Igualtat Profes

7/30/2019 Igualtat Profes

1/36

MINISTERIODE IGUALDAD

INSTITUTODE LA MUJER

SECRETARAGENERALDE POLTICASDE IGUALDADGOBIERNO

DE ESPAA

GUA PROFESORADO3 catalan 19/2/10 13:31 Pgina 36


2/36

Igualtat

Educa

nt

en

Guiaper al professorat



3/36

Educant en Igualtat. Guia per al professorat

Un programa realitzat per FETE-UGT en collaboraci amb l'Instituto de la Mujer i el Ministerio de Igualdad

Autors:FETE-UGT

Amb la collaboraci de l Instituto de la Mujer

Basat en els textos de:Coeducacin: dos sexos en un solo mundo

Graciela Hernndez Morales

M Jess Cervio Saavedra

ITE (Ministerio de Educacin)

Instituto de la Mujer (Ministerio de Igualdad)

Madrid, 2009

Formacin del profesorado. Igualdad de oportunidades entre chicas y chicos

Concepcin Jaramillo Guijarro

Instituto de la Mujer (Ministerio de Igualdad)Madrid, 2 reimpressi 2007

Illustracions: Mnica Carretero

Traducci: Jordi Amengual DolCoordinaci de ledici: Sendra Ros Escanez


GUA PROFESORADO3 t l 19/2/10 13 31 P i 3


4/36

ndexTrenta anys deducaci viatjant cap a la igualtat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

Ens situem en el cor de lensenyament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

Comprenem el significat de leducaci en igualtat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

Avancem de leducaci mixta a la coeducaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12

1. La visualitzaci del currculum ocult . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14

2. Organitzaci i participaci en el centre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

3. La utilitzaci dun llenguatge no sexista on dones

i homes estiguin representats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20

4. Els continguts curriculars i els materials didctics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23

5. Educar en relaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 266. Lorientaci escolar, vivencial i professional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29

7. El centre educatiu com a espai de pau

i prevenci de la violncia contra les dones . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32




5/36




6/36

F a trenta anys nenes i nens estudiaven a escoles separades i apre-nien all que la societat considerava apropiat per a cada sexe. Elleses preparaven per habitar lespai privat, on eren responsables de lacura i latenci familiars, i es dedicaven a les tasques domstiques; ellses formaven, com a futurs caps de famlia, per exercir un treball i ocu-par un lloc en lmbit pblic.

El mur que separava el mn en dos espais es va ensorrar grcies al mo-viment de les dones tot just amb larribada de la democrcia i laprova-ci de la Constituci, en la qual es reconeix el principi digualtat entredones i homes.

En coincidir alumnes de diferent sexe a les mateixes aules, hom va su-posar que, aleshores, les relacions sestablirien de forma natural, por-tant a una nova forma de compartir la vida en igualtat. No obstantaix, aviat comprengurem que noms rem al principi del viatge. El

temps havia deixat la seva empremta indeleble en tots els racons deleducaci, marcada pels coneixements i necessitats dels seus habitants.El currculum, lorganitzaci del centre, el llenguatge, les opcions pro-fessionals ... estaven dissenyades i pensades per a lhome, que havia

Educant en Igualtat 5

Trenta anys deducaci viatjantcap a la igualtat




7/36

de tenir un paper rellevant en lespai pblic, en el treball remunerat, enla poltica, en la cultura ...

Davant daquesta situaci, noms hi ha dues solucions possibles: dunabanda, es pot negar lexistncia de les diferncies entre els sexes o, du-na altra, intentar un veritable encontre, on les necessitats, aportacionsi experincies de les dones i dels homes estiguin presents en el sistemaeducatiu.

Leducaci no pot restar encallada, com passava abans, i per aix s ne-cessari fixar un nou rumb que transformi la vida dels centres des deles premisses de la coeducaci. Cal que actuem detectant i fent visibles les

situacions de discriminaci que hi ha, moltes vegades de manera subtil,en lmbit educatiu; incorporant el saber i el coneixement de les donesal currculum escolar; organitzant la vida dels centres tenint en compteles necessitats de les dones i dels homes que participen en la comunitateducativa i, aix mateix, proposant estratgies educatives per crear re-lacions entre els sexes basades en els mateixos drets, el reconeixementmutu, el respecte, la llibertat i la responsabilitat compartida.

En aquestes pgines trobars propostes que defineixen el model dedu-

caci conjunta dalumnes dambds sexes, les raons per les quals s im-portant educar en igualtat i propostes prctiques resultat de lexperin-cia que hem anat compilant al llarg daquests anys.

