder gaudir de protecció i atencions.>>
És molt freqüent en pares adolescents o amb problemes psicològics.
Els casos més freqüents són l’abandonament, la mala alimentació, així com la
mala higiene o educació.
•Per orfandat: Això es dóna quan els nens o adolescents són orfes i no tenen
com sostenir-se, això provoca mendicitat. Això, és produeix per culpa de la
manca d'una xarxa social estatal de protecció a la infància.
2.5 EXPLOTACIÓ INFANTIL A ESPAÑA
A Espanya, com molts altres països també existeix l’explotació
infantil, tot i que no ho trobem en la mateixa quantitat que ens
països en desenvolupament.
Un estudi de UNICEF de l'any 2000 considera treball totes
aquelles activitats que realitzen nens i nenes durant tres o més
hores diàries i durant cinc dies a la setmana.
17
Assegura que hi ha uns 180.000 nens i nenes treballadors a Espanya. Més de
100.000 realitzen treballs domèstics, uns 15.000 en negocis o comerços, uns
10.000 treballen a l’agricultura i ramaderia i poc més de 1.800 es dediquen a la
venda ambulant. Tot i això, aquestes dades només estan referides a la població
17 FOTÒGRAFA: ISABEL MUÑOZ
ASIA, NEPAL, 11anys, Sita Tamang. Des dels 6 anys ha treballat com a dona de fer feines per una família amb un nen de set anys a Biratnagar, la segona ciutat més gran del Nepal. Des de llavors no ha tornat a veure la seva família, camperols d’un petit poble a més de 300km de la ciutat. Somia en tornar a casa i algun dia convertir-se en metge per cuidar els malalts. Article 18: Responsabilitat de pares i mares: L'Estat ha d'assegurar el reconeixement del principi que el pare i la mare tenen responsabilitats comunes en l'educació i el desenvolupament de l'infant; són els primers responsables de l’infant i la seva preocupació fonamental ha de ser el seu òptim desenvolupament.
infantil espanyola escolaritzada, ja que no és pot fer el recompte de treball
infantil en poblacions marginals no escolaritzades.
Els menors no acompanyats per adults, són un col·lectiu especialment
vulnerable a patir alguna forma d’explotació.
Entre els anys 2001 i 2004 a Espanya, van arribar un total de 9.117 menors
immigrants no acompanyats procedents majoritàriament de Marroc, Argèlia i
Romania. Això suposa un augment de pobresa per al país, tant pel que fa el
d’acollida com l’emissor. 18 FOTÒGRAFA: ISABEL MUÑOZ
Per altra banda, Espanya és un país de destí i trànsit de nens víctimes del tràfic
il·legal. Provenen primordialment de Romania, Rússia, Brasil, Colòmbia,
Nigèria, Equador, Guinea, Sierra Leona, Bulgària i Ucrania19. Espanya també
actua per a les màfies com a punt de trànsit per altres destinacions, com pot ser
Alemanya, França o Portugal.
A més, també trobem menors explotats sexualment, principalment nenes entre
17 i 18 anys que son introduïdes al país de forma il·legal per màfies organitzades.
18 Segons les últimes dades disponibles en el Ministeri de Treball i Assumptes Socials. 19 Font OIT.
2.6 TAXONOMIA DE NECESSITATS BÀSIQUES
NECESSITAT RISC
a) Necessitats biològiques
Alimentació Desnutrició, dèficit, no apropiat a
l’edat.
Temperatura Fred a la llar, falta de vestit i calçat.
Higiene Brutícia, paràsits...
Son Insuficient, lloc inadequat, soroll
ambiental.
Activitat física: exercici i joc Immobilitat corporal, absència de jocs
i d’espai inactivitat.
Protecció de riscos reals Accidents domèstics, càstigs físics i
agressions.
Salut Falta de control, provocació de
símptomes, no vacunació...
b) Necessitats cognitives
Estimulació sensorial Falta d’estimulació lingüística i
privació o pobresa sensorial.
Comprensió de la realitat física i
social
No escoltar, no respondre, mentir,
visió pessimista, anomia o valors
antisocials...
c) Necessitats emocionals i socials
Seguretat emocional Rebuig a la societat, absència d’efecte,
no accessibilitat a l’educació i no
respondre a les necessitats bàsiques.
Xarxa de relacions socials Aïllament social, impossibilitat de
contactar amb amics, companys de
risc...
Curiositat, imitació i contacte
sexual
No escoltar les necessitats de l’infant,
no respondre a les necessitats
d’aquest, enganyar l’infant i abús
sexual...
Protecció de riscos imaginaris Violència verbal i pèrdua de control
Aquesta taxonomia és la base per analitzar si la situació d’un infant ha estat
coberta o no. En cas que aquestes necessitats no estiguin cobertes s’estarà
vulnerant els drets de l'infant.
2.7 TIPUS DE MALTRACTAMENT A LA INFÀNCIA
Un infant és maltractat quan és objecte de violència física, psíquica i/o sexual
per fet o per omissió, ja sigui per les persones o les institucions de les quals
depèn el seu desenvolupament o per qualsevol altra persona. 20
Entre les variants de maltractament en podem trobar aquest seguit:
Tipus de maltractament Característiques
Maltractament físic És qualsevol acció no accidental dels pares o
de les persones que tenen cura dels infants,
que els provoquen danys físics o malalties.
Maltractament per negli-
gència i abandonament
Són aquelles situacions en les quals les
necessitats bàsiques de l’infant (alimentació,
higiene, atenció medica, educació, vestit,
vigilància, seguretat...) no són ateses de
manera temporal o permanent per cap dels
membres del grup amb qui conviu.
Maltractament prenatal Es produeix quan la dona en procés de
gestació no té cura de les atencions que
demana el seu estat amb risc de perjudicar el
fetus.
Maltractament psicològic
o emocional
Són aquelles situacions en les quals els adults
responsables de l’infant, amb actuacions o
privacions, li provoquen sentiments negatius
vers la pròpia autoestima i en limiten el
provés de creixement i socialització
20 Segons el Departament de Justícia.
(menyspreu continuat, refús verbal, insult,
intimidació i discriminació).
Abandonament emocional Situació en la qual el menor no rep l’afecte,
l’estimulació, el suport i la protecció
necessaris en cada un dels estadis evolutius,
cosa que fa inhibir el seu òptim
desenvolupament. Es tracta d’una falta de
resposta dels pares o les persones que tenen
l’infant al seu càrrec a les expressions
emocionals del menor o als seus intents
d’aproximació o d’interacció.
Submissió
quimicofarmacèutica
Infant sotmès a qualsevol tipus de drogues
sense confirmació mèdica, que l’incapacita
per al desenvolupament de la seva autonomia,
resistència o control; pot ser causat per
l’anomenada síndrome de Münchausen que es
produeix quan per trastorn psíquic dels pares
o cuidadors se simulen malalties a l’infant, se’l
sotmet a contínues exploracions mèdiques o a
ingressos hospitalaris, al·legant símptomes
ficticis o generats de manera activa pel mateix
adult.
Maltractament
institucional
S’entén per maltractament institucional
qualsevol legislació, procediment, actuació o
omissió procedent dels poders públics o bé
derivada de l’actuació individual del
professional que comporti abús, negligència,
detriment de la salut, la seguretat, l’estat
emocional, el benestar físic, la correcta
maduració o que violi els drets bàsics de
l’infant i/o la infància.
Explotació laboral És quan les condicions en les quals o en què
treballen els nens dificulten la seva
escolarització, o quan aquest és perillós o
d’alguna manera perjudicial per al seu
benestar físic, mental, social o moral.
