II. PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA€¦ · Por ello se piensa en el método EASW, que normalmente consigue crear un espacio de diálogo en el que responsables políticos, técnicos

II. PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSITICA MUNICIPAL DE MONTMELÓ. Criteris, objectius i solucions generals de planejament. Novembre 2008 49


PLAN DE PARTICIPACIÓN CIUDADANA PARA EL PROCESO DE REVISIÓN

DEL PLAN GENERAL DE ORDENACIÓN URBANA DEL MUNICIPIO DE

MONTMELÓ

Según la ley autonómica de urbanismo, se debe presentar un plan de

participación pública acompañando el documento de Avance de POUM para su

aprobación municipal. Coincidiendo con este compromiso, el Ayuntamiento de

Montmeló ha definido un proyecto para facilitar la participación de los

ciudadanos y ciudadanas en el proceso de revisión del Plan de Ordenación

Urbana, con el fin de aprovechar la oportunidad de definir el futuro del

municipio con el máximo consenso de la ciudadanía.

El proceso de participación que se propone parte de las ideas aportadas por el

equipo redactor del Avance del POUM y las condiciones que los proyectos

supramunicipales han definido de antemano en los proyectos consolidados de

infraestructuras viarias, ferroviarias y de cosido urbano ya conocidas. El

momento en que se plantea este proceso coincide con la presentación pública y

la aprobación del Avance del POUM.

El Plan recoge una serie de medidas y actividades que corresponden tanto a las

determinaciones legales, como la exposición pública o la consulta al Consejo

local de Urbanismo, como otras iniciativas no reglamentadas, que consigan una

mayor profundidad de los procesos `participativos asociados al planeamiento.

OBJETIVOS BÁSICOS DEL PROCESO PARTICIPATIVO

Los objetivos del proceso de participación son los siguientes:

1. Informar adecuadamente a la ciudadanía de las operaciones en marcha

y de las oportunidades que abren para la mejora del modelo de ciudad a

partir de la transformación que van a provocar: Nueva estructura

ferroviaria, ARE, PLH, Medidas del Pla Territorial y efectos del Plan

Orbita, así como la planificación del Circuito automovilístico, que está

siendo objeto de planeamiento especial en paralelo al POUM.

2. Explicar las propuestas de modelo de ciudad que el Avance propone y

propiciar su debate público con la mayor diversidad de agentes ciudadanos

posible.

3. Implicar a la ciudadanía y a los agentes sociales, políticos y económicos

municipales, en la definición de unas bases o criterios que propicien un

modelo urbano coherente y acorde con los deseos y necesidades de su

población.

4. Llegar a un proceso de cierto consenso entre los intereses públicos,

privados y las demandas de la ciudadanía.

5. Diseñar un proceso que permita la interrelación fluida entre los

ciudadanos, la administración local y el equipo o equipos encargados del

diseño concreto de los proyectos técnicos, de modo que ciudadanos y

técnicos puedan debatir y cooperar en la búsqueda de la solución más

adecuada a los problemas de la ciudad.

El proceso se desarrollaría durante seis meses, incluyendo tres fases:

A) PRIMERA FASE: INFORMACIÓN

A realizar por el equipo redactor del POUM.

Se realizará entre los meses de diciembre de 2008 y enero de 2009, con el objeto

de presentar a la población las líneas directrices del Avance realizado por el

equipo redactor.

Consistirá en una exposición pública de los planos y resumen de la memoria que

definen el Avance. Se invitará a los distintos grupos de ciudadanía a realizar

visitas para propiciar que la información sea lo más completa posible.



Se organizará además una conferencia informativa abierta en la que se expliquen

las bases del planeamiento en la fase de Avance, a cargo del equipo redactor. Se

realizará un documento de comunicación con los mismos contenidos de cara a

publicarlos en los medios municipales tanto escritos como en la Web.

Se pondrán a disposición de los ciudadanos interesados los medios necesarios

para presentar sugerencias y alegaciones bien personalmente en el Registro o en

la propia exposición, bien por correo postal, bien por medios electrónicos,

mediante un Boletín específico a integrar en la Web municipal. El equipo

redactor contestará individualmente a las alegaciones presentadas, en un

informe argumentado de su inclusión o no en los sucesivos documentos de

desarrollo del POUM.

B) SEGUNDA FASE: PARTICIPACIÓN

Se desarrollará entre enero y febrero de 2009, organizada por la empresa gea21.

Una vez completada la información previa a la población, se organizarán eventos

que hagan posible el diálogo sobre las propuestas

- Primer taller: en la segunda semana de Enero de 2009, se centraría en el

debate de las líneas que define el Avance.

Una vez realizado el taller Período intermedio en el que se incluiría un trabajo

con el equipo redactor para incorporar los resultados del taller al desarrollo

técnico del Avance y mesas sectoriales (como máximo tres) para evaluar los

temas en los que se perciba disenso en el taller inicial. Febrero-marzo 2009

C) TERCERA FASE: DEVOLUCIÓN DE RESULTADOS

Se desarrollará entre marzo y abril de 2009, organizado por la empresa gea21.

Segundo taller de devolución de resultados a los participantes: Se explicará de

qué modo el diseño del Plan definitivo integra las directrices que se hayan

elaborado en los talleres anteriores. Los resultados del taller, centrados en las

propuestas del Plan se editarán en un documento divulgativo que sircva de

referencia de este proceso y de los conce`ptos de la versión definitiva del POUM

para su difusión pública en el municipio.

METODOLOGÍAS

Las metodologías que se proponen se basan en la utilización de sendos

instrumentos cuya eficacia ya se ha comprobado en procesos de similares

características: el método European Awareness Scenario Workshop (EASW). un

instrumento de participación avalado por la Comisión Europea que permite la

reflexión conjunta de un grupo numeroso de ciudadanos, representativo de la

variedad del tejido social de Montmeló y de los diversos agentes relevantes,

sobre las características específicas que debe presentar el modelo de ciudad que

se plantea. Y una metodología mixta de presentación y validación del ‘proyecto

de plan definitivo, que aporte legitimidad al cierre del proceso. Para las etapas

intermedias, se recurriría a mesas y talleres de participación diseñados de forma

específica en función de los temas a resolver.

El primer evento tendrá un carácter de presentación de la situación actual y de

su encuadre (límites, voluntad política, diagnóstico realizado, objetivos de las

operaciones en marcha…). La metodología de Taller de Futuro es idónea para

realizar este primer momento, intentando ofrecer siempre un espacio de diálogo

lo más amplio posible.

Por ello se piensa en el método EASW, que normalmente consigue crear un

espacio de diálogo en el que responsables políticos, técnicos y profesionales

ciudadanos y ciudadanos enmarcados o no en asociaciones cívicas y agentes

económicos puedan debatir con cierto grado de profundidad sobre el modelo de

ciudad deseado. Para conseguir este resultado se cuenta con el trabajo de cuatro

o cinco (según el número de grupos implicados) facilitadores de gea21, entre los

cuales se cuentan los propios responsables del plan, expertos tanto en la

aplicación del método como en temas urbanísticos y ambientales.

Las bases de este proceso participativo se centran en una visión prospectiva de

futuro consensuada entre los asistentes, seguida de una propuesta priorizada de

ideas que comiencen a describir cual es la ciudad deseada por la diversidad de

los asistentes.



El método permite analizar, mediante este juego de prospectiva, los problemas

y las oportunidades que afectan a la zona a desarrollar, incluyendo tanto

aspectos urbanísticos como ambientales o territoriales. Y reflexionar sobre los

déficits actuales de Montmeló que puedan verse mejorados por la construcción

del nuevo centro, con relación a todos los vectores sociales, en ubicación de usos

y actividades, equipamientos o en infraestructuras de todo tipo.

La idea básica es que sean los propios ciudadanos los que entren en el debate

sobre los temas identificados como claves para el futuro, junto con políticos y

representantes de la sociedad civil y de la iniciativa privada. Dentro de esta

primera fase, reviste tanta importancia la constatación de las líneas de consenso

y convergencia como la identificación de los principales conflictos de intereses y

posibles divergencias.

Así mismo, en relación con la necesidad de transparencia y claridad indicadas en

la introducción reviste especial importancia la forma de convocatoria y el título

de este primer taller, que deberá delimitar claramente el marco del proceso de

participación.

En caso de ser neecsario, se organizarían mesas sectoriales sobre los temas que

exigen mayor debate, Una vez identificados a través del primer Taller de Futuro.