6 Educant en Igualtat

Davant daquestasituaci, noms hi hadues solucions possibles:duna banda, es potnegar lexistncia de lesdiferncies entre els sexeso, duna altra, intentarun veritable encontre,on les necessitats,

aportacions iexperincies de les donesi dels homes estiguinpresents en el sistemaeducatiu




8/36

E l nostre viatge comena alcor mateix de lensenyament,al centre educatiu, on alumnesdambds sexes, amb les sevesexperincies, expectatives i ne-cessitats diferents, compartiranuna part important de les seves

vides.

Som moltes les persones que ensimpliquem en la formaci delsalumnes dambds sexes. Des dela direcci, les famlies, el profes-sorat, els equips dorientaci, lespersones que treballen en ladmi-nistraci, al menjador o en el

manteniment del centre ..., sa-bem que aquests anys seran deci-sius i intentarem que desenvo-lupin totes les seves capacitats


Ens situem en el corde lensenyament




9/36

intellectuals, fsiques, emocionals i socials. Volem queaprenguin a relacionar-se des del respecte i el reconeixe-ment mutu; que es comprometin amb la cura de les seves

vides i les de les persones amb qui conviuen; que es prepa-rin per afrontar el seu futur professional, lliures destereotipssexistes, dacord amb les seves aptituds i capacitats; i volem,al mateix temps, que participin de forma responsable i acti-va, com a ciutadanes i ciutadans, en la societat i el temps queels ha tocat viure.

Sabem que en aquests llocs, en els centres educatius, passencentenars de coses que tenen un significat molt especial per

al nostre alumnat. Tots els dies lectius, durant unes hores,es relacionen a les aules, als passadissos, al pati, al gim-ns ...; comparteixen els pupitres, treballen en equip, si-dentifiquen amb els seus iguals, exploren els seus sentiments, ses-forcen per comprendre quines sn les persones amb qu comparteixenlaula, estudien en soledat o en companyia, i a mitja veu comenten, desde la complicitat i lamistat, all que els preocupa o els interessa. s untemps, per tant, per aprendre a relacionar-se en igualtat.


Volem que participinde forma responsablei activa, com a ciutadanes iciutadans, en la societati el temps que els ha tocat

viure

/ / g



10/36


La igualtat valora ladiferncia, que s unacosa natural en ellamateixa, per no ladesigualtat, que significainjustcia, violnciai dominaci dun sexesobre un altre

Comprenem el significatde leducaci en igualtat

A vegades la paraula igualtat s interpretada de forma errnia, comsi es tracts deliminar les diferncies que hi ha entre nens i nenes,fent-los idntics, com si sintents que elles fossin com ells. Res ms llunyde la realitat. Precisament la igualtat valora la diferncia, que s unacosa natural en ella mateixa, per no la desigualtat, que significa injus-tcia, violncia i dominaci dun sexe sobre un altre.

Recordem que durant segles, i encara avui, en alguns llocs del mn eldest de les dones estava predestinat des del seu naixement, limitant laseva existncia, la seva autonomia i la seva llibertat. Per contra, ledu-caci en igualtat obre un mn doportunitats, drets i vivncies positives,algunes de les quals tradicionalment pertanyien noms a un o altresexe. Tamb revisem els costums i codis que estaven associats a un sexei que no sn desitjables ni beneficiosos per a cap dels dos.

Leducaci en igualtat ...

Afavoreix que els alumnes dambds sexes puguin expressar les se-ves formes singulars, originals, diverses, pacfiques de ser dona ihome.

g



11/36

Ensenya a relacionar-se des del reconeixement mutu, el respecte i laresponsabilitat.

Eradica els estereotips sexistes que impedeixen el ple desenvolupa-

ment intellectual, emocional, fsic i social dels joves. Ajuda a prendre decisions sobre el futur personal i professional enfunci de les aptituds i expectatives, amb seguretat sobre els drets isense que estiguin condicionades per estereotips sexistes.

Ensenya a les alumnes i als alumnes la histria del feminisme, demanera que siguin conscients del significat de la discriminaci his-trica i del present, aix com de les aportacions de les dones al conei-xement i al desenvolupament de la humanitat.

Desenvolupa propostes educatives que serviran per fomentar la res-

ponsabilitat compartida en lespai domstic, la cura, latenci als al-tres i la participaci social. Garanteix els mateixos drets i oportunitats per a tots i totes, atenent

a la seva realitat i necessitats especfiques. Incorpora el coneixement, els sabers, interessos i experincies de les

dones al currculum i a la prctica educativa. Desenvolupa un currculum que incorpora els sabers i aportacions

de les dones en tots els camps del coneixement, lart, la histria i lavida en general.