Explotació sexual Es dóna quan l’infant o l’adolescent és obligat
o introduït a activitats de prostitució i/o
pornografia.
Maltractament sexual És aquella situació en la qual l’infant o
l’adolescent participa en activitats sexuals que
violen els tabús socials i legals de la societat,
que ell no comprèn per a les quals no està
preparat d’acord amb el seu desenvolupament
i que per tant, no hi pot donar el
consentiment.
FOTÒGRAFA: ISABEL MUÑOZ 21
21 AFRICA, SENEGAL 12 anys, Fabrice David Isaïe Mendy.
Fotografiat a les salines del Llac Rosa, a hora i mitja del Dakar; el que era el final del trajecte del rally París-Dakar. La seva gran afició és el futbol. Fabrice David forma part de la nova sàvia que dona energia a països que lluiten per sortir de l’economia de supervivència a Senegal. Article 29. Objectius de l’educació. <<Els Estats Parts procuren per l’educació del nen serà encaminada a: [...] e) Inculcar al nen un respecte pel medi ambient natural. >>
3. ELS NENS/ES SOLDATS
3.1 CONCEPTE
Encara que no existeix una definició concreta, segons la comissió de Child
Soldiers es considera que nen o nena soldat és tota aquella persona menor de 18
anys que pertany o està vinculada a les forces armades governamentals o
qualsevol altra força armada o grup polític armat regular o irregular, ja sigui en
situació de conflicte armat com en temps de pau.
Els nens i nenes soldats realitzen diverses tasques, com participar en combat,
posar mines i explosius, rastrejar o espiar. Són utilitzats com cimbells, correus o
guàrdies. Reben instrucció militar, caven rases o realitzen altres tasques físiques,
duen a terme funcions logístiques o d'assistència, transporten material, cuinen o
realitzar tasques domèstiques. 22
Els nens i les nenes soldats també corren el risc de patir esclavitud sexual o ser
reclutats o reclutades per a altres fins de naturalesa sexual, ja que es veuen
sotmesos a la doctrina d’uns adults els quals no només els utilitzen com a
soldats, sinó que també són esclaus de diverses formes. En el cas de les nenes es
habitual utilitzar-les com a esclaves sexuals per als soldats adults.23
3.2 VISIÓ GENERAL SOBRE EL NEN/A SOLDAT
En els últims deu anys, centenars de milers de nens i nenes han estat víctimes
d’aquest fet, combatent en conflictes d’arreu del món. 24Molta part d’aquests
infants moren en els conflictes i els que sobreviuen queden ferits, no tan sols
físicament, sinó psíquicament. Es veuen sotmesos a dur a terme activitats tan
22 Definició extreta de Child Soldier. 23 Conferència Chema Caballero 24 Llibre: Adultos a la fuerza, la explotación laboral de la infancia
perilloses com posar mines o explosius o el manejament d’armes. Aquest nens i
nenes viuen en condicions extremadament complicades, desnodrits i sense uns
serveix mínims de salut i higiene,
com que la resta de militars.
En la majoria dels casos, són tractats
amb crueltat, pateixen
maltractament i abusos
constantment pel fet de ser infants
dins l’exèrcit.
Les nenes soldats, en especial,
corren el perill de ser violades o
patir agressions o abusos sexuals a
més de participar en combats i
realitzar altres tasques.
25
3. 3 DADES REFERENCIALS SOBRE LA INFÀNCIA ARMADA
Es calcula que hi ha uns 300.000 nens soldats en tot el món participant en
conflictes armats.26
Aquests nens/es han estat segrestats als carrers, trets de les seves aules, cases o
camps de refugiats, molts cops apuntats amb una pistola. D'altres s’uneixen de
forma ‘voluntària’ després de la desintegració de la seva família en els conflictes,
ja que les condicions de pobresa són elevades i almenys tenen els serveis socials
bàsics (alimentació i lloc a on dormir).
25 FOTOGRÀF: Steve Mc Curry 26 FONT: Save the Children.
Els nens i nenes que participen en combats sovint pateixen ferides o moren.
Molts cops són obligats a cometre atrocitats, inclosa la violació i assassinat de
civils amb fusells d'assalt com l'AK-47 i G4, els quals són d’una mida i un pes
que en alguns casos supera la del propi infant que les ha de sostenir. Alguns es
veuen obligats a ferir o matar a membres de les seves pròpies famílies o a
d'altres nens soldats. Altres serveixen com a portadors, cuiners, guàrdies,
missatgers, espies i esclaus sexuals.
Encara que la majoria dels nens soldats tenen entre 15 i 18 anys d'edat, també
en trobem molts en l'edat de 10 anys i també s’ha pogut registrar l'ús dels nens
encara més joves. 27
A aquests menors els roben la infància, exposant-los a terribles perills i
patiments físics i psicològics.
3.4 SITUACIÓ MUNDIAL
El problema és més greu a l'Àfrica, on es calcula que prop de 100.000 nens i
nenes, alguns d'ells de tot just 9 anys, prenien part en conflictes armats a
mitjans del 2004 Nens i nenes també són utilitzats com a soldats en diversos
països asiàtics i en parts d'Amèrica Llatina, Europa i Orient Mitjà. 28
• Més d’un 50 % dels nens soldats del món estan associats a grups polítics
armats de diversa naturalesa, entre els quals també es troben grups paramilitars,
milícies i unitats d'autodefensa recolzats pel govern. Hi ha grups armats que
s'oposen a l'autoritat del govern central, altres que estan compostos per
minories ètniques, religioses o d'altre tipus. També hi ha clans o faccions de
grups que lluiten contra els governs o entre ells, per defensar un territori o uns
recursos.
• La majoria dels nens i nenes soldats tenen entre 14 i 18 anys. Encara que molts
27 FONT: Child Soldiers 28 Informe de ‘Menoressoldado.org’ 2009
s'allisten "voluntàriament", és a dir, que prèviament els militars han utilitzat
tècniques per les quals els infants no tinguin més remei que allistar-se. Les
investigacions dutes a terme per ONGs i governs mostren que aquests
adolescents tenen poques alternatives a participar en el conflicte armat. Alguns
d'ells s'allisten per sobreviure en regions assolades per la guerra on les
estructures familiars, socials i econòmiques s'han esfondrat. Altres s'uneixen
després de veure amb els seus propis ulls com els seus familiars eren torturats o
assassinats per grups armats o forces del govern. Moltes nenes s'uneixen als
grups armats per escapar de la servitud domèstica, la violència o els abusos
sexuals comesos contra elles.
• En alguns països en vies de desenvolupament, se segueixen duent a terme
segrestos forçats, de vegades, de gran quantitat de nens al mateix temps. Alguns
nens de tot just nou anys han estat segrestats i utilitzats en combat.
29
29 Fotografia: Amnistia Internacional
• En molts països on trobem conflictes armats s'han establert programes de
Desarmament, Desmobilització i Reintegració (DDR) específics per a nens i
nenes soldats, tant durant el conflicte armat com quan aquest ha finalitzat, i han
ajudat a ex-nens soldats a adquirir noves habilitats i tornar a les seves
comunitats . No obstant això, aquests programes no tenen els fons ni recursos
adequats. Cal invertir a llarg termini i de manera contínua perquè aquests
programes siguin eficaços.
• Tot i que cada vegada es reconeix més la seva participació en els conflictes
armats, les nenes queden excloses amb freqüència dels programes de DDR de
forma deliberada. Les nenes soldats pateixen sovint violacions i altres formes de
violència sexual a més de participar en combats i realitzar altres tasques. En
alguns casos, són estigmatitzades a les seves comunitats d'origen quan tornen a
elles. Els programes de DDR haurien de ser curosament dissenyats per
respondre a les necessitats específiques de les nenes soldats.