Como final del proceso, se organizaría un evento de conclusión en el que se

ratificase el acuerdo de los residentes con la propuesta que se está tramitando

desde el Ayuntamiento. La propuesta en este caso es de utilizar una técnica de

amplia convocatoria, de modo que se integre a la mayoría de las personas que

han tomado parte en el proceso.

Como trabajo previo habría que contar con la identificación de los agentes

sociales y de un análisis de la población implicada para identificar la mezcla de

personas con las que sería necesario contar para el desarrollo del proceso

participativo. Los agentes sociales convocados incluirán tanto las asociaciones e

iniciativas ciudadanas existentes, como los agentes económicos, los distintos

grupos políticos y la mayor diversidad de expertos, técnicos y profesionales que

residan o trabajen en el municipio y estén interesados en tomar parte en el

proceso.

El Consejo municipal de Urbanismo junto con el equipo de gobierno se

constituirá en comisión de seguimiento del proceso, a quien serán presentados

los diseños concretos de las diversas actividades que componen el Plan.

PLAN DE TRABAJO

En resumen, los trabajos a incluir dentro del proceso serían:

Primera fase: INFORMACIÓN Exposición pública y explicación de las líneas básicas del Avance de POUM.

Corporación municipal y equipo redactor del POUM

Segunda fase: PARTICIPACIÓN Taller participativo, complementado con mesas sectoriales en los temas sectoriales. Preparación del taller, selección de participantes, convocatoria y presentación a la prensa. Trabajo conjunto con el equipo redactor para incorporar las conclusiones del taller de participación al desarrollo posterior del POUM

gea 21

Tercera fase: DEVOLUCIÓN de RESULTADOS Taller público de devolución de resultados, explicando la coherencia de las propuestas definitivas del POUM con las demandas ciudadanas, o las razones y argumentación en el caso de que no sea posible. Acto final de consenso sobre la propuesta anterior a la aprobación inicial del POUM

gea 21

III. MEMÒRIA SOCIAL. (AVANÇ)


-1,0%

-0,5%

0,0%

0,5%

1,0%

1,5%

2,0%

2,5%

3,0%

3,5%

4,0%

1998-99

1999-00

2000-01

2001-02

2002-03

2003-04

2004-05

2005-06

Montmeló Vallès Oriental

III. MEMÒRIA SOCIAL (AVANÇ)

ESTUDI DE POBLACIÓ, LLARS I PERSPECTIVES DE CREIXEMENT

1. 1. DINÀMIQUES DEMOGRÀFIQUES

CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ

Montmeló és un municipi metropolità de grandària mitjana – petita (no arriba als

10.000 habitants). Va créixer molt als anys 70, combinant el creixement residencial

amb l’activitat industrial, i després inicià un període d’estancament.

Font: pàgina web IDESCAT

El municipi de Montmeló ha enregistrat en els darrers 25 anys un creixement de

població moderat, que a voltes ha fregat el creixement 0 tot i que combinat amb dos

períodes de major creixement (vegeu taula).

TOTAL ABSOLUT ANUAL

1981-86 94 1,4% 0,27% 1986-91 489 7,0% 1,37% 1991-96 221 3,0% 0,59% 1996-01 938 12,2% 2,33% 2001-06 308 3,6% 0,71%

Font: elaboració pròpia a partir d’informació obtinguda de la pàgina web d’IDESCAT

Si s’analitza el creixement anual, s’observa que en els darrers anys el creixement més

que moderat ha estat gairebé nul, tot i que entre el 2005 i el 2006 sembla repuntar

aquest.

Font: elaboració pròpia a partir d’informacióobtinguda de la pàgina web d’IDESCAT

En comparar-lo amb el que s’esdevé a la seva comarca, el Vallès Oriental, el contrast

entre les dinàmiques demogràfiques d’ambdós àmbits és notable (vegeu taula i

gràfic).

La comarca ha tingut un creixement sostingut en el temps tot i apreciar-se una

disminució respecte els anys 2001 a 2003, mentre que al municipi aquest creixement

ha estat irregular en el temps, amb tendència a la caiguda tot i presentar puntes de

recuperació.

1981 1986 1991 1996 2001 2006

Montmeló 6.871 6.965 7.454 7.675 8.613 8.921

Vallès Oriental 225.095 240.464 262.513 285.129 318.434 371.387

Total Anual

1998-99 273 3,4%

1999-00 105 1,3%

2000-01 176 2,1%

2001-02 54 0,6%

2002-03 87 1,0%

2003-04 -30 -0,3%

2004-05 80 0,9%

2005-06 117 1,3%



0

20

40

60

80

100

120

140

1975

1977

1979

1981

1983

1985

1987

1989

1991

1993

1995

1997

1999

2001

2003

2005

Naixements Defuncions Saldo

0

20

40

60

80

100

120

140

1975

1977

1979

1981

1983

1985

1987

1989

1991

1993

1995

1997

1999

2001

2003

2005

Naixements Defuncions Saldo

En analitzar el tipus de creixement que s’ha produït al municipi, en resulta que el

principal component d’aquest ha estat el resultat de les migracions, tant per

mobilitat residencial de la població de l’àrea metropolitana com les d’origen

estranger, moderades al municipi però creixents, més que no el resultat d’un

creixement natural (saldo entre natalitat i mortalitat).

COMPONENTS DEL CREIXEMENT

Els importants canvis en el model i pautes socials dels darrers 35 anys queden

reflectides en el tipus de creixement de població que es dóna al municipi. Així, en

descomposar el creixement segons sigui natural (diferència entre natalitat i

mortalitat) o per migracions (diferència entre altes i baixes del padró) podem copsar millor els canvis.

Creixement natural

Montmeló parteix d’una natalitat alta i una mortalitat baixa a mitjans anys 70 fruit

tant del baby-boom com del fet que Montmeló era un municipi jove (cal no oblidar

que el 1960 Montmeló tenia una població de 1.366 habitants, que al 1970 ja eren

4.384 i al 1981 eren 6.865), amb el que la reducció de la natalitat i el progressiu

augment de la mortalitat (vegeu gràfic) no han significat un saldo de creixement

natural negatiu. Altrament dit, Montmeló segueix sent encara un municipi jove, amb

el que la mortalitat és encara de les baixes.

En comparar-ho amb la comarca veiem que en línies generals els recorreguts són

força semblants: primer la caiguda de la natalitat i l’augment de la mortalitat,

després recuperació de la natalitat mentre que la mortalitat se-gueix la seva

tendència a l’augment amb un saldo sempre positiu. La diferència més notable és

però que al Vallès Oriental la natalitat s’ha recuperat a uns nivells relativa-ment

similars als de partida (de fet, en nombres absoluts els supera i tot: 4.187 el 1975 i

4.574 el 2006), cosa que a Montmeló no ha estat així.

Una altra diferència entre el municipi i la comarca la proporciona el càlcul de la

relació entre naixements i defuncions: a Montmeló es parteix d’una molt baixa

mortalitat el 1975, situant-se en una relació de 4’7 naixements per 1 defunció,

mentre que al Vallès Oriental la mortalitat ja era més elevada i la relació era de 3’5

naixements per 1 defunció.

A l’any 2006 la relació de naixements defuncions és molt semblant al municipi i la

comarca: 1’8 a Montmeló i 1’9 a la comarca: en el primer es nota que la represa de la

natalitat no ha estat tant forta mentre que en el segon es nota sobretot l’augment de

la mortalitat.

En tot cas, i per a concloure, malgrat tenir Montmeló un creixement natural positiu,

aquest no té prou força com per poder explicar tant els períodes de creixement de

població com tampoc els diferents moments d’estancament detectats.

SALDO MIGRATORI

El component migratori és el que més pot ajudar a entendre els diferents ritmes de

creixement que ha tingut Montmeló. Ateses les actuals tendències migratòries, de

model dual, s’analitza per separat el moviment residencial de la població i la

immigració d’origen estranger.

Moviment residencial de la població

Si s’observa la taula de saldos de destinació i procedència al municipi de Montmeló,

es pot veure que, efectivament, les dinàmiques de creixement i estancament, inclús

de pèrdua, estan clarament determinades pels fluxos residencials de població.