Prepara lalumnat per tenir una actitud crtica que li permetirebellar-se davant aquells missatges i situacions que discriminen lesdones en qualsevol mitj de comunicaci, noves tecnologies o mbitsocial.



12/36



13/36


Avancem de leducaci mixta

a la coeducaciC al que els alumnes dambds sexes comparteixin laula per apren-dre a conixer-se, respectar-se, descobrir conjuntament experin-cies, treballar en equip i cooperar. En definitiva, relacionar-se des delrespecte de forma pacfica i responsable. Des daquest espai compartit,el nostre objectiu s arribar a desenvolupar un model deducaci con-junta que enriqueixi lexperincia del centre, amb noves propostes me-todolgiques, de relaci, dorganitzaci i de currculum, eliminant els

obstacles i situacions de discriminaci contra les dones, que actuen enel currculum ocult; transformant el centre en un espai amable i demo-crtic on totes les persones dun i altre sexe se sentin reconegudes i par-ticipin de forma responsable i plena, lliures dels estereotips sexistes, enel procs educatiu.

Per al desenvolupament del model deducaci comuna per a personesdambds sexes, s convenient elaborar un pla digualtat en qu par-ticipin el conjunt de les persones que intervenen en la comunitat edu-

cativa.

Transformant el centreen un espai amablei democrtic on totesles persones dun i altresexe se sentinreconegudes i participinde forma responsablei plena en el procseducatiu



14/36


Com a apartats daquest pla podem plantejar:

1. El fet de fer visible el currculum ocult.

2. Lorganitzaci i participaci en el centre.3. La utilitzaci dun llenguatge no sexista on dones i homes estiguin re-presentats.

4. La revisi i canvi dels continguts curriculars i els materials didctics.5. Leducaci en relaci.6. Lorientaci escolar, vivencial i professional.7. La vivncia del centre educatiu com a espai de pau.

La coeducaci s un repte per al conjunt de la societat que, a travs deleducaci en nous valors, ha danullar les situacions de discrimina-ci, caminant cap a la igualtat de drets i oportunitats definits, teninten compte ambds sexes i aprenent del que han creat i sostenen lesdones, que s fonamental per a la vida i la convivncia humana, es-

pecialment lamor, i propiciant que tot lalumnat aprengui a relacio-nar-se des del reconeixement mutu, de manera que pugui expressarformes singulars, originals, diverses, pacfiques i lliures de com ser

dona i de com ser home.



15/36

Al centre educatiu hi assisteixen alumnes del sexe mascul i alumnesdel sexe femen amb diferents expectatives, necessitats i experincies,definides pel fet de pertnyer a un o altre sexe. Lalumnat neutre i uni-versal no existeix. No obstant aix, el sistema educatiu que avui conei-xem va ser concebut, en un principi, per formar els alumnes en el marcde socialitzaci patriarcal que estava funcionant des de feia segles i quedefinia el paper que homes i dones havien de desenvolupar: ells en

lmbit pblic, i elles en lmbit privat.

Aquest escenari no va canviar quan es va aprovar leducaci mixta i en-cara avui es resisteix a transformar-se, de manera que les alumnes sincor-poren a un espai que els resulta, com a mnim, estrany, ja que ignoren, engran part, la realitat histrica i social de les dones, les seves necessitats,les dificultats per moures en un mn que ha aconseguit la igualtat le-gal, per que encara ensopega amb obstacles per arribar a una igual-tat real. Aquest mn no transmet, en no considerar-los fonamentals, els

sabers i coneixements que han anat transmetent-se de mares a filles enla creaci, la cura i el manteniment de la vida i les relacions; no compta


1. La visualitzaci del currculumocult



16/36

la histria de les dones i les diferents etapes en la conquesta dels seusdrets, i oculta els noms propis i la contribuci de les dones als diferentscamps del saber i al desenvolupament de la humanitat.

La vigncia daquest model, mal anomenat neutre, que no t en compteles necessitats dels alumnes dambds sexes, dificulta el seu desenvolupa-ment personal. A les alumnes els costa trobar referents amb els qualsidentificar-se, sentir-se valorades i autoritzades per viure lescola amb au-tonomia i llibertat o participar en igualtat en els mbits de decisi o enels projectes educatius i vitals; als alumnes els s complicat trobar els ca-mins per al seu ple desenvolupament en aquells aspectes que estan rela-cionats amb les emocions, la cura, la relaci i els afectes, elements tots

plegats indispensables per projectar una vida plena i responsable.