3.4.1 Què és DDR?
Desarmament: Recollida d'armes lleugeres i artilleria pesada en una zona de
conflicte. Generalment implica la recollida d'armes, l'agrupament de
combatents i el desenvolupament de programes de gestió d'armes, el seu
emmagatzematge en lloc segur i, en ocasions, la seva destrucció. Com que una
gran part dels nens i nenes soldats no porten les seves pròpies armes, el
desarmament no hauria de ser un requisit imprescindible per a la
desmobilització i la reintegració de nens soldats.
Desmobilització: Llicència formal i controlada de soldats de l'exèrcit o de grups
armats. A l'hora de desmobilitzar als nens, s'ha de procurar: verificar la
participació del nen o nena en el conflicte armat, recollir informació fonamental
per establir la identitat del nen amb la finalitat de trobar la seva família,
identificar les necessitats prioritàries i informar el nen o nena sobre el més
probable que succeeixi en cada moment.
Reintegració: Procés a llarg termini per a oferir als nens una alternativa viable a
la seva participació en el conflicte armat i ajudar-los a començar la seva vida
d'aquí a la comunitat. Entre els elements de la reintegració es troben la
reunificació familiar, l'accés a l'educació i a la formació, el disseny d'estratègies
apropiades per al suport econòmic i del dia a dia i, en alguns casos, la prestació
de suport psicosocial.
3.5 ACTUACIÓ EN EL MÓN DE L’INFÀNCIA ARMADA
En els últims anys s'han aconseguit importants avenços en el desenvolupament
d'un marc internacional legal i polític que protegeixi els nens i les nenes contra
la seva utilització en conflictes armats. Cada vegada més governs han ratificat o
s'han compromès a aplicar una sèrie de normes internacionals vinculants que
prohibeixen la utilització de nens i nenes soldats en els conflictes armats (vegeu
Normes internacionals).
L'estatut de la Cort Penal Internacional (CPI), creada el 1998, estableix el
processament i la imposició de penes contra els que siguin trobats culpables de
reclutar nens menors de 15 anys per utilitzar-los en hostilitats. El 2004, la CPI
va anunciar que havia
començat a investigar els
crims comesos durant els
conflictes armats del nord
d'Uganda i de la República
Democràtica del Congo
(RDC), on milers de nens i
nenes segueixen sent
utilitzats com a soldats.
30
Per això, trobem a Thomas Lubanga Dyilo, líder d'una milícia basada en el nord-
30 Fotografia: KAH Bonn
est de la RDC, es va convertir en la primera persona processada per la CPI, el
2006. Va ser traslladat a l'Haia acusat d'haver reclutat per la força a nens i
nenes menors de 15 anys per lluitar en la seva milícia entre el juliol de 2002 i
finals de 2003. Si és declarat culpable, Lubanga podria ser condemnat a cadena
perpètua.
El fiscal del Tribunal Especial per a Sierra Leone (establerta conjuntament per
l'ONU i el govern el 2002) va formular els seus primers càrrecs el 2003. Entre
ells es trobava el reclutament forçós i voluntari o la utilització de nens i nenes
menors de 15 anys per participar en hostilitats.
El Consell de Seguretat de l'ONU ha adoptat una sèrie de resolucions que
condemnen la utilització de nens i nenes soldats i proposen mesures per posar fi
al reclutament infantil. Entre aquestes mesures es troben: diàleg amb les parts
en el conflicte armat per aconseguir la desmobilització immediata de nens i
nenes i mesures concretes per sancionar els que continuen reclutats i utilitzant-
los com soldats. Aquestes mesures podrien incloure la suspensió de l'ajuda o
assistència militar, l'embargament d'armes, les restriccions per viatjar o la
congelació d'actius.
L'Assemblea General de l'ONU, la Comissió de Drets Humans de l'ONU, la Unió
Africana (anteriorment anomenada Organització per la Unitat Africana), la Unió
Europea, l'Organització d'Estats Americans i l'Organització per la Seguretat i la
Cooperació a Europa han condemnat el reclutament i utilització de nens soldats.
3.6 PERQUÈ HI HA NENS/ES SOLDATS?
Molts nens són reclutats per la força per grups armats en una gran quantitat de
conflictes, però la immensa majoria dels nens soldats són adolescents d'entre 14
i 18 anys d'edat que s'allisten voluntàriament després de la pressió.
No obstant això, les investigacions mostren que hi ha diversos factors que poden
explicar la decisió de participar en un conflicte armat i, en realitat, molts
d'aquests adolescents consideren que pràcticament no tenen altra alternativa
que allistar-se. 31
32
La pobresa i la manca d'accés a l'educació o al mercat laboral, són factors
addicionals que augmenten el nombre de nens soldats ja que l'allistament és
sovint percebut com la possibilitat d'aconseguir uns ingressos que sinó els seria
impossible d'aconseguir. Al costat de tot això, hi ha el desig d'adquirir poder,
posició o reconeixement social. La pressió de la família o els amics per allistar
per raons ideològiques o polítiques o per honorar la tradició familiar també
poden ser factors a tenir en compte. Algunes nenes soldats han explicat que es
van allistar per fugir de la servitud en l'entorn domèstic, el matrimoni forçat o
per escapar de la violència, l'explotació o l'abús domèstic comesos contra elles.
31 FONT: Child Soldiers 32 FOTOGRÀF: Steve Mc Curry
3.7 FORCES ARMADES GOVERNAMENTALS
Les investigacions mostren que hi ha diversos factors que poden explicar la
decisió de participar en un conflicte armat i, en realitat, molts d'aquests
adolescents consideren que pràcticament no tenen altra alternativa que allistar-
se. La pròpia guerra és un factor determinant. Les estructures econòmiques,
socials, comunitàries i familiars sovint s'esfondren en situacions de conflicte
armat i en ocasions unir-se a les files dels combatents és l'única manera de
sobreviure. Molts joves parlen del desig de venjar la mort o la violència que han
patit els seus familiars a causa de la guerra com d'una de les raons més
importants per a allistar-se.
3.8 PAÏSOS AMB MÉS NENS/ES SOLDATS
Àfrica té el major nombre de nens soldats, que estan sent utilitzats a Burundi,
Costa d'Ivori, República Democràtica del Congo, Rwanda, Somàlia, Sudan i
Uganda. 33
Ara bé, per què són els 18 anys l'edat mínima de reclutament per als nens
soldats?
Segur que en moltes societats "no occidentals" els nens assumeixen
responsabilitats "pròpies d'adults" molt més joves.
33 Informe de ‘Menoressoldado.org’ 2009
A l'Àsia, hi ha milers de nens vinculats a les forces que combaten activament o
que es troben en una situació de cessament al foc, encara que la denegació per
part dels governs de l'accés a les zones de conflicte fa impossible documentar
molts dels casos. Myanmar és un cas especial a la regió ja que és l'únic país on
les forces armades governamentals recluten forçosament i utilitzen nens d'entre
12 i 18 anys. També hi ha nens i nenes soldats a l'Afganistan, Índia, Indonèsia,
Laos i Filipines on trobem infants els quals han estat obligats allistar-se i
d’altres ho han fet voluntàriament. En aquests conflictes, els nens estan
generalment vinculats als grups armats d'oposició, a faccions o clans o grups
compostos per minories ètniques o religioses. A Sri Lanka, es creu que
centenars, si no milers, de nens i nenes estan a les files de la principal força
d'oposició i el reclutament forçós continua.