1998-99 3,4% 2,3% 1999-00 1,3% 2,4% 2000-01 2,1% 2,9% 2001-02 0,6% 3,5% 2002-03 1,0% 3,3% 2003-04 -0,3% 2,9% 2004-05 0,9% 3,1% 2005-06 1,3% 2,8%



-200

-100

0

100

200

300

400

500

600

1988 1989 1990 1992 1993 1994 1995 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

Immigrants Emigrants Saldo

0

5.000

10.000

15.000

1988

1990

1993

1995

1998

2000

2002

2004

2006

Entren Surten Saldo

-10,00

0,00

10,00

20,00

30,00

40,00

2001-02 2002-03 2003-04 2004-05 2005-06

Espanyola Estrangera

Mateixa comarca

Resta província

Resta Catalunya

Resta Espanya

Total

1988 16 50 -3 12 75 1989 28 115 -1 32 174 1990 -31 70 -12 4 31 1992 -16 60 -28 11 27 1993 -62 46 -22 4 -34 1994 -39 59 -16 17 21 1995 -54 26 -9 2 -35 B1997

66 130 -5 8 199

1998 37 190 0 6 233 1999 -50 76 -13 21 34 2000 -31 39 -12 8 4 2001 -122 35 -17 14 -90 2002 -99 41 -19 -15 -92 2003 -127 14 -4 2 -115 2004 -46 40 -20 -32 -58 2005 -9 58 -21 -14 14


Els volums d’entrada i sortida no són excessivament elevats (vegeu gràfic), tot i que

estem parlant d’unes entrades que poden suposar entre el 4% i el 6% del volum de

població en cada any, mentre que les sortides suposen entre l’1% i el 3% El saldo

resultant dóna uns resultats més aviat migrats, quan no negatius.

És de destacar que bàsicament només manté una relació positiva amb la resta de la

província de Barcelona, en que són més persones de la província les que van a residir

al municipi que no a la inversa, mentre que amb la resta de la comarca el saldo és

negatiu, és dir més persones de Montmeló van a viure a d’altres municipis de la

comarca que no a la inversa.

En tot cas, Montmeló no és aliè a la mobilitat residencial esdevinguda sobretot en la

darrera dècada i que afecta no només les àrees metropolitanes sinó també bona part

dels sistemes urbans catalans; ara bé les causes del creixement del municipi, per

modest que hagi estat, s’hauran de buscar en la immigració d’origen estranger.

Montmeló no segueix massa les dinàmiques que es donen al Vallès Oriental. A la

comarca les entrades de nova població han pujat molt en els darrers anys, a l’igual

que les sortides. D’aquí en resulta un saldo més petit al 2006 que no al primer any de

referència, el 1988, quan el volum total d’entrades i sortides era notablement més

baix.

La mobilitat residencial a l’interior de la comarca és molt elevada, passa d’afectar

3.000 persones el 1988 a gairebé 10.500 persones el 2006.

Immigració d’origen estranger

El pes de la població immigrada d’origen estranger és baix en el municipi, molt per

sota en relació molts municipis de Catalunya, però que va en augment, passant de

representar el 3’15% de la població total l’any 2001 al 8’1% del 2006. Això no obstant,

el creixement de població del municipi ha estat degut sobretot a la immigració

d’origen estranger.

Font: elaboració pròpia a partir dades d’IDESCAT

El següent gràfic mostra molt clarament en quina proporció creixen els uns i els altres

En aquest es poden observar vàries coses:

Espanyola Estrangera Total %

Estrangers 2001 8.306 307 8.613 3,6

2002 8.247 420 8.667 4,8

2003 8.206 548 8.754 6,3

2004 8.114 610 8.724 7,0

2005 8.134 670 8.804 7,6

2006 8.199 722 8.921 8,1



0,00

10,00

20,00

30,00

40,00

50,00

60,00

2001-02 2002-03 2003-04 2004-05 2005-06

Espanyola Estrangera

-6,0 -4,0 -2,0 0,0 2,0 4,0 6,0

0-4

15-19

30-34

45-49

60-64

75-79

Espanyola Estrangers

1. la població espanyola ha anat decreixent.

2. Ara bé, sembla que a partir del 2005 torna en augment.

3. La població d’origen estranger ha crescut a un molt major ritme que

l’espanyola.

4. Aquest ritme de creixement disminueix amb els anys amb un important punt

d’inflexió a partir del 2004.

En aquest cas, l’evolució i capacitat d’atreure població d’origen estrangera és

relativament similar al municipi i a la comarca. El Vallès Oriental partia també d’un

baix percentatge de població d’origen estranger (3’3%) i encara que al 2006 el

percentatge era superior al Vallès Oriental respecte Montemló, aquest segueix sent

baix en relació a molts àmbits de Catalunya (per exemple, per al conjunt de

Catalunya el 2006 representava el 13%).

Espanyola Estrangera Total %

Estrangera 2001 308.080 10.354 318.434 3,3

2002 314.021 15.573 329.594 4,7

2003 319.030 21.516 340.546 6,3

2004 324.574 25.992 350.566 7,4

2005 329.451 31.868 361.319 8,8

2006 334.064 37.323 371.387 10,0

Font: elaboració pròpia a partir dades IDESCAT

També a la comarca el creixement més important es produeix entre la població

d’origen estranger. A diferència, però del municipi, a la comarca no es produeix una

pèrdua de població espanyola si bé el seu índex de creixement és molt baix (vegeu

gràfic).

Per aquest grup de població ara com ara té més pes el component masculí que no el

femení, amb una relació d’1’6 a 1, però és possible que amb els anys canviï, sobretot

si es dóna el procés de reagrupament familiar (per les llars separades) o el de

formació de noves llars.

Els grups d’edat amb major presència són els joves, de 20 a 34 anys, seguit pel de 35

a 39 anys. És a dir, amb majors possibilitats de formar família o d’iniciar el

reagrupament familiar (de fet, entre la població immigrada, el grup d’infants

representa el 24% de la població total immigrada).

La incidència que tenen en la piràmide d’edats no és fa sentir massa (vegeu piràmide)

però és important veure que són també en les bases del manteniment dels grups de

població jove i que en cas de fixar la seva residència al municipi poden influir

positivament en l’augment de la natalitat.

Per orígens, la principal és la que prové d’Àfrica, amb un 62% dels efectius totals

d’origen estranger i a força distància la que prové d’Amèrica del Sud, amb un 22% del

total. Val a dir que si bé la població provinent d’Àfrica té un important pes en els

col·lectius d’immigrants.

En tots dos casos hi ha més població masculina que femenina l’únic que la ràtio

canvia segons origen: per cada 1’7 homes d’origen africà hi ha 1 dona i mentre que

per cada home d’origen sudamericà hi ha 0’7 dones del mateix origen.

Al Vallès Oriental, la població amb origen Àfrica és també la que té més pes però no

en la proporció de Montmeló: 43% el 2006. El segon grup, a l’igual que al municipi és

l’originària d’Amèrica del Sud tot i que amb major presència, amb un 33%.

Probablement la diferència més substancial entre municipi comarca és que al Vallès

Oriental els altres orígens hi són més presents, per bé que amb uns percentatges

relativament baixos.

A l’igual que el que passa a Montmeló, en els originaris d’Àfrica hi pesa més la

presència masculina (2 homes per 1 dona), però a diferència del municipi, al Vallès

Oriental els que provenen d’Amèrica del Sud ambdós sexes estan relativament

equilibrats, amb una mica més de dones que d’homes (1 dona per cada 0’9 homes).

En aquest darrer cas no es pot inferir que arribin famílies ja formades, tot i que si és

cert que pot haver un nombre més elevat de famílies monoparentals en que el cap

sigui la mare.



Piràmide d'edats, 2001

-6,0 -4,0 -2,0 0,0 2,0 4,0 6,0

0-4

15-19

30-34

45-49

60-64

75-79

90-94

Homes Dones


-6,0 -4,0 -2,0 0,0 2,0 4,0 6,0

0-4

15-19

30-34

45-49

60-64

75-79

90-94

Homes Dones


-6,0 -4,0 -2,0 0,0 2,0 4,0 6,0

0-4

15-19

30-34

45-49

60-64

75-79

90-94

Homes Dones

ESTRUCTURA D’EDATS

Malgrat ser un municipi amb una estructura poblacional jove, les etapes

d’estancament combinades amb alguna etapa de cert creixement així com el tipus de

creixement produït poden haver afectat a la piràmide d’edats de Montmeló.

D’entrada i com ja ha estat dit, Montmeló té encara una estructura de població prou

jove. Ara bé, si es comparen les dades per grans grups d’edat (vegeu taula),

s’observa que el municipi ha començat un procés d’envelliment.