Perqu aquest model descola, que es diu neutre i universal, tingui encompte la presncia i les necessitats especfiques delles i dells, de ma-nera que el conjunt de la comunitat educativa es benefici de les sevescontribucions, cal desemmascarar la falsa neutralitat i visualitzar en quinamesura les dones i les nenes sn presents en tots els components de lavida del centre i les situacions que les discriminen.

Situacions com ara la invisibilitat de les dones i de les seves accions enla histria, la cincia, lart, la poltica, les matemtiques o els llibres de




17/36


text i materials daula; lopacitat del llenguatge, pretesament genric,que fa invisible la meitat de la humanitat; el tractament secundari; elmenor reconeixement i refor de les alumnes per part del professorat; lesnormes i ls dels espais escolars; la no incorporaci de la formaci afec-tiva i sexual, aix com el tractament de la prevenci de la violncia es-colar, sense deixar de banda la perspectiva de gnere i labsncia de lestasques que tradicionalment han correspost a lmbit domstic en elscurrculums escolars... sn noms algunes de les variables que dificultenleducaci en igualtat.

Mostrar el currculum ocult s desvetllar les trampes de la discrimi-

naci i donar pas a una educaci que senriqueixi amb la presnciai participaci plena de les dones i els homes.



18/36

En el context escolar no noms saprenen els continguts previstos en lesassignatures, sin que en els espais de convivncia sestableixen i trans-meten valors, actituds i comportaments relacionats amb la igualtat en-tre els sexes. Tot educa. Cada gest, cada decisi, la manera com ensdirigim a lalumnat, la planificaci dactivitats, ls despais, el llocque ocupen les dones en lorganigrama del centre i fins i tot la forma en quinformem a travs de les cartes o notificacions. Tots els elements i varia-

bles transmeten el concepte i el valor que adjudiquem als homes i a lesdones i marca els vincles que sestableixen entre les persones que con-viuen diriament al centre escolar.

Per aquesta ra, s important que totes les persones que formem partde la comunitat educativa prenguem conscincia de les situacions de de-sigualtat que moltes vegades formen part duna rutina basada en este-reotips i prejudicis i liderem un procs de canvi que sens dubte ensbeneficiar, generant relacions ms democrtiques, justes i solidries.


2. Organitzaci i participacien el centre

Tot educa. Cada gest,cada decisi, la maneracom ens dirigim alalumnat, la planificacidactivitats, ls despais,el lloc que ocupen lesdones en lorganigramadel centre i, fins i tot, laforma en qu informema travs de les carteso notificacions



19/36


Algunes de les lnies en les quals podem incidir sn:

La incorporaci del principi digualtat en el projecte de centre, curri-cular i de convivncia.

La incorporaci del principi digualtat en el reglament intern delcentre.

La presncia equilibrada de dones i homes en tots els espais de deci-si i participaci.

Potenciar la utilitzaci dels espais del centre amb llibertat i segure-tat per part dels alumnes dambds sexes.



20/36

La visualitzaci de les dones en tots els aspectes de comunicaci delcentre. Per exemple, noms daules, biblioteca, activitats, la web del cen-tre, el diari escolar ...

Lestabliment de relacions dintercanvi, informaci i treball conjuntamb associacions i organismes digualtat.

La utilitzaci dun llenguatge no sexista i inclusiu tant en les comu-nicacions escrites com orals.

Ladaptaci dels horaris i activitats escolars a les necessitats de con-ciliaci de la vida personal, familiar i laboral de les persones que tre-ballen al centre i de les famlies.

La revisi del currculum i materials que sutilitzen tant en les aules,per tal que incloguin la realitat de les dones i no tinguin estereotips

sexistes, com a la biblioteca o en les activitats extraescolars. La programaci dactivitats deducaci en igualtat dirigides tant ales treballadores i treballadors de lensenyament com a les famlies ia lalumnat.

La incorporaci en el currculum escolar de continguts digualtat,com ara la prevenci de la violncia contra les dones, els sabers re-lacionats amb lmbit domstic i la cura, la histria de les dones i lesrelacions de sexe i afecte.

La revisi de la metodologia pedaggica, incorporant elements de

participaci, cooperaci i recerca que potencin el coneixement mutu iles relacions de respecte entre nens i nenes.




21/36

Totes les persones que treballem en educaci sabem que el llenguatge s le-lement bsic de la prctica educativa, no noms perqu ens relacionem atravs de les paraules, sin perqu s un instrument de representaci sim-blica de la realitat a travs del qual construm i transmetem el coneixe-ment. El llenguatge s leix de totes les relacions humanes i tamb, per tant,

de les educatives. Fins a tal punt s important, que els alumnes dambdssexes fan seu el coneixement quan reconeixen les paraules que el designen,utilitzant-les per interpretar, comunicar, expressar i crear noves realitats. sa dir, quan els regalem o ajudem a descobrir una nova paraula o designaramb les seves paraules la realitat, avancen en el coneixement i enriqueixenla seva existncia.