A l'Orient Mitjà, segons els informes, s'utilitzen nens soldats a l'Iran, l'Iraq,
Israel i el Territori Palestí Ocupat i per grups tribals al Iemen. A Amèrica Llatina,
es calcula que prop de 14.000 nens i nenes a Colòmbia estan vinculats als grups
polítics armats i als grups paramilitars recolzats per l'exèrcit.
A Europa, es creu que hi ha menors de 18 anys a les files de diversos grups
armats a la República Txetxena de la Federació Russa, encara que és impossible
saber el nombre ja que els mitjans de comunicació i les organitzacions de drets
humans tenen pràcticament prohibit operar a la regió.
La Convenció sobre els Drets del Nen fixa la majoria d'edat en 18 anys. La
convenció estableix que els nens i joves menors de 18 anys necessiten una
protecció especial per la seva falta de maduresa física i mental. Pràcticament
tots els estats del món s'han compromès a aplicar les disposicions de la
convenció.
El Protocol Facultatiu de la Convenció sobre els Drets del Nen relatiu a la
participació de nens en els conflictes armats va entrar en vigor el febrer de 2002.
El protocol aborda en concret la utilització de nens i nenes soldats, prohibeix la
utilització directa de qualsevol menor de 18 anys en hostilitats i prohibeix tota
utilització per a fins militars de menors de 18 anys per part dels grups armats no
governamentals. Encara que es permet a les forces armades governamentals
reclutar voluntaris des dels 16 anys d'edat, s'han de prendre mesures per
garantir que aquest reclutament és autènticament voluntari. Una gran quantitat
d'estats "no occidentals" van prendre part en les negociacions per a la redacció
del Protocol Facultatiu i molts d'ells s'han compromès a aplicar aquest
instrument i posar fi a la utilització de nens i nenes com a soldats.
Existeix un continu debat sobre l'edat a què s'arriba a la maduresa tant en
països "occidentals" com en països "no occidentals". Per exemple, els governs
d'Alemanya, Canadà, França, el Regne Unit i els Estats Units continuen
reclutant menors de 18 anys per a les seves forces armades encara que no se'ls
permeti votar. En molts dels països on es recluten nens (ja sigui legal o
il·legalment), famílies, comunitats, activistes, acadèmics, metges, advocats i els
mateixos ex nens soldats s'han manifestat contra aquesta pràctica. Tots ells han
advocat per la introducció de lleis i altres mesures per protegir els nens contra
els riscos i el trauma de prendre part en hostilitats o en altres activitats de
naturalesa militar.
4. PART PRÀCTICA TREBALL DE RECERCA
4.1. INTRODUCCIÓ
En aquesta activitat/taller exposaré una realitat tan actual com és la dels nens
soldats en una classe de 6è de primària de l’escola ‘La Tordera’ de Santa Maria
de Palautordera.
Els motius que m’han dut a fer aquest taller són els següents:
- La necessitat de tractar amb nens/es una problemàtica com és la dels
nens soldats en un grup d'infants que tenen unes edats semblants a les
edats en què es recluten la majoria de nens/es soldat.
- El desig de modificar l’opinió d’un infant del 1r món, posant-se a la pell
d’un altre que provingui d’un país en via de desenvolupament.
Els meus objectius són els següents:
-Donar a conèixer la realitat dels nens soldats als nens/es de 6è de primària de
l’escola ‘La Tordera’ amb la finalitat d’obrir-los portes en el món del
coneixement dels drets humans.
-Crear un pensament crític sobre aquesta situació mundial.
El meu procés és el següent:
1.-Comprensió global del tema tractat. DURACIÓ (entre 10 i 15 minuts màxim)
2.-Activitats. DURACIÓ: (40-70 minuts depenent de la implicació del grup-
classe en la dinàmica proposada)
3. -Comprensió personal del tema tractat. DURACIÓ APROXIMADA: entre 5 i
10 min.
4.-Extreure’n algunes conclusions del tema amb els alumnes. (entre 5 i 10
minuts)
1.-Comprensió global del tema tractat
L’objectiu essencial en aquest punt és que cada nen/a pugui tenir una visió
global sobre els nens/es soldats i en pugui donar una definició encertada en
acabar la sessió.
2.-Activitats
Serà el punt més important de tot el taller
La realització de les diferents tasques ens durà a una millor comprensió del fet,
el qual serà conduït a partir de les activitats que més endavant seran detallades.
3. -Comprensió personal del tema tractat
Al llarg de l’activitat l’infant podrà anirà prenent consciència del tema. A partir
de la seva escala de valors i visió podrà elaborar un posicionament racional
sobre el tema.
4.-Extreure’n algunes conclusions del tema amb els alumnes
Un cop generada la comprensió personal del tema tractat podrem extreure’n
algunes conclusions que seran compartides.
4.2. METODOLOGIA de LES ACTIVITATS
4.2.1 Activitat- La Dinàmica dels cubs34
Per organitzar aquest activitat/joc és proposarà un joc de rolplaying.
Els objectius d’aquesta activitat seran els següents:
- Percebre la situació de desigualtat mundial que existeix.
- Entendre el privilegi que suposa haver nascut al 1r món.
Definició
Un cop més, és un joc de simulació sobre el sistema d’intercanvis comercials
entre els països industrialitzats i els països en vies de desenvolupament.
Objectius
Afavorir la presa de consciència en els/les participants dels mecanismes de base
de l’explotació dels països en vies de desenvolupament i el nostre paper en ells.
34 Aquesta activitat, la qual és una aportació d’INTERMÓN, ha estat extreta del llibre El gran joc dels continents amb ISBN: 84-604-9700-3 i editat per Minyons i escoltes i guies Sant Jordi de Catalunya.
Participants
Grup de 20-30 participants, dividits en quatre grups, observadors/es i
animador/a. A partir d’11 anys.
Material
- Sala o aula gran
- 4 taules i tantes cadires com participants
- 18 cartolines
- 3 regles
- 3 llapis
- 4 tisores
- cinta adhesiva o cola d’enganxar
- pissarra, guixos (o taulell i retolador)
- Un pastís de llaminadures per al final (i la caixa per embolicar-ho).
Consignes de partida
L’animador/a no especifica gaire la dinàmica ni al temàtica a discutir, per no
condicionar els/les participants i afegir un component d’intriga que motivi la
curiositat. Només enuncia que hi ha determinats fenòmens en la vida difícils
d’entendre, si no és mitjançant d’una vivència prèvia (component sòcio-afectiva),
i un a nivell mundial que és el que ara intentarem reproduir.
Es divideix els participants en 4 grups (que representaran 4 països encara que
no se’ls ho digui), d’igual nombre de membre, i almenys un/a observador/a per
grup, a més d'algun/a general, que no poden intervenir en el joc ni de paraula,
ni de gestos.
La consigna general és fabricar cubs de cartolina de 8 cm. de costat, amb totes
les seves arestes ben enganxades amb cinta adhesiva. No s’accepten cubs que no
compleixin aquestes condicions, o bé mal fets.
Com que cada equip rebrà diferent quantitat de material, podran negociar entre
si, però només a través dels seus representants (ambaixadors/es) fixos, que es
reuniran fora de les zones de taules. Ningú no pot utilitzar en el joc una altra
cosa que les distribuïdes per l’animador/a.
Se’ls motiva dient-los que qui faci més cubs perfectes, a banda de ser els
guanyadors/es, tindran una sorpresa (capsa on a dins hi haurà el pastís de
llaminadures).
Desenvolupament
Abans que comenci el desenvolupament del joc, es pren a part els observador/es;
no convé que ho escoltin els /les que han de jugar. Se’ls assigna a cadascun un
grup per observar i se’ls donen instruccions, que poden ser: prendre nota per
escrit de què diuen i fan els/les participants, la seva forma d’organitzar-se, els
intercanvis que diguin a terme... A ells/es sí que se’ls explica les dinàmica i els
països que representen, així com el material que s’ha lliurat als grups.