2001 2006 Total % Total %

Fins 14 anys 1.302 15,15 1.409 15,79 15-34 anys 2.949 34,32 2.653 29,74 35-64 anys 3.261 37,95 3.647 40,88 65 i + anys 1.080 12,57 1.212 13,59

Total 8.592 100,00 8.921 100,00

Font: elaboració pròpia a partir dades pàgina web IDESCAT

Així, el grup de joves (de 15 a 34 anys) ha vist el seu pes reduït en gairebé 5 punts

mentre que el d’adults l’augmenta a l’igual que el de persones grans.

Ara bé, és de destacar que el grup d’infants no només no redueix el seu pes sinó que

l’augmenta, ni que sigui poc.

És aquí on cal afinar una mica més en l’estructura d’edats. En el municipi ha

augmentat lleugerament la presència del grup d’edat de 35 a 39 anys, els quals solen

ser els que han format o formen llar familiar i tenen canalla petita.

De fet, la comparació de les 3 piràmides estan indicant com disminueix el pes dels

joves mentre que en guanya el de joves adults alhora que els d’adults i persones

grans mentre que la base, no excessivament ampla, augmenta.

El grup de joves, distingint-los en els subgrups de 25 a 29 anys i de 30 a 34 anys

ateses la seva diferent relació amb el mercat laboral i en conseqüència, de

possibilitat d’emancipació, comença a disminuir en el cas dels més joves, passant de

representar el 10% el 2001 al 9% el 2006, mentre que el grup de 30 a 34 anys, enlloc

de créixer es manté en el mateix 9% en ambdós anys.

És així doncs, que cara la política d’habitatge assequible i de protecció caldrà tenir

especialment en compte aquest grup d’edat ja que és el que acaba marxant per a

poder accedir a l’habitatge.

ÍNDEXS DE DEPENDÈNCIA I ENVELLIMENT

De l’evolució de la piràmide d’edats s’ha vist que augmenten lleugerament el seu pes

tant la població infantil com les persones grans, grups d’edat considerats dependents

en relació la població adulta.

Aquest increment es tradueix en un augment de l’índex de dependència global,

passant del 38’4 al 41’6.

Descomposant l’índex en juvenil i senil s’observa que ambdós índexs augmenten

(vegeu taula), en una proporció força similar, a l’entorn del 2% És important veure

que l’índex de dependència juvenil és encara superior al de dependència senil.

Actualment no es pot parlar de substitució en els termes d’abans (bàsicament

circumscrits en el propi municipi) ja que el mercat laboral és infinitament més obert,

però la major presència de població jove al cap i la fi contribueix a garantir la

substitució.

MONTMELÓVALLÈS

ORIENTAL ïndex de dependència senil 2001 17,4% 18,7%

2006 19,5% 18,6% Índex de dependència juvenil 2001 22,2% 23,4%

2006 24,2% 24,7% Índex de depèndencia global 2001 39,6% 42,1%



0,00

1,00

2,00

3,00

4,00

5,00

6,00

0-4

10-1

4

20-24

30-3

4

40-44

50-54

60-6

4

70-7

4

80-84

90-9

4

2001 2006

2006 43,7% 43,3% Índex d'envelliment2001 78,1% 79,8%

2006 80,6% 75,2% Índex de sobreenvelliment 2001 9,5% 11,3%

2006 11,1% 11,8%

Font: elaboració pròpia

Ara bé, l’índex d’envelliment (població de 65 anys i més sobre població de fins 15

anys) indica que malgrat augmentar la població infantil, l’increment de la població

gran és proporcionalment major, això és que en el municipi s’està produint un procés

d’envelliment que caldrà seguir. Si es mira l’índex de sobreenvelliment (persones de

85 i més anys sobre persones de 65 a 84 anys), aquest també augmenta.

En qualsevol cas, el fet que s’hagi produït aquest augment pot suposar un increment

en les demandes potencials d’equipaments i serveis. D’una banda, que augmenti la

població infantil pot augurar un cert rejoveniment del municipi, en uns moments en

que unes de les problemàtiques més importants de la població catalana és l’elevat

grau d’envelliment. Es pot traduir també en una major demanda d’equipaments

escolars i de serveis sanitaris (per exemple pediatres).

Que el grup de persones grans vagi creixent lentament, ultra ser indicador d’una

major esperança de vida, pot suposar un augment en les demandes d’assistència

social i serveis mèdics així com en millora a l’accessibilitat d’aquests equipaments.

Si es compara amb el Vallès Oriental, l’índex de dependència global al 2006 era força

semblant i les diferències entre municipi i comarca no són notables però si que es pot

remarcar que l’índex de dependència senil és una mica menor a la comarca que al

municipi.

A la comarca, l’índex d’envelliment ha seguit un procés diferent a Montmeló:

decreix, mentre que l’índex de sobreenvelliment és similar a ambdós àmbits.

TAXES DE FEMINITAT

Per regla general, la població femenina i la masculina solen estar, en el seu conjunt,

equilibrada. Les diferències s’observen dins els grups d’edat. Montmeló es troba

exactament en aquest punt d’equilibri, més el 2006 que el 2001 (1 home per 1 dona),

cosa que no treu que en el seu intern succeeixin alguns fets a esmentar.

D’una banda ens trobem que hi ha una mica més de nens que de nenes i que en el

grup d’edat de persones grans hi ha més dones que homes, ambdós paràmetres

perfectament normals. La diferència, i força important, és que disminueix el

sobreenvelliment femení, malgrat el lleu augment d’aquest grup d’edat (vegeu

piràmides d’edat), i que hi ha una mica més de dones que d’homes en el grup d’edat

de 35 a 39 anys.

En la resta de grups no s’observen diferències perceptibles entre els 2 anys i la

distribució és mou dins la normalitat.

Aquestes dues diferències seran represes en parlar de les llars, amb especial atenció

a les unipersonals i les monoparentals.

La immigració d’origen estranger té també efectes en la distribució del

masculí/femení de la població segons siguin els seus orígens (per exemple en

l’africana predomina l’home sobre la dona excepte en aquells orígens que ja han

iniciat el reagrupament familiar –marroquina sobretot–, mentre que en la d’origen

sudamericà pot ser que predomini més el femení, tot i que no sempre, i que hi hagi

un major nombre de llars monoparentals amb la dona com a cap de llar).

En el cas de Montmeló ja ha estat vist que ara com ara en la població d’origen

estranger hi ha més presència d’homes que de dones, amb una relació d’1’6 homes

per 1 dona.

Les diferències amb el Vallès Oriental no són massa significatives: al 2006 hi ha una

mica més d’homes que de dones, a diferència del 2001 (1 al 2001 i 0’97 al 2006), i

l’evolució per grups d’edat segons anys a la comarca és més suau que al municipi.



0,00%

1,00%

2,00%

3,00%

4,00%

5,00%

Montemló91-96

Montmeló96-01

VallèsOriental 91-

96

VallèsOriental 96-

01

Població Llars

2. FORMACIÓ DE LLARS I TIPUS.

CREIXEMENT DE POBLACIÓ I FORMACIÓ DE LLARS

En els darrers anys s’ha detectat en molts municipis de Catalunya una diferència

substancial entre creixement de població i ritme de formació de llars. En aquest

sentit, Montmeló té un comportament similar a la resta de municipis (vegeu taula) tot

i que, val a dir-ho, un pèl més esmortit en el primer quinquenni i gens significatiu en

el darrer quinquenni.

Creixement població Creixement llars TOTAL ABSOLUT ANUAL TOTAL ABSOLUT ANUAL

1991-96 221 3,0% 0,59% 223 10,1% 1,95%

1996-01 938 12,2% 2,33% 486 20,0% 3,72%

2001-06 308 3,6% 0,71% 130 4,5% 0,88%

Font: Elaboració pròpia a partir dades IDESCAT

No es disposa de dades del nombre de llars per al 2006, tot i que al Pla Local

d’Habitatge de Montmeló si que es té una dada força aproximada de les llars a

Montmeló a l’any 2007. Atès que la informació de població que es disposa és referida

a l’any 2006 i per a tal de fer possible la comparació, a partir de la població de l’any

2006 i de l’evolució de la grandària de la llar (es pren com a referència la grandària

de la llar als anys 2001 i 2007) s’ha estimat quines podrien ser les llars al 2006.

Així com per al període 1991–2001 la formació de llars ha estat superior al creixement

de població, en el període 2001–2006 quasi s’igualen. I és aquí on Montmeló presenta

diferències en relació a molts dels municipis metropolitans. Això no obstant, el ritme

de creixement de les llars segueix sent lleugerament superior al de població.

