Immigració, crisi i ocupació. Conferència Esplugues del Llobregat 4.12.2012

Eduardo Rojo Torrecilla

http://www.eduardorojotorrecilla.es/

Crisi, ocupació i canvi social: un repte

en la integració dels immigrants?

1 Conferència 4.12.2012.

http://www.eduardorojotorrecilla.es/

Preocupació de la ciutadania per la immigració?

(Baròmetre CIS, octubre 2012).

A) L’onzè problema (possibilitat de tres respostes) que existeix a

Espanya, per darrere de l'atur, els problemes d'índole econòmica,

"la classe política, els partits polítics”, la sanitat, la corrupció i el

frau, l'educació, les retallades, altres respostes, els bancs i els

problemes d'índole social.

B) Novè problema principal a Espanya.

C) Vint-i-unè problema que afecta personalment més els

enquestats (possibilitat de tres respostes).

D) Vint-i-dosè problema que afecta principalment a la persona

enquestada.


Conferència 4.12.2012. 3










Persones immigrades.

Objectes del dret? Súbdits.

Subjectes del dret? Ciutadans.


IDEES PER REFLEXIONAR I

DEBATRE.


Primera idea.

Podem i hem de ser molt crítics amb totes aquelles tesis que

converteixen el debat sobre la immigració en pur simplisme de

"bons i dolents", i que tenen en moltes ocasions tints racistes i

xenòfobs.

Però, alhora, cal fer una explicació molt clara i didàctica de quina

és la realitat de la immigració i de tota la seva aportació al nostre

desenvolupament econòmic i social, i intentar que les polítiques

que es posin en marxa pels poders públics redundin en benefici

de tota la col·lectivitat sense diferències per raó de nacionalitat.


Segona idea.

Es necessiten recursos per a les polítiques d'integració, per a

polítiques que reforcen la cohesió social i que interessen al

conjunt de la societat, de polítiques que en el temps present,

reforcin el procés d'acollida, convivència, cohesió i inclusió

social.

Però... ,suspensió del fons estatal per a la integració dels

immigrants els anys 2012 i 2013.


Tercera idea:

Una especial atenció ha de prestar a l'aprenentatge del què s’ha fet

en altres països europeus en matèria d'integració de la població

immigrada, i també a les propostes de la UE plasmades en

l'anomenada "agenda europea per a la integració dels nacionals de

tercers països" .


Mesures concretes:

A) Participació dels immigrants en les societats d’acollida.

Mesures de suport a l’aprenentatge de les llengües oficials,

politiques adequades d’accés a l’ocupació, l’educació i la

formació professional.

B) Assoliment de la igualtat de tracte i sentiment de pertinença,

des del respecte dels valors universals i els dret fonamentals

recollits en elTractat d ela Unió Europea.

C) Atenció a col·lectius vulnerables. Evitació de la segregació

per raó de la instal·lació en zones urbanes desafavorides.


Quarta idea:

Apropar-se a la realitat de la immigració s'ha de fer amb especial

atenció als importants canvis operats en els últims anys:

-- menor presència dels fluxos d'entrada

-- major consolidació jurídica de la població immigrada, en ser

cada vegada més rellevant el nombre d'aquelles persones que

disposen de la residència de llarga durada.


Cinquena idea:

El debat sobre com articular una adequada política migratòria

adquireix una gran importància, tant en l'àmbit espanyol com en

l'europeu i internacional, ja que sembla molt difícil pensar que

la immigració es reduirà dràsticament o desapareixerà encara

que s'estableixin nombroses mesures restrictives i de control.


Cal acostar-se a aquest fenomen sense creure que té naturalesa

bàsicament temporal.

La realitat ens demostra que cada vegada més té una vocació de

permanència estable, tant per l'immigrant com per a la família

que s'incorporarà després una vegada que tingui dret.


Són qüestions que afecten a les persones immigrades

però que interessen a tota la ciutadania.

Polítiques d’integració. Les segones generacions.

Accés a la salut. Com afecta la irregularitat.

Adquisició de la nacionalitat. Participació política i social.

Retenció administrativa i control de persones “sospitoses”.

Pèrdua de l’autorització de residència i treball com a

conseqüència de la crisi.