Quan el llenguatge no expressa i samaga en el mascul pretesament neu-tral, estem robant lexistncia de les dones i de les nenes, la seva realitat,

ocultant el fet que si el mn s un, els ssers que lhabiten pertanyen a dossexes diferents. Lequiparaci del mascul a all universal s fer invisibles lesdones.


3. La utilitzaci dun llenguatgeno sexista on dones i homes estiguinrepresentats



22/36

En educaci s fonamental utilitzar un llenguatge no sexista perqu:

Les dones i les nenes necessiten reconixer i ser reconegudes en lesparaules que expressen la realitat, construint i transmetent el conei-xement. s una necessitat existencial que no depn de normes.

Els alumnes dambds sexes necessiten apropiar-se del llenguatge

per dir-se en primera persona com sn, i reconixer ambds sexesamb les seves necessitats, desitjos i inquietuds per relacionar-se ambel seu entorn i aprendre.




23/36

La realitat de les dones i les nenes noms es fa visible quan en els llibresde text i en els continguts escolars utilitzem el femen i el mascul.

Nomenar les dones, i no noms els homes, en els continguts escolarssignifica subratllar simblicament la seva existncia i donar-les re-llevncia en el conjunt dels aprenentatges.

A travs del llenguatge podem imaginar noves realitats, conjecturaraltres maneres de fer les coses o dinterpretar el mn. Per exemple,quan incorporrem la paraula metgessa, ministra, cuidador o infer-mer ... es van anar obrint noves possibilitats a professions que tradi-cionalment pertanyien a un o altre sexe, obrint portes a nous camins.

El llenguatge ens ajuda a concebre, nomenar i imaginar formes di-ferents de ser home i dona.

Nomenar dos sexes implica parlar del que les dones i els homes fem,creem, sentim, aportem i experimentem.

s imprescindible la utilitzaci dun llenguatge que representi i estiguihabitat per dones i homes per fer visible la seva contribuci, fomentarla participaci i convivncia en igualtat, aix com evitar la violncia iels estereotips.


Noms habitant el llen-guatge des de lexperin-cia de les dones i els homes

podrem projectar el mnque entre totes i tots vo-

lem construir.



24/36

A travs dels continguts escolars, els materials didctics i internet en-senyem una determinada concepci del mn i de la societat que inclouconceptes, creences, valors i actituds sobre el que les diferents societatsi poques histriques han considerat que sn els homes i les dones i elpaper que hi exerceixen.

Aquestes concepcions no sn les mateixes a tot arreu i en totes les po-ques, tenen un carcter histric i, per tant, modificable. Per el que sque s com en la majoria dels casos s una visi androcntrica delscontinguts escolars, segons la qual lexperincia de les dones, el seu tre-ball i les seves aportacions a la cultura i al coneixement no han meres-cut la consideraci suficient per ser recollits, conservats i transmesos.

Per aix, s necessari seleccionar i desenvolupar els continguts escolars,de manera que shi incloguin els sabers i lexperincia que les dones iels homes aporten i han aportat al coneixement hum. De la mateixa

manera, cal seleccionar els materials didctics amb un criteri que tin-gui en compte la presncia de representacions i continguts referits tanta dones com a homes. Aquesta s la manera devitar la reproducci


4. Els continguts curricularsi els materials didctics

s necessari seleccionari desenvolupar elscontinguts escolars,de manera que shiincloguin els sabersi lexperincia que les

dones i els homesaporten i han aportatal coneixement hum



25/36

destereotips i la infrarepresentaci i infravaloraci de lesdones i dels seus treballs, activitats i aportacions.

Toferim algunes idees per al desenvolupament dels con-tinguts des de la igualtat:

Revisa els llibres de text que penses recomanar al teualumnat, de manera que no continguin imatges,llenguatge o continguts sexistes.

Tria aquells llibres que aportin el coneixement gene-ral per les dones i els homes. No ofereixis una visi an-drocntrica dels coneixements, i posa laccent en la pers-pectiva de gnere en qualsevol dels continguts que esporten a laula.

Inclou entre els continguts lanlisi crticade tots aquells obstacles que per a la igual-tat hi ha hagut al llarg de la histria: preju-dicis i estereotips de gnere, ideologies noigualitries, etc.