Amb l’anàlisi del tipus de llars, grandària dominant d’aquesta, llars monoparentals i

unipersonals s’intentarà escatir en quines casuístiques es mou Montmeló, ara bé les

dades que es tenen arriben només fins l’any 2001 amb el que s’haurà de buscar altres

mitjans per poder comprovar si la hipòtesi de consolidació de la llar és vàlida.

Al Vallès Oriental el ritme de formació de llars ha estat, a l’igual que a Montmeló,

superior al creixement de població (vegeu gràfic).

La diferència rau en que a la comarca decau abans l’increment del nombre de llars en

relació l’increment de població mentre que al municipi augmenta tant el nombre de

llars com el de població. De fet, els índexs de formació de llars en el darrer

quinquenni són gairebé iguals al municipi que a la comarca.

GRANDÀRIA MITJA DE LES LLARS

Un dels aspectes que han caracteritzat l’evolució social en els darrers anys és la

disminució de la grandària mitja de les llars. Montmeló segueix també aquestes

dinàmiques (vegeu taula).

Font: pàgina web IDESCAT i elaboració pròpia

La tendència actual és que la disminució de la grandària de la llar prosseguirà en el

temps tant per l’efecte de la disminució del nombre de fills per família com

conseqüència dels processos de fragmentació (entesa com emancipació dels fills però

també dels pares) i dissolució (entesa com la ruptura de parelles amb el conseqüent

augment de les llars unipersonals i monoparentals).

Actualment s’estan produint dues dinàmiques de formació de llars que són oposades

però alhora paral·leles: major fragmentació de les llars autòctones alhora que ja es

comença a fer notar els efectes dels reagrupaments familiars de la població d’origen

estranger en l’actual estructura de la llar. A l’hora de projectar la grandària de la llar

s’haurà de tenir en consideració ambdós aspectes.

1991 1996 2001 2006 Població 7.454 7.675 8.613 8.921 Llars 2.205 2.428 2.914 3.044 Grandària 3,38 3,16 2,96 2,93

Grandària Vallès Oriental 3,47 3,08 2,87



0

5

10

15

20

25

30

1 2 3 4 5 i +


A Montmeló el pes de la població d’origen estranger tot i no ser dels més elevats, es

prou considerable com per a tenir en consideració aquest efecte. A més, segons les

dades disponibles (recordem la piràmide d’edats segons orígens) el procés de

reagrupament familiar o de formació de noves llars encara està en una fase força

inicial, amb el que en cas que la població estrangera pugui fixar el seu domicili en el

municipi, pot fer que augmenti la grandària mitja de la llar.

Certament que tant l’atracció de la població de població estrangera com llur fixació

queden fortament vinculades no només al mercat laboral sinó també a una oferta

d’habitatge assequible (de lloguer o de compra). En aquest sentit, l’oferta d’aquest

tipus d’habitatge a Montmeló és molt limitada (ja s’analitzarà en l’apartat

corresponent), cosa la qual introdueix dubtes raonables sobre quina serà l’evolució

del creixement de la població estrangera en el futur.

NOMBRE DE PERSONES PER LLAR

L’herència del creixement de Montmeló als anys 70 porta a creure que encara es

mantindrà una certa estructura familiar tradicional si bé ja ha estat vist que la

grandària de la llar ha anat disminuint.

Així, pels anys 1991 i 1996, el major percentatge de llars segons nombre de persones

es trobaven en les llars de 4 persones (vegeu taula); a l’any 2001 la primera posició

l’ocupa ja la llar de 2 persones, malgrat que el de 4 persones és el segon grup en

importància.

Evolució de les llars segons el nombre de persones 1 2 3 4 5 i +

1991 8,6 21,6 23,6 26,6 19,6 1996 11,4 23,9 22,6 27,7 14,5 2001 14,4 26,5 23,4 25,6 10,2


Ara bé, el nombre de llars unipersonals, que al 1991 era el de menys pes, al 2001 ja

representa el 14’4% de les llars de Montmeló. No es tenen dades actualitzades a 2006

amb el que haurem de seguir treballant en el terreny de les hipòtesis.

D’una banda, la tendència general de la societat catalana parla d’una progressiva

reducció de la llar si bé la immigració d’origen estranger amb el consegüent

reagrupament familiar poden introduir canvis en la grandària de la llar.

Així mateix, també és possible que les tendències d’atracció de llars familiars

relativament joves puguin incidir en la grandària mitja al municipi. Aquesta hipòtesi

no es considera una idea descabdellada si pensem que el ritme de formació de llars

entre el 2001 i el 2006 són relativament semblants (0’71 per població i 0’88 per llars),

amb el que és possible que Montmeló tingui capacitat d’atraure bé famílies ja

completament formades, bé famílies en formació.

En comparar la composició de les llars segons nombre de persones entre Montmeló i

el Vallès Oriental les diferències entre ells no són massa importants, destacant més

aviat les similituds.

Així en ambdós casos predominen les llars de 2 persones seguides per les de 4

persones, mentre que les de cinc són les de menys pes.

L’evolució del tipus de llar a la comarca ha estat força similar a la del municipi:

important augment de les llars unipersonals, pèrdua de pes de les llars de 4 persones.

LLARS SEGONS TIPUS DE NUCLI

Els citats processos de fragmentació i dissolució de la llar afecten també al tipus de

llar, no només a la seva grandària.

Com es pot observar a la següent taula, a Montmeló es veu com efectivament està

canviant el tipus de composició de la llar (per exemple, augmenta el nombre de llars

no familiars, sobretot per augment de les llars unipersonals), però no es considera

que sigui dels municipis en que s’hagi produït amb major força la descomposició de la

llar tradicional: l’augment de les llars no familiars és important però per sota de

molts municipis metropolitans, es produeix un augment del nombre de llars familiars

sense nucli familiar però és molt minso, a l’igual que els canvis que es prodsueixen en

les llars amb 2 o més nuclis és també poc important.



Llars segons nombre de fills

0

200

400

600

800

1.000

cap 1 2 3 4 i +

2001 1991

0

20

40

60

80

100

Llars nofamiliars

Sense nucli Amb 1 nucli 2 o + nuclis


Llars unipersonals segons estat civil i sexe, 1996 i 2001

010

2030

4050

6070

80

solter vidu separat

dona 96 dona 01 home 96 home 01

0

10

20

30

40

50

60

70

cap 1 2 3 4 i +

1991 2001

Llars familiars

Llars no familiars

Sensenucli

Amb 1 nucli

2 o + nuclis

1991 8,6 0,6 89,0 1,8

1996 11,6 1,2 84,8 2,4

2001 15,3 2,1 80,5 1,9

Font: elaboració pròpia a partir de dades d’IDESCAT

La comparació amb el Vallès Oriental no aporta major informació excepte que

ambdós segueixen la mateixa tendència si bé és més acusat a la comarca l’augment

de les llars no familiars i és més evident la pèrdua de pes de les llars tradicionals.

Més interessants són els resultats quan s’analitza el tipus de llars segons nucli família,

parelles sense fills, parelles amb fills i famílies monoparentals. Aquí si que s’observen

canvis.

ParellesLlarssensenucli

Sensefills Amb fills

Llars monopa-rentals

1991 9,3 20,4 62,4 6,2

1996 12,7 20,8 56,1 7,9

2006 17,4 22,8 49,9 7,8

Font: elaboració pròpia a partir de dades d’IDESCAT

En aquest cas es veu més clarament l’augment del pes de les llars sense nucli familiar

i de les llars amb parelles sense fill. Les llars monoparentals a Montmeló augmenten

però no molt. Al Vallès Oriental es donen els mateixos processos tot i ser més notable

l’augment de les llars sense nucli i augmentar lleugerament més les llars

monoparentals (19% i 8% respectivament).

Més endavant s’analitzaran les llars unipersonals i les monoparentals donat que són

tipus de llars susceptibles de tenir problemes amb l’habitatge, bé per dificultats

d’accés bé per poder mantenir-lo.

Abans però es vol parar atenció a l’evolució de les llars amb fills i de llars amb fills

menors de 16 anys ja que en aquest tipus de llars s’han produït importants canvis. Les

dades que es disposen arriben només fins el 2001, amb el que serà difícil comprovar

la hipòtesi anteriorment exposada sobre que és possible que actualment a Montmeló

s’estigui donant processos de consolidació de les llars familiars.