Es dóna a cada grup un lot de materials, segons la taula següent
Material
Matèries
primeres
(cartolina)
Coneixements
(regles i
llapis)
Tecnologia
(tisores)
Mà d’obra
qualificada
(cinta adhesiva)
1r Equip 2 3 1 Molt
2n Equip 1 3 3 Molt
3r Equip 7 - - Poc
4t Equip 8 - - Poc
Es dóna el senyal per començar, i s’anuncia que hi ha un temps de 25 a 35
minuts. L'animador/a anirà rebent els cubs i els acceptarà o rebutjarà segons
com estiguin fets. S’aniran apuntant els cubs que va lliurant cada equip a la
pissarra. Un cop acabat el temps, es passa a l’avaluació.
Avaluació
S’analitzen com s’han sentit els /les perdedors i quines creuen que han estat les
causes del seu fracàs. A continuació es fa el mateix amb els guanyadors.
Posteriorment, els /les observadors, resumeixen el que han apuntat en el
transcurs de la dinàmica. Finalment es pregunta en quin aspecte s’ha reproduït
una situació internacional i quin sentit té cadascun dels materials que s’havien
lliurat.
El regal, que serà un el pastís de llaminadures (no es veurà ja que estarà
embolicat en una caixa), se’ls donarà al final del taller i serà per a tots.
Notes
L’animador/ a pot influir en el curs dels esdeveniments tot fent córrer certs
rumors, o bé pot incitar a desencadenar una revolució...
4. 2 .2 Activitat - ¡No hi ha dret!
Per organitzar aquest activitat/joc és proposarà un joc sobre els drets,
juntament amb un mural on s’explica tota la Convenció sobre els drets dels
infants.
Els objectius d’aquesta seran els següents:
- Comprensió sobre de què és un dret i lligar aquest a un deure.
- Exposar si a tots els infants se’ls respecta els drets
Per aquesta activitat serà necessari una sèrie de material:
- Mural sobre la Convenció dels drets dels infants.
- Fitxes en format digital i/o escrit on uns nens/es diuen què pensen sobre
els drets.
Desenvolupament de l’activitat
Aquesta activitat constarà d’una mitjana d’uns 5 minuts de desenvolupament i
uns 7 minuts aproximadament d’explicació i raonament conjunt. Primer de tot
repartirem la fitxa o la projectarem de manera que sigui visible per a tots i entre
grups (no tenen de perquè ser els mateixos) esbrinaran si és o no un dret, i
perquè.
Regles del joc:
Per opinar hi haurà un portaveu al grup, que serà el que dirà l’opinió que han
posat en comú el grup. Les opinions requeriran un ‘perquè’ i seran donades per
un torn de paraula que haurà de ser respectat per els companys. Aquest activitat
tindrà l’objectiu essencial de descobrir què és un dret. (previsió de 5 o 7 minuts
aproximadament).
Finalment es mostrarà el mural de la Convenció dels Drets dels Infants i se'ls
explicarà què és un dret, un deure i si són o no respectats a tots els països.
Ordre del joc:
1. Explicació del joc
2. Creació de grups
3. Assignació de portaveus
4. Repartiment del material
5. Realització de l’exercici i pensar-lo.
6. Explicació per grups del que es pensa que és i no és un dret, i el perquè.
7. Cerca comuna de la definició de dret i deure.
8. Visualització del mural i explicació de drets (només els més interessants de
cara al taller).
4.3.3 Activitat .- Projecció del vídeo
Es passarà un vídeo sobre els nens soldats, on hi apareixeran missatges i
imatges relacionades amb el tema.
Els objectiu d’aquesta activitat serà els següents:
Conscienciar de manera visual i ètica sobre la realitat dels nens/es
soldats i amb això fer-los captar millor la idea de ‘infant armat’.
4.4 APORTACIONS DE L’ALUMNAT I PROFESSORS/ES
4.4.1 Els alumnes
Em vaig presentar a l’escola la Tordera el dia 10 de Desembre, coincidint amb la
commemoració del Dia Mundial dels Drets Humans. Pel que fa als d’alumnes no
sabien el que els esperava aquell dia. Així que el primer grup de 6è va arribar a
l’aula, en Francesc (el tutor) i jo, ja els estàvem esperant. El professor hem va
presentar a la classe i els va preguntar si sabien quin dia era, tots van dubtar i el
final amb una mica d’ajuda ho van endevinar. La majoria d’ells tenia alguna una
idea sobre que era un dret i aquesta idea va anar agafant forma al llarg del taller.
Pel que fa a les activitats van donar molt joc a l’hora de fer comprendre millor
les idees de desigualtat, drets i deures, respecte d’aquest últims i el concepte
nen/a soldat.
En el joc de la dinàmica dels cubs vaig poder comprovar que els nens/es
experimentaven una situació tensa en veure el mal repartiment del material.
Això, va desenvolupar una dinàmica en alguns casos de negociació i en d’altres
violenta (robatoris i alguns casos baralles) i més endavant una reflexió. En veure
que allò no era un joc de guanyadors, sinó una guerra van poder comprovar que
al igual que el seu joc, el món estava mal repartit i que una ‘guerra’ no era la
solució als problemes.
Després de fer el joc dels drets, varem poder comprovar que tots els infants (*)
del món tenim uns drets especials i que són iguals per a tots, però que a la
vegada no són respectats de la mateixa manera.
Finalment es va projectar el vídeo de ‘La Infància Armada’, aquest va ser
visualment l’activitat més dura, i la que possiblement els va ‘tocar’ més. Cal dir,
que sense les activitats prèvies al vídeo, aquesta projecció no hagués arribat de
la mateixa manera, ja que els nens/es sabien què era el que estaven veient i en
podien elaborar un pensament crític.
Les conclusions extretes pel nens i nenes de sisè eren les pròpies de l’edat, però
em van sorprendre positivament, quan vaig poder comprovar les seves
reflexions la majoria molt ben pensades. Per exemple hi va haver un alumne que
quan va finalitzar el vídeo em va preguntar:
‘Com tenen el ‘valor’ de fer això i matar?’
Després d’aquesta pregunta els vaig explicar que en la major part dels casos
estan sotmesos a drogues i altres efectes que no els deixa veure el que realment
estan fent i que no en són culpables, sinó víctimes...
4.4.2 Els professors/es
Pel que fa els tutors, en Francesc i la Laura els dos em van ajudar a regular les
activitats i el comportament dels alumnes, tot i que cal dir que va ser excel·lent.
Prèviament al taller vaig tenir una tutoria amb en Francesc, el qual, em va
explicar per sobre la dinàmica de la classe, així com, em va aconsellar i aprovar
totes les activitats previstes.
Agreixo molt la llibertat i confiança que em van donar durant tot el taller, cosa
que em va facilitar molt la comunicació i em van permetre dirigir l’activitat al
ritme compartit entre la classe i el meu. També em van facilitar el material, cosa
que va fer que encara fos més senzill tot plegat.
4.4.3 La directora
La directora, la Sònia, va ser amb la primera persona amb qui vaig comunicar-
me alhora de proposar el taller. Ja havíem coincidit en altres ocasions, com per
exemple el projecte per les Escoles i un cop proposada l’idea i el projecte va
acceptar encantada i em va ajudar en tot el que vaig necessitar.
4.5 CONCLUSIONS EXTRETES
Les conclusions que he extret d’aquest taller són les següents:
4.5.1 Objectius aconseguits
El nostre objectiu es va assolir amb èxit, és a dir varem aconseguir sensibilitzar
els alumnes de sisè sobre el tema dels nens/es soldats. Tots/es van sortir del
taller amb una idea més o menys clara dels conceptes més importants esmentats
amb anterioritat.