Algunes xifres i dades per a entendre la realitat

actual de la immigració a Espanya.

Mercat de treball (Enquesta de Població Activa 3er trimestre.

2012).

Població estrangera de 16 i + anys: 4.545.300 (descens

interanual de 104.500).

Població activa: 3.393.900 persones (descens interanual de

133.900)Taxa d’activitat: 74,67 %.

Població ocupada: 2.211.500 (descens interanual de 162.000).

Població aturada: 1.182.400 (increment de 28.100). Taxa de

desocupació: 34,84 %.

Població inactiva: 1.151.400 (increment de 29.400).


Mercat de treball. Dades de desocupació del MEySS

(novembre 2012).

Treballadors estrangers en situació d’atur: 616.416 (12,55 %

del total). 194.117 són de països UE i 422.299 de països no

UE.

S’ha produït un increment mensual de 10.457 persones

(14,07 % del total), i un descens interanual de 9.013.


Treballadors estrangers en situació d’atur a Catalunya: 136.506

(22,14 % del total).

25.600 són de països UE i 110.906 de països no UE, amb un

increment mensual de 1.514 persones (14,47 % del total), i

un descens interanual de 4.286 (47,55 % del descens a tot

l’Estat).


Mercat de treball. Dades sobre protecció per

desocupació (octubre 2012).

Treballadors estrangers beneficiaris de prestacions d’atur:

318.887, amb un descens interanual del 11,0 %. 110.764

aturats són de països UE i 208.123 són de països no UE.

10,94 % sobre el total de beneficiaris, amb un percentatge del

10,49 % si es tracta de la prestació contributiva, del 12,08 %

en cas de subsidi, 13,44 % en la renda activa d’inserció, i 1,81

% per al subsidi per a treballadors eventuals agraris.


Distribució dels diferents tipus de prestacions.

Les prestacions contributives suposen el 50,8 % del estrangers de

països UE i el 41,8 % dels de països no UE. El nombre de

perceptors del subsidi, RAI i REASS, suposa el 49,2 i el 58,2 %

respectivament.

El percentatge de beneficiaris sobre el total de demandants

d’ocupació estrangers és del 39,53 % (71,07 i 58,20 % els mesos

d’octubre de 2010 i 2011 respectivament).

La despesa total per als aturats estrangers és de 230.129 milions

d’euros, un 8,7 % de la despesa total (disminució interanual del

15,5 %).


Perceptors de prestacions per desocupació per

nacionalitats.

Els treballadors marroquins ocupen el primer lloc (63.152,

19,80 %). Els romanesos, la segona posició (56.446, 17,70 %),

i els equatorians la tercera (26.326, 8,26 %).

En quart lloc trobem els colombians (18.771, 5,89 %), en

cinquè els búlgars (12,896, 4,04 %), i en sisè els italians

(10.224, 3,21 %).


Mercat de treball. Dades d’afiliació a la Seguretat Social

(novembre de 2012).

La mitja del nombre de treballadors estrangers afiliats a la

Seguretat Social durant el mes de novembre ha estat de

1.663.674, amb una disminució de 38.201 persones sobre el mes

anterior, pràcticament tota concentrada en el regim general, on

s’ha produït un descens de 36.351 persones.

Durant el mes de novembre el nombre mitjà d’afiliats a la

Seguretat Social es reduí en sèrie interanual en 717.482 persones,

mentre que el d’estrangers es reduí en 87.623.


Dades desagregades per règims (octubre de 2012).

A) Important presència dels treballadors romanesos i

marroquins en el general, seguint els criteris estadístics

anteriors (150.184 i 99.850, respectivament),

B) del xinesos i romanesos en el d’autònoms (39.110 i 24.137).

C) Dels romanesos i marroquins en l’agrari, seguint encara els

criteris estadístics anteriors (71.175 i 68.696).

D) En les dades del personal al servei de la llar familiar que

apareix ja en el regim general, la presència boliviana es

majoritària (40.662), seguida de la romanesa (28.943) i

paraguaiana (17.610).


Moltes gràcies per la seva atenció.

[email protected]


mailto:[email protected]





Documents

Immigració, crisi i ocupació. Conferència Esplugues del Llobregat 4.12.2012