LLARS I NOMBRE DE FILLS

La disminució de la grandària de les llars es produeix bàsicament per la disminució

del nombre de fills per parella però també per l’augment del nombre de parelles

sense fills. Així, a l’any 1991 el nombre de llars amb fills era del 77%, mentre que al

2001 aquest és ja del 72%

Si mirem l’evolució del nombre de fills per llar, podem confirmar el suara dit (vegeu

gràfic): hi ha un augment de les llars sense fills alhora que es produeix una caiguda

del nombre de llars amb 3 i més fills.

Si es mira les llars segons el nombre de fills menors de 16 anys (edat màxima

d’estudis obligatoris), s’observa que la caiguda és més important: incrementa

notablement el nombre de llars sense fills menors de 16 anys (del 49% el 1991 al 62%

el 2001), però també disminueixen la resta de grups fins i tot les llars amb 1 o 2 fills

menors de 16 anys(vegeu taula i gràfic).

Llars segons nombre de fills menors de 16 anys cap 1 2 3 4

1991 48,6 24,4 21,9 4,2 0,92001 61,5 22,9 13,8 1,6 0,2

Font elaboració pròpia a partir dades IDESCAT

Si es confirmés que Montmeló atrau població que està formant família i a més es

confirmés que el procés de reagrupament familiar al municipi fos possible, aquestes

tendències poden variar ni que sigui lleument.

LLARS UNIPERSONALS

Les llars unipersonals representaven a l’any 2001 el 14% de les llars totals de

Montmeló (11% el 1996), xifra prou respectable, i d’aquestes, el 57% eren femenines

(58% el 1996).



0

1020

3040

5060

70

solter vidu separat

Home 96 Home 01 Dona 96 Dona 01

0102030405060708090

1996 2001

Homes Dones

0

20

40

60

80

100

Homes Dones

Homes 22 22

Dones 78 78

1996 2001

0102030405060708090

100

DonesMontmeló

HomesMontmeló

Dones VallèsOriental

HomesVallès

Oriental

1991 2001

02468

101214

< 20 20-24

25-29

30-34

35-39

40-44

45-49

50-54

55-59

60-64

65-69

70-74

75 i+

1991 2001

0

2

4

6

8

10

12

14

< 20 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65-69 70-74 75 i +

1991 2001

En les unipersonals masculines, el 55% eren, el 2001, de persones solteres, mentre

que les femenines el 67% eren de dones vídues.

El gràfic següent mostra d’una manera molt clara la diferència entre llars

unipersonals masculines i femenines.

Nota: han estat assimilats a separats les casats, separats i divorciats que viuen sols.

Per grups d’edat, en els homes destaquen els de 25 a 29 anys i els de 35 a 39, amb

percentatges iguals, seguits pels grups d’edat de 30 a 34 i 40 a 45 anys.

Per contra, en les dones els grups d’edat són de 65 i més anys, destacant les dones

més grans de 75 anys. El fort component de viduïtat femenina determina aquest grup.

Al Vallès Oriental, a l’igual que a Montmeló, les llars unipersonals eren femenines tot

i que la tendència a igualar-se entre sexes és major a la comarca: 53% femenines i

47% masculines.

Existeixen algunes diferències en quant a tipus de llars unipersonals. Per exemple, a

Montmeló augmenten les unipersonals masculines de separats mentre que disminueix

lleument les de solters. Al Vallès Oriental les diferències entre els dos anys són

imperceptibles. A Montmeló les unipersonals formades per vídues es mantenen en un

percentatge relativament semblant tot i disminuir al 2001 mentre que al Vallès

Oriental és més perceptible la seva reducció.

LLARS MONOPARENTALS

La dissolució de les llars porta parella un augment de les llars monoparentals alhora

que, si més no temporalment, un augment de les llars unipersonals.

En el cas de Montmeló tot i que en xifres absolutes ha augment el nombre de llars

monoparentals (de 225 el 1991 a 257 el 2001), en relatives ha disminuït un punt: del

10% al 9%

A l’igual que en el cas de les llars unipersonals, les llars monoparentals són sobretot

femenines. Però en el cas de les monoparentals la feminització de la llar és

aclaparadora (vegeu gràfic).

No és massa agosarat aventurar hipòtesis cara el 2006, ja que si bé es considera que

el més probable és que segueixi augmentant el nombre de llars monoparentals,

també és cert que al llarg dels anys Montmeló ha manifestat una tendència en

atraure i/o mantenir llars en que l’estructura familiar (parella i fill/s) predomina.

On si s’observen diferències que hauran de ser tingudes en consideració cara

l’habitatge assequible, és en que on es produeix l’augment del nombre de llars

monoparentals és en el grup en que la dona és la cap de família, passant de

representar el 80% el 1991 al 86% el 2001.

Al Vallès Oriental, a l’igual que a Montmeló, les llars monoparentals són bàsicament

femenines; ara, a diferència del municipi es mantenen igual en el temps.

PERSONES PRINCIPALS DE LA LLAR

L’augment de l’edat d’emancipació dels fills i, en conseqüència de formació de llars,

ha conduït a una disminució del nombre de caps de llar en que la persona principal

sigui menor de 29 anys, passant del 12% del 1991 al 9% del 2001.

Ara bé, en el cas de Montmeló també suposa una disminució del percentatge de caps

de llar d’entre 35 i 39 anys a favor del grup de 30 a 34 anys i un augment prou

significatiu del nombre de llars de 65 i més anys (del 17% al 20%). És a dir, alhora que

es produeix un cert rejoveniment dels caps de llar augmenta el nombre de llars amb

el cap jubilat. És possible que aquest increment vagi vinculat a l’augment de

l’envelliment anteriorment apuntat (vegeu gràfic).

El Vallès Oriental segueix la mateixa tendència en quan a augment de les dones com

a caps de llar, passant de representar el 15% el 1991 al 37% del 2001, i també en

quant a augment del grup d’edat de 30 a 34 anys, mentre que el de 35 a 39 es manté

estable i també increment del nombre de llars en que la persona principal és

jubilada, si bé en el cas del Vallès Oriental és més suau.



FEMINITZACIÓ DE LA LLAR

Una altra diferència observada entre ambdós anys és l’augment del nombre de llars

en que la dona és la cap (del 12% el 1991 al 34% el 2001), destacant sobretot el grup

d’edat dels 30 als 34.

Aquí poden passar dues coses. Primer, que en la parella s’hagi donat una

flexibilització sobre qui és el cap de llar (una reducció de la importància del paper?).

Segona, que el nombre de llars monoparentals en que la cap de llar és dona ha

augmentat en aquest grup d’edat. Ens decantem per ambdues opcions ja que no són

excloents.

L’augment de les llars en que la cap és dona en el grup d’edat de 70 i més anys

probablement serà degut a un augment de la viduïtat en aquests darrers anys.



0 20 40 60 80 100

Principals

Resta

1981 1991 2001 2006

0 20 40 60 80 100

Principals

Resta

1981 1991 2001

3. EL PARC D’HABITATGES

S’ha produït un creixement del nombre de les llars lleugerament superior al

crexiement de la població, cosa que es tradueix en un creixement de la demanda de

l’habitatge principal.

Caldrà distingir dins el parc total d’habitatges de Montmeló els que són d’ús principal

(és a dir, la residència habitual de la població) de la resta d’usos (segona residència i

vacant o buit bàsicament).

Les dades sobre el parc d’habitatges del municipi i la comarca provenen del cens de

població i habitatges realitzat l’any 2001 per l’INE. Es pot fer una estimació de quin

pot ser el parc d’habitatges en ambdós àmbits per l’any 2006 a partir de les dades de

certificats finals d’obra que provenen del col·legi d’aparelladors i que l’IDESCAT

penja a la seva pàgina web.

En el cas del municipi es podria tenir una idea més ajustada del nombre d’habitatges

construïts entre el 2001 i el 2006 a partir de les llicències d’obres. Ara, aquesta

informació no està disponible per la comarca amb el que la comparació entre elles

seria difícil. És per això que s’ha optat per estimar el parc d’habitatges a partir dels

certificats finals d’obra, els quals poden donar una idea molt aproximada del volum

actual.

D’altra banda apareix la dificultat que d’aquests no es pot saber quans són principals,

segona residència o buits. El càlcul d’habitatges principals al 2006 es farà a partir de

l’estimació de les llars a aquest any, assimilant-se que a cada llar els correspon un

habitatge. En el cas del Vallès Oriental això no ha estat possible.