4.5.2 Reflexió personal
Crec que aquest taller aportarà molt més que una visió sobre el nen/a soldats.
Pot ser una porta per descobrir més sobre aquest tema o d’altres que potser a
alguna assignatura com ‘ciutadania’ ja s’ha treballat i n’ajudarà aprofundir.
També n’estic orgullosa pel fet de treballar amb infants com els que he realitzat
el taller, ja que ha estat una feina recíproca: ells han descobert un altre món
relativament ‘nou’ amb les meves explicacions i activitats, i jo he après de les
seves reflexions.
5. CONCLUSIONS
A l’inici del meu treball de recerca tenia una sèrie de neguits envers el tema
tractat. Per això, vaig transformar un seguit de dubtes en hipòtesis i objectius,
que són els que s’han pogut anar veient al llarg del treball.
Principalment he basat el meu treball en els següents objectius: quins tipus
d’explotació infantil hi ha a tot el món, qui s’encarrega de vetllar per
els drets d’aquests infants, per què és produeix l’explotació infantil,
quines són les conseqüències que provoquen a l'infant i què hi
podem fer.
Durant la recerca de l’explotació infantil he pogut comprovar que hi ha moltes
branques. A causa d’aquest ventall d’informació, només he pogut presentar els
que es donen en major quantitat a escala mundial i, posteriorment m’he centrat
en els nens/es solats.
Alhora de comprovar qui vetlla per els drets dels infants he trobat molta
informació (declaracions, convencions, informes, etc.). Amb tot això, ha estat
possible fer-ne un resum clar i complet.
Per saber les causes que produeixen l’explotació infantil vaig buscar més enllà
dels documents; tot i la manca d’informació n’he pogut extreure algunes dades
oficials que em confirmen el perquè de tot plegat, com ara, els conflictes bèl·lics
i les desigualtats socials.
Amb l’objectiu de cercar les conseqüències que provoquen les explotacions
envers l’infant no n’he trobat pràcticament res, ja que en la majoria de casos se’n
desconeix el futur de l’infant. Malgrat la manca d’informació, després de
realitzar una entrevista amb un ex-nen soldat he pogut comprendre que no
només és el la imatge de ser o haver estat nen soldat, sinó que comporta moltes
més coses al darrera.
És difícil trobar una solució envers l’explotació infantil. En l’apartat de nens/es
soldats hi ha tota una recuperació (DDR), tot i no ser completa pot ser un camí
cap a la resolució del conflicte.
Si observem com està actualment el món de l’infància armada trobem uns
300.000 nens/es soldats. Aquest infants es veuen obligats a cometre atrocitats,
les quals comportaran unes dures seqüeles al llarg de la seva vida, aquest nens i
nenes pateixen: explotació infantil.
Al inici del meu treball vaig plantejar un taller de sensibilització sobre el
tema dels nens/es soldats a les aules d’uns alumnes de sisè de
primària. Aquest taller es va dur a terme el dia 10 de Desembre del 2010,
aprofitant que, justament era el Dia Internacional dels Drets Humans.
El meu objectiu era primordialment fer conèixer aquesta realitat a nens i nenes
els quals els quedava molt lluny i així va ser, vaig aconseguir fer despertar
l’intriga.
Per aconseguir els meus objectius vaig proposar una sèrie d’activitats on els
alumnes eren els protagonistes i ells mateixos desenvolupaven la pròpia
resposta als conceptes ‘desigualtat’, ‘dret’, i ‘nen/a soldat’ entre d’altres
conceptes secundaris, els quals, en finalitzar el taller, van assolir amb èxit.
6. VALORACIÓ DEL TREBALL
Al començant d’aquest treball partia d’una base de coneixents molt petita;
estava carregada de dubtes, que al llarg de la realització del treball he anat
resolent.
Això, m’ha dut a una recerca total del tema, on tot el què anava trobant era
informació que m’ajudava a complementar, ja fossin vídeos, pel·lícules, revistes
i el més important, persones que mica en mica em van ajudar a consolidar una
base estable on construir el meu projecte.
Després d’una gran recopilació d’informació vaig decidir posar-me a treballar, i
no va ser pas fàcil, al contrari, tenia un excés d’informació que em va col·lapsar
en alguns moments, fins que vaig adonar-me que havia de redistribuir el treball
i centrar-me únicament en un tema.
No només ha estat un treball de recerca d’informació, sinó que també ha estat
una construcció d’idees, de pensaments i de sentiments. En general ha constituït
un treball ple d’emocions, ja que en moltes ocasions, m’ha estat difícil separar la
part del treball de la part emocional.
La comprensió i la necessitat de fer més per ajudar a aquests infants m’ha dut a
la realització del treball i al desenvolupament d’una part pràctica.
Crec que, si un dóna la possibilitat de conèixer, més endavant algú farà alguna
cosa per solucionar-ho, i per què no ells?
Potser vaig escollir aquest tema perquè sentia la necessitat de contribuir
d’alguna manera a fer conèixer aquest maltractament a l’infant i què millor que
transmetre aquest coneixement a nens i nenes que tenen la seva mateixa edat,
però que viuen en un altre país amb altres condicions.
He de reconèixer que no ha estat fàcil fer el taller als nens i nenes; ara veig la
dificultat que suposa guiar una classe... També penso que han estat totalment
encertats, ja que m’han transmès un entusiasme i energia que agreixo
plenament. Confio que tot el què han aprés en aquest taller sigui només el
principi, i puguin aportar més endavant solucions a aquests problemes, que
també podrien haver estat els nostres.
Amb aquest treball he aconseguit enriquir el meu coneixement ja no només pel
què fa a drets i deures de l’infant, sinó que també he pogut comprovar fins a
quin punt se’ls respecta, perquè no se’ls ha d’explotar i quines seqüeles tenen.
A més a més he aconseguit parlar amb una noia ex- combatent a la seva infància,
i també he contactat amb Chema Caballero, que ha passat divuit anys a Sierra
Leone on ha viscut de primera mà les vivències dels ex-nens/es soldats i m’ha
transmès la part més humana d’aquest treball, la vivència en primera persona.
Finalment m’agradaria remarcar que, aquest treball no només ha estat una
aprenentatge de dades, sinó un creixement personal, una manera de madurar i
entendre una altra manera de viure.
. AGRAÏMENTS
D’entrada, aquest treball era únicament una cerca d’informació, però cada cop
ha esdevingut un continu de col·laboracions de gent de tots els àmbits que han
fet possible la seva realització. Per això, agreixo a totes aquelles persones que ho
han fet possible, primer de tot a l’escola la Tordera de Santa Maria de
Palautordera i la seva directora Sònia, els tutors de sisè Francesc i Laura i els
seus alumnes, els quals, van fer possible la realització de la meva part pràctica
del treball.
M’agradaria agrair molt especialment al meu cosí, Xavier Panareda, que ha estat
el càmera del taller de la Tordera i més endavant el meu ajudant a l’hora de
muntar el vídeo d’aquest, tasca que ha suposat molt més que hores i també a la
Lluïsa Vigas per ajudar-me en la correcció ortogràfica d’aquest treball.
Aquest treball m’ha permès conèixer persones molt especials, ja sigui en
conferències, via Internet o cara a cara, com ara Chema Caballero (missioner
xeverià) i Kon Kelei (ex-nen soldat). També m’ha apropat més a persones que ja
coneixia, com en Ramon Serra (missioner), que em va facilitar informació de
primera mà i em va ajudar a organitzar el treball.