Crea una biblioteca daula i de centre,que incorpori llibres sobre la hist-

ria de les dones, biografies i ma-nuals de recerca.




26/36

Utilitza metodologies actives i participatives on els alumnes damb-ds sexes construeixin el coneixement per mitj de la investigaci iel treball en equip. Daquesta manera pots dirigir-los, per ensenyar-los a aprendre amb una visi inclusiva que tingui en compte la re-alitat, contribuci i experincies tant de les dones com dels homes.

Recorre als seminaris de recerca i biblioteques especialitzades que estroben a les universitats, on podrs trobar interessants genealogiesfemenines, histries de les dones i investigacions des de la perspecti-va de gnere.

Utilitza internet com a recurs per al desenvolupament de continguts.A la xarxa trobars un nombre important de pgines web i blocsque estan contribuint a difondre la histria i contribuci de les do-nes al saber.

Ensenya la histria del feminisme en els continguts de lassignaturadEducaci per a la Ciutadania i en altres matries que shi rela-cionin.

Introdueix en les assignatures sabers quotidians, s a dir, sabers con-nectats al que passa en la vida real i a la necessitat que els generindones i homes.

Posa en valor el coneixement quotidi de tots els alumnes sigui quinsigui el seu sexe, aix com del seu entorn familiar, de manera que

aprecin els sabers transmesos per les seves vies i mares.




27/36

Com a professores i professors som molt conscients que establim rela-

cions amb els alumnes dambds sexes des de la confiana i el suport,dos elements que seran fonamentals per a qu les noies i els nois desen-volupin les estratgies necessries per aprendre a aprendre, per conviu-re amb els altres, per comprometres amb el seu entorn i aconseguir undesenvolupament segur i equilibrat de la seva identitat.

Les persones que eduquem necessitem que reconeguin la nostra auto-ritat per aix ensenyar-los a aprendre i, daltra banda, les alumnes i elsalumnes necessiten saber que els considerem persones especials i ni-ques, amb la seva prpia forma de ser i tamb dexpressar-se. Tal comafirma Concepcin Jaramillo: Lautoritat per ensenyar es basa en elfet que les meves alumnes i els meus alumnes reconeguin que jo tincalguna cosa per aportar-los, alguna cosa que estic disposada a inter-canviar i, a ms, i com a resultat de la meva capacitat per reconixerel que elles i ells tenen i no tenen, per donar-los la paraula i estar inte-ressada en rebre.

No obstant aix, el pes dels estereotips fa que massa sovint establimpautes de grup que ens porten a un tracte distorsionat. Per exemple,massa sovint, i amb la intenci de no discriminar les noies, fem com si


5. Educar en relaci

Lautoritat per ensenyares basa en el fet queles meves alumnesi els meus alumnesreconeguin que jo tincalguna cosa per aportar-los, alguna cosa que estic

disposada a intercanviari, a ms, i com a resultatde la meva capacitatper reconixer el que ellesi ells tenen i no tenen,per donar-los la paraulai estar interessada

en rebre



28/36

totes i tots fossin iguals. O, al con-trari, reconeixem les difernciesrelacionades amb el sexe, de for-ma estereotipada, comparant lac-

titud de les alumnes amb la delsalumnes i viceversa.

Perqu la relaci educativa siguiautntica i sestableixi des del re-coneixement nic de cada alum-na i cada alumne, i perqu per-meti que sexpressin de maneralliure, et suggerim algunes propos-tes i reflexions:

Observa a cada alumna i acada alumne com sn real-ment, intentant separar, de laidea preconcebuda i estereoti-pada que tens, quin esperes quesigui el comportament de lesnoies i dels nois.

No estableixis comparacionsentre els alumnes dun sexe idun altre.




29/36

Escolta a les noies, per no en funci dels nois o en comparaci ambells.

Crea un clima de confiana en el qual totes les alumnes i els alumnessentin la seguretat que els cal per expressar-se, intercanviar opinions,

equivocar-se, discernir o resoldre conflictes de forma pacfica. Escolta els sentiments, reflexions i desitjos de cada alumna i cada

alumne, prenent seriosament i respectant els seus sentiments, refle-xions i progressos.

Relacionat de manera singular amb cada alumna i cada alumne,mostrant inters per la seva forma de ser, aix com per les seves parti-cularitats.

Confia en la capacitat de cada una de les alumnes i de cada un delsalumnes per fer-se preguntes, treure el millor delles i dells mateixos,ampliar la seva formaci i coneixements, ensenyar-los a confiaren les seves capacitats i buscar la seva prpia forma de desenvolu-par-los.