Principals Secundaris Vacants Altres Total 1981 1.785 128 254 0 2.167

1991 2.205 72 267 3 2.547

2001 2.914 51 271 1 3.237 2006 3.044 360 0 3.404


Montmeló es caracteritza per l’important pes de l’habitatge principal en el seu parc

(vegeu taula i gràfic). Destaca també en que els habitatges amb altres usos al

principals siguin buits més que no de segona residència.

En el gràfic es pot veure l’important pes de l’habitatge principal en relació a la resta,

com aquest pes ha anat en augment en els darrers anys si bé és possible que a l’any

2006 hagi disminuït una mica.

Així com en d’altres variables les diferències entre municipi i comarca són mínimes,

en el cas de l’ús de l’habitatge són més importants.

Cal no oblidar que al Vallès Oriental hi ha municipis en que la segona residència té un

important pes, amb el que el percentatge de principal és menor que no a Montmeló,

tot i que ha evolucionat també cap un increment de la primera residència (vegeu

gràfic).

No es coneix quin pot ser el pes però si que és coneguda la pràctica de convertir la

segona residència en primeres a efectes fiscals amb el que és possible que els

percentatges variïn una mica més en realitat, tot amb tot remarcar que en alguns

municipis de la comarca s’ha accelerat el procés de transformació de la segona

residència a primera de manera real (Lliçà d’Amunt, per exemple),

Tot i poder saber-se quin és el volum aproximat d’habitatges al Vallès Oriental al

2006 (vegeu taula) no s’ha calculat la proporció de principals i altres ja que no es

tenen dades més actuals sobre llars. Es podria fer una estimació a partir de la

grandària mitja de la llar projectada per l’IDESCAT, però en aquest cas s’ha

considerat innecessari.

Principals Secundaris Vacants Altres Total

1981 62.579 16.729 13.766 0 93.074

1991 75.524 20.634 10.567 420 107.145

2001 110.932 15.208 17.373 408 143.921

2006 -- -- -- -- 166.207

Font: pàgina web d’IDESCAT



0

10

20

30

40

2001 2002 2003 2004 2005 2006


HABITATGES DE NOVA CONSTRUCCIÓ

El període 2001 2006 no ha estat especialment dinàmic en la construcció de nous

habitatges a Montmeló, amb un índex anual d’1%, força lluny del 2’4% del decenni

1991-2001; mentre al Vallès Oriental en el darrer quinquenni s’ha mantingut un índex

de construcció anual similar a l’anterior decenni (vegeu taula).

Montmeló Vallès Oriental TOTAL ABSOLUT ANUAL TOTAL ABSOLUT ANUAL

1981-91 380 17,5% 1,63% 14.071 15,1% 1,42%

1991-01 690 27,1% 2,43% 36.776 34,3% 2,99%

2001-06 167 5,2% 1,01% 22.286 15,5% 2,92%


Les noves construccions de Montmeló només representen l’1% dels habitatges totals

construïts al Vallès Oriental per al quinquenni 2001-2006.

Calculant quin ha estat aquest augment anual, a Montmeló s’observa un

comportament més irregular mentre que al Vallès Oriental ha estat regularment

creixent en el temps (vegeu gràfic).

A l’any 2001 gairebé no es van acabar habitatges, a l’igual que al 2005, mentre que

l’any punta fou el 2003, amb el 32% d’habitatges acabats en aquest període.

Si que és col posar de relleu que actualment pot haver canviat una mica aquesta

dinàmica atès que al 2006 s’iniciaren 107 habitatges, el 36% d’habitatges iniciats en

aquest període.

ESTAT DE CONSERVACIÓ I ANTIGUITAT DELS EDIFICIS DESTINATS A HABITATGE FAMILIAR

Si hem de fer cas del cens de població i habitatges del 2001, Montmeló té un parc

d’habitatges amb un grau de conservació que el situa lleugerament per sota la

comarca però per damunt de Catalunya (vegeu taula).

Ruïnós Mal estatAlguna

deficiènciaBonestat Total

Montmeló 0,7 1,2 6,4 91,7 1.085

Vallès Oriental 0,8 0,9 4,9 93,4 67.824

Catalunya 1,0 1,6 6,9 90,5 1.063.896


Amb tot, cal fer atenció que els percentatges del mal estat i edificis amb alguna

deficiència són força propers als de Catalunya, amb el que no fora desaconsellable

plantejar polítiques de rehabilitació adreçades a aquests habitatges.

Pot existir alguna relació entre estat de conservació i antiguitat de l’edifici. Cal

recordar que el municipi creix sobretot entre els anys 60 i 70, amb el que el seu parc

d’habitatges no es pot considerar especialment antic, sobretot en relació a d’altres

municipis.

En la taula següent es pot veure que els habitatges anteriors a 1950 gairebé no són

significatius al municipi (el 7% del parc), mentre que a partir dels anys 50 s’inicia el

creixement del parc, sent més important sobretot a partir dels anys 60 (vegeu taula).

Font: pàgina web INE

Malgrat que no es pot considerar que el parc d’habitatges sigui dels més vells, si que

és cert que ja comencen a ser el suficientment antics com per presentar deficiències

i que caldria fer intervencions de rehabilitació abans les deficiències no vagin a mal

estat. No es disposa de dades pel Vallès Oriental.

CARACTERÍSTIQUES DEL PARC D’HABITATGES

En aquest apartat es farà una breu caracterització dels habitatges (o edificis

d’habitatges, segons el cas) per acabar de veure quin era el parc d’habitatges a

Montmeló a l’any 2001.

Abans de 1900 1900-20 1921-40 1941-50 1951-60 1961-70 1971-80 1981-90 1991-01

No és aplicable

0,8 2,2 3,1 1,0 15,1 20,0 19,7 17,1 20,0 1,1



Montmeló es caracteritza per tenir un parc d’habitatges en que gairebé una quarta

part té una superfície útil compresa entre els 91 i 100 m², seguit per pisos de 71 a 90

m². Els habitatges amb superfícies menors als 60 m² útils són insignificants al

municipi.


Nombre % Nombre %

Fins 60 m² 117 4,0 6.386 5,8

61-70 m² 412 14,1 13.998 12,6

71-80 m² 525 18,0 18.985 17,1

81-90 m² 554 19,0 16.691 15,0

91-100 m² 690 23,7 19.369 17,5

101-110 m² 191 6,6 9.560 8,6

> 110 m² 425 14,6 25.943 23,4

Total 2.914 100,0 110.932 100,0


Aquesta quasi homogeneïtat en la superfície útil indica la tipologia predominant

d’habitatge en el període de major expansió constructiva: habitatge familiar amb 3 i

4 habitacions per a família de 3 o més fills.

Per contra, al Vallès Oriental, vora una quarta part dels seus habitatges tenen una

superfície de més de 110 m² útils. En el cas de la comarca es poden unir dos fets: un

important pes dels habitatges unifamiliars (urbanitzacions, adossades, etc) i també el

pes que poden tenir els habitatges de poble.

Val a dir però, que a Montmeló els edificis unifamiliars tenen un pes molt important

en relació els plurifamiliars, fins al punt que segons els 3 censos, aquest ha

augmentat amb els anys (vegeu taula).

1 2 3 4 5 a 9 10 o + 1980 66,9 10,9 3,0 1,6 5,8 11,8

1990 76,8 6,6 1,6 1,0 6,2 7,9

2001 74,7 6,6 1,2 1,7 6,6 9,1


Al Vallès Oriental, si bé els edificis amb un habitatge tenen més pes que a Montmeló

(79% el 2001), l’evolució és a una disminució, tot i que més degut a un augment dels

edificis bifamiliars i també de 3 habitatges que no a un augment dels edificis de 10 i

més habitatges.

Anteriorment ha estat apuntat que la tipologia d’habitatge a Montmeló obeïa a un

programa en que els habitatges de 3 i 4 habitacions eren els predominants però del

cens d’habitatges es pot veure que hi ha un predomini d’habitatges amb 5

habitacions, seguit pel de 4 mentre que els habitatges amb 2 o menys habitacions

gairebé no hi són presents al municipi (vegeu taula).

Nombre habitacions Montmeló

VallèsOriental

Fins 2 1,4 1,53 10,4 10,24 31,5 18,45 33,2 35,2

6 i + 23,5 34,6

Font: elaboració pròpia a partir dades IDESCAT

Probablement s’està parlant de programes d’habitatge en unes èpoques en que la

família extensa tenia un major pes en l’estructura de les llars del municipi.