També vull agrair a la meva família, que m’ha donat suport en tot moment i s’ha
implicat en el tema sempre que els hi he demanat.
Finalment dono les gràcies al meu tutor David Aínsa, que m’ha guiat i aconsellat
alhora de realitzar aquest treball.
8. ENTREVISTES
ohn Kon Kelei (Ex-nen soldat de Sudan)
J1. Sabent que vostè vivia al Sudan, quin era el seu
poblat?
El meu poblat era el Bor, al Sudan.
2. Per quina motius va començar la guerra?
La guerra va començar com a resultat de la discriminació política.
3. Quan temps va estar fent de nen soldat?
He estat nen soldat durant gairebé 5 anys.
4. Podria descriure aquell temps en unes línees? Com va viure
aquesta experiència personal?
Jo tenia quatre anys quan vaig ser enviat al que va resultar ser un campament
militar a Etiòpia. Juntament amb altres nens del meu poble, varem caminar
durant 15 dies. Va ser un viatge llarg i esgotador, i no tots els nens van
sobreviure. Alguns nens estaven tan tristos que estaven plorant tot el dia.
Quan tenia uns sis anys vaig tenir el meu primer entrenament militar.
Encara recordo el primer dia quan em vaig convertir en un soldat. Vaig
aprendre a disparar amb un AK-47.
5. Com va escapar?
A l'edat de deu anys, vaig tenir l'oportunitat d'escapar amb el meu cosí des del
campament militar, just, quan va ser atacat per les tropes del govern i va
esclatar la lluita.
6. Com va refer la vostre vida?
Vaig viure uns quants anys a la capital del Sudan, treballant i anant a l'escola,
abans de fugir als Països Baixos.
7. En quins aspectes ha canviat la vostra vida des de la creació de la
CMSF? Quins aspectes teniu entre mans?
Han canviat moltes coses! Jo era molt agressiu al principi, però ara ja no ho sóc.
Estic content d'haver fundat CMSF, perquè puc ajudar a altres joves per anar a
l'escola.
CMSF està construint una escola secundària al meu poble al sud del Sudan.
És el meu somni, ajudar a joves afectats per la guerra i ajudar-los a poder anar a
l'escola i tenir més bones oportunitats en la seva vida. També vull que la gent de
tot el món pugui ajudar a acabar la construcció d'aquesta escola, que beneficiarà
als joves als quals els va afectar la guerra.
8. Has tingut l’oportunitat de treure nens soldats de les guerrilles?
No, no m’involucro directament en el moviment dels nens soldats. Tot el que
faig és defensar i elevar la consciència sobre la violació dels drets dels infants en
zones de guerra.
9. Que creu que podria fer el govern respecte això? Quina es
l’actuació del govern?
El govern ha de protegir els nens i castigar els que recluten aquests. També ha
de donar suport financer a organitzacions que ajuden als nens en zones de
guerra.
10. Creu que algun dia això canviarà?
Sí, les coses canviaran. Però necessitem treballar dur per aconseguir un canvi.
Traducció en català, l’origi
anuel Mendoza
M
nal ha estat feta amb anglès via Internet.
Fundació Marista de Solidaritat Internacional (FMSI).
1. Estic al corrent que treballa dins del món de l’infant, però
m’agradaria saber en concret; quina tasca desenvolupa vostè?
En primer lloc, estic treballant en la Fundació Marista de Solidaritat
Internacional (FMSI). El principal objectiu de la fundació és la defensa dels
drets dels infants en qualsevol àmbit de la Convenció dels drets dels Infants. La
FMSI treballa en col·laboració amb una altra ONG que es diu Franciscans
International (FI). FI treballa fonamentalment els Drets Humans, segons la
Declaració Universal dels Drets Humans. Així que mutuament ens
complementem. La FMSI va nèixer perquè els maristes volien tenir projecció
internacional, sobre tot devant de les Nacions Unides.
La tasca que fa qualsevol ONG o Fundació que es dediqui a defensar els drets
humans o els drets dels infants o qualsevol altra convenció o tractat
internacional és cercar informació, sobre tot dels països, on els drets són
vulnerats. Un cop tens aquesta informació, que ha de ser vertadera i verificable,
se li dóna forma, és a dir, s’elabora un informe el qual es presenta a l’organisme
competent de Nacions Unides. Per exemple, si la FMSI fa un informe sobre la
valoració del dret a l’educació dels nens i nenes en un determinat païs aquest
informe es presenta al Comitè de Drets dels Infants.
Una altra tasca que fem és oferir i donar cursos de formació sobre la Convenció
dels drets dels Infants. No solament en països en vies de desenvolupament sinó,
també, desenvolupats. Perquè en tots els països, d’una manera o altre, els drets
es vulneren o es pot millorar la seva aplicació.
Una altra feina que es fa és la sensibilització. En aquest sentit, la formació que
es dóna és ja una sensibilització. No obstant, aprofites altres mitjans per donar a
conèixer els fets que succeeixen, explicant-los, fent una valoració i donar
possibles solucions.
2. Quina estructura té FMSI a l’hora de decidir on actua? I a l’hora de
desenvolupar un projecte?
FMSI posseeix una oficina central a Roma i una delegació d’aquesta oficina a
Ginebra. Una condició que ha de tenir qualsevol ONG o Fundació que treballi de
cara Nacions Unides és la de tenir “Estatus consultiu” això implica que
l’organització l’ha demanat a Nacions Unides i Nacions Unides li ha donat. Si
una organització no té aquest Estatus consultiu no podrà presentar cap informe
(a l’òrgan de la convenció corresponent).
FMSI està representada en 75 països, és a dir, actua principalment allà on els
Maristes es troben. Això, no vol dir que no pugui actuar o endegar projectes en
altres països, sinó que simplement és més fàcil per nosaltres treballar on hi ha
Maristes perquè la informació és més fàcil d’obtenir. El fet de treballar
conjuntament amb Franciscans Internacional ens permet arribar a altres països
en els quals no hi ha maristes, però si una representació de franciscans o
franciscanes.
Els projectes que es poden fer poden ser de dos tipus, un de caràcter general,
que afecta a tots els països, un altre de caràcter particular. Els que són de
caràcter general es confeccionen des de la mateixa fundació : poden ser, per
exemple, donar a conèixer un determinat dret o determinades situacions que
són útils per a tots. Els que són de caràcter particular estan dirigits més aviat a
un determinat país i en ells enfoques un determinat tema o problema, per
exemple la protecció dels nenes o nenes que han estat soldats: quins programes
desenvolupes per reintegrar a aquests nens i nenes a la societat, com eliminar
les males experiències de la vida normal d’aquests nens i nenes, tenint en
compte que la sociabilitat d’un nen és diferent a la sociabilitat d’una nena soldat
ja que han viscut situacions i vivències diferents. Un nen haurà après a utilitzar
un arma, una nena haurà estat sotmesa a satisfer les necessitats sexuals dels
soldats.
3. Quan a vostès els arriba informació sobre un país per actuar, com
avaluen si la informació és fiable?
Normalment ja treballes d’una manera segura i amb fonts d’informació segures.
Suposem el cas de la FMSI. Els primers que han d’informar d’una situació que
vulnera els drets dels infants són els que habiten en el propi país. Un cop tens la
informació la verifiques amb els habitats del país i amb les teves pròpies fonts
d’informació. També està la verificació que tu pots fer in situ, viatjant al propi
país i prenent nota del que allí està passat.
Una altra constatació que has de fer és amb les dades que et proporciona el
propi país o altres agències internacionals, com UNICEF, l’Organització
Mundial del Treball, etc., que són les que tenen millor accés a tot tipus de
documentació.