Estableix metodologies participatives i de treball en grup que elspermetin aprendre a escoltar-se, collaborar i aprendre de la resta delscompanys i companyes, des del respecte i el reconeixement mutu.

Els estereotips de gnere desapareixen quan ens relacionem amb lesalumnes i els alumnes des de lescolta i el respecte.




30/36


6. Lorientaci escolar,vivenciali professional

Des dels primers anys descolaritzaci, les nenes i els nens comen-cen a imaginar-se com seran de grans, quina ser la seva profes-si i amb qui i com viuran. Aix, des dels primers cursos podemrealitzar una tasca dacompanyament en qu els ajudem aexpressar els seus desitjos, a conixer les seves aptituds,desenvolupar i entrenar en habilitats i interpretar les dife-rents opcions que tenen en les diferents etapes, lliuresdestereotips sexistes.

Lorientaci, per tant, s un procs continu al llarg detot el procs educatiu, que t com a objectiu el desen-volupament integral de les capacitats de lalumnat,en relaci amb les diferents opcions formatives, pro-fessionals i vivencials.

s molt freqent trobar-nos en situacions on lesnoies defineixen el seu projecte vital des de lacompatibilitat de la vida professional i la seva vida



31/36

privada de relacions i afectes; daltra banda, els nois se solen projectarexclusivament en el mn professional, oblidant les opcions de relaci icura. Sobre unes i altres pesen els estereotips que limiten les seves elec-cions lliures, responsables i plenes. Per atendre totes les facetes de la

vida, s important que siguin conscients que han de desenvolupar lesseves capacitats de pensament, emocionals, de cura, de relaci i afecti-ves. Com podem ajudar a triar des de la llibertat i el reconeixement delque realment volen i per al que tenen capacitat? Com ensenyar-los avalorar les diferents opcions de la vida? Et recomanem algunes propos-tes i idees ...

Des dels primers cursos, animals a explorar totes les seves possibili-tats, imaginant, sospesant i projectant-se en diferents situacions la-borals, personals i socials.

Per contrarestar els models de socialitzaci estereotipats que dictenels comportaments en la vida privada i pblica, mostrals i ajudalsa conixer experincies de dones i dhomes en professions no tradi-cionals i en la vida quotidiana.

Potencia el desenvolupament singular de cada alumna i cada alum-ne, fixant-te en les coses per les quals mostren inters i viuen ambentusiasme.

Tingues cura perqu tant elles com ells realitzin tot tipus de tasquesi no sestanquin en activitats que es consideren naturals per a uno altre sexe.


Per atendre totes lesfacetes de la vida, simportant que siguin

conscients que han dedesenvolupar les sevescapacitats de pensament,emocionals, de cura,de relaci i afectives



32/36


Subratlla la importncia de la vida quotidiana en la construcci delprojecte de cada persona. s important ensenyar-los que els treballsque genera la vida quotidiana sn necessaris per viure i conviure, demanera que tant dones com homes han de realitzar-los amb respon-

sabilitat compartida, aprenent a responsabilitzar-se de les seves pr-pies necessitats i tenint en compte les de les persones amb les qualsconviuen.

Ensenyals a valorar el temps, la seva inversi i utilitzaci per a lesdiferents facetes que requereix la vida, com ara latenci als altres,la cura prpia, el descans, les tasques escolars, el temps per pensaren all que viuen ... i a respectar el temps de les altres persones.

Des de lorientaci podem contribuir a la igualtat, acompanyant lesalumnes i els alumnes per a que trin de manera responsable i lliu-

re entre les diferents opcions professionals, projectin el modelvital que desitgen i siguin conscients de la importncia que tla responsabilitat compartida en la vida privada, la cura pr-

pia i el comproms actiu amb la comunitat.



33/36


7. El centre educatiu com a espaide pau i prevenci de la violnciacontra les donesEl centre escolar s un dels espais privilegiats per aprendre a relacionar-se amb actituds de respecte i pau, resolent els conflictes de forma pac-fica i enriquidora.

s important recordar que la violncia envers les dones es manifesta atravs de molts tipus de conductes i no es limita a les agressions clara-

ment manifestes, com insults o cops, sin que abasta totes aquelles si-tuacions de desigualtat i discriminatries que habitualment apareixencom a formes de tracte quotidianes i normalitzades que pateixen les do-nes pel fet de ser-ho. Moltes de les situacions de violncia contra les doneses toleren com si fossin normals per tradici, costum que serveix de pre-text o per a no donar-los la importncia que tenen en considerar-les jocso coses de nens. Per evitar aquestes situacions s fonamental fer visi-bles i nomenar aquelles conductes que duna manera o altra atemptencontra les nenes i les dones.



34/36

Amb lobjectiu deducar des de la resoluci de conflictes de manera pa-cfica i no sexista, i partint dun ensenyament que previngui la violn-cia masclista, el conjunt de la comunitat educativa ha dassumir el com-proms amb la construcci dun espai lliure de violncia i la formaci

per a la pau. Algunes de les mesures que podem adoptar sn:

Visualitzar i anomenar les diferents situacions de violncia contra lesdones que sestableixen en la comunitat educativa. s fonamental queles alumnes i els alumnes, aix com tamb tota la comunitat educati-va, distingeixin i puguin definir quines sn les situacions de violncia iagressi masclistes, per poder evitar-les, denunciar-les i tractar-les.

Incorporar en el Pla Integral de Convivncia del centre propostes deprevenci, detecci i intervenci per al tractament de problemes de con-

vivncia i, especialment, per als de violncia sexista (psicolgica, verbali fsica).

s bsic que el centre compti amb models dactuaci per als casos deviolncia sexista: pintades, insults, discriminacions, aversi envers lespersones homosexuals, etc., tot i que cal atenir-se a cada cas sense ge-neralitzar.

Qestionar els missatges sexistes amb qu s bombardejat lalumnat enels diferents mbits de la seva vida privada i des de la televisi, el cine-ma, la publicitat, els videojocs, internet, cmics i altres formes doci.


I partint dunensenyament queprevingui la violncia

masclista, el conjuntde la comunitateducativa ha dassumirel comproms amb laconstrucci d'un espailliure de violncia i laformaci per a la pau



35/36

Introduir en el currculum valors positius atributs a les dones, com perexemple la cura familiar, lempatia, la cooperaci, lafectivitat, lespaiprivat, i tamb valors positius atributs als homes, com sn lassertivi-tat, lespai pblic, lautonomia , de manera que les alumnes i els

alumnes sobrin a un mn doportunitats i vivncies i incorporin com-petncies que tradicionalment pertanyien noms a un o altre sexe.

Ensenyar a resoldre conflictes de forma positiva, comprenent que la re-soluci no violenta dels conflictes que formen part de la vida quotidia-na de les persones pot ser una font daprenentatge i de creixement per-sonal.

Distingir entre diferncia i desigualtat, ja que la seva confusi ge-nera situacions de dominaci / submissi i s font de conflictes i enfron-taments.

La prevenci de la violncia contra les dones s molt ms que evitargestos i actituds sexistes o de violncia, verbal o fsica. Implica valo-rar els sentiments, saber escoltar-los i expressar-los duna manera

justa, sense xantatge, acceptant els conflictes com a possibilitat decreixement no noms personal, sin tamb collectiu.




36/36

Educant en IgualtatUn programa realitzat per FETE-UGT en collaboraci amb l'Instituto de la Mujer i el Ministerio de Igualdad

Per qu una campanya per educar en igualtat?

Els centres escolars sn, sens dubte, un dels espais privilegiats per aprendre a relacionar-nos en igualtat. Cada dia, durant diver-

ses hores, compartim noves experincies que fan que ens coneguem una mica millor, que ens relacionem des del reconeixement

mutu o ens comuniquem des de la complicitat, aprenent aix quins sn els drets que tenim com a dones i com a homes. En

aquesta campanya, a travs de les guies, els tallers i des de la pgina web www.educandoenigualdad.com, volem ajudar-vos a

reflexionar i investigar qu significa compartir la vida en igualtat.

On puc ampliar els continguts de la guia?

A la pgina web www.educandoenigualdad.com,on trobars bibliografia comentada de cada un dels temes. En aquesta pgi-

na, tamb hi trobars altres apartats interessants com activitats didctiques per treballar la igualtat en laula, vdeos, diccionaris pera leducaci compartida, una guia de llenguatge no sexista i recursos en lnia.

En qu consisteix la campanya Educant en Igualtat?

Per a la campanya hem editat cinc guies en els diferents idiomes oficials que es distribuiran de forma gratuta. A ms, estem en dis-

posici de realitzar tallers de formaci per a alumnes de les etapes de primria i secundria en els centres. Per als professors i les pro-

fessores realitzarem cursos de coeducaci. Podeu seguir la campanya a travs de la pgina web www.educandoenigualdad.com

I si necessito resoldre dubtes o demanar informaci?

Teniu una assessoria sobre igualtat i educaci a la pgina web www.educandoenigualdad.com, on respondrem a totes les

vostres preguntes i peticions. Podeu consultar-nos sobre els materials de la campanya enviant-nos un correu a [email protected]

Documents

Igualtat Profes