Si es compara amb el Vallès Oriental es veu que si bé coincideixen en el predomini de

l’habitatge de 5 habitacions, a la comarca el segueix el de 6 i més habitacions mentre

que els de 3 habitacions amb prou feines suposen el 50% respecte els de 5

habitacions. Recordem que a la comarca els habitatges de 110 i més m² de superfície

útil tenien una gran presència.

Així doncs, a Montmeló l’habitatge tipus té una superfície útil d’entre 91 i 100 m²

amb 5 habitacions i probablement construït en el període 1961 – 1980. Faltarà veure

si aquest s’adequa a les actuals demandes d’habitatge (més persones soles, més

parelles sense fills o amb 1 màxim dos fills, etc.).



RÈGIM DE TINENÇA

A Montmeló, a l’igual que ha passat a gairebé tots els municipis, s’ha accentuat la

tinença de l’habitatge en propietat, la qual ja era dominant a l’any 1991 (vegeu

gràfic). Això significa una important reducció del mercat de lloguer en un moment en

que l’accés a l’habitatge s’ha convertit en una problemàtica de primera magnitud.

Tot amb tot es vol destacar que Montmeló és un municipi on l’habitatge de lloguer té

encara una certa presència (15% el 2001), tot i que lleugerament per sota del Vallès

Oriental (16% el mateix any)

Al mateix temps que incrementa el nombre d’habitatges en propietat es dóna un

augment de les famílies endeutades amb la compra d’aquest, passant a gairebé

doblar-se el nombre de llars endeutades el 2001 (vegeu taula). Aquesta situació és

comuna tant al municipi com a la comarca.


1991 29% 21%2001 44% 44%



4. POBLACIÓ I LLARS A L’HORITZÓ 2020

Al Pla Local d’Habitatge (PLH) de Montmeló es presenten dues projeccions

demogràfiques, una primera elaborada oel Centre d’Estudis Demogràfics i una segona

elaborada per l’equip redactor del Pla. Els resultats d’ambdues projeccions són

similars en quant a volum final de població però amb uns escenaris que tenen unes

previsions d’habitants i de llars prou diferents.

Atès que l’Ajuntament de Montmeló encarrega i accepta el PLH, es considera oportú

que el nou POUM s’atingui als escenaris previstos a dit Pla.

Aquí es farà un breu resum de quins són aquests escenaris i quin volum de població i

de llars suposen. Així mateix, donat que l’horitzó temporal del PLH i del POUM és

diferent (2014 pel PLH i 2020 pel POUM), els escenaris probables (identificats com

expansiu moderat i expansiu en el PLH) seran projectats fins l’any 2020. En el PLH

s’identifiquen 4 escenaris possibles, en que es presenten 2 restrictius, i per tant poc

probables i 2 de possibles.

El primer escenari, l’anomenat Escenari regressiu, suposa un saldo migratori negatiu

vinculat a un baix ritme constructiu, en que la població jove haurà de marxar del

municipi per manca d’habitatge.

El segon escenari, l’endògen, es basa estrictament en el creixement natural de la

població i en un saldo migratori 0, per manca de flux d’entrada i de sortida.

L’escenari expansiu moderat suposa un ritme constructor relativament alt però no

accelerat. En aquest es considera que es construirà la meitat dels habitatges qie

constitueixen l’actual sostre residencial, del qual un 94% seran habitatges principals.

Finalment, l’escenari expansiu preveu un increment de la població d’acord amb el

sostre d’habitatges permès pel planejament urbanístic vigent.

Regressiu EndogenExpansiu-moderat Expansiu

Població 2014 8.944 9.140 10.332 12.202 Llars 2014 3.311 3.471 3.849 4.374 Grandària llar 2014 2,70 2,63 2,68 2,79

Font: PLH de Montmeló

Els escnerais regressiu i endogen es poden considerar escenaris poc realistes donades

les actuals dinàmiques residencials i les previsions de futur no semblen indicar que els

fluxes residencial i migratori canviïn de tendència a curt termini. D’altra banda la

necessitat de nou habitatge s’ha fet sentir al municipi en els darrers anys. És així

doncs que es poden considerar els escenaris expansiu – moderat i expansiu com els

escenaris més probables.

La projecció fins l’any 2020 té en consideració el fet que l’escenari expansiu –

moderat s’acabarà esgotant tot el sostre residencial actualment edificable però

malgrat la classificació de nou sòl residencial, aquest no arribarà a esgotar-lo, mentre

que per l’escenari expansiu, per contra, es considera que el nou sòl classificat pot ser

gairebé esgotat.

Ambdós són escenaris possibles ja que si bé hi ha una estreta relació entre oferta

d’habitatge i capacitat d’atracció de nova població, aquesta regla no necessàriament

s’ha d’acomplir al 100% en un període tant ampli com el del POUM.

Els trets principals d’aquestes noves projeccions són:

- A l’igual que en el PLH, en ambdós escenaris es creu que l’habitatge principal

seguirà tenint un pes molt elevat, inclús més que l’actual, que és del 90%, tot i

que seguirà romanent un petit percentatge d’habitatge buit (entorn del 6%).

- La segona residència es considera totalment improbable: és possible que

persones que marxin del municipi per millora de l’habitatge, en mantinguin la

propietat (per als fills en un futur, per exemple) i el posin al mercat de lloguer

abans d’utilitzar-lo com a segona residència o deixar-lo buit.

- Es considera que la grandària mitja de la llar serà lleugerament menor a la de

l’any 2014 per ambdós escenaris, j aque si bé s’instal·laran parelles joves, el

nombre de fills s’estabilitzarà cap a la baixa (1 a 2) i augmentarà el nombre de

parelles sense descendència. El reagrupament familiar de la població d’origen

estranger tindrà poca incidència en la grandària mitja de les llars però no

contrarestarà totalment les dinàmiques locals.



Així doncs aplicant aquests criteris ens podem trobar com escenaris possibles per a

Montmeló a l’any 2020.

Expansiu-moderat Expansiu

Població 2020 13.785 15.165

Llars 2020 5.241 5.722

Grandària llar 2020 2,63 2,65


Altrament, la població de Montmeló a l’horitzó 2020 es pot moure en una forquilla

compresa entre els 13.700 i 15.000 habitants.

NECESSITATS D’HABITATGES A MONTMELÓ

El nombre de llars estimades a l’any 2020 per Montmeló no es tradueix

automàticament en nombre d’habitatges totals necessaris sinó que cal comptar amb

un marge d’habitatge construït amb un altre ús. De fet, per les característiques del

municipi s’ha considerat un percentatge d’habitatge buit del 6% Es considera un

marge poc ampli però a Montmeló l’habitatge principal ha tingut de fa dècades un

pes molt important i no es creu que aquest fet canviï.

Expansiu-moderat Expansiu

Habitatges principals 2020 1.843 2.350

Resta habitatges 2020 118 150

Habitatges totals 2020 1.961 2.500


Així, la necessitat total d’habitatges a Montmeló al 2020 es pot situar entre les 1.900

i 2.500 noves unitats.

CRÈDITS


CRÈDITS

JORNET, LLOP, PASTOR, arquitectes:

Sebastià Jornet i Forner, arquitecte director del pla

Carles Llop i Torné, doctor arquitecte

Joan Enric Pastor, arquitecte

OFICINA DEL PLA JLP

Claudia Peñaranda Fuentes arquitecte

Xavier Matilla Ayala arquitecte

Maria Elena de la Torre, doctora arquitecte

Oriol Jané Abellan-Garcia estudiant

Luca Mirandola, arquitecte

Mireia Valls Gil-Vernet arquitecte

Arnau Bujons Tomas estudiant d’arquitectura

SERVEIS TÈCNICS DE L’AJUNTAMENT DE MONTMELÓ

Josep Reyes Arquitecte municipal

Francesc Centeno Tècnic municipal

Marta Capdeferro Administració Servei Urbanisme

COL.LABORADORS

MEMÒRIA SOCIAL. PERSPECTIVES DEL CREIXEMENT URBÀ.

Montse Mercadé, geògrafa

INFORME MEDIAMBIENTAL

MP BATA

Daniel Bonals, enginyer industrial

Sònia Pons, tècnic ambiental

PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA

gea21

Isabela Velázquez, arquitecte

Carlos Verdaguer, arquitecte

Documents

II. PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA€¦ · Por ello se piensa en el método EASW, que normalmente consigue crear un espacio de diálogo en el que responsables políticos, técnicos