4. Quins tipus d’explotació infantil tracteu?
Nosaltres tractem qualsevol tipus d’explotació que vagi en contra de la
Convenció dels Drets dels Infants o dels seus dos protocols. En aquest sentit no
pots fer diferències a l’hora d’actuar. És així de clar i senzill.
5. Quins organismes internacionals es preocupen de vetllar pels
drets dels infants? Hi ha algun/s organisme/s que es preocupi dels
nens/es soldats?
L’organisme internacional que es preocupa pels drets dels infants és el Comitè
de drets dels infants, que té la seu a Ginebra al “Palais Wilson”. Està integrat per
18 persones, tots ells o elles són experts en el tema. Aquest organisme realitza
durant l’any quatre sessions d’una durada aproximada d’un mes. Durant
aquestes sessions el comitè fa una mena d’examen a diferents països sobre
determinats apartats de la convenció. És a dir, quan un país signa i ratifica la
convenció es compromet a passar aquests tipus d’examen. Aquest “examen” no
és res més que presentar un informe de la situació del país referent a un apartat
de la convenció (que pot ser només un article). Després cada cinc anys el país
tornarà ha fer el mateix sobre un altre apartat de la convenció. Això ho fan tots
els països, desenvolupats o en vies de desenvolupament. Si visites la web
d’aquest organisme veuràs quins són els països que han passat darrerament i els
següents en informar al comitè. El comitè fa sessions obertes i a porta tancada.
A les sessions obertes un delegat d’una ONG hi pot assistir, en canvi, a les de
sessions de porta tancada no. Aquestes sessions de porta tancada la pot fer
només el comitè o bé el comitè i un país. El comitè pot demanar al país que
presenta un informe l’ampliació d’aquest sobre un tema que no hagi quedat
prou clar. Al final, el comitè dóna unes normes per ajudar al país a aplicar les
lleis del país a les directrius de la convenció. Aquestes normes són orientatives
doncs el comitè no té poder legal per obligar al compliment d’aquestes.
6. Què poden fer legalment els organismes internacionals per ajudar
els nens/es soldats?
En primer lloc, denunciar la situació als organismes competents: Comitè de
drets humans, Comitè de drets dels infants. En segon lloc, establir i
desenvolupar programes d’inserció pels nens i nenes que han estat soldats,
doncs les lacres que els hi queden son moltes. En tercer lloc, afavorir l’educació
d’aquests nens i nenes. Encara que sigui tan fàcil dir-ho és molt difícil fer-ho
degut a les dures experiències que han viscut.
7. Actualment, teniu algun projecte vinculat amb els nens soldats?
No, en la actualitat no tenim cap projecte començat en aquest sentit.
Entrevista realitzada a través d’Internet.
9. BIBLIOGRAFIA
WEBS:
A
-http://www.es.amnesty.org
B
C
-http://www.child-soldiers.org
-http://www.child-soldiers.org/es/prueba
-http://www.cmsf.nl/
D
-http://www.derechos.org/nizkor/chicos/
E
F
G
H
-http://www.hazlotumismo.org/inici/treball-infantil.aspx
I
-http://www.intermonoxfam.org
J
K
L
M
-http://www.menoressoldados.org/
N
-http://www.nypaw.org/
O
P
Q
R
S
-http://www.savethechildren.es
-http://www.savethechildren.es/historia.php
-http://www.sindic.cat/site/files/136/alumne_ep.pdf
- http://stevemccurry.wordpress.com
T
U
-http://www.unicef.es/
-http://www.unicef.org/spanish/crc/index_30203.html
V
W
- http://www.warchild.org/
X
Y
Z
LLIBRES:
- CREU ROJA ESPANYA, Peter niño soldado ‘testimonio de un niño
forzado a combatir en Sierra Leona’, Traducció i adaptació del anglès
per Almudena Martorell, Novembre del 2004, Editorial: MR
Ediciones. ISBN: 84-270-3069-X
- LUCIEN BADJOKO, Jo vaig ser un nen soldat (J’étais enfant soldat),
Col·laboració de Katia Clarens , Pròleg d’Albert Sánchez
Piñol,Traducció al català: Anna Casassas, 1a edició: Febrer de 2006,
Edicions La Campana. ISBN: 84-85616-81-5
- MARTA ARIAS ROBLES, Adultos a la fuerza, la explotación
laboral de la infancia, Segona edició Maig 1998, Documentos
Intermón. Ediciones Octaedro. ISBN: 84-8063-324-7
- ISHMAEL BEAH, Un largo camino ‘Memorias de un niño soldado’(A
Long Way Gone: Memoires of a Boy Soldier), Traducció Esther Roig,
Edició 2008, RBA Libros, S.A, Bacelona. ISBN: 978-84-9867-001-1
- MAITE ARQUÉ, ANNA BASTIDA, JOSÉ PALOS, La infància al món:
Treballadors de 10 anys (Quadern de Treball), Intermón, Fundació
pel Tercer Món, Edicions Octaedro. ISBN: 84-8063-047-7
PROJECCIONS AUDIVISUALS:
- HOTEL ROWANDA Direcció: Terry George. Països: Regne Unit, Sud-
àfrica, USA i Itàlia. Any: 2004. Durada: 121 min. Gènere: Drama.
Interpretació: Don Cheadle (Paul Rusesabagina), Sophie Okonedo
(Tatiana), Nick Nolte (Coronel Oliver), Joaquin Phoenix (Jack),
Desmond Dube (Dube), David O'Hara (David), Cara Seymour (Pat
Archer), Fana Mokoena (General Augustin Bizimungo), Hakeem Kae-
Kazim (George), Tony Kgoroge (Gregoire), Ofentse Modiselle (Roger).
Guió: Keir Pearson i Terry George.
Producció: A. Kitman Ho i Terry George. Música: Andrea Guerra, Rupert
Gregson-Williams i Afro Celt Sound System. Fotografia: Robert Fraisse.
Muntatge: Naomi Geraghty. Disseny de producció: Tony Burrough i
Johnny Breedt. Direcció artística: Emma MacDevitt. Vestuari: Ruy Filipe.
- INVISIBLES. Direcció: Wim Wenders, Isabel Coixet, Mariano Barroso,
Javier Corcuera, Fernando León de Aranoa. País: España. Any: 2007.
Duració: 95 min. Género: Drama, Documental. Interpretació: Lia
Chapman, Isabelle Stoffel. Web: www.sogecine-sogepaq.com/invisibles.
Productora: Reposado Producciones, Pinguin Films, Doctors Without
Borders/Médecins Sans Frontières (MSF). Guió: Wim Wenders.
Guionista de capítols: Buenas noches, Ouma: Fernando León de Aranoa.
Guionista de capítols: Cartas a Nora: Isabel Coixet. Guionista de capítols:
La voz de piedras: Javier Corcuera. Guionista de capítols: Los sueños de
Bianca: Mariano Barroso. Muntatge: Mathilde Bonnefoy, Patricia López
- ENTREVISTA CHEMA CABALLERO.
(http://www.tv3.cat/videos/194656600)
Mònica Terribas entrevista el missioner Chema Caballero, que ha rebut el
premi internacional Alfons Comín i el fotoperiodista Gervasio Sánchez,
especialitzat en conflictes bèl·lics.
LLIBRES FOTOGRÀFICS:
- ISABEL MUÑOZ, Infancia, UNICEF, Lunwerg, S.L., 2010. ISBN:
978-84-9785-655-3
- SAVE THE CHILDREN, La ley de los niños, Edita: Tierra de Fuego,
Fotografíes cedides per: Contact Press Images. ISBN: 84-86233-50